{"id":9315,"date":"2020-05-08T08:52:08","date_gmt":"2020-05-08T08:52:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=9315"},"modified":"2023-11-05T18:43:30","modified_gmt":"2023-11-05T17:43:30","slug":"3-la-pandemia-del-coronavirus-sars-cov-2covi-19-epidemies-transformades-en-pandemies-que-la-humanitat-ha-sofert-en-la-seva-historia-tercera-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=9315","title":{"rendered":"[ 3 ] LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2COVI-19 \/ EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HIST\u00d2RIA [ TERCERA PART ]"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

LA PANDEMIA DEL CORONAVIRUS SARS-CoV-2 \/ COVI-19<\/strong><\/span><\/p>\n

EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT AL LLARG DE LA SEVA HIST\u00d3RIA<\/strong><\/span><\/p>\n

PRIMAVERA DE 2020<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s de prec\u00eds consignar en aquesta aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica del WEB-BLOG casol\u00e0, que utilitzo per expressar els meus pensaments i sentiments, el desastre mundial que un virus precisament d\u2019una alta qualitat de bellesa, tal i com es presenta des de l\u2019electr\u00f2nica observaci\u00f3 microsc\u00f2pica, talment comparada per al profans en la mat\u00e8ria, com els inquiets i brillants cristalls de les figures formades per la juguesca calidosc\u00f2pica.<\/strong><\/span><\/p>\n

I en s\u00f3n moltes les informacions que sobre el tema arriben a dojo dia rera dia. Tant des del poder pol\u00edtic com de la comunitat cient\u00edfica, a banda dels articles period\u00edstics de m\u00e9s alt o baix nivell, aix\u00ed com de les tert\u00falies d\u2019opininadors sobre aquesta eventualitat, sesgades unes, encertades altres, totes en fase de recerca sense que ning\u00fa hagi arribat encara a l\u2019objectivitat o comprensi\u00f3 global del tema -cosa ben desitjable-, per\u00f2 a les beceroles malauradament de tot plegat.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, dividir\u00e9 aquest tema de caire mundial en diversos aspectes per tal de deixar-ne const\u00e0ncia, aix\u00ed com els avatars de la pand\u00e8mia i les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven per a tota la comunitat internacional. Fins i tot, cadascun dels set temes tindr\u00e0 el seu espai personalitzat en aquestes planes per tal que la seva lectura sigui de molt m\u00e9s f\u00e0cil recorregut.<\/strong><\/span><\/p>\n

En refer\u00e8ncia al tercer tema, aquest n\u2019\u00e9s el t\u00edtol del seu contingut:<\/strong><\/span><\/p>\n

[3] EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT AL LLARG DE LA SEVA HIST\u00ccORIA<\/strong><\/span><\/p>\n

Nogensmenys, la tem\u00e0tica que compr\u00e8n la presentaci\u00f3 del diversos cap\u00edtols apareix determinada aix\u00ed:\u00a0<\/strong>\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

1. LA DIFERENCIACI\u00d3 ENTRE ELS CONCEPTES D\u2019END\u00c8MIA, EPID\u00c8MIA I PAND\u00c8MIA<\/strong><\/span><\/p>\n

2. LA HIST\u00d2RIA DELS VIRUS I LLURS INFECCIONS VIRALS \/ LES VACUNES PROTECTORES \/ ELS BACTERIS<\/strong><\/span><\/p>\n

3. EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT EN LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/span><\/p>\n

4. EL CORONAVIRUS \u00abCOVID-19\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n

5. EL PERQU\u00c8 DEL CONFINAMENT O LLARGA QUARANTENA<\/strong><\/span><\/p>\n

6. RETALLS DE DIARIS I SETMANALS SOBRE LA PAND\u00c8MIA DEL CORONAVIRUS \/\u00a0 COVID-19<\/strong><\/span><\/p>\n

7. DELS DIES I LES NITS DEL CONFINAMENT A L’AIXOPLUC DE LA LLAR\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3. EPID\u00c8MIES TRANSFORMADES EN PAND\u00c8MIES QUE LA HUMANITAT HA SOFERT AL LLARG DE LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/span><\/p>\n

Hi ha hagut, doncs, un nombre d\u2019importants pand\u00e8mies a la hist\u00f2ria de la humanitat, totes elles generalment\u00a0zoonosis<\/a>\u00a0que han arribat amb la domesticaci\u00f3 d\u2019animals, com per exemple la\u00a0verola<\/a>, la\u00a0dift\u00e8ria<\/a>, la\u00a0grip<\/a>\u00a0i la\u00a0tuberculosi<\/a>. I un nombre d\u2019epid\u00e8mies<\/a>\u00a0particularment importants que mereixen un esment per sobre de la mera destrucci\u00f3 de pobles en podem citar les m\u00e9s importants.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

3.1.\u00a0LES PAND\u00c8MIES A L\u2019ANTIGUITAT<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.1.1.\u00a0LA FEBRE TIFOIDE<\/a>\u00a0(430 AC.)<\/strong><\/span><\/p>\n

A la\u00a0Guerra del Pelopon\u00e8s<\/a>\u00a0(430 aC.), la\u00a0febre tifoide<\/a>\u00a0va matar la quarta part de les tropes ateneses i una quarta part de la poblaci\u00f3 al llarg de quatre anys de la guerra.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 va afeblir fatalment la preemin\u00e8ncia d\u2019Atenes<\/a>, per\u00f2 la virul\u00e8ncia absoluta de la malaltia va evitar una major expansi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, va matar als afectats a un ritme m\u00e9s r\u00e0pid del que es podria estendre.<\/strong><\/span><\/p>\n

