{"id":576,"date":"2007-09-05T00:01:49","date_gmt":"2007-09-05T00:01:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=576"},"modified":"2023-11-07T17:36:56","modified_gmt":"2023-11-07T16:36:56","slug":"en-la-diada-de-sant-jordi-2014","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=576","title":{"rendered":"(01) PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA 2014 – ENTRE LA DIADA DE SANT JORDI I L’ONZE DE SETEMBRE 2014: \u00c9REM, SOM I SEREM…!"},"content":{"rendered":"

ATENCI\u00d3…! VIGILA…! ALERTA…! COMPTE…!
\n<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

En finalitzar l’article s’hi trobar\u00e0 una muni\u00f3 d’enlla\u00e7os, aix\u00ed com unes notes numerades\u00a0entre claud\u00e0tors <\/strong>i dins del text, corresponents a diversos v\u00eddeos i textos que acompanyen i il\u00b7lustren el contingut de l’escrit i que tamb\u00e9 s’esbatanen clicant l’enunciat de color blau. A m\u00e9s a m\u00e9s, s’ha incorporat a cada fotografia un v\u00eddeo musical, amb int\u00e8rprets de J.S.Bach, que s’obre en tant sols clicar-lo… <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"01<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Tocata en Fa Major-BWV 540. Cameron Carpenter a l’orgue des de l’\u00d2pera de Sydney.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

1. LES FESTES PRIMAVERALS A LA NOSTRA TERRA CATALANA<\/strong><\/span><\/p>\n

Entre el mes de mar\u00e7 i d’abril el m\u00f3n cristi\u00e0 celebra una important commemoraci\u00f3 festiva -aquella que supera, fins i tot, la festa del Nadal- i que comen\u00e7a al primer diumenge immediat a la lluna plena de l’equinocci de primavera. \u00c9s a dir, parlem de la Pasqua Florida, seguida de cinquanta dies de celebraci\u00f3, perllongats en l’anomenada Pasqua Granada [1]<\/span><\/a><\/span><\/strong><\/span>.<\/span><\/span><\/strong> Arriba, doncs, el mes d’abril i la nostra terra catalana se sent honorada per la Diada de Sant Jordi<\/strong><\/span> [<\/strong><\/span>2<\/span><\/a><\/strong><\/span>]<\/strong><\/span> i -uns dies m\u00e9s enll\u00e0-, per la solemnitat de Santa Maria de Montserrat<\/strong><\/span> [<\/strong><\/span>3<\/span><\/a><\/strong>]<\/span><\/a><\/strong><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n

En definitiva, un escenari primaveral amable i alegre guarnit de llegendes pregones, de roses tendres i perfumades, d’acurades edicions de molts llibres, de festa sentida i amiga al carrer, de pelegrinatge esfor\u00e7at o devot cap a la santa muntanya, de forts enamoraments primaverencs i d’una muni\u00f3 de sentiments nobles d’identitat i pertinen\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"02<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Fuga en D Major-BWV 850. Trio: J.Loussier (piano), B.Dunoyer de Segonzac (contrabaix) i A.Arpino (bateria).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

2. LA LLENGUA, EL PRINCIPAL I M\u00c9S IMPORTANT ACTE DE COMUNICACI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n

Plau-nos, doncs, en aquesta primavera exultant, consignar-hi una reflexi\u00f3 sobre la terra que ens embolcalla i la cultura que s’hi amassa -en l’expressi\u00f3 de la nostra llengua pr\u00f2pia- amb el desig que la parla catalana s’insereixi m\u00e9s fecundament a les nostres llars i reunions, al carrer i a l’escola, arreu on la conversa i el di\u00e0leg hagin d’esdevenir el principal acte ordinari de comunicaci\u00f3.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

I tot aix\u00f2, en un moment prou significatiu de ferma voluntat cap a una nova manera d’organitzar-nos i en la que una proposta multiling\u00fce de comunicaci\u00f3 ens estimuli a tots a descobrir el valor d’excel\u2022l\u00e8ncia que adquireix la mil\u2022len\u00e0ria llengua catalana -germana, ensems, entre d’altres tamb\u00e9 de rom\u00e0niques, i no per sobre de cap de les moltes que es parlen arreu del m\u00f3n- digne d’estimaci\u00f3 i facilitadora d’entesa en aquest rac\u00f3 peninsular i german\u00edvol, terra de cru\u00eflla de camins i tradicionalment acollidora [<\/span>4<\/span><\/a><\/span>]<\/span>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"03<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Concert itali\u00e0. Moviment Presto. Trio: J.Loussier (piano), B.Dunoyer de Segonzac (contrabaix) i A.Arpino (bateria).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

