(03) PROCÉS INDEPENDENTISTA 2017 – DES DE LA FESTA DE SANT JORDI A POCS DIES PER ABASTAR LA JORNADA DE L’1 OCTUBRE DE 2017: DE MOLT ABANS, A L’ANY 2017 I MOLT MÉS ENLLÀ…!!!

– Mediocre es un país donde sus habitantes pasan una media de 134 minutos al día frente a un televisor que muestra principalmente basura.

7.1. DE PRIMER NO ET FAN CAS, DESPRÉS SE TE’N RIUEN, MÉS TARD T’ATAQUEN, PERÒ FINALMENT GUANYES…!

7.1.1. El cicle de la natura: la influència de les estacions d’estiu, tardor, hivern i primavera embolcallen el procés per decidir la independència…

El lluminós estiu calorós d’enguany ha deixat pas, a la vesprada del proppassat 22 de setembre de 2017, la novella estació tardoral amb els seus colors cromàtics -groguens, vinosos i torrats- i olors humides i calentes de fulles cremades i trepitjades. Considero una magnífica metàfora la fotografia que, en els darrers dies, rodola pels carrers de les xarxes socials de Catalunya, tot portant en el seu sí l’esperança i la incògnita de la nostra terra amb el desig que arribi fins al cim d’una primavera esclatant, sigui per a uns o sigui per a uns altres, malgrat l’hivern de les gelades -que també hi entra -, i que malauradament, ens ha fet i ens farà costat. Posats, doncs, a dir alguna cosa i ja centrats en el tema recurrent i excepcional que ens toca viure, cal que rememorem què ha passat, observem què passa i entrelluquem què passarà. Però, fem-ho acompanyats de la mà eixuta, afable i pacífica de Mahatma Gandhi quan descriu -com en un full de ruta- les conteses de les realitats actualment inquietants:

 7.2. DES DE MIQUEL DE CERVANTES A JACINT VERDAGUER. LA LLENGUA, COM A MIJÀ FACILITADOR PER A L’ENTESA ENTRE ELS POBLES

7.2.1. Un professor que en va ser de llengua catalana i castellana durant vint-i-cinc anys…

M’és plaent de consignar aquí que, durant vint-i-cinc anys consecutius, he estat professor de llengua catalana, així com també ensems de llengua castellana. I em percebo ufanós de mi mateix perquè durant tots aquests anys -ara ja en porto addicionats deu més de jubilat- no només vaig impartit las classes de les dues llengües amb il·lusió, dignitat i crec també amb professionalitat, sinó que els meus actuals antics alumnes no podran assenyalar-me que em decantés mai políticament de forma pública a favor d’una opció política o d’altra. Prova de tot plegat i pel que fa concretament a la llengua -a més a més d’una munió d’escrits concrets aspergits en la revista escolar, en comunicacions diverses i altres-, porto a col·lació un fet que va succeir en una reunió de pares de curs.

Efectivament, a instància d’un pare que, al bell mig de l’assemblea va queixar-se que l’escola no donava prou categoria a la llengua catalana (parlo dels anys 80 del segle passat), vaig contestar-li’n, tot fent un exercici de cabriola (rauxa) i d’objectivitat (seny) la referència d’una aportació positiva i considerada d’autors tan distants temporalment i geogràfica, com Miquel de Cervantes i Mossèn Cinto Verdaguer, els quals tingueren a bé consignar, en el fil de les seves obres, el coneixement i l’estima recíproques de la cultura de cada poble i la llengua que els hi és pròpia. I així:

     7.2.2. Tirant lo Blanc i Barcelona en el Quixot de Cervantes… / L’Atlàntida i El Canigó obres èpiques de Verdaguer…

Per una banda, es llegeix en el Quixot, en tractar-se d’una revisió dels llibres de cavalleries a la biblioteca del personatge central de la novel·la, la troballa d’un llibre -“Tirant lo Blanc”, escrit en llengua catalana- que el mateix Miguel de Cervantes, no només li concedeix la prerrogativa de salvar-lo de la foguera, sinó que  li n’atorga la consideració del millor llibre del món. Així com també afegint, en un dels seus capítols de l’obra en qüestió, aquell magnífic elogi universalment conegut sobre la visió que, des de Castella es té del cap i casal de Catalunya, la Barcelona oberta i mediterrània:

“…y así me pasé de claro en Barcelona, archivo de la cortesia, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y bellesa única”.

De l’altra banda, arriba la ploma de Jacint Verdaguer on, malgrat que en  “El Canigó”, -una obra d’èpica nacionalista- el poeta evoca i fortifica el sobiranisme català perquè perduri en el cor d’aquest poble, resulta ser que en “l’Atlàntida” -una obra d’èpica universalista-, en retornar la calma després d’un esfondrament geològic, l’escriptor assigna a les terres hispàniques la missió globalitzadora de reunificar el nou i vell continents.

7.2.3. Catalunya, racó peninsular, terra de cruïlla de camins i acollidora amb una llengua pròpia -conjuntament amb d’altres- facilitadora de diàleg i entesa…

De tot plegat se’n dedueix una conclusió: ben fixades les banderes en el cor de cadascú/na i tractant-se de parles diverses, la meva opinió rau en fer saber que “quants més idiomes se’n sàpiguen  i se n’utilitzin, millor”. De fet, vivim un moment significatiu en què la proposta comunicativa actual esdevé decididament multilingüe. I tant de bo que la reflexió de l’alt valor cultural de les llengües estimuli sempre l’enaltir i promoure la seva utilització. I tot això nogensmenys amb l’intent de descobrir el valor cultural que adquireix la mil·lenària llengua catalana -germana, ensems, entre d’altres també de romàniques i no per sobre de cap de les moltes que es parlen arreu del nostre continent-, digne d’estimació i facilitadora de diàleg i d’entesa en aquest racó peninsular, terra de cruïlla de camins i tradicionalment acollidora.

