{"id":4902,"date":"2019-08-02T18:18:35","date_gmt":"2019-08-02T18:18:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4902"},"modified":"2023-11-06T19:07:13","modified_gmt":"2023-11-06T18:07:13","slug":"leonardo-da-vinci-als-500-anys-de-la-seva-mort-la-conquista-de-la-lluna-als-50-anys-de-la-heroicitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4902","title":{"rendered":"LEONARDO DA VINCI ALS 500 ANYS DE LA SEVA MORT \/ LA CONQUESTA DE LA LLUNA ALS 50 ANYS DE L&#8217;HERO\u00cfCITAT"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(I) LEONARDO DA VINCI ALS 500 ANYS DE LA SEVA MORT <\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(II) LA CONQUISTA DE LA LLUNA ALS 50 ANYS DE L&#8217;HERO\u00cfCITAT<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><\/h4>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/leonardodavinci.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4927 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/leonardodavinci.jpeg\" alt=\"\" width=\"513\" height=\"296\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. LEONARDO DA VINCI ALS 500 ANYS DE LA SEVA MORT<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acy.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4928 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acy.jpeg\" alt=\"\" width=\"432\" height=\"351\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/leonardodavinci.jpeg\"><strong>2. LA CONQUESTA DE LA LLUNA ALS 50 ANYS DE L&#8217;HERO\u00cfCITAT<\/strong><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>INTRODUCCI\u00d3 AL TEMA<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/planaweb.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5085\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/planaweb.jpeg\" alt=\"\" width=\"274\" height=\"244\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1. D&#8217;ENTRADA, ES RECAPITULA EL CONTINGUT PRINCIPAL I M\u00c9S IMPORTANT D&#8217;AQUESTES PLANES WEB [<\/span> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/\"><span style=\"color: #3366ff;\">miquelangelbosch.com<\/span><\/a> <span style=\"color: #ff0000;\">] A L&#8217;HORA D&#8217;INSERTAR-HI UNA NOVA TEM\u00c0TICA EN LA CELEBRACI\u00d3 DE DOS ANIVERSARIS CIENT\u00cdFICO-TECNOL\u00d2GICS QUE ES DETALLEN TOT SEGUIT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aporto, doncs, dos temes nous a aquestes planes digitals en ocasi\u00f3 de dos aniversaris:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La commemoraci\u00f3 del 500 aniversari de la mort de Leonardo da Vinci (1452-1519)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La celebraci\u00f3 del cinquantenari de l&#8217;allunatge hum\u00e0 (Juliol de1969)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/temes.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5086 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/temes.png\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"187\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I ho faig conscient, despr\u00e9s d&#8217;haver tractat en aquestes planes WEB del meu domini -vegi&#8217;s tot polsant el link que s&#8217;insereix aqu\u00ed mateix-,<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[ <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/\">miquelangelbosch.com<\/a> ] <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>temes de molt diversa \u00edndole i de variat repertori:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tant de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teolog%C3%ADa\">teologia<\/a>,\u00a0una disciplina que s&#8217;ocupa de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dios\">estudi de d\u00e9u<\/a> o de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Trascendencia\">trascend\u00e8ncia<\/a>\u00a0i, per extensi\u00f3, tamb\u00e9 aplicada a l&#8217;estudi dels temes relacionats amb la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n\">religi\u00f3<\/a>, aix\u00ed com tamb\u00e9 -i sobretot- del llibre sobre les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblia\">escriptures o b\u00edblia<\/a>, des del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Criticismo\">criticisme<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n\">interpretaci\u00f3<\/a> moderna o <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hermen%C3%A9utica\">hermen\u00e8utica<\/a> i la seva possible\u00a0 influ\u00e8ncia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa\">mitol\u00f2gica<\/a> degut a les relacions existents entre el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hebreos\">poble hebreu<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religiones_orientales\">religi\u00f3 de les civilitzacions orientals<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del m\u00f3n de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Educaci%C3%B3n\">educaci\u00f3<\/a> -despr\u00e9s d&#8217;una vida dedicada a l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ense%C3%B1anza\">ensenyament<\/a> alguna cosa en puc oferir- i les diverses tend\u00e8ncies amb qu\u00e8 s&#8217;ha presentat i es presenta la seva comesa, aix\u00ed com les meves reflexions personals en el decurs del temps en qu\u00e8 hi he estat implicat, aix\u00ed com l&#8217;estructura i el recorregut -en forma de mapa conceptual- de tot all\u00f2 que sobre la llengua catalana i castellana he donat a con\u00e8ixer als meus alumnes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pol%C3%ADtica\">pol\u00edtica<\/a>, sobretot, la m\u00e9s propera al nostre pa\u00eds, relacionada amb\u00a0 l&#8217;i<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_catal\u00e1n\">independentisme catal\u00e0<\/a> en els seus diversos avatars: des del resseguiment de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_Nacional_de_Catalunya\">diada nacional catalana<\/a> i les manifetacionses multitudin\u00e0ries de l&#8217;11-S, la consulta del\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Consulta_sobre_el_futuro_pol%C3%ADtico_de_Catalu%C3%B1a_de_2014\">9-N de 2014<\/a> i l&#8217;eclosi\u00f3 del refer\u00e8ndum de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_de_independencia_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">1-O de 2017<\/a>, fins el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judici_al_proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0\">judici contra el proc\u00e9s catal\u00e0<\/a> al tribunal suprem en la <a href=\"https:\/\/www.poderjudicial.es\/cgpj\/es\/Causa-especial-20907-2017\/\">causa especial 20907\/2017<\/a>\u00a0i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sense oblidar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Obituario\">obituaris<\/a> \u00edntims de familiars, companys de professi\u00f3, antics alumnes i d&#8217;amics, aix\u00ed com commemoracions recurrents per rememorar diades especials &#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Navidad\">Nadal<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A%C3%B1o_Nuevo\">Any Nou<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pascua\">Pasqua<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%ADa_de_San_Jorge\">Sant Jordi<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fiesta_de_San_Juan\">Sant Joan<\/a>-, i d&#8217;altres per recordar i reflexionar sobre el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aniversario\">pas del temps<\/a> personal, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Centenario_(persona)\">centenaris<\/a> importants de personatges significatius de tot l&#8217;arc variat de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Actividad\">activitat humana<\/a>, sigui de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ciencia\">ci\u00e8ncia<\/a>, de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Literatura\">lletres<\/a>, de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%BAsica\">m\u00fasica<\/a>, de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tecnolog%C3%ADa\">tecnologia<\/a>, del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Medio_ambiente\">medi ambient<\/a>, de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Medicina\">medicina<\/a> o de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte\">art<\/a>, especialment la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura\">pintura<\/a>\u00a0i la seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura\">evoluci\u00f3 hist\u00f2rica<\/a>, tant de la nostra terra com d&#8217;inter\u00e8s mundial. I aix\u00ed ens podem trobar amb tem\u00e0tiques que versen sobre aspectes<\/strong><strong>\u00a0ling\u00fc\u00edstics, cient\u00edfics i de gran cagegoria humanes en tractar personatges com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra\">Pompeu Fabra<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_Casald%C3%A1liga\">Pere Casald\u00e0liga<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Stephen_Hawking\">Stephen Hawking<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Ballar%C3%ADn_i_Monset\">Josep Maria Ballarin<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_Casals_i_Defill%C3%B3\">Pau Casals<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nogensmenys, cal esmentar l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atentados_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">atemptat del 17-A de 2017<\/a> i les consecutives commemoracions anyals en qu\u00e8 s&#8217;intenta esbrinar els motius de la perf\u00eddia, encara silenciats, aix\u00ed com la leit motiv, en aquest tema i en d&#8217;altres, sobre la meva d\u00e8ria en rebutjar frontalment els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\">fake weus<\/a>\u00a0que proliferen arreu i el meu desconcert obsessiu per la deslleialtat de l&#8217;Estat vers Catalunya i el\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Las_cloacas_de_Interior\">clavegueram<\/a>\u00a0que, subterr\u00e0niament, circula per sota els nostres peus.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ultra tot aix\u00f2, no podia faltar el nom de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Johann_Christian_Bach\">Joan Sebastian Bach<\/a>, tractat amb tota exhuber\u00e0ncia cl\u00e0ssica de notes musicals -interpretades a l&#8217;orgue per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Cameron_Carpenter\">Cameron Carpenter<\/a>,<\/span> <a href=\"https:\/\/www.jonathanscott.co.uk\/\"><span style=\"color: #3366ff;\">Jonathan Scott<\/span><\/a> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jacques_Loussier\">Jaques Loussier<\/a><\/span>-, aix\u00ed com molts d&#8217;altres compositors d&#8217;excel\u00b7l\u00e8ncia\u00a0 i en contraposici\u00f3 a llurs figures, les tonades populars -un exponent antologic d&#8217;una festa major de poble o de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\">festivitats catalanes<\/a>&#8211; de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Trinca\">La Trinca<\/a> i altres cantants de la nostra terra.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O b\u00e9 aquell tema apassionant i captivador d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Albert_Einstein\">Albert Einstein<\/a> sobre la relativitat general i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en l&#8217;origen de l&#8217;Univers i el misteri de les teories que envolta el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Microcosmos_y_macrocosmos\">microcosmos<\/a> i el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Microcosmos_y_macrocosmos\">macrocosmos<\/a>. Sense oblidar el tema de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Conciencia\">conciencia<\/a> i tot un seguit d&#8217;articles que sota l&#8217;enunciat d&#8217;historia, religi\u00f3, ciencia i filosofia planen conjuntament amb aquest web procedent d&#8217;un altre que respon per [ <a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/\">cienciarazonyfe.com<\/a> ]. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I altres vessants ling\u00fc\u00edstiques, cient\u00edfiques i humanes en tractar personatges com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra\">Pompeu Fabra<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_Casald%C3%A1liga\">Pere Casald\u00e0liga<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Stephen_Hawking\">Stephen Hawking<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Ballar%C3%ADn_i_Monset\">Josep Maria Ballarin<\/a>,&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/blog.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5087\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/blog.jpeg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"205\" \/><\/a><span style=\"color: #ff0000;\">2. DES DE <em>\u00abL&#8217;INICI PERSONAL DEL PLANETA BLOG&#8217;S\u00bb<\/em> FINS de les actuals planes [<\/span> miquelangelbosch.com ] <span style=\"color: #ff0000;\">AL WEB [<\/span> <a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/\"><span style=\"color: #3366ff;\">cienciarazonyfe.com<\/span><\/a> <span style=\"color: #ff0000;\">] DEL <em>\u00ab\u00bfQU\u00c9 TE PARECE? \/ QU\u00c8 TE&#8217;N SEMBLA?\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I b\u00e9. Des del primer tema que vaig intitular <em>\u00abEn l&#8217;inici personal del planeta Blog&#8217;s\u00bb<\/em>\u00a0d&#8217;aquesta web personal -que el Departament d&#8217;inforrm\u00e0tica de l&#8217;antiga ETPC, avui <a href=\"https:\/\/m.clot.fje.edu\/ca\">Escola del Clot-Jesu\u00eftes El Clot<\/a> (Barcelona)- em va regalar amb motiu de la meva jubilaci\u00f3 al setembre de 2007-, fins a la relaci\u00f3 existent amb una altra web posada al dia -que comparteixo amb el meu amic Llu\u00eds \u00c1lvarez Valc\u00e1rcel- i que respon per [https:\/\/cienciarazonyfe.com] dissenyada espectacularment, ben travada metodol\u00f2gicament i valuosa i pruada de contingut, ens brinda aqu\u00ed unes p\u00e0gines virtuals de caire cient\u00edfic, en l&#8217;ordit d&#8217;una tem\u00e0tica particular i desenvolupada (textos, fotografies i videos) sota el concepte general que\u00a0 ensems amaga i revela la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\"><em>\u00abHistoria\u00bb<\/em><\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ciencia\"><em>\u00abCi\u00e8ncia\u00bb<\/em><\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n\"><em>\u00abReligi\u00f3\u00bb<\/em><\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa\"><em>\u00abFilosofia\u00bb<\/em><\/a>\u00a0en polsar l&#8217;enunciat <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/\">\u00bfQu\u00e9 te parece? \/ Qu\u00e8 te&#8217;n sembla?\u00bb<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/blogs3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5088 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/blogs3.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"224\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El WEB en q\u00fcesti\u00f3 es desplega i subdesplega en polsar el link que s&#8217;insereix<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[ <a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/\"><span style=\"color: #3366ff;\">cienciarazonyfe.com<\/span><\/a> ]<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>i d&#8217;acord amb el sumari que segueix a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/historia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5089\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/historia.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. HISTORIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La historia, hoy.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Prehistoria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Edad antigua: <em>Mesopotamia, India y China; Egipto; Persas i Fenicios; Grecia; Roma.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Edad media: <em>la Sociedad, la Pol\u00edtica, el Campo, el Castillo, la Ciudad, el Rom\u00e1nico, el G\u00f3tico y la M\u00fasica medieval.\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Edad moderna: <em>la sociedad y la pol\u00edtica; la revoluci\u00f3n cient\u00edfica; Grandes figuras; el Renacimiento y el Barroco.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Siglo XIX:<em> La Sociedad; la Pol\u00edtica, la Ciencia i la Tecnolog\u00eda; Grandes figuras; la Pintura; la Arquitectura, la Escultura i la M\u00fasica.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los siglos XX-XXI: <em>la Sociedad; la Pol\u00edtica; la Ciencia; la Tecnolog\u00eda; Las Bellas Artes; la Arquitectura; la M\u00fasica; el Cine; el Deporte.\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/microscopi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5090 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/microscopi.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"174\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. CIENCIA<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Universo: <em>Teor\u00edas y leyes del Universo; el Origen del Universo; un viaje por el Universo; el Sistema solar; Galaxias y agujeros negros; el Misterio del Universo.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Vida. Origen.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La evoluci\u00f3n. Teor\u00edas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Gen\u00e9tica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Ecolog\u00eda.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Extinci\u00f3n de la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Neurociencia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los fen\u00f3menos Paranormales.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/religion.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5091\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/religion.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"188\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3. RELIGI\u00d3N<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La B\u00edblia: Mitos e Historia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Influencias en el Juda\u00edsmo y en el Cristianismo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfQui\u00e9n fue Jes\u00fas de Nazaret?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Jes\u00fas de la historia y el de la fe.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Or\u00edgenes del Cristianismo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Creencias cristianas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pol\u00e9mico Vaticano: <em>de los siglos I al XIV; del XIV al XVIII; del XIX al XXI.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tiempos de cambio.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre dioses y creencias.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Religi\u00f3n sin religi\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ciencia versus fe.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/filosofia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5092 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/filosofia.jpeg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"197\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4. FILOSOF\u00cdA<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para qu\u00e9 sirve la filosof\u00eda.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia del pensamiento:de los or\u00edgenes hasta el siglo XVIII; Del siglo XVIII hasta nuestros d\u00edas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u00f3gica; Lenguaje; Derecho.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Conocimiento y Verdad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Filosof\u00eda de la Ciencia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El hecho religioso.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9tica: teor\u00edas \u00e9ticas; la felicidad; la bio\u00e9tica, la sexualidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Problemas sociales actuales.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/artscienciatecno.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5066\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/artscienciatecno.jpeg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"204\" \/><\/a><span style=\"color: #ff0000;\">3. SOBRE LES ARTS, LA CI\u00c8NCIA, LA TECNOLOGIA I EL DESCOBRIMENT DEL NOU M\u00d3N CONJUNTAMENT AMB EL PERIPLE POSTERIOR DE LA VOLTA A LA TERRA, FINS A L&#8217;ARRIBADA DE L&#8217;HOME A LA LLUNA<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En exposar els temes de la <em><span style=\"color: #ff0000;\">\u00abCommemoraci\u00f3 dels 500 anys de la mort de Leonardo da Vinci (1452-1519)\u00bb<\/span><\/em> i dels <span style=\"color: #ff0000;\"><em>\u00ab50 anys de l&#8217;allunatge hum\u00e0 (20 de Juliol de 1969)\u00bb<\/em><\/span> em plau referir-me als continguts que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura\">art pict\u00f2ric<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ciencia\">ci\u00e8ncia<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tecnolog%C3%ADa\">tecnologia<\/a> van desenvolupar-se en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento_italiano\">Renaixement itali\u00e0<\/a> gr\u00e0cies a la personalitat excepcional de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre la gesta o proesa que ha suposat per a la humanitat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">l&#8217;arribada de l&#8217;home a la lluna<\/a> en una demostraci\u00f3 d&#8217;hero\u00efcitat personal i d&#8217;investigaci\u00f3 cientifico-tecnol\u00f2gica de primer ordre.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lapintura.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5067 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lapintura.jpeg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"223\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">3.1. L&#8217;ART DE LA PINTURA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a title=\"Pintura\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura\">pintura<\/a>\u00a0es l&#8217;<a title=\"Arte\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte\">art<\/a>\u00a0i la t\u00e8cnica de crear imatges a trav\u00e9s de l&#8217;aplicaci\u00f3 de\u00a0<a title=\"Pigmento\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pigmento\">pigments<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"Color\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Color\">color<\/a>\u00a0sobre una superf\u00edcie, siguie\u00a0<a title=\"Papel\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Papel\">papel<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Tela\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tela\">tela<\/a>,\u00a0<a title=\"Madera\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Madera\">fusta<\/a>,\u00a0<a title=\"Pared\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pared\">paretd<\/a>, etc. Se sol dividir en pintura mural (<a title=\"Fresco\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fresco\">fresc<\/a>,\u00a0<a title=\"Pintura al temple\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_temple\">tremp<\/a>) o de\u00a0<a title=\"Caballete\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Caballete\">caballet\u00a0<\/a>(<a title=\"Pintura al temple\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_temple\">tremp<\/a>, <a title=\"Pintura al \u00f3leo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_%C3%B3leo\">oli<\/a>,\u00a0<a title=\"Pintura al pastel\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_pastel\">pastel<\/a>), i igualmente pot classificar-se segons el g\u00e8nere que opti (<a title=\"Retrato\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Retrato\">retrat<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Arte de paisajes\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_de_paisajes\">paisatge<\/a>,\u00a0<a title=\"Bodeg\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bodeg%C3%B3n\">bodeg\u00f3<\/a>, etc). La pintura ha estats durant seglos el principal mitj\u00e0 per documentar la realidad, reflectida en les seves imatges i en el devenir hist\u00f2ric de les distintes cultures que se han suce\u00eft al llarg del temps, aix\u00ed com els seus costums i condicions materials.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/historiapintura.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5068\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/historiapintura.jpeg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"173\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.1.1. La hist\u00f2ria de la pintura<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura\">hist\u00f2ria de la pintura<\/a> ha tingut un desenvolupament cronol\u00f2gic i estil\u00edstic paral\u00b7lel en gran mesura a la resta de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arts_pl%C3%A0stiques\">arts pl\u00e0stiques<\/a>, tot i que amb diverses particularitats en el temps i l&#8217;espai degudes a nombrosos factors, des dels derivats de les diverses t\u00e8cniques i materials emprats en seva confecci\u00f3 fins a factors socioculturals i est\u00e8tics, ja que cada poble i cada cultura ha desenvolupat al llarg del temps diferents conceptes de plasmar la imatge que rep del m\u00f3n circumdant.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acuarela.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5069 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acuarela.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"206\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.1.2. La classificaci\u00f3 de la pintura<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La classificaci\u00f3 de la pintura com a art ha variat al llarg del temps: en l&#8217;antiguitat era considerada un mer ofici artesanal, mentre que es consideraven activitats art\u00edstiques les relacionades amb l&#8217;intel\u00b7lecte. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Galeno\">Gal\u00e8<\/a> va dividir al segle II l&#8217;art en arts liberals i arts vulgars, segons si tenien un origen intel\u00b7lectual o manual: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>entre les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Artes_liberales\">arts liberals<\/a> es trobaven la gram\u00e0tica, la ret\u00f2rica i la dial\u00e8ctica -que formaven el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Artes_liberales#Las_siete_artes:_Trivium_et_Quadrivium\">trivium<\/a>-, <\/strong><strong>i l&#8217;aritm\u00e8tica, la geometria , l&#8217;astronomia i la m\u00fasica -que formaven el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Artes_liberales#Las_siete_artes:_Trivium_et_Quadrivium\">quadrivium<\/a>-; <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arts_mec%C3%A0niques\">arts vulgars<\/a> inclo\u00efen l&#8217;arquitectura, l&#8217;escultura i la pintura, per\u00f2 tamb\u00e9 altres activitats que avui es consideren artesan\u00eda. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No va ser fins al segle XVI que va comen\u00e7ar a considerar-se que l&#8217;arquitectura, la pintura i l&#8217;escultura eren activitats que requerien no nom\u00e9s ofici i destresa, sin\u00f3 tamb\u00e9 un tipus de concepci\u00f3 intel\u00b7lectual que les feien superiors a altres tipus de manualitats. Es gestava aix\u00ed el concepte modern d&#8217;art, que durant el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\">Renaixement<\/a> va adquirir el nom de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Disseny\">arti del disegno (arts del disseny)<\/a>, per tal com comprenien que aquesta activitat -el dibuixar amb era la principal en la g\u00e8nesi de les obres de arte. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, en 1746, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Charles_Batteux\">Charles Batteux<\/a> va establir\u00a0 i reduir a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Belles_arts\"><em>\u00abLes belles arts\u00bb<\/em><\/a>\u00a0a un \u00fanic principi. La concepci\u00f3 actual de belles arts va fer fortuna i ha arribat fins a la actualidad.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acrilic.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5070\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acrilic.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"227\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.1.3. L&#8217;evoluci\u00f3 de la pintura<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura\">hist\u00f2ria i evoluci\u00f3 de la pintura<\/a> nom\u00e9s cal referir-se a les diferents \u00e8poques que han quedat englovades des de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Prehistoria\">la prehist\u00f2ria <\/a>(<em>el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Paleol%C3%ADtico\">paleol\u00edtic<\/a> i el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Neol%C3%ADtico\">neol\u00edtic<\/a><\/em>) fins al nostre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#%C3%9Altimas_tendencias\">segle XXI<\/a>, passant per: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;art de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Arte_antiguo\">Edat antiga<\/a> (<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_del_Antiguo_Egipto\">Egipte<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_la_Antigua_Grecia\">Gr\u00e8cia<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_la_Antigua_Roma\">Roma<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Arte_medieval\">art medieval<\/a> (<em>el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_paleocristiano\">paleocristi\u00e0<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_prerrom%C3%A1nico\">prerom\u00e0nic<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_bizantina\">bizant\u00ed,<\/a> el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_rom%C3%A1nica\">rom\u00e0nic<\/a> i el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_g%C3%B3tica\">g\u00f2tic<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;art de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Arte_de_la_Edad_Moderna\">Edat moderna<\/a> (<em>el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixement\">renaixentisme<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manierisme\">manierisme<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barroc\">barroc<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rococ%C3%B3\">rococ\u00f3<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Neoclassicisme\">neoclassicisme<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>l&#8217;art <a href=\"https:\/\/Arte contempor\u00e1neo 5.1 Siglo XIX\">contemporani del segle XIX<\/a> (<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Romanticisme\">romanticisme,<\/a> <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Realisme\">realisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Impressionisme\">impressionisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Simbolisme\">simbolisme<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Modernisme\">modernisme<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>l&#8217;art <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#Siglo_XX\">contemporani del segle XX<\/a> (<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avantguardisme\">avantguardisme<\/a> en les seves formes de:\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fauvisme\">fauvisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expressionisme\">expressionisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cubisme\">cubisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Futurisme\">futurisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_abstracte\">art abstracte<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Constructivismo_(arte)\">constructivisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dadaisme\">dadaisme<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Surrealisme\">surrealisme<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura#%C3%9Altimas_tendencias\">noves tend\u00e8ncies actuals<\/a>\u00a0(en les seves formes de <em>l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Informalisme\">informalisme<\/a><\/em>, <em>la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neofiguraci%C3%B3n\">nova figuraci\u00f3<\/a><\/em>, <em>l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_cin%C3%A8tic\">art cin\u00e9tic<\/a><\/em>, <em>el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_pop\">pop-art<\/a><\/em>, <em>el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_realisme\">nou realisme<\/a>, l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_minimalista\">art minimalista<\/a>, l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hiperrealisme\">hiperrealisme<\/a> i l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_postmodern\">art postmodern<\/a><\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;art no occidental (del m\u00f3n <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_isl%C3%A1mica\">isl\u00e0mic<\/a>, de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_china\">Xina<\/a>, del&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_la_India\">\u00cdndia<\/a>, del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_Jap%C3%B3n\">Jap\u00f3<\/a>, d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_los_Estados_Unidos\">Am\u00e8rica del Nort<\/a>\u00a0i d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_de_Am%C3%A9rica_Latina\">Am\u00e8rica latina<\/a>, de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_africano\">\u00c0frica<\/a>\u00a0i d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_de_Ocean%C3%ADa\">Oceania<\/a>) &#8230;, <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;amb totes les seves variants, escoles, tend\u00e8ncies unes i altres i-evidentment- artistes principals i consagrats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gioconda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5094 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gioconda.jpeg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"192\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.1.4. Les tend\u00e8ncies renaixentistes en l&#8217;art de la pintura: Leonardo da Vinci\u00a0 i altres artistes<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aqu\u00ed ens interessa, sobretot, manifestar la tend\u00e8ncia de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_del_Renacimiento\">art renaixentista<\/a> per all\u00f2 del tractament sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sorgit a It\u00e0lia al segle XV -el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quattrocento\">Quattrocento<\/a>-, es va expandir per la resta d&#8217;Europa des de finals d&#8217;aquest segle i inicis del XVI. Els artistes es van inspirar en l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_y_cultura_cl%C3%A1sicos\">art cl\u00e0ssic grecorom\u00e0<\/a>, per la qual cosa es va parlar de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\"><em>\u00abrenaixement\u00bb<\/em><\/a> art\u00edstic despr\u00e9s de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A%C3%B1os_oscuros\">obscurantisme medieval<\/a>. Estil inspirat en la naturalesa, van sorgir nous models de representaci\u00f3, com:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;\u00fas de la perspectiva. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sense renunciar a la tem\u00e0tica religiosa, va cobrar major rellev\u00e0ncia la representaci\u00f3 de l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 i el seu entorn.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Van apar\u00e8ixer noves tem\u00e0tiques com la mitol\u00f2gica o la hist\u00f2rica, o nous g\u00e8neres com el paisatge, el bodeg\u00f3 i, fins i tot, el nu. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La bellesa va deixar de ser simb\u00f2lica, com en l&#8217;era medieval, per tenir un component m\u00e9s racional i mesurat, sobre la base de l&#8217;harmonia i la proporci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/pinturarenacentista.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5071 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/pinturarenacentista.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"192\" \/><\/a>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_renacentista\">pintura renaixentista<\/a> va patir una notable evoluci\u00f3 des de les formes medievals, amb formes naturalistes i tem\u00e0tiques profanes o mitol\u00f2giques al costat de les religioses. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els estudis de perspectiva van permetre fer obres de gran efecte realista, basades en proporcions matem\u00e0tiques, amb especial utilitzaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Secci%C3%B3_%C3%A0uria\"><em>\u00absecci\u00f3 \u00e0uria\u00bb<\/em><\/a> despr\u00e9s de l&#8217;estudi publicat per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luca_Pacioli\">Luca Pacioli<\/a> (<em>De Divina Proportione<\/em>, 1509). Es va utilitzar la fresca i el tremp, mentre que es va introduir l&#8217;oli a mitjan segle XV per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_flamenca\">influ\u00e8ncia flamenca<\/a>. Un dels seus principals exponents -ho tractarem amb m\u00e9s aprofundiment- va ser<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\"> Leonardo da Vinci<\/a>, geni polifac\u00e8tic que va introduir el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perspectiva_a%C3%A8ria\">\u00ab<em>sfumato\u00bb o \u00abperspectiva a\u00e8ria\u00bb<\/em><\/a>, amb obres com <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Verge_de_les_Roques_(National_Gallery)\"><em>La Verge de les Roques<\/em><\/a> (1483), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Sopar\"><em>L&#8217;\u00daltim Sopar<\/em><\/a> (1495-1497), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\"><em>La Gioconda<\/em><\/a> (1503), i altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Un altre nom de rellev\u00e0ncia va ser <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rafael_Sanzio\">Rafael Sanzio<\/a>, mestre del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Classicisme\">classicisme<\/a> ser\u00e8 i equilibrat, amb una perfecta execuci\u00f3 pict\u00f2rica, com es demostra en els seus frescs de les estances del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat_del_Vatic%C3%A0\">Vatic\u00e0<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres artistes destacats van ser: Masaccio, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fra_Ang%C3%A9lico\">Fra Angelico<\/a>, Paolo Ucello, Andrea del Castagno, Perugino, Piero della Francesca, Benozzo Gozzoli, Domenico Ghirlandaio, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sandro_Botticelli\">Botticelli<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Verrocchio\">Andrea del Verrocchio<\/a>, Luca Signorelli, Andrea Mantegna, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Giovanni_Bellini\">Giovanni Bellini<\/a>, Antonello d\u00f3na Messina i altres. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la resta d&#8217;Europa: Matthias Gr\u00fcnewald, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alberto_Durero\">Alberto Durero<\/a>, Hans Holbein el Jove i Lucas Cranach el Vell a Alemanya; Quentin Metsys i Pieter Brueghel a Holanda; i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_Berruguete\">Pedro Berruguete<\/a>, Alejo Fern\u00e1ndez, Vicente Masip, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_de_Juanes\">Joan de Joanes<\/a>, Pedro Machuca i Luis de Morales a Espa\u00f1a i altres.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ciencia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5072 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ciencia.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"195\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">3.2. LA CI\u00c8NCIA<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2.1. La ci\u00e8ncia, com a sistema ordenat de coneixement estructurats<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ci\u00e8ncia (del llat\u00ed scientia, <em>&#8216;coneixement&#8217;<\/em>) \u00e9s un sistema ordenat de coneixements estructurats que estudia, investiga i interpreta els fen\u00f2mens naturals, socials i artificiales.1 El coneixement cient\u00edfic s&#8217;obt\u00e9 mitjan\u00e7ant observaci\u00f3 i experimentaci\u00f3 en \u00e0mbits espec\u00edfics. Aquest coneixement \u00e9s organitzat i classificat sobre la base de principis explicatius, ja siguin de forma te\u00f2rica o pr\u00e0ctica. A partir d&#8217;aquests prin cipis explicatius:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es generen preguntes i raonaments.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es formulen <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B3tesis_(m%C3%A9todo_cient%C3%ADfico)\">hip\u00f2tesis<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es dedueixen principis i lleis cient\u00edfiques. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es construeixen <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Modelo_cient%C3%ADfico\">models cient\u00edfics<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teor%C3%ADa_cient%C3%ADfica\">teories cient\u00edfiques<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">sistemes de coneixements<\/a> per mitj\u00e0 d&#8217;un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A9todo_cient%C3%ADfico\">m\u00e8tode cient\u00edfic<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ci\u00e8ncia considera i t\u00e9 com a fonament l&#8217;observaci\u00f3 experimental. Aquest tipus d&#8217;observaci\u00f3 s&#8217;organitza per mitj\u00e0 de m\u00e8todes, models i teories per tal de generar nou coneixement. Per aix\u00f2 s&#8217;estableixen pr\u00e8viament uns criteris de veritat i un m\u00e8tode d&#8217;investigaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;aplicaci\u00f3 d&#8217;aquests m\u00e8todes i coneixements condueix a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descobriment\">generaci\u00f3 de nous coneixements<\/a> en forma de prediccions concretes, quantitatives i comprovables referides a observacions passades, presents i futures. Sovint aquestes prediccions es poden formular mitjan\u00e7ant raonaments i estructurar com a regles o lleis generals, que donen compte del comportament d&#8217;un sistema i prediuen com actuar\u00e0 aquest sistema en determinades circumst\u00e0ncies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_cient%C3%ADfica\"> la revoluci\u00f3 cient\u00edfica<\/a>, el coneixement cient\u00edfic ha augmentat tant que els cient\u00edfics s&#8217;han tornat especialistes i les seves publicacions s&#8217;han tornat molt dif\u00edcils de llegir per als no especialistas. Aix\u00f2 ha donat lloc a diversos esfor\u00e7os de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Divulgaci%C3%B3n_cient%C3%ADfica\">divulgaci\u00f3 cient\u00edfica<\/a>, tant per apropar la ci\u00e8ncia al gran p\u00fablic, com per facilitar la comprensi\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 entre cient\u00edfics de diferents camps.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ciencia5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5266\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ciencia5.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"207\" \/><\/a>3.2.2. La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia\u00a0\u00e9s el conjunt d&#8217;evolucions,\u00a0<a title=\"Invent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Invent\">invents<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Paradigma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paradigma\">paradigmes<\/a>\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Te\u00f2ric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Te%C3%B2ric\">te\u00f2rics<\/a>\u00a0que han tingut lloc a la\u00a0<a title=\"Hist\u00f2ria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria\">hist\u00f2ria<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Coneixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">coneixement<\/a>\u00a0<a title=\"Cient\u00edfic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cient%C3%ADfic\">cient\u00edfic<\/a>. \u00c9s una disciplina d&#8217;estudi que juntament amb la\u00a0<a title=\"Filosofia de la ci\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filosofia_de_la_ci%C3%A8ncia\">filosofia de la ci\u00e8ncia<\/a>\u00a0i la sociologia intenten explicar el\u00a0<a class=\"mw-disambig\" title=\"Canvi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canvi\">canvi<\/a>\u00a0cient\u00edfic lligant-los al\u00a0<a title=\"Context\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Context\">context<\/a>\u00a0social on es produeixen. Com a tal, neix al\u00a0<a title=\"Segle XX\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XX\">segle XX<\/a>, si b\u00e9 sempre hi ha hagut refer\u00e8ncies al passat per explicar el present de la ci\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si hagu\u00e9ssim de presentar un esquema sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_ciencia\">l&#8217;evoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia<\/a> obtindr\u00edem el resultat del mapa conceptual seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_ciencia\">La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia a les primeres cultures<\/a>: Mesopot\u00e0mia, Egipte, Xina, \u00cdndia, el m\u00f3n cl\u00e0ssic<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ast.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_ciencia\">La ci\u00e8ncia medieval<\/a>: europea, isl\u00e0mica, xinesa<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_ciencia_en_la_Edad_Contempor%C3%A1nea\"><strong>La ci\u00e8ncia moderna i contempor\u00e0nia<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5074 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia.jpeg\" alt=\"\" width=\"367\" height=\"194\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">3.3. LA TECNOLOGIA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.1. La tecnol\u00f2gica com aplicaci\u00f3 cultural pr\u00e0ctica i creativa dels coneixements d&#8217;una societat<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tecnologia\u00a0\u00e9s l&#8217;aplicaci\u00f3\u00a0<a title=\"Cultura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultural<\/a>\u00a0pr\u00e0ctica i\u00a0<a title=\"Creativitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creativitat\">creativa<\/a>\u00a0que es fa del conjunt de\u00a0<a title=\"Coneixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">coneixements<\/a>\u00a0de qu\u00e8 disposa una\u00a0<a title=\"Societat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Societat\">societat<\/a>\u00a0donada, incloent els te\u00f2rics,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Filos\u00f2fic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filos%C3%B2fic\">filos\u00f2fics<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Tradicional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tradicional\">tradicionals<\/a>,\u00a0<a title=\"M\u00e8tode cient\u00edfic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic\">cient\u00edfics<\/a>,\u00a0<a title=\"Experiment\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Experiment\">experimentals<\/a>, la pr\u00f2pia\u00a0<a title=\"Experi\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Experi%C3%A8ncia\">experi\u00e8ncia<\/a>\u00a0i especialment el domini de diferents\u00a0<a title=\"T\u00e8cnica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A8cnica\">t\u00e8cniques<\/a>. Professionalment \u00e9s l&#8217;\u00e0mbit de les persones que es dediquen a l&#8217;<a title=\"Enginyeria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enginyeria\">enginyeria<\/a>\u00a0o a les\u00a0<a title=\"Art\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art\">arts<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ofici\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ofici\">oficis<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tecnolog%C3%ADa\">activitat tecnol\u00f2gica<\/a> est\u00e0 molt fortament lligada a<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\"> la cultura<\/a>, depenent de cada <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Societat\">societat<\/a>, de cada poble i en cada moment\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hist\u00f2ric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ric\">hist\u00f2ric<\/a>, i al mateix temps influint sobre ella.\u00a0De la tecnologia dep\u00e8n la\u00a0<a title=\"Capacitat de c\u00e0rrega\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Capacitat_de_c%C3%A0rrega\">capacitat de c\u00e0rrega<\/a>\u00a0humana en un h\u00e0bitat i, en particular, al planeta. La tecnologia \u00e9s inherent a l&#8217;<a title=\"\u00c9sser hum\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89sser_hum%C3%A0\">\u00e9sser hum\u00e0<\/a>\u00a0i a altres esp\u00e8cies\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Animal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Animal\">animals<\/a>, des de la seva aparici\u00f3 fins que deixi d&#8217;existir.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/evultecno.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5075 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/evultecno.jpeg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"203\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.3.2. L&#8217;evoluci\u00f3 de la tecnologia i la seva metodologia<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tecnologia aporta grans beneficis a la humanitat, el seu paper principal \u00e9s crear millors eines \u00fatils per simplificar l&#8217;estalvi de temps i esfor\u00e7 de treball. La tecnologia juga un paper principal en l&#8217;entorn social ja que gr\u00e0cies a ella podem comunicar-nos de forma immediata gr\u00e0cies a la telefonia cel\u00b7lular.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_tecnolog%C3%ADa\"><strong>La hist\u00f2ria de la tecnologia<\/strong><\/a><strong>\u00a0\u00e9s la hist\u00f2ria de la invenci\u00f3 d&#8217;eines i t\u00e8cniques amb un prop\u00f2sit pr\u00e0ctic. La hist\u00f2ria moderna est\u00e0 relacionada \u00edntimament amb la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_ciencia\">hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia<\/a>, ja que el nombre de la descoberta de nous coneixements ha perm\u00e8s crear noves coses i, rec\u00edprocament, s&#8217;han pogut realitzar <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descobriment\">nous descobriments cient\u00edfics<\/a> gr\u00e0cies al desenvolupament de noves tecnologies, que han est\u00e8s les possibilitats de experimentaci\u00f3 i adquisici\u00f3 del coneixement.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els artefactes tecnol\u00f2gics s\u00f3n productes d&#8217;una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Economia\">economia<\/a>, una for\u00e7a del creixement econ\u00f2mic i una bona part de la vida. Les innovacions tecnol\u00f2giques afecten i estan afectades per les tradicions culturals de la societat. Tamb\u00e9 s\u00f3n un mitj\u00e0 d&#8217;obtenir poder militar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, cal destacar que hi ha:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Funcions no t\u00e8cniques dels productes tecnol\u00f2gics versus de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Funci%C3%B3_t%C3%A8cnica\">funcions t\u00e8cniques<\/a>: aix\u00f2 passa quan es prioritza la competici\u00f3 de productes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Funciones_de_la_tecnolog%C3%ADa\">funci\u00f3 est\u00e8tica<\/a> dels objectes tecnol\u00f2gics: el prioritzar la bellesa<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Funciones_de_la_tecnolog%C3%ADa\">funci\u00f3 simb\u00f2lica<\/a> dels objectes tecnol\u00f2gics: el prioritzar indicadoprs de poder<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Programa Apollo\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo\">Programa Apol\u00b7lo<\/a>\u00a0va ser llan\u00e7at pel President\u00a0<a title=\"John Fitzgerald Kennedy\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/John_Fitzgerald_Kennedy\">John F. Kennedy<\/a>\u00a0en el cl\u00edmax de la\u00a0<a title=\"Guerra Freda\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Freda\">Guerra Freda<\/a>, quan Estats Units estava aparentment perdent la\u00a0<a title=\"Cursa espacial\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cursa_espacial\">carrera espacial\u00a0<\/a>enfront dels russos, per demostrar al m\u00f3n la intel\u00b7lig\u00e8ncia, riquesa, poder i capacitat tecnol\u00f2gica dels Estats Units. Amb les\u00a0<a title=\"Pir\u00e0mides d'Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pir%C3%A0mides_d%27Egipte\">pir\u00e0mides d&#8217;Egipte<\/a>, \u00e9s el m\u00e9s cost\u00f3s exemple de l&#8217;\u00fas simb\u00f2lic de les tecnologies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/evoluciotecno.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5076 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/evoluciotecno.jpeg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"192\" \/><\/a>Les tecnologies usen, en general, m\u00e8todes diferents del\u00a0<a title=\"M\u00e8tode cient\u00edfic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic\">cient\u00edfic<\/a>, encara que l&#8217;experimentaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 usat per les ci\u00e8ncies. Els m\u00e8todes difereixen segons es tracti de tecnologies:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de\u00a0<a title=\"Artesania\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artesania\">producci\u00f3 artesanal<\/a>\u00a0o\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de producci\u00f3 <a title=\"Ind\u00fastria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ind%C3%BAstria\">industrial<\/a>\u00a0d&#8217;artefactes, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Servei_p%C3%BAblic\">prestaci\u00f3 de serveis<\/a>, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de realitzaci\u00f3 o organitzaci\u00f3 de tasques de qualsevol tipus.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un m\u00e8tode com\u00fa a totes les tecnologies de fabricaci\u00f3 \u00e9s l&#8217;\u00fas d&#8217;eines i instruments per a la construcci\u00f3 d&#8217;artefactes. Les tecnologies de prestaci\u00f3 de serveis, com el sistema de subministrament el\u00e8ctric fan \u00fas d&#8217;instal\u00b7lacions complexes a c\u00e0rrec de personal especialitzat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnol.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5077 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnol.jpeg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"236\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.3.3. Etapes comunes, caracter\u00edstiques importants\u00a0 i requisits necessaris, amb possibles variacions, per a la construcci\u00f3 o invenci\u00f3 d&#8217;un artefacte nou<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquestes en serien les principals etapes a cobrir o requisits a complir davant de la invenci\u00f3 o construcci\u00f3 d&#8217;un artefacte nou:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La identificaci\u00f3 del problema pr\u00e0ctic objecte de la resoluci\u00f3<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Especificaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especificaci%C3%B3\">L&#8217;especificaci\u00f3 dels requisits<\/a>\u00a0que ha de complir l&#8217;artefacte<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;elecci\u00f3 del principi de funcionament<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El disseny de l&#8217;artefacte<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La simulaci\u00f3 o construcci\u00f3 d&#8217;un prototip<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres q\u00fcestions en serien:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La diferenciaci\u00f3 entre les tecnologies dures (components electr\u00f2nics&#8230;) i les tecnologies toves (l&#8217;educaci\u00f3, l&#8217;administraci\u00f3, el marqueting, l&#8217;estad\u00edstica, la psicologia aplicada&#8230;)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tecnologies apropiades, punta i interm\u00e8dies<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;economia i l&#8217;aplicaci\u00f3 de la tecnologia a la ind\u00fastria, serveis, al comer\u00e7, als recursos naturals, al treball&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les teories del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Taylorisme\">Taylorisme<\/a>, el<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fordismo\"> Fordisme<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Toyotismo\">Toyotisme<\/a> i tot all\u00f2 relacionat amb la persona-treball-economia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/fotonoca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5078 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/fotonoca.jpeg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"199\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha acord bastant ampli sobre les principals caracter\u00edstiques que una tecnologia ha de tenir per ser social i ambientalment apropiada:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No causar dany previsible a les persones ni dany innecessari a les restants formes de vida (animals i plantes).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No comprometre de manera irrecuperable el patrimoni natural de les futures generacions.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Millorar les condicions b\u00e0siques de vida de totes les persones, independentment del seu\u00a0<a title=\"Paritat de poder adquisitiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paritat_de_poder_adquisitiu\">poder adquisitiu<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No ser coercitiva i respectar els drets i possibilitats d&#8217;elecci\u00f3 dels seus usuaris voluntaris i dels seus subjectes involuntaris.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No tenir efectes generalitzats irreversibles, encara que aquests semblin a primera vista ser beneficiosos o neutres.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La inversi\u00f3 dels\u00a0<a title=\"Govern\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Govern\">governs<\/a>\u00a0en tecnologies apropiades ha de prioritzar de manera absoluta la satisfacci\u00f3 de les necessitats humanes b\u00e0siques d&#8217;alimentaci\u00f3, vestimenta, habitatge, salut, educaci\u00f3, seguretat personal, participaci\u00f3 social, treball i transport.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/viatge.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5079\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/viatge.png\" alt=\"\" width=\"263\" height=\"191\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.4. ELS PROLEGOMENS DEL VIATGE HUM\u00c0 A LA LLUNA EN UNA C\u00c0PSULA ESPACIAL VIST ORBITALMENT DES DEL DESCOBRIMENT DEL NOU M\u00d3N I ANTERIORS, AIX\u00cd COM LA PRIMERA VOLTA AL M\u00d3N DE FERNWNDO DE MAGALLANES I COMPLETADA PER JUAN SEBASTI\u00c1N ELCANO EN VAIXELLS ATROTINATS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/colomarribada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5080 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/colomarribada.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"200\" \/><\/a>3.4.1. El descobriment del Nou M\u00f3n: Cristofer Colom<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Em parlar del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica\">descobriment d&#8217;Am\u00e8rica<\/a>\u00a0ens referim a la primera inquietant arribada documentada d&#8217;europeus a\u00a0<a title=\"Am\u00e8rica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Am%C3%A8rica\">Am\u00e8rica<\/a>\u00a0amb grans conseq\u00fc\u00e8ncies hist\u00f2riques. Tanmateix, no fou la primera arribada d&#8217;europeus, perqu\u00e8:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha indicis que al final del\u00a0<a title=\"Segle X\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_X\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">x<\/span><\/a>, els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"V\u00edking\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADking\">v\u00edkings<\/a>\u00a0arribaren a l&#8217;actual\u00a0<a title=\"Canad\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canad%C3%A0\">Canad\u00e0<\/a>\u00a0i probablement als actuals\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estats Units\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units\">Estats Units<\/a>. De fet, s&#8217;atribueix a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Erik el Roig\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Erik_el_Roig\">Erik el Roig<\/a>\u00a0el descobriment de\u00a0<a title=\"Vinland\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vinland\">Vinland<\/a>, un\u00a0<a title=\"9 d'octubre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/9_d%27octubre\">9 d&#8217;octubre<\/a>\u00a0de l&#8217;any\u00a0<a title=\"1000\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1000\">1000<\/a>. Fou el primer europeu que trepitj\u00e0 Am\u00e8rica. No obstant aix\u00f2, la seva visita no tingu\u00e9 efectes importants en la hist\u00f2ria posterior del continent. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xv<\/span>, el terme <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_M%C3%B3n\"><em>\u00abdescobriment\u00bb<\/em><\/a> era sin\u00f2nim de\u00a0\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Evangelizaci%C3%B3n_en_Am%C3%A9rica\"><i>cristianitzaci\u00f3<\/i><\/a>\u00bb.<sup id=\"cite_ref-descobriment_1-0\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0Per les raons anteriors, s&#8217;anomena descobriment d&#8217;Am\u00e8rica l&#8217;arribada d&#8217;<a title=\"Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">espanyols<\/a>\u00a0comandats per\u00a0<a title=\"Crist\u00f2for Colom\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crist%C3%B2for_Colom\">Crist\u00f2for Colom<\/a>\u00a0a una illa del\u00a0<a title=\"Mar Carib\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Carib\">mar Carib<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De totes maneres, s\u00ed que \u00e9s cert que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Descubrimiento_de_Am%C3%A9rica\">el viatge de Colom<\/a> establ\u00ed un vincle definitiu entre\u00a0<a title=\"Europa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Am\u00e8rica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Am%C3%A8rica\">Am\u00e8rica<\/a>, que comport\u00e0 la\u00a0<a title=\"Conquesta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta\">conquesta<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Colonitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Colonitzaci%C3%B3\">colonitzaci\u00f3<\/a>\u00a0del\u00a0<i>Nou m\u00f3n<\/i>\u00a0per part de les pot\u00e8ncies\u00a0<a title=\"Europa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">europees<\/a>\u00a0en els segles seg\u00fcents.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Azulejo_conmemora_primera_circunnavegacion_mundial.