{"id":6036,"date":"2017-01-13T18:41:22","date_gmt":"2017-01-13T18:41:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=6036"},"modified":"2023-11-06T20:00:39","modified_gmt":"2023-11-06T19:00:39","slug":"parlem-de-feminisme-i-preguntem-nos-sabeu-qui-es-en-victor-catala-anem-nos-en-entre-les-darreries-del-segle-xix-i-la-meitat-del-segle-xx-en-companyia-de-la-caterina-albert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=6036","title":{"rendered":"PARLEM DE FEMINISME I PREGUNTEM-NOS: SABEU QUI \u00c9S EN V\u00cdCTOR CATAL\u00c0&#8230;? ANEM-NOS-EN ENTRE LES DARRERIES DEL SEGLE XIX I LA MEITAT DEL SEGLE XX EN COMPANYIA DE LA CATERINA ALBERT&#8230;!"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/feminisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6037 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/feminisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"497\" height=\"389\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">PARLEM DE FEMINISME I PREGUNTEM-NOS: SABEU QUI \u00c9S EN V\u00cdCTOR CATAL\u00c0&#8230;? ANEM-NOS-EN ENTRE LES DARRERIES DEL SEGLE XIX I LA MEITAT DEL SEGLE XX EN COMPANYIA DE LA CATERINA ALBERT&#8230;!<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/caterinasolitud.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6038 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/caterinasolitud.jpeg\" alt=\"\" width=\"522\" height=\"301\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">EL MOVIMENT FEMINISTA, AMB COMPANYIA DE\u00a0 CATERINA ALBERT -AMAGADA SOTA EL PSEUD\u00d2NIM DE V\u00cdCTOR CATAL\u00c0- I LA SEVA INQUIETANT NOVEL\u00b7LA MODERNISTA, PUBLICADA UNS ANYS DESPR\u00c9S DE LA SEVA MORT,\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">\u00ab<em>SOLITUD<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/femin.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6039 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/femin.jpeg\" alt=\"\" width=\"384\" height=\"292\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1. AMB LA FINALITAT DE SITUAR OBJECTIVAMENT EL MOVIMENT FEMIISTA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/feminime.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6040\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/feminime.jpeg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"181\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.1. EL FEMINISME: CLARIFICANT\u00a0 CONCEPTES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En introduir-nos en el tema del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Feminismo\">feminisme<\/a> hem de clarificar conceptes. Per tant, parlem de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Moviment feminista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Moviment_feminista\">El moviment feminista o feminisme social<\/a>\u00a0t\u00e9 com a objectiu millorar la situaci\u00f3 d&#8217;inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i jur\u00eddiques de la dona respecte a l&#8217;<a title=\"Home\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Home\">home<\/a>. Especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l&#8217;<a title=\"Anarquisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anarquisme\">anarquisme<\/a>. Inclou accions te\u00f2riques i pr\u00e0ctiques, com per exemple manifests, declaracions, assajos i confer\u00e8ncies, m\u00edtings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera \u00e8poca, atemptats a l&#8217;ordre p\u00fablic amb els conseg\u00fcents empresonaments.<sup id=\"cite_ref-fem_1-1\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-bosch_3-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Teoria feminista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teoria_feminista\">La teoria feminista o feminisme acad\u00e8mica<\/a>, mitjan\u00e7ant les ci\u00e8ncies socials (<a title=\"Estudis de g\u00e8nere\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estudis_de_g%C3%A8nere\">estudis de g\u00e8nere<\/a>,\u00a0<a class=\"new\" title=\"Estudis de les dones (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Estudis_de_les_dones&amp;action=edit&amp;redlink=1\">estudis de les dones<\/a>), s&#8217;encarrega de desmuntar certeses que la comunitat cient\u00edfica tenia assumides des d&#8217;un\u00a0<a title=\"Punt de vista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Punt_de_vista\">punt de vista<\/a>\u00a0\u00fanicament mascul\u00ed,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Androc\u00e8ntric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Androc%C3%A8ntric\">androc\u00e8ntric<\/a>, i sovint\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Patriarcal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Patriarcal\">patriarcal<\/a>. Actualment, la teoria feminista liberal parteix de la idea que, fora d&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estereotips i rols de g\u00e8nere\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estereotips_i_rols_de_g%C3%A8nere\">estereotips i rols de g\u00e8nere<\/a>\u00a0limitants, hi ha una \u00fanica naturalesa\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Humana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Humana\">humana<\/a>\u00a0asexuada i tota persona \u00e9s un\u00a0<a title=\"Subjecte (filosofia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Subjecte_(filosofia)\">subjecte<\/a>\u00a0<a title=\"Llibertat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibertat\">lliure<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Lliure albir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lliure_albir\">aut\u00f2nom<\/a>.<sup id=\"cite_ref-fem_1-2\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-bosch_3-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Feta aquesta distinci\u00f3 important podem entrar en la sistematitzaci\u00f3 del concepte cabdal que ens ocupa i -seguint l&#8217;estructuraci\u00f3 que ens ofereix la Viquip\u00e8dia- endinsem-nos en tot all\u00f2 relacionat amb el m\u00f3n dit feminista, des de l&#8217;etimologia, origen i hist\u00f2ria, fins al feminisme a la nostra contrada -en els Pa\u00efsos Catalans- on hi descobrirem un referent important, a voltes oblidat, com n&#8217;es <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">Caterina Albert<\/a> que, sota el pseud\u00f2nim de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a>, hi podrem recon\u00e8ixer el valor d&#8217;aquesta dona, autora liter\u00e0ria del modernisme catal\u00e0, amb la novel\u00b7la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">\u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/igualtat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6041 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/igualtat.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"168\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.2. LA SISTEM\u00c0TICA DEL FEMINISME<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En clicar els conceptes exposats s&#8217;obrir\u00e0 la informaci\u00f3 precisa de la sistematitzaci\u00f3 del tema que ens ocupa:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Etimologia\"><span class=\"tocnumber\"><strong>1.1.\u00a0<\/strong><\/span><strong><span class=\"toctext\">Etimologia<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Or%C3%ADgens\"><span class=\"tocnumber\">1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Or\u00edgens<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Hist%C3%B2ria\"><span class=\"tocnumber\">1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Teoria_feminista\"><span class=\"tocnumber\">1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Teoria feminista<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Primera_onada\"><span class=\"tocnumber\">1.4.1.<\/span><span class=\"toctext\">Primera onada<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Segona_i_posteriors_onades\"><span class=\"tocnumber\">1.4.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Segona i posteriors onades<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Igualtat_de_g%C3%A8nere_en_el_feminisme\"><span class=\"tocnumber\">1.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Igualtat de g\u00e8nere en el feminisme<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Sexe_i_g%C3%A8nere\"><span class=\"tocnumber\">1.5.1.<\/span><span class=\"toctext\">Sexe i g\u00e8nere<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Identitat,_igualtat_i_difer%C3%A8ncia\"><span class=\"tocnumber\">1.5.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Identitat, igualtat i difer\u00e8ncia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Feminisme_en_les_religions\"><span class=\"tocnumber\">1.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Feminisme en les religions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Simbologia\"><span class=\"tocnumber\">1.7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Simbologia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Feministes_destacades\"><span class=\"tocnumber\">1.8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Feministes destacades<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Cr%C3%ADtiques_al_feminisme\"><span class=\"tocnumber\">1.9.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Cr\u00edtiques al feminisme<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Feminisme_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\"><span class=\"tocnumber\">1.10.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Feminisme als Pa\u00efsos Catalans<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">1. 11.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">1.12.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu tamb\u00e9<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feminisme#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">1.13.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/caterinaalbert.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6042 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/caterinaalbert.jpeg\" alt=\"\" width=\"494\" height=\"281\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. V\u00cdCTOR CATAL\u00c0, EL PSUD\u00d2NIM QUE AMAGA L&#8217;ESCRIPTORA DEL MODERNISME CATAL\u00c0, CATERINA ALBERT (1869-1966)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/modernisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6044\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/modernisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"233\" \/><\/a>2.1. EL MODERNISME CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0\">Modernisme catal\u00e0<\/a>\u00a0va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per tal de poder\u00a0 aconseguir una\u00a0<a title=\"Cultura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultura<\/a>\u00a0moderna i nacional. Es desenvolup\u00e0 a\u00a0<a title=\"Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a>, i de forma especial a\u00a0<a title=\"Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a>, al llarg d&#8217;unes tres d\u00e8cades, entre aproximadament\u00a0<a title=\"1885\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1885\">1885<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"1920\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1920\">1920<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser un moviment molt ecl\u00e8ctic que va destacar sobretot per la seva\u00a0<a title=\"Arquitectura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitectura\">arquitectura<\/a>, que es va caracteritzar per una renovaci\u00f3 formal, un sentit nacional i l&#8217;\u00fas de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusi\u00f3 de detalls, els edificis d&#8217;una\u00a0<a title=\"Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a>\u00a0moderna.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/bcnmodernista.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6046 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/bcnmodernista.jpeg\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"205\" \/><\/a>Algunes obres del Modernisme catal\u00e0 han estat catalogades per la\u00a0<a title=\"UNESCO\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/UNESCO\">UNESCO<\/a>\u00a0com a\u00a0<a title=\"Patrimoni de la Humanitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Patrimoni_de_la_Humanitat\">Patrimoni de la Humanitat<\/a>: De\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Gaud\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gaud%C3%AD\">Gaud\u00ed<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Parc G\u00fcell\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parc_G%C3%BCell\">Parc G\u00fcell<\/a>, el\u00a0<a title=\"Palau G\u00fcell\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Palau_G%C3%BCell\">Palau G\u00fcell<\/a>, la\u00a0<a title=\"Casa Mil\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Mil%C3%A0\">Casa Mil\u00e0<\/a>, la fa\u00e7ana del Naixement i la cripta de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sagrada Fam\u00edlia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sagrada_Fam%C3%ADlia\">Sagrada Fam\u00edlia<\/a>, la\u00a0<a title=\"Casa Vicens\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Vicens\">Casa Vicens<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"Casa Batll\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Batll%C3%B3\">Casa Batll\u00f3<\/a>\u00a0a Barcelona, juntament amb la cripta de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Col\u00f2nia G\u00fcell\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C3%B2nia_G%C3%BCell\">Col\u00f2nia G\u00fcell<\/a>\u00a0a\u00a0<a title=\"Santa Coloma de Cervell\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santa_Coloma_de_Cervell%C3%B3\">Sta. Coloma de Cervell\u00f3<\/a>; i el\u00a0<a title=\"Palau de la M\u00fasica Catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana\">Palau de la M\u00fasica Catalana<\/a>\u00a0i l&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hospital de Sant Pau\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hospital_de_Sant_Pau\">Hospital de Sant Pau<\/a>\u00a0a Barcelona, de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Dom\u00e8nech i Montaner\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dom%C3%A8nech_i_Montaner\">Dom\u00e8nech i Montaner<\/a>. Pel que fa a la pintura modernista, podem trobar moltes d&#8217;aquestes obres exposades a diferents museus catalans com el\u00a0<a title=\"Museu Nacional d'Art de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya\">Museu Nacional d&#8217;Art de Catalunya<\/a>\u00a0o el\u00a0<a title=\"Museu del Modernisme Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Museu_del_Modernisme_Catal%C3%A0\">Museu del Modernisme Catal\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/almanac.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6154\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/almanac.jpeg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"289\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0\">Modernisme catal\u00e0<\/a> neix a finals del s. XIX, entorn de la revista <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%27Aven%C3%A7\"><em>\u00abL&#8217;Aven\u00e7\u00bb<\/em><\/a>. L&#8217;any 1891 la revista engeg\u00e0 una campanya de reforma ortogr\u00e0fica i, aleshores, connect\u00e0 amb artistes que tenien tamb\u00e9 una actitud cr\u00edtica i renovadora.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Aquesta revista aplegava els fills de la burgesia, uns fills que es rebel.laren contra tot all\u00f2 que els seus pares significaven i, per aix\u00f2, la lluita dels fills tenia uns vessants ben diferenciats:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"0\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Una lluita contra un sistema pol\u00edtic i social estancat i estancador.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Una lluita contra una cultura oficial castellana imposada a Catalunya.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Una lluita contra el conformisme de la cultura catalana, consolada per un passat glori\u00f3s i contenta per l&#8217;embrenzida de la Reinaxen\u00e7a i els Jocs florals.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a\">Renaixen\u00e7a<\/a> era vista com un impediment per la creaci\u00f3 d&#8217;una cultura de prestigi<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caracteristiquesliteraries.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6155 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caracteristiquesliteraries.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"216\" \/><\/a>L&#8217;objectiu, doncs, del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0\">Modernisme catal\u00e0<\/a> era crear una cultura nacional que trenqu\u00e9s amb el localisme estret i obr\u00eds Catalunya a les noves idees europees. \u00c9s a dir a\u00a0<\/b><b>una cultura cosmopolita i, ensems, veritablement catalana<\/b><b>. Aix\u00f2 va provoca que l<\/b><b>&#8216;artista modernista se senti portador d&#8217;uns valors superiors que no entren en l&#8217;\u00f2rbita del materialisme mercantilista burg\u00e9s. L&#8217;artista modern\u00a0<\/b><b>surt malparat d&#8217;aquest enfrontament amb la societat busgesa i es converteix en un \u00e9sser marginat que adopta unes formes de vida contr\u00e0ries a les de la classe benpensant.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_modernista\">literatura modernista<\/a> gira sempre entorn de l&#8217;enfrontament entre dues forces:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>L&#8217;individu enfront de la massa<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><\/b><b>L&#8217;artista enfront de la societat<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La mobilitat enfront de l&#8217;immobilisme<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>El progr\u00e9s enfront de la tradici\u00f3<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li value=\"10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La sensibilitat enfront de la indifer\u00e8ncia.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme1892-1911.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6156\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme1892-1911.png\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La literatura ha d&#8217;actuar com a revulsiu del pa\u00eds adormit, l&#8217;ha d&#8217;impulsar cap a Europa. De fet, e<\/b><b>l <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme\">Modernisme europeu<\/a> va apropar la cultura catalana a les noves inquietuts europees:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parnassianisme\">El Parnassianisme<\/a>, que cercava la bellesa<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li value=\"13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Simbolisme\">El Simbolisme<\/a>, que posava l&#8217;artificiositat per davant de la naturalitat.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>En la novel\u00b7la apareix el\u00a0<\/b><b>naturalisme rural que g<\/b><b>ira entorn de la lluita de l&#8217;individu per assolir la seva plena auto-realitzaci\u00f3 enfront de la societat i de l&#8217;ambient burg\u00e9s que l&#8217;envolta.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/soledad.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6157 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/soledad.jpeg\" alt=\"\" width=\"233\" height=\"329\" \/><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un exemple cabdal n&#8217;\u00e9s la novel\u00b7la de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">Caterina Albert<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">\u00ab<em>Solitud\u00bb<\/em><\/a><\/b><b>. Tot i que ja ho veurem m\u00e9s endavant, diguem que la novel\u00b7la susdita s&#8217;ocupa de l&#8217;itinerari vital d&#8217;un personatge femen\u00ed:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que lluita per la seva pr\u00f2pia realitzaci\u00f3. <\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que assoleix la llibertat despr\u00e9s de veure&#8217;s violada i destru\u00efda per les forces del mal. <\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que no l&#8217;importa quina en sigui la revolta i quin en sigui, sigui quin el resultat. All\u00f2 que salva al personatge \u00e9s la decisi\u00f3 d&#8217;abandonar el seu marit -ermit\u00e0 en una ermita de la muntanya- i tornar ella a la plana, la qual cosa resulta ser la seva primera decisi\u00f3 lliure que la realitza.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que se salva mitjant\u00e7ant la revolta, tot i que hagi estat molt complicat de sortir-se&#8217;n o de dominar l&#8217;enfrontament amb la natura i el misteri que l&#8217;envolta.<\/strong><b><\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00c9s una novel\u00b7la que comen\u00e7a amb un viatge inici\u00e0tic de la protagonista en dos plans ben diferenciats: <\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un d&#8217;extern, que abasta tot l&#8217;itinerari d&#8217;anada cap a l&#8217;ermita i la conseg\u00fcent estada a la muntanya -lluny de la plana- i &#8230;\u00a0<\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un altre d&#8217;intern, que es dibuixa fent un cam\u00ed de tornada cap a la plana -deixant l&#8217;ermita i la muntanya- despr\u00e9s d&#8217;una presa de consci\u00e8ncia com a persona que porta la protagonista cap a la seva autorealitzai\u00f3 lliure.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/llengilitrcat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6158\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/llengilitrcat.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"187\" \/><\/a>2.2. LA LITERATURA MODERNISTA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_modernista\">literatura modernista catalana<\/a> rep el nom d&#8217;<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Art nouveau\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_nouveau\">Art Nouveau<\/a><\/i>\u00a0a altres pa\u00efsos.\u00a0Segons uns autors \u00e9s tracta d&#8217;una evoluci\u00f3 del\u00a0<a title=\"Simbolisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Simbolisme\">simbolisme<\/a>\u00a0franc\u00e8s, segons d&#8217;altres \u00e9s un estil hispanoameric\u00e0 de finals del segle XIX i del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parnassianisme\">Parnessianisme<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les seves caracter\u00edstiques principals s\u00f3n l&#8217;afany per la musicalitat, la pres\u00e8ncia de la\u00a0<a title=\"Natura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Natura\">natura<\/a>\u00a0i d&#8217;al\u00b7lusions als sentits, i la recerca de la\u00a0<a title=\"Bellesa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bellesa\">bellesa<\/a>\u00a0perfecta, sobretot en l&#8217;\u00e0mbit formal, per fugir d&#8217;una realitat hostil. L&#8217;artista es considera un bohemi que viu la veritable exist\u00e8ncia, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Catalunya, el<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0\"> Modernisme<\/a> t\u00e9 un significat especial, perqu\u00e8 adquireix una dimensi\u00f3 reformadora i revolucion\u00e0ria. No es tracta sols de modernitzar, sin\u00f3 tamb\u00e9 de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D&#8217;aquesta manera, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme_catal%C3%A0\">Modernisme<\/a> es converteix en una eina transformadora i s&#8217;insereix en una realitat social. L&#8217;objectiu principal era situar la cultura catalana a escala europea. Tamb\u00e9, presentava una reacci\u00f3 contr\u00e0ria a l&#8217;est\u00e8tica i els plantejaments de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Renaixen\u00e7a catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a_catalana\">Renaixen\u00e7a<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/regeneriestetic.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6047 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/regeneriestetic.png\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"213\" \/><\/a><strong>Entre les diverses tend\u00e8ncies est\u00e8tiques hi\u00a0 ha clarament el\u00a0<a title=\"Regeneracionisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regeneracionisme\">regeneracionisme<\/a>\u00a0(l&#8217;art com a eina per transformar la realitat) i l&#8217;<a title=\"Esteticisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esteticisme\">esteticisme<\/a>\u00a0(l&#8217;art \u00e9s el refugi de l&#8217;artista). Tots aquests artistes regeneracionistes tamb\u00e9 anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformaci\u00f3. S&#8217;enfrontaven a la problem\u00e0tica social, de manera col\u00b7lectiva o individual.<\/strong><sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><\/sup><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/poesiamodernista.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6048\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/poesiamodernista.jpeg\" alt=\"\" width=\"179\" height=\"282\" \/><\/a><strong>La\u00a0<a title=\"Poesia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poesia\">poesia<\/a>\u00a0modernista rebutjava la tradici\u00f3\u00a0<a title=\"Jocs Florals\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jocs_Florals\">jocfloralesca<\/a>\u00a0i enlla\u00e7\u00e0, b\u00e0sicament, amb els corrents po\u00e8tics europeus en voga:\u00a0<a title=\"Simbolisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Simbolisme\">simbolisme<\/a>,\u00a0<a title=\"Decadentisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decadentisme\">decadentisme<\/a>,\u00a0<a title=\"Parnassianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parnassianisme\">parnassianisme<\/a>, etc. Aix\u00ed, a Catalunya es desenvoluparen dues tend\u00e8ncies principals: una de m\u00e9s formalista, que t\u00e9 com a representants\u00a0<a title=\"Jeroni Zann\u00e9 i Rodr\u00edguez\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jeroni_Zann%C3%A9_i_Rodr%C3%ADguez\">Jeroni Zann\u00e9<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Guillem August Tell i Lafont\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guillem_August_Tell_i_Lafont\">Guillem Tell i Lafont<\/a>, i una de m\u00e9s espont\u00e0nia, que t\u00e9 com a m\u00e0xim representant\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Joan Maragall\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Maragall\">Joan Maragall<\/a>. L&#8217;obra po\u00e8tica de Maragall es caracteritza per l&#8217;enaltiment de la vida i per la descripci\u00f3 d&#8217;experi\u00e8ncies vitals, mitjan\u00e7ant una poesia emotiva i directa i un l\u00e8xic senzill i entenedor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/novela.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6049 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/novela.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"199\" \/><\/a><strong>La\u00a0<a title=\"Novel\u00b7la\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Novel%C2%B7la\">novel\u00b7la modernista catalana\u00a0<\/a> significa la superaci\u00f3 de la manca d&#8217;una tradici\u00f3 s\u00f2lida en aquest g\u00e8nere i l&#8217;intent de trobar una t\u00e8cnica narrativa adequada i un llenguatge efica\u00e7. Oposant-se en part a l&#8217;est\u00e8tica realista:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Recre\u00e0 uns ambients molt vagues i tamnb\u00e9 suggeridors.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Present\u00e0 individus rebels amb voluntat de transformar l&#8217;entorn i ofer\u00ed tot un m\u00f3n de s\u00edmbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel\u00b7la rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions \u00e8tiques del modernisme lligades a la interrelaci\u00f3 entre l&#8217;home i el medi. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;altra banda, hi ha la novel\u00b7la decadentista (reproducci\u00f3 dels efectes de la realitat sobre l&#8217;artista) i la novel\u00b7la costumista, que \u00e9s un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel\u00b7les modernistes m\u00e9s representatives s\u00f3n\u00a0<i><a title=\"Solitud\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">Solitud<\/a><\/i>\u00a0de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"V\u00edctor Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a>, i\u00a0<i><a title=\"Els sots fer\u00e9stecs\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_sots_fer%C3%A9stecs\">Els sots fer\u00e9stecs<\/a><\/i>\u00a0de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Raimon Casellas\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Raimon_Casellas\">Raimon Casellas<\/a>.<sup id=\"cite_ref-5\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/teatre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6050\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/teatre.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a> Finalment, el\u00a0<a title=\"Teatre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teatre\">teatre<\/a>\u00a0modernista manifest\u00e0 el canvi d&#8217;est\u00e8tica que es produ\u00ed damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s&#8217;observen dues grans tend\u00e8ncies: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teatre_modernista\">El teatre ideol\u00f2gic<\/a>, que t\u00e9 com a model l&#8217;escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de\u00a0<a title=\"Joan Puig i Ferreter\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Puig_i_Ferreter\">Joan Puig i Ferreter<\/a>\u00a0o d&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ignasi Igl\u00e9sias\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Igl%C3%A9sias\">Ignasi Igl\u00e9sias<\/a>, i <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teatre_modernista\">El teatre simbolista<\/a>, que parteix de les creacions del belga\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Maeterlinck\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maeterlinck\">Maeterlinck<\/a>\u00a0i que queda plasmat en les obres de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Santiago Rusi\u00f1ol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santiago_Rusi%C3%B1ol\">Santiago Rusi\u00f1ol<\/a>\u00a0o d&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Adri\u00e0 Gual\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adri%C3%A0_Gual\">Adri\u00e0 Gual<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/catervict.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6052 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/catervict.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2.3. CATERINA ALBERT, AMAGADA SOTA EL PESUD\u00d2NIM DE \u00ab<em>V\u00cdCTOR CATAL\u00c0<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a> (L&#8217;Escala, 1869-1966) \u00e9s el\u00a0 pseud\u00f2nim de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">Caterina Albert i Parad\u00eds<\/a>. Filla d&#8217;una fam\u00edlia de propietaris rurals. Visqu\u00e9 de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904 -l&#8217;Escala- que altern\u00e0 amb Barcelona. De formaci\u00f3 autodidacta i dotada de gran sensibilitat, fou, des de petita, una gran lectora. Els coneixements que tenia d&#8217;itali\u00e0 i franc\u00e8s li permeteren d\u2019ampliar les seves lectures. Viatj\u00e0 per Europa, sobretot per It\u00e0lia, cosa que increment\u00e0 la seva cultura. F\u00e9u temptatives com a escriptora des de molt jove, per\u00f2 no es don\u00e0 a con\u00e8ixer fins el 1898, essent premiada als Jocs Florals d&#8217;Olot pel mon\u00f2leg <em>La infanticida <\/em>i el poema <em>El llibre nou<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a poeta public\u00e0 <em>El cant dels mesos<\/em> (1901) i <em>El llibre blanc<\/em> (1905).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a autora de teatre escriv\u00ed peces tr\u00e0giques, recollides als volums <em>Quatre mon\u00f2legs<\/em> (1902) i <em>Teatre in\u00e8dit<\/em> (1967).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/dramesrurals.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6120 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/dramesrurals.jpeg\" alt=\"\" width=\"386\" height=\"151\" \/><\/a>Per\u00f2 on realment excel\u00b7l\u00ed fou en el terreny de la narrativa. L&#8217;any 1902 public\u00e0 un primer recull, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Drames_rurals\"><em>Drames rurals<\/em><\/a>, sota el pseud\u00f2nim de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a>, cosa que provoc\u00e0 certa pol\u00e8mica sobre un tipus de literatura massa crua, que s&#8217;agreuj\u00e0 quan es descobr\u00ed que sota el pseud\u00f2nim s&#8217;amagava una dona. La seva narrativa es pot dividir cronol\u00f2gicament en tres etapes:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera abasta els anys 1902 al 1907, durant el quals public\u00e0 <em>Drames rurals<\/em> (1902), <em>Ombr\u00edvoles <\/em>(1904), <em>Caires vius<\/em> (1907), i la novel\u00b7la <em>Solitud<\/em> (1905).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s dels atacs dels noucentistes contra els modernistes, el 1918 repr\u00e8n la seva producci\u00f3 amb la novel\u00b7la <em>Un film (3.000 metres)<\/em>, publicada el 1920, <em>La mare Balena<\/em> (1920), <em>Marines<\/em> (1928) i <em>Contrallums<\/em> (1930).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tercera etapa s&#8217;inicia despr\u00e9s de la superaci\u00f3 de la guerra i de la mort de la seva mare, amb <em>Vida m\u00f2lta<\/em> (1950) i <em>Jubileu<\/em> (1951). El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que s&#8217;ha anomenat \u00ab<em>naturalisme rural<\/em>\u00bb o \u00ab<em>ruralisme<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/jocsflorals.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6119 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/jocsflorals.jpeg\" alt=\"\" width=\"199\" height=\"315\" \/><\/a>El premi als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jocs_Florals\">Jocs Florals del 1898<\/a> va representar el primer reconeixement de la seva capacitat liter\u00e0ria. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseud\u00f2nim de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a>, nom del protagonista d&#8217;una novel\u00b7la seva inacabada. Malgrat l&#8217;entusiasme que va manifestar pel m\u00f3n del teatre i els seus inicis po\u00e8tics, el g\u00e8nere que va dominar millor \u00e9s el narratiu. La for\u00e7a del seu estil i la gran riquesa l\u00e8xica s\u00f3n elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja sent gran, va rebre l&#8217;homenatge dels escriptors catalans. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va morir al seu poble natal l&#8217;any 1966. \u00c9s enterrada al\u00a0<a title=\"Cementiri Vell de l'Escala\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cementiri_Vell_de_l%27Escala\">cementiri vell de l&#8217;Escala<\/a>.\u00a0<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup>El seu pseud\u00f2nim complet era <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0 i Montseny<\/a>.<sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/cavc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6055 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/cavc.jpeg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"211\" \/><\/a>Res de millor que aprofitar la taula o l&#8217;\u00edndex que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0\">Viquip\u00e8dia<\/a> ens proporciona per accedir al contingut biogr\u00e0fic i literari de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">Caterina Albert<\/a>. Aix\u00ed doncs, en polsar tot seguit algun dels enunciats proposats a continuaci\u00f3, s&#8217;obrir\u00e0 la informaci\u00f3 pel que fa sobre aquesta escriptora del moviment modernista catal\u00e0, autora de la novel\u00b7la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">\u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb<\/a> que comentar\u00e9 en un altre apartat:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Biografia[4]\"><span class=\"tocnumber\">2.3.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Biografia<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Inf%C3%A0ncia_(1869-1887)\"><span class=\"tocnumber\">2.3.1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Inf\u00e0ncia (1869-1887)<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Primers_anys,_el_modernisme\"><span class=\"tocnumber\">2.3.1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Primers anys, el modernisme<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Segona_etapa_(a_partir_del_1907)\"><span class=\"tocnumber\">2.3.1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Segona etapa (a partir del 1907)<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Postguerra\"><span class=\"tocnumber\">2.3.1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Postguerra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Patrimoni_literari_de_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\"><span class=\"tocnumber\">2.3.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Patrimoni literari de V\u00edctor Catal\u00e0<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Els_amics_literaris_de_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\"><span class=\"tocnumber\">2.3.2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Els amics literaris de V\u00edctor Catal\u00e0<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Els_set_pecats_capitals\"><span class=\"tocnumber\">2.3.2.2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\"><i>Els set pecats capitals<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#El_nom_de_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0_en_l'espai_p%C3%BAblic\"><span class=\"tocnumber\">2.3.2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">El nom de\u00a0<i>V\u00edctor Catal\u00e0<\/i>\u00a0en l&#8217;espai p\u00fablic<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Premis\"><span class=\"tocnumber\">2.3.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Premis<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Obra_liter%C3%A0ria\"><span class=\"tocnumber\">2.3.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Obra liter\u00e0ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">2.3.5. <\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-14\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">2.3.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitudvcca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6056 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitudvcca.jpeg\" alt=\"\" width=\"542\" height=\"170\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. SOLITUD: LA NOVEL\u00b7LA QUE DISTINGUEIX CATERINA ALBERT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-a.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6077\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-a.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"194\" \/><\/a>3.1. LA TEM\u00c0TICA DE LA NOVEL\u00b7LA <em>\u201cSOLITUD\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tem\u00e0tica de l\u2019obra \u00e9s refereix a la idea o a la intenci\u00f3 central que -en el nostre cas- Caterina Albert es proposa de transmetre al lector.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\"><em>\u201cSolitud\u201d<\/em><\/a> \u00e9s una novel\u00b7la que Caterina Albert public\u00e0 en fulletons de vuit p\u00e0gines setmanals a la revista <em>Joventut<\/em> (des del 19 de mar\u00e7 de 1904 fins al 20 d&#8217;abril de 1905), tot i que el cap\u00edtol final est\u00e0 datat al febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triad\u00f3, conformen la primera edici\u00f3 a l\u2019agost de 1905.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI5-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6227 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI5-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"216\" \/><\/a>La tem\u00e0tica de l&#8217;obra rau en la r<\/b><b>ecerca de la pr\u00f2pia individualitat i la problem\u00e0tica interior d&#8217;una dona en conflicte amb el seu entorn social. Ja ho hem dit en comen\u00e7ar, per\u00f2 podem tornar-hi:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La novel\u00b7la s&#8217;ocupa de l&#8217;itinerari vital d&#8217;un personatge femen\u00ed:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que lluita per la seva pr\u00f2pia realitzaci\u00f3. <\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que assoleix la llibertat despr\u00e9s de veure&#8217;s violada i destru\u00efda per les forces del mal. <\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Que no l&#8217;importa quina en sigui la revolta i quin en sigui, sigui quin el resultat. All\u00f2 que salva al personatge \u00e9s la decisi\u00f3 d&#8217;abandonar el seu marit -ermit\u00e0 en una ermita de la muntanya- i tornar ella a la plana, la qual cosa resulta ser la seva primera decisi\u00f3 lliure que la realitza.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que se salva mitjant\u00e7ant la revolta, tot i que hagi estat molt complicat de sortir-se&#8217;n o de dominar l&#8217;enfrontament amb la natura i el misteri que l&#8217;envolta.<\/strong><b><\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00c9s una novel\u00b7la que comen\u00e7a amb un viatge inici\u00e0tic de la protagonista -la Mila-a trav\u00e9s de dos plans ben diferenciats: <\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un d&#8217;extern, que abasta tot l&#8217;itinerari d&#8217;anada cap a l&#8217;ermita i la conseg\u00fcent estada a la muntanya -lluny de la plana- i &#8230;\u00a0<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un altre d&#8217;intern, que es dibuixa fent un cam\u00ed de tornada cap a la plana -deixant l&#8217;ermita i la muntanya- despr\u00e9s d&#8217;una presa de consci\u00e8ncia com a persona que porta la protagonista cap a la seva autorealitzai\u00f3 lliure.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La protagonista de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a> \u00e9s la Mila, una dona que t\u00e9 de marit en Maties, amb qui empr\u00e8n a contracor un viatge a l&#8217;ermita de Sant Pon\u00e7, situada al cim d&#8217;una muntanya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En oposici\u00f3 a la placidesa de la vida de la plana, l\u2019alta muntanya desplau profundament la Mila. Per\u00f2 en aquest paisatge solitari, a dalt a l\u2019ermita i ella amb el seu marit, amb l\u2019ofici d\u2019ermitans, de mica en mica la protagonista pren consci\u00e8ncia de si mateixa gr\u00e0cies a la pres\u00e8ncia i companyia d\u2019un pastor. Per\u00f2 la insatisfacci\u00f3 la porta a un cert desequilibri ps\u00edquic, malgrat la recerca de possibles sortides mitjan\u00e7ant la prova de l&#8217;amor i el sentiment maternal no assolit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019esfor\u00e7 per aconseguir la seva pr\u00f2pia realitzaci\u00f3 li fa assumir la solitud.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la resta inspirada en un paisatge real, tot i que la muntanya i els propis personatges de l\u2019obra representen o agafen un sentit simb\u00f2lic, la qual cosa es va descobrint amb la lectura al llarg de tota la novel\u00b7la.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/paisatge.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6122 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/paisatge.jpeg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"166\" \/><\/a>Un viatge f\u00edsic i un viatge inici\u00e0tic, constitueixen la doble\u00a0 columna vertebral d&#8217;una novel.la sobre la vida d&#8217;una dona que es veu obligada a explorar els l\u00edmits de l&#8217;horror abans de poder prendre una decisi\u00f3 que equival a un segon naixement de la persona: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desfer el cam\u00ed de pujada a la muntanya i <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Baixar de la muntanya sola comen\u00e7ant una nova exist\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I aix\u00f2, des de l<\/strong><strong>a consci\u00e8ncia del dolor i de les limitacions de la persona i al marge de les convencions socials com n\u2019\u00e9s:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El seu matrimoni destru\u00eft.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La violaci\u00f3 que pateix.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L&#8217;exclusi\u00f3 de las maternitat.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/esrructura.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6159\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/esrructura.jpeg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"222\" \/><\/a>L\u2019obra resta diseenyada en una estructura tancada en si mateixa on el contingut tem\u00e0tic es d\u00f3na en dos punts equidistants en els quals la posici\u00f3 inicial i la final s\u00f3n divergents perqu\u00e8 mostren l&#8217;evoluci\u00f3 personal del personatge protagonista, dins d\u2019unes caracter\u00edstiques plenament\u00a0 i total modernistes:<em>\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El punt d&#8217;arribada -malgrat que est\u00e0 situat al final de l&#8217;obra-, <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>representa l&#8217;inici d&#8217;un nou cicle<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s interessant de comprovar com el punt d&#8217;arribada, malgrat que es considera el final de l&#8217;obra, representa l&#8217;inici d&#8217;un nou cicle.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, doncs, per anar avan\u00e7ant, ens trobem amb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><b>Una introducci\u00f3, que abasta els c<\/b><b>ap\u00edtols de l&#8217;1 al 6: El cam\u00ed obligat de pujada a l&#8217;Ermita de Sant Pon\u00e7.<\/b><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><b><\/b><b>Un desenvolupament, que compr\u00e8n els c<\/b><b>ap\u00edtols del 7 al 14: L&#8217;ascensi\u00f3 al Cimalt i tot el cl\u00edmax que s&#8217;hi esdev\u00e9.<\/b><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li value=\"19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><b>Un desenlla\u00e7, que el conforma els c<\/b><b>ap\u00edtols del 15 al 18: El retorn lliure de baixada cap a la plana i la regeneraci\u00f3 individual.<\/b><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SOLITUD.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6226 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SOLITUD.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"219\" \/><\/a>Dels cap\u00edtols de l&#8217;obra hem de dir que cadascun dels quals presenta una u<\/b><b>nitat tancada amb una presentaci\u00f3 i un desenlla\u00e7 que finalitza amb quasi sempre amb un comentari que clou la narraci\u00f3, per\u00f2 que hi mant\u00e9 l&#8217;inter\u00e8s per tot all\u00f2 que s&#8217;esdevendr\u00e0 en el seg\u00fcent cap\u00edtol. Aix\u00f2 es deu pel fet que la novel\u00b7la es publicava per entregues.