3. LA RAUXA I EL SENY EN EL CONEIXEMENT I L’ESTIMACI\u00d3 DE LES LLENG\u00dcES<\/strong><\/span><\/p>\n

En un m\u00f3n decididament globalitzat, en parlar de la llengua -com a vehicle dels pensaments i dels sentiments-, el millor instrument essencial de la comunicaci\u00f3 humana, plataforma d’enlairament per assumir qualsevol tipus d’aprenentatge- s’ha d’aclarir que, ben afermades les banderes distintives en el cor de cadasc\u00fa\/a, tractant-se de les parles diverses, \u00abquantes m\u00e9s se n’aprenguin i se n’utilitzin, tant de millor\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, sense renunciar als diversos angles de visi\u00f3 amb qu\u00e8 es pot valorar i discutir la relativitat de les coses d’aquest m\u00f3n, no resulta gens menyspreable consignar aqu\u00ed -en un senzill exercici de cabriola (rauxa)<\/em> i d’objectivitat (seny)<\/em>– la refer\u00e8ncia a una aportaci\u00f3 positiva que autors tan distants, temporalment i geogr\u00e0fica, com Miguel de Cervantes<\/em> i Moss\u00e8n Cinto Verdaguer<\/em>, han tingut a b\u00e9 expressar pel que fa al coneixement i a l’estimaci\u00f3 de la cultura dels pobles i de la llengua que els hi \u00e9s pr\u00f2pia.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 3.1. EN REFER\u00c8NCIA A MIGUEL DE CERVANTES<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

\"04<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Concert en D Major per a Clavic\u00e9mbalo. III Mov. Allegro. Trio: J.Loussier (piano), B.Dunoyer de Segonzac (contrabaix) i A.Arpino (bateria).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Qui no s’ha aturat mai a reflexionar sobre aquella escena del Cap\u00edtol VI de la primera part del llibre \u00abEl ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha\u00bb<\/em>…? All\u00ed Cervantes en salvar de la foguera el llibre \u00abTirant lo Blanc\u00bb<\/em>, no nom\u00e9s ens relata el fet, sin\u00f3 que ens descobreix una aut\u00e8ntica mostra de cultura i de respecte, cap a la llengua catalana, la qual cosa l’honora perfectament. I aix\u00f2 sense que aquest autor tingu\u00e9s la capacitat personal de con\u00e8ixer el catal\u00e0. Per\u00f2 amb el seu reconeixement valora la producci\u00f3 liter\u00e0ria de Joanot Martorell, un dels escriptors del Segle d’Or dels Pa\u00efsos Catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n

Fixem-nos-hi:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abEl barbero mand\u00f3 al ama que tomase todos los libros y diese con ellos al corral… y asiendo casi ocho de una vez los arroj\u00f3 por la ventana. Y por tomar muchos juntos se le cay\u00f3 uno a los pies del barbero, que \u00e9l tom\u00f3 gana de ver de qui\u00e9n era y vi\u00f3 que dec\u00eda \u00abHistoria del famoso caballero Tirante el Blanco\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

-V\u00e1lgame Dios -dijo el cura dando una gran voz: D\u00edgoos la verdad, se\u00f1or compadre que, por su estilo, es \u00e9ste el mejor libro del mundo. Llevadle a casa y leedle, y ver\u00e9is que es verdad cuanto de \u00e9l se ha dicho\u00bb<\/strong><\/em><\/span> [<\/span>5<\/span><\/a><\/span>].<\/strong><\/em>
\n<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

O tamb\u00e9 aquell altre passatge arrancat del Cap\u00edtol LXXII de l’obra susdita, universalment coneguda, on elogia i honora la Ciutat Comtal amb la visi\u00f3, que des de Castella se’n podia tenir del Cap i Casal catal\u00e0, aquella Barcelona ja oberta i ben mediterr\u00e0nia:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00ab… y as\u00ed me pas\u00e9 de claro a Barcelona, archivo de la cortes\u00eda, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza \u00fanica\u00bb<\/strong><\/em><\/span> [<\/strong><\/span>6<\/span><\/a><\/strong><\/span>].<\/strong><\/em><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