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5081\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Azulejo_conmemora_primera_circunnavegacion_mundial.jpg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"265\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.4.2. La primera volta al m\u00f3n: l&#8217;expedici\u00f3 de Fernando de Magallanes-Juan Sebasti\u00e1n Elcano <\/span><\/span><\/strong><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;expedici\u00f3 de la primera volta al m\u00f3n va ser una expedici\u00f3 mar\u00edtima comandada per\u00a0<a title=\"Fern\u00e3o de Magalh\u00e3es\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fern%C3%A3o_de_Magalh%C3%A3es\">Fern\u00e3o de Magalh\u00e3es<\/a>\u00a0i, despr\u00e9s de la seva mort, per\u00a0<a title=\"Juan Sebasti\u00e1n Elcano\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano\">Juan Sebasti\u00e1n Elcano<\/a>. Fou finan\u00e7ada pel\u00a0<a title=\"Monarquia d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_d%27Espanya\">Regne d&#8217;Espanya<\/a>\u00a0i \u00e9s coneguda per haver estat la primera\u00a0<a title=\"Circumnavegaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Circumnavegaci%C3%B3\">circumnavegaci\u00f3<\/a>\u00a0reeixida del planeta. L&#8217;expedici\u00f3 salp\u00e0 de\u00a0<a title=\"Sanl\u00facar de Barrameda\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sanl%C3%BAcar_de_Barrameda\">Sanl\u00facar de Barrameda<\/a>\u00a0el 10 d&#8217;agost de 1519 i torn\u00e0 el 8 de setembre de 1522.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre aquest viatge ens cal destacar:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">Capitulacions de Barcelona<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">objectius assolits del viatge, aix\u00ed com les incid\u00e8ncies hagudes<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">inici del viatge<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">sublevaci\u00f3 durant l&#8217;hivernada<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">descobriment de l&#8217;estret de Magallanes<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El descobriment de les I<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3_de_Magalh%C3%A3es-Elcano\">lles dels lladres o Marianes<\/a> i de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filipines\">illes Filipines<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mort de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_de_Magallanes\">Fernando Magallanes<\/a> i el paper de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano\"> Juan Sebasti\u00e1n Elcano<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3n_de_Magallanes-Elcano\">p\u00e8rdues humanes i els supervivents de l&#8217;expedici\u00f3<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3n_de_Magallanes-Elcano\">arribada a Sanl\u00facar de la Barrameda<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/primus.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5082 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/primus.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"113\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">3.4.3. <em>\u00abPrimus circumdediste me\u00bb<\/em> \/ <em>\u00abVas ser el primer que em vas donar la volta al m\u00f3n\u00bb<\/em><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cert \u00e9s que la primera volta al m\u00f3n s&#8217;havia completat, i amb ella es demostrava pr\u00e0cticament que la\u00a0<a title=\"Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>\u00a0era\u00a0<a title=\"Geoide\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geoide\">rodona<\/a>, ja que marxant sempre en la mateixa direcci\u00f3, s&#8217;arribava al punt de partida. L&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Emperador Carles V\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emperador_Carles_V\">Emperador Carles V<\/a>, en rebre a\u00a0<a title=\"Juan Sebasti\u00e1n Elcano\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano\">Juan Sebasti\u00e1n Elcano<\/a>, li va donar per escut un globus amb la llegenda:\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primus_circumdedisti_me\"><i>\u00abPrimus circundedisti me\u00bb<\/i><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta \u00e9s una de les frases c\u00e8lebres escrita en llat\u00ed que no pertany a l&#8217;\u00e8poca romana:\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abVas ser el primer que em vas donar la volta al m\u00f3n\u00bb.<\/em><\/span> <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano\">Juan Sebasti\u00e1n Elcano<\/a>, primera persona a realitzar la volta al m\u00f3n, va rebre en 1522 del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Rei Carlos I d&#8217;Espanya<\/a> a recompensa per aquesta acci\u00f3 una renda anual de 500 ducats d&#8217;or i un escut d&#8217;armes en qu\u00e8 s&#8217;hi pot veure un globus terraqui amb la inscripci\u00f3 <a href=\"https:\/\/www.abc.es\/cultura\/libros\/20141217\/abci-carlos-elcano-archivo-indias-201412171634.html\">\u00ab<em>Primus circumdedisti me\u00bb<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/introducciofinal.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5083\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/introducciofinal.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"183\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I fins aqu\u00ed aquesta llarga introducci\u00f3 en qu\u00e8 l&#8217;hem dividit en dues parts diferenciades:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">De primer<\/span>, un recordatori de tota la tem\u00e0tica tractada en aquestes planes web [ https:\/\/miquelangelbosch.com ] fins el moment present, aix\u00ed com tamb\u00e9 la il\u00b7lustraci\u00f3 cultural que suposa en disposar d&#8217;una altra, igualment activa i posada al dia [ cienciarazonyfe.com ], inserida en aquesta&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">En segon lloc<\/span>, una preparaci\u00f3 sobre els dos temes a tractar en aquest article tot fent refer\u00e8ncia en un mateix bloc\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\">(1)<\/span> a les arts -en concret a l&#8217;art de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Cuadros_de_Leonardo_da_Vinci\">pintura<\/a>-, a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Museo_Nacional_de_la_Ciencia_y_la_Tecnolog%C3%ADa_Leonardo_da_Vinci\">ci\u00e8ncia<\/a>, a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Museo_Nacional_de_la_Ciencia_y_la_Tecnolog%C3%ADa_Leonardo_da_Vinci\">tecnologia<\/a>, a l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">anatomia<\/a> i a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">medicina<\/a> -en general- i <span style=\"color: #3366ff;\">(2)<\/span> al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descobriment_d%27Am%C3%A8rica\">descobriment del Nou M\u00f3n<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Expedici%C3%B3n_de_Magallanes-Elcano\">primera aventura-expedici\u00f3 del\u00a0 rodolar mundial<\/a> conegut &#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_de_Magallanes\">Magallanes<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sebasti%C3%A1n_Elcano\">Elcano<\/a>-.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, doncs, ja podem endinsar-nos i tractar a bastament els dos temes pretesos en aquesta ocasi\u00f3 de l&#8217;estiu de 2019:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA COMMEMORACI\u00d3 DEL 500 ANIVERSARI DE LA MORT DE LEONARDO DA VINC (1452-1519)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA CELEBRACI\u00d3 DEL CINQUANTENARI DE L&#8217;ARRIBADA DE L&#8217;HOME A LA LLUNA (20 de Juliol de1969)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/vitrubio1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4939 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/vitrubio1.jpeg\" alt=\"\" width=\"614\" height=\"345\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ol>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(I) LEONARDO DA VINCI ALS 500 ANYS DE LA SEVA MORT<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ol>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/leonardovitrubio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4930 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/leonardovitrubio.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"225\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff0000;\">1. LEONARDO DA VINCI: <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff0000;\">SU EXTENSA I CURIOSA BIOGRAFIA<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>. Nascut a\u00a0<a title=\"Vinci\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vinci\">Vinci<\/a>,\u00a0<a title=\"Toscana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Toscana\">Toscana<\/a>,\u00a0<a title=\"15 d'abril\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/15_d%27abril\">15 d&#8217;abril<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"1452\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1452\">1452<\/a>\u00a0&#8211; Mort a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Amboise (Fran\u00e7a)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Amboise_(Fran%C3%A7a)\">Amboise<\/a>,\u00a0<a title=\"2 de maig\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2_de_maig\">2 de maig<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"1519\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1519\">1519<\/a>) fou un\u00a0<a title=\"Artista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artista\">artista<\/a>\u00a0<a title=\"Tosc\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tosc%C3%A0\">tosc\u00e0<\/a>\u00a0i un\u00a0<a title=\"Homo universalis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Homo_universalis\">home d&#8217;un esperit universal<\/a>, a la vegada:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Cient\u00edfic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cient%C3%ADfic\">Cient\u00edfic<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Enginyeria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enginyeria\">Enginyer<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Inventor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Inventor\">Inventor<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Anatomista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anatomista\">Anatomista<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Pintor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pintor\">Pintor<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Escultor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escultor\">Escultor<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Arquitecte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitecte\">Arquitecte<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Urbanista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Urbanista\">Urbanista<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Hist\u00f2ria natural\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_natural\">Naturalista<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"M\u00fasic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%BAsic\">M\u00fasic<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Poeta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poeta\">Poeta<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Fil\u00f2sof\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fil%C3%B2sof\">Fil\u00f2sof<\/a>\u00a0i\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Escriptor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptor\">Escriptor<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, sovint, ha estat descrit com l&#8217;<a title=\"Arquetip\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquetip\">arquetip<\/a>\u00a0i el s\u00edmbol hum\u00e0 del\u00a0<a title=\"Renaixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixement\">Renaixement<\/a>, un geni universal, un fil\u00f2sof humanista amb una\u00a0<a title=\"Curiositat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Curiositat\">curiositat<\/a>\u00a0il\u00b7limitada, i una gran for\u00e7a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Creativa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creativa\">creativa<\/a>.\u00a0<sup id=\"cite_ref-HG_1-0\" class=\"reference\"><\/sup>Ha estat considerat com un dels pintors m\u00e9s destacats de tots els temps i potser la persona m\u00e9s polifac\u00e8tica i talentosa en un major nombre d&#8217;\u00e0mbits diferents.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ldvpintor.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4933 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ldvpintor.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"251\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> \u00e9s m\u00e9s conegut com a pintor; dues de les seves obres,\u00a0<i><a title=\"La Gioconda\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\">La Gioconda<\/a><\/i>\u00a0i\u00a0<a title=\"El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Sant_Sopar_(Leonardo_da_Vinci)\"><i>L&#8217;\u00daltima Cena<\/i><\/a>, s\u00f3n pintures molt c\u00e8lebres, sovint copiades i parodiades;<sup id=\"cite_ref-HG_1-1\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0el seu dibuix de l&#8217;<i><a title=\"Home de Vitruvi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Home_de_Vitruvi\">Home de Vitruvi<\/a><\/i>\u00a0ha estat igualment reprodu\u00eft en nombrosos treballs. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s n&#8217;han sobreviscut fins a l&#8217;actualitat una quinzena d&#8217;obres; aquest petit nombre \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia del temps que dedicava a les seves constants experimentacions t\u00e8cniques i a la seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Procrastinaci%C3%B3n\">procrastinaci\u00f3 cr\u00f2nica<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><\/sup>Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames cient\u00edfics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les seg\u00fcents generacions d&#8217;artistes, equiparable, salvant les dist\u00e0ncies, al llegat de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Miquel \u00c0ngel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_%C3%80ngel\">Miquel \u00c0ngel<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lvcientific.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4932\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lvcientific.jpeg\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"296\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, com a enginyer i inventor, desenvolup\u00e0 idees molt avan\u00e7ades per a l&#8217;\u00e8poca que vivia, des de l&#8217;<a title=\"Helic\u00f2pter\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Helic%C3%B2pter\">helic\u00f2pter<\/a>, al\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Carro de combat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carro_de_combat\">carro de combat<\/a>, el\u00a0<a title=\"Submar\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Submar%C3%AD\">submar\u00ed<\/a>\u00a0o, fins i tot, l&#8217;<a title=\"Autom\u00f2bil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autom%C3%B2bil\">autom\u00f2bil<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser constru\u00efts; ni tan sols eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps,\u00a0<sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><\/sup>per\u00f2 algunes de les seves petites invencions, com una m\u00e0quina per a mesurar el l\u00edmit el\u00e0stic d&#8217;un cable, entren en el m\u00f3n de la manufactura.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><sup id=\"cite_ref-5\" class=\"reference\"><\/sup>En tant que cient\u00edfic, les aportacions de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> van contribuir a desenvolupar el coneixement en \u00e0mbits tan diversos com, per exemple, l&#8217;<a title=\"Anatomia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anatomia\">anatomia<\/a>, l&#8217;<a title=\"Enginyeria civil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enginyeria_civil\">enginyeria civil<\/a>\u00a0i l&#8217;<a title=\"\u00d2ptica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%92ptica\">\u00f2ptica<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/renacimiento.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4934 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/renacimiento.jpeg\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"265\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">2. LEONARDO DA VINCI: <\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">EXPONENT QUALIFICAT DEL RENAIXEMENT ITALI\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desde el punto de vista de los historiadores de la cultura occidental, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento_italiano\">Renacimiento Italiano<\/a> (siglos XV y XVI) suele ser visto, no solo como el inicio de una nueva \u00e9poca que puso t\u00e9rmino a mil a\u00f1os de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Edad_Media\">Edad Media<\/a>, hegemonizados ideol\u00f3gicamente por la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_cat%C3%B3lica\">Iglesia Cat\u00f3lica<\/a> y, concretamente, por el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Papa\">papado romano<\/a>, sino tambi\u00e9n como una especie de<a href=\"https:\/\/www.artehistoria.com\/es\/contexto\/las-artes-en-el-siglo-de-oro\"> edad de oro de las bellas artes<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Humanismo_renacentista\">el humanismo<\/a> en todas sus m\u00e1s esplendorosas manifestaciones. El (epi)centro de esa refulgente explosi\u00f3n de libre creatividad del genio humano ser\u00eda la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Florencia\">ciudad-estado de Florencia, capital de la Toscana<\/a>, sobre todo en la \u00e9poca de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lorenzo_de_M%C3%A9dici\">Lorenzo el Magn\u00edfico<\/a> (1449-92), de la c\u00e9lebre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A9dici\">familia de los Medici<\/a>. Hay sobradas razones para atribuirle ese incomparable m\u00e9rito a la no menos incomparable ciudad de Florencia, reconocida hoy por la Unesco como patrimonio de la humanidad, pues all\u00ed naci\u00f3 el patriarca de la literatura italiana y cumbre de la poes\u00eda universal:<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dante_Alighieri\"> Dante Alighieri,<\/a> autor de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Divina_comedia\"><em>Divina comedia<\/em><\/a>, cuya lengua se convirti\u00f3 en el italiano actual. Pero igualmente, Florencia ha sido cuna de un sinn\u00famero de genios de las ciencias, las artes y los saberes human\u00edsticos. Baste con recordar nombres como <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miguel_%C3%81ngel\">Miguel \u00c1ngel<\/a> para corroborar lo dicho.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ha sido, sin embargo, un nombre concreto el que simboliza todo el genio desplegado en esa paradigm\u00e1tica \u00e9poca y en esa refulgente regi\u00f3n del centro de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_it%C3%A1lica\">Pen\u00ednsula It\u00e1lica.<\/a> Quien ha sido, con raz\u00f3n, considerado como modelo y s\u00edmbolo por excelencia de esa eclosi\u00f3n de los saberes human\u00edsticos es <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo Da Vinci<\/a>. Sobre \u00e9l:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se han escrito bibliotecas enteras <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se le ha analizado desde todos los puntos de vista imaginables. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por lo que, a primera vista parecer\u00eda imposible imaginar siquiera que hubiese un nuevo enfoque en torno a su personalidad y dentro de su contexto hist\u00f3rico.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4 class=\"article--title\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lvpintor.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4931 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lvpintor.png\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"291\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h4 class=\"article--title\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lvpintor.png\"><span style=\"color: #ff0000;\">3.<\/span><\/a><\/span><span style=\"color: #ff0000;\">\u00a0LEONARDO DA VINCI: <\/span><\/span><\/h4>\n<h4 class=\"article--title\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">EL PINTOR I ONZE QUADRES FONAMENTALS<\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> fue pintor, escultor, arquitecto e ingeniero militar, pero su nombre qued\u00f3 para siempre ligado a la pintura. Por eso, aqu\u00ed se abordan once\u00a0 de las obras m\u00e1s importantes del artista por orden cronol\u00f3gico.<\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-anunciacion.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4903 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-anunciacion.jpg\" alt=\"\" width=\"373\" height=\"176\" \/><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>La anunciaci\u00f3n<\/em>, 0,98 m \u00d7 2,17 m &#8211; Galleria degli Uffizi, Florencia.<\/strong><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anunciaci%C3%B3n_(Leonardo,_Uffizi)\">3.1. LA ANUNCIACI\u00d3N<\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pintada entre los a\u00f1os 1472 y 1475,\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anunciaci%C3%B3n_(Leonardo,_Uffizi)\">La anunciaci\u00f3n<\/a>\u00a0<\/em>es un cuadro al \u00f3leo sobre madera que representa los primeros pasos de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> en la pintura, a pesar de que no todos concuerdan con el veredicto.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cuadro estuvo escondido en un monasterio hasta 1867 cuando fue trasladado a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Galer%C3%ADa_Uffizi\">Galleria degli Uffizi<\/a>, en Florencia. Fue atribuido inicialmente a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Domenico_Ghirlandaio\">Domenico Ghirlandaio<\/a>, pintor contempor\u00e1neo a Leonardo e igualmente aprendiz en el taller de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Verrocchio\">Andrea Verrocchio<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, estudios y an\u00e1lisis posteriores a la obra sustentan la teor\u00eda de que esta pintura corresponde a uno de los primeros trabajos de Leonardo. En realidad, habr\u00e1 sido un trabajo conjunto, pues al analizar el cuadro se percibi\u00f3 que la base y la Virgen habr\u00edan sido ejecutados por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Verrocchio\">Andrea Verrocchio<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> habr\u00eda pintado el \u00e1ngel, la alfombra de flores y el paisaje de fondo (el mar y las monta\u00f1as). Esto queda claro en la precisi\u00f3n cient\u00edfica con que fueron pintadas las alas, as\u00ed como en el descubrimiento de un dibujo preparatorio para las mangas del \u00e1ngel atribuido a<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\"> Leonardo.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n parece obvia la diferencia entre la delicadeza del \u00e1ngel y la majestad casi fr\u00eda de la Virgen. De la misma manera, ya se puede ver en el \u00e1ngel el uso del\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esfumado\">sfumato<\/a>\u00a0<\/em>y el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Claroscuro\">claroscuro<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La escena representa el episodio de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nuevo_Testamento\">Nuevo Testamento<\/a> en que el \u00e1ngel visita a la Virgen para decirle que dar\u00e1 a luz al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mes%C3%ADas\">Mes\u00edas<\/a>, hijo de Dios.<\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ginevra-de-benci.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4904 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ginevra-de-benci.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"273\" \/><em>Leonardo da Vinci:\u00a0Ginevra de\u2019 Benci\u00a0&#8211; 38.1 cm \u00d7 37 cm &#8211; National Gallery of Art, Washington, EUA.<\/em><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Retrato_de_Ginebra_de_Benci\"><span style=\"color: #3366ff;\">3.2. RETRATO DE GINEVRA DE&#8217;BENCI<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El retrato de <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Retrato_de_Ginebra_de_Benci\">Ginevra de&#8217; Benci<\/a><\/em> fue pintado por<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\"> Leonardo<\/a> entre 1474 e 1476. Se trata de un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_%C3%B3leo\">\u00f3leo<\/a> sobre madera y recibe ese nombre por la persona retratada, quien es una joven arist\u00f3crata de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Florencia\">Florencia<\/a>, famosa y admirada por su inteligencia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La cabeza de la joven se encuentra enmarcada por las <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juniperus_communis\">hojas de un arbusto de enebro<\/a>, mientras que al fondo puede contemplarse un cuidado paisaje natural.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La expresi\u00f3n de la joven es severa y altiva, y como la mayor\u00eda de las mujeres de aquella \u00e9poca, tambi\u00e9n <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Retrato_de_Ginebra_de_Benci\">Ginevra<\/a> rasur\u00f3 sus cejas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tama\u00f1o de la obra fue recortado, pues originalmente llegaba hasta la cintura de la joven e iba a incluir la representaci\u00f3n de sus manos descansando sobre el regazo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/virgen-rocas.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4906 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/virgen-rocas.jpg\" alt=\"\" width=\"253\" height=\"396\" \/><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>Virgen de las Rocas<\/em>. 1,90 m x 1,10 m &#8211; Louvre, Par\u00eds.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen_de_las_Rocas\"><span style=\"color: #3366ff;\">3.3. LA VIRGEN DE LAS ROCAS<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen_de_las_Rocas\">La Virgen de las rocas<\/a>\u00a0<\/em>es un \u00f3leo sobre madera y fue ejecutado alrededor de 1485. Aqu\u00ed, las figuras se encuentran frente a una gruta y sus formas est\u00e1n envueltas en una bruma (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esfumado\"><em>sfumato<\/em><\/a>) que le confiere a la pintura un car\u00e1cter casi <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Surrealismo\">surrealista<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esta composici\u00f3n es un perfecto ejemplo del dominio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Claroscuro\">claroscuro<\/a> en la pintura de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a>, as\u00ed como de la t\u00e9cnica del\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esfumado\">sfumato<\/a>\u00a0<\/em>que \u00e9l desarroll\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tema de la obra es \u00fanico y enigm\u00e1tico, pues se representa a San Juan ni\u00f1o adorando a Jes\u00fas en presencia de la Virgen y un \u00e1ngel.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El significado de esta composici\u00f3n no es de f\u00e1cil interpretaci\u00f3n, pero tal vez el secreto est\u00e9 en la utilizaci\u00f3n del gesto (detalle caracter\u00edstico y de gran importancia para el artista).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cada figura est\u00e1 reproduciendo un gesto diferente, y aqu\u00ed como otras figuras de otras pinturas, el \u00e1ngel apunta con su dedo \u00edndice, pero en direcci\u00f3n a San Juan.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre tanto, la Virgen lo protege, San Juan est\u00e1 en posici\u00f3n de adoraci\u00f3n y el ni\u00f1o Jes\u00fas est\u00e1 bendiciendo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/hombre-vitruviano.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4905 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/hombre-vitruviano.jpg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"377\" \/><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>Hombre vitruviano<\/em>. Gallerie dell&#8217;Accademia, Venecia.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hombre_de_Vitruvio\"><span style=\"color: #3366ff;\">3.4. EL HOMBRE VITRUVIANO<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4.1. La construcci\u00f3n del cuadro<\/strong><\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hacia el a\u00f1o 1487 o 1490, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> cre\u00f3 el llamado\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hombre_de_Vitruvio\"><em>Hombre vitruviano<\/em><\/a>, un dibujo en tinta sobre papel de dos figuras masculinas superpuestas con brazos y piernas separadas dentro de un c\u00edrculo y un cuadrado.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dibujo est\u00e1 acompa\u00f1ado de notas basadas en la obra del famoso arquitecto romano <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vitruvio\">Marco Vitruvio Poli\u00f3n<\/a>. Es considerado un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canon_(arte)\">estudio de las proporciones<\/a> y una perfecta yuxtaposici\u00f3n entre ciencia y arte, as\u00ed como uno de los trabajos m\u00e1s significativos del artista, cient\u00edfico e inventor <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se llama\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hombre_de_Vitruvio\">Hombre de Vitruvio<\/a>\u00a0<\/em>a un dibujo elaborado por el pintor renacentista <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, basado en el trabajo del arquitecto romano <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vitruvio\">Marco Vitruvio Poli\u00f3n<\/a>. Sobre una superficie total de 34,4 cm x 25,5 cm, Leonardo representa a un hombre con brazos y piernas extendidos en dos posiciones, enmarcado dentro de un cuadrado y un c\u00edrculo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El artista-cient\u00edfico presenta su estudio del <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canon_(arte)\">\u201ccanon de las proporciones humanas\u201d<\/a>,<\/em> el otro nombre con el que se conoce esta obra. Si la palabra canon significa <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canon_(arte)\"><em>\u201cregla\u201d<\/em><\/a>, se entiende, pues, que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> determin\u00f3 en este trabajo las reglas que describen las proporciones del cuerpo humano, a partir de las cuales se juzga su armon\u00eda y belleza.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s de representar gr\u00e1ficamente las proporciones del cuerpo humano, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> hizo anotaciones en escritura especular (que pueden ser le\u00eddas en el reflejo de un espejo). En dichas anotaciones, registra los criterios necesarios para representar la figura humana. Las preguntas ser\u00edan: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfEn qu\u00e9 consisten tales criterios? <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfEn qu\u00e9 tradici\u00f3n se inscribe <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>? <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfQu\u00e9 aport\u00f3 el pintor con este estudio?