{"id":7373,"date":"2019-12-04T22:21:43","date_gmt":"2019-12-04T22:21:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7373"},"modified":"2023-11-06T16:50:57","modified_gmt":"2023-11-06T15:50:57","slug":"ara-que-sacosta-el-nadal-posem-mhi-a-la-nostra-llar-una-biblia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7373","title":{"rendered":"ARA QUE S&#8217;ACOSTA NADAL LLEGIREM LA B\u00cdBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQU\u00c8 ENS IL\u00b7LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM&#8230;"},"content":{"rendered":"<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/700px-Targum.jpg\">ARA QUE S&#8217;ACOSTA EL NADAL LLEGIREM LA B\u00cdBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQU\u00c8 ENS IL\u00b7LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM&#8230;<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7376 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia2.jpeg\" alt=\"\" width=\"612\" height=\"354\" \/><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/700px-Targum.jpg\">ARA QUE S&#8217;ACOSTA EL NADAL LLEGIREM LA B\u00cdBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQU\u00c8 ENS IL\u00b7LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM&#8230;<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest any de 2019 i, en acostar-se la celebraci\u00f3 de les festes de Nadal i quan la propaganda consumista se&#8217;ns imposa per tot arreu-, aprofito l&#8217;avinentesa per tal d&#8217;informar i oferir la lectura d&#8217;un llibre universal escrit per a tothom:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un llibre capa\u00e7 d&#8217;omplir tots els desitjos del cor&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un llibre capa\u00e7 de satisfer totes les tend\u00e8ncies intel\u00b7lectuals&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tracta del llibre de la B\u00edblia -en s\u00f3n setanta dos els llibres que la configuren-, un llibre per llegir durant tots els dies de l&#8217;any i que den aquest moment -en acostar-se el Nadal- el posem com a pessebre vivent de la nostra llar.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA B\u00cdBLIA: UN LLIBRE PER LLEGIR DURANT TOTS ELS DIES DE L\u2019ANY<\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/440px-12_tribus_de_Israel.svg_.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7303 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/440px-12_tribus_de_Israel.svg_.png\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"462\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1.\u00a0LA B\u00cdBLIA, UN LLIBRE DE LITERATURA UNIVERSAL, DE LECTURA OBLIGADA I QUE HOM S&#8217;HI POT TROBAR REFLECTIT<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7389 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia3.jpeg\" alt=\"\" width=\"486\" height=\"171\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. QU\u00c8 HI POT TROBAR HOM EN LES PLANES DE LA B\u00cdBLIA&#8230;? <\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La B\u00edblia \u00e9s un llibre en qu\u00e8 qualsevol persona s\u2019hi pot identificar o veure-s\u2019hi reflectit, com en un mirall, perqu\u00e8 plana darrera full s\u2019hi pot trobar la vida, l\u2019heroisme, la virtut, la feblesa, la mort,\u00a0 l\u2019acolliment, l\u2019engany, la salut, la malaltia, el perd\u00f3, la riquesa, el respecte, la toler\u00e0ncia, la indifer\u00e8ncia, la fama, la independ\u00e8ncia, el matrimoni, la ira, l\u2019a\u00efllament, la conviv\u00e8ncia, la fe, la conc\u00f2rdia, la prostituci\u00f3, la miseric\u00f2rdia, la vocaci\u00f3, el perill, la col\u00b7laboraci\u00f3, l\u2019individualisme, l\u2019alegria, l\u2019acord, la cooperaci\u00f3, la felicitat, el domini, la disbauxa, el suborn, l\u2019insult, la viol\u00e8ncia, el retret, el pacte, la influ\u00e8ncia, l\u2019optimisme, l\u2019inter\u00e8s, la humilitat, l\u2019obedi\u00e8ncia, l\u2019admiraci\u00f3, el vici, el record, l\u2019esfor\u00e7, l\u2019elecci\u00f3, la promesa, l&#8217;home, la lloan\u00e7a, la broma, l\u2019ab\u00fas, el carisme, la sospita, el terror, la sinceritat, la vida, la vanitat, l\u2019exageraci\u00f3, el disbarat, el mal, l\u2019alegria, la servitud, l\u2019ang\u00fania, la vergonya, la bellesa, la passi\u00f3, la vellesa, el caprici, el menjar, la tristesa, la indignaci\u00f3, la condescend\u00e8ncia, la fantasia, la ironia, l&#8217;autoritat,\u00a0 la noblesa, l&#8217;alliberament, el reialme, la pobresa,el silenci, la deportaci\u00f3, el baptisme, la mala fe, l\u2019orgull, l\u2019ambici\u00f3, la hist\u00f2ria, la gola, la peresa, la idolatria,, l\u2019ast\u00facia, la virginitat, el desig, la curiositat, l\u2019habilitat, la carn, el cel, el ministeri, la desesperaci\u00f3, la confian\u00e7a, l\u2019enveja, l\u2019egoisme, l\u2019avar\u00edcia, el cinisme, la deixadesa, la immoralitat, el b\u00e9, l\u2019agudesa, l\u2019oraci\u00f3, la guerra, la festa,, l\u2019abatiment,, la m\u00e0gia, la vocaci\u00f3, l&#8217;adopci\u00f3, la tortura, el triomf, l&#8217;almoina, l&#8217;anunci, el di\u00e0leg, la protesta, la consci\u00e8ncia, l&#8217;educaic\u00f3, la sexualitat, l&#8217;apostasia, la tergiversaci\u00f3, el somni, la sup\u00e8rbia, el patiment, la diversi\u00f3, l\u2019aflicci\u00f3, l\u2019apassionament, l&#8217;expiaci\u00f3, la covardia, l\u2019esclavatge, la lux\u00faria, l\u2019arbitrarietat, el divorci,\u00a0 la meravella, l&#8217;adoraci\u00f3, l\u2019entremaliadura, la sinceritat, la inventiva, l\u2019evocaci\u00f3, l\u2019altruisme, la fam\u00edlia, la creativitat, la desesperaci\u00f3, l\u2019austeritat, l\u2019esglai, l&#8217;heretat, la paci\u00e8ncia, el pudor, la dona,\u00a0 el rigor, la mesquinesa, l\u2019obsessi\u00f3, la confian\u00e7a, la perseveran\u00e7a, el fals testimoni, el manament, la just\u00edcia, la llibertat, la m\u00edstica, la conversi\u00f3, el culte, la miseric\u00f2rdia, l\u2019asc\u00e8tica, la tra\u00efci\u00f3, l\u2019enemistat, la profecia, el refugi, la saviesa, el m\u00e8rit, la fecunditat, el naixement, el rep\u00f2s, la mort, la trag\u00e8dia, la reconciliaci\u00f3, la cr\u00edtica, l\u2019extermini, l\u2019amor&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/440px-Arch_of_Titus_Menorah.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7304 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/440px-Arch_of_Titus_Menorah.png\" alt=\"\" width=\"386\" height=\"220\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.2. S&#8217;HI TROBA EN LA B\u00cdBLIA POESIA O PROSA REALISTA&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La poesia m\u00e9s inspirada i elevada -curulla de recursos estil\u00edstics- flueix del llibre del <em>C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics<\/em>. Les elegies m\u00e9s esfere\u00efdores es poden trobar en el llibre del <em>Reis<\/em> i les lamentacions m\u00e9s desesperan\u00e7ades brollen del llibre d\u2019un profeta, <em>Jeremies<\/em>. Trag\u00e8dies fat\u00eddiques i ombr\u00edvoles, com la hist\u00f2ria de <em>Sa\u00fcl<\/em>. Invocacions migrom\u00e0ntiques, de rituals prohibits, es poden escoltar de la boca de la pitonissa d\u2019<em>Endor<\/em> en el llibre de <em>Samuel<\/em>. I el llibre dels <em>Salms<\/em> certifica la hist\u00f2ria d\u2019un poble que, obrint-se pas sobre la terra, porta l\u2019anunci d\u2019una salvaci\u00f3, esperada i desitjada en forma de clam, de lloan\u00e7a o d\u2019acci\u00f3 de gr\u00e0cies. Pr\u00e0ctiques de cirurgia ritual -la circumcisi\u00f3- i d\u2019altres- o aquella escena d\u2019<em>Abraham<\/em> i el seu fill <em>Isaac<\/em>, extreta d\u2019antics sacrificis primitius i cultuals, per posar de manifest -com exemple- fins a quin punt pot arribar el grau de fidelitat i confian\u00e7a d\u2019un home vers D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>i tants i tants altres que acompanyen cadascun dels llibres que composen la <em>demografia<\/em> de la B\u00edblia i que, en qualsevol edici\u00f3 -amb m\u00e9s o menys exuber\u00e8ncia- s&#8217;hi pot constatar, cap\u00edtol per cap\u00edtol, verset a verset i exacta numeraci\u00f3-, tota la humanitat o inhumanitat de tanta gent consignada en u<\/strong><strong>n <em>espai geogr\u00e0fic<\/em> determinat i ben delimitat: <\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sigui per la necessitat de relatar uns fets reals\u00a0<em>aut\u00e8nticament hist\u00f2rics,\u00a0<\/em>tot i que dins de les coordenades d&#8217;espai i de temps, aix\u00ed com dels protocols amb que eera descrita la hist\u00f2ria en la antiguitat,\u00a0o b\u00e9&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sigui per la creativitat d&#8217;una <em>construcci\u00f3 estil\u00edstica de g\u00e9nere po\u00e8tico-l\u00edric, o \u00e8pic d&#8217;exaltaci\u00f3, llegendari o fictici&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sigui, senzillament, per deixar const\u00e0ncia d&#8217;un fet<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><strong><em>narratiu<\/em> adornat de <em>recursos o figures liter\u00e0ries<\/em> de profunda bellesa, mtaf\u00f2riques, hiperb\u00f2liques o de qualsevol altra imatge.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/500px-Apokalipsis_XVI.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7305 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/500px-Apokalipsis_XVI.jpg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"346\" \/><\/a>Tot un seguit de narracions, plenes de vida i de profunda observaci\u00f3 psicol\u00f2gica com la trista hist\u00f2ria de <em>Josep<\/em>, venut primer pels seus germans, per\u00f2 retrobar m\u00e9s tard, en un escenari fara\u00f2nic i majestu\u00f3s. El llibre de <em>Job<\/em> i la seva paci\u00e8ncia i enteresa d\u2019home fort. Descripcions de molts animals i de prou paisatges sorprenents. L\u2019<em>\u00c8xode, <\/em>per exemple amb\u00a0plagues i malalties, calamitats i infortunis, opressi\u00f3 i esclavatge, subterfugis i caudillatge, tot ell curull de fen\u00f2mens de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, que deixen en rid\u00edcul les fantasies m\u00e9s creatives dels c\u00f2mics i historietes de la llibresca i dels cinema d\u2019avui i que porten en la seva arrel interna la<em> intenci\u00f3 de transmetre un tema religi\u00f3s<\/em> a trav\u00e9s d\u2019unes imatges extraordin\u00e0ries, fabuloses i ensems \u00e8piques. L\u2019engany de <em>Jacob<\/em> i el canvi de curs que aix\u00f2 va representar en aquesta en la hist\u00f2ria dels esdeveniments futurs. Els desitjos de venjan\u00e7a. Malediccions. Assassinats. Exilis. Deportacions en massa. Par\u00e0boles de infinita tendresa. Accions obertament escabroses, paraulotes gruixudes de gent malparlada i argots quasi b\u00e9 indesxifrables.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/personatgesbiblics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7378 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/personatgesbiblics.jpeg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"335\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.3. PERSONATGES DE LLEGENDA\u00a0 I DE REALS, CONEGUTS PER NOSALTRES EN UN CONCRET ESPAI GEOGR\u00c0FIC\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Noms molt il\u00b7lustres, personatges coneguts des de la nostra inf\u00e0ncia i altres que hem anat aprenen al llarg del temps en un recorregut ben ple de molts i grans\u00a0 esdeveniments extraordinaris. <em>Adam<\/em> i <em>Eva<\/em> -els grans s\u00edmbols intel\u00b7ligents, per\u00f2 febles des d\u2019un comen\u00e7ament incert- que gaudeixen d\u2019un ef\u00edmera felicitat en una terra paradis\u00edaca creada especialment, despr\u00e9s d\u2019una dansa de llum, de mat\u00e8ria i d\u2019essers vivents, presoners universals de les limitacions de l\u2019espai i el temps. No\u00e9 i el seu transatl\u00e0ntic, amb els senyals esperan\u00e7adors del colom i el branquill\u00f3 d\u2019olivera, s\u00edmbols i portadors de pau. L\u2019intent de la construcci\u00f3 d\u2019un gratacel impossible i imaginari a causa d\u2019una diversitat poliglota. <em>Abraham<\/em>, desterrat com persona non grata pels seus i venerat com el pare d\u2019un nou poble errant i n\u00f2mada. <em>Mois\u00e8s<\/em>, protagonista d\u2019un gran lideratge i emmarcat sempre en el format d\u2019una escenografia portentosa d\u2019agents atmosf\u00e8rics i d\u2019aig\u00fces miraculoses. <em>Sams\u00f3<\/em>, el gegant ven\u00e7ut per <em>David<\/em>, el noiet que arrib\u00e0 a ser coronat rei.<em> Ruth<\/em>, exquisida, bella, afectuosa i dol\u00e7a. La <em>Magdalena<\/em>, de cor impetu\u00f3s , ardent i enamorad\u00eds. El <em>Baptista<\/em>, sempre sincer i, per aix\u00f2 mateix, degollat irresponsablement en la cort capriciosa dun rei <em>Herodes<\/em> corrupte. El profeta <em>Eliseu<\/em>, enigm\u00e0tic i prodigi\u00f3s. <em>Judith<\/em> i l\u2019<em>Esther<\/em>, hero\u00efnes del poble. <em>Judes Iscariot<\/em>, el tra\u00efdor. <em>Pere<\/em>, la roca de l\u2019esgl\u00e9sia naixent. <em>Joan<\/em> l\u2019amic \u00edntim de <em>Jes\u00fas<\/em> -nascut de <em>Maria<\/em> i crucificat- per la crueltat i inconsci\u00e8ncia del feble poder jueu davant de la indifer\u00e8ncia freda dels romans dominadors.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7308 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia3.jpeg\" alt=\"\" width=\"375\" height=\"194\" \/><\/a>Tot aquests noms i molt noms m\u00e9s, aquests extraordinaris esdeveniments, tota la lluita del poble d\u2019Israel, la seva sort i la seva desgr\u00e0cia, succeeix en un moment concret, en una \u00e8poca precisa. Un viatge tur\u00edstic que tant ens passeja per la verda i f\u00e8rtil ribera del <em>Nil<\/em>, com ens transporta a les zones m\u00e9s des\u00e8rtiques d\u2019<em>Ar\u00e0bia<\/em> o en s fa gaudir dels turons de <em>Galilea<\/em>, de la lluminositat del <em>Tabor<\/em>, per deixar-nos corpresos en el com pedreg\u00f3s i espadat de la imagin\u00e0ria muntanya de la temptaci\u00f3 des d\u2019on podem contemplar el recorregut de les aig\u00fces del riu <em>Jord\u00e0<\/em> i el llac de <em>Tiber\u00edades<\/em>, tot atalaiant les vinyes ub\u00e8rrimes d\u2019<em>En-Gadd\u00ed<\/em>, els atape\u00efts boscos de cedres del <em>L\u00edban<\/em> i els olorosos camps de narcisos de <em>Saron<\/em>. I continuant el nostre viatge no podem oblidar-nos de la imagin\u00e0ria ciutat d\u2019<em>Ur de Caldea<\/em>, l\u2019eg\u00edpcia <em>Tebes<\/em>, <em>Roma<\/em> o <em>Nazaret<\/em> i arribar-nos fins a <em>Bet\u00e0nia<\/em>, segona resid\u00e8ncia de <em>Jes\u00fas<\/em>, per\u00f2 amb la intenci\u00f3 clara de fer nit a la santa ciutat de <em>Jerusalem<\/em>, goig i aspiraci\u00f3 de tot israelita, lloc de pelegrinatge i el cor de tota aquesta hist\u00f2ria, amb el <em>Temple<\/em> al centre -il\u00b7luminat pel batec dels estels de la nit i l\u2019esplendor del sol poder\u00f3s de dia-, custodiat com el m\u00e9s preuat tresor, per unes muralles gegantines.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7309 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"186\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.4. ENTRE LA REALITAT I LA HIST\u00d2RIA<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tots aquest llocs es desenvolupen moltes escenes ver\u00eddiques i d\u2019altres imaginades que es narren i descriuen mitjan\u00e7ant uns g\u00e8neres literaris molt diversos i amb recursos d\u2019estil riqu\u00edssims d&#8217;unes imatges bell\u00edssimes. Tota una hist\u00f2ria religiosa que abasta des de l\u2019albada de la humanitat, passant per moltes cultures i civilitzacions, fins el temps de la romanitzaci\u00f3 i que continua encara a <em>Roma<\/em>, arreu del m\u00f3n i en els nostres dies: <em>Egipte<\/em>, <em>Babil\u00f2nia<\/em>, <em>S\u00edria, \u00c0sia menor, <\/em>les tribulacions hagudes en el<em> mar Egeu, la Mediterr\u00e0nia i el mar Roig, <\/em>aix\u00ed com\u00a0els grans imperis d\u2019<em>Alexandre el Gran<\/em> i de <em>C\u00e9sar August<\/em>\u00a0tamb\u00e9 en s\u00f3n testimonis del patiment i la lluita, del goig i l\u2019esperan\u00e7a del poble d\u2019<em>Israel<\/em> com, igualment, dels seus grans personatges, molts d\u2019ells d\u2019una espiritualitat intimista i delicada i d\u2019una grandesa humana excepcional. Posem per cas els evangelistes o propagandistes del missatge de Jes\u00fas representats per <em>Mateu<\/em>, <em>Lluc<\/em>, <em>Marc<\/em> i <em>Joan<\/em>, aix\u00ed com els autors de cartes com l&#8217;incansable i fariseo convertit a la fe cristiana <em>Pau de Tars<\/em>, el seu company de viatge <em>Timoteu,\u00a0<\/em>un dels bons col\u00b7laboradors com <em>Titus o Bernab\u00e9<\/em> i d&#8217;altres ap\u00f2stols -prou coneguts-, com <em>Jaume<\/em>, <em>Judes<\/em> i <em>Pere<\/em>. Nogensmenys no podem obviar, per saber-ne m\u00e9s, copsar coneixement de les primitives comunitats cristianes, sigui la que mostra la narraci\u00f3 dels <em>Fets dels Ap\u00f2stols<\/em> o tantes d&#8217;altres i, en especial, la que se&#8217;n dedueix de la vida i el tarann\u00e0 dels <em>romans<\/em>, <em>hebreus, corintis, g\u00e0lates, efesis, filipencs, colossencs i telassalonicencs<\/em> amb totes les seves cuites origin\u00e0ries, problem\u00e0tiques assemble\u00e0ries, desorientacions, actuacions maldestres -de molt o de poc contingut essencial- o grans virtualitats vitals, per\u00f2 sempre amb la intencionalitat de:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Organitzar estructures pastorals de rang i d&#8217;actuaci\u00f3 cristiana compromesa,<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Advertir preventivament abusos, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Corregir-ne de considerables, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Exhortar o animar en la fe incipient&#8230;, i dotar de sentit prof\u00e8tic aquest m\u00f3n nou incipient amb el gran llibre de l&#8217;<em>Apocalipsi<\/em> que, d&#8217;alguna manera, tanca el contingut del Nou Testament&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/download-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7310 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/download-1.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"250\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.5. JES\u00daS DE NATZARET, FIGURA CENTRAL DEL MISSATGE B\u00cdBLIC<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>P<\/strong><strong>er\u00f2 abans i principalment hem de referir-nos al protagonista central en la figura de <em>Jes\u00fas<\/em> -anomenat per les circumst\u00e0ncies de l\u2019\u00e8poca, el <em>Fill de D\u00e9u<\/em> i de <em>Maria<\/em>-, embolcallat mitjan\u00e7ant unes extraordin\u00e0ries i fabuloses escenes de tot un imaginari que configura la cova de\u00a0<em>Betlem<\/em> i la narraci\u00f3 evang\u00e8lica de la seva inf\u00e0ncia &#8211;<em>el nen\u00a0creixia i s&#8217;enfortia, ple d&#8217;enteniment<\/em>-, per\u00f2 realment:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jove <em>profeta<\/em> de paraules benaurades i fets compromesos,<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Acollidor<\/em> humil dels m\u00e9s febles, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Assassinat<\/em> amb el turment d\u2019una crucifixi\u00f3 cruel al <em>Calvari<\/em> i <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Vivent i present<\/em> en la hist\u00f2ria dels nostre m\u00f3n d\u2019avui amb un <em>missatge di\u00e0fan de just\u00edcia, de bondat, de pau, de llibertat i d\u2019amor servicial.<\/em> \u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7311 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia4.jpeg\" alt=\"\" width=\"478\" height=\"329\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">2. LA B\u00cdBLIA, EN GENERA I EN EL SEU CONJUNT DE LLIBRES<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7390\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/biblia4.jpeg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"199\" \/><\/a><\/strong>La\u00a0B\u00edblia\u00a0\u00e9s el conjunt de molts textos religiosos del\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>. La paraula B\u00edblia prov\u00e9 del\u00a0<a title=\"Grec antic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Grec_antic\">grec<\/a>\u00a0(\u03c4\u03b1) \u03b2\u03b9\u03b2\u03bb\u03b9\u03b1,\u00a0<i>(ta) biblia<\/i>, \u00ab(els) llibres\u00bb, plural de \u03b2\u03b9\u03b2\u03bb\u03b9\u03bf\u03bd,\u00a0<i>biblion<\/i>, \u00abllibre\u00bb, originalment el diminutiu de \u03b2\u03b9\u03b2\u03bb\u03bf\u03c2,\u00a0<i>biblos<\/i>, el qual prov\u00e9 de \u03b2\u03c5\u03b2\u03bb\u03bf\u03c2\u2014<i>byblos<\/i>, que significa \u00abpapir\u00bb, de l&#8217;antiga ciutat\u00a0<a title=\"Fen\u00edcia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fen%C3%ADcia\">fen\u00edcia<\/a>\u00a0de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Byblos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Byblos\">Byblos<\/a>, la qual exportava aquest material.<\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Un tema al llarg de la B\u00edblia \u00e9s l&#8217;adoraci\u00f3 de D\u00e9u i la redempci\u00f3 de la humanitat, i d&#8217;acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per D\u00e9u. L&#8217;exegesi o interpretaci\u00f3 d&#8217;aquest missatge central \u00e9s una branca tradicional de la teologia.<\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El catal\u00e0 esdevingu\u00e9, l&#8217;any 1478, la quarta llengua del m\u00f3n a tenir una B\u00edblia impresa, amb la\u00a0<a title=\"B\u00edblia Valenciana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_Valenciana\">B\u00edblia Valenciana<\/a>. La\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Santa Inquisici\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santa_Inquisici%C3%B3\">Santa Inquisici\u00f3<\/a>, per\u00f2, n&#8217;encet\u00e0 un proc\u00e9s de persecuci\u00f3 i hom arrib\u00e0 a dubtar de la seva exist\u00e8ncia, fins al s. XIX.<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Hi ha traduccions completes de la B\u00edblia en 451 idiomes, traduccions d&#8217;un dels dos testaments en 1.185 idiomes m\u00e9s, i porcions del text tradu\u00efdes en prop de 848 altres. En total 2.479 lleng\u00fces disposen de traduccions completes o parcials del llibre.<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliagutemberg.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7323 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliagutemberg.jpeg\" alt=\"\" width=\"388\" height=\"172\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<h3><\/h3>\n<h3><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La B\u00edblia fou tamb\u00e9 el primer llibre impr\u00e8s per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Gutenberg\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gutenberg\">Gutenberg<\/a>.<\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7332 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Redacci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Redacci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Contingut\"><span class=\"tocnumber\">2.<\/span><span class=\"toctext\">Contingut<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Antic_Testament\"><span class=\"tocnumber\">2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Antic Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Nou_Testament\"><span class=\"tocnumber\">2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Nou Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Altres_llibres\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Altres llibres<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#B%C3%ADblia_de_fam%C3%ADlia\"><span class=\"tocnumber\">3.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">B\u00edblia de fam\u00edlia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Divisions_en_cap%C3%ADtols_i_versicles\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Divisions en cap\u00edtols i versicles<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-8\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#G%C3%A8neres_literaris_en_la_B%C3%ADblia\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">G\u00e8neres literaris en la B\u00edblia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Traduccions\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Traduccions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Criticisme_textual\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Criticisme textual<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Dades_curioses\"><span class=\"tocnumber\">8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Dades curioses<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">9.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">10.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-14\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">11.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu tamb\u00e9<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-15\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">12.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/AT.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7324 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/AT.jpeg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"232\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2.1. L&#8217;ANTIC TESTAMENT<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Testamento\">L&#8217;Antic Testament<\/a>\u00a0o les anomenades Escriptures Hebrees\u00a0(tamb\u00e9 dites la\u00a0B\u00edblia Hebrea) \u00e9s la primera part de la\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristiana<\/a>,\u00a0<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup>que explica la hist\u00f2ria des de la\u00a0<a title=\"Creaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creaci%C3%B3\">Creaci\u00f3<\/a>\u00a0de la\u00a0<a title=\"Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>\u00a0fins a l&#8217;\u00faltima\u00a0<a title=\"Profecia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Profecia\">profecia<\/a>\u00a0de la vinguda del\u00a0<a title=\"Messies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">messies<\/a>, realitzada 400 anys abans de l&#8217;era cristiana. La designaci\u00f3 &#8216;Antic Testament&#8217; prov\u00e9 del\u00a0<a title=\"Grec antic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Grec_antic\">grec<\/a>\u00a0\u0397 \u03a0\u03b1\u03bb\u03b1\u03b9\u03b1 \u0394\u03b9\u03b1\u03b8\u03b7\u03ba\u03b7,\u00a0<i>I Palea Diathiki<\/i>, que significa <em>\u00abantic pacte\u00bb<\/em>, en refer\u00e8ncia a l&#8217;antic pacte de\u00a0<a title=\"D\u00e9u\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u\">D\u00e9u<\/a>\u00a0amb la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hum\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hum%C3%A0\">humanitat<\/a>\u00a0(principalment amb el poble elegit d&#8217;<a title=\"Israel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Israel\">Israel<\/a>) per mitj\u00e0 del qual vindria el\u00a0<a title=\"Messies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">messies<\/a>\u00a0a salvar-los. Aquesta denominaci\u00f3 s&#8217;obt\u00e9 per contraposici\u00f3 amb el <em>\u00abnou pacte\u00bb<\/em> (&#8216;<a title=\"Nou Testament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament&#8217;<\/a>) entre els homes i D\u00e9u operat amb la vinguda de\u00a0<a title=\"Crist\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crist\">Crist<\/a>\u00a0a la terra. Els textos que la componen coincideixen m\u00e9s o menys amb el\u00a0<a title=\"Tanakh\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tanakh\">Tanakh<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Judaisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme<\/a>, tot i que aquest cont\u00e9 els mateixos llibres que l&#8217;Antic Testament can\u00f2nic cristi\u00e0, no coincideixen ni en l&#8217;ordre ni en els noms.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/AT2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7325\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/AT2.jpeg\" alt=\"\" width=\"371\" height=\"156\" \/><\/a>L&#8217;Antic Testament \u00e9s un text molt complex per estar compost per llibres escrits en m\u00faltiples g\u00e8neres i en diferents \u00e8poques hist\u00f2riques de el poble hebreu.