7.3.1. Des de la meva daurada jubilació, em pregunto personalment com enfocaria avui als meus alumnes el problema de la societat catalana si hagués de retornar a les aules…

Moltes vegades m’he preguntat què diria o oferiria als meus alumnes en el dia d’avui davant de la situació que viu Catalunya en aquests darrers temps. Evidentment que no és al mateix contestar la pregunta -d’estructura indirecta- formulada inicialment en el títol, des de la meva jubilació daurada, que fer-ho dins de la massa escolar, dins d’una aula, com a professor i davant de preguntes de l’alumnat. En tot cas:

• Hauria d’atendre i respectar L’Ideari o Caràcter propi de l’escola, concretat en el Projecte educatiu de Centre on en el seu entrelligat estructural hi convergeix la titularitat, el col·lectiu en què l’escola hi resta inscrita, l’associació de pares i mares i el consell escolar.
• Caldria fer una valoració del grup d’alumnes pel que fa a la seva evolució acadèmica, a l’edat del susdit alumnat i a la seva maduresa psicològica.
• Seria just respectar el protocol d’actuació de l’organigrama entre l’equip docent del professorat sense sobrepassar cap de les funcions pròpies de cadascú.

7.3.2. Del Projecte educatiu de Centre a la llibertat personal d’expressió…

Consignat “ut supra” tot això i, com que de sentit comú es tracta, no crec que cap orientació dels col·lectius esmentats i situacions indicades entri en col·lisió amb  la llibertat del meu pensament perquè la meva tasca o acció educativa es pugui veure disminuïda o retallada. De fet, encara amanyago i tinc clars uns criteris d’actuació educativa que en el passat he intentat posar en pràctica, si bé actualment em caldria fer-ne una revisió o avaluació per tal d’actualitzar-los i dotar-los de més potencial. Em refereixo actituds bàsiques que cal conrear com en són:

L’ajudar a no defallir, davant d’un individualisme i consumisme imperant, i saber acarar, sense violència, però amb el raonament i el rebuig, l’esclavatge social, econòmic i psicològic per sobre de la mediocritat i de tots aquells qui, amb enganys i amb mètodes inconfessables, s’aparten de la normalitat de la vida ciutadana.

El fomentar, per adquirir, una bona preparació intel·lectual i professional, orientada a l’aprenentatge per a una bona formació continuada de la consciència personal i a la crítica oberta per arribar a l’atenció social dels més necessitats.

El facilitar motius per equipar-se d’una bona dosi de reflexió, de tolerància, de respecte, de comprensió o empatia i d’estimació mitjançant el conreu de la intel·ligència emocional com n´és l’aprendre a relacionar-se i saber estar i conviure des del raonament i no des de la visceralitat i arribar fins al més estricte respecte al proïsme, incloent-t´hi els nivells estètics elementals d’educació, tot fent servir sempre l’estratègia o el recurs del diàleg per dirimir situacions compromeses.

L’evitar deixar-se atrapar -o millor dit- “passar” sense cremar-se, de totes les absurditats escampades i que serpentegen arreu, com en són el món devorador de la droga, de les malalties inexplicablement buscades, dels enganys, de les frivolitats morboses, inútils i sense sentit, de les infidelitats doloroses, del mal punyent.

L’escoltar -en definitiva- i en la fondària de la consciència personal la veu que ressona en l’interior del cor i que convida a discernir el propi projecte personal.

7.3.3. Un debat ben estructurat, una rica pluja d’idees i la possibilitat de conclusions

Hem arribar al nucli d’una situació concreta. I la pregunta és adient i cal donar-li’n resposta acurada. Tant és així que, per poder copsar els pensaments i sentiments de tothom i facilitar una informació adequada i objectiva, facilitaria un debat ben estructurat i amb una rica pluja d’idees personals per arribar a la possibilitat de conclusions en què -sempre des de l’objectivitat- cadascú/na pogués expressar els seus criteris. Per això, cal la formulació dels interrogants precisos que recullin la majoria d’aspectes objecte de debat.

Deixo la resposta a qualssevol interrogants perquè la contesti cadascun/na dels antics i antigues alumnes que em llegeixen atès que, havent deixat l’escola ja fa alguns anys, gaudeixen actualment de criteri propi que tinc l’obligació i també l’honor de respectar, atesa la meva consideració al seu aprenentatge hagut i l’actual que el conforma, així com la seva circumstància personal i la situació pròpia i, fins i tot, l’inaccessible i ocult pla o xarxa  mental adquirida o canviant i que, en definitiva, resta governada pel que la ciència neurològica extrau a palpentes, encara avui, sobre el misteri del cervell de la condició humana.

Per tant, proposo senzillament auscultar en silenci la reflexió personal de totes les respostes a les preguntes que exposaré a continuació en referència al procés català d’independència, col·lateralment connectat amb el dret a decidir, així com amb les seqüeles o conseqüències annexes que dibuixen la grandària del problema en qüestió.

7.3.4. Preguntes i qüestions que reclamen resposta personal…

Així, doncs, formulem una bateria de preguntes amb tots els signes d’interrogació ben col·locats per tal que, des de la participació de tot el grup-classe, es pugui arribar a conclusions el més objectives possibles. 