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Alguns cap\u00edtols s&#8217;enllacen per parelles o grups de tres, mostrant diferents aspectes o contrastos:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"20\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Fosca\/Claror. Dues percepcions d&#8217;un mateix espai en diferents hores del dia.<\/b><\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"21\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La festa de les roses\/Gatzara\/Rel\u00edquies. Els preparatius de la festa, la festa en s\u00ed i les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/b><\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Neteja\/Cimalt. Corresponen a dos estadis de neteja de la Mila: la f\u00edsica de la casa, diguem-ne exterior i l&#8217;espiritual de la protagonista, que en podem dir d&#8217;interior.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Cimalt\/En la Creu. Dues parts d&#8217;una ascensi\u00f3 geogr\u00e0fica que coincideix amb l&#8217;ascensi\u00f3 del cl\u00edmax del nus o desenvolupament de la novel\u00b7la.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li value=\"24\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Ascensi\u00f3\/Davallada. L&#8217;inici de l&#8217;obra amb la pujada a l&#8217;ermita i el final de la novel\u00b7la amb la tornada de la Mila a les planes. Comen\u00e7a l&#8217;obra amb una pujada i es clou amb una baixada.<\/b><\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><\/b><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6123\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"218\" height=\"310\" \/><\/a>3.1.1. LA NOVEL\u00b7LA DINS DEL MARC MODERNISTA DE LA LITERATURA CATALANA.\u00a0<\/strong><strong><span style=\"color: #ff6600;\">UN<\/span>A BREU PINZELLADA SOBRE EL MODERNISME CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Modernisme fou un ampli moviment cultural que es produ\u00ed a Catalunya en el tombant dels segles XIX i XX i que coincid\u00ed i es relacion\u00e0 amb altres \u201c<em>modernismes<\/em>\u201d sorgits a Europa en el mateix per\u00edode.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Modernisme catal\u00e0 tract\u00e0 d\u2019inserir l\u2019art a la totalitat de la vida social, i en aquest sentit abra\u00e7\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arquitectura: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet\">Antoni Gaud\u00ed<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner\">Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner<\/a>, per citar-ne dos exponents.\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pintura: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Casas_i_Carb%C3%B3\">Ramon Casas<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats\">Sanriago Rusi\u00f1ol<\/a>, d\u2019entre d\u2019altres.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019escultura: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Llimona_i_Bruguera\">Josep Llimona<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El moblisme: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gaspar_Homar_i_Mezquida\">Gaspar Homar<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019orfebreria: fam\u00edlia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bagu%C3%A9s-Masriera\">Bagu\u00e9s-Masriera<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cartellisme: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gaspar_Camps_i_Junyent\">Gaspar Camps<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alexandre_de_Riquer_i_Ynglada\">Alexandre Riquer<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La literatura: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Maragall_i_Gorina\">Joan Maragall<\/a> (\u00abOda a Espa\u00f1a\u00bb) en la poesia, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caterina_Albert_i_Parad%C3%ADs\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a> (\u00ab<em>Solitud\u00bb<\/em>), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Raimon_Casellas_i_Dou\">Raimon Casellas<\/a> (\u00ab<em>Els sots fer\u00e8stecs\u00bb<\/em>) i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prudenci_Bertrana_i_Comte\">Prudenci Bertrana<\/a> (\u00ab<em>Josafat\u00bb<\/em>) en la narrativa,<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Puig_i_Ferreter\"> Joan Puig i Ferrater<\/a> (\u00ab<em>Aig\u00fces encantades\u00bb<\/em>) i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats\">Santiago Rusi\u00f1ol<\/a> (\u00ab<em>L&#8217;auca del senyor Esteve\u00bb<\/em>) en el teatre.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal remarcar que el Modernisme catal\u00e0 i la resta de \u201c<em>modernismes<\/em>\u201d del moment no s\u2019identificaren. Tenien, aix\u00f2 s\u00ed, alguns punts de contacte -la modernitzaci\u00f3, per exemple-, per\u00f2 alhora molts punts divergents. Fou un moviment complex i, en alguns aspectes contradictori i producte de moltes influ\u00e8ncies que pretengu\u00e9 transformar la societat a trav\u00e9s de la cultura. El canvi es concret\u00e0 en la ruptura amb el passat i en la voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Modernisme, com a moviment literari catal\u00e0, neix en una \u00e8poca determinada, a finals del s. XIX, entorn de la revista <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)\">\u00ab<em>L&#8217;aven\u00e7<\/em>\u00ab<\/a>. L&#8217;any 1891 l\u2019esmentada revista engeg\u00e0 una campanya de reforma ortogr\u00e0fica i connect\u00e0 amb artistes que tenien una actitud cr\u00edtica i renovadora.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lavenc\u0327.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6124 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lavenc\u0327.jpeg\" alt=\"\" width=\"213\" height=\"290\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%27Aven%C3%A7_(1881-1893)\">\u201c<em>L\u2019Aven\u00e7<\/em>\u201d<\/a> aplegava els fills de la burgues\u00eda catalana. Uns fills que es rebel\u00b7laren contra tot all\u00f2 que els seus pares significaven i que lluitaren:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Contra el sistema pol\u00edtic i social tradicional i estancat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Contra la cultura oficial castellana imposada a Catalunya.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Contra el conformisme de la cultura catalana, provinent de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a\">Reinaxen\u00e7a<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6125\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/modernisme3.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"220\" \/><\/a>L\u2019objectiu que s\u2019imposa el Modernisme rau en crear una cultura nacional que trenqui amb el localisme estret i obri Catalunya a les noves idees europees. \u00c9s a dir, una cultura cosmopolita i veritablement catalana. Ara b\u00e9, tota aix\u00f2 comporta unes conseq\u00fc\u00e8ncies:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;artista modernista se sent portador d&#8217;uns nous valors superiors que no s\u2019ajusten o no entren en l&#8217;\u00f2rbita del materialisme burg\u00e8s.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019enfrontament entre l\u2019artista i la societat: (artista-burg\u00e8s) \/ (fill-pare).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;art no es paga amb diners i, per tant, el burg\u00e8s el rebutja i a l&#8217;artista tamb\u00e9.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest enfrontament crea dues l\u00ednies de tensi\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Art-societat mercantilista que menyst\u00e9 els productes art\u00edstics.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Artista-burgesia. T\u00e9 estabilitat econ\u00f2mica, per\u00f2 no t\u00e9 poder pol\u00edtic. I, per tant, no pot cumplir amb el paper que li pertocaria com a classe dirigent del pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;artista surt malparat d&#8217;aquest enfrontament amb la societat i es converteix en un \u00e9sser marginat que adopta unes formes de vida contr\u00e0ries a les de la classe benpensant, la qual cosa es pot descriure amb les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; La literatura modernista gira sempre entorn de l&#8217;enfrontament entre dues forces:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;individu enfront de la massa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;artista enfront de la societat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mobilitat enfront de l&#8217;immobilisme.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El progr\u00e9s enfront de la tradici\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La sensibilitat enfront de la indifer\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211;\u00a0<\/strong><strong>La literatura ha d&#8217;actuar com a revulsiu del pa\u00eds adormit, l&#8217;ha d&#8217;impulsar cap a Europa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; La creaci\u00f3 o configuraci\u00f3 liter\u00e0ria del modernisme adopta, en resum, les posicions seg\u00fcents:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; El Modernisme fa que la cultura catalana s\u2019apropi a les noves inquietuds europees:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Parnassianisme, en el sentit de cercar i crear la bellesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Simbolisme, en posar l&#8217;artificiositat per davant de la naturalitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; En la novel\u00b7la apareix el naturalisme rural que gira entorn de la lluita de l&#8217;individu per assolir la seva plena auto-realitzaci\u00f3 enfront de la societat i de l&#8217;ambient que l&#8217;envolta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/donaisolitud.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6126 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/donaisolitud.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"194\" \/><\/a>En el sentit d\u2019aquesta exposici\u00f3 \/ resum sobre el Modernisme la novel\u00b7la <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a> s\u2019ocupa de l&#8217;itinerari vital d&#8217;un personatge femen\u00ed que lluita per la seva pr\u00f2pia realitzaci\u00f3, cosa que assoleix despr\u00e9s de veure&#8217;s violada i destru\u00efda, cosa que supera amb la decisi\u00f3 lliure d&#8217;abandonar el marit i tornar a la plana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I la consulta d\u2019una bibliograf\u00eda prou important for\u00e7a a estructurar tres enunciats en refer\u00e8ncia als aspectes i a les innovacios que la novel\u00b7la \u201c<em>Solitud<\/em>\u201d aporta a la literatura catalana. I \u00e9s per aix\u00f2 que es detallen tot seguit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitudicaivc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6127\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitudicaivc.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"227\" \/><\/a>3.1.2. EL MODERNISME CATAL\u00c0 I LA NOVEL\u00b7LA\u00a0 \u201c<em>SOLITUD<\/em>\u201d <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta obra &#8211;<a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a>&#8211; de V\u00edctor Catal\u00e0 \/ Caterina Albert s\u2019inscriu dins del moviment de \u201cEl Modernisme catal\u00e0\u201d i, en una investigaci\u00f3 sobre els aspectes modernistes de la qual, hi podem observar:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les relacions de l&#8217;individu amb el m\u00f3n que l&#8217;envolta dins d&#8217;una concepci\u00f3 de la natura com una realitat totalitzadora que cont\u00e9 un element vivificador o destructor.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tema de l&#8217;autorealitzaci\u00f3 personal.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una concepci\u00f3 elitista de l&#8217;escriptor, que es considera superior, en oposici\u00f3 a les grans masses i sense importar el que aquestes diguin.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La revitalitzaci\u00f3 del vessant ruralista, m\u00e9s que la idealitzaci\u00f3 rom\u00e0ntica o purament folkl\u00f2rica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019afany d&#8217;escorcollar els sentiments de l&#8217;\u00e0nima humana.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La prefer\u00e8ncia pels aspectes tr\u00e0gics de les accions.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tria de personatges marginats o inadaptats.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La influ\u00e8ncia del medi sobre els personatges.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud2-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6128 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud2-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"278\" height=\"208\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per altra banda, tamb\u00e9 s\u2019observen aspectes no modernistas dins d\u2019aquesta obra ja que la seva autora:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No pret\u00e9n objectivar la realitat sin\u00f3 que vol transmetre una visi\u00f3 personal, m\u00e9s subjectiva, que permeti la filtraci\u00f3 de l&#8217;emotivitat i dels estats d&#8217;\u00e0nim de la protagonista, la Mila, dins de la novel\u00b7la en quesito.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Utilitza recursos simb\u00f2lics a partir d\u2019una realitat com n\u2019\u00e9s l\u2019escenografia del paisatge i l\u2019actuaci\u00f3 del personatges.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adopta un llenguatge capa\u00e7 de transcendir la realitat, la qual cosa fa que l&#8217;obra es titlli de poema en prosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/bellesadonaliteratuira.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6129\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/bellesadonaliteratuira.jpeg\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"247\" \/><\/a>3.1.3. LES INNOVACIONS QUE L&#8217;ESCRIPTORA INTRODUEIX EN LA NOVEL\u00b7LA \u201c<em>SOLITUD\u201d<\/em>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el fons de les obres de V\u00edctor Catal\u00e0 sempre hi ha present la rebel\u00b7li\u00f3 de Caterina Albert contra les forces que coarten i limiten la realitzaci\u00f3 de la personalitat. Per aix\u00f2, les seves obres es converteixen en un revulsiu, o en alguns casos, s\u00f3n una cr\u00edtica evident. En concret, tenint en compte \u201c<em>Solitud<\/em>\u201d, s\u2019hi detecta en aquesta obra:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La construcci\u00f3 d&#8217;un jo femen\u00ed personal.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La introducci\u00f3 d\u2019un tema noved\u00f3s: la incomunicaci\u00f3 entre la dona i l\u2019home.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La condemna i el rebuig de la viol\u00e8ncia sexual.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La creaci\u00f3 d&#8217;un personatge de dona insatisfeta i l&#8217;opci\u00f3 de sortir d\u2019un estat inconformista, gr\u00e0cies a la pr\u00f2pia decisi\u00f3 personal i lliure.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un final agosarat dins dels par\u00e0metres del moment. La Mila no encaixa amb la moral vigent i trenca amb dos mites intocables: la maternitat i el matrimoni.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per altra banda, descobrim en l&#8217;obra de Caterina Albert:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"30\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La Influ\u00e8ncia del teatre<\/b><b>. El d<\/b><b>ramatisme teatral en la trama.<\/b><b>\u00a0El tremendisme d&#8217;alguns escenaris, descripcions amb car\u00e0cter d&#8217;acotaci\u00f3.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" value=\"31\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>El cromatisme literari<\/b><b>. La seva producci\u00f3 com a pintora, escultora i dibuixant es deixa notar en la seva literatura:\u00a0<\/b><b>clarobscurs, acoloriment i pinzellades<\/b><b>\u00a0<\/b><b>es noten en la composici\u00f3 i els escenaris:\u00a0<\/b><span style=\"color: #ff6600;\"><b><i>\u00abuna boniquesa d&#8217;estora tota esfilagarsada que semblava una xarxa espessa de seda groga, ven espurnada d&#8217;estels d&#8217;or, per la claror que hi rebotia de l&#8217;altra banda de marge Invadida pel dol\u00e7 recolliment, se li pos\u00e0 davant dels ulls un tel vermell, despr\u00e9s blau, despr\u00e9s negre&#8230;\u00bb.<\/i><\/b><\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-c.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6078 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-c.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"230\" \/><\/a>3.2. L\u2019ARGUMENT DE LA NOVEL\u00b7LA \u201cS<em>OLITUD<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a l\u2019argument de la novel\u00b7la <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a> ens referirem, a continuaci\u00f3, a tota aquella successi\u00f3 de fets que ocorren en la qual.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En presentar, doncs, l\u2019argument de la novel\u00b7la podem fixar-nos en els punts seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a> \u00e9s una novel\u00b7la que comen\u00e7a amb una protagonista que fa <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cun viatge d\u2019anada\u201d<\/em><\/span> i clou tot l\u2019entremat narratiu amb <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cun viatge de tornada\u201d<\/em>,<\/span> des de la visi\u00f3 de dos plans:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un pla extern, com n\u2019\u00e9s l\u2019itinerari de la plana a la muntanya vers l&#8217;ermita i la tornada a la plana&#8230; <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cPassat Ridorta havien atrapat un carro que fia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d\u2019estalviar el delit, pregunt\u00e0 al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un pla intern, com n\u2019\u00e9s el cam\u00ed d\u2019autorrealitzaci\u00f3 d\u2019una dona i la seva presa de consci\u00e8ncia com a persona, deixant tot all\u00f2 recorregut, mitjan\u00e7ant una decisi\u00f3 plenament lliure&#8230;\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cJo, all\u00e0 dins, mai m\u00e9s!\u201d<\/em> \/ <em>\u201cTe\u2019n vols anar? A on? \u2013No ho s\u00e9&#8230; tan lluny d\u2019aqu\u00ed com puga\u201d \/ \u201cAnem, doncs&#8230; \u2013Tampoc amb tu! Mai m\u00e9s!&#8230;\u201d \/ \u201cDespr\u00e9s baix\u00e0 lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res m\u00e9s que la roba de l\u2019esquena, la dona, \u00e8rtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombr\u00edvols,emprengu\u00e9 sola la davallada\u201d<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/milaipastor.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6130\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/milaipastor.jpeg\" alt=\"\" width=\"263\" height=\"273\" \/><\/a>L&#8217;obra refereix, doncs, l&#8217;itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s&#8217;arriba a con\u00e8ixer a si mateixa. La Mila \u00e9s una dona insatisfeta amb la seva relaci\u00f3 matrimonial, el seu marit, en Matias, es un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se c\u00e0rrec d&#8217;una ermita en una muntanya solit\u00e0ria i abrupta. La profunda insatisfacci\u00f3 que pateix la porta al desequilibri emocional que intenta pal\u00b7liar a trav\u00e9s de les relacions personals que mant\u00e9 amb altres personatges, sobretot amb un pastor que es diu Gaiet\u00e0. El coneixement de la seva pr\u00f2pia personalitat, que assolir\u00e0 al final de la novel\u00b7la, li suposa a la Mila assumir la pr\u00f2pia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en un esfor\u00e7 de s\u00edntesi es presenta a continuaci\u00f3 l\u2019itinerari de cadascun dels cap\u00edtols de la novel\u00b7la que, organitzats en els tres elements que conformen una estructura narrativa en forma de novel\u00b7la -la introducci\u00f3 \/ presentaci\u00f3, el punt \u00e0lgid \/ nus \/ desenvolupament i el final \/ desenlla\u00e7:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/presentaciosolitud.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6131 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/presentaciosolitud.jpg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"235\" \/><\/a>3.2.1. LA PRESENTACI\u00d3 O INTRODUCCI\u00d3 DE LA NOVEL\u00b7LA: <span style=\"color: #3366ff;\">ELS CAP\u00cdTOLS DE L&#8217;1 al 6.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els cap\u00edtols de l\u20191 al 6 de la novel\u00b7la fan refer\u00e8ncia a l\u2019inici de la pujada a la muntanya d\u2019en Maties i la Mila, l\u2019arribada a l\u2019ermita i el primer contacte amb un pastor, en Gaiet\u00e0, que far\u00e0 de guia. \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6062\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud1.jpeg\" alt=\"\" width=\"177\" height=\"285\" \/><\/a>LA PUJADA (I)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el I cap\u00edtol I &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>La pujada<\/em>\u201d<\/span>-, la Mila \u00e9s presentada per l\u2019autora com una pobre dona que segueix a contracor un marit que ha de fer d&#8217;ermit\u00e0, ofici que es considera <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abvell i xacr\u00f3s\u00bb<\/em><\/span>. Durant la pujada s\u2019observa la incomunicaci\u00f3 entre la Mila amb en Maties i, tot una descripci\u00f3 molt real com correspon al temps invertit en la pujada, el viatge iniciat -ple d\u2019entrebancs-, es perceb dur i en conson\u00e0ncia amb el t\u00edtol de l\u2019obra: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abQuina solitud&#8230;! murmur\u00e0, aterrada i sentint que el cor li devenia, d&#8217;improv\u00eds, tant o m\u00e9s obac que aquelles pregoneses\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6063 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud2.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"189\" \/><\/a>LA FOSCA (II)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol II <span style=\"color: #339966;\">-\u201c<em>Fosca<\/em>\u201d<\/span>&#8211; destaca la impressi\u00f3 que t\u00e9 la Mila en veure\u2019s a l\u2019ermita. La Mila no era ning\u00fa personalment a la plana ja que, com dins de l&#8217;\u00fater matern, vivia pl\u00e0cida en un entorn tranquil que li\u2019n permetia sobreviure. Tanmateix, a la muntanya tot li resulta estrany i agressiu. \u00c9s el terror o la por all\u00f2 que marca la seva solitud:<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u00ab\u00c9s una mala cuca la por, i cal desniar-la\u00bb<\/em><\/span>, li dir\u00e0 el pastor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest cap\u00edtol es clou amb un somni turment\u00f3s en qu\u00e8 es barregen el pastor, en Matias, sant Pon\u00e7 i les muntanyes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6064\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud4.jpeg\" alt=\"\" width=\"173\" height=\"291\" \/><\/a>LA CLAROR (III)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">\u00ab<em>Claror<\/em>\u00ab<\/span>, conforma el cap\u00edtol III. La funci\u00f3 que exerceix el pastor en relaci\u00f3 amb la Mila \u00e9s la de un veritable guia. Tot el cap\u00edtol tercer explicita aquesta funci\u00f3 de guia que realitza el pastor. En un primer moment, la Mila observa la seva nova realitat consistent en la manca de sol, el cel gris, els forrellats de la casa i el terrat. Tota la casa mostra humitat, vell\u00faria i desordre. El paisatge exterior ple de vegetaci\u00f3, per\u00f2 gris. En canvi, quan topa amb la cara d&#8217;en Baldiret, un bordeg\u00e0s que acompanya al pastor, sent <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abque una alenada de febre li abrusava les entranyes\u00bb.<\/em><\/span>\u00a0Es tracta del desig de maternitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6065 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud3.jpeg\" alt=\"\" width=\"177\" height=\"285\" \/><\/a>LA NETEJA (IV)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, \u00e9s en el cap\u00edtol IV &#8211;<span style=\"color: #339966;\"><em>\u201cNeteja\u201d<\/em><\/span>&#8211; on la protagonista de la novel\u00b7la, la Mila, fa un primer pas, despr\u00e9s d\u2019escoltar alguns ensenyaments del pastor, decidint posar en ordre les coses i netejar les estances de la casa, en un acte que suposa el prendre possessi\u00f3 del nou estat que li tocar\u00e0 de viure. La vitalitat i la curiositat de la Mila domina per sobre l\u2019actitud passiva del seu marit, en Maties. El treball la reconforta i, en un moment de tranquil\u00b7litat i autocomplaen\u00e7a exclama: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abQue bonica s\u00f3c, aix\u00ed, pens\u00e0, mirant-se fixament; i de repent, acostant la bacina als llavis, es bes\u00e0 a si mateixa dins del clotet\u00bb<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6066\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud5.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a>SUMANT DIES (V)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, la nova vida esdev\u00e9 rutin\u00e0ria i el temps passa a poc a poc. Per aix\u00f2, en el cap\u00edtol V &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Sumant dies<\/em>\u201d<\/span>&#8211; la Mila completa el seu proc\u00e9s d&#8217;adaptaci\u00f3 a l&#8217;entorn que l\u2019envolta i, perqu\u00e8 no tot sigui tan pesat, l\u2019autora incorpora d&#8217;alguns elements nous, com en s\u00f3n l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un personatge nou -l\u2019Arnau- i l\u2019episodi de la cargolada en qu\u00e8 s\u2019hi va descobrint el tarann\u00e0 d\u2019un altre personatge anomenat \u00c0nima. La Mila descobreix l&#8217;\u00c0nima, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abla cosa m\u00e9s ro\u00efna de la muntanya\u00bb, <\/em><\/span>i arran d\u2019aquest descobriment li tocar\u00e0 moure&#8217;s entre en Gait\u00e0, el pastor, i l&#8217;\u00c0nima, personificacions simb\u00f2liques d\u2019un dualisme que representat el b\u00e9 i el mal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud6.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6067 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud6.jpeg\" alt=\"\" width=\"277\" height=\"182\" \/><\/a>LES RONDALLES (VI)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La part introduct\u00f2ria de la novel\u00b7la es pot dir que arriba fins al cap\u00edtol VI &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Rondalles<\/em>\u201d<\/span>&#8211; on hi apareix la llegenda de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abLes Llufes\u00bb<\/em><\/span>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un vell asceta que ha rebutjat riqueses, poder i saviesa, per\u00f2 que \u00e9s temptat per Floridalba, una de les llufes amb un pet\u00f3. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El vell mor d&#8217;amor i encara se li sent la veu que crida l&#8217;enamorada.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest n\u2019\u00e9s un cap\u00edtol que, potser en podr\u00edem dir de transici\u00f3, perqu\u00e8 enlla\u00e7a el final de la part introduct\u00f2ria &#8211;<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201ca les vetlles\u2026 en aquelles altituds, s\u2019aplegaven tots a la cuina\u201d<\/em><\/span> per a la contada de rondalles- amb els cap\u00edtols que conduiran el cl\u00edmax o punt \u00e0lgid de la novel\u00b7la.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2.2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CL\u00cdMAX, NUS O PUNT \u00c0LGID DE LA NOVEL\u00b7LA: <span style=\"color: #3366ff;\">ELS CAP\u00cdTOLS DEL 7 AL 14.\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud7.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6068\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud7.jpeg\" alt=\"\" width=\"174\" height=\"290\" \/><\/a>LA PRIMAVERA (VII)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s en el cap\u00edtol VII &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201cPrimavera\u201d<\/span>&#8211; quan en despuntar aquesta estaci\u00f3 anyal la Mila comen\u00e7a a viure al ritme de la vida i comen\u00e7a tamb\u00e9 el seu desvetllament com a persona. La Mila porta en si mateixa la pres\u00e8ncia de sentiments i d&#8217;inquietuds, mentre que el seu marit <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abt\u00e9 atre g\u00e8nit\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I amb la primavera, la Mila se n\u2019adona de tres tipus de personalitats que esdevenen importants en la novel\u00b7la:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera \u00e9s la del pastor, el qual, de forma paternal, tot <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00ababrigant-la de dalt a baix amb la mirada afectuosa\u201d<\/em><\/span> atribueix la seva transformaci\u00f3 a sant Pon\u00e7.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, l&#8217;Arnau<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u00abno li treia els ulls de sobre\u00bb<\/em><\/span>, per indicar l\u2019atracci\u00f3 sexual directa i de tu a tu.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tercer lloc, quan s&#8217;aja\u00e7a sobre l&#8217;herba i s&#8217;adorm, es desperta sobresaltada i se sent cobejada per la mirada amagada de l&#8217;\u00c0nima que representa l&#8217;animalitat i l&#8217;instint. El seu marit no compta:<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u00abMatias \u00e9s infrahum\u00e0 perqu\u00e8 no t\u00e9 \u00abmirada de cap mena\u00bb<\/em>,<\/span> ni paternal, ni d&#8217;igual a igual, ni de b\u00e8stia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud8.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6069 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud8.jpeg\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"259\" \/><\/a>LA FESTA DE LES ROSES (VIII) \/ LA GATZARA (IX)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 tant<span style=\"color: #339966;\"> \u201c<em>La festa de les roses<\/em>\u201d<\/span> (cap\u00edtol VIII), com el descrit en <span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Gatzara<\/em>\u201d<\/span> (cap\u00edtol IX) no fan avan\u00e7ar en la seva pr\u00f2p\u00eca personalitat. \u00c9s m\u00e9s, <span style=\"color: #339966;\">\u00ab<em>La festa de les roses<\/em>\u201d<\/span> deixa la Mila molt resentida i contra sant Pon\u00e7, en concret, i en la m\u00e9s absoluta mis\u00e8ria material degut als estropells causats per la molta gent de la romeria. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019ho han gastat tot: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abm\u00e9s pobres i despullats que Adam i Eva\u00bb<\/em><\/span> es relata en el cap\u00edtol X &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Rel\u00edquies<\/em>\u201d<\/span>&#8211;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> I aix\u00ed, en els propers cap\u00edtols &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Mal de muntanya<\/em>\u201d<\/span>&#8211; (cap\u00edtol XI) i &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Vida enrera<\/em>\u201d<\/span>&#8211; (cap\u00edtol XII), amb l\u2019entrada a la tardor, en qu\u00e8 enmig de la rutina di\u00e0ria, la ru\u00efna descrita en el cap\u00edtol<span style=\"color: #339966;\"> \u201c<em>Rel\u00edquies<\/em>\u201d<\/span> i el pas dels dies, l\u2019ideal de normalitat de la Mila es desf\u00e0 a les seves mans i els homes que l\u2019envolten la tenen confosa perqu\u00e8:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud14.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6070\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud14.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"180\" \/><\/a>LES REL\u00cdQUIES (X) \/ MAL DE MUNTANYA (XI) \/ LA VIDA ENRERA (XII)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019ho han gastat tot: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abm\u00e9s pobres i despullats que Adam i Eva\u00bb<\/em><\/span> es relata en el cap\u00edtol X &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Rel\u00edquies<\/em>\u201d<\/span>-. I aix\u00ed, en els propers cap\u00edtols &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Mal de muntanya<\/em>\u201d<\/span>&#8211; (cap\u00edtol XI) i &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Vida enrera<\/em>\u201d<\/span>&#8211; (cap\u00edtol XII), amb l\u2019entrada a la tardor, en qu\u00e8 enmig de la rutina i el pas dels dies, l\u2019ideal de normalitat de la Mila es desf\u00e0 a les seves mans i els homes que l\u2019envolten la tenen confosa perqu\u00e8:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Matias no li fa cas <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201csense mirada de cap mena\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pastor, en Gaiet\u00e0, amb <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abaquells ulls sempre plens de fortalesa, de previsi\u00f3, de serenitat, la inundaven d&#8217;una ampla mirada calda, devota, infinida&#8230;\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;Arnau li fa <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abpor d&#8217;aquells ulls penetrants de la mateixa empenta del desig\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00c0nima, sobretot amb aquella mirada amagada, d&#8217;animal, el veu com <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abuna margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s&#8217;hi removien inquietament, com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Som en un moment de l\u2019obra en qu\u00e8 la Mila cada vegada m\u00e9s tirar\u00e0 cap al pastor, i en Matias cap a l&#8217;\u00c0nima. Per\u00f2, tot i aix\u00f2,\u00a0la solitud de la Mila esdev\u00e9 absoluta, moral i f\u00edsica, i s&#8217;aboca al plor. El pastor acudeix a salvar-la, enduent-se-la amb ell. A poc a poc, la Mila oblida la seva <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abvida migradeta i esquifida de modest \u00e9sser hum\u00e0, per entrar de ple en la vida fant\u00e0stica de la muntanya\u00bb<\/em><\/span> i en Gaiet\u00e0 la condueix cap a <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abespais serens que no havia conegut encara\u00bb<\/em><\/span>. Aquesta \u00e9s la sortida que li ofereix el pastor: establir unes noves relacions entre ell i l&#8217;entorn.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud10.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6071 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud10.jpeg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"284\" \/><\/a>EL CIMALT (XIII) \/ EN LA CREU (XIV)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els cap\u00edtols\u00a0 XIII &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>El Cimalt<\/em>\u201d<\/span>&#8211; i XIV &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>En la Creu<\/em>\u201d<\/span> acaben de conformar el punt \u00e0lgid de la novel\u00b7la: la Mila comen\u00e7a a sentir-se segura d&#8217;ella mateixa i reordena la seva vida, tot prenent consci\u00e8ncia del lloc on es troba, tot comparant l&#8217;ascensi\u00f3 a la muntanya feta amb en Matias, amb l&#8217;ascenci\u00f3 que estava fent amb el pastor. Una pujada al Cimalt amb el pastor <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abagradable\u00bb i \u00abrejovenidora\u00bb<\/em><\/span>, ben a l&#8217;inrev\u00e9s de la primera que va fer amb en Maties.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, la difer\u00e8ncia es troba en el guia que l&#8217;acompanya: la Mila desitja el pastor, per\u00f2 quan li descobreix l&#8217;edat, vint anys m\u00e9s del que es pensava, queda decebuda perqu\u00e8 l&#8217;un -en Gaiet\u00e0- \u00e9s vell i l&#8217;altre -en Maties- \u00e9s un negat i pobre home. I amb tot aix\u00f2, entre un cap\u00edtol i l\u2019altre, abans de poder contemplar el mar i resoldre\u2019s l\u2019enigma de la Creu del Cimalt, t\u00e9 lloc una escena premonit\u00f2ria, com n\u2019\u00e9s l\u2019escorxament d\u2019un llebrot, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c\u2026i d\u2019un cop certer de ganivet, esbotz\u00e0 ardidament el ventre del llebrot\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creiuimar.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6132\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creiuimar.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"214\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i aix\u00f2, el cl\u00edmax arriba al punt \u00e0lgid en dos moments:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un, quan la Mila descobreix el mar: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c\u00bfQu\u00e8 era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digu\u00e9 amb una paraula sola, amb una paraula m\u00e0gica: -La mar\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019altre, quan la Mila pregunta:<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u201cI la Creu, on \u00e9s? Encara no l\u2019he vista\u2026\u201d<\/em><\/span>. I el pastor li explica aquella espantosa i torbadora llegenda succe\u00efda en la vila de Murons: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c-Deu fere cinc o sis cent\u00faries\u2026\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ovelles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6133 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ovelles.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"229\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquests dos moments del nus de la narraci\u00f3 no v\u00e9nen sols, sin\u00f3 acompanyats d\u2019altres sorpreses gens gratificadores per a la Mila:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una, en saber per boca del pastor qu\u00e8 fa el seu marit, en Maties, quan s\u2019allunya de l\u2019ermita, a m\u00e9s de seguir l\u2019\u00c0nima, i la deixa sola voltada de muntanyes: <span style=\"color: #ff6600;\">&#8211;<em>\u201cDonques, veieu\u2026 -murmor\u00e0 a la fi-. Vos ho volia pas dire, perqu\u00e8 vos far\u00e0 pena, mes\u2026 pot \u00e9ssere mellor que ho sapigueu ara que jo me\u2019n vagi\u2026 l\u2019ermit\u00e0 acapta pas pel sant, el vostre home \u00e9s jugador de taleia\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019altra, en con\u00e8ixer l\u2019edat d\u2019en Gaiet\u00e0, perd l\u2019esperan\u00e7a de casar-se amb ell: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cSanta Lluci vos mellori la vista; i mentristant, com atrapi el marxant d\u2019uieres, vos en vuiu comprar unes de ben fines\u2026 Pel gener vinent, si em toqui pas abans el cop de creu, ne fai seixanta-quatre\u2026\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb tot aix\u00f2, quan la Mila arriba novament a l\u2019ermita despr\u00e9s de la passejada al Cimalt, no en conservar\u00e0 m\u00e9s que la tortura d\u2019unes impressions ben depriments.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/finalsolitud.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6134 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/finalsolitud.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"209\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2.3. EL DESENLLA\u00c7 I FINAL DE LA NOVEL\u00b7LA: <span style=\"color: #3366ff;\">ELS CAP\u00cdTOLS DEL 15 AL 18.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El desenlla\u00e7 de l\u2019obra de Caterina Albert <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\">\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d<\/a> ve marcada per quatre cap\u00edtols d\u2019una densitat important.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud16.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6072\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud16.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>LA RELLISCADA (XV)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cap\u00edtol XV &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>La relliscada<\/em>\u201d<\/span>&#8211; contempla les preocupacions de la Mila vers el seu marit i s\u2019entret\u00e9 en posar al lector una angoixa al cos per saber si finalment la protagonista haur\u00e0 de veure al seu marit tancat a la pres\u00f3, la qual cosa esdev\u00e9 quasi sense import\u00e0ncia davant de l\u2019esglai en saber la not\u00edcia que en Gaiet\u00e0 -el seu pastor- ha mort estimbat a la muntanya a causa d\u2019un accident envoltat de dubtes<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s interessant comprovar que en aquest cap\u00edtol no apareix l\u2019\u00c0nima, tot i que l\u2019autora enmig de l\u2019aplec dels curiosos de Murons que s\u2019interessen per la mort d\u2019en Gaiet\u00e0, a banda de les autoritats com el jutge, el batlle, els dos metges, el senyor Rector i el sereno -l\u2019home de la Marieta-, hi posa en escena a l\u2019Arnau i a en Baldiret.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/18.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6073 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/18.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a>LES SOSPITES (XVI)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la s\u2019acaba, per\u00f2 encara en el cap\u00edtol XVI &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>Sospites<\/em>\u201d<\/span>&#8211; la Mila haur\u00e0 de passar per una prova, sospitosa d\u2019haver robat, a trav\u00e9s d\u2019en Maties, la bossa de diners del pastor, davant del tribunal del senyor Rector i de totes les xafarderies del poble condensades en la pagesa casa de la Marieta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, \u00bfno ser\u00e0 l\u2019\u00c0nima qui ha fet accidentar al pastor i li n\u2019ha robat els diners?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud12.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6074\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud12.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>LA NIT AQUELLA (XVII)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s en el cap\u00edtol XVII &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u00ab<em>La nit aquella<\/em>\u00ab<\/span>&#8211; on, despr\u00e9s de la cal\u00famnia de l&#8217;\u00c0nima i la mort del pastor en mans de l\u2019\u00c0nima, quan la Mila encara rebutjada de tothom -les desgr\u00e0cies no v\u00e9nen mai soles- li arriba <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cla mala nit aquella\u201d<\/em><\/span> quan \u00e9s violada per l&#8217;\u00c0nima a la capella de sant Pon\u00e7, havent de suportar la terrible agressi\u00f3 sexual, instintiva i brutal en l\u2019espai m\u00e9s religi\u00f3s de l\u2019ermita de sant Pon\u00e7 i sota la seva mirada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-17.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6075 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-17.jpeg\" alt=\"\" width=\"179\" height=\"282\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA DAVALLADA (XVIII)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, la novel\u00b7la resta closa en el cap\u00edtol XVIII &#8211;<span style=\"color: #339966;\">\u201c<em>La davallada<\/em>\u201d<\/span>&#8211;\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-e.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6080\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-e.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"204\" \/><\/a>3.3. LA DURACI\u00d3 TEMPORAL DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El discurs temporal de la novel\u00b7la \u00e9s tancat i lineal per\u00f2 se circumscriu a un fragment o a una petita part de la vida de la protagonista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La hist\u00f2ria va des de la primavera a la tardor, i a punt de l\u2019entrada de l\u2019hivern.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal dir que quasi tots els cap\u00edtols comencen amb una refer\u00e8ncia temporal que serveix per encetar el discurs narratiu:<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u201cLa Mila pass\u00e0 deu o dotze dies&#8230;\u201d \/\u00a0 \u201cde bon mat\u00ed&#8230;\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i que l\u2019autora no especifica el temps hist\u00f2ric, es descobreixen gradacions temporals com <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cel mat\u00ed\u201d, \u201cla tarda\u201d, \u201cla nit\u201d<\/em>,&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 s\u2019hi trobem <em>flashbacks mentals<\/em> o <em>desviacions cronol\u00f2giques<\/em> que es produeixen quan la Mila recorda fets anteriors, com per exemple, la seva vida&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-h.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6081 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-h.jpeg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"326\" \/><\/a>3.4. L\u2019ESPAI GEOGR\u00c0FIC DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si b\u00e9 la novel\u00b7la identifica la plana, a la vora del mar, amb una vida rutin\u00e0ria, mancada de sentit i alienada, la muntanya proporciona o simbolitza els ideals m\u00e9s elevats o no \u00e9s aix\u00ed en l&#8217;obra de la Caterina Albert a \u00abSolitud\u00bb&#8230;? <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, l&#8217;obra s&#8217;inicia deixant la plana i en cam\u00ed de pujada cap a la muntanya -on hi ha encinbellada l&#8217;ermita de Sant Pon\u00e7- i es clou quan la protagonista -Mila- abandona el seu marit -en Matias- i retorna a la plana, despr\u00e9s d&#8217;unes viv\u00e8ncies de purificaci\u00f3 autoconscient que la situen en un veritable retorn de llibertat f\u00edsica i individual o personal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4.1. L&#8217;EMMIRALLAMENT DELS PAISATGES DE LA REALITAT HIST\u00d2RICA, REFLECTICS EN ELS PAISATGES LITERARIS DE FICCI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/escala.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6170\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/escala.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"218\" \/><\/a>La troballa d&#8217;un llibre &#8211;<\/strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">BOIX, Lurdes; BOIX, Jordi (2005)<\/span>. <strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Els paisatges de Caterina Albert i Parad\u00eds, V\u00edctor Catal\u00e0: Un itinerari hist\u00f2ric i literari a trav\u00e9s dels indrets vinculats a l\u2019escriptora de l\u2019Escala<\/span><\/strong>.