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a la majoria dels llibres, es poden recon\u00e8ixer quatre tradicions liter\u00e0ries que els componen (d&#8217;acord amb la hip\u00f2tesi document\u00e0ria):<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_yahvista\">La tradici\u00f3 Jahvista<\/a>, que fa \u00fas de el terme Senyor per referir-se a D\u00e9u, a el que presenta antropom\u00f2rfic, manifestat de forma humana. Aquest g\u00e8nere \u00e9s probablement propi de el regne hebreu de sud o de Jud\u00e1.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_eloh%C3%ADsta\">La tradici\u00f3 Eloh\u00edsta<\/a>, que fa \u00fas de el terme Elohim per referir-se a D\u00e9u, a el que presenta m\u00e9s intranscendent. Aquest g\u00e8nere \u00e9s probablement propi de el regne hebreu de nord o d&#8217;Israel.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_sacerdotal\">La tradici\u00f3 Sacerdotal<\/a>, que se centra en q\u00fcestions de l&#8217;culte judaic, i que inclou el relat que es troba a el principi de tot l&#8217;Antic Testament: la primera versi\u00f3 de la Creaci\u00f3 en el llibre de la G\u00e8nesi (la segona versi\u00f3 de la Creaci\u00f3 ve immediatament despr\u00e9s i \u00e9s de tradici\u00f3 yavista).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_deuteron%C3%B3mica\">La tradici\u00f3 Deuteron\u00f3mica<\/a>, que se centra en el compliment de la Llei, per haver estat escrita en el que alguns han identificat com la troballa de la Llei en temps del rei Josies. Precisament el llibre de l&#8217;Deuteronomi pertany a aquest g\u00e9nero.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/generesliterarisbiblics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7326 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/generesliterarisbiblics.jpeg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"209\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es poden recon\u00e8ixer els seg\u00fcents g\u00e8neres literaris en l&#8217;Antic Testament:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libros_hist%C3%B3ricos\">L&#8217;hist\u00f2ric:<\/a>: Abasta tots els textos en forma de relat. Inclou: hist\u00f2ries reals, noveladas i fict\u00edcies; relats populars (mites, llegendes, sagues, contes); dades informatives, i biogr\u00e0fics; relats que anuncien la vinguda de l&#8217;Messies.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ley_mosaica\">El llegislatiu:<\/a>\u00a0Col\u00b7leccions de normes i preceptes pels quals es regia el poble hebreu, tant en el civil com en el religi\u00f3s.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.cstad.edu.es\/Archivos\/sermonesporfetismo.pdf\">El prof\u00e8ticc:<\/a>\u00a0Dites i discursos pronunciats per un profeta (missatger que parla en nom de D\u00e9u). Inclou oracles, relats biogr\u00e0fics, visions i accions simb\u00f2liques.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%ADrica\">El l\u00edric:<\/a> Textos po\u00e8tics, generalment en vers, que expressen sentiments i viv\u00e8ncies profunds. Inclou cants d&#8217;amor, triaves de dolor, poemes d&#8217;oraci\u00f3.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_sapiencial\">El sapiencial:<\/a> Col\u00b7leccions de sent\u00e8ncies, proverbis, al\u00b7legories i refranys que expressen de forma popular i raonada l&#8217;experi\u00e8ncia de vida pr\u00f2pia de l&#8217;sabio.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot seguit es detallen els llibres propis de l&#8217;Antic Testament, la qual cosa s&#8217;ha acolorit de blau cel per cercar-ne m\u00e9s informaci\u00f3, per\u00f2 amb el detall seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0L&#8217;enunciat del llibre correspon a informaci\u00f3 en llengua catalana.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El n\u00famero al final de cada llibre correspon a informaci\u00f3 en llengua castellana.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pentateuc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7327 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pentateuc.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"179\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.1. EL PENTATEUC I LA TOR\u00c0<\/strong><\/span><\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A8nesi\">G\u00e8nesi<\/a>: El llibre de la G\u00e8nesi relata la hist\u00f2ria de la creaci\u00f3 de l&#8217;m\u00f3n, el relat de la caiguda d&#8217;Adam de la llar d&#8217;l&#8217;Ed\u00e8n, la narraci\u00f3 de l&#8217;Diluvi Universal, la hist\u00f2ria de la Torre de Babel, l&#8217;anomenat de l&#8217;patriarca Abraham i la aparici\u00f3 de les 12 tribus d&#8217;Israel que acabarien vivint a Egipte <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nesis\">(1)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88xode\">\u00c8xode<\/a>: Els principals fets de el llibre giren al voltant de la partida dels esclaus hebreus d&#8217;Egipte, sota el lideratge de Mois\u00e8s, i culmina fervorosament amb el lliurament de la Sagrada Tor\u00e0 a la muntanya Sina\u00ed <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89xodo\">(2)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lev%C3%ADtic\">Lev\u00edtic<\/a>: Aquest llibre tracta els temes de les lleis referides als sacrificis, la consagraci\u00f3 dels sacerdots i les lleis referides a la puresa i santedat; majorment manaments per als grups levites i sacerdotals <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lev%C3%ADtico\">(3)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Nombres\">Nombres<\/a>: Aquest llibre narra els manaments donats durant les estades al Sina\u00ed, el desert de Qades-Barnea i els plans de Moab (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAmeros\">4)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deuteronomio\">Deuteronomi<\/a>: Aquest llibre relata el que va succeir des del lliurament de les Taules de la Llei fins a l&#8217;arribada als plans de Moab. \u00c9s considerat el discurs final de Mois\u00e8s abans de morir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deuteronomio\">(5)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibreshistorics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7328 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibreshistorics.jpeg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"206\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2. ELS LLIBRES HIST\u00d2RICS<\/strong><\/span><\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Josu%C3%A8\">Llibre de Josu\u00e9<\/a>: Aquest llibre narra la conquesta de la Terra Promesa i el repartiment que Josu\u00e9 efectua entre les diverses tribus. Despr\u00e9s tracta alguns temes de l&#8217;Assemblea de Siquem i de les disposicions de Josu\u00e9. \u00c9s considerat llibre prof\u00e8tic en el c\u00e0non jueu <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Josu%C3%A9\">(6)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Jutges\">Llibre dels Jutges<\/a>: Narra el per\u00edode que va des de la mort de Josu\u00e8 fins al naixement de Samuel, un temps en qu\u00e8 el poble d&#8217;Israel ha abandonat la seva vida n\u00f2mada i acaba d&#8217;instal\u00b7lar-se com semisedentarios primer i agricultors despr\u00e9s, habitant en cases de material o barraques de tova. \u00c9s considerat llibre prof\u00e8tic en el c\u00e0non jueu <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_los_Jueces\">(7)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Rut\">Llibre de Ruth<\/a>: El llibre narra la hist\u00f2ria d&#8217;Elimelec, 1 efratita de Betlem de Jud\u00e0 que va emigrar amb la seva fam\u00edlia a pa\u00eds de Moab. La seva dona es deia Noem\u00ed i els seus fills, Mahlon i Quili\u00f3n. A el morir Elimelec, els seus dos fills es van casar amb Orpa i Rut de Moab, respectivament <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Rut\">(8)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primer_llibre_de_Samuel\">I Llibre de Samuel<\/a>: Aquest llibre explica la hist\u00f2ria de Samuel i el regnat de rei Sa\u00fcl fins a la seva mort, incloent la guerra dels israelites contra els filisteus i la gran gesta del jove pastor David a l&#8217;derrotar el gegant Goliat. \u00c9s considerat llibre prof\u00e8tic en el c\u00e0non jueu <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/I_Samuel\">(9).<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segon_de_Samuel\">II Segon Llibre de Samuel<\/a>: sent la continuaci\u00f3 d&#8217;I Samuel, explica la hist\u00f2ria d&#8217;Israel a partir de la mort del rei Sa\u00fcl i el subseg\u00fcent regnat de David, amb un suplement a la fin <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Samuel\">(10)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primer_llibre_dels_Reis\">I Primer Llibre dels Reis<\/a>: Aquest llibre explica la hist\u00f2ria de l&#8217;regnat de Salom\u00f3, fill de David i dels regnes de Jud\u00e1 i Israel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/I_Reyes\">(11).<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segon_llibre_dels_Reis\">II Segon Llibre dels Reis<\/a>: En aquest llibre continua la hist\u00f2ria dels regnes de Jud\u00e1 i Israel des de la mort de Salom\u00f3 fins a la caiguda de Samaria i de Jerusalem, cal ressaltar que tots els reis d&#8217;Israel van fer el mal als ulls de D\u00e9u , entre ells, Jeroboam, Omr\u00ed, Ahab i Jezabel, Osees i Joahaz. Tamb\u00e9 relata els miracles de l&#8217;profeta Eliseu i a la fi de el llibre es continua la hist\u00f2ria per culminar en l&#8217;Exili de Babil\u00f2nia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Reyes\">(12)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primer_llibre_de_les_Cr%C3%B2niques\">I Llibre de Cr\u00f2niques o I Paralip\u00f3menos<\/a>: Aquest llibre en particular narra el per\u00edode compr\u00e8s des dels or\u00edgens fins a la mort de David. Explica la hist\u00f2ria des d&#8217;Adam fins a Sa\u00fcl en la seva primera meitat i despr\u00e9s la de David <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/I_Cr%C3%B3nicas\">(13).<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segon_llibre_de_les_Cr%C3%B2niques\">II Llibre\u00a0 Cr\u00f2niques o II Paralip\u00f3menos:<\/a> Aquest llibre en particular narra el per\u00edode compr\u00e8s entre la mort de David i l&#8217;alliberament final. Explica la hist\u00f2ria de cada rei de manera molt esquem\u00e0tica i no exhaustiva, indicant en general: nom de el pare, nom de la mare, durada de l&#8217;regnat, successor, lloc de la sepultura, principals esdeveniments i sincronia de cadascun dels reis d&#8217;Israel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Cr%C3%B3nicas\">(14)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Esdres\">Llibre d&#8217;Esdres<\/a>: Esdres tracta especialment de la reconstrucci\u00f3 del Temple i de l&#8217;organitzaci\u00f3 legal de l&#8217;judaisme <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esdras\">(15)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Nehemies\">Llibre de Nehemies o II Llibre d&#8217;Esdres<\/a>: aquest llibre narra la reconstrucci\u00f3 de les muralles de Jerusalem, l&#8217;arranjament de el temple i les reformes dutes a terme per Nehemies <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Nehem%C3%ADas\">(16)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Tobies\">Llibre de Tobies<\/a>: \u00c9s part de l&#8217;c\u00e0non cat\u00f2lic i ortodox mes no el de la majoria de les esgl\u00e9sies protestants i la religi\u00f3 jueva. Aquest llibre relata l&#8217;acompanyament que l&#8217;arc\u00e0ngel Rafael fa a un jove ple de fe, que buscar\u00e0 dona i finalment es casa despr\u00e9s de superar enormes dificultats amb l&#8217;ajuda de l&#8217;\u00e0ngel enviat per D\u00e9u. \u00c9s una apologia dels valors familiars i humans <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Tobit\">(17)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Judit\">Llibre de Judith<\/a>: El llibre explica la hist\u00f2ria de Judit filla de Merar\u00ed en plena guerra d&#8217;Israel contra l&#8217;ex\u00e8rcit assir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Judit\">(18<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Ester\">Llibre d&#8217;Esther<\/a>: \u00c9s de gran valor entre el poble jueu, ja que narra la salvaci\u00f3 dels jueus d&#8217;un extermini imminent preparat per Haman l&#8217;Amalequites. Aquesta salvaci\u00f3 es commemora amb la festa de Purim <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Ester\">(19)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primer_llibre_dels_Macabeus\">I Llibre de Macabeus<\/a>: forma part de l&#8217;c\u00e0non cat\u00f2lic i ortodox mes no de l&#8217;c\u00e0non protestant i jueu. Macabeus narra l&#8217;intent d&#8217;hel\u00b7lenitzar per la for\u00e7a als jueus per part d&#8217;Ant\u00edoco IV Ep\u00edfanes <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_I_de_los_Macabeos\">(20)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segon_llibre_dels_Macabeus\">II Llibre de Macabeus<\/a>: El llibre se centra en dues festes religioses: la Dedicaci\u00f3 del Temple despr\u00e9s de la seva reconstrucci\u00f3 (J\u00e1nuca), i el dia en qu\u00e8 Nicanor assetja el temple. Tamb\u00e9 explica la hist\u00f2ria d&#8217;Heliodoro, i el martiri de El\u00e9azaro, i dels set germans i la seva mare. A l&#8217;igual que I Macabeus, \u00e9s part de l&#8217;c\u00e0non cat\u00f2lic i ortodox mes no del de la majoria dels protestants i els jueus <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segundo_libro_de_los_Macabeos\">(21)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sapiencials.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7329 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sapiencials.jpeg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"212\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>2.1<\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>.3. ELS LLIBRES SAPIENCIALS<\/strong><\/span><\/span><\/h2>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Job\">Llibre de Job<\/a>: Aquest llibre, explica la hist\u00f2ria de Job (B\u00edblia), un home just i temor\u00f3s de D\u00e9u que \u00e9s provat durament per veure si negava a D\u00e9u i s&#8217;apartava d&#8217;ell <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Job\">(22)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Salms\">Llibre dels Salm<\/a>s: Aquest llibre cont\u00e9 salms i oracions, majorment del rei David <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_los_salmos\">(23)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proverbis\">Llibre del Proverbis<\/a>: s\u00f3n els ensenyaments de la filosofia teol\u00f2gica que ensenyen a l&#8217;home a ser com els savis i a viure en conseq\u00fc\u00e8ncia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proverbios\">(24)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eclesiast%C3%A8s\">Llibre de l&#8217;Eclesiast\u00e8s o Coh\u00e8let:<\/a> \u00c9s el compendi de les meditacions de Salom\u00f3. Despr\u00e9s d&#8217;investigar la vida i veure que tot \u00e9s vanitat, discorre que l&#8217;\u00fanic important en la vida \u00e9s guardar la Paraula de D\u00e9u, per la qual serem jutjats <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_del_Eclesiast%C3%A9s\">(25)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%A0ntic_dels_C%C3%A0ntics\">El C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics<\/a>: Tracta de dos amants, Salom\u00f3 i Sulamit, que han estat obligats a separar-se <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cantar_de_los_Cantares\">(26)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_la_Saviesa\">Llibre de la Saviesa<\/a>: pertany a el c\u00e0non cat\u00f2lic i ortodox. Aquest llibre es dirigeix \u200b\u200bals germans del seu autor alertant-los sobre la ru\u00efna als quals els conduiran la idolatria i l&#8217;ateisme si es deixessin portar per ells <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_la_Sabidur%C3%ADa_de_Salom%C3%B3n\">(27)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sir%C3%A0cida\">Llibre de l&#8217;Eclesi\u00e0stic o Sir\u00e0cida<\/a>: El llibre est\u00e0 dirigit als jueus piadosos que vulguin viure la vida segons la Llei, sense oblidar els pagans que vulguin saber el que els espera a l&#8217;convertir-se en bons jueus <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_la_Sabidur%C3%ADa_de_Jes%C3%BAs_ben_Sir%C3%A1\">(28)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/profetics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7330 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/profetics.jpeg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"257\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.4. ELS LLIBRES LLIBRES PROF\u00c8TICS<\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/profetesmajors.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7382 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/profetesmajors.jpeg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"224\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.4.1 ELS PROFETES MAJORS<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vet a continuaci\u00f3 els llibres del Profetes majors:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Isa%C3%AFes\">Llibre d&#8217;Isa\u00efes<\/a>: Aquest llibre cont\u00e9 profecies amb molt vius esclats de <\/strong><strong>primerencs somnis i aspiracions d&#8217;una redempci\u00f3 universal per a tots els pobles de la terra. L&#8217;exegesi moderna el divideix en al menys tres grans col\u00b7leccions de poemes prof\u00e8tics (Cap\u00edtols 1-35, 40-55 i 56-66), i un ap\u00e8ndix hist\u00f2ric (Cap\u00edtols 36-39), en part paral\u00b7lel o repr\u00e8s de parts o passatges de II Reis <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Isa%C3%ADas\">(29<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Jeremies\">Llibre de Jeremies<\/a>: Aquest llibre cont\u00e9 la hist\u00f2ria i profecies de Jeremies, un gentilhome jueu summament sensible, que des de molt jove es va sentir obligat a conscienciar el poble de la necessitat de ser fidels i obedients davant D\u00e9u. De manera insistent profetitzar l&#8217;exili i desterrament de la vila i dels reis de Jud\u00e0 per Nabucodonosor de Babil\u00f2nia, pel que moltes vegades es va ficar en problemes amb les autoritats civils i religioses del Regne de Jud\u00e0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Jerem%C3%ADas\">(30)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_les_lamentacions\">Llibre de les Lamentacions<\/a>: Aquest llibre cont\u00e9 quatre lamentacions acr\u00f2stic-alef\u00e1ticas, i una oraci\u00f3, escrites amb motiu de la devastaci\u00f3 de Jerusalem despr\u00e9s de caure a les mans de Nabucodonosor II. Evoquen vivament els horrors de el lloc, caiguda i destrucci\u00f3 de Jerusalem, i la insondable pena de veure els jueus humiliats, marxant cap a l&#8217;exili, portats com ovelles pels conqueridors babilonis <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_las_Lamentaciones\">(31)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Baruc\">Llibre de Baruc<\/a>: Baruc o Baruc \u00c9s un text que pertany a el c\u00e0non cat\u00f2lic i ortodox mes no a el de la majoria dels protestants i jueus. \u00c9s una s\u00e8rie de documents adscrits a Baruc o Baruc, escriviu i secretari de l&#8217;profeta Jeremies, en on es alli\u00e7ona als jueus sobre com afrontar i suportar l&#8217;exili i captivitat amb responsabilitat i dignitat, i lleialtat a el Senyor. Nombrosos autors, aix\u00ed com editors dels escrits b\u00edblics, presenten com un cos de text independent de el cos d&#8217;aquest llibre de Baruc, el Cap\u00edtol 6, que cont\u00e9 una Ep\u00edstola adscrita a l&#8217;profeta Jeremies<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Baruc\"> (32)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Ezequiel\">Llibre d&#8217;Ezequiel<\/a>: En la introducci\u00f3, D\u00e9u lliura a l&#8217;profeta els lineamientos de la seva missi\u00f3 prof\u00e8tica, mentre que els cap\u00edtols seg\u00fcents detallen una llarga s\u00e8rie d&#8217;amenaces i futurs c\u00e0stigs per a Jerusalem i Jud\u00e0, per als falsos profetes i, en general, per tots els jueus que han pecat abans de la invasi\u00f3 de Nabucodonosor<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Ezequiel\"> (33)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Daniel\">Llibre de Daniel<\/a>: Aquest llibre \u00e9s la suma de fins a dotze diferents documents que relaten hist\u00f2ries i visions adscrites a Daniel, un savi i conseller jueu de l&#8217;exili que va prestar els seus serveis en les corts de reis babilonis. En el c\u00e0non jueu, el llibre de Daniel no \u00e9s considerat part dels llibres dels Profetes, sin\u00f3 com a part dels Ketuvim (Escrits inspirats pel Ruaj haKodesh). En el c\u00e0non cat\u00f2lic s&#8217;agrega la hist\u00f2ria de Susanna i la de l&#8217;Drac <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Daniel\">(34)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/profetesmenors.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7383 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/profetesmenors.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"231\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.4.2. ELS PROFETES MENORS<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vet a continuaci\u00f3 els llibres dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Profetes_menors\">Profetes menors<\/a>:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Osees\">Llibre d&#8217;Osees<\/a>: Aquest llibre relata una profecia que es divideix en dues parts <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Oseas\">(35)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Joel\">Llibre de Joel<\/a>: El llibre de Joel es troba dividit en dues parts clarament diferenciades. A la primera, una devastadora plaga de llagostes destrueix el pa\u00eds, produint una celebraci\u00f3 penitencial entre les v\u00edctimes. La segona part tracta sobre els fruits de la penit\u00e8ncia i de l&#8217;alliberament que anuncia una redempci\u00f3 futura<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Oseas\"> (36)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Am%C3%B3s\">Llibre d&#8217;Am\u00f3s:<\/a> Aquest llibre d\u00f3na un missatge d&#8217;advert\u00e8ncia cap a les nacions paganes i els pecadors de Jud\u00e1 i Israel ja que seran jutjats per Senyor (D\u00e9u) i castigats per\u00f2 eventualment podrien ser perdonats <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Am%C3%B3s\">(37)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Abd%C3%ADas\">Llibre d&#8217;Abdies o d&#8217;Obadi\u00e0<\/a>: El llibre d&#8217;Abd\u00edas profetitza la venjan\u00e7a del Senyor contra Edom, que arribar\u00e0 al 312 amb la seva conquesta per part dels \u00e0rabs<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Abd%C3%ADas\"> (38)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Jon%C3%A0s\">Llibre de Jon\u00e0s<\/a>: El llibre d\u00f3na compte de l&#8217;profeta Jon\u00e0s i una hist\u00f2ria ben coneguda a la qual D\u00e9u mana Jon\u00e0s profetitzar o predicar a el poble de N\u00ednive per persuadir-los de penedir-se o rebre destrucci\u00f3 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Jon%C3%A1s\">(39)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Miquees\">Llibre de Miquees<\/a>: Aquest llibre tracta sobre el c\u00e0stig de D\u00e9u sobre el regne de nord per pecats com: idolatria, adoraci\u00f3 de Baal, sacrificis, rituals de nens, m\u00e0gia i encanteris <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Miqueas\">(40)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Nahum\">Llibre de Nah\u00fam<\/a>: Nah\u00fam profetitza la destrucci\u00f3 de N\u00ednive, que simbolitza l&#8217;alliberament de totes les esclavituds<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Nahum\"> (41)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Habacuc\">Llibre de Habacu<\/a>c: Aquest llibre narra els dies finals de l&#8217;Imperi Assiri i el principi de l&#8217;domini de Babil\u00f2nia a escala mundial sota Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Habacuc\"> (42)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Sofonies\">Llibre de Sofonies<\/a>: El llibre d&#8217;Sofonies \u00e9s una invitaci\u00f3 a la penit\u00e8ncia i una afirmaci\u00f3 de l&#8217;amor de D\u00e9u cap al poble<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Sofon%C3%ADas\"> (43)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Ageu\">Llibre d&#8217;Ageu<\/a>: Aquest llibre tracta principalment de la reconstrucci\u00f3 del Temple i es divideix en quatre discursos o sermons que es troben en ordre cronol\u00f2gic <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Hageo\">(44<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Zacaries\">Llibre de Zacaries<\/a>: Aquest llibre parla principalment sobre la restauraci\u00f3 de l&#8217;Temple i de Jerusalem i de la coronaci\u00f3 de l&#8217;Summe sacerdot Josu\u00e9 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Zacar%C3%ADas\">(45)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Malaquies\">Llibre de Malaquies<\/a>: Aquest \u00e9s l&#8217;\u00faltim llibre de l&#8217;Antic Testament que retreu les actituds de les fam\u00edlies a l&#8217;separar-se i el comportament dels sacerdots pel no compliment a l&#8217;culte div\u00ed <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Malaqu%C3%ADas\">(46)<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7331 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#C%C3%A0non_de_l'Antic_Testament\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">C\u00e0non de l&#8217;Antic Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Pentateuc\"><span class=\"tocnumber\">1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Pentateuc<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_hist%C3%B2rics\"><span class=\"tocnumber\">1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres hist\u00f2rics<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_sapiencials\"><span class=\"tocnumber\">1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres sapiencials<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_prof%C3%A8tics\"><span class=\"tocnumber\">1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres prof\u00e8tics<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_dels_profetes_majors\"><span class=\"tocnumber\">1.4.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres dels profetes majors<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-7\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_dels_profetes_menors\"><span class=\"tocnumber\">1.4.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres dels profetes menors<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-8\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_deuterocan%C3%B2nics\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres deuterocan\u00f2nics<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Llibres_perduts\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres perduts<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Lleng%C3%BCes_i_traduccions\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Lleng\u00fces i traduccions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Hist%C3%B2ria\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">6\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu tamb\u00e9<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament#Refer%C3%A8ncies\"><strong><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>Refer\u00e8ncies<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/NT.