{"id":94,"date":"2007-10-23T00:15:32","date_gmt":"2007-10-23T00:15:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=94"},"modified":"2023-11-07T16:10:57","modified_gmt":"2023-11-07T15:10:57","slug":"adeu-a-les-aules-en-la-cloenda-dun-final-detapa-dun-grup-dadolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=94","title":{"rendered":"AD\u00c9U A LES AULES EN LA CLOENDA D\u2019UN FINAL D\u2019ETAPA D\u2019UN GRUP D\u2019ADOLESCENTS"},"content":{"rendered":"

Junio 23, 2007<\/span><\/h2>\n

AD\u00c9U A LES AULES EN LA CLOENDA D\u2019UN FINAL D\u2019ETAPA D\u2019UN GRUP D\u2019ADOLESCENTS<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n
Guardado en: Uncategorized<\/a> \u2014 mabosch @ 8:33 am<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/a><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
L’AD\u00c9U A LES AULES EN LA CLOENDA D’UN FINAL D’ETAPA D’UN GRUP D’ADOLESCENTS<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\"\"<\/a>0. PRELIMINARS<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Qui escriu aquestes lletres, professor que n\u2019ha sigut durant molts anys, tingu\u00e9 la satisfacci\u00f3 i l\u2019honor de pronunciar un discurset de cloenda a uns alumnes de setze anys que, en un moment determinat d\u2019aquesta hist\u00f2ria que ara s\u2019explicar\u00e0, finalitzaven els estudis de l\u2019ESO a una escola -ignasiana i ben catalana- que els jesu\u00eftes disposen en titularitat\u00a0a Barcelona, al barri del Clot -en el districte de Sant Mart\u00ed-, l’Escola T\u00e8cnica Professional del Clot (ETPC),\u00a0 dita avui \u00abEscola del Clot \/ Jesu\u00eftes El Clot\u00bb. <\/strong>I ho f\u00e9u a punt de concloure, a causa de la jubilaci\u00f3 laboral,\u00a0el seu servei al m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, superats en escreix la quarantena\u00a0d\u2019anys d\u2019exercici professional i vocacional. <\/strong><\/span><\/p>\n

I, atenent que l\u2019ocasi\u00f3 b\u00e9 s\u2019ho valia, amb m\u00e9s o menys encert, vet aqu\u00ed que l\u2019objecte principal d\u2019aquest escrit en resulta de ser el contingut del discurs, tot i que no\u00a0privat de\u00a0forma perqu\u00e8 la\u00a0lectura dels fons\u00a0resulti m\u00e9s c\u00f2moda i atractiva, menys pesada i planera per\u00a0als lectors que el ressegueixin.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Una muni\u00f3 de sent\u00e8ncies llatines -la majoria de les quals extretes d\u2019algunes inscripcions que mostren els rellotges de sol- dansen per la\u00a0meva mem\u00f2ria en el\u00a0prec\u00eds moment d\u2019atalaiar l\u2019estaci\u00f3 d\u2019arribada, despr\u00e9s de molts anys d\u2019exercici professional en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, per entre diverses escoles de Catalunya -Reus, Arb\u00f3s del Pened\u00e8s, Sentmenat\u00a0i Barcelona principalment i, de forma tot i que m\u00e9s circumstancial, per\u00f2 no menys densa-, en algunes de les de Madrid capital i rodalies -com\u00a0 El Plant\u00edo-\u00a0i d\u2019Osca ciutat. Aquesta aturada laboral \u00e9s l\u2019indicador o creu de terme\u00a0d\u2019una etapa vital que marca l\u2019inexorable pas del temps, pautat i compassat, i que la recreaci\u00f3 d\u2019uns adagis la fan m\u00e9s\u00a0que entenedora:<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cCarpe diem\u201d<\/em><\/span>, dues paraules que,\u00a0amb un to lluny\u00e0 de la disbauxa amb qu\u00e8 a voltes\u00a0s\u2019utilitzen,\u00a0amb serenor i discreci\u00f3 <\/strong>aconsellen m\u00e9s aviat\u00a0el bon aprofitament del tem<\/strong>ps actual\u00a0i el gaudi festiu\u00a0del moment present.<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cArs longa, vita brevis\u201d<\/em><\/span>, sent\u00e8ncia\u00a0que mostra el contrast de la brevetat de la vida,\u00a0en una clara al\u00b7lusi\u00f3 a la persist\u00e8ncia temporal\u00a0de l\u2019art.<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cFestina lente\u201d<\/em><\/span>, expressi\u00f3 aparentment contradict\u00f2ria que, en\u00a0voler-te donar molta pressa, et reclama que vagis\u00a0ben a poc a poc.\u00a0\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cLentiores tristibus, laetissimus velocissimae discurrunt\u201d<\/em><\/span>, construcci\u00f3 llatina relacionada amb el pas de les hores que passen, massa lentes per als pesimistes i\u00a0entristits, per\u00f2 molt\u00a0r\u00e0pides per als qui s\u00f3n prou\u00a0feli\u00e7os i s\u2019ho passen b\u00e9.\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cSed fugit irreparabile tempus\u201d<\/em><\/span>, afirmaci\u00f3 exacta\u00a0que deixa entrellucar com el temps s\u2019escorre de forma irreverssible.<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cTempus est quaedam pars aeternitatis\u201d<\/em><\/span>, una llegenda que pret\u00e9n optimitzar la vida present a l\u2019inquibir-la -si \u00e9s que n\u2019\u00e9s posible- dins d\u2019una part de l\u2019eternitat.<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cTempus omnia fert, sed et aufert omnia tempus\u201d<\/em><\/span>, un magn\u00edfic contrast literari que descriu de quina manera tot all\u00f2 que el temps ofereix, tamb\u00e9 s\u2019ho emporta.<\/strong><\/span><\/p>\n