7.3.4.1. Sobre la Història general de Catalunya i l’argumentari en defensa de la nació catalana

Què en saps de la història de Catalunya…? Has llegit alguna de les obres marc que et proposo, com en són:

• ROVIRA I VIRGILI, Antoni. «Història Nacional de Catalunya». Obra de 7 volums. Ed. Pàtria. Barcelona, 1922-1934.
• DE RIQUER i PERMANYER, Borja. Director de l’obra. Diversos autors especialistes. «Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans». Cartografia. Obra de 13 volums. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996-2000.
• VILAR, Pierre; DE RIQUER i PERMANYER, Borja; MALUQUER, Jordi. «Història de Catalunya». 10 volums. Edicions 62. Barcelona 1987-2003.
• SOLDEVILA, Ferran. «Història de Catalunya». Obra de tres volums. Ed. Alpha. Barcelona 1963.
• FERRERES, Ernest; LLORENS, Jordi. «Història de Catalunya». Ed.Grup Promotor. Barcelona, 1992.
• LLORENS, Montserrat; ORTEGA, Rosa; ROIG, Joan. «Història de Catalunya». Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1993…?

T’has preocupat alguna vegada d’il·lustrar-te degudament buscant un «ARGUMENTARI» dinàmic per a la defensa de la Nació catalana…? Tens a mans  el recull de documents que poden ajudar a argumentar i defensar de forma seriosa la veritable essència i la realitat de la nació catalana, versus o contra la manipulació i l’eliminció de la seva secular historia…? Fixa’t, entre d’altres, en aquests punts objecte d’estudi:

• Isabel de Castella segons els llibres de text espanyols.
• Felip IV: Catalunya és una Nació, el nom de l’Estat és el Principat de Catalunya i el comte de Barcelona el seu sobirà.
• «Llenguatge català», «Romanç cathalà» i «Idioma nostrum» esmentats en cartes reials d’Alfons II, Pere III, Joan I i Ferran I.
• Naixement, casament, mort i enterramen dels sobirans catalano-aragonesos.
• Tombes i panteons reials dels sobirans catalano-aragonesos.
• Carta del Soldà d’Egipte als Consellers de la nació catalana (1432).
• Cartes reials.
• Reial cèdula de Felip V que obliga als Consellers de Barcelona a vestir «traje moderno espanyol» i altres humiliacions del 1718.
• Llibre dels Fets de Jaume I i el Regne de Catalunya.
• Crònica de Pere III el Cerimoniós i la seva arribada a Catalunya: «La Pàtria del Rei és Catalunya, la Corona és catalana».
• Llibre del Rei en Pere II i la seva terra Catalunya. Crònica de Bernat Desclot.
• Discurs del Rei Martí l’Humà a les Corts de Perpinyà el 29 de gener de 1406.
• Referències sobre la Nació  i la Bandera … / …

7.3.4.2. En relació a la història de Catalunya, a partir de la Guerra de Successió, i fins als nostres dies

Coneixes la Guerra de Successió espanyola (1701-1713) i la seva continuïtat a Catalunya (1714)…? Quina valoració atribueixes al Decret de Nova planta del 1714…? Has llegit el memorial de greuges presentats, per l’extingida Corona d’Aragó, a Felip V en el 1760..? Has buscat mai el discurs del General Prim a les Corts espanyoles de 1851 respecte de la continuïtat de la política espanyola de Felip V…? Què en saps dels greuges presentats a Alfons XII per Rubió i Ors el 1885…? Has sentit a parlar mai del tancament de caixes i la protesta del món comercial i empresarial, així com la dimissió de l’alcalde Robert a Barcelona el 1889…? Has llegit el llibre de la “España invertebrada” de José Ortega i Gasset el 1922 i, en concret, el capítol dedicat a la pèrdua de les colònies d’ultramar, les que quedaven d’Amèrica i les de l’Extrem Orient…? Sabries valorar el perquè de la desfeta espanyola…? Has estudiat el cop d’Estat del General Primo de Rivera de l’any 1923 amb la supressió de la Mancomunitat catalana…? T’has informat bé sobre la proclamació de l’Estat català de l’any 1934 dins de la República espanyola…? Disposes de criteri propi sobre la dictadura del general Franco-Bahamonde des de l’any 1939 fins al 1975…? Què en pots dir de la transició espanyola des la Constitució de 1978…? Tens notícia del cop d’Estat de 1981 i la seva repercussió posterior…?

7.3.4.3. La Generalitat de Catalunya i els seus Estatuts

Què en saps de la Generalitat de Catalunya al llarg de la història…? Coneixes com s’efectuà la restauració de la Generalitat de Catalunya després de la dictadura franquista i la seva implicació política en contrast amb les autonomies de la Constitució del 1978…? Què en dius de les imponents Manifestacions de cada 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya, a partir de l’any 2010…? T’han explicat o saps com es van generar els Estatuts de Catalunya…? Tens criteri sobre l’Estatut de 2006 i l’actitud que adoptà el Partit Popular en una recollida de signatures i denunciar-lo al Tribunal constitucional …? Quina responsabilitat en tenen els partits del moment quant a la vigència de l’Estatut del 2006…? Què en penses, en referència a l’Estatut de 2006, sobre els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional a l’any 2010…?