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7333 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/NT.jpeg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"191\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2.2. EL NOU TESTAMENT<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">El\u00a0Nou Testamen<\/a>t, tamb\u00e9 anomenat o dit Testament Grec\u00a0o\u00a0Escriptures gregues, \u00e9s el recull de llibres de la\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristiana<\/a>\u00a0escrits despr\u00e9s del naixement de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jesucrist\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jesucrist\">Jesucrist<\/a>. El terme catal\u00e0 prov\u00e9 de la traducci\u00f3 del\u00a0<a title=\"Llat\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llat\u00ed<\/a>\u00a0<i>Novum Testamentum<\/i>, i aquesta del\u00a0<a title=\"Grec antic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Grec_antic\">grec<\/a>\u00a0\u0397 \u039a\u03b1\u03b9\u03bd\u03b7 \u0394\u03b9\u03b1\u03b8\u03b7\u03ba\u03b7,\u00a0<i>I Keni Diathiki<\/i>, que significa \u00abEl Nou Pacte\u00bb o Testament. Aquest terme va ser utilitzat pels primers cristians per descriure la seva relaci\u00f3 amb\u00a0<a title=\"D\u00e9u\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u\">D\u00e9u<\/a>\u00a0(d&#8217;acord amb\u00a0<a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.biblija.net\/biblija.cgi?m=2Co+3:6-15&amp;l=ca\" rel=\"nofollow\">2Co\u00a03:6-15<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.biblija.net\/biblija.cgi?m=He+19:15-20&amp;l=ca\" rel=\"nofollow\">He\u00a019:15-20<\/a>), fent refer\u00e8ncia al \u00abpacte nou\u00bb entre D\u00e9u i la humanitat en oposici\u00f3 al \u00abpacte antic\u00bb o \u00ab<a title=\"Antic Testament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>\u00ab, operat amb el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Poble d'Israel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poble_d%27Israel\">poble d&#8217;Israel<\/a>: D\u00e9u, que en temps antics havia establert la seva alian\u00e7a amb aquest poble, va fer una nova i definitiva alian\u00e7a amb la humanitat sencera, mitjan\u00e7ant el seu Fill, Jesucrist, el qual, despr\u00e9s d&#8217;anunciar la bona nova de la salvaci\u00f3, va ser condemnat a morir en creu i va\u00a0<a title=\"Resurrecci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3\">ressuscitar<\/a>\u00a0el tercer dia.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al voltant d&#8217;aquesta afirmaci\u00f3 fonamental de la fe dels primers cristians va n\u00e9ixer el Nou Testament o Nova Alian\u00e7a, un recull de vint-i-set escrits, redactats gaireb\u00e9 tots durant la segona meitat del\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Segle I dC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_I_dC\">segle I dC<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Nou Testament va ser escrit per diverses persones de les quals en sabem ben poc. Segons la tradici\u00f3, els llibres van ser escrits pels\u00a0<a title=\"Ap\u00f2stol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ap%C3%B2stol\">ap\u00f2stols<\/a>\u00a0o llurs seguidors (Marc i Lluc). Abans del\u00a0<a title=\"Segle XVIII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XVIII\">segle XVIII<\/a>\u00a0tret de l&#8217;ep\u00edstola als Hebreus, el\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>\u00a0no va dubtar de l&#8217;autoria dels llibres.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Avui dia, els fil\u00f2legs accepten l&#8217;autenticitat de l&#8217;autoria de nom\u00e9s 7 ep\u00edstoles de sant Pau:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_romanos\">Ep\u00edstola als Romans,\u00a0<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primera_ep%C3%ADstola_a_los_corintios\">Ep\u00edstola I als Corintios,<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segunda_ep%C3%ADstola_a_los_corintios\">Ep\u00edstola II als Corintios,<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_g%C3%A1latas\"><strong>Ep\u00edstola als G\u00e0lates, <\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_filipenses\"><strong>Ep\u00edstola als Filipencs, <\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primera_ep%C3%ADstola_a_los_tesalonicenses\"><strong>Ep\u00edstola I als Tessalonisencs,<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segunda_ep%C3%ADstola_a_los_tesalonicenses\">Ep\u00edstola II als Tessalonisencs<\/a><\/strong> <strong>i<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_Filem%C3%B3n\"><strong>Filem\u00f3<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha divisi\u00f3 en l&#8217;acceptaci\u00f3 de:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segunda_ep%C3%ADstola_a_los_tesalonicenses\"><strong>Ep\u00edstola II als Tessalonisencs, <\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_colosenses\">Ep\u00edstola als Colossencs,<\/a> i <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_efesios\"><strong>Ep\u00edstola als Efesis<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els te\u00f2legs evang\u00e8lics accepten:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;autoria de les cartes pastorals <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstolas_a_Timoteo\">1 i 2 Timoteu<\/a>, i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_Tito\">Titus<\/a>. <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_a_los_hebreos\">la carta als cristians Hebreus<\/a>, \u00e9s un\u00e0nime la postura dels exegetes, tan cat\u00f2lics com protestants, que Pau no la va escriure sin\u00f3 que va ser un autor que seguia la teologia de l&#8217;\u00faltim dels ap\u00f2stols.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No s&#8217;ha arribat a cap consens sobre l&#8217;autoria de la resta dels llibres. <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dels\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Evangelis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangelis\">evangelis<\/a>, la situaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s controvertible: <\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi ha cap refer\u00e8ncia dintre del text a l&#8217;autor (\u00e9s a dir, s\u00f3n an\u00f2nims).\u00a0<\/strong><strong>L&#8217;autoria dels evangelis \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de tradici\u00f3. <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un altre problema sobre l&#8217;autoria dels evangelis est\u00e0 relacionada amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangelis_sin%C3%B2ptics\"><em>\u00abProblema Sin\u00f2ptic\u00bb<\/em><\/a>, que pot suggerir que els evangelis van ser escrits per un sol autor, o que es van basar exclusivament en un altre escrit que s&#8217;ha perdut. <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per llegir m\u00e9s sobre aquesta teoria, vegeu l&#8217;article\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Evangelis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangelis\">Evangelis<\/a>. Per\u00f2 diguem diguem unes paraules sobre els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangelis_sin%C3%B2ptics\">Evangelis Sin\u00f2ptics<\/a> i l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Joan\">Evangeli de Sant Joan<\/a> tal i com cl\u00e0ssicament han estat comentats:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\">Evangeli de Sant Marc<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Evangeli de Sant Mateu<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Lluc\">Evangeli de Sant Lluc<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Joan\">Evangeli de Sant Joan<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi ha cap consens sobre l&#8217;autoria dels llibres ap\u00f2crifs del Nou Testament, ni dels llibres coptes. Com la majoria dels escrits antics, nom\u00e9s n&#8217;hi ha c\u00f2pies, per\u00f2 no ha sobreviscut cap original.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/canon.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7384 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/canon.jpeg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"182\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canon_b%C3%ADblico\">C\u00e0non de la B\u00edblia<\/a> i, en concret, el del Nou Testament fou fruit d&#8217;un desenvolupament al llarg de molts segles. No ser\u00e0 fins a l&#8217;any\u00a0<a title=\"1563\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1563\">1563<\/a>\u00a0amb el\u00a0<a title=\"Concili de Trento\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_de_Trento\">Concili de Trento<\/a>\u00a0que qued\u00e0 definitivament tancat.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Fragment Muratori\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fragment_Muratori%C3%A0\">Fragment Muratori\u00e0<\/a>, que data per alguns de l&#8217;any 170 (sobre la base d&#8217;una refer\u00e8ncia interna al papa\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pius I\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pius_I\">Pius I<\/a>\u00a0i arguments esgrimits per\u00a0<a class=\"new\" title=\"Bruce Metzger (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Bruce_Metzger&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Bruce Metzger<\/a>), i segons altres del\u00a0<a title=\"Segle IV\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_IV\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">iv<\/span><\/a>\u00a0(segons l&#8217;<i>Anchor Bible Dictionary<\/i>), fou el primer intent d&#8217;establir un c\u00e0non del Nou Testament en el cristianisme oficial. \u00c9s similar, per\u00f2 no id\u00e8ntic, al c\u00e0non modern del Nou Testament.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any\u00a0<a title=\"397\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/397\">397<\/a>\u00a0dC. el papa\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sirici I\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sirici_I\">Sirici I<\/a>\u00a0convoc\u00e0 el\u00a0<a class=\"new\" title=\"Tercer concili de Cartago (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Tercer_concili_de_Cartago&amp;action=edit&amp;redlink=1\">tercer concili de Cartago<\/a>\u00a0amb la finalitat de formar el c\u00e0non del nou testament i havent de triar entre m\u00e9s d&#8217;un centenar d&#8217;evangelis, ep\u00edstoles i gaireb\u00e9 mil cartes.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment al\u00a0<a title=\"Segle XVI\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XVI\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xvi<\/span><\/a>\u00a0s&#8217;impos\u00e0 la versi\u00f3 de la\u00a0<a title=\"Vulgata\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vulgata\">Vulgata<\/a>, traducci\u00f3 de la B\u00edblia al llat\u00ed feta per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sant Jeroni\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jeroni\">Sant Jeroni<\/a>\u00a0i oficialitzada pel\u00a0<a title=\"Concili de Trento\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_de_Trento\">Concili de Trento<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/evangelis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7334 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/evangelis.jpeg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"202\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.1. ELS EVANGELIS<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Evangelis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangelis\">Evangelis<\/a>\u00a0descriuen la vida, mort i resurrecci\u00f3 de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jesucrist\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jesucrist\">Jesucrist<\/a>:<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Evangeli segons Mateu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Evangeli segons Mateu\u00a0<\/a>-escrit suposadament per Mateu-, ap\u00f2stol de Jesucrist i excobrador d&#8217;impostos.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Evangeli segons Marc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\">Evangeli segons Marc\u00a0<\/a>\u00a0-escrit\u00a0 suposadament per Marc-, ap\u00f2stol de\u00a0<a title=\"Sant Pere\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pere\">Pere<\/a>\u00a0i de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pau de Tars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Tars\">Pau<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Evangeli segons Lluc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Lluc\">Evangeli segons Lluc<\/a> -escrit suposadament per Lluc-, doctor, ap\u00f2stol de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pau de Tars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Tars\">Pau<\/a>\u00a0a qui va acompanyar en alguns viatges.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Evangeli segons Joan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Joan\">Evangeli segons Joan<\/a> -escrit per l&#8217;ap\u00f2stol de Jesucrist-, Joan.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibreshist.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7335 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibreshist.jpeg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"201\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.2.2. ELS LLIBRES HIST\u00d2RICS<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s de les hist\u00f2ries de la vida de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jesucrist\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jesucrist\">Jesucrist<\/a>, el llibre dels\u00a0<a title=\"Fets dels Ap\u00f2stols\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">Fets dels Ap\u00f2stols<\/a>, descriu la hist\u00f2ria d&#8217;all\u00f2 que s&#8217;ha anomenat \u00abEsgl\u00e9sia Primitiva\u00bb, \u00e9s a dir, del comen\u00e7ament de l&#8217;esgl\u00e9sia cristiana i la seva extensi\u00f3 a\u00a0<a title=\"Europa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"\u00c0sia Menor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80sia_Menor\">\u00c0sia Menor<\/a>. Va ser escrit per\u00a0<a title=\"Lluc (evangelista)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluc_(evangelista)\">Lluc<\/a>\u00a0com a segona part del seu tractat sobre la hist\u00f2ria del cristianisme, la primera part del qual \u00e9s l&#8217;evangeli que porta el seu nom.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/epistoles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7336 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/epistoles.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"246\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.2.3. LES CARTES O EP\u00cdSTOLES<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les cartes o\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ep\u00edstoles\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstoles\">ep\u00edstoles<\/a>, s\u00f3n cartes o lletres escrites a persones i\/o congregacions cristianes. Contenen temes teol\u00f2gics importants, i s\u00f3n una font teol\u00f2gica per l&#8217;estudi del desenvolupament de l&#8217;esgl\u00e9sia cristiana.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"Ep.C3.ADstoles_Paulines\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/epistolespaulines.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7385 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/epistolespaulines.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"180\" \/><\/a><\/span><span id=\"Ep\u00edstoles_Paulines\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #339966;\"><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"Ep\u00edstoles_Paulines\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #339966;\">2<\/span><\/strong><span style=\"color: #339966;\"><strong><span id=\"Ep\u00edstoles_Paulines\" class=\"mw-headline\">.2.1. LES EPISTOLES PAULINES<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstoles_Paulines\">Les Cartes o Ep\u00edstoles Paulines<\/a> (o\u00a0<i>Corpus Paulinum<\/i>) s\u00f3n les cartes que van ser escrites per l&#8217;ap\u00f2stol\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pau de Tars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Tars\">Pau<\/a>. Els noms de les cartes s\u00f3n les congregacions\/nacionalitats o les persones a qui van ser dirigides:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Carta als Romans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_als_Romans\">Carta als Romans<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Primera carta als Corintis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_carta_als_Corintis\">Primera carta als Corintis<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Segona carta als Corintis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_carta_als_Corintis\">Segona carta als Corintis<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta als G\u00e0lates\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_als_G%C3%A0lates\">Carta als G\u00e0lates<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta als Efesis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_als_Efesis\">Carta als Efesis<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta als Filipencs\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_als_Filipencs\">Carta als Filipencs<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta als Colossencs\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_als_Colossencs\">Carta als Colossencs<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Primera carta als Tessalonicencs\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_carta_als_Tessalonicencs\">Primera carta als Tessalonicencs<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Segona carta als Tessalonicencs\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_carta_als_Tessalonicencs\">Segona carta als Tessalonicencs<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Primera carta a Timoteu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_carta_a_Timoteu\">Primera carta a Timoteu<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Segona carta a Timoteu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_carta_a_Timoteu\">Segona carta a Timoteu<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta a Titus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_a_Titus\">Carta a Titus<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Carta a Filem\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_a_Filem%C3%B3\">Carta a Filem\u00f3<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;\u00fanica carta que no cont\u00e9 cap refer\u00e8ncia al seu autor \u00e9s l&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ep\u00edstola als Hebreus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstola_als_Hebreus\">Ep\u00edstola als Hebreus<\/a>\u00a0tradicionalment atribu\u00efda a l&#8217;ap\u00f2stol Pau. Alguns te\u00f2legs creuen que va ser escrita per un seguidor de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau de Tars<\/a>, potser <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apol%C2%B7l%C3%B3_de_Corint\">Apol\u00b7lo de Corint<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"Cartes_Generals_o_Cat.C3.B2liques\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/epistoles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7386 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/epistoles.jpeg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"293\" \/><\/a><\/span><\/strong><span id=\"Cartes_Generals_o_Cat\u00f2liques\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #339966;\"><\/span><span id=\"Cartes_Generals_o_Cat\u00f2liques\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #339966;\"><\/span><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"Cartes_Generals_o_Cat\u00f2liques\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #339966;\">2.2.2.2. LES CARTES GENERALS O CAT\u00d2LIQUES<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les Cartes Generals o Cat\u00f2liques tradicionalment identifiquen les ep\u00edstoles que no van dirigides a persones espec\u00edfiques sin\u00f3 als cristians en general. Per\u00f2, dues cartes de Joan, semblen estar dirigides a Gaio, i per aix\u00f2, una altra definici\u00f3 de les ep\u00edstoles generals inclou a totes aquelles que no van escrites per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pau de Tars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Tars\">sant Pau<\/a>. Aquestes cartes s&#8217;identifiquen amb el nom de l&#8217;autor.<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta de Jaume\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_Jaume\">Carta de Jaume<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Primera carta de Pere\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_carta_de_Pere\">Primera carta de Pere<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Segona carta de Pere\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_carta_de_Pere\">Segona carta de Pere<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Primera carta de Joan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_carta_de_Joan\">Primera carta de Joan<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Segona carta de Joan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_carta_de_Joan\">Segona carta de Joan<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Tercera carta de Joan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tercera_carta_de_Joan\">Tercera carta de Joan<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Carta de Judes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_Judes\">Carta de Judes<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/apocalipsi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7337 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/apocalipsi.jpeg\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"310\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.4. UN LLIBRE PROF\u00c8TIC: L&#8217;APOCALIPSI<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El llibre d&#8217;<a title=\"Apocalipsi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apocalipsi\">Apocalipsi<\/a>\u00a0o Revelaci\u00f3 de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sant Joan ap\u00f2stol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Joan_ap%C3%B2stol\">Sant Joan<\/a>, \u00e9s l&#8217;\u00faltim llibre del Nou Testament, i \u00e9s prou diferent de la resta, ja que el seu contingut \u00e9s prof\u00e8tic i\/o simb\u00f2lic sobre la fi del m\u00f3n<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7332 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Context_hist%C3%B2ric\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Context hist\u00f2ric<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Palestina_en_temps_del_Nou_Testament\"><span class=\"tocnumber\">1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Palestina en temps del Nou Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#L'Imperi_Rom%C3%A0\"><span class=\"tocnumber\">1.1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">L&#8217;Imperi Rom\u00e0<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#El_domini_rom%C3%A0_de_Palestina\"><span class=\"tocnumber\">1.1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">El domini rom\u00e0 de Palestina<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#La_societat_jueva_en_el_segle_I_dC\"><span class=\"tocnumber\">1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">La societat jueva en el segle I dC<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Situaci%C3%B3_social_i_econ%C3%B2mica\"><span class=\"tocnumber\">1.2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Situaci\u00f3 social i econ\u00f2mica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Vida_familiar_i_social\"><span class=\"tocnumber\">1.2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vida familiar i social<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Ambient_religi%C3%B3s\"><span class=\"tocnumber\">1.2.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Ambient religi\u00f3s<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Els_or%C3%ADgens_del_cristianisme\"><span class=\"tocnumber\">1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Els or\u00edgens del cristianisme<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#La_formaci%C3%B3_del_Nou_Testament\"><span class=\"tocnumber\">1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">La formaci\u00f3 del Nou Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Lleng%C3%BCes\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Lleng\u00fces<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Autoria\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Autoria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Llibres_del_Nou_Testament\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Llibres del Nou Testament<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Evangelis\"><span class=\"tocnumber\">4.1. Els\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Evangelis<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Hist%C3%B2ric\"><span class=\"tocnumber\">4.2. Els\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Hist\u00f2ric<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Cartes\"><span class=\"tocnumber\">4.3. Les\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Cartes o Ep\u00edstoles<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Ep%C3%ADstoles_Paulines\"><span class=\"tocnumber\">4.3.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Ep\u00edstoles Paulines<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Cartes_Generals_o_Cat%C3%B2liques\"><span class=\"tocnumber\">4.3.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Cartes Generals o Cat\u00f2liques<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Prof%C3%A8tic\"><span class=\"tocnumber\">4.4. Llibre\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Prof\u00e8tic<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Import%C3%A0ncia_relativa_dels_diversos_llibres\"><span class=\"tocnumber\">4.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Import\u00e0ncia relativa dels diversos llibres<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-21\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#C%C3%B2dex\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">C\u00f2dex<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Bibliografia_per_aprofundir\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia per aprofundir<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/personatgesbiblia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7338 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/personatgesbiblia.jpeg\" alt=\"\" width=\"489\" height=\"281\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. SOBRE PERSONATGES I LLOCS DE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/images.