{"id":5471,"date":"2010-05-30T15:48:38","date_gmt":"2010-05-30T15:48:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=5471"},"modified":"2023-11-07T12:48:02","modified_gmt":"2023-11-07T11:48:02","slug":"el-150e-aniversari-de-la-meva-primera-escola-amb-la-presencia-duna-antiga-alumna-centenaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=5471","title":{"rendered":"EN EL 150\u00e8 ANIVERSARI DE LA FUNDACI\u00d3 DE L’OBRA DE LES VEDRUNES A RIPOLL, LA MEVA PRIMERA ESCOLA I LA PRES\u00c8NCIA D’UNA ANTIGA ALUMNA CENTEN\u00c0RIA EN EL 140\u00e8 ANIVERSARI DEL COL\u00b7LEGI DE NUESTRA SE\u00d1ORA DEL CARMEN DE RIPOLL"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abEL 150\u00e8 ANIVERSARI DE L’ARRIBADA DE L’OBRA DE LES \u00abVEDRUNES\u00bb <\/em>A RIPOLL, <\/em>LA MEVA PRIMERA ESCOLA I LA PRES\u00c8NCIA D’UNA ANTIGA ALUMNA CENTEN\u00c0RIA EN EL 140\u00e8 ANIVERSARI DEL\u00a0\u00abCOLEGIO DE NUESTRA SE\u00d1ORA DEL CARMEN\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>En la celebraci\u00f3 del 150 aniversari de la fundaci\u00f3 de l\u2019obra de les Germanes Carmelites a Ripoll i la pres\u00e8ncia d\u2019una antiga alumna centen\u00e0ria…<\/span> <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

La\u00a0Congregaci\u00f3 de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna<\/a>, conegudes com a\u00a0\u00abVedrunes\u00bb<\/em> \u00e9s una congregaci\u00f3 religiosa adscrita a la fam\u00edlia\u00a0carmelitana<\/a>\u00a0fundada per\u00a0santa Joaquima de Vedruna<\/a>\u00a0en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l’educaci\u00f3 de les nenes d’extracci\u00f3 humil.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

1. DISCURS D’UN ANTIC ALUMNE DE L’ESCOLA –Miquel \u00e0ngel Bosch i Fridrin<\/span>– EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL 150\u00e8 ANIVERSARI DE LES VEDRUNES A RIPOLL I\u00a0 AMB LA PRES\u00c8NCIA HONORABLE D’UNA ANTIGA ALUMNA CENTEN\u00c0RIA –Rosi Fridrin i Riege<\/span>r- COM A TESTIMONIATGE VIU I PERDURABLE D’UNA FUNDACI\u00d3 RELIGIOSA I SOCIAL A LA COMTAL VILA DE RIPOLL<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Tot un any d\u2019un seguit d\u2019activitats molt diverses -des de les institucionals a les m\u00e9s casolanes- recorren la commemoraci\u00f3 150 centen\u00e0ria, des del juny del 1860, de la pres\u00e8ncia de l’Obra Vedruna a Ripoll<\/a> \u00a0i la seva incorporaci\u00f3 vital a la societat ripollesa… <\/strong><\/span><\/p>\n

La plana web<\/a> d\u2019aquesta efem\u00e8ride en destaca una muni\u00f3 d\u2019activitats i et trasllada quasi des dels or\u00edgens fins a la plenitud del moment actual tot recollint els fruits d\u2019aquest arbre majestu\u00f3s que el pas del temps ha fornit espl\u00e8ndidament.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>I prova d\u2019aix\u00f2 n\u2019\u00e9s avui la pres\u00e8ncia d\u2019una persona de luxe que ha volgut fer-se present com la m\u00e9s antiga de les antigues alumnes d\u2019aquesta jornada. Es tracta d\u2019una mare, \u00e0via i bes\u00e0via centen\u00e0ria –na\u00a0Rosi Fridrin Rieger, v\u00eddua d\u2019en Josep Bosch Arnau<\/em><\/span>– que tot i que amb el pas alentit pels molts anys viscuts, per\u00f2 amb el cap ben clar, ens acompanya en el si d\u2019aquesta celebraci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n

I m\u2019ha tocat a mi, el seu fill en nom de les meves germanes, el confegir aquest senzill discurs o breus paraules de presentaci\u00f3 a l\u2019hora que em ve a la mem\u00f2ria la meva primera paraula p\u00fablica -el primer discurs de la meva vida-, despr\u00e9s de tants que n\u2019he hagut de pronunciar, i que entre ll\u00e0grimes i vergonyes penso que no vaig poder acabar-lo, pujat a un tamboret, sota la vigil\u00e0ncia de la germana Teresa Closa (que, per cert, encara es viva i forma part de la Comunitat Vedruna de Caldes de Malavella<\/a>…) com a assaig definitiu de la poesia que el dia de Nadal era obligat de recitar a la llar familiar…<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>… La nostra llar familiar…! Des del terrat de la casa modernista \u201cCodina\u201d<\/em><\/a>, a la carretera de Ribas on vam viure la nostra infantesa i adolesc\u00e8ncia, sab\u00edem m\u00e9s coses que ning\u00fa de les Germanes Carmelites<\/a>. La nostra d\u00e8ria era espiar qu\u00e8 feien aquelles monges que passejaven pel convent. La nostra mare, discreta i educada, intentava evitar-ho per deixar-les tranquil\u00b7les. Per\u00f2 el nostre terrat donava al pati de la classe dels nens, i des dels balcons de la casa es contemplava ensems l\u2019horta que elles hi tenien, aix\u00ed com el pas d\u2019entrada a l\u2019esgl\u00e9sia. Cada mat\u00ed ens despertava el tritlleig de la campana d\u2019anar a Missa (un campanar encara conservat) i, frec a frec, \u00e9rem testimonis de l\u2019alegria d\u2019aquelles monges que, amb l\u2019arribada del bon temps paraven taules al pati susdit per compartir un dinar o un berenar- sopar, d\u2019aquells de la postguerra<\/a> on:<\/strong><\/span><\/p>\n