A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012

  A PROPÒSIT DE SANT JORDI 2012

 

El mes d’abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts  llibres preparats al llarg de l’any per conrear la imaginació i el senderi de l’enteniment.

 

 

Roses i llibres per regalar…

   Roses per perfumar l’ambient…

   Llibres per mantenir-nos sans d’esperit…

      Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal…

Durant el mes d’abril ens acompanyen, des de la tradició llunyana i  la fe cristiana,  patrons de la nostra nació catalana.  De primer, Sant Jordi, i després la Moreneta, amb tota la càrrega emotiva que aquestes celebracions representen.

 

El cavaller Sant Jordi, amb la seva tenecitat i valentía, enfrontant-se al drac ferotge i que en un exercici d’imaginació cadascú de nosaltres pot fer-se idea de quin n’és el seu.

 

 

La Moreneta, des del baluard benedictí de Montserrat, acollint i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.

 

 

 

Tenacitat, valentía, acolliment i fermesa de conviccions. Vet ací un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs i potser satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d’arribar a la fita proposada. Però, allunyats dels típics tòpics i gaudint de la flaire dolça i penetrant de les roses i del món obert dels llibres, tant fa que apareguin en suport clàssic de paper imprès, mitjançant el procediment digital o electrònic o bé que vegin la llum des de la teranyina d’Internet.

EL RECORREGUT DEL LLIBRE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

I aquest any, per celebrar la Diada de Sant Jordi serà bo escatir, des de la profunditat del temps, la transformació haguda dels llibres en homenatge a totes les persones que s’han esmerçat en deixar constància de la vida dels humans a través d’una variada i meravellosa constel·lació de gèneres literaris…

  0.- INTRODUCCIÓ: “SCRIPTA MANENT…”. DEL FETITXE DEL LLIBRE A LA IMATGE VIRTUAL D’INTERNET 

Verba volant, scripta manent… Les paraules se les emporta el vent, però els escrits romanen…!!! De quina manera s’ha perpetuat el pensament per comunicar-lo a les generacions futures? Des de les figures i signes de les coves prehistòriques a la -diguem-ne- rudimentària editorial casolana amb ordinador, impressora i escàner inclòs, la revolució futura i quasi definitiva en el terreny de l’autoedició, s’haurà de relacionar amb la xarxa Internet i mitjançant alguna de les seves més potents i espectaculars eines com la WWW (literalment, teranyina que embolcalla el món):

  “… i quasi sense adonar-se’n, van quedar enxampats en una immensa teranyina que abrigallava el nostre món. Escapar-se’n va resultar una tasca impossible perquè el verí de la maleïda bestiola va mantenir com paralitzats i embruixats als nostres herois”.

Però, malgrat tots aquests avantatges, el temps va dient si -en qüestió literària- hi ha qui prefereixi el fetitxe d’un libre, més que la suposada immaterialitat del suport electrònic…

Segurament, en cap altra especialitat tècnica, es pot assenyalar la data del seu origen com el de la “Impremta”, perquè Joan Gutenberg a Magúncia (Alemanya) i a l’any 1441, la va inventar. L’invent de Gutenberg es va estendre no només pel món occidental, sinó arreu, amb gran avantatge per a la civilització i la cultura, dividint la història de la humanitat amb un abans i un després de la cultura i la civilització modernes.

Alguns avenços tecnològics determinen l’evolució de la història de la humanitat, però alguns d’ells en són trascendentals. Avui  la “Internet”, des de les beceroles del seu naixement, es va refermant i el pas del temps ens brinda la revolució d’aquesta eina que, sense cap dubte, ja ha canviat tots els paràmetres de relació social existents en un passat no pas gens llunyà.

Impremta o Internet? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.

                                           

1. LA COMUNICACIÓ ESCRITA

                                           EL NAIXEMENT DE  L’ESCRIPTURA

                 DE LES MANIFESTACIONS PRIMITIVES A L’ÚS DELS ORDINADORS

  1.1. Les manifestacions més primitives

Pintures rupestres, quipus dels antics peruans, wampums indis, pals missatgers, diversos monuments prehistòrics, dòlmens i menhirs, farcits de signes o lletres màgiques…

  1.2. Els jeroglífics

Les figures de l’escriptura jeroglífica es van utilitzar primerament aïllades, després en combinació i més tard simplificades. D’aquest procés se’n va derivar una escriptura popular i després la fonètica i sil·làbica.