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7379 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/images.jpeg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"182\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.1. NOMS MOLT SIGNIFICATIUS I FAMILIARS\u00a0 DE PERSONATGES REALS, HIST\u00d2RICS I LLEGENDARIS, UNS BEN PROPERS I ALTRES PROU LLUNYANS<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Aaron<\/em>, el gran sacerdot; <em>Abdies<\/em>, el profeta; <em>Abdon<\/em>, un jutge; <em>Abel<\/em>, fill d&#8217;Adam i Eva; <em>Abiron<\/em>, company de Cor\u00e9; <em>Abraham<\/em>, el gran patriarca; <em>Absalon<\/em>, fill de David; <em>Acab<\/em>, rei d&#8217;Israel; <em>Acaz<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Ada<\/em>m, primer home; <em>Adonies<\/em>, fill de David; <em>Agar<\/em>, concubina d&#8217;Abraham; <em>Ageu<\/em>, un profeta; <em>Ahit\u00f3fel<\/em>, conseller de David; <em>Alexandre el Gran<\/em>, rei de Maced\u00f2nia; <em>Aman<\/em>, primer ministre de Xerxes; <em>Am\u00f3s<\/em>, el profeta; <em>Ananies o Xadrac<\/em>, un dels tres joves companys de Daniel; <em>Ananies<\/em>, marit de Safira; <em>Ananies<\/em>, jueu cristi\u00e0 de Damasc; <em>Andreu,<\/em>\u00a0un dels dotze, germ\u00e0 de Pere; <em>Anna<\/em>, mare de Samuel; <em>Anna<\/em>, la profetissa; <em>Ann\u00e0s<\/em>, gran sacerdot, sogre de Caif\u00e0s; <em>Ant\u00edoc IV Ep\u00edfames<\/em>, sobir\u00e0 sel\u00e8ucida; <em>Apol\u00b7l\u00f3<\/em>, missioner crsiti\u00e0; <em>\u00c0quila<\/em>, col\u00b7laborador de Pau i marit de Prisca; <em>Artaxerxes I,<\/em> rei de Persia; <em>Aser<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Atalia<\/em>, reina de Jud\u00e0; <em>August Octavi<\/em>, emperador de Roma; <em>Azari\u00e0 o Osies<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Azaries<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Abeb-Neg\u00f3, un dels tres joves, companys de Daniel&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Balaam<\/em>, profeta; <em>Balac<\/em>, rei de Moab; <em>Barac<\/em>, profeta; <em>Barrab\u00e0s<\/em>, bandoler preferit de Jes\u00fas; <em>Bartomeu<\/em>, un dels Dotze; <em>Baruc<\/em>, secretari de Jeremies; <em>Benadad II<\/em>, rei dels arameus; <em>Benjam\u00ed<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Bernab\u00e9<\/em>, missioner cristi\u00e0; <em>Betsab\u00e9<\/em>, mare de Salom\u00f3; <em>Booz<\/em>, marit de Ruth&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Caif\u00e0s<\/em>, gran sacerdot;<em> Ca\u00edn<\/em>, fill d&#8217;Adam i Eva; <em>Caleb<\/em>, explorador de Canaan;<em> Cam<\/em>, fill de No\u00e9; <em>Cefas o Pere<\/em>, ap\u00f2stol i un dels Dotze; <em>Cir<\/em>, rei de P\u00e8rsia; <em>Claudi<\/em>, emprerador de Roma; Cor\u00e9, gran sacerdot&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Dan<\/em>, fill de Jacob i tribu del mafeix nom; <em>Daniel<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Belteixassar, profeta; <em>Darius I<\/em>, rei de P\u00e8rsia; <em>Datan<\/em>, company de Cor\u00e8; <em>David<\/em>, rei de Jud\u00e0 i d&#8217;Israel; <em>D\u00e8bora<\/em>, profetessa i jutge; <em>Dina<\/em>, filla de Jacob; <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Efra\u00efm<\/em>, fill de Josep i tribu del mateix non; <em>Ehud<\/em>, jutge; <em>Eleazar<\/em>, sacerdot, fill d&#8217;Aaron; <em>El\u00ed,<\/em> sacerdot; <em>Elies,<\/em> profeta; <em>Elisabet<\/em>, mare de Joan Baptista; <em>Eliseu<\/em>, profeta; <em>Elon<\/em>, jutge; <em>Esa\u00fa<\/em>, fill d&#8217;Isaac; <em>Esdres<\/em>, sacerdot i mestre de la Llei; <em>Esther<\/em>, salvadora del poble jueu; <em>Esteve<\/em>, un del set, primer m\u00e0rtir cristi\u00e0; <em>Eva<\/em>, primera dona; <em>Ezequiel,<\/em> profeta; <em>Ezequies<\/em>, rei de Jud\u00e0&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Felip<\/em>, un dels Dotze, <em>Felip<\/em>, un del set; <em>F\u00e8lix Antoni<\/em>, governador rom\u00e0 de Judea; <em>Festus Porce<\/em>, governador rom\u00e0 de Judea;<em> Filip<\/em>, tetrarca de Tracon\u00edtida i Iturea, fill d&#8217;Herodes el Gran&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Gabriel<\/em>, un \u00e0ngel; <em>Gad,<\/em> fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Gal\u00b7li\u00f3<\/em>, proc\u00f2nsol d&#8217;Acaia; <em>Gamaliel<\/em>, mestre de la llei; Gede\u00f3, jutge; <em>Gog<\/em>, enemic del poble de D\u00e9u; <em>Goliat<\/em>, gegant filisteu; <em>Guedali\u00e0<\/em>, governador de Jud\u00e0&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Habacuc<\/em>, profeta; <em>Hazael,<\/em> rei del arameus; <em>Heliodor<\/em>, ministre sel\u00e8ucida; <em>Henoc<\/em>, patriarca; <em>Herodes Agripa I<\/em>, rei de tot Palestina i n\u00e9t d&#8217;Herodes el Gran; <em>Herodes Agripa II<\/em>, rei de Calcis i sobir\u00e0 de Tracon\u00edtida, Iturea i Abilene;<em> Herodes Antipas<\/em>, tetrarca de Galilea i Perea, fill d&#8217;Herodes el Gran; <em>Herodes el Gran<\/em>, rei de tot Palestina; <em>Herodes Filip<\/em>, tetrarca de Tracon\u00edtida i Iturea, fill d&#8217;Herodes el Gran; <em>Herodies<\/em>, n\u00e9ta d&#8217;Herodes el Gran; <em>Hiram<\/em>, rei de Tir; <em>Holofernes<\/em>, general en cap de l&#8217;ex\u00e8rcit de Nabucodonosor; <em>Huld\u00e0<\/em>, profetissa&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Ibsan<\/em>, jutge; <em>Isaac<\/em>, patriarca, fill d&#8217;Abraham i Sara;<em> Isa\u00efes<\/em>, profesta;<em> Iscariot,<\/em> tamb\u00e9 Judes, el tra\u00efdor; <em>Ismael<\/em>, fill d&#8217;Abraham i Agar; <em>Israel<\/em>, dit tamb\u00e9 Jacob; <em>Issacar<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Jacob<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Israel, patriarca, fill d&#8217;Isaac; <em>J\u00e0fet,<\/em> fill de No\u00e9; <em>Ja\u00efr<\/em>, jutge; <em>Jaume<\/em>, un del dotze, fill de Zebedeu i germ\u00e0 de Joan; <em>Jaume<\/em>, un dels dotze, fill d&#8217;Alfeu; <em>Jaume<\/em>, germ\u00e0 de Jes\u00fas;<em> Jeconies<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Jeft\u00e8<\/em>, jutge; <em>Jeh\u00fa<\/em>, rei d&#8217;Israel; <em>Jeixua<\/em>, gran sacerdot; <em>Jeremies<\/em>, profeta; <em>Jeroboam<\/em> I, rei d&#8217;Israel; <em>Jess\u00e8<\/em>, pare de David; <em>Jes\u00fas<\/em>, fill de Sira, autor del llibre del Sir\u00e0cida; <em>Jetr\u00f3<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Reuel, sacerdot de Madian, sogre de Mois\u00e8s; <em>Jezabel<\/em>, muller d&#8217;Acab, rei d&#8217;Israel; <em>Joab<\/em>, general en cap de l&#8217;ex\u00e8rcit de David; <em>Joan<\/em>, un dels Dotze, evangelista, fill de zebedeu i germ\u00e0 de Jaume; <em>Joan<\/em>, tamb\u00e9 anomenat Marc; <em>Joan<\/em> <em>Baptista<\/em>, fill de Zacaries; <em>Joan Hirc\u00e0<\/em>, gran sacerdot i sobir\u00e0; <em>Job<\/em>, protagonista del llibre de Job; <em>Joel<\/em>, profeta; <em>Joaquim<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Jon\u00e0s<\/em>, profet\u00e0; <em>Jonatan<\/em>, fill de Sa\u00fcl; <em>Jonatan<\/em>, germ\u00e0 de Judes Macabeu; <em>Josafat<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Josep<\/em>, fill de Jacob; <em>Josep<\/em>, esp\u00f2s de Maria; <em>Josep d&#8217;Arimatea<\/em>, deixeble de Jes\u00fas; <em>Josies<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Josu\u00e9<\/em>, ajudant i successors de Mois\u00e8s; <em>Jud\u00e0<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Judes,<\/em> un dels Dotze, fill de Jaume, anomenat Tadeu;<em> Judes Iscariot<\/em>, un dels Dotze i tra\u00efdor; <em>Judit<\/em>, salvadora del poble jueu&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a><\/em>Laban, germ\u00e0 de Rebeca i sogre de Jacob; <em>Lev\u00ed,<\/em> fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Lev\u00ed<\/em>, un dels Dotze i anomenat tamb\u00e9 Mateu; <em>Lia<\/em>, muller de Jacob; <em>Lis\u00e0nies<\/em>, tetrarca d&#8217;Abilene; <em>Ll\u00e0tzer<\/em>, germ\u00e0 de Marta i de Maria;<em> Lluc<\/em>, col\u00b7lborador de Pau i evangelista; <em>Lot<\/em>, nebot d&#8217;Abraham&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Malaquies<\/em>, profeta;<em> Manass\u00e8s<\/em>, fill de josep i tribu del mateix nom; <em>Manass\u00e8s<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Marc<\/em>, col\u00b7laborador de Pau i de Pere i evangelista; <em>Mardoqueu<\/em>, cos\u00ed d&#8217;Esther; <em>Maria<\/em>, germana de Mois\u00e8s; <em>Maria<\/em>, mare de Jes\u00fas; <em>Maria<\/em>, germana de Marta i de Ll\u00e0tzer; <em>Maria Magdalena<\/em>, seguidora de Jes\u00fas; <em>Marta<\/em>, germana de Maria i de Ll\u00e0tzer; <em>Mataties<\/em>, sacerdot, pare dels Macabeus; <em>Mateu<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Lev\u00ed, cobrador d&#8217;impostos, un dels dotze i evangelista; <em>Maties<\/em>, un dels Dotze en substituci\u00f3 de Judes Iscariot; <em>Matusalem<\/em>, patriarca; <em>Melquisedec<\/em>, rei de Salem i sacerdot; <em>Mic\u00e0iehu<\/em>, profeta; <em>Mical,<\/em> muller de David; <em>Miquees<\/em>, profeta; <em>Miquel<\/em>, un \u00e0ngel; <em>Misael,<\/em> anomenat tamb\u00e9 Meixac, un dels reis joves, company de Daniel; <em>Mois\u00e8s<\/em>, profeta i legislador&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Naaman<\/em>, general en cap de l&#8217;ex\u00e8rcit del rei dels arameus; <em>Nabot,<\/em> de Jizreel, propietari d&#8217;una vinya; <em>Nabucodonosor,<\/em> rei de Babil\u00f2nia; <em>Nahum<\/em>, profeta; <em>Natan<\/em>, profeta; <em>Natanael,<\/em> un dels primers deixebles de Jes\u00fas, identificat per alguns amb Bartomeu;<em> Nec\u00f3 o Necao<\/em>, fara\u00f3; <em>Neftal\u00ed<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Nehemies<\/em>, governador de Jud\u00e0; <em>Nic\u00e0nor<\/em>, general sel\u00e8udida; <em>Nicodem,<\/em> dirigent fariseu i amic de Jes\u00fas; <em>No\u00e9<\/em>, patriarca; <em>Noem\u00ed<\/em>, sogra de Ruth&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Obed<\/em>, avi de David; <em>Og<\/em>, rei de Basan; <em>Omr\u00ed<\/em>, rei d&#8217;Israel; <em>Onies III<\/em>, gran sacerdot; <em>Osees<\/em>, profeta; <em>Otniel<\/em>, jutge; <em>Ozies<\/em>, dit tamb\u00e9 Azari\u00e0&#8230; <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Pau<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Saule, ap\u00f2stol; <em>Pere,<\/em> anomenat tamb\u00e9 Sim\u00f3 i Cefes, el primer dels Dotze, fill de Joan o de Jon\u00e0s i germ\u00e0 d&#8217;Andreu; <em>Pilat-Pon\u00e7<\/em>, governador rom\u00e0 de Judea; <em>Pinh\u00e0s<\/em>, sacerdot, fill d&#8217;Eleazar; <em>Prisca o Priscil\u00b7la<\/em>, col\u00b7laboradora de Pau, muller d&#8217;Aquilla; <em>Pul<\/em>, tamb\u00e9 Tiglat-Pil\u00e8sser; <em>Putifar<\/em>, cap de la gu\u00e0rdia reial del fara\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Quirini<\/em>, governador rom\u00e0 de S\u00edria&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Rafael<\/em>, un \u00e0ngel; <em>Rag\u00fcel<\/em>, pare de Sara; <em>Raha<\/em>b, prostituta de Jeric\u00f3; <em>Raquel<\/em>, muller de Jacob; <em>Rebeca<\/em>, muller d&#8217;Isaac; <em>Ress\u00edn<\/em>, rei dels arameus; <em>Reuel<\/em>, dit tamb\u00e9 Jetr\u00f3, sacerdot; <em>Roboam<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Rub\u00e8<\/em>n, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Ruth<\/em>, muller de Booz&#8230; <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Sadoc<\/em>, sacerdot; Safira, muller d&#8217;Ananies; <em>Salmanassar V,<\/em> rei d&#8217;Ass\u00edria; <em>Salom\u00e9,<\/em> filla d&#8217;Herodies; <em>Salom\u00e9<\/em>, seguidora de Jes\u00fas; <em>Salom\u00f3,<\/em> rei de Jud\u00e0 i d&#8217;Israel; <em>Sams\u00f3,<\/em> jutge; <em>Samuel<\/em>, profeta i jutge; <em>Sara<\/em>, anomenada tamb\u00e9 Sarai, muller d&#8217;Abraham; <em>Sara,<\/em> muller de Tobies; <em>Sargon II<\/em>, rei d&#8217;Ass\u00edria; <em>Sa\u00fcl,<\/em> primer rei d&#8217;Israel; <em>Saule,<\/em> dit tamb\u00e9 Pau; <em>Sedecies<\/em>, rei de Jud\u00e0; <em>Sehon<\/em>, rei dels amorreus; <em>Sem<\/em>, fill de No\u00e9; <em>Sennaquerib<\/em>, rei d&#8217;Ass\u00edria; <em>Set,<\/em> fill d&#8217;Adam i Eva; <em>Siles<\/em>, col\u00b7laborador de Pau; <em>Sime\u00f3<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom;<em> Sim\u00f3<\/em>, germ\u00e0 de Judes Macabeu; <em>Sim\u00f3<\/em>, anomenat Pere o Cefas, un dels Dotze; <em>Sim\u00f3 el Zel\u00f3s<\/em>, un dels Dotze; <em>Sisser\u00e0<\/em>, general en cap del rei cananeu Jab\u00edn; <em>Sofonies<\/em>, profeta; <em>Susanna,<\/em> muller de Joaquim&#8230; <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Tadeu<\/em>, anomenat tamb\u00e9 Judes, un dels dotze, fill de Jaume; <em>Tamar<\/em>, nora de Jud\u00e0; <em>Tamar<\/em>, germana d&#8217;Absalon; <em>Teglatfalassar<\/em>, tamb\u00e9 dit Tiglat-Pil\u00e8sser; <em>Tiberi<\/em>, emperador de Roma; <em>Tiglat-Pil\u00e8sser o Teglatfalassar o Pul<\/em>, rei d&#8217;Ass\u00edria; <em>Timoteu,<\/em> deixeble i col\u00b7laborador de Pau; <em>Titus<\/em>, company i col\u00b7laborador de Pau; <em>Tobies<\/em>, fill de Tobit; <em>Tobit<\/em>, pare de Tobies; <em>Tol\u00e0<\/em>, jutge; <em>Tom\u00e0s,<\/em> anomenat el Bess\u00f3, un dels dotze&#8230; <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Uries<\/em>, oficial de l&#8217;ex\u00e8rcit de David&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7368 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Xamgar<\/em>, jutge; <\/strong>Xerxes<strong> I, rei de P\u00e8rsia;<em> Xixac o Xeixonc<\/em>, fara\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7368\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/unpuntvermell.gif\" alt=\"\" width=\"31\" height=\"20\" \/><\/a>Zabul\u00f3<\/em>, fill de Jacob i tribu del mateix nom; <em>Zacaries<\/em>, profeta; <em>Zacaries<\/em>, pare de Joan Baptista; <em>Zaqueu<\/em>, cap de cobradors d&#8217;impostos; <em>Zorobabel<\/em>, governador de Jud\u00e0 despr\u00e9s de l&#8217;exili&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/atlasbiblia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7339 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/atlasbiblia.jpeg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"315\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.2. LLOCS GEOGR\u00c0FICS DE LA B\u00cdBLIA SIGUIN D&#8217;UNA IMMENSA BELLESA UNS, AIX\u00cd COM D&#8217;UN INQUIETANT BASARDA D&#8217;ALTRES<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Abisme<\/em> (el pa\u00eds dels morts i de la gehenna o infern); <em>Acaia<\/em>, prov\u00edncia romana; <em>Amalec i amalequites<\/em>, antic poble d&#8217;Ar\u00e0bia; <em>Ammon i ammonites<\/em>, territori de la Transjord\u00e0nia; <em>Amorreus<\/em>, poble semita proceden dels deser ar\u00e0bic; <em>Anaquites<\/em>, poble de l&#8217;\u00e8poca del Bronze, al voltant d&#8217;Hebron, explorat pels espies de Mois\u00e8s; <em>Arab\u00e0<\/em>, una vall que va des del Mar Mort fins al golf d&#8217;Acaba; <em>Ar\u00e0bia<\/em>, pen\u00ednsula limitada pel Golg p\u00e8rsic i l&#8217;occe\u00e0 Indic, el Mar Roig i la pen\u00ednsula del Sina\u00ed; <em>\u00c0rabs<\/em>, terme gen\u00e8ric que designa habitants n\u00f2mades dels deserts de S\u00edria, Jord\u00e0nia i Ar\u00e0bia; <em>Arameus<\/em>, habitants d&#8217;Aram, territori entre Fen\u00edcia, tocant el Mediterrani i el riu Eufrates; <em>\u00c0sia<\/em>, en temps del Macabeus \u00e9s el territori dels Seleuc\u00eddes (\u00c0sia Menor, S\u00edria, Mesopot\u00e0mia i l&#8217;altipl\u00e0 de l&#8217;Iran); <em>Asmoneus<\/em>, territori rejuda\u00eftzat; <em>Ass\u00edria<\/em>, entre el riu Tigris i les muntanyes de Zagros, actual Kurdistan&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Babil\u00f2nia<\/em>, regi\u00f3 situada a la baixa Mesopot\u00e0mia, entre el Golg P\u00e8rsic i els rius Eufrates i Tigris, prop de la moderna Bagdad; <em>Basan<\/em>, regi\u00f3 de l&#8217;orient del Jord\u00e0 i del llac Genesaret, entre la muntanya de l&#8217;Hermon i el riu Jarmuc; <em>Betel<\/em>, ciutat propera al nord de Jerusalem; <em>Biblos<\/em>, ciutat de la costa fen\u00edcia, al nord de Sid\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Caldea<\/em>, regi\u00f3 al sud de Babil\u00f2nia; <em>Canaan<\/em>, franja de terreny que limita amb Fen\u00edcia, el riu Jord\u00e0, el Mar Mort i el torrent d&#8217;Egipte; <em>Carmel,<\/em> serralada al nord de la plan de Saron entre la vall de Jizreel i el mar Mediterrani;<em> Cisjord\u00e0nia<\/em>, regi\u00f3 a l&#8217;oest del riu Jord\u00e0&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Dec\u00e0polis<\/em>, deu ciutat hel\u00b7len\u00edstiques confederades, situades a la regi\u00f3 oriental del Jord\u00e0; <em>Desert<\/em>, regi\u00f3 estep\u00e0ria i desolada com els deserts del Sina\u00ed, de Sin i de Jud\u00e0&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Ed\u00e8n<\/em>, sin\u00f2nim de parad\u00eds; <em>Edom i edomites<\/em>, regi\u00f3 al sud-est del Mar Mort a les muntanues de Se\u00efr; <em>Egipte<\/em>, pa\u00eds al nord-est d&#8217;\u00c0frica regat pel riu Nil; <em>Esdrelon o Vall de Jizreel<\/em>, entre el Mediterrani i el Jord\u00e0 que separa la Galilea baixa al nord, de Samaria al sud; <em>Essenis o Qumram<\/em>, lloc situat a l&#8217;actual Jeric\u00f3 a prop del nor-est del Mar Mort; <em>Eti\u00f2pia<\/em>, regi\u00f3 al suf d&#8217;Egipte; <em>Eufrates o Mesopot\u00e0mia,<\/em> territori entre dos rius: Tigris i Eufrates&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Fen\u00edcia i fenicis<\/em>, pais situat a la riba oriental del Mediterrani, des del golf d&#8217;Issos o Biblos, al nord, fins Ac\u00f3 o Ptolemaida, al sud; <em>Filistea i filisteus<\/em>, habitants de la costa sud de Canaan. Provenien de les illes mediterr\u00e0nies&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Galaad<\/strong><\/em><strong>, nom de la regi\u00f3 del nord de la Teansjord\u00e0nia<\/strong><strong>; <em>Gal\u00e0cia<\/em>,\u00a0<em>r<\/em>egi\u00f3 situada al centre de l&#8217;actual Turquia. Els seus habitants eren d&#8217;origen celta. la prov\u00edncia romana d&#8217;aquest nom comprenia tamb\u00e9 les regions de Pis\u00eddia, la meitat de Fr\u00edgia i Laca\u00f2nia; <em>Galilea<\/em>, Regi\u00f3 del nord de Plestina, situada entre la vall de Jizreel o d&#8217;Esdrelon i les fonts del Jord\u00e0. A l&#8217;est delimitava pel jord\u00e0 i el llac de Genersaret i a l&#8217;oest per la costa fen\u00edcia i la serralada del Carmel; <em>Getseman\u00ed<\/em>, hort situat al vessant oriental del torrent de Cedr\u00f3, al peu de la muntanua de les Oliveres; <em>Gomorra<\/em> i Sodoma; <em>Guilgal<\/em>, Nom del campament de Josu\u00e8 i els israelitas despr\u00e9s despr\u00e9s de travessar el Jord\u00e0 i entrear a Canaan procedents d&#8217;Egipte&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Hermon<\/em>, ho veurem en parlar del L\u00edban; <em>Hinnom<\/em>, territori que separava les tribus de Benjam\u00ed i de Jud\u00e0; <em>Hitites<\/em>, membres de l&#8217;imperi hitita situat a l&#8217;actual Turquia central i meridional; <em>Horeb<\/em>, ho veurem en parlar del Sina\u00ed&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>dumea i idumeus<\/em>, vist en parlar dels edomites i Edom; <em>Ismaelites<\/em>, tribus n\u00f2mades del nord d&#8217;Ar\u00e0bia i de la pen\u00ednsula del Sina\u00ed; <em>Israelites<\/em>, es refereix al poble i a la terra o pa\u00eds d&#8217;Israel, sobretot abans de la deportaci\u00f3 a Babil\u00f2nia (587 aC). durant l&#8217;\u00e8poca de la separaci\u00f3 dels dos regnes (931-722 aC), el terme \u00abIsrael\u00bb designava tan sols el regne del Nord, amb capital primer a Siquem, despr\u00e9s Tirs\u00e0 i finalment Samaria&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Jebuseus<\/em>, poble que ocupava la ciutat de Jesusalen i el seu territori abans de l&#8217;ocupaci\u00f3 per part de David (Js 15,63; 2Sa 5,6-9); <em>Jeric\u00f3<\/em>, ciutat de la plana del jord\u00e0 prop del mar Mort. ciutat de pas per anar a Jesuralen; <em>Jerusalen<\/em>, ciutat de la regi\u00f3 central de Palestina. Cemntre pol\u00edtic, cultural i religi\u00f3s del poble d&#8217;Israel; <em>Jizreel (vall de), <\/em>territori situat entre el Mediterrani i el Jord\u00e0; <em>Jord\u00e0<\/em>, riu de la regi\u00f3 oriental de la conca mediter\u00e0nia que corre paral\u00b7lel al mar, de nord a sud. Neix a l&#8217;Hermon i desemboca al Mar Mort; <em>Jud\u00e0<\/em>, regi\u00f3 sud de Palestina que limita al nord amb les muntanyes d&#8217;Efra\u00efm, el sud amb el N\u00e8gueb, a l&#8217;est amb el Jord\u00e0 i al Mar Mort i a l&#8217;oest amb Filistea; <em>Judea<\/em>,\u00a0 nom de l&#8217;actic Jud\u00e0 i de la prov\u00edncia romana que comprenia, am \u00e9s, Samria i Idumea, La capital era Cesarea, port tocant a la Mediterr\u00e0nia&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Lev\u00ed i levites<\/em>, de la tribu de Lev\u00ed. No tenien territori propi, per\u00f2 s\u00ed poblacions amb pasturatges&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Maced\u00f2nia<\/em>, Regi\u00f3 al nord de la pen\u00ednsula hel\u00b7l\u00e8nica. Alexandre el Gran va estendre el seu domini sobre l&#8217;\u00c0sia Menor, s\u00edria, Palestina, Egipte, Mesopot\u00e0mia i P\u00e8rsia; <em>Mar Mort<\/em>, depressi\u00f3 natural que reb l&#8217;aigua del Jord\u00e0. En la B\u00edblia reb diversos noms: Mar de l&#8217;Arab\u00e0, Mar de la Sal, Mar Oriental o simplement Mar; <em>Mar Roig<\/em>, mar dels Joncs que es troba a l&#8217;est d&#8217;Egipte, avui gols de Suez que separa Egipte del desert del Sina\u00ed; <em>Merib\u00e0 i Mass\u00e0<\/em>, dos noms de llocs no identificats en les narracions de l&#8217;estada d&#8217;Israel en el desert; <em>M\u00e8dia<\/em>, pa\u00eds de l&#8217;Orient Pr\u00f2xim que limita al nord amb el Mar Caspi, a l&#8217;est amb P\u00e8rsia i a l&#8217;oest amb Arm\u00e8nia i Ass\u00edria; <em>Meguid\u00f3<\/em>, ciutat situada a la vall de Jizreel o Esdrelon; <em>Mesopot\u00e0mia<\/em>, territori compr\u00e8s entree els rius Tigris, a l&#8217;orient i l&#8217;Eufrates, a occident; <em>Moab i moabites<\/em>, regi\u00f3 a l&#8217;est del Mar Mort i al sud d&#8217;Ammon; <em>Muntanyes de Jud\u00e0 i d&#8217;Efra\u00efm<\/em>, les de Jud\u00e0 limiten al sud amb el N\u00e8gueb; a ponent, pujnt des del mar, amb la costa i Xelel\u00e0; al nord amb les muntanyes d&#8217;Efra\u00efm o Israel; i a llevant amb el desert de Jud\u00e0 i l&#8217;Arab\u00e0. en canvi, les d&#8217;Efra\u00efm limiten, al nord, amb la serralada del Carmel i la vall de Jizreel, a Galilea; a ponen amb la plana de Saron i al sud, amb les muntanyes de Jud\u00e0M; a llevant, amb la vall del Jord\u00e0; <em>Muntanya de les Oliveres<\/em>, tur\u00f3 a l&#8217;est de Jerusalem , a l&#8217;altra banda del torrent de Cedr\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Neb\u00f3<\/em>, muntanya de la Transjord\u00e0nia, a l&#8217;est del Mar Mort dins del territori de Moab; <em>N\u00e8gueb<\/em>, regi\u00f3 sud de Palestina, entre les muntanyes de Jud\u00e0 i el desert del Sina\u00ed;<em> N\u00ednive<\/em>, ciutat situada a Ass\u00edria a l&#8217;Alta Mesopot\u00e0mia, a la riba esquerra del riu Tigris&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Ofir<\/em>, regi\u00f3famosa per la quantitat d&#8217;or, per\u00f2 de localitzaci\u00f3 desconeguda; potser es rtrobava ak sud d&#8217;Arabia o a la costa oriental d&#8217;\u00c0frica (Som\u00e0lia)&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Palestina<\/em>, territori situat a banda ibanda del riu Jord\u00e0 que limita al nord amb Fen\u00edcia i l&#8217;Hermon i al sud amb el N\u00e8gueb. Ha rebut diversos noms: Canaan, Israel, Judea. Est\u00e0 formada per diverses zones geogr\u00e0fiques que s&#8217;estenen paral\u00b7lelament d&#8217;oest a est: Filistea i la plana de Saron, la cadena muntanyosa central de les muntanyes de Jud\u00e0, les muntanyes d&#8217;Efra\u00efm i la regi\u00f3 de Galilea, aix\u00ed com la depressi\u00f3 del Jord\u00e0, les regions del moab, Ammon, Galaad i Basan i, finalment, el desert&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Qumran<\/em>, Lloc situat a prop de Jeric\u00f3 a l&#8217;extrem del nord-oest del Mar Mort&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Samaria i samaritants<\/em>, regi\u00f3 central de Canaan. Limitava al nord amb la vall de Jizreel, a l&#8217;est amb el Jord\u00e0, al sud amb el territori de Judea i a l&#8217;oest am la plan de Saron; <em>Saron<\/em>, plana que va des de la sarrelada del Carmel, al nord, fins al port de Jafa, al sud. era la regi\u00f3 costanera de Canaan; <em>Sel\u00e8ucides<\/em>, dinastia d&#8217;origen hel\u00b7l\u00e8nic que va regnar S\u00edria, amb capital Antioquia; <em>Sil\u00f3<\/em>, poblaci\u00f3 de les muntanyes d&#8217;Efra\u00efm, a Samaria; <em>Sina\u00ed<\/em>, muntanya de diveres tradicions i tamb\u00e9 la pen\u00ednsula triangular situada entre el Mar Mediterrani i els dos bra\u00e7os del Mar Roig; <em>Si\u00f3<\/em>, origin\u00e0riament, nom de la fortalesa jebusea de Jesuralem. Fa refer\u00e8ncia ala ciutat de Jerusalem; <em>Siquem<\/em>, Ciutat d&#8217;Efra\u00efm, prop de Samaria situada a les muntanyes d&#8217;Ebal i de Garizim; <em>S\u00edria<\/em>, els seus varien segons els diferents \u00e8poques hist\u00f2riques. En general, zona que va des del nord de Palestina, fins a les muntanyes d&#8217;Anat\u00f2lia, i des del Mediterrani fins al riu Eufrates i el desert.. Tamb\u00e9 reb el npom d&#8217;Aram; <em>Sodoma i Gomorra<\/em>, antigues ciutats de l&#8217;\u00e8poca dels patriarques situades al sud del Mar Mort&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Tarsis<\/em>, regi\u00f3 situada a la costa del Mediterrani occidental, per\u00f2 no identificada amb precisi\u00f3; <em>Tigris<\/em>, s&#8217;ha explicat en parlar de Mesopot\u00e0mia; <em>Tir<\/em>, ciutat constru\u00d1ida sobre dos illots de la costa de Fen\u00edcia; <em>Transeufratina<\/em>: cal veure S\u00edria; <em>Tranjord\u00e0nia<\/em>, nom de la regi\u00f3 a l&#8217;est del riu Jord\u00e0&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7369\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Ur de Caldea<\/em>, veure Caldea&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7369 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/quadratblau.png\" alt=\"\" width=\"49\" height=\"49\" \/><\/a>Xefel\u00e0<\/em>, subregi\u00f3 de Jud\u00e0 que va des de la cadena muntanyosa central d&#8217;aquest territori fins a la plana costanera de Filisrea. Limita amb la plana de Saron al nord i amb le N\u00e8gueb el sud.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tots aquests noms de personatges i d&#8217;espais geogr\u00e0fics i els mapes que els situen, els podem trobar igualment i perfect\u00edssimament explicats en moltes edicions de la B\u00edblia, aix\u00ed com d&#8217;altres en refer\u00e8ncia a un vocabulari concret i especialitzat, en correspond\u00e8ncia a la descripci\u00f3 d&#8217;institucions, activitats determinades, rituals m\u00faltiples, festes institu\u00efdes, objectes d&#8217;utilitzaci\u00f3, cronologia hist\u00f2rica i tota un enfilall de conceptes que emmarquen aquest conjunt de llibres que conformen la B\u00edblia.<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/historiadIsrael.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7393 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/historiadIsrael.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"218\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3. LA HIST\u00d2RIA DEL POBLE D&#8217;ISRAEL<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0hist\u00f2ria de l&#8217;antic Israel\u00a0abasta des del\u00a0<a title=\"Segle XX aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XX_aC\">segle XX aC<\/a>\u00a0fins a l&#8217;expulsi\u00f3 i\u00a0<a title=\"Di\u00e0spora\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Di%C3%A0spora\">Di\u00e0spora<\/a>\u00a0al\u00a0<a title=\"Segle\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle\">primer segle<\/a>\u00a0de nostra era, en una \u00e0rea compresa entre:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Mar Mediterr\u00e0nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Mediterr%C3%A0nia\">Mediterrani<\/a>, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El desert del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_del_Sina%C3%AD\">Sina\u00ed<\/a>, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les muntanyes del\u00a0<a title=\"L\u00edban\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%ADban\">L\u00edban<\/a>\u00a0i <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Desert\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Desert\">desert<\/a>. <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es concentra especialment en l&#8217;estudi: <\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dels hebreus o\u00a0<a title=\"Tribus d'Israel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribus_d%27Israel\">israelites<\/a>\u00a0durant aquest per\u00edode, i de forma secund\u00e0ria dels altres pobles que amb ell van conviure, com\u00a0<a title=\"Filisteu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filisteu\">filisteus<\/a>,\u00a0<a title=\"Fen\u00edcia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fen%C3%ADcia\">fenicis<\/a>, moabites,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hittites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hittites\">hittites<\/a>,\u00a0<a title=\"Madianites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Madianites\">madianites<\/a>,\u00a0<a title=\"Amorrites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Amorrites\">amorrites<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Ammonites (descendents d'Ammon)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ammonites_(descendents_d%27Ammon)\">ammonites.