La causa exacta de la malaltia va ser desconeguda durant molts anys. El gener de 2006, uns investigadors de la Universitat d\u2019Atenes van analitzar unes\u00a0dents<\/a>\u00a0trobades en una fossa comuna descoberta a la mateixa ciutat, i va confirmar la pres\u00e8ncia del\u00a0bacteri<\/a>\u00a0responsable de la\u00a0febre tifoide<\/a>.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

3.1.2.\u00a0LA PESTA ANTONINA<\/a>\u00a0(165-180)\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Possiblement va ser la\u00a0verola<\/a> que arrib\u00e0 amb el soldats que tornaven del Pr\u00f2xim Orient.<\/strong><\/span><\/p>\n

Va matar una quarta part dels infectats i fins a cinc milions de persones en total. <\/strong><\/span><\/p>\n

En el moment m\u00e9s actiu d\u2019un segon brot (251-266) es va dir que a\u00a0Roma<\/a>\u00a0morien 5.000 persones al dia.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

3.2.\u00a0LES PAND\u00c8MIES DE LA PESTA NEGRA<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.2.1.\u00a0LA PRIMERA PAND\u00c8MIA DE LA PESTA BUB\u00d2NICA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

El primer brot registrat de\u00a0pesta bub\u00f2nica<\/a>\u00a0va ser la\u00a0pesta de Justini\u00e0<\/a>, que va estar activa pel Mediterrani entre el 541 i, aproximadament, l\u2019any 700. Tot va comen\u00e7ar a\u00a0Egipte<\/a>, i a la primavera seg\u00fcent des d\u2019all\u00e0 va passar a\u00a0Constantinoble<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Segons el cronista rom\u00e0 d\u2019Orient\u00a0Procopi<\/a>, caus\u00e0 la mort de 10.000 persones al dia en la seu moment m\u00e9s virulent i probablement va morir el 40% dels habitants de la ciutat.<\/strong><\/span><\/p>\n

La pesta va arribar a eliminar entre una quarta part i la meitat de la poblaci\u00f3 humana del m\u00f3n occidental.<\/sup><\/sup>\u00a0Va causar una caiguda de la poblaci\u00f3 d\u2019Europa d\u2019aproximadament un 50%, entre els anys 550 i 700.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.2.2.\u00a0LA SEGONA PAND\u00c8MIA DE LA PESTA NEGRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La segona pesta negra podem trobar-la a inicis del segle XIV. El nombre total de morts a tot el m\u00f3n s\u2019estima en uns 75 milions de persones.<\/sup>\u00a0Vuit-cents anys despr\u00e9s de l\u2019\u00faltim brot, la\u00a0pesta bub\u00f2nica<\/a>\u00a0va tornar a\u00a0Europa<\/a>. Aparegu\u00e9 a \u00c0sia, i des d\u2019all\u00e0, el 1348, la malaltia va arribar al\u00a0Mediterrani<\/a>\u00a0i a l\u2019Europa occidental, probablement a trav\u00e9s dels mercaders italians que fugien dels combats de la\u00a0guerra de Crimea<\/a>. En sis anys va matar entre uns 20 i 30 milions d\u2019europeus,<\/sup>\u00a0un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 total,<\/sup>\u00a0i fins a la meitat de la poblaci\u00f3 de les zones urbanes m\u00e9s afectades.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquesta pand\u00e8mia va ser la primera d\u2019un cicle europeu d\u2019epid\u00e8mies de pesta que es va perllongar fins al segle XVIII.<\/sup>\u00a0Durant aquest per\u00edode, m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019epid\u00e8mies de pesta s\u2019estengueren per Europa.<\/sup>\u00a0A\u00a0Anglaterra<\/a>, per exemple, les epid\u00e8mies es mantingueren en cicles de 2 a 5 anys des de 1361 fins al 1480.<\/sup>\u00a0A la d\u00e8cada del 1370, la poblaci\u00f3 d\u2019Anglaterra va patir una disminuci\u00f3 d\u2019un 50%.<\/sup>\u00a0La gran pesta de Londres de 1665-66 va ser l\u2019\u00faltim gran brot de la plaga a Anglaterra. La malaltia va matar unes 100.000 persones, el 20% de la poblaci\u00f3 de Londres.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

3.2.3.\u00a0LA TERCERA PAND\u00c8MIA DE LA PESTA NEGRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La tercera pand\u00e8mia de la pesta negra va arribar a tots els continents habitats. Va matar uns 10 milions de persones a l\u2019\u00cdndia.<\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Durant aquesta pand\u00e8mia, els Estats Units va tenir el seu primer cas de pesta al 1900 a San Francisco.<\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Actualment, encara es troben casos a\u00efllats de la malaltia a l\u2019oest dels Estats Units.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.3.\u00a0LES PAND\u00c8MIES DEL C\u00d2LERA<\/strong><\/span><\/p>\n

Hi ha descrites set grans pand\u00e8mies de\u00a0c\u00f2lera<\/a>\u00a0al m\u00f3n:<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.3.1. LA PRIMERA\u00a0 PAND\u00c8MIA DEL C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1816-1826).<\/strong><\/span><\/p>\n

La primera va comen\u00e7ar a\u00a0Bengala<\/a>, i tot i que pr\u00e8viament havia quedat restringida al subcontinent indi, cap al 1820 es va expandir per arreu de l\u2019\u00cdndia<\/a>. Uns 10.000 soldats brit\u00e0nics i incomptables civils indis van morir durant aquesta pand\u00e8mia.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/sup>Posteriorment es va estendre fins a la\u00a0Xina<\/a>,\u00a0Indon\u00e8sia<\/a>\u00a0-on m\u00e9s de 100.000 persones van morir nom\u00e9s a l\u2019illa de Java<\/a>– i el Mar Caspi<\/a>, abans de comen\u00e7ar a remetre.<\/strong><\/span><\/p>\n

