LES FELICITACIONS D’ANIVERSARI ANYALS, ESPECIALMENT DEDICADES ALS MEUS/ES ANTICS/GUES ALUMNES

LES FELICITACIONS D’ANIVERSARI ANYALS, ESPECIALMENT DEDICADES ALS MEUS/ES ANTICS/GUES ALUMNES

Va ser a partir de la meva jubilació, en acomiadar-me del meu lloc de treball vocacional -l’ETPClot, avui Jesuïtes El Clot / Escola del Clot– on durant vint-i-cinc anys vaig compartir, amb el suport i l’escalf dels companys de treball i la vitalitat i la remor dels alumnes, una molt preada complicitat, com n’ha estat la «D’EDUCAR I APRENDRE».

Aquesta institució del Clot és una més de les set que agrupa Jesuïtes Educació, obertes i dialogants amb la cultura d’avui i amb la força de les institucions pioneres d’ahir. Institucions amb un projecte educatiu clarament expressat i amb una línia pedagògica i didàctica consistent. Una xarxa escolar amb vocació de referent per al nostre país.

En el segle XVI, Sant Ignasi de Loiola i, amb ell mateix, la Companyia de Jesús, intuïren la importància social i apostòlica de l’educació, crearen nombrosos col·legis i universitats arreu del món i els dotaren d’un sistema pedagògic creatiu: la «Ratio Studiorum». Aquest sistema, sempre obert, ha anat experimentant al llarg de la història les vicissituds del món, de l’església i de la mateixa Companyia de Jesús, i també les seves necessitats d’adaptar-se a les exigències dels temps.

La missió educativa confiada a aquesta xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació, de la qual l’ETPClot, avui Escola del Clot/Jesuïtes El Clot n’és un exponent important -al barri del Clot de Barcelona, districte de Sant Martí de Provençals, en la cruïlla dels carrers de València, Navas de Tolosa i Clot-, es desenvolupa una missió que brolla de les aigües mil·lenàries de l’Evangeli de Jesús i des d’on Ignasi de Loiola pouà el seu carisma que es basa «en l’acolliment, coneixement i acompanyament de les persones amb el propòsit que adquireixin els aprenentatges adequats perquè esdevinguin persones equilibrades, responsables, competentsw i solidàries».

Tocant a l’Escola del Clot sota l’advocació de Sant Pere Claver, he de dir -deixant de banda les vicissituds de la història completa de l’Obra originària, que nasqué en un 17 d’abril de l’any 1900, Festa de la Pasqua cristiana. Llegeixi’s el llibre «Cent anys educant i aprenent» del P. Enric Puig i Jofre SJ.

I, arribat a aquest punt, esdevé important destacar les principals línies d’actuació fundacionals que han arribat fins als nostres dies i que apareixen descrites, fil per randa i amb tota la seva claredat, sota els enunciats que indico tot seguit:

.

1. EL CARÀCTER ASSISTENCIAL DE L’OBRA. La primera línia d’actuació accentua el caràcter assistencial de l’acció que es desenvolupa amb una clara intenció de millorar la qualitat de vida dels socis del centre:

• • L’Assosiació de socorrs mutus, la cooperativa del consum, el dispensari, la barberia, la farmàcia, el secretariat del poble, l’assessoria jurídica, el servei d’estalvi, les rifes de paons, neules, torrons, bens, mones, castanyes, panellets…, en són accions concretes que se succeeixen en el temps.

• • En els anys quaranta s’ajuda les famílies amb aliments i roba d’abric, i l’acció social va evolucionant. Els alumnes i els socis del centre i l’acció social amplia el seu camp a les famílies necessitades del barri per Nadal, les visites a hospitals, les missions.

• • Posteriorment s’hi afegirà l’ajuda al Tercer i Quart Món: la col·laboració amb ONG’s, la creació de grups de projectes, l’agermanament amb la Parròquia de Sant Ignacio de Moixos (Bolívia) i amb l’IAI d’Oruro per compartir maquinària, llibres, dinars i plans d’estudi…
• • I moltes altres activitats que s’aniran produint i adaptant als temps esdevenidors.

… Una acció solidària envers els més necessitats amb la compassió -compartir el patiment-, la caritat, l’amor, que neixen del manament de Jesús d’estimar al proïsme.

2. LES ACTIVITATS DE LLEURE DE L’OBRA. La segona línia d’actuació que perviu en el temps s’inicia amb les activitats de lleure:

• • Senzilles, en un primer moment, com el cor, els jocs de xanques, el de les cuirasses, els gronxadors, les excursions…

• • I que amb el temps s’enriquiren amb cafè, esports, schola cantorum, teatre, cinema per a infants, cinema familiar, cinefòrum, campaments, colònies…
• • I que generarien entitats amb identitat pròpia com «Montseny», «Servei Campaments Vacances-Clot», «Centre d’Esplai Sant Pere Claver», «Centre d’Esplai Lluís M. Chanut», «L’Agrupament Escolta»… i tants d’altres.

… Espais on tants infants, joves i adults han desenvolupat les seves aptituds i han après, des de l’experiència quotidiana i del testimoni dels seus animadors, un seguit d’actituds que els han ajudat a ser persones i bons ciutadans amb desig de «en tot servir i estimar».

3. L’EDUCACIÓ ESCOLAR DE L’OBRA. La tercera línia d’actuació és la de l’educació escolar que evolucionarà cap a l’educació i formació reglada i no reglada, que s’inicia posteriorment i que tanta importància adquirirà en el temps.

D’aquells 24 alumnes el primer dia de classe, s’ha passat quasi a 3.000 en un ventall de nivell educatius que han abastat i abasten:

• • Primària, Batxillerat -elemental i superior

• • Ensenyament General Bàsic, Batxillerat Unificat i Polivalent, Curs d’Orientació Universitària

• • Preaprenentatge, Oficialia, Maestria, Formació Professional de primer i segon grau

• • Mòduls i Cicles formatius de grau mig i superior,

• • Educació Infantil, Primària, Secundària (ESO-Batxillerats). I tot això   pel que fa als ensenyaments reglats.
• • Però no es pot negligir la memòria de tantes activitats no reglades que s’han impartit a la casa des de diverses instàncies: secció d’estudis socials, centre d’estudis i activitats laborals, cercle Claver d’orientació familiar, jornades matrimonials, centre de cultura popular, escola de pares, escola social, serveis educatius, programes formació-treball, servei de formació ocupacional, continuada i a distància, conferències, taules rodones, jornades d’estudis…

… Tot per ajudar a «créixer en edat i saviesa davant Déu i els homes».

4. L’EVANGELITZACIÓ I LA PASTORAL DE L’OBRA. La quarta línia és l’evangelitzadora i pastoral. En la voluntat fundacional n’era la principal. I així ho recull l’articulista:

«Campea, sobre todo, la formación religiosa, que es el alma del Centro. ¡Cómo no, si fue su cuna un catecismo de niños! La sección catequística de la Congregación de la Inmaculada Virgen María y San Luis Gonzaga, de Barcelona, enseñaba todos los días festivos la teología fundamental, que debe saber todo buen cristiano, a centenares de niños en el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, situado en unos barrios de los más ignorantes de las verdades eternas y de los más trabajados por la impiedad».