<span style=\"color: #3366ff;\"> L\u2019Escala: Ajuntament de l\u2019Escala, 2005, 139 p. ISBN: 84-606-3811-1<\/span><\/em><strong>&#8211; m&#8217;ha perm\u00e8s de situar adientment els paisatges que Caterina Albert ha plasmat a la seva obra liter\u00e0ria en general. Mirarem d&#8217;escatir-los per situar-los tamb\u00e9 en l&#8217;obra \u00abSolitud\u00bb de la seva inspiraci\u00f3 cabdal. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la Solitud \u00e9s el pretext per apropar el lector a un territori de l&#8217;Empord\u00e0, entre la plana i el mar, com n&#8217;\u00e9s la poblaci\u00f3 natal de l&#8217;escriptora, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%27Escala\">l\u2019Escala d\u2019Empord\u00e0<\/a>, aix\u00ed com tamb\u00e9 &#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mass%C3%ADs_del_Montgr%C3%AD\">el Mass\u00eds del Montgr\u00ed<\/a>, muntanya amunt- fins trobar en un pla, l&#8217;Ermita de Santa Caterina. Uns paisatges concrets que conformen el decorat de la novel\u00b7la en q\u00fcesrti\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els paisatges de Caterina Albert i Parad\u00eds s\u00f3n un itinerari hist\u00f2ric i literari vinculats a l\u2019escriptora de l\u2019Escala. L\u2019Escala evidencia dos dels aspectes que, des de la geografia cultural i humana, s\u2019han hagut de tractar a bastament: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En primer lloc, que la viv\u00e8ncia del paisatge \u00e9s el resultat de l\u2019experi\u00e8ncia cultural i, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En segon lloc, que els paisatges nom\u00e9s ens s\u00f3n assequibles a trav\u00e9s dels discursos i de les representacions que en fem. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El llibre\u00a0 susdit s\u2019estructura a partir d\u2019un itinerari de deu paisatges que van formar part de la biografia de Caterina Albert, la influ\u00e8ncia dels quals es fa palesa en la seva literatura. La intitulaci\u00f3 de cadascun dels cap\u00edtols del llibre deixa entreveure la relaci\u00f3 de l\u2019autora amb els paisatges que s\u2019hi descriuen. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lescalavista.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6174\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lescalavista.jpeg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"207\" \/><\/a>3.4.1.1. \u00abEL PAISATGE \u00cdNTIM\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest sentit \u00abEl paisatge \u00edntim\u00bb, el primer de tots, aporta uns quants apunts biogr\u00e0fics essencials per contextualitzar l\u2019autora i entendre la seva obra. L\u2019educaci\u00f3 en el si d\u2019una fam\u00edlia culta que, a poca edat, li facilit\u00e0 l\u2019aprenentatge de la pintura i l\u2019escultura, a la vegada que l\u2019estudi de lleng\u00fces, va establir les bases per al desenvolupament literari i com a escriptora que l\u2019acompany\u00e0 al llarg de tota la seva vida. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una vocaci\u00f3 que va portar-la a escriure, directament i indirectament, sobre la seva terra, el mar i la muntanya, elements representatius del municipi de l\u2019Empord\u00e0 on ella va viure. La seva estima per la terra i per l\u2019\u00fas de la llengua catalana en el seu estat m\u00e9s pur, amb voluntat expl\u00edcita de contribuir a mantenir-la, poden trobar el seu correlat en la influ\u00e8ncia ideol\u00f2gica, de matriu republicana, exercida pel seu pare.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/jardideca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6175 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/jardideca.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"234\" \/><\/a>3.4.1.2. \u00abEL PAISATGE FAMILIAR\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara que s\u00f3n conegudes les llargues estades que va fer a Barcelona i les visites a algunes de les principals capitals europees, la casa pairal de la fam\u00edlia es configura com \u00abEl paisatge familiar\u00bb que es descriu amb detall en el cap\u00edtol segon del llibre. Es tracta d\u2019una casa de tres pisos amb un gran jard\u00ed que, per la descripci\u00f3 que se\u2019n fa, permet entreveure la qualitat de vida i el respectable nivell econ\u00f2mic que envoltava l\u2019autora. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquest espai, ens n\u2019interessa, especialment, la descripci\u00f3 de diversos elements que s\u2019hi ubiquen, com ara les tines de premsar vi, la pastera i el celler; l\u2019entrada on es guardaven els carros i les tartanes, o el safareig al fons del jard\u00ed, que evoquen unes formes concretes d\u2019organitzaci\u00f3 social, de distribuci\u00f3 del treball, de conservaci\u00f3 de l\u2019aliment i de vida quotidiana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La configuraci\u00f3 de l\u2019espai familiar, l\u2019organitzaci\u00f3 dels elements que s\u2019hi troben i el mobiliari que l\u2019ambienta, fan de la casa una pe\u00e7a clau per entendre la vida i l\u2019obra de la protagonista. Per\u00f2 la vida creativa de l\u2019escriptora es canalitzava, al mateix temps, al mig i al marge d\u2019aquest espai: si, per a Caterina Albert, la casa familiar \u00e9s viscuda com un refugi al llarg de tota la seva vida, l\u2019estudi on escriu i que ella mateixa anomena \u00ab<em>mon niu<\/em>\u00bb, ser\u00e0 l\u2019espai de llibertat que li permetr\u00e0 crear amagada de la fam\u00edlia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/safareigpublic.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6176\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/safareigpublic.jpeg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"194\" \/><\/a>3.4.1.3. \u00abEL PAISATGE MARGINAL\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara que tota l\u2019experi\u00e8ncia del paisatge que ens arriba a trav\u00e9s de la literatura de Caterina Albert tingui el seu origen en la viv\u00e8ncia personal, el llibre es va obrint progressivament des de l\u2019espai privat fins a l\u2019espai p\u00fablic. Especialment interessant, des d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere, \u00e9s el cap\u00edtol \u00abEl paisatge marginal\u00bb, on tenen lloc les tasques exclusivament destinades a les dones: es refereix concretament a la font, on les dones anaven a buscar aigua amb un c\u00e0ntir, i al safareig, on anaven a rentar la roba.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6177 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI.jpeg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"222\" \/><\/a>3.4.1.4. \u00abEL PAISATGE MARINER\u00bb I \u00abEL PAISATGE RURAL\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les seccions \u00abEl paisatge mariner\u00bb i \u00abEl paisatge rural\u00bb dibuixen dos estils de vida intensament lligats a la duresa i a l\u2019esfor\u00e7 de les activitats prim\u00e0ries:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Si la pesca \u00e9s fruit del treball al mar, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La masia catalana de l\u2019Empord\u00e0 evoca l\u2019agricultura i la ramaderia<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dues cares d\u2019una mateixa moneda que ens traslladen a unes formes d\u2019organitzaci\u00f3 social i laboral que deixen la seva empremta en el territori i en la llengua. Tant l&#8217;univers mariner com el rural -a voltes inh\u00f2spits i semisalvatges-, es van recreant amb detall per als lectors de principis del segle XXI, a trav\u00e9s de material fotogr\u00e0fic muse\u00edstic i de fragments de les obres de l\u2019autora, que ens els evoquen molt poderosament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ALTAR.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6179\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ALTAR.jpeg\" alt=\"\" width=\"213\" height=\"296\" \/><\/a>3.4.1.5. \u00abEL PAISATGE RELIGI\u00d3S\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La influ\u00e8ncia de l\u2019esgl\u00e9sia en el si de la societat catalana empordanesa tamb\u00e9 \u00e9s palesa en el llibre: \u00abEl paisatge religi\u00f3s\u00bb fa refer\u00e8ncia a l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere, des de la qual s\u2019evoca l\u2019ambient religi\u00f3s propi de la cultura rural evocada per Caterina Albert. Molt h\u00e0bilment, el llibre va lligant l\u2019entorn amb la producci\u00f3 liter\u00e0ria de l\u2019autora, a partir de fragments seleccionats estrat\u00e8gicament: l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere pot veure\u2019s com a rerefons d\u2019un text alhora espiritual i terriblement realista en la seva descripci\u00f3 d\u2019una marginaci\u00f3 social.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sta-caterina-1923.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6178 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sta-caterina-1923.jpg\" alt=\"\" width=\"233\" height=\"299\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4.1.6. \u00abEL PAISATGE ASPRE\u00bb <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La secci\u00f3 titulada \u00abEl paisatge aspre\u00bb ens transllada al Montgr\u00ed i a l\u2019ermita de Santa Caterina, un context que \u00e9s on transcorre la trama que es descriu a \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/HUERTA.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6182\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/HUERTA.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"188\" \/><\/a>3.4.1.7. \u00abEL PAISATGE ID\u00cdL\u00b7LIC\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El paisatge id\u00edl\u00b7lic\u00bb, que remet el lector al jard\u00ed del Clos del Pastor, espai constru\u00eft per una amiga de V\u00edctor Catal\u00e0 que, si b\u00e9 podria ser un jard\u00ed qualsevol, pren una identitat propia i diferenciada des del moment en qu\u00e8 el seu nom fa una al\u00b7lusi\u00f3 clara al personatge del pastor de \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/CEMENTIRI.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6181 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/CEMENTIRI.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"210\" \/><\/a>3.4.1.8. \u00abL\u2019\u00daLTIM PAISATGE\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I aix\u00ed com la vida t\u00e9 els seus paisatges, tamb\u00e9 els t\u00e9 la mort: el cementiri mariner de l\u2019Escala \u00e9s descrit com \u00abL\u2019\u00faltim paisatge\u00bb i el trobem pintat de blanc en la poesia de Caterina Albert. L\u2019arquitectura i les formes de les tombes que hi podem observar tenen el seu correlat en la simbologia cat\u00f2lica i en el nivell econ\u00f2mic de les fam\u00edlies del poble, la majoria de les quals s\u00f3n de condici\u00f3 humil, com es veu en l\u2019abs\u00e8ncia de plaques i noms en gran part de n\u00ednxols. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A trav\u00e9s del recorregut de la lectura del llibre mencionat: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es relacionen paisatges de l\u2019Escala de l\u2019Empord\u00e0 amb fragments literaris que, d\u2019alguna manera, hi guarden relaci\u00f3, i que serveixen per donarnos a con\u00e8ixer diferents indrets d\u2019aquesta vila, abans dedicada a la pesca i avui al turisme. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquest llibre, se\u2019n despr\u00e8n una interpretaci\u00f3 del paisatge de tipus humanista, f\u00e0cilment assimilable a algunes perspectives de la geografia hist\u00f2rica. La lectura que en fem permetr\u00e0 realitzar un retorn al passat i acostar-se a unes formes de vida directament vinculades a la geografia rural de l\u2019Escala. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els entorns vitals i literaris de V\u00edctor Catal\u00e0 sempre amaguen quelcom m\u00e9s, que no \u00e9s nom\u00e9s la natura, sin\u00f3 tamb\u00e9 els mateixos valors de la civilitzaci\u00f3 en la qual la persona hi est\u00e0 immersa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ASSOCIACIO\u0301.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6183\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ASSOCIACIO\u0301.jpeg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"244\" \/><\/a>3.4.2. L&#8217;ASSOCIACIO D&#8217;AMICS DE L&#8217;ERMITA DE SANTA CATERINA DEL MASS\u00cdS DEL MONGR\u00cd<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Amics de l&#8217;Ermita de Santa Caterina del Mass\u00eds de Montgr\u00ed ha reunit una s\u00e8rie d&#8217;articles de diferent caire -articles, monogr\u00e0fics, entrrades de diccionar i altres-,i en relaci\u00f3 a la geografia on en la novel\u00b7la \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb la seva autora -Caterina Arderiu, sota el pseud\u00f2nim de V\u00edctor Catal\u00e0- fa trepitjar als seus personatges. En faig una breu exposici\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ESCALAIMAR.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6215 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ESCALAIMAR.jpeg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"251\" \/><\/a>3.4.2.1.\u00a0<a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.nuvol.com\/opinio\/caterina-albert-el-mar-i-la-ciutat\/\"><em>CATERINA ALBERT. EL MAR I LA CIUTAT<\/em><\/a><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0. Girona.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Caterina Albert va escriure narracions i va pintar quadres, per\u00f2 la recordem per la novel\u00b7la \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb, que un segle despr\u00e9s de la seva aparici\u00f3 continua convocant l\u2019inter\u00e8s dels lectors. La protagonista, Mila, recorda la Jane Eyre de Charlotte Bront\u00eb. Com ella, busca el seu lloc en una \u00e8poca dif\u00edcil: \u00e9s una dona que viu lluny de la fam\u00edlia, sense ingressos propis, casada amb un cret\u00ed. Eren uns anys en qu\u00e8 per assumir la solitud, \u00e9s a dir, per separar-se del marit i iniciar un nou cam\u00ed, calia que succe\u00eds algun fet funest, dels que Caterina Albert sabia narrar tan b\u00e9&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, el pseud\u00f2nim de V\u00edctor Catal\u00e0 pot ser causat per la trucul\u00e8ncia d\u2019algunes escenes, que van esverar els lectors de l\u2019\u00e8poca quan encara no sabien que l\u2019autor era una dona. En el cas de la Mila, l\u2019escena truculenta \u00e9s la gota que fa vessar el got. La novel\u00b7la acaba amb un acte de llibertat que \u00e9s sobretot l\u2019inici d\u2019una aventura incerta:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"> \u201cSense res m\u00e9s que la roba de l\u2019esquena, la dona, \u00e8rtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombr\u00edvols, emprengu\u00e9 sola la davallada\u201d<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">: <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>El cap dret<\/em><\/span> prov\u00e9 de la dignitat finalment manifestada, <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mentre que <em><span style=\"color: #ff6600;\">els ulls ombr\u00edvols<\/span><\/em> deuen recordar el que ha succe\u00eft. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La davallada de la muntanya<\/span><\/em> no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 la conduir\u00e0 a una regi\u00f3 potser m\u00e9s ben\u00e8vola, que l\u2019autora s\u2019estalvia de descriure. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la mem\u00f2ria del lector, la Mila es mant\u00e9 congelada en aquesta baixada simb\u00f2lica. A la novel\u00b7la, la muntanya: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ja no simbolitza la puresa d\u2019esperit, com era el cas de Terra baixa, d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0, <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin\u00f3 el perill dels instints desbocats&#8230; <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;enten que la Mila t\u00e9 possibilitats de trobar un lloc en una ciutat moderna i civilitzada, on \u00e9s factible aprendre un ofici i redissenyar el futur.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MASSISDEMONTGRI.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6216\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MASSISDEMONTGRI.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"208\" \/><\/a>3.4.2.2.<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.tonisala.net\/2008\/06\/18\/el-montgri-de-solitud\/\"><em>EL MONTGR\u00cd DE \u201cSOLITUD\u201d. <\/em><\/a><\/strong><strong><a href=\"https:\/\/www.tonisala.net\/2008\/06\/18\/el-montgri-de-solitud\/\"><em>Toni Sala<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cL\u2019ermita s\u2019aixecava enmig d\u2019una davallada que s\u2019escorria entre accidents\u201d.<\/span><\/em> Santa Caterina \u00e9s l\u2019ermita de Sant Pon\u00e7. L\u2019ermit\u00e0, un tal Manuel, porta el petit bar de l\u2019ermita des de fa quaranta anys. Us obre l\u2019ermita per darrere, com a la nit terror\u00edfica del segon cap\u00edtol de la novel\u00b7la. Veieu el pou i pugeu amb el pastor i en Baldiret al pis de dalt, empostissat. \u201cVeient aquella sala esbaladrada, la Mila es record\u00e0 de la solitud de les muntanyes.\u201d Hi ha un teatret. Per l\u2019aplec de Santa Caterina, hi col\u00b7loquen un nen Jes\u00fas. El Jesuset para la m\u00e0, els nens hi posen una moneda i, amb un mecanisme secret, l\u2019ermit\u00e0 fa desapar\u00e8ixer la moneda. \u00c9s per pagar-li a Jes\u00fas la feinada de dur criatures al m\u00f3n. Els nens dels voltants es pensen que v\u00e9nen d\u2019aqu\u00ed. El tema de la maternitat travessa tota la novel\u00b7la Solitud.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.4.2.3.<\/span>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.raco.cat\/index.php\/revistagirona\/article\/viewFile\/95980\/150542\"><em>EL MONTGR\u00cd, PAlSATGE REAL I IMAGINAT DE \u00abSOLITUD\u00bb<\/em><\/a><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.raco.cat\/index.php\/revistagirona\/article\/viewFile\/95980\/150542\"><em>Revista de Girona n\u00fam. 230,\u00a0 Maig-Juny 2005. J. Torroella Prats<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abAra far\u00e0 cent anys, el mes d\u2019agost de 1905, es publica a Barcelona \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb, la gran novel-la de l\u2019escriptora escalenca Caterina Albert i Parad\u00eds, mes coneguda pel pseud\u00f2nim fingidament mascul\u00ed de V\u00edctor Catal\u00e0.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la portada de la primera edici\u00f3, dibuixada per Josep Triad\u00f3, s\u2019hi podia veure la cara trista, ullerosa i pat\u00e8tica d\u2019una jove en primer pla, i un abrupte, sinistre paisatge d\u2019alta muntanya al fons; una clara refer\u00e8ncia, sens dubte, al dram\u00e0tic contingut de l\u2019obra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De bell antuvi, la vegetaci\u00f3 que apareix a Solitud \u00e9s la pr\u00f2pia d\u2019un paisatge de baixa muntanya mediterr\u00e0nia com \u00e9s el Montgr\u00ed, i no la d\u2019un paisatge d\u2019alta muntanya. Per\u00f2 pel que fa als arbres, V\u00edctor Catal\u00e0;<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ens parla de pins, oliveres, figueres, ametllers i xiprers, la vegetaci\u00f3 arb\u00f2ria m\u00e9s freq\u00fcent al Montgr\u00ed. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A les vores dels camins i entre els arbres hi creixen romegueres, espinavesses (o arns, com tamb\u00e9 les anomena l\u2019autora), atzavares, estepa, roman\u00ed, garric, tim\u00f3\u2026 Es a dir, sobretot plantes xer\u00f2files i oloroses, les que predominen en aquest mass\u00eds tan mineral.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quant a la ramaderia, a la muntanya de \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb com al Montgr\u00ed en altres temps, els pastors hi duen a pasturar -a engegar com es diu a L\u2019Empord\u00e0\u2013 ramats de cabres i ovelles.\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SANTACATERINA1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6217 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SANTACATERINA1.jpeg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"190\" \/><\/a>3.4.2.4.\u00a0<em>Copyright \u00a9 2000 Edicions 62<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;ermita i la muntanya de \u00abSolitud\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb\u00a0<\/strong><strong>(Nou Diccionari 62 de la literatura catalana)<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Novel\u00b7la de Caterina Albert i Parad\u00eds, \u201c<em>V\u00edctor Catal\u00e0<\/em>\u201d. Publicada en fulletons de vuit p\u00e0gines setmanals a la revista Joventut des del 19 de mar\u00e7 de 1904 fins al 20 d\u2019abril de 1905, tot i que el cap\u00edtol final est\u00e0 datat al febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triad\u00f3, conformen la primera edici\u00f3, posada a la venda a l\u2019agost de 1905.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019obra se centra en el trasbals interior d\u2019una dona, la Mila, provocat per la insatisfacci\u00f3 de la conviv\u00e8ncia amb el seu marit, un home gandul i ab\u00falic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d\u2019una ermita en una muntanya solit\u00e0ria i esquerpa. La insatisfacci\u00f3 la porta al desequilibri ps\u00edquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjan\u00e7ant l\u2019amor, el sentiment maternal i l\u2019emoci\u00f3 est\u00e8tica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pr\u00f2pia realitzaci\u00f3 li suposa assumir la solitud.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la\u00a0\u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Est\u00e0 inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funci\u00f3 de marc per assolir un sentit simb\u00f2lic que juntament amb el d\u2019alguns personatges, sobretot el pastor i l\u2019\u00c0nima, \u00e9s la base del simbolisme que teixeix l\u2019obra. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d\u2019una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua \u00e9s particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. \u00c9s destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaiet\u00e0 a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l\u2019art de la paraula.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb, l\u2019obra m\u00e9s universal de la narrativa modernista: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Admet m\u00e9s d\u2019una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoan\u00e0lisi i de la cr\u00edtica liter\u00e0ria feminista. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta novel\u00b7la, l\u2019avalen, no solament la bona acceptaci\u00f3 de la cr\u00edtica des de la primera edici\u00f3 fins ara i el premi Fastenrath que obtingu\u00e9 l\u2019any 1909, sin\u00f3 tamb\u00e9 les nombroses edicions i les traduccions a set lleng\u00fces.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/GOIGSANTACATERINA.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6218\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/GOIGSANTACATERINA.jpeg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"313\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4.2.5.\u00a0Copyright text \u00a9 Edicions 62<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/lletra.uoc.edu\/ca\/obra\/solitud-de-victor-catala\">https:\/\/lletra.uoc.edu\/ca\/obra\/solitud-de-victor-catala<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tornem a \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb i a l&#8217;ermita en la geografia del Mass\u00eds del Montgr\u00ed<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cL\u2019ermita s\u2019aixecava enmig d\u2019una davallada que s\u2019escorria entre accidents, fins al Coll. A la dreta fosquejaven, una mica apartades, les pinedes de les vessants que es destriaven i esclarien Roquis Gros amunt, i a l\u2019esquerra el rost pujava fins a la carena pelada del Roqu\u00eds Mitj\u00e0. En la conca de la clotada hi havia trossos de terra planejats en vedrunes, amb oliverons esgarriats al capdavall, i m\u00e9s en\u00e7\u00e0 ametllers que verdejaven vivament sota el cel gris, com si encara estiguessin esparverats de son passat floriment.\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Oliverons, ametllers: la novel\u00b7la n\u2019est\u00e0 plena. Vint any despr\u00e9s de \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb, ning\u00fa no ha dubtat que tota aquesta contrada fos el Mass\u00eds del Montgr\u00ed.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tornem a \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb i a la muntanya en la geografia del Mass\u00eds del Mongr\u00ed<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Joan Maragall va veure que la muntanya \u00e9s un dels protagonistes de \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb. En realitat, n\u2019\u00e9s la protagonista principal. La muntanya antropom\u00f2rfica de la novel\u00b7la \u00e9s la Mila mateixa. Tota la Mila est\u00e0 oberta, girada com un guant, cap al paisatge.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la novel\u00b7la s\u2019hi descobreixen top\u00f2nims ficticis. Alguns amb noms prou inquietants com:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEl Pas de llamps\u201d<\/em><\/span> i\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEl Torrent de la mala sang\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-i.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6082\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-i.jpeg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"197\" \/><\/a>3.5. EL PUNT DE VISTA NARRATIU DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El narrador es refereix als personatges en tercera persona i es combina l&#8217;estil directe amb l&#8217;indirecte.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El subjectivisme \u00e9s b\u00e0sic a tota la novel\u00b7la. La realitat parteix d&#8217;emocions i sensacions. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments de la Mila, en opini\u00f3 del personatge:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 \u00e9s coneguda pel personatge per\u00f2 no pels lectors. Ex<em>.: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00abcom s&#8217;ha engreixat aquest home del casament en\u00e7\u00e0\u00bb<\/span>. <\/em>(opini\u00f3 del personatge).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 \u00e9s coneguda pel personatge i els lectors. Ex.: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<\/span><em><span style=\"color: #ff6600;\">Qu\u00e8 he fet, alienat de mi, que ja no vor\u00e9 les cabiroles?\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 no \u00e9s coneguda ni pels lectors ni pel personatge. Ex.: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<\/span><em><span style=\"color: #ff6600;\">M&#8217;estima&#8230;!, m&#8217;estima&#8230;!\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9, narraci\u00f3 i di\u00e0legs s\u00f3n els elements que conformen la novel\u00b7la. S\u2019ha de dir que l\u2019objectivisme narratiu aviat es converteix tamb\u00e9 en omniscient quan la Mila es converteix en l&#8217;ull del narrador el qual va desxifrant la realitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud7.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6068\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud7.jpeg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"332\" \/><\/a><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.6. FRAGMENTS DE LA NOVEL\u00b7LA \u00ab<em>SOLITUD<\/em>\u00bb I LA S\u00cdNTESI DE CADASCUN DELS CAP\u00cdTOLS QUE LA CONFORMEN. LA LLENGUA I EL SEU ESTIL AMB EL VOCABULARI ADIENTMENT ESPIGOLAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/vocabulari1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6096 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/vocabulari1.jpeg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"295\" \/><\/a>3.6.1. LA LLENGUA I EL SEU ESTIL AMB EL VOCABULARI ESPIGOLAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal sumar a l\u2019obra un estil ric en imatges i recursos d\u2019estil, especialment comparacions i descripcions variades -siguin arrancades de la pr\u00f2pia naturalesa geogr\u00e0fica, siguin de sensacions humanes- d&#8217;una gran plasticitat, aix\u00ed com met\u00e0fores abundants i una llengua viva i molt expressiva. Tot plegat es pot observar deliciosament amb la c\u00f2pia d&#8217;abundants fragments escollits de la novel\u00b7la:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els que en podr\u00edem anomenar d&#8217;antol\u00f2gics i <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els que figuren al final de cada cap\u00edtol.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La parla humana mostra una pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu dels personatges. Es pot destacar, en aquest sentit, en Gaiet\u00e0, a qui la parla el singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal diferenciar, doncs, en la novel\u00b7la una barreja de registres i nivells de diferents parlars:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un registre viu, imaginatiu, l\u00edric i que frega, fins i tot, la prosa po\u00e8tica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un registre, en algunes ocasions aspre i vulgar.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un registre que utilitza tres nivells dialectals: <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; El llenguatge de nivell culte: el de la narradora, <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; El llenguatge de nivelll popular o vulgar: la resta de personatges i <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; El llenguatge de nivell dialectal: la parla rossellonesa \/ empordanesa del pastor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Caterina Albert utilitza: <\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><\/b><b><\/b><b>Un llenguatge aut\u00f2cton i nou deslligat del llast mascul\u00ed per\u00a0<\/b><b>transmetre:<\/b><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La fantasia\/realitat dels sentiments i viv\u00e8ncies d&#8217;una dona en un joc que combina el conscient i l&#8217;inconscient i que explora i defineix&#8230;<\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La sensualitat\/sexualitat des d&#8217;un cos i pensaments femen\u00ed mitjan\u00e7ant imatges, met\u00e0fores, comparacions i altres recursos&#8230;<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Un llenguatge descriptiu inventat per poder manifestar els sentiments i els pensaments d&#8217;una altra dona. \u00c9s a dir:<\/b><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"37\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Les sensacions de plaer viscudes pels sentits.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"38\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La maternitat com a projecci\u00f3 afectiva.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"39\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>L&#8217;erotisme.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"40\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>El sentiment de culpa pels sentiments er\u00f2tics.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"41\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>L&#8217;assetjament sexual.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"42\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La violaci\u00f3 com a afirmaci\u00f3 de la for\u00e7a i bestialitat sobre la dona.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"43\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La fogositat i el desig de la passi\u00f3.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"44\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La frustraci\u00f3 sexual.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"45\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>L&#8217;autoestima i la reafirmaci\u00f3 del jo.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li value=\"46\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>La posici\u00f3 contr\u00e0ria davant l&#8217;amor convencional de lliurament i sacrifici de les dones.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/QS-160219_DSC8039.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6184\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/QS-160219_DSC8039.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"217\" \/><\/a>La mat\u00e8ria liter\u00e0ria amb qu\u00e8 es descriuen maneres de procedir i activitats diverses, fa pensar que el vocabulari emprat per Caterina Albert ens transporta a una \u00e8poca plena de mots i d\u2019expressions que dibuixen un espai i unes formes de vida que ja han desaparegut definitivament. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Caterina Albert tenia una especial delectaci\u00f3 i o\u00efda per a la llengua, fet que l\u2019empenyia a fer servir argots t\u00edpics de l\u2019Empord\u00e0: molts d\u2019aquests mots avui han caigut en des\u00fas, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 evoquen, amb una precisi\u00f3 i una duresa extraodin\u00e0ries, uns oficis, unes eines i unes estils de relaci\u00f3 amb el paisatge que estaven estretament vinculats a un temps, a una gent i a un territori concrets, nom\u00e9s recuperables des del llenguatge.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En definitiva, \u00ab<em>Solitud<\/em>\u00bb ens ofereix: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d\u2019una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un llenguatge particularitzat amb una gran pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;han escollit, per incorporar en aquest treball, algunes paraules de cada cap\u00edtol, sense que aix\u00f2 hagi impedit haver de cercar al diccionari el significat d\u2019altres moltes paraules que, a causa d\u2019 una prosa po\u00e8tica amb que resta escrita la novel\u00b7la i un registre localista, fa dificultosa, per\u00f2 molt agradosa, l\u2019entesa perfecta de la lectura.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Essent, doncs, un nombre important de paraules prou complicades, pel que fa a la seva significaci\u00f3, se n\u2019escullen aqu\u00ed paraules que, de forma successiva, corresponen a un <em>nom, a un adjectiu qualificatiu, a un verb i a un adverbi \/ conjuncci\u00f3 \/ frase feta.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/registres.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6135 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/registres.jpeg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"361\" \/><\/a>3.6.2.\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\">FRAGMENTS DE LA NOVEL\u00b7LA \u00ab<em>SOLITUD<\/em>\u00bb I LA S\u00cdNTESI DE CADASCUN DELS CAP\u00cdTOLS QUE LA CONFORMEN. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la\u00a0<em>Solitud<\/em>\u00a0apareix fruit d&#8217;un enc\u00e0rrec de la revista\u00a0<em>Joventut<\/em>\u00a0a Caterina Albert, i\u00a0es publica com a fullet\u00f3 setmanal\u00a0entre els anys 1903 i 1905. Aquell fulletons relligats van constituir la primera edici\u00f3, i l&#8217;any 1909 es publica la tercera edici\u00f3, que ser\u00e0 la definitiva. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abans d&#8217;endinsar-nos en el nostre com\u00e8s, diguem que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tema de la novel\u00b7la rau en la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d&#8217;assolir una exist\u00e8ncia separada i lliure per a la dona. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;estructura de l&#8217;obra queda, per altra banda, encerclada en el cicle tem\u00e0tic que suposa el viatge inici\u00e0tic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la ha esdevingut un text cl\u00e0ssic de la narrativa modernista catalana i ha estat tradu\u00efda a set lleng\u00fces, fins i tot se n&#8217;ha fet una versi\u00f3 teatral (1954) i dues adaptacions cinematogr\u00e0fiques, la darrera de les quals l&#8217;any 1991.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/pujada-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6136 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/pujada-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"229\" \/><\/a><\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL I<\/span> <\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abPUJADA\u00bb\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abPassat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d\u2019estalviar el delit, pregunt\u00e0 al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. EI pag\u00e8s, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li f\u00e9u de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digu\u00e9 a la Mila que s\u2019ajoqu\u00e9s darrera d\u2019ells, sobre el bossat. Ella guait\u00e0 amb agra\u00efment a n\u2019aquell home desconegut, que li feia semblant merc\u00e8. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada. Son marit li havia contat que de Llisquents, on els deix\u00e0 l\u2019ordinari, fins a Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassos que caminaven quan vegeren negrejar el campanaret del poble dalt del tur\u00f3 verdel\u00f3s: d\u2019aleshores fins a trobar el carro havia passat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i la contrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tantost encauada en son niu de l\u2019estora, amb el farcellet de la roba al caire i l\u2019esquena arrimada a un coster, es desf\u00e9u el mocador que duia com una teuladeta sobre la cara, i agafant-lo pels becs l\u2019esbateg\u00e0 contra les galtes. Estava acalorada, i l&#8217;aire fresqu\u00edvol del mocador li pass\u00e0 pel coll i polsos com una manyaga dol\u00e7a i una mica esgarrifadora que la ressegu\u00ed tota: mes, al parar de ventar-se, es trob\u00e0 m\u00e9s reposada i serena per a guaitar les belleses d\u2019aquells camins que tantes vegades li havia ponderat en Matias.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mir\u00e0 d\u2019una banda i altra. Per darrera del carro fugia cap avall, fent tortes i esbiaixades, la carreterota ve\u00efnera, plena de sots, de roderes fondes i de crestes de fang ressec, que el pas de les rodes anava escantellant poc a poquet, amb catxassa tan perfidiosa, que fins al pic de l\u2019estiu no les deixaria mal arranades. Aleshores la carretera s\u2019anivellaria amb matalassos de pols per una temporada, fins que la tornessin a malmetre els x\u00e0fecs tardorencs.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A l\u2019esquerra del carro s\u2019aixecava un marge alter\u00f3s, m\u00e9s eixit de dalt que de baix, com a punt d\u2019esllavissar-se sobre el cam\u00ed, per\u00f2 contingut per paretotes seques i desiguals, ventrudes ac\u00ed i all\u00e0 i m\u00e9s perilloses que el marge mateix. Al cim s\u2019arrapaven les tanques de les feixes, fetes, a trossos, amb atzavares assocades, quals fulles, testes i polpudes, ferien l\u2019espai com glavis apomellats, i, a trossos, amb tamarius de brancada bellugadissa o rengleres d\u2019arns que aleshores comen\u00e7aven sa blanca florida tota enrondada de punxes\u00bb (&#8230;)<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la comen\u00e7a amb el viatge que empr\u00e8n la Mila, la protagonista de l&#8217;obra, amb el seu marit Matias, per fer-se c\u00e0rrec de l&#8217;ermita de Sant Pon\u00e7, situada al cim d&#8217;una muntanya. Per oposici\u00f3 a la vida de la plana, l&#8217;ascensi\u00f3 cap a la muntanya desplaur\u00e0 profundament la protagonista que ja aleshores es pregunta si el seu recent matrimoni no ha estat un error. El cap\u00edtol s&#8217;enllesteix amb una frase premonit\u00f2ria.\u00a0<\/strong><em>(Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Clara Perramon)<\/em>.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sta-caterina-1923-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6185 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sta-caterina-1923-1.jpg\" alt=\"\" width=\"214\" height=\"273\" \/><\/a>SINTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila i en Mateu marxen de la plana a la muntanya i cap a l&#8217;ermita de Sant Pon\u00e7 per guanyar-se la vida treballant d&#8217;ermitants.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ja en el primer par\u00e0graf se\u2019ns mostra la Mila malhumorada: el seu marit li havia dit que d\u2019on els havia deixat l\u2019ordinari (el cotxe de cavalls) fins al poble seg\u00fcent hi havia mitja horeta i no albiren el poble fins al cap de de cinc quartassos d\u2019hora. Un quart despr\u00e9s, han trobat un carro que accepta acompanyar-los a canvi de conversa. Ella \u00e9s bona caminadora, per\u00f2 est\u00e0 molt cansada.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Hem d\u2019entendre que en Matias ha baixat de la muntanya a la plana a buscar dona i s\u2019ha casat amb la Mila. Ara, la porta a casa per les \u00faniques carreteres que hi havia: les de terra.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La Mila prov\u00e9 d\u2019un zona m\u00e9s seca i pobra, on no hi ha ni bra\u00e7os ni adob i se sorpr\u00e8n de la riquesa dels horts que envolten Ridorta. A casa seva, les vaques hi ensenyaven el costellam i els ossos de les anques eren tan punxeguts que semblava que els havien de foradar la pell. Aqu\u00ed a Ridorta, hi havia una muni\u00f3 de dones que feinejaven. Creu, doncs, que l\u2019ermita no pot ser tan trista com li han dit i que des d\u2019all\u00e0 podr\u00e0 veure la gran rica plana. I que podria arribar a tenir el seu hortet. Les seves il\u00b7lusions se\u2019n tornen endintre quan, des de la part posterior del carro, es tomba cap a les dues esquenes que li ofereixen el carreter i el seu marit. Mirant-se el seu marit per darrere, s\u2019adona de com s\u2019ha engreixat i de com el clatell li sobresurt de la camisa com si fos de marbre.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Just salten del carro, on ella s\u2019havia adormit, parlen de la feina d\u2019ell: ermit\u00e0. A la Mila li sembla un ofici de vell o de xacr\u00f3s. En Matias, passa el bast\u00f3 que duia per dins el mocador on porta les seves coses, ella es posa el seu farcell sota el bra\u00e7, i cap amunt&#8230;! El cam\u00ed, m\u00e9s aviat sembla una arruga de la muntanya, per on es devien esc\u00f3rrer els aiguats a l\u2019hivern. El terra \u00e9s ple de c\u00f2dols. Del cam\u00ed, en diuen el Canal de Trencacames. Les romegueres se li enganxen a les faldilles.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ella es va aturant a cada cinquanta passes, rebentada. I ell li diu que tot just comencen&#8230;! La Mila comen\u00e7a a sentir desconfian\u00e7a cap a en Matias. De fet, ja l\u2019havien avisada. Ara, ella sent un clau al cor.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El cam\u00ed els encaixona i no veuen m\u00e9s que el cel. Despr\u00e9s d\u2019haver begut amb un pag\u00e8s, el cam\u00ed fa un colze i veu que encara puja m\u00e9s. La Mila est\u00e0 masegada. A sobre, porta les botines del casament, el seu millor cal\u00e7at, que no ha pensat a canviar-se perqu\u00e8 no sabia que el cam\u00ed seria aix\u00ed. Des del punt on descansen, en Matias li anuncia que no tornar\u00e0 a veure la plana. Tornen a caminar i ara hi ha uns graons alt\u00edssims. Som a la primavera.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ell li diu que s\u00f3n a prop. Ella no se\u2019l creu. Aviat veuen la zona on han d\u2019anar. Els noms dels llocs que li indica en Matias tenen un ress\u00f2 desgradable: el Barranc, el Bram. Abans li havia parlat del Barranc negre. Ella se\u2019l mira mentre fuma i s\u2019entendreix. Per\u00f2 aviat sent una forta esgarrifan\u00e7a. En les mans d\u2019aquest home ha posat el seu dest\u00ed.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>De cop, senten la fressa d\u2019una b\u00e8stia gegantina: \u00e9s l\u2019aigua del Bram que baixa pel Torrent de Malasang, diu ell. Comencen a entrar en la regi\u00f3 de les ombres fredes. Troben davant seu un mar de muntanyes immenses i silencioses cobertes d\u2019una boira negra. Quina solitud!, mormola ella aterrida.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Emfit\u00e8utics<\/span><\/em>: Relatiu o pertanyent a l\u2019emfiteusi. Contracte de\u00a0 cessi\u00f3 perpetual o a llarg termini d\u2019un b\u00e9 immoble mitjan\u00e7ant el pagament d\u2019un c\u00e0non anual o d\u2019altres prestacions a qui fa la cessi\u00f3, el qual conserva el domini directe.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>C\u00f2dol<\/em><\/span>: Pedra arrodonida de riu.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Romeguera<\/em><\/span>: esbarzer.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">S\u2019ajoqu\u00e9s<\/span><\/em>: Retirar-se a dormir.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Xacr\u00f3s<\/span><\/em>: que t\u00e9 mals de l\u2019edat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Tantost<\/span><\/em>: Tot seguit, immediatament.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Verga<\/span><\/em>: Vara d\u2019un arbust \/ V\u00edmet prim tret de la sarga o sarguera.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL I\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abTot de cop la Mila va aturar-se, i despr\u00e9s es gir\u00e0 en rod\u00f3. Una gran impressi\u00f3 la suspengu\u00e9. Reina del cel, el cam\u00ed que havien fet&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sota seu no es veien m\u00e9s que onades de muntanyes, de muntanyes immenses i silencioses que s&#8217;ajeien, s&#8217;aplanaven, se submergien en la quietesa ombr\u00edvola del capvespre que, com una boira negra, se&#8217;ls estenia al damunt, amortallant-les.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila hi cerc\u00e0, en aquell desert blau, la taca alegre d&#8217;una fumerola, d\u2019una caseta, d\u2019una figura humana&#8230; per\u00f2 no hi descobr\u00ed res, ni la m\u00e9s petita senyal que denunci\u00e9s la pres\u00e8ncia i la companyia dels homes.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>-Quina solitud&#8230;! -murmur\u00e0, aterrada, i sentint que el cor li devenia, d\u2019improv\u00eds, tant o m\u00e9s obac que aquelles pregoneses\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitus-b-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6098 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitus-b-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"297\" \/><\/a><\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL II<\/span> <\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abFOSCA\u00bb\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abAl primer cop de roc que donaren a la porta s&#8217;aixec\u00e0 una gran lladradissa de gossos dins de la casa. Altres lladrucs respongueren de tots costats.