{"id":5337,"date":"2015-07-04T22:45:00","date_gmt":"2015-07-04T22:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=5337"},"modified":"2023-11-07T12:22:37","modified_gmt":"2023-11-07T11:22:37","slug":"tres-discursos-de-comiat-a-causa-de-la-seva-jubilacio-dedicats-a-tres-bons-amics-meus-en-fernando-mendez-garcia-el-p-francesc-xicoy-bassegoda-i-en-josep-fatjo-carbonell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=5337","title":{"rendered":"TRES DISCURSOS DE COMIAT -TOT ENALTINT EL LLINDAR D&#8217;UNA MERESCUDA JUBILACI\u00d3- BRINDATS A TRES BONS AMICS MEUS: EN FERNANDO M\u00c9NDEZ GARC\u00cdA, EL P. FRANCESC XICOY BASSEGODA I EN JOSEP FATJ\u00d3 CARBONELL&#8230;"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/fullaseca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5372 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/fullaseca.jpeg\" alt=\"\" width=\"481\" height=\"365\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>TRES DISCURSOS DE COMIAT -TOT ENALTINT EL LLINDAR D&#8217;UNA MERESCUDA JUBILACI\u00d3- BRINDATS A TRES BONS AMICS MEUS: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>EN FERNANDO M\u00c9NDEZ, EL P. FRANCESC XICOY I EN JOSEP FATJ\u00d3&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jsuitesElClot.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5374\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jsuitesElClot.png\" alt=\"\" width=\"461\" height=\"123\" \/><\/a>He recuperat tres discursos antol\u00f2gics escrits entre els anys de 2008-2009 i en moments ben diferents orientats a l&#8217;acomiadament, a la lloan\u00e7a i a la gratitud de tres personalitats educatives, eficaces i de primer ordre, que han vessat tota la seva energia vocacional a l&#8217;ETPC -avui <em>\u201cJesu\u00eftes El Clot-Escola del Clot\u201d<\/em>&#8211; sobreeixint sobre els nois i noies la seva tasca de servei comprom\u00e9s amb l&#8217;abundor de les seves qualitats humanes, professionals, de lideratge i de refer\u00e8ncia a favor dels alumnes. ho simplifico expresent-lo d&#8217;una altra manera: Aquestes persones cal trobar-les en la prestatgeria de la\u00a0<em>\u201cdenominaci\u00f3 d&#8217;origen\u201d<\/em> (D.O.).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/escoladelClot.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5373 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/escoladelClot.jpeg\" alt=\"\" width=\"399\" height=\"224\" \/><\/a>Es tracta de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">En Fernando M\u00e9ndez<\/span>, que amb una sentida celebraci\u00f3 de comiat al professor estimat per la seva excel\u00b7l\u00e8ncia, tot i que, inquiet i nervi\u00f3s com n&#8217;era, aconseguia, per altra banda, calmar i transmetre pau al seu alumnat, apleg\u00e0 una not\u00f2ria representaci\u00f3 de l&#8217;escola en el mes de mar\u00e7 de 2008 -sense esperar-s&#8217;ho i de sorpresa, commugut i entendrit-, per tanta gent representativa al seu red\u00f3s&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">El P. Francesc Xicoy SI<\/span>, que a Ra\u00efmat i com a Director general de la FJE al final del seu servei, la comunitat educativa de la FJE, representada per totes les escoles de la Xarxa de la Companyia de Jes\u00fas a Catalunya, l&#8217;honoraren amb un sopar de comiat i discursos <em>\u00abad hoc\u00bb<\/em> per la tasca duta a terme amb el seu tarann\u00e0 bondad\u00f3s i intel\u00b7ligent. I, finalment.., <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #ff0000;\">En Josep Fatj\u00f3<\/span>\u00a0a qui, com a Director general de l&#8217;ETPC -Jesu\u00eftes El Clot-Escola del Clot- li arrib\u00e0 tamb\u00e9 l&#8217;hora de la jubilaci\u00f3 i hagu\u00e9 de deixar aquella seva escola que va veure progressar des de la primera jovenesa dels anys 70 del segle passat fins a la seva seixantena enll\u00e0, durant quaranta anys des mestratge comprom\u00e9s i una llarga i diversa direcci\u00f3 ben efica\u00e7 portada amb prud\u00e8ncia i amb l&#8217;bonhomia que sempre ha estat caracteritzat&#8230;<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/etpc-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5376\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/etpc-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"234\" \/><\/a>No acabar\u00edem mai de parlar i de comentar les grans excel\u00b7l\u00e8ncies d&#8217;aquestes persones entranyables que han deixat una gran petjada a l&#8217;ETPC -Jesu\u00eftes El Clot-Escola del Clot-. Tanmateix, recuperant els discursos que vaig tenir l&#8217;honor de pronunciar en el dia indicat, anirem resseguint prou qualitats d&#8217;aquests companys de feina, amics perdurables, educadors de grans quirats, referents a imitar. Unes persones estimades i benvolgudes que es mereixen, i molt m\u00e9s, el recordatori que avui els atorgo aqu\u00ed, perqu\u00e8 qui llegeixi aquesta plana del meu WEB s\u00e0piga que, com deia Karl Yung:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHom recorda amb estima als mestres brillants, per\u00f2 amb molta m\u00e9s gratitud a tots aquells que van ser capa\u00e7os de tocar-los la fibra dels sentiments\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/2017-01-10-21.13.34.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5345 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/2017-01-10-21.13.34.jpg\" alt=\"\" width=\"530\" height=\"309\" \/><\/a>EN EL COMIAT JOI\u00d3S D&#8217;EN <span style=\"color: #3366ff;\"><em>FERNANDO M\u00c9NDEZ GARC\u00cdA<\/em><\/span> A L\u2019ETPC -AVUI <em>\u201cJESU\u00cfTES EL CLOT-ESCOLA DEL CLOT\u201d<\/em>-, A CAUSA DE LA SEVA JUBILACI\u00d3 I COM HOMENATGE DE GRATITUD PER LA GRAN TASCA EDUCATIVA QUE VA DESENVOLUPAR A FAVOR DELS NOIS I NOIES QUE SEMPRE VA TENIR AL SEU VOLTANT PER INSTRUIR-LOS I AJUDAR-LOS A SER BONES PERSONES&#8230;\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/educaryaprender.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5377\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/educaryaprender.jpeg\" alt=\"\" width=\"401\" height=\"189\" \/><\/a>0. INTRODUCCI\u00d3N<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfQu\u00e9 nos vamos a decir hoy de m\u00e1s t\u00fa y yo, Fernando, que no nos hayamos ya dicho a lo largo de estos veinticinco a\u00f1os&#8230;? Codo a codo, pensando siempre en los alumnos y en el marco de esta escuela centenaria, brote fecundo del \u00e1rbol ignaciano, cuya savia se alimenta de las aguas milenarias del evangelio de Jes\u00fas, hemos recorrido juntos y con otros del oficio, una larga aventura en la que hemos intentado, desde la vocaci\u00f3n de maestros, <em>\u201ceducar y aprender\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mis palabras en este acto festivo quieren apartarse de los t\u00f3picos de siempre, a\u00fan cuando me obligo y deseo manifestarte p\u00fablicamente -hoy y aqu\u00ed- mi <span style=\"color: #3366ff;\">agradecimiento<\/span> m\u00e1s profundo, que expresar se pueda, por tantas y tantas razones: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu c\u00e1lida y siempre presente <span style=\"color: #3366ff;\">compa\u00f1\u00eda<\/span>, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tus <span style=\"color: #3366ff;\">consejos<\/span> certeros de castellano prudente y sabio, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu <span style=\"color: #3366ff;\">amistad<\/span> inquebrantable y sincera, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu <span style=\"color: #3366ff;\">comprensi\u00f3n<\/span> generosa ante mis fallos o tropiezos, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu <span style=\"color: #3366ff;\">sinceridad<\/span> a flor de piel en mis malos momentos, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu entra\u00f1able <span style=\"color: #3366ff;\">empat\u00eda<\/span>, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu <span style=\"color: #3366ff;\">acogida <\/span>respetuosa, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\">inter\u00e9s <\/span>al ciento por ciento en todos aquellos asuntos problem\u00e1ticos y de envergadura, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>por tu \u00a0gran <span style=\"color: #3366ff;\">generosidad<\/span> al abrirme de par en par las puertas de tu casa en donde he podido gozar de casi todos los acontecimientos familiares\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\"><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De esta forma, te devuelvo tambi\u00e9n, y a mi manera, cuanto me dijiste y me mostraste en aquella ocasi\u00f3n, filmada en un rinc\u00f3n significativo de la escuela -en el laboratorio del edificio central por ti dise\u00f1ado- e insertada en Power Point y visionada en aquella cena de despedida del mes de junio pasado, cuando yo sorpresivamente te aventaj\u00e9, por m\u00e1s de medio a\u00f1o, en la jubilaci\u00f3n laboral, no de relevo, sino la definitivamente dorada, absoluta y total.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pasadopresentefuturo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5381 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pasadopresentefuturo.jpeg\" alt=\"\" width=\"354\" height=\"236\" \/><\/a>Y puesto a redondear mi discurso -bien sabes que los mejores no son precisamente los le\u00eddos como \u00e9ste- he escogido una estructura cuyo hilo conductor quiere abarcar <span style=\"color: #3366ff;\">el pasado, el presente y el futuro<\/span>, mientras me ha venido en mente dedicarte, dentro de estos intervalos temporales, <span style=\"color: #3366ff;\">tres piezas o lienzos literarios<\/span> que apart\u00e1ndose de lo convencional y, desde la escritura de un g\u00e9nero bien definido, mostr\u00e1rtelos sucintamente:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cEl pasado\u201d,<\/span><\/em> que resuma el recuerdo de una profesi\u00f3n nacida de una vocaci\u00f3n de servicio, ejercida con todo el fervor y el ahinco.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cEl presente\u201d,<\/span><\/em> que avive el rescoldo de la situaci\u00f3n actual y <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cEl futuro\u201d,<\/span><\/em> donde se proyecte el gozo insospechado de nuevas tareas a ejercer de ahora en adelante.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Todo ello escrito en lengua castellana porque es la que te ense\u00f1aron tus padres y adobado <em>\u201ccum mica salis\u201d<\/em>, es decir, salteado con humor, con briznas de exageraci\u00f3n y gotas de sorpresa\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pasado.