Els morts a l\u2019\u00cdndia entre 1817 i 1860 es calcula que van superar els 15 milions de persones. Uns altres 23 milions de persones van morir entre 1865 i 1917. Les morts a R\u00fassia durant un per\u00edode similar va superar els 2 milions de persones.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.3.2.\u00a0SEGONA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1829-1851).<\/strong><\/span><\/p>\n

Provinent d\u2019\u00c0sia, una segona pand\u00e8mia del c\u00f2lera, primer es va escampar per R\u00fassia i a Hongria (al voltant de 100.000 morts).<\/strong><\/span><\/p>\n

Va estendre\u2019s per Alemanya el 1831, i a Londres arrib\u00e0 el 1832 (m\u00e9s de 55.000 persones van morir al Regne Unit).<\/strong><\/span><\/p>\n

El mateix 1832 s\u2019escamp\u00e0 per Fran\u00e7a, Canad\u00e0 (Ont\u00e0rio), i els Estats Units (Nova York). Tamb\u00e9 afect\u00e0 la costa del Pac\u00edfic d\u2019Am\u00e8rica del Nord el 1834.\u00a0<\/strong>I el 1848, a Anglaterra i Gal\u00b7les, es va iniciar un brot que dur\u00e0 dos anys i va matar 52.000 persones.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/sup>Es creu que m\u00e9s de 150.000 nord-americans van morir de c\u00f2lera entre 1832 i 1849.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.3.3.\u00a0TERCERA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1852-1860).<\/strong><\/span><\/p>\n

La tercera pand\u00e8mia de c\u00f2lera va causar una grand\u00edssima mortalitat especialment a l\u2019Imperi Rus<\/a>, on va provocar m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de morts.<\/strong><\/span><\/p>\n

El 1852, el c\u00f2lera va afectar l\u2019est d\u2019Indon\u00e8sia<\/a> i m\u00e9s tard, el 1854, va envair els imperis de la Xina<\/a>\u00a0i el\u00a0Jap\u00f3<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n

Les\u00a0Filipines<\/a>\u00a0van patir la pand\u00e8mia el 1858, i\u00a0Corea<\/a>\u00a0el 1859.<\/strong><\/span><\/p>\n

El 1859, un brot iniciat a\u00a0Bengala<\/a>\u00a0es va estendre per l\u2019Iran<\/a>, l\u2019Iraq<\/a>,\u00a0Ar\u00e0bia<\/a>\u00a0i R\u00fassia.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.3.4.\u00a0QUARTA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1863-1875).<\/strong><\/span><\/p>\n

La quarta pand\u00e8mia de c\u00f2lera es va difondre principalment a Europa i \u00c0frica. Almenys 30.000 dels 90.000 pelegrins de la Meca<\/a>\u00a0van ser v\u00edctimes de la malaltia. El 1866, el c\u00f2lera va cobrar-se 90.000 vides a R\u00fassia.\u00a0<\/sup>El mateix 1866, hi va haver un brot a l\u2019Am\u00e8rica del Nord que va causar la mort d\u2019uns 50.000 nord-americans.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.3.5.\u00a0CINQUENA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1881-1896). <\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019epid\u00e8mia de 1883-1887 provoc\u00e0 250.000 morts a Europa i almenys 50.000 a tota Am\u00e8rica.<\/strong><\/span><\/p>\n

El c\u00f2lera caus\u00e0 267.890 morts a R\u00fassia (1892),<\/sup>\u00a0120.000 a Espanya,<\/sup>\u00a090.000 al Jap\u00f3 i 60.000 a P\u00e8rsia.<\/strong><\/span><\/p>\n

El 1892, el c\u00f2lera contamin\u00e0 el subministrament d\u2019aigua<\/a>\u00a0d\u2019Hamburg<\/a>\u00a0i va causar 8.606 morts.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.3.6.\u00a0SISENA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1899-1923).<\/strong><\/span><\/p>\n

La sisena pand\u00e8mia de c\u00f2lera va tenir un efecte menor a Europa a causa dels aven\u00e7os en salut p\u00fablica<\/a>, per\u00f2 a R\u00fassia va ser greu i amb m\u00e9s de 500.000 v\u00edctimes que van morir a causa de la malaltia durant el primer quart del segle XX.<\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquesta sisena pand\u00e8mia caus\u00e0 la mort a m\u00e9s de 800.000 persones a l\u2019\u00cdndia, i entre el 1902 i el 1904 va provocar m\u00e9s de 200.000 morts a les Filipines.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Entre finals del segle XIX i l\u2019any 1930 es van registrar 27 epid\u00e8mies durant els pelegrinatges a la Meca, i m\u00e9s de 20.000 pelegrins van morir de c\u00f2lera durant el\u00a0hajj<\/a><\/i>\u00a0de 1907 i 1908.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.3.7.\u00a0SETENA PAND\u00c8MIA DE C\u00d2LERA<\/a>\u00a0(1962-66).<\/strong><\/span><\/p>\n

La setena pand\u00e8mia de c\u00f2lera va comen\u00e7ar a\u00a0Indon\u00e8sia<\/a>, i va arribar a Bangladesh el 1963, a l\u2019\u00cdndia el 1964, i a l\u2019URSS el 1966.<\/strong><\/span><\/p>\n

Era un tipus de c\u00f2lera anomenat\u00a0El Tor<\/em><\/a>, una soca de\u00a0Vibrio cholerae<\/a><\/i>\u00a0identificada per primer cop el 1905 a\u00a0El Tor<\/a>, a la\u00a0pen\u00ednsula del Sina\u00ed<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.4.\u00a0LES PAND\u00c8MIES DE LA GRIP<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

3.4.1.\u00a0LA GRIP O INFLUENZA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

