{"id":9321,"date":"2020-05-05T09:01:23","date_gmt":"2020-05-05T09:01:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=9321"},"modified":"2023-11-05T18:53:04","modified_gmt":"2023-11-05T17:53:04","slug":"6-la-pandemia-del-coronavirus-sars-cov-2covi-19-retalls-de-diaris-i-setmanals-sobre-la-pandemia-del-coronavirus-covid-19-sisena-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=9321","title":{"rendered":"[6] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2COVI-19 \/ RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/ COVID-19 [ SISENA PART ]"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 \/ COVI-19<\/strong><\/span><\/p>\n

RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/ COVID-19<\/b><\/span><\/p>\n

PRIMAVERA DE 2020<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s de prec\u00eds consignar en aquesta aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica del WEB-BLOG casol\u00e0, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d\u2019una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l\u2019electr\u00f2nica observaci\u00f3 microsc\u00f2pica, talment comparada per al profans en la mat\u00e8ria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidosc\u00f2pica.<\/strong><\/span><\/p>\n

I en s\u00f3n moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder pol\u00edtic com de la comunitat cient\u00edfica, a banda dels articles period\u00edstics de m\u00e9s alt o baix nivell, aix\u00ed com de les tert\u00falies d\u2019opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ning\u00fa hagi arribat encara a l\u2019objectivitat o comprensi\u00f3 global del tema -cosa ben desitjable-, per\u00f2 a les beceroles malauradament de tot plegat.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, dividir\u00e9 aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne const\u00e0ncia, aix\u00ed com els avatars de la pand\u00e8mia i les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindr\u00e0 el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt m\u00e9s f\u00e0cil recorregut.<\/strong><\/span><\/p>\n

En refer\u00e8ncia al sis\u00e8 tema, aquest n\u2019\u00e9s el t\u00edtol del seu contingut:<\/strong><\/span><\/p>\n

[6] RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/\u00a0 COVID-19<\/strong><\/span><\/p>\n

Nogensmenys, la tem\u00e0tica que compr\u00e8n la presentaci\u00f3 del diversos cap\u00edtols apareix determinada aix\u00ed:\u00a0<\/strong>\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

1. LA DIFERENCIACI\u00d3 ENTRE ELS CONCEPTES D\u2019END\u00c8MIA, EPID\u00c8MIA I PAND\u00c8MIA<\/strong><\/span><\/p>\n

2. LA HIST\u00d2RIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS \/ LES VACUNES PROTECTORES \/ ELS BACTERIS<\/strong><\/span><\/p>\n

3. EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT AL LLARG DE LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/span><\/p>\n

4. EL CORONAVIRUS \u00abCOVID-19\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n

5. EL PERQU\u00c8 DEL CONFINAMENT O LLARGA QUARANTENA<\/strong><\/span><\/p>\n

6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/\u00a0 COVID-19<\/strong><\/span><\/p>\n

7. DELS DIES I LES NITS DEL CONFINAMENT A L’AIXOPLUC DE LA LLAR\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

6. RETALLS DE DIARIS I REVISTES SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/ COVID-19<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

6.1. ARTICLES D\u2019EN RAMON ALCOBERRO, EDITATS EN EL SETMANARI \u00abEL TEMPS<\/em>\u00bb, DURANT LA PAND\u00c8MIA 2020\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

DES DEL 02.03.20 FINS AL DIA D\u2019AVUI<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

6.1.1.<\/strong>\u00a0LA REVISTA-SETMANARI \u00abEL TEMPS<\/em><\/strong>\u00bb<\/span><\/p>\n

El Temps<\/b><\/i><\/a>\u00a0\u00e9s un setmanari de pol\u00edtica i cultura editat a\u00a0Val\u00e8ncia<\/a>\u00a0per Edicions del Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de\u00a01984<\/a>. N\u2019\u00e9s editor\u00a0Eliseu Climent<\/a>.\u00a0<\/sup>T\u00e9 redaccions a\u00a0Barcelona<\/a>,\u00a0Val\u00e8ncia<\/a>\u00a0i\u00a0Palma<\/a>. El 2001 va arribar a un\u00a0tiratge<\/a>\u00a0de 25.000 exemplars. Des de juliol de 2017 el seu director \u00e9s\u00a0Manuel Lillo<\/a>.<\/sup>\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

El setmanari es va fundar a Val\u00e8ncia l\u2019abril de 1984, convertint-se en el primer mitj\u00e0 despr\u00e9s de la\u00a0transici\u00f3<\/a>\u00a0que tenia l\u2019objectiu de vertebrar la comunicaci\u00f3 als Pa\u00efsos Catalans. El seu principal impulsor i editor fou\u00a0Eliseu Climent<\/a>, per\u00f2 tamb\u00e9 hi participaren personalitats com\u00a0Joan Fuster<\/a>. Un dels objectius inicials del projecte era fer un mitj\u00e0 d\u2019informaci\u00f3 general normal, on es pogu\u00e9s accedir a actualitat, economia, pol\u00edtica, cultura en llengua catalana, amb l\u2019objectiu de col\u00b7laborar al proc\u00e9s de\u00a0normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/a>.<\/sup>\u00a0\u00c9s per aix\u00f2 que els seus impulsors van intentar evitar al m\u00e0xim la vinculaci\u00f3 amb cap simbologia ni posicionament pol\u00edtic determinat, per evitar posicionar el projecte amb cap ideologia determinada.<\/strong><\/span><\/p>\n

El n\u00famero 0, publicat a principis d\u2019abril de 1984, tenia un preu de 125 pessetes, i duia un subt\u00edtol que deia \u00abSetmanari independent d\u2019informaci\u00f3 general\u00bb En aquest primer pilot hi van col\u00b7laborar personalitats com\u00a0Ferran Torrent<\/a>, Joan Fuster,\u00a0Isabel-Clara Sim\u00f3<\/a>,\u00a0Quim Monz\u00f3<\/a>,\u00a0Manuel de Pedrolo<\/a>,\u00a0Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/a>,\u00a0Vicent Ventura<\/a>\u00a0o\u00a0Ramon Barnils<\/a>, entre altres, que tractaven diverses tem\u00e0tiques relacionades amb la pol\u00edtica, m\u00fasica, societat i economia.<\/sup>\u00a0El n\u00famero 1 es publicaria el 28 de maig de 1984, i durant el primer any es van publicar 52 n\u00fameros, fins que l\u2019edici\u00f3 del 17 de juny de 1985 anunciava en portada el primer aniversari.<\/strong><\/span><\/p>\n

Durant la segona meitat de la d\u00e8cada dels anys 80 el projecte es va consolidant progressivament i n\u2019agafa cert dinamisme. Comen\u00e7a a fer n\u00fameros especials on es tracten temes d\u2019economia mundial, i personalitats com Joan F.Mira, Ramon Barnils o el mateix Joan Fuster van marcant progressivament el corpus ideol\u00f2gic del\u00a0magazine<\/i>.\u00a0<\/sup>El setmanari per\u00f2, inclo\u00efa punts de vista de persones properes a diversos partits pol\u00edtics, incorporant articles d\u2019opini\u00f3 de membres d\u2019Alianza Popular<\/a>, del\u00a0PSOE<\/a>, de\u00a0CiU<\/a>, de la\u00a0UPV<\/a>\u00a0o d\u2019ERC<\/a>.<\/sup>\u00a0En refer\u00e8ncia a actes de lluita armada, la revista va condemnar clarament les accions tant d\u2019ETA<\/a>\u00a0com de\u00a0Terra Lliure<\/a>. Durant aquesta \u00e8poca va mostrar una l\u00ednia editorial de car\u00e0cter catalanista, dem\u00f2crata, plural i pacifista.<\/strong><\/span><\/p>\n

Als anys 90 el setmanari pass\u00e0 moltes vicissituds amargues, per\u00f2 durant aquesta d\u00e8cada s\u2019accentu\u00e0 la l\u00ednia editorial catalanista. La revista ent\u00e9n la unitat de la\u00a0llengua catalana<\/a>\u00a0com a comuna a tots els Pa\u00efsos Catalans. Des dels seus inicis s\u2019ha basat en els criteris cient\u00edfics a l\u2019hora de defensar la unitat de la llengua i ha donat suport a les propostes que han garantit aquesta unitat. Per una altra banda, tamb\u00e9 ha promogut tots aquells projectes que ajudessin a impulsar o normalitzar l\u2019\u00fas de la llengua<\/sup>\u00a0o a identificar els trets que uneixen els territoris de parla catalana, sempre respectant totes les propostes pol\u00edtiques que defensessin la llengua, independentment de la seva visi\u00f3 m\u00e9s conservadora, autonomista o independentista.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

6.1.2.\u00a0RAMON ALCOBERRO I PERICAY<\/strong><\/span><\/p>\n

Ramon Alcoberro i Pericay<\/a>\u00a0(Pals<\/a>,\u00a0Baix Empord\u00e0<\/a>,\u00a030 de maig<\/a>\u00a0de\u00a01957<\/a>) \u00e9s un\u00a0fil\u00f2sof<\/a>\u00a0catal\u00e0.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Fou l\u2019autor del primer assaig de filosofia de la\u00a0postmodernitat<\/a>\u00a0publicat en catal\u00e0\u00a0El desordre c\u00edvic<\/i>\u00a0(1983<\/a>). Es form\u00e0 al\u00a0Col\u00b7legi de Filosofia<\/a>\u00a0amb\u00a0Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a>\u00a0i pertany a l\u2019anomenada\u00a0Generaci\u00f3 de la transici\u00f3<\/i>, el grup dels fil\u00f2sofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la d\u00e8cada de 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en catal\u00e0. El seu pensament evolucion\u00e0 del postmodernisme a l\u2019utilitarisme<\/a>\u00a0liberal<\/a>. Ha rebut els premis Extraordinari Fi de Carrera, Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret entre d\u2019altres. L\u2019any 2018 el Col\u00b7legi d\u2019Economistes de Catalunya el va distingir com a col\u00b7legiat d\u2019honor.<\/strong><\/span><\/p>\n