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5378 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pasado.jpeg\" alt=\"\" width=\"386\" height=\"216\" \/><\/a>1. SOBRE EL PASADO: de\u00a0<em>c\u00f3mo en educaci\u00f3n -sin disciplina-, no se alcanza la virtud o, dicho de otra manera, no se cumplen los objetivos<\/em>\u2026 <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A este respecto traigo a colaci\u00f3n la estrofa de unos versos en que Le\u00f3n Felipe escribe respecto de <em>\u201cLa Escuela\u201d<\/em>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u00a0<\/em><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cO\u00ed tocar a los grandes violinistas del mundo, \/ a los grandes \u201cvirtuosos\u201d. \/ Y me qued\u00e9 maravillado. \/ \u00a1Si yo tocase as\u00ed! \u00a1Como un \u201cvirtuoso\u201d! \/ Pero yo no ten\u00eda \/ escuela, \/ ni disciplina, \/ ni m\u00e9todo. \/ Y sin esas tres virtudes \/ no se puede ser \u201cvirtuoso\u00bb.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un poco de <em>\u201ctemperatura\u201d<\/em> al educar\u2026bien administrada, paternal o maternal, no est\u00e1 nada mal. En todo ni\u00f1o u adolescente hay un grado de fracci\u00f3n rebelde, muchas veces dif\u00edcil de ser reducida desde dentro. Por eso hay que mandar refuerzos desde fuera. Y esto es lo que dijimos, Fernando, en el ejemplar n.9 de la revista \u00ab<em>Claver\u00bb\u00a0<\/em>en diciembre de 1995. En aquella memorable entrevista que Juanjo Fern\u00e1ndez nos proporcion\u00f3, tild\u00e1ndonos de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cprofessors tot terreny, capa\u00e7os d\u2019explicar les mat\u00e8ries m\u00e9s variades, improvisar un experiment, preparar una obra de teatre, organitzar unes conviv\u00e8ncies o desenvolupar variats temes per a la tutoria\u201d<\/em><\/span>, cuando el 7\u00ba y 8\u00ba de EGB se transformaron en el primer Ciclo de ESO.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Apunt\u00e1bamos, entre otras muchas cosas all\u00ed, y en conversaci\u00f3n amena:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem caminat en una mateixa direcci\u00f3, aportant les pr\u00f2pies qualitats personals per tal de complementar-les amb les dels altres companys, tot acceptant les limitacions pr\u00f2pies i les del altres.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem intentat \u00e9sser fidels als objectius, als continguts i als procediments pedag\u00f2gics dins d\u2019un clima de molt bona relaci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem practicat el sistema preventiu sense que mai ens espant\u00e9s cap dificultat. Fins i tot, hem arribat a ser provocadors amb la finalitat de fer \u201cacci\u00f3 educativa\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem percebut com l\u2019experi\u00e8ncia i el sentit com\u00fa ens ha ajudat a resoldre situacions i problemas que -sense saber-ho- seguien la dinamica de la vella din\u00e0mica del paradigma pedag\u00f2gic ignasi\u00e0.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hem estimat els nostres alumnes. Amb uns, va ser f\u00e1cil. Altres, ens ho van fer gruar m\u00e9s. Per\u00f2 precisament a causa de l\u2019estimaci\u00f3 vers ells hem pogut, metaf\u00f2ricament, estirar-los les orelles quan ha convingut, renyar-los monumentalment, quadrar a m\u00e9s d\u2019un amb els colors a la cara i fer saltar les ll\u00e0grimes a qui necesitava fer bogada, sense que despr\u00e9s es perd\u00e9s mai l\u2019humor, l\u2019amistat i el bon record\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpasdeltemps.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5382 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpasdeltemps.jpeg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"249\" \/><\/a>Y todo esto, con los ojos puestos todav\u00eda en el pasado, ha dado lugar a la consideraci\u00f3n de que si uno ha tenido la feliz desgracia de ser profesor, las que tiene que aguantar en este colectivo&#8230;! <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De vez en cuando nos encontramos con ex alumnos y alumnas que nos resumen an\u00e9cdotas que, seg\u00fan pasan los a\u00f1os, va en aumento su distorsi\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De todos modos son agradables todas las muchas demas\u00edas que nos cuentan: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Las pifias o errores que uno tuvo, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Los despistes que cometi\u00f3, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Las vivencias que sufrieron, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Las chuletas que nos colaron&#8230; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Todo y m\u00e1s, adquiere realidad y se agranda en la cari\u00f1osa y vengativa imaginaci\u00f3n de todos ellos. Pero que conste que nosotros, los profesores, podr\u00edamos responder a venganza con venganza. Y sin inventar tanto. Baste recordar lo que pudo suceder alguna vez cuando respecto del teorema de Pit\u00e1goras un alumno llen\u00f3 toda la pizarra con su demostraci\u00f3n, aprendida de memoria y, al final, en un rinconcito dibuj\u00f3 impecable la figura geom\u00e9trica objeto de la demostraci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a1Qu\u00e9 de cosas podr\u00edamos contar los profesores de nuestros alumnos! <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a1Qu\u00e9 de incidencias no inventadas sino vividas! <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a1Qu\u00e9 de an\u00e9cdotas que no son f\u00e1bulas, sino historia verdadera! <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero, \u00bfqui\u00e9n ha pasado por las aulas con m\u00e1s ventaja&#8230;? \u00bfEllos, los alumnos, que son muchos m\u00e1s ojos para ver desde su plebeyo pupitre o nosotros los profesores que hemos podido observar desde la altura de la \u00a0tarima&#8230;? Lo que pasa es que hemos disimulado much\u00edsimo y somos profesionales de tablas teatrales y, en esa contienda, hay que dejar muy bien sentado que, en cualquier caso, siempre nosotros, los que hemos sido profesores, podemos contar\u00a0 muchas m\u00e1s cosas de ellos. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a1Con todo el cari\u00f1o, que vayan inventando ellos&#8230;!, porque nosotros, a poco que hayamos tomado nota, bien podr\u00edamos publicar cuando nos d\u00e9 en gana y gusto, verdaderas antolog\u00edas\u2026\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y, aunque todo esto ja es un pasado, podemos convenir que -por lo mucho vivido- tenemos todo el pasado por delante&#8230;!\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpresente.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5379 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpresente.jpeg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"239\" \/><\/a>2. SOBRE EL PRESENTE: de\u00a0<em>c\u00f3mo ha llegado la hora en que las campanas del reloj de la vida ta\u00f1en a j\u00fabilo en la fiesta de la jubilaci\u00f3n<\/em>\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es razonable que, pensando en uno mismo, cada cual experimente el paso del tiempo. Para ti y para m\u00ed hoy son sesenta y cinco los a\u00f1os vividos. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y en esta reflexi\u00f3n sobre la vida -tomada como una unidad- quisiera con una pirueta matem\u00e1tica, adentrarme en la historia y relativizar el tiempo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un par de veces de nuestro m\u00e1s de medio siglo de vida, si giramos los ojos hacia atr\u00e1s, nos plantamos en la \u00faltima guerra carlista. Y si lo hacemos tres veces -siempre poco m\u00e1s o menos- asistimos al entierro de Napole\u00f3n. Y con cinco contemplamos a Goya pintando a Carlos III. Diez veces por cincuenta a\u00f1os de cada una de nuestras vidas llegamos a contemporizar con Crist\u00f3bal Col\u00f3n y multiplicada nuestra existencia por veinte nos damos de bruces contra los terrores de la Edad Media. Y si por cuarenta, en los comienzos del cristianismo. Cien veces cincuenta o sesenta y cinco -qu\u00e9 m\u00e1s da- retrocedemos hacia la Prehistoria y cae uno en la mitad de los imperios asirios o babil\u00f3nicos \u00a0que es lo mismo que decir en la mitad de la primera p\u00e1gina de la historia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por lo tanto i casi como resumen: que a nuestra edad, con m\u00e1s de medio siglo a cuestas, estamos viviendo el uno por ciento de la historia de la humanidad. Y si nuestro audaz retroceso se adentra en los tiempos geol\u00f3gicos y c\u00f3smicos, nuestra existencia no pinta en absoluto casi nada, porque: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Era Terciaria dur\u00f3 sesenta y tres millones de a\u00f1os, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Secundaria, doscientos treinta. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Primaria, seiscientos. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Arcaica, tres mil -tres mil \u00a1millones! de a\u00f1os, se entiende. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y desde aquella formidable explosi\u00f3n que puso en danza el Universo, si es que as\u00ed fue, se calcula que han transcurrido trece mil millones de a\u00f1os&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpresenteprogresivo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5383 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elpresenteprogresivo.jpeg\" alt=\"\" width=\"382\" height=\"214\" \/><\/a>Con todo ello, \u00bfqu\u00e9 pretendo decir&#8230;? Pues que nosotros no s\u00f3lo abultamos poco, sino que adem\u00e1s no duramos nada aunque algunos animales como el \u00e1guila, el elefante y la tortuga nos duplican o triplican en longevidad. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Otros, con doce a\u00f1os m\u00e1ximo -como el perro-, ya son viejos de remate y algunos insectos en una noche y un d\u00eda, nacen y mueren.