• La missa dominical, inicialment al temple parroquial de Sant Martí, després a la capella del centre, era l’acte central que cads diumenge congregava els socis i les seves famiíies, sense oblidar el catecisme, les classes d’història sagrada, els exercicis espirituals i les activitats de perseverança, els actes de la congregació, les confessions, els romiatges a Montserrat -cada any- i de tant en tant a Verdú -vila nadiua de Sant Pere Claver-, les processons, el cos de portants, la conferència setmanal, la direcció espiritual…

• Es celebrava solemnement la Setmana Santa i la Pasqua, el Via Crucis del divendres Sant, la processó de Corpus…i així fins avui en un llarg recorregut: els dercles d’estudi, la creuada eucarística, les catequesis d’infants, de joves i d’adults, les reunions d’equip, la felicitació sabatina, els recessos, les trobades de Pasqua, les pregàries i eucaristies de joves, l’eucaristia comunitària del dissabte, els Exercicis espirituals en la vida ordinària, els seminaris, el catecumenat, les reunions d’equips de matrimonis, grups de vídues i separats, les convivències, l’acompanyament esopiritual, el temps de fe, els grups d’iniciació a la vida comunitària, la catequesi del «bocata», la representació dels pastorets i de la passió, l’administració dels sagraments…

• Tampoc es pot deixar d’esmentar l’actuació de movimentes i associacions: «Equips de la Mare de Déu», «La Joventud Obrera Cristiana», «Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi», «Comunitat de Vida Cristiana», «Moviment de Centres d’Esplai Cristians»,…

… Tot amb el desig de ser fidel al Pare manifestat en Jesucrist i que, per la força de l’Esperit, vetlli per aquesta casa d’adults, joves i infants que s’hi apropen per fer comunitat educativa, cristiana en l’Església, oberta al món, als homes i dones, oberta a Déu.

I tenint en compte que jo vaig dedicar-me -principalment- a la tasca educativa i de mestratge -derivada de la tercera línia fundacional d’actuació de l’Obra ignasiana del Clot-, m’és plaent de consignar aquí els punts principals que conformen l’Ideari de l’Escola i el seu Caràcter propi que, tothom qui treballi amb el seu servei compromés dins d’aquesta institució centenària, conjuntament amb les altres escoles germanes que aplega la xarxa Jesuïtes Educació, ha de maldar perquè el seu esperit institucional que hi planeja, arribi i es barregi dins de tota la comunitat educativa.

Una comunitat educativa integrada per:

• • La titularitat, el Consell de direcció i els Equips directius d’etapa

• • Els alumnes que s’hi eduquen i aprenen,

• • Els pares que hi confien llurs fills/es,

• • El professorat que n’acompanya llur alumnat en el procés educatiu,

• • El personal no-docent que hi col·labora en les tasques confiades i
• • Les persones externes (antics alumnes, membres de les diferents associacions, comunitats o gent del carrer…)  que -des del barri del Clot i de més enllà- s’hi vegin concernides i experimentin aquesta obra de caire ignasià com un pal de paller situada al bell mig d’una cruïlla de carrers –València, Navas de Tolosa i Clot– de la Barcelona d’aquest segle XXI.

Així, doncs, vet aquí el resum de les línies que despleguen els punts més notoris de l’Ideari de l’Escola i el Caràcter propi del Centre:

L’Escola Tècnica Professional del Clot, depenent de la Companyia de Jesús, vol oferir dintre de la societat pluralista un servei educatiu amb identitat i caràcter propi, sense cap mena d’interès lucratiu.

• Aquest servei educatiu de l’escola no solament abasta la instrucció corresponent als diversos nivells acadèmics, sinó també, en la mesura del possible, l’educació integral dels seus alumnes.
• La nostra escola es defineix com escola cristiana en el sentit que ofereix un servei inspirat per la fe cristiana, pretén donar una visió del món i de la vida den total harmonia amb l’Evangeli de Jesús tot ajudant a descobrir els seus valors personals i socials, i desvetllant la dimensió trascendent que el mateix evangeli presenta. En conseqüència, procurarà que totsels seus membres visquin un ambient de naturalitat i respecte, de cordialitat i responsabilitat, pressupòsit bàsic de tota vivència cristiana.
• L’escola, a l’hora de presentar els valors explícitament religiosos, tindrà molt en compte el pluralisme de nivells de fe, les diverses edats dels alumnes i elcaràcter lliure de l’opció de fe i de la seva expressió. Als pares i alumnes que desitgin aprofundir, viure i celebrar la fe més explícitament l’escola els oferirà els serveis de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver.
• La nostra escola, s’insereix en la realitat socio-cultural de Catalunya i vol col·laborar al procés que ha de conduir Catalunya al recobrament de la identitat com a poble que té una cultura pròpia i una costums i tradicions. Per tant, farà conèixer al seus alumnes els trets propis de Catalunya, potenciarà els valors específics de la realitat catalana en un clima d’integració i obertura a tots els homes i cultures, i tindrà especial cura de l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, el conreu dels seus costums i de tots els altres aspectes culturals del país.
• Es procurarà que el servei educatiu es vagi proogressivamenrt qualificant per tal de col·laborar, amb el que pot estar al seu abanst, a la renovació del sistema escolar i al millorament de totes les escoles del país, de les quals la nostra escola es vol sentir corresponsable i solidària.
• El servei educatiu que vol oferir la nostra escola vol restar obert a tots els pares que el desitgin per als seus fills i s’esforçarà perquè ho estigui especialment als més econòmicament més febles. Per tant, s’acollirà, sempre que sigui possible, al finançament públic per tal d’arribar a la total gratuïtat.
• L’escola, per al seu funcionament, necessita una estructura educativa i participativa, sense perdre mai de vista la realitat canviant de la societat en la qual està inserida. Per tant, estarà sotmesa a una continuada revisió i evolució per anar esdevenint una autèntica comunitat educativa en què entitat titular, professors, personal no-docent, pares i alumnes exerceixin la seva funció específica.

Deia en començar, que a l’any 2007 -en iniciar-se el curs escolar 2007-2008- vaig entrar en una nova etapa de la meva vida gaudint dels beneficis aportats per la daurada jubilació. Tanmateix, aquest fet em va provocar i reptar perquè la munió d’alumnes que havia conegut i tractat -sigui intentant ser per a tothom un referent, impartint-los docència, acompanyant-los en l’acció tutorial, coordinant les diverses tasques d’una etapa educativa o, fins i tot durant els darrers anys, veient-los progressar des del càrrec de Secretari general de l’Escola-…, va encendre’m el desig de no perdre aquella antiga i seriosa relació professor-alumne/a, però transformant-la en una relació amical i distesa,  la qual cosa vaig aconseguir gràcies a l’incipient Facebook -més endavant se’n dirà Meta- que em va proporcionar acostar-me al mur de molts i moltes alumnes i així fer realitat el manteniment proper del contacte desitjat.

Cal dir que sense aquesta novedosa aplicació informàtica, possiblement, no hagués pogut celebrar virtualment, any rera any com faig actualment, l’aniversari de totes aquestes bones persones amb el text que els escric i elles, certament, tampoc haguessin pogut gaudir de la lectura del text que els arriba. Nogensmenys, m’omple de satisfacció i d’emoció el considerar que havent-les conegut en la seva més punxant adolescència, de quina manera el pas del temps les ha convertit en exemplars ciutadans/es madurs/es que freguen ja la trentena, la quarantena i, fins i tot, alguns ja ben entrats en la seixantena. El record que en tinc de tots/es ells/es el resumeixo amb unes paraules que recullo del final del llibre de la lectura principal -en temps de l’EGB-, «Les aventures d’en Perot Marrasquí» de Carles Riba:

«D’en Perot fa temps que no n´he sabut res més; però tinc entès que ha crescut, que ja és tot un homenet…i com que tot allò que Déu vol ho vol per a bé, un bé al capdevall ha degut ésser per a ell la seva escapada…»

«Deu haver capit que res damunt la terra no iguala la dolçor i la bondat de les coses de casa; i encara que el món no sigui allò que se’n diu una vall de lliris i roses, i que calgui fer almenys un ull viu, cal també posar amor almenys a l’altre ull…»

«I llavors l’orgull, la fatxenda, la incomprensió, l’avarícia, la deslleialtat i les altres flaqueses innúmeres de les criatures que ens volten -homes o bèsties- ens entren més amorosides, no ens fan tant de mal i encara ens fan somriure dolçament». 