El metge grec\u00a0Hip\u00f2crates<\/a>, el \u00abpare de la medicina<\/em>\u00ab, descrigu\u00e9 per primera vegada\u00a0la grip<\/a>\u00a0l\u2019any 412 aC.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

3.4.2.\u00a0LA PRIMERA PAND\u00c8MIA DE LA GRIP\u00a0(segle XVI)\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

La primera pand\u00e8mia de grip es va registrar el 1580 i des d\u2019aleshores, les pand\u00e8mies de grip tenen lloc cada 10 a 30 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>3.4.3.\u00a0LA GRIP ASI\u00c0TICA<\/a>\u00a0(1889-1890)<\/strong><\/span><\/p>\n

La grip asi\u00e0tica va arribar al maig de 1889, a Bukhara, Uzbekistan. A l\u2019octubre, havia arribat a Tomsk i el Caucas. Es va estendre r\u00e0pidament i va colpejar a l\u2019oest d\u2019Am\u00e8rica del Nord el desembre de 1889, Am\u00e8rica del Sud el febrer-abril de 1890, l\u2019\u00cdnca.wikipedia.org\/wiki\/Grip_asi\u00e0tica<\/a>dia, el febrer-mar\u00e7 de 1890, i Austr\u00e0lia, al mar\u00e7-abril de 1890.<\/strong><\/span><\/p>\n

Va ser suposadament causada pel tipus\u00a0H2N8<\/a>\u00a0del virus de la grip\u00a0influenza<\/a><\/em>. Va tenir un atac molt alt, aix\u00ed com la taxa de mortalitat ja que a prop d\u20191 mili\u00f3 de persones van morir en aquesta pand\u00e8mia.<\/strong><\/span><\/p>\n

La grip asi\u00e0tica<\/a>\u00a0(1957-1958) era causada per un virus\u00a0H2N2<\/a>\u00a0va provocar unes 70.000 morts als Estats Units. Identificada per primera vegada a la Xina a finals de febrer de 1957, la grip asi\u00e0tica va arribar als Estats Units el juny de 1957. Va causar prop de 2 milions de morts a nivell mundial.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.4.4.\u00a0LA GRIP ESPANYOLA<\/a>\u00a0(1918-1919)<\/strong><\/span><\/p>\n

La grip espanyola va ser identificada per primera vegada a principis de mar\u00e7 de 1918 entre les tropes dels Estats Units a\u00a0Funston<\/a>, a\u00a0Kansas<\/a>. L\u2019octubre de 1918, s\u2019havia est\u00e8s per convertir-se en una pand\u00e8mia de distribuci\u00f3 mundial, arribant a tots els continents, i eventualment s\u2019estima que va infectar un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 mundial (o \u2248 500 milions de persones).<\/sup>\u00a0Inusualment activa i mortal i virulenta, va acabar gaireb\u00e9 tan r\u00e0pidament com va comen\u00e7ar, desapareixent per complet en 18 mesos.<\/strong><\/span><\/p>\n

En sis mesos, uns 50 milions de morts,<\/sup>\u00a0Algunes estimacions calculen que el total de morts a tot el m\u00f3n en m\u00e9s de dues vegades aquest nombre.\u00a0<\/sup>S\u2019estima que 17 milions de persones van morir a l\u2019\u00cdndia, 675.000 als Estats Units,<\/sup>\u00a0i 200.000 a el Regne Unit. El virus va ser reconstru\u00eft recentment pels cient\u00edfics en l\u2019estudi dels CDC. Es conserva pel permafrost d\u2019Alaska. Es va identificar com un tipus de virus\u00a0H1N1<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.4.5.\u00a0LA GRIP DE HONG KONG<\/a>\u00a0(1968-1969)<\/strong><\/span><\/p>\n

La grip de Hong Kong, identificada com a\u00a0H3N2<\/a>, va provocar la mort d\u2019unes 34.000 persones als Estats Units.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquest virus va ser detectat per primera vegada a Hong Kong a principis de 1968, i es va estendre als Estats Units a finals d\u2019aquest any.<\/strong><\/span><\/p>\n

En aquests dos anys van morir al voltant d\u2019un mili\u00f3 de persones a tot el m\u00f3n.\u00a0<\/sup>El virus A\u00a0H3N2<\/a>\u00a0encara circula avui en dia.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.5.\u00a0LES PAND\u00c8MIES DEL TIFUS I DE LA FEBRE TIFOIDE<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.5.1.\u00a0EL TIFUS<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

El tifus, a vegades anomenat \u00abfebre del camp<\/em><\/a>\u00ab, a causa del seu patr\u00f3 de la crema en temps de conflicte. (Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda com a \u00abfebre de la pres\u00f3<\/em><\/a>\u00bb i la \u00abfebre de vaixell<\/em><\/a>\u00ab, pels seus h\u00e0bits escampant-se \u00e0mpliament en espais petits, com ara presons i els vaixells.) Emergent durant les\u00a0Croades<\/a>, va tenir el seu primer impacte a Europa el 1489, a Espanya. Durant els enfrontaments entre els espanyols cristians i els musulmans a\u00a0Granada<\/a>, els espanyols van perdre 3.000 els ferits de guerra, i 20.000 per al tifus. El 1528, els francesos van perdre 18.000 efectius a It\u00e0lia, i va perdre la supremacia a It\u00e0lia als espanyols. El 1542, 30.000 soldats van morir de tifus, mentre lluitaven contra els otomans als Balcans.<\/strong><\/span><\/p>\n