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila, esparverada, s&#8217;agaf\u00e0 al bra\u00e7 del seu home, que se&#8217;n reia tranquil\u00b7lament.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014S\u00f3n les Llufes, dona; escarneixen tot el que senten&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0El terror de la Mila cresqu\u00e9 m\u00e9s amb aquella estranya explicaci\u00f3, per\u00f2 no digu\u00e9 res, perqu\u00e8 de l&#8217;altra banda de la paret s&#8217;acostaven unes passes, mig ofegades pels lladrucs de fora i de dins. Una resplendor feble s&#8217;estengu\u00e9 per damunt de la crestallera de la paret, plena d&#8217;arestes de vidre i punxes de claus, quelcom rossol\u00e0 pesadament al llarg de la porta, i despr\u00e9s d&#8217;un minut de quietesa, una veu incerta pregunt\u00e0 naturalment:<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Qui demana en aquestes hores?<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Obriu, Gaiet\u00e0&#8230; Som nosaltres.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Qui dieu?<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Jo i la dona, Gaiet\u00e0!&#8230; \u00a0Ja podeu obrir.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Hi hagu\u00e9 un minut de silenci.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Quan heu arribat? \u2014torn\u00e0 la veu de dintre.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Tot just ara, perqu\u00e8 la dona ha caigut pel cam\u00ed.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila, que estava arrimada al seu home, li pregunt\u00e0 a cau d&#8217;orella:<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Per qu\u00e8 triga tant?&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Recela&#8230; \u2014li respongu\u00e9 en Matias de la mateixa manera.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0La veu reprengu\u00e9 amatent:<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Qu\u00e8 dieu ac\u00ed fora?\u00a0<\/em><\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>(&#8230;)\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El segon cap\u00edtol es concentra en el moment d&#8217;arribada a la casa, ja de fosc. En un ambient \u00a0d&#8217;absoluta desconfian\u00e7a, el pastor Gaiet\u00e0 i en Baldiret obren les portes i reben els nous estadants. Abans de sopar, una visita a l&#8217;ermita per no desairar a Sant Pon\u00e7, el mateix sant que presideix el llit matrimonial. El cap\u00edtol cont\u00e9 la descripci\u00f3 del pastor i la seva voluntat de fer perdre la por a la Mila: \u00ab\u00c9s una mala cuca la por, i cal desniar-la. Les dones ne sou braument afectades, d&#8217;aquesta tara, mes ac\u00ed vos la gorirem, si D\u00e9u vol&#8230;\u00bb, i\u00a0acaba amb un somni de la Mila amb Sant Pon\u00e7 i el pastor.<\/strong> (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Clara Perramon).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6186 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana1.jpeg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"201\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>D\u00e8iem a la presentaci\u00f3 que la pujada del pla allunyava la Mila i en Matias de la llum. I aquest segon cap\u00edtol es titula\u00a0La fosca\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Han arribat a l\u2019ermita de Sant Pon\u00e7, on viuran com a ermitans. A dins, hi ha alg\u00fa que els espera: el pastor. Borden els gossos i el tornaveu, l\u2019eco, respon de tot arreu:\u00a0s\u00f3n les Llufes, dona, diu en Matias rient tranquil. Ella est\u00e0 aterrida.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Gaiet\u00e0, el pastor, els rep amb desconfian\u00e7a. La paret del recinte t\u00e9 per sobre claus i vidres trencats per evitar que la gent s\u2019hi enfili. Fins que en Matias no llan\u00e7a la bossa de tabac a l\u2019altre cant\u00f3, el pastor no s\u2019atreveix a obrir. En Gaiet\u00e0 porta una fal\u00e7 grossa a la m\u00e0. Es troben en un pati envoltat d\u2019altes parets. Al fons, la casa.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De seguida ens adonem que en Gaiet\u00e0 parla d\u2019una manera peculiar. Caterina Albert volgu\u00e9 crear un llenguatge espec\u00edfic per al seu personatge. La base \u00e9s un rossellon\u00e8s totalment ieista. Ella hi afegeix for\u00e7a localismes. A m\u00e9s estraf\u00e0 el parlar de muntanya i, si cal, s\u2019inventa alguna paraula. Resulta complicat entendre en Gaiet\u00e0, per\u00f2 el personatge ens captivar\u00e0 amb les seves rondalles i el seu seny. <\/strong>(Molts dels mots que no entenem s\u00f3n m\u00e9s clars si canviem una [ i ] per una [\u00a0ll ]\u00a0o tenim en compte que utilitza diminutius poc freq\u00fcents).<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Fixeu-vos que anomenen a en Matias\u00a0ermit\u00e0, o sigui, el qui s\u2019encarrega de l\u2019ermita.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan els diu que els ha fet sopar, en Gaiet\u00e0 diu que s\u00f3n <span style=\"color: #ff99cc;\">uns\u00a0fumuts cocs,<\/span> o sigui cuiners. La Mila se\u2019n queda\u00a0prendada. Li fa uns quaranta anys.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Entren a la cuina. A la Mila, tot li sembla fosc. L\u2019aig\u00fcera, llefiscosa. El pastor, que s\u2019ofereix a ensenyar-li la casa, li coneix que t\u00e9 por i li assegura que la\u2019n guarir\u00e0. En Matias no els acompanya.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Veient l\u2019aband\u00f3 de la casa, la Mila sent esgarrifances. La finestra de la seva habitaci\u00f3 no t\u00e9 vidre. Entra un aire gelat que el pastor diu que \u00e9s l\u2019al\u00e8 pudent del Roqu\u00eds. El pastor li diu que cabran b\u00e9 tots dos a la casa, i tamb\u00e9 si en v\u00e9nen m\u00e9s (tenen fills). Abans hi vivien fam\u00edlies nombroses i tothom tenia el seu\u00a0foranic\u00a0(foradet) per jeure.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Senten un llampec sonor: \u00e9s la xibeca (\u00f2liba) del campanar de l\u2019ermita. Diu que no \u00e9s de\u00a0cr\u00e8nyere\u00a0(del franc\u00e8s\u00a0craindre, t\u00e9mer).<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Matias els ve a buscar perqu\u00e8 t\u00e9 gana, per\u00f2 ells no li fan cas i van a veure la capella del sant, on el fred i la humitat recorden els d\u2019una tomba: <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019altar, il\u00b7luminat pel llum de ferro del pastor, sembla que es bellugui. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Les figures tenen rascades. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Les flors de paper estan descolorides. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La figura del sant fa una impressi\u00f3 desagradosa a la Mila, que no t\u00e9 esma d\u2019acabar-li un parenostre. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De les parets, pengen exvots de cera, crosses, cabelleres\u2026 tot ranci i descolorit.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Passen a la sagristia i a una altra pe\u00e7a, tamb\u00e9 plena de pols, desferres i teranyines. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els lladrucs del gos d\u2019en Gaiet\u00e0 espanten la Mila. El gos gruny fins que el pastor l\u2019amena\u00e7a. Entren al corral, on fa un fort tuf de xai. Travessen entre el bestiar seguits pel gos, trepitjant cosetes toves. Ella es va aixecat les faldilles com pot. Surten a fora i pugen les escales. El pastor li diu que ell<span style=\"color: #ff99cc;\"> sol dormir amb el bestiar<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Entren a sopar. La sopa de pastor \u00e9s excel\u00b7lent i ella s\u2019emociona. Despr\u00e9s, arr\u00f2s amb bacall\u00e0. Est\u00e0 m\u00e9s que covat, per\u00f2 el troben bo. En aquest fragment, el pastor diu que <span style=\"color: #ff99cc;\">li ha esbullat la nit de dormir pensar qu\u00e8 els donaria per rosegar, tant que l\u2019ha atrapat l\u2019alba<\/span>. Diu que <span style=\"color: #ff99cc;\">ha deixat el petit que ronx\u00e9s i ha anat a veure la seva mare perqu\u00e8 l\u2019aconsell\u00e9s<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El pastor li ofereix caliu familiar.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Van a dormir i la Mila t\u00e9 un malson en qu\u00e8 el sant li llan\u00e7a boletes de galzeran al cap, que li passen a trav\u00e9s de la closca i que li surten per un trau a la cella, que realment s\u2019havia fet en el cam\u00ed de pujada. El pastor la rescata en somnis.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Goigs<\/span><\/em>: Composici\u00f3 po\u00e8tica en llaor de la Verge o un sant.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Exvot<\/em><\/span>: Objecte que es porta a un temple per agrair un do.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esbalandrada<\/span><\/em>: Desconjuntada. Tamb\u00e9 esbatanada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Esbullar<\/em><\/span>:\u00a0Escampar (els cabells, per exemple); al text, vol dir perdre.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Galzeran<\/em><\/span>: \u00c9s un petit arbust perennifoli de la fam\u00edlia\u00a0de les asparag\u00e0cies, que es caracteritza per les seves tiges transformades en fulles amb els seus fruits vermells al centre. Tamb\u00e9 rep el nom de\u00a0boix mar\u00ed,\u00a0brusc,\u00a0cirerer de betlem,\u00a0gallarang,\u00a0gallaring,\u00a0galleranc,\u00a0llorer bord\u00a0o\u00a0rusc.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Ressolar<\/span><\/em>: Solar de nou. Revestir o assentar alguna cosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Toc\u00e0 l\u2019ase:<\/span> Marchar, fugir.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Ronxar<\/em><\/span>: Roncar.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL II<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">I aleshores el sant es pos\u00e0 a riure amb unes grans rialles, sacsejant, el ventre de dona grossa, i dient-li, amb mofa:<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Ermitana, ermitana, ermitana!&#8230;\u00a0\u2014aquell nom que a ella li feia tanta mal\u00edcia. Al veure all\u00f2, la Mila sent\u00ed que el cor se li trencava, i es pos\u00e0 a plorar desoladament; mes el pastor, amoixant-la com una criatura, li eixugava les ll\u00e0grimes, fent-li dol\u00e7ament:<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Tingueu pas por&#8230; hi posarem esc&#8230;!\u00bb<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><br \/>\n<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ermita.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6100 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/ermita.png\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"239\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL III<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abCLAROR\u00bb\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\"> Al sortir al terradet de la sala, la Mila qued\u00e0 desencantada: no feia sol! La baraneta de ferro suquejava rovell, que, al tocar-la, li enrog\u00ed les mans; les llambordes del pati eren ben molles, i perlejava la rosada en les arestes de vidre clavades en la crestallera ennegrida de les altes parets.\u00a0<\/span><\/strong><\/em><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">El griso gebradenc del mat\u00ed semblava ple d&#8217;agullons que fiblaven la pell.<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila s&#8217;orient\u00e0: a m\u00e0 esquerra tenia la porta de la cuina; a m\u00e0 dreta, en l&#8217;altre cap de passad\u00eds balconer i sobre mateix de l&#8217;escala, hi havia una nova porta, que no havia reparat el vespre abans; estava tancada amb un forrellat.<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Tot s\u00f3n forrellats, en aquesta casa! \u2014pens\u00e0 ella, pels que ja havia vist.<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0El despass\u00e0 i va trobar-se en un altre terrat llarg i ample, que donava a migdia. Ja el coneixia vagament, aquell terrat, per les explicacions que n&#8217;hi havia fet en Matias, mes no es pensava que fos d&#8217;aquella manera. Tot al llarg d&#8217;ell, per la banda forana, hi corria una pareteta baumada i plena de terra, on s&#8217;hi escabellaven lliurement feixos de fullatec tendr\u00edvol. A ponent li feia parabanda el cos ixent de les cambres, i a cada cant\u00f3 un coss\u00ed esquerdat i encercolat de ferro servia de test a un arbrot raqu\u00edtic, ple d&#8217;esporguims secs i de brots novells, que tot just rebentaven. En Matias n&#8217;hi havia contat meravelles, d&#8217;aquell terrat i de la vista que tenia; mes per ella fou una nova decepci\u00f3.<\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\">\u00a0(Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Clara Perramon).<\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">(&#8230;)<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cap\u00edtol acaba amb la pres\u00e8ncia d&#8217;un personatge clau: l&#8217;\u00c0nima.<\/strong> (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Clara Perramon).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/CIMALTDEMONTGRI.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6220 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/CIMALTDEMONTGRI.jpeg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"221\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff99cc;\">Comen\u00e7a per fi aquest tercer cap\u00edtol amb una mica de llum&#8230;!<\/span> <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La Mila ha pujat del pla a la muntanya i la seva vida tamb\u00e9 comen\u00e7a, tot just comen\u00e7a, a anar cap amunt tamb\u00e9. \u00c9s clar que primer s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar al seu entorn, com ens passaria a nosaltres. Sort que tindr\u00e0 un guia excel\u00b7lent.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Fa fred aquest primer mat\u00ed, un vent gelat (griso). Aquest primer mat\u00ed mira la vista i es decep. La vista \u00e9s grisa i de mitja muntanya avall tot \u00e9s ple de boira. L\u2019estat de l\u2019ermita \u00e9s lamentable. Pensa de tornar a dins amb por de rentar-se la cara amb ll\u00e0grimes.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Sent un ress\u00f2 i veu el nen, en Baldiret, abocat al pou i cridant. El pastor se sorpr\u00e8n de veure-la llevada:\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">sou un manat de nervis<\/span>, li diu. I la compara amb el car\u00e0cter tranquil del seu marit, que encara dorm. L\u2019anima a esmorzar i a no fer penit\u00e8ncia <\/em><\/strong><em>(els rossellonesos, com els mallorquins, es mengen l\u2019\u00faltima vocal de les paraules esdr\u00faixoles acabades en\u00a0ia:\u00a0penit\u00e8ncia\u00a0\u2192\u00a0penitenc<\/em>i)<strong><em>. <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Com que no hi ha caliu per coure res, el pastor li d\u00f3na una escudella de llet d\u2019ovella. Al bol, hi ha begut alg\u00fa m\u00e9s i la llet fa pudor de xai, per\u00f2 ella ven\u00e7 la seva repugn\u00e0ncia per no fer un desaire.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span id=\"more-13\"><\/span>El pastor encara no vol engegar el ramat, vol esperar la mica de sol que far\u00e0 a partir de les deu. Li explica <span style=\"color: #ff99cc;\">com li agrada la boira, com a vegades hi sent veus i creu que les goges, o dones d\u2019aigua, l\u2019espien<\/span>. Mig preparen l\u2019esmorzar i surten a fora.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Se\u2019ns descriu l\u2019entorn de l\u2019ermita. El pastor li explica que ha preparat un tros de terra perqu\u00e8 els faci d\u2019hort. All\u00e0 enmig hi ha un muntinyol, una elevaci\u00f3 de terreny, que el pastor diu que \u00e9s l\u2019orifany, o sigui l\u2019elefant. <\/em><\/strong><em>(Parla en catal\u00e0 medieval..!)<\/em><strong><em> I li diu que de petit n\u2019havia vist uns. Ella, que no l\u2019ent\u00e9n de res, pensa si \u00e9s un ximple com en Matias.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I li explica la hist\u00f2ria de la seva vidu\u00eftat. Es va casar amb una criada del mas de Sant Pon\u00e7, que es deia Ll\u00facia. Va morir als vuit mesos de casats. Esclafada entre l\u2019eix d\u2019un carro i el marc de la porta. Continua explicant-ho lentament. El van anar a buscar i, quan va arribar, despr\u00e9s que ho fes el metge, la sentia udolar. Ella estava embarassada i va perdre el fillet de l\u2019accident. L\u2019hi van ensenyar l\u2019angelet, cabia a les mans. Hauria estat una rosa de deb\u00f2. Encara en sent els crits i t\u00e9 l\u2019angelet davant els ulls. No s\u2019ha tornat a casar.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>No, no \u00e9s com en Matias. Encara que li sembli molt poc possible, pensa que la hist\u00f2ria dels elefants deu ser certa, perqu\u00e8 ho diu ell.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Perdoneu la digressi\u00f3, per\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic com els personatges actuen seguint els camins de la gent de deb\u00f2. Aix\u00ed, fixem-nos ara, encara que fent-ho matem la m\u00e0gia de la literatura, com la Mila va deixant entrar el pastor dins seu, com la va guanyant la confian\u00e7a. Ep, que est\u00e0 casada i som a finals del XIX i al comen\u00e7ament del segle XX..! Com ho devien veure llavors&#8230;?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Van cap al Bram, el salt d\u2019aigua que se sent des de la casa. El pastor diu\u00a0trageri\u00a0per trag\u00e8dia&#8230;! La aigua del Bram i Sant Pon\u00e7, que \u00e9s un sant valent, el salvaren del\u00a0tropell, o sigui del mal moral que sofria. Van baixant per un corriol ple de giragonses, envoltats de soroll i de les corredisses del gos. De sobte, en Baldiret, amb cara de faune, i quasi al rev\u00e9s perqu\u00e8 ve pel cam\u00ed damunt d\u2019ella, se la queda mirant. Ella tamb\u00e9. Tots dos s\u2019enrojolen. Ella \u00e9s una noia jove i ell un noiet. <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Que no ho sabeu que no s\u2019ha de mirar mai ning\u00fa als ulls calladament&#8230;! <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Qu\u00e8 sent ell&#8230;? <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ella, el que sent, \u00e9s l\u2019afany maternal. <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I de pas, qu\u00e8 fa una dona sola voltant amb dos desconeguts pel mig de la muntanya&#8230;? <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Has viscut poc encara, Mila. La teva emotivitat anir\u00e0 creixent a poc a poc.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Veuen el raig d\u2019aigua que surt de dins de la muntanya, espectacular. Hi ha una petita bassa a sota, el Bac\u00ed. Millor no beure-hi, perqu\u00e8 s\u2019hi remullen persones i animals. El pastor s\u2019ha fet un canalet per poder beure tranquil. \u00c9s una aigua que cura les tares: \u00e9s aigua de Sant Pon\u00e7&#8230;! <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I perqu\u00e8 neix a sota l\u2019ermita hi trobem una connexi\u00f3 entre les creences precristianes i la religi\u00f3. <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Sant Pon\u00e7 fa miracles&#8230;! I ella s\u2019aboca al raig i fa un gran prec: el prec de tenir un fill. <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Per cert, les Llufes s\u00f3n encantades i m\u00e9s endavant de la novel\u00b7la j les coneixerem millor un altre dia en la contada de rondalles.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El nen torna corrents:\u00a0sembla talment un roc de fona. \u00c9s del mas de Sant Pon\u00e7, i molt bon miny\u00f3, com una anyell. El solet sembla que far\u00e0 una ulladeta.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En Matias encara dorm.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Aprofiten per anar a veure el campanar. L\u2019escala est\u00e0 corcada. Veuen el paisatge fragmentadament per les espitlleres, com si fos el m\u00f3n sencer. El pastor repica i li diu que \u00e9s <span style=\"color: #ff99cc;\">per rebre-la i perqu\u00e8 s\u2019ha d\u2019acostumar al soroll que hi haur\u00e0 el dia de la festa<\/span>. Aquest pastor, permeteu-me el comentari, m\u00e9s que un homenet de muntanya sorrut i sorneguer, sembla l\u2019home ideal per a una dona: enjogassat i tot. La vista, que des de dalt \u00e9s completa, \u00e9s de muntanyes i m\u00e9s muntanyes amb boira. La Mila sent un estrany tremolor.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff99cc;\">\u00c0nim, dona, ja veureu que bonic amb el sol<\/span>, li diu el pastor. I enll\u00e0 del Coll hi ha la vila de Murons. I m\u00e9s en\u00e7\u00e0 hi ha el torrent de Mala-sang, que sempre t\u00e9 l\u2019aigua vermella. Per cert, l&#8217;aigua \u00e9s vermella perqu\u00e8:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El rei dels moros es feia portar al castell noies de quinze a vint anys. I a les que no li agradaven, els tallava el coll i llen\u00e7ava el cap al torrent. <\/em><\/strong><strong><em>\u00c9s per aix\u00f2.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> I per Nadal, al pont del torrent se senten els xiscles dels caps que van rebotent per les parets (diu cuixes) del torrent.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El pastor li diu que ella <span style=\"color: #ff99cc;\">sempre mira enlaire, com els cecs, que miri qu\u00e8 hi ha a baix<\/span>. Hi ha una pla\u00e7a, com una era, davant de l\u2019ermita. Llavors veu una taca blava.\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Cossi:<\/span><\/em> Atuell gran, de terrissa, de metall o de pl\u00e0tic, de forma de tronc de co, destinat principalment a fer-hi la bugada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Faune<\/span><\/em>: Divinitat del bosc.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Somogut<\/span><\/em>: Treure de l\u2019estat de rep\u00f2s.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esblaim\u00e0<\/span><\/em>: Fer empal\u00b7lidir. Fer perdre la coloraci\u00f3 normal. Esdevenir d\u2019un color meny viu.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Fona<\/em><\/span>: Instrument per tirar pedres.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Debades<\/span><\/em>: En va, sense efecte, in\u00fatilment.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL III<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sos ulls d&#8217;aucell endevinaren de seguida lo que era aquella taca.<\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u2014Un home, pastor! \u2014exclam\u00e0, admirada, com si acab\u00e9s de retrobar lo que pensava haver deixat lluny per la vida.<\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El front del pastor s&#8217;ennuvol\u00e0.<\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0\u2014L&#8217;\u00c0nima \u2014va fer; i girant-se tot seri\u00f3s cap a sa companya, afeg\u00ed\u2014 : Pareu-hi ment, amb aquest home, ermitana&#8230; Es la cosa m\u00e9s ro\u00efna de la muntanya.<\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El sol p\u00e0l\u00b7lid havia arraconat les glasses subtils que el velaven, i un bany d&#8217;or rebaixat s&#8217;estengu\u00e9 per la carena nua del Roqu\u00eds Mitj\u00e0.<\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtol IV<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/neteja.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6101\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/neteja.jpeg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"212\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL IV<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abNETEJA\u00bb<\/strong><strong><em><br \/>\n<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La Mila pass\u00e0 deu o dotze dies en plena\u00a0<u>ubriaguesa<\/u>\u00a0de dona: netejava. Amb les portes i finestres de la casa franques a tots els vents, i ella amb les faldilles a mitja cama i els cabells esvalotats, no parava de quan eixia el sol fins que era nit negra.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0Ho havia trobat tot com una\u00a0<u>estable<\/u>; les parets, no emblanquides de molts anys, eren plenes de ditades, de noms, de dibuixos\u00a0<u>matussers<\/u>, de desvergonyiments dels visitants que hi pujaven en diades d\u2019aplec; les aranyes, senyores i majores a una cana pel damunt d\u2019en terra, filaven suspeses dels cairats i teixien raconeres de teranyines en tots els angles; al s\u00f2l hi havia una capa d\u2019engrut que no se sabia lo que amagava a sota, i els fustatges, arreu, demanaven un bon\u00a0<u>riboteig<\/u>\u00a0per m\u00e0 de fuster&#8230;<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0En aquell parament de netedat tota la casa hi feia prou bell paper, mes lo que sobreixia dels alts era la cuina, i dels baixos, la capella.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0A la Mila, lo que m\u00e9s l\u2019espant\u00e0, de moment, fou la cuina, perqu\u00e8 era on havia de raure m\u00e9s.<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u00bfQui seria capa\u00e7 d\u2019esclarir-les, aquelles parets i sostres tan afumats? Quin\u00a0<u>bra\u00f3<\/u>\u00a0treuria el pa de llot endurit de l\u2019aig\u00fcera? Qui podria tornar el llustre al b\u00e9 de D\u00e9u d\u2019aram i llaut\u00f3 que penjava esgarriadament dels claus, menjat de\u00a0<u>verdet<\/u>\u00a0i pics de mosca sota la crosta de la pols&#8230;?<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>(&#8230;)<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cap\u00edtol comen\u00e7a amb la neteja profunda que la Mila realitza a la casa, i que permet visualitzar l\u2019escenari de l&#8217;obra. Especialment la cuina o, al final, la capella amb els sants i els ex-vots, all\u00e0 on parlar\u00e0\u00a0per primera vegada amb l\u2019\u00c0nima. Netejant, la Mila reflexiona sobre Sant Pon\u00e7, tan venerat per tothom i que a ella, no sap per quina ra\u00f3, li genera desconfian\u00e7a. Ser\u00e0 el pastor qui, per posar fi als seus recels, li explica una hist\u00f2ria sobre Sant Pon\u00e7 i<\/strong><strong>\u00a0una noia de llarga cabellera rossa a qui anomenaven \u00abSol de Murons\u00bb. La noia tenia molt\u00edssims pretendents, per\u00f2 els rebutjava tots ja que estava enamorada d\u2019un altre noi que tamb\u00e9 l\u2019estimava a ella.\u00a0Per\u00f2 els pares d&#8217;ella no volien que es casessin, ja que ell era molt pobre. Aleshores el noi se n&#8217;an\u00e0 a fer les Am\u00e8riques, per tal de poder guanyar diners.\u00a0Vint anys despr\u00e9s torna i fa tots els preparatius per casar-se amb la seva enamorada que l&#8217;ha esperat. Per\u00f2 emmalalteix\u00a0i aleshores la noia anir\u00e0 a demanar a Sant Pon\u00e7 que el curi. A canvi, li donar\u00e0 all\u00f2 que m\u00e9s estima, la seva cabellera.\u00a0Miraculosament, l\u2019home es recupera i ella compleix la promesa i es talla els cabells. Aquest sacrifici, per\u00f2, provoca el rebuig del prom\u00e8s, que se&#8217;n\u00a0tornar\u00e0 a Am\u00e8rica i decidir\u00e0 que ja no vol casar-se amb ella. La dona entrar\u00e0 com a nov\u00edcia en un convent.\u00a0Aquesta hist\u00f2ria del pastor emociona molt a la Mila, que al final afirma: \u201cPer tots els homes del m\u00f3n no hauria donat semblant riquesa\u201d.\u00a0<\/strong><em>(T<\/em><em>ranscripci\u00f3 i s\u00edntesi d&#8217;Alba Amil\u00edbia i Clara Perramon)<\/em><strong><em>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/04-MJM-20160212-7984-Aigu\u0308era.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6188 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/04-MJM-20160212-7984-Aigu\u0308era.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"256\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila dedica deu o dotze dies a netejar. Sobretot la cuina i la capella. Tenen les parets fumades, fins i tot molt mal pintades\u00a0 i amb el desvergonyiments de la majoria dels visitants de l\u2019aplec. Hi ha teranyines i brut\u00edcia arreu.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019anterior ermitana mai no va netejar. Els garrins convivien amb els sants i les gallines picaven del plat del pastor quan hi passava els estius. Per\u00f2 li diu que de seguida ho tindr\u00e0 tot tan brillant que s\u2019hi podran emmirallar.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Nom\u00e9s de pensar-hi, a en Matias li fa mandra.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan sembla que els \u00e0ngels hagin passat la llengua per la casa, es fica a la capella.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un dia, enfilada amb la faldilla arremangada i coberta de pols, rep una estranya visita. Un home que la mira i no parla, els ulls del qual semblen\u00a0dos insectes enmig de brossa. La descripci\u00f3 que en fa \u00e9s fant\u00e0stica. I el cran&#8230;! Les celles li sobresurten com un bord\u00f3 (motllura). Li explica que ca\u00e7a conills amb fura i els ven. Diu que la fura \u00e9s\u00a0pitjor\u00a0que un mosso d\u2019esquadra per rastrejar, o sigui, que t\u00e9 el punt de vista d\u2019un delinq\u00fcent. Li costa expressar-se i, a m\u00e9s, t\u00e9 la veu ronca.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Neteja el sant i recorda el somni del primer dia. Li costa posar-se amb els exvots (quant temps fa que hi s\u00f3n&#8230;?) i ho deixa per al final: si no ho fa ella\u2026 Est\u00e0 ben sola.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Intenta encomanar-se al sant, per\u00f2 intueix una rivalitat seva amb el patr\u00f3 de la contrada. L\u2019emociona un vestidet de criatura: sempre s\u2019ha fos pels infants, fins i tot de\u00a0fadrina\u00a0(soltera).<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Just ha acabat, veu venir el pastor, en Baldiret i el ramat. Per fer-se veure, comen\u00e7a a cantar\u00a0<a href=\"https:\/\/www.prodiemus.com\/arxius\/00173t.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">La filla del marxant<\/a>. Just ha comen\u00e7at, ja se\u2019n penedeix. Ell s\u2019hi acosta. Xerren, ell va a tancar el bestiar. Ella s\u2019emmiralla i es troba bonica.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Torna el pastor, entren a la capella i ell enc\u00e9n tots els ciris:<span style=\"color: #ff99cc;\">\u00a0Reina&#8230;! Per qu\u00e8 heu fet aix\u00f2&#8230;!\u00a0La gent d\u2019aqu\u00ed \u00e9s massa n\u00e8cia<\/span>, li diu. Li toca el bra\u00e7 i la fa seure: <span style=\"color: #ff99cc;\">la gent d\u2019aqu\u00ed no sap apreciar el que \u00e9s bonic, em fan ll\u00e0stima<\/span>, diu el pastor. Ella nota la seva escalfor f\u00edsica. El mur de qu\u00e8 s\u2019ha envoltat tota la vida comen\u00e7a a deixar passar el pastor: sent\u00a0torbadores sensacions desconegudes.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Aleshores, escoltem la primera rondalla del pastor a l\u2019entorn de la cabellera de dona. Una trista hist\u00f2ria d\u2019amor decebut (si la llegim com una cosa que pot passar, \u00e9s ben desanimadora). El pastor ens diu que <span style=\"color: #ff99cc;\">ell ve d\u2019una altra zona<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Renta la Mila la cabellera, cosa que li desperta la voluptuositat, i acaba dient:\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Per tots els homes del m\u00f3n no hauria donat jo semblant riquesa&#8230;!<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Forrellats<\/span><\/em>: Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta o a una finestra i que fent-la lliscar es fica per un dels extrems en una argolla o en un forat que hi ha en el bastiment o en l\u2019altra fulla i tanca aix\u00ed la porta o la finestra.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Neulides<\/span><\/em>: Privades de vigoria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Escarpia<\/span><\/em>: Desembullars generalment els cabells.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">En\u00e7\u00e0<\/span><\/em>: En direcci\u00f3 on hom \u00e9s o a partird\u2019un moment passat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Ubriaguesa<\/em><\/span>:\u00a0Embriaguesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Estable<\/span><\/em>:\u00a0Lloc cobert on es tanca el bestiar (lloc molt brut).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Matussers<\/span><\/em>:\u00a0Que \u00e9s fet de manera barroera.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Ribotejar<\/span><\/em>:\u00a0v. Rebaixar una pe\u00e7a de fusta, una superf\u00edcie, etc., amb el ribot.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Bra\u00f3<\/span><\/em>:\u00a0Valor, coratge.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Verdet<\/span><\/em>:\u00a0Carbonat b\u00e0sic de coure, de color verd, que es forma a la superf\u00edcie dels objectes de coure, de bronze o de llaut\u00f3 que estan en contacte amb l&#8217;aire.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL IV<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Aleshores comprengu\u00e9 per qu\u00e8 i havien posat a la dama el motiu de Sol de Murons i comprengu\u00e9 tamb\u00e9 tota la magnitud del sacrifici acomplert per l&#8217;antiga enamorada. Car, fins llevada de la testa que un jorn la sostingu\u00e9, era sobir\u00e0 el poder i l&#8217;enc\u00eds d&#8217;aquella cosa bella. A la Mila, li don\u00e0, contemplant-la, com un abrusament de joia i amb les aletes del nas tr\u00e8mules i els llavis entreoberts, enfons\u00e0 les dues mans en la madeixa esplendorosa, la refreg\u00e0 voluptuosament per ses carns, s&#8217;hi amoix\u00e0 la cara, l&#8217;entortollig\u00e0 als seus bra\u00e7os, com una serpent t\u00e8bia&#8230; De sobte, redre\u00e7ant el cap amb un urc de fembra superba i espaumant els ulls enlluernats, murmur\u00e0 amb calda i reconcentrada veu:<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Per tots els homes del m\u00f3n no hauria donat jo semblant riquesa!\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\n<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/descarga.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6102\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/descarga.jpeg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"329\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL V<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abSUMANT DIES\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>La Mila quasi b\u00e9 tenia acabat el gran arranjament de l\u2019ermita, i ja no s&#8217;hi sentia tan forastera. Es podia escorcollar tot de cap a cap sense trobar-hi una llepada de pols, un rac\u00f3 oblidat, una desferra desendre\u00e7ada. Els trastos vells havien estat trets del reraltar, on estaven agabellats, i baixats al soterrani que hi havia davall de la capella; al s\u00f2l del corral s&#8217;hi havia est\u00e8s una capa de pallenc que el pastor arran\u00e0 dels erms propers i f\u00e9u assecar despr\u00e9s en la solana de migdia; fins el cadeny, per on buidaven els sucs de l&#8217;aig\u00fcera, havia estat desenfangat i baldejat a galledades, i els graons insegurs del campanar reclavats fins que quedaren ben forts i ferms. Anant i venint de Murons, qual cam\u00ed l&#8217;oblig\u00e0 a prendre la maladressa d&#8217;en Matias, que mai duia res a to, la Mila prove\u00ed el rebost \u2014ara el quarter\u00f3 de blat de coure, ara el sac de trumfes, ara el bacall\u00e0 sec\u2014 i guarn\u00ed el faldar de la xemeneia amb una ampla randa de paper verd i l\u2019escudeller amb algun plat blanc mitja dotzeneta de xicres; en l\u2019aixart for\u00e0 bellugaven ir\u00f2nicament son morret fi uns quants conills novells; en el recambr\u00f3 fosc del corral covaven, encegades, dues lloques; el terrer de conreu s&#8217;hi havia fet un petit clos especial solcat de regues a dret fil, on ja volien rebentar les llavors, i finalment, en una muni\u00f3 d&#8217;olles esquerdades i trossos de gibrell arrenglerats sobre la paret del terrat gran, badaven sos ulls de foc els goigs resplendents, esclataven les meravelles dobles i es deixaven besar devergonyidament pel sol els clavells vermells.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Aquelles mates enjoiellades, la nota m\u00e9s alegre de l\u2019ermita, la Mila les devia a la finesa del pastor. Com ella digu\u00e9s un dia que s\u2019estimava m\u00e9s flors que la vianda, el pastor, l\u2019endem\u00e0, la f\u00e9u seguir fins al mas de Sant Pon\u00e7 i, un cop all\u00ed, preg\u00e0 a la jove que don\u00e9s a l\u2019ermitana qualque esqueixot vividor. Mes la jove, que tenia tot l\u2019hort com una toia i era generosa de mena, havia dit a la Mila que tri\u00e9s el que volgu\u00e9s; i ella mateixa li cerc\u00e0 el test i man\u00e0 a son fill, l\u2019Arnau, que arrebass\u00e9s les mates amb terra i tot per a que s\u2019acampessin.\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>(&#8230;)<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila ha acabat de netejar l\u2019ermita. Un dia, al poble ve\u00ed de Murons, va con\u00e8ixer una dona jove que es deia Marieta i, al poc de con\u00e8ixer-la, la Mila li va dir que qu\u00e8 en faria de tants fills com tenia, i li va demanar si es podia quedar a en Baldiret per sempre. La jove nom\u00e9s li va dir que li deixava per un temps, fins que la Mila s\u2019hagu\u00e9s adaptat a l\u2019ermita.\u00a0<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El Matias continuava dormint a l\u2019ombra dels xiprers de les freixes, com sempre amb el seu comportament de gandul i fent enfadar la Mila, i no va donar cap import\u00e0ncia a la novetat d\u2019en Baldiret. Despr\u00e9s de veure mantenir una discussi\u00f3 al matrimoni, el pastor els proposa de fer una cargolada a la brutesca.\u00a0A mig dinar van veure arribar a l\u2019\u00c0nima, i el Mat\u00edas el convid\u00e0 a dinar, cosa que no va agradar gens a la Mila. Li feia f\u00e0stic la manera que tenia de menjar, ja que en comptes d\u2019utilitzar el ganivet, ho mossegava tot. La Mila en aquell moment es va adonar que les dents de l\u2019\u00c0nima li recordaven una gossa que havia tingut a casa del seu oncle. Finalment hi va tornar a haver una forta discussi\u00f3 entre el Matias i la Mila, perqu\u00e8 aquest va marxar amb l\u2019\u00c0nima a ca\u00e7ar quan havia d\u2019ajudar a la Mila a cavar les feixes.<\/strong><em> (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi d&#8217;Andrea Blanco i Iman Attabi)<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Solitud-clavells-de-moro.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6189 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Solitud-clavells-de-moro.png\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"231\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Un t\u00edtol revelador. Tot est\u00e0 a punt, a l\u2019ermita. Fins hi ha plantes de flor, ja que, gr\u00e0cies al pastor, la jove del mas de Sant Pon\u00e7 li ha donat plantes amb terra i arrel. Les hi prepara son fill Arnau.<\/span> <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L&#8217;Arnau \u00e9s un xicot ben plantat. T\u00e9 22 anys, perqu\u00e8 en fa dos que ha quintat. Es casar\u00e0 amb una noia aix\u00ed que ella en faci 20. Mirant-se\u2019l, pensa la Mila quins rebrots tan sans sortiran d\u2019una tal planta humana. Entre d\u2019altres coses, sabem que ella \u00e9s m\u00e9s gran. Jo sempre li he fet almenys uns 25 anys, uns 15 menys que el pastor. Entre d\u2019altres raons, una noia m\u00e9s jove no es casaria amb un home com en Matias.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila fa amistat amb els de la casa, els fa petits enc\u00e0rrecs del poble: que si una mica de safr\u00e0, que si unes sangoneres\u2026 La Marieta, la jove de la casa, est\u00e0 un p\u00e8l marcida per la vida de pag\u00e8s i despr\u00e9s de les vuit criatures\u2026 La Mila li demana que li deixi en Baldiret, el menut. Ell, que \u00e9s el preferit, i que ara ha de comen\u00e7ar a anar a estudi\u2026 <span style=\"color: #ff99cc;\">Vinga va, fins que estigueu\u00a0feta a l\u2019ermita&#8230;!<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Peculiar manera de l\u2019autora de dir que no mantenen relacions la Mila i en Matias.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ella queda malhumorada i ho nota quan s\u2019altera en veure l\u2019endem\u00e0 el seu home content amb tots els estris d\u2019anar a demanar caritat i escapularis i rosaris per vendre.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Aprenem que no s\u2019hi havia dedicat abans, que \u00e9s noven\u00e7\u00e0 en l\u2019ofici. L\u2019\u00c0nima li ha dit que aix\u00f2 d\u00f3na tant&#8230;! De l\u2019escridassada de la Mila sabem que ella <span style=\"color: #ff99cc;\">es va vendre una caseta a la seva terra que devia haver heretat<\/span>. Fa tot just un dia que en Matias ha parlat amb l\u2019\u00c0nima, i li fa il\u00b7lusi\u00f3 sortir a captar. Veiem tamb\u00e9 que ell tem els esclats de la Mila, que seran comptats, perqu\u00e8 sap que \u00e9s mansa i resignada. Era covard davant d\u2019aquests esclats, perqu\u00e8 \u00e9s un home feble. Per\u00f2 sap que despr\u00e9s tot passar\u00e0.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El pastor, veient-la encara emprenyada dos dies m\u00e9s tard, proposa de fer una cargolada a l\u2019ermitana. Ell far\u00e0 <span style=\"color: #ff99cc;\">l\u2019allioli, que si no els cargols valen menys que una escopinada de penjat<\/span>. En Maties no prepara res.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En fi, veiem com es preparen els aut\u00e8ntics cargols a la brutesca. Els posen sobre una esplanada un darrere l\u2019altre en forma d\u2019espira&#8230;l. Quan els han calat foc, el nen salta per sobre. Els bufen. Els cargols han quedat soldats entre si. El pastor estraf\u00e0 el so de la campana que crida a dinar al refetor. Abans de comen\u00e7ar diu que <span style=\"color: #ff99cc;\">deixin que el petit agafi el bover m\u00e9s gros del mig, que se l\u2019ha ben guanyat<\/span>. Diu el pastor <span style=\"color: #ff99cc;\">que deu haver dit molts renecs abans de morir-se<\/span>. Vol penjar-ne la closca al coll del marr\u00e0 del ramat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Diu tamb\u00e9 el pastor del cargols que <span style=\"color: #ff99cc;\">els ha sentat b\u00e9 el dejuni a la cargolera, perqu\u00e8 no s\u00f3n tan amargs com un brot de donzell<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Apareix l\u2019\u00c0nima i s\u2019afegeix al grup, convidat per en Matias. T\u00e9 un riure ben caracter\u00edstic. I ensuma com un animal. I s\u2019asseu sobre els talons, en una actitud que podem veure sovint en pa\u00efsos del tercer m\u00f3n. I es menja els cargols sencers i escup la closca. A la Mila, se li regira l\u2019est\u00f3mac. I quan li veu les mans&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>S\u2019han deixat de portar l\u2019escudella&#8230;! El pastor diu que no cal. L\u2019\u00c0nima llan\u00e7a una llambregada al pastor. Demana aleshores un cargol per a la seva fura, que porta en una bossa de xarxa penjada al pit amb un cordill.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila es demana de qu\u00e8 coneix aquest home. L\u2019\u00c0nima convida en Matias i en Baldiret a ca\u00e7ar aquella tarda. Quan se\u2019n van, el pastor adverteix la Mila que no se\u2019n refi\u00ef. Li explica quin \u00e9s l\u2019origen d\u2019aquest home i de la seva enemistat. \u00c9s un gandul. \u00c9s l\u2019\u00fanica cosa que li fa tenir l\u2019ull viu (estar alerta). De fet, sospita que una vegada li va disparar. L\u2019\u00c0nima ho coneix tot, sap fer veus i en porta sempre una al mag\u00ed (cap). I diu, li heu vist les\u00a0potes de bogiot\u00a0(mico)&#8230;? Sembla m\u00e9s una b\u00e8stia que una persona. I la Mila diu: <span style=\"color: #ff99cc;\">ja s\u00e9 qui em recorda&#8230;! La gossa del meu oncle&#8230;!<\/span> La Mila, em temo, era \u00f2rfena.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Escapulari<\/em><\/span>: Bossa de tela bene\u00efda que es duu penjada sobre el pit.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Bover<\/span><\/em>: Tipus de caragol.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Enguerxits<\/span><\/em>: Tor\u00e7ar, desviar-se de la l\u00ednia recta.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Pidolen<\/span><\/em>: Demanar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Ca:<\/span> Expressi\u00f3 usada per desmentir alguna cosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Refetor<\/em><\/span>: Menjador, especialment d\u2019un convent.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Marr\u00e0<\/span><\/em>: Mascle de l\u2019ovella.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Ferum<\/em><\/span>:\u00a0<\/b><strong>Olor forta que fan certs animals<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Escorcollar<\/span><\/em>:\u00a0Examinar minuciosament alguna cosa<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Clova<\/em><\/span>:\u00a0Closca<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Dilig\u00e8ncia<\/span><\/em>:\u00a0Document en qu\u00e8 es fa constar l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;aquesta decisi\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL V<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mireu: abans tenia escopeta&#8230; \u00a0Ja vos vai contar que a mi m&#8217;agradavi passejar pels alts els matins de boira&#8230; Donques un dia que seguia per la Cresta del Follet, que \u00e9s una carena solit\u00e0ria i tan neta que s&#8217;hi obiri una mosca d&#8217;una hora lluny, vai sentire un xiulet de serp i una bala em pass\u00e0 arran d&#8217;oreia. Vai pas vore a ning\u00fa, perqu\u00e8 en avai tot eri com una cotonada, mes vuiu p\u00e8rdere la claror si no va \u00e9ssere aqueixa mala espurna qui va engigar-la. Despr\u00e9s, com feia tant mal, els civils li van prendre l&#8217;escopeta, mes per aix\u00f2 li fiaria pas un broc, veieu&#8230; Ho coneix tot, sap fere tota mena de veus i en porta sempre una al mag\u00ed. I ben pensat, pot pas \u00e9ssere atrament. Heu vist aqueies potes de bogiot? Si t\u00e9 m\u00e9s p\u00f2sits de besti que de persona&#8230;<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila tingu\u00e9 com una revelaci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Calleu! Ara s\u00e9 de qu\u00e8 el conec! No \u00e9s que l&#8217;hagu\u00e9s vist mai, no: \u00e9s que t\u00e9 les mateixes dents i les mateixes genives d&#8217;una gossa que hi havia a ca l&#8217;oncle quan jo era petita. Just, just&#8230; Ara ho he trobat&#8230;! \u00a0\u2014I mirant estranyada al pastor, afeg\u00ed baix\u2014: V\u00f3s teniu ra\u00f3&#8230; M\u00e9s de b\u00e8stia que de persona&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6103\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallles.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"216\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL VI<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abRONDALLES\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A les vetlles, encara m\u00e9s fresques que regalades en aquelles altituds, s\u2019apleguaven tots en la cuina, que reia tota ella amb unes grans rialles lluminoses. De cada garriga seca que posaven en la llar en brollava una nova toia de foc, serpentejant amplament ses lleng\u00fces enceses que es reblincaven com batudes per un tr\u00e0mpol equinoccial, omplint d\u2019intenses i sobtades claredats les parets ombrejades i enrondant de vermellors, mateix que dimoniets en com\u00e8dies de m\u00e0gia, les figures del vailet i del pastor.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El vailet tenia a la vora el pilot de les garrigues i anava alimentant peri\u00f2dicament aquell petit infern, mentre el pastor, amb les cames estirades i el pelut al clatell, pelava les vergelles de lledoner que m\u00e9s tard serien collars pels marrans aixaliats, vergues de tortellatge pels minyons presumits de les masies i fuets xiuladors pels carreters de Murons. En Matias solia aja\u00e7ar-se a tot pler en el banc de vora la taula, boca enlaire i amb els bra\u00e7os darrera el cap fent-li de coix\u00ed, i la Mila trastejava arreglant la minestra i parant l\u2019orella, o b\u00e9 asseient-se, quan podia, vora el foc.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El pastor, tot fent la seva feina, contava rondalles a en Baldiret, i sa paraula, reposada i suau, plena de l&#8217;enc\u00eds foraster que havia servat dels paratges de naixen\u00e7a&#8230;\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>S\u00cdNTESI 1<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estaven tots a la cuina, i el pastor va comen\u00e7ar a explicar una rondalla a en Baldiret, la de Les Llufes. Aquesta tractava sobre un home b\u00f3 que mai havia estat amb una dona, i no feia m\u00e9s que pregar a D\u00e9u. La gent al seu voltant va marxar perqu\u00e8 donava vergonya, nones van quedar les encantades. Un dia es van reunir, la petita de les encantades, la Florialba es va encarregar del pastor, va anar a visitar.lo transformada en un ocellet, a partir d\u2019aquest dia l\u2019home no podia parar de pensar en aquell ocell tan majestu\u00f3s. Un dia l\u2019ocell li va dir que \u00e9s claves una ploma a cada ull per poder ser lliure, despr\u00e8s l\u2019aucei li clava una al pit, la va poder veure, i aquesta l\u2019oferir marxar amb ella i que viuria molt b\u00e9, l\u2019home va renunciar l\u2019oferta de la jove i volia que marxes, al dia seg\u00fcent aquesta torna i li va prometre que seria l\u2019home m\u00e9s poder\u00f3s, ell tornar a rebutjar l\u2019oferta, al dia seg\u00fcent tornar a apar\u00e8ixer i li va prometre ser l\u2019home m\u00e9s savi, l\u2019home va dubtar si acceptar la oferta o no per\u00f2 al final la va rebutjar. La jove ja no tornaria a intentar que l\u2019home s\u2019anes amb ella per\u00f2 abans de marxar va voler deixar-li un record, li va fer un pet\u00f3.<\/strong><em> (T<\/em><em>ranscripci\u00f3 i s\u00edntesi de Mical Claros i Mario E<\/em><em>strada<\/em><em>)<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><br \/>\n<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/24-MJM-20160205-7518-Barana-de-fe....jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6190 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/24-MJM-20160205-7518-Barana-de-fe....jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"275\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Al vespre, encara fa m\u00e9s fresca que bo i passen les nits a la vora del foc. El pastor pela branques tendres de lledoner que despr\u00e9s seran collars pels marrans eixelebrats, bastons pels minyons presumits de les masies o fuets pels carreters. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mentrestant, explica rondalles amb la seva paraula que encara conserva l\u2019enc\u00eds foraster. Una paraula que s\u2019eleva en la calma de la cuina il\u00b7luminada pel foc amb majestat de dru\u00efda. La primera que conta \u00e9s la de les Llufes. I l\u2019autora, per primer cop, se\u2019ns adre\u00e7a: Aqu\u00ed la teniu com a mostra.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hi havia un home molt revell que vivia en santedat a la muntanya nom\u00e9s cobert pel cabell i la barba, alimentant-se d\u2019arrels i lledons. El Torrent de Mala-Sang, La Gorga de les Tres Pintetes, i les Sitges de Bellsolera eren m\u00e9s plens d\u2019encantades que una r\u00f2ssa (euga) de mosquits. Avorrides sense gent perqu\u00e8 la santedat de l\u2019home les allunyava, la mes petita va dir que ja el faria perdre ella.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan el pastor s\u2019atura, tal \u00e9s el poder de la paraula humana, ells es regiren inquiets.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El vell, que no tenia mal\u00edcia, es veu atabalat per un estrany ocell que no pot atrapar. Oblida de pregar D\u00e9u, de rosegar un lled\u00f3\u2026 Li pren el p\u00e8l de mala manera. I l\u2019ermit\u00e0 es planteja coses que mai havia pensat sobre el m\u00f3n i la gent.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019ermit\u00e0 dubta si morir d\u2019enyorament si no fa cas a la goja o condemnar-se fins a la fi dels temps. Dubta, per\u00f2 resisteix. Ella el besa llargament. N\u2019hi ha prou per fer-lo parar boig, que no hi ha cadena m\u00e9s poderosa. Les Llufes comen\u00e7aren a escarnir el vell que cridava buscant l\u2019encantada que l\u2019havia enamorat. I encara els dura el vici. El vell, quan va morir, no va poder entrar al cel. Les nits de tempesta es veu passar la seva \u00e0nima en pena.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Com li agradava de narrar a Caterina Albert..! I com fer relats cruels&#8230;! Cal llegir els seus\u00a0Drames rurals\u00a0i els seus\u00a0Caires vius&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Lledoner<\/span><\/em>: Arbre de la fam\u00edlia de les cannob\u00e0cies.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Fressa<\/span><\/em>: Soroll, brogit continuat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Embadalit<\/span><\/em>: Encantat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">A les vetlles<\/span><\/em>: El dia abans<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><em><span style=\"color: #ff6600;\">Rondalla<\/span><\/em>:<\/b>\u00a0<strong>Narraci\u00f3 breu, popular, que combina elements de fantasia, de llegenda i reals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Orb<\/span><\/em>:\u00a0persona que pateix ceguesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Fembra<\/em><\/span>:\u00a0Femella, dona.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esgaiada<\/span><\/em>: Tallar una cosa de manera que vagi disminuint en ampl\u00e0ria cap a un dels seus extrems.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL VI<\/span><\/strong><\/span><br style=\"font-weight: 400;\" \/><br style=\"font-weight: 400;\" \/><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Pararen l\u2019oreia i o\u00efren que aqueia veu veu deia nom\u00e9s: \u2014\u00abFloridalba!&#8230; Floridaalba!&#8230; Floridaaalba!&#8230;\u00bb \u2014Eri la veu del vei, que corria desesperat d\u2019una banda a l\u2019altra, tan aviat per la Cresta del Follet, com per l\u2019Anap del Rei, com pel Bau de les Olives, cercant pertot a l\u2019encantada i pregant-li que el volgu\u00e9s amb ella, que per un altre pet\u00f3 dels seus llavis donaria de grat, a m\u00e9s de totes les ventures de la terra, la mateixa gl\u00f2ria del cel&#8230; I a l\u2019oir tal cosa, les encantades, d\u2019all\u00f2 m\u00e9s divertides, s\u2019espandiren per tots els indrets de la muntanya i es posaren a escarnir al vei, repetint lo mateix que ell deia amb unes grans riaies&#8230; I d\u2019ac\u00ed les hi va vindre aqueix vici tan relleig que encara els dura&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014I del vell, pastor, qu\u00e8 se\u2019n va fer?<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Va morir-se al cap de la centuri del mal d\u2019emprendament; i com que havia mort afollit i sense penediment, va pas poder entrar al cel. D\u00e9u mos el gord a nosatros! I encara ara, ermitana, en les nits de tempesta, quan repiqui l\u2019esquellinc del Cimalt senyalant una desgraci, se veu passar la seua \u00e0nima en pena, mateix que un foc follet, pels c\u00f3rrecs i fondalades, i sa veu, fosca i llarga com un ress\u00f3 d\u2019onada, para pas de cridar: \u00abFloridalba!&#8230; Floridaaalba!&#8230; Floridaaalba!&#8230;\u00bb fins que s\u2019aixequi el dia.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/primavera.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6104\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/primavera.jpeg\" alt=\"\" width=\"283\" height=\"215\" \/><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL VII<\/span> <\/a> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abPRIMAVERA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Els primers dies de maig foren una meravella; tota la muntanya, embaumada de flaires, resplendent de clarors, plena de cant\u00f2ries d\u2019aucells, havia perdut son aspecte fer\u00e9stec de mil\u00b7len\u00e0ria i semblava retornar a sa jovenesa de muntanya, amb totes les dol\u00e7ors de verge i totes les alegries de promesa.\u00a0Cada dia, al llevar-se, la Mila hi descobria un nou embelliment, no percebut el dia abans; i descobria encara m\u00e9s: descobria que aquells embelliments es reflexaven en ella i que ella tamb\u00e9, al comp\u00e0s de la muntanya, feia una gran trasmutaci\u00f3 regressiva. Sos ulls, nets i clar\u00edfics, mes plens de serenors malinc\u00f2niques, s\u2019animaven amb sobtats llampegueigs, sos llavis s\u2019envermellien amb una intensitat fins aleshores inconeguda, sos pits prenien turg\u00e8ncies de pits de mare novella, i una lleugeresa gr\u00e0cil i harm\u00f2nica ritmava tots sos moviments.\u00a0A n\u2019aquests canvis externs responien, en lo interior, una plenitud exaltada de sentiments i una impressionabilitat tan soma, que n\u2019ella mateixa la desconcertaven per lo ins\u00f2lits, fent-li sentir com si son \u00e9sser es multipliqu\u00e9s i la fes una dona nova per a cada moment de la vida. Com a les altres muntanyes llunyeres del fons de la davallada, semblava que a n\u2019ella tamb\u00e9 la tornassol\u00e9s tota, cos i \u00e0nima, una misteriosa llum interior. I aqueix canvi que ella sentia en si, els altres tamb\u00e9 l\u2019hi sentien.\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Un dia el pastor, abrigant-la de dalt a baix amb una mirada afectuosa, li havia advertit:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Vaja, ermitana, digueu pas mal de Sant Pon\u00e7, si seu dona de b\u00e9! Ha fet amb v\u00f3s com una mena de miracle. Quan v\u00e0reu vindre ac\u00ed, vos se figurava l\u2019\u00e0nima contraclaror, i ara doneu goig de vore; s\u00e8u la dona m\u00e9s fresca i regalada que haja atrapada en ma vida.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>(&#8230;)<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb l&#8217;arribada de la primavera, la Mila cada dia descobria coses m\u00e9s boniques que el dia anterior. Tamb\u00e9 va adonar-se dels embelliments que es reflectien en ella: no nom\u00e9s dels canvis f\u00edsics, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s tamb\u00e9 va notar un sentiment de dona nova. Del canvi tamb\u00e9 se n&#8217;adonaren el Pastor i l&#8217;Arnau. Un dia despr\u00e9s de dinar i enllestir les coses, va agafar una pe\u00e7a de roba d&#8217;en Matias, per cosir, va anar cap a l&#8217;hort i, contemplant el paisatge, va tenir ganes d&#8217;estirar-se fins que es qued\u00e0 adormida. Va despertar-se amb un malson i va veure l&#8217;\u00c0nima rient tot just abans de desapar\u00e8ixer.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila amb la mirada d\u2019\u00c0nima clavada al cervell va sentir tot d&#8217;emocions alhora; de vergonya, de felicitat, de por i de desig. Aquell dia en Matias com de costum va decidir anar a veure el rector, i la Mila va recordar que encara no s&#8217;havia anat a confessar, per\u00f2 no sabia de quina cosa es volia confessar! La Mila va arribar a la conclusi\u00f3 que en Matias era una b\u00e8stia sense zel.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0Cap al final explica la hist\u00f2ria de la gata que es va morir per causa de l&#8217;\u00c0nima, deixant els seus quatre fills sense aliments, i com que la Mila nom\u00e9s va poder salvar-ne dos, portada per un desig d&#8217;estimar. El cap\u00edtol acaba amb una imatge final, de la Mila omplint de petons el menut Baldiret.<\/strong><em> (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Qianquiang Dong i Chaymae Kchetal).<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/26-jmp14-El-Ramat.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6191 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/26-jmp14-El-Ramat.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"275\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">I arribem al maig, el mes de Sant Pon\u00e7. La muntanya sembla jove. I, com la muntanya, la Mila es rejoveneix i torna m\u00e9s bella: no \u00e9s per tant una joveneta.<\/span> <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Diem sovint que la novel\u00b7la modernista relaciona la for\u00e7a de la naturalesa amb l\u2019estat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 que hi habita. En voleu un exemple m\u00e9s clar&#8230;? La seva emotivitat s\u2019exalta, t\u00e9 una llum interior. I els altres la hi perceben. El pastor li diu que \u00e9s la dona m\u00e9s atractiva que ha vist mai: miracle de Sant Pon\u00e7. L\u2019Arnau no la coneix i la segueix amb la mirada.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Havent dinat un dia, s\u2019adorm esplendorosa sota un ametller. La desperta la mirada imp\u00fadica de l\u2019\u00c0nima (tenen molta for\u00e7a les mirades&#8230;!). T\u00e9 en el seu interior un reacci\u00f3 fruit de la for\u00e7a de la natura m\u00e9s que de la ra\u00f3 humana: sent alhora una onada de desig feli\u00e7 i de vergonya poruga. Aquelles sensacions internes que la vida civilitzada ens ensenya a reprimir.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Pensa si hauria de confessar el que aquells dies li passa pel cap al senyor Rector. No, al rector no..!\u00a0Al pastor&#8230;!\u00a0Ai, si en Matias se la mir\u00e9s com els altres. Per\u00f2 en ell regna la pau, la pau de la b\u00e8stia, de la b\u00e8stia sense zel, sense desig. Aix\u00f2 fa indigna i miserable la vida de la Mila.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I llegim una descripci\u00f3 ferotgement \u00fanica del que \u00e9s el desig femen\u00ed, les arts que cal utilitzar per satisfer-lo i el dolor immens que causa el seu frac\u00e0s, en aquest cas, la indifer\u00e8ncia del seu home.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila es dol de la seva claredat de seny. El seu pes interior \u00e9s m\u00e9s feixuc que els feixos que carreguen les pageses cap a Ridorta. I encara no troba la vida d\u2019elles prou morta. Voldria ser planta, muntanya. Veiem doncs com el personatge s\u2019ha integrat ja en el nou paisatge.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila s\u2019agrada d\u2019un xaiet. Dels gatets abandonats d\u2019una gata que l\u2019\u00c0nima va estripar per divertir-se. Mala-sang, diu el pag\u00e8s, pobres gatets, moriran de gana:\u00a0val m\u00e9s d\u2019un bon cop de roc\u2026 que no pateixin&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan els gatets es fan grans, torna a tenir necessitat d\u2019estimar, de donar-se. Un dia, tan fort \u00e9s el seu desig maternal, es menja a petons en Baldiret. Ell no sap si no se l\u2019estima m\u00e9s que el pastor.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Tornassol\u00e9s<\/span><\/em>: Fer que una roba o un paper esdevingui tornassolat. Colorant o propietat d\u2019algunes teles, papers, minerals, cristalls, etc. que produeixen reflexos diferents segons la inclinaci\u00f3 de la llum que incideix.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Ferestoles<\/span><\/em>: De fer\u00e9stec, indomit, no domesticat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esmaperduda<\/span><\/em>: Que ha perdut l\u2019esma. Aptesa a fer institivament, maquinalment, alguna cosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Alienadament<\/span><\/em>: Perdent el seny o la ra\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Fer\u00e9stec<\/span><\/em>:\u00a0ind\u00f2mit,\u00a0no domesticat.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Trasmutaci\u00f3<\/span><\/em>:\u00a0canvi, transformaci\u00f3\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Turgent<\/span><\/em>:\u00a0elevat, tibant, que s&#8217;infla.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Novella<\/em><\/span>:\u00a0que \u00e9s de poc alguna cosa, que no en t\u00e9 encara experi\u00e8ncia.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Soma<\/span><\/em>:\u00a0cos, en el seu aspecte f\u00edsic, org\u00e0nic.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Davallada<\/span><\/em>:\u00a0acci\u00f3 d\u2019anar, traslladar-se, moure&#8217;s, d&#8217;un punt a un altre de m\u00e9s baix.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esmaperduda<\/span><\/em>: Que ha perdut l\u2019esma. Aptesa a fer institivament, maquinalment, alguna cosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL VII<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">A for\u00e7a de compte i de paci\u00e8ncia se&#8217;n salvaren dos, que foren reverenciats com en l&#8217;antic Egipte. Qui hagu\u00e9s arribat a tocar-los per mal, hauria vist a la Mila com no l&#8217;hagu\u00e9s vista encara mai ning\u00fa. Mes els gats s&#8217;acamparen, van cr\u00e9ixer, es prengueren el menjar sols, jugaven follament tot el dia i per a res havien de menester ja la Mila. Aleshores el cor d&#8217;aquesta, ple a vessar d&#8217;\u00e0nsies caldes, torn\u00e0 a sentir-se desvagat i enyorad\u00eds d&#8217;estimar i de sacrificar-se tot estrop, a tota ceguera&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Un dia que provava uns el\u00e0stics a n&#8217;en Baldiret, l&#8217;alenada de febre que li havia abrusat les entranyes en la proximitat del Bram, es revif\u00e0 convertint-se tot d&#8217;una en flamarada; d&#8217;un rampell prengu\u00e9 el cap del nen, hi freg\u00e0 sa cara i despr\u00e9s l&#8217;ompl\u00ed de petons famolencs, a boca plena&#8230; Sota aquella tempesta amorosa el nen espaum\u00e0 els ulls i s&#8217;encong\u00ed esmaperdut, com un aucell caigut del niu. I mentre el menut de Sant Pon\u00e7 passava a resplendir amb vivors de foguera o de sol alt en la solitud ombr\u00edvola de la Mila, ell, m\u00e9s content i afalagat que un fill propi de l&#8217;ermitana, no hauria pogut dir a qui estimava m\u00e9s: si aquesta o al pastor.<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/festaroses.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6105\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/festaroses.jpeg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"206\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL VIII<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abLA FESTA DE LES ROSES\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Mila desfeia per primera vegada el cam\u00ed que havia fet el dia de la pujada a la muntanya. Fins aleshores havia baixat sempre per la banda de Murons, per\u00f2 li digueren que els ous i l\u2019enciam de Ridorta eren tan bons, i a Ridorta se n\u2019anava a contractar-ne pel dia de la festa.\u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Era de matinet, per\u00f2 el sol, ja molt per damunt de la Volva, feia riolejar ses resplandors en tota l\u2019estesa de les llunyanies.\u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Mila, a pas menut i seguit, anava per aquell corriol \u2014llis com l\u2019esmoladura d\u2019una roda colossal\u2014 tota distreta, pensant en no sabia qu\u00e8, en coses vagues i imprecises com nuvolades del pensament.<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Sota seu mirava el Planell de la Fita, aixafat i enrodonit com una paella, i amb el m\u00e0nec \u2014el segon tros de la Canal de Trencacames\u2014 eneri\u00e7at esgaiadament. Quan deix\u00e0 el corriol per emprendre aquest segon tros, record\u00e0 lo que li havia dit en Matias d\u2019aquelles tresqueres de tan mal pujar: \u00abA la baixada, les cames no poden aturar-se i el cam\u00ed dura un pensament\u00bb. En efecte, li sembl\u00e0 a la Mila que tenia corda, que davallava sense posar-hi cap esfor\u00e7 d\u2019ella mateixa, i de seguida es trob\u00e0 com caiguda del cel enmig de la placeta. Un home vell, amb un sac brut cavalcat al muscle, reposava en el lloc on ella havia reposat a la pujada. La Mila don\u00e0 els bons dies i s\u2019encamin\u00e0 a la Fita: tenia un gran desig de reveure el pla d\u2019aquella al\u00e7\u00e0ria estant.\u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Cercant encaixos pels peus i agafadors per a les mans, logr\u00e0 enfilar-se i guait\u00e0 amb tots els ulls. La impressi\u00f3 i la sorpresa d\u2019un mes enrera es repetiren sense minva.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Tot el pla de Ridorta era ple de clapes rosades, amb tanta profusi\u00f3 que, guinyant una mica, semblava rosat tot ell.<\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Verge Maria! I que bonic altra vegada! \u2014pens\u00e0 la Mila, represa de l&#8217;encegament.<\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0(&#8230;)<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila es dirigeix cap a Ridorta pel mateix cam\u00ed que havia fet el dia que va arribar a l\u2019ermita. Mentre camina, observa l\u2019encisador paisatge de la muntanya ple de tonalitats primaverenques. L\u2019endem\u00e0 passat, la Mila contempla el panorama de tota la gent que duu roses a la festa de Sant Pon\u00e7 per a l\u2019ofrena. La pla\u00e7a \u00e9s plena de gent, les campanes repiquen sense parar i els firataires van arribant entre la multitud. La Mila es troba enmig de tot aquest enrenou i per un moment s\u2019espanta davant la situaci\u00f3. L\u2019\u00c0nima \u00e9s l\u2019encarregat de matar els conills per a vendre\u2019ls i ho fa d\u2019una manera que esgarrifa a la Mila, esclafant amb pedres o amb cops de peu els caps dels animalons. La missa de Sant Pon\u00e7 comen\u00e7a, i la massa de gent fa que la capella s\u2019ompli a vessar. Quan acaba, s\u2019inicia la process\u00f3 que va fins l\u2019ermita, on el Rector beneeix un cop all\u00e0 totes les roses. El final, transcrit a continuaci\u00f3, presenta el sacrifici de les roses, que esperen com els arriba dol\u00e7ament la bona mort.\u00a0<\/strong>(<em>S\u00edntesi i transcripci\u00f3 d&#8217;\u00c0ngela Izquierdo i N\u00faria Leon).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/APLEC.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6192 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/APLEC.jpeg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"245\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Baixa al cap d\u2019un mes la Mila cap a Ridorta a buscar-hi enciams i ous pel dia de Sant Pon\u00e7. Torna a veure el pla, que li torna a semblar molt bonic. Els horts estan plens de roses de colors.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ja a Sant Pon\u00e7, comprova al cap d\u2019un parell de dies que, tal com li havien anunciat, les roses pugen muntanya amunt, portades per la gent que ve a l\u2019aplec.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tota la vida de la contrada es concentra a Sant Pon\u00e7:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong> Arreu s\u2019escampen fumeres de la gent que es fa el dinar. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La pla\u00e7a de l\u2019ermita s\u2019omple de firaires. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La quitxalla comandada per en Baldiret, fa anar les campanes sens parar. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hi ha un desori monumental. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019ermita deixa a poc preu el que cal per fer-se el dinar. I tamb\u00e9 menjar cuinat. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Dues cuineres i les seves ajudants no paren d\u2019enllestir aviram. Els conills, onze, els havia dut l\u2019\u00e0nima el dia abans. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019endem\u00e0 en porta m\u00e9s i no para d\u2019escorxar-los i de vendre\u2019ls directament. Tan desagradable \u00e9s l\u2019espectacle que la Mila pensa que els conills pelats i penjats semblen persones.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La cobla afina els instruments. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els capellans es preparen per a la missa. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tan atape\u00efdes de gent queden capella i pla\u00e7a, que hi ha desmais i tot. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I comen\u00e7a la process\u00f3. El Rector ruixa amb aigua beneita les roses que ofereixen els fidels: tothom s\u2019agenolla. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019espectacle emociona la Mila, que el veu des del balc\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Es canten els goigs de Sant Pon\u00e7, el sant remeier, la mare del qual prov\u00e0 de fer avortar el diable, i la muntanya queda coberta de p\u00e8tals marcits.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">C\u00ednica<\/span><\/em>: Relatiu a la doctrina del cinisme. Que fa gala de menyprear valors morals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Xardor<\/span><\/em>: Calor sufocant, ardor de l\u2019ambient.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">C\u00ednica<\/span><\/em>: Relatiu a la doctrina del cinisme. Que fa gala de menyprear valors morals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">S\u2019anihilava<\/span><\/em>: Reduir a no res, destruir del tot.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>A voladuries<\/em><\/span>: R\u00e0pidament, com a estols d\u2019ocells volant.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Tresqueres<\/span><\/strong><\/em><strong>:\u00a0Cam\u00ed que segueixen les abelles en trescar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Profusi\u00f3<\/span><\/em>:\u00a0Gran abund\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Corriol<\/em><\/span>:\u00a0m. Sendera, viarany, cam\u00ed pel qual nom\u00e9s pot passar una persona darrere l&#8217;altra.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL VIII<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Arribada a les escales del centre de la pla\u00e7a, la process\u00f3 s\u2019atura, i el senyor rector, aixecant de nou la destra, repet\u00ed la benedicci\u00f3 sobre les roses, sobre totes les roses de l&#8217;encontrada, lo mateix les que es colltor\u00e7aven en sos pitxers de carn, que les altres que esclataven encara luxuriosament en les mateixes branques del roser.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I despr\u00e9s de presidir aquella darrera benedicci\u00f3 anyal acab\u00e0 d\u2019enrondar amb lentitud la pla\u00e7a i, batzegant triomfalment sobre les espatlles dels homes que el duien, sant Pon\u00e7 retorn\u00e0 a sa capella, amb la interminable corrua darrere seu.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Mancava encara fer-li el darrer compliment; i mentre es tirava l\u2019arr\u00f2s a les cassoles, i es llescava el pa enmig de cada rodona, i la flaire de les viandes obria la gana els m\u00e9s desmenjats, l\u2019emita tota tornava a retrunyir amb les alabances dels goigs que repetien a cor milers de veus vibrants:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0\u201cEix\u00edreu de vostra mare \/\u00a0<\/em><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>ans que tot altre mortal, \/\u00a0<\/em><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>per deixar aix\u00ed burlada \/\u00a0<\/em><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>la gran ast\u00facia infernal.\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">I a l\u2019entusiasme c\u00e0lid d\u2019aquelles veus, responia a cada posada i amb m\u00e9s entusiasme encara, la tornada suplicant:<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0\u201cPuix que de D\u00e9u conegu\u00e9reu \/\u00a0<\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">tan altes perfeccions,\u00a0 \/\u00a0<\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">donau-nos salut i vida\u00a0 \/\u00a0<\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">glori\u00f3s M\u00e0rtir Sant Pon\u00e7!\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Aleshores la roses, sentint que s\u2019acabava la seva festa i els venia dol\u00e7ament la bona mort, es blincaren sobre ses tiges verdes i, despullant-se, enrosaren la muntanya d\u2019una pluja de fulles marcides.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/deixalles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6106\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/deixalles.jpeg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"150\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL IX<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abGATZARA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De cap a cap de la sala s\u2019hi havien est\u00e8s dues llargues taules \u2014arrendades, amb estovalles i dem\u00e9s parament, a un hostal de Murons i muntades sobre cavallets\u2014; en la cambra del canterano hi havia dues taules m\u00e9s, estretes i malsegures, una de rodona en la cambra del campanar i un altra encara en el pati, enginyada sobre el brocal de la cisterna; aix\u00f3 sense comptar la de la cuina, que el personal de la casa i els arrimats d\u2019aquell dia \u2014l\u2019\u00c0nima, les cuineres i les ajudantes\u2014 s\u2019havien volgut reservar per a ells, sense que els reeix\u00eds l\u2019intent.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A quarts d\u2019una totes aquelles taules \u2014fora la rodona, destinada als capellans\u2014 estaven enrondades de gent afamada i esvalotaire que movia gran rebombori.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>Aix\u00ed que s\u2019havien acabat les cant\u00f2ries en la capella, tots aquells que no duien fato havien assaltat la casa desballestadament a tall d\u2019ex\u00e8rcit conqueridor, i regolfaven amunt i avall, ficant-se pertot, tocant-ho tot, ensumant-ho tot, demanant-ho tot i cridant-ho tot i a tothom. Bagolaven en el pati, entraven per tandes en la cuina, destorbant a les pobres dones atrafegades, anaven a corrues a fer ses feines al corral, forcejaven la cleda, bastonejaven els xiprers, invadien el terrat i trencaven les flors a grapades matusseres, escopien en les basses de fora, s\u2019enfilaven als ametllers per fer caure el fruit, tiraven pedres als anyells encantats que arrimaven el morric\u00f3 a la porta enllatada de l\u2019aixart, i en fi, com altres tants caps de n\u00favol, no deixaven cosa sencera arreu.\u00a0<\/strong><\/em><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>(&#8230;)<\/strong><\/em><\/span><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><br \/>\n<\/em><\/strong><span style=\"color: #339966;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La festa \u00e9s va descontrolar una mica i m\u00e9s quan tothom esperava per menjar perqu\u00e8 al arribar la primera cassolada de vianda la gent va protestar perqu\u00e8 era pels capellans nom\u00e9s.\u00a0Quan van acabar de menjar els homes s&#8217;estiraven sobre el terra i de sobte es va escoltar: Es peguen! Es peguen! Es veu que havien desafiat a qui puntejaria millor les sardanes i es van comen\u00e7ar a pegar fins que va arribar la gu\u00e0rdia civil. Per una altra banda, en Matias volia fer negocis i va vendre rosaris.\u00a0Finalment, la festa va acabar i tothom se&#8217;n va anar de qualsevol manera. Al fragment darrer, com un miracle en la foscor, la pau retorna per un moment i es fa la llum a la foscor: la festa del sant acaba amb l&#8217;encesa. \u00a0<\/strong><em>(Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Jose Moya i Elia Mart\u00ednez).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6193 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana5.jpeg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"213\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Dins l\u2019ermita i al pati, hi han muntat taules llogades a un hostal de Murons. Les persones que no duien menjar per fer-se envaeixen la casa cridant, tocant-ho tot, sacsejant les tanques, fent les seves necessitats al corral, escopint a les basses, enfilant-se als ametllers per endur-se\u2019n el fruit, tirant pedres als xais\u2026 <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Per fi, s\u2019asseuen, es discuteixen, tot ho remenen, escriuen obscenitats a la paret amb\u00a0ortografia zul\u00fa. Els joves escarneixen els capellans. Els pijos criden l\u2019atenci\u00f3, fan entrebancar les cambreres i les intenten pessigar. En Matias es barreja entre la gent, sobretot les dones, per vendre estampes i rosaris. Si no li\u2019n compren, demana almoina i s\u2019empassa els comentaris grollers sobre la seva dona. Sembla un gitano. Les criatures l\u2019envolten i marranegen a les seves mares perqu\u00e8 no els donen el que volen.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La descripci\u00f3 del monumental desordre de l\u2019\u00e0pat de l\u2019aplec \u00e9s d\u2019aquelles que es recorden per sempre.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La primera cassola que apareix, massa tardana, aixeca un clam, per\u00f2 \u00e9s pels capellans. Quan arriba el menjar, la gent tampoc no es calma. El dinar es va allargant. Crits, rialles est\u00fapides, renecs, embafament de vi, mans que palpen a l\u2019atzar\u2026<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Surten d\u2019all\u00e0 dins les dones, les fam\u00edlies, els capellans. El pastor diu a la Mila que no entri a la sala. Els que dinen a fora tenen un posat m\u00e9s harm\u00f2nic. Els de dins s\u00f3n els qui no tenen fam\u00edlia, els ganduls, els solters. Entre els qui dinen a fora, passegen tot de marxants. Els avis compren caramels als n\u00e9ts. Els promesos, taronges a les estimades, i els demanen que els deixin xuclar all\u00e0 on elles han mossegat. Els homes fan la migdiada. Les dones, a prop, bressolen els nadons. Les filles solteres miren els pares. I les parelles es busquen.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I comencen les sardanes. De cop, a l\u2019altre extrem d\u2019on hi la parella de la gu\u00e0rdia civil comen\u00e7a a haver-hi garrotades. I un ganivet. I un tret.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La gent no deixa passar els civils. Intenten separar els qui es barallen. Per\u00f2 tothom s\u2019atura i comen\u00e7a a insultar-los. Ells s\u2019encaren l\u2019arma. La multitud s\u2019uneix contra els gu\u00e0rdies. La gent d\u2019ordre fuig. I tot prov\u00e9 d\u2019una discussi\u00f3 sobre el ball&#8230;!<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Hi ha detinguts i els civils se\u2019ls enduen, seguits d\u2019un centenar d\u2019homes. Nom\u00e9s una pobra velleta ha quedat ferida i encara d\u00f3na gr\u00e0cies al sant.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I ara, quan ja no queda ning\u00fa, encenen totes les closques de cargol clavades al frontis de la capella i que han omplert d\u2019oli.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Gatzara<\/span><\/em>: Crid\u00f2ria, brogit, amb qu\u00e8 una colla de gent manifesta la seva alegria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Glatir<\/span><\/em>: Estar agitat per la cobejan\u00e7a d\u2019una cosa. El cor que batega amb m\u00e9s for\u00e7a.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">A la baixa hora<\/span><\/em>: Al final de dia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Matusseres<\/em><\/span>:<\/b>\u00a0<strong>treballa de forma barroera amb poca cura.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Anyell<\/em><\/span>:\u00a0xai jove<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Fato<\/span><\/em>:\u00a0conjut de coses per un viatge, per a un \u00fas qualsevol<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Enxarolats<\/span><\/em>: Envernissar amb xarol. Vern\u00eds molt llustr\u00f3s que s\u2019adhereix a la superf\u00edcie dels cossos.. Cuir o pell que s\u2019hi ha aplicat xarol.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL IX<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u2014Qu\u00e8 vols, menut?<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014I l&#8217;encesa?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Alabat sia D\u00e9u! Estem b\u00e9 per a enceses, fill del meu cor! \u2014exclam\u00e0 la Mila, entristida per la recordan\u00e7a de lo passat. Mes el pastor, eixugant-se els dits curiosos, somrigu\u00e9 afectuosament al nen.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Com \u00e9s aix\u00f2? Atrapi que el menut t\u00e9 ra\u00f3. Oid\u00e0 que vindr\u00e0 b\u00e9 un poc d&#8217;alim\u00e0ries despr\u00e9s de la nugolada d&#8217;aquesta tarda. S&#8217;ha pas de donar tota la carn al llop, tanmateix! \u00a0\u2014I fent l&#8217;animat es pos\u00e0 a picar de mans\u2014: Hala, hala, estorlic, aparia la candela.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I mentre les ombres queien com un gran vol de corbs sobre la terra, el pastor i el vailet anaren omplint d&#8217;oli les escloves dels boers que el dia abans havien clavat en el frontis de la capella, resseguint, com garlandes de fanalets min\u00fasculs, portalada, balc\u00f3 i finestretes. Una hora m\u00e9s tard, en la solitud enlairada de les muntanyes desertes, on encara semblava glatir i aletejar sinistrament l&#8217;esperit de la viol\u00e8ncia, aquella ermita, dibuixada en les tenebres per les ratlles de piquets lum\u00ednics, feia l&#8217;efecte d&#8217;un palau d&#8217;enc\u00eds, de la demora de goges d&#8217;algun conte fant\u00e0stic.<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\n<\/strong><strong><br \/>\n<\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>Cap\u00edtol X\u00a0<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/santponc\u0327.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6108\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/santponc\u0327.jpeg\" alt=\"\" width=\"230\" height=\"322\" \/><\/a><\/strong><\/span><strong>CAP\u00cdTOL X<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abREL\u00cdQUIES\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De bon mat\u00ed, al llevar-se, el pastor repar\u00e0 que la porta del pati estava ja sense ferramentes i eix\u00ed a fora per veure qui havia matinejat tant. Don\u00e0 el tomb als ermots i no tard\u00e0 en descobrir a la Mila, aturada dalt d\u2019un altell, amb els bra\u00e7os penjant i l\u2019esguard abismat en la fondalada, tota ella en una positura estranya d\u2019au ferida.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El pastor an\u00e0 cap a l\u2019altell, i quan hi fou a prop, veient que ella no el sentia, li crid\u00e0:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Qu\u00e8 hi feu ac\u00ed tan d\u2019horeta, ermitana? Seu un estorlic!&#8230;<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila es tomb\u00e0 lentament i mir\u00e0 al pastor. Al fons de sos ulls hi havia quelcom desolat com el dia en qu\u00e8 aquell li mostr\u00e0 les muntanyes del campanar estant, i son rostre esblaimant, on s\u2019hi havia aturat l\u2019expressi\u00f3, semblava el d\u2019una est\u00e0tua de marbre amb els llavis policromats. El pastor qued\u00e0 sobtat. Ella an\u00e0 per baixar de l\u2019altell i ses passes foren torbades, com si tingu\u00e9s les cames plenes de lligams invisibles. El pastor s\u2019apress\u00e0 a muntar, aturant-la a mitja baixada.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Que teniu quelcom, pot \u00e9ssere? \u2014pregunt\u00e0 inquiet.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0Ella li agaf\u00e0 la m\u00e0 resseca amb sa m\u00e0 tova, i amb moviment r\u00e0pid i imprevist, com una urpada de falc\u00f3, estir\u00e0 en silenci i el f\u00e9u apropar al caire de l&#8217;altell.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Mireu! \u2014murmur\u00e0 amb veu aspra com la de qui s&#8217;aixeca tot just del llit. I assenyal\u00e0 amb el dit estirat, un, dos, tres punts de la fondalada. El pastor comprengu\u00e9 de seguida la causa de l&#8217;estat de la dona\u00a0(&#8230;)<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al mat\u00ed seg\u00fcent la Mila no estava satisfeta sin\u00f3 que es lamentava sobre com havia acabat l&#8217;ermita que tan havia cuidat i netejat anteriorment, va tenir una llarga i sincera conversa amb el pastor al qual li explicava com va acabar l&#8217;ermita despr\u00e8s d\u2019haver treballat tant en ella els dies anteriors i tamb\u00e9 de com li comenta la desconsideraci\u00f3 que hi va tenir la gent en destrossar-la. A m\u00e9s a m\u00e9s la Mila s\u2019enfada amb el Matias ja que \u00e9s va assabentar de que en Maties es va gastar tots els diners que hi tenien, a la festa.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0L\u2019Arnau va a veure a la Mila per tal de comentar-li diversos tem\u00e9s: un d&#8217;ells \u00e9s que a la seva mare li han robat els conills i que hi ha alguna cosa a la muntanya que els est\u00e0 fent desapar\u00e8ixer. Tamb\u00e9 li comenta, per\u00e0, que ja no es casar\u00e0 perqu\u00e8 hi ha una altra dona que ell estima i que \u00e9s ella. L\u2019Arnau es declara a la Mila i despr\u00e9s d\u2019una estona de sentiments molt forts ella decideix fer un pas enrere i \u00a0li respon que es millor que es casi amb la seva promesa, altrament se&#8217;n penedir\u00e0. Adolorits,\u00a0<\/strong><strong>tots dos se separen.<\/strong><em> (T<\/em><em>ranscripci\u00f3 i s\u00edntesi d&#8217;Irene Regales i Evelin Olona).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/milaimatias.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6138 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/milaimatias.jpeg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"228\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Llevada de bon mat\u00ed, la Mila mira muntanya avall amb un posat d\u2019au ferida. El pastor li diu que\u00a0en gran mal, cal l\u2019ajuda de D\u00e9u, de res serveix desesperar-se. Qu\u00e8 ha passat&#8230;?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> Que la gentada ha marxat sense pagar res i s\u2019han endut cassoles i plats i els han estavellat per la muntanya. El pastor li diu que<span style=\"color: #ff99cc;\"> no s\u2019ha de refiar mai de ning\u00fa i que ell s\u00ed va cobrar als qui hi havia dins la casa<\/span>. Diu <span style=\"color: #ff99cc;\">que la gent ho trenca tot per jugar<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Per\u00f2 \u00e9s que resulta que, seguint la idea d\u2019en Matias i del Rector, ho han invertit tot en aquest dinar. Tots els trossos escampats s\u00f3n les rel\u00edquies de Sant Pon\u00e7. Tot \u00e9s ple de les\u00a0fastigoses escorrialles de l\u2019aplec.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En Matias es lleva tard, se sorp\u00e8n, s\u2019espanta de la seva dona,\u00a0tan nul\u00a0com sempre. Nom\u00e9s en els ulls del pastor troba la Mila for\u00e7a i calidesa.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>De cop, arriba l\u2019Arnau a recollir tot el que cal tornar a l\u2019hostal de Murions. A ells i a un altre mas, els han robat tots els conills.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Aviat descobreix que a ella tamb\u00e9 li han pres els conills. Per\u00f2 el qui ho ha fet ha deixat fet un forat perqu\u00e8 ning\u00fa no el pugui acusar: es deuen haver escapat, podria dir.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I l\u2019Arnau ahir just va trencar la paraula a la pubilla amb qui estava prom\u00e8s. I llan\u00e7a ella aquella pregunta que fa tant de mal en boca d\u2019una dona: <span style=\"color: #ff99cc;\">I per qu\u00e8, Arnau\u2026?<\/span>\u00a0I ell: L<span style=\"color: #ff99cc;\">a culpa \u00e9s meva\u2026<\/span>\u00a0El miny\u00f3 no vol parlar, per\u00f2 ella troba la manera\u00a0fent la innocentona. La resposta \u00e9s clara: <span style=\"color: #ff99cc;\">\u00e9s fer un tort a alg\u00fa enganyar-lo<\/span>, i ell t\u00e9\u00a0voluntat a dues persones alhora, com diu\u00a0<a href=\"https:\/\/blocs.xtec.cat\/solitud\/files\/2008\/05\/corranda-de-lindiot.doc\">aquella can\u00e7\u00f3<\/a>.\u00a0I guaitant amb arranc coratj\u00f3s als ulls de la dona, afeg\u00ed amb tot un altre to. <span style=\"color: #ff99cc;\">Ah&#8230;! Si la que un voldria en fes cabal, d\u2019un\u2026!<\/span>\u00a0I ella s\u2019adona que,\u00a0sense haver-ho calculat, ja sabia que l\u2019Arnau l\u2019estimava. Fins aquell moment, ella havia posat un vel de prud\u00e8ncia entre tots dos. Per\u00f2 l\u2019atabalament d\u2019aquell mat\u00ed li ha fet abaixar la protecci\u00f3 instintiva i ella mateixa l\u2019ha esqueixat, el vel. <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Ara les mirades de l\u2019Arnau li exigeixen una contesta categ\u00f2rica, ja que ella ha exigit la seva revelaci\u00f3. I ella t\u00e9 por, por de la bellesa i la for\u00e7a d\u2019ell. I por del seu propi desig que l\u2019envesteix\u00a0de ple en sa solitud eixarre\u00efda de dona oblidada.\u00a0Instintivament, fa\u00a0un pas enrera.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I per un moment s\u2019amiden amb els ulls, oblidant els convencionalismes, sentint l\u2019impuls de la sang. De cop, m\u00e0gicament, ella recupera la compostura. Li diu <span style=\"color: #ff99cc;\">que torni amb la pubilla<\/span>. Ell ho rep com una ordre; i com una\u00a0destralada. I se\u2019n va\u00a0sense mirar-la. Ella sent amb profunda ang\u00fania que acaba\u00a0de matar quelcom en aquell innocent i en ella mateixa.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Eixarre\u00efda<\/span><\/em>: Ressec, aixuta, d\u2019una gran eixutesa. Mancat d\u2019amenitat. Adust.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Gorja<\/span><\/em>: Pas estret entre cingleres, avenc<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Masegaven:<\/span><\/em> Sotmetre (alguna cosa) a pressi\u00f3, fregadissos, batzegades<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Vaja<\/span><\/em>: Expressi\u00f3 usada per expressar admiraci\u00f3, contrarietat, disgust o sorpresa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Escr\u00f2fula<\/span><\/em>: forma de tuberculosi que afecta els n\u00f2duls limf\u00e0tics, sobretot del coll.