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>As\u00ed que, con las cuentas matem\u00e1ticas aplicadas a la historia y a las ciencias naturales -materias a las que has dedicado tiempo y ense\u00f1anza- me viene en mente una reflexi\u00f3n filos\u00f3fica sobre el devenir de nuestra existencia tan simple como la que:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cMientras haya tiempo de sobra, bien vale la pena hacer lo m\u00e1s digno\u201d<\/span><\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y ahora precisamente, en este presente, es el momento de decidirlo mientras el reloj de sol bien cronometrado marca el tiempo pasado, presente y futuro: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cQuantum haec umbra progreditur, tantum vita tua minuitur\u201d<\/span><\/em>, esto es, <em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cTanto en cuanto avanza esta sombra, as\u00ed se acorta tu vida\u201d<\/span><\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a1Ahora es el momento de seguir llenando de contenido nuestra existencia..!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/futuro.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5380 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/futuro.jpeg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"319\" \/><\/a>3. SOBRE EL FUTURO: de\u00a0<em>c\u00f3mo una nueva vocaci\u00f3n conduce hacia la tolerancia, a los ejercicios f\u00edsicos y a una nueva modalidad de voluntariado<\/em>\u2026<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alrededor de los sesenta a\u00f1os, muy cerca de la jubilaci\u00f3n o ya en ella y cuando ya se est\u00e1 de vuelta de otras muchas cosas, la vocaci\u00f3n de abuelo es como empezar una carrera corta, que no exige de mucho aprendizaje. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una carrera que durar\u00e1 lo que los padres quieran, pero teniendo presente que hay que darse prisa porque el tiempo de los abuelos mengua inversamente proporcional \u00a0al crecimiento de los nietos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s, la de abuelo es una <span style=\"color: #3366ff;\">carrera o vocaci\u00f3n<\/span> liberal. Liberal porque queda para los padres la dif\u00edcil obligaci\u00f3n de educar, de inculcar las buenas maneras, de racionar los dulces. Y es que los abuelos representan, en eso de la educaci\u00f3n, una irrupci\u00f3n hacia la tolerancia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivamente, con la vocaci\u00f3n de abuelo, se descubre el placer de la <span style=\"color: #3366ff;\">tolerancia<\/span>: personas que han sido estrictas -como t\u00fa-, acaso algo severas, siempre ejemplares, exigentes y productivas, descubren de pronto, en su misi\u00f3n de abuelos, una fresca fuente de tolerancia y una veta desmedida de comprensi\u00f3n. \u00bfO no&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero por comedidos que sean los gestos de la tolerancia, todo nieto descubre enseguida en el abuelo -por extensi\u00f3n tambi\u00e9n en la abuela- un aliado secreto. Aprovechando las favorables condiciones de alg\u00fan pacto, \u00bfqu\u00e9 abuelo no trata de abrir alguna grieta educativa en los modern\u00edsimos planes de ense\u00f1anza y espolvorea los juegos inocentes y los cuentos antiguos con gotas de religiosidad acaso, con complicidades o gui\u00f1os de sabidur\u00eda&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por otra parte, los nietos son <span style=\"color: #3366ff;\">profesores de gimnasia<\/span>. Consiguen que el abuelo los persiga, le esperan escondidos debajo de la mesa y celebran el encuentro con alborozo. Nadie conseguir\u00e1 hacer andar a gatas al abuelo, ejercicio tan sano para las articulaciones, como un nieto. Los abuelos son compa\u00f1eros de juegos ideales y se les puede pedir lo que no pueden hacer los padres. Al abuelo se le puede pedir y hasta exigir que pierda la carrera y el nieto se proclame vencedor del juego\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/abuelo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5384\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/abuelo.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"270\" \/><\/a>Un abuelo pregunta al nieto si le ve joven, de mediana edad o ya un poco mayor\u2026 &#8211;<em>\u201cViejo\u201d<\/em>, contesta fr\u00edamente el nieto. Y tiene raz\u00f3n sin que la sentencia moleste lo m\u00e1s m\u00ednimo al abuelo y ni tan siquiera a la abuela que en cosas de la edad es m\u00e1s sensible y reservada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La sabidur\u00eda popular describe esta tard\u00eda y jubilosa vocaci\u00f3n con una expresi\u00f3n <em>\u201c\u00a1Me han hecho abuelo!\u201d<\/em> \u00a1Ah&#8230;!, y una precisi\u00f3n final: esta instituci\u00f3n de los abuelos no tiene solamente un car\u00e1cter familiar y l\u00fadico. Resulta ser tambi\u00e9n <span style=\"color: #3366ff;\">una forma actual y poco mencionada de voluntariado<\/span>. El voluntariado es voluntario. Pero tambi\u00e9n los hay de forzados. Y de \u00e9ste quiero hablar porque si los padres no pudiesen aparcar a los peque\u00f1os en la vivienda de los abuelos o \u00e9stos desplazarse en el domicilio de los padres, <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfC\u00f3mo acudir\u00edan ellos a reuniones profesionales o amistosas&#8230;?, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfC\u00f3mo podr\u00edan ir a conciertos, al cine o al teatro y acaso\u00a0 c\u00f3mo podr\u00edan organizar alg\u00fan viaje&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>As\u00ed que el abuelo junto con la abuela, esa vocaci\u00f3n que aparece justo en el momento de la jubilaci\u00f3n, resulta ser un gran ejemplo de voluntariado -mal llamado canguro gratuito- que se toma su trabajo como una fiesta\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/passatpresentifutur.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5385 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/passatpresentifutur.jpeg\" alt=\"\" width=\"391\" height=\"204\" \/><\/a>4. EN CONCLUSI\u00d3N:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ah\u00ed tienes los tres lienzos de los que te hablaba al principio como regalo de jubilaci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00edratelos bien y dedica un tiempo para que su reflexi\u00f3n te vaya dando pautas de c\u00f3mo vivir mejor la jubilaci\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sea recordando el pasado con agradecimiento y haci\u00e9ndote valer el oficio vocacional de maestro por lo mucho que esparciste en el campo de la educaci\u00f3n, cuyos frutos aparecer\u00e1n a lo largo del tiempo&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sea viviendo el presente con intenso aprovechamiento de tiempo porque, aparte del voluntariado obligatorio que supone ser abuelo de los nietos, tambi\u00e9n existe vida exterior, personal e \u00edntima para desarrollar&#8230;\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sea oteando el futuro y afront\u00e1ndolo con optimismo -pensando acaso en la muerte tambi\u00e9n cierta y presente-, pero poniendo de relieve, sobretodo, la vida con la prolongaci\u00f3n de la familia desde la condici\u00f3n de abuelo-abuela&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/bienvenido.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5386\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/bienvenido.jpeg\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"300\" \/><\/a>Y esto es todo, Fernando. Ma\u00f1ana, en una comida privada que tenemos planeada con Manuela Motilva y Aurora Ruiz, ya te compensar\u00e9 con otro regalo el que me hiciste de la <em>\u201cEnciclopedia \u00c1lvarez\u201d<\/em> que ir\u00f3nicamente, en tono medio burl\u00f3n pero no c\u00e1ustico, me regalaste un d\u00eda. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y ser\u00e1, con el trueque bibli\u00f3filo de algunos libritos que abarcaran los contenidos del <em>Trivium<\/em> y del Quadrivium, para llegar a entender que con pocas ideas, pero bien claras y distintas, se puede ir por la vida y triunfar sin necesidad de distorsionar la ciencia y recurrir a demasiadas elucubraciones in\u00fatiles. \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>\u00a1\u00danete a nosotros, Fernando, y bienvenido seas al club de los jubilados por muchos a\u00f1os&#8230;! \/\u00a0<\/strong><strong>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin,\u00a0 en\u00a0<\/strong><strong>Barcelona, a 26 de marzo de 2008<\/strong>.<\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/IMG_8593.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5344 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/IMG_8593.jpg\" alt=\"\" width=\"421\" height=\"556\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>EN EL COMIAT FESTIU I SENTIT DEL <em><span style=\"color: #3366ff;\">P. FRANCESC XICOY I BASSEGODA SI<\/span><\/em> A RA\u00cfMAT, COM A DIRECTOR GENERAL DE LA <em>\u201cFUNDACI\u00d3 JESU\u00cfTES EDUCACI\u00d3\u201d,\u00a0<\/em>I RECTOR I DIRECTOR GENERAL QUE EN FOU DE L&#8217;ETPC -AVUI\u00a0<em>\u00a0\u201cJESU\u00cfTES EL CLOT-ESCOLA DEL CLOT\u201d-<\/em>\u00a0A CAUSA DE LA SEVA JUBILACI\u00d3 I COM HOMENATGE DE GRATITUD PER LA GRAN TASCA EDUCATIVA QUE VA DESENVOLUPAR EN TOT EL SEU RECORREGUT DE <em>\u00abEN TOT SERVIR I ESTIMAR\u00bb, <\/em>AIX\u00cd COM L&#8217;ESCALF DEL SEU ACOMPANYAMENT PROPER QUE VA DONAR-NOS A TOTS ELS QUI VAM CONVIURE AMB ELL &#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jesuiteseducacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5396\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jesuiteseducacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"404\" height=\"164\" \/><\/a>Molt bona bona nit&#8230;!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u2019han demanat unes breus paraules -no m\u00e9s de quatre minuts de llarg\u00e0ria- i at\u00e8s que s\u00e9 com s\u00f3c, aquest mat\u00ed tot preparant-les, per\u00f2 amb la llibertat que em d\u00f3na la meva jubilaci\u00f3, he pensat d&#8217;escriure tot all\u00f2 que, de gust i amb ganes i sense fer massa cas dels advertiments, realment f\u00f3ra productiu en aquesta vetllada de comiat a Ra\u00efmat sobre aquesta persona tant estimada com n&#8217;\u00e9s el P. Xicoy, d&#8217;ara en endavant, en Francesc.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/horitzo2010.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5389 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/horitzo2010.jpeg\" alt=\"\" width=\"360\" height=\"269\" \/><\/a>Exposar\u00e9 ara quatre quadres d\u2019estil ben diferent. Records i agra\u00efments. An\u00e8cdotes que tendiran o, millor dit, es transformaran en categoria. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al final hi posarem el marc que embolcalli el quatre quadres per arrodonir-ho tot b\u00e9 i, d&#8217;aquesta manera, obtindrem el perfil definitori de la vida d&#8217;en Francesc. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;all\u00f2 que jo he copsat a trav\u00e9s de tots els anys que he conviscut amb ell i compartit la missi\u00f3 i el servei a:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019Escola del Clot primer, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;esquitllendes a\u00a0 Sant Ignasi de Sarri\u00e0 de visita de tant en tant,<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Ll\u00faria com a Director General de la FJE que en fou.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, sempre sota la seva orientaci\u00f3 i acompanyament, essent jo mateix Secretari general de l&#8217;ETPC -avui <em>Jesu\u00eftes El Clot-Escola del Clot<\/em>&#8211; i, per descomptat, amic de continu\u00eftat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta vegada m&#8217;\u00e9s plaent -com qui inaugura una exposici\u00f3 de quadres- il\u00b7luminar-los adientment amb la claror de les coses <em>\u201cquotidianes i ben fetes\u201d<\/em> perqu\u00e8 aix\u00ed ressaltin i excel\u00b7leixin dignament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/aquarela.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5390\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/aquarela.jpeg\" alt=\"\" width=\"379\" height=\"212\" \/><\/a>(1) UNA PRIMERA AQUAREL\u00b7LA: <em>d\u2019unes primeres trobades i primeres coneixences que m&#8217;han portat a expressar molts agra\u00efments&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera vegada que jo vaig con\u00e8ixer a en Francesc no va ser aquell mes d&#8217;agost de l\u2019any 1982, que ell recorda molt b\u00e9 perqu\u00e8 t\u00e9 un escrit descriptiu de la trobada que en fa refer\u00e8ncia en un escrit que em va adre\u00e7ar el dia de la festa de la meva jubilaci\u00f3,, quan despr\u00e9s d&#8217;haver llegir el meu\u00a0<em>\u00abcurriculum\u00bb <\/em>per a l&#8217;obtenci\u00f3 de treball, amb va citar per a una entrevista al seu despatx. No. Va ser a l\u2019any 1967. Concretament, a la festa que s\u2019organitz\u00e0 a casa dels pares de l\u2019H\u00e8ctor Vall SI, -cos\u00ed meu per haver-se casat posteriorment el seu pare amb una tieta meva- al carrer Valls i Taberner de Barcelona i en ocasi\u00f3 de la Misa Nova del novell sacerdot-jesu\u00efta <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, la coneixen\u00e7a, diguem-ne virtual en tot cas, ve de prou lluny. I at\u00e8s que es tracta de recordatoris pret\u00e8rits, em permeto seguir escrivint m\u00e9s de quatre ratlles, per\u00f2 en un esfor\u00e7 de s\u00edntesi que, essent aix\u00ed, m&#8217;atreveixo a suggerir-te, Francesc, unes dates que pretenen condensar els teus <em>\u201crecords\u201d<\/em> m\u00e9s \u00edntims\u00a0i\u00a0els meus <em>\u201cagra\u00efments\u201d<\/em> m\u00e9s sincers:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En refer\u00e8ncia als teus records:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">4 d\u2019octubre de 1935<\/span>: la naixen\u00e7a d\u2019en Francesc d\u2019As\u00eds -el fill petit- a la casa benestant i nodrida de germans dels Xicoy-Bassegoda a la Barcelona del segle XX.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">7 de setembre de 1952<\/span>:\u00a0l\u2019ingr\u00e9s primerenc d&#8217;en Frances a la Companyia de Jes\u00fas, a la casa gran de Sant Ignasi de Loiola.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">14 de juliol de 1967<\/span>:<\/strong>\u00a0<strong><em>\u00abPresbyteratus in missione Ecclesiae\u00bb<\/em>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa als meus agra\u00efments:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1 de setembre de 1982<\/span>:<\/strong>\u00a0<strong>la teva acollida formal, i ensems caritativa -a favor de la meva persona-, en nom de la Companyia de Jes\u00fas perqu\u00e8 a l\u2019ETPClot de Sant Pere Claver jo hi pogu\u00e9s seguir desenvolupant el\u00a0<em>\u201cministeri\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1 de setembre de 2007<\/span>:\u00a0final d\u2019etapa i vint-i-cinc anys de <em>\u201cmissi\u00f3\u201d<\/em>, amb el suport sempre viu i la constant confian\u00e7a sempre atorgada de qui m&#8217;ha guiat i ajudat a ser a la casa de Sant Ignasi.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vet aqu\u00ed, doncs, la pintura del primer quadre. Al final del meu parlament l&#8217;emmarcarem. En queden nom\u00e9s tres que contemplarem en aquesta exposici\u00f3 variada de t\u00e8cniques pict\u00f2riques i de colors llampants.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/oli.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5391 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/oli.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"305\" \/><\/a>(2) UN SEGON QUADRE A L&#8217;OLI: <em>d\u2019un viatge a Salamanca, cridats per la CONEDSI&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En ocasi\u00f3 d\u2019unes Jornades Educatives a Salamanca, promogudes per la CONEDSI, vam tenir, despr\u00e9s de dinar i com n&#8217;\u00e9s de costum, temps de lleure. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Francesc, fent-se viol\u00e8ncia a si mateix i deixant la becaina-migdiada per a la son de la nit, ens acompany\u00e0 a la pla\u00e7a gran d\u2019aquella capital castellana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>All\u00ed vam comprovar, en la persona d\u2019un cambrer all\u00f2 de <em>\u201cquod natura non dat, Salamanca non praestat\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>&#8211; \u00bfQu\u00e8 querr\u00e1n los se\u00f1ores? <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Pues, un<em> \u201cEstomacal Bonet\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>&#8211; De eso no tenemos&#8230;<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Vaya, por Dios! Entonces un <em>\u201cCalisai\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>&#8211; \u00bfC\u00f3mo dice?<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; D\u00e9jelo, d\u00e9jelo&#8230; Traiga <em>\u201cRatafia Bosch\u201d<\/em>, y si no tiene de \u00e9sta, ponga una de <em>\u201cRusset\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>&#8211; Senyores, ustedes no son de aqu\u00ed, \u00bfverdad?<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Somos catalanes<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>&#8211; \u00a1Ah!, ya me parec\u00eda&#8230; <\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vam acabar prenent uns caf\u00e8s que, potser per la situaci\u00f3 magn\u00edfica de la pla\u00e7a i el preu afegit del cambrer, que no estava massa per la broma, el compte va pujar com si hagu\u00e9ssim begut tota la licoreria catalana. I encara en Francesc, amb aquelles sortides alegroies que\u00a0 sol tenir amb to sorneguer i murri ens diu: <span style=\"color: #ff6600;\">-Us heu oblidat de demanar-li, <em>\u201cAromes de Montserrat\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pastel.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5392\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/pastel.jpeg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"237\" \/><\/a>(3) UN TERCER QUADRE PINTAT AL PASTEL: <em>d&#8217;un funeral totalment improvisat, amb un duo \u201ca capella\u201d, a les instal\u00b7lacions mortuories de Sancho d\u2019Avila a Barcelona&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dissabte al mat\u00ed vaig rebre una trucada telef\u00f2nica en qu\u00e8 se\u2019m demanava un favor. Es tractava de buscar un capell\u00e0 per a la tarda del mateix dia perqu\u00e8 a les instal.lacions funer\u00e0ries de Sancho d\u2019Avila hi presid\u00eds la cerim\u00f2nia de comiat del senyor Josep Mir -alias Professor Fasmann- molt conegut i fam\u00f3s en aquella \u00e8poca. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sabia jo que si el favor li ho demanava al P. Xicoy n&#8217;obtindria una resposta afirmativa. I aix\u00ed va ser&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> A la tarda d&#8217;aquell dissabte, ens vam trobar a Sancho d\u2019Avila i, en entrar a la Capella de les instal\u00b7lacions mortuories, ja ens esperava un nombre notable de persones, la majoria dones, que seguidores de les t\u00e8cniques para-sicol\u00f2giques del difunt -en qualitat de fans-, esperaven una solemne cerim\u00f2nia per poder manifestar el darrer ad\u00e9u al qui, ja enterrat uns dies abans, va ser per a elles el sostenidor i guaridor de les seves malalties. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No far\u00e9 aqu\u00ed la descripci\u00f3 de la persona morta que molta gent ha arribat a con\u00e8ixer degut a les seves intervencions en les cadenes de televisi\u00f3, sin\u00f3 nom\u00e9s que tan sols descriur\u00e9 el nostre estat personal corpr\u00e8s i desconcertat davant de la gran gentada expectant i, en no poder entrar a la sagristia per trobar-ho de dissabte tot tancat, van quedar at\u00f2nics i amb la respiraci\u00f3 continguda en no poder fer \u00fas de cap llibre de difunts ni de cap instrument de benedicci\u00f3 com un senzil hisop amb aigua bene\u00efda&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aleshores, introdueixo aqu\u00ed el nostre duo <em>\u201ca capella\u201d<\/em> en un intent de refer i composar un funeral <em>\u201csui generis\u201d<\/em> que, en la meva opini\u00f3, les parets de Sancho d\u2019Avila no han escoltat ni escoltaran mai m\u00e9s una improvisaci\u00f3 tan calidosc\u00f2pica, tot i que sentidament devota, per\u00f2 allunyada, certament, dels textos i de les r\u00fabriques de<em> \u201cl\u2019Exsequiarum Ordo\u201d<\/em> de\u00a0<em>\u201cl\u2019Officium Defunctorum\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 s\u00ed, en recordar el <em>\u201cRequiem aeternam d\u00f3na \u00e9is D\u00f3mine: et lux perp\u00e9tua l\u00faceat \u00e9is\u201d<\/em>, vam construir la improvitzaci\u00f3 sobre aquest <em>\u201ctema\u201d <\/em>i\u00a0totes les <em>\u201cvariacions\u201d<\/em> possibles, de tal manera que el difunt que, ja havia pujat al Cel feia alguns dies, de ben segur, gr\u00e0cies a la nostra preg\u00e0ria innocent, encara va escalar un lloc millor i molt m\u00e9s amunt respecte d&#8217;all\u00f2 que en diem <em>\u201c\u00faltima morada eterna\u201d<\/em>. I que D\u00e9u hi hagi fet m\u00e9s que nosaltres, malgrat la nostra bona voluntat&#8230;!<\/strong><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/acrilico.