<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.culturagenial.com\/es\/hombre-de-vitruvio-leonardo-da-vinci\/\"><span style=\"color: #ff0000;\">3.4.2. Los antecedentes del\u00a0<em>Hombre de Vitruvio<\/em> y los c\u00e1nones de las proporciones humanas<\/span><\/a><\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El esfuerzo por determinar las proporciones correctas para la representaci\u00f3n del cuerpo humano tiene sus or\u00edgenes en la llamada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Edad_Antigua\">Edad Antigua<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno de los primeros proviene del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Egipto\">Antiguo Egipto<\/a>, donde se defin\u00eda un canon de 18 pu\u00f1os para dar toda la extensi\u00f3n del cuerpo. En cambio, los griegos, y m\u00e1s tarde los romanos, idearon otros sistemas, los cuales tend\u00edan a un mayor naturalismo, tal como se puede observar en su escultura.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tres de estos c\u00e1nones trascender\u00edan a la historia:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los c\u00e1nones de los escultores griegos <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Policleto\">Policleto<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prax%C3%ADteles\">Prax\u00edtele<\/a>s, y <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El del arquitecto romano <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vitruvio\">Marco Vitruvio Poli\u00f3n<\/a>, en quien se inspirar\u00eda <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> para desarrollar su propuesta tan celebrada en la actualidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/pijamasurf.com\/2016\/08\/el-fascinante-significado-del-hombre-de-vitruvio-de-leonardo-da-vinci\/\"><strong>El fasinanzte significado de \u00abEl hombfre de Vitrubio\u00bb de Leonardo da Vinci \u00ab<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dama-armino.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4907 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dama-armino.jpg\" alt=\"\" width=\"264\" height=\"356\" \/><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>Dama con armi\u00f1o<\/em>. 54 cm x 39 cm &#8211; Museo Czartoryski, Cracovia, Polonia.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_dama_del_armi%C3%B1o\">3.5. LA DAMA CON UN ARMI\u00d1O<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_dama_del_armi%C3%B1o\">La\u00a0<em>Dama con armi\u00f1o<\/em><\/a>\u00a0es un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_%C3%B3leo\">\u00f3leo<\/a> sobre madera pintado alrededor de los a\u00f1os 1489-1490 por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a>. La figura representada es <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Cecilia_Gallerani\">Cecilia Gallerani<\/a>, una supuesta amante del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%A1n\">Duque de Mil\u00e1n<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludovico_Sforza\">Lodovico Sforza<\/a>, para quien <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> trabaj\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Debido a las diversas intervenciones que ha sufrido a lo largo de los siglos, el fondo original de la pintura desapareci\u00f3 y fue totalmente oscurecido, parte del vestido fue agregado as\u00ed como el cabello que se entorna alrededor de la barbilla.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los an\u00e1lisis de la pintura han revelado una puerta en el fondo original. Adem\u00e1s de eso, se descubri\u00f3 tambi\u00e9n que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> podr\u00eda haber cambiado de ideas al pintar la figura y que originalmente la posici\u00f3n de los brazos de la dama ser\u00eda diferente. A esto se suma el hecho de que el armi\u00f1o se agreg\u00f3 posteriormente.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La supervivencia de esta pintura hasta hoy es casi un milagro, pues desde 1800, cuando fue comprada por un pr\u00edncipe polaco, fue repintada varias veces, sufri\u00f3 el exilio y estuvo escondida debido a invasiones y guerras. En 1939, despu\u00e9s de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nazismo\">invasi\u00f3n nazi<\/a>, se encontr\u00f3 en la pintura una huella de un soldado de las <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rangos_de_las_SS\">SS<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-belle-ferroniere.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4908 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-belle-ferroniere.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"367\" \/><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>La Belle Ferroni\u00e8re\u00a0<\/em>&#8211; 62 cm x 44 cm &#8211; Louvre, Par\u00eds.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Belle_Ferroni%C3%A8re\">3.6. LA BELLA FERRONI\u00c8RE<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pintada entre 1490 y 1495,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Belle_Ferroni%C3%A8re\"><em>La Belle Ferroni\u00e8re<\/em><\/a>\u00a0es tambi\u00e9n un \u00f3leo sobre madera. La figura representada es una mujer desconocida, hija o esposa de un herrero.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esta pintura es uno de los cuatro retratos que hizo el pintor, grupo que se completa con la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\"><em>Mona Lisa<\/em><\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_dama_del_armi%C3%B1o\"><em>Dama con armi\u00f1o<\/em><\/a>\u00a0y\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Retrato_de_Ginebra_de_Benci\"><em>Givevra de&#8217; Benci<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-ultima-cena.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4909 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/la-ultima-cena.jpg\" alt=\"\" width=\"402\" height=\"215\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Leonardo da Vinci:\u00a0<em>La \u00faltima cena<\/em>. 4,6 m x 8,8 m &#8211; Convento de Santa Maria Delle Grazie, Mil\u00e1n.\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/www.culturagenial.com\/es\/cuadro-la-ultima-cena-de-leonardo-da-vinci\/\">Pintura mural\u00a0<em>La \u00faltima cena\u00a0<\/em>de Leonardo da Vinci<\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_%C3%BAltima_cena_(Leonardo_da_Vinci)\">3.7. LA \u00daLTIMA CENA<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_%C3%BAltima_cena_(Leonardo_da_Vinci)\">La \u00faltima cena<\/a>\u00a0<\/em>es una pintura mural ejecutada por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> entre los a\u00f1os 1493 y 1498. Se encuentra en la pared del comedor del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Santa_Maria_delle_Grazie\">Convento de Santa Maria Delle Grazie en Mil\u00e1n<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esta es la obra que le dar\u00e1 notoriedad al artista. Pero lamentablemente, debido al hecho de que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_(nombre)\">Leonardo<\/a> aplic\u00f3 una t\u00e9cnica poco ortodoxa que comprometer\u00eda su durabilidad. Mezcl\u00f3 as\u00ed las t\u00e9cnicas del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_temple\">temple<\/a> y el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pintura_al_\u00f3leo\">\u00f3leo<\/a> sobre capas de yeso en un enlucido.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hoy es necesario hacer un esfuerzo para imaginar todo el esplendor de aquella pintura original, aunque sigue siendo un milagro que a\u00fan pueda ser contemplada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tal como lo indica el t\u00edtulo, la pintura representa la \u00faltima cena entre Jes\u00fas y los ap\u00f3stoles. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mes%C3%ADas\">Mes\u00edas<\/a> se encuentra en el centro de la composici\u00f3n y atr\u00e1s de su cabeza se sit\u00faa una ventana que acent\u00faa el efecto de perspectiva en punto de fuga.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por encima de la cabeza de Jes\u00fas un front\u00f3n hace las veces de aureola. As\u00ed, se confirma la importancia de los elementos arquitect\u00f3nicos como apoyo a las figuras centrales de la composici\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El momento captado ser\u00e1 justo despu\u00e9s de que Cristo anuncia la traici\u00f3n de uno de sus disc\u00edpulos, lo que puede observarse en la gesticulaci\u00f3n agitada de las figuras alrededor del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mes%C3%ADas\">Mes\u00edas<\/a> en contraste con su calma y serenidad.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ver tambi\u00e9n:\u00a0<a href=\"https:\/\/www.culturagenial.com\/es\/cuadro-la-ultima-cena-de-leonardo-da-vinci\/\">Pintura mural\u00a0<em>La \u00faltima cena\u00a0<\/em>de Leonardo da Vinci<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/salvatormundi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4918 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/salvatormundi.jpeg\" alt=\"\" width=\"229\" height=\"330\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvator_Mundi_(Leonardo_da_Vinci)\">Leonardo da Vinci:\u00a0<em>Salvator Mundi\u00a0<\/em>&#8211; 45.4 cm \u00d7 65.6 cm.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvator_Mundi_(Leonardo_da_Vinci)\">3.8. EL \u00abSALVATOR MUNDI\u00bb<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvator_Mundi_(Leonardo_da_Vinci)\"><em>Salvator mundi<\/em>\u00a0<\/a>es un \u00f3leo sobre tela, posiblemente pintado entre los a\u00f1os 1490 y 1500, y supuestamente estaba destinado al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_XII_de_Francia\">Rey Lu\u00eds XII de Francia<\/a> y a su consorte <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ana_de_Breta%C3%B1a\">Ana, la duquesa de Breta\u00f1a<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durante los a\u00f1os 1763 hasta 1900, la pintura estuvo desaparecida y se cre\u00eda que hab\u00eda sido destruida. Despu\u00e9s fue descubierta, restaurada y atribuida a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a>. Sin embargo, muchos estudiosos sostienen que tal atribuci\u00f3n est\u00e1 errada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Empero, en noviembre de 2017, la obra fue subastada y vendida a un comprador an\u00f3nimo como si de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> se tratase. La subasta alcanz\u00f3 un nuevo r\u00e9cord jam\u00e1s imaginado, y la obra se vendi\u00f3 en 450.312.500 millones de d\u00f3lares.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La composici\u00f3n representa a Cristo como salvador de mundo, sosteniendo un globo de cristal con su mano izquierda y bendiciendo con su mano derecha. Jes\u00fas aparece vestido con ropajes t\u00edpicos del<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\"> Renacimiento<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/490px-Leonardo_da_Vinci_-_Mona_Lisa_Louvre_Paris.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4920 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/490px-Leonardo_da_Vinci_-_Mona_Lisa_Louvre_Paris.jpg\" alt=\"\" width=\"243\" height=\"357\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\">Leonardo da Vinci:\u00a0<em>Mona Lisa\u00a0<\/em>&#8211; 77 cm x 53 cm &#8211; Louvre, Par\u00eds.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\">3.9. LA MONA LISA O LA GIOCONDA<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n conocida como\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\"><em>La Gioconda<\/em>,\u00a0<em>La Mona Lisa<\/em><\/a>\u00a0es un \u00f3leo sobre madera pintado por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> entre 1503 y 1506. La pintura es un retrato de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mona_Lisa\">Mona Lisa<\/a>, la joven esposa de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lisa_Gherardini\"> Franceso de Giocondo<\/a>, seg\u00fan el testimonio de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Giorgio_Vasari\">Giorgio Vasari<\/a> (1511-1574), pintor, arquitecto, y bi\u00f3grafo de varios artistas del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento_italiano\">Renacimiento italiano.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La obra fue adquirida por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_I_de_Francia\">Francisco I, rey de Francia<\/a> desde 1515 hasta 1547. En 1911 la pintura fue robada y se recuper\u00f3 dos a\u00f1os despu\u00e9s, en 1913.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre esta obra hay incontables teor\u00edas y especulaciones, pero su verdadera maravilla no est\u00e1 tanto en la llamada <a href=\"https:\/\/www.nationalgeographic.com.es\/historia\/grandes-reportajes\/mona-lisa-enigmas-obra-maestra-leonardo-da-vinci_12799\">sonrisa enigm\u00e1tica<\/a>, sino en la t\u00e9cnica utilizada:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la representaci\u00f3n se introduce la perspectiva atmosf\u00e9rica o a\u00e9rea que tanto influir\u00e1 en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barroco\">Barroco<\/a> y en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diego_Vel%C3%A1zquez\">Vel\u00e1zque<\/a>z. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En este retrato, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_Vinci\">Leonardo<\/a> coloc\u00f3 la figura en primer plano, pint\u00e1ndola con nitidez, mientras que el paisaje es suavemente difuminado.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esto ayuda a construir una sensaci\u00f3n de distancia respecto del paisaje, pero de cercan\u00eda respecto de la figura femenina retratada. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>As\u00ed, la mirada se pierde en el horizonte. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se trata de una perfecta utilizaci\u00f3n de las <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esfumado\">t\u00e9cnicas del sfumato<\/a>\u00a0<\/em>y la <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Perspectiva_a%C3%A9rea\">perspectiva a\u00e9rea o atmosf\u00e9rica<\/a><\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En relaci\u00f3n al retrato en s\u00ed y a su famosa sonrisa, hay que decir que se encuentra una expresi\u00f3n semejante en otras obras del artista, como <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\">Santa Ana<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\">San Juan<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, la sonrisa puede haber sido apenas la representaci\u00f3n fidedigna del modelo o expresi\u00f3n de la influencia de la sonrisa arcaica del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arte_de_la_Antigua_Grecia\">arte griego<\/a> (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kore\">ver imagen de Kor\u00e9<\/a>) que tanto incidi\u00f3 en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\">Renacimiento<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ver an\u00e1lisis detallado del\u00a0<\/strong><a href=\"https:\/\/www.culturagenial.com\/es\/cuadro-mona-lisa-o-la-gioconda-de-leonardo-da-vinci\/\"><strong>Cuadro de la Mona Lisa, tambi\u00e9n llamada La Gioconda<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/virgen-con-nino-y-santa-ana.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4912 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/virgen-con-nino-y-santa-ana.jpg\" alt=\"\" width=\"270\" height=\"359\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\"><strong>Leonardo da Vinci:\u00a0<em>La Virgen y el Ni\u00f1o con Santa Ana\u00a0<\/em>&#8211; 1,68 m x 1,12 m &#8211; Louvre, Par\u00eds.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\">3.10. LA VIRGEN Y EL NI\u00d1O CON SANTA ANA<\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pintada en \u00f3leo sobre madera,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\"><em>La Virgen y el Ni\u00f1o con Santa Ana<\/em><\/a>\u00a0fue ejecutada en 1510. En ella est\u00e1n representadas tres figuras b\u00edblicas: Santa Ana, madre de Mar\u00eda, la Virgen y Jes\u00fas Ni\u00f1o. Jes\u00fas sostiene en su mano un cordero.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Las figuras est\u00e1n representadas en forma piramidal frente a un fondo rocoso y poco definido. En este, parte de los contornos de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\">Santa Ana<\/a> se diluyen el en\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esfumado\"><em>sfumato<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A pesar de ser un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iconograf%C3%ADa\">tema iconogr\u00e1fico<\/a> bastante com\u00fan, lo extra\u00f1o est\u00e1 en la posici\u00f3n de Mar\u00eda, quien est\u00e1 sentada en el regazo de su madre.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/600px-Leonardo_da_Vinci_-_Saint_John_the_Baptist_C2RMF_retouched.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5097 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/600px-Leonardo_da_Vinci_-_Saint_John_the_Baptist_C2RMF_retouched.jpg\" alt=\"\" width=\"274\" height=\"353\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/san-juan.jpg\"><strong>Leonardo da Vinci.\u00a0<em>San Juan Bautista.\u00a0<\/em>69 cm x 57 cm &#8211; Louvre, Par\u00eds.<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\"><span style=\"color: #3366ff;\">3.11. SAN JUAN BAUTISTA<\/span><\/a><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\"><em>San Juan Bautista<\/em><\/a>\u00a0es un \u00f3leo sobre madera realizado entre 1513 y 1516. Es posible que haya sido la \u00faltima obra del pintor, ya en los <a href=\"https:\/\/www.caracteristicas.co\/renacimiento\/\">\u00faltimos a\u00f1os del Renacimiento<\/a> y el inicio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manierismo\">Manierismo<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En esta pintura <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\">San Juan Bautista<\/a> apunta a lo alto con el dedo \u00edndice de la mano derecha (gesto repetido exhaustivamente en las obras del artista), tal vez reforzando la importancia del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bautismo\">bautizo en el Esp\u00edritu<\/a> para la salvaci\u00f3n del alma.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esta representaci\u00f3n de la figura de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\">San Juan Bautista<\/a> difiere de todos los arquetipos anteriores, que hasta entonces representaban al santo como un personaje delgado y feroz.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>San Juan es representado aqu\u00ed sobre un fondo indescifrable, y con trazos m\u00e1s femeninos que masculinos. Su postura, envuelto en lana de oveja, invoca sensualidad, un car\u00e1cter seductor, que hace recordar a los <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_griega\">s\u00e1tiros de la mitolog\u00eda griega<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La obra es inquietante y perturbadora. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Androginia\">car\u00e1cter andr\u00f3gino<\/a> de la pintura de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> queda expuesto una vez m\u00e1s en esta obra, as\u00ed como el dominio de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Claroscuro\">t\u00e9cnica del claroscuro<\/a>. Adem\u00e1s de eso, la representaci\u00f3n de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Juan_Bautista_(Leonardo)\">San Juan Bautista<\/a> repite la sonrisa enigm\u00e1tica de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\"><em>La Mona Lisa<\/em><\/a><em>\u00a0<\/em>y\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\"><em>Santa Ana<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Curiosamente, cuando <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> acept\u00f3 la invitaci\u00f3n de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_I_de_Francia\">Francisco I<\/a> a mudarse a Francia en 1517, esta pintura fue una de las que decidi\u00f3 llevarse consigo, sumando tambi\u00e9n la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Gioconda\"><em>Mona Lisa<\/em><\/a>\u00a0y\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Virgen,_el_Ni%C3%B1o_Jes%C3%BAs_y_Santa_Ana\"><em>La Virgen con el Ni\u00f1o y Santa Ana<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ldvcientifico.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4935 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ldvcientifico.jpeg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"244\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">4. LEONARDO DA VINCI: <\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">DIEZ INVENTOS GENIALES Y SU APORTACI\u00d3N TECNOL\u00d3GICA<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"subheadline\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> considerado el hombre m\u00e1s creativo de la historia de la humanidad, sus aportes cient\u00edficos y creativos fueron esenciales. Desde su <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ornit%C3%B3ptero\"><em>\u00abm\u00e1quina voladora\u00bb<\/em><\/a> hasta un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_del_carro_de_combate\"><em>\u00abveh\u00edculo blindado\u00bb<\/em><\/a>, los m\u00e1s relevantes.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">4.1. CRONOLOGIA DE LAS ETAPAS M\u00c1S IMPORTNTES DE LEONARDO DA VINCI\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"cFFj6Q1xc015gr\" class=\"col-md-8 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-list-chain full center-align\">\n<div id=\"fAl9mq1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-article-body no-align\">\n<div id=\"article-body\" class=\"article-body article-body-elements\">\n<div id=\"article-content\">\n<div class=\"row pb-content-type-image\">\n<figure class=\"element element-image col-xs-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img decoding=\"async\" class=\"image-lazy\" src=\"https:\/\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27135746\/Leonardo-da-vinci-LINEA-TIEMPO.gif\" alt=\"\" width=\"750\" height=\"2770.0\" data-original=\"https:\/\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27135746\/Leonardo-da-vinci-LINEA-TIEMPO.gif\" \/><\/span><\/figure>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Usuario:Spirit-Black-Wikipedista\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo Da Vinci<\/a>, el hombre genio que mejor define el cambio de paradigma de la Humanidad naci\u00f3 un 15 de abril de 1452 en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vinci\">la villa Toscana de Vinci<\/a> y muri\u00f3 hace 500 a\u00f1os, el 22 de abril de 1519.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s de destacarse como un genio pintor y dibujante, la mente de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo<\/a> trabajaba incansablemente para crear inventos, que hoy d\u00eda siguen influyendo en el mundo. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Helic%C3%B3ptero\">helic\u00f3ptero<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paraca%C3%ADdas\">paraca\u00eddas<\/a> o la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ballesta\">ballesta<\/a> son algunos de los muchos que siguen us\u00e1ndose.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2. LOS INVENTOS M\u00c1S GENIALES DE LEONARDO DA VINCI<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.1. Los grandes inventos<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0obra gr\u00e1fica\u00a0de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>\u00a0muestra una enorme variedad tem\u00e1tica, t\u00e9cnica y de forma, acorde a los intereses y estudios propios de este<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Polimat%C3%ADa\"> pol\u00edmata del Renacimiento italiano<\/a>.\u00a0Entre los bocetos encontramos gran cantidad de m\u00e1quinas extraordinarias cuyos dise\u00f1os han sido objeto de fascinaci\u00f3n creciente\u00a0debido al detalle t\u00e9cnico, su representaci\u00f3n art\u00edstica, la aplicaci\u00f3n de estudios cient\u00edficos y el despliegue de ingenio a trav\u00e9s de la propuesta de ideas novedosas.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El patrimonio t\u00e9cnico de este c\u00e9lebre personaje se encuentra interrelacionado con los distintos campos de estudio y de trabajo de los que el genio universal se ocup\u00f3.\u00a0A continuaci\u00f3n presentamos diez impresionantes m\u00e1quinas dise\u00f1adas por\u00a0<a href=\"https:\/\/academiaplay.es\/aportaciones-leonardo-da-vinci-humanidad\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Leonardo da Vinci<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.1. El autom\u00f3vil<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">La hoja 812r del C\u00f3dice Atl\u00e1ntico<\/a> presenta un esbozo de un sistema <a href=\"https:\/\/inventosleonardo.webnode.com.co\/analisis-de-obras\/el-automovil-de-leonardo-da-vinci\/\"><em>\u201cauto-m\u00f3vil\u201d<\/em><\/a> creado para su empleo esc\u00e9nico. Se trata de una hip\u00f3tesis que representa una idea, puesto que no est\u00e1n representados todos los detalles. Este proyecto se basa en la propulsi\u00f3n por muelles (elemento mec\u00e1nico que estudi\u00f3 en su\u00a0<em>Tratatto sugli elementi macchinali<\/em>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se colocan dos muelles en espiral debajo de unas ruedas dentadas en disposici\u00f3n horizontal. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estas ruedas se encuentran emparejadas y transmiten la energ\u00eda al resto de mecanismos de la m\u00e1quina. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En dos de los \u00e1ngulos del carro se encuentran unos dispositivos que al girar ponen en acci\u00f3n los dos resortes de ballesta que regulan el impulso de los muelles. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dispositivo izquierdo es un sistema de escape destinado a este prop\u00f3sito. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El escape distribuye la potencia de manera uniforme, dado que no es constante la liberaci\u00f3n de energ\u00eda de los muelles. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s, el carro cuenta con un freno de mano.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-21827 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi1.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi1.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi1-300x188.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi1-696x436.jpg 696w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi1-670x420.jpg 670w\" alt=\"\" width=\"372\" height=\"236\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.2. El tornillo a\u00e9reo o h\u00e9lices<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">En la hoja 83v del Manuscrito B<\/a> se encuentra representado el proyecto conocido como el <a href=\"https:\/\/losinventosrevolucionarios.blogspot.com\/2013\/11\/el-tornillo-aereo-de-leonardo-da-vinci.html\"><em>\u201ctornillo a\u00e9reo\u201d<\/em><\/a> junto a las notas correspondientes a su construcci\u00f3n. Esta m\u00e1quina deb\u00eda volar si se la somet\u00eda la rotaci\u00f3n necesaria. Seg\u00fan los estudios de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> sobre el aire, si \u00e9ste se puede comprimir, entonces es un material fluido con espesor que la forma de un tornillo podr\u00e1 <em>\u201catornillar\u201d<\/em> y elevarse. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La estructura voladora se compone de alambres que definen el perfil helicoidal con una cubierta de tela de lino sobre unos radios de madera. Esta estructura quedar\u00eda sujeta al m\u00e1stil central a trav\u00e9s de un sistema de caballetes de madera. Desde la base de maniobras hecha de madera se accionar\u00eda el movimiento rotatorio.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21830 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci2.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci2.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci2-300x249.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci2-696x578.jpg 696w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci2-506x420.jpg 506w\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"235\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.3. Las palaas giratorias<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">La hoja 945r del C\u00f3dice Atl\u00e1ntico<\/a> ofrece la representaci\u00f3n de un dispositivo de <a href=\"https:\/\/regatas-activas.blogspot.com\/2017\/01\/barco-de-palas-de-leonardo-da-vinci.html\"><em>\u00abpalas giratorias\u00bb<\/em><\/a> movido por sistema mec\u00e1nico de propulsi\u00f3n a pedales destinado a usarse en embarcaciones que navegan por r\u00edos y canales. Al presionar un pedal que arrastra una correa se pone en movimiento giratorio el mecanismo central tipo jaula. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El movimiento se transmite a un anillo interior del bloque motor, y de ah\u00ed a un anillo dentado exterior engranado a dos resortes interiores en movimiento. El movimiento rotatorio llega a la jaula superior que rota en sentido contrario y se transmite al eje portante derecho que tiene la rueda de palas. Tras la secuencia, se presiona el otro pedal y se van alternando sucesivamente.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21831 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci3.jpg\" sizes=\"(max-width: 500px) 100vw, 500px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci3.jpg 500w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci3-300x255.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci3-494x420.jpg 494w\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"258\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.4. El carro de combate<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En una misma hoja <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> esboz\u00f3 dos carros de combate: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno equipado con guada\u00f1as giratorias y <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Otro cubierto y equipado con ca\u00f1ones. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La idea del\u00a0carro de combate\u00a0cubierto es de origen cl\u00e1sico, la cual modifica y completa con un sistema de movimiento y una hilera de ca\u00f1ones dispuestos en circunferencia. Tendr\u00eda que ser movido, maniobrado y los ca\u00f1ones cargados por ocho hombres en el interior. El movimiento era accionado por un sistema de manivelas y ruedas dentadas. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El<a href=\"https:\/\/tanquesyblindados.blogspot.com\/2011\/05\/carro-de-combate-de-leonardo-davinci.html\"> <em>\u201ctanque\u201d<\/em><\/a> pretend\u00eda ser un carro invulnerable pero su eficacia en los campos reales de batalla ser\u00eda cuestionable, pues la fuerza de movimiento deb\u00eda ser muy grande y se presupon\u00eda un terreno liso.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los veh\u00edculos blindados inventados por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> eran capaces de moverse en cualquier direcci\u00f3n y estaban equipados con un gran n\u00famero de armas. El coche blindado, fue dise\u00f1ado para intimidar y dispersar a un ej\u00e9rcito contrario. Este veh\u00edculo ten\u00eda una serie de ca\u00f1ones ligeros dispuestos en una plataforma circular con ruedas que permit\u00edan un rango de 360 grados.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21826 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4-300x211.