Incorporat a la lluita\u00a0antifranquista<\/a>, fou membre de les\u00a0Joventuts Revolucion\u00e0ries Catalanes<\/a>\u00a0i pres pol\u00edtic l\u2019any\u00a01975<\/a>. Alcoberro s\u2019ha especialitat en temes d\u2019\u00e8tica<\/a>\u00a0i ha estat un precursor de la\u00a0tecno\u00e8tica<\/a>\u00a0i de l\u2019\u00fas de la xarxa en la divulgaci\u00f3 filos\u00f2fica en catal\u00e0. \u00c9s professor associat a la\u00a0Universitat de Girona<\/a>\u00a0i consultor a la\u00a0Universitat Oberta de Catalunya<\/a>\u00a0i ha estat directiu de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s<\/a>\u00a0en diversos per\u00edodes. Ha editat i tradu\u00eft al catal\u00e0 textos de\u00a0Diderot<\/a>,\u00a0D\u2019Alembert<\/a>,\u00a0Voltaire<\/a>,\u00a0La Rochefoucauld<\/a>,\u00a0Mazzarino<\/a>\u00a0i altres pensadors de la\u00a0Il\u00b7lustraci\u00f3<\/a>, per\u00f2 tamb\u00e9 de\u00a0Thoreau<\/a>\u00a0i de\u00a0Walter Benjamin<\/a>.<\/strong><\/sup><\/span><\/p>\n

Ram\u00f3n Alcoberro ha estat\u00a0professor de filosof\u00eda<\/a>\u00a0del meu fill en el darrer any de Batxillerat i en tinc coneixen\u00e7a sobre la seva personalitat, estudis i dedicaci\u00f3 pedag\u00f2gica des de fa molts anys com a company de treball durant un cert per\u00edode de temps. La seva saviesa indiscutible, a banda d\u2019una gen\u00e8tica innata i una bonhomia caracteritzada a flor de pell, ha estat conreada principalment per ser un home de llibres i de viatges, la qual cosa li n\u2019ha proporcionat un cabal de coneixements que, a m\u00e9s a m\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia adquirida amb els anys de doc\u00e8ncia superior, li han atribu\u00eft, no nom\u00e9s all\u00f2 que se\u2019n diu dels personatges de\u00a0l\u2019humanisme renacentistes<\/a>\u00a0-ultra la ci\u00e8ncia del \u00abtrivium i el quadrivium<\/a><\/em>\u00bb-, sin\u00f3 tamb\u00e9 el reconeixement d\u2019aquella al\u00e7\u00e0riada de erudits que han de ser llegits.<\/strong><\/span><\/p>\n

Nogensmenys, en la s\u00e8rie d\u2019articles que en Ramon Alcoberro ha deixat escrits en\u00a0 el setmanari \u00abEl Temps<\/em>\u00bb durant la pand\u00e8mia deguda al Coronavirus \/ COVID-19, hom pot comprovar el grau de intel\u00b7lig\u00e8nia amb qu\u00e8 el seu autor s\u2019endinsa, amb el recorregut de la seva ploma des de la profunditat de les arrels a la brillant vistositat de la cap\u00e7ada, sl\u2019admiraci\u00f3 del p\u00f2sit bibliogr\u00e0fic de qu\u00e8 n\u2019estan dotats, aix\u00ed com la habilitat pedag\u00f2gica dels plantejaments perqu\u00e8 el lector pugui gaudir d\u2019una lectura s\u00f2lida, ben estructurada i plaent.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Epid\u00e8mies, pors, literatura\u2026<\/a><\/span><\/h1>\n

02.03.2o<\/strong><\/span><\/h1>\n

En grec \u201cepi\u201d vol dir \u2018per sobre de\u2019 i \u201cdemos\u201d \u00e9s \u2018el poble\u2019. Una epid\u00e8mia representa exactament aix\u00f2: \u00e9s un flagell que cau sobre el poble de manera inexorable i que ning\u00fa sap com controlar. Estrictament parlant, es tracta de la propagaci\u00f3 d\u2019una malaltia infecciosa contagiosa capa\u00e7 d\u2019atacar al mateix temps una gran extensi\u00f3 de territori i una gran multitud de persones, animals (epizo\u00f2tia) o plantes. Per\u00f2 el fet no t\u00e9 res d\u2019excepcional. Sempre n\u2019hi ha hagut i n\u2019hi haur\u00e0. En formes molt diferents, de les diverses pestes de l\u2019edat mitjana a la dita grip espanyola de 1918, les pand\u00e8mies han fet por i han produ\u00eft tamb\u00e9 gran literatura. Ja ho deien els antics: \u201cFugir de pestil\u00e8ncia \u00e9s bona ci\u00e8ncia\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Per\u00a0<\/em>Ramon Alcoberro<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/p>\n

Sense la\u00a0pesta negra<\/strong>\u00a0que assol\u00e0\u00a0Flor\u00e8ncia<\/strong>, no s\u2019hauria escrit el\u00a0Decamer\u00f3<\/strong><\/em>\u00a0de\u00a0Bocaccio<\/strong>\u00a0(ambientat en 1348 i escrit en 1353). Tamb\u00e9 el\u00a0Diari de l\u2019any de la pesta<\/em>\u00a0de Daniel Defoe (1722) explica l\u2019epid\u00e8mia de pesta bub\u00f2nica que assol\u00e0 Londres entre 1664 i 1666, i Mary Shelley, l\u2019autora de\u00a0Frankenstein<\/strong><\/em>\u00a0al seu conte\u00a0L\u2019\u00faltim home<\/em>, ambientat l\u2019any 2073, va imaginar una estranya epid\u00e8mia, apareguda arran d\u2019una guerra, que fa desapar\u00e8ixer la humanitat. Al segle XX,\u00a0Camus<\/strong>\u00a0(La Pesta<\/em>, 1947) i\u00a0Jos\u00e9 Saramago<\/strong>\u00a0(Assaig sobre la ceguesa<\/em>, 1995) han escrit novel\u00b7les perfectament cl\u00e0ssiques sobre malalties capaces de trasbalsar de dalt a baix la humanitat. No sabem quina literatura produir\u00e0 el coronavirus, per\u00f2, entre els afeccionats a la literatura de terror, ja fa dies que circula una informaci\u00f3 inquietant. La novel\u00b7la de\u00a0Dean Koontz<\/strong>,\u00a0The Eyes of Darkness<\/strong><\/em>, publicada en espanyol l\u2019any 1981 hauria anunciat que l\u2019any 2020 un virus elaborat en uns laboratoris i procedent de\u00a0Wuhan<\/strong>, exactament la zona zero del coronavirus actual, atacaria la humanitat. \u201cAl voltant del 2020, una greu malaltia similar a la pneum\u00f2nia s\u2019estendr\u00e0 per tot el m\u00f3n, atacar\u00e0 els pulmons i els bronquis, i resistir\u00e0 tots els tractaments coneguts\u201d, es pot llegir a la novel\u00b7la. Segons els fans del g\u00e8nere, \u00e9s molt dolenta, per\u00f2, aquest cap de setmana, cotitzava 300 euros a\u00a0Iberlibro<\/strong>, el portal de llibres de segona m\u00e0. El morbo i les teories conspiratives sempre han estat un bon negoci. La literatura de cat\u00e0strofes \u00e9s \u00e8xit segur i, de fet, nord enll\u00e0 cada vegada hi ha m\u00e9s literatura de consum que barreja la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic i les crisis aliment\u00e0ries. Les novel\u00b7les sobre intoxicacions aliment\u00e0ries s\u00f3n, de fet, una tend\u00e8ncia creixent.<\/span><\/p>\n

Enantiodromia<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

A les escoles d\u2019escriptura usen la paraula grega \u201cenantiodromia<\/strong>\u201d que significa \u2018c\u00f3rrer en sentit contrari\u2019, per descriure la t\u00e8cnica que s\u2019usa en novel\u00b7les de contingut ut\u00f2pic. Segons el psicoanalista\u00a0Jung<\/strong>, la neurosi \u00e9s tamb\u00e9 exactament aix\u00f2: anar a la contra del m\u00f3n i imaginar no la felicitat universal sin\u00f3 sempre fets horribles. Una caracter\u00edstica t\u00edpica de les epid\u00e8mies \u00e9s impulsar les societats a actuar en sentit contrari al del progr\u00e9s. Es recau en pr\u00e0ctiques m\u00e0giques, es retreuen les novetats pernicioses i la por a la mort porta la societat a tancaments emocionals.\u00a0Economic Psychology<\/strong><\/em>\u00a0(Cambridge, 2017), un llibre molt recomanable d\u2019Erich Kirchler<\/strong>\u00a0i\u00a0Erik Hoelzl<\/strong>, explica amb tot detall com l\u2019activitat empresarial i el consum es paralitzen radicalment en situacions que els individus perceben com a perilloses, tot i no ser-ho de deb\u00f2. La mort de\u00a0Lady Di<\/strong>\u00a0l\u2019agost de 1997 va provocar sis mesos de defalliment del consum al\u00a0Regne Unit<\/strong>. I les epid\u00e8mies, en la mesura que maten indiscriminadament, produeixen una quantitat inusitada de temors brutals i injustificats que paralitzen emocionalment grups i societats senceres.<\/span><\/p>\n

Les epid\u00e8mies provoquen conductes amb s\u00edmptomes similars als de les hist\u00e8ries col\u00b7lectives. Es produeix una situaci\u00f3 d\u2019ansietat extraordin\u00e0ria perqu\u00e8 no se sap a qui li pot tocar la malaltia, ni com pot acabar. Qualsevol decisi\u00f3 es posposa fins a millors moments<\/strong>. A m\u00e9s, l\u2019ansietat augmenta la transmissi\u00f3 de la malura i s\u2019atribueix a causes m\u00e9s o menys conspiranoiques. Els jueus en temps de la pesta negra i els xinesos avui s\u00f3n v\u00edctimes propiciat\u00f2ries f\u00e0cils. Diuen els psic\u00f2legs que en situacions d\u2019epid\u00e8mia els t\u00f2pics culturals i el racisme creixen, i que s\u2019estenen de grups de m\u00e9s edat a grups m\u00e9s joves i que van m\u00e9s de dones a homes que al rev\u00e9s. Per\u00f2 en epid\u00e8mies amb s\u00edmptomes que tenen un inici i una recuperaci\u00f3 r\u00e0pids, les ferides socials cicatritzen aviat. En els primers dies del brot va c\u00f3rrer per les xarxes socials el v\u00eddeo d\u2019una dona que menjava una sopa de ratpenat, que va provocar una reacci\u00f3 xen\u00f2foba viral arreu del m\u00f3n. Era in\u00fatil advertir que les imatges no estaven gravades a\u00a0Wuhan<\/strong>\u00a0\u2014epicentre del\u00a0Covid-19<\/strong>\u2014, sin\u00f3 a les illes Palau (Micron\u00e8sia) en 2016. Senzillament, tothom veu el que vol veure.<\/span><\/p>\n