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Ferramentes<\/em><\/span>:<\/b><strong>\u00a0Acci\u00f3 de ferrar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Altell<\/span><\/em>:\u00a0Petita elevaci\u00f3 en el terreny.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Lligams<\/span><\/em>:\u00a0All\u00f2 amb qu\u00e8 es lliga, que lliga, que serveix per a lligar o que fa estar lligat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esblaimant<\/span><\/em>:\u00a0Fer perdre a alguna cosa la seva coloraci\u00f3 normal, fer esdevenir d&#8217;un color menys viu.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL X<\/span><\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El miny\u00f3, expectant, endevin\u00e0 en l&#8217;accent afectat d&#8217;aquelles paraules afectuoses un reptament, una comanda irrevocable. Reb\u00e9 a peu ferm la destralada i despr\u00e9s abaix\u00e0 el cap, nafrat, sotm\u00e8s, sense protesta. Mes en sa cara bruna hi sorg\u00ed tan clarament la sotragada del dolor, que la Mila se&#8217;n sent\u00ed el cor opr\u00e8s.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Arnau \u2014f\u00e9u ella feblement per consolar-lo\u2014, tant se val un adagi com una can\u00e7\u00f3, i ja saps aquell que diu: \u00abVal m\u00e9s tenir que penedir&#8230;\u00bb<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El pobre xicot f\u00e9u amb la m\u00e0 un gest desesperan\u00e7at, i penjant-se el fuet al coll, sort\u00ed de l&#8217;aixart sense mirar-la.<\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila, veient-lo anar tota aturada, sent\u00ed amb una ang\u00fania inexplicable, que acabava de matar quelcom en aquell innocent i en ella mateixa.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtol XI\u00a0<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/maldemuntanya.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6109\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/maldemuntanya.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"207\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL\u00a0 IX<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abMAL DE MUNTANYA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>L\u2019estiu hauria passat l\u00e0nguid o cruel per a la Mila, si no l\u2019hagu\u00e9s distreta una mica la gent que durant tot ell puj\u00e0 sovint a l\u2019ermita.\u00a0<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0A voltes eren colles de ca\u00e7adors de ciutat, amb grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses i petites i els cossos entortolligats de corretges i andr\u00f2mines, seguits de canilles de gossos de casta, malmesos en la ganduleria, amb el pelatge com un espill i la greixina tremolant-los a cada correguda. Uns i altres, homes i b\u00e8sties, seguien la muntanya com alienats, atronant-ho tot a rialles i a lladrucs, fent tornar boigs els pr\u00e0ctics i omplint coratjosament l\u2019espai de trets desengaltats. Era per miracle que aquells ca\u00e7adors de motlle duguessin una pe\u00e7a penjant del sarr\u00f3 complicat i lux\u00f3s, mes en canvi solien dur una fam de voltor, i aix\u00ed que entraven com una tempesta en la casa no hi havia prou ous per a fer-los truites ni prou temps per a matar pollastres i coure\u2019ls a marxes dobles. I mentre menjaven cada un per quatre, la Mila els veia divertir-se follament, fent brometes de criatura, admirant-se ells mateixos de cua d\u2019ull el vestit bonic o l\u2019aire b\u00e8l\u00b7lic, i contant proeses hiperb\u00f2liques amb un aplom i envergadura tota cyranesca. A la dona tamb\u00e9 la divertien a sa manera aquells alegrois entremaliats de marrecs que han fugit d\u2019estudi, i comparava en son mag\u00ed aquells ca\u00e7adors d\u2019estrena amb els de l\u2019encontrada, tots r\u00fastics i malportats, amb una cal\u00e7a a garr\u00f3 i l\u2019altra doblegada, amb les espardenyes rebentades i la canana lligada amb cordill, mes amb el morralet paridor tot encrostat de sang seca i els canons de l\u2019escopeta esqueixalats de l\u2019extrem com una randa, a for\u00e7a d\u2019escupir plom feridor.<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Altres vegades les colles eren m\u00e9s pacifiques, de gent morigerada, de fam\u00edlies devotes que, amb son capell\u00e0 corresponent, anaven a fer dir una missa a Sant Pon\u00e7 en compliment d\u2019una prometen\u00e7a feta en tr\u00e0nsit apurat. Aquelles colles, un cop o\u00efda la missa, tamb\u00e9 reien i gatejaven, per\u00f2 amb tota una altra mena de gatejar, m\u00e9s reposat i platxeri\u00f3s que el dels primers.<\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>(&#8230;)<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Arrel de la festa de sant Pon\u00e7, el matrimoni es trob\u00e0 dins d\u2019una greu crisis econ\u00f2mica per culpa d\u2019en Matias.\u00a0Amb tot aix\u00f2, la Mila va entrant en una depressi\u00f3 m\u00e9s i m\u00e9s gran ja que la seva solitud va en augment.\u00a0Tots els problemes se li ajunten ja que l\u2019Arnau no ha tornat a visitar-la i l\u2019 hivern ha arribat provocant que gaireb\u00e9 ning\u00fa pugi a l\u2019ermita.\u00a0Tamb\u00e8, en Matias es passa els dies fora de casa en companyia de l\u2019\u00c0nima i el pastor s\u2019emporta a en Baldiret a fer dames amb el mestre.\u00a0Al tram final del cap\u00edtol, el pastor es troba a la Mila plorant i, segons ell, t\u00e9 el mal de muntanya. Despr\u00e8s de xerrar amb ell, la Mila acabar acceptant d&#8217;acompanyar-lo un dia a paturar. I sabrem que li va b\u00e9 perqu\u00e8 sent reviscolar la seva \u00e0nima.<\/strong><em> (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de Cl\u00e0udia Vilanova)<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/31-MJM-3228-Boira.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6194 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/31-MJM-3228-Boira.jpg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"275\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019estiu passa amb les visites dels ca\u00e7adors de ciutat. Heu vist mai aquests ciclistes de diumenge tan ben equipadets que s\u2019apleguen als bars&#8230;? Tan boniquets anaven aquests ca\u00e7adors que s\u2019envegen la roba els uns als altres i que no encerten una pe\u00e7a ni per casualitat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tamb\u00e9 hi van d\u2019altres colles. Com aquella en qu\u00e8 una mare rica i desesperada de no trobar remeis hi va amb el seu fill escroful\u00f3s. En ajudar a rentar-lo i veure\u2019l raqu\u00edtic i ple de bonys, deixant-se fer com una\u00a0cosa humana asexuada, pensa per primer cop que potser la maternitat no \u00e9s nom\u00e9s una\u00a0font de ventures, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot ser un c\u00e0stig a terminis per un crim com\u00e8s en una altra vida.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Passa els dies sola. En Matias va a captar per la plana. Despr\u00e9s de la festa de Sant Pon\u00e7, no nom\u00e9s s\u2019havien trobat arru\u00efnats, sin\u00f3 que havien aparegut un munt de deutes confessats per en Matias. Tanta \u00e9s la seva angoixa que\u2026 accepta de quedar-se els diners que ell capta en nom del sant. Ell no hi veu mal, ella no suporta la vergonya. I el pastor , en un judici mut, resulta implacable. I ella, que hagu\u00e9s volgut resultar resplendent davant d\u2019aquell home, se sent m\u00e9s envilida als seus ulls que un lladre de cam\u00ed ral, que almenys es juga la vida.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Esperen un cop de sort. Per\u00f2 cada dia la tenen m\u00e9s lluny i estan m\u00e9s atrapats en la mis\u00e8ria moral. A partir del setembre, gaireb\u00e9 no ve ning\u00fa o, qui ho fa, ja es porta el berenar.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I ja veu venir l\u2019hivern a gambades. Amb el rebost buit i la post sense pans. I a ella, se li agreja el car\u00e0cter. I comen\u00e7a a estalonar el seu marit i a fer-lo anar a bucar cada c\u00e8ntim. I ell acaba obeint-la en tot. I s\u2019aprima de bellugar-se i fa un posat menys mandr\u00f3s, m\u00e9s com el dels altres homes. Ella sap que no serveix de res que capti i se sent mereixedora d\u2019un c\u00e0stig, per\u00f2 no s\u2019atura. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Matias torna tard i el pastor l\u2019avisa <span style=\"color: #ff99cc;\">que no volti de nits amb diners.<\/span> Ella, sentint-ho, deixa d\u2019inquietar tant el seu home.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un dia no ve i diu <span style=\"color: #ff99cc;\">que s\u2019ha recollit a casa l\u2019\u00c0nima<\/span>. El pastor tem que sigui pitjor el remei que la malaltia. I comencen a sovintejar les sortides de dos o tres dies. Ella rondina i ell diu que s\u00ed, per\u00f2 acaba fent el que li d\u00f3na la gana. I cada dia marxa m\u00e9s d\u2019hora i s\u2019esmuny com una anguila quan ella el vol atrapar. Aviat compr\u00e8n que alguna cosa contr\u00e0ria a ella ha entrat en la vida del seu home, que se li escapa encara m\u00e9s que abans.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sent la Mila un profund despit de b\u00e8stia encadenada i mossega de nits el coix\u00ed, sola en el seu llit. La sensaci\u00f3 que anem tenint els lectors \u00e9s que un cop prenem una decisi\u00f3 err\u00f2nia, n\u2019anem encadenant d\u2019altres amb la il\u00b7lusi\u00f3 de resoldre la primera i, \u00e9s clar, obtenim el resultat contrari al que voldr\u00edem.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I en Matias torna cada cop m\u00e9s pobre i amb m\u00e9s pressa per marxar. I el pastor li diu que el va veure un dia voltant pel mig de la muntanya amb\u00a0aquella animeta de penjat, en comptes d\u2019anara a captar.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I a l\u2019ermita, ara ja no hi ha ning\u00fa de deb\u00f2. Passa, a finals d\u2019octubre, els dies sola del tot. L\u2019envaeix la tristor m\u00e9s dolorosa. I plora d\u2019angoixa fins al xisclet hist\u00e8ric. Passa hores al llit o asseguda fugint de la claror.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Fins que el pastor li diu que prou, que vindr\u00e0 amb ells a pasturar el bestiar. De fet, no s\u2019hi est\u00e0 tan malament com a la forca.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I es revifa.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Beceroles<\/span><\/em>: Llibre, cartell, per aprendre les lletres. Primers rudiments d\u2019una ci\u00e8ncia, d\u2019un art.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Entortolligats<\/span><\/em>: Corvat. Prendre forma d\u2019un cercle.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Escroful\u00f3s<\/span><\/em>: Relatiu o pertanyen a l\u2019escr\u00f2fula. Malaltia caracteritzada per l\u2019inflament dels ganglis limf\u00e0tics, especialment els del coll, amb tend\u00e8ncia al desenvolupament d\u2019inflamacions cr\u00f2niques de la pell, de la membrana mucosa, dels ossos, etc.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Palesament<\/span><\/em>: D\u2019una manera palesa. \u00c9s a dir, clara, evident.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL IX<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Mila no hi pos\u00e0 cap impediment ni resist\u00e8ncia, com si tingu\u00e9s la voluntat esmorte\u00efda o segrestada; i l\u2019endem\u00e0 es deix\u00e0 dur darrera la ramada mansament, amb una mansuetud de criatura de mames. Pel cam\u00ed el pastor an\u00e0 entretenint-la amb sa conversa, despr\u00e9s s\u2019aturaren a fer beguda sota la Volva, m\u00e9s tard vei\u00e9 al vailet jugar a bili i apedregar els aires amb la fona, i m\u00e9s tard encara confegiren tots dos les beceroles que el pastor duia al sarr\u00f3&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Quan davallaven per la costellada de cetaci del Roqu\u00eds Mitj\u00e0, i les ovelles es precipitaren envestint-se unes a les altres, cap a l\u2019ermita, la dona record\u00e0, tota estranyada, que de molts dies en\u00e7\u00e0 aquell era el primer que havia passat sense donar-se\u2019n compte; i una alenada de fresca estimulant, anunciadora del proper capvespre, l\u2019abrig\u00e0 de dalt a baix i sembl\u00e0 desensopir-la, reviscolant-li gratament les mortes energies.<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/vidaenrera.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6111\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/vidaenrera.jpeg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"210\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XII<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abVIDA ENRERA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>La tardor regnava i el temps havia refrescat bona cosa. Era una tongada de dies grisos, en els que la boira planava sobre tot, fonent les llunyanies i velant de casta poesia la muntanya. Ni un esclat de resplendor, ni un relleu de plans remarcable feria la mirada, que es podia fixar reposadament arreu, sense por d\u2019enlluernaments ni pampallugues. Tot prenia l\u2019aparen\u00e7a suau i esborradissa de les coses de somni quiet, i semblava convidar l\u2019esperit a endolcir i\u00a0<u>apaivagar<\/u>\u00a0tamb\u00e9 tots sos ressalts i crueses.\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Pel mig d\u2019aquells paisatges temperats, plens de rep\u00f2s encalmador, com figures animalades d\u2019un quadre immens, vagava amb sos acompanyants la Mila, lentament, lentament, passejant pertot les perplexitats virginals de sa\u00a0<u>convalesc\u00e8ncia<\/u>.\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Havia anat refent-se de mica en mica, amb una catxassa reveladora de bons auguris, i de son\u00a0<u>revifament<\/u>\u00a0acompassat en treia sorpreses i deliquis imprevistos. Com si la m\u00e0 divina hagu\u00e9s llevat el\u00a0<u>fibl\u00f3<\/u>\u00a0a les avespes de ses penes, aquestes ja no la punxaven com abans, contentant-se amb rodar-li pel cap sense mal\u00edcia o brunzint sordament amb una mena de musiqueta can\u00e7onera que no arribava a impacientar-la. L\u2019ermita ja no era per a ella el lloc desagrad\u00f3s on la tenien encarcerada a viva for\u00e7a, sin\u00f3 el niu, l\u2019aixopluc on es recollia, com els aucells, en les hores de rep\u00f2s, en qu\u00e8 no podia volar.\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Les solit\u00e0ries aspreses de la muntanya (&#8230;) es tornaven paratges d&#8217;esbargiment atract\u00edvol, en qu\u00e8 sentia fondre&#8217;s les hores del dia sense recan\u00e7a i sense neguits turmentadors. Fins en Matias s&#8217;havia convertit en el pro\u00efsme tolerable, contemplat amb ben\u00e8vola indifer\u00e8ncia del cim estant d&#8217;una pac\u00edfica serenor; ja no el renyava, ja no el perseguia amb ses censures&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ja era el temps de tardor. Ara, la capella ja no \u00e9s aquell lloc on la Mila se sentia tancada, sin\u00f3 que la utilitzava de niu, per refugir-se. Cada vegada que el Pastor i la Mila parlaven, s\u2019allargaven les seves converses i ell li ensenya com actuar all\u00e0 dalt de la muntanya, i vigila com va l&#8217;\u201caprenentatge de la muntanyenca\u201d. Un dia, a la punta de Miranius, la Mila recorda i explica el seu passat, i \u00e9s aquest el que ha de deixar a un costat i reflexionar sobre aquest per poder progressar en el futur. Necessita saber d\u2019on ve per poder avan\u00e7ar com a dona i persona que \u00e9s. Ella ja no es recordava del seu casament amb en Matias, necessita adaptar-se a aquella solitud muntanyosa a la que li havia portat aquell home amb el que es va casar, que ir\u00f2nicament, ho havia fet tamb\u00e9 per escapar d\u2019aquella soledat. Llegenda del senyor de Llisquents. I a la fi, la pregunta: com s&#8217;ho fa el pastor per saber tantes belles hist\u00f2ries? <\/strong><em>(T<\/em><em>ranscripci\u00f3 i s\u00edntesi de Juan A. Toledano L\u00f3pez i Iman Attabi).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6196 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana4.jpeg\" alt=\"\" width=\"265\" height=\"266\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La tardor regnava i el temps havia refrescat bona cosa. La Mila s\u2019ha refet i les penes li ronden pel cap\u00a0sense mal\u00edcia. L\u2019ermita \u00e9s ara un refugi i no una pres\u00f3. El lligam amb en Matias est\u00e0 trencat i des del cim d\u2019una\u00a0pac\u00edfica serenor, se\u2019l mira amb indifer\u00e8ncia. Viu en lenta harmonia. I viu enrera, recordant. I conversa amb el pastor. Li ha ensenyat d\u2019anar per la muntanya i li ha fet perdre la por.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I recorda la seva tia, que li era padrina, i que la va recollir en morir la seva mare. Filla d\u2019uns pares vius, s\u2019hagu\u00e9 casat amb un home com en Matias? Un personatge desprotegit a l\u2019abast de la mala decisi\u00f3 d\u2019acceptar en Matias?\u00a0 El seu oncle era barquer. Travessava el riu quan no hi havia el pont. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quin riu&#8230;? El Fluvi\u00e0. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quin poble&#8230;? Sant Pere Pescador\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I la descripci\u00f3 dels seus records d\u2019infantesa \u00e9s tamb\u00e9 antol\u00f2gica:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els paisatges, la conviv\u00e8ncia, les flors\u2026 <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I que l\u2019oncle carnal era depressiu com ella. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I ens assabentem del primer dia que la va veure en Matias: ens hi fa arribar seguint la hist\u00f2ria de la barca. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Matias era, doncs, un noi de muntanya que havia baixat al pla a treballar en la nova f\u00e0brica que ha esguerrat el paisatge de la Mila.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I quan arriba a pensar en en Matias, calla i s\u2019entristeix. \u00c9s el moment que el pastor comenci a explicar rondalles. Com la del senyor de Llisquents i les cabiroles.\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I la Mila acaba per perdre de vista la seva petitesa humana\u00a0per a entrar de ple en la vida fant\u00e0stica de la muntanya\u00a0gr\u00e0cies al conjur de la fantasia del seu amic, el pastor. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A la Mila se li desperta el sentit d&#8217;all\u00f2 meravell\u00f3s. Es despert\u00e0 en ella com una nova consci\u00e8ncia superior. I, alhora, se li desperta devoci\u00f3 per aquell homenet -el pastor- que l\u2019havia fet remuntar a aquells espais serens..<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Amb mirada enamorada li demana com \u00e9s que sap tantes coses i ell diu que no <span style=\"color: #ff99cc;\">\u00abfai res per a sebre res, ermitana\u00bb<\/span>. I li explica lentament que les rondalles m\u00e9s llargues les inventa ell, inspirat per Nostre Senyor. I li ho diu amb una innoc\u00e8ncia tal que ella se sent pols davant l\u2019al\u00e7ada de l\u2019elegit.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">S\u2019esgarri\u00ef<\/span><\/em>: Fer que (alg\u00fa, alguna b\u00e8tia) perdi el cam\u00ed. Abandonar el dret cam\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Consirosa<\/span><\/em>: Absorbit per un pensament qaue preocupa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Catxassudament<\/span><\/em>: A poc a poc.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Apaivagar<\/em><\/span>:<\/b><strong>\u00a0fer calmar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Convalesc\u00e8ncia<\/span><\/em>:\u00a0estat que recobra una persona despr\u00e9s d\u2019estar malalt.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Revifament<\/em><\/span>:\u00a0revifada, efecte.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Fibl\u00f3<\/span>:\u00a0Agull\u00f3<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Aixopluc<\/em><\/span>:\u00a0Lloc on posar-se a cobert de la pluja.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Gorgs<\/span><\/em>: Clot pregon en el llit d\u2019un corrent d\u2019aigua, on aquesta s\u2019entolla o alentgeix el curs. Estany de muntanya.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XII<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0El pastor es tir\u00e0 el pelut enrera, i la pal\u00b7lidesa de son front, prenyat de pensaments, sembl\u00e0 fer una mena de resplendor.<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Unes, les m\u00e9s petites \u2014respongu\u00e9 amb lentitud\u2014, me les contaren els avis de Sant Pon\u00e7; les altres&#8230; Nostro Senyor&#8230;<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0I com vei\u00e9s que la dona seguia mirant-lo sense pestanyejar, aclar\u00ed la misteriosa resposta:<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Con vegi un paratge nou de la muntanya, m&#8217;assegui tot solic i me&#8217;l miri b\u00e9 una bella estona; i mirant-me&#8217;l, senti un escalfor en la boca del cor, i de mica en mica aqueia escalfor me se&#8217;n pugi en amunt com una fumera, i m&#8217;ompli el cap i me fa rumiar, rumiar&#8230; I com si una veu me les an\u00e9s dient, me v\u00e9nen totes les coses que hi deuen havere passades en aqueis paratges&#8230; I per aix\u00f2 jo digui que me les conti Nostro Senyor, perqu\u00e8, digueu: \u00bfpot \u00e9ssere altra que la veu de Nostro Senyor aquesra que un hom se senti ac\u00ed dedins con rumia?<\/strong><\/span><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0I en els ulls serens del creador hi resplend\u00ed la fermesa d&#8217;una santa convicci\u00f3, eternament innocent de presumpcions, mentre la Mila sentia que, davant l&#8217;altesa de l&#8217;elet, ella s&#8217;humiliava fins a la pols de la terra.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XIII<\/span> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/elcimalt.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6112\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/elcimalt.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"248\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abEL CIMALT\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>Havia arribat l&#8217;hora en qu\u00e9 el pastor deixava l&#8217;ermita per a tancar durant tota la hivernada al mas de Sant Pon\u00e7, en la ja\u00e7a gran, arrecerada sota l&#8217;immens cap gran\u00edtic de la Nina Blava. Coneixent per ci\u00e8ncia i experi\u00e8ncia que ell era l&#8217;\u00e0nima d&#8217;aquella casa i que, fora ell, la dona quedaria a merc\u00e8 dels desconhorts que l&#8217;assetjaven, havia procurat retardar sa baixada tot lo possible, per\u00f2 ja no podia esperar m\u00e9s. Tenia a sobre l&#8217;\u00e8poca de les pluges i m\u00e9s d&#8217;un dia el ruimeig seguit l&#8217;havia privat de traure el bestiar, obligant-lo a ell a passar les hores mortes a la cuina, fent qualsevulla fotesa sobrera o conversant amb els cabrers de Murons i de Ridorta que tamb\u00e9 s&#8217;havien tingut de refugiar all\u00ed a mig pasturar ses b\u00e8sties; a Sant Pon\u00e7 ja se li havien queixat alguna vegada perqu\u00e8 tardava tant, amb l&#8217;excusa de que En Baldiret perdia els estudis, per\u00f2 en realitat perqu\u00e8 els dolia la minava d&#8217;adob que aquella tardada representava per corral; i fins l&#8217;\u00c0nima, la mala avespa de l&#8217;\u00c0nima, un dia que es trob\u00e0 tu per tu amb Marieta del mas en els relliscalls de la Calavera i el cam\u00ed els oblig\u00e0 a marxar plegats una estona, s&#8217;atrev\u00ed a dir-li que no l&#8217;esperessin pas a baix en tot l&#8217;hivern, al pastor,\u00a0<u>puix<\/u>\u00a0tenia massa\u00a0<u>quefers<\/u>\u00a0en l&#8217;ermita, ara que en Matias n&#8217;era sempre fora i ning\u00fa li feia nosa. La Marieta recont\u00e0, fent-ne\u00a0al\u00e7aprem\u00a0de la seva idea, aquella malignitat de l&#8217;\u00c0nima, i el pastor, malgrat haver repost a la jove amb una mitja rialla tranquil\u00b7la i\u00a0<u>platxeriosa<\/u>, s&#8217;havia dit resoltament a ell mateix que era hora de deixar l&#8217;ermita d&#8217;una vegada. Aquella vetlla ho particip\u00e0 a la Mila. Estaven tots tres, ella ell i el nen, a la cuina, fent paret vora la llar; en Matias no havia pujat encara o, el que era m\u00e9s segur, no pujaria ja.\u00bb\u00a0<\/strong><\/em><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>(&#8230;)<\/strong><\/em><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cap\u00edtol comen\u00e7a amb que el pastor deixa l&#8217;ermita ja que ha arribat l&#8217;hora de marxar perqu\u00e9 arriba l&#8217;hivern. El pastor va sortir pel mat\u00ed juntament amb la Mila, perqu\u00e8 li va prometre que pujarien junts al Cimalt.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila es sentia molt c\u00f2moda amb el pastor, tenia sensacions molt agradables i sentiments contradictoris quan estava amb ell. Tenia una inquietud i un sensaci\u00f3 d&#8217;ofec, va despertar de nou el seu sentiment de desig i estava molt feli\u00e7, com mai ho havia estat. Aix\u00f2 no li passava amb el seu marit, i sent que no hi ha cap punt de comparaci\u00f3 com quan va pujar a l&#8217;ermita amb el Matias.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0Ella sent atracci\u00f3 pel pastor i li diu que sense ell s&#8217;hauria mort a la muntanya. Anaven parant perqu\u00e8 la Mila estava molt cansada. Finalment, va arribar un moment en el qual la Mila va sentir uns impulsos de besar al pastor, per\u00f2 va apar\u00e8ixer alg\u00fa i va passar com un llampec sense deixar rastre.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caterina8.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6197 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caterina8.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"225\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"entry-content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Triga massa el pastor a tancar el bestiar perqu\u00e8 hiverni al mas de Sant Pon\u00e7. En Baldiret no pot anar a estudi i els del mas perden l\u2019adob que fan els xais. Sap en Gaiet\u00e0 que, sense ell, ella es marcir\u00e0. Fins que l\u2019\u00c0nima diu a la jove del mas que el pastor, sense en Matias que li faci nosa, t\u00e9 moltes coses a fer a l\u2019ermita.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Aix\u00ed \u00e9s que el pastor se n\u2019ha d\u2019anar. Abans, ella vol que la porti al Cimalt. I es lleven encara de nit un dilluns. Tot pujant, del fred, ella se li arramba. Ell mig somriu, per\u00f2 torna a mirar endavant. La Mila sent una cosa que sent sovint: quan se li acosta, ell sembla absent. Va caminant al darrere i li ve una por irracional. Tanta, que xiscla per l\u2019esgarrapada d\u2019una branca i es precipita cap al pastor. Ell la plany perqu\u00e8 encara la veu poruga. I tornen a caminar de costat, els cossos fregant-se a vegades. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El trajecte s\u2019esdev\u00e9 per un paisatge fantasmag\u00f2ric. Quan passen pel Clot dels Llamps, li adverteix que<span style=\"color: #ff99cc;\"> si t\u00e9 alguna\u00a0animeta dolenta\u00a0per enemiga, que no hi passi, que \u00e9s molt f\u00e0cil fer-li caure una pedra al damunt<\/span>. \u00c9s evident que pensa en ell mateix. Per\u00f2 l\u2019expressi\u00f3 amo\u00efnada del pastor fa pensar a la Mila: <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00bfI si fos ell mateix l\u2019animeta dolenta de qu\u00e8 parlava i, de repent, es gir\u00e9s contra\u00a0mi&#8230;? Tenen tantes d\u00e8ries els homes&#8230;! I recorda all\u00e0 mateix com el desig va fer malb\u00e9 la seva relaci\u00f3 amb l\u2019Arnau. I aviat veu clar que si en Gaiet\u00e0\u00a0l\u2019hagu\u00e9s presa entre sos bra\u00e7os, (\u2026) s\u2019hauria deixat prendre mansament, joiosament.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per\u00f2 el pastor no est\u00e0 per aquestes q\u00fcestions, nom\u00e9s pensa a caminar. Ella se sap desitjable, saborosa. Els viciosos de l\u2019aplec primer, els ca\u00e7adors despr\u00e9s,\u00a0la cobejaven. Per qu\u00e8 no\u00a0aquells dos homes- en Matias i el pastor- als quals ella hagu\u00e9s volgut fer do gener\u00f3s de si mateixa&#8230;?\u00a0El pastor nom\u00e9s \u00e9s per ella una provid\u00e8ncia, com per als del mas, per a en Baldiret i per a les b\u00e8sties. I, de sobte, aquella provid\u00e8ncia toc\u00e0 el bra\u00e7 de la dona, que f\u00e9u un salt. <span style=\"color: #ff99cc;\">Sembleu d\u2019argent viu<\/span> (mercuri), diu ell. Li volia dir que ara ja poden parlar, que ja s\u2019hi veu. Mentre anaven per llocs foscos, prefereix vigilar.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I tots dos tenen ganes d\u2019anar al cel: per\u00f2 una de deixar-s\u2019hi caure, l\u2019altre d\u2019enlairar-s\u2019hi. Segueixen caminant amunt, sense cam\u00ed amb les mates encara cobertes de gebre.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I recorda la Mila la primera trista pujada amb en Matias, casats de nou. I com se li ha enfonsat tot. Per\u00f2 aquesta pujada \u00e9s rejovenidora.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Veuen l\u2019ermita des de dalt. I ella pensa que sovint havia volgut trobar-se sola amb el pastor: i ves, res de res.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Gaiet\u00e0 est\u00e0 content de veure-la refeta. Es troben un pastor de cabres, que en Gaiet\u00e0 titlla de gandul. La Mila li proposa de baixar per un altre cant\u00f3, molt m\u00e9s costerut: no vol tornar a passar pel coll on ha tingut mals pensaments.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00c9s el moment en qu\u00e8 veiem com el pastor esberla el cap d\u2019una llebre amb una pedra llan\u00e7ada amb una fona. Si ens hi fixem, en el parlar i en les accions del pastor, sempre s\u2019hi barreja la viol\u00e8ncia i la sang. Com quan li ha dit que\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">la matinada seria fresca com una fulla de daga<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan es preparen per coure el llebrot, la Mila sent un impuls irrefrenable de besar. Just es tombava cap al pastor que tots dos miren instintivament amunt i hi veuen una figura humana. <span style=\"color: #ff99cc;\">Tot el dia havia sabut el pastor que els vigilava<\/span>, diu el pastor amb\u00a0l\u2019expressi\u00f3 cruelment resolta del combatent a mort. I esventra la llebre.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">D\u2019esquitllendes<\/span><\/em>: Esquivant, fugir sense que altri se n\u2019adoni.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Pudibundesa<\/span><\/em>: Pudor.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Empedre\u00efda<\/span><\/em>: Apoderat\/da d\u2019un costum o vici.<\/strong><\/span><\/li>\n<li>\n<div lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Puix<\/em><\/span>:<\/b><strong>\u00a0Despr\u00e9s, tot seguit.<\/strong><\/span><\/div>\n<div lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Quefers<\/span><\/em>:\u00a0Que fer.<\/strong><\/span><\/div>\n<div lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Platxeri\u00f3s\/ -a<\/span><\/em>:\u00a0Adj. Agradable, delit\u00f3s<\/strong><\/span><\/div>\n<\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Maurant<\/span><\/em>: Remoure amb premudes repetides (alguna cosa) per estovar-la, per barrejar-ne les parts constituents.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XIII<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Sense saber per qu\u00e8, \u00a0sense haver sentit la m\u00e9s petita fressa, sense obeir a cap signe exterior, el pastor i ella, d&#8217;un mateix moviment instintiu, aixecaren el cap, alarmats per guaitar enlaire. Quedaren sense bleix. All\u00e0, als cims dels canons de l&#8217;Orgue, un grup obscur, un altre cap hum\u00e0 \u00a0que planava en l&#8217;altura, sobre els seus, es feu vivament enrera i desaparegu\u00e9 sense deixar rastre.\u00a0No fou m\u00e9s que una visi\u00f3 de llampec, que una sospita quasi b\u00e9, i malgrat aix\u00f2 la dona i l\u2019home demoraren \u00e8rtics, sense pestanyejar, per m\u00e9s d\u2019un minut, veient encara sota el cel, com si hi hagu\u00e9s restat estampada, la taca fosca del cap i la mirota blanca d\u2019unes dents de xacal.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0El pastor fou el primer en revenir-se. En son rostre desfigurat hi aparegu\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 cruelment resolta del combatent a mort. D\u2019una urpada clav\u00e0 els dits al pelut i l\u2019estreny\u00e9 carrisquejant les dents, com per a esbravar la primera embranzida d\u2019un anhel destructor: despr\u00e9s mir\u00e0 fixament a la dona.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Heu vist? \u2014va preguntar-li amb lentitud\u2014. Com hi ha D\u00e9u<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>l\u2019esperavi tot avui: n\u2019estavi cert de que ens seguia els passos. Mes, ah! \u2014i son rostre plac\u00e8vol s\u2019enroent\u00ed d\u2019una foguerada\u2014: que em cerqui pas el cos, que me\u2019l cerqui pas! Perqu\u00e8, vos ho juri de cor, far\u00e0 una mala fi!<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0I d\u2019un cop certer de ganivet, esbotz\u00e0 ardidament el ventre del llebrot.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creucimalst.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6113\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creucimalst.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"209\" \/><\/a>CAP\u00cdTOL XIV \u00abEN LA CREU\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em> \u00a0Totes les serenors de sa alegria s&#8217;havien fos amb les nuvolades de la preocupaci\u00f3 que els invad\u00ed.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0El pastor, poc despr\u00e9s d&#8217;escorxat el llebrot, guarn\u00ed un fog\u00f3 en un clotarall de roques, hi pos\u00e0 unes graelles fetes amb brocs retorts d&#8217;un server solitari que hi havia all\u00e0 a prop, i en les graelles hi espaterr\u00e0 el cad\u00e0ver, obert per la meitat a tall de llibre i ben rebregat de dins i fores amb un gra d&#8217;all i quatre gotes d&#8217;oli. Amb aquell adob i de sa mateixa sang a mig esc\u00f3rrer, el llebrot es rost\u00ed i ells, capbaixos i remugant cadasc\u00fa sos pensaments, se&#8217;l menjaren a cremadent i amb gana, mes sense pler (&#8230;)\u00a0<\/em><\/span><\/strong>(Transcripci\u00f3 de Clara Perramon i Chaymae Kchetal)<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cl\u00edmax de la novel\u00b7la arriba al punt \u00e0lgid en dos moments:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un, quan la Mila descobreix el mar: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c\u00bfQu\u00e8 era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digu\u00e9 amb una paraula sola, amb una paraula m\u00e0gica: -La mar\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019altre, quan la Mila pregunta:<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u201cI la Creu, on \u00e9s? Encara no l\u2019he vista\u2026\u201d<\/em><\/span>. I el pastor li explica aquella espantosa i torbadora llegenda succe\u00efda en la vila de Murons: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c-Deu fere cinc o sis cent\u00faries\u2026\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6198 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana3.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"301\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Lamentablement el llebrot a la brasa no els fa plaer. Ella busca l\u2019\u00c0nima amb la mirada, per\u00f2 ell li diu que no cal. I que aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019acabar. Ella diu que li comen\u00e7a a fer por. I ell li respon que no temi mentre ell visqui. I ella es diu que l\u2019estima&#8230;! Per\u00f2 ara (un cop casada) f\u00f3ra una baixesa. I aquesta baixesa \u00e9s del que se sent acusada per la mirada de l\u2019\u00c0nima .<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila dubta confusa, per\u00f2 acaba concloent que aquell\u00a0estimar incomplet i antinatural \u00e9s el m\u00e0xim a qu\u00e8 pot aspirar. I lloa el pastor del mateix que abans l\u2019acusava: de\u00a0la quietud de desitjos. Per\u00f2 es repeteix que <span style=\"color: #ff99cc;\">ell l\u2019estima com a\u00a0darrera taula de salvaci\u00f3<\/span>.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De cop, en la pujada, ella s\u2019espanta: el cam\u00ed carena i tenen caient a un costat. Si no vigilen, cauran.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan arriben al capdamunt, no veu d\u2019entrada la Creu. Per\u00f2 sent l\u2019olor de tots els aromes de la muntanya:\u00a0el cim enter semblava un alipteri. I quan en Gaiet\u00e0 la fa mirar a baix, sent\u00a0les arreletes dels cabells a trav\u00e9s de sa closca. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per la descripci\u00f3 que ens en fa Caterina Albert, comprenem que les refer\u00e8ncies geogr\u00e0fiques de la novel\u00b7la s\u00f3n fruit de la imaginaci\u00f3 de l\u2019autora, elaborades a partir de molt pocs elements de la realitat. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I sembla que la Mila veu, all\u00e0 lluny, per primer cop, la mar&#8230;! O sigui que la refer\u00e8ncia de Sant Pere Pescador de fa dos cap\u00edtols prenia la imatge del poble real, per\u00f2 el context geogr\u00e0fic en qu\u00e8 ens situa l\u2019autora \u00e9s volgudament irreal. De fet, ens ha posat el Pirineu al sud&#8230;! La mar, s\u00ed. La mar a llevant.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Mila demana al pastor per la creu. I la creu no hi \u00e9s. El pastor n\u2019explica la llegenda. Des d\u2019aleshores, sempre que ha de passar una desgr\u00e0cia, se sent dringar l\u2019esquellinc.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Parlant d\u2019en Matias, li explica el pastor que ara\u00a0\u00e9s jugador de taleia\u00a0i que l\u2019\u00c0nima se n\u2019aprofita. Tot ve de quan ella no es trobava b\u00e9 i li va deixar corda. Ell absol la Mila de tota responsabilitat. I comenta com <span style=\"color: #ff99cc;\">\u00e9s de dolenta la vida a les viles<\/span>. Una vegada li van oferir de muntar una carnisseria, per\u00f2 no en va voler saber res. I aix\u00f2 que no hi havia tant de vici, fa trenta-cinc anys.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Trenta-cinc anys, dieu&#8230;?\u00a0I arribem a l\u2019escena culminant de la novel\u00b7la. D\u2019aqu\u00ed, cap avall. \u00c9s d\u2019aquells moments literaris que un sempre recorda.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Vos en feia una quarantena\u2026<\/span>\u00a0Ell \u00e9s l\u2019\u00fanic suport, tot el suport que t\u00e9. En ell hi confia. En ell es repenja.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Pel gener vinent\u00a0(\u2026), ne fai seixanta-quatre.<\/span>\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Davant del seu l\u2019astorament, ell pensa que li deu costar de creure i li aporta dates i records. De la impressi\u00f3 que sent, la Mila fa petar els dits tancant els punys.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Seixanta-quatre anys&#8230;!<\/span> Errada dolorosa, cosa repugnant, la que li havia passat\u2026!\u00a0I baixant junts, mentre el pastor cova l\u2019odi contra l\u2019\u00c0nima, ella el va analitzant i va comprenent la magnitud del seu error. Aquest vell amb \u00e0nima de jove, el contari del seu marit: l\u2019anomalia que la persegueix i li emmetzina la vida&#8230;!:\u00a0tot perdut\u00a0(\u2026)\u00a0Un negat\u2026! Un vell\u2026!\u00a0Pensa a saltar daltabaix. Quan ell li d\u00f3na la m\u00e0, el seu contacte li sembla repugnant.\u00a0Un negat\u2026! Un vell\u2026!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quin t\u00edtol tan escaient per a aquest cap\u00edtol!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Garrigues<\/span><\/em>: Matollar dens de garrics o d\u2019arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura, persistent tot l\u2019any.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Alipteri<\/em><\/span>: Cambra on els grecs es perfumaven en sortir del bany.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Capmoixa<\/span><\/em>: Amb el cap baix, mostrant estar moix, trist.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Redingrava<\/span><\/em>: Tornar a fer sonar un objecte de metall o de vidre.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Taleia<\/span><\/em>: D\u00e8ria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Ei<\/span><\/em>: expressi\u00f3 usada per cridar l\u2019atenci\u00f3 a alg\u00fa, rectificar una cosa o saludar en entrar a una casa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XIV<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 \u00a0 <strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0L&#8217;emparell\u00e0 de pensament amb el seu home. Aquest, un jove amb \u00e0nima de vell; i l&#8217;altre, un vell amb aparences de jove. En tots dos l&#8217;anomalia, l&#8217;eterna anomalia que la perseguia a ella sense parar, emmetzinant-li i destruint-li la vida&#8230;! La dona torn\u00e0 a sentir la negra desolaci\u00f3 exasperada del ven\u00e7ut contra dret i ra\u00f3. \u2014Tot desfet, tot perdut per arreu!&#8230; Un negat!&#8230; Un vell!&#8230; \u2014I es mossegava els llavis fins a fer-los sagnar, i el seny se li entrebolia.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014\u00bfPer qu\u00e8 no allargar un peu m\u00e9s del degut i acabar d&#8217;una vegada, rodolant de dalt a baix per la roquetera? \u2014s&#8217;arrib\u00e0 a preguntar, tot baixant amb compte i assegurant-se, ara un pas, ara un altre&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0En un boc\u00ed m\u00e9s perill\u00f3s, el pastor li don\u00e0 la m\u00e0 per a agunatar-la. Aquell contacte, aleshores, fou tan repugnant a la dona, que li revolt\u00e0 les sangs. Atraccions, escalfors, pecadors desitjos del Pas de Llamps, que baixos, que ignominiosos, li semblaren ara!<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0Quan arrib\u00e0 a l&#8217;ermita es sentia el cor flac i el cap com una esfera buida amb clova dolorosa. De la gran passejada d&#8217;aquell dia no en servava m\u00e9s que la tortura de la impressi\u00f3 depriment.<\/em><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Un negat!&#8230; Un vell!&#8230; Un negat!&#8230; Un vell!&#8230;<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/tempesta2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6115\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/tempesta2.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"207\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XV<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abLA RELLISCADA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">La Mila tornava a tenir els peus a terra. Caiguda com d&#8217;un niu de son estrany emprendament, s&#8217;havia trobat de cop i volta sola i encarada amb la realitat. Ja no somniava, ja no esperan\u00e7ava, ja no temia, amb cap d&#8217;aquelles temences imprecisables que la obsedien abans. La pujada al Cimalt l&#8217;havia sotraguejada tan fortament, que en trontollaren fins els fonaments de son \u00e9sser, restant-li despr\u00e9s un desenquadernament de cosa descomposta, que anant dies es convert\u00ed en la calma aplanada de la resignaci\u00f3. A l&#8217;endem\u00e0 d&#8217;haver-se&#8217;n anat per tota la hivernada el pastor i el vailet, i novament absent en Matias, la dona pos\u00e0 en ordre totes ses coses, que tenia encara for\u00e7a descuidades de sa malaltia en\u00e7\u00e0, i un cop esteranyinada la casa, repassades les robes i bescavat l&#8217;hort, se n&#8217;an\u00e0 a Murons a cercar alguns queviures. De passada entr\u00e0 al mas de Sant Pon\u00e7, on no havia estat feia setmanes, d&#8217;en\u00e7a que no baixava d&#8217;aquella banda.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Eren prop de les onze, i davant la porta vei\u00e9 a l&#8217;Arnau que descollava. No l&#8217;havia vist tampoc del dia de l&#8217;aixart, i li sembl\u00e0 m\u00e9s emmagrit i desmillorat. Ell no la reparava, i quan, de cop, se la vei\u00e9 a quatre passes, baix\u00e0 el cap r\u00e0pidament i es gir\u00e0 d&#8217;esquena com cercant quelcom a terra. Ella s&#8217;atur\u00e0 un punt, desconcertada. Despr\u00e9s, comprenent clar que ell no volia \u00e9sser escom\u00e8s, entr\u00e0 en la casa, ferida per una punyida dolorosa. All\u00e0 l&#8217;esperava una altra impressi\u00f3 desagradable. Asseguda vora el foc, com costum, l&#8217;\u00e0via trinxava quelcom en una cassola posada a terra; les flames, abrandades sobre el munt de tions com la cuixa, omplien tota la llar, contornejant la figura de la vella d&#8217;un ribet vermell. Arrimat a ses faldilles, un gat de color de cendra estirava coll flairant i miolant.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Bon dia, \u00e0via: que tal? \u2014f\u00e9u la Mila a l&#8217;entrar, d&#8217;una veu tota afectuosa.\u00a0<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0L&#8217;\u00e0via, encorbada, entregir\u00e0 depressa el cap vers la porta, sense traure les mans de la cassola.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Ah!, sou v\u00f3s? \u2014murmur\u00e0 fredament al veure l&#8217;arribada; i torn\u00e0 a son quefer com si res hagu\u00e9s vist.\u00a0<\/span><\/strong><\/em><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">(&#8230;)<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila es torna a sentir molt sola i baixa a Murons, i ja que hi \u00e9s visita a l\u2019Arnau i l\u2019\u00e0via.\u00a0Al veure a l\u2019Arnau aquest li baix\u00e0 la mirada,i ella es va sentir malament en veure que ell l\u2019evitava. Tamb\u00e9 amb l\u2019\u00e0via va sentir que tenia un comportament estrany amb ella, no sabia que passava i volia saber-ho. Ella creia que era perqu\u00e8 el casament de l\u2019Arnau s\u2019havia desfet, per\u00f2 no era aix\u00ed, un dia el pastor puj\u00e0 a l\u2019ermita i li explic\u00e0 que el casament si que es faria. Ella encara se sent pitjor, per\u00f2 un dia en Baldiret \u00e9s plant\u00e0 a l\u2019ermita, gr\u00e0cies a aquesta visita ella es sent\u00ed menys sola per\u00f2 al marxar va tornar a sentir aquell vuit ple de solitud dins seu. La Mila donava per perdut al Maties, ja no podia fer res m\u00e9s.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 Un dia comen\u00e7\u00e0 a ploure, per\u00f2 molt fort; era la primera vegada que la Mila veia ploure d\u2019aquesta manera, i es comen\u00e7\u00e0 a preocupar pel Maties. Va baixar a Murons a buscar-lo pregant que no li hagu\u00e8s passat res, per\u00f2 al arribar li diuen que el pastor ha mort, que ha caigut a les Lloses i s\u2019ha matat. La Mila no s\u2019ho creu, se sent culpable perqu\u00e8 nomes havia pregat perqu\u00e8 no li pass\u00e9s res al Maties i no al pastor, i decidex tornar a casa ja que esta molt afectada per la mort del pastor<\/strong><em>. (Transcripci\u00f3 i s\u00edntesi de\u00a0<\/em><em>Mical Claros i N\u00faria Leon).