7.3.4.4. Pel que fa a la Constitució espanyola de 1978 i el Tribunal constitucional

Sabries enumerar i explicar el contingut principal de les Constitucions espanyoles hagudes…? Has llegit i sabries valorar la Constitució espanyola del 1978 i el desplegament d’alguns del seus articles…? Què en penses del Tribunal Constitucional durant l’etapa que abasta des del seu inici als nostres dies…? Creus que en aquests darrers anys els membres del Tribunal constitucional han estat objectius, imparcial,  independents i no han actuat de part l’influx d’altres estaments…? Creus que aquest tribunal pot sancionar per si mateix  persones físiques o jurídiques -a causa de facultats que li ha atorgat el govern del Partit Popular- sense la possibilitat jurídica de poder formular-li’n un recurs com en qualsevol altre falta administrativa, llegeixi’s una denúncia de tràfic…? Coneixes bé l’adscripció dels membres del Tribunal Constitucional…? Pots explicar amb detall què significa el concepte de “sobirania”…? Has llegit l’article 2 de la Constitució de 1978 i coneixes per boca o lletra d’algun del seus autors en quines circumstàncies es va redactar i com es va veure sotmès a pressió militar…? Has comparat l’actual Tribunal constitucional amb altres Tribunals del nostre entorn…?

7.3.4.5. Sobre l’Estat espanyol, els Partits polítics, les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya

Pots opinar de l’estructura de l’Estat espanyol…? De quin criteri gaudeixes sobre els diferents partits polítics tant espanyols com del territori català…? Podries enumerar els actius positius i les deficiències clamoroses dels darrers partits que han ocupat el Govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, així com de les seves aliances…? Quines actituds ert semblen que tenen els diferents partits, tant a Les Corts espanyoles com al Parlament de Catalunya…? Recordes alguna sessió important que t’hagi cridat l’atenció en ambdós parlaments…? Podries comentar i fer-ne una valoració, en el seu just piu de la balança, sobre sessions importants, així com d’altres en clara deficiència…? Quina valoració et mereix el treball del parlamentarisme…? Te n’has adonat que l’actual partit en el govern de l’Estat és intensament bel·ligerant i ha respòs sempre al problema sobre la relació Catalunya-Espanya només amb arguments estrictament jurídics i sense cap llambregada d’una actitud voluntariosa de diàleg i pacte…? Creus que pensen de la mateixa manera que el Partit Popular altres Partits…? Dones crèdit i com valores el contingut del visionat “Las cloacas de Interior” sobre la guerra bruta contra adversaris polítics…? Què en dius de l’actitud del govern català que s’endinsa -de cara a la proposta d’un referèndum en marxa cap a l’esbarzer de la desobediència al Tribunal Constitucional…? On creus que rau el problema d’actualitat, en possibilitar un referèndum d’independència o en desobeir el Tribunal Constitucional perquè aquest l’ha prohibit pel fet d’haver admès un recurs de l’Estat…? T’has posicionat sobre qui té el problema: el Govern català o l’Estat espanyol…? Què en diries d’una llei establerta quan un nombre notable de la població la desobeeix activament…? No creus que a la pregunta anterior el problema jurídic queda desplaçat cap a un problema sociològic…? Coneixes quina adhesió professa el conjunt i la titularitat dels col·lectius que donen suport a la causa catalana, així com la que manté la part contrària…? Et sorprèn que la joventut universitària, professional i treballadora -en un nombre i grau d’alta significació- s’hagi enllaçat per primera vegada amb tots aquells que, en temps pretèrits, ja lluitaren a favor de la consecució de llibertats elementals…? T’hi trobes concernit personalment -o potser no-, en algun d’aquests grups esmentats…?

7.3.4.6. De la divisió dels poders legislatiu, executiu i judicial

T’has preguntat alguna vegada el sentit de la divisió dels poders legislatiu, judicial i executiu en un Estat modern…? Has entrevist que algun d’aquests poders estigui supeditat a algun altre i a la inversa…? Podries confirmar la pregunta anterior amb alguns exemples…? Quina valoració et mereix la Fiscalia de l’Estat…? I el Poder judicial, creus que és independent…? Quin concepte tens de la Llei…? Per què serveix la Llei…? Què es vol significar quan es parla que l’home no està fet per a la llei, sinó la llei per a l’home…? Què te’n sembla si una llei resulta que és injusta..? Creus que una llei injusta s’ha d’obeir s’ha d’obeir…? Què en saps, si en tens opinió sobre la votació del Parlament de Catalunya el proppassat 6 de setembre sobre la Llei del Referèndum i la de la Transició…? Coneixes casos a la història en què gràcies a la desobediència s’hagin canviat algunes lleis…? Sabries posar alguns exemples concrets a la pregunta anterior…? Creus que l’inici dels esdeveniments del dia 20 de setembre d’enguany (2017) -i alerta, perquè n’apareixeran molts més- ha propiciat el finament  del pacte Suárez-Tarradelles entre España i Catalunya…? Pots valorar i definir en el seu just concepte sobre quan es parla genèricament de drets humans, d’estat de dret, de constitucionalisme, de legalitats i d’il·legalitats, del dret a decidir, de la sobirania, d’independència, d’unionisme, de lleis, de decrets i de normatives, de fiscalies, de tribunals, de defenses, de manifestacions, de vagues i, en definitiva, de la “democràcia” que ho embolcalla tot…? Quina és la teva avaluació sobre el concepte que ha aparegut recentment en referència a la “dignitat” degut a les incursions hostils dissenyades, empeses i encoratjades pel Govern central i orientades a no permetre l’exercici de votar el dia 1-O de 2017…? T’has experimentat ofès pel menyspreu que reps de les institucions del Govern central, de la teva llibertat retallada i pels atacs flagrants a les institucions del teu poble…, o no i per què…?