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5393 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/acrilico.jpeg\" alt=\"\" width=\"375\" height=\"298\" \/><\/a>(4) UN QUART QUADRE AMB PINTURA ACR\u00cdLICA: <em>d&#8217;una gesti\u00f3 d\u2019alta volada i en Francesc titllant a Joan Pau II de \u201cpobre home\u201d\u00a0<\/em><\/span><\/strong>(Ning\u00fa s\u2019espanti ni s&#8217;escandalitzi pel tractament tan poc reverent donat a sa Santedat&#8230;!).<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al P. Xicoy -som a l\u2019any 1992- vaig confiar-li una gesti\u00f3 personal prou delicada i que em portava preocupat des de l\u2019any 1979. Tretze en feien que jo esperava la notificaci\u00f3 de la <em>\u201cCongregatio pro Doctrina Fidei\u201d<\/em> que, amb la signatura de Joan Pau II, se m\u2019havia d\u2019atorgar la dispensa del ministeri sacerdotal i el celibat. No hi havia manera d\u2019aconseguir-ho malgrat la meva insist\u00e8ncia al Vatic\u00e0, tot les inst\u00e0ncies escrites al m\u00e9s alt nivell. Aix\u00ed que vaig acudir a en Francesc per tal que se m\u2019interess\u00e9s per aquest assumpte i mogu\u00e9s els fils pertinents. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, efectivament, all\u00f2 que en tretze anys no s\u2019aconsegu\u00ed, fou solucionat nom\u00e9s en uns mesos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Recordar\u00e0s, Francesc, que quan vaig ensenyar-te les cartes que durant tretze anys vaig escriure a Joan Pau II, t\u00fa -misericordi\u00f3s amb el Papa-, et va sortir del cor all\u00f2 de <em>\u201cpobre home\u201d. <\/em>En aquest moment <\/strong><strong>jo vaig adonar-me que potser, amb la meva escriptura farragosa i amb tanta subordinaci\u00f3 gramatical explicativa, havia propiciat que tan sant pont\u00edfex decid\u00eds de no perdre el temps llegint els meus escrits des del comen\u00e7ament fins al final on s&#8217;inclou, com en tota inst\u00e0ncia formal -i aquest punt n&#8217;era el principal- l\u2019objecte de la petici\u00f3 reglament\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed que aquests en s\u00f3n nom\u00e9s alguns quadres que, com deia el jesu\u00efta Padre Rodr\u00edguez, en alguna de les seves obres pietoses, <em>\u201cse confirma lo dicho con algunos ejemplos\u201d<\/em>. I per aix\u00f2, ara hi posarem el marc a tots els quadres que hem contemplat: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l&#8217;aquarel\u00b7la de la nostra primera trobada sense con\u00e8ixer-nos&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l&#8217;oli dels caf\u00e8s sense licor presos a la Plaza Major de Salamanca&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al quadre-pastel d&#8217;un acte religi\u00f3s-funerari, sense llibres ni hisop, i <em>\u00aba capella\u00bb<\/em>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l&#8217;acr\u00edlic de cartes adre\u00e7ades al Vatic\u00e0 d&#8217;anada i tormada afirmativa&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Presentada l&#8217;exposici\u00f3 de quadres, ara toca emmarcar-los i aix\u00ed podr\u00e0 lluir el perfil d\u2019en Francesc des de la meva pr\u00f2pia mirada d&#8217;espectador&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/catalunya.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5394 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/catalunya.jpeg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"179\" \/><\/a>Amb aix\u00f2 n\u2019hi hauria prou. Per\u00f2 segueixo i em permetreu que segueixi -posats a fer- \u00a0amb una composici\u00f3 que emmarqui tot all\u00f2 viscut d\u2019en Francesc a <em>Catalunya<\/em> i, en concret, a la seva capital, <em>Barcelona<\/em>. Situem-nos:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">A Catalunya<\/span>. Un pa\u00eds obert a tothom, culturalment potent, i amb una parla extraordin\u00e0ria que hem decidit de conservar com preuat tresor. De la Pica d\u2019Estats a la mar Mediterr\u00e0nia, de Ripoll a Montserrat, del Puigmal estant i, tot venerant la Mare de D\u00e9u de N\u00faria, a La Cisa de El Maresme. Dels paisatges secs de terra endins a les prades verdes de muntanya, dels rius cabalosos i d\u2019altres de m\u00e9s secs a les comarques costaneres. I des de qualsevol punt geogr\u00e0fic &#8211;<em>\u201croda el m\u00f3n i torna al born\u201d-<\/em>, una xarxa de camins que sempre porten a Barcelona, la capital del principat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">A Barcelona<\/span>.<\/strong> <strong>La que dibuixa una monumental creu entre el Tibidabo muntanyenc i el Monju\u00efc mar\u00edtim, el Bes\u00f3s portador d\u2019aig\u00fces del Montseny i el Llobregat que baixa de m\u00e9s lluny amb la frescor del Pirineu. Una ciutat que t\u2019ha vist n\u00e9ixer i treballar i que si \u00e9s fascinadora per la seva bellesa topogr\u00e0fica, cantada per <em>\u201c1000 testimonis sobre Barcelona\u201d<\/em> al llarg de m\u00e9s de dos mil anys, encara ho \u00e9s m\u00e9s per la seva llum mediterr\u00e0nia i la seva vida espl\u00e8ndida. Amb ra\u00f3 des de l\u2019Edat Mitjana \u00e9s el nostre <em>\u201cCap i Casal de Catalunya\u201d<\/em>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jesuites-2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5395 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jesuites-2.jpeg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"274\" \/><\/a>I, ara s\u00ed. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, si hagu\u00e9s de resumir la teva semblan\u00e7a o all\u00f2 que jo he observat de bo\u00a0 i millor en tots aquests anys de coneixen\u00e7a, cosa que puc fer des de molts angles diversos, n\u2019escolliria nom\u00e9s un, estimat Francesc, que n\u2019abasta un doble aspecte i resumeix tots els altres. Diria:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019equilibri entre l\u2019escalfor de la <span style=\"color: #3366ff;\"><em>\u201ccomprensi\u00f3\u201d<\/em><\/span> m\u00e9s evang\u00e8lica (em refereixo al <em>\u201cmisereor super turbam\u201d<\/em> de la par\u00e0bola explicitada a Mt. 14,13-21 \/ 15, 32-38) en refer\u00e8ncia al teu servei respecte de les necessitats i febleses dels altres i<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201cmagis\u201d<\/span><\/em> de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia ignasiana (certament inspirat en el nucli de la par\u00e0bola del talents de Mt. 25, 14-30) quant al teu optimisme innat, la preocupaci\u00f3 per les coses ben fetes, el repte resolt davant de les dificultats i la preocupaci\u00f3 per l\u2019extensi\u00f3 del Regne de D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/vineambnosaltres.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5397\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/vineambnosaltres.png\" alt=\"\" width=\"375\" height=\"195\" \/><\/a>I aix\u00ed acabo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desitjant-te, entre els teus\u00a0<em>\u201crecords\u201d<\/em> i els meus <em>\u201cagra\u00efments\u201d<\/em>, un recorregut feli\u00e7 en l\u2019inici d\u2019aquest final d&#8217;etapa i comen\u00e7ament d&#8217;una altra que ha de ser -sortosament i veritable- <span style=\"color: #3366ff;\"><em>\u201cad multos annos\u201d <\/em><\/span>i no nom\u00e9s, perqu\u00e8 encara resta dir-te amb tots els que celebrem la nostra jubilaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201cVine, amb nosaltres, perqu\u00e8 que volem que segueixis estant amb tots nosaltres&#8230;!\u201d<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>Amb tot l\u2019afecte,\u00a0<\/strong><strong>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin \/\u00a0<\/strong><strong>A Raimat, \u00a06 de mar\u00e7 de 2009<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/IMG_7007.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5370 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/IMG_7007.jpg\" alt=\"\" width=\"531\" height=\"358\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>EN EL COMIAT LLEIAL QUE L&#8217;ETPC -AVUI <em>\u201cJESU\u00cfTES EL CLOT-ESCOLA DEL CLOT\u201d<\/em>-, DEDICA A EN <em><span style=\"color: #3366ff;\">JOSEP FATJ\u00d3 I CARBONELL<\/span><\/em> PER L&#8217;ARRIBADA AL SEU NOU ESTAT DE LA JUBILACI\u00d3, DESPR\u00c9S D&#8217;HAVER GESTIONAT, AMB ENCERT I BONHOMIA I DURANT M\u00c9S DE QUARANTA ANYS, MESTRATGE I DIRECCIONS DE SECCIONS\u00a0 -I DARRERAMENT- HAVER TRAGINAT LA DIRECCI\u00d3 GENERAL D&#8217;AQUEST TRANSATL\u00c0NTIC METAF\u00d2RIC DE L&#8217;OBRA DE SANT IGNASI AL BARRI DEL CLOT\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/maquinafotos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5398\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/maquinafotos.jpeg\" alt=\"\" width=\"376\" height=\"177\" \/><\/a>M&#8217;he preparat aquest parlament pensant\u00a0 en uns clix\u00e9s de fotografies -com n&#8217;\u00e9s d&#8217;antiga l&#8217;amistat que professo amb en Josep- sense que la digilitaci\u00f3 imperant esborri o deixi de banda l&#8217;antigor del cel\u00b7luloide d&#8217;abans. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, la meva intervenci\u00f3 <em>\u00abhic et nunc\u00bb <\/em>t\u00e9 a veure amb el que denominar\u00e9 <em>\u00abClix\u00e9s de ruta\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/revdelado.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5399 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/revdelado.jpeg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"194\" \/><\/a>0. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>He escollit un t\u00edtol que em sembla ben encertat a l\u2019hora d\u2019encetar les paraules que he de dedicar a qui <em>\u201clabentibus annis\u201d<\/em> -despr\u00e9s de romandre tants anys a l\u2019ETPClot- entra a una nova etapa de la seva vida, diem-ne la <em>\u201cdaurada jubilaci\u00f3\u201d<\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El t\u00edtol, doncs, pot encap\u00e7alar-se molt b\u00e9 -Josep- com <span style=\"color: #3366ff;\"><em>\u201cClix\u00e9s de Ruta\u201d<\/em><\/span>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">Clix\u00e9s<\/span><\/em>,\u00a0ens diu d\u2019una cosa est\u00e0tica, de quelcom que fa hist\u00f2ria, de fotografia fixa, de cosa passada, de tot all\u00f2 viscut fins ara&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">Ruta<\/span><\/em>, ens evoca moviment, marxa que comen\u00e7a, cam\u00ed i excursi\u00f3, entrada a un nou context i a una nova situaci\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elclot.