A banda dels alumnes l’ETPC -avui «Jesuïtes El Clot / Escola del Clot« (1981-2007)-, tampoc me n’he d’oblidar mai i, per tant, faig memòria de:

Els alumnes del Col·legi «Nuestra Señora del Rosario», depenent de l’Institut Gaudí. (1962-1964), Reus.

Els joves novicis del Seminari  Noviciat salesià de l’Arbós del Penedès (1964-1965), que residuen en el Palau Gener.

Els novicis i els estudiants de filosofia i magisteri de la casa salesiana. (1969-1970), Sentmenat.

Els nois de la Residència Provincial (1970-1971), Osca.

 

L’alumnat del Col·legi salesià de «Sant Josep» de Barcelona-Rocafort (1971-1977), Barcelona.

El jovent de l’Escola «M. Inmaculada» de Rios Rozas (1977-1979), Madrid.

Les noies de les salesianes del Colegio «Maria Auxiliadora» de la Fundación Oriol y Urquijo. Majadahonda–El Plantío (1977-1979), Madrid.

Els/les alumnes de la Cooperativa de Pares de l’Escola «Sant Lluís Gonçaga». (1979-1981), La Garriga.

A tots i a totes ells/es, el meu respecte com a persones úniques i diverses que sempre he considerat i en són, el meu més profund agraïment perquè també jo n’he après molt en romandre per totes aquestes diferens institucions i -per sobre de tot-, la manifestació de la meva molt gran estimació que hi he dipositat per tots els anys viscuts de convivència diària -evidentment, entre alguna ombra, però amb moltes clarors-, i sempre amb el desig vocacional d’educar i aprendre…

I per acabar, abans de deixar constància dels escrits de felicitació d’aniversaris, m’és gratificant plasmar la lletra de l’himne de l’escola del Clot que tantes vegades hem escoltat en els diversos esdeveniments escolars, presentacions institucionals i en mantes ocasions importants. De fet, tal i com expressa el video clic “Junts fem l’Escola del Clot”:

 

LA NOSTRA ESCOLA

La nostra escola és com casa nostra / i així aprenem sota el mateix sostre / a ser persones, a fer-nos grans, / a créixer alegres, sent bons companys. / Si tu treballes i t’esforces l’Escola creix i es fa més forta / perquè l’Escola no només són parets / que som nosaltres els qui la fem…!

Tots volem l’Escola del Clot. / L’Escola del Clot és per a tu. / Ella et donarà pau, amor i amistat, / tot llaurant el teu futur. / Tots volem l’Escola del Clot. L’Escola del Clot és per a tu. Ella et donarà / allò que mai has tingut. Escola Tècnica del Clot…!

Si en despertar-te de bon matí / tens son encara i vols dormir, / pensa en l’Escola i els teus amics / i de seguida voldrà venir. / A classe, al pati, anant d’excursió, / a la capella o al menjador, / al nou gimnàs o al vell corredor, / canta ben fort la nostra cançó.

Tots volem l’Escola del Clot. / L’Escola del Clot és per a tu. / Ella et donarà pau, amor i amistat, / tot llaurant el teu futur. / Tots volem l’Escola del Clot. L’Escola del Clot és per a tu. Ella et donarà / allò que mai has tingut. Escola Tècnica del Clot…!

Els nens, les nenes i els nois més grans, / els secretaris i els encarregats, / els de neteja i manteniment, / infermeria i tota l’altra gent. / Els informàtics, la recepció, / els de la cuina i administradors, / pares i mestres, directors i rector, / tots fem Escola i l’Escola és de tots…!

Tots volem l’Escola del Clot. / L’Escola del Clot és per a tu. / Ella et donarà pau, amor i amistat, / tot llaurant el teu futur. / Tots volem l’Escola del Clot. L’Escola del Clot és per a tu. Ella et donarà / allò que mai has tingut. Escola Tècnica del Clot…!

.

 

VET AQUÍ ELS MEUS ESCRITS DE FELICITACIÓ D’ANIVERSARI I ALS QUI GENT JA MADURA, TOT HAVENT PASSAT TANTS ANYS –LABENTIBUS ANNIS-, ELS HI ARRIBA A TRAVÉS DE LES XARXES INFORMÀTIQUES EL MEU RECORD.

POSTERIORMENT, AQUESTS ANTICS/GUES ALUMNES LLEGEIXEN ELS MEUS ESCRITS,  SIGUI ATENTAMENT, BÉ EN DIAGONAL O NOMÉS EL CONTINGUT DE LES PRIMERES LÍNIES, PERÒ AMB EL GAUDI DEL RECORD I LA RECIPROCITAT DEL MOLT AFECTE:

.

2023-2024

Benvolgut/da…! Un any més m’adreço a tu, (xx nom de pila), amb un text de denominador comú en aquest (Xdia-Xmes) de la any 2023-2024 en què la commemoració del (xxè) aniversari de la teva naixença se’m presenta com una bona ocasió per celebrar-lo adientment i felicitar-te digitalment i, no per això, menys personal. Així doncs, davant d’aquest dia assenyalat ens cal festejar la jornada amb goig i esplendidesa, bé sigui pel gran regal de la vida i també per la seva continuïtat en el temps dins de tots els bons records emmarcats en un passat ja llunyà, del present actual que ens rodeja ara mateix i del futur que ens deixa entreveure l’avenir amb  prou confiança, malgrat la inestabilitat de tipos social, politicares, economia o d’índole diversa personal i comunitaria.

No s’atura, doncs, la nostra carrera en persistir la vida, dinàmica i intensa, per a tots. I en relació als nostres anys -que en són més de 80 el meus ja escombrats, així com els teus que, sortosament, tens per endavant-, des de la nostra talaia personal, on s’hi albiren les persones estimades que ens acompanyen en aquesta cursa vital o les circumstàncies diverses que ens encerclen i succeeixen en el decorat canviant i la tramoia complexa d’aquest món. I per tot això, hem de considerar amb amanyac, discernir amb encert, avaluar amb exactitud i, fins i tot, prear amb afecte cada any que passa i cada dia que se’ns concedeix perquè el nostre ofici de viure segueixi desplegant totes les potencialitats i fortaleses possibles cap a la fita proposada, sense que l’esgotament de cap debilitat, amb els seus estralls, pugui afectar-nos. 

A la planes del meu web o bloc personal…

[ http://www.miquelangelbosch.com ]

…he anat escrivint en el penell  dels quatre vents consells per a una bona ciutadania, tocs afectuosos per a la superació personal de cara a les dificultats inherents al camí emprès  i ànims coratjosos per no defallir en la tasca que hom porta entremans. Podràs llegir tots aquests textos des de l’any de la meva jubilació laboral (2006-2007) fins al dia d’avui (2023-2024). Ho pots comprovar polsant l’adreça que et facilito i escatir-ne el seu contingut en:

LES FELICITACIONS D’ANIVERSARI ANYALS, ESPECIALMENT DEDICADES ALS MEUS/ES ANTICS/GUES ALUMNES

[ http://www.miquelangelbosch.com/?p=5531] 

Efectivament. En aquest tema digital que et proposo de llegir hi trobaràs una introducció a les felicitacions anyals, especialment dedicades als meus/es antics/es alumnes. Són planes adreçades a gent madura estimada que, després de molts anys de coneixença, els faig arribar -a través de les xarxes informàtiques-, un escrit per a una lectura reposada. Però sé prou bé que hi haurà qui s’hi endinsarà ben atentament en la lectura des del principi fins al seu final, però en contrast d’aquells qui només ho faran en diagonal perquè la pressa no en facilita més temps disponible o, fins i tot, també s’hi trobarà qui, amb una lectura ràpida de només les primeres línies del contingut total, ja en tindrà prou…

Tanmateix, qualssevulla en sigui l’opció respecte del tipus de la lectura escollida, allí hi ha il·lustrats i exemplificats el gaudi present del record dels anys viscuts, la reciprocitat de l’afecte còmplice i sempre viu que perdura en el temps, així com també els bons desitjos per avivar tots els progressos aconseguits o superar els entrebancs de les dificultats existents, l’exhortació convençuda cap al capteniment personal com a bon posseïdor de la tolerància, de la bondat, de la justícia, de la veritat, de la comprensió i de l’estimació, essent aquesta la culminació de tot.