Lepra, pesta\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019any 1994, es va descobrir en un jaciment arqueol\u00f2gic de\u00a0Balathal<\/strong>\u00a0(Rajasthan, a l\u2019oest de l\u2019\u00cdndia) un enterrament de l\u2019edat del coure \u2014val a dir de m\u00e9s de 4.000 anys\u2014, amb un crani que tenia lesions compatibles amb la lepra\u2026 i que fou enterrat entre cendres. Aix\u00f2 \u00e9s tant com dir que des de la m\u00e9s remota antiguitat es prenien mesures higi\u00e8niques per prevenir contagis. La lepra s\u2019esmenta repetidament a la B\u00edblia, per\u00f2 no \u00e9s exactament una malaltia de la pell. Era un c\u00e0stig div\u00ed. Per aix\u00f2 mateix, quan Jes\u00fas s\u2019acosta a un lepr\u00f3s i el cura, aix\u00f2 \u00e9s presentat com l\u2019acte de compassi\u00f3 m\u00e9s gran. Despr\u00e9s d\u2019haver provocat estralls al m\u00f3n grecorom\u00e0, la lepra reaparegu\u00e9 a Europa pels voltants de l\u2019any 1000 i provoc\u00e0 terrors immensos. Durant l\u2019\u00e8poca medieval, els leprosos eren a\u00efllats fora de les ciutats i obligats a avisar de la seva pres\u00e8ncia amb una campaneta. Segons alguns, la topon\u00edmia ha deixat encara rastre d\u2019aquestes pors. Els\u00a0Pa\u00efsos Catalans<\/strong>, per exemple, s\u00f3n plens de pobles i ciutats que s\u2019anomenen \u201cHospitalet\u201d perqu\u00e8 en un moment o altre van ser llocs de confinament o d\u2019estada obligat\u00f2ria per a viatgers m\u00e9s o menys obligats a pernoctar fora de les ciutats. Sigui o no correcta aquesta etimologia, com a m\u00ednim \u00e9s temptadora. Al barri del\u00a0Raval de Barcelona<\/strong>, la capella de\u00a0Sant Ll\u00e0tzer<\/strong>\u00a0conserva una finestra, avui tapiada, des d\u2019on \u00e9s tradici\u00f3 que els leprosos podien oir missa sense barrejar-se amb altres fidels. Si b\u00e9, com a fenomen de masses la lepra va desapar\u00e8ixer al segle XVI, nuclis infecciosos van restar fins fa molt poc una mica arreu. El 2019, a l\u2019Estat espanyol se\u2019n van diagnosticar nou casos i hi ha tan sols uns 200 pacients en tot l\u2019Estat, per\u00f2 la por i el record mitificats s\u00f3n m\u00e9s forts que les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques.<\/span><\/p>\n

L\u2019altra gran malaltia amb mite hist\u00f2ric \u00e9s, \u00f2bviament, la pesta. Resulta dif\u00edcil donar dades verificades sobre aquest fenomen a Roma i a l\u2019edat mitjana, per\u00f2 l\u2019anomenada \u201cpesta antonina\u201d entre 165 i 190 va contribuir decisivament a la crisi de l\u2019Imperi rom\u00e0 i va matar l\u2019emperador\u00a0Marc Aureli<\/strong>, entre d\u2019altres. Alguns historiadors pensen que es tractava\u00a0en realitat de la verola<\/strong>, de la mateixa manera que la pesta que va delmar l\u2019Atenes cl\u00e0ssica en temps de P\u00e8ricles era un tifus. A l\u2019\u00e8poca medieval la pesta feu estralls a Europa i molt possiblement la tradici\u00f3 medieval de les danses de la mort, encara viva a\u00a0Verges<\/strong>\u00a0(Baix Empord\u00e0) hi est\u00e0 vinculada.<\/span><\/p>\n

En \u201clo mal any primer\u201d (1333), una mala collita de blat a la\u00a0Corona d\u2019Arag\u00f3<\/strong>\u00a0va obrir el cam\u00ed a la pesta negra, que des de 1347-1348 va anar rebrotant cada cinc o deu anys, durant m\u00e9s d\u2019un segle. Entre 1347 i 1352 va endur-se set milions de persones a\u00a0Fran\u00e7a<\/strong>, sobre una poblaci\u00f3 de 17 milions. Epid\u00e8mies de pesta com las de Barcelona en 1348 i 1590, Mil\u00e0 en 1630,\u00a0Londres<\/strong>\u00a0en 1665, Marsella en 1720\u2026 han marcat la hist\u00f2ria d\u2019Europa<\/strong>. I a pa\u00efsos com\u00a0Egipte<\/strong>,\u00a0Vietnam<\/strong>,\u00a0\u00cdndia<\/strong>\u00a0i\u00a0Madagascar<\/strong>\u00a0no es dona encara per erradicada.<\/span><\/p>\n

El c\u00f2lera, una infecci\u00f3 diarreica aguda provocada per la ingesti\u00f3 d\u2019aliments o d\u2019aigua contaminada pel bacil\u00a0Vibrio cholerae, \u00e9s una altra de les grans epid\u00e8mies mundials. L\u2019\u00faltim contagi massiu a Barcelona es produ\u00ed l\u2019any 1971 amb un m\u00ednim de tres morts i centenars d\u2019ingressats. En la mem\u00f2ria popular dels\u00a0Pa\u00efsos Catalans\u00a0ha quedat tamb\u00e9 l\u2019altra gran epid\u00e8mia del primer franquisme: \u201cel piojo verde\u201d, nom que no deixa de resultar del tot rar perqu\u00e8 no hi ha enlloc polls de color verd. En medicina, aquesta plaga s\u2019anomena tifus exantem\u00e0tic i entre els anys 1941 i 1943 va causar una mortaldat important per\u00f2 mal estudiada per causa de la censura. Les dades de l\u2019Hospital del Mar barcelon\u00ed en 1943 parlen de 2.435 casos, amb una mortaldat del 15%. De la grip espanyola de 1918 que potser va afectar 40 milions de persones i va fer 10 milions de v\u00edctimes fins a la\u00a0SIDA\u00a0que pot haver matat entre 25 i 30 milions de persones des de 1981 la por a la malaltia ha acompanyat la humanitat tant com la por a la guerra. Ara no ser\u00e0 diferent. Estaria b\u00e9 que algun editor reedit\u00e9s\u00a0La Pesta\u00a0d\u2019Albert Camus\u00a0per si s\u2019estableix alguna quarantena. La va traduir al catal\u00e0\u00a0Joan Fuster. Dos cl\u00e0ssics per a un sol llibre.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>M\u00ednima hist\u00f2ria de la por<\/strong><\/a><\/span><\/h1>\n

14.03.20<\/span><\/h1>\n

La por fa por. De Plat\u00f3 a Nietzsche la filosofia i la cultura europees han considerat que la for\u00e7a, la pot\u00e8ncia i l\u2019estabilitat eren caracter\u00edstiques de la gent com cal. En canvi, ser vulnerable o poruc era la condici\u00f3 dels febles. Vulnerables ho eren les dones, els nens, els vells i els malalts. La por es vincula a la vergonya i, per tant, cal sepultar-la al m\u00e9s profund de l\u2019individu i \u00e9s de mal gust manifestar-la mai. Deixant de banda Pascal i Kierkegaard pocs fil\u00f2sofs han estudiat la vulnerabilitat. El que toca fer amb la por \u00e9s menysprear-la\u2026. per\u00f2 a la segona meitat del segle XX les coses van canviar. Ara, tenir por resulta, fins i tot, elegant.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Per\u00a0<\/em>Ramon Alcoberro<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

La por i el sexe s\u00f3n dos sentiments universals i primaris que han marcat la\u00a0hist\u00f2ria de la humanitat<\/strong>\u00a0des dels or\u00edgens. Per\u00f2 mentre el sexe, amb plaer i dolor inclosos, ha estat observat, analitzat i sovint reprimit, la por, en canvi, ha estat generalment poc estudiada. Totes les religions tenen un seguit de prescripcions dogm\u00e0tiques i detallades sobre el sexe. Per\u00f2 de la por se\u2019n parla poc. Sembla tan incompatible amb els ideals de la gent-com-cal i, fins i tot, amb la necess\u00e0ria gosadia del burg\u00e8s negociant, que m\u00e9s val no parlar-ne gaire. O directament cal blasmar-la per in\u00fatil i poc honorable. Virgili a\u00a0Eneida<\/strong><\/em>\u00a0(IV,13) ho va deixar clar: \u201cla por \u00e9s prova d\u2019un baix naixement\u201d.\u00a0Montaigne<\/strong>\u00a0va dedicar el cap\u00edtol XVII dels seus\u00a0Assaigs<\/em>\u00a0a la por observant que \u00e9s una caracter\u00edstica de la gent humil. Els pobres \u2013ens di \u2013 quan es fan soldats veuen canyes i les prenen per llances. Associant, a m\u00e9s, la covardia amb la crueltat, considera que ambdues s\u00f3n caracter\u00edstiques de \u201cla canalla vulgar\u201d. Per\u00f2 no va deixar d\u2019observar que al setge de\u00a0Roma<\/strong>\u00a0(1527), la por fou \u201ctan memorable\u201d que fins i tot un cavaller va caure mort sense haver rebut cap ferida (I, XXVIII).<\/span><\/p>\n

