por 
ENTRE LA MEDICINA CONVENCIONAL-OCCIDENTAL
I
LES TERÀPIES ALTERNATIVES TRADICIONALS-ORIENTALS…
Tinc la satisfacció i m’és grat notificar-vos, des d’aquesta aplicació informàtica, que en el dia d’avui -15 d’abril de 2021- el diari LA VANGUARDIA, i en la secció LA CONTRA, s’hi pot llegir l’entrevista que l’IMA SANCHÍS escriu del meu amic i acupuntor -en FRANCESC TORRENT, qui em tracta des de fa cinc anys.
.
Gràcies a la teràpia de l’acupuntura -sense deixar les teràpies de la medicina convencional per algunes altres dolències pròpies de la meva edad-, no només n’he superat d’altres amb sessions consecutives de medicina alternativa, amb sessions acupuntura tradicional coreana, sinó que aquestes també han contribuït a donar-me suport exhaustiu tan física com emocionalment. I per això mateix, m’és plaent deixar-vos constància d’aquesta informació periodística, apareguda avui, per si a algú/na li’n pot interessar en alguna ocasió i que recomano amb prou convenciment.
.
De fet, en podria donar molts detalls d’aquesta teràpia de caire oriental susdita Nogensmenys, per no cansar-vos, només un d’exemple: havent perdut el gust i l’olfacte, durant tres anys consecutius i sense saber-ne exactament les causes, havent-me diagnòsticat la medicina convencional que mai més recuperaria aquests sentits, he de manifestar que en una única sessió d’acupuntura clàssica coreana ortodoxa de Saahm, que és com la practica el meu amic i acupuntor, me’ls va retornar..
Des d’aleshores, combino la ciència mèdica convencional-occidental, amb les tècniques mèdiques tradicionals-orientals -i en especial l’acupuntura coreana- amb el vist-i-plau dels professionals de diferents especialitats mèdiques convencionals– que em tracten les malalties pròpies de la meva edat que, per dir-ho suaument, no són pas poques i sí prou importants. Però entre uns i els altres, puc dir que gaudeixo d’una bona mala salut de ferro que aguanta tot el meu físic, així com el meu ànim emocional.En ser jo mateix una persona que no em costa gaire traduir els meus pensaments i sentiments en paper o en un escrit digital, he tingut la temptació de reproduir fil per randa l’esmentada entrevista susdita. Tanmateix, desisteixo de fer-ho per no cansar-vos. Però us animo a fullejar el diari LA VANGUARDIA o llegir en la WEB del CENTRE DE TERÀPIES ALTERNATIVES KARUNA DO tot allò referent a les múltiples activitats que s’hi desenvolupen, així com l’adreça de contacte.
.
També, per facilitar les coses, en ampliar la foto que insereixo en començar aquest escrit, podeu copsar l’entrevista esmentada que, sense cap dubte, us sorprendrà per la saviesa que inclou sobre un tema no massa conegut o descuidat per molts dels qui vivim en una part de l’hemisferi terrestre, sense conèixer l’altra banda, malgrat la globalització de què tant parlem.Amb la meva gratitud i el meu reconeixement, tant a en Francesc Torrent, com a la seva parella, la Laia Riera.
.
I «Qui stat videat ne cadat». És a dir, qui es trobi en peu, bo, fort, sa i estalvi…, sàpiga que quan en vinguin de malgirbades, sempre hi podrà trobar en aquest món alguna persona que et pot curar o, mínimament, que et doni suport i t’acompanyi…