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4-100x70.jpg 100w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4-696x489.jpg 696w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vini4-598x420.jpg 598w\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"224\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.5. La ametralladora<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">La hoja 157r del C\u00f3dice Atl\u00e1ntico<\/a> ilustra distintos proyectos de <a href=\"https:\/\/veryamazingcreations.blogspot.com\/2013\/05\/14-inventos-ametralladora-de-leonardo.html\"><em>\u00abametralladora\u00bb<\/em><\/a> disponiendo varios ca\u00f1ones conjuntamente en una sola estructura m\u00f3vil. Cada boca podr\u00eda efectuar su disparo de forma aislada o simult\u00e1nea a las otras, de modo que la potencia de disparo aumentaba considerablemente. La complicaci\u00f3n estribar\u00eda en la recarga de los proyectiles y de p\u00f3lvora. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno de los proyectos tiene un radio de acci\u00f3n y una manivela de regulaci\u00f3n de la altura para apuntar resuelta con un mecanismo de tornillo sin fin. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En otro de los proyectos los ca\u00f1ones apuntan en la misma direcci\u00f3n pero su cuerpo central puede girar triangularmente.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21828 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi5.jpg\" sizes=\"(max-width: 500px) 100vw, 500px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi5.jpg 500w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi5-209x300.jpg 209w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinvi5-293x420.jpg 293w\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"343\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.6. El Od\u00f3metro<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">En la hoja 1br del C\u00f3dice Atl\u00e1ntico<\/a> se encuentran representados dos proyectos de od\u00f3metros (y un tercer boceto de un pod\u00f3metro). Un <a href=\"https:\/\/renaciendolatecnica.blogspot.com\/2011\/11\/odometro-da-vinci.html\"><em>\u00abod\u00f3metro\u00bb<\/em><\/a> es una herramienta mec\u00e1nica cuya funci\u00f3n es medir distancias. El od\u00f3metro de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> tiene la forma de un carro arrastrado por un operario para realizar la medici\u00f3n sobre el terreno de manera directa: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El aparato ten\u00eda una rueda vertical que transmit\u00eda el movimiento de las ruedas a un engranaje tipo jaula que activaba la gran rueda central. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esta \u00faltima pieza es el elemento m\u00e1s importante del carro en su conjunto: ten\u00eda orificios por los que entraban se\u00f1ales (piedras o trozos esf\u00e9ricos de madera) de una forma constante. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cuando se completaba un giro de la rueda la se\u00f1al ca\u00eda por un \u00fanico agujero subyacente que la dirig\u00eda hacia un recipiente. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De este modo, se med\u00eda el terreno contando las piedras contenidas en el interior del recipiente.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21833 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci6.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci6.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci6-300x172.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci6-696x400.jpg 696w\" alt=\"\" width=\"374\" height=\"218\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.7. El carro de guada\u00f1as<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">La hoja 15583r del Manuscrito en la Biblioteca Real de Tur\u00edn<\/a> se encuentra otro de sus dise\u00f1os de m\u00e1quinas b\u00e9licas: dos modelos de <a href=\"https:\/\/idus.us.es\/xmlui\/handle\/11441\/33096\"><em>\u00abcarro con guada\u00f1as\u00bb<\/em><\/a> destinados a ser empleados en batallas. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En uno de ellos se sit\u00faan dos caballos en el centro del carro, los cuales tiran del sistema. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre el suelo se encontraban dos ruedas dentadas, de las cuales una ten\u00eda espigas y trasmit\u00eda el movimiento rotatorio al engranaje principal que era de tipo jaula. Este engranaje tipo jaula pon\u00eda en movimiento los sistemas de cuchillas. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los dise\u00f1os de este dibujo tienen peque\u00f1as imprecisiones t\u00e9cnicas y errores estructurales. Existe la creencia de que tales errores se introdujeron para ocultar el funcionamiento efectivo del artefacto.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21824 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7-300x218.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7-324x235.jpg 324w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7-696x505.jpg 696w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci7-579x420.jpg 579w\" alt=\"\" width=\"366\" height=\"268\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.8. La m\u00e1quina voladora<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">En la hoja 74v del Manuscrito B<\/a> expone la parte central del proyecto de la <a href=\"https:\/\/ingaeronautica.wordpress.com\/2010\/10\/28\/las-maquinas-voladoras-de-leonardo-da-vinci\/\"><em>\u201cm\u00e1quina voladora\u201d<\/em><\/a>. Este esbozo pone de manifiesto el inter\u00e9s de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> por la interrelaci\u00f3n entre la fisiolog\u00eda y la t\u00e9cnica mec\u00e1nica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los mecanismos del artilugio se ponen en marcha por la fuerza y los movimientos del piloto colocado en posici\u00f3n horizontal. B\u00e1sicamente, el funcionamiento es el siguiente: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con los pies se presiona un pedal que tira de tres pares de cuerdas. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno de ellos provoca el pliegue del extremo del ala a trav\u00e9s de poleas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Otro par de cuerdas tira de una anilla que hace rotar una barra conectada al ala, y <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tercer par de cuerdas genera el movimiento hacia arriba y hacia debajo de las alas.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21834 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci8.jpg\" sizes=\"(max-width: 500px) 100vw, 500px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci8.jpg 500w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci8-300x262.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci8-482x420.jpg 482w\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"287\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.9. El puente giratorio<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dice_Atl%C3%A1ntico\">En la hoja 855r del C\u00f3digo Atl\u00e1ntico da Vinci<\/a> presenta tres estudios, uno de los cuales es un impresionante\u00a0puente giratorio. Se trata de un dispositivo con fines b\u00e9licos cuya confecci\u00f3n remite a sus estudios de est\u00e1tica y din\u00e1mica de los cuerpos: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El puente se encuentra fijado en una de las riberas del hipot\u00e9tico r\u00edo sobre un perno vertical que permite el giro. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El movimiento se efect\u00faa mediante un sistema de cuerdas, cabrestantes y rodillos. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El prop\u00f3sito es mover la estructura del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Puente_giratorio\"><em>\u00abpuente giratorio\u00bb<\/em><\/a> para permitir la navegaci\u00f3n de los barcos y para poder aislar una de las orillas: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La rotaci\u00f3n del cabrestante de apertura hace que la cuerda de enlace se enrolle. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por esta acci\u00f3n, ligada a poleas estables en la orilla, el puente gira en torno al pivote central. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Existe otro cabrestante opuesto al de apertura cuya rotaci\u00f3n devuelve al puente su posici\u00f3n inicial. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los extremos del puente se deslizan sobre dos rampas que permiten el paso a los peatones. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s, se coloca un contrapeso para estabilizar el puente en el momento en el que se encuentra en suspensi\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El puente giratorio dise\u00f1ado para el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludovico_Sforza\">Duque Sforza:<\/a> <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pod\u00eda ser transportado para su uso por los ej\u00e9rcitos en movimiento. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El puente se balanceaba sobre un arroyo o una fosa y se pon\u00eda al otro lado para que los soldados pudieran pasar sin problemas. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dispositivo ten\u00eda ruedas e incorporaba un sistema de cuerda y poleas para un empleo r\u00e1pido y f\u00e1cil transporte.<\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Tambi\u00e9n estaba equipado con un tanque de contrapeso para fines de equilibrio.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-image\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"element element-image col-xs-12\">\n<div class=\"single-image\">\n<div class=\"shares\">\n<div class=\"share-button facebook\" data-url=\"https:\/\/www.infobae.com\/tendencias\/2019\/04\/30\/los-10-inventos-mas-geniales-de-leonardo-da-vinci\/%234ERFHQZYF5AP3EJ7U6JMCQITSY\" data-original=\"https:\/\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27184821\/Da-vinci-puente-plegable.png\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/figure>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21832 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci9.2.jpg\" sizes=\"(max-width: 500px) 100vw, 500px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci9.2.jpg 500w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci9.2-150x150.jpg 150w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci9.2-300x300.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci9.2-420x420.jpg 420w\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"328\" \/><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.2.1.10. La bombarda m\u00faltiple<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0Se trata de una formaci\u00f3n circular en la que se colocan bocas de ca\u00f1\u00f3n sobre una plataforma. Muchos de los dibujos de esta hoja est\u00e1n incompletos y no son muy claros, por lo que se abren a la interpretaci\u00f3n. Se ha discutido si su ubicaci\u00f3n correcta es la cima de una torre o es una embarcaci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/www.pinterest.es\/pin\/784541197561810822\/\"><em>\u00abbombarda\u00bb<\/em><\/a> tiene unos mecanismos internos que permiten la maniobrabilidad del conjunto de la m\u00e1quina sobre el agua, pero esto tambi\u00e9n es una conjetura. Para que no se rompiesen las manivelas en el momento de poner en marcha el mecanismo (similar al del barco de palas) por su peso, se colocan manivelas menores que ponen en movimiento engranajes tipo jaula. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los ca\u00f1ones se encontrar\u00edan sobre bastidores y la m\u00e1quina tendr\u00eda que estar protegida por una cubierta. Es una estructura con una apariencia similar al carro de combate.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-21835 aligncenter\" src=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10.jpg\" sizes=\"(max-width: 700px) 100vw, 700px\" srcset=\"https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10.jpg 700w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10-300x225.jpg 300w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10-80x60.jpg 80w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10-265x198.jpg 265w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10-696x523.jpg 696w, https:\/\/academiaplay.es\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/web-vinci10-559x420.jpg 559w\" alt=\"\" width=\"360\" height=\"272\" \/><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Los ca\u00f1ones de la \u00e9poca de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> ten\u00eda el grave problema del tiempo que tardaban en cargarse. Por lo que el genio italiano construy\u00f3 morteros de m\u00faltiples ca\u00f1ones que pudieran cargarse y dispararse simult\u00e1neamente. Los ca\u00f1ones se dividieron en tres filas de 11 ca\u00f1ones cada uno, todos conectados a una sola plataforma giratoria. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">La idea era que mientras se disparaba un juego de ca\u00f1ones, otro conjunto se enfriar\u00eda y el tercer set podr\u00eda ser cargado. Este sistema permit\u00eda a los soldados disparar repetidamente sin interrupci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.2. La ballesta gigante<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/veryamazingcreations.blogspot.com\/2013\/05\/4-inventos-el-martinete-con-trinquete.html\"><em>\u00abballesta gigante\u00bb<\/em><\/a> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> fue dise\u00f1ada para la intimidaci\u00f3n de sus enemigos. Med\u00eda o 25 metros de largo. El dispositivo tendr\u00eda seis ruedas (tres en cada lado) para la movilidad, y el arco en s\u00ed mismo ser\u00eda hecho de la madera fina para la flexibilidad.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-image\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"element element-image col-xs-12\">\n<div class=\"single-image\">\n<div class=\"shares\">\n<div class=\"share-button facebook\" data-url=\"https:\/\/www.infobae.com\/tendencias\/2019\/04\/30\/los-10-inventos-mas-geniales-de-leonardo-da-vinci\/%23G4DWLRTHL5F5VKTYRC2ZRZXV5U\" data-original=\"https:\/\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27184600\/da-vinciballesta-.jpg\"><\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" id=\"G4DWLRTHL5F5VKTYRC2ZRZXV5U\" class=\"image-lazy aligncenter\" src=\"https:\/\/www.infobae.com\/new-resizer\/nuKgb2w7D-Y0UY1E6L98YvRX55g=\/750x0\/filters:quality(100)\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27184600\/da-vinciballesta-.jpg\" alt=\"La ballesta gigante servir\u00eda para intimidar a los enemigos\" width=\"289\" height=\"215\" data-url=\"https:\/\/www.infobae.com\/tendencias\/2019\/04\/30\/los-10-inventos-mas-geniales-de-leonardo-da-vinci\/%23G4DWLRTHL5F5VKTYRC2ZRZXV5U\" data-original=\"https:\/\/www.infobae.com\/new-resizer\/nuKgb2w7D-Y0UY1E6L98YvRX55g=\/750x0\/filters:quality(100)\/s3.amazonaws.com\/arc-wordpress-client-uploads\/infobae-wp\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/27184600\/da-vinciballesta-.jpg\" \/><\/span><\/p>\n<\/div><figcaption class=\"\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"credit\">La ballesta gigante servir\u00eda para intimidar a los enemigos<\/span><\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.2.3. El paraca\u00eddas<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Louis-S%C3%A9bastien_Lenormand\">Sebastien Lenormand<\/a> en 1783 cre\u00f3 el <a href=\"https:\/\/veryamazingcreations.blogspot.com\/2013\/05\/inventos-paracaidas-de-da-vinci.html\"><em>\u00abparaca\u00eddas\u00bb<\/em><\/a>. Pero <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> lo pens\u00f3 cientos de a\u00f1os antes, cuando hizo un esbozo de la invenci\u00f3n con esta descripci\u00f3n: <\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Si un hombre tiene una tienda hecha de lino, cuyas aberturas han sido todas taponadas, y ser\u00e1 doce braccias (unos 23 pies) de ancho y doce pulgadas de profundidad, podr\u00e1 arrojarse desde cualquier gran altura sin sufrir ning\u00fan da\u00f1o\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/paracaidas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4921 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/paracaidas.jpeg\" alt=\"\" width=\"190\" height=\"265\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: center;\">4.2.4. El reloj<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> dise\u00f1\u00f3 un reloj m\u00e1s preciso que los existentes en su \u00e9poca, que solo mostraban horas y minutos. El <a href=\"https:\/\/www.lifeder.com\/inventos-leonardo-da-vinci\/\"><em>\u00abreloj\u00bb<\/em><\/a> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> ten\u00eda dos mecanismos separados: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno para los minutos y otro para las horas. Cada uno estaba compuesto de pesos, artes y arneses elaboradamente conectados. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Su reloj tambi\u00e9n tiene un dial para seguir la pista de fases de la luna.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/reloj.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4922 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/reloj.jpeg\" alt=\"\" width=\"190\" height=\"265\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: center;\">4.2.5. El equipo de buceo<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mientras trabajaba en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Venecia\">Venecia<\/a>, la <em>\u00abciudad del agua\u00bb<\/em>, en 1500, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> dise\u00f1\u00f3 su <a href=\"https:\/\/www.buceoiberico.com\/mundo-submarino\/el-traje-de-buceo-de-leonardo-da-vinci\/\"><em>\u00abequipo de buceo\u00bb<\/em><\/a> para los ataques furtivos a las naves enemigas desde el agua. <\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El traje de buceo de cuero estaba equipado con una m\u00e1scara tipo bolsa que pasaba por encima de la cabeza del buceador. Atados a la m\u00e1scara alrededor de la zona de la nariz hab\u00eda dos tubos de ca\u00f1a que conduc\u00eda a una campana de buceo de corcho flotando en la superficie.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/buceo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4923 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/buceo.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: center;\">4.2.6. La gr\u00faa giratoria<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row pb-content-type-text\">\n<div class=\"col-xs-12 col-print-12\">\n<p class=\"element element-paragraph\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durante su aprendizaje en los patios de los edificios de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Florencia\">Florencia<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo\u00a0 da Vinci<\/a> observ\u00f3 muchas gr\u00faas. Entonces, ide\u00f3 una <a href=\"https:\/\/veryamazingcreations.blogspot.com\/2013\/05\/13-inventos-prensa-de-da-vinci.html\"><em>\u00abgr\u00faas giratorias\u00bb<\/em><\/a> que no solo pod\u00edan elevar material, sino que tambi\u00e9n permit\u00edan el transporte r\u00e1pido de materiales.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/grua.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4924 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/grua.jpeg\" alt=\"\" width=\"243\" height=\"208\" \/>.<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/anatomiaymedicina.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4956 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/anatomiaymedicina.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"185\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. LEONARDO DA VINCI: <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SUS GRANDES APORTACIONES A LA ANATOM\u00cdA Y A LA MEDICINA<\/strong><\/span><\/h4>\n<div id=\"cFFj6Q1xc015gr\" class=\"col-md-8 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-list-chain full center-align\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>\u00a0(1452-1519) se form\u00f3 en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Florencia\">Florencia<\/a> como artista, pero cuando se traslad\u00f3 a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%A1n\">Mil\u00e1n<\/a> desarroll\u00f3 un gran inter\u00e9s por diversos temas cient\u00edficos. Uno de los temas que m\u00e1s le interes\u00f3 fue la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatom%C3%ADa\">anatom\u00eda<\/a>, y sobre ella realiz\u00f3 numerosas investigaciones con la intenci\u00f3n de publicar un tratado. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Su perfeccionismo y otras circunstancias impidieron que lo terminara; de haberlo conseguido, su tratado habr\u00eda sido la obra sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatom%C3%ADa_humana\">anatom\u00eda<\/a> m\u00e1s importante de todos los tiempos.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_4896\" class=\"wp-caption aligncenter\" style=\"width: 186px;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4896\" src=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/craneo.jpg\" sizes=\"(max-width: 550px) 100vw, 550px\" srcset=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/craneo.jpg 699w, https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/craneo-300x276.jpg 300w\" alt=\"Leonardo da Vinci, estudio del cr\u00e1neo humano (detalle).\" width=\"186\" height=\"171\" \/><\/span><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Leonardo da Vinci, estudio del cr\u00e1neo humano (detalle).<\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\">Renacimiento<\/a>, el tema y motivo principal del arte era el\u00a0hombre, y el artista para pintarlo correctamente deb\u00eda conocer a la perfecci\u00f3n la estructura del cuerpo humano. El inter\u00e9s de Leonardo comenz\u00f3 as\u00ed pero fue mucho m\u00e1s all\u00e1:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estudi\u00f3 el esqueleto y la musculatura.\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La disposici\u00f3n y funcionamiento de los \u00f3rganos internos. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sus trabajos anat\u00f3micos se sit\u00faan a medio camino entre sus intereses art\u00edsticos y los cient\u00edficos. Pero <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> no fue el \u00fanico interesado por la anatom\u00eda: se dec\u00eda que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antonio_Pollaiuolo\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Antonio Pollaiuolo<\/a>,\u00a0unos 20 a\u00f1os mayor que \u00e9l, diseccionaba cad\u00e1veres y, aunque esto no est\u00e1 comprobado, sus obras evidencian una exhaustiva observaci\u00f3n del cuerpo humano.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al principio de sus investigaciones, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> no ten\u00eda acceso a\u00a0cad\u00e1veres\u00a0para estudiarlos, as\u00ed que sus primeras investigaciones se basan en la observaci\u00f3n de la superficie del cuerpo, el estudio de esqueletos, la disecci\u00f3n de\u00a0animales\u00a0y las investigaciones de cient\u00edficos antiguos como el anatomista\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Galeno\">Galeno<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es curiosa la l\u00e1mina en la que representa al aparato digestivo con dos est\u00f3magos,\u00a0<\/strong><strong>pues lo que hab\u00eda observado en la disecci\u00f3n de una vaca lo aplic\u00f3 al cuerpo humano. Los estudios posteriores son claramente el resultado de numerosas disecciones de cad\u00e1veres humanos, que, seg\u00fan \u00e9l mismo dijo, fueron m\u00e1s de 30. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan su primer bi\u00f3grafo, Paolo Giovino, \u00e9l observaba a los m\u00e9dicos diseccionar los cuerpos de criminales ejecutados sin que le afectara lo m\u00e1s m\u00ednimo lo horrible o desagradable de la situaci\u00f3n. A medida que su fama aumentaba, se le permiti\u00f3 diseccionar cad\u00e1veres en hospitales y facultades de medicina, ya que no era una actividad prohibida, como err\u00f3neamente se cree.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"attachment_4894\" class=\"wp-caption aligncenter\" style=\"width: 193px;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4894\" src=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/feto.jpg\" sizes=\"(max-width: 550px) 100vw, 550px\" srcset=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/feto.jpg 693w, https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/feto-204x300.jpg 204w\" alt=\"Leonardo da Vinci, estudio del feto.\" width=\"193\" height=\"280\" \/><\/span><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Leonardo da Vinci, el estudio del feto.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> estaba todav\u00eda muy lejos de comprender las funciones e interacciones de los \u00f3rganos, pero registr\u00f3 con total fidelidad todo lo que observ\u00f3 en sus investigaciones. Estas l\u00e1minas demuestran su excepcional capacidad como dibujante: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre ellas destaca una soberbia representaci\u00f3n de gran formato del cuerpo femenino en la que explica la distribuci\u00f3n espacial de los \u00f3rganos y sus conexiones. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n destaca su famoso estudio del\u00a0feto, una representaci\u00f3n extraordinariamente pl\u00e1stica de la posici\u00f3n de este en el vientre materno. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se interes\u00f3 por el funcionamiento y morfolog\u00eda del\u00a0coraz\u00f3n, uno de sus estudios m\u00e1s brillantes, para el que utiliz\u00f3, entre otras cosas, un coraz\u00f3n de buey. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En sus estudios del\u00a0cerebro\u00a0utiliz\u00f3 una curiosa t\u00e9cnica que consist\u00eda en inyectar cera en los conductos y cavidades del cr\u00e1neo. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se interes\u00f3 tambi\u00e9n por la naturaleza de las emociones y los sentidos, especialmente el de la\u00a0vista, y analiz\u00f3 la fisiolog\u00eda y funcionamiento de la voz. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es muy interesante una l\u00e1mina en la que compara directamente una pierna humana con una pata de caballo, estableciendo una relaci\u00f3n directa entre ambas. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Gracias a la disecci\u00f3n del cuerpo de un anciano en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hospital_de_Santa_Maria_Nuova\">Hospital de Santa Maria Nuova de Florencia<\/a>, realiz\u00f3 la primera descripci\u00f3n de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arteriosclerosis\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">arterioesclerosis<\/a>\u00a0y de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cirrosis_hep%C3%A1tica\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">cirrosis hep\u00e1tica<\/a>\u00a0de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_medicina\">historia de la medicina<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"attachment_4895\" class=\"wp-caption aligncenter\" style=\"width: 203px;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4895\" src=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/coraz%C3%B3n.jpg\" sizes=\"(max-width: 550px) 100vw, 550px\" srcset=\"https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/coraz\u00f3n.jpg 698w, https:\/\/www.thelightingmind.com\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/coraz\u00f3n-300x211.jpg 300w\" alt=\"Leonardo da Vinci, estudio del coraz\u00f3n.\" width=\"203\" height=\"145\" \/><\/span><\/p>\n<p class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Leonardo da Vinci, estudio del coraz\u00f3n.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hacia el final de su vida trabaj\u00f3 junto al profesor de anatom\u00eda de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Pav%C3%ADa\">Universidad de Pav\u00eda<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marcantonio_della_Torre\">Marcantonio della Torre<\/a>. Gracias a \u00e9l tuvo f\u00e1cil acceso a cad\u00e1veres humanos y los estudios, dibujos y descripciones que hizo en esta \u00e9poca constituyen el punto culminante de su obra anat\u00f3mica. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> pr\u00e1cticamente ten\u00eda su tratado terminado cuando muri\u00f3 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marcantonio_della_Torre\">M. della Torre<\/a> y comenz\u00f3 un per\u00edodo de agitaci\u00f3n pol\u00edtica en<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%A1n\"> Mil\u00e1n<\/a>, por lo que el artista huy\u00f3 de la ciudad. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despu\u00e9s, en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roma\">Roma<\/a>, trat\u00f3 de continuar sus estudios en el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ospedale_di_Santo_Spirito_in_Sassia\">Hospital del Santo Spirito<\/a> pero fue acusado de realizar\u00a0pr\u00e1cticas indecorosas\u00a0y abandon\u00f3 definitivamente sus investigaciones anat\u00f3micas. El artista leg\u00f3 sus l\u00e1minas, cuadernos y escritos a su ayudante\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Francesco_Melzi\">Francesco Melzi<\/a>. A\u00f1os despu\u00e9s el escultor\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pompeo_Leoni\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Pompeo Leoni<\/a>\u00a0adquiri\u00f3 dichos documentos y los encuadern\u00f3 en varios \u00e1lbumes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la obra anat\u00f3mica de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> los textos se subordinan a las im\u00e1genes. La ciencia de este artista se fundamenta en la comprensi\u00f3n visual, y la herramienta que utiliza en sus investigaciones es la pintura. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> fue un\u00a0pionero\u00a0en este campo en varios sentidos:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por un lado, el estudio de la anatom\u00eda pas\u00f3 a ser obligatorio para los estudiantes de dibujo, y, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por otro, la ense\u00f1anza y aprendizaje de esta materia se realizan desde entonces mediante su representaci\u00f3n gr\u00e1fica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La formaci\u00f3n inicial de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> sobre\u00a0anatom\u00eda humana\u00a0comenz\u00f3 mientras aprend\u00eda con <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Verrocchio\">Andrea del Verrocchio<\/a>, quien insist\u00eda en que todos sus alumnos tuvieran conocimientos de anatom\u00eda.\u00a0Como artista, pronto fue un maestro de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatom%C3%ADa_topogr%C3%A1fica\">anatom\u00eda topogr\u00e1fica<\/a>, realizando numerosos estudios sobre m\u00fasculos, tendones y otras caracter\u00edsticas anat\u00f3micas visibles.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Puso las bases de la anatom\u00eda cient\u00edfica, diseccionando los cad\u00e1veres de los criminales bajo estricta discreci\u00f3n, para evitar la actuaci\u00f3n de la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Inquisici%C3%B3n\">\u00a0Inquisici\u00f3n<\/a>.\u00a0Las condiciones de trabajo fueron particularmente penosas debido a los problemas de higiene y conservaci\u00f3n de los cuerpos. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Como artista reconocido, recibi\u00f3 la autorizaci\u00f3n para diseccionar cad\u00e1veres humanos en el hospital de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hospital_de_Santa_Maria_Nuova\">Santa Mar\u00eda Nuova de Florencia<\/a> y, m\u00e1s tarde, en los hospitales de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%A1n\">Mil\u00e1n<\/a> y de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roma\">Roma<\/a>. De 1510 a 1511, colabor\u00f3 con el m\u00e9dico\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marcantonio_della_Torre\">Marcantonio della Torre<\/a>\u00a0y, juntos, compilaron un conjunto de investigaciones sobre anatom\u00eda con m\u00e1s de doscientos dibujos hechos por <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci;<\/a> los cuales fueron publicados bajo el t\u00edtulo enga\u00f1oso de\u00a0<a href=\"https:\/\/blogdelibros.com\/tratado-de-la-pintura-de-leonardo-da-vinci\/\"><i>Tratado de pintura<\/i><\/a>, en 1680.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/medicina.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4925 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/medicina.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"233\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Realiz\u00f3 muchos dibujos sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatom%C3%ADa_humana\">anatom\u00eda humana<\/a>, de huesos, m\u00fasculos y tendones, del coraz\u00f3n y el sistema vascular, del sistema reproductivo y otros \u00f3rganos internos, y gr\u00e1ficos sobre la acci\u00f3n del ojo. Estas observaciones contienen a veces inexactitudes debidas a los conocimientos de la \u00e9poca,\u00a0por ejemplo un estudio hecho por \u00e9l sobre el\u00a0flujo sangu\u00edneo.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Realiz\u00f3 tambi\u00e9n uno de los primeros dibujos de un\u00a0feto\u00a0dentro del\u00a0\u00fatero,\u00a0y la primera comprobaci\u00f3n cient\u00edfica conocida de la rigidez de las\u00a0arterias\u00a0en respuesta a una\u00a0crisis cardiaca.<\/strong><\/span><\/p>\n<div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Como artista, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> observ\u00f3 de cerca los efectos de la edad y de la emoci\u00f3n humana sobre la fisiolog\u00eda:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estudi\u00f3, en particular, los efectos de la\u00a0rabia. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dibuj\u00f3 igualmente numerosos modelos, algunos de ellos con importantes deformaciones faciales o signos visibles de enfermedad.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n estudi\u00f3 la anatom\u00eda de numerosos animales. Diseccion\u00f3 vacas, p\u00e1jaros, monos, osos y ranas, con el \u00fanico fin de comparar la estructura anat\u00f3mica de estos animales con la del hombre. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n hizo estudios sobre los caballos.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para leer:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatom%C3%ADa\"><strong>Anatom\u00eda<\/strong><\/a><strong> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Medicina\">Medicina<\/a><\/strong> (Wikipedia)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.fu1838.org\/pdf\/17-1.pdf\">Aportaciones de Leonardo da Vinci al conocimiento del cuerpo humano<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ujaen.es\/investiga\/cts380\/historia\/la_medicina_del_renacimiento.htm\">La medicina del Renacimiento<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"cFFj6Q1xc015gr\" class=\"col-md-8 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-list-chain full center-align\">\n<p><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/curiosidades.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4940 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/curiosidades.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. LEONARDO DA VINCI: <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>CURIOSIDADES SOBRE <\/strong><\/span><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>SU ENTORNO Y SU PERSONALIDAD<\/strong><\/span><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algunos de los datos m\u00e1s interesantes de la trayectoria de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ten\u00eda el don de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escritura_especular\">escritura especular<\/a>, una forma de escribir en la que todas las letras est\u00e1n invertidas con el prop\u00f3sito de <em>\u201cocultar\u201d<\/em> el mensaje y que s\u00f3lo pueda ser le\u00eddo con un espejo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Su nombre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vinci\"><em>\u201cDa Vinci\u201d<\/em><\/a> hace referencia al pueblo donde naci\u00f3: <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vinci\">Vinci<\/a>, una localidad italiana de la provincia de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vinci\"> Toscana.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aprendi\u00f3 a leer y a escribir a los 5 a\u00f1os, era un ni\u00f1o sumamente inteligente y obstinado.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cre\u00f3 la t\u00e9cnica del <a href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Sfumato\"><em>\u201cesfumado\u201d<\/em> (Sfumato en italiano)<\/a>, que consiste en crear sombras con l\u00edneas muy cuidadas y peque\u00f1as con el prop\u00f3sito de dar\u00a0profundidad. Sus sombras son tan sutiles que lucen casi como humo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mayor\u00eda de sus pinturas estaban incompletas. Leonardo era un hombre con muchos proyectos y con m\u00faltiples ideas que desarrollar, cuando se aburr\u00eda de una pintura la dejaba a medias. Muchas de sus obras quedaron como borradores.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0Cuando era ni\u00f1o, ten\u00eda un humor muy macabro. Una vez, fue castigado por su padre al hacer una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A1rgola_(mitolog%C3%ADa)\">g\u00e1rgola<\/a> horrorosa con un tronco de su patio.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estudiaba el cuerpo de los animales e inspiradas en ello, creaba armas de guerra. Por ejemplo: fue el primero en crear el boceto de un tanque de guerra y se inspir\u00f3 en el caparaz\u00f3n de una tortuga.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pintaba poco con modelos, pero cuando lo hac\u00eda contrataba m\u00fasicos para que tocaran mientras pintaba para que los modelos estuvieran relajados.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Era un gran amante de los animales (espec\u00edficamente de los caballos, le parec\u00edan fascinantes). Se dedicaba horas a diseccionar cad\u00e1veres para estudiar sus estructuras \u00f3seas y musculares.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estudi\u00f3 las aves con especial atenci\u00f3n, espec\u00edficamente los murci\u00e9lagos y los b\u00fahos. En base a ellos, hizo bocetos de aviones, helic\u00f3pteros y planeadores.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se dedic\u00f3 a analizar el movimiento de las aguas del r\u00edo, con el prop\u00f3sito de crear corrientes que se distribuyeran por todas las ciudades (tuber\u00edas).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Paseaba solo por los bosques y monta\u00f1as analizando las flores y los \u00e1rboles.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cre\u00eda que antes toda la tierra estaba cubierta de mar, porque en las monta\u00f1as inexplicablemente encontraba conchas y caracoles marinos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Trabaj\u00f3 en la cocina junto a su amigo <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sandro_Botticelli\">Sandro Botticelli<\/a>. Le gustaba experimentar con diferentes recetas, adem\u00e1s de cocinar tambi\u00e9n cre\u00f3 el tenedor.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> dio clases de arte, pero sus disc\u00edpulos eran escogidos por \u00e9l. Siempre destacaron por ser hombres hermosos, lo que incentivaba el rumor de su posible <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Homosexualidad\">homosexualidad<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fue el primero en explicar por qu\u00e9 el cielo es de color azul, por la forma en la que los rayos del sol interact\u00faan con los gases de la atm\u00f3sfera.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/vitrubio3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4942 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/vitrubio3.jpeg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"171\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. LEONARDO DA VINCI: <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>UNA VISI\u00d3N GLOBAL DE SU INTER\u00c9S POR LA CIENCIA&#8230;<\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abAn Overview of His Interest in Science\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h4>\n<h5 class=\"nova-e-text nova-e-text--size-xxxl nova-e-text--family-sans-serif nova-e-text--spacing-l nova-e-text--color-grey-900 publication-details__title\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Resulta imprescindible la obra escrita de <a href=\"https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/285628619_LEONARDO_DA_VINCI_UNA_VISION_GLOBAL_DE_SU_INTERES_POR_LA_CIENCIA_LEONARDO_DA_VINCI_AN_OVERVIEW_OF_HIS_INTEREST_IN_SCIENCE\">Alejandro Ortiz Oca\u00f1a \/\u00a0<span class=\"\">University of Magdalena<\/span><\/a>\u00a0para conocer <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> en profundidad.<\/span><\/h5>\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf3\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"3\">\n<div class=\"pc pc3 w0 h0\">\n<div class=\"t m0 x0 hd y38 ff2 fs8 fc1 sc0 ls0 ws1d\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/web.a.ebscohost.com\/abstract?direct=true&amp;profile=ehost&amp;scope=site&amp;authtype=crawler&amp;jrnl=16922484&amp;AN=111920266&amp;h=BcodpsdYJsafRvs13bboyQ%2fafSvlXwznk7TnoGvocfXbrUCWL%2bXRyNWONxoVGIQIdROQYmJ2o679MBX9MwlH4w%3d%3d&amp;crl=c&amp;resultNs=AdminWebAuth&amp;resultLocal=ErrCrlNotAuth&amp;crlhashurl=login.aspx%3fdirect%3dtrue%26profile%3dehost%26scope%3dsite%26authtype%3dcrawler%26jrnl%3d16922484%26AN%3d111920266\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00abLEONARDO DA VINCI. UNA VISI\u00d3N GLOBAL DE SU INTER\u00c9S POR LA CIENCIA\u00bb<\/strong><\/span><\/a><\/em><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x0 he y3a ff2 fs9 fc1 sc0 ls0\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El autor, en su introducci\u00f3n nos presenta el recorrido de su articulo, base segura para adentrarnos en la figura de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, considerado un genio de su tiempo. A lo largo del tiempo, para interpretar a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> en tanto artista se ha escrito mucho, pero se ha escrito muy poco acerca del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> ingeniero, matem\u00e1tico, bi\u00f3logo, qu\u00edmico, y apenas se ha dicho nada de sus importantes ideas filos\u00f3ficas, cient\u00edficas y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistemol\u00f3gicas<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y3b ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 wsa\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201cQuinientos a\u00f1os despu\u00e9s de la \u00e9poca estelar de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo Da Vinci<\/a>, los datos <\/strong><strong>sobre su vida siguen siendo escasos. Los m\u00e1s recientes datan de 1965, cuando un\u00a0<\/strong><strong>manuscrito, que desde entonces se llama <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3dices_Madrid_I-II\">C\u00f3dice de Madrid<\/a>, se encontr\u00f3 en la <\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a\">Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a<\/a>. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x0 h4 y3e ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws20\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El documento contiene informaci\u00f3n\u00a0<\/strong><strong>sobre la vida de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> en<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%A1n\"> Mil\u00e1n,<\/a> una serie de mapas, dibujos de artilugios\u00a0<\/strong><strong>mec\u00e1nicos asombrosamente detallados y dise\u00f1os para la estatua ecuestre en\u00a0<\/strong><strong>bronce. Aunque nada sustancial se ha exhumado desde entonces, no debemos\u00a0<\/strong><strong>perder la esperanza de que, en a\u00f1os venideros, otros hallazgos arrojen m\u00e1s luz\u00a0<\/strong><strong>sobre la vida e ideas de este gran genio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento_italiano\">Renacimiento<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actualmente, la reputaci\u00f3n de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> como pintor es vigorosa y potente\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">como siempre lo fue, y a medida que nos empe\u00f1amos en crear un mundo cada\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">vez m\u00e1s dominado por el progreso cient\u00edfico y el perfeccionamiento tecnol\u00f3gico,\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">su prestigio como ingeniero y pensador cient\u00edfico original crece en lugar de\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">disminuir.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/krmp.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4943 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/krmp.jpeg\" alt=\"\" width=\"285\" height=\"217\" \/>7<\/a>.1. MARTIN KEMP, UN RECONOCIDO ESPECIALISTA SOBRE LEONARDO DA VINCI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Martin_Kemp\">Martin Kemp<\/a> (2006), el m\u00e1s reconocido especialista en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> a nivel\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">mundial, despeja en una de sus obras el denso y obstruido camino de leyendas\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">que existen en torno al m\u00e1s celebrado genio de todos los tiempos y pone en tela\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">de juicio los mitos e interpretaciones que, bas\u00e1ndose en suposiciones y prejuicios,\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">tienden a falsear la historia de este gran hombre. En esta fascinante exploraci\u00f3n\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">de la vida y la obra de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Martin_Kemp\">Kemp<\/a> (2006) brinda penetrantes y\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">excepcionales conclusiones sobre qu\u00e9 es lo que hizo tan especial a este hombre\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: center;\">renacentista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/withe.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4944\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/withe.jpeg\" alt=\"\" width=\"177\" height=\"285\" \/>7<\/a>.2. MICHAEL WHITE, PRESENTA SU OBRA SOBRE LEONARDO DA VINCI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y50 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 wsa\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por otro lado, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jai_White\">Michael White<\/a> (2004) nos presenta en su obra la excelente biograf\u00eda de\u00a0este gran artista polifac\u00e9tico, que define como el primer cient\u00edfico. <\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y50 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 wsa\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Buceando en\u00a0la historia de su evoluci\u00f3n art\u00edstica y cient\u00edfica, as\u00ed como en su distintiva historia\u00a0personal, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jai_White\">White<\/a> nos presenta la fascinante biograf\u00eda de este irrepetible personaje\u00a0que se interes\u00f3 por los m\u00e1s diversos aspectos de las humanidades, la ciencia,\u00a0el arte y el progreso. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jai_White\">White<\/a> centra la investigaci\u00f3n sobre las ideas cient\u00edficas de\u00a0<\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, reflejadas en su arte; pero, sobre todo en apuntes que escribi\u00f3 sobre\u00a0<\/strong><strong>\u00f3ptica, mec\u00e1nica, astronom\u00eda y anatom\u00eda.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf4\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"4\">\n<div class=\"pc pc4 w0 h0\">\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y59 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws36\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>White escribe en la introducci\u00f3n al libro que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y59 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws36\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEs un hombre de vivos contrastes, un exc\u00e9ntrico indomable, un hombre audaz; un hombre que borde\u00f3 la herej\u00eda y la necromancia; un hombre tan dotado para tantas cosas, que le era casi imposible centrarse en ninguna de las que le fascinaban. Pero, por encima de todo, mi Leonardo es Leonardo: el primer cient\u00edfico\u201d\u00a0<\/em><span style=\"color: #000000;\">(2004, p. 5)<\/span>.<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y59 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws36\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La atenci\u00f3n del autor subraya la faceta cient\u00edfica de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> que lo acompa\u00f1ar\u00e1 <\/strong><strong>hasta el d\u00eda de su muerte: <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x8 h4 y5f ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws3c\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cSu primera formaci\u00f3n proced\u00eda de su t\u00edo Francesco,\u00a0cuyos conocimientos de la naturaleza y las consideraciones pr\u00e1cticas del agricultor<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x8 h4 y61 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws3e\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">dejaron profunda huella en \u00e9l. Pero Leonardo conoci\u00f3 tambi\u00e9n a hombres que le<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x8 h4 y62 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws0\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">infundieron la comprensi\u00f3n de la t\u00e9cnica y principios te\u00f3ricos\u201d\u00a0<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y63 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws3f\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En esta biograf\u00eda, las ideas cient\u00edficas de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> tienen prioridad. Pero el estudio muestra que sus ideas fueron, literalmente, aisladas de la sociedad y tr\u00e1gicamente desperdiciadas, menoscabadas durante siglos, mientras el mundo se pon\u00eda a su altura y descubr\u00eda lo ya descubierto. Todo en el texto de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jai_White\">White<\/a> (2004) es sugerente y, por eso, anima a la lectura, al estudio y a la meditaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x8 h4 y68 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws43\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es dif\u00edcil encontrar m\u00e1s calidad cient\u00edfica en un libro que, probablemente, ser\u00e1 una importante referencia durante muchos a\u00f1os. No obstante, se hace necesario indicar que el t\u00edtulo de la obra de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jai_White\">White<\/a> es algo decepcionante. Quiz\u00e1 se abran demasiadas expectativas ante el anuncio de Leonardo como primer cient\u00edfico; pero, a mi juicio, la labor cient\u00edfica de este gran genio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\">Renacimiento<\/a> queda difuminada a lo largo de la obra y, en ning\u00fan caso, es abordada como merece. De hecho, casi no se aprecia la raz\u00f3n del t\u00edtulo hasta que no se han le\u00eddo la mitad de las p\u00e1ginas.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/capra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4945 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/capra.jpeg\" alt=\"\" width=\"185\" height=\"272\" \/>7<\/a>.3. FRITJOF CAPRA, Y SU CONFERENCIA EN G\u00c9NOVA SOBRE LEONARDO DA VINCI<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf4\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"4\">\n<div class=\"pc pc4 w0 h0\">\n<div class=\"t m0 x13 h4 y70 ff1 fs2 fc4 sc0 ls1 ws4a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por otro lado, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fritjof_Capra\">Fritjof Capra<\/a> fue uno de los ponentes m\u00e1s influyentes del Festival de la Ciencia de G\u00e9nova de 2006. En este festival <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fritjof_Capra\">F. Capra<\/a> dio una conferencia titulada <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cLeonardo da Vinci: la unidad de ciencia y arte\u201d<\/em>.<\/span> <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y70 ff1 fs2 fc4 sc0 ls1 ws4a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan el autor mencionado podemos aprender mucho de la ciencia de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>. Dado que nuestras ciencias y tecnolog\u00edas se han ido estrechando cada vez m\u00e1s en sus enfoques, no se pueden comprender los problemas de nuestro tiempo desde una perspectiva interdisciplinar, dominados, como estamos, por compa\u00f1\u00edas con escaso inter\u00e9s por el bienestar de los seres humanos. <\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y70 ff1 fs2 fc4 sc0 ls1 ws4a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Asimismo, nos invita a configurar una ciencia que honre y respete la unidad de todas la formas de vida, reconozca la interdependencia fundamental entre todos los fen\u00f3menos humanos y nos reconecta con la tierra viva. \u00c9sta es exactamente la ciencia que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> anticip\u00f3 y esboz\u00f3 hace m\u00e1s de 500 a\u00f1os y que el autor mencionado refrenda en su libro.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"pdf-page-separator\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ortizocan\u0303a.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4947 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/ortizocan\u0303a.jpeg\" alt=\"\" width=\"232\" height=\"231\" \/>7<\/a>.4. ALEJANDRO ORTIZ OCA\u00d1A, EN SU INTRODUCCI\u00d3N A\u00a0<em>\u00abLeonardo da Vinci: una visi\u00f3n global de su inter\u00e9s por la ciencia\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div id=\"cFFj6Q1xc015gr\" class=\"col-md-8 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-list-chain full center-align\">\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf5\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"5\">\n<div class=\"pc pc5 w0 h0\">\n<div class=\"t m0 x11 h4 y56 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws4f\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estas y otras obras sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> han sido narradas con un ritmo vivo y aparentemente bien documentadas, nos proponen un viaje por la vida y motivaciones del maestro, a quien se presenta como algo m\u00e1s que un producto de su tiempo; pero, sobre el que no influy\u00f3 tanto como hizo sobre generaciones posteriores. <\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y56 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws4f\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n, nos hablan de los diferentes intereses del protagonista y sus dispersiones profesionales y personales, para dibujar con claridad el camino que va entre disciplinas t\u00e9cnicas, aparentemente muy lejanas, y las conexiones entre arte y ciencia, muy presentes en el trabajo de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y84 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws3b\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estas obras consiguen una representaci\u00f3n del personaje con muchas gamas de gris entre el blanco y el negro y contextualizan muchos aspectos; sin embargo, pese a que se han escrito m\u00e1s de 2000 libros sobre diversas facetas de la vida y obra de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, es imperativo revelar su m\u00e9todo de investigaci\u00f3n. Se ha utilizado mucha tinta a lo largo de los siglos para interpretar a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> en tanto artista. Pero, apenas se ha dicho algo de sus importantes ideas epistemol\u00f3gicas.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y8a ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws5c\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/maquinaria1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4948 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/maquinaria1.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"200\" \/><\/a>Es notable se\u00f1alar que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> muri\u00f3 cuarenta y cinco a\u00f1os antes de que naciera <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Galileo_Galilei\">Galileo<\/a> y fue contempor\u00e1neo con <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nicol%C3%A1s_Cop%C3%A9rnico\">Cop\u00e9rnico<\/a>. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x11 h4 y8a ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws5c\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con este art\u00edculo se pretende hacer ver que, inclusive 300 a\u00f1os antes de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\"> Descartes,<\/a> ya <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> hab\u00eda planteado un m\u00e9todo cient\u00edfico, incluso una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistemolog\u00eda cualitativa<\/a> y un enfoque de investigaci\u00f3n interpretativo y comprensivo conocido actualmente como paradigma <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hermen%C3%A9utica\">hist\u00f3rico-hermen\u00e9utico<\/a>. No obstante, se reconocen otros fundadores que vivieron dos o tres siglos despu\u00e9s de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo\u00a0 da Vinci<\/a> y no se considera su papel como padre de la ciencia moderna, siendo su creador.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li class=\"t m0 x11 h4 y92 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws62\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si hay alguien en la historia de la humanidad que pueda ostentar el t\u00edtulo de hombre renacentista, fundador de la ciencia moderna y primer <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistem\u00f3logo<\/a>, es sin duda <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>. Aunque es m\u00e1s conocido por sus obras de arte, se le puede considerar el primer cient\u00edfico.<\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x11 h4 y92 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws62\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> m\u00e1s que un pintor, fue un eminente cient\u00edfico, lo cual se evidencia en todas las investigaciones que hac\u00eda para pintar sus cuadros, en su filosof\u00eda cient\u00edfica y su m\u00e9todo de investigaci\u00f3n, en todos sus inventos y aportes a diversas disciplinas cient\u00edficas. Hizo grandes aportes a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistemolog\u00eda<\/a> de la ciencia e incluso a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ontolog%C3%ADa\">ontolog\u00eda<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x11 h4 y92 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws62\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> fue pintor y escultor; adem\u00e1s, fue fil\u00f3sofo, cient\u00edfico e investigador. Por esta raz\u00f3n, para conocerlo hay que estudiar su obra completa: arte, ciencia y tecnolog\u00eda, a fin de descubrir all\u00ed su m\u00e9todo de investigaci\u00f3n. Ciertamente, en este art\u00edculo no se quiere hablar de su arte, sino de su m\u00e9todo de investigaci\u00f3n; puesto que, se conoce la existencia de otros autores que han abordado su arte y su arte cient\u00edfico. En este sentido, aqu\u00ed se busca llevar a cabo una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abstracci%C3%B3n_(filosof%C3%ADa)\">abstracci\u00f3n<\/a> y aislar lo <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ciencia\">cient\u00edfico<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistemol\u00f3gico<\/a> de sus trabajos, para poder situarlo como el padre del paradigma cualitativo y demostrar que desde el siglo XV ya exist\u00eda el enfoque cient\u00edfico que hoy denominamos <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Investigaci\u00f3n_cualitativa\"><em>\u00abInvestigaci\u00f3n cualitativa\u00bb<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"pdf-page-separator\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4949 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia1.jpeg\" alt=\"\" width=\"277\" height=\"218\" \/><\/a>Sin lugar a dudas, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> fue un gran genio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Renacimiento\">Renacimiento<\/a>, lo cual puede apreciarse en su obra pict\u00f3rica, en su obra gr\u00e1fica, en sus manuscritos, bocetos, dibujos y materiales preliminares. Incluso, se considera un genio no s\u00f3lo de su \u00e9poca sino de todos los tiempos. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"pdf-page-separator\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pudiera afirmarse que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> es el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epistemolog%C3%ADa\">epistem\u00f3logo<\/a> que la historia de la ciencia no ha reconocido y ha ignorado durante m\u00e1s de 500 a\u00f1os. Como se aprecia en las siguientes l\u00edneas:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"pdf-page-separator\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"> \u201cLeonardo es el precursor de una \u00e9poca que est\u00e1 por llegar. So\u00f1\u00f3 con dar al hombre, a trav\u00e9s de la ciencia puesta al servicio del arte, las reglas del universo\u201d (Se\u00e1illes, s.f., p. 244).<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf6\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"6\">\n<div class=\"pc pc6 w0 h0\">\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y5e ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws71\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4952 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia4.jpeg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"230\" \/><\/a>Como se observa, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a> existe como mito y leyenda, tal como han mostrado varios historiadores del arte, pensadores, cient\u00edficos y escuelas de historiadores que reclaman un fragmento de su historia. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y5e ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws71\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, en realidad, tenemos una imagen n\u00edtida, arm\u00f3nica y coherente del genio:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x15 ha ya4 ff1 fs7 fc4 sc0 ls0 ws74\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Los cielos suelen derramar sus m\u00e1s ricos dones sobre los seres humanos \u2014muchas veces naturalmente, y acaso sobrenaturalmente\u2014, pero, con pr\u00f3diga abundancia, suelen otorgar a un solo individuo belleza, gracia e ingenio, de suerte que, haga lo que haga, toda acci\u00f3n suya es tan divina que deja atr\u00e1s a las de los dem\u00e1s hombres, lo cual demuestra claramente que obra por un don de Dios y no por adquisici\u00f3n de arte humano (Vasari, 1966,<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x15 ha ya9 ff1 fs7 fc4 sc0 ls0\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">p.8).