  1.3. L’alfabet

La descomposició de les síl.labes en lletres (vocals i consonants). Invenció de signes per a l’escriptura literal o alfabètica =

• Alfabet fonogràfic fenici:

– Basat en l’escriptura semita i egipcia.

– Difós per la ribera mediterrània.

• Alfabet hebreu, arameu, grec primitiu, llatí antic, ulfilà i tots els de les llengües romàniques.

  1.4. L’escriptura romana i les seves variants (s. IV i V d.C)

• Escriptura capital: la més antiga, escrita en majúscules, unida i de gran bellesa i perfecció.

• Escriptura uncial: és més petita i substitueix en el segle V d.C. l’escriptura capital.

• Escriptura semiuncial: pas entre la lletra uncial i la minúscula. L’uncia = 25mm.

• Escriptura minúscula: amb les variants de la sentada i cursiva

  1.5. L’escriptura carolingia

A partir del segle VIII d.C i fins el bell mig de l’edat d’or de la cultura medieval, basada en la cursiva romana i, principalment,  en la semiuncial.

  1.6. L’escriptura gòtica

Des de finals del segle XII fins a principi del XVI, inspirada en l’escriptura nòrdica i influenciada per l’arquitectura gòtica. El tipus gòtic es va reservar quasi exclusivament per als llibres eclesiàstics.

  1.7. L’escriptura humanística

Introduïda a partir del segle XV retorna als caràcters romans, però havent-se fusionat les lletres capital, carolingia i gòtica.

  2. PERFORANT EL TEMPS. DES DELS MANUSCRITS FINS ALS PROCESSADORS DE TEXTOS DELS ORDINADORS PERSONALS

  2.1. Des dels manuscrits i còdexs al llibre imprès

El còdex és un llibre manuscrit sobre pergamí amb inicials, capçaleres i altres elements de decoració en què intervenen persones que escriuen a mà (al dictat o copiant).

L’augment de la producció dels llibres va portar -des del començament de l’època medieval- com a conseqüència natural, la   divisió del treball i l’especialització dels escrivents a mà (amanuenses) que es distingien en:

• Preparadors del pergamí: elaboraven els fulls segons la grandària de l’obra i els afinaven.

• Copistes: escrivien el cos del text, deixant buïts en blanc per a les inicials i el guarniment.

• Crisògrafs: feien els dibuixos i les lletres inicials emprant or.

• Il.luminadors o minituristes: completaven l’obra pintant la resta amb colors variats.

  2.2. Esment de diferents manuscrits i còdexs

A diferents llocs del món se’n conserven i cadascun d’ells podria proporcionar-nos l’ocasió d’un estudi de les diferents     èpoques. En trobem a la Biblioteca Vaticana, Biblioteques Nacionals de Madrid, París, Roma, Londres, Viena, Berlín i  moltes altres col·leccions que romanen a les catedrals, monestirs i entitats culturals de diferents països.

A Espanya en poseïm a l’Arxiu de Simancas, al de l’Acadèmia de la història, al de la Corona d’Aragó a Barcelona i a la Biblioteca d’El Escorial, principalment.

Manuscrits antics en trobem entre els segles X-XIII i n’hi ha de diferents tipus.

El còdex espanyol més antic és el “Còdex d’Alaric o Breviari Anià” -al començament del segle VI- i que es conserva en la     Biblioteca del Monestir de L’Escorial. El “Missal de Santa Eulàlia” data del segle XVI.

Però els còdexs més interessants són els que s’anomenen “Beatus” perquè s’hi poden observar una gran quantitat de “miniatures”.

El caràcter gòtic va ésser el pont d’unió entre els amanuenses o copistes i la impremta. Gutenmberg va imprimir exclusivament amb tipus de lletra gòtica.

  2.3 La xilografia

La xilografia és l’art de gravar a la fusta. Consisteix en rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper. Es tracta d’una impressió amb planxes de fusta gravades, principalment de boix, de cirerer o de perer ben seques.

Sembla que va ser la xilografia -a l’Occident de ben segur- el primer sistema inventat per reproduir imatges per impressió. Alguns països orientals ja havien emprat aquest sistema, però la difusió tècnica del procediment com un art de producció d’impresos no es va produir fins al començament del segle XV.