D’aquesta manera -conjuntament amb totes les expressions insistents i convençudes, plasmades arreu dels meus escrits, la confiança en la vida -que això és el més important-, seguirà essent el leitmotiv incessant, un anys més i fins el proper aniversari.

Una forta abraçada de qui saps et recorda ben present.

 

.

2022-2023

Benvolgut/da…! Em plau fer-te arribar la meva felicitació personal en aquest (XX dia de XX mes) de l’any 2022-2023, pel (xxè) aniversari de la teva naixença.

I per això i avui mateix, no només t’hauràs despertat satisfet ja de bon matí en llevar-te, sinó que també moltes persones estimades hauran pensat en tu -com m’ha passat a mi-, i com sol succeir sempre en el dia de la celebració d’una data d’aniversari pel gran regal que suposa, i realment ho és, la continuïtat de la vida.

Com segurament esperes, un any més arribo al teu esdeveniment essent fidel a aquesta diada per desitjar-te el bo i millor de la vida.

De fet, any darrera any -i ja en porto per part meva la gens menyspreable collita de vuitanta hiverns-, et convido a entonar un cant a la vida, de la mateixa manera que intento afinar el millor posible la meva veu, malgrat a quasi dos anys que se’m diagnostiqués un càncer pancreàtic neuroendocrí. Puc dir encara avui que -superades les diferents proves nuclears i analítiques diverses-, el resultat mèdic presenta una estabilitat que, tot i l’entrebanc en la meva salut, segueixo gaudint amb la plenitud de què sóc capaç la vida que se’m concedeix.

I és per això que, d’entre prou coses, i tot fent un resum de les moltes que em volten pel cap, et diría que la vida paga la pena de viure-la, malgrat tots els desafiaments i conquestes, els malentesos i acolliments, els moments de crisi i llargs períodes de satisfacció, les tristeses i alegries, els fracasos i èxits, les turbulències i la pau.

Ser feliç no és un destí del destí, sinó:

– És un èxit per a qui aconsegueix viatjar dins de si mateix i resoldre les pròpies misèries personals amb dignitat… 

– És deixar de sentir-se víctima dels problemes i convertir-se, amb el capteniment de les soluciona, en l’autor de la pròpia historia…

– És travessar immensos deserts tòrrits i empolsinats, per aconseguir trobar un oasi fèrtil i assedegador, al fons de d’un mateix…

– És donar gràcies cada matí, pel miracle de l’existència que se’ns és donada, tant si  surt el sol o com si apareixen nuvolades… 

– És no tenir por del devasall del propis sentiments que amb freqüència bullen i surten del cor per atansar-se a la vida del altres que estimem… 

– És besar les persones estimades i més properes -viure, en definitiva-, moments poètics amb els amics i/o a les amigues…

– És deixar viure sense cap lligam la pròpia criatura que neix cada dia dins nostra de manera senzilla, auténtica i lliure… 

– És tenir adquirir la maduresa per poder dir “m’he equivocat” i, sense cap mena de vergonya, reemprendre el camí de la costra excursió vital…

– És tenir el valor de demanar “perdó” i de concedir-lo ben generosament… 

– És tenir la  humil sensibilitat de dir “et necessito” i confiar en els altres…

– És tenir la capacitat d’estimar-te a tu mateix i dir a l’altre/a “t’estimo”…

Tots aquests pensaments i sentiments els trobaràs al web que respon per…

[ www.miquelangelbosch.com ].

I, en concret, en l’escrit que vaig intitular “Del goig de la vida terrenal a la mort misteriosa” (Dins del sumari o índex sobre Mort-Vida, Necrològiques o Vida-Mort).

El meu record es manté present…! Felicitats ben cordials…! Hi som…! Una forta abraçada…!

.

2021-2022

• L’elogi que en fa de la vida retirada en el seu «Beatus ille» i
• La invitació a satisfer el goig de l’existència, en tot moment, amb el «Carpe diem».

 

2020-2021

.

T’arriba la felicitació d’aniversari que he preparat un any més per  celebrar virtualment amb tu aquest (XX dia de XX mes) de l’any (2020-2021) i tota la duració temporal que li’n vulguis atorgar, perquè cada dia hauria de ser un cant per “valorar la vida” i, en conseqüència, també un festejament commemoratiu de la teva naixença per copsar com n’és de necessari “aprofitar el temps” que passa veloç.

Tot i que, malauradament, la pandèmia del Covid-19 ha fet estralls en molts aspectes, amagat actualment en la seva letargia i a l’aguait per tornar sorprenentment, jo me n’alegraria que no t’hagi afectat en cap sentit i, per això mateix, et desitjo que l’any nou que per a tu avui comences -en el recordar la teva naixença-, et sigui ben plaent de satisfaccions anímiques i àmpliament productiu de complaences materials.

Aquest any t’he recollit una munió de sentències llatines -la majoria de les quals extretes d’algunes inscripcions que ens mostren els rellotges de sol de la nostra contrada- i que en dansar per la meva memòria te les deixo per escrit no sigui que em desapareguin ja que -tractant-se del temps fugisser i de la meva edat ja avançada- tot és possible. 

L’inexorable pas del temps, pautat i compassat, n’és el tema o el leitmotiv i, per això mateix com un petit obsequi d’aniversari que et faig a mans pots jugar a escollir l’adagi, la màxima, la dita o aquella frase que millor t’escaigui per reflexionar-la o viure-la al llarg de tot l’any:

 

• “Carpe diem” = “Aprofita el dia”. Dues paraules que, amb un to llunyà de la disbauxa amb què a voltes s’utilitzen, amb serenor i discreció aconsellen, més aviat, el bon aprofitament del temps actual i el gaudi festiu del moment present.
• “Ars longa, vita brevis” = “L’art és durador, la vida és breu”. Sentència que mostra el contrast de la brevetat de la vida, en una clara al·lusió a la persistència temporal de l’art.
• “Festina lente” = “Afanya’t a poc a poc”. Expressió aparentment contradictòria que, en voler-te donar molta pressa, et reclama que vagis ben a poc a poc. 
• “Lentiores tristibus, laetissimus velocissimae discurrunt” = “Les hores passen molt lentes per als pessimistes, molt de pressa per als cofois”. Construcció llatina relacionada amb el pas de les hores que passen molt lentes per als pessimistes i entristits, però molt ràpides per als qui són prou feliços i s’ho passen bé. 
• “Sed fugit irreparabile tempus” = “El temps s’escola de forma irreparable”. Afirmació exacta que deixa entrellucar com el temps s’escorre de forma irreversible.
• “Tempus est quaedam pars aeternitatis” = “El temps és una part de l’eternitat”. Una llegenda que pretén optimitzar la vida present al col·locar-la -si és que n’és posible- dins d’una part de l’eternitat.
• “Tempus omnia fert, sed et aufert omnia tempus” = “El temps tot ho porta i tot s’ho emporta”. Un magnífic contrast literari que descriu de quina manera tot allò que el temps ofereix, també s’ho emporta.
• “Quantum haec umbra progreditur, tantum vita tua minuitur” = “En la mesura que la teva ombre avança, la teva vida s’escurça”. Proposició ben trobada i que relaciona el moviment de les hores de sol amb la vida que s’escapça mentrestant l’ombra avança.