<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 yaa ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4950 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia2.jpeg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"183\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 yaa ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>As\u00ed, es preciso resaltar que en este art\u00edculo hacemos un viaje con el gran artista, fil\u00f3sofo y cient\u00edfico, guiados por su vida y obra. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 yaa ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7a\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En consecuencia, se ofrece a los lectores una forma solazada y diferente de adentrarse en la vida y obra de uno de los seres humanos m\u00e1s prodigiosos, extraordinarios y admirables en la historia de la humanidad.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"t m0 x13 h4 y95 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7d\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para lograr lo anterior se hizo un estudio detallado de una cantidad ingente<\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>de documentos de la \u00e9poca, libros biogr\u00e1ficos:<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong> (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Daniel_Arasse\">Arasse<\/a>, 1997, 1998; <a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Serge_Bramly\">Bramly<\/a>, 1988, 1991a, 1991b; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fritjof_Capra\">Capra<\/a>, 2008; Clark, 1968, 1986\/1939, 1989, 2006\/1986; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Cuadrado, 1999, 2011; Friedenthal, 1961, 1983; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Garc\u00eda, 2006, 2007; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Guille,1978a, 1978b; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Giovo, 1540, 1964; Kemp, 2006; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Marani, 1992, 2003; M\u00fcntz, 2005, 2006; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Nicholl, 2006, 2008; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ottino della Chiesa, 1967, 1988; Pedretti, 1962, 1998; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Popham, 1946, 1947; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Racionero, 1978, 1986; Vasari, 1945, 1966, 2002; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vezzosi, 2011; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Michael_White_(psychotherapist)\">White<\/a>, 2004; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"t m0 x8 h4 yaf ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws7e\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Z\u00f6llner, 2003, 2010) <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia6.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4955 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tecnologia6.jpeg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"224\" \/><\/a>Y de los cuadernos de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leonardo_da_Vinci\">Leonardo da Vinci<\/a>, 1943a, 1943b, 1975, 1982a, 1982b, 1984, 1993, 1994, 1997, 1999, 2004, 2005, 2008, 2010, 2012).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Adem\u00e1s de un an\u00e1lisis exhaustivo de las obras que se reproducen a lo largo del texto.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"t m0 x13 h4 yb9 ff1 fs2 fc4 sc0 ls0 ws84\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es cierto que el autor central de esta reflexi\u00f3n ha recibido innumerables cr\u00edticas, muchas de ellas infundadas. Su talento, creatividad y sabidur\u00eda se han impuesto y han trascendido el paso de los siglos\u201d.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935894817.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4958 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935894817.jpg\" alt=\"\" width=\"659\" height=\"377\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(II) LA CONQUESTA DE LA LLUNA <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>ALS 50 ANYS DE L&#8217;HERO\u00cfCIDAD<\/strong><\/span><\/h3>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935408350.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4959\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935408350.jpg\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"208\" \/><\/a>M&#8217;\u00e9s plaent, en comen\u00e7ar a dissenyar aquest article sobre<span style=\"color: #ff6600;\"> <em>\u00abLa conquesta de la lluna als 50 anys de l&#8217;hero\u00efcigtat\u00bb<\/em><\/span>, portar un curi\u00f3s tema que -labentibus annis- encara circula per entre nosaltres. I tracta precisament sobre els dubtes que planegen encara actualment sobre si realment aquell viatge de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_11\">l&#8217;Apolo-11<\/a> a l&#8217;estiu de 1969, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Arsmtrong<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Buzz Aldrin<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Michael Collins<\/a> va arribar a la lluna. Nogensmenys em fa pensar aix\u00f2 perqu\u00e8 no fa pas massa vaig llegir un article de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Trias_de_Bes\">Fernando Trias de Bes<\/a> a l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ara_(diario)\">ARA<\/a> del dia 7 de juliol de 2019 que em va deixar perplex. diu aix\u00ec:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terraplana2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4960 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terraplana2.jpeg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"209\" \/><\/a>\u00abEls recomano el documental de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Netflix\">Netflix<\/a>\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tierra_plana\">\u201cLa Tierra es plana\u201d<\/a>. Hi ha un moviment de persones (s\u00f3n desenes de milers) que pensen que el planeta Terra no es rod\u00f3. \u00c9s pla. La Terra rodona, diuen, \u00e9s un engany, una forma m\u00e9s de tenir-nos sotmesos, com ara el sistema educatiu o el sistema p\u00fablic.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Ho creuen de veritat. Diuen que totes les fotos dels sat\u00e8l\u00b7lits s\u00f3n falses, que l\u2019home no va anar mai a la Lluna i que la Terra \u00e9s plana, amb l\u00edmits laterals de gel.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>En diuen\u00a0terraplanistes\u00a0i no s\u00f3n correpins o boticlastes qualssevol. Dintre del moviment hi ha actors, cantants i gent ben formada. Centenars de v\u00eddeos a YouTube miren de demostrar que la Terra \u00e9s plana. Hi ha tamb\u00e9 la comissi\u00f3 cient\u00edfica, que fa experiments emp\u00edrics per demostrar que la Terra no t\u00e9 forma esf\u00e8rica.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>El m\u00e9s interessant d\u2019aquest documental, que recomano veure amb els vostres fills, \u00e9s la dimensi\u00f3 psicol\u00f2gica. El mecanisme mental mitjan\u00e7ant el qual les persones ens podem arribar a creure les nostres pr\u00f2pies mentides i com ens justifiquem per quedar-nos nom\u00e9s amb la informaci\u00f3 que confirma el que pensem i que descarta el que no creiem. Se\u2019n diu\u00a0biaix confirmatori.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Tamb\u00e9 \u00e9s molt interessant entendre l\u2019actitud davant el m\u00f3n dels terraplanistes, que fan les seves convencions anuals. S\u00f3n gent que se sent rebutjada per la societat i que, negant una veritat universal, aconsegueixen l\u2019atenci\u00f3 aliena. \u00c9s una atenci\u00f3 negativa, per descomptat, i aix\u00f2 els porta a confirmar que el m\u00f3n est\u00e0 contra ells.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Debatre amb un terraplanista \u00e9s dif\u00edcil. Tenen molts arguments (per exemple, que els avions no travessen el Pac\u00edfic i que es pot comprovar amb els\u00a0flight trackers\u00a0d\u2019internet). No se\u2019ls pot conv\u00e8ncer des de la imposici\u00f3. Hi ha cient\u00edfics que asseguren que el problema \u00e9s que ens enfrontem a ells quan els haur\u00edem d\u2019ajudar amb les seves investigacions fins que ells mateixos s\u2019adonin de la veritat.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>La Terra \u00e9s plana&#8230; Aplicable a molts aspectes de la vida\u00bb.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4961\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"239\" height=\"293\" \/><\/a>Per altra banda, at\u00e8s que en aquesta commemoraci\u00f3 cinquanten\u00e0ria en s\u00f3n molts els articles que proliferen sobre la gesta, m&#8217;escau rescatar un escrit de debat -l&#8217;escriptor n&#8217;\u00e9s el fil\u00f2sof <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_S%C3%A1ez_Mateu\">Ferran S\u00e1ez Mateu<\/a>&#8211; qui planteja el tema amb una reflexi\u00f3 molt interessant que intitula:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00abLa Lluna de la Guerra Freda\u00bb<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abDe llunes n&#8217;hi ha unes quantes: la de Val\u00e8ncia, la del cove, la dels poetes rom\u00e0ntics, la dels pensadors ut\u00f2pics que hi veien civilitzacions perfectes, la dels pagesos que planten els alls i les cebes en funci\u00f3 de si \u00e9s creixent o minvant. La mateixa forma de lluna dels croissants ens remet a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Viena\">Viena del segle XVII<\/a> assetjada pels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_otomano\">otomans<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4971 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna5.jpeg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"211\" \/><\/a><a class=\"mce\" href=\"https:\/\/interactius.ara.cat\/primer-viatge-lluna-apollo-11\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">La que es commemora aquests dies, en tot cas, \u00e9s la Lluna de la Guerra Freda, que l&#8217;any 1969 passava per un dels seus moments \u00e0lgids<\/a>. Encara que pugui semblar una idea estranya, hi ha una relaci\u00f3 molt forta entre les fantasies que s&#8217;han projectat sobre el nostre sat\u00e8l\u00b7lit i la pol\u00edtica. La tradici\u00f3 t\u00e9 molts segles, i resumir-la aqu\u00ed \u00e9s impossible. Un parell d\u2019exemples:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1667, l\u2019editor Charles de Sercy va tenir la gosadia de publicar a Par\u00eds <a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Histoire_comique_des_%C3%89tats_et_Empires_de_la_Lune\">l&#8217;<\/a><em><a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Histoire_comique_des_%C3%89tats_et_Empires_de_la_Lune\">&#8216;Histoire comique par Monsieur de Cyrano Bergerac contenant les Estats &amp; Empires de la Lune&#8217;<\/a>.<\/em> <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cyrano_de_Bergerac\">Savinien de Cyrano<\/a> (1619-1655), que aix\u00ed es deia el personatge real que va inspirar l\u2019obra hom\u00f2nima d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Edmond_Rostand\">Edmond Rostand<\/a>, fa una descripci\u00f3 sarc\u00e0stica de la societat del seu temps a c\u00f2pia de descriure els imaginaris imperis de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">Lluna<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I cap a finals del XIX, el 1896, el misteri\u00f3s <a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9l%C3%A9n%C3%A9\">Pierre de S\u00e9l\u00e8nes<\/a> \u2013mai no ha quedat clara la identitat del pseud\u00f2nim\u2013 publica<a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9l%C3%A9n%C3%A9\"> <em>&#8216;Un monde inconnu: deux ans sur la Lune&#8217;.\u00a0<\/em><\/a>En aquest cas, les fantasies projectades s\u00f3n de car\u00e0cter positivista: la Lluna est\u00e0 plena d\u2019aven\u00e7os t\u00e8cnics i m\u00e0quines estramb\u00f2tiques que garanteixen un ordre social paradis\u00edac.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<blockquote class=\"pullquote pullquoteA\">\n<p class=\"mce\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer viatge al nostre sat\u00e8l\u00b7lit ens retrotreu a un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu que va acabar traduint-se en petits i grans aven\u00e7os<\/strong><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4962 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2.jpeg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"192\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/Ferran-Saez-Mateu-Lluna-Guerra-Freda_0_2271372929.html\">La Lluna de la Guerra Freda<\/a> ens parla d\u2019un altre tipus d\u2019ordre \u2013un ordre tens i perill\u00f3s, sens dubte, per\u00f2 ordre al cap i a la fi\u2013:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019anomenada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_espacial_de_la_Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">carrera espacial la inicien els sovi\u00e8tics<\/a> amb un esperit heroic per\u00f2 est\u00e8ticament desolat. Tenint en compte que el que s\u2019estava dirimint era una q\u00fcesti\u00f3 purament simb\u00f2lica, d\u2019ostentaci\u00f3 de poder, l\u2019est\u00e8tica no era de cap manera un element secundari, sin\u00f3 tot el contrari. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\">Iuri Gagarin<\/a> mor com ha de morir un heroi de deb\u00f2, amb molta sang i nom\u00e9s 34 anys, per\u00f2 el seu vestit espacial t\u00e9 un aspecte grotesc de rentadora. Tot fa pensar en una cosa matussera i prec\u00e0ria, com el mateix m\u00f3n sovi\u00e8tic. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_espacial_dels_Estats_Units\">americans<\/a>, en canvi, vigilaran molt\u00edssim aquest tipus de detalls. En aquell estadi de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Freda\">Guerra Freda<\/a> el veritable camp de batalla ja \u00e9s el televisor i, cada cop menys, les portades de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Newsweek\"><em>&#8216;Newsweek&#8217;<\/em><\/a>. El personal es fixar\u00e0, i gaireb\u00e9 assaborir\u00e0, els successius detalls de la proesa, i sabr\u00e0 localitzar una certa l\u00edrica on, en principi, nom\u00e9s hi havia una pretensi\u00f3 \u00e8pica. Ben aviat la cultura popular comen\u00e7ar\u00e0 a generar llegendes absurdes; els recomano, en aquest sentit, l\u2019extraordinari fals documental del director francotunisi\u00e0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Operaci%C3%B3n_Luna\">William Karel, &#8216;Operaci\u00f3 Lluna&#8217;<\/a> (2002).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4963\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3.jpeg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"189\" \/><\/a><a class=\"mce\" href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/Tornem-Lluna-anys-despres_0_2270172989.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">La conquesta de la Lluna<\/a>\u00a0tenia un sentit n\u00edtid fa tot just 50 anys, en un m\u00f3n polaritzat on tot es jugava a cara o creu. Quin seria, avui, l\u2019equivalent d\u2019aquell repte gegant\u00ed i delirantment car? <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marte_(planeta)\">Mart<\/a>, potser? <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/descarga.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4972 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/descarga.jpeg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"166\" \/><\/a>\u00c9s for\u00e7a probable que els xinesos provin d\u2019enviar-hi una missi\u00f3 tripulada, tenint en compte que\u00a0<a class=\"mce\" href=\"https:\/\/www.ara.cat\/internacional\/Xina-arriba-historia-oculta-Lluna_0_2154984563.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">han entrat molt decidits en aquesta nova competici\u00f3<\/a>. Sigui com sigui, la seva prioritat immediata \u00e9s la colonitzaci\u00f3 discreta i pac\u00edfica d\u2019una bona part de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>, no de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>, i amb noves <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ruta_de_la_seda\"><em>Rutes de la Seda<\/em><\/a> o sense. Avui alguns pa\u00efsos africans com ara el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Senegal\">Senegal<\/a> ja s\u00f3n, en realitat, una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Provincias_de_China\">prov\u00edncia xinesa<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo112.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4964 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo112.jpeg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"196\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La commemoraci\u00f3 de la gesta protagonitzada per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Collins<\/a> i els contribuents nord-americans de l\u2019\u00e8poca porta a conclusions ambig\u00fces:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera i m\u00e9s clara \u00e9s que un equilibri tens i perill\u00f3s sempre \u00e9s preferible, potser, a la pura abs\u00e8ncia d\u2019equilibri, que \u00e9s all\u00f2 que caracteritza avui la pol\u00edtica internacional. Les ocurr\u00e8ncies de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Donald_Trump\">Trump<\/a> no agraden a la borsa (no digui que li \u00e9s igual, tot aix\u00f2: el raconet que t\u00e9 al banc per a la jubilaci\u00f3 creix o minva gr\u00e0cies a ella, no a la m\u00e0gia). <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cursa_espacial\">La Lluna de la Guerra Freda<\/a>, la de fa tot just mig segle, ens fa evocar una realitat morta i enterrada, per\u00f2 que alguns enyoren secretament. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_11\">El primer viatge<\/a> al nostre sat\u00e8l\u00b7lit ens retrotreu a un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu que va acabar traduint-se en petits i grans aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que despr\u00e9s va emprar tothom: els vidres de les meves ulleres, sense anar gaire lluny. La gesta va transformar-se tamb\u00e9 en il\u00b7lusi\u00f3, fins i tot en euf\u00f2ria. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo11.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4965 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo11.jpeg\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"306\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s que l\u2019ingenu logo de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>\u00a0-una de les poques coses que no canvien- el que enyorem realment \u00e9s aquella il\u00b7lusi\u00f3 infantil en contemplar el cel nocturn de l\u2019estiu, en silenci\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en ser\u00e0 el Director de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Vanguardia\">La Vanguardia<\/a> &#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A0rius_Carol_i_Pa%C3%B1ella\">M\u00e0rius Carol<\/a>&#8211; que el 21 de juliol de 2019 obria el rotatiu del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Grupo_God%C3%B3\">Grup God\u00f3<\/a> amb el t\u00edtol:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00abFills de la Luna\u00bb<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abA un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitoman%C3%ADa\">mit\u00f2man<\/a> \u2013com \u00e9s el meu cas\u2013 el millor que li pot passar \u00e9s que el dia que es compleixin 50 anys de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_11\">l\u2019arribada de l\u2019home a la Lluna<\/a> pugui escoltar la canadenca<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diana_Krall\"> Diana Krall<\/a> cantant\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fly_Me_to_the_Moon\"><em>\u00abFly\u00a0me to the Moon\u00bb<\/em><\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Festival_de_Cap_Roig\">Cap Roig<\/a>. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jo tenia quinze anys quan el comandant<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\"> Armstrong<\/a> va baixar a la superf\u00edcie de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a> per fer hist\u00f2ria. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s hi va baixar el pilot <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>, presbiteri\u00e0, que va portar un kit religi\u00f3s per ser el primer de combregar al sat\u00e8l\u00b7lit. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Davant el televisor, la meva fam\u00edlia va assistir en silenci a uns instants fascinants, sense queixar-nos de la mala qualitat de les imatges. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s o menys com van fer 600 milions de persones al planeta, un r\u00e8cord d\u2019audi\u00e8ncia que tardaria dotze anys a ser superat pel casament de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Muerte_de_Diana_de_Gales\">Diana de Gal\u00b7les,<\/a> un conte de fades que va acabar en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trag%C3%A8dia\">trag\u00e8dia grega<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div>\n<p class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4968 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo4.jpeg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"203\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En realitat, jo havia viatjat abans a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">Lluna<\/a> gr\u00e0cies a:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<ul>\n<li class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Herg%C3%A9\"> Herg\u00e9<\/a>, amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Las_aventuras_de_Tint%C3%ADn\">Tint\u00edn<\/a>, el capit\u00e0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Capit%C3%A1n_Haddock\">Haddock<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C3%BA\">Mil\u00fa<\/a>, que no sabia que un dia la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Laika\">gossa Laika<\/a> no baixaria mai de l\u2019espai. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O amb la novel\u00b7la <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/De_la_Tierra_a_la_Luna\">De la Terra a la Luna<\/a><\/em>, de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Julio_Verne\">Jules Verne<\/a>, en qu\u00e8, si b\u00e9 el coet no arriba a la seva destinaci\u00f3, l\u2019autor va determinar un segle abans la durada del vol: quatre dies. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I fins i tot he estat a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna_(Zaragoza)\">Luna<\/a> -que \u00e9s el m\u00e9s a prop que he estat del sat\u00e8l\u00b7lit-, una poblaci\u00f3 aragonesa de la comarca de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cinco_Villas_(Arag%C3%B3n)\">Las Cinco Villas<\/a>, on he menjat les millors migas de la meva vida i on la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a> tenia una especial brillantor c\u00f2mplice.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"p\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562932150338.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4967 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562932150338.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"200\" \/><\/a>Vint anys despr\u00e9s d\u2019aquella gesta que s\u2019apuntaven els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">Estats Units<\/a>, i que permetia a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Richard_Nixon\">Richard Nixon<\/a> una de les poques alegries del seu mandat, vaig descobrir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paul_Auster\">Paul Auster<\/a>. La seva novel\u00b7la <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_palacio_de_la_luna\">El Palau de la Lluna<\/a><\/em> \u00e9s una picada d\u2019ullet a les aventures de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Julio_Verne\">J. Verne<\/a>. La Lluna resulta el fil conductor d\u2019una hist\u00f2ria sobre el dest\u00ed. En realitat, el <em>Palau de la Lluna<\/em> \u00e9s el nom d\u2019un restaurant xin\u00e8s de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nueva_York\">Nova York<\/a> i l\u2019obra transcorre en paisatges de l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Viejo_Oeste\">\u2019 Oest americ\u00e0<\/a> perfectament lunars. Ho havia dit abans <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mark_Twain\">Mark Twain<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cTothom \u00e9s una lluna i t\u00e9 un costat fosc que no ensenya mai\u201d.\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935408350-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4966 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/1562935408350-1.jpg\" alt=\"\" width=\"473\" height=\"272\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">1. COM VA SUCCEIR TOT PLEGAT EN HAVER-SE SUPERAT LES HORES CR\u00cdTIQUES DE L&#8217;ALLUNATGE<\/span><\/h4>\n<div id=\"gdni-related-news\" class=\"related-news\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5 class=\"article-titol\"><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escotilla.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5110\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escotilla.jpeg\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"177\" \/><\/a>1.1. VINT-I-UNA HORES I TRENTA SIS MINUTS DECISIVES<\/span><\/h5>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">tripulaci\u00f3 de l&#8217;Apollo 11<\/a> va viatjar vuit dies per l&#8217;espai per passar menys d&#8217;un dia a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Exploraci%C3%B3_de_la_Lluna\">la lluna<\/a>. All\u00e0 van recollir mostres i van fer experiments, per\u00f2 sobretot van deixar clar que els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica\">Estats Units<\/a> havien guanyat la cursa espaial a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">Uni\u00f3 sovi\u00e8tica<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les paraules que va dir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a> quan va trepitjar<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\"> la Lluna<\/a> \u2013<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cun petit pas per a l\u2019home, un gran pas per a la humanitat\u201d<\/em><\/span>\u2013 s\u2019han convertit en una de les frases m\u00e9s c\u00e8lebres de la hist\u00f2ria. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, poques persones deuen recordar qu\u00e8 va dir vint minuts m\u00e9s tard el seu company <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Edwin\u00a0Buzz\u00a0Aldrin<\/a> quan es disposava a sortir del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">m\u00f2dul lunar Eagle<\/a> per seguir-lo: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cAra vull tornar enrere i tancar parcialment l\u2019escotilla. Estic assegurant que no es bloquegi quan jo surti.\u201d<\/em><\/span><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a>, rient, li va contestar que realment era una bona idea.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escotilla2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5111 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escotilla2.jpeg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"226\" \/><\/a>La missi\u00f3 podria haver acabat fatal si se\u2019ls hagu\u00e9s tancat l\u2019escotilla de la nau completament. Tot i que hi havia una maneta exterior per obrir-la des de fora, el canvi de pressions ho hauria fet complicat. Per sort, a l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">a Lluna<\/a> no hi ha atmosfera i cap cop de vent va jugar una mala passada als astronautes ni els va deixar bloquejats i perduts en la <em>\u201cmagn\u00edfica desolaci\u00f3\u201d<\/em> del paisatge lunar, tal com el va definir tot seguit <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>. Aix\u00ed doncs, l\u2019escotilla va quedar entreoberta, i 21 hores i 36 minuts despr\u00e9s d\u2019haver <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Allunatge\">allunat<\/a>, tots dos van poder tornar a pujar a<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B2dul_lunar_Apollo\"> l\u2019Eagle<\/a>.\u00a0<i>A posteriori<\/i>, van fer broma explicant que potser s\u2019haurien hagut d\u2019endur una rajola per travar la porta.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5112\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada.jpeg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"233\" \/><\/a>1.2. LA TRANSCRIPCI\u00d3 DE LA\u00a0 PARLA DELS ASTRONAUTES<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tota la transcripci\u00f3 del que van dir els astronautes \u2013inclosos els sarc\u00e0stics comentaris que feia el tercer home de la missi\u00f3, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Michael Collins<\/a>, que es va mantenir en \u00f2rbita al m\u00f2dul de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">comandament Columbia<\/a> esperant-los\u2013 es pot consultar al\u00a0<a title=\"https:\/\/history.nasa.gov\/afj\/\" href=\"https:\/\/history.nasa.gov\/afj\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">web hist\u00f2ric de la NASA,<\/a>\u00a0que recull el diari de vol de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">missi\u00f3 Apollo 11<\/a> amb talls de veu originals, enregistraments i tamb\u00e9 comentaris fets anys despr\u00e9s pels protagonistes. D\u2019aquesta missi\u00f3 \u00e8pica, recordem les fites m\u00e9s importants: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espectacle del llan\u00e7ament del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saturn_(fam%C3%ADlia_de_coets)\">coet Saturn <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El moment en qu\u00e8 una de les c\u00e0meres exteriors de l\u2019Eagle va enregistrar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">el descens per l\u2019escala de Neil Armstrong<\/a> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019instant just en qu\u00e8 va trepitjar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Exploraci%C3%B3n_de_la_Luna\">la superf\u00edcie de la Lluna<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5113 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada2.jpeg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"170\" \/><\/a>S\u2019ha calculat que sis-cents milions de persones ho van veure en directe per la televisi\u00f3, entre elles els espectador de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/RTVE\">RTVE<\/a>, amb un jove <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_Hermida\">Jes\u00fas Hermida<\/a> que mirava d\u2019explicar amb un to de veu de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NO-DO\">NODO<\/a> el que es veia a les pantalles: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cL\u2019home, l\u2019home diposita per primer cop el seu peu, el seu cos i amb ell tot all\u00f2 que l\u2019home t\u00e9 a sobre, el seu pensament, la seva \u00e0nima, el seu cor i tamb\u00e9 la seva ci\u00e8ncia, a la Lluna. Observin un primer pla d\u2019Armstrong al final de l\u2019escala de nou esglaons, a la seva esquena l\u2019emissora port\u00e0til de r\u00e0dio. Observin&#8230; per primer cop a la Lluna&#8230; ha sortit del disc el peu, el peu esquerre efectivament&#8230; Observin com Armstrong tempteja aqu\u00ed&#8230; mirin&#8230;. aqu\u00ed arriba, est\u00e0 d\u2019esquena, em sembla. No s\u00e9 quines han estat les primeres paraules, per\u00f2 sospito que han estat una lectura del seu programa.