Durant segles pobresa i por han anat associades mentre, en canvi, el valor era una caracter\u00edstica aristocr\u00e0tica de l\u2019home com cal. Com a m\u00ednim des del Renaixement la iconografia dels grans herois exigia que en un rac\u00f3 del quadre dedicat a lloar-lo apareguessin un grup de pobres porucs o agra\u00efts a l\u2019esfor\u00e7 i a l\u2019estrenu valor del l\u00edder m\u00e0xim.\u00a0Lenin<\/strong>,\u00a0Stalin<\/strong>\u00a0o\u00a0Mao<\/strong>\u00a0han estat representats exactament igual com a grans l\u00edders agosarats i valerosos, incompatibles amb la por. \u00c9s un discurs apolog\u00e8tic, i \u00f2bviament fals, per\u00f2 que tenia un sentit molt clar. A la\u00a0Utopia<\/strong><\/em>,\u00a0Thomas Moore<\/strong>\u00a0ho va veure clar: \u201cla pobresa del poble \u00e9s la defensa de la monarquia<\/strong>\u00a0(\u2026) la indig\u00e8ncia i la mis\u00e8ria priven de tot valor, embruten les \u00e0nimes, les acomoden al patiment i a l\u2019esclavatge fins al punt de llevar-los tota energia per treure\u2019s de sobre el jou\u201d. A m\u00e9s por, m\u00e9s obedi\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Ser valent \u00e9s ser noble i passar por fa de pobre. Va ser necess\u00e0ria la\u00a0Revoluci\u00f3 francesa<\/strong>\u00a0per canviar la relaci\u00f3 de causalitat entre pobresa, covardia i por, que provenia dels cl\u00e0ssics. Per dir-ho amb un neologisme no hi ha res com una revoluci\u00f3 per \u201cempoderar\u201d els pobres. Per\u00f2 d\u2019una manera general fins als rom\u00e0ntics es mantingu\u00e9 la tesi de la por com a expressi\u00f3 de la mis\u00e8ria. A la\u00a0Fenomenologia de l\u2019Esperit<\/strong><\/em>,\u00a0Hegel<\/strong>\u00a0encara afirma que si hi ha esclaus \u00e9s perqu\u00e8 hi ha gent que prefereix l\u2019esclavatge a la mort heroica. El nous discurs sobre l\u2019heroisme del pobres \u00e9s molt t\u00edpic de la modernitat. Als\u00a0Pa\u00efsos Catalans<\/strong>\u00a0abunden les narracions sobre la resist\u00e8ncia de\u00a0Barcelona<\/strong>\u00a0l\u201911 de setembre<\/strong>\u00a0(quan els arist\u00f2crates i el rei ja han abandonat la ciutat a la seva sort) i les bullangues del segle XIX que estan farcides de narracions sobre el valor del poble. Per\u00f2 la superstici\u00f3 com a eina contra la por ha existit en tots els temps i tots els soldats han portat sempre amulets.<\/span><\/p>\n

Per a una hist\u00f2ria de la por<\/strong><\/span><\/p>\n

Es pot escriure una hist\u00f2ria de la por? A\u00a0Fran\u00e7a<\/strong>\u00a0ho va intentar\u00a0Jean Delumeau<\/strong>\u00a0(La por a Occident<\/em>, 1978) i els estudis sobre la suposada por de l\u2019Any Mil, sembla que m\u00e9s te\u00f2rica que real, provenen ja del segle XIX. Per als rom\u00e0ntics, la por s\u2019associava al \u201cg\u00f2tic\u201d, una mot que al segle XVIII fou un insult, equivalent a endarrerit i a envellit. Encara avui una novel\u00b7la g\u00f2tica \u00e9s una novel\u00b7la de por i els g\u00f2tics s\u00f3n una tribu juvenil de tatuats vestits amb robes fosques.\u00a0La por en tot cas es vincula sempre a dos grans factors<\/strong>, la guerra i les epid\u00e8mies, que no s\u00f3n fets essencialment diferents, sin\u00f3 que s\u2019acompanyen m\u00fatuament.<\/span><\/p>\n

Com a va observar\u00a0Delumeau<\/strong>, una caracter\u00edstica t\u00edpica de les epid\u00e8mies \u00e9s el que anomen\u00e0 \u201cla dissoluci\u00f3 de l\u2019home mitj\u00e0\u201d. Davant les grans pestes medievals hom podia ser heroi o covard, per\u00f2 no indiferent, ni ponderat. Durant la pesta de\u00a0Wittemberg<\/strong>\u00a0(1539),\u00a0Luter<\/strong>\u00a0observava dessolat que: \u201cfugen uns darrera els altres, i gaireb\u00e9 ni es pot trobar ning\u00fa que tingui cura i consol dels malalts. Penso que la por que el diable posa en el cor d\u2019aquesta pobra gent \u00e9s la pesta m\u00e9s terrible\u201d. Davant la pesta de Londres (1665),\u00a0Daniel Defoe<\/strong>\u00a0constata que: \u201cFou un temps que la salvaci\u00f3 particular ocupava de tal forma l\u2019esperit que no hi havia temps per pensar en les mis\u00e8ries dels altres (\u2026) L\u2019instint de conservaci\u00f3 de la pr\u00f2pia vida semblava, veritablement, el primer principi. Els fills abandonaven els pares, fins i tot quan els veien llanguir en la m\u00e9s gran mis\u00e8ria i algun cop, per\u00f2 no tan sovint, es va veure tamb\u00e9 els pares abandonar els fills\u201d.<\/span><\/p>\n

L\u2019a\u00efllament dels malalts per la pesta, o m\u00e9s habitualment encara per la lepra, \u00e9s paral\u00b7lel a una altra forma de separaci\u00f3 preventiva: la que es practicava amb els pobres, amb els jueus i amb algunes minories sexuals. A\u00a0Barcelona<\/strong>\u00a0encara existeix el carrer de la Cadena, que tancava el\u00a0Call jueu<\/strong>, focus d\u2019una infecci\u00f3 potencialment pitjor que la de les malalties m\u00e9s contagioses. Si a l\u2019Edat Mitjana es tancava els jueus perqu\u00e8 no interferissin la fe del bon poble amb suposades pr\u00e0ctiques sat\u00e0niques, la repressi\u00f3 del pobles fou una caracter\u00edstica de l\u2019Edat Moderna europea.\u00a0Calv\u00ed<\/strong>\u00a0havia escrit que no voler treballar era\u00a0temptar l\u2019Etern<\/strong>\u00a0\u201ci posar a prova la desmesura del poder de D\u00e9u\u201d. Durant segles, jueus, bruixes i (posteriorment) pobres han estat objecte de por i causa de malalties reals o preferentment imagin\u00e0ries. A\u00efllar els jueus, les dones \u201cimpures\u201d i de vida dissipada, les bruixes o els malalts mai no ha servit de res \u2013historia docet<\/em>\u2013 davant cap epid\u00e8mia, per\u00f2 serveix per atenuar els temors at\u00e0vics i, sobretot, per tal d\u2019oferir un culpable a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Emocionalment, l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un boc expiatori serveix per equilibrar les pors socials, com va mostrar l\u2019etn\u00f2leg\u00a0Ren\u00e9 Girard<\/strong>, l\u2019enemic jurat de\u00a0Levi-Strauss<\/strong>\u00a0i renovador dels estudis sobre el sagrat a\u00a0Occident<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Amb el coronavirus reapareixen pors at\u00e0viques que l\u2019Estat del Benestar\u00a0semblava haver fet desapar\u00e8ixer per a sempre. La funci\u00f3 d\u2019un Estat \u00e9s, d\u2019una manera molt \u00f2bvia, donar empara i protegir els vulnerables i el que posar\u00e0 a prova l\u2019actual epid\u00e8mia \u00e9s, estrictament, la capacitat d\u2019uns Estats afeblits per anys de pr\u00e0ctiques neoliberals que han desemparat molt especialment la\u00a0sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fabliques. All\u00ed on els eclesi\u00e0stics estenien la por com un c\u00e0stig div\u00ed, al 2020 tenim les cadenes de televisi\u00f3 i les xarxes socials complint una funci\u00f3 similar, per\u00f2 laica i justificada amb un\u00a0vocabulari suposadament cient\u00edfic. No cal dir que els xinesos comencen a t\u00e9mer que els tocar\u00e0 ocupar el lloc dels jueus medievals. Les botigues de queviures, els bars i les cases de massatges amb final feli\u00e7 que regenten, estan majorit\u00e0riament tancades per raons \u00f2bvies. Ara veurem com evoluciona la hist\u00e8ria social i, de ben segur, la teoria pol\u00edtica en traur\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies. Un dels pensadors revelaci\u00f3 dels darrers anys, l\u2019alemany\u00a0Jens Soentgen\u00a0(1967), qu\u00edmic de formaci\u00f3, ha escrit un llibre de gran \u00e8xit nord enll\u00e0,\u00a0Ecologia de la por\u00a0(2018) que els humans som, estructuralment, animals que fem por i que la pa\u00fcra \u00e9s un regulador essencial de les relacions humanes en la natura. Amb el coronavirus Hobbes s\u2019ho estaria passant la mar de b\u00e9.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Benvinguts a les societats del control<\/strong><\/a><\/span><\/h1>\n

22.03.20<\/strong><\/span><\/h1>\n

La por t\u00e9 una extensa literatura i, amb el sexe, \u00e9s una de les forces m\u00e9s misterioses que governen el m\u00f3n. Hi ha qui la considera l\u2019aut\u00e8ntic origen de la civilitzaci\u00f3. Una extensa corrua de fil\u00f2sofs han afirmat que els humans s\u00f3n animals que tenen por (Hobbes) i que, per aix\u00f2 mateix, busquen amo i s\u2019hi sotmeten volunt\u00e0riament (La Bo\u00e9tie). Amb el Covid-19 la societat de control emergeix com el nou avatar de la por.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Per\u00a0<\/em>Ramon Alcoberro<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

El 4 de novembre de 1995 el fil\u00f2sof franc\u00e8s\u00a0Gilles Deleuze<\/strong>, afeblit per una malaltia respirat\u00f2ria i incapa\u00e7 de suportar el fet d\u2019estar encadenat a una botella d\u2019oxigen es va llen\u00e7ar per la finestra de casa seva a l\u2019Avinguda Neil a\u00a0Paris<\/strong>. Cinc anys abans havia publicat en una revista minorit\u00e0ria un article que porta per t\u00edtol \u201cPostescriptum sobre les societats de control\u201d. S\u00f3n molt poques planes per\u00f2 al darrer quart de segle han estat objecte d\u2019estudi continuat per part dels interessats en temes de filosofia pol\u00edtica, fins convertir-se en una refer\u00e8ncia inevitable per explicar les societats actuals. En s\u00edntesi, quan encara Internet era patrimoni dels militars i d\u2019un grup molt redu\u00eft de cient\u00edfics,\u00a0Deleuze<\/strong>\u00a0afirmava que les tecnologies modernes farien in\u00fatils les velles formes de vigil\u00e0ncia, basades en la repressi\u00f3 i en la\u00a0militaritzaci\u00f3 de la societat<\/strong>. Segons observava\u00a0 estem davant una crisi generalitzada de tots els sistemes \u201cdisciplinaris\u201d tradicionals.<\/span><\/p>\n