Et recordo que, per si no t’has cansat de llegir, també et facilito el link que pot obrir-te les planes web del meu domini que respon per www.miquelangelbosch.com

El meu record segueix present i una forta abraçada no et falta, encara que aquest any hagi de ser necessàriament, i amb raó més que justificada per la distància, virtual per les circumstàncies, però no menys franca i afectiva…

.

2019-2020

Un any més se m’escau de celebrar el teu aniversari que, amb el pas inexorable i irreparable del temps, a més a més dels records del passat, va sumant vivències del present i projectes per al futur. La meva felicitació cordial i expressiva t’arriba com cada any i, com sempre, m’és motiu per recordar-te i gaudir d’aquesta ocasió tot sabent que, malgrat no ser-hi presencialment, “hi sóc” virtualment, però com si hi fós personalment i real.

En diades anteriors, com aquesta, t’he recordat que donessis una llambregada a les meves planes WEB, però sempre que el temps t’ho permetés i les ganes t’hi acompanyessin. De fet, la lectura d’alguns temes que tinc disposats en aquesta aplicació informàtica pot apropar-te a mi, des de la distància física i temporal, tot aprofitant l’ocasió per compartir els meus pensaments i sentiments, sigui en la seva totalitat o, pel contrari, discrepant-ne completament o potser només en algun aspecte particular de tot allò que hi he exposat.

I és que, per mantenir l’amistat i el bon record, no cal sustentar un “pensament únic”, sinó que -de la mateixa manera que succeeix en la resolució dels nombres fraccionaris- n’hi ha prou que la comprensió i el respecte del “pensament lliure” en sigui el denominador comú, però deixant les discrepàncies i les diverses tonalitats de colors per al numerador. I, fins i tot, et diré que caldria, tota vegada resolta la senzilla fracció, que empetitíssim les possibles diferències amb l’exercici savi i humil d’una “arrel quadrada” o bé enaltíssim els acords haguts amb una pirueta de “potenciació”.

A continuación t’escric tota una rastellera conceptual de temes que veuràs exposats a les planes WEB del meu domini, la qual respon per [ www.miquelangelbosch.com ] =

• • Temes tant de teologia, una disciplina que s’ocupa de la trascendència i, per extensió, dels estudis relacionats amb la religió, així com també -i sobretot- del conjunt de llibres que composen la Bíblia, amb interpretacions científiques actuals i amb la mostra de les  possibles  influències mitològiques existents a causa de les relacions que mantingué el poble hebreu amb la societat i la religió de les civilitzacions orientals.

• • Del món de l’educació -després de tota una vida dedicada a l’ensenyament alguna cosa m’atreveixo a oferir-ne-, hi copsaràs les diverses tendències amb què s’ha presentat i es presenta la seva comesa, les meves reflexions personals en el decurs del temps en què hi he estat implicat, així com l’estructura i el recorregut -en forma de treballosos mapes conceptuals- de tot allò que sobre la llengua catalana i castellana he donat a conèixer a diferents grups en impartir-los la docència, especialment concretada en la importància de la lectura, l’entreteixit estructural de les llengües susdites, la història de Catalunya i alguns dels autors literaris que hi han sobresortit.

• • També de política, en especial, la més propera al nostre país, relacionada amb el moviment independentista català i els seus diversos avatars: des del resseguiment de la diada nacional catalana i les manifestacions multitudinàries de l’11-S, la consulta del 9-N de 2014 i l’eclosió del referèndum de l’1-O de 2017, fins al judici contra el procés català al Tribunal Suprem espanyol en la Causa especial 20907/2017 i les seves conseqüències abans i després de la sentència.

• • Sense oblidar obituaris o necrològiques íntimes de familiars, companys de professió, antics alumnes i de grans amics, així com commemoracions recurrents per rememorar diades especials i puntuals –Nadal, Any Nou, Pasqua, Sant Jordi i Sant Joan-, i d’altres per recordar i reflexionar sobre el pas del meu temps personal que s’esgota pel que s’emporta l’oratge cada dia, centenaris importants de personatges significatius de tot l’arc polícrom de l’activitat humana, sigui de la ciència, de les lletres, de la música, de la tecnologia, del medi ambient, de la medicina o de l’art -especialment de la pintura i la seva evolució històrica-, tant de la nostra terra com la d’interès mundial.

• • I amb tot això, pots trobar-te, igualment, amb temàtiques que versen sobre aspectes lingüístics, científics i de gran categoria humana en tractar personatges com Leonardo da Vinci, Pompeu Fabra, Pere Casaldàliga, Stephen Hawking, Josep Maria Ballarin, Pau Casals, Cervantes, Verdaguer i altres de procedència mundial i territorial.

• • Fins i tot, un homenatge a Víctor Català -el psudònim de la Caterina Albert– amb una exposició curosa de la seva extraordinària i inquietant novel·la modernista -“Solitud”- en consideració a l’actual moviment feminista. I també altres molts autors i autores, sense oblidar-me d’en Carles Riba que, de la seva mà i imaginació creativa, va arribar-nos un dia a l’aula de 8è de l’EGB, aquest conte novel·lat  -per a la seva lectura-, un gaudi i una reflexió sobre les actituds humanes, projectades i valorades en el divers comportament dels animals, “Les Aventures d’En Perot Marrasquí”.

• • Nogensmenys, cal esmentar l’atemptat del 17-A de 2017 a Barcelona i Cambrils i les consecutives commemoracions anyals en què s’intenta esbrinar els motius de la perfídia, encara silenciats, així com la leit motiv, d’aquest tema i en d’altres, sobre la meva dèria en rebutjar frontalment els “Fake Weus” que proliferen arreu i el meu desconcert obsessiu per la deslleialtat de l’Estat espanyol vers Catalunya i el clavegueram organitzat que, subterràniament, circula per sota els nostres peus.

• • Ultra tot això, no podia faltar el nom de Joan Sebastian Bach, tractat amb tota exuberància clàssica de notes musicals -interpretades a l’orgue per Cameron Carpenter– i en contraposició a la seva figura, les tonades populars -un exponent antològic d’una festa major de poble dins de les festivitats catalanes– en un espai escènic protagonitzat pel famosíssim grup de La Trinca de molt grata memòria.

• • O bé aquell tema apassionant i captivador d’Albert Einstein sobre la relativitat general i les seves conseqüències sobre les teories de l’origen de l’Univers i el misteri que envolta el microcosmos i el macrocosmos. Sense deixar de banda l’argumentari de la consciència i tot un seguit d’articles que sota els conceptes-enunciats d’Història, Religió, Ciència i Filosofia -pots polsar “Què te parece…? / Què te’n sembla…?”, si decideixes obrir-los- on hi planen, conjuntament en aquest WEB i en un altre que respon per [ cienciarazonyfe.com ].