<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caterina3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6200 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/caterina3.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"219\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ara, a la solitud completa, cal afegir-hi la resignaci\u00f3. Pastor, vailet i Matias absents, va a Murons i passa pel mas. La Mila rep amb torbaci\u00f3 el mal paper de l\u2019\u00e0via i de l\u2019Arnau.\u00a0 Per treure\u2019s l\u2019ang\u00fania\u2026 passa pel mas dos o tres cops m\u00e9s.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vol esbrinar qu\u00e8 li tenen\u2026 Un error freq\u00fcent que tots cometem. Aprofita una visita del pastor per preguntar-li-ho. Aix\u00ed sap que l\u2019Arnau ha repr\u00e8s el comprom\u00eds. I que l\u2019\u00c0nima ha fet c\u00f3rrer que ella i el pastor s\u2019entenen.\u00a0No tornaria m\u00e9s al mas&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un dia en Baldiret la visita&#8230;! Va a estudi, on venten bufetades al nens que no se saben les taules. Ell est\u00e0 a punt d\u2019omplir planes, amb tes, per exemple. Se li asseca el can\u00f3 de la ploma.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ella l\u2019amanyaga, li mira si t\u00e9 polls, li d\u00f3na coses\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I compr\u00e8n que en Matias est\u00e0 perdut, canviat, abocat al joc.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En la seva absoluta solitud, li entra la fortalesa del qui sap que, havent-ho intentat tot, no li queda res m\u00e9s per perdre.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I un dia hi ha una fenomenal tempesta.\u00a0 <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per recuperar un davantal est\u00e8s, es trenquen els vidres de la porta del balc\u00f3 de la sala (aquesta sala i aquest balc\u00f3 existeixen realment a l\u2019ermita de Sta. Caterina, al Montgr\u00ed). I es mulla. I sent aleshores el so d\u2019una esquelleta. Pensa que deu ser del mut de Murons que a vegades la visita. Per\u00f2 no el veu. Trona a sentir l\u2019esquellinc, per\u00f2 com si baix\u00e9s del cel. Deixa anar la m\u00e0 i el vent s\u2019emporta el davantal. Baixa a la capella de Sant Pon\u00e7 i li prega\u00a0que no li passi res, (\u2026)<span style=\"color: #ff99cc;\">\u00a0lleveu-me aquest afront<\/span>\u2026 Fa dies que la Mila tem que els civils detinguin el seu marit, encegat pel joc, encegat perqu\u00e8 hi guanya. No dubta que l\u2019esquellinc \u00e9s el del Cimalt i que li anuncia una desgr\u00e0cia. Ella prega al sant pel seu marit, per estalviar-se una nova vergonya. Li far\u00e0 cas el sant, complir\u00e0 el seu desig i protegir\u00e0 el seu home?\u00a0On anirien a parar\u00a0si els feien fora de l\u2019ermita&#8230;?<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Moment interessant en qu\u00e8 l\u2019autora ens presenta la devoci\u00f3 de la Mila com a\u00a0neta i veritable. Se\u2019n fum del personatge&#8230;? O de la devoci\u00f3 popular interessada&#8230;? <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Caterina Albert se\u2019ns mostra com una magn\u00edfica coneixedora de la naturalesa humana, almenys d\u2019aquells aspectes emocionals que condicionen la vida quotidiana. Sap que la vida t\u00e9 molts moments, moments que vivim amb intensitat. En un estat d\u2019alteraci\u00f3 emocional com el que sofreix la Mila des de l\u2019inici de la novel\u00b7la, potser des de l\u2019inici de la seva vida de nena \u00f2rfena, aquests moments intensos poden ser contradictoris. A m\u00e9s, ara fa cent anys, ning\u00fa es podia sostreure de la religiositat popular.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Concreta despr\u00e9s que acceptaria un c\u00e0stig en forma de malaltia, per\u00f2 no la vergonya de la detenci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019endem\u00e0, volent conv\u00e8ncer el seu home de fer una altra vida, pensa d\u2019anar-lo a buscar\u00a0a ca l\u2019\u00c0nima. Tot est\u00e0 regirat per la tempesta. Passa per davant del mas de Sant Pon\u00e7. I pensa dolguda que, en realitat, l\u2019\u00e0via el que no podia perdonar-li era sa joventut i son poder de plaure encara. I que l\u2019Arnau, ven\u00e7ut pels seus encants, no li perdonava que es don\u00e9s a un altre (el pastor, segons el ha contat l\u2019\u00c0nima).\u00a0Ro\u00efns&#8230;!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Marieta la crida: <span style=\"color: #ff99cc;\">que vinc&#8230;!\u00a0<\/span>Qui ho havia de dir&#8230;? Pens\u00e0vem\u00a0que era a l\u2019ermita. Els homes s\u00f3n amb la just\u00edcia per portar-lo.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">A qui?&#8230;<\/span>, diu la Mila.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Al\u00a0pastor, dona&#8230;!<\/span>\u00a0(\u2026)\u00a0S\u2019ha espenyat a les Lloses. La Mila queda tan atordida que la Marieta li venta una bufetada. I li explica com ha anat:\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Va relliscar i de cap a la clotada\u2026 Se l\u2019ha obert tot, pobret\u2026<\/span> La just\u00edcia ha fet pegar\u00a0un tret\u00a0al gos, que semblava foll. La Mila pensa en els seus precs al sant.\u00a0Qui sap si\u00a0(\u2026)\u00a0haurien aturat la relliscada.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Troben el grup que ha recollit el cad\u00e0ver. En el rostre de l\u2019Arnau de Sant.Pon\u00e7 hi ha una mitja rialla salvatge.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sola, se\u2019n torna a casa.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Civera<\/span><\/em>: Aparell de transport constitu\u00eft per dues barres llargues paral\u00b7leles unides per unes altres barres de trav\u00e9s, per traginar fems, collita o pedregam.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esgarriades<\/span><\/em>: Perdre el cam\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Esperitadament<\/span><\/em>: Excitadament<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Havia sotraguejat<\/span><\/em>: Sotragar. Causar un sotragada o batzegada. Ser afectat per una gran desgr\u00e0cia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XV<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Com la capa, com les vestidures, aquell rostre imm\u00f2bil estava ple de fang. Amb prou feines l\u2019hauria conegut. Tenia les galtes verdes i enfonsades, el front d\u2019una blanca apagada del s\u00e8u pres, i els ulls, oberts i amb les ninetes entelades, careixen de mirada. A la Mila la feren pensar en els ulls del llebrot, quan l\u2019escorxaven en l\u2019Orgue. Sobre la cella dreta hi havia un bony morat \u2014segur una bossoga de la caiguda\u2014 i una mica m\u00e9s amunt, entre els cabells, unes gleves negres que la Mila pens\u00e0 si seria sang.\u00a0All\u00f2, aquella estranya figura quieta que tothom contemplava calladament, era el pastor?&#8230; es pregunt\u00e0 estranyada, com, dies enrere, s\u2019havia preguntat guaitant la mar. A un gest de jutge el pany de la capa caigu\u00e9, i els homes, una m\u00e0 a cada camella, suspengueren la civera. La comitiva es pos\u00e0 de nou en moviment.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014On el duen?\u2014 pregunt\u00e0 la Mila a un dels que, com ella, anaven tot darrera.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014A l\u2019hospital\u2014 respongu\u00e9 aquest, girant-se: i es qued\u00e0 mirant-se-la, tot encantat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0L\u2019Arnau, d\u2019una mica m\u00e9s endavant, se la torn\u00e0 a mirar tamb\u00e9 fixament i despr\u00e9s escop\u00ed a terra.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La dona sent\u00ed que les cames no podien dur-la m\u00e9s. A l\u2019arribar la comitiva al Pont del Cop, digu\u00e9 la Marieta:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Ad\u00e9u-siau!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014On aneu?<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014A casa&#8230; no em trobo gaire b\u00e9&#8230; \u2014I travess\u00e0 el pont per agafar el corriol.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0En Baldiret, al sentir que no es trobava b\u00e9, s\u2019havia aturat, com a intent de seguir-la. Se la mir\u00e0 a ella, es mir\u00e0 la civera, demor\u00e0 un punt irresolut, i despr\u00e9s apret\u00e0 a c\u00f3rrer darrera la comitiva.<br \/>\n<\/strong><\/span><br \/>\n<\/em><strong><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sospites.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6116\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sospites.jpeg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"216\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XVI<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abSOSPITES\u00bb<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><br \/>\n<\/em><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Ell feia temps que no dormia amb son antic son pac\u00edfic de b\u00e8stia satisfeta, sin\u00f3 amb un\u00a0altre son agitat i trencadell de neur\u00f2tic que el feia voltar i revoltar, gestar-se,\u00a0tirar coces i llen\u00e7ar hurlets ofegats de criatura que s&#8217;escanya; i a cada un d&#8217;aquells moviments, la dona pensava: &lt;Ara, ara es desperta!&gt; I presa de terrors fastigosos, a ressegons, a ressegons imperceptibles, anava fent-se enll\u00e0, fins quasib\u00e9 caure del llit, i despr\u00e9s demorava quieta, opresa de cor, sense atrevir-se a bleixar per por de provocar la cat\u00e0strofe, el temut revetllament&#8230; Fins que, a les primeres llu\u00efssors que acusaven l&#8217;esquerda de la finestra, saltava del llit i amb la roba a les mans anava a vestir-se a la cuina.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>De nou es desmillor\u00e0 com temps enrera, i els grans ulls verds semblaren cr\u00e9ixer-li extraordin\u00e0riament com si, mateix que al senyor de Llisquents, volguessin <\/strong><\/span><\/em><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>prendre-li tota la cara.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00cdNTESI 1<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La novel\u00b7la s\u2019acaba, per\u00f2 encara en el cap\u00edtol XVI &#8211;<span style=\"color: #000000;\">\u201c<em>Sospites<\/em>\u201d<\/span>&#8211; la Mila haur\u00e0 de passar per una prova, sospitosa d\u2019haver robat, a trav\u00e9s d\u2019en Maties, la bossa de diners del pastor, davant del tribunal del senyor Rector i de totes les xafarderies del poble condensades en la pagesa casa de la Marieta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, un gran dubte estremidor: \u00bfno ser\u00e0 l\u2019\u00c0nima qui ha fet accidentar al pastor i li n\u2019ha robat els diners?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/catrina4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6203 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/catrina4.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"254\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Passada la dolorosa com\u00e8dia externa, arriben els dies d\u2019afectaci\u00f3 \u00edntima. I la idea de la desaparici\u00f3 del pastor no penetra en la seva consci\u00e8ncia.<\/span> <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A vegades veu en Matias, per\u00f2 \u00e9s com estar sola. No ve a veure-la en Baldiret. El Rector passa de llarg. Tal \u00e9s la seva fam de companyia, que baixa al mas un dia. La conversa amb la Maria torna a ser fosca, fins que ella, humiliant-se, demana a la jove del mas que s\u2019expliqui millor. Tant els del mas com el Rector estan dolguts perqu\u00e8 no han vist un ral del pastor. Creuen que els ho ha donat tot a la Mila i a en Matias (i, a sobre, s\u2019han estalviat els impostos).<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Doncs al pastor no li han trobat res, i no s\u2019ho devia poder endur, diu la jove. Diu aleshors que el pastor devia haver pagat\u00a0voluntats, i la Mila ent\u00e9n\u00a0serveis\u00a0(antigament,\u00a0voluntat\u00a0volia dir\u00a0amor; a l\u2019\u00e8poca de la novel\u00b7la ja no, per\u00f2 s\u00ed\u00a0relaci\u00f3 amorosa).<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La dignitat, aquesta qualitat a qu\u00e8 pobre i rics tenim dret, fa dir a la desesperada Mila que ella <span style=\"color: #ff99cc;\">mai no havia\u00a0estat la barjaula del pastor<\/span>. <span style=\"color: #ff99cc;\">Assereneu-vos<\/span>, li diu la Marieta. Per\u00f2, aleshores <span style=\"color: #ff99cc;\">com \u00e9s que els deutes els heu pagat\u00a0de seguida&#8230;?<\/span>,\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">d\u2019on els traieu, els quartos&#8230;?<\/span>\u00a0La Mila creu que li esclatar\u00e0 el cervell (feridura).\u00a0Per qu\u00e8 es girava tot contra ella?\u00a0La resposta \u00e9s clara: <span style=\"color: #ff99cc;\">perqu\u00e8 aix\u00ed ho volia la senyora Albert, que sembla que vol dir-nos que no cal confiar gaire en la sort i que les decisions equivocades s\u2019encadenen amb els mals resultats.<\/span> Resulta significativa aquesta frase:\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">\u00bfper qu\u00e8, per qu\u00e8 s\u2019havia mort el pastor? \u00bfPer qu\u00e8, ell que la volia tant, li havia deixat aquell heretatge de penes en comptes del que la gent es creia?<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Com la b\u00e8stia que se sent malferida i s\u2019encaua per a morir, resolgu\u00e9 de no tornar a baixar de la muntanya. Per\u00f2 la cita el senyor Rector arran d\u2019haver parlat amb la Maria del mas. Se sent atemorida. All\u00e0 descobreix que el pastor tenia\u00a0molts dinerots, que duia sempre a sobre. Que el pastor sempre havia dit que <span style=\"color: #ff99cc;\">la meitat dels diners eren per a l\u2019esgl\u00e9sia i l\u2019altra per a en Baldiret<\/span>. Que en Matias havia anat pagant els deutes. Que callar era pecar contra l\u2019esgl\u00e9sia i contra un innocent. I que parlar era aconseguir el perd\u00f3. Ella s\u2019altera, per\u00f2 el Rector la tranquil\u00b7litza:\u00a0ell mai parlava pel sol dir de la gent. Ella li explica la d\u00e8ria del seu home i el Rector l\u2019anima a vigilar-lo.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Certament en Matias est\u00e0 estrany perqu\u00e8 ja no pot jugar. La seva companyia se li fa\u00a0abominable\u00a0i\u00a0la vida en com\u00fa\u00a0(\u2026),\u00a0intolerable. Al llit, li rebutja el contacte. I es lleva aviat i va a vestir-se a la cuina.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els grans ulls verds li creixen com si volguessin prendre-li tota la cara.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Preses<\/span> <\/em>(de xocolata): porcions rectangulars d\u2019una rajola de xocolata.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Balder<\/span><\/em>: Que no s\u2019ajusta exactament a all\u00f2 que el cont\u00e9, envolta o abra\u00e7a. Sobrer, sense profit.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">S\u2019encaua<\/span><\/em>: Ficar, amagar dins un cau o amagatall \/ ficar-se en un cau.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cA Maria\u201d<\/span><\/em>: Expressi\u00f3 de salutaci\u00f3 en entrar a una casa \/ D\u00e9u vos saluda, Maria!<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XVI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Ell feia temps que no dormia amb son antic son pac\u00edfic de b\u00e8stia satisfeta, sin\u00f3 amb un\u00a0altre son agitat i trencadell de neur\u00f2tic que el feia voltar i revoltar, gestar-se,\u00a0tirar coces i llen\u00e7ar hurlets ofegats de criatura que s&#8217;escanya; i a cada un d&#8217;aquells moviments, la dona pensava: \u00abAra, ara es desperta!\u00bb I presa de terrors fastigosos, a ressegons, a ressegons imperceptibles, anava fent-se enll\u00e0, fins quasib\u00e9 caure del llit, i despr\u00e9s demorava quieta, opresa de cor, sense atrevir-se a bleixar per por de provocar la cat\u00e0strofe, el temut revetllament&#8230; Fins que, a les primeres llu\u00efssors que acusaven l&#8217;esquerda de la finestra, saltava del llit i amb la roba a les mans anava a vestir-se a la cuina.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">De nou es desmillor\u00e0 com temps enrera, i els grans ulls verds semblaren cr\u00e9ixer-li extraordin\u00e0riament com si, mateix que al senyor de Llisquents, volguessin prendre-li tota la cara.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><br \/>\n<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lanit.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6117\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/lanit.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"202\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XVII<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abLA NIT AQUELLA\u00bb<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><br \/>\n<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila va saber per el Matias que era la festa petita de Murons, i en la tarda del primer dia baix\u00e0 a veure les balles. La pla\u00e7a antiga semblava un rusc, per l\u2019ajust i el borineig de la gent, i en els balcons, garlandes de senyores, totes empolainades, miraven ol\u00edmpicament les sardanes.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila s\u2019arredoss\u00e0, una mica atabalada, sota els porxos baixos i acanalats, de pilastres quadrejades, quals s\u00f2cols, arruixats constantment per gossos i criatures, despedien una flaire ingrata d\u2019albell\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0A la banda de fora dues o tres rengleres d\u2019homes i dones drets li donaven l\u2019esquena, privant-li de veure la pla\u00e7a, i de la banda de dins el corrioleig seguit de la gent que passava i traspassava, trepitjant-li les faldilles i donant-li empentes, aviat no la deix\u00e0 habitar. Encaixonada entre aquella gent parada del davant i la inquieta del darrera, i amb les emanacions flair\u00edvoles sota el nas, la \u00a0dona comen\u00e7a de sentir-se molesta i avorrerta a la poca estona. All\u00f2 era divertir-se? No veure res per no veure res, tant se valia respirar aires m\u00e9s sanitosos i no tenir a cada punt una dotzena de peus a sobre! \u00a0I, desencaixonant-se com pogu\u00e9, an\u00e0 per algunes compres abans d\u2019entornar-se\u2019n a l\u2019ermita.\u00a0\u00a0<\/strong><\/em><\/span><em>(Transripcions de Cl\u00e0udia Vilanova i Evelin Olona)<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s en el cap\u00edtol XVII &#8211;<span style=\"color: #000000;\">\u00ab<em>La nit aquella<\/em>\u00ab<\/span>&#8211; on, despr\u00e9s de la cal\u00famnia de l&#8217;\u00c0nima i la mort del pastor en mans de l\u2019\u00c0nima, quan la Mila encara rebutjada de tothom -les desgr\u00e0cies no v\u00e9nen mai soles- li arriba <span style=\"color: #000000;\"><em>\u201cla mala nit aquella\u201d<\/em><\/span> quan \u00e9s violada per l&#8217;\u00c0nima a la capella de sant Pon\u00e7, havent de suportar la terrible agressi\u00f3 sexual, instintiva i brutal en l\u2019espai m\u00e9s religi\u00f3s de l\u2019ermita de sant Pon\u00e7 i sota la seva mirada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/la\u0300nima.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6140 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/la\u0300nima.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"307\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per la festa major petita de Murons, la Mila baixa al poble. Sola i atabalada, s\u2019arrecera sota sota els porxos per mirar les ballades. Les columnes quadrades fan olor d\u2019albell\u00f3 (claveguera) de les pixades de nens i gossos. Queda encaixonada entre els esquenes de la gent del davant i els que li passen per darrere, empenyent-la i trepitjant-li les faldilles. Marxa a comprar i es creua amb els m\u00fasics, que van a prendre alguna cosa. El fiscorn la saluda amb picardia i ella s\u2019anima.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En Matias la va a buscar i li diu <span style=\"color: #ff99cc;\">que ja vindr\u00e0<\/span>\u2026 tard. Prefereix passar la nit sola. I va pensant en aquell fiscorn tan simp\u00e0tic. Arriba de seguida a casa, recull els ous: tres dotzenes en una setmana&#8230;! A cinc rals cada una\u2026 Baixa a tancar el pati un cop s\u2019ha canviat, tot pensant que l\u2019endem\u00e0 far\u00e0 cargols i\u2026 veu alguna cosa que es belluga. No \u00e9s res.. Va cap amunt i, quan es tomba\u2026 Engega a c\u00f3rrer i no pot tancar la cuina.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">No tingueu por<\/span>, li diu ell&#8230;!\u00a0Per\u00f2 ell li llan\u00e7a als peus una moneda d\u2019or\u2026 <span style=\"color: #ff99cc;\">Eh, que s\u00ed\u2026? Eh\u2026?<\/span>\u00a0<\/strong>A l\u2019Empord\u00e0 no diuen\u00a0oi.<strong> I li llan\u00e7a una segona moneda.\u00a0Els ulls invisibles li guspiregen sota les\u00a0celles. I va llan\u00e7ant m\u00e9s monedes.\u00a0<span style=\"color: #ff99cc;\">Les voleu totes&#8230;?<\/span>\u00a0Surt esfere\u00efda de la cuina cap a la gran sala fosca. Baixa corrents cap a la capella, la b\u00e8stia encal\u00e7ant-la. Alguna cosa se li travessa i cau sentint que perd la vida. Just abans de perdre la consci\u00e8ncia, t\u00e9 temps de sentir\u00a0caure-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l\u2019alenada roent de la fera.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan es ref\u00e0 i s\u2019aixeca, va al pati: la porta est\u00e0 esbatanada. Se sent encara el grill que sent\u00ed en arribar a la casa. Puja cap a la cuina: la llum daurada li recorda el color de l\u2019or que li llan\u00e7ava l\u2019assass\u00ed. L\u2019or, se l\u2019ha endut. T\u00e9 les mans plenes de sang. A la cara hi t\u00e9 un esquin\u00e7 que va del cap a la barra: devia caure contra el clau que sortia del marc d\u2019un retaule.\u00a0Li quedaria una bona marca per a tota la vida!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Surt de la casa: brillen les estrelles. Ja no t\u00e9 por: qu\u00e8 li pot pasar de m\u00e9s gros. Agraeix el silenci i reflexiona sobre que el pecat m\u00e9s gros \u00e9s estroncar una vida, fins i tot la d\u2019un grill. Sempre s\u2019ha preocupat pel que \u00e9s pecat i pel que no ho \u00e9s. I, ara, se li eixampla el pensament. Ara compr\u00e8n moltes coses que no entenia. Ha perdut la innoc\u00e8ncia. Com \u00e9s que no havia vist que la\u00a0mala besti\u00a0li\u2019n faria alguna&#8230;? O sigui, com \u00e9s que el seu coneixement de la vida humana era tan esc\u00e0s: com \u00e9s que no sabia llegir en el llibre de la vida. Ei: que ara la Mila parla com el pastor: l\u2019autora ens vol dir que li fa encara companyia, que en recorda els consells, per\u00f2 tamb\u00e9 i sobretot que n\u2019ha adquirit la saviesa. Com ell, pel cam\u00ed del dolor. I recorda la frase del pastor: <span style=\"color: #ff99cc;\">No temeu res mentre jo visqui.<\/span> Tant ella com l\u2019altre (no esmenta l\u2019\u00c0nima! No ho fa en tot el cap\u00edtol fins que pensa en la mort del pastor) es van equivocar: el pastor no la volia com a dona. I no la volia, no per l\u2019edat, sin\u00f3 pel respecte que encara tenia a la seva muller. Ara comprenia que el pastor i la seva dona marxarien\u00a0aparellats al trav\u00e9s dels temps. Sent l\u2019\u00f2liba que esquin\u00e7a l\u2019\u00e9ter. Quedar\u00e0 senyal en l\u2019\u00e9ter com en la seva galta&#8230;? Torna a relacionar l\u2019autora la viv\u00e8ncia humana amb la realitat natural:\u00a0quants n\u2019hi devia haver de senyals que no es veien a tot arreu\u2026!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Es queda asseguda i quieta com si fos perl\u00e0tica (paral\u00edtica). Nom\u00e9s sent el mal que li fa el genoll on ha clavat el colze i\u2026 el bot\u00f3 de foc que li cremava les entranyes.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sap ara que el pastor va ser emp\u00e8s per darrera: mai s\u2019havia atrevit l\u2019\u00c0nima a mirar-lo de cara. I, ara, la mala b\u00e8stia seguiria lliure, fins que trob\u00e9s un altre pastor i una altra ermitana\u2026 El seu nom, el tarann\u00e0 del personatge, ens el presenten com una fera, com un \u00e9sser de la naturalesa. I recorda el prec que va fer a Sant Pon\u00e7 bevent aigua del Bram: i tem estar embarassada de l\u2019\u00c0nima.\u00a0Mai l\u2019havia poguda veure, Sant Pon\u00e7. I recorda el pastor, que sempre deia <span style=\"color: #ff99cc;\">que tot all\u00f2 dels segles passats vivia.<\/span> I, com ell, percep les figures fantasioses que habiten la muntanya. Les faules parlaven de la superviv\u00e8ncia misteriosa de tot el que ha existit. Nom\u00e9s eren faules&#8230;? I la de l\u2019esquella del Cimalt&#8230;? La lluna mentrestant teixeix sospites de fil de plata sobre la gran mar de les munyanes blaves i verdes, una quietud\u00a0de les grans solituds que els homes no han de contorbar amb ses ingrates quimeres.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">VOCABULARI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Trim tram<\/em><\/span>: onamatopeia per indicar que hom va caminant.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Obac<\/span><\/em>: Ombr\u00edvol, obaga.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Contorbar<\/span><\/em>: Alterar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Pareu-hi ment:<\/span><\/em> Adonar-se.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Quimera<\/em><\/span>: idea fixa, mania, preocupaci\u00f3 o desig intens.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Quinqu\u00e9<\/span><\/em>: Llum, ordin\u00e0riament de petroli, prove\u00eft d\u2019un tub de vidre i, generalment, d\u2019un p\u00e0mpol.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FRAGMENT FINAL DEL CAP\u00cdTOL XVII<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">I l&#8217;esperit esc\u00e8ptic de la dona es negava a donar cr\u00e8dit a tot lo que no testimoniaven sos sentits, fins que s&#8217;encallava finalment en una darrera faula: la de l&#8217;esquellinc del Cimalt.<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Tamb\u00e9 aquella, faula solament?&#8230; No, no, aquella no!&#8230; Enmig de la tempesta ella havia sentit el redringar sobre son cap, com si baix\u00e9s del cel, i el ressentia cada cop que hi pensava&#8230; No, certament, aquella no era faula&#8230; \u2014I doncs?&#8230; \u2014La dona, perplexa, enfons\u00e0 lentament la mirada enll\u00e0, en aquella gran mar irreal d&#8217;aig\u00fces blau-verdes, com si volgu\u00e9s anegar-hi la claredat, ja in\u00fatil, de son pensament, sobreexcitat, que comen\u00e7ava d&#8217;afeblir-se poc a poc&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Mentrestant, la lluna hi feia vagar desmaiadament sobre aquella gran mar, tot de sospites argentades, semblants als fills de la Mare de D\u00e9u que les aranyes teixeixen subtilment, per guarnir la quietesa de les grans solituds que els homes no han de contorbar amb ses ingrates quimeres.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/davallada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6118\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/davallada.jpeg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"222\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\">CAP\u00cdTOL XVIII<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abLA DAVALLADA\u00bb<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><br \/>\n<\/em><strong>Aquest darrer i breu cap\u00edtol, que queda transcrit a continuaci\u00f3 \u00edntegrament, veurem com la Mila espera asseguda i quieta a en Matias que arriba a casa quan ja \u00e9s de dia. La manera de caminar de l&#8217;home ja demostrava que en pensava alguna per provar de tornar a enganyar a la Mila&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0Les hores, impertorbables, havien rodolat mansament sobre la Mila, sempre asseguda i imm\u00f2bil, com una est\u00e0tua vetlladora, en son ragatell de la solana.\u00a0<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0La nit li havia deixat caure al damunt sos mantells de serena, sense que ella hagu\u00e9s somniat ni per un instant en ficar-se a l&#8217;ermita. Al contrari: si alguna vegada ses mirades vagaroses se li havien dirigit cap aquell indret, la dona les apartava de seguida, moguda tota ella per una llarga estremitud.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Qu\u00e8 feia all\u00e0? Esperava a en Matias. Ell li havia prom\u00e8s que pujaria i ella l&#8217;esperava. \u2014Ser\u00e0 tardet, \u2014havia advertit l&#8217;home, i ara la dona entenia el perqu\u00e8 ho havia d&#8217;\u00e8sser de tard. En Matias jugava. Era la festa petita de Murons, i en totes les festes quelcom importants s&#8217;hi jugava, malgrat tot i tothom, en aquell poble. En Matias jugava i no hi havia perill de que pug\u00e9s fins que s&#8217;hagu\u00e9s plegat el joc; mes despr\u00e9s s\u00ed que pujaria. Tamb\u00e9 d&#8217;aquest detall n&#8217;estava certa, avui. Per aix\u00f2 permaneixia en la solana.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0La Mila, doncs, esperava, i mentrestant la nit feia son curs amb una lentitud aparent de cosa indiferent, que trigava massa a passar; mes, amb catxassa o no, com que duia el temps amidat, la nit acab\u00e0 de passar tota sencera, perqu\u00e8 ja era de dia quan ressonaren all\u00e0, cap al fons de la collada, les passes d&#8217;en Matias, i despr\u00e9s, a manera de visi\u00f3 t\u00e8rbola de miratge, sorg\u00ed sa figura, encara borrosa pel poc esclat de les aubes.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Pujava apressarat i capbaix, rumiant-ne alguna, potser, per a enganyar-la a n&#8217;ella, a la dona, disfressant-li el motiu veritablr d&#8217;aquella nit blanca.\u00a0Ella l&#8217;anava seguint amb la mirada, sense fer moviment, i quan el vei\u00e9 t\u00f2rcer ap a l&#8217;ermita el crid\u00e0 amb veu natural. Ell s&#8217;atur\u00e0 sobresaltat, guaitant vivament de totes bandes. Al descobrir-la s&#8217;hi atans\u00e0 poc a poc, sorpr\u00e8s i recel\u00f3s. Sa cara fadigada verdejava com la de l&#8217;\u00c0nima.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014I ara! Ja ets aixecada!<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Encara no m&#8217;he ficat al llit&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">I a seguit, sense crits, sense gestos, sense ll\u00e0grimes, amb una sobrietat tr\u00e0gicament despullada, la dona li cont\u00e0 fil per randa tot quant li havia passat. Son recit tenia la concisi\u00f3 i netedat d\u2019una inscripci\u00f3 lapid\u00e0ria, i en sos immensos ulls verds hi havia la tranquil\u00b7litat misteriosa dels gorgs pregons.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Quan ella hagu\u00e9 acabat, en el rostre d\u2019en Matias s\u2019hi revelava la consternaci\u00f3 m\u00e9s grossa que hagu\u00e9s sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternaci\u00f3 muda.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Veient que no obria boca, ella li sign\u00e0 l\u2019ermita.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Ara, ja t\u2019ho deus pensar&#8230; Jo, all\u00e0 dins, mai m\u00e9s&#8230;! Per\u00f2 no he volgut anar-me\u2019n sense dir-t\u2019ho&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0El rostre cadav\u00e8ric d\u2019ell es desencaix\u00e0 absolutament sota l\u2019acci\u00f3 d\u2019aquelles noves paraules.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Qu\u00e8! \u2014murmur\u00e0 d\u2019una veu aterrada-. Te\u2019n vols anar? A on?&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Ella respongu\u00e9 amb esfor\u00e7:<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014No ho s\u00e9&#8230; On D\u00e9u voldr\u00e0&#8230; Tan lluny d\u2019aqu\u00ed com puga!<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Aleshores ell, com l\u2019\u00c0nima hores enrere, trontoll\u00e0 de cap a peus, mateix que sorpr\u00e8s per l\u2019embat d\u2019una tempesta inesperada. Per un moment, sembl\u00e0 vacil\u00b7lar, com si volgu\u00e9s revoltar-se o suplicar, per\u00f2, de cop, els esperits li mancaren i es sotmet\u00e9 sense protesta, abaixant el cap i fent sordament:<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Anem, doncs&#8230;<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Mes, en aquell punt, la tranquil\u00b7litat de gorg pregon desaparegu\u00e9 d\u2019un tret, i quelcom furibund, dimon\u00edac, resplend\u00ed en els ulls verds de la dona.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Allarg\u00e0 novament el bra\u00e7 d\u2019un gest fat\u00eddic.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0\u2014Tampoc amb tu. Mai m\u00e9s&#8230; No provis pas de seguir-me&#8230; Te&#8230; mataria!<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0I resolta, se\u2019l mir\u00e0 de fit a fit, com volent fer-li penetrar fins a l\u2019\u00e0nima la terrible amena\u00e7a.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Despr\u00e9s baix\u00e0 lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res m\u00e9s que la roba de l\u2019esquena, la dona, \u00e8rtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombr\u00edvols, emprengu\u00e9 sola la davallada.<\/span><\/em><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0Les filtracions de la solitud havien cristal\u00b7litzat amargament en son dest\u00ed.<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">S\u00cdNTESI 1<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, la novel\u00b7la resta closa en el cap\u00edtol XVIII &#8211;<span style=\"color: #000000;\">\u201c<em>La davallada<\/em>\u201d<\/span>&#8211; on en\u00a0 qu\u00e8 aquest darrer i breu cap\u00edtol, que ha queda transcrit \u00edntegrament, es copsa com la Mila espera asseguda i quieta a en Matias que arriba a casa quan ja \u00e9s de dia. La manera de caminar de l&#8217;home ja demostrava que en pensava alguna per provar de tornar a enganyar a la Mila&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana7.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6205 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/campana7.jpeg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"321\" \/><\/a>S\u00cdNTESI 2<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Passa la Mila la nit all\u00e0 asseguda. Espera en Matias. Li havia prom\u00e8s que pujaria: \u201cser\u00e0 tardet\u201d. Despr\u00e9s dels esdeveniments de la vetlla, la frivolitat dom\u00e8stica d\u2019aquests mots t\u00e9 un so esfere\u00efdor per al lector.<\/span> <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Arriba en Matias, segurament pensant com enganyar-la.\u00a0I amb una sobrietat tr\u00e0gicament despullada, la dona li cont\u00e0 fil per randa tot quant li havia passat. Ella se\u2019n va. Sense ell. I empr\u00e9n sola la davallada.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem vist, doncs, com en el proc\u00e9s maduratiu de la Mila, hi ha hagut una ascensi\u00f3, un isolament i un descens, tal com s\u2019esdev\u00e9 en la realitat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En aquest darrer cap\u00edtol, la nit passa indiferent als fets. Com en tota l\u2019obra, com en la novel\u00b7la modernista en general, la naturalesa segueix el seu curs amb independ\u00e8ncia de les actituds i els interessos humans. I, si es creuen, se\u2019ls end\u00fa.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ja per acabar, recordem que Solitud aparegu\u00e9 en forma de novel\u00b7la a terminis a la revista \u201cJoventut\u201d del 19 de maig de 1904 al 20 d\u2019abril de 1905. Tingu\u00e9 un \u00e8xit esclatant, amb les conseg\u00fcents edicions successives fins a la del 1909. Aix\u00f2 refor\u00e7a la llargada homog\u00e8nia dels diferents cap\u00edtols i la sensaci\u00f3 de \u201cdesconnexi\u00f3\u201d entre ells. Els cap\u00edtols en la novel\u00b7la modernista recorden sovint els quadres esc\u00e8nics, i mantenen una certa independ\u00e8ncia. S\u00f3n com petites parts completes d\u2019un tot, que \u00e9s la novel\u00b7la.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>VOCABULARI<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Collada<\/span><\/em>: Depressi\u00f3 d\u2019una certa ampl\u00e0ria o extensi\u00f3 a la carena d\u2019una serralada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00c8rtica<\/span><\/em>: Dret \/ r\u00edgid.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Rodolar<\/span><\/em>: Caure per un pla inclinat, moure\u2019s al llarg d\u2019un superf\u00edcie, donant voltes sobre si mateix.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Fil per randa<\/span><\/em>: Minuciosament.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Vetlladora<\/span><\/strong><\/em><b>:<\/b><strong>\u00a0que vetlla.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Vagaroses<\/em><\/span>:\u00a0de lleure.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">T\u00e8rbol\/ -a:<\/span><\/em>\u00a0borrosa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Pregon<\/span><\/em>:\u00a0D&#8217;una dimensi\u00f3 gran<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Regatell<\/span><\/em>:\u00a0Curs fluvial de la comarca del Bergued\u00e0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Collada<\/span><\/em>: Depressi\u00f3 d\u2019una certa ampl\u00e0ria o extensi\u00f3 a la carena d\u2019una serralada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=QNCKbclQvEI\"><strong>I <em>\u201csolitud\u201d<\/em>, \u00e9s \u00abl\u2019estat de qui \u00e9s sol, de qui viu sol o gaireb\u00e9 sol \/ Lloc solitari, desert, inhabitat\u00bb.<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-d.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6084 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-d.jpeg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"237\" \/><\/a>3.7. L\u2019AN\u00c0LISI DELS PERSONATGES<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els personatges de la novel\u00b7la en una visi\u00f3 esc\u00e8nica de conjunt:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La Mila<\/em>, que recorre tot l\u2019itinerari tem\u00e0tic \/ argumental de la novel\u00b7la i que es presenta com un personatge rod\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En Gaiet\u00e0<\/em> (el pastor), <em>l&#8217;Anima<\/em> i en <em>Maties<\/em>, uns personatges que envolten i segueixen la figura de la protagonista.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>En Baldiret<\/em> i <em>l\u2019Arnau<\/em>, personatges secundaris.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Dones feineres, les multituds de la festa de Sant Pon\u00e7<\/em> i <em>la fam\u00edlia del mas<\/em>, s\u00f3n personatges figurants.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/personatges.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6137\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/personatges.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"210\" \/><\/a>3.7.1. LA CARACTERITZACI\u00d3 DE CADASCUN DELS PERSONATGES DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La caracteritzaci\u00f3 del personatges esdev\u00e9 important per definir, amb els seus trets, les forces del b\u00e9 i del mal: la Mila i el pastor, encarnen el b\u00e9, en canvi en Maties i l\u2019\u00c0nima representen el mal. La Mila segueix els consells del pastor (el b\u00e9) i en Maties els de l&#8217;\u00c0nima (el mal).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de la dualitat b\u00e9\/mal apareixen tota una s\u00e8rie de valors morals o contravalors: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Espiritualitat \/ Materialisme, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Saviesa \/ Ignor\u00e0ncia, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Activitat \/ Passivitat, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Individualitat \/ Massa, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Femen\u00ed \/ Mascul\u00ed, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Joventut \/ Vellesa, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Bellesa \/ Lletjor, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Llum \/ Foscor, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vida \/ Mort, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>D\u00e9u \/ Dimoni.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sospites-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6142 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/sospites-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"225\" \/><\/a>3.7.1.1. La Mila, la noia protagonista ermitana de Sant Pon\u00e7, esposa d\u2019en Maties<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tracta d\u2019una noia \u00f2rfena, criada pels parents i abocada a un matrimoni, per conveni\u00e8ncia o per evitar la solitud.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s una dona que sent la for\u00e7a de l&#8217;amor i la maternitat, tot i que aquests desitjos contrasten amb les pors, la insatisfacci\u00f3 i la frustraci\u00f3. Es comunica molt b\u00e9 amb el pastor i el desitja, per\u00f2 no resol l&#8217;acompliment sexual amb ell. \u00c9s m\u00e9s, cap dels dos homes a qui est\u00e0 disposada a entregar-se la desitgen -el pastor i en Maties- i en aix\u00f2 rau el seu drama.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00f3n pocs els detalls f\u00edsics del personatge. Sabem que \u00e9s jove, de bon veure i poques coses m\u00e9s. El que importa de la Mila \u00e9s la seva evoluci\u00f3 interior: una dona que, amb poques coses, empr\u00e8n un viatge cap la individualitat, l&#8217;autonomia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El trajecte o itinerari que fa la Mila s&#8217;esglaona en tres trams que presenten l\u2019evoluci\u00f3 positiva de la protagonista:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el primer tram hi trobem:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La manca absoluta de decisions expressada en un canvi de resid\u00e8ncia de forma involunt\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una forta depend\u00e8ncia: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abCom s&#8217;ho hauria fet la primera nit, si s&#8217;hagu\u00e9s de cuidar de tot soleta?\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Certa inconsci\u00e8ncia: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abSe sent\u00ed novament inquieta i mortificada sense saber per qu\u00e8\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molta por: <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab\u00c9s mala cuca la por i cal desniar-la\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una gran inestabilitat emocional. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00ab\u00c9s un manyac de nervis\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ceguesa. <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Repari que v\u00f3s sempre goiteu enlaire com els ceguets&#8230; Cal escampar els uis pertot, dona&#8230;\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ingenu\u00eftat. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abV\u00f3s seu massa bona<\/em>&#8230;\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El proc\u00e9s evolutiu de la Mila s\u2019orienta cap a la superaci\u00f3 dels entrebancs morals o de conducta. La Mila \u00e9s encara una persona subjecte als lligams de la mat\u00e8ria. Davant la por al desconegut, t\u00e9 dues opcions: ignorar el nou espai on ha anat a raure o aventurar-s&#8217;hi. Per aix\u00f2, quan apareix el pastor, no dubta i decideix deixar-se guiar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el segon tram hi observem:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De primer, la Mila passa a l&#8217;acci\u00f3 i combat el medi realitzant el primer acte individual posant-se a netejar -tot fent cas al pastor- com una manera de fer cas a qui creu superior i que la convida a posar ordre al caos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s, reafirma el seu criteri, no nom\u00e9s volent pujar al Cimalt, sin\u00f3 prenent consci\u00e8ncia que els seus impulsos sexuals vers al pastor, que en aquest aspecte la rebutja -la difer\u00e8ncia de l\u2019edat entre ambd\u00f3s n\u2019\u00e9s determinant-, no poden tenir acompliment.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un tercer tram hi podem veure:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cam\u00ed solitari de la Mila, despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 d\u2019en Gaiet\u00e0 &#8211;<em><span style=\"color: #ff6600;\">com una ovella sense pastor<\/span><\/em>-, i com ha d\u2019acarar una darrera prova molt forta: la violaci\u00f3 que pateix per l\u2019actuaci\u00f3 &#8211;<em><span style=\"color: #ff6600;\">com un llop<\/span><\/em>&#8211; de l\u2019\u00c0nima, sense el seu protector ja mort i en circumst\u00e0ncies molt poc clares.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s ara, a partir d\u2019aquest moment, quan la Mila arriba a adonar-se de la seva situaci\u00f3, pren forces i decideix, amb una gran llibertat de decisi\u00f3, tornar a la plana, abandonant, fins i tot, el seu marit.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En resum:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es pot dir que la Mila \u00e9s <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abuna noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa. La seva personalitat va madurant i la seva manera de veure les coses va canviant al llarg de la novel\u00b7la\u00bb<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mila es tot el contrari del seu marit, en Maties, a qui <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abno estima ni l\u2019estima i aix\u00f2 la fa sentir insatisfeta. Entre ella i el pastor, en Gaiet\u00e0, hi ha certa complicitat i s&#8217;estimen d&#8217;una forma molt especial. L\u2019\u00fanic consol de la dona \u00e9s l&#8217;amistat que t\u00e9 amb aquest\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019Arnau i la Mila podrien estimar-se i casar-se, per\u00f2 el fil de la novel\u00b7la no ho permet. Pel que fa a en Baldiret, la Mila hi sent afectes maternals.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/pastorsolitud.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6222\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/pastorsolitud.jpeg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"251\" \/><\/a>3.7.1.2. En Gaitet\u00e0, el pastor i acompanyant de la Mila<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si b\u00e9 en Gaiet\u00e0 exerceix l\u2019ofici de pastor, en la novel\u00b7la es distingeix per ser el guia de la Mila.