Des dels\u00a0temps napole\u00f2nics<\/strong>, la pres\u00f3, l\u2019hospital, la f\u00e0brica i l\u2019escola (per no parlar de la fam\u00edlia) s\u2019havien organitzat seguint models jer\u00e0rquics, on els individus sabien exactament qui manava i qu\u00e8 se n\u2019esperava a cada moment. Per\u00f2 ja fa trenta anys \u2014i potser des de l\u2019endem\u00e0 de Maig del 68\u2014 era f\u00e0cil veure com totes les estructures tradicionals de poder s\u2019havien anat rovellant fins a quedar obsoletes. La mania d\u2019elaborar i\u00a0reelaborar<\/strong>\u00a0lleis d\u2019educaci\u00f3 cada pocs anys pot servir com a\u00a0 exemple de la consci\u00e8ncia que el poder t\u00e9 sobre l\u2019obsolesc\u00e8ncia de les velles formes de jerarquia i\u00a0sobre l\u2019escepticisme generalitzat<\/strong>\u00a0que els mateixos governs senten davant les continues\u00a0reformes jur\u00eddiques<\/strong>\u00a0(del treball, de la bio\u00e8tica, de l\u2019escola\u2026 i dels drets familiars), que mai no acaben de consolidar res durador.<\/span><\/p>\n

La distinci\u00f3 que proposava\u00a0Deleuze<\/strong>\u00a0entre \u201csocietats de disciplina\u201d i \u201csocietats de control\u201d ha tingut un gran \u00e8xit i s\u2019usa d\u2019una manera molt habitual en l\u2019\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i en teoria del dret. En les\u00a0societats de disciplina<\/strong>\u00a0l\u2019ordre ha de ser com les idees innates de\u00a0Descartes<\/strong>, \u201cclar i distint\u201d. Tothom se sap el seu paper i cada dia les coses recomencen tal com eren, ben endre\u00e7ades. Els nens a l\u2019escola tenen uns programes educatius clars i uns llibres on est\u00e0 explicada la ci\u00e8ncia que cal saber-se per cor. Els obrers a la f\u00e0brica tenen una rutina i uns horaris fixos. Tot torna a comen\u00e7ar cada dia i la vida mateixa de les gents est\u00e0 ben estructurada: de l\u2019escola es passava al servei militar i del servei militar a la f\u00e0brica, etc.\u00a0 Per\u00f2 ja fa anys que aquest ordre va esclatar, tal com, per cert,\u00a0Kafka<\/strong>\u00a0havia anunciat molt l\u00facidament. A les escoles ja no hi ha llibres de text i a les empreses el \u201cjust in time\u201d i el treball per objectius ha acabat amb els horaris. A difer\u00e8ncia del que succe\u00efa en les societats de disciplina, diu Deleuze; \u201cen les\u00a0societats de control\u00a0<\/strong>mai no s\u2019acaba amb res, l\u2019empresa, la formaci\u00f3, els serveis, esdevenen estats de met\u00e0stasi i coexisteixen en una mateixa modulaci\u00f3, com en un deformador universal\u201d.<\/span><\/p>\n

En les societats de disciplina es tractava d\u2019aconseguir calma i pau a qualsevol preu, i si calia s\u2019usava la pres\u00f3 per als dissidents.\u00a0Jeremy Bentham<\/strong>, un fil\u00f2sof angl\u00e8s contemporani de la\u00a0Revoluci\u00f3 Francesa<\/strong>, va dissenyar una pres\u00f3 en forma de \u201cpan\u00f2ptic\u201d (el model que encara es pot veure a la\u00a0Modelo de Barcelona<\/strong>) on els vigilants podien observar detalladament cadascun dels moviments dels presos, de manera que es difonia una mena de por preventiva i on sempre et poden veure quan fas alguna cosa que no toca. En les societats de control, en canvi aquest objectiu s\u2019ha abandonat per impossible.\u00a0L\u2019agitaci\u00f3, el canvi, el nerviosisme<\/strong>\u00a0i un cert nivell de malestar es consideren del tot inevitables i fins imprescindibles per tal que el m\u00f3n funcioni.<\/span><\/p>\n

Ara no es tracta tant d\u2019impedir la protesta, sin\u00f3 de gestionar-la i de tornar-la banal i, sobretot, de crear estats emocionals capa\u00e7os d\u2019implicar els individus a trav\u00e9s de vincles subjectius. Si en la societat de disciplina \u201cplorar fa de nena<\/strong>\u201d, ara es valoren les emocions i tothom troba de bon to ser emp\u00e0tic amb els patiments de les\u00a0sargantanes<\/strong>. Quan ens vigilem nosaltres mateixos conven\u00e7uts que el poder obra pel nostre b\u00e9, l\u2019efic\u00e0cia del sistema \u00e9s m\u00e0xima. La ind\u00fastria dels bons sentiments, en forma de\u00a0ONG\u2019s<\/strong>\u00a0i de\u00a0Greta Thumberg<\/strong>\u00a0funciona a tot vent. Deleuze, que escrivia una d\u00e8cada abans de la irrupci\u00f3 de les xarxes, va posar un exemple molt significatiu sobre la manera com estava canviant el m\u00f3n: l\u2019\u00fas dels diners. Tradicionalment eren \u201ccomptants i sonants\u201d, per\u00f2 amb la targeta de cr\u00e8dit\u00a0es van convertir en fluids<\/strong>. En general, el m\u00f3n de les coses s\u00f2lides es va convertir en l\u00edquid (Bauman<\/strong>). L\u2019aparici\u00f3 d\u2019Internet \u2014i encara m\u00e9s \u201cl\u2019Internet de les coses\u201d que s\u2019acosta permet desenvolupar i aprofundir en noves formes de control, molt m\u00e9s eficients.<\/span><\/p>\n

La mateixa petjada que deixem quotidianament i l\u2019\u00fas de t\u00e8cniques de \u201cbig data\u201d han perm\u00e8s portar el control a nivells de sofisticaci\u00f3 impensables fa vint o trenta anys. Aix\u00ed les institucions m\u00e9s s\u00f2lides han esdevingut \u201cdeformables i transformables<\/strong>\u201d. Com va escriure Deleuze, en la societat de control \u201cens expliquen que les empreses tenen una \u00e0nima i aquesta \u00e9s la not\u00edcia m\u00e9s terror\u00edfica del m\u00f3n. El m\u00e0rqueting \u00e9s ara l\u2019eina del control social\u201d. Les empreses amb \u201c\u00e0nima\u201d s\u2019han tornat emotives, solid\u00e0ries, interessades en la sostenibilitat del planeta i, sobretot, \u201cverdes\u201d. Seguint aquesta mateixa l\u00f2gica,\u00a0l\u2019any 2012 Facebook<\/strong>\u00a0va dissenyar, i la va explicar sense cap problema, una experi\u00e8ncia sobre contagi emocional enviant paraules tristes o alegres a les novetats de dos panels d\u2019usuaris de manera que la xarxa podia induir estats emocionals.\u00a0L\u2019experiment va ser un \u00e8xit\u00a0<\/strong>i cada dia es demostra amb els \u201clikes\u201d de\u00a0Facebook<\/strong>\u00a0o de\u00a0Twitter<\/strong>\u00a0fins a quin punt busquem un reconeixement emocional i tenim una depend\u00e8ncia impressionant respecte als nostres \u201cfollowers\u201d a trav\u00e9s de la qual les emocions dels altres modulen les nostres.\u00a0 All\u00f2 que les xarxes saben de nosaltres els atorga un poder immens, condicionat per la recompensa emocional que esperem del nostre entorn. L\u2019esc\u00e0ndol\u00a0Facebook-Cambridge Analytica<\/strong>\u00a0va mostrar ben clarament que era possible usar la informaci\u00f3 sobre nosaltres que anem deixant (gratu\u00eftament!) a les xarxes per canviar les opinions de la ciutadania.\u00a0Cambridge Analytica<\/strong>, que havia treballat en la mineria de dates per a\u00a0Donald Trump<\/strong>, no va desapar\u00e8ixer; simplement va canviar de nom i des d\u2019agost de 2017 es diu\u00a0Emerdata<\/strong>\u00a0\u2013amb una sola ema, puntualitzem-ho.<\/span><\/p>\n

Amb el confinament voluntari de milions d\u2019individus, manipulant la por a la pand\u00e8mia del covid-19, les societats del control faran un pas endavant considerable. Ja al segle XVI el fil\u00f2sof\u00a0\u00c9tienne de La Bo\u00e9tie\u00a0va observar que els humans estan fets de tal manera que necessiten amos.\u00a0Conspiranoics de totes menes\u00a0buscaran les teories m\u00e9s al\u00b7lucinades sobre l\u2019origen d\u2019aquesta malaltia, per\u00f2 des del punt de vista de la psicologia social el m\u00e9s important \u00e9s quin \u00fas se\u2019n fa. Ser\u00e0 interessant saber quina mena de noves societats sortiran quan aquest estat d\u2019excepci\u00f3 emocional s\u2019acabi. La gesti\u00f3 de les emocions \u00e9s encara poc previsible, per\u00f2 en aquests darrers anys s\u2019han fet grans progressos en el tema. Des que l\u2019any 1999\u00a0Karim Nader\u00a0va mostrar que a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas de betabloquejaors es podia alterar la mem\u00f2ria, i fins i tot crear-ne de nova, s\u2019han fet grans progressos en aquest \u00e0mbit.\u00a0Sembla evident que gr\u00e0cies al coronavirus les societats de vigil\u00e0ncia aconseguiran una nova fita en la gesti\u00f3 de les multituds. Que aquesta gesti\u00f3 sigui democr\u00e0tica \u00e9s, com a m\u00ednim, dubt\u00f3s. Des de Hobbes sabem que la por est\u00e0 en el fonament mateix del poder. La novetat \u00e9s que ara es gestiona en forma de\u00a0psicopol\u00edtica. Si la societat traumatitzada per la guerra mundial va donar origen a l\u2019existencialisme de\u00a0Sartre,\u00a0Beauvoir\u00a0i\u00a0Camus, ser\u00e0 interessant saber qu\u00e8 ens portar\u00e0\u00a0aquesta psicoguerra\u00a0que de moment en mant\u00e9\u00a0obedients i confinats a casa.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Big Data, l\u2019eina per controlar el m\u00f3n<\/a><\/span><\/h1>\n