3.2. EN REFER\u00c8NCIA A JACINT VERDAGUER<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"05<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Suite n.3 en D Major – BWV 1068. Gavotte. Trio-Orquestra: J.Loussier (piano), B.Dunoyer de Segonzac (contrabaix) i A.Arpino (bateria).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Moss\u00e8n Cinto escriu una obra \u00abd’\u00e8pica nacionalista\u00bb<\/em>. Efectivament: en el \u00abCanig\u00f3\u00bb<\/em> recrea una apoteosi de la terra catalana, dissenya un model de p\u00e0tria i, en debatre’s entre l’amarga experi\u00e8ncia de la realitat i els desitjos de moments millors, conclou la seva gran producci\u00f3 liter\u00e0ria, tot inspirant una estrofa que sintetitza la viv\u00e8ncia intensa que avui encara perdura en el cor del poble catal\u00e0:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abEl que un segle bast\u00ed, l’altre ho aterra, \/ per\u00f2 resta sempre el monument de D\u00e9u; \/ i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra \/ el Canig\u00f3 no tiraran a terra, \/ no esbrancaran l’alt\u00edvol Pirineu\u00bb <\/strong><\/em><\/span>[<\/span>7<\/span><\/a>].<\/strong><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Tanmateix, el poeta de la Renaixen\u00e7a catalana escriu tamb\u00e9 una obra \u00abd’\u00e8pica\u00a0 universalista\u00bb<\/em>. M’he de referir a \u00abL’Atl\u00e0ntida\u00bb<\/em> la qual, despr\u00e9s d’un catastr\u00f2fic esfondrament geol\u00f2gic, quan retorna la calma de la batzegada, el poeta catal\u00e0 s’obre a tots els pobles assignant a les terres hisp\u00e0niques la missi\u00f3 globalitzadora de reunificar el nou i vell continents. A les darreres estrofes del poema, s’hi descobreix la figura de Colom que parla d’aquesta manera:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00ab… i et veu a tu, Isabel de Castella, \/ la reina de les reines que hi ha hagut… \/ Doneu-me, si us plau, navilis, i a bona hora \/ los tornar\u00e9 tot remolcant un nou m\u00f3n\u00bb <\/strong><\/em><\/span>[<\/span>8<\/span><\/a><\/span>].<\/strong><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

I encara m\u00e9s. En la inspiraci\u00f3 po\u00e8tica del \u00abVirolai\u00bb<\/em>, c\u00e0ntic catal\u00e0 per excel\u2022l\u00e8ncia, Verdaguer no s’oblida de ning\u00fa:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abDels catalans sempre sereu Princesa, \/ dels espanyols Estrella d’Orient, \/ sigueu per al bons pilar de fortalesa, \/ per als pecadors port de salvament\u00bb<\/strong><\/em><\/span> [<\/span>9<\/span><\/a><\/span>].<\/strong><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"06<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Fuga en G Menor. Cameron Carpenter a l’orgue<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

4. DOS AUTORS LITERARIS DIFERENTS I EL MARC D’UN RECONEIXEMENT MUTU<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Aquests dos\u00a0 paradigmes tan clars, anteriorment exposats, il\u2022lustren el reconeixement franc i el respecte rec\u00edproc de dos autors de diferents cultures vers la pr\u00f2pia de cadascun d’ells.<\/span><\/strong><\/span>
\n Per aix\u00f2 que avui -en parlar de multiculturalitat i de multiling\u00fcisme- cal situar molt b\u00e9 les dissemblants i heterog\u00e8nies parles -an\u00e0logues en alguns aspectes- en el piu just de la balan\u00e7a, per amanyagar-les com un tresor preuat i utilitzar-les exquisidament i profusa, segons hi correspongui…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

…ans sempre des del capteniment d’un esperit positiu i obert, incrementant voluntats, reconeixent i celebrant la riquesa amagada en cadascuna de les quals, eixamplant i engrescant la seva difusi\u00f3, malgrat els dubtes, les oscil\u2022lacions i\/o les tensions que acompanyen la hist\u00f2ria\u00a0 inevitable dels pobles, a la manera del ritme desigual d’aquella anella de mans juntes que, formant una rotllana -com la sardana-, inspira a Joan Maragall:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abJa es decanta a l’esquerra i vacil\u2022la, \/ ja torna altra volta a la dreta dubtant. \/ I se’n torna i retorna intranquil\u2022la, \/ com mal orientada l’agulla d’imant\u00bb <\/em><\/strong><\/span>[<\/span>10<\/span><\/a>].<\/strong><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"07<\/a>
<\/span> J.S.BACH<\/strong>. Suite n.1 per a violoncel. Preludio. Cameron Carpenter a l’orgue.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