<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De les fonts sobre aquest per\u00edode que s\u00f3n principalment els escrits b\u00edblics la B\u00edblia hebrea o\u00a0<i><a title=\"Tanakh\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tanakh\">Tanakh<\/a><\/i>, coneguda pels cristians com a\u00a0<a title=\"Antic Testament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>, el\u00a0<a title=\"Talmud de Babil\u00f2nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Talmud_de_Babil%C3%B2nia\">Talmud<\/a>, el llibre et\u00edop Kebra Nagast i escrits de\u00a0<a title=\"Nicolau Damasc\u00e8\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nicolau_Damasc%C3%A8\">Nicolau Damasc\u00e8<\/a>,\u00a0<a title=\"Artaban (historiador)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artaban_(historiador)\">Artaban d&#8217;Alexandria<\/a>,\u00a0<a title=\"Fil\u00f3 d'Alexandria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fil%C3%B3_d%27Alexandria\">Fil\u00f3 d&#8217;Alexandria<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Flavi Josep\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Flavi_Josep\">Flavi Josep<\/a>. Aix\u00ed mateix, una altra font principal d&#8217;informaci\u00f3 s\u00f3n els descobriments\u00a0<a title=\"Arqueologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arqueologia\">arqueol\u00f2gics<\/a>\u00a0a\u00a0<a title=\"Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte\">Egipte<\/a>,\u00a0<a title=\"Regne de Moab\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Moab\">Moab<\/a>,\u00a0<a title=\"Ass\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ass%C3%ADria\">Ass\u00edria<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Babilim\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Babilim\">Babil\u00f2nia<\/a>, aix\u00ed com els vestigis i inscripcions al propi territori d&#8217;estudi de les regions.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per saber-ne m\u00e9s:<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7332 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Introducci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Introducci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Civilitzacions_a_Israel\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Civilitzacions a Israel<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Prehist%C3%B2ria\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Prehist\u00f2ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Per%C3%ADode_cananeu:_del_III_mil%C2%B7lenni_al_segle_XVI_aC\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Per\u00edode cananeu: del III mil\u00b7lenni al segle XVI\u00a0aC<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Domini_egipci\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Domini egipci<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Dificultats_amb_la_cronologia_b%C3%ADblica\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Dificultats amb la cronologia b\u00edblica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#La_conquesta_de_Canaan\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">La conquesta de Canaan<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Per%C3%ADode_dels_Jutges\"><span class=\"tocnumber\">7.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Per\u00edode dels Jutges<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Or%C3%ADgens_de_la_monarquia\"><span class=\"tocnumber\">8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Or\u00edgens de la monarquia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Regne_unit_d'Israel\"><span class=\"tocnumber\">9.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Regne unit d&#8217;Israel<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#1020_aC:_Israel_durant_el_regnat_de_Sa%C3%BCl\"><span class=\"tocnumber\">9.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">1020\u00a0aC: Israel durant el regnat de Sa\u00fcl<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#1007_aC:_David_regna_a_Jud%C3%A0\"><span class=\"tocnumber\">9.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">1007 aC: David regna a Jud\u00e0<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#1000_aC:_David_regna_a_Jerusalem\"><span class=\"tocnumber\">9.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">1000 aC: David regna a Jerusalem<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#965_aC:_regnat_de_Salom%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">9.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">965 aC: regnat de Salom\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Divisi%C3%B3_en_dos_regnes\"><span class=\"tocnumber\">10.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Divisi\u00f3 en dos regnes<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Regne_d'Israel,_928-720_aC\"><span class=\"tocnumber\">10.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Regne d&#8217;Israel, 928-720 aC<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Profetes_del_Regne_d'Israel\"><span class=\"tocnumber\">10.1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Profetes del Regne d&#8217;Israel<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Regne_de_Jud%C3%A0,_928-587_aC\"><span class=\"tocnumber\">10.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Regne de Jud\u00e0, 928-587 aC<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Profetes_del_Regne_de_Jud%C3%A0\"><span class=\"tocnumber\">10.2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Profetes del Regne de Jud\u00e0<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Captivitat_i_tornada\"><span class=\"tocnumber\">11.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Captivitat i tornada<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-21\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Captivitat_ass%C3%ADria_dels_israelitas_del_nord\"><span class=\"tocnumber\">11.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Captivitat ass\u00edria dels israelitas del nord<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Captivitat_babil%C3%B2nica_dels_jueus\"><span class=\"tocnumber\">11.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Captivitat babil\u00f2nica dels jueus<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Domini_persa\"><span class=\"tocnumber\">11.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Domini persa<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Segon_Temple\"><span class=\"tocnumber\">12.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Segon Temple<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-25\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Reconstrucci%C3%B3_del_Temple\"><span class=\"tocnumber\">12.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Reconstrucci\u00f3 del Temple<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-26\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#L'her%C3%A8ncia_d'Alexandre_Magne\"><span class=\"tocnumber\">12.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">L&#8217;her\u00e8ncia d&#8217;Alexandre Magne<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-27\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Regne_asmoneu\"><span class=\"tocnumber\">12.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Regne asmoneu<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-28\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Ocupaci%C3%B3_romana\"><span class=\"tocnumber\">12.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Ocupaci\u00f3 romana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-29\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Guerres_judeoromanes\"><span class=\"tocnumber\">13.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Guerres judeoromanes<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-30\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Primera_Guerra_Judeoromana\"><span class=\"tocnumber\">13.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Primera Guerra Judeoromana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-31\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Destrucci%C3%B3_de_Jerusalem\"><span class=\"tocnumber\">13.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Destrucci\u00f3 de Jerusalem<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-32\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Segona_Guerra_Judeoromana\"><span class=\"tocnumber\">13.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Segona Guerra Judeoromana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-33\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Tercera_Guerra_Judeoromana\"><span class=\"tocnumber\">13.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Tercera Guerra Judeoromana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-34\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">14.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu tamb\u00e9<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-35\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Fonts\"><span class=\"tocnumber\">15.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Fonts<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-36\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Notes\"><span class=\"tocnumber\">15.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Notes<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-37\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Cites\"><span class=\"tocnumber\">15.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Cites<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-38\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_l%27antic_Israel#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">15.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/explicacioportada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7388 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/explicacioportada.jpeg\" alt=\"\" width=\"529\" height=\"295\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LA B\u00cdBLIA EN LA PORTALADA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL<\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abQUI PASSSAR\u00c0 PER SOTA AQUEIXA ARCADA \/ B\u00c9 PODR\u00c0 DIR QU, EN S\u00cdNTESI SAGRADA, \/ LO M\u00d3N, LO TEMPS I ETERNITAT HA VIST\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/portadaripoll.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7342 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/portadaripoll.jpeg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"202\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">4.1. EL P\u00d2RTIC DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0P\u00f2rtic de Santa Maria de Ripoll\u00a0\u00e9s la\u00a0<a title=\"Fa\u00e7ana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fa%C3%A7ana\">fa\u00e7ana<\/a>\u00a0que es va adossar sobre l&#8217;anterior del\u00a0<a title=\"Monestir de Santa Maria de Ripoll\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll\">monestir de Santa Maria de Ripoll<\/a>, cap a mitjans del\u00a0<a title=\"Segle XII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XII\">segle XII<\/a>, per decorar l&#8217;entrada principal de l&#8217;esgl\u00e9sia, estant un dels exemples m\u00e9s monumentals, pel que fa a la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica, en l&#8217;\u00e0mbit rom\u00e0nic catal\u00e0 vinculat a l&#8217;escola de\u00a0<a title=\"Tolosa de Llenguadoc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tolosa_de_Llenguadoc\">Tolosa de Llenguadoc<\/a>.<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0Realitzada com un\u00a0<a title=\"Arc de triomf\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arc_de_triomf\">arc de triomf<\/a>\u00a0rom\u00e0, t\u00e9 una gran profusi\u00f3 decorativa amb escenes de l&#8217;<a title=\"Antic Testament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>, treballades per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Escultor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escultor\">escultors<\/a>\u00a0an\u00f2nims, seguint els relats d&#8217;una\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>\u00a0que es conserva al mateix monestir.<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7332 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sumario-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Hist%C3%B2ria\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Descripci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Descripci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Mides\"><span class=\"tocnumber\">2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Mides<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Arquivoltes\"><span class=\"tocnumber\">2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Arquivoltes<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Fris_superior_i_costat_dret\"><span class=\"tocnumber\">2.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Fris superior i costat dret<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Costat_esquerre\"><span class=\"tocnumber\">2.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Costat esquerre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Degradaci%C3%B3_del_p%C3%B2rtic\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Degradaci\u00f3 del p\u00f2rtic<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu tamb\u00e9<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%B2rtic_de_Santa_Maria_de_Ripoll#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/verdaguer.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7343 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/verdaguer.jpeg\" alt=\"\" width=\"226\" height=\"296\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2. MOSS\u00c8N CINTO VERDAGUER I EL MONESTIR DE RIPOLL<\/strong><\/span><\/h2>\n<h2><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ripoll2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7344 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ripoll2.jpeg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"172\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\">4.2.1. RIPOLL EN LA LITERATURA DE JACINT VERDAGUER<\/span><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/pasapasxcat.wordpress.com\/2015\/06\/24\/escrits-de-carles-riera-sobre-ripoll-ripoll-en-la-literatura-de-verdaguer\/\" rel=\"bookmark\">Escrits de Carles Riera sobre Ripoll en la literatuea de Jacint Verdaguer<\/a>\u00a0<strong>(Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902) hi ha alguns poemes que fan refer\u00e8ncia a Ripoll i al Ripoll\u00e8s.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 class=\"entry-content\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/canigo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7347\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/canigo.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cant onz\u00e8 de\u00a0<em>Canig\u00f3<\/em>, que porta per t\u00edtol <em>Oliba<\/em>, cont\u00e9 uns versos que descriuen la Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll. L\u2019estrofa sens dubte m\u00e9s emblem\u00e0tica \u00e9s la tan coneguda que fa:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Set cants misteriosos t\u00e9\u2019l poema, \/\u00a0<\/strong><strong>set florons que dur\u00e1 en sa diadema \/\u00a0<\/strong><strong>Santa Mar\u00eda de Ripoll al front. \/S<\/strong><strong>et cels de pura y divinal bellesa, \/\u00a0<\/strong><strong>la Biblia al cor de Catalunya impresa, \/\u00a0<\/strong><strong>present, passat y esdevenir del m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En estrofes successives, el poeta va descrivint les escenes i figures que componen aquesta bella al\u00b7legoria de la iconografia rom\u00e0nica catalana inspirada en els llibres sagrats. Del\u00a0<em>Canig\u00f3<\/em>\u00a0han dit els especialistes que, des del punt de vista narratiu, \u00e9s superior a\u00a0<em>L\u2019Atl\u00e0ntida<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/creucanigo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7348 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/creucanigo.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"233\" \/><\/a>Tamb\u00e9 s\u2019esmenta Ripoll en el cant dotz\u00e8, titulat <em>La creu del Canig\u00f3<\/em>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>L\u2019esbart del cel de Monegals eixia, \/\u00a0<\/strong><strong>quan ja la marejada \/\u00a0<\/strong><strong>de moros decreixia \/\u00a0<\/strong><strong>i a on nasqu\u00e9 Ripoll, a la besada \/\u00a0<\/strong><strong>del Ter i del Freser, \/\u00a0<\/strong><strong>en illa gerda eix monestir bastia, \/\u00a0<\/strong><strong>de Catalunya baluard primer.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/patria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7349\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/patria.jpeg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"309\" \/><\/a>Dins del llibre\u00a0<em>P\u00e0tria<\/em>\u00a0trobem l\u2019interessant poema\u00a0<em>Lo Ter i lo Freser<\/em>.\u00a0En aquest poema air\u00f3s, juganer, sorpr\u00e8n la imaginaci\u00f3 desbordant del seu autor. En aquests versos hi ha una interessant comparaci\u00f3 entre la vida humana i els cursos d\u2019aigua d\u2019ambd\u00f3s rius. L\u2019afany, la rivalitat, el di\u00e0leg s\u00f3n resultat de l\u2019antropomorfitzaci\u00f3 d\u2019aquests dos germans \u201cbessons\u201d, el Ter i el Freser, que a Ripoll s\u2019ajunten:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Lo Ter i lo Freser una aspra serra \/\u00a0<\/strong><strong>tingueren per bressol, \/\u00a0<\/strong><strong>bessons que veg\u00e9 n\u00e0ixer de la terra \/\u00a0<\/strong><strong>la llum del mateix sol.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Si vinguesses amb mi, com jugar\u00edem digu\u00e9 \/\u00a0<\/strong><strong>lo riu Freser a son germ\u00e0 amb \/\u00a0<\/strong><strong>les pedres i flors que trobar\u00edem \/\u00a0<\/strong><strong>tot rossolant del Pirineu al pla.\u00a0 \u00a0\/ I a mi em plauen m\u00e9s que els plans.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Si anem plegats, no en trobarem pas gaires \/\u00a0<\/strong><strong>respon l\u2019altre dels rius. \/ A<\/strong><strong>nem cada u per ell, com nois rodaires \/\u00a0<\/strong><strong>que van a cercar nius.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I afegeix, refiat de sa llestesa, \/\u00a0<\/strong><strong>lo Freser: Qui a Ripoll arribe abans \/\u00a0<\/strong><strong>pendr\u00e0 a l\u2019altre lo nom i la riquesa. \/A<\/strong><strong>ix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019estila entre els humans.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <em>P\u00e0tria<\/em> que d\u00f3na t\u00edtol al llibre on s\u2019emmarca\u00a0<em>Lo Ter i lo Freser<\/em>\u00a0-era, per a<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Verdaguer, la seva llengua. I dins d\u2019aquest mateix aplec hi ha un altre poema que<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>tamb\u00e9 parla de Ripoll, el tan conegut\u00a0La plana de Vic, dedicat a <em>\u201cL\u2019esbart de sos<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>poetes\u201d<\/em>, concretament una estrofa en qu\u00e8 diu:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00bfSant Jordi guarda encara ses lloses gegantines, \/\u00a0<\/strong><strong>sepulcre de reis celtes o de llurs d\u00e9us altar? \/\u00a0<\/strong><strong>\u00bfRipoll, com altre f\u00e8nix, renaix de ses ru\u00efnes, \/\u00a0<\/strong><strong>o l\u2019arbre de la p\u00e0tria s\u2019acaba d\u2019esbrancar?<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/goig2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7354 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/goig2.jpeg\" alt=\"\" width=\"230\" height=\"333\" \/><\/a>Una altra obra essencial s\u00f3n els<em>\u00a0Goigs de Santa Maria de Ripoll<\/em>, que trobem en el recull\u00a0<em>Aires del Montseny<\/em>, en qu\u00e8 el poeta explica el passat de Ripoll i ensems el de Catalunya, al\u00b7ludint a figures senyeres com el comte Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s, el bisbe Oliba, etc. A la Mare de D\u00e9u del monestir, Verdaguer s\u2019hi refereix po\u00e8ticament com <em>\u201cde la p\u00e0tria bella Aurora\u201d<\/em> perqu\u00e8 sabut \u00e9s que la traject\u00f2ria de Ripoll es troba vinculada als moments clau de la hist\u00f2ria de la nostra naci\u00f3 catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara en altres poemes verdaguerians trobem refer\u00e8ncies esparses sobre Ripoll. Per exemple en el poema\u00a0<em>La goja de Mirmanda<\/em>. Quant a la prosa, destaca, d\u2019una banda, l\u2019article Lorers espinosos (5 d\u2019agost de 1897), de l\u2019aplec\u00a0<em>En defensa pr\u00f2pia<\/em>, article en qu\u00e8 moss\u00e8n Cinto explica que el dia 21 de mar\u00e7 de 1886, en la inauguraci\u00f3 de les obres del monestir de Ripoll, fou coronat <em>\u201cen nom de Catalunya\u201d<\/em> pel senyor bisbe de Vic (diu: <em>\u201cconfesso que, si hagu\u00e9s vista venir aqueixa cerim\u00f2nia, no m\u2019hauria acostat a Ripoll de dues lleg\u00fces\u201d<\/em>), i, d\u2019altra banda, en l\u2019aplec de\u00a0<em>Rondalles<\/em>\u00a0hi ha la que duu per t\u00edtol\u00a0<em>Les rel\u00edquies de Sant Eudald.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En fi, tot plegat \u00e9s prou conegut, per\u00f2 val la pena d\u2019adonar-se que Ripoll estimul\u00e0 el poeta i el motiv\u00e0 en diverses ocasions. Moss\u00e8n Cinto Verdaguer es mereix, doncs, de ser recordat entre nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"jp-post-flair\" class=\"sharedaddy sd-like-enabled sd-sharing-enabled\">\n<div class=\"sharedaddy sd-sharing-enabled\">\n<h3 class=\"robots-nocontent sd-block sd-social sd-social-icon-text sd-sharing\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/oliba.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7351\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/oliba.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"300\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">4.2.2. LA PORTADA DEL MONESTIR DE RIPOLL EN EL POEMA DE JACINT VERDAGUER (18972)<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n<h3 style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fragment del cant onz\u00e8 (XI); <em>Oliba<\/em>, del poema de Jacint Verdaguer \u00a0<em>Canig\u00f3: <\/em>llegenda pirenaica del temps de la Reconquista.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En una nota a peu de p\u00e0gina s&#8217;indica: <em>\u00abPer la descripci\u00f3 de la fatxada del monestir de Ripoll nos ha servit de molt la notable ressenya hist\u00f2rica de Pellicer,\u00a0Santa Mar\u00eda de Ripoll. [1872]\u00bb.\u00a0<\/em><\/strong><strong>Extret de l\u2019edici\u00f3 de Narc\u00eds Garolera i pr\u00f2leg de Modest Prats. Barcelona: Quaderns Crema, 1997.\u00a0<\/strong><strong>Ressegueix entretant cenobi i temple:<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Oliba, no hi ha res que no contemple; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>funda en Ripoll un altre monestir, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i estudia per ell eixos brancatges\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>de pedra, \/ eixes motllures i fullatges \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>que mourien los besos del zefir.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>All\u00ed amb lo pensament tot ho transporta, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>des del pom del penell als bancs de l\u2019horta, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i trasmuda, combina i afegeix, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i una obra concebeix sa fantasia \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>que, abans de veure la claror del dia, \/<\/em><\/strong><strong><em>naix, posa tronc i branques, i floreix.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ja tot ho veu: sa creaci\u00f3 de marbre \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>\u00e9s com dins la llavor alt\u00edvol arbre, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>meravellosa flor dins grana humil; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>tot ho veu fet, sin\u00f3 lo frontispici \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>que corona ha de ser de l\u2019edifici, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>d\u2019aquella imatge d\u2019or cara gentil.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Enamorat artista, lo somia \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>de nit, ne fa dibuixos cada dia, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>que al veure l\u2019endem\u00e0 rebat al foc, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i, no podent-ne el pensament distraure, \/<\/em><\/strong><strong><em>embasta nous projectes que han de caure \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>tamb\u00e9 en oblit, com dins la mar un roc.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En l\u2019hora de sola\u00e7 un dia crida \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>los monjos sota els arbres de l\u2019eixida: \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>fa tres dies que, all\u00ed, de sol a sol, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>amb son b\u00e0cul dibuixa, escriu i esborra,\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>com les ones del mar damunt la sorra, \/<\/em><\/strong><strong><em>quan suaument les bressa el ventijol.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u2014Mirau-la aqu\u00ed\u2014los diu; i la portada \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>contemplen per son geni dibuixada, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la hist\u00f2ria de la santa religi\u00f3 \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>en pedra escrita per la m\u00e0 de Roma; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>una crossa de bisbe n\u2019\u00e9s la ploma, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>n\u2019\u00e9s lo paper un flanc de Canig\u00f3.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Set cants misteriosos t\u00e9 el poema, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>set florons que dur\u00e0 en sa diadema \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>Santa Maria de Ripoll al front; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>set cels de pura i divinal bellesa, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la B\u00edblia al cor de Catalunya impresa, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>present, passat i esdevenir del m\u00f3n.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>D\u2019aquesta creaci\u00f3 dedicat\u00f2ria, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>\u00e9s sa primera p\u00e0gina la gl\u00f2ria: \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>en son trono estrellat l\u2019Anyell div\u00ed \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>ensenya obert lo llibre de la vida, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>dient a la nissaga redimida: \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>\u00abHomes ingrats, mirau si us estim\u00ed!\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I el llibre els quatre evangelistes miren, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>misteriosos animals que es giren \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>tot estenent ses ales com aucells, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i vint-i-quatre ancians de cap blanqu\u00edssim \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>vora seu van cantant: \u00abDigne \u00e9s l\u2019Alt\u00edssim \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>d\u2019obrir lo llibre d\u2019or deIs set segells.\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Segueix de tota gent, tribu i llenguatge \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la immensa process\u00f3 fent-li homenatge, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>patriarques, ap\u00f2stols, confessors; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la verge mostra de puresa el lliri, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>lo martri la palmissa del martiri \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i sota el bra\u00e7 son llibre los doctors.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En son carro de foc se veu Elies, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i en hist\u00f2ries, apr\u00e9s, i profecies, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>Mois\u00e8s, Jon\u00e0s, David i Salom\u00f3; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>atravessa el mar Roig l\u2019israelita \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>lluita amb ell lo cruel amalecita \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i l\u2019arca volta el mur de Jeric\u00f3.