7.3.4.7. Sobre els mitjans de comunicació i els seus actors amb la tensió que es produeix entre objectivitat-subjectivitat-manipulació-distorsió-mentida-calumnia

Què n’opines de la rastellera de declaracions, tertúlies de ràdio i TV, editorials de diaris i articles diversos, gràfics arreu, tuïts simplificats, comentaris opinables i rumors propagats a la xarxa mediàtica sobre diversos temes, però amb especial èmfasi al tema recurrent sobre el dret a votació per a la consecució o no de la independència a Catalunya…? Podries detallar alguns tipus de declaracions i posar-ne -amb la deguda valoració- la fesomia del relat quan es presenta amb tonalitats denigrants, acceptables o gratificants…? Sabries escatir exemples en què apareguin relats de tarannàs possibilistes, agressius, intel·ligents, cínics, benvolents, tendenciosos, malintencionats, objectius, perversos, comprensius, intemperants, lúcids, gratuïts, moderats, intoxicants, malcarats, manipuladors, oportuns, apassionats, irònics, clarividents, despietats, entenimentats…? Coneixes la gran troballa de Sòcrates pel que fa a l’adquisició del “concepte” per definir qualsevol cosa i així desballestar els enganys dels sofistes…? Com avalues i defineixes les paraules gruixudes, insultants, fora de to i exagerades que se solen emprar per insultar l’adversari…? Creus que l’esment al vocabulari hiperbòlic traspassa les línies vermelles i pot aplicar-se a l’adversari amb fonament de causa…? Coneixes les possibilitats d’una informació veraç i objectiva…? Creus que els mitjans de comunicació espanyols -en general, públics i privats- faciliten una informació objectiva o, pel contrari tens la percepció que resta manipulada…? I què en penses de la informació que faciliten els mitjans públics i privats de Catalunya…? Hi ha possibilitats d’accedir realment a una informació objectiva per formar-te un criteri ajustat…? Quines  aplicacions d’Internet coneixes i quines n’utilitzes per a la teva informació…? Què en penses i com valores de la possibilitat d’un control, aïllament o clausura d’aplicacions diverses per part del poder legislatiu, executiu i judicial…? En l’actualitat, es poden poswr «portes al camp», perfecte metàfora, de la xarxa d’Internet i les seves aplicacions…?

7.3.4.8. Sobre la situació dels dies previs a la possible contesa electoral de l’anomenat 1-0ctubre de 2017

T’has preguntat sobre la crida a votar en referèndum el dia 1-O de 2017 tenint compte de l’actitud del Govern espanyol que, des de la seva potència intenta ofegar aquesta contesa electoral amb tots els mitjans jurídics forçats i els policials tremendament coercitius i la del Govern català, a l’empara o valiment del mandat del seu Parlament i la decisió ferma d’arribar fins al final malgrat les amenaces de ser conduït, -siguin els seus membres, i fins i tot, batlles, administratius, gestors socials, titulars d’empreses o ciutadans implicats- a declarar davant d’un tribunal “ad hoc” i exposar-se a penes d’inhabilitació, econòmiques i/o de presó…? Tens idea sobre el dia després de l’1 d’octubre…? Què penses o intueixes què passarà…? A partir dels esdeveniments actuals, com orientes la relació España-Catalunya…? Sabries fer una aportació positiva i negativa respecte dels president del govern estatal i el del govern, fins ara, autonòmic…?  Has comparat l’estratègia de diferents diaris i/o Ràdio-TV pel que fa al tractament dels seus articles, informatius o opinions de tertulians…? Què en saps del tractament dels mitjans de comunicació internacionals respecte del sacseig produït a la nostra contrada…? Què en penses de com les institucions de la comunitat internacional, principalment l’europea, tracta el problema que ens ocupa…?

7.3.4.9. A la recerca d’un tractament objectiu davant de les grans qüestions a resoldre

Què et sembla si es poguessin dilucidar les grans qüestions a través de l’aportació dei conclusions el més objectives possible, a través d’un acurat estudi científic resoltes mitjançant especialistes en una matèria determinada (aquests en podrien ser els autèntics assessors) i no per voluntarismes o ideologies polítiques de partits..?. Com ho veuries en temes tan sensibles de caire històric (origen i identitat dels pobles), cultural (raons idiomàtiques i d’altres), econòmic (distribució proporcional de les balances d’aportació al bé comú), infraestructural (disseny de les necessitats bàsiques de locomoció per terra, mar i aire, aigua i electricitat, mitjans de comunicació, etc.), social (sanitat, educació, habitatge comerç, etc.) i altres…? Creus que s’ha actuat o s’actua sempre des d’aquesta perspectiva…? Podries citar, segons el teu criteri quines línies vermelles s’han depassat, sigui per part d’uns o d’altres sobre temàtiques sensibles…? Coneixes -atenent l’univers multitudinari de participació en les manifestacions-, la proporció o el diferencial existent entre els possibles actes d’aldarulls, vandalisme i amenaces amb les actituds honestes i serenes i el capteniment pacífic i convençut de la majoria…? Observes que pugui ser possible l’incoar una acusació de sedició, generalitzada per la paraula clau de “tumult” i, en concret, a cada persona que participi en una manifestació ordenada i pacífica…? Et veus amenaçat en el dret de reunió i d’expressió, en el tancament de web’s i comptes d’internet…? Què en dius sobre l’entrada a impremtes o altres locals de presumpta propaganda, el requeriment a persones electes davant la justícia, l’escorcoll de locals i dependències de conselleries de la Generalitat, les detencions d’alts càrrecs i la seva “proporcionalitat” produïdes en relació al tema “referèndum” prohibit pel Tribunal constitucional, la Fiscalia i el Poder judicial…? Com veus i, en tot cas, podries valorar la responsabilitat que el Govern l’Estat espanyol hagi traslladat el problema del procés independentista català a altres estaments en lloc de buscar solucions polítiques…? Saps si la convocatòria d’un referèndum està penalitzat en l’actual codi penal espanyol…? Sobre la pregunta anterior, podries constatar si durant algun temps determinat ha estat penalitzat…? Quan actualment es diu que el referèndum 1-O, sabries situar el punt concret -«puntum dolens»- on es fonamenta la il·legalitat per celebrar-lo…? Quina ha estat l’estretègia del govern central per il·legalitzar el referèndum del 1-O i com valores aquesta decisió tenint en compte…? Quina diferència veus entre resoldre els problemes des d’una perspectiva política al d’una altra de caire judicial…? La llei cal complir-la, però en quin moment o situació estaries d’acord en desobeir-la…?