• • L’arribada de l’home a la lluna, en el 50è aniversari de la seva història, també l’he volgut tractar amb la plenitud -entre científica i distesa- de petits articles recollits d’aquí i d’allí.
• • I així vaig recorrent i fent via respecte d’altres molts temes dedicats, a tall d’exemple, al meu adéu a l’ETPClot -avui Jesuïtes El Clot/Escola del Clot- en el moment de la meva imminent jubilació, als discursos pronunciats en la de companys de feina o als centenaris, commemoracions i felicitacions d’aniversari o de naixença, així com també als records de la meva primera escola a Ripoll i d’altres on hi he treballat -poblacions de Reus, Arbós del Penedés, Sentmenat i ciutats d’Osca, Madrid i Barcelona-, tot fent especial esment dels Salesians amb Sant Joan Bosco de Torino i dels Jesuïtes amb Sant Ignasi de Loiola.

Aquest any segurament m’he passat en atabalar-te amb tanta informació, quan generalment, qui felicita amb normalitat un aniversari sol ser sobri en prou paraules i molt expressiu en el seu contingut.

Tanmateix, en no voler ésser menys jo mateix i confiant en què potser has fet una ràpida lectura en diagonal o bé, per practicitat i estalvi de temps, has anat a raure directament a aquest final de l’escrit meu en què ja t’hi trobes, m’uneixo a tothom qui t’ha adreçat unes línies de felicitació molt més mesurades que les meves, i et reitero el bon record que tinc de tu des d’antuvi i celebro avui el teu aniversari virtualment, però amb l’esperit i la força de com si fós ben real.

A disposar amb una forta i ben cordial abraçada…!

.

2018-2019

Des dels meus 76 anys encara puc adonar-me -diguem-ho amb cautela- de quina manera el pas implacable i compassat del temps m’ha empès a recórrer ja un bon i important tros de camí en què, a través de tota la seva llargària temporal, hi he pogut gaudir d’un meravellós paisatge de vivències excepcionals. I en un dels encreuaments de la caminada -no certament en una aturada de repòs, sinó de reviscolança ben avituallada-, ens hi vàrem trobar personalment en el marc ja llunyà dels teus d’anys benèvols, inquiets i d’intensa adolescència, tot compartint ambdós, no diré les “beceroles”, que ja portaves apreses d’antuvi, però sí les moltes “paraules de prou categoria gramatical” que, tant de bo avui -i d’això n’estic segur-, s’hauran convertit en “productius fets de bona ciutadania”. Ho celebro i me n’honoro..!

Per tot el que t’acabo de dir i per l’arribada a la fita del teu 50è aniversari d’aquestaen marxa vital i esplèndida de la que n’ets protagonista, et desitjo:

• • Que segueixis corrent amb pas ferm i ben decidit pels vorals de tots els camins i dreceres sense aturar-te…

• • Que visquis la vida amb complaença i agraïment, tal i com se t’ha estat donada, construint-la i amarant-la dia darrera dia…
• • Que mai la foscor enteranyinada del desànim se t’apoderi de tu i que, en tot cas, gaudeixis per a molts anys de la companyia i de l’escalf de tothom qui t’estima i estimes…

I com que, generalment, no regatejo massa paraules, però sóc conscient que l’important són els fets, deixo els gargots informatitzats d’aquestes ratlles escrites ara, així i aquí, no sense garantir-te el meu record puntual, present i sincer, tot congratulant-me ensems, un any més, de poder celebrar amb tu aquest dia d’aniversari:

• Un aniversari que és el final preuat d’un any i el punt de partença engrescador d’un altre que, lluny de barrar-te el pas, te l’obre perquè prossegueixis la teva excursió cap al cim, malgrat els vents inhòspits o el pedregam molest del camí…
• Un any nou més de la teva vida que ara inicies i reprens en continuïtat amb tots els que ja portes de pes a la teva motxilla, uns prou fructífers, altres potser més migrats, però tots vençuts amb l’esperança d’abastar sempre allò millor…
• Un any d’estrena en què els fulls del calendari de cada dia t’aniran marcant -com en un reservat diari biogràfic personal-, el teu capteniment esforçat per evitar tota defallença en el recorregut i assolir amb fermesa els teus delers…

I ara, si m’ho permets i el temps de què disposes t’és propici, et facilito el link que obre les meves planes web www.miquelangelbosch.com i -com no-, finalment, t’adreço una real i forta abraçada, encara que t’arribi virtualment, en el comiat digital d’aquesta felicitació que pots tenir la certesa, això sí, que te l’he preparada amb tota cordialitat…!

2017-2018

Ja en són un grapadet de cinquanta (no tants com els meus 75, ni molt menys) els anys que portes a la motxilla, la qual cosa em disposa d’atansar-me al teu mur del facebook per estrènyer el meu record amb el teu i dipositar-hi, en aquest punt de coincidència i trobada, no només la meva salutació cordial, sinó la manifestació considerada i propera, de la satisfacció que em suposa poder-te felicitar personalment un any més. 

• UNA FELICITACIÓ que cada any t’arriba sota el “leitmotiv” del temps fugisser i efímer, mentrestant jo, amb gran admiració i un fort aplaudiment repetitiu et veig passar per entre aquesta cursa temporal i competitiva de la vida, empesa pel moviment escenogràfic i canviant de les estacions cromàtiques anyals i de gran bellesa exultant que, per altra banda, l’engranatge persistent i compassat dels rellotges -siguin de sol, analògics o digitals- ens marquen metafòricament les “batallades” d’alerta, tant de dia com de nit, per tal de ser fidels als objectius proposats i sense trair mai el nostre capteniment vital…

 

• UNA FELICITACIÓ que lluny de ser redactada per un compromís de caire inadequat i estèril, porta amarada veritablement tota la càrrega del temps pretèrit de la teva adolescència en què jo -deixant a banda l’aiguabarreig de les insuficiències i encerts, pròpies de la condició humana-, sempre vaig posar en el meu interior -encara que no ho sabessis- l’esperança il·lusionada que, per les teves virtualitats innates, les que després aniries adquirint i àdhuc els teus propis mèrits i esforços personals, arribaries al dia d’avui tot experimentant el plaer i l’orgull, sempre “in crescendo”, del teu caminar positiu i gratificador, d’acord amb allò del poeta “se hace camino al andar”…

 

• UNA FELICITACIÓ que voldria empènyer-te a seguir construint la teva vida amb la varietat calidoscòpica de totes les «frases» possibles que suscitin en tu el gran valor de la vida o t’aixequin en cada moment de possibles defallences siguin substantives, adjectives o adverbials. I parlant “d’adverbials finals”, acabo ja perquè no em vull fer pesat com ho podia ser d’antuvi. Millor, doncs, que sigui estricte i parc en paraules, tot deixant de banda “l’estil indirecte” (atapeït de subordinació) i empri “l’estil directe” (més proper i resolutiu) i et digui clarament amb la llengua llatina, mare de la nostra, i prou comprensible per a tu, “FELICITER ET AD MULTOS ANNOS”…

 

• I com sempre, et faig a mans i a banda del que tinc escrit al mur del facebook, de tot allò que pots consultar, si tens temps sobrer i prou ganes, a la meva plana WEB i que respon a l’enllaç: www.miquelangelbosch.com

Amb el meu record present i una forta abraçada…!!!

.

2016-2017

En arribar avui la fita del teu aniversari se m’ocorre conversar amb tu sobre el temps. De fet, i deixant a banda, sobre si el temps existeix realment i és absolut o relatiu, o un simple convencionalisme, prefereixo explorar el pensament dels clàssics amb allò del “tempus fugit” i el “carpe diem” de què en més d’una ocasió n´hem parlat. Tanmateix, des d’una perspectiva aristotèlica selecciono la definició del temps com “la mesura del moviment”, la qual cosa em porta a considerar el “segon” com una unitat universalment admesa (vaig llegir un dia que l’attosegon=1/10 amb exponent 18 és el mínim dels mínims que podem comptabilitzar) i que a partir del qual emergeixen altres unitats com en són el minut, l’hora, el dia, la setmana, el mes…i l’any…! I aquí, en relació a «l’any», m’aturo i m’escau congratular-me amb tu i desitjar-te de tot cor: PER MOLTS ANYS…!