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>De Jesucrist celebren la vict\u00f2ria \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la c\u00edtara i salteri de la gl\u00f2ria, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>la flauta dol\u00e7a, el tendre viol\u00ed; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i el rei profeta, entre vassalls i nobles, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>sembla dir-li: \u00abAlabau-lo tots los pobles, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>cel, mars i terres, alabau-lo amb mi.\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Oliba los esbrina, fil per randa, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>de la fe aqueixa m\u00edstica garlanda, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>los mostra aqu\u00ed sant Pere, all\u00ed sant Pau, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>com de l\u2019Esgl\u00e9sia s\u00f2lides pilastres, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>sostenint aqueix cel amb tots sos astres; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>l\u2019espasa empunya l\u2019un, l\u2019altre la clau.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En la faixa de l\u2019arc que els dos sostenen \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>en dotze retaulons ses vides tenen \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>unint-se dalt, als peus del sant Anyell; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>quan vius encara anaven per la terra \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>als vicis i a l\u2019error fent crua guerra, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>ja s\u2019unien ses \u00e0nimes en Ell.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Jau a sos peus, rebuig del negre abisme, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>ferotge drac, lo drac del gentilisme; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>a ofegar de ses ires los rebulls \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>dues \u00e0ligues baixen a la terra, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i, mentres una amb sos unglots l\u2019aferra, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>a colps de bec l\u2019altra li lleva els ulls.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ac\u00ed els ensenya dos lleons que es baten, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i fers l\u2019un sobre l\u2019altre se rebaten; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>un centaure, fugint, los tira un dard, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>mes l\u2019home, a qui de monstre la figura \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>donaren les passions, de tan impura \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>cadena sempre se deslliga tard.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Domant ja son cavall lo genet destre, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>m\u00e9s enll\u00e0 es veu de ses passions ja mestre; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>vestit de cavaller amb los arreus, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>a les feres ind\u00f2mites s\u2019atansa, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i, a l\u2019apuntar-los la punyenta llan\u00e7a, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>amansides se postren a sos peus.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Davall de tot a Llucifer veu caure \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>del cel, a Adam del parad\u00eds, i ajaure \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>lo condemnat en llit de foc etern, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>nou Lacoont a qui genolls i bra\u00e7os \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>entortelliga amb sos fer\u00e9stecs lla\u00e7os \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>l\u2019apocal\u00edptic monstre de l\u2019infern.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La paraula de foc de l\u2019arquitecte \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>fa al\u00e7ar de terra el colossal projecte, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>monstres i sants, cantors i combatents; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>los ulls de pedra i llavis se desclouen, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>aquells arquets de viol\u00ed se mouen, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>i s\u2019adolla la m\u00fasica a torrents.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>T\u00e9 son arc de triomf lo cristianisme; \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>al rompre el jou feixuc del mahometisme, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>Catalunya l\u2019aixeca a Jesucrist. \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>Qui passar\u00e0 per sota aqueixa arcada \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>b\u00e9 podr\u00e0 dir que, en s\u00edntesis sagrada, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>lo m\u00f3n, lo temps i eternitat ha vist.<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliadepesra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7340 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliadepesra.jpeg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"311\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">4.3. \u00ab<em>LA B\u00cdBLIA DE PEDRA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.1. UNA NOVEL\u00b7LA SOBRE \u00abLA B\u00cdBLIA DE PEDRA\u00bb D&#8217;EN MARC CAPDEVILA<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Fitxa de l'autor a Grup 62\" href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/autor-marc-capdevila-clapera-000057839.html\"><strong>Marc Capdevila<\/strong><\/a><strong>\u00a0ha triat un important passatge de la hist\u00f2ria art\u00edstica de Catalunya com a fil conductor de la seva novel\u00b7la, la construcci\u00f3 de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll. Aix\u00ed \u00e9s com ens situa al segle XII, en ple per\u00edode rom\u00e0nic, durant el comtat de Ramon Berenguer IV i en ple apogeu de les abadies de Ripoll i Sant Pere de Rodes, clars exponents, juntament amb el conjunt de Bo\u00ed, del rom\u00e0nic catal\u00e0, per\u00f2 sobretot, de l\u2019escultura religiosa, concentrada a les portalades de les esgl\u00e9sies.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Fitxa del llibre a Grup 62\" href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-la-biblia-de-pedra-119648.html\"><em>La b\u00edblia de pedra<\/em><\/a>\u00a0no \u00e9s nom\u00e9s una narraci\u00f3 sobre la construcci\u00f3 de la portalada de Ripoll, \u00e9s tamb\u00e9 una hist\u00f2ria de misteri en la qual els personatges principals, la Violant (guaridora), n\u2019Ermengol (pintor) i l\u2019abat Gausfred, es veuen embolicats en mirar de descobrir el perqu\u00e8 de les estranyes morts de tres bagasses.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 Capdevila no es queda aqu\u00ed, perqu\u00e8 a trav\u00e9s de la lectura podrem veure que darrera de la narraci\u00f3 hi ha un gran treball de documentaci\u00f3. Podrem con\u00e8ixer:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estil de vida dels diferents estrats socials que convivien el segle XII, els costums, les lleis no escrites i aquelles que els m\u00e9s benestants anaven escrivint sobre la marxa, els drets dels m\u00e9s rics i els deures dels m\u00e9s pobres i, com no podia ser d\u2019una altra manera,<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les injust\u00edcies socials que s\u2019imposaven pel fet d\u2019haver nascut en un lloc o en un altre sense tenir en compte el valor real de les persones.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una novel\u00b7la sobre la construcci\u00f3 de la magn\u00edfica portalada esculpida de Santa Maria de Ripoll: la B\u00edblia esculpida al cor de Catalunya en un flanc del Canig\u00f3.<\/strong><\/span><\/h3>\n<div class=\"bloc dades-generals\">\n<div class=\"fitxa-bloc-b\">\n<div class=\"fitxa-bloc-b3\">\n<div id=\"capsa-sinopsi\" class=\"sinopsi\">\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El vigat\u00e0 Marc Capdevila s\u2019endinsa en un dels patrimonis art\u00edstics m\u00e9s importants de Catalunya.\u00a0<em>La b\u00edblia de pedra<\/em>\u00a0s\u2019emmarca en la construcci\u00f3 de la magn\u00edfica portalada esculpida a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Ripoll. Aquest \u00e9s el somni que volen acomplir el comte Ramon Berenguer IV, l\u2019abat Gausfred i el mestre Ermengol. L\u2019abat i el seu home de confian\u00e7a Ermengol fa anys que treballen en el disseny dels pl\u00e0nols,\u00a0 on han d\u2019incloure les escenes evang\u00e8liques de la B\u00edblia que es conserva a l\u2019escriptori del monestir.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La hist\u00f2ria se situa a l\u2019estiu de 1162, quan Ripoll presumeix d\u2019activitat als seus carrers: bracers, talladors, picapedrers, jornalers i escultors han arribat a la vil\u00b7la des de fa un parell d\u2019anys. No \u00e9s estrany, doncs, que enmig de tanta agitaci\u00f3, una jove meuca emmalalteixi misteriosament i agonitzi en les m\u00e9s estranyes circumst\u00e0ncies. Les autoritats de Ripoll volen girar full, per\u00f2 una dona s\u2019obstina a esbrinar qu\u00e8 li ha passat.\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.laie.es\/es\/category\/best-sellers\/N10205\">El Best-sellers<\/a>\u00a0La B\u00edblia de Pedra Edicions 62,\u00a0<\/strong><strong>2014-<\/strong><strong>ISBN: 9788429773170:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estiu de 1162. Ripoll: temps de l&#8217;abat Gausfred.\u00a0 Tot just fa un parell de dies que s&#8217;ha aixecat la prohibici\u00f3 als jocs i la tafureria \u00e9s plena d&#8217;homes que treballen en la nova portalada de l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Maria, bressol espiritual de la casa comtal de Barcelona. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ripoll bull d&#8217;activitat: des de fa un parell d&#8217;anys, bracers, talladors, picapedrers, jornalers, escultors han arribat a la vil\u00b7la atrets pels bons sous que l&#8217;abat ofereix a tots els qui col\u00b7laboren en la construcci\u00f3 de la portalada.\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019abat i el seu home de confian\u00e7a Ermengol fa anys que treballen en el disseny dels pl\u00e0nols,\u00a0 que han d\u2019incloure les escenes evang\u00e8liques de la B\u00edblia amb miniatures que es conserva a l\u2019escriptori del monestir. La feinada \u00e9s de por i l\u2019activitat no s\u2019atura.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aqu\u00ed teniu els\u00a0<a title=\"Primer cap\u00edtol en pdf\" href=\"https:\/\/static0.grup62.cat\/llibres_contingut_extra\/29\/28848_La_biblia_de_pedra.pdf\">primers cap\u00edtols en pdf<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"description\">\n<header class=\"entry-header\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/600px-Ripoll05.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7353 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/600px-Ripoll05.jpg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"252\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/header>\n<header><\/header>\n<h2 class=\"entry-header\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\">4.3.2. REFER\u00c8NCIES DE \u00ab<em>LA B\u00cdBLIA DE PEDRA<\/em>\u00bb, SEGONS LA PORTADA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"fitxa-bloc-b3\">\n<div id=\"capsa-sinopsi\" class=\"sinopsi\">\n<div class=\"description\">\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Qui passar\u00e0 per sota aqueixa arcada \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>b\u00e9 podr\u00e0 dir que, en s\u00edntesis sagrada, \/\u00a0<\/em><\/strong><strong><em>lo m\u00f3n, lo temps i eternitat ha vist.<\/em><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En pr\u00e9mer\u00a0 els enunciats acolorits en blau cel s&#8217;obrir\u00e0 una explicaci\u00f3 del Monestir de Ripoll i el significat b\u00edblic de la seva portada d&#8217;entrada:<\/strong><\/span><\/h3>\n<div class=\"entry-content\">\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.monestirderipoll.cat\/la-portada\/\">La\u00a0 Portada de Santa Maria de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/digital.march.es\/fedora\/objects\/fjm-pub:1177\/datastreams\/OBJ\/content\">Signos e indicios en la Portada de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.monestirs.cat\/monst\/ripoll\/crp13mariP1.htm\">Portada de la iglesia de Santa Maria de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/arteva-leyster.blogspot.com\/2011\/01\/monasterio-de-santa-maria-de-ripoll.html\">Monasterio de Santa Maria de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ddd.uab.cat\/pub\/llibres\/1886\/59887\/monsanmarrip_a1886.pdf\">El Monasterio de Santa Maria de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/sites.google.com\/site\/baldiriart\/1-3-el-tapis-de-la-creacio\/2-la-biblia-en-pedra\">Santa Maria de Ripoll<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/domuspucelae.blogspot.com\/2018\/06\/visita-virtual-portada-de-santa-maria.html\">Portada de Santa Maria de Ripoll, una deslumbrante B\u00edblia<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sobrelabiblia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7356 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sobrelabiblia.jpeg\" alt=\"\" width=\"483\" height=\"284\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. PER SABER-NE MOLT M\u00c9S SOBRE LA B\u00cdBLIA. <\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LLIBRES DE CONSULTA<\/strong><\/span><\/h2>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccions.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7357 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccions.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"219\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #3366ff;\">5.1. LES TRADUCCIONS DE LA B\u00cdBLIA, EN GENERAL<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els llibres b\u00edblics foren escrits inicialment en distintes lleng\u00fces que van ser anomenades <a title=\"Lenguas orientales b\u00edblicas\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lenguas_orientales_b%C3%ADblicas\">lleng\u00fces b\u00edbliques<\/a>\u00a0(<a title=\"Idioma hebreo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idioma_hebreo\">hebreu<\/a>,\u00a0<a title=\"Lenguas arameas\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lenguas_arameas\">arameu<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Koin\u00e9\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Koin%C3%A9\">grec hele\u00b7ln\u00edstic<\/a>). En diferents \u00e8poques hist\u00f2riques\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducciones_de_la_Biblia\">van ser tradu\u00efdes<\/a>\u00a0unes de les altres i ,posteriorment, totes les altres. I aix\u00ed podem disposar de:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_hebrea\">La B\u00edblia hebrea<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_griega\"><strong>La B\u00edblia grega<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Versiones_latinas_de_la_Biblia\"><strong>La B\u00edblia llatina<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 class=\"noprint AP rellink\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccion2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7358 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccion2.jpeg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"196\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 class=\"noprint AP rellink\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">5.1.1.\u00a0 LES TRADUCCIONS DE LA B\u00cdBLIA<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les\u00a0<a title=\"Traducciones de la Biblia\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducciones_de_la_Biblia\">traducciones de la Biblia<\/a>\u00a0 han estat nombroses: a 450 lleng\u00fces de manera completa i a m\u00e9s de 2000 de forma parcial, el que converteix la B\u00edblia en el llibre (o conjunt de llibres) m\u00e9s tradu\u00eft de la historia. Algunes d&#8217;elles han estat transcendentals per al desenvolupament de les lleng\u00fces i les cultures en qu\u00e8 es van donar:<\/strong><\/span><\/h3>\n<div class=\"noprint AP rellink\" style=\"text-align: justify;\">\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les primeres traduccions b\u00edbliques van comen\u00e7ar en el mateix ampli per\u00edode en qu\u00e8 els seus llibres es van anar redactant: <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Masoretic_Text\">el text masor\u00e9tico en hebreu<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A1rgum\">els T\u00e1rgum en arameu<\/a> i la traducci\u00f3 a el grec anomenada<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septuaginta\"> B\u00edblia dels Setanta<\/a> (segle III a II a. C.), que es va realitzar dels textos originals que componen la B\u00edblia hebrea del judaisme (Antic Testament per al cristianisme). <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els textos del Nou Testament van ser escrits directament en grec. Aquesta versi\u00f3 segueix sent utilitzada directament en bona part de la cristiandat oriental (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa\">esgl\u00e9sia ortodoxa<\/a>), a m\u00e9s de les traduccions de la B\u00edblia a les lleng\u00fces eslavas (des de la de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciril_i_Metodi\">Ciril i Metodi,<\/a> 863) i altres en diferents \u00e0mbits ling\u00fc\u00edstics, algunes de les quals es compten entre les m\u00e9s antigues <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diatessaron\">(Diatessaron de Taciano<\/a> en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idioma_sir%C3%ADaco\">sir\u00edac,<\/a> ca. 170, traduccions <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Copto\">coptes<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lenguas_eti%C3%B3picas\">et\u00edops<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Codex_Argenteus\">Codex Argenteus de l&#8217;got Ulfilas, segle VI<\/a>, etc.)<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara que hi ha traduccions anteriors:\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les anomenades <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vetus_Latina\">Vetus Llatina<\/a>, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La traducci\u00f3 al llat\u00ed de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jer%C3%B3nimo_(santo)\">Sant Jeroni<\/a> (anomenada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vulgata\">Vulgata<\/a>, 382) va ser la dominant en la cristiandat occidental fins a la reforma protestant (segle XVI), i va continuar sent-ho en el catolicisme fins a l&#8217;Edat Contempor\u00e0nia.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La cr\u00edtica filol\u00f2gica de l&#8217;humanisme buscava l&#8217;obtenci\u00f3 de traduccions depurades:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_pol%C3%ADglota_complutense\">La B\u00edblia pol\u00edglota complutense<\/a> impulsada pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Jim%C3%A9nez_de_Cisneros\">cardenal Cisneros<\/a>, 1514-1522, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Textus_Receptus\">El Textus Receptus<\/a> iniciat per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Erasmo_de_R%C3%B3terdam\">Erasme<\/a>, 1516-1522 i continuat per<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_de_Beza\"> Beza<\/a>, 1565-1604, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_regia\">La B\u00edblia r\u00e8gia o pol\u00edglota d&#8217;Anvers<\/a>, d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benito_Arias_Montano\">Arias Montano<\/a>, 1568-1572, etc.)<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Coincidint amb l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_d%27or_de_l%27islam\">Edat d&#8217;Or de l&#8217;islam<\/a> (segles VIII a la XIII) hi va haver traduccions de la B\u00edblia a l&#8217;\u00e0rab tant al Pr\u00f2xim Orient com a l&#8217;Espanya musulmana (realitzades per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Moz%C3%A1rabe\">moss\u00e0rabs<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccion3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7359\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/traduccion3.jpeg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"182\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><\/h3>\n<h3><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la fi de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Edad_Media\">l&#8217;Edat Mitjana<\/a> ja hi havien aparegut traduccions totals o parcials de la B\u00edblia a les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lenguas_romances\">lleng\u00fces vulgars roman\u00e7os<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques\">germ\u00e0niques.<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/div>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les primeres traduccions de la B\u00edblia al castell\u00e0 s\u00f3n l<\/strong><strong>es anomenades prealfonsinas, que precedeixen a la denominada<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_alfonsina\"> B\u00edblia alfonsina<\/a> (1260-1280) incorporada a la<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/General_estoria\"> \u00abGeneral estoria d&#8217;Alfons X el Savi\u00bb<\/a><\/em>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per la mateixa \u00e8poca es van produir la primera traducci\u00f3 de la B\u00edblia a el portugu\u00e8s (<a href=\"https:\/\/pt.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_D._Dinis\">la B\u00edblia de don Dinis<\/a>, patrocinada pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dionisio_I_de_Portugal\">rei Dion\u00eds I de Portugal<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera traducci\u00f3 de la B\u00edblia al catal\u00e0, anomenada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducciones_de_la_Biblia_al_catal%C3%A1n\">B\u00edblia de Montju\u00efc<\/a> (patrocinada per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_III_de_Arag%C3%B3n\">Alfonso III d&#8217;Arag\u00f3<\/a> en 1287, sobre una preexistent versi\u00f3 francesa.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La B\u00edblia Valenciana (de Bonifaci Ferrer, comen\u00e7aments de segle XV) va ser un dels primers llibres impresos a Espanya (en 1478).<\/strong><strong>Uns anys abans, el 1471, havia aparegut la primera B\u00edblia impresa en itali\u00e0 (traducci\u00f3 de Nicol\u00f2 Malermi).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La m\u00e9s transcendent de les traduccions de la B\u00edblia a l&#8217;alem\u00e1n va ser resultat de la feina de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mart%C3%ADn_Lutero\">Mart\u00ed Luter<\/a> entre els anys 1521 i 1534 (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_de_Lutero\">B\u00edblia de Luter<\/a>).<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre les m\u00e9s importants traduccions de la B\u00edblia a l&#8217;ingl\u00e9s hi ha la de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/William_Tyndale\">W. Tyndale<\/a> (1525-1536) i la de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia_del_rey_Jacobo\"> King James<\/a> (1611). La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reina-Valera\">Reina-Valera<\/a> (1565-1602) va ser la m\u00e9s usada pels protestants espanyols.<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joanes_Leizarraga\">Joanes Leizarraga<\/a> va traduir el Nou Testament a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Euskera\">l&#8217;euskera<\/a> en 1571. <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns missioners cat\u00f2lics espanyols de segle XVI van traduir la B\u00edblia a les lleng\u00fces americanes, com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bernardino_de_Sahag%C3%BAn\">Bernardino de Sahag\u00fan<\/a>, que ho va fer parcialment en la l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%A1huatl\">lengua nahuatl<\/a>; per\u00f2 tal forma d&#8217;evangelitzaci\u00f3 va ser prohibida per<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Inquisici%C3%B3n_espa%C3%B1ola\"> la Inquisici\u00f3<\/a> des 1576.15<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ibbliaderipoll.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7360 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ibbliaderipoll.jpeg\" alt=\"\" width=\"231\" height=\"320\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><span style=\"color: #ff6600;\">5.1.2. LA BIBLIA DE RIPOLL<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Ripoll\">B\u00edblia de Ripoll<\/a>\u00a0\u00e9s un dels\u00a0<a title=\"C\u00f2dex\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B2dex\">c\u00f2dex<\/a>\u00a0m\u00e9s rics produ\u00efts a l&#8217;<a title=\"Edat mitjana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana\">edat mitjana<\/a>, fet per escrivans, il\u00b7luminadors i miniaturistes que treballaven bra\u00e7 a bra\u00e7 a l&#8217;escriptori del\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Monestir de Ripoll\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monestir_de_Ripoll\">monestir de Ripoll<\/a>, un dels centres de refer\u00e8ncia cultural de l&#8217;Europa medieval. Aquest c\u00e8lebre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Ripol\"><em>\u00abescriptorium\u00bb<\/em><\/a> va produir nombrosos manuscrits de gran qualitat art\u00edstica, sobretot sota l&#8217;impuls de l&#8217;<a title=\"Abat Oliba\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abat_Oliba\">abat Oliba<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Custodiada actualment a la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Biblioteca Apost\u00f2lica Vaticana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_Apost%C3%B2lica_Vaticana\">Biblioteca Apost\u00f2lica Vaticana<\/a>, on nom\u00e9s la poden consultar investigadors i estudiants de doctorat, la B\u00edblia \u00e9s un volum de gran format (550x370mm) que cont\u00e9 465 folis. A m\u00e9s de les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sagrades Escriptures\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sagrades_Escriptures\">Sagrades Escriptures<\/a>, el c\u00f2dex inclou 210 pr\u00f2legs, sumaris i altres textos introductoris, que fan de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Ripoll\">B\u00edblia de Ripoll<\/a> una mena de \u00ab<em>gran\u00a0<a title=\"Enciclop\u00e8dia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enciclop%C3%A8dia\">enciclop\u00e8dia<\/a>\u00a0il\u00b7lustrada medieval<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <em>\u00abfont\u00bb<\/em> dels textos \u00e9s l&#8217;escriptura carol\u00edngia pura del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Ripoll\">monjo Guifr\u00e9<\/a>, el copista \u00fanic d&#8217;aquesta obra. Les impressionants <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miniatura\">miniatures<\/a> i dibuixos que cont\u00e9 li han donat renom: hi trobem 20 folis totalment il\u00b7lustrats amb miniatures que van inspirar la iconografia de la c\u00e8lebre portalada del monestir.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ripollbiblia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7361\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/ripollbiblia.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"235\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Ripoll\">monjo Guifr\u00e9<\/a> va ser l&#8217;\u00fanic copista per\u00f2 no pas l&#8217;\u00fanic monjo que va treballar a la b\u00edblia. Els estudiosos han identificat tamb\u00e9 el principal il\u00b7lustrador de la b\u00edblia i l&#8217;han definit com <em>\u00abun dibuixant d&#8217;estil impressionista\u00bb<\/em>. El seu treball s&#8217;identifica sobretot a partir del foli 82 i fins al final. Amb un estil ben diferent, trobem el tercer monjo que participa en la B\u00edblia. S&#8217;identifica clarament gr\u00e0cies a una caracter\u00edstica peculiar: tenia per costum fer les cares rodones, una mica plenes i feia servir eines com el comp\u00e0s i el tiral\u00ednies per tra\u00e7ar rodones i ratlles rectes.