7.3.4.10. Una darrera ullada insistent al moviment independentista català

Com jutges el procés independentista català des de les causes que l’han empès…? Quin criteri has adoptat i digues si estàs d’acord en què aquest moviment popular i transversal de classes diverses ha nascut de baix cap a dalt o bé que ha estat una manipulació de les autoritats del Govern de la Generalitat o tal vegada d’alguns partits de dalt cap a baix…? Consideres que el referèndum sobre el poder decidir independència sí o independència no, és legal o il·legal i quins són els teus fonaments per sostenir la teva resposta…? Estaries d’acord amb l’afirmació “perquè la llei humana sigui justa i pugui obligar, no n´hi ha prou amb la voluntat del legislador, sinó que és menester que sigui útil per al poble”…? Què hem de fer i quina solució podem entrellucar quan falla un o els dos principis en què descansa un Estat de dret: “ni la voluntat popular pot expressar-se al marge de la llei, ni la llei por enervar l’expressió d’aquesta voluntat popular fins obturar-la”…? Creus que la superació del conflicte es resoldria millor a través del diàleg i pacte polítics enfront d’una maquinària jurídica i coercitiva en moviment militant i emmarcat en un context de por i d’anul·lació de llibertats bàsiques per ⊆una banda, i per l’altra l’haver de recórrer a la desobediència a l’Estat espanyol i emparar-se  en un fràgil equilibri inestable d’unes altres lleis emanades del Parlament de Catalunya…?  Coneixes el context i la situació mundials a l’hora que el Tribunal de Justícia de La Haya -el principal òrgan  judicial de les Nacions Unides- va emetre una sentència el dia 22 de juliol de 2010 quan formulada en aquests termes:

• “Declaramos que no existe en derecho internacional ninguina norma que prohiba las declaracions unilaterales de independència”.
• “Declaramos que cuando hay una contradicción entre la legalidad constitucional de un Estado y la voluntat democràtica, prevalece esta segunda”
• “Y declaramos que, en una Sociedad democràtica,, a diferencia de una dictadura,, no es la Ley la que determina la voluntat de los ciudadanos, sino que ésta es la que crea y modifica cuando sea necesario la legalidad vigente”…?

Saps que aquesta sentència es va formular i emetre sobre la Guerra de 1999 a l’antiga Iugoslàvia i que obligava a Sèrvia perquè abandonés Kosovo…? Has valorat o estudiat si aquesta sentència és aplicable a qualsevol declaració d’independènciua unilateral o bé és una excepció i només aplicable per al contenciós de l’antiga Iugoslàvia…? Veus possible estendre la sentència a la problemàtica independentista de Catalunya o, pel contrari, no ho veus possible…? Es podria donar, per analogia o semblança, un altre cas igual…? En quines condicions…?

7.3.4.11. Sobre el dret d’autodeterminació dels pobles

7.3.4.11.1. Creus que existeix el dret d’autodeterminació dels pobles? 

Sembla que sí. Efectivament: la llei internacional té allò que es defineix per ‘ius cogens’, és a dir, normes de dret imperatiu. Aquestes normes són part del dret internacional i cap estat no pot negar-les ni incomplir-les. La comunitat internacional considera que són per damunt de qualsevol legislació estatal, bé perquè la pràctica ho ha imposat així o bé perquè els tractats internacionals ho decreten així. Són normes imperatives, per exemple, la prohibició del genocidi, de la pirateria marítima, de l’esclavatge i de la tortura. El dret d’autodeterminació dels pobles es considera jurídicament una norma imperativa també, tal com ha estat remarcat a vàries sentències de la Cort Internacional de Justícia i tal com és reflectit a la carta de les Nacions Unides.

7.3.4.11.2. En què consisteix el dret d’autodeterminació?

El dret d’autodeterminació és el dret que té un poble, una nació, de decidir si vol ser independent o no. El dret no pressuposa la voluntat d’independència ni obliga una nació a fer-se independent. Diu que té dret de decidir si vol ser independent o no. En termes jurídics el dret d’autodeterminació es coneix com el dret de qualsevol país de ‘triar la sobirania i l’estatus polític, sense compulsions externes o interferències’.

7.3.4.11.3. Quina és la norma de les Nacions Unides que reconeix el dret d’autodeterminació?

La Carta de les Nacions Unides, que tots els estats que en formen part han d’acceptar, diu a l’apartat segon de l’article primer que la funció de l’organisme és ‘desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del dret de la lliure determinació’. Posteriorment les Nacions Unides van acordar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que va reafirmar que ‘tots els pobles tenien dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement l’estatut polític i procuren també pel desenvolupament econòmic, social i cultural’.