Durant la\u00a0Primera Guerra Mundial<\/a>, les epid\u00e8mies de tifus van matar m\u00e9s de 150.000 a\u00a0S\u00e8rbia<\/a>. Hi havia al voltant de 25 milions d\u2019infeccions i 3 milions de morts per epid\u00e8mia de tifus a R\u00fassia des de 1918 fins al 1922.<\/sup>\u00a0El tifus tamb\u00e9 va matar nombrosos presoners en els camps de concentraci\u00f3 nazis i sovi\u00e8tics dels campaments de presoners de guerra durant la Segona Guerra Mundial. M\u00e9s de 3,5 milions de presoners de guerra sovi\u00e8tics van morir a la pres\u00f3 nazi de 5,7 milions.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.5.2.\u00a0LA FEBRE TIFOIDE<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

Durant la\u00a0Guerra dels Trenta Anys<\/a>\u00a0(1618-1648), un estimat de 8 milions d\u2019alemanys van ser exterminats per la pesta bub\u00f2nica i la\u00a0febre tifoide<\/a>.\u00a0<\/sup>La malaltia tamb\u00e9 va jugar un paper important en la destrucci\u00f3 de la\u00a0Grande Arm\u00e9e<\/em>\u00a0de Napole\u00f3<\/a>\u00a0a R\u00fassia el 1812.<\/strong><\/span><\/p>\n

Uns 450.000 soldats van creuar el\u00a0Niemen<\/a>\u00a0el 25 de juny de 1812, dels quals menys de 40.000 van tornar a creuar-lo com una formaci\u00f3 militar recognoscible.<\/strong><\/span><\/p>\n

A principis de 1813, Napole\u00f3 va formar un nou ex\u00e8rcit de 500.000 soldats per a reempla\u00e7ar les p\u00e8rdues de R\u00fassia. En la campanya d\u2019aquest any m\u00e9s de 219.000 soldats de Napole\u00f3 van morir a causa del tifus.\u00a0<\/sup>El tifus tamb\u00e9 va ser important en la mortalitat durant la\u00a0fam<\/a>\u00a0irlandesa.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.6.\u00a0LES PAND\u00c8MIES DE LA VEROLA, EL XARAMPI\u00d3 I LA TUBERCULOSI<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.6.1.\u00a0LA VEROLA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La verola \u00e9s una malaltia altament contagiosa causada per un virus. El desenvolupament de grans epid\u00e8mies van matar anualment uns 400.000 europeus a les darreries del segle XVIII.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Durant el segle X, s\u2019estima que la verola va ser el responsable de la mort d\u2019entre 300 i 500 milions de persones.<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/sup><\/sup>A principis de 1950, es va estimar que anualment es produ\u00efen al m\u00f3n uns 50 milions de casos de verola.<\/sup>\u00a0Despr\u00e9s de les campanyes de vacunaci\u00f3 iniciades al segle XIX i desenvolupades especialment al segle XX, el desembre de 1979\u00a0l\u2019OMS<\/a>\u00a0va certificar l\u2019erradicaci\u00f3 de la verola.<\/strong><\/span><\/p>\n

Actualment, la verola \u00e9s l\u2019\u00fanica malaltia infecciosa dels \u00e9ssers humans que ha estat completament eliminada.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

3.6.2.\u00a0EL XARAMPI\u00d3 O RUB\u00c8OLA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

El xarampi\u00f3 ha estat una malaltia molt freq\u00fcent a tot el m\u00f3n, ja que \u00e9s altament contagiosa. Segons el Programa Nacional d\u2019Immunitzaci\u00f3, als 15 anys, el 90% de persones estaven infectades pel xarampi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n

Abans que la vacuna fos introdu\u00efda el 1963, hi havia una estimaci\u00f3 anual d\u2019entre 3 i 4 milions de casos als EUA.<\/sup>\u00a0En els darrers 150 anys, el xarampi\u00f3 s\u2019ha estimat que han matat prop de 200 milions de persones a tot el m\u00f3n.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

M\u00e9s concretament, l\u2019any 2000 el xarampi\u00f3 va matar unes 777.000 a tot el m\u00f3n, i es calculen uns 40 milions de casos de xarampi\u00f3 a nivell mundial aquell mateix any.\u00a0<\/strong>El xarampi\u00f3 \u00e9s una malaltia end\u00e8mica, el que significa que ha estat cont\u00ednuament present en una comunitat, i moltes persones desenvolupen resist\u00e8ncies.<\/strong><\/span><\/p>\n

En les poblacions que no han estat exposades al xarampi\u00f3, l\u2019exposici\u00f3 a una malaltia nova pot ser devastadora. El 1529, un brot de xarampi\u00f3 aparegut a\u00a0Cuba<\/a>, va matar dos ter\u00e7os dels ind\u00edgenes que havien sobreviscut a la verola.<\/sup>\u00a0La malaltia havia fet estralls a M\u00e8xic, Am\u00e8rica Central, i a la civilitzaci\u00f3 inca.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.6.3.\u00a0LA TUBERCULOSI<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La tuberculosi ha estat, i est\u00e0 molt estesa. Un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 actual del m\u00f3n ha estat infectada pel\u00a0Mycobacterium tuberculosi<\/i><\/a>, i les noves infeccions es produeixen a un ritme d\u2019una persona per segon.<\/sup>\u00a0Aproximadament una de cada deu d\u2019aquestes infeccions latents, eventualment, progressen i es presenten en forma de la malaltia activa que, si no es tracta, pot arribar a matar m\u00e9s de la meitat dels afectats.<\/strong><\/span><\/p>\n

Cada any, 8 milions de persones emmalalteixen de tuberculosi, i 2 milions de persones moren moren al m\u00f3n a causa de la malaltia.<\/strong><\/span><\/p>\n