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5400\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/elclot.jpeg\" alt=\"\" width=\"267\" height=\"309\" \/><\/a>Vet aqu\u00ed, doncs, alguns clix\u00e9s que guarden moltes fotografies viscudes, escenaris decorats amb la vida esponerosa del barri del Clot i de tota l\u2019escola, on s\u2019hi ha representat amb el pas del temps escenes de mil colors i formes calidosc\u00f2piques. En aquest escenari esmentat hi hem voltat tots: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els nens i les nenes, els joves, els nois i les noies com a protagonistes principals i llurs pares, tots els companys de treball, uns a la primera l\u00ednia, altres des de la reraguarda, tots sota el fil conductor del llibret educatiu -\u201cCent anys educant i aprenent\u201d-, l\u2019argument del qual fou escrit per Ignasi de Loiola que pou\u00e0 la seva inspiraci\u00f3 del brollador de la Bona Nova de Jes\u00fas.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/albumfotos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5401 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/albumfotos.jpeg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"208\" \/><\/a>I d\u2019aquests clix\u00e9s inesborrables, avui en surt el revelat de moltes fotografies: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Algunes ja groguenques, altres en blanc i negre, la majoria a tot color. M\u2019ha semblat oport\u00fa, doncs, rescatar algun clix\u00e9 i glossar-lo, a la meva manera, molt suaument i breu -si aix\u00f2 \u00e9s possible- abans de tornar a tancar la capsa dels records i a punt que tu emprenguis la nova ruta que t\u2019ha d\u2019obrir altres paisatges de la mateixa manera que els qui ja fa uns anys -\u201ctempus irreparabile fugit\u201d- la transitem i podem dir-te que no ens en penedim gens ni mica d\u2019haver arribat on som.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/temas.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5402\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/temas.png\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"170\" \/><\/a>1. PER FER-HO DE FORMA CL\u00c0SSICA: EL TEMARI DELS CLIX\u00c9S DE L&#8217;\u00c0LBUM FOTOGR\u00c0FIC\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vet ac\u00ed els peus de plana, algun dels t\u00edtols dels clix\u00e9s fotogr\u00e0fics m\u00e9s significatius que he escollit del nostre amist\u00f3s recorregut:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.1. Des del cim del Tagamanent&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.2.. En la delectan\u00e7a d\u2019algun migdia a taula&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.3. Entre el Trivium i el Quadrivium&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.4. A l\u2019ombra dels xiprers&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.5. Ll\u00e0grimes d\u2019alegria amb suport incondicional&#8230;<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Som-hi, doncs, i vegem quin comentari en surt de cada ep\u00edgraf:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/tagamanent.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5403 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/tagamanent.jpeg\" alt=\"\" width=\"366\" height=\"244\" \/><\/a>1.1. DES DEL CIM DEL TAGAMANENT&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Aquest enunciat, que t\u00e9 com a base la realitat d\u2019una excursi\u00f3 esfor\u00e7ada i valenta, condensa el que jo he anant captant de tu mateix respecte del teu amor a la terra, tant topogr\u00e0ficament i cultural, aix\u00ed com de la teva fidelitat a la llengua catalana&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9rem a les primeries dels anys 80 i, cosa que ara l\u2019estat f\u00edsic no es ho permetria pas de fer -ahir mateix ho coment\u00e0vem-, v\u00e0rem arribar un dia sans i estalvis al Tagamanent amb una setantena de nois de 8\u00e8 d\u2019EGB. En aquell moment encara no hi havia cap noia en el grup. Tanmateix, des de l&#8217;al\u00e7aria del Tagamanent, on es contempla quasi mitja Catalunya em de gust referir-me a:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la pujada al Tagamanent -mai m\u00e9s ben dit- en faig un s\u00edmbol panor\u00e0mic del que per a tu representa l\u2019amor a la nostra terra, situada entre el mar i la muntanya, esquitxada de vida humana que es mou en els pobles i a les grans ciutats.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I parlant de ciutats, tamb\u00e9 Barcelona, lloc de la teva naixen\u00e7a, Cap i Casal des de l\u2019Edat Mitjana i en una situaci\u00f3 geogr\u00e0fica meravellosa, contada pel ge\u00f2graf Avietus i pel mateix Cervantes <em>\u201cen sitio i belleza \u00fanicas\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Tanmateix, la primera excursi\u00f3 va ser al Castell de Centelles on hi vam anar a buscar abundants f\u00f2ssils. M\u00e9s tard, tamb\u00e9 v\u00e0rem trepitjar junts el Montseny -un jard\u00ed de flora important i zoo de fauna nodrida-, aix\u00ed com tamb\u00e9 Montserrat, un museu de cultura i de religiositat i, sobretot, baluard de la llengua catalana.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Saps molt b\u00e9 que en tots aquests llocs citats hi guardem preuats records, moltes fotografies virtuals, que el ventijol que acarona aquestes serres no ha pogut ni podr\u00e0 esborrar ja mai&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/taulaparada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5404\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/taulaparada.jpeg\" alt=\"\" width=\"413\" height=\"154\" \/><\/a>1.2. EN LA DELECTAN\u00c7A COMPARTIDA D&#8217;ALGUN MIGDIA A TAULA&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Aquest t\u00edtol, que amaga l\u2019an\u00e8cdota de moltes trobades, la convertir\u00e9 ara en una categoria que vol mostrar la teva imparcialitat davant les persones i les situacions, el teu sentit de la just\u00edcia, la teva aversi\u00f3 a qualssevol filia i\/o f\u00f2bia, la teva intel\u00b7ligent capacitat per distingir i\/o separar l\u2019amistat de les responsabilitats institucionals, la teva tend\u00e8ncia natural a visionar-ho tot des de l\u2019objectivitat m\u00e9s acurada&#8230;<\/strong>\u00a0\u00a0 <\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019escola no \u00e9s que ens trob\u00e9ssim massa vegades al menjador. Jo tenia uns horaris i tu te n\u2019establies uns altres, tot i que en els actes institucionals, per ra\u00f3 del c\u00e0rrec, ens v\u00e8iem a la taula -dita de la presid\u00e8ncia-, sense que aquesta mai exist\u00eds expressament perqu\u00e8, com se sap, la presid\u00e8ncia sempre es constitueix all\u00ed on hi ha el qui presideix.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 una altra cosa ha estat la trobada mensual -sobretot a partir de la meva jubilaci\u00f3- en algun que altre indret on hem compartit taula en algun restaurant. Alg\u00fa, i ben distorsionadament, pot pensar: <em>\u201cQuina xafarderia, quin safareig\u201d&#8230;<\/em>! Doncs, ser\u00e0 que no&#8230;! Perqu\u00e8 la teva prud\u00e8ncia i la lloable tend\u00e8ncia a veure en positiu els esdeveniments -a voltes potser una mica des d\u2019una \u00f2ptica massa optimista- jo, per part teva, nom\u00e9s m\u2019he assabentat de l\u2019escola, de tot all\u00f2 que el bon engranatge ha propiciat o de tot all\u00f2 que jo personalment he observat i, de part teva, nom\u00e9s m&#8217;ha arribat l&#8217;expressi\u00f3 del bon funcionament amb -diguem-ho clar-, alguns episodis malestrucs que s&#8217;han anat solucionat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I dels episodis que, per ra\u00f3 del meu c\u00e0rrec com a ex secretari general, hav\u00edem hagut de gestionar junts -q\u00fcestions a voltes prou punyents, altres de m\u00e9s agradables- ens entretenia, sobretot, l\u2019avaluaci\u00f3 posterior que en f\u00e8iem del proc\u00e9s i del resultat, per cloure i tancar, qualssevol dels assumptes en q\u00fcesti\u00f3, a l\u2019armari de l\u2019experi\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre la consideraci\u00f3 de les persones, punt i a part. Cal dir que jo, que t\u2019he conegut molt de prop, m\u2019has ofert sempre l\u2019ocasi\u00f3 per reafirmar-me -una vegada m\u00e9s i de la qual cosa en dono fefaent testimoni expl\u00edcit- en el teu meticul\u00f3s i profund respecte vers tothom, en la teva delicadesa i discreci\u00f3 respecte de la preservaci\u00f3 del secret professional i, fins i tot, de les reserves confidencials. I amb les persones, per altra banda, tamb\u00e9 he pogut copsar la teva consideraci\u00f3 i estima vers les petites coses, la confian\u00e7a sempre positiva en la resoluci\u00f3 esperan\u00e7ada dels conflictes, el tacte i la prud\u00e8ncia en la responsabilitat del teu c\u00e0rrec, viscut amb el cap ser\u00e9 i amb el cor il\u00b7lusionat, com una aut\u00e8ntica missi\u00f3 de servei que has dut a terme fins al final.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jubilacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5410 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/jubilacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"443\" height=\"164\" \/><\/a>I com a paradigma confirmador d\u2019aquest sentit refinat que tens de la just\u00edcia -parlo ara de la just\u00edcia distributiva- vet aqu\u00ed una mostra clara del grau d\u2019assoliment a qu\u00e8 has arribat en saber diferenciar l\u2019amistat lleial del deure institucional. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2, ara et recordo i porto aqu\u00ed una an\u00e8cdota personal que, tot i que alg\u00fa pot considerar-la exagerada o, fins i tot, negativa, per part meva li n\u2019atorgo, des de l\u2019agra\u00efment, tot el ress\u00f2 de positivitat que pugui contenir. Resulta ser aix\u00f2: \u00a0a l\u2019hora de jubilar-me, despr\u00e9s d\u2019haver-te escrit una carta amb tots els <em>\u201cets i uts\u201d<\/em>, consideracions i agra\u00efments des del G\u00e8nesi a l\u2019Apocalipsi del meu estil, vas retornar-me una resposta, com havia de ser, igual a la que tenies preparada per a tothom amb les mateixes condicions. Resposta correcta, tendent a freda, institucionalitzada, sense massa alegries, amb el segell de l\u2019escola i la numeraci\u00f3 de sortida corresponent, sense cap m\u00e9s concessi\u00f3 que all\u00f2 estrictament estandaritzat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguna persona m\u2019ha preguntat si em demanaves consells. Doncs, tamb\u00e9 ser\u00e0 que no, perqu\u00e8, en tot cas, jo sabia que si necessitaves consultar quelcom en tenies prou amb la FJE que, en tot cas, \u00e9s la instituci\u00f3 a la que et devies i d\u2019all\u00e0 on en podia sortir la directiu m\u00e9s exacta. Fins i tot, en q\u00fcestions en qu\u00e8 jo no hi estava pas d&#8217;acord, per\u00f2 que l&#8217;obedi\u00e8ncia feia que tu complissis amb exactitud<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, i per acabar aquest punt farcit d\u2019exemples: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>-De qu\u00e8 parl\u00e0veu<\/em>, preguntar\u00e0 alg\u00fa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Doncs, podem dir que de les coses positives de l\u2019escola i dels esfor\u00e7os de mantes persones per fer-la avan\u00e7ar, entre foscors -a vegades- perqu\u00e8 algunes situacions no es presenten gens f\u00e0cils, i entre clarors -tamb\u00e9- perqu\u00e8 l\u2019entusiasme de molts ha fet que aquest transatl\u00e0ntic enorme segueixi navegant.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, deixant les coses de l\u2019escola, el que s\u00ed puc afirmar es que, en tot cas, hem xiuxiuejat bastant en aquests \u00e0pats mensuals -i sense pretendre desvetllar cap tema concret- de les nostres respectives mullers -de la Rosa i de l\u2019Eug\u00e8nia i dels nostres fills&#8230; que, certament, no \u00e9s pas poca cosa, ni cap broma&#8230;!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/triviumetquadrivium.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5406 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/triviumetquadrivium.jpeg\" alt=\"\" width=\"387\" height=\"198\" \/><\/a>1.3. ENTRE ELS CONTINGUTS DEL <em>\u201cTRIVIUM\u201d I EL\u00a0<\/em>\u201cQUADRIVIUM\u201d&#8230;<\/span> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Aquest enunciat no es refereix a cap sent\u00e8ncia llatina, sin\u00f3 que fa refer\u00e8ncia al contingut de les set arts liberals que s\u2019ensenyaven en l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica i que comprenien dos grups d\u2019estudis: el \u201cTrivium\u201d (amb la gram\u00e0tica, la dial\u00e8ctica i la ret\u00f2rica) i el \u201cQuadrivium\u201d (amb l\u2019aritm\u00e8tica, la geometria, l\u2019astronomia i la m\u00fasica). Lletres i ci\u00e8ncies. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ara toca dir unes paraules sobre l\u2019exercici de la nostra professi\u00f3, del nostre servei a l\u2019escola des d\u2019aleshores fins avui&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant prou anys, mentrestant tu portaves la feixuga c\u00e0rrega de dos tutories en aquells cursos de 8\u00e8 d\u2019EGB i imparties el <em>\u201cquadrivium\u201d <\/em>-\u00e9s a dir, les matem\u00e0tiques i les ci\u00e8ncies-, jo vaig apar\u00e8ixer un dia de 1982 al tercer pis de l\u2019edifici Val\u00e8ncia per fer-me c\u00e0rrec del <em>\u201ctrivium\u201d<\/em> susdit, \u00e9s a dir, de les lletres. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Van ser uns primers anys de coneixen\u00e7a m\u00fatua potser no massa feli\u00e7os -com tu saps, per la meva desorientaci\u00f3 de la crisi pr\u00f2pia dels quaranta anys- i, fins i tot, hi va haver-hi algun moment en qu\u00e8 la meva pres\u00e8ncia a l\u2019escola va trontollar. M\u00e9s endavant em vas confessar: <em>\u201cQuin disbarat s\u2019hagu\u00e9s com\u00e8s, si arribes a marxar\u201d<\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 els anys no van deixar que aquesta situaci\u00f3 de cert desconcert i desorientaci\u00f3 arrel\u00e9s perqu\u00e8 havent d\u2019aplicar els meus coneixements i m\u00e8todes pedag\u00f2gics als teus tres fills, de forma successiva, prou que tu te n\u2019\u2019assabentares molt b\u00e9, i de primera m\u00e0 per ells, com aprenien les coses del <em>\u201ctrivium\u201d<\/em> i quina era \u00a0l\u2019atmosfera que es respirava realment a la classe i mat\u00e8ries que jo impartia: segons he pogut saber, fins i tot la Rosa i tu mateix assist\u00edeu virtualment a les meves classes, de tant en tant, i apren\u00edeu tamb\u00e9 de valent perqu\u00e8 jo a casa teva era objecte predilecte d\u2019imitaci\u00f3 teatral -entre seriosa i alegroia- per part dels teus tres, aleshores adolescents, que sempre m\u2019han estimat i reconegut&#8230; De tot aix\u00f2, ha passat molt de temps i ara podem recordar-ho amb exquisida complaen\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, sobre aquest tema professional cal revelar moltes m\u00e9s coses. Per\u00f2, repassant tot el proc\u00e9s, i per no fer-me pesat, apunto nom\u00e9s el seg\u00fcent: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La confian\u00e7a en passar-me una de les tutories, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019assignar-me coordinador de l\u2019etapa, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019escollir-me com a cap del departament de llengua (amb la reforma educativa a coll i que, et recordo, vaig passar tot un estiu sense vacances&#8230;) <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El formar part com a membre de l\u2019equip directiu d\u2019ESO i BAT&#8230; <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230; Serveis i responsabilitats de poca broma, perqu\u00e8 havent-les de gestionar totes a la vegada, se\u2019m podia aplicar all\u00f2 de <em>\u201cquien mucho abarca, poco aprieta, pobre noi \/ home de molts oficis\u201d<\/em>, cosa que tu mai vas pensar de mi, per\u00f2 jo qu\u00e8 portava la dol\u00e7a c\u00e0rrega ja s\u00e9 de les nits en blanc que vaig passar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s m\u00e9s, quan al final del curs 1999-2000 vaig apreciar que se\u2019m deslliurava d\u2019algun c\u00e0rrec de cara al curs venidor, vaig agrair-t\u2019ho i em vaig sentir veritablement for\u00e7a alleugerit, tot i que alguna cosa estranya percebia i que no em quadrava. Tanmateix, aquesta percepci\u00f3 va durar poc. Se m\u2019havia preparat una trampa: m\u2019esperava el nomenament de secretari general, servei que penso he portat amb dignitat i lleialtat, tant amb l\u2019Enric Puig durant cinc anys, com amb tu mateix, durant dos cursos acad\u00e8mics.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Escolta: te\u2019n recordes, Josep, que durant unes llargues setmanes et vaig substituir -no he sabut mai si materialment o virtual, <em>\u201cde facto\u201d o \u201cin pectore\u201d<\/em> en la direcci\u00f3 general de l\u2019ETPClot&#8230;? B\u00e9. Els qui no se\u2019n recorden, perqu\u00e8 no ho sabien, s\u00f3n la majoria dels aqu\u00ed presents. Quan el P. Xicoy me\u2019n va parlar, perqu\u00e8 tu t\u2019havies hagut de sotmetre a una intervenci\u00f3 quir\u00fargica amb la seva corresponent recuperaci\u00f3, m\u2019ho vaig prendre de broma. Tanmateix, alguna cosa seriosa va haver-hi de tot aix\u00f2 perqu\u00e8, sense esperar-ho, vaig rebre l\u2019ordre del dia, en dues ocasions, per participar a les reunions de directors generals de JE: una a Sant Pere Claver de Vila Vil\u00e0 i l\u2019altra a Joan XXIII. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant aquestes setmanes perllongades, els dies se\u2019m van fer eterns, i de forma discreta i callada, sense dir res a ning\u00fa, amb calfred al cos i fent m\u00e9s hores -si hi cabien- de les normals, et tenia informat sobre les eventualitats de l\u2019escola. Tot, en definitiva, va ser molt f\u00e0cil i m\u00e9s perqu\u00e8 la Rosa Ma Piqu\u00e9, que era la directora de Centre, va fer-me bon costat. I \u00e9s clar, com que no ho varem notificar ning\u00fa em va presentar complicacions, aix\u00ed com tampoc satisfaccions. I com que aquesta eventualitat que acabo de relatar mai ha constat ni constar\u00e0 per escrit &#8211;<em>\u201cscripta manent\u201d<\/em>&#8211; la dono a con\u00e8ixer avui perqu\u00e8, en tot cas, la tradici\u00f3 oral faci que s\u2019ho emporti el vent amb rapidesa&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/filosofiayciencia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5411\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/filosofiayciencia.jpeg\" alt=\"\" width=\"383\" height=\"215\" \/><\/a>I, at\u00e8s que sobre les <em>\u201clletres\u201d<\/em> i les <em>\u201cci\u00e8ncies\u201d<\/em> es poden dir moltes coses, acabo aquest apartat tenint present que, els de lletres, els del <em>\u201ctrivium\u201d<\/em> -com d\u00e8iem abans- ens movem com ocells a la regi\u00f3 de les idees, per\u00f2 aix\u00ed que trepitgem terra quedem empantanats. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, vosaltres, els de ci\u00e8ncies, els del <em>\u201cquadrivium\u201d,<\/em> ara correu el moment m\u00e9s espl\u00e8ndid de la hist\u00f2ria de la humanitat perqu\u00e8 l<\/strong><strong>a ci\u00e8ncia descobreix nous aspectes: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"list-style-type: none;\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de l\u2019univers (el seu origen, cosmologia&#8230;), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de la natura (f\u00edsica qu\u00e0ntica, caus indeterminista, relativitat&#8230;), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de l\u2019ess\u00e8ncia de la vida (biologia molecular, gen\u00e8tica, evoluci\u00f3&#8230;), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>del funcionament de la ment (neurobiologia&#8230;), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de la transformaci\u00f3 del m\u00f3n mitjan\u00e7ant la tecnologia (transports, comunicacions, medicina, energia&#8230;), <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>sense que tampoc se m\u2019escapin els perills que porta el progr\u00e9s i que amenacen la nostra societat (armes qu\u00edmiques, nuclears o biol\u00f2giques, escalfament de la terra&#8230;). Ara b\u00e9, tamb\u00e9 aqu\u00ed, donem-nos les mans en l\u2019aplicaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia a la nostra vida. Tot i que alerta&#8230;! <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adonem-nos-en d\u2019una cosa: en tocar els roents l\u00edmits \u00e8tics de la humanitat, hem de tornar a les platges immenses de la metaf\u00edsica i, fins i tot, al univers de la pr\u00f2pia teologia. De tot plegat ja en saps molt, Josep, tot i que, a partir de la teva jubilaci\u00f3 temps tindr\u00e0s per saber-ne encara m\u00e9s, aprofundir i gaudir. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vull recordar a tothom que les respostes a les preguntes \/ q\u00fcestions gens f\u00e0cils que et vaig formular per a l\u2019entrevista del n. 51 de la revista \u00ab<em>Claver\u00bb<\/em>\u00a0ja ofereixen el contingut d\u2019un llibre obert sobre la teva personal reflexi\u00f3 respecte de <span style=\"color: #ff6600;\"><em>l\u2019administraci\u00f3 educativa<\/em><\/span>, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>la teva valuosa experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3<\/em><\/span>, sobre <span style=\"color: #ff6600;\"><em>la dimensi\u00f3 humana i social de la vida i la prospectiva de progr\u00e9s<\/em><\/span> que, com dius -i em va agradar molt que ho escrivissis- <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cel m\u00f3n que els nens i les nenes que el curs vinent iniciaran l\u2019Educaci\u00f3 Infantil no es pot ni imaginar i, ni tan sols tindr\u00e0 res a veure, amb el que es trobaran quan arribin a la seva adolesc\u00e8ncia\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019hermen\u00e8utica profana d\u2019aix\u00f2 en diria ser <em>\u201cprofeta del futur\u201d<\/em>&#8230; tot i que l\u2019hermen\u00e8utica b\u00edblica et consideraria com un <em>\u201ctestimoni\u201d <\/em>que, en definitiva, \u00e9s el que ets, pel teu exemple com a persona treballadora, exigent amb tu mateix i amb un esperit de servei a tota prova, capa\u00e7 d\u2019un acurat discerniment (el cap ben moblat) i d\u2019un amable acolliment (el cor sempre disposat), tot plegat aiguabarrejat amb un polsim de timidesa, propi de les persones que respecten els altres i no van de savis salomons per la vida&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/xiprers.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5407\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/xiprers.jpeg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"247\" \/><\/a>1.4. A L&#8217;OMBRA D&#8217;UN XIPRER&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La imatge metaf\u00f2rica que he fet servir m\u00e9s a l\u2019hora d\u2019honorar la mort d\u2019algun membre de la comunitat educativa ha estat el contingut que envolta \u201cLa din\u00e0mica del misteri pasqual cristi\u00e0\u201d, representaci\u00f3 que, per altra banda, la mitologia m\u00e9s antiga ja n\u2019aporta vestigis extrets del cicle agr\u00edcola de la natura. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vida i mort, mort i vida. He expressat, al llarg dels meus anys de secretari general, l\u2019alegria de prou naixements i la tristor de moltes abs\u00e8ncies&#8230;<\/strong> <\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>Tristeses<\/strong><\/span><\/em><strong>. Tristeses, quan al llarg d\u2019aquests anys he hagut d\u2019acompanyar-te i viure en viu la urpada de la mort en la persona de la teva estimada mare, de tres del teus germans i la del pare de la Rosa. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ens hem trobat una i una altra vegada al cementiri, a l\u2019ombra dels xiprers, sense paraules, rumiant, cadasc\u00fa a la seva manera, el misteri o l\u2019enigma m\u00e9s gran de la condici\u00f3 humana com n\u2019\u00e9s la mort. Rebutjant la ru\u00efna total i la desfeta certa i definitiva que la mor comporta, amb -aix\u00f2 si- sempre amb un bri d\u2019esperan\u00e7a perqu\u00e8 si la llavor no mor en la terra preparada, res no torna a la vida com molt b\u00e9 saps per biologia. I aqu\u00ed rau, en tot cas, tota la pot\u00e8ncia del misteri pasqual -el pas de la mort a la vida- que els creients cristians malden en assolir vivint contra tota esperan\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>Alegries<\/strong><\/span><\/em><strong>. Alegries, perqu\u00e8 les llavors, aparentment mortes, tornen a donar vida, en aquest cicle de la natura, i apareixen en els camps novament fruits ufanosos. Has viscut tamb\u00e9 el goig d\u2019esdeveniments importants: dos naixements que perllonguen la fam\u00edlia i que, tant feli\u00e7 et deuen haver fet.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En alguna fotografia -tu que ets tan discret per naturalesa- jo t\u2019he vist, mostrant a la comunitat educativa dues espigues precioses, unes nenes gemades, joia de l\u2019avi Josep i de l\u2019\u00e0via Rosa -qui ho diria!- tan joves i enamorats abans i encara ara, tan savis i estimats avui mateix.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Queden molts clix\u00e9s per revelar. Per aix\u00f2, tamb\u00e9 havia preparat altres t\u00edtols per al peu de les fotografies. Saps que aix\u00f2 no representa per a mi cap problema. Per\u00f2 es fa tard i tampoc cal marejar m\u00e9s el personal. Ara b\u00e9, n\u2019hi ha un de darrer que no puc oblidar-me\u2019n i, tot i que poques persones el podran copsar, jo te\u2019l manifesto p\u00fablicament. Diu aix\u00ed el seu enunciat:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/plor.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5408 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/plor.jpeg\" alt=\"\" width=\"390\" height=\"191\" \/><\/a>5.1. LL\u00c0GRIMES D&#8217;ALEGRIA AMB AL TEU SUPORT INCONDICIONAL&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va passar al teu despatx un mig mat\u00ed, d&#8217;un dijous 26 de gener de 2007 a les 10 hores. Una trucada telef\u00f2nica i, a l\u2019estil del proc\u00e9s del misteri pasqual, la mort es transforma en vida. Vaig quedar sense paraules, vaig comen\u00e7ar a vessar ll\u00e0grimes i m\u00e9s ll\u00e0grimes i te&#8217;n vas anar del despatx que utilitzaves com a Director general i em vas deixar amb la solitud i l&#8217;acompanyament de l&#8217;emotiu i desitjat moment que la not\u00edcia telef\u00f2nica m&#8217;havia proporcionat&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;I fins aqu\u00ed puc parlar. I prou, perqu\u00e8 ning\u00fa digui que s\u00f3c massa cl\u00e0ssic, barroc en l\u2019escriptura, especialista en oracions subordinades, llarg i pesat. Quan vull tamb\u00e9 s\u00e9 resumir i, per aix\u00f2, ja est\u00e0!<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/junts.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5409\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/junts.jpeg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"246\" \/><\/a>2. CLOENDA<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amistat, il\u00b7lusi\u00f3, lliurament: un darrer retrat en tres simples paraules&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Amistat<\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\">il\u00b7lusi\u00f3<\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\">lliurament<\/span>. Vas sortir un dia a la pantalla en una gravaci\u00f3 merit\u00f2ria -vaja esfor\u00e7 que vas haver de fer- i en un intent d\u2019aplicar-me tres paraules que, segons el teu entendre, pretenien definir el meu pas per l\u2019ETPClot. Aix\u00f2, va succeir en una celebraci\u00f3 com aquesta ara fa ja dos anys, en ocasi\u00f3 de la meva jubilaci\u00f3 a l&#8217;espai del Gimn\u00e0s, dedicat al P. Joan Oll\u00e9, de la nostra escola del Clot.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mira, Josep, et retorno les teves paraules, per\u00f2 simplificades i amb una cabriola adverbial en llengua llatina: <span style=\"color: #3366ff;\"><em>\u201cad invicem\u201d<\/em><\/span> que vol dir, <em><span style=\"color: #3366ff;\">\u201crec\u00edprocament\u201d<\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\">\u201ca la rec\u00edproca\u201d<\/span>.<\/em>.. I tot aix\u00f2 vol dir que, en entrar a l&#8217;espai de la daurada jubilaci\u00f3, tot all\u00f2 que conjuntament hem anat realitzant al llarg de la nostra etapa educativa, ara ha de seguir igualment. Per tant,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><em>\u201cseguir junts tots plegats \u00e9s molt millor\u201d<\/em><\/span>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I per acabar, diguem unes paraules de record a tots els qui continuen i agafen la torxa que nosaltres i tots els de la nostra generaci\u00f3 que ens ha tocat i ens toca deixar l&#8217;escola per situar-nos en un altre <em>\u00abxip\u00bb\u00a0<\/em>i comen\u00e7ar a viure la darrera etapa de la nostra vida amb el goig que ens proporcioni la jubilaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cRecordeu que&#8230; la mem\u00f2ria dels alumnes \u00e9s fr\u00e0gil, obliden f\u00e0cilment all\u00f2 que han apr\u00e8s. Per\u00f2 la mem\u00f2ria del seu cor ret\u00e9 per a tota la vida all\u00f2 que han sentit i viscut. Si voleu educar, procureu no omplir el cap de massa instruccions&#8230; \u00c9s molt millor que ompliu els seus cors de valors i de viv\u00e8ncies&#8230;\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u00a0<\/em><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cRecordeu que&#8230; es produeix m\u00e9s calor encenent un llum\u00ed que parlant de foc. Que s\u2019il\u00b7lumina molt m\u00e9s encenent una espelma que descrivint el sol. Si voleu educar no imposeu els vostres camins. Mostreu els vostres ideals caminant. No es pot educar sense amor. Si estimeu i viviu sincerament&#8230; educareu sense proposar-vos-ho&#8230;\u201d! Amen.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>Amen -o sigui-, aix\u00ed en sia&#8230;!\u00a0 \/ Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin \/ a\u00a0<\/strong><strong>Barcelona, 1 de juliol de 2009<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/tardoral.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5412 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2009\/07\/tardoral.jpeg\" alt=\"\" width=\"454\" height=\"387\" \/><strong>En el darrer tram de la vida, tot entrant a la daurada i tardoral jubilaci\u00f3, encara queda un bon tros de cam\u00ed per fer. Al fons s&#8217;hi veu una llum. Doncs, que la claror ens il\u00b7lumini i ens porti cap als escenaris desconeguts que durant el temps laboral no hem pogut assolir\u00a0<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>TRES DISCURSOS DE COMIAT -TOT ENALTINT EL LLINDAR D&#8217;UNA MERESCUDA JUBILACI\u00d3- BRINDATS A TRES BONS AMICS MEUS: EN FERNANDO M\u00c9NDEZ, EL P. FRANCESC XICOY I &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5337"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5337"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20242,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5337\/revisions\/20242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}