Ara bé. Dins d’aquesta renglera d’intervals temporals ara esmentada -pel que fa als segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos i anys-, em plau dibuixar-hi el passat, el present i el futur que ens envolta i considerar l’ambivalència amb què sol transitar la nostra vida, curulla de moltes alegries i alguns patiments, balancejada entre la seguretat i la incertesa, regirada entre l’ànim positiu i la melangia, sacsejada entre l’estabilitat i la fragilitat, agitada entre l’entusiasme i l’aflicció, gronxada entre la joia i la tristesa…, però sempre -sigui quina sigui la ventolera que venti-, la rosa dels vents cal que estigui orientada a l’est de l’estimació, al sud de la superació, a l’oest de la reflexió i al nord de l’esperança…! 

Com sempre vull recordar-te que, si tens temps i vols fullejar la meva plana WEB, només cal que premis el link https://www.miquelangelbosch.com o el que respon al mur del Facebook https://www.facebook.com/miquelangel.boschfridrin
A disposar, amb el meu record present i una forta abraçada…!

.

2015-2016

A la motxilla de la teva vida hi arriba puntual la celebració del teu 50è aniversari. El meu record hi és present i, encara que els temps actuals són difícils per moltes circumstàncies, la joia de viure i el poder compartir tant els records del passat, el moment present, així com la confiança en el futur, paga la pena.

Per a tu ha transcorregut un any més i, gràcies al pas del temps que corre prou veloç, o així ens ho sembla, penso que a tots ens fa més humans, savis, amables i prudents. I si és veritat, com he observat en la inscripció d’alguns rellotges de sol: “Quantum haec umbra solis progreditur, tantum vita nostra minuitur” (“En la mesura que avança l’ombra del sol, així també la nostra vida s’escapça”), hem de seguir avançant sense defallença i considerar que:

• • El temps pretèrit de la teva història personal que has escrit, viscuda i ja passada, impregna d’experiència la teva vida de tal manera que encara pots aprofitar avui tot allò que et va resultar productiu i positiu…

• • El moment actual que -certament- s’esmuny sense adonar-nos-en, però que si ets conscient, cal que el visquis amb la visió clásica del «carpe diem» d’Horaci, que no és altra cosa que assaborir-lo amb plenitud i responsabilitat…
• • El futur l’hem d’entendre i esperar-lo com una fita per assolir el bo i millor de tots els desitjos i amb el repte afegit i esforçat que t’ha de proporcionar la visió introspectiva de la teva propia vida per a millorar-la dia a dia, així com la contemplació vers totes les persones que t’envolten amb ulls d’empatia i estimació a l’estrada de l’escenari i en el decorat de la natura on debutem…

Rep, doncs, la meva felicitació sincera i el goig plaent que s’escau en el día d’avui, però tot desitjant que l’acreixement profitós i autèntic de la teva vida continuï PER MOLTS ANYS…!

Si consultes les planes WEB on hi tinc escrits diversos temes, podràs aprofitar un relax momentani i coneixeràs per on naveguen els meus pensaments i sentiments:

https://www.miquelangelbosch.com

…i si vols tafanejar el FACEBOK, et resultarà fácil d’accedir-hi si em busques pel meu nom i cognom:

https://www.facebook.com/miquelangel.boschfridrin

Amb el meu record i una abraçada…!!!

.

2014-2015

Enhorabona en aquesta celebració anyal en què el calendari del temps ens mostra la recordança -diguem que relativament llunyana- de la teva naixença…! Et desitjo, no només que gaudeixis d’una diada d’aniversari prou reeixida, sinó que l’any nou que inicies tingui un recorregut ben exitós per a tu i per a tots els teus..!!! I encara més: que aquesta corrua temporal d’un any rera l’altre, sigui PER MOLTS ANYS més…des del camí on et trobes ara.

Per altra banda, podem considerar que per més esforços que tu puguis fer per agafar-me en aquesta cursa vital que tenim engegada, realment no podràs pas atrapar-me en el punt distant respecte dels prou anys que jo et porto per endavant, després d’haver arribat ja feliçment a la daurada dècada de la setantena.

Tanmateix, si el rellotge de la nostra realitat personal no s’atura abans, seguirem transitant i avançant en el segment de la proporció que ens separa…o, millor dit i més positivament:

Continuarem fent via junts a través dels decorats admirables de totes les estacions meravelloses i sorprenents que la natura ens ofereix anyalment i a on debuta la nostra existència, per tal de gaudir del gran regal de la vida, cosa que -en la mesura que passa el temps- més assaborim i preuem des dels records d’antuvi, el capteniment del present i l’esperança de l’esdevenidor.

Et convido perquè entris en la meva plana web per si hi trobes alguna idea, fotografia o enllaç musical que pugui suscitar el teu interès. Però, sabent que una bona majoria de coses, situacions diverses o esdeveniments són relatives, susceptibles de modificació i que, en definitiva, tot pot transformar-se i veure’s segons el color del cristall amb què es mira la realitat que ens envolta:

https://www.miquelangelbosch.com/

Amb el meu record i una abraçada…!!!

.

2013-2014

Bon dia i moltes felicitats en el teu aniversari…! I atès que l’aniversari només indica un punt de partença, penso que la celebració no s’esgota només en un dia, sinó que perdura durant tot l’any. I per això mateix, et desitjo que sigui PER MOLTS ANYS de durada respecte d’aquesta cursa vital endegada i ben viscuda al llarg dels anys que van passant…dins de la dècada en què hi estàs immers..! La meva memòria conserva la fesomia d’aquell temps pretèrit en què el decorat de la vida va posar-nos a l’abast en un escenari on vam interactuar amb finalitats educatives. El meu record, doncs, segueix viu i contempla des dels meus  anys ben enllà el decorat de què et parlava, temps ja pretèrits com t’he dit, amb certa melangia. Tot i que en saber o intuir com cadascú s’ha obert camí, en el present, a mesura que el pas del temps ha empès la vida a millor, m’omple de satisfacció el poder-ho comprovar a través d’aquesta aplicació informàtica del facebook. Moltes felicitats de cara al futur…! Si tens ganes i temps et convido perquè tafanegis una mica per entre les planes del meu web, l’adreça de la qual t’incorporo a continuació:

https://www.miquelangelbosch.com/

Amb el meu record i una abraçada…!

.

2012-2013

L’engranatge de la maquinària implacable que regula el pas del temps ens porta altra vegada a la celebració del teu aniversari. Un any més que s’afegeix a la motxilla que recorre la nostra excursió vital. Tanmateix, seguint amb el meu tarannà de posar-me en comunicació amb qui, durant un temps de la nostra vida, vam tenir l’ocasió de fer camí en el marc de la nostra història personal, aprofito aquesta avinentesa per felicitar-te ben cordialment. I no només això, sinó desitjar-te, mitjançant l’expressió d’una fórmula gramatical progressiva i ben coneguda per tu mateix, que tot allò de «bo, millor i òptim» embolcalli la teva vida. I no només per un dia, sinó PER MOLTS ANYS…!

2011-2012

Un any més arriba el teu aniversari. I, gràcies a les extraordinàries aplicacions del facebook, jo puc comunicar-me amb tu per fer-te arribar la meva més cordial felicitació que, lluny de tots els típics tòpics, desitjo que aquest aniversari sigui un cant a la vida i una expressió de confiança vers tot allò que tens entre mans o ambiciones de cara el futur. I no només per un dia, sinó PER MOLTS ANYS…! Amb el meu record i una abraçada…!!!