13.04.20<\/strong><\/span><\/h1>\n

En els manuals militars l\u2019artilleria es definia com l\u2019arma dels focs potents, profunds i precisos. El Big Data \u00e9s l\u2019equivalent a l\u2019artilleria en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. L\u2019\u00fas d\u2019un arsenal d\u2019informacions per tal de guiar l\u2019acci\u00f3 a trav\u00e9s de la pot\u00e8ncia de c\u00e0lcul de megaordinadors pot automatitzar processos, anunciar l\u2019oratge de la setmana vinent, ordenar el tr\u00e0nsit, estalviar energia i gestionar problemes de salut. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot convertir-se en l\u2019eina m\u00e9s potent per anorrear les llibertats p\u00fabliques i per suprimir la intimitat, m\u00e9s encara en aquests temps de pand\u00e8mia en qu\u00e8 el retall de drets \u00e9s m\u00e9s acceptat per la ciutadania, que el percep en bona part com a inevitable.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Per\u00a0<\/em>Ramon Alcoberro<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n

S\u2019atribueix al fil\u00f2sof alemany\u00a0Leibniz<\/strong>\u00a0haver dit que vindr\u00e0 un dia en qu\u00e8 els humans ja no discutiran m\u00e9s; s\u2019asseuran al voltant d\u2019una taula i diran \u201ccalculem\u201d. Al segle XVII aix\u00f2 semblava una fantasia, per\u00f2 aquest moment ja arribat. \u00c9s ara. Cada dia al planeta es produeixen al voltant de 2,5 trilions d\u2019octets (un octet son vuit bits) de dades. Aquesta immensa quantitat de dades provenen d\u2019arreu: missatges de m\u00f2bil, v\u00eddeos, senyals de GPS, enregistraments de compres, d\u2019intercanvis comercials i bancaris<\/strong>, etc. I aquesta informaci\u00f3 pot ser recopilada, ordenada i formatejada per a ser processada en supercomputadors cada cop m\u00e9s potents, que aviat seran capa\u00e7os de capa\u00e7os de realitzar mil milions de\u00a0 milions de c\u00e0lculs por segon, mesurats en petabits (1015,\u00a0<\/sup>val a dir 1.000.000.000.000.000 bits), un tipus d\u2019unitats que escapa a la imaginaci\u00f3. Tot aquest volum massiu d\u2019informacions \u00e9s el que anomenem\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0i la seva gesti\u00f3 ha canviat la manera de prendre decisions arreu del m\u00f3n en els darrers cinc anys. Saber \u00e9s poder. Com diu\u00a0M. \u00c0ngels Barbar\u00e0<\/strong>, directora de l\u2019Autoritat Catalana de Protecci\u00f3 de Dades\u00a0<\/strong>al primer informe que la periodista\u00a0Karma Peir\u00f3<\/strong>\u00a0ha realitzat sobre el tema de la gesti\u00f3 \u00e8tica de dades a Catalunya: \u201c\u2019s\u2019est\u00e0 gestant un nou model de societat sense que aquells que la integren se n\u2019adonin\u201d.<\/span><\/p>\n

Galetes per a tothom<\/strong><\/span><\/p>\n

Possiblement als darrers cinc anys s\u2019ha produ\u00eft al m\u00f3n tanta informaci\u00f3 com en el 99,5% de la hist\u00f2ria de la humanitat. El\u00a0c\u00e0lcul \u00e9s arriscat<\/strong>, per\u00f2\u00a0no improbable<\/strong>. Les tecnologies que treballen amb dades massives ja poden calcular milions de variables, estableixen correlacions que intu\u00eftivament serien quasi impensables, permeten prendre decisions en temps real i proposen remeis\u00a0 factibles a problemes que altrament semblarien irresolubles. Amb la particularitat que els\u00a0sistemes d\u2019Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/strong>\u00a0poden aprendre dels seus errors i reajustar les decisions que prenen autom\u00e0ticament. Per\u00f2 nom\u00e9s estem al principi. En els propers cinc o sis anys la capacitat de c\u00e0lcul dels ordinadors i el perfeccionament dels programes inform\u00e0tics haur\u00e0 avan\u00e7at tant que cadasc\u00fa podr\u00e0 tenir a casa seva el material necessari per gestionar pr\u00e0cticament totes les eines que far\u00e0 servir en el dia a dia,\u00a0aprofitant la tecnologia que ara usen nom\u00e9s governs les grans corporacions<\/strong>. Barat, segur i eficient, l\u2019anomenat \u201cInternet de les coses\u201d, que en poc temps tothom podr\u00e0 tenir a l\u2019abast des del tel\u00e8fon m\u00f2bil, promet l\u2019acc\u00e9s a un m\u00f3n segur, r\u00e0pid i eficient. Nom\u00e9s caldr\u00e0, aix\u00f2 s\u00ed, renovar peri\u00f2dicament les subscripcions que us oferiran les grans companyies a un preu m\u00f2dic i acceptar tota mena de cookies, aquestes \u201cgaletes\u201d inform\u00e0tiques gr\u00e0cies a les quals tota la nostra vida privada es torna p\u00fablica i deixa de tenir sentit la noci\u00f3 mateixa d\u2019intimitat<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Segur que molt sovint quan entreu en un web que us interessa s\u2019obre una finestreta al vostre ordinador i us diu, generalment en castell\u00e0 (o angl\u00e8s si sou m\u00e9s viatjats): \u201cUsem\u00a0cookies<\/strong>\u00a0per tal de personalitzar el contingut i els anuncis per tal de fer el nostre lloc m\u00e9s f\u00e0cil per a navegar. Tamb\u00e9 compartim informaci\u00f3 en tercer amb finalitats de mercat i anal\u00edtiques\u201d. Ai de vosaltres que no accepteu! En tal cas la web es tinta de gris o s\u2019esborra i us quedeu\u00a0sense informaci\u00f3<\/strong>.\u00a0 Per aix\u00f2 tothom les accepta: al cap i a la fi son la porta d\u2019entrada al m\u00f3n feli\u00e7. Les galetes inform\u00e0tiques recullen la vostra informaci\u00f3, l\u2019arxiven, la comparen i us permeten gaudir d\u2019una experi\u00e8ncia de cerca (i de consum) cada cop m\u00e9s\u00a0f\u00e0cil, personalitzada i plaent<\/strong>. Per\u00f2 compte perqu\u00e8 de la mateixa manera que us faciliten la vida us la poden complicar.<\/span><\/p>\n

Cap legislaci\u00f3 impedeix que una companyia obligui els seus clients a acceptar unes condicions d\u2019\u00fas que, de fet, ens converteixen en microserfs.\u00a0Net Thermostat<\/strong>\u00a0\u00e9s un sistema de gesti\u00f3 termost\u00e0tica de Google i si no accepteu que les vostres dades de consum dom\u00e8stic siguin compartides, la companyia senzillament deixa de posar al dia l\u2019aplicaci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia les canonades es poden gelar, o les alarmes de la vostra segona resid\u00e8ncia es poden disparar en mig del camp\u2026 Qui dep\u00e8n de les tecnologies\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0a la cuina ha de saber que no ser obedient al sistema i tenir idees pr\u00f2pies pot sortir car. El microones que no reconeix el plat que li donem a cuinar, simplement no s\u2019enc\u00e9n. T\u00e9 milions de plats a la seva mem\u00f2ria, per\u00f2 si us dona per fer una salsa massa personal podeu tenir problemes. I si l\u2019adobeu amb ingredients prohibits potser ho sabr\u00e0 el cap de la vostra empresa, encara que no ho h\u00e0giu publicat a Instagram. Son q\u00fcestions de disseny que es resoldran aviat per\u00f2 que per ara estan\u00a0retardant l\u2019internet de les coses<\/strong>, la irrupci\u00f3 del qual, en qualsevol cas, sembla imminent.<\/span><\/p>\n

La nova artiller\u00eda<\/strong><\/span><\/p>\n

La mat\u00e8ria primera dels\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0som cadascun de nosaltres que a trav\u00e9s del\u00a0tel\u00e8fon m\u00f2bil<\/strong>\u00a0informen minut a minut del lloc on ens trobem i que a trav\u00e9s de recerques a Google reportem els nostres gustos, els nostres interessos, les nostres opcions ideol\u00f2giques (o sexuals!) o els llocs on volem anar de viatge. A la part de sota del seu ordinador, Google us fa saber que sap el lloc des us heu connectat, sigui la\u00a0Vall d\u2019Uix\u00f3<\/strong>\u00a0o\u00a0Olesa de Montserrat<\/strong>, i us personalitza la cerca d\u2019informacions perqu\u00e8 coneix perfectament quins s\u00f3n els vostres interessos i els vostres gustos. Aix\u00f2 facilita estrictament la vida i, a canvi de facilitar-nos-la, tamb\u00e9 esdev\u00e9 la\u00a0manera m\u00e9s efica\u00e7 de controlar-la<\/strong>. Segons quina sigui la versi\u00f3 de\u00a0Gmail<\/strong>\u00a0que useu, ni tan sols us caldr\u00e0 escriure correus electr\u00f2nics pensant com s\u2019escriu una paraula. La m\u00e0quina endevina qu\u00e8 esteu intentant dir i ella continua, a total satisfacci\u00f3 del client i sense faltes d\u2019ortografia, sigui en la llengua de\u00a0Carles Salvador<\/strong>\u00a0o en la de\u00a0Shakespeare<\/strong>. A canvi, registra el que heu escrit, per irrellevant que sia. El que en faci despr\u00e9s \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 seva. Tot i que\u00a0Google<\/strong>\u00a0garanteix te\u00f2ricament no revelar dades personals, altres cercadors com el buscador de vols i\u00a0hotels Kayak<\/strong>\u00a0no ho han garantit mai.<\/span><\/p>\n