5. UNA REFLEXI\u00d3 DEL MOMENT ACTUAL, EN LA DIADA DE SANT JORDI 2014<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquest intent personal d’aproximaci\u00f3 a dues cultures mitjan\u00e7ant el benent\u00e8s de la llengua de cadascuna, arriba en aquest moment a casa nostra en la Diada de Sant Jordi a un punt -diguem-ne cr\u00edtic- en qu\u00e8 el dret a decidir l’esdevenidor del nostre poble catal\u00e0 es debat entre la intransig\u00e8ncia legalista i la manca de voluntat pol\u00edtica d’uns versus el convenciment democr\u00e0tic, alliberador, pac\u00edfic i festiu d’altres.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Per tal de poder copsar el problema en tota la seva dimensi\u00f3 i, ensems amb tota la seva cruesa, nom\u00e9s cal obrir els diaris de tota tend\u00e8ncia, llegir els seus titulars i, sobretot, escatir els abundosos articles d’opini\u00f3 que contenen, aix\u00ed com la publicaci\u00f3 de molts llibres contraposats; atendre amb curiositat les entrevistes dels mitjans de comunicaci\u00f3 dels diferents escenaris muntats; immergir-se en les tert\u00falies di\u00e0ries de tota \u00edndole; auscultar els criteris exclusivistes i, certament, confrontats del partits pol\u00edtics; esbrinar el parer desigual de tota la bona gent del carrer, aix\u00ed com parar esment en la veu dels parlamentaris catalans o la dels diputats espanyols<\/span><\/strong> [<\/strong><\/span>11<\/span><\/a><\/strong><\/span>]<\/strong><\/span>. Tot i aix\u00f2, segurament hi falten m\u00e9s debats t\u00e8cnico-cient\u00edfics per aprofundir tota la tem\u00e0tica plantejada amb m\u00e9s rigor i fonament de causa.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

Tanmateix, ni tan sols en un exercici d’interpretaci\u00f3 objectiva d’alguns dels dict\u00e0mens del Tribunal Constitucional d’Espanya -es diu que probablement ben contaminat- ha pogut extingir -fins al moment actual- la flama persistent d’una ambici\u00f3 que ve de molt lluny i que avui arriba esperan\u00e7ada\u00a0 enfront d’un \u00abstatu quo\u00bb<\/em> marbrenc i imm\u00f2bil<\/span><\/strong> [<\/strong><\/span>12<\/span><\/a><\/strong><\/span>]<\/strong><\/span>.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

Des del tresor preuat de la pluralitat de les lleng\u00fces, la paraula -i amb ella el di\u00e0leg- t\u00e9 tanta for\u00e7a que ning\u00fa pot aturar-la. La paraula fa ser i conforma la identitat i ens fa sentir realment d’on som. Degut al llenguatge ho aprengu\u00e9rem d’infants en el primer mestratge de la llar i despr\u00e9s en els diversos grups de conviv\u00e8ncia escolar, amicals i de companyonia. <\/strong><\/span><\/p>\n

Havent arribat a aquest punt hem de dir que Catalunya se sent un poble i s’experimenta com una Naci\u00f3, tanmateix i malauradament, sense Estat<\/strong><\/span> [<\/span>13<\/span><\/a>].<\/strong><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

L’any passat, en aquesta mateixa Diada de Sant Jordi, vaig presentar una s\u00edntesi del recorregut en el temps de la nostra Hist\u00f2ria de Catalunya sota el fil conductor de la singularitat de la seva llengua pr\u00f2pia i de la seva codificaci\u00f3 moderna. I aix\u00f2, gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 eminent d’en Pompeu Fabra qui, essent un home del m\u00f3n de les ci\u00e8ncies -qu\u00edmic i professor d\u2019una escola t\u00e8cnica- escomet la tasca d\u2019una ordenaci\u00f3 gramatical, lexicogr\u00e0fica i estil\u00edstica de la llengua catalana mitjan\u00e7ant un sistema coherent, racional, estructurat, cient\u00edfic, normalitzat<\/span><\/strong> [<\/span>14<\/span><\/a><\/span>]<\/span>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Avui voldria ampliar el paisatge i, pel que fa al decurs del temps i pel que fa als seus esdeveniments passats, m’\u00e9s escaient d’aconsellar:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n