Al llarg del segle XIX, la tuberculosi va matar aproximadament una quarta part de la poblaci\u00f3 adulta d\u2019Europa,<\/sup>\u00a0i el 1918 un de cada sis morts a Fran\u00e7a encara ho eren per l\u2019acci\u00f3 de la tuberculosi.<\/strong><\/span><\/p>\n

Al segle XIX, entre el 70% i el 90% de la poblaci\u00f3 urbana d\u2019Europa i Am\u00e8rica del Nord estaven infectats amb\u00a0Mycobacterium tuberculosi<\/i>, i aproximadament el 40% de la classe treballadora de les ciutats van morir per tuberculosi.<\/sup>\u00a0Durant el segle XX, la tuberculosi va matar prop de 100 milions de persones.<\/sup>\u00a0La tuberculosi \u00e9s encara un dels problemes de salut m\u00e9s importants en el m\u00f3n en vies de desenvolupament.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.7.\u00a0LA LEPRA, LA MAL\u00c0RIA I LA FEBRE GROGA<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.7.1.\u00a0LA LEPRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La lepra tamb\u00e9 \u00e9s coneguda com a malaltia de Hansen, \u00e9s una malaltia cr\u00f2nica amb un per\u00edode d\u2019incubaci\u00f3 de fins a cinc anys. \u00c9s causada pel bacil\u00a0Mycobacterium leprae<\/i><\/a>. Actualment \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de combatre. Des de 1985, 15 milions de persones a tot el m\u00f3n s\u2019han curat de la lepra. Tanmateix, segueix estant for\u00e7a activa. L\u2019any 2002 es van detectar 763.917 nous casos, i s\u2019estima que hi ha entre un i dos milions de persones discapacitades de manera permanent a causa de la lepra.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Hist\u00f2ricament, la lepra ha afectat a les persones, com a m\u00ednim des de l\u2019any 600aC., i ja era ben coneguda a les antigues civilitzacions de la Xina, Egipte i l\u2019\u00cdndia.<\/sup>\u00a0A l\u2019Alta edat mitjana<\/a>, a Europa occidental hi va haver un brot sense precedents de lepra.<\/sup><\/sup>\u00a0A l\u2019Edat mitjana<\/a>\u00a0van sorgir nombroses leproseries i hospitals de leprosos. A principis del segle XIII hi havia 19.000 institucions d\u2019aquestes a tot Europa.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/a>3.7.2.\u00a0LA MAL\u00c0RIA<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La mal\u00e0ria \u00e9s una malaltia molt estesa a les regions tropicals i subtropicals, incloent parts d\u2019Am\u00e8rica, \u00c0sia i \u00c0frica. Cada any, hi ha aproximadament entre 350 i 500 milions de casos de mal\u00e0ria.<\/sup><\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Al segle XXI, la resist\u00e8ncia als medicaments constitueix un problema creixent en el tractament de la mal\u00e0ria, ja que la resist\u00e8ncia \u00e9s for\u00e7a habitual en totes les classes de tractaments contra la malaltia, amb l\u2019excepci\u00f3 de la\u00a0artemisinines<\/a>.<\/sup>\u00a0La mal\u00e0ria era com\u00fa a la major part d\u2019Europa i Am\u00e8rica del Nord, per\u00f2 actualment no s\u2019han detectat casos.<\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La transcend\u00e8ncia de la mal\u00e0ria com a factor social ha portat a creure que aquesta malaltia podria haver contribu\u00eft a la caiguda de l\u2019Imperi Rom\u00e0<\/a>;<\/sup>\u00a0era tan habitual que es va arribar a denominar \u00abfebre romana<\/em>\u00ab.<\/sup>\u00a0Quan el\u00a0Plasmodium falciparum<\/i><\/a>\u00a0va ser portat a Am\u00e8rica, de la m\u00e0 del comer\u00e7 d\u2019esclaus africans, es va convertir en una amena\u00e7a real per als colons i tamb\u00e9 per als pobles ind\u00edgenes. La mal\u00e0ria va devastar la col\u00f2nia de\u00a0Jamestown (Virg\u00ednia)<\/a>\u00a0i peri\u00f2dicament van assolar el sud i el centre oest. El 1830 havia arribat a la costa nord-oest del Pac\u00edfic.<\/sup>\u00a0Durant la\u00a0Guerra Civil dels Estats Units<\/a>, hi havia m\u00e9s d\u20191,2 milions de casos de mal\u00e0ria entre els soldats dels dos b\u00e0ndols.<\/sup>\u00a0El 1930, al sud dels EUA seguien apareixent milions de casos de mal\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n

\"\"<\/a>3.7.3.\u00a0LA FEBRE GROGA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La febre groga ha estat la causa de diverses epid\u00e8mies devastadores.<\/sup>\u00a0A l\u2019\u00e8poca colonial, es coneixia l\u2019\u00c0frica Occidental com \u00abla tomba de l\u2019home blanc<\/em>\u00bb a causa de les morts per mal\u00e0ria i febre groga.\u00a0<\/sup>Els or\u00edgens evolutius de la febre groga es troben probablement a l\u2019\u00c0frica.<\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Es creu que el virus es va originar a l\u2019\u00c0frica central o oriental i es va estendre d\u2019all\u00e0 a l\u2019\u00c0frica occidental. El virus, aix\u00ed com el mosquit\u00a0Aedes aegypti<\/i><\/a>, probablement el vector, van arribar a Am\u00e8rica del Sud amb vaixell amb posterioritat al 1492.<\/strong><\/span><\/p>\n