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 la de Ripoll no va ser l&#8217;\u00fanica b\u00edblia que va sortir del ric <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Ripoll\">escriptori del monestir<\/a>. El primer quart del segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xi<\/span>\u00a0va ser prol\u00edfic i, en total, van ser tres els c\u00f2dexs d&#8217;aquest tipus que es van elaborar a Ripoll. Actualment nom\u00e9s se&#8217;n conserven dos, ja que un d&#8217;ells va desapar\u00e8ixer a l&#8217;incendi de l&#8217;any\u00a0<a title=\"1835\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1835\">l&#8217;incendi de l&#8217;anys 1835<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliaripoll3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7362 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliaripoll3.jpeg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"233\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Ripoll\">La B\u00edblia de Ripoll<\/a> va ser copiada a l&#8217;escriptori i traslladada a\u00a0<a title=\"Marsella\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marsella\">Marsella<\/a>\u00a0pels monjos del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abad%C3%ADa_de_San_V%C3%ADctor_de_Marsella\">Monestir de Sant V\u00edctor<\/a> quan les dues abadies es van unir l&#8217;any 1070. Finalment, ja al segle XVII, el manuscrit va anar a parar al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat_del_Vatic%C3%A0\">Vatic\u00e0<\/a> gr\u00e0cies a un nebot del papa\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pau V\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_V\">Pau V<\/a>, concretament a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_Apost%C3%B3lica_Vaticana\">Biblioteca Apost\u00f2lica Vaticana<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tercer c\u00f2dex \u00e9s el que coneixem com a <em>\u00ab<a title=\"B\u00edblia de Rodes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia_de_Rodes\">B\u00edblia de Rodes<\/a>\u00ab<\/em> i va ser un regal de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abad_Oliva\"> l&#8217;abat Oliba<\/a> al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes\">Monestir de Sant Pere de Rodes<\/a> amb motiu de la consagraci\u00f3 de la seva esgl\u00e9sia mon\u00e0stica (1022). Aquest exemplar va ser robat al segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xvii<\/span>\u00a0pel mariscal franc\u00e8s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adrien_Maurice_de_Noailles\">Noailles<\/a> durant l&#8217;espoli del monestir, i venut posteriorment al rei Llu\u00eds XV. Actualment es conserva a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_Nacional_de_Francia\">Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abans de l&#8217;entrada de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abad_Oliva\">l&#8217;abat Oliba<\/a>, el monestir ja reunia m\u00e9s d&#8217;un centenar de c\u00f2dex de diverses proced\u00e8ncies (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Visigots\">visigots<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septimania\">septimanis<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Moss%C3%A0rabs\">moss\u00e0rabs<\/a>, etc.) i tem\u00e0tiques. Com a curiositat, destaca el\u00a0<em><a class=\"new\" title=\"Corpus agrimensorum (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Corpus_agrimensorum&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Corpus agrimensorum<\/a><\/em>, un tractat de\u00a0<em><a title=\"Geometria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geometria\">geometria<\/a><\/em>\u00a0a c\u00e0rrec del monjo Gisemund, que presenta el mapa de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica m\u00e9s antic que es coneix. La hist\u00f2ria tamb\u00e9 t\u00e9 en l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Ripoll\">&#8216;escriptori de Ripoll<\/a> un lloc il\u00b7lustre: del seu escriptori van sortir les diverses redaccions dels\u00a0<em><a class=\"mw-redirect\" title=\"Gesta comitum Barcinonensium\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gesta_comitum_Barcinonensium\">Gesta comitum Barcinonensium<\/a><\/em>, on s&#8217;explica la vida i les gestes dels comtes de Barcelona.<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 class=\"noprint AP rellink\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliaripoll4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7363\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/bibliaripoll4.jpeg\" alt=\"\" width=\"228\" height=\"300\" \/><\/a>Despr\u00e9s de 1000 anys de la seva edici\u00f3 original, el 2002 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Ripoll\">B\u00edblia de Ripoll<\/a> es va reeditar en format facs\u00edmil. Va ser gr\u00e0cies al treball i els estudis de l&#8217;historiador <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Mund%C3%B3_i_Marcet\">Anscari M. Mund\u00f3<\/a> i del sacerdot <a href=\"https:\/\/www.naciodigital.cat\/opinio\/8114\/elegia\/mossen\/ramon\/tuneu\/vila\">Ramon Tuneu.<\/a> El facs\u00edmil, de 60&#215;46 cent\u00edmetres i 10 quilos de pes, reprodueix 133 l\u00e0mines digitalitzades en alta resoluci\u00f3 i enquadernades amb pell cosida a m\u00e0.<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.1.3. B\u00cdBLIES Y OBRES CONSULTADES EN L&#8217;ELABORACI\u00d3 D&#8217;AQUEST TREBALL<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Assenyalo, com exemples de refer\u00e8ncia i consultades, les B\u00edblies seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">LA B\u00cdBLIA<\/span>. BCI-B\u00edblia catalana, traducci\u00f3 interconfessional. Associaci\u00f3 B\u00edblica de Catalunya. Editorial Claret. Societats B\u00edbliques Unides, Barcelona 1994.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">LA B\u00cdBLIA<\/span>. Versi\u00f3 dels textos originals i notes pels Monjos de Montserrat. PM. Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat, entre les edicions de 1970.-2009.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">B\u00cdBLIA DE JERUSALEM<\/span>. Es tracta de la cinquena edici\u00f3, revisada a l&#8217;any 2018. Aques B\u00edblia \u00e9<\/strong><strong>s una versi\u00f3 cat\u00f2lica de la B\u00edblia elaborada en franc\u00e8s sota la direcci\u00f3 de l&#8217;Escola b\u00edblica i arqueol\u00f2gica francesa de Jerusalem que ha estat tradu\u00efda a l&#8217;espanyol i altres lleng\u00fces vernacles. \u00c9s valorada pels seus introduccions, notes a peu de p\u00e0gina, i riquesa de les seves paral\u00b7lels al marge . \u00c9s considerada una B\u00edblia d&#8217;excel\u00b7l\u00e8ncia per l&#8217;exegesi b\u00edblics.\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.labibliacompleta.com\/\"><strong>LA B\u00cdBLIA DE INTERNET<\/strong><\/a><a href=\"https:\/\/www.labibliacompleta.com\/\"><strong>.<\/strong><\/a>\u00a0<strong>Planes de consulta de la B\u00edblia, molt pr\u00e0ctiques i r\u00e0pides, a trav\u00e9s d&#8217;Internet.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, insereixo algunes obres d&#8217;inter\u00e8s que han pogut servir per comentar algunes aspectes\u00a0 sobre la B\u00edblia, tot i que cal llegir-les -en el cas d&#8217;una colsulta posterior- amb la prevenci\u00f3 de posar al dia, d&#8217;acord amb els par\u00e0metres usuals de la moderna interpretaci\u00f3 b\u00edblica.<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">BIBLIOTECA DE AUTORES CRISTIANOS (BAC)<\/span>. Comentari de tots els llibres de la B\u00edblia. L&#8217;ex\u00e8gesi de cadascun dels llibres \u00e9s a c\u00e0rrec d&#8217;un autor o autors determinats, essent v\u00e0lids alguns dels aspectes comentats, encara que molt d&#8217;altres estan superats per la moderna hermen\u00e0utica b\u00edblica actual. Com a detall, el primer llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 en fou la\u00a0<i><a title=\"Biblia\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia\">Biblia<\/a><\/i>\u00a0<a title=\"N\u00e1car-Colunga\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%A1car-Colunga\">N\u00e1car-Colunga<\/a>, impresa el\u00a0<a title=\"18 de marzo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/18_de_marzo\">18 de marzo<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"1944\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/1944\">1944<\/a>.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">INTRODUCCI\u00d3N AL ESTUDIO DE LA BIBLIA<\/span>. Editorial Verbo Divino, 1992 i d&#8217;acord amb el pla general de l&#8217;obra que recull la publicaci\u00f3 real dels llibres seg\u00fcents: (1) <em>La Biblia en su<strong>,<\/strong>\u00a0entorno<\/em>, (2) <em>Biblia i Palabra de Dios<\/em>, (3) <em>El Pentateuco y la historiograf\u00eda b\u00edblica<\/em>, (4) <em>Los libros prof\u00e8ticos<\/em>, (5) <em>Libros sapienciales y otros escritos<\/em>, (6) <em>Evangelios sin\u00f3pticos y Hechos de los ap\u00f3stoles<\/em>, (7) <em>Escritos paulinos<\/em>, (8) <em>Escritos jo\u00e1nicos y cartas apost\u00f3licas<\/em>, (9) <em>Literatura jud\u00eda intertestamentaria<\/em>, (10) <em>Literatura i ex\u00e9gesis cristiana primitiva<\/em>.\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">HISTORIA DE ISRAEL Y DE JUD\u00c1<\/span>. Fran\u00e7ois Castel. Ed. Verbo Divino, 1984.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">INTRODUCCION AL ANTIGUO TESTAMENTO<\/span>, Jos\u00e9 Luis Sivre. Ed. Verbo Divino.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">EL NUEVO TESTAMENTO(I)<\/span>. Felipe F. Ramos. Colecci\u00f3n S\u00edntesis. Ed. Atenas, 1988.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">EL NUEVO TESTAMENTO(II)<\/span>. Felipe F. Ramos. Colecci\u00f3n S\u00edntesis. Ed. Atenas,\u00a0 1989.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/leondufour.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7364 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/leondufour.png\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"248\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #3366ff;\">5.2. OBRES CABDALS DE CONSULTA B\u00cdBLICA<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix,\u00a0 per copsar tot el devessall conceptual que la B\u00edblia d\u00f3na de si -amb la incorporaci\u00f3 de cites <em>\u00abad hoc\u00bb<\/em>-, res millor que consultar obres cl\u00e0siques d&#8217;una elaboraci\u00f3 exhaustiva, si b\u00e9 i pel que faa la interpretaci\u00f3 o ex\u00e8gesi moderna, no s&#8217;han posat al dia. Malgrat aix\u00f2, cal consultar els conceptes generals que es poden trobar en els enunciats inclosos\u00a0 tot seguit:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.mercaba.org\/mediafire\/robert,%20a%20-%20introduccion%20a%20la%20bibia%20(AT).pdf\">Introducci\u00f3n a la B\u00edblia I (AT) de A. Robert i A. Feulliet<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/mercaba.org\/mediafire\/robert,%20a%20-%20introduccion%20a%20la%20bibia%20(NT).pdf\">Introducci\u00f3n a la B\u00edblia II (NT) de A. Robert i A. Feulliet<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Testamento\">Libros del Antiguo Testamento<\/a>\u00a0\/<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\"> Llibres de l&#8217;Antic Testament<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nuevo_Testamento\">Libros del Nuevo Testamento<\/a>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Llibres del Nou Testament<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.idyanunciad.net\/DUFOUR\/cartel_vocabulario.htm\">Vocabulari de Teologia B\u00edblica, per X. L. Dufour<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/parroquiasanjeronimo.es\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/leondufour.pdf\">Vocabulario de Teologia B\u00edblica<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_de_Autores_Cristianos\"><strong>Biblioteca de Autores Cristianos (BAC): ex\u00e8gesi b\u00edblica de cada llibre<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ferc.cat\/index_archivos\/Bibliaindex_archivos\/VOCABULARIBIBLIC.pdf\">Vocabulario B\u00edblico de Xavier Le\u00f3n Dufour presentado en powerpoint<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ibautistavictoria.files.wordpress.com\/2013\/07\/la-geografia-biblica-bmh_009.pdf\">Geografia B\u00edblica<\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/billhreeves.com\/TemasGenerales\/MAPAS.pdf\">Geografia hist\u00f2rica de la B\u00edblia<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/bibliografiainternet.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7397\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/bibliografiainternet.jpeg\" alt=\"\" width=\"331\" height=\"226\" \/><\/a>I, per saber-ne m\u00e9s de tot plegat, l\u2019oferta d\u2019una bibliografia a trav\u00e9s de les possibilitats que ofereix Internet sobre el tema, la qual cosa en ser\u00e0 d\u2019una gran utilitat per a la comprensi\u00f3 adequada de la B\u00edblia. I a l\u2019efecte de tot plegat, m&#8217;\u00e9s ben plaent de presentar iuna bibliografia interessant que, d\u2019alguna manera, ha de guiar el contingut de l\u2019estructura del tema sense que obstin:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ulteriors i posteriors interpretacions, <\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Criteris dogm\u00e0tics i visions que la fe personal o eclesial pugui contemplar des d\u2019\u00f2ptiques diverses i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tan valuoses com qualsevol d\u2019altres.<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/bibliaiinternet.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7398 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/bibliaiinternet.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"219\" \/><\/a>Aix\u00ed doncs, vet a\u00e7\u00ed alguns temes que poden ajudar a clarificar dubtes o a eliminar falses concepcions sobre la B\u00edblia apreses, m\u00e9s per uns h\u00e0bits de visi\u00f3 que han esdevingut ser tradicionals sense cap mena de cr\u00edtica, que per una investigaci\u00f3 cient\u00edfica pr\u00f2pia de persones encuriosides intel\u00b7lectualment i cultural i, per aix\u00f3 mateix, dotades de saviesa:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534075.pdf\">SOBRE LA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA. M\u00c9TODE HIST\u00d3RICO-CR\u00cdTIC<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534131.pdf\">LA BIBLIA Y ELS SEUS SECRETS<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384984648.pdf\">101 MITES DE LA BIBLIA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534310.pdf\">LA HISTORICIDAD DELS RELATS DE L\u2019ANTIC TESTAMENT<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534369.pdf\">MITE I HIST\u00d2RIA<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1385482159.pdf\">LA BIBLIA DESENTERRADA 1<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1385482190.pdf\">LA BIBLIA DESENTERRADA 2<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1466003480.pdf\">QUI ESCRIGU\u00c9 LA BIBLIA\u2026?\u00a0<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534469.pdf\">LA MITOLOGIA HEBREA I ALTRES POBLES DE L\u2019ORIENT ANTIC<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534576.pdf\">MITOLOGIA COMPARADA. LA BIBLIA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534637.pdf\">L\u2019ABANDONAMENT DELS MITES ECLESI\u00c0STICS<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1480270694.pdf\">EL NOU PARADIGMA ARQUEOL\u00d2GIC<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535407.pdf\">EGIPTE I LA BIBLIA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535470.pdf\">PERSIA I LA BIBLIA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535508.pdf\">ZOROASTRISME I JUDAISME<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535603.pdf\">PERSIA I EL MONOTEISME ISRAELITA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535696.pdf\">TRES GRANDES CREACIONS RELIGIOSES DE L\u2019IRAN<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384535769.pdf\">EGIPTE I CRISTIANISMO PRIMITIU<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/crf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4279\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/crf.jpeg\" alt=\"\" width=\"392\" height=\"128\" \/><\/a>I la presentaci\u00f3 de molta m\u00e9s i acurada bibliograf\u00eda especialitzada sobre la religi\u00f3 en general, i en concret, sobre Jes\u00fas de Nazaret, que es pot consultar obrint el link o enlla\u00e7 -subratllat amb color blau- procedent del WEB:<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[\u00a0<a href=\"https:\/\/www.xn--cienciaraznyfe-uob.com\/\">www.cienciarazonyfe.com<\/a>\u00a0]<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, en el ben ent\u00e8s que els titulars del qual som en Llu\u00eds \u00c1lvarez Valcarcel i jo mateix, Miquel \u00c0ngel Bosch Fridrin, sobre:<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=221\">QUI VA SER JES\u00daS DE NATZARET\u2026?<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=222\">EL JES\u00daS DE LA HIST\u00d2RIA I EL JES\u00daS DE LA FE<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=223\">OR\u00cdGENS DEL CRISTIANISME<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=224\">CREENCES CRISTIANES<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=228\">SOBRE DEUS I CREENCES<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=229\">RELIGI\u00d3 SENSE RELIGI\u00d3<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=230\">LA CI\u00c8NCIA VERSUS LA FE<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/exegesisbiblica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7395 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/exegesisbiblica.jpeg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"199\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.3. ELS PAR\u00c0METRES METODOL\u00d2GICS I USUALS PER A L&#8217;OBTENCI\u00d3 D&#8217;UNA CORRECTA EX\u00c8GESI O INTEERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA QUE AFAVOREIXI I CENTRI LA LECTURA DE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Heus aqu\u00ed tota la feina hermen\u00e8utica que ha de imposar-se a l\u2019exegeta que pretengui rec\u00f3rrer el fruit d\u2019una investigaci\u00f3 seriosa dels textos b\u00edblics en q\u00fcesti\u00f3:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Historia sobre la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_escritura\">Redacci\u00f3 dels textos<\/a>\u00a0[<em>Redaktiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Investigaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria dels G\u00e8neres i de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nero_literario\">Formes liter\u00e0ries<\/a>\u00a0emprades en els textos [<em>Formgeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els elements aportats per la Hist\u00f2ria de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n\">Tradici\u00f3<\/a>\u00a0bolcada en els textos [<em>Traditiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Objetivo\">finalitat o objectiu<\/a>\u00a0que es pret\u00e9n a l\u2019hora d\u2019elabora els escrits.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019aplicaci\u00f3 de la\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sitz_im_Leben\">\u00abSitz im Leben\u00bb<\/a>,\u00a0<\/em>\u00e9s a dir, copsar la necessitat d\u2019una coneixen\u00e7a o d\u2019un desig manifestats per oients o lectors d\u2019una comunitat determinada d\u2019un entorn concret sobre els aspectes, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Contexto\">contextos<\/a>, les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Situaci%C3%B3n\">situacions<\/a>\u00a0i\/o altres d\u2019una determinada persona, circumst\u00e0ncia, situaci\u00f3, estat, condici\u00f3.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La personalitat de cada\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagiograf%C3%ADa\">hagi\u00f2graf<\/a>: origen, edat, estudis, religi\u00f3, tend\u00e8ncies, c\u00e0rrecs, professi\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La visi\u00f3 general del moment\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\">hist\u00f2ric,<\/a>\u00a0l\u2019entorn\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sociedad\">social<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Etnia\">\u00e8tnic<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultural<\/a>\u00a0del grup que habita un espai\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geografia\">geogr\u00e0fic<\/a>\u00a0concret i perimetrat, en conseq\u00fc\u00e8ncia, dins\u00a0 d\u2019una\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Periodizaci%C3%B3n\">\u00e8poca<\/a>\u00a0determinada, aix\u00ed com la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentalidades\">mentalitat<\/a>\u00a0del temps i els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corriente\">corrents de pensament<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tipus d\u2019escrits segons les diferents formes dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Midrash\"><em>\u00abmidr\u00e2sh\u00bb<\/em><\/a>, classificats segons la configuraci\u00f3 seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Halakha\">L\u2019halakha<\/a>: escrit que busca regles de vida o de ordre jur\u00eddic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagad%C3%A1\">L\u2019haggada<\/a>:\u00a0 escrits amb comentaris per a la formaci\u00f3 espiritual, doctrinal o moral\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A9sher\">El pesher<\/a>: escrits que pretenen actualitzar les profecies i adaptar el seu compliment en els escrits del present actual.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El coneixement de la literatura intertestamentaria i, en particular:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013 Les traduccions:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . La que se\u2019n diu\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septuaginta\"><em>\u00abB\u00edblia Septuaginta o<\/em>\u00a0dels\u00a0<em>Setanta\u00bb<\/em><\/a>: una traducci\u00f3 grega de la B\u00edblia (s.III-I aC.)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . El\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A1rgum\"><em>\u00abTargum Palest\u00ed\u00bb<\/em><\/a>. Traducci\u00f3 aramea (s.I-II dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013 Els autors jueus hel\u00b7len\u00edstics:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eupolemo\">Eupolemo<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Artapan_d%27Alexandrie\">Artap\u00e1n<\/a>\u00a0(s.II aC.)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fil%C3%B3n_de_Alejandr%C3%ADa\">Fil\u00f3 d\u2019Alejandria<\/a>\u00a0(meitat del s.I aC.)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Flavio_Josefo\">\u00a0Flavi Josep<\/a>, autor de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antig%C3%BCedades_jud%C3%ADas\"><em>\u00abAntiguitats jueves\u00bb<\/em><\/a>\u00a0(93-94 dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013 Les obres dites ap\u00f2crifes o pseudoepigr\u00e1ficas:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_los_Jubileos\"><em>\u00abLlibre dels Jubileus\u00bb<\/em><\/a>\u00a0(Apocalipsi), del s.III-II aC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Enoc\">\u00abHenoc\u00bb<\/a><\/em>\u00a0(Eti\u00f2pic), del s.III-II aC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Enoc\">\u00abLlibre dels secrets d\u2019Henoc\u00bb<\/a><\/em>\u00a0(Eslau), de l\u2019s.I dC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/pt.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nesis_Ap%C3%B3crifo\"><em>\u00abAp\u00f2crif del g\u00e8nesi\u00bb<\/em><\/a>\u00a0descobert en\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuscritos_del_Mar_Muerto\">Qumr\u00e1n<\/a>, s.I dC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Documento_de_Damasco\">\u00abDocument de Damasc\u00bb<\/a><\/em>\u00a0(eseni), de l\u2019s.I dC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Habacuc\">\u00abPesher d\u2019Habacuc\u00bb<\/a><\/em>, descobert en Qumr\u00e1n<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Referencias_hist%C3%B3ricas_no_cristianas_sobre_Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">\u00abLlibre de les Antiguitats b\u00edbliques\u00bb<\/a><\/em>\u00a0de l\u2019<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pseudo-Philo\">Pseudo-Fil\u00f3<\/a>, s.I dC. D\u2019abans del 70 l<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apocalipsis_de_Baruc\">\u00abApocalipsi sir\u00edac de Baruc\u00bb<\/a><\/em>, al final del s.I dC.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Testamento_de_los_Doce_Patriarcas\">\u00abTestament dels Patriarques<\/a>\u00ab<\/em>\u00a0(Lev\u00ed i Jud\u00e0) de diferents \u00e8poques.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013 La literatura rab\u00ednica:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mekhilta\">Midrash Mekhilta<\/a>, sobre l\u2019\u00c8xode (s.II dC.)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rabba\">Midrash Rabba<\/a>, sobre el G\u00e8nesi i l\u2019\u00c8xode. \u00c8poques diferents.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sefer_haYashar_(midrash)\">Midrash Sefer ha-Yashar,<\/a>\u00a0text de la I. Mitjana.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Ha%27Ach_Ha%27Gadol\">Midrash ha-Gadol<\/a>, text tard\u00e0.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Talmud_de_Jerusal%C3%A9n\">Talmud de Jerusalem<\/a>\u00a0(finals del s.VI dC.)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 .\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Talmud\">Talmud de Babil\u00f2nia<\/a>\u00a0(finals del s.V dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La hist\u00f2ria dels textos de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Testamento\">Antic Testament<\/a>\u00a0(l\u2019hebreu, l\u2019arameu, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septuaginta\">versi\u00f3 dels LXX<\/a>\u00a0i els manuscrits de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Qumr%C3%A1n\">Mar Morta-Qumran<\/a>) i els del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>\u00a0(el text grec) i les innombrables versions de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia\">B\u00edblia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Dues consideracions d\u2019import\u00e0ncia sobre els textos b\u00edblics:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013\u00a0 Els manuscitos aut\u00f2grafs o originals dels autors b\u00edblics no han arribat fins a nosaltres.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0 Els manuscrits conservats presenten tota clase de variants, errors, glosses i canvis a causa del continu proc\u00e9s de c\u00f2pia\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0durant segles.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0I pel que fa a les versions s\u2019han de tenir en compte:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013 Les versions llatines: La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vetus_Latina\">Vetus llatina<\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vulgata\">La Vulgata<\/a>.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducciones_de_la_Biblia\">Altres versions<\/a>: siriacas, coptes, g\u00f2tiques, arm\u00e8nies, georgianes, eti\u00f2piques, \u00e0rabs, eslaves.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducciones_de_la_Biblia\">Versions medievals i modernes<\/a>\u00a0i les de diferents pa\u00efsos.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arqueologia b\u00edblica i oriental, la pintura, l\u2019escultura i la hist\u00f2ria de les institucions hebrees o judaiques. Tamb\u00e9 cal de con\u00e8ixer els materials de l\u2019escriptura com: la pedra, el metall, l\u2019argila, les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ostracon\">ostracas<\/a>, el papir, el pergam\u00ed, les tauletes, els c\u00f2dexs.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arqueolog%C3%ADa_b%C3%ADblica\">L\u2019arqueologia b\u00edblica\u00a0<\/a>i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Oriente_Pr%C3%B3ximo\">oriental<\/a>, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura\">pintura<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escultura\">escultura<\/a>\u00a0i la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_los_jud%C3%ADos\">hist\u00f2ria de les institucions hebrees<\/a>\u00a0o judaiques.