En aquesta època els gravadors de figures de fusta o xilògrafs, reproduïen les seves obres entintant-les amb una barreja colorant, l’ingredient principal del qual era una cola de color castany i oprimint sobre la fusta els fulls de pergamí o de paper.

La xilografia més antiga la situem l’any 1418. Representa una Verge voltada de quatre sants i es conserva en el Museu de Brusel·les, tot i que una xilografia trobada a l’any 1899 en l’Abadia de Le Ferte sur Grosne (França) -representació d’un centurió i dos soldats-, es creu que data de l’any 1370.

Les impressions de textos que, al començament, eren molt breus, a poc a poc van augmentar fins ocupar l’espai de les figures. Aleshores va ser quan es va aprofitar de valent aquest procediment i es van començar a reproduir refranys i màximes. Per estampar un llibre es necessitaven tantes taules o planxes com planes tingués.

En un principi l’art de la xilografia es va aprofitar per artistes poc escrupulosos que, reproduint de forma clandestina obres mitjançant planxes xilogràfiques, després les venien fent-les passar per manuscrites.

Els impresos es feien quasi bé sempre amb lletres gòtiques i s’utilitzava com a suport de la impressió paper de cotó o de fil.

El desenvolupament de les impressions xilogràfiques va ajudar a què minvessin, a poc a poc, els “Scriptorium”. D’aquesta manera observem com la xilografia precedeix a la impremta fins que el geni de Gutenberg, amb la invenció dels seus caràcters mòbils -primer de fusta, després de metall- s’imposa definitivament.

  2.4. La imprempta

A Magúncia -en alemany Mainz-, ciutat d’Alemanya a la ribera del Rin, Joan Gutenberg, de la noble família Gensfleisch (el significat del nom “gensfleisch” que vol dir “carn d’oca” va ser la causa que obligà al nostre inventor a canviar el seu cognom i adoptar-ne el de la seva casa pairal “Hof zum Gutenberg”, és a dir, “Llar de la bona muntanya”) va néixer entre 1397-1400 i es va dedicar a l’orfebreria, a les arts mecàniques i als invents.

A l’any 1441 troba la idea lluminosa de substituir les taules o planxes xilogràfiques per uns altres tipus o caràcters mòbils de fusta, que arrenglerava en fileres tot formant planes. Més tard es van substituir els tipus de fusta per altres de metall.

Per a la impressió se suposa que Gutenberg va adoptar una premsa d’esprémer raïm i amb ella va efectuar els primers assajos, establint el taller en el soterrani de casa seva. Aquest detall -com s’explica en la història de la Impremta- dóna a entendre que els orígens de l’impremta van haver d’embolcallar-se dins del secret i el misteri perquè els tipògrafs eren considerats com bruixots pels copistes i minituristes, que veien trontollar el seu negoci davant l’invent revolucionari.

El “Missal de Constanza” -trobat a l’any 1880, es considera com el llibre imprès més antic. Se suposa que va ser una impressió experimental de Gutenberg. Però tenint en compte les imperfeccions de què n’estava curull, es considera que la “Biblia pauperum”, es a dir, aquella que anava destinada als eclesiástics, predicadors dels pobres, passa al davant.

No podem oblidar-nos de fer una referència al període dels incunables. Els incunables són aquells impresos que van aparèixer durant els primers cinquanta anys de la invenció de la impremta -quan aquesta encara era al bressol (cuna, en llegua castellana)- o sigui, del 1450 al 1500, tot i que se’ls considera també amb aquest nom i, se’ls reconeix valor d’antiguitat primera, els aparaguts fins el 1550.

     3. HISTÒRIA DEL SUPORT DE L’IMPRÈS: DE LA PEDRA AL PAPER…

Tot i que alguns materials van servir de suport, primitivament, per a l’escriptura, no tots van ésser vàlids per al procés de la impressió. Parlem de la pedra, l’argila cuita, els metalls i les taules de cera. Amb el  papir i el pergamí es van fer algunes proves. Els  palimpsests tampoc serviren.

Va ésser el paper la matèria bàsica per a la Indústria Gràfica. Consisteix en una pasta resultat del tractament químic sobre diferents vegetals, que assecada i solidificada es converteix en fulls prims de diversos gruixos y grandàries, segons sigui el seu procés de fabricació.