Amb l’escalf del record, t’adreço la meva felicitació d’aniversari ben cordialment. Lluny queden aquells anys d’ escola en què en acomiadar-nos semblava que mai més sabríem els uns dels altres. Tanmateix, la tècnica ha possibilitat el retrobament i gràcies a aquesta aplicació informàtica del facebook es fa possible la comunicació després detant de temps. Que aquest dia d’aniversari sigui només el punt de partença per omplir de dies la vida cap a les millors fites desitjades. I que sigui PER MOLTS ANYS…! Amb el meu record i una abraçada…!!!

.

2010-2011

«Ad multos annos…» que vol dir -des de la llengua mare- a la nostra «Per molts anys…». Jo en tinc un paquet més gran que tu. L’altre dia en vaig fer seixanta-vuit (i ho escric amb lletres perquè veure el número pot semblar massa cridaner). Que els gaudeixis amb seny i saviesa…! Una abraçada…!

El temps passa molt de pressa, però gràcies a la comunicació que ens proporciona aquesta aplicació informàtica, se’ns poden apropar tots els nostres records i els bon desitjos. Per això, FELICITATS I, SOBRETOT, PER MOLTS ANYS…! Tu encara pots comptar cap endavant; uns altres -com jo-, ja fem recompte enrera. Però el que més interessa és viure al dia i acompanyats de tots els que ens estimen i estimem. CARPE DIEM…! Amb el meu bon record i una forta abraçada…!

.

2009-2010

El pastís és l’element típic en qualsevol important celebració d’aniversari de les nostres contrades. I jo no vull deixar passar aquesta imatge en la felicitació d’enguany, encara que potser pugui semblar massa convencional. Sigui, el pastís, doncs, l’anècdota o en siguin els ingredients la categoría, la forma d’aquest detall d’aniversari la vull expresar mitjançant el contingut dels «ingredients» amb què està elaborat un pastís i, per tant, m’hi poso a descriure’ls:

• La «farina», un element que prové de lluny, del blat daurat fruit de la terra que ha estat banyat per l’aigua i l’escalf dels raigs del sol…
• El «ferment» o «llevat», la substància afegida que té la possibilitat immensa de donar consistència, modelar, cohesionar i desenvolupar tota la massa…
• Els «ous», la imatge màgica i metafòrica de l’origen de la vida i de la potència que amaga…
• El «sucre», la matèria blanca i de cristalls preciosos que serveix per endolcir cadascun dels recons de tota la massa…
• L’«aigua», el fluid essencial que unificarà i entrelligarà tot el conjunt…
• La mescla i/o l’ornament «d’altres components diversos» d’acord amb l’aiguabarreig de gustos personals que donarà identitat pròpia a tot el compost…
• El «foc», l’escalfor externa que transformarà l’aspecte del pastís en agradablement presentable i gustosament mengívol…
• La “cirereta”, culminació senzilla al final del procés, agradable i vistosaonels ulldels menuts’hi acostn per veure a qui li toca…
• Les “espelmes” del 50è aniversari que han de cremar i perfumar l’ambient durant tot l’any…!!!

Tots aquests aspectes descrits, que certament no esgoto, perquè els cuiners i les cuineres en saben més que jo dels misteris de la bona cuina i el secret de la refitoleria, els deixo oberts perquè encara hi podem trobar altres elements de reflexió ben significatius que desitjo et serveixin en el dia del teu aniversari i durant la perllongació de tot l’any. així, doncs, PER MOLTS ANYS…!

.

2008-2009 

Al bell mig d’aquest any, ens arriba un nou aniversari -esplèndid i agradable- per celebrar no només un dia de festa ben significada, sinó per gaudir de tota una corrua de dies amables que el nou any, per a tu i per a tots plegats, ens porta a partir d’avui mateix. El temps corre molt veloç, com ho va expressar aquell filòsof insigne, Heràclit d’Efes, observador del moviment de totes les coses, però tots els bons records de la nostra aventura comuna i personal romanen per sempre i ben fixats en l’àlbum de la nostra memòria, permanents i inalterables com així ho creia Parmènides, l’altre pensador grec d’Elea, el filòsof de la immutabilitat.

Els dies dels fulls del calendari, doncs, s’escampen per entre tots els moments de la nostra vida, de la mateixa manera que les fulles dels arbres, amb el seu cromàtic tardoral, rogenc i daurat, desprenen aquella olor humida, boscana i penetrant per advertir-nos quan l’hivern ja és proper. O com el balanceig de les ones càlides i suaus del mar estiuenc que ens recorda com l’aigua, que és principi de  vida, també la primavera esclatant cal assaborir-la amb l’esperança de creixement. Ara és l’hora -i mai és tard per poder repassar totes les vivències viscudes…

… i veure amb saviesa, assaborir gustosament, olorar amb suavitat, escoltar atentament, palpejar amanyagadorament i interioritzar en profunditat aquest espectacle meravellós de la natura, la millor metàfora de la nostra existència viscuda, com n’han estat i en són tantes coses bones al nostre costat, algunes defallences superades, tantes amistats lleials, moments també prou crítics, tants èxits aconseguits, situacions denses i intenses. Malgrat tot, i amb tot això al nostre abast conjuntament, i amb totes les fortaleses i limitacions, recullo el meu desig perquè tot plegat segueixi sempre amb un inqüestionable esperit de superació a tota prova i perquè la seva durada sigui PER MOLTS ANYS…!

2007-2008 

Mai és tard per fer-te extensiva la meva felicitació ben cordial en la celebració del teu aniversari. Aquest any amb més raó i amb la satisfacció que hagis complert una fita important en el teu recorregut existencial de la teva  (cinquantena). Comença i continua la cursa d’una travessia que desitgem-nos-la ben acompanyada per tota la teva família i persones estimades,  fructífera en el terreny professional -principalment en l’aspecte laboral, en l’artístic on la teva creativitat no té aturada i en el d’estudi on hi trobes les possibilitats precises de comunicació-, feliç en l’experiència personal, així com en el rol admirable de bona persona acollidora que n’ets.

Em cal dir que la meva memòria conserva la fesomia de tot aquell temps pretèrit en què el decorat de la vida va posar-nos a l’abast en un escenari on vam interactuar en el món de l’educació. El meu record, doncs, en l’actual present d’avui segueix viu i contempla des de la meva jubilació enllà el decorat de què et parlava, temps ja pretèrits com t’he dit, amb certa melangia per tot allò que no hem fet o podríem haver fet. Però en saber com ens hem anat obrint camí a mesura que el pas del temps ens ha empès -algunes tot i que poques vegades entre boires que s’han esvaït, però generalment sempre amb cel blau de comunicació i nit clara d’entesa-, m’omple de satisfacció el poder-ho comprovar que és així i escriure-ho en aquesta hora, per donar-ne fe…, i tot esperant i desitjant que aquest tarannà sigui, de cara al proper futur, PER MOLTS ANYS…!

.

2006-2007

La motxilla ja comença a estar plena d’anys ben viscuts, però que no en són pas pocs. Tanmateix, hi tens prou avituallament per seguir l’excursió de la vida. Felicitem-nos per ser-hi i per gaudir d’aquest do que, des del record del passat, l’avui del present ens projecta cap el futur per tal de seguir vivint amb la contemplació de tot allò de bo que també emergeix amb força i densitat. “Carpe diem” amb responsabilitat (ja som grandets i se’ns ha passat el temps de les bajenades) a través de tot el recorregut del “tempus fugit” que ens concerneix i abraça “inexorabile”. No només, doncs, per un dia t’arriba la meva el meu “feliciter”, sinó “AD MULTOS ANNOS».! Una forta abraçada…!