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la lectura de la novel\u00b7la, en refer\u00e8ncia a la seva caracteritzaci\u00f3 f\u00edsica, se\u2019n despr\u00e8n que el pastor \u00e9s descrit com un home <span style=\"color: #ff6600;\"><em>baix<\/em> <\/span>d\u2019estatura, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>prim<\/em><\/span> de cos, amb una <em><span style=\"color: #ff6600;\">mirada intel\u00b7ligent i ampla<\/span><\/em>. Es tracta d\u2019un home vidu i sense fills: en Gait\u00e0 va con\u00e8ixer la Lluci i li va demanar matrimoni, per\u00f2 despr\u00e9s de vuit mesos la seva dona va morir.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s important destacar la intel\u00b7lig\u00e8ncia i el sentit com\u00fa d\u2019aquest personatge que en la novel\u00b7la desplega el paper d\u2019un savi i bon acompanyant, un perfecte i agradable guia de la Mila, en contraposici\u00f3 d\u2019altres dos personatges -com en s\u00f3n en Maties i l\u2019\u00c0nima- que circulen, per entre l\u2019estructura de la novel\u00b7la, per altres camins i intencions. En Maties <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab\u00e9s un marit passiu i indifer\u00e8nt i l\u2019\u00c0nima mostra una actiutud mal\u00e8vola i destructiva\u00bb<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s de prec\u00eds destacar que el pastor Gaiet\u00e0 aporta en l\u2019entremat de la novel\u00b7la no nom\u00e9s un llenguatge rural del Pirineu, sin\u00f3 tamb\u00e9 un bon grapat de rondalles d\u2019aquest mateix medi<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En resum:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Gaiet\u00e0 \u00e9s <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abun home agrad\u00f3s i servidor de seixanta-quatre anys. Baixet i primed\u00eds, per\u00f2 s&#8217;estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces tamb\u00e9 curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l&#8217;altra mitja, neta de p\u00e8l, m\u00e9s que afaitada de fresc semblava barbameca de naixen\u00e7a. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. Poseeix un gran poder de paraula\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Gait\u00e0 representa el costat bo de la natura i es contraposa a l&#8217;\u00c0nima. Fa de protector de la Mila durant la hist\u00f2ria i l\u2019ajuda a evolucionar psicol\u00f2gicament.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/matias.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6141 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/matias.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"236\" \/><\/a>3.7.1.3. L\u2019\u00c0nima, el violador de la Mila i l\u2019assass\u00ed d\u2019en Gaiet\u00e0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest personatge anomenat \u00c0nima, al contrari del pastor Gaiet\u00e0, facilita d\u2019entreveure el m\u00f3n dels instints. Tan f\u00edsica com moralment l\u2019autora de la novel\u00b7la en diu d\u2019ell que <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abt\u00e9 m\u00e9s p\u00f2stis de\u00a0b\u00e8stia que de persona\u00bb i<\/span><span style=\"color: #ff6600;\"> \u00ab\u00e9s la cosa m\u00e9s ro\u00efna de la muntanya\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s concretament, de la lectura de la novel\u00b7la se n\u2019extrau una descripci\u00f3 f\u00edsica del personatge molt impressionant:<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201culls de boc\u201d, \u201cdents feridores\u201d, \u201cgenives rogenques\u201d, \u201cnou punxeguda\u201d, \u201cextremitats com grapes peludes\u201d<\/span>. \u00c9s tracta d\u2019un ca\u00e7ador furtiu que, quant al seus trets de conducta o morals, se\u2019n ressalta tres que l\u2019identifiquen com una mala persona: <span style=\"color: #ff6600;\">lladre, violador<\/span> (de la Mila, ermitana) i <span style=\"color: #ff6600;\">assass\u00ed <\/span>(d\u2019en Gaiet\u00e0, el pastor).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed com la parla del pastor sempre \u00e9s orientadora, oportuna i agradable, la de l\u2019\u00c0nima se situa a l&#8217;extrem oposat perqu\u00e8 nom\u00e9s profereix <span style=\"color: #ff6600;\">\u201cexclamacions guturals\u201d -hu,hu,hu,hu&#8230;-, \u201cbramuls\u201d<\/span> i una <span style=\"color: #ff6600;\">\u201crespiraci\u00f3 propera a una fera\u201d<\/span>. En definitiva, una dicci\u00f3 poc flu\u00efda.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algun comentarista ha volgut veure en aquest personatge la intenci\u00f3 de l\u2019escriptora de la novel\u00b7la en referir la figura del llop del conte <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cLa caputxeta vermella\u201d<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En resum:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00c0nima figura de pag\u00e8s de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d&#8217;espart. Anava espitregat i descal\u00e7, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n&#8217;eixia un bord\u00f3 oss\u00f3s de color d&#8217;oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s&#8217;hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Representa la maldat, la viol\u00e8ncia i la destrucci\u00f3. La seva mirada es de b\u00e8stia i es comporta com a tal. Tamb\u00e9 se&#8217;l compara amb un llop. No t\u00e9 sentiments.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/matiaspages.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6143\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/matiaspages.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"217\" \/><\/a>3.7.1.4. En Maties, el marit de la Mila<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Maties \u00e9s el marit de la Mila, \u00ab<em><span style=\"color: #ff6600;\">un home despreocupat, feble, gandul i impotent sexualment\u00bb<\/span><\/em>. Al llarg de la novel\u00b7la es descobreix el proc\u00e9s de la Mila vers aquest personatge: inicialment considerat per ella i plena d\u2019afecte vers ell, es va copsant com la protagonista passa de la paci\u00e8ncia a la resignaci\u00f3 i del menyspreu a l\u2019abominaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En resum:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Matias \u00e9s <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abun covard, un ignorant i un home molt passiu, sense ambicions, gandul\u00bb<\/em><\/span>. La seva dona l&#8217;associa amb <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abuna b\u00e8stia sense zel\u00bb<\/em><\/span>. \u00c9s incapa\u00e7 d&#8217;entendre a la seva dona. A la muntanya es fa amic de l\u2019\u00c0nima i es deixa influir pels seus mals consells.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el transcurs del temps passa de ser una persona <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cest\u00e0tica\u201d<\/span><\/em> a convertirse en <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abun adicte al joc, una persona ro\u00efna i egoista i fins i tot s&#8217;aprima\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/noijove.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6144 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/noijove.jpeg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"250\" \/><\/a>3.7.1.5. L\u2019Arnau, un pretendent de la Mila<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tracta d\u2019un jove que mostra un enamorament sincer vers la Mila que tamb\u00e9 el desitja, malgrat que, fins i tot, l\u2019Arnau resta disposat a renunciar a casar-se amb la seva promesa. Tanmateix, la Mila en desitjar tamb\u00e9 fortament al pastor, el considera <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abmassa jove i igual a ella\u00bb<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/dramruls.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6146\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/dramruls.jpeg\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"242\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.7.1.6. Altres personatges:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.7.1.6.1. En Baldiret<\/strong> <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s un nen del poble, acompanyant, generalment del pastor, i que desperta l\u2019esperit maternal de la Mila a qui li agrada la seva companyia i la fa sentir molt b\u00e9.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.7.1.6.2. El senyor Rector<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Personatge sever quan crida a la Mila per advertir-la del mal comportament d\u2019en Maties o quan apareix en la comitiva que porta el cad\u00e0ver del pastor o a la festa de les roses de Sant Pon\u00e7, en els oficis religiosos, i en el banquet que fa amb la colla de capellans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.7.1.6.3. Les dones de la masia, i altres forces vives del poble<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les dones de la masia, principalment la Marieta, la gent de la rodalia i el batlle de Murons, el jutge, els gu\u00e0rdia civils i el sereno, personatges que surten en escena nom\u00e9s tangencialment,aix\u00ed com el grupet de capellans en la festa de Sant Pon\u00e7 a red\u00f3s del senyor Rector.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.7.1.6.4. Animals i altres elements de la natura que, simb\u00f2licament, prenen el valor de la personificaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6223 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/MONTGRI5.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"203\" \/><\/a>LA MUNTANYA\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La muntanya \u00e9s un dels protagonistes de Solitud. En realitat, molts cr\u00edtics diuen que n&#8217;\u00e9s la protagonista principal.\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha un moment, a l&#8217;episodi central i resum d'\u00bb<em>El Cimalt<\/em>\u00bb i \u00ab<em>En la creu<\/em>\u00ab, que la Mila s&#8217;hi passeja i mira i veu, literalment a trav\u00e9s <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abde son cos mateix\u00bb<\/span><\/em>, la muntanya:<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00abProu el sentia el buit immens, quan a son darrera, quan a son costat; prou la sentia la for\u00e7a que li xuclava les ninetes com per fer-la mirar, malgrat ella, a trav\u00e9s de son cos mateix; prou entreveia, lluny de l&#8217;enfocament de son esguard, fond\u00e0ries vertiginoses que es poblaven de miratges; mes ella, amb el cap cop i resistint a la seducci\u00f3 de lo desconegut, serpentenjava en amunt pel mig de les garrigues, altre cop cremades, quals brins ennegrits li enganxaven les faldilles i li esgarrapaven instintivament les cames\u00bb.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podr\u00edem dir que la Mila \u00e9s el paisatge i que el paisatge \u00e9s ella i podr\u00edem provar-ho amb fragments:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00ab&#8230;la immensa fa\u00e7 de pedra de la muntanya per on s&#8217;escorrien a x\u00f2rrecs les ll\u00e0grimes del cel, els aiguats de les tempestes hivernenques.\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00ab- &#8230;el mas cau sota per sota de la Nina.\u2014Per qu\u00e8 en diuen aix\u00f2? \u2014Perqu\u00e8, segons de quins indrets, sembla un cap de noia, amb el cuot punxegut rera el clatell. Un dia te l&#8217;ensenyar\u00e9 de sobre el Bram&#8230; A trenc d&#8217;auba \u00e9s blava com el cel i sembla una pintura.\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abJa al llevar-se, vei\u00e9 enfilar-se per la collada una corrua primerenca de rosers humans, de toies oloroses que s&#8217;obrien, tot ascendint, als aires fresqu\u00edvols del mat\u00ed; i m\u00e9s tard, a mida que s&#8217;aixecava el dia, les toies anaven multiplicant-se i espessint-se, sorgint de tots costats, per camins i dreceres, per baumes i carenes, el mateix en el fons dels torrents que en l&#8217;estimbada de Peu de Gall.\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abSos llavis reien, reia la seva \u00e0nima i reia, finalment, tot l&#8217;espai i tota la muntanya en son entorn.\u00bb\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La fusi\u00f3 es va acomplint durant tota la novel\u00b7la i culmina als cap\u00edtols <em>\u00abEl Cimalt\u00bb<\/em> i <em>\u00abEn la Creu\u00bb<\/em> on la Mila es passeja per si mateixa.\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest <em>\u00abfer entrar en la narraci\u00f3 el paisatge\u00bb<\/em> com diu Catal\u00e0, aquesta exterioritzaci\u00f3 del personatge, arriba a ser tan radical que si l&#8217;autora hagu\u00e9s fet un pas m\u00e9s haur\u00edem sortit de la Mila i l&#8217;haur\u00edem vista ja des de fora, convertida en muntanya.\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Solitud \u2013<em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abja veig que no sou pas muntanyenca\u00bb<\/span><\/em>, li diu el pastor a la Mila, l&#8217;endem\u00e0 d&#8217;arribar-, per\u00f2 la protagonista es convertiria en muntanya sin\u00f3 marx\u00e9s just abans que aix\u00f2 passi.\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les muntanyes, des de la simbologia m\u00e9s cl\u00e0ssica, han tingut dues figuracions: <\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La inaccessibilitat i <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les d\u2019aquesta obra no tenen car\u00e0cter buc\u00f2lic, sin\u00f3 que s\u00f3n salvatges. Representen un m\u00f3n encara conf\u00fas i poden simbolitzar:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tant una consci\u00e8ncia inquieta i empresonada per la por, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com un desig d\u2019elevaci\u00f3 espiritual o sensual. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I fins i tot, si prenem com a punt de partida l\u2019estructura de la novel\u00b7la, el vincle entre la Mila i les muntanyes \u00e9s cada vegada m\u00e9s accessible i es resol a favor del trencament de la por i el desenvolupament sexual. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quant a l\u2019espai geogr\u00e0fic <span style=\"color: #ff99cc;\">\u00ab<em>far\u00e0 de contrapunt als espais psicol\u00f2gics interns i externs<\/em>\u00bb<\/span>. \u00a0Segons Castellanos la muntanya a Solitud: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">\u00abE<em>ns \u00e9s descrita en termes antropom\u00f2rfics<\/em>\u00bb<\/span> i presentada com una dona ajaguda en una comparaci\u00f3 entre terra i dona.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 <span style=\"color: #ff99cc;\">\u00ab apareix\u00a0<em>a trav\u00e9s de les marques gr\u00e0fiques que la Mila hi descobreix, la muntanya rep un sentit femen\u00ed, ja que es veu ella mateixa caminant sobre una i grega invertida, un senyal que marca un itinerari d\u2019ascensi\u00f3 cap a l\u2019esperit (la humanitzaci\u00f3, la individualitzaci\u00f3)<\/em>\u00bb<\/span>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La imatge del Bram, per exemple, seria \u00a0com una gran matriu, el lloc simb\u00f2lic on \u00e9s generada la vida. Aix\u00ed doncs, la muntanya esdev\u00e9 un espai simb\u00f2lic que tradueix els estats an\u00edmics i opcions vitals, en la qual la Mila vencer\u00e0 el determinisme per conquerir la seva pr\u00f2pia individualitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SANTPONC\u0327.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6224\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/SANTPONC\u0327.jpeg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"288\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SANT PON\u00c7<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El m\u00f3n de la protagonista es troba sota l\u2019advocaci\u00f3 d\u2019aquest sant, que d\u00f3na nom a l\u2019ermita, al \u00a0mas i a tota la contrada.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alvarado explica que la seva caracteritzaci\u00f3 \u00e9s tenyida per la repulsi\u00f3 i l&#8217;angoixa que provoca a la Mila, a causa del seu ventre inflat i el peu <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abllarg i punxegut\u00bb<\/em><\/span>. El peu \u00e9s un s\u00edmbol que significa meton\u00edmicament el suport de la persona, i aix\u00ed, si el peu es deforma significa una deformaci\u00f3 an\u00edmica, el defalliment de l\u2019esperit. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons Ferrater l\u2019associaci\u00f3 meton\u00edmica, sempre en termes de f\u00e0stic o desgrat pertany a un joc viv\u00edssim de simbolisme sexual. Recordem, a m\u00e9s, que aquest peu la Mila l&#8217;associa a la bossa on guarda el tabac en Matias.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creucimalst.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6113\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/creucimalst.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"206\" \/><\/a>EL CIMALT I LA CREU<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Creu no hi \u00e9s com a resultat d\u2019un enfrontament entre la for\u00e7a terrenal blasfema i les celestials:\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abEn aquestes, un renegat que hi havia a Murons (&#8230;) se fic\u00e0 enmig de la gent i digu\u00e9 que en la creu hi mancavi quelcom: el Sant Crist (&#8230;) i penj\u00e0 del travesser un esquellinc de matxo.\u00a0[&#8230;].\u00a0Tantost havia fet el sacrilegi, i encara havia pas acabat de dringar l\u2019esquellinc, veu\u2019s aqu\u00ed que del cel, ser\u00e8 tal com avui, sort\u00ed un llampec furient i un espetec tan regr\u00f2s, que tota la gent caigu\u00e9 bocaterrosa. I com aixecaren el cap, l\u2019un apr\u00e9s de l\u2019atre, veieren pas arreu rastre de Creu ni de renegat. Quedavi pas m\u00e9s que la muntanya sola i una gran sentor de sofre que tapavi els sentits. I veu\u2019s ac\u00ed com va \u00e9ssere posada i treta la Creu del Cimalt.\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal observar que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mar: La\u00a0Mila el descobreix en el simb\u00f2lic Cimalt i \u00e9s descrit, sota el seu punt de \u00a0vista, amb tres comparacions decebedores i amb possibles connotacions virils.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Cimalt: \u00c9s l&#8217;inici del coneixement, l&#8217;aband\u00f3 del m\u00f3n de les aparences. Ara ja \u00e9s a punt de veure les coses amb els seus <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abulls\u00bb<\/span><\/em> i no a trav\u00e9s de les fabulacions dels altres. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En deixar l&#8217;ermita i la muntanya deixar\u00e0 aquella mar tan retreta i exal\u00e7ada pels homes. La seva ser\u00e0, d&#8217;ara endavant, la mar de la seva imaginaci\u00f3, plena de faules portentoses.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/GRILL.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6225\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/GRILL.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"226\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>ELS CONILLS, ELS CARAGOLS I ELS GRILLS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Conills, caragols i grills podem dir que contribueixen a precisar, encara que amb un pes menor, el fons espacial \/ simb\u00f2lic de l\u2019obra:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Els conills<\/span> representen el s\u00edmbol de la llibertat, per\u00f2 tamb\u00e9 v\u00edctimes; la Mila hi \u00e9s comparada i per aix\u00f2 segons Alvaradodiu que tamb\u00e9 podrien ser s\u00edmbols femenins. A m\u00e9s a m\u00e9s, es troben relacionats amb la fecunditat que l\u2019\u00c0nima li treu a la Mila.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Els cargols<\/span>, hermafrodites, desperten el desig sexual,\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff99cc;\">Els grills<\/span> que, escoltats abans de la violaci\u00f3 de la Mila i una estona despr\u00e9s, simbolitzen la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/contradiccions.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6147 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/contradiccions.jpeg\" alt=\"\" width=\"370\" height=\"212\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff;\">3.8. L&#8217;AN\u00c0LISI DE LES OPOSICIONS, ELS CONTRASTOS O\u00a0 CONTRADICCIONS QUE EMERGEIXEN EN LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/oposats-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6148\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/oposats-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"365\" height=\"116\" \/><\/a>3.8.1.\u00a0<\/strong><strong>L\u2019AN\u00c0LISI DE LES OPOSICIONS, ELS CONTRASTOS O LES CONTRADICCIONS ENTRE LES PERSONES\u00a0 DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest punt hem escollit el personatge protagonista -la Mila- per poder-lo relacionar \/ comparar amb els altres personatges de l\u2019obra, siguin principals o secundaris, i mostrar les actituds, ja positives, ja negatives, de tots ells. Aix\u00ed, doncs:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si comparem entre la Mila i en Gaiet\u00e0 -el pastor-, es detecten conceptes oposats com: <em>sexuada\/asexuat, filial\/paternal, ovella\/pastor, joventut\/vellesa, aprenenta\/mestre.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si acarem la Mila amb en Maties, -el marit- hi descobrim actitutds oposades com: <em>treballadora\/gandul, erotisme\/manca d&#8217;erotisme, desperta\/adormit, inquieta\/indiferent<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si confrontem la Mila i l\u2019\u00c0nima -el violador-, hi podem copsar difer\u00e8ncies ben contr\u00e0ries: <em>afectivitat tendra\/desig animal, respecte\/viol\u00e8ncia, ovella\/llop conill\/ca\u00e7ador, persona\/animal<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si la comparaci\u00f3 es fa entre la Mila i en Baldiret, intu\u00efm sentiments diversos: <em>sentiment maternal\/sentiment filial.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si observem la Mila i l\u2019Arnau, ens adonem de categories contraposades: <em>dona\/home, desig\/por<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si contrastem la Mila i la gent de la romeria, hi trobem comportaments propis dels quals i que corresponen a: <em>individu\/massa.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/contratoscoses.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6149 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/contratoscoses.jpeg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"190\" \/><\/a>3.8.2.\u00a0 LES OPOSICIONS PEL QUE FA ALS ELEMENTS (COSES, ESPAIS, FETS)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0D\u2019entre les oposicions m\u00e9s marcades, en refer\u00e8ncia als diversos aspectes que presenta \u201c<em>Solitud<\/em>\u201d en els seus cap\u00edtols, cal destacar-ne els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La fosca i la claror<\/em>: aquestes s\u00f3n dues percepcions d&#8217;un mateix espai, per\u00e8 en diferents hores del dia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La festa de les roses, la gatzara i les rel\u00edquies<\/em>: \u00e9s a dir, els preparatius de la festa, el dia de la festa i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la romeria, respectivament.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La neteja de l\u2019ermita i la pujada al Cimalt<\/em>: corresponen a dos moments de neteja, la f\u00edsica o exterior de la casa a l\u2019inici de la novel\u00b7la i l&#8217;espiritual o interior que es produeix en la Mila en un cap\u00edtol molt a prop del seu final.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La pujada a l\u2019ermita i la davallada de l\u2019ermita cap a la plana<\/em>: la primera t\u00e9 lloc a l\u2019inici de la novel\u00b7la amb la pujada a l&#8217;ermita i, l\u2019altra, al final de la qual amb la tornada de la Mila a la plana. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, l\u2019obra de la Caterina Albert comen\u00e7a amb una descripci\u00f3 molt bonica en qu\u00e8 la Mila puja cap a la muntanya vers l\u2019ermita de Sant Pon\u00e7 i es clou tornant-la a baixar en un acte decisori de gran llibertat f\u00edsica i espiritual.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-f.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6086\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-f.jpeg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"291\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">3.9.\u00a0<\/span><\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>EL SIMBOLISME DE LA NOVEL\u00b7LA<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em>Solitud<\/em>\u201d esdev\u00e9 una novel\u00b7la simb\u00f2lica perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 del realisme descriptiu, selecciona elements de la realitat per transformar-los en s\u00edmbols. No pret\u00e9n descriure ni fotografiar la realitat de la seva protagonista i l\u2019escenari que l\u2019envolta sin\u00f3 tan sols suggerir-la a trav\u00e9s de la seva pr\u00f2pia mirada i des del seu punt de vista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer s\u00edmbol \u00e9s la muntanya que, a m\u00e9s a m\u00e9s d&#8217;exercir de marc, simbolitza les dificultats de la vida amb la seva dif\u00edcil ascenci\u00f3 i la dificultat de la vida als cims.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres personatges com en Gaiet\u00e0, el pastor i l&#8217;\u00c0nima, tamb\u00e9 s\u00f3n s\u00edmbols: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pastor exerceix la funci\u00f3 de guia de la Mila que la porta a fer una mirada cap al seu interior i l&#8217;ajuden a no sentir-se tan buida ni sola. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, l&#8217;\u00c0nima simbolitza els instints terrenals, la barbaritat dels \u00e9ssers humans, la seva irracionalitat amagada, profunda i instintiva.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El simbolisme o trets de gran significaci\u00f3 que diversos comentaristes de la novel\u00b7la \u201c<em>Solitud<\/em>\u201d de V\u00edctor Catal\u00e0 (Caterina Albert) han estudiat al llarg de tot el seu recorregut i hem pogut percebre, n\u2019indiquem -sense pretendre ara ser exhaustius en l\u2019estudi d\u2019aquest treball- els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podem parlar del propi <span style=\"color: #ff6600;\"><em>t\u00edtol de la novel\u00b7la<\/em><\/span> en si: el t\u00edtol esdev\u00e9 un simbol que suggereix l\u2019estat an\u00edmic del personatge, \u00e9s a dir, la solitud en qu\u00e8 es troba la protagonista, des del comen\u00e7ament de l\u2019obra fins que en el darrer cap\u00edtol trenca aquella amb una devallada \/ fugida de la muntanya cap a la plana.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sense cap dubte, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>la muntanya<\/em><\/span> t\u00e9 un doble simbolisme: per una part, la seva inaccessibilitat i duresa ens aporta la visi\u00f3 d\u2019un personatge empresonat per la por i amb molts dubtes a resoldre; per altra banda, la muntanaya fa sentir el ress\u00f2 de coses grans amb i desvetlla sentiments purs d\u2019elevaci\u00f3 espiritual.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pr\u00f2pia <span style=\"color: #ff6600;\"><em>estructura de l&#8217;obra<\/em><\/span> sembla que prengui el simbolisme de la muntanya: a mesura que avan\u00e7a la lectura de l&#8217;obra es capta que la relaci\u00f3 de la protagonista -la Mila- amb la muntanya va essent m\u00e9s accessible, resolent-se aix\u00ed la desaparici\u00f3 de la por.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 <em>l<span style=\"color: #ff6600;\">es diverses pujades<\/span><\/em> s\u00f3n com esglaons cap amunt i que poden simbolitzar una ascensi\u00f3 cap a una millor percepci\u00f3 i coneixement de les possibilitats que t\u00e9 la protagonista.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es de destacar la simbologia que es despr\u00e8n de l\u2019oposici\u00f3 <span style=\"color: #ff6600;\"><em>claror \/ foscor<\/em><\/span> en alguns punts de la novel\u00b7la com, per exemple:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <span style=\"color: #ff6600;\"><em>pic llumin\u00f3s<\/em><\/span> del Cimalt relacionat amb el mestratge d\u2019en Gaiet\u00e0 i l\u2019aprenentatge de la Mila, com un pas important de la foscor a la claror i de tot all\u00f2 que suposa pas de la mort a la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 s\u2019hi troben s\u00edmbols lluminosos quan es parla de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cl&#8217;ametller florit\u201d<\/em><\/span> o d\u2019altres de m\u00e9s t\u00e8rbols com <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cl&#8217;\u00f2liba\u201d<\/em><\/span> i alguns, completament ennegrits, en la descripci\u00f3 de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cles muntanyes amortallades per la boira negra\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I no es pot oblidar la caracteritzaci\u00f3 de <em><span style=\"color: #ff6600;\">Sant Pon\u00e7<\/span>, <\/em>que provoca a la Mila f\u00e0stic i temor, i que es pot relacionar amb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Maties, el marit de la Mila i <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cel ventre inflat del sant\u201d<\/em><\/span> i la seva <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cbossa tova\u201d<\/em><\/span>, com a s\u00edmbol de la impot\u00e8ncia sexual mitjan\u00e7ant uns objectes fl\u00e0ccids i tous.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00c0nima, el violador de la Mila i<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u201cel peu llarg i punxegut\u201d<\/em><\/span> que porta cap a la refer\u00e8ncia d\u2019aquells objectes llargs, tallants, durs, com a s\u00edmbols de l\u2019agressivitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al llarg de la novel\u00b7la s\u2019hi troben, certament, simbolismes molt diversos i que, sense massa entreteniment descriptiu, es mostren tot seguit:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Les boletes de Galleran<\/em><\/span> -com llavors de fecundaci\u00f3- que, al passar pel <span style=\"color: #ff6600;\"><em>forat o trenc<\/em><\/span>, representen sense cap dubte la violaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>El cargol<\/em><\/span>, que podem associar-lo al plaer o al desig.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>El conill<\/em><\/span>, s\u00edmbol de llibertat (La Mila i en Gaiet\u00e0), per\u00f2 molt feble davant <span style=\"color: #ff6600;\"><em>el ca\u00e7ador furtiu<\/em><\/span> (L\u2019\u00c0nima). Tant la Mila (violada) com en Gaiet\u00e0 (empenyut a la mort) seran v\u00edctimes de l&#8217;\u00c0nima, el ca\u00e7ador furtiu.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>El mar<\/em><\/span>, descobert per la Mila en el Cimalt, pot esdevenir s\u00edmbol de llibertat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>La gastronomia<\/em><\/span> t\u00e9 un paper relativament important a \u201c<em>Solitud<\/em>\u201d. Per\u00f2 la seva lectura porta cap a \u00e0pats diversos, com <span style=\"color: #ff6600;\"><em>l\u2019arr\u00f2s amb bacall\u00e0<\/em><\/span> del comen\u00e7ament, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>els caragols a la brutesca<\/em><\/span> o <span style=\"color: #ff6600;\"><em>el llebrot<\/em><\/span> que ca\u00e7a al ja\u00e7, d\u2019un cop de pedra, en Gaiet\u00e0. Uns menjars, sobretot aquests dos \u00faltims, que descobreixen una intensitat violenta molt gran.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Les llegendes<\/span>,\u00a0i la seva relaci\u00f3 amb \u00a0la simbologia de la novel\u00b7la, s\u00f3n anticipacions del que passar\u00e0 a la novel\u00b7la.\u00a0A m\u00e9s de la seva funci\u00f3 estructural, \u00a0permeten obrir l\u2019espai rural cap a altres esferes i, fins i tot, registres ling\u00fc\u00edstics. Recodem que el pastor -amb la\u00a0<\/strong><strong>creaci\u00f3 imaginativa com a forma de relaci\u00f3 amb l&#8217;entorn- es relaciona amb la realitat a trav\u00e9s de les seves llegendes. Aquesta consci\u00e8ncia art\u00edstica \u00e9s pr\u00f2pia de l&#8217;home superior ja que implica una actitud de superaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En descriure anteriorment les caracter\u00edstiques dels personatges, d&#8217;animals i altres elements de la novel\u00b7la, hem pogut observar la for\u00e7a simb\u00f2lica que emana de cadascun d&#8217;ells:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La muntanya<\/span><\/em> \u00e9s com una personificaci\u00f3 de la protagonista<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Sant Pon\u00e7<\/span><\/em> produeix angoixa i repulsi\u00f3<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El mar <\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\">ens porta la idea de la llibertat i de la\u00a0<\/span><\/span>fabulaci\u00f3 imaginativa sempre m\u00e9s enll\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El cimalt\u00a0<\/span><\/em>aporta l&#8217;inici del coneixement, l&#8217;aband\u00f3 del m\u00f3n de les aparences.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Creu<\/span><\/em> fa pensar en l&#8217;enfrontament entre la for\u00e7a terrenal blasfema i les forces celestials<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Els conills<\/span><\/em> desperten un simbolisme dual: la llibertat i el victimisme<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Els caragols<\/span><\/em> obren ensems el desig i rebuig sexual com a hermafrodites que s\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Els grills<\/span><\/em> apareixen abans i despr\u00e9s de la violaci\u00f3 com a s\u00edmbol de la vida<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondalla1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6087\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondalla1.jpeg\" alt=\"\" width=\"181\" height=\"273\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10. LA RONDALL\u00cdSTICA DE \u201c<em>SOLITUD<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondalla2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6088 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondalla2.jpeg\" alt=\"\" width=\"233\" height=\"178\" \/><\/a>3.10.1. EL CONCEPTE DE RONDALLA, LA SEVA ESTRUCTURA I VARIETATS RONDALL\u00cdSTIQUES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb el nom \u201c<em>rondalla<\/em>\u201d es designa una forma liter\u00e0ria\u00a0 d\u2019\u00e8pica que integra un conjunt de narracions l\u2019origen de les quals es remunta tamb\u00e9 a la llunyana hist\u00f2ria dels pobles i que, com els mites i les llegendes, formava part de la vida de la comunitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La base estructural de les rondalles, amb variants poc significatives, \u00e9s la mateixa arreu del m\u00f3n. Aix\u00ed mateix, hi ha una s\u00e8rie de personatges i temes que trobem en tradicions de pa\u00efsos i cultures molt allunyats i que cadasc\u00fa ha matisat amb les seves pr\u00f2pies caracter\u00edstiques.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des del punt de vistatem\u00e0tic hi ha, entre aquestes narracions, diferents varietats, m\u00e9s o menys marcades, segons les diferents cultures. Les m\u00e9s remarcables d\u2019aquestes varietats s\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallafantastica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6089\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallafantastica.jpeg\" alt=\"\" width=\"149\" height=\"195\" \/><\/a>3.10.1.1. LA RONDALLA MERAVELLOSA, FANT\u00c0STICA O DE FADES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la rondalla meravellosa hi apareixen i s\u2019hi relacionen dos mons: el sobrenatural, representat per \u00e9ssers humans com gegants, bruixes, fades&#8230; i el natural, representat per \u00e9ssers humans, com un personatge principal heroi o hero\u00efna.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tema de la rondalla rau en com l\u2019heroi aconseguir\u00e0 de portar a terme un projecte hum\u00e0. La intriga est\u00e0 constitu\u00efda per les dificultats que haur\u00e0 de v\u00e8ncer -lluites, raptes, proves- per tal d\u2019aconseguir-ho.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El resultat final sol ser sempre positiu. Per\u00f2 el centre m\u00e0xim d\u2019inter\u00e8s narratiu de les rondalles rau en descobrir l\u2019enginyosa manera com l\u2019heroi superar\u00e0 una dificultat o perill, o solucionar\u00e0 un determinat problema.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/faula.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6090\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/faula.jpeg\" alt=\"\" width=\"159\" height=\"121\" \/><\/a>3.10.1.2. LA FAULA D&#8217;ANIMALS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La faula d\u2019animals \u00e9s una modalitat de rondalla en la qual els personatges s\u00f3n animals que parlen i actuen com \u00e9ssers humans. De tota faula se n\u2019extrau una moralitat o ensenyament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallesolitud2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-6091 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/rondallesolitud2.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>3.10.2. <\/strong><strong>LES RONDALLES DE LA NOVEL\u00b7LA \u201c<em>SOLITUD<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pastor ensenya a la Mila la muntanya i les seves llegendes:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol <span style=\"color: #3366ff;\">\u201c<em>Claror<\/em>\u201d,<\/span> el pastor ensenya la muntanya a la Mila i les seves llegendes de la contrada. \u00c9s aqu\u00ed que li conta la llegenda del<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u00abTur\u00f3 de Mala Sang\u00bb<\/em><\/span>, dit aix\u00ed perqu\u00e8 el torrent t\u00e9 les aig\u00fces vermelles dels caps tallats de les donzelles rebutjades pel rei moro i explica que per Nadal encara se&#8217;n senten els xiscles.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol <span style=\"color: #3366ff;\">\u201c<em>Neteja<\/em>\u201d<\/span>, el pastor explica la llegenda \/ rondalla de el<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u201cSol de Murons\u201d<\/em><\/span>, sobre aquella dona que fa la prometen\u00e7a a Sant Pon\u00e7 de tallar-se la cabellera per esperar el seu estimat i quan aquest retorna la menyprea de lletja que la troba.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<em>Rondalles<\/em>\u00ab<\/span> es conta la llegenda de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abLes Llufes\u00bb<\/em><\/span>: un vell asceta que ha rebutjat riqueses, poder i saviesa, per\u00f2 que \u00e9s temptat per Floridalba, una de les llufes amb un pet\u00f3 apassionat: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abPuix d&#8217;en\u00e7\u00e0 que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n, s&#8217;ha pas trobat encara beguda, cadena, enginy, escarceller o conjurament tan poder\u00f3s pel sentit de l&#8217;home, per sant que sia, com un pet\u00f3 de fembra\u00bb<\/em><\/span>. El vell mor d&#8217;amor i encara se li sent la veu que crida l&#8217;enamorada.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<em>Vida enrera<\/em>\u00ab<\/span>, apareix la llegenda del <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abSenyor de Llisquens\u00bb<\/em><\/span> on es descriu la venjan\u00e7a d&#8217;una violaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtol <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<em>La Creu<\/em>\u00ab<\/span>, es narra la desaparici\u00f3 de la creu, destru\u00efda per un llamp quan un descregut hi penj\u00e0 un esquellerinc, horror que encara se sent quan passa una desgr\u00e0cia a la muntanya i que se sentir\u00e0 quan mori el pastor.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud360.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6094\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud360.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a>3.11. COM S&#8217;APLEGA -A MANERA D&#8217;UN RESUM- LA VERTEBRACI\u00d3 S\u00d2LIDA I EL COMENTARI DE LA NOVEL\u00b7LA \u00ab<em>SOLITUD<\/em>\u00bb DE LA CATERINA ALBERT, AMAGADA SOTA EL PSEUD\u00d2NIM DE V\u00cdCTOR CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>\u00abSolitud\u00bb<\/i>\u00a0\u00e9s una\u00a0<a title=\"Novel\u00b7la\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Novel%C2%B7la\">novel\u00b7la<\/a>\u00a0escrita per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"V\u00edctor Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\">V\u00edctor Catal\u00e0<\/a>\u00a0(Caterina Albert), publicada en fulletons inclosos en la revista\u00a0<a title=\"Joventut (revista)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joventut_(revista)\"><i>Joventut<\/i><\/a>\u00a0entre el mar\u00e7 del\u00a0<a title=\"1904\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1904\">1904<\/a>\u00a0i l&#8217;abril del\u00a0<a title=\"1905\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1905\">1905<\/a>. \u00c9s la novel\u00b7la m\u00e9s coneguda de la seva autora. S&#8217;emmarca dins del\u00a0<a title=\"Modernisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme\">modernisme<\/a>, moviment literari i art\u00edstic for\u00e7a present a Catalunya. L&#8217;any 1909 va apar\u00e8ixer com a novel\u00b7la sencera.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, no es podem negligir una mirada atenta a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0\">Viquip\u00e8dia<\/a> per centrar-nos en la taula o l&#8217;index d&#8217;aquesta novel\u00b7la de la Caterina Albert per poder tenir-ne una visi\u00f3 global de l&#8217;obra i la seva repercussi\u00f3 mundial a trav\u00e9s de traduccions i adaptacions. I aix\u00ed, clicant cada enunciat, s&#8217;obrir\u00e0 la informaci\u00f3 del contingut prec\u00eds:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Argument\"><span class=\"tocnumber\">3.11.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Argument<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Les_seves_influ%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">3.11.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Les seves influ\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#L'estil_de_la_novel%C2%B7la\"><span class=\"tocnumber\">3.11.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">L&#8217;estil de la novel\u00b7la<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Els_personatges\"><span class=\"tocnumber\">3.11.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Els personatges<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Traduccions\"><span class=\"tocnumber\">3.11.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Traduccions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Adaptacions\"><span class=\"tocnumber\">3.11.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Adaptacions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solitud#Enlla%C3%A7os_externs\"><strong><span class=\"tocnumber\">3.11.7.\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>Enlla\u00e7os externs<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.12. BILIOGRAFIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catal\u00e0, V\u00edctor<\/strong>. <span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>\u201c<u>Solitud<\/u>\u201d<\/em><\/strong><\/span> <strong>Ed. 62 i \u201cLa Caixa\u201d. MOLC, 1979<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De Riquer, Mart\u00ed \/ Comas, Antoni \/ Molas, Joaquim<span style=\"color: #ff6600;\">. <em>\u201c<u>Hist\u00f2ria de la Literatura Catalana<\/u>\u201d<\/em><\/span><\/strong>. <strong>Volum VIII. Castellanos, Jordi. \u201cV\u00edctor Catal\u00e0\u201d 597-623. Ariel, Barcelona 1986.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Carbonell, Antoni \/ Espadaler, Anton M. \/ Llovet, Jordi \/ Tayadella, Ant\u00f2nia<\/strong><em>. <strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<u>Literatura catalana<\/u>\u201d<\/span><\/strong><\/em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">.<\/span><\/strong> <strong>Edhasa, 1979<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Bou, Enric<\/strong>. <strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c<u>Nou diccionari 62 de la Literatura catalana<\/u>\u201d<\/em><\/span><\/strong>. <strong>Ed. 62. Barcelona, 2000.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Casacuberta, Margarida<\/strong>. <span style=\"color: #ff6600;\"><strong><em>\u00ab<u>Solitud\u00bb novel.la moderna<\/u>\u00ab<\/em><\/strong><\/span>. <strong>Serra d&#8217;or n. 545, maig 2005.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nardi, N\u00faria<\/strong>.<strong><span style=\"color: #ff6600;\"> \u00ab<u>Caterina Albert \/ V\u00edctor Catal\u00e0, dona i escriptora<\/u>\u00ab<\/span>.<\/strong> <strong>Serra d&#8217;or n. 545, maig 2005.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.13. ADRECES D&#8217;INTERNET<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/lletra.uoc.edu\/ca\/obra\/solitud-de-victor-catala\/detall\">Cal polsar aqu\u00ed mateix perqu\u00e8 s&#8217;obri =<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/lletra.uoc.edu\/ca\/obra\/solitud-de-victor-catala\/detall\"><strong>https:\/\/lletra.uoc.edu\/ca\/obra\/solitud-de-victor-catala\/detall<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/alfresco\/d\/d\/workspace\/SpacesStore\/0020\/07dde9d3-977e-434b-99c0-57db02bb1c39\/solituddossier.pdf\"><strong>Cal clicar aqu\u00ed mateix perqu\u00e8 s&#8217;obri = <\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/alfresco\/d\/d\/workspace\/SpacesStore\/0020\/07dde9d3-977e-434b-99c0-57db02bb1c39\/solituddossier.pdf\">\u00a0https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/alfresco\/d\/d\/workspace\/SpacesStore\/0020\/07dde9d3-977e-434b-99c0-57db02bb1c39\/solituddossier.pdf<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-n\u0303.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-6092 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/solitud-n\u0303.jpeg\" alt=\"\" width=\"522\" height=\"209\" \/><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>PARLEM DE FEMINISME I PREGUNTEM-NOS: SABEU QUI \u00c9S EN V\u00cdCTOR CATAL\u00c0&#8230;? ANEM-NOS-EN ENTRE LES DARRERIES DEL SEGLE XIX I LA MEITAT DEL SEGLE XX EN &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6036"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6036"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6036\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20221,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6036\/revisions\/20221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}