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_comparada\">comparatiu de les religions<\/a>, en general, de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_mist%C3%A9rica\">mist\u00e8riques<\/a>, en particular i dels\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">mites<\/a>\u00a0de qu\u00e8 se\u2019n deriven aquelles.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi de la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfismo\">\u00a0projecci\u00f3 antropom\u00f2rfica<\/a><\/strong>\u00a0<strong>en els \u00e9ssers transcendents, siguin reals o irreals.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi de la concepci\u00f3 cient\u00edfica de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universo\">l\u2019univers<\/a>, en general, i de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra_plana\">la terra<\/a>\u00a0en particular, en el temps en qu\u00e8 s\u2019escrigueren els textos sagrats.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducci%C3%B3n\">traduccions<\/a>\u00a0del textos, siguin\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Versions_de_la_B%C3%ADblia\">versions<\/a>\u00a0o en siguin\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Copista\">c\u00f2pies,\u00a0<\/a>aix\u00ed com el coneixement i l\u2019estudi de les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_sem%C3%ADtiques\">diferents lleng\u00fces semites\u00a0<\/a>parlades (l\u2019hebreu o l\u2019arameu) o les que se\u2019n denomi<\/strong><strong>nen\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_cl%C3%A0ssica\">lleng\u00fces cl\u00e0siques<\/a>\u00a0(grec i llat\u00ed).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El coneixement dels vessants que aporta no nom\u00e9s la filosofia, sin\u00f3 tamb\u00e9 -i sobretot- els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">elements mitol\u00f2gics<\/a>\u00a0i aquells procedents de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ritu\">ritus<\/a>\u00a0comuns o ancestrals sense oblidar les t\u00e8cniques de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Curaci%C3%B3n_por_la_fe\">curaci\u00f3<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jerogl%C3%ADfico\">jeroglifics<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Magia\">procediments m\u00e0gics<\/a>, les maneres o formes d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ocultismo\">ocultaci\u00f3<\/a>, els coneixements d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astrolog%C3%ADa\">astrologia<\/a>, els recursos\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Profec%C3%ADa\">prof\u00e8tics<\/a>\u00a0i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adivinaci%C3%B3n\">endevinaci\u00f3<\/a>, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Numerolog%C3%ADa\">numerologia<\/a>,\u00a0 les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Visiones\">visions<\/a>, les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aparici%C3%B3n\">aparicions<\/a>, les\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Precognici%C3%B3n\">precogniciones<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n_de_los_sue%C3%B1os\">somnis<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Milagro\">miracles<\/a>\u00a0i tot all\u00f2 que s\u2019enfonsa en l\u2019obscuritat del temps i \u00e9s possible il\u00b7luminar-lo amb diversos i actuals processos cient\u00edfics siguin\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arqueolog%C3%ADa\">f\u00edsics<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carbono\">qu\u00edmics<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programari\">inform\u00e0tics<\/a>\u00a0o\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gen%C3%A9tica\">gen\u00e8tics<\/a>\u00a0i les seves aplicacions.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/flechascirculares.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7381 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/flechascirculares.jpeg\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"242\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.4. REBOBINANT TEMES ANTERIORS SOBRE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nogenmenys i ultra l&#8217;apartat anterior i, per tal de poder endinsar-se hom en una interpretaci\u00f3 b\u00edblica el m\u00e9s acuradament possible, rememoro dos temes treballats en aquestes mateixes planes web i que corresponen a una elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia, l&#8217;\u00edndex o la taula dels quals inserto a continuaci\u00f3, tot pulsant l&#8217;enunciat acolorit en blau cel:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flechablava.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7371 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flechablava.jpeg\" alt=\"\" width=\"135\" height=\"135\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4220\">A LA RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/copypaste.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7322 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/copypaste.jpeg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"186\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4220\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">A LA RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. L&#8217;enlla\u00e7 entre dos temes complementaris<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. Objectiu del tema: un recorregut per les antigues religions ancestrals per observar-ne els possibles plagis que la B\u00edblia pot contenir<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.3. La metodologia emprada: una ex\u00e8gesi b\u00edblica<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.4.\u00a0Una bibliografia de qualitat per saber-ne m\u00e9s<\/strong><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. D\u00c9U MAI NING\u00da L\u2019HA VIST (Jn, 1,18) I EL QUE SABEN D\u2019ELL RESPON TOTALMENT A UNA VISI\u00d3 ANTROPOM\u00d2RFICA\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.<\/strong>\u00a0<strong>Sobre la proced\u00e8ncia o l\u2019origen de la paraula\u00a0<em>\u00abd\u00e9u\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.\u00a0El D\u00e9u de les religions monoteistes<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3. El d\u00e9u de les religions politeistes<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4 Els graus de les creen\u00e7es en D\u00e9u<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.5. Una consideraci\u00f3 important i fonamental sobre l\u2019antropomorfisme<\/strong><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.\u00a0EL M\u00d3N GREC entre els segles I abans i despr\u00e9s de Crist), ESTAVA INUNDAT DE CULTES RELIGIOSOS AMB UN ELEMENT COM\u00da: ELS MITES SOBRE LA MORT I LA RESURRECCI\u00d3 DE DE\u00cfTATS<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LA TESI SOBRE POSSIBLES PLAGIS LITERARIS EN L\u2019ANTIC TESTAMENT<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1. La hist\u00f2ria del poble d\u2019Israel i la seva relaci\u00f3 amb altres civilitzacions<\/strong><\/span><\/h3>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.1. La composici\u00f3 dels llibres de qu\u00e8 consta l\u2019Antic Testament i les diferents escoles que els il\u00b7luminen o altres autors<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.2. Entre la composici\u00f3 dels llibres de l\u2019Antic Testament i els fets que s\u2019hi descriuen hi ha un diferencial temporal de molts segles<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.3. Cana\u00e1n -i no precisament Egipte-, el primer espai geogr\u00e0fic del poble israelita en una terra acollidora de diferents cultures<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.4. Pel que fa a l\u2019\u00c8xode, des del punt de vista cient\u00edfic, els esdeveniments que relata no resisteixen l\u2019an\u00e0lisi.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.5. Ciutats inexistens i dificultats cient\u00edfiques estableixen que el pas del Mar Roig va ser m\u00e9s una narraci\u00f3 liter\u00e0ria de car\u00e0cter \u00e8pic i d\u2019exaltaci\u00f3 del poble hebreu que un esdeveniment real<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.6. Els hebreus van conquerir Palestina\u2026? La resposta \u00e9s que durant l\u2019anomenat temps dels Patriarques, ja habitaven Canaan<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2. La hist\u00f2ria real del poble hebreu i els afegits mitol\u00f2gics de qu\u00e8 consta<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1. Entre la realidad hist\u00f2rica i els afegits literaris mitol\u00f2gics<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.1 El domini d\u2019Egipte i l\u2019\u00c8xode (2000-1500 aC.) segons les dades de la B\u00edblia, per\u00f2 una hist\u00f2ria que la cr\u00edtica cient\u00edfica no admet com a vertadera, sin\u00f3 que la situa dins d\u2019un g\u00e8nere literari \u00e8pic i d\u2019exaltaci\u00f3 per tal de mostrar la fe del poble en un d\u00e9u monoteista<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.2. Canaan segons la B\u00edblia (1200 aC.). Per\u00f2 la pregunta \u00e9s: els hebreus van conquerir Canaan despr\u00e9s de sortir d\u2019Egipte\u2026? La cr\u00edtica arqueol\u00f2gica moderna diu que ja hi eren a Canaan des d\u2019\u00e8poques immemorials, sigui com a tribus n\u00f2mades, sigui com a grups humans sedentaris<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.3 La divisi\u00f3 dels Regne en dos grans terriroris: Jud\u00e0 al sud i Israel al nord (722 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.4.\u00a0La captivitat ass\u00edria del Regne d\u2019Israel (722-640 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.5.\u00a0La dominaci\u00f3 persa del Regne de Jud\u00e0 (586-539 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.6.\u00a0La restauraci\u00f3 del Temple de Jerusalem (520-335 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.7.\u00a0La dominaci\u00f3 grega (333-63 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.8.\u00a0Els Macabeus i els Asmoneus. El Judaisme hel\u00b7len\u00edstic (165 aC.)\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.9.\u00a0Judea, prov\u00edncia subjecta a la dominaci\u00f3 romana (63 aC. \u2013 135 dC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.10.\u00a0La Di\u00e0spora dels anys 70 dC.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1.11.\u00a0L\u2019arribada del cristianisme i la seva influ\u00e8ncia en els anys 40-100 dC.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.2. L\u2019Estat d\u2019Israel modern<\/strong><\/span><\/p>\n<h3><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3. De com el poble hebreu va rebre la influ\u00e8ncia d\u2019altres civilitzacions<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>4.3.1. El pensament i les influ\u00e8ncies d\u2019Egipte<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.1.1. La hist\u00f2ria egipcia i els per\u00edodes de qu\u00e8 es composa. La seva cultura<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.1.2. Les creences religioses<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.1.3. Les tradicions funer\u00e0ries<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.2. El pensament i les influ\u00e8ncies de Mesopot\u00e0mia<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.2.1. Hist\u00f2ria de Mesopot\u00e0mia. La seva cultura<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.2.2. Babil\u00f2nia \u2013 Assiris \u2013 Perses- Maced\u00f2nics<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.3.2.3. La religi\u00f3 mesopot\u00e0mica. El politeisme d\u2019Asia Menor i Orient Mitj\u00e0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.4. La Hist\u00f2ria cr\u00edtica de les Formes (Formgeschichte) garanteix i demostra que l\u2019Antic Testament va plagiar elements de l\u2019Antic Pr\u00f2xim Orient i de les grans civilitzacionsde l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 els llibres de la B\u00edblia f\u00f3ren redactats<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. LA TESI SOBRE POSSIBLES PLAGIS LITERARIS EN EL NOU TESTAMENT<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.1. La hist\u00f2ria i la interpretaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.2. Unes obres per poder llegir el Nou Testament\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.3.\u00a0Des del judaisme, Orient i Occident -entre l\u2019ahir i l\u2019avui-, en una confusi\u00f3 de cre\u00e8ncies sobre Crist<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.4. La doctrina paulina<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.4.1. La tensi\u00f3 entre el cristianisme jueu i el gentil<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.4.2. La situaci\u00f3 de Jes\u00fas en el cristianisme primitiu-jueu<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. ENTRE EL CRIST DE LA HIST\u00d3RIA I EL CRIST DE LA FE, S\u2019HI POT DESCOBRIR UNA CREACI\u00d3 LITER\u00c0RIA PLAGIADA O UN PLAGI PER LES SEMBLACES AMB ELS ELEMENTS MITOL\u00d2GICS QUE CONFORMEN LES RELIGIONS COMPARADAS\u2026?\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.1. Els Mites de l\u2019antiguitat dins l\u2019imaginari universal i la seva classificaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.2. Les entranyes de les religions mist\u00e8riques i els seus rituals<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.2.1<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atis_(d%C3%A9u)\">Atis, Crist de Frigia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.2<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_del_budismo\">Buda, Crist de \u00cdndia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.3<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds, Crist de Gr\u00e8cia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.4<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/H%C3%A8racles\">Heracles, Crist de Gr\u00e8cia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.5<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Krishna\">Krishna, Crist de l\u2019\u00cdndia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.6<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra, Crist de P\u00e8rsia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.7<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris, Crist d\u2019Egipte<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.8<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zoroastro\">Zoroastre, Crist d\u2019\u00c0sia Menor<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">6.1.9<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ceres_(mitolog%C3%ADa)\">Els mites de les religions agr\u00edcoles<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.3. De\u00a0<em>\u00abLa B\u00edblia de la Mitologia\u00bb<\/em>\u00a0a la import\u00e0ncia de la mitologia en\u00a0<em>\u00abLa Interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4. Es pot confirmar tot aix\u00f2 descrit amb la presentaci\u00f3 d\u2019alguns exemples\u2026?<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4.1 Sobre el naixement i la infantesa de Jes\u00fas:<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4.2 Sobre la vida de Jes\u00fas adult<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4.3 Sobre els darrers dies de la vida de Jes\u00fas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4.4 Sobre la Pasqua cristiana, la festa de la Resurrecci\u00f3<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.5. Entre l\u2019ortodoxia i la heterodoxia. Entre la hip\u00f2tesi i la tesi. Entre la recerca de la veritat\u00a0 i la literalitat sense interpretaci\u00f3\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. UN \u00cdNDEX -TAULA GENERAL- PER ENTENDRE EL NOU TESTAMENT<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. ENTREVISTA AMB EL PROFESOR ANTONIO PI\u00d1ERO EN RELACI\u00d3 AMB\u00a0 LA\u00a0<em>\u00abGU\u00cdA PARA ENTENDER EL NUEVO TESTAMENTO\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flechablava.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7371 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flechablava.jpeg\" alt=\"\" width=\"135\" height=\"135\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4120\">CELEBRACIONS DEL MES D\u2019ABRIL 2019: SETMANA SANTA \/ PASQUA \/ SANT JORDI\u00a0 \/ MRE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/copypaste.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7322 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/copypaste.jpeg\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"213\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h2 class=\"entry-title\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4120\"><span style=\"color: #ff0000;\">CELEBRACIONS DEL MES D\u2019ABRIL 2019: SETMANA SANTA \/ PASQUA \/ SANT JORDI \/ MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>UNA VISI\u00d3 DE LES TRADICIONS M\u00c9S ARRELADES A LA CULTURA POPULAR, ENTRE LA INTERPRETACI\u00d3 LITERAL DELS EVANGELIS I LA MODERNA EX\u00c8GESI O HERMEN\u00c8UTICA DELS TEXTOS SAGRATS<\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. UNA APORTACI\u00d3 A VOL D\u2019OCELL SOBRE LA SETMANA SANTA<\/strong><\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. El context o l\u2019entorn jueu en el temps hist\u00f2ric de Jes\u00fas de Natzaret i les influ\u00e8ncies hagudes des de temps pret\u00e8rits ancestrals<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.1 El judaisme palest\u00ed abans de la destrucci\u00f3 del Temple de Jerusalem d\u2019acord amb el contingut de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La distinci\u00f3 de quatre sectes majors: els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fariseus\">Fariseus<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saduceus\">Saduceus<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Essenis\">Essenis<\/a>\u00a0i els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zelotes\">Zelotes<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres grups de menor import\u00e0ncia: els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sicari\">Sicaris<\/a>\u00a0i els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Herodians\">Herodians<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les diverses creences existents: el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messianisme\">Messianisme<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escatologia\">Escatologia<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Angelolog%C3%ADa\">Angelologia<\/a>\u00a0i la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dimoni\">Dimoniologia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les moltes pr\u00e0ctiques religioses de l\u2019\u00e8poca: el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Temple_de_Jerusalem\">Temple<\/a>, el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">Culte<\/a>\u00a0i les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Festividades_jud%C3%ADas\">Festes<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.2 El judaisme palest\u00ed despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 del Temple de Jerusalem:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tor%C3%A0_(llei_jueva)\"><em>La \u00abTor\u00e0\u00bb<\/em>\u00a0o la llei oral<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rab%C3%AD\">Els rabins<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sinagoga\">La sinagoga<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_judicial_de_Israel\">El tribunal rab\u00ednic o\u00a0<em>\u201cBet din\u201d<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Talmud\">L\u2019escola rab\u00ednica o el\u00a0<em>\u00abTalmud\u00bb<\/em><\/a>: els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Midrash\">midr\u00e2s<\/a>\u00a0fossin\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Halaka\">halak\u00e0\u2019s<\/a>, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagad%C3%A1\">haggad\u00e0\u2019s<\/a>\u00a0o el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A9sher\">p\u00e9sher<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.3 El judaisme de la di\u00e1spora:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_dels_jueus\">L\u2019organitzaci\u00f3 i situaci\u00f3 jur\u00eddica jueva<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jueus\"><strong>La llibertat religiosa i els seus privilegis<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hel%C2%B7lenitzaci%C3%B3\">El proc\u00e9s d\u2019hel\u00b7lenitzaci\u00f3<\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolog%C3%A9tica\">L\u2019apolog\u00e8tica<\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proselitismo\">El proselitisme<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Di%C3%A0spora_jueva\">Les relacions entre el judaisme de la di\u00e0spora i el\u00a0<\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme palest\u00ed<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.4. Els Samaritans<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.5 El \u00a0context o entorn pag\u00e0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.6 Sobre les arrels de la religiositat hel\u00b7len\u00edstica<a style=\"color: #ff6600;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_hel%C2%B7len%C3%ADstica\">\u00a0<\/a>tardana<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.7 La religiositat popular \/ Les creen\u00e7es populars<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.8 El culte imperial<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.9 Les religions mist\u00e8riques i les seves caracter\u00edstiques<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.10 Descripci\u00f3 de les religions mist\u00e8riques m\u00e9s importants:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.10.1 Els Misteris Eleusins<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.1.10.2 Misteris Dionis\u00edacs<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.1.10.3 Els misteris \u00d2rfics<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.1.10.4 Els misteris de Cibeles<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.1.10.5 Els misteris d\u2019Isis i de Serapis:<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.1.10.6 Els misteris de Mitra<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.11 El Gnosticisme<\/strong><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2 Ens atrevim a proporcionar una ex\u00e8gesi de\u00a0 la hist\u00f2ria, en concret, de\u00a0<em>\u201cLa Passi\u00f3 de Nostre Senyor Jersucrist\u201d\u2026<\/em>?<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.1 El naixement del cristianisme se situa als inicis de l\u2019Imperi Rom\u00e0 i coincideix amb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_Romana\">La caiguda del r\u00e8gim republic\u00e0 d\u2019Occident: Roma<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antiga_Gr%C3%A8cia\">La gran desfeta hel\u00b7lenica: Gr\u00e8cia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.2. Gr\u00e8cia i Roma, pel que fa a la religi\u00f3, relacionaven els ciutadans amb els d\u00e9us<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.3 Els d\u00e9us m\u00edtics venerats en l\u2019antiguitat pagana -en resseguir la vida de Jes\u00fas-, hi trobem semblances que provenen de les religions mist\u00e8riques m\u00e9s importants de l\u2019antiguitat<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.2.3.1 Semblances de Jes\u00fas amb Mitra, Krisna i Buda<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.3.2 Altres refer\u00e8ncies de l\u2019antiguitat respecte de les coincid\u00e8ncies entre Jes\u00fas i religions mist\u00e8riques<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.3.3 Detalls curiosos sobre sincronismes respecte la vida de Jes\u00fas i ritus, accions curatives, pr\u00e0ctiques i s\u00edmbols<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.3.4 L\u2019exist\u00e8ncia de Jes\u00fas segons les fonts no b\u00edbliques<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.3.5 L\u2019exist\u00e8ncia de Jes\u00fas d\u2019acord amb les influ\u00e8ncies hagudes de l\u2019Antic Testament<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.4 En refer\u00e8ncia, concretament, a la Passi\u00f3 i mort de Jes\u00fas, cal observar el resultat d\u2019estudis exeg\u00e8tics que -prescindint del contingut de la Constituci\u00f3 dogm\u00e0ticaque<em>\u00a0\u00abDei Verbum\u00bb<\/em>\u00a0del Concili Vatic\u00e0 II- es mouen en la discord\u00e0ncia entre:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els qui, en defensar els Evangelis, pensen que el proc\u00e9s sobre la passi\u00f3 de Jes\u00fas va succeir tal i com ho presenta la literalitat dels seus textos.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquells que opinen que els relats ev\u00e0ngelics i, en concret, la seva figura essencial -Jes\u00fas de Natzaret- \u00e9s el resultat de la creaci\u00f3 d\u2019un mite.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els qui, admetent l\u2019exist\u00e8ncia real del personatge i de la crucifixi\u00f3, concebeixen els detalls del seu\u00a0<em>\u00abvia-crucis\u00bb<\/em>\u00a0com el fruit d\u2019una elaboraci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.4.1\u00a0Els qui anul\u00b7len la historicitat de Jes\u00fas suprimint-ne la seva exist\u00e8ncia real, en consideraci\u00f3 d\u2019una ideaci\u00f3 m\u00edtica per transmetre\u2019n nom\u00e9s uns ensenyaments espirituals provinents d\u2019un grup de jueus gn\u00f2stics<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.4.2\u00a0\u00a0<\/strong><strong style=\"color: #339966;\">Resseguim la passi\u00f3 de Jes\u00fas d\u2019acord amb els evangelis can\u00f2nics, per\u00f2 descobrin-t\u2019hi la intervenci\u00f3 d\u2019un treball exeg\u00e8tic<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #339966;\">1.2.4.3 Reminisc\u00e8ncies antigues sobre la Pasqua de Resurrecci\u00f3, festa cimera dels cristians<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.4.3.1 Els qui anul\u00b7len la historicitat de Jes\u00fas suprimint-ne la seva exist\u00e8ncia i biografia real, en consideraci\u00f3 d\u2019una ideaci\u00f3 m\u00edtica per transmetre uns ensenyaments espirituals provinents d\u2019un grup de jueus gn\u00f2stics<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>1.2<\/em>.4.3.2\u00a0<\/strong><strong>Els que defensen la historicitat de Jes\u00fas com un personatge real, per\u00f2 a qui se li han afegit paraules i fets que no li\u2019n corresponen hist\u00f2ricament.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.4.3.3 El naixement d\u2019una nova religi\u00f3, a partir de la ideaci\u00f3 m\u00edtica sobre Jes\u00fas mantinguda per jueus gn\u00f2stics, per\u00f2 interpretant posteriorment aquesta ficci\u00f3 com una documentaci\u00f3 real que d\u00f3na lloc al cristianisme literalista.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.3. La Setmana Santa, redu\u00efda a la literalitat evang\u00e8lica i a les boires ancestrals de temps pret\u00e8rits<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>2. LA GRAN SOLEMNITAT DE LA PASQUA. DE LA PASQUA HEBREA A LA PASQUA CRISTIANA. CONSIDERACIONS I VIV\u00c8NCIES<\/b><\/span><\/h3>\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. SANT JORDI PATR\u00d3 I DEFENSOR DE CATALUNYA<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LA IMATGE DE LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT \/ EL MONESTIR I LA SEVA COMUNITAT \/ L\u2019ESCOLANIA \/ LA MUNTANYA<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.labibliacompleta.com\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-7399\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/bibliainternet.jpeg\" alt=\"\" width=\"399\" height=\"525\" \/><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>ARA QUE S&#8217;ACOSTA EL NADAL LLEGIREM LA B\u00cdBLIA A LA NOSTRA LLAR, PERQU\u00c8 ENS IL\u00b7LUMINI EL SENTIT DEL PESSEBRE QUE HI MUNTAREM&#8230; ARA QUE S&#8217;ACOSTA &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7373"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7373"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20201,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7373\/revisions\/20201"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}