El primer brot de la malaltia a Am\u00e8rica va apar\u00e8ixer el 1648 a\u00a0Yucat\u00e1n<\/a>, on la malaltia es denomina\u00a0xekik<\/i>\u00a0(v\u00f2mit negre). Almenys s\u2019han comptabilitzat 25 brots importants seguits. Ciutats tan al nord com\u00a0Nova York<\/a>,\u00a0Filad\u00e8lfia<\/a>\u00a0i\u00a0Boston<\/a>\u00a0van patir diverses epid\u00e8mies. El\u00a01793<\/a>, la major epid\u00e8mia de febre groga de la hist\u00f2ria dels Estats Units va matar unes 5.000 persones a Filad\u00e8lfia, aproximadament el 10 per cent de la poblaci\u00f3. Al voltant de la meitat dels habitants havien fugit de la ciutat, incloent el president\u00a0George Washington<\/a>.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 es van produir brots importants a Europa; per exemple, el del 1821 a\u00a0Barcelona<\/a>\u00a0amb uns quants milers de v\u00edctimes. Aproximadament 300.000 persones es creu que van morir de febre groga a Espanya durant el segle XIX.\u00a0<\/sup>El\u00a0 1878, al voltant de 20.000 persones van morir en una epid\u00e8mia a la vall del\u00a0riu Mississip\u00ed<\/a>\u00a0i l\u2019\u00faltim gran brot als EUA es va produir el 1905 a\u00a0Nova Orleans<\/a>.<\/sup>\u00a0Carlos Finlay, un metge cub\u00e0 i cient\u00edfic, va proposar per primera vegada el 1881 que la febre groga pot ser transmesa pels mosquits en lloc de contacte hum\u00e0 directe.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.8.\u00a0PAND\u00c8MIES I MALATIES ESTRANYES<\/strong><\/span><\/p>\n

Cal citar tamb\u00e9 alguna pand\u00e8mia d\u2019origen incert. Hi ha una s\u00e8rie de malalties, que s\u00f3n molt greus, per\u00f2 que actualment han desaparegut, de manera que la seva\u00a0etiologia<\/a>\u00a0no pot ser establerta amb precisi\u00f3. S\u2019ha especulat amb diverses malalties com la\u00a0grip<\/a>\u00a0o provocades per\u00a0hantavirus<\/a>.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.8.1.\u00a0LA SEATING SICKESS<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

La suor dita anglesa<\/em>, sudor anglicus<\/i>\u00a0o\u00a0pestis sudorosa\u00a0<\/i>aparegu\u00e9 a\u00a0Anglaterra<\/a>\u00a0al segle XVI. <\/strong><\/span><\/p>\n

Afectava la poblaci\u00f3 i era m\u00e9s temuda, fins i tot, que la pesta bub\u00f2nica.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s una malaltia encara desconeguda. No atacava als nadons ni als nens petits, i afectava principalment als membres del sexe mascul\u00ed.\u00a0<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.8.2.\u00a0L\u2019\u00c8BOLA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019\u00e8bola, des de la seva aparici\u00f3 a l\u2019any 1976, ha tingut successius brots. <\/strong><\/span><\/p>\n

Sempre apareix a l\u2019\u00c0frica subsahariana, essent el m\u00e9s important el brot dels anys 2014-2016, que va provocar m\u00e9s d\u201911.000 morts.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.9.\u00a0PAND\u00c8MIES DEL NOSTRE TEMPS<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.9.1.\u00a0LA S\u00cdNDROME D\u2019IMMUNODEFICI\u00c8NCIA ADQUIRIDA (SIDA)<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

El SIDA \u00e9s una malaltia del\u00a0sistema immunol\u00f2gic<\/a>\u00a0hum\u00e0 causat pel virus de la immunodefici\u00e8ncia humana. Actua provocant una reducci\u00f3 progressiva de l\u2019efic\u00e0cia del sistema immunol\u00f2gic i deixa els individus susceptibles a les infeccions oportunistes i a tumors.<\/strong><\/span><\/p>\n

El\u00a0VIH<\/a>\u00a0es transmet per contacte directe d\u2019una membrana mucosa o la sang amb un l\u00edquid corporal que cont\u00e9 el VIH, com ara sang, semen, fluids vaginals, l\u00edquid preseminal, i la llet materna.<\/sup><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Aquesta transmissi\u00f3 pot ser per via anal, vaginal o oral, per transfusi\u00f3 de sang, xeringues brutes, per l\u2019intercanvi entre la mare i el nad\u00f3 durant l\u2019embar\u00e0s, el part, la lact\u00e0ncia materna o un altre tipus d\u2019exposici\u00f3 a un dels fluids corporals.<\/strong><\/span><\/p>\n

El\u00a0SIDA<\/a>\u00a0\u00e9s una pand\u00e8mia.<\/sup>\u00a0El 2007, s\u2019estimava que 33,2 milions de persones vivien amb la malaltia a escala mundial, i que la SIDA va matar uns 2,1 milions de persones, inclosos 330.000 nens.<\/sup>\u00a0M\u00e9s de tres quartes parts d\u2019aquestes morts van tenir lloc, a l\u2019\u00c0frica subsahariana, on<\/sup>\u00a0es retarda el creixement econ\u00f2mic i la destrucci\u00f3 de capital hum\u00e0.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