3.1. El paper

En fer esment del paper creiem que s’ha de tenir en compte la sistemàtica que s’exposa a continuació:

• La importància del descobriment del paper, la seva història, les primeres fàbriques.

• L’estructura del paper: la cel.lulosa i la pasta de paper.

• La història de la fabricació del paper tot indicant -a correcuita- el seu perfeccionament a través del progrés tècnic assolit:

• Les primeres matèries.

• El procès del blanqueig, l’encolat i la coloració.

• El paper de drap.

• El descobriment de la màquina continua.

• La fil·ligrana.

• El satinat i l’estucat.

• La resistència i la cura del paper.

• La unitat de mesura.

• Les diferents i variades classes de paper i la seva utilitat.

Formats bàsics, clàssics i normalitzats.

  4. LA LLUM, EL COLOR I LA TINTA

Fa relativament pocs anys que el color en els impresos era prou escàs, però cada vegada més s’han prodigat llibres, catàlegs, revistes i prospectes en què el seu ús n’és ben evident.

Conéixer a fons el tema del color i -en el nostre cas- el suport d’aquest, com n’és la tinta, esdevenen requisits imprescindibles per a aquells que pretenguin introduir-se en el món de l’art gràfic.

  4.1. La llum i el color, des de l’enunciat d’uns capítols

4.1.1. La teoria de la llum i del color
4.1.2. Les escales cromàtiques i acromàtiques
4.1.3. El color i la psicologia:

• L’harmonia i el contrast.

• Tons calents i freds.

4.1.4. La dinàmica dels colors:

• El cian és concèntric, produeix sensació de buit, romàn tancat sobre si mateix i indica profunditat i llunyania.

• El vermell és estàtic, fix i tendeix a l’equilibri sobre si mateix.

• El groc és excèntric, tendeix a expandir-se i a envair l’espai.

4.1.5. La visibilitat dels colors:

• El groc i el cyan són els que millor es llegeixen a distància.

• El contrast entre groc-negre és bo per descobrir-los des de lluny.

• Té un valor mig el contrast entre blanc-negre.

• El contrast vermell-verd resulta escàs.

4.1.6. El llenguatge dels colors:

• El color blanc és llum. No és color. Produeix pau, calma, harmonia.

• El color verd indica juventud i esperança.

• El color blau significa majestat i bellesa.

• El color vermell és símbol d’amor i de coratge.

• El color groc atribueix noblesa i riquesa.

• El color gris iguala les coses. Aburriment, vellesa, inconcreció.

• El color negre s’oposa a la llum. disolució, tristesa, nit…

• El color violeta porta calma, dignitat però també agressió, força.

• El color taronja indica foc, festa, presència, plaer.

• El color marrò és cordial, càlid. Indica resistència i vigoria.

4.1.7. Eines per a l’ús del color: pinzells, renta pinzells, tubs i pastilles, aerògrafs, paletes, espàtules, disolvents, mescles, etc

4.1.8. Aplicacions del color:

• A l’acuarel.la, pastel, tinta, oli, tèmpera…

• A les Arts Gràfiques. Procès de selecció dels colors.

  4.2. Les tintes, des d’una visió només suggerida

4.2.1. La seva composició
4.2.2. La relació tinta-paper
4.2.3. Les classes de tintes
4.2.4. Els dissolvents

  5. EL PROCÉS GRÀFIC DE LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE

Imprimir és reproduir un text determinades vegades, emprant tinta sobre un suport: el paper. El procés de la impressió consta de vàries etapes:

  5.1. El disseny o projecte

Abasta el complex món de les editorials

  5.2. La pre-impressió

Les fotografies i els textos es passen a un fotolit, que és un sistema de reproducció damunt matrius mitjantçant l’acció química de la llum.

  5.3. La impressió

Per poder efectuar la reproducció de nombrosos exemplars idèntics cal que la imatge de la forma sigui fàcilment transferible al paper que és el suport més emprat. Aquesta transferència de la imatge de la forma al suport es realitza a través de dues operacions importantants:

• L’entintat

• El contacte o pressió entre el suport i la imatge o forma.