El negoci del\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0consisteix a aconseguir que els usuaris revelin espont\u00e0niament els seus gustos i interessos i que cadasc\u00fa deixi el que\u00a0Mark Zukerberg<\/strong>, ja des dels seus anys d\u2019estudiant el 2004 anomenava \u201cel graf social\u201d, el conjunt de relacions de cada persona. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s senzill del que sembla. No cal ni preguntar-ho a la gent qu\u00e8 pensen ni on van.\u00a0Psicologia conductual<\/strong>\u00a0i\u00a0c\u00e0lcul matem\u00e0tic<\/strong>\u00a0convergeixen per tal de crear experi\u00e8ncies personalitzades i plaents de navegaci\u00f3 que permeten que espont\u00e0niament\u00a0tothom ho aboqui tot a la xarxa<\/strong>. Nosaltres mateixos revelem el que som, fem i pensem, de manera gratu\u00efta i espont\u00e0niament, en xarxes socials deixant fotografies o citacions filos\u00f2fiques, tant li fa. A canvi,\u00a0EdgeRank<\/strong>\u00a0i els programes que l\u2019han succe\u00eft classifiquen la informaci\u00f3 que rebem i ens connecten amb els nostres millors \u201camics de Facebook\u201d que no tenen res a veure amb\u00a0amics de deb\u00f2<\/strong>. Aix\u00ed qualsevol que controli les dades i les s\u00e0piga interpretar pot tenir\u00a0un poder immens sobre les vides quotidianes<\/strong>. Els \u201camics de Facebook\u201d sovint ni tan sols existeixen i son tamb\u00e9 els nostres pitjors censors perqu\u00e8, com que els humans s\u00f3n animals emocionals, acabem necessitant els seus \u201clike\u201d, o el que \u00e9s el mateix,\u00a0la seva aprovaci\u00f3 a la nostra vida<\/strong>. De fet, l\u2019anonimat de les xarxes socials \u00e9s l\u2019eina perfecta per a la manipulaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Nom\u00e9s en els primers dies de la pand\u00e8mia de la\u00a0COVID-19<\/strong>\u00a0i fins el primer d\u2019abril,\u00a0Twitter va detectar 1,5 milions de comptes creats per manipular sobre aquests temes<\/strong>\u00a0i va esborrar 1.100 tweets enganyosos o malignes. Tanmateix\u00a0 segons declar\u00e0 un portaveu de Twitter Espa\u00f1a a\u00a0ReddePeriodistas.com<\/em>, no s\u2019havia\u00a0 produ\u00eft \u201cuna\u00a0manipulaci\u00f3 coordinada<\/strong>\u00a0a gran escala\u201d por part de bots en la conversa social sobre la pand\u00e8mia.<\/span><\/p>\n

La guerra psicol\u00f2gica i el\u00a0desgast emocional<\/strong>\u00a0son eines pol\u00edtiques d\u2019una efic\u00e0cia m\u00e9s que demostrada quan es treballa amb tecnologia\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0tractant d\u2019aturar rumors o de provocar-los. En xarxes socials quan es tracten temes de caire pol\u00edtic es considera \u201cnormal\u201d que m\u00e9s del 30% dels participants no tinguin exist\u00e8ncia f\u00edsica real i tots els partits pol\u00edtics del pa\u00eds tenen el departament d\u2019inform\u00e0tica especialment blindat.\u00a0Una recerca d\u2019hemeroteca \u00e9s demolidora<\/strong>.\u00a0El Pa\u00eds<\/em>\u00a0(19 juny 2019) explicava que Esquerra Republicana havia suprimit 130 comptes fantasma a Twitter despr\u00e9s que l\u2019empresa els hagu\u00e9s denunciat. Segons un estudi de la\u00a0Universitat de M\u00farcia<\/strong>\u00a0(20.12.2019) a la darrera campanya electoral es van detectar fins 27.000 comptes falsos a Twitter, un 49,84% dels quals pertanyien a\u00a0Vox<\/strong>, un 20,66% a\u00a0Unides-Podem<\/strong>, un 12,87% al\u00a0PSOE<\/strong>\u00a0i un 6,21% el PP. Diuen que alguns treballs de la\u00a0Gu\u00e0rdia Civil<\/strong>\u00a0creant perfils falsos d\u2019independentistes radicals \u201cantiprocessistes\u201d voregen l\u2019obra d\u2019art.<\/span><\/p>\n

El volum d\u2019informaci\u00f3 disponible ens arriba a aclaparar i la gesti\u00f3 d\u2019aquests fluxos implica greus\u00a0 problemes que no s\u00f3n tan sols t\u00e8cnics, sin\u00f3 que arrosseguen\u00a0q\u00fcestions de valors i decisions complexes<\/strong>. Per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que ning\u00fa (quasi ning\u00fa per ser m\u00e9s exactes) s\u2019oposa a que la seva vida di\u00e0ria esdevingui\u00a0una mina de dades per al sistema<\/strong>. Al seu llibre\u00a0Homo Deus, Una breu hist\u00f2ria del dem\u00e0<\/em><\/strong>\u00a0(en catal\u00e0 a Edicions 62) el pensador hebreu\u00a0Yubal Noah Harari<\/strong>\u00a0dedica un cap\u00edtol al que anomena \u201cla religi\u00f3 de les dades\u201d que es resumeix en tres grans manaments \u201cEnregistra, puja a la xarxa i compareix<\/strong>\u201d. Com ell mateix escriu: \u201cA mesura que el sistema de processament de dades esdev\u00e9 omniscient i totpoder\u00f3s, connectar-se al sistema esdev\u00e9 la font de tot significat\u201d.<\/span><\/p>\n

En realitat al\u00a0sistema inform\u00e0tic<\/strong>\u00a0els individus com a tals no els interessen en absolut. El negoci no \u00e9s que alg\u00fa en concret respongui a una demanda, sin\u00f3 que mobilitzi grups molt amplis. Les dades es recullen despersonalitzades, perfectament an\u00f2nimes i es mantenen aix\u00ed gaireb\u00e9 sempre perqu\u00e8 el negoci no \u00e9s l\u2019individu, sin\u00f3 el grup on l\u2019individu s\u2019inclou. Ja fa anys que l\u2019escola de de direcci\u00f3 d\u2019empreses\u00a0Sloan<\/strong>, del\u00a0MIT<\/strong>, va desenvolupar el que s\u2019anomenen\u00a0t\u00e8cniques de \u201cmorphing\u201d<\/strong>\u00a0que no tan sols analitzen els continguts de les webs que veiem, sin\u00f3 tamb\u00e9 el seu disseny i la seva arquitectura, per fer m\u00e9s plaent l\u2019experi\u00e8ncia. L\u2019aplicaci\u00f3 del \u201cmorphing\u201d en el\u00a0redisseny de la web<\/strong>\u00a0augmenta les vendes en un m\u00ednim del 21% i, sobretot, permet que el client se senti recompensat rebent impulsos emocionals, que sovint no es tradueixen en diners, sin\u00f3 \u2013com a molt\u2013 en vals de descompte per a futures compres. Quan una empresa es vincula amb una ONG suposadament solid\u00e0ria f\u00e0cilment augmenta un 20% els seus ingressos durant els propers sis mesos.\u00a0Bons sentiments fan grans negocis<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Gafam, el nou Leviatan?<\/strong><\/span><\/p>\n

El que dona valor a les dades s\u00f3n les\u00a0correlacions<\/strong>\u00a0que permeten fer i no (o no tant) les identitats que permeten fixar. En una \u201cciutat connectada\u201d (tamb\u00e9 li podeu dir \u201cciutat intel\u00b7ligent<\/strong>\u201d, segons l\u2019opini\u00f3 que tingueu sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia), tot all\u00f2 que s\u2019esdev\u00e9 \u00e9s una \u201cdada urbana\u201d que tothom pot usar per\u00f2 que tan sols les grans empreses s\u00f3n capaces de tractar de manera efica\u00e7 i predictiva. Per\u00f2\u00a0cal evitar una visi\u00f3 conspirativa del Big Data<\/strong>. En el c\u00e0lcul massiu el mateix \u00fas de l\u2019expressi\u00f3\u00a0 \u201cdades personals\u201d t\u00e9 molt poc sentit. No se\u2019ns estudia com a persones reals sin\u00f3 com a usuaris\/consumidors en vistes a un \u00fas\/consum potencial. Per aix\u00f2 mateix, en la mesura que no s\u2019opera amb dades personals, tampoc es pot assegurar la protecci\u00f3 \u201cpersonal\u201d de les informacions que corren sobre nosaltres.\u00a0Les dades es manipulen sense noms propis<\/strong>\u00a0i valen com a fluxos, m\u00e9s que com a designant d\u2019identitats est\u00e0tiques.<\/span><\/p>\n

La idea segons la qual vivim en una pres\u00f3 constru\u00efda amb\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0(i per al nostre b\u00e9) \u00e9s una mica ing\u00e8nua. \u00d2bviament la xarxa \u00e9s un sistema de control, per\u00f2 no de control dels individus en tant que tals, sin\u00f3 del grans fluxos. El sistema no et mira mai com a individu. Cada foto que hom penja \u00e9s comparada a milions d\u2019altres dades i \u00e9s aix\u00f2 el que els dona un valor predictiu.\u00a0 El problema de la vigil\u00e0ncia es torna molt m\u00e9s sofisticat. Al\u00a0Big Brother<\/strong>\u00a0no li surt a compte vigilar-nos individualment, de la mateixa manera que un pastor no es preocupa per una ovella, sin\u00f3 per un ramat. Som nosaltres mateixos els que, pel nostre b\u00e9, per evitar l\u2019a\u00efllament o per aconseguir reconeixement, ens\u00a0autodisciplinem<\/strong>. Les comunitats en l\u00ednia actuen com una mena de\u00a0Superego<\/strong>, exercint sobre els seus membres una pressi\u00f3 horitzontal que pot arribar a ser insuportable. El tipus d\u2019emulaci\u00f3 que s\u2019estableix a partir\u00a0de la recerca de likes<\/strong>, que el laboratori de captologia (tecnologia persuasiva) del\u00a0MIT<\/strong>\u00a0anomena\u00a0MIP<\/strong>\u00a0(Mass Interpersonnal Persuasion, persuasi\u00f3 interpersonal massiva), converteix en pura ingenu\u00eftat les den\u00fancies de l\u2019estalinisme als seus millors\/pitjors temps.<\/span><\/p>\n