– \u201cQuantum haec umbra progreditur, tantum vita tua minuitur\u201d<\/em>,<\/span> proposici\u00f3 ben trobada i que relaciona el moviment de les hores de sol amb la vida que s\u2019escap\u00e7a mentrestant l\u2019ombra avan\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

1. \u00abNITCH F\u00dcR DIE SONDERM, DAS LEBEN LERNERN WIR\u00bb \/ \u00abNO S’APRE\u00c8N PER A L’ESCOLA, SIN\u00d3 PER A LA VIDA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Cada dita cl\u00e0ssica porta la seva bona c\u00e0rrega de saviesa respecte de la caducitat de les coses i el tic-tac que marca cada expressi\u00f3 ens ofereix un bon motiu de reflexi\u00f3 sobre la import\u00e0ncia d\u2019adicionar contingut a les nostres coses per deslliurar-les d\u2019aquella superficialitat que no permet aprofundir-les. Per tant, declino, de tota manera, l\u2019incorporar cap m\u00e0xima m\u00e9s. No obstant, porto a la llum un proverbi universal,\u00a0inscrit en un estoig escolar de fusta clara i vernissada, amb acolorides flors alpines i tiroleses, que em va acompanyar durant tots els anys de la meva pre-adolesc\u00e8ncia i posteriors, estri preuat que la meva mare em va regalar a la tornada d\u2019un viatge de la seva Austria natal, i que resava aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cNitch f\u00fcr die sonderrn, das leben lernern wir\u201d<\/span><\/em>, en el sentit quasi literal\u00a0que no s\u2019ha d\u2019aprendre per a l\u2019escola, sin\u00f3 que l\u2019aprofitament del temps escolar\u00a0ha de ser per a la vida del dia de dem\u00e0. <\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Un bon obsequi que ha servit per a la recordan\u00e7a de temps pret\u00e8rits, un pr\u00e0ctic i din\u00e0mic\u00a0est\u00edmul per a l\u2019aplicaci\u00f3 personal del seu contingut\u00a0i una preciosa regla pedag\u00f2gica\u00a0que he intentat\u00a0espargir-la i infondre-la als meus alumnes durant tot l\u2019interval dels molts anys de doc\u00e8ncia. En definitiva, tot un programa de vida que he\u00a0practicat com a sistema -evidentment amb la humilitat de l\u2019aiguabarreig de clars i obscurs-, per\u00f2 amb la vocaci\u00f3 ferma d\u2019amarar-lo amb altres potents l\u00ednies de for\u00e7a, nascudes d\u2019institucions centen\u00e0ries, on hi he conviscut i treballat -les arrels obliguen-\u00a0i que, en contagiar-me la seva manera de pensar i de procedir, m\u2019han ajudat a capir all\u00f2 que resta fonamental educativament per no perdre el rumb de la responsabilitat social confiada com a educador i ensenyant: <\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

2. COM UN M\u00c9S DE LA FAM\u00cdLIA SALESIANA I A LA CASA DELS COMPANYS DE JES\u00daS<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>2.1. AMB ELS SALESIANS<\/strong><\/span><\/p>\n

Quant a la Congregaci\u00f3 salesiana -Instituci\u00f3 fundada per Joan Bosco a\u00a0Tur\u00edn (It\u00e0lia)- el \u201cDa mihi animas, cetera tolle\u201d<\/em>, expressi\u00f3 amb clara refer\u00e8ncia a donar prioritat a la persona humana per damunt de qualsevol altra consideraci\u00f3\u2026\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Arribat a aquest punt, no puc menys de deixar const\u00e0ncia amb molta m\u00e9s ampl\u00e0ria sobre qui s\u00f3n els Salesians. De fet, el Col\u00b7legi salesi\u00e0 de Sant Joan Bosco de BCN-Horta m’acoll\u00ed en el seu internat de la d\u00e8cada dels anys cinquanta, quan jo tenia escassament vuit anys. Des d’aleshores fins al llindar del meus meva quaranta anys he conviscut estretament amb els fills de D.Bosco i, no nom\u00e9s per aix\u00f2 mateix, sin\u00f3 tamb\u00e9 per l’agra\u00efment que vull manifestar-los opto per referir-me als or\u00edgens de la Congragaci\u00f3, dita de Sant Francesc de Sales, i al desplegament de la seva missi\u00f3 al m\u00f3n mitjan\u00e7ant la pedagogia salesiana<\/a> –\u00abes cacen m\u00e9s mosques en una gota de mel que en un bocoi de vinagre\u00bb <\/em>i en l’aplicaci\u00f3 del sistema preventiu. <\/strong><\/span><\/p>\n

Arreplego -tot escatint de la Wikip\u00e8dia- el que sobre Sant Joan Bosco i la Congregaci\u00f3 salesiana arriba a tot el m\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>2.1.1. SANT JOAN BOSCO \/ DON BOSCO\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Giovanni Melchiorre Bosco\u00a0(Castelnuovo Don Bosco<\/a>,\u00a0Piemont<\/a>,\u00a0Regne d’It\u00e0lia<\/a>,\u00a016 d’agost<\/a>\u00a0de\u00a01815<\/a>\u00a0–\u00a0Tor\u00ed<\/a>,\u00a031 de gener<\/a>\u00a0de\u00a01888<\/a>) fou un eclesi\u00e0stic i pedagog\u00a0piemont\u00e8s<\/a>, fundador de la\u00a0Congregaci\u00f3 Salesiana<\/a>\u00a0i la de les\u00a0Filles de Maria Auxiliadora<\/a>. Fou conegut com a\u00a0Don Bosco<\/i>.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n