por 
+ 19.04.2017 EN LA MORT DE L’AMÈLIA MUÑOZ I TOMÀS
DIMECRES, DIA 3 DE MAIG DE 2017 I A LES 19:30h , a l’església de la MARE DE DÉU DE LA VICTÒRIA DE BARCELONA (Carrer Ataülf, 2-4 darrera de l’Ajuntament), Residència dels PP. Jesuïtes, tindrà lloc una CELEBRACIÓ de la Paraula i de l’Eucaristia en memòria de la qui ha estat esposa, mare, àvia, amiga, companya, mestra i persona ben coneguda i estimada…, l’AMÈLIA MUÑOZ I TOMÀS (epd).
El proppassat dia 19 d’abril de 2017, l’Amèlia traspassà des d’aquest món ambivalent i ombrívol cap al mar lluminós de la bonança eterna. El temporal de la mort se’ns la va endur quan encara potser no tocava, malauradament per nosaltres, i la seva nau ancorada en les ones volubles del temps mentre es balancejava per la vida -a ella que tant li agradava viatjar-, la mort li va deslligar les amarres alleugerint-la de totes les noses superficials i bagatges pesants, conduïda ensems -des de la seva profunda creença cristiana- a la fruïció eterna cap aquest ponent immarcescible i dolcíssim per rebre’n el premi de la lluita i preocupació per les coses de cada dia, pel servei i el treball constantment activats i per la voluntat i l’estimació posades en els quefers de cada jornada i en les persones…
.
Porto aquí el que vaig escriure, quan vam acomiadar la mare de l’Amèlia en un juny de 2003. En resseguir l’escrit que es troba a la revista «Claver» del Clot n.33 -aleshores l’ETPC, avui Jesuïtes el Clot-, trobo que li’n puc calcar o aplicar també a ella el text:
“Ja ha retornat el seu esperit a qui li atorgà anys d’intensa vida, i ha marxat cap a l’infinit deixant guspires de saviesa i capteniment per tots els racons on ella hi trafeguejà: la “família” que estimà i la “terra” on hi nasqué amb uns principis de consciència que mai va trair”.
Però no solament això, sinó que -com es va palesar en la cerimònia de comiat- moltes altres virtualitats entre les quals hi destaco o hi afegeixo la seva sinceritat propera en dir les coses, la seva preocupació perquè els seus/seves alumnes arrelessin fort en la bona educació i en el savi aprenentatge, el seu desplegament infatigable d’activitats dramatúrgiques, pictòriques o d’attrezzo en general, la seva generositat vers la donació als altres en tasques de voluntariat…
.
El cicle de la natura ens porta a entrellucar el misteri de la Mort / Vida que constitueix un paradigma de la nostra existència:
- La primavera del naixement dels anys novells i de la joventut…
- L’estiu daurat de l’edat madura…
- La tardor dels anys de més enllà, temps de decrepitud inexorable…
- L’hivern de la fredor amb la presència de la mort entrant…
I és en aquest balanceig on hi descobrim que de la Mort reïx la potència d’una nova Vida…un nou Naixement. L’Amèlia, qui va fer seva la màxima de Sant Ignasi “En tot servir i estimar”, també com a entusiasta lectora de l’antic mossèn de Sta. Maria de Queralt -Josep Maria Ballarín- ens desitja de tot cor que al Cel tots plegats ens hi “tropiguem”…!