7.3.4.11.4. Els contraris a l’autodeterminació afirmen que cap estat reconeix aquest dret. Com pot ser, doncs, una norma imperativa?

No és veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Però fins i tot si fos així, no seria impediment per tal que la societat internacional el reconegués. A les constitucions estatals hi ha una contradicció flagrant respecte de la pràctica política dels estats: no es reconeix el dret d’autodeterminació dins el propi estat però sí que es reconeix fora. Aquesta és una pràctica política habitual. El congrés espanyol, per exemple, el 2014 va reconèixer l’estat de Palestina. Reconeixia, per tant, de forma implícita el dret de l’autodeterminació al mateix temps que negava el dret d’autodeterminació per als casos interns.

7.3.4.11.5. Però hi ha països que reconeguin l’autodeterminació a la seva Constitució?

Sí. L’opinió segons la qual només ho fa Etiòpia és errònia. De forma indirecta el dret d’autodeterminació el reconeixen tots els estats que incorporen a la legislació el respecte de les normes del dret internacional —o sigui la immensa majoria. De forma directa, reconèixer el dret d’autodeterminació a les minories internes d’un estat no és una pràctica habitual per raons òbvies, però molts estats a l’hora d’explicar perquè són independents basen la seva existència en la invocació legal al dret d’autodeterminació mateix. En total ara hi ha trenta-vuit estats que a la constitució vigent reconeixen l’existència del dret d’autodeterminació: Alemanya, Angola, el Bangladeix, Bolívia (que explícitament l’atorga a les nacions índies del país), el Brasil, Cap Verd (que s’obliga constitucionalment a donar suport als pobles que lluiten per l’autodeterminació), Catar, Colòmbia, Croàcia, Cuba, República Dominicana, l’Equador (que reconeix l’autodeterminació per als pobles indígenes), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia (que reconeix les minories nacionals), Etiòpia (que reconeix el dret a la secessió de les nacions que l’integren), França (que reconeix el dret d’autodeterminació als territoris d’ultramar), Guinea Bissau (que reconeix el dret de tots els pobles de l’autodeterminació i s’obliga a donar-los suport), Hondures, Hongria (que reconeix els drets de les minories), l’Iran, Kossove, Letònia, Mèxic (que reconeix el dret d’autodeterminació de les minories), Montenegro, Nicaragua (que reconeix el dret de les minories del país d’autodeterminar-se), el Paraguai, les Filipines, Portugal (que reconeix a la constitució el dret de la independència de tots els pobles), Rússia (que reconeix l’autodeterminació de les nacions que en formen part), Sèrbia, Sud-àfrica (que reconeix el dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteixi una herència comuna cultural i lingüística, dins una entitat territorial) el Sudan (que reconeix a la constitució encara el dret del Sudan del Sud d’autodeterminar-se), Surinam, Timor Oriental, Turcmenistan, Ucraïna, Veneçuela…

7.3.4.11.6. Espanya reconeix a Catalunya aquest dret fonamental d’autodeterminació…?

El fet que España no reconegui, als catalans, e dret d’autodeterminació com a poble, no és com s’ha dit tantes vegades un problema de manca de cultura democràtica -que ho és-, sinó més aviat es tracta d’una qüestió de caràcter conceptual. Una qüestió de lèxic.

És del tot cert que l’article 2 de la Constitució espanyola diu:

“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, …”

Ara bé, si realment es volia encabir al poble català dins d’Espanya i considerar als catalans com a espanyols, potser haurien d’haver estat els redactors de la qual més curosos en la seva redacció del posterior article 10.2. Al seu contingut ja hi arribarem. Repassem primer què diu respecte al dret d’autodeterminació la legislació internacional i anem a veure com ho entoma la “Constitución espanyola”.

Finalment, i per tal de copsar en quina mesura Catalunya pot plantejar la seva autodeterminació i constituir-se en una República, com a una entitat jurídica, ens cal fixar-nos en alguns conceptes que històricament han evolucionat i, per tant, des d’aquesta perspectiva, se’ns obre tota una problemàtica que pot ser considerada des de diferents angles de visió i, per tant, susceptibles d’opinió i de discusió com es pot llegir i estudiar clicant les paraules següents:

PAÍS

NACIÓ

ESTAT

7.3.4.11.7. Sentencia del Tribunal constitucional espanyol de 25 de març de 2014 sobre la «Sobirania catalana», el «Dret a decidir» i altres qüestions

«EN ATENCION A TODO LO EXPUESTO el Tribunal Constitucional, POR LA AUTORIDAD QUE LE CONFIERE LA CONSTITUCIÓN DE LA NACIÓN ESPAÑOLA, ha decidido estimar parcialmente la impugnación de disposiciones autonómicas (Título V LOTC) promovida por el Abogado del Estado, en representación del Gobierno, contra la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña, por la que se aprueba la “Declaración de soberanía y del derecho a decidir del pueblo de Cataluña” y, en consecuencia:

1º Se declara inconstitucional y nulo el denominado principio primero titulado “Soberanía” de la Declaración aprobada por la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña.

2º Se declara que las referencias al “derecho a decidir de los ciudadanos de Cataluña” contenidas en el título, parte inicial, y en los principios segundo, tercero, séptimo y noveno, párrafo segundo, de la Declaración aprobada por la Resolución 5/X del Parlamento de Cataluña no son inconstitucionales si se interpretan en el sentido que se expone en los FFJJ 3 y 4 de esta Sentencia.

3º Se desestima la impugnación en todo lo demás. Publíquese esta Sentencia en el “Boletín Oficial del Estado”. Dada en Madrid, a veinticinco de marzo de dos mil catorce».