En m\u00f3n del\u00a0Big Data<\/strong>, el nou\u00a0Leviatan<\/strong>\u00a0es diu\u00a0Gafam<\/strong>, acr\u00f2stic de\u00a0Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft<\/strong>, \u00a0i el portes a la butxaca en forma de tel\u00e8fon m\u00f2bil. Hi ha una absoluta desproporci\u00f3 entre el seu poder de la resta de persones i institucions. Ciutadans i fins i tot estats no tenen pr\u00e0cticament cap eina per tal d\u2019oposar-s\u2019hi perqu\u00e8\u00a0Gafam<\/strong>\u00a0no t\u00e9 una estructura pol\u00edtica d\u2019Estat i \u00e9s de propietat privada i, per tant, no ha de retre comptes a cap Parlament. La tecnologia ens domina perqu\u00e8\u00a0aporta una resposta r\u00e0pida a les nostres pulsions<\/strong>. Per\u00f2 el m\u00e9s interessant en aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que ell no ens vigila.\u00a0Som cadascun de nosaltres qui volunt\u00e0riament li donem les nostres dades<\/strong>\u00a0i amb el que saben de nosaltres cadasc\u00fa de nosaltres est\u00e0 prou fitxat com per no gosar moure\u2019s gaire per por al que li podria passar si el gegant ben\u00e8vol s\u2019enfada i, per exemple, els seus algoritmes decideixen marginar-nos. Aquesta \u00e9s la base dels \u201ccarnets socials\u201d de bona conducta. La\u00a0Xina<\/strong>\u00a0en t\u00e9 m\u00e9s de tres-cents de diferents (alguns gestionats per empreses privades) que poden decidir, per exemple, si se\u2019ns atorga el dret a comprar un bitllet de tren o d\u2019avi\u00f3 per a les vacances o si som dignes d\u2019assistir a un partit de futbol, segons com ens h\u00e0gim comportat.<\/span><\/p>\n

El\u00a0problema moral<\/strong>\u00a0 que es planteja en l\u2019horitz\u00f3 del\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0no \u00e9s tant si la xarxa ens vigila sin\u00f3 \u2013i aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s greu!\u2013 si som nosaltres mateixos els qui ens autocensurem per tal de no ser detectats i\/o reprimits o tractats com a dissidents o com a homenets lambda.\u00a0L\u2019autocensura<\/strong>\u00a0que evita l\u2019acci\u00f3 per por a l\u2019assetjament (un fet que en xarxes socials resulta molt m\u00e9s insidi\u00f3s que en la vida real) \u00e9s molt m\u00e9s perillosa per a l\u2019autonomia moral que la repressi\u00f3 estatal. Quan hom sap que tot all\u00f2 que diu, escriu, fa, consumeix o recolza queda registrat a la xarxa, la temptaci\u00f3 de callar i de prescindir \u201cvolunt\u00e0riament\u201d de la pr\u00f2pia autonomia \u00e9s\u00a0molt m\u00e9s poderosa que<\/strong>\u00a0l\u2019acci\u00f3 de cap policia<\/strong>. Les xarxes socials, a m\u00e9s, creen\u00a0depend\u00e8ncia emocional<\/strong>. Sexe, poder, viol\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 \u2013i molt especialment\u2013 prestigi, poder tenir en aquest nivell molt m\u00e9s valor que els diners.<\/span><\/p>\n

Atenent-nos als fets,\u00a0Gafam<\/strong>\u00a0no t\u00e9, o no ha tingut fins ara, cap voluntat de governar. La computaci\u00f3 inform\u00e0tica pot reempla\u00e7ar amb molta facilitat la\u00a0deliberaci\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong>. Per\u00f2 fins ara no ho ha fet, malgrat que hi ha not\u00edcies inquietants sobre les activitats de l\u2019empresa israeliana\u00a0NSO Group<\/strong>, que va intentar\u00a0hackejar WhatsApp<\/strong>\u00a0en 2019 i sobre les relacions de\u00a0Donald Trump<\/strong>\u00a0amb\u00a0Cambridge Analytica<\/strong>, una empresa que va servir-li per dissenyar la seva\u00a0estrat\u00e8gia electoral<\/strong>.\u00a0 En tot cas, la pol\u00edtica \u00e9s un mercat secundari. A\u00a0Gafam<\/strong>\u00a0tot all\u00f2 que no es consumeix o no pot ser adre\u00e7at a consumir simplement no li interessa. Si les vides privades no s\u00f3n \u201cconsumibles\u201d no hi perden el temps. I en qualsevol cas, consumir en un sentit immediat tampoc no \u00e9s l\u2019objectiu b\u00e0sic. El nucli del negoci\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0no \u00e9s la predicci\u00f3 i\/o prevenci\u00f3 de grans tend\u00e8ncies que permet al mercat anticipar-se a les necessitats dels clients i al governs preveure escenaris futurs. Les primes en les assegurances, la possibilitats de rebre un cr\u00e8dit o les de qu\u00e8 un nen arribi a la universitat es poden calcular a trav\u00e9s de\u00a0l\u2019an\u00e0lisi de dades<\/strong>. I no tan sols de les nostres, sin\u00f3 la dels nostres amics o contactes. Per\u00f2 conv\u00e9 no oblidar que les dades es recullen en xarxa. Si vost\u00e8 \u00e9s\u00a0solvent<\/strong>\u00a0per a demanar un cr\u00e8dit per\u00f2 t\u00e9 molts amics de Facebook que no ho son, segurament tindr\u00e0 problemes amb el banc. I, al rev\u00e9s, si el seu historial l\u2019avala, el trucaran per dir-li que pot disposar de m\u00e9s efectiu sense problemes. Qui demana una feina amb algun nivell de qualificaci\u00f3 pot estar segur que algun encarregat de\u00a0recursos humans<\/strong>\u00a0(els humans s\u00f3n recursos), li mirar\u00e0 el perfil en xarxes socials.<\/span><\/p>\n

\u00c8tica; dispensi!<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00d2bviament tot aix\u00f2 implica un\u00a0absolut menyspreu per la privacitat<\/strong>\u00a0 i \u2013quasi resulta ingenu dir-ho!\u2013\u00a0 pels\u00a0drets d\u2019autor<\/strong>\u00a0que eren la base del treball intel\u00b7lectual i de la difusi\u00f3 d\u2019idees en les societats liberals tradicionals. Les mateixes grans empreses tecnol\u00f2giques que pressionen a favor de la \u201ccultura lliure<\/strong>\u201d i contra les lleis del copyright s\u00f3n les que despr\u00e9s es neguen a compartir els seus algoritmes a la xarxa i a permetre\u2019n cap mena de fiscalitzaci\u00f3 p\u00fablica. L\u2019\u00e8xit del gratis total \u00e9s una de les bases de la penetraci\u00f3 de les tecnologies\u00a0Big Data<\/strong>. La mateixa gent que posaria el crit al cel si la policia escorcoll\u00e9s casa seva sense perm\u00eds permet que Google o Facebook els vigilin sense que passi res.\u00a0 Fins i tot l\u2019organisme \u201c\u00e8tic\u201d que suposadament vigila l\u2019\u00fas del Big Data,\u00a0The Future of Privacy Forum<\/strong>\u00a0(FPF), \u00e9s pr\u00e0cticament un\u00a0fake<\/em>. En realitat representa als\u00a0Gafam<\/strong>\u00a0que la patrocinen i t\u00e9 com a socis minoristes, bancs i firmes m\u00e9s tradicionals com\u00a0General Motors<\/strong>\u00a0y\u00a0Lockheed Martin<\/strong>\u00a0i fins ara s\u2019han limitat a elaborar pautes per als seus patrocinadors que regeixen quines dades poden aplegar-se i qu\u00e8 se\u2019n pot fer.<\/span><\/p>\n

Es poden governar\u00a0democr\u00e0ticament<\/strong>\u00a0els algoritmes que escruten la vida dels individus i la gesti\u00f3 dels recursos? La resposta m\u00e9s \u00f2bvia \u00e9s que una pu\u00e7a no pot derrotar un ex\u00e8rcit per\u00f2 que molts ex\u00e8rcits han estat derrotats per plagues de sarna. En qualsevol cas, el que\u00a0\u00e9s impossible<\/strong>, de fet, \u00e9s pretendre\u00a0viure al marge del Big Data<\/strong>. No \u00e9s possible viure al desert sense que et localitzi un algoritme ni repetir el gest de\u00a0Thoreau<\/strong>\u00a0i marxar als boscos de\u00a0Walden<\/strong>\u00a0\u2013que de tota manera estaven a tocar de\u00a0Concord<\/strong>. Per a molts estudiosos de l\u2019\u00e0mbit del\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0el m\u00e9s perill\u00f3s d\u2019aquestes tecnologies no \u00e9s el que puguin fer sobre la vida privada, sin\u00f3 com actuen en la vida p\u00fablica, posant sistemes experts a prendre decisions que haurien de ser pol\u00edtiques. Per\u00f2 si imaginem un pa\u00eds on els jutges s\u00f3n extremadament corruptes, potser un algoritme seria m\u00e9s imparcial en redactar sent\u00e8ncies.<\/span><\/p>\n

Tot i que resulta imprescindible\u00a0una pol\u00edtica de control i d\u2019escrutini p\u00fablic<\/strong>\u00a0per evitar la\u00a0dictadura tecnol\u00f2gica<\/strong>, molt poca gent s\u2019interessa per aquestes q\u00fcestions. Encara es concep el\u00a0Big Data<\/strong>\u00a0com una forma ben\u00e8vola de garantir ja no la seguretat, sin\u00f3 molt especialment el confort dom\u00e8stic. De fet la majoria donem per fet que la p\u00e8rdua de la vida privada \u00e9s inevitable i, a m\u00e9s, com que tampoc tenim generalment res a amagar, tampoc considerem que exposar-la sigui un preu excessiu. L\u2019\u00e8tica aplicada al Big Data demana algoritmes FAT (\u201cFair-Accountable-Transparent\u201d), val a dir, que siguin, justos, responsables i transparents. Per\u00f2 \u00e9s complicat que un algoritme sigui just si d\u2019entrada t\u00e9 una s\u00e8rie de r\u00f2ssecs establerts per motius de nivell, de vida, de prefer\u00e8ncies sexuals o d\u2019\u00e8tnia. Temes com el\u00a0g\u00e8nere<\/strong>\u00a0o la\u00a0llengua<\/strong>\u00a0produeixen biaixos importants en el c\u00e0lcul de dades que poden posar en risc tant l\u2019objectivitat i imparcialitat dels c\u00e0lculs amb dates massives.<\/span><\/p>\n

Alguns problemes \u00e8tics del Big Data<\/strong><\/span><\/p>\n

Big Data \u00e9s una font de problemes \u00e8tics. Temes com la creaci\u00f3 de monopolis mitjan\u00e7ant algoritmes o la consolidaci\u00f3 de biaixos racistes en els mitjans de comunicaci\u00f3 (estudiat Safiya Umoja Noble a\u00a0Algorithms of Oppression: How Search Engines Reinforce Racism, 2019) tenen una gran incid\u00e8ncia en la vida de tothom \u2013 i en la pr\u00e0ctica les empreses actuen sense cap control p\u00fablic.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n