Els estudis gen\u00e8tics indiquen que el VIH es va originar a l\u2019oest de l\u2019\u00c0frica central a finals del XIX o principis del segle XX.<\/sup><\/sup>\u00a0La SIDA va ser reconeguda pels Centres dels EUA per al Control i la Prevenci\u00f3 el 1981 i la seva causa, el VIH, identificats a principis de 1980.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/a>3.9.2.\u00a0LA PAND\u00c8MIA DE LA GRIP A (H1N1) O GRIP PORCINA<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
La Grip A (H1N1) ha estat causada per una variant de l\u2019influenzavirus-A<\/a>\u00a0d\u2019origen porc\u00ed (subtipus\u00a0H1N1<\/a>), conegut oficialment per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut com Virus\u00a0H1N1\/09<\/a>\u00a0Pand\u00e9mica.<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta nova soca viral \u00e9s coneguda com a\u00a0grip porcina<\/a>\u00a0(nom donat inicialment), grip nord-americana (proposat per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Sanitat Animal<\/a>),<\/sup>\u00a0i nova grip (proposat per la Uni\u00f3 Europea),<\/sup>\u00a0noms que han estat objecte de diverses controv\u00e8rsies. <\/strong><\/span><\/div>\n
El 30 d\u2019abril de 2009 l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut va decidir denominar\u00a0grip A (H1N1)<\/a>.<\/sup><\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Aquesta \u00e9s una descripci\u00f3 del virus en qu\u00e8 la lletra A designa la fam\u00edlia dels virus de la grip humana i de la d\u2019alguns animals com porcs i aus, i les lletres H i N (hemaglutinina<\/a>\u00a0i\u00a0neuraminidasa<\/a>) corresponen a les prote\u00efnes.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n

L\u2019origen de la infecci\u00f3 \u00e9s una variant de la soca\u00a0H1N1<\/a>,\u00a0<\/sup>amb material gen\u00e8tic provinent d\u2019una\u00a0soca avi\u00e0ria<\/a>, dues\u00a0soques porcines<\/a>\u00a0i una\u00a0humana<\/a>,<\/sup>\u00a0que va patir una mutaci\u00f3 i va fer un salt entre esp\u00e8cies (o heterocontagi) dels porcs als humans,<\/sup>\u00a0i contagiant de persona a persona. Segons experts (com el cap del Departament de Microbiologia de l\u2019Hospital Mount Sinai de Toronto, el doctor Donald Low), est\u00e0 per confirmar la relaci\u00f3 entre el virus de la grip porcina\u00a0H1N1<\/a>\u00a0i el dels casos confirmats a M\u00e8xic.<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

L\u201911 de juny de 2009 l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) la va classificar com de nivell d\u2019alerta sis: \u00e9s a dir, pand\u00e8mia actualment en curs que involucra l\u2019aparici\u00f3 de brots comunitaris (ocasionats localment sense la pres\u00e8ncia d\u2019una persona infectada provinent de la regi\u00f3 del brot inicial).<\/sup><\/sup>\u00a0Aquest nivell d\u2019alerta no defineix la gravetat de la malaltia produ\u00efda pel virus, sin\u00f3 la seva extensi\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>L\u201911 de juny de 2009 la directora de l\u2019OMS,\u00a0Margaret Chan<\/a>, va declarar el m\u00e0xim nivell d\u2019alerta (fase 6) davant la facilitat d\u2019expansi\u00f3 del virus H1N1 (la\u00a0nova grip<\/a>, altrament\u00a0Brot de grip porcina de 2009<\/a>) m\u00e9s que no pas per la seva mortalitat, que \u00e9s relativament baixa, (del 0,5%). <\/strong><\/span><\/p>\n

En el moment d\u2019aquesta declaraci\u00f3 la pand\u00e8mia havia afectat a 74 pa\u00efsos i a 29.000 persones (114 de les quals van morir). Aquesta \u00e9s la primera pand\u00e8mia del segle XXI.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

La\u00a0taxa de letalitat<\/a>\u00a0de la malaltia que inicialment va ser alta, ha passat a ser baixa en iniciar els tractaments antivirals als quals \u00e9s sensible, per\u00f2 la futura evoluci\u00f3 del virus \u00e9s impredictible, com constata la directora general de l\u2019OMS Margaret Chan el 4 de maig, ja que \u00abpot ser que en un mes aquest virus desaparegui, pot ser que es quedi com est\u00e0 o pot ser que s\u2019agreugi<\/em>.\u00bb<\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.9.3.\u00a0LA GRIP DEL POLLASTRE O AVI\u00c0RIA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

El virus de la\u00a0grip del pollastre<\/a>, siruem-nos al febrer de 2004) va ser detectat en porcs al\u00a0Vietnam<\/a>, tot incrementant els temors que emergissin noves variants de les soques.<\/strong><\/span><\/p>\n

Es tem que si el virus de la grip del pollastre sofreix una mutaci\u00f3 antig\u00e8nica amb un virus de la grip humana, el nou subtipus creat podria ser molt contagi\u00f3s i molt letal en humans.<\/strong><\/span><\/p>\n

Tal subtipus podria causar una pand\u00e8mia de grip de proporcions mundials, similar a la \u00abgrip espanyola<\/em><\/a>\u00ab.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>3.9.4.\u00a0LA PAND\u00c8MIA DE LA MALALTIA PEL CORONAVIRUS 2019-2020 \/ COVID.19<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

L’actual pand\u00e8mia apareguda i produ\u00efda pel Coronavirus\u00a0<\/a>SARS-CoV-2<\/a>\u00a0(El SARS-CoV-2COVI-19) va apar\u00e8ixer a la ciutat de\u00a0Wuhan<\/a>, capital de la provincia de Hubei, a l\u2019oest de Shangh\u00e1i.<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u20191 de desembre de 2019, l\u2019Organizaci\u00f3 Mundial de la Salut el denomin\u00e0 oficialment com COVID-19 i en el mes de mar\u00e7 de l\u2019any 2020 fou declarat el status de pand\u00e8mia per l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019esmentat virus. El SARS-CoV-2 es propaga molt r\u00e0pidament i t\u00e9 un \u00edndex de mortalitat mitjana.<\/strong><\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 es descriur\u00e0 aquest nou coronavirus amb tota profusi\u00f3 de detalls.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

3.10.\u00a0UN RESUM DE LES DIFERENTS PAND\u00c8MIES SOFERTES PER LA HUMANITAT A TRAV\u00c9S DE LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/span><\/p>\n