Per a l’operació d’imprimir hem de recórrer a diferents tipus de màquines: premses, minerves, rotatives, Offset…

  5.4. El relligat i acabats

Operació que consisteix en unir els fulls o plecs d’un llibre amb una coberta, formant un conjunt unitari, per a la seva conservació i facilitat de lectura o ús. La tècnica del relligat és una altra etapa en la formació d’un llibre. Es pot fer manualment o de forma mecànica. I segons el tipus de relligat trobarem llibres denominats així:

• en rústica

• en cartoné

• en tela

• en pell…

6. EL LLIBRE ELECTRÒNIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE

  6.1.Què és un llibre digital o electrónic?

Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, e-Book) és la versió electrònica o digital d’un  llibre en format paper. Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és pot entendre que és com una publicació digital basada en imatges i text produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals. Cal remarcar que aquests nous aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors.

No parlem de l’hipertext perquè aquest està destinat més concretament a l’estructuració de la informació a través d’enllaços. El llibre digital o electrònic es diferencia, doncs, de l’hipertex i és més la digitalització d’un llibre originàriament editat en paper.

Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot sevir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats i que avui en dia el mercat compta amb diferents formats o models. Per altra banda, també s’està promocionant la lectura en “Smartphones” i “Tablets” com l’iPad. Es poden utilitzar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtill, i en general, qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.

  6.2. El llibre digital serà el final del llibre en format paper?

Anem camí del final del llibre de paper? Si hi ha d’aver-hi un final, potser no serà tan apocalíptic com el que plantejava R. Bradbury a “Fahrenheit 451″, però sembla que, a poc a poc, el llibre digital guanya terreny. Podem trobar moltes web’s de promoció de llibres digitals electrònics.

Podem preguntar-nos: tindrà èxit el llibre digital o, millor dit, en tindran les vendes? Perquè, evidentment, el mercat és qui mana.  El factor clau són les moltíssimes pàgines web on, ara mateix, ja es poden trobar milers i milers de títols per descarregar-se gratuïtament. En teoria només es poden baixar legalment aquelles obres lliures de drets, és a dir, les que van ser escrites per autors morts fa més de setanta anys. A la pràctica, però, no és gens difícil trobar les últimes novetats posades, il.legalment, a l’abast de qualsevol internauta. La solució passa per oferir el llibre digital a preus molt més baixos, tenint en compte que l’editor s’estalvia les despeses d’impressió, la tinta, el paper, l’emmagatzematge i la distribució. Veurem, doncs…!!!

  6.3. Avantatges del llibre electrònic

• Menor despesa de papel y tinta.Es produeix una reducció dràstica en la utilització del paper i de la tinta

• La reducció del consum de paper farà que disminueixi la pressió amb què els boscos estan sotmesos actualment.

• És fàcil i còmode de portar. sobretot en referència a grans volums.

• La pantalla del llibre electrònic està disenyada perquè el lector no es cansi la vista. Fins i tot la bateria pot arribar a durar entre duesi tres setmanes.

• Els aparells gaudeixen la possibilitat de poder enriquir el tex mitjançant enllaços multimedia, així com afegir notes i comentaris al marge.

• Posibilidad de hacer anotaciones y comentarios al margen

  6.4. Avantatges del llibre en suport de paper

• Si la fusta per fabricar paper procedent dels boscos i plantacions se gestionés correctament, esdevindria un recurs renovable, productor de carboni i reciclable.

• L’estri o aparell electrònic, base per a la lectura, també s’arribarà a convertir en una peça inservible que haurà d’acabar incinerada o en un abocador, la qual cosa produirà emisions perjudicials per al medi ambient.

• S’ha generat un debat prou intens, que en aquest espai no hi entrarem, sobre la facilitat de fer còpies, tant des del punt de vista legal, com de les no autoritzades.

El llibre electrònic o digital farà que possiblement aquell clàssic passar o fullejar les planes d’una llibre en suport de paper amb els dits passi definitivament a la història. Ara uns botons o marques d’avançament o de retrocés, o un gest amb els dits en la pantalla tàctil, o fins i tot, de viva veu o tan sols amb el pensament (potser ja hi arribarem també…) substituiran, a poc a poc, la nostra mentalitat actual i ens portaran a una nova era si és que ja no hi som de ple…!!!

IMPREMPTA O INTERNET…? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.