Pel que fa al punt 2n de la Sentència del 25 de març de 2014 és perfectament aclaridor el treball de Joan Ridao Martín en què s’exposa l’abast de l’esmentat text constitucional quan diu que “…no son inconstitucionales las referencias al derecho a decidir de los ciudadanos de Cataluña”, sempre i quan s’interpretin en el sentit que s’exposa en els FFJJ 3 i 4 de l’esmentada Sentencia.

• LA JURISPRUDÈNCIA DEL DRET A DECIDIR SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TC DE 25 de març de 2014, Joan Ridao

• EL DRET A DECIDIR, Joan Ridao

7.4. EL DRET QUE TÉ EL GOVERNANT PER EXIGIR OBEDIÈNCIA, RAU EN QUÈ LES ORDRES SIGUIN RAONABLES

7.4.1. Diàleg i pacte polítics versus la desobediència i l’actuació jurídica i policial…

Totes i moltes més preguntes es podrien formular i crec que l’exposició d’aquest contingut interpel·lació pot resultar prou apte i ben adient per a la proposta d’una bona posada en comú, suficient per aclarir conceptes, rebre informació d’uns i altres, exercir el diàleg i el pacte polítics per arribar a conclusions pertinents cap al màxim nivell d’objectivitat tot i que -a causa de la condició humana- amb molta freqüència aquella es veurà aiguabarrejada amb algunes ombres de subjectivitat. Només resta, per la part que em correspon, pronunciar-me sobre el que penso i sento personalment, la qual cosa exposo a continuació.

7.4.2. Uns problemes d’envergadura: històrics, socials, culturals, econòmics i polítics…

Per tant, a títol d’aclariment sobre el tractament que Catalunya ha rebut en dècades de l’Estat espanyol i l’arribada del “procés independentista”, vet aquí segons el meu parer, quines en són les causes, convertides en problema, que l’han despertat. Es tracta, doncs, de:

• Un problema «històric» no resolt. Pensi’s en el concepte constitucional de Catalunya, exclosa com a nació sobirana, i relegada a un altre concepte regional de nacionalitat autonómica.
• Un problema «social». Atengui’s al sentiment de pertinença a la terra d’aquest poble i a la voluntat majoritària de gent que se li nega el dret de poder decidir el seu futur.
• Un problema «cultural». Ressegueixi’s tots i cadascun dels atemptats haguts en contra de la pròpia llengua al llarg del pas del temps.
• Un problema «econòmic». Estudiï’s el diferencial d’escanyament hagut entre l’aportació econòmica de Catalunya a l’Estat espanyol i el que es retorna a la nostra terra a través dels pressupostos generals.
• Un problema «polític». Consideri’s les estratègies jurídiques que desvirtuen les pròpies estructures de l’Estat espanyol i posen en evidència el propi sistema en contra de buscar políticament, solucions a través del diàleg i el pacte.

7.4.3. Un conte de Saint Exupery en el “Petit príncep”…

… El petit príncep va arribar a un planeta on sols hi havia un rei. Era un rei absolut i universal, perquè regnanava a tot arreu, no sols al seu planeta, sinó també als planetes veïns i als estels. Com que el petit príncep tenia ganes de veure una posta de sol, li va demanar al rei que n’ordenés una, però aquest li contestà:

– “Si jo manava a un general de volar d’una flor a l’altra, com si fos una papallona, o d’escriure una tragèdia, o de convertir-se en un ocell, i el general no complia l’ordre rebuda, qui estaria equivocat, ell o jo…?”

– “Vós”, digué amb fermesa el petit príncep.

– “Exacte. Cal exigir de cadascú el que hom por donar -observà el rei-. L’autoritat reposa primer de tot en la raó. Si manés al teu poble de tirar-se al mar, aquest farà la revolució. Però jo tinc el dret d’exigir l’obediència perquè les meves ordres són raonables”.

7.5. ÉREM, SOM I SEREM

7.5.1. Ni al marge de la llei, ni el caprici d’obturar-la…

Doncs això. I per transposició, hem de convenir que el dret i l’obligació d’obeir les lleis, rau en què aquestes siguin justes. I en el cas que no ho siguin, o bé cal derogar-les i substituir-les per d’altres justes i adaptades a les demandes elementals de la gent (en el ben entès que el poder legislatiu, elegit pel poble, actuï amb honestedat i respecte tot realitzant una auscultació profunda de les necessitats populars i l’estudi científic de mantes qüestions, o bé si s’ajorna massa el canvi, es pot produir una situació de desobediència generalitzada, com la que tenim actualment entrelligat per a la consecució d’uns objectius finalistes emparats pels dels drets humans.

7.5.2. El joc de “parar i amagar”…

De tota manera, quan tot està per decidir i el joc de “parar i amagar” es debat entre un espionatge persistent i implacable amb la conculcació ferotge de drets fonamentals per part de l’Estat central, la Generalitat de Catalunya -en l’intent de superar les moltes emergències que la situació anormal imposa- segueix dempeus amb la voluntat fèrria de facilitar el futur del catalans mitjançant la preparació de la contesa electoral prevista per al dia 1-O de 2017. Malauradament aquest esdeveniment forjat per una bona part de les capes transversals del poble català -decisiu, exultat i esperançador per a molts- hauria d’haver estat amanyagat políticament mitjançant el diàleg i el pacte, en lloc de la utilització perversa al recurs jurídic i coercitiu. Per això, resulta molt encertat concloure que qui “sembra la rebel·lia, l’altre recull la llibertat”.