\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tv.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5114\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tv.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"187\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_Hermida\">Jes\u00fas Hermida<\/a> va recon\u00e8ixer despr\u00e9s que realment no s\u2019havia assabentat de la famosa frase d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> i que des de la petita sala de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Houston\">Houston<\/a> on mirava un monitor nom\u00e9s veia ombres en blanc i negre. Tot i aix\u00f2, va poder continuar narrant com el comandant es preparava per fer la primera caminada lunar, mentre milions d\u2019ulls es meravellaven davant les pantalles.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dosastronautas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5115 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dosastronautas.jpeg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"189\" \/><\/a>1.3. COMEN\u00c7A UNA NOVA ERA<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019ha de dir que el 1969 a l\u2019Estat espanyol nom\u00e9s hi havia uns tres milions de televisors i que la majoria es trobaven en llars benestants o en bars i restaurants. Mirar, a les quatre de la matinada d\u2019un dilluns, com l\u2019home arribava a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">la Lluna<\/a> no va ser prioritari per a moltes persones que s\u2019havien de llevar aviat per anar a treballar. Va ser amb el pas del temps quan es va prendre consci\u00e8ncia realment de la import\u00e0ncia d\u2019aquella transmissi\u00f3, que tamb\u00e9 va ser l\u2019arrencada de la televisi\u00f3 com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de masses.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Precisament, va ser un discurs televisat del president <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">John F. Kennedy<\/a> el 1961 el que va esperonar la carrera espacial, just despr\u00e9s que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a> pos\u00e9s el primer home \u2013l\u2019astronauta <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\">Iuri Gagarin<\/a>\u2013 en \u00f2rbita. En un motivador discurs que deixa els de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Donald_Trump\">Trump<\/a> a l\u2019altura del balboteig d\u2019un nad\u00f3, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">Kennedy<\/a> va apel\u00b7lar a l\u2019orgull nacional amb la famosa frase <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cno triem la Lluna perqu\u00e8 sigui f\u00e0cil, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil\u201d<\/em><\/span>. Tot i que en realitat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">Kennedy<\/a> no tenia gaire inter\u00e8s en l\u2019espai i l\u2019\u00fanica cosa que volia era superar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a>, les seves commovedores paraules es van traduir en un augment espectacular del pressupost que el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Congreso_de_los_Estados_Unidos\">Congr\u00e9s dels EEUU<\/a> va designar a la incipient <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> i en el desenvolupament del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">programa Apollo<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/bandera.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5116\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/bandera.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"224\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">Kennedy<\/a> no va arribar a veure la primera passejada lunar perqu\u00e8 va ser assassinat el 1963, per\u00f2 el 20 de juliol del 1969 una persona an\u00f2nima va deixar un ram de flors a la seva tomba amb la frase:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cSenyor president: l\u2019Eagle ha aterrat.\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00e8xit de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a> va ser la culminaci\u00f3 d\u2019aquell desig, que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">Kennedy<\/a> havia expressat vuit anys abans i que, no ho oblidem, va ser possible perqu\u00e8 els americans van comptar amb l\u2019ajuda dels cient\u00edfics alemanys que havien desenvolupat els mort\u00edfers coets de guerra per a<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adolf_Hitler\"> Hitler<\/a>. Preveient la fi del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nazisme\">r\u00e8gim nazi,<\/a> aquells cient\u00edfics encap\u00e7alats per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wernher_von_Braun\">Wernher von Braun<\/a> es van entregar a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica\">ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0<\/a> al final de la guerra i una d\u00e8cada despr\u00e9s van contribuir a posar en marxa la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carrera_espacial\">cursa espacial<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/images.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5117 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/images.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"187\" \/><\/a>1.4. SANS I ESTALVIS<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019objectiu principal del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo\">programa Apollo<\/a> era portar homes a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">la Lluna<\/a> i fer-los tornar a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">la Terra<\/a> de manera segura com a estrat\u00e8gia de propaganda pol\u00edtica. En aquella <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Missions_lunars\">primera missi\u00f3 tripulada<\/a>, els objectius cient\u00edfics quedaven en un segon terme i l\u2019\u00e8xit depenia simplement de comprovar que tot funcionava com estava previst. Tanmateix, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a> van dedicar tot el temps que van passar-hi a recollir mostres i a preparar experiments, aix\u00f2 s\u00ed, sense oblidar col\u00b7locar al terra pols\u00f3s la bandera de les barres i les estrelles per fer-ne fotos i enregistraments en v\u00eddeo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/reflejos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5118\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/reflejos.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"187\" \/><\/a>S\u2019ha de tenir en compte que abans de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">Apollo 11<\/a> ja s\u2019havien posat en \u00f2rbita lunar altres <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astronauta\">astronautes<\/a> i que tamb\u00e9 s\u2019havien assajat amb \u00e8xit les operacions de separaci\u00f3 i d\u2019acoblament dels m\u00f2duls lunar i de comandament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera part del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">viatge cap a la Lluna<\/a>, incl\u00f2s l\u2019enlairament del<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saturn_(fam%C3%ADlia_de_coets)\"> coet Saturn<\/a> des del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cabo_Ca%C3%B1averal\">cap Canaveral<\/a>, havia estat tan reeixida que no van ser necess\u00e0ries tres de les quatre correccions de traject\u00f2ria programades. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seguint el programa previst, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a> va entrar en l\u2019\u00f2rbita lunar tres dies despr\u00e9s del llan\u00e7ament. Fins aqu\u00ed l\u2019operaci\u00f3 semblava m\u00e9s o menys segura, per\u00f2, en canvi, el descens cap a la superf\u00edcie lunar era una tasca nova. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot s\u2019estava fent per primera vegada i els riscos eren enormes. Per aix\u00f2, quan l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_11\">\u2019Apollo 11<\/a> es va convertir en dues peces separades \u2013<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">el Columbia i l\u2019Eagle<\/a>\u2013 tothom estava nervi\u00f3s i expectant. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dia abans s\u2019havien retransm\u00e8s des de Houston les imatges televisives d\u2019Armstrong i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a> entrant per primera vegada al m\u00f2dul lunar i preparant-se per a l\u2019operaci\u00f3, mentre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Collins<\/a> es quedava al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B2dul_de_comandament_i_servei_Apollo\">m\u00f2dul de comandament<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquests enregistrament es veu els astronautes sumament concentrats, flotant per la falta de gravetat, per\u00f2 movent-se amb certa gr\u00e0cia en un entorn molt redu\u00eft, fent tot tipus de comprovacions. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb les dues naus ja separades, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">l\u2019Eagle<\/a> va comen\u00e7ar a davallar cap a<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Lluna\"> la Lluna<\/a> sense problemes, per\u00f2 quan faltaven nom\u00e9s set minuts per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Allunatge\">allunar<\/a> van saltar les alarmes de l\u2019ordinador de bord. Ning\u00fa semblava saber exactament qu\u00e8 significaven aquells <a href=\"https:\/\/www.investigacionyciencia.es\/blogs\/tecnologia\/35\/posts\/apollo-11-y-las-alarmas-1201-y-1202-12259\">dos codis d&#8217;alarma: <\/a><\/strong><strong>el 1201 i el 1202.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/aatronauta1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5119 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/aatronauta1.jpeg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"204\" \/><\/a>Al final va resultar que advertien de l\u2019exc\u00e9s de dades que estava rebent la computadora. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El responsable va ser <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>, que havia deixat enc\u00e8s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transbordador_espacial_Columbia\">el radar de la posici\u00f3 del Columbia<\/a> \u2013en \u00f2rbita a 110 km de la superf\u00edcie\u2013 tot i que durant l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Allunatge\">\u2019allunatge<\/a> nom\u00e9s necessitava el radar de descens.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a> ho havia fet per estar preparat en cas que s\u2019hagu\u00e9s d\u2019avortar la missi\u00f3 i fos necessari tornar r\u00e0pidament amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">l\u2019Eagle<\/a> cap al m\u00f2dul de comandament, per\u00f2 l\u2019ordinador no va entendre que hi hagu\u00e9s dos radars encesos al mateix temps i per aix\u00f2 va saltar l\u2019alarma. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El jove enginyer que des de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Houston\">Houston\u00a0<\/a>controlava els sistemes de seguiment i guiatge de les naus \u2013<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Steve_Bales\">Steven Bales<\/a>, de nom\u00e9s 26 anys\u2013 va decidir en pocs segons que el tema no era prou seri\u00f3s per avortar la missi\u00f3, tot i la urg\u00e8ncia que es detecta clarament en les veus dels astronautes i del control a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Houston\">Houston<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/astronauta2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5120\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/astronauta2.jpeg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"188\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.sc.ehu.es\/sbweb\/fisica\/dinamica\/cohete\/cohete.html\">El descens de l\u2019Eagle<\/a> va continuar per\u00f2 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a> havien vist punts de refer\u00e8ncia a la superf\u00edcie lunar que els van fer pensar que s\u2019havien desviat, i efectivament des de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Houston\"> Houston<\/a> es va comprovar que la nau avan\u00e7ava m\u00e9s r\u00e0pid del previst. Per aix\u00f2 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va decidir llavors prendre el control manual de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">l\u2019Eagle<\/a> durant el tram final del descens, ja que el trajecte programat autom\u00e0ticament els duia cap a una zona on veien que hi havia massa roques.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Capficat amb el tema de les alarmes, buscant un bon lloc on allunar i patint pels nivells de combustible, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va maniobrar la nau tenint en compte la informaci\u00f3 sobre l\u2019altura que li anava llegint <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>. Va fer que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">l\u2019Eagle<\/a> davall\u00e9s verticalment sobre la superf\u00edcie controlant els moviments de translaci\u00f3, <em>\u201ccom si fos un helic\u00f2pter\u201d<\/em>, segons les seves pr\u00f2pies paraules. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El comandant, que era l\u2019\u00fanic dels tres astronautes que llavors estava <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monitoratge\">monitorat m\u00e8dicament<\/a>, va arribar a les 156 pulsacions per segon, i sempre va assegurar que aquell vol de descens va ser el moment m\u00e9s rellevant de la seva vida, fins i tot m\u00e9s que posar el peu sobre la Lluna.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/martranqui1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5121 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/martranqui1.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"246\" \/><\/a>Quan feia exactament 102 hores, 45 minuts i 40 segons que havien sortit disparats de la Terra, els sensors de la nau van detectar que eren a punt de tocar la superf\u00edcie lunar. I divuit segons m\u00e9s tard, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Alden_Armstrong\">Armstrong<\/a> va dir les paraules m\u00e0giques:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em> \u201cMotor apagat. Houston, aqu\u00ed base de la Tranquil\u00b7litat. L\u2019Eagle ha aterrat\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tranqui2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5122\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tranqui2.jpeg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"241\" \/><\/a>La resposta del responsable de les comunicacions, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Charles_M._Duke\">Charles Duke<\/a> -que despr\u00e9s tamb\u00e9 va anar a la lluna amb l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_16\">Apollo 16<\/a>-, va ser gr\u00e0fica:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cD&#8217;acord, Tranquil\u00b7litat. Ten\u00edeu un grapat de nois a punt de tornar-se de color blau. Ara respirem novament. Moltes gr\u00e0cies\u201d.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div id=\"gdni-related-news\" class=\"related-news\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houston-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5123 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houston-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"196\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.5. ANAR PER FEINA<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir de llavors, van dedicar sis hores a fer <a href=\"https:\/\/www.astroimatges.com\/viatge.html\">comprovacions i preparatius<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La versi\u00f3 oficial \u00e9s que ho volien tenir tot preparat per si s\u2019havien de tornar a enlairar en el cas que el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3dulo_lunar\">m\u00f2dul lunar<\/a> hagu\u00e9s patit algun dany. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019extraoficial \u00e9s que van esperar el moment de <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/dia-que-tele-arribar-Lluna_0_2273772642.html\">m\u00e0xima audi\u00e8ncia televisiva<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/entierra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5124\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/entierra.jpeg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"159\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div id=\"gdni-related-news\" class=\"related-news\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va sortir a l\u2019exterior gaireb\u00e9 a les 11 de la nit (hora de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Houston\">Houston<\/a>), quan aqu\u00ed ja eren les quatre de la matinada del dia 21. <\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a> el va seguir despr\u00e9s. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tan bon punt els dos astronautes van ser fora van anar per feina. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els diferents artefactes que van desplegar per fer experiments hi ha un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Laser_Ranging_Retro-Reflector\">l\u00e0ser que mesura la dist\u00e0ncia exacta de la Terra a la Lluna<\/a> i que encara funciona. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I van tenir temps per escoltar unes paraules del president <a href=\"https:\/\/www.delbitalbot.net\/paraules-en-la-lluna\/\">Richard Nixon,<\/a> que tamb\u00e9 van ser retransmeses per televisi\u00f3 i en les quals lloava la seva proesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/alegriamission.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5125 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/alegriamission.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"227\" \/><\/a>I despr\u00e9s de dues hores i mitja fent saltirons per la Lluna, van tornar dins la c\u00e0psula per intentar descansar. <a href=\"https:\/\/www.delbitalbot.net\/paraules-en-la-lluna\/\">El descans<\/a> es produ\u00ed en un petit habitacle de nom\u00e9s quatre metres c\u00fabics, van triar a sorts qui es podia estirar a terra i li va tocar a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>, que va aconseguir dormir dues hores. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va improvisar una mena d\u2019hamaca a sobre seu, per\u00f2 no va dormir gens.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/eagle.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5126\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/eagle.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"234\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap a les tres de la tarda del dia 21, l\u2019Eagle s\u2019enlairava i comen\u00e7ava un altre moment cr\u00edtic:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div id=\"gdni-related-news\" class=\"related-news\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.wikiwand.com\/ca\/Hist%C3%B2ria_del_vol_espacial\">L\u2019acoblament amb el Columbia<\/a>. Es va fer sense cap problema, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Collins<\/a> es va retrobar amb els seus companys i la nau es va dirigir cap a la Terra. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara podrien haver fallat un munt de coses, per\u00f2 tot va acabar b\u00e9 i la c\u00e0psula va caure a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Oc%C3%A9ano_Pac%C3%ADfico\">oce\u00e0 Pac\u00edfic<\/a> el 24 de juliol, 44 hores despr\u00e9s d\u2019haver deixat l\u2019\u00f2rbita lunar. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/ciencia\/fisica-espacio\/20190721\/463585743520\/llegada-hombre-luna-apollo-11-regreso-tierra.html\">Els tres homes van passar de ser astronautes a convertir-se en mites<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5127 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/petjada3.jpeg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"186\" \/><\/a>1.6. LA PETJADA DE LA HUMANITAT, PERMANENT A LA LLUNA<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les petjades que van deixar els astronautes a la Lluna s\u00f3n les obres humanes m\u00e9s perdurables que existeixen, m\u00e9s que qualsevol estructura de la Terra, ja que, a menys que hi caigui un meteorit a sobre, duraran milions d\u2019anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tresastronautes.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5128\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tresastronautes.jpeg\" alt=\"\" width=\"291\" height=\"151\" \/><\/a>1.7. TRES HOMES, TRES ESTILS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ser els primers homes a trepitjar la Lluna va marcar la vida de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a> i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Edwin,\u00a0<i>Buzz,\u00a0<\/i>Aldrin<\/a>, per\u00f2 de manera molt diferent:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a>, que segons la seva biografia autoritzada es considerava m\u00e9s un pilot que un astronauta, va abandonar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> el 1971 i va treballar com a professor d\u2019enginyeria. Va rebutjar la fama i gaireb\u00e9 no va fer aparicions ni declaracions p\u00fabliques durant la resta de la seva vida. Va morir el 2012 als 82 anys i va demanar ser incinerat perqu\u00e8 no volia que la seva tomba es convert\u00eds en un lloc d\u2019homenatge. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Aldrin<\/a>, per la seva banda, no va assumir b\u00e9 ser <em>\u201cel segon\u201d<\/em>. Va patir depressions i problemes d\u2019alcoholisme i tamb\u00e9 va deixar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> despr\u00e9s de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">missi\u00f3 Apollo 11<\/a>. El 1978, va tocar fons i des de llavors va comen\u00e7ar a refer la seva vida, que ha explicat en dues biografies. A difer\u00e8ncia d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong,<\/a> no li ha molestat mai ser el centre d\u2019atenci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Collins<\/a>, com a membre de la missi\u00f3 lunar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apol\u00b7lo 11<\/a>, va pilotar el m\u00f2dul de comandament <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transbordador_espacial_Columbia\">\u00abColumbia\u00bb<\/a><\/em>, mentre l&#8217;astronauta <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a>, comandant de la missi\u00f3, i el coronel de la For\u00e7a A\u00e8ria <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Edwin B. Aldrin<\/a>, realitzaven el primer <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Allunatge\">allunatge<\/a>. El seu important paper en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo\">missi\u00f3 Apol\u00b7lo<\/a> li\u00a0 va valer l&#8217;assoliment de diversos premis i reconeixements, destacant la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Medalla_Presidencial_de_la_Libertad\">Medalla Presidencial de la Llibertat el 1969<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5129 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"476\" height=\"320\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>2. LA LLUNA, UN NEGOCI ASTRON\u00d2MIC<\/strong><\/span>.<\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cinquanta anys despr\u00e9s de l&#8217;arribada dels primers astronautes a la lluna, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">NASA<\/a> planteja la missi\u00f3 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Artemisa\">ARTEMISA<\/a>: portar-hi una dona el 2024. Si la cursa espacial del segle passat es va fer per demostrar la supremacia militar, la d&#8217;aquest segle ser\u00e0 clarament per motius econ\u00f2mics.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 20 de juliol del 1969 (per a nosaltres ja era el 21) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a> es va convertir en la primera persona que trepitjava la Lluna. El 14 de desembre del 1972, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eugene_Cernan\">Eugene Cernan<\/a> va ser qui ho va fer per \u00faltim cop. Des de llavors no hi ha tornat ning\u00fa: en cinc d\u00e8cades no s\u2019ha pogut justificar l\u2019extraordin\u00e0ria despesa que suposa viatjar fins al nostre sat\u00e8l\u00b7lit&#8230;fins ara. A la primavera, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> va anunciar el seu nou <a href=\"https:\/\/www.rtve.es\/noticias\/20190715\/apolo-artemisa-programa-nasa-para-volver-pisar-luna-2024\/1965862.shtml\">programa ARTEMISA<\/a>, que vol portar-hi una dona el 2024. Al marge de les consideracions sobre la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere, qu\u00e8 ha canviat perqu\u00e8 la Lluna torni a estar en el punt de mira?<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5130\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-2.jpeg\" alt=\"\" width=\"285\" height=\"217\" \/><\/a>2.1. POT SER RENDIBLE LA LLUNA&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cA escala internacional, diverses ag\u00e8ncies espacials estan fent passes importants en l\u2019\u00e0mbit exploratori i de mineria. La Lluna cont\u00e9 metalls, terres rares i tamb\u00e9 aigua. Hi ha una cursa per accedir a les zones m\u00e9s interessants i esbrinar si l\u2019extracci\u00f3 seria rendible\u201d<\/em><\/span>, explica el professor i investigador <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Trigo_Rodr%C3%ADguez\">Josep Maria Trigo<\/a>, que pertany a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Espacials_de_Catalunya\">Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Espai<\/a> (organisme del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques) i a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Espacials_de_Catalunya\">Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/650px-Moon_landing_sites.svg_-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5131 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/650px-Moon_landing_sites.svg_-1.png\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"189\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A banda de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agencia_Espacial_Europea\">ESA<\/a> (Ag\u00e8ncia Europea de l\u2019Espai) i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agencia_Espacial_Federal_Rusa\">ROSCOSMOS<\/a> (R\u00fassia), les ag\u00e8ncies espacials xinesa i \u00edndia tamb\u00e9 estan competint en missions en diverses regions de la Lluna. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cI, no ens equivoquem, aquesta carrera \u00e9s un pas previ a la conquesta de Mart i dels asteroides que ens envolten, que tenen molt d\u2019inter\u00e8s des del punt de vista cient\u00edfic i tamb\u00e9 de la mineria espacial\u201d<\/em><\/span>, afegeix <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Trigo_Rodr%C3%ADguez\">JMTrigo<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta disciplina estudia com aprofitar els recursos que ofereix l\u2019espai, i es pot convertir en la <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Febre_d%27Or\">\u201cfebre de l\u2019or\u201d<\/a><\/em> d\u2019aquest segle XXI.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format10\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/meteorito.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5132\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/meteorito.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"212\" \/><\/a>2.2. MINERALOGIA LUNAR: POLS, METALLS I TERRES RARES<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els metalls que els humans hem estat utilitzant durant molt de temps, com el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferro\">ferro<\/a> i el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%ADquel\">n\u00edquel<\/a>, s\u00f3n prou abundants a la superf\u00edcie de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">la Terra<\/a> i en principi no s\u2019ha de patir per la seva disponibilitat. En canvi, altres materials que s\u2019han comen\u00e7at a fer servir amb l\u2019aparici\u00f3 de les noves tecnologies s\u00f3n molt m\u00e9s escassos, tot i que se sospita que poden ser abundats a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">la Lluna<\/a> o als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asteroide\">asteroides<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 \u00e9s a causa que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">la Terra<\/a> ha canviat molt\u00edssim des que es va crear. Ha patit el que s\u2019anomena <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Solidificaci%C3%B3n_y_segregaci%C3%B3n_fuera_de_equilibrio_(en_aleaciones)\">segregaci\u00f3 qu\u00edmica<\/a>, \u00e9s a dir -explicat d\u2019una manera molt planera- que els elements primigenis que la van formar van anar canviant fins a la configuraci\u00f3 de les capes terrestres que tots hem estudiat a l\u2019escola: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escor%C3%A7a_terrestre\">l\u2019escor\u00e7a<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mantell_terrestre\">el mantell<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_de_la_Terra\">el nucl<\/a>i.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El resultat \u00e9s que alguns materials no es troben ara f\u00e0cilment a la superf\u00edcie.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cHi ha una s\u00e8rie de metalls preciosos i de terres rares que es fan servir en l\u2019\u00e0mbit de la tecnologia que s\u00f3n molt peculiars. Les seves mines es troben en pa\u00efsos que no necess\u00e0riament han d\u2019estar disposats a compartir-los, de manera que poden ser font de conflicte\u201d<\/em><\/span>, afegeix <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_de_la_Terra\">JMTrigo<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/electronica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5133 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/electronica.jpeg\" alt=\"\" width=\"269\" height=\"269\" \/><\/a>El cas de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xina\">Xina<\/a> i les terres rares \u00e9s un exemple. El gegant asi\u00e0tic controla el 85% de la producci\u00f3 mundial de disset elements imprescindibles per poder fabricar des de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tel%C3%A8fon_m%C3%B2bil\">m\u00f2bils<\/a> fins a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ordinador\">ordinadors<\/a>, passant per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%A0ser\">l\u00e0sers<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Radiaci%C3%B3_X\">aparells de rajos X<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bater%C3%ADa_de_ion_de_litio\">bateries<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferrita_(imant)\">imants<\/a>, f<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fibra_%C3%B2ptica\">ibra \u00f2ptica<\/a> i altres. Aix\u00f2 li proporciona una influ\u00e8ncia massa important, que els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">Estats Units<\/a> evidentment no veuen amb bons ulls. I per aix\u00f2 miren ara cap a una altra banda, cap a l\u2019espai.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, tal com recorda l\u2019investigador del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Digital.CSIC\">CSIC<\/a>, si deixem<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\"> la Terra<\/a> i busquem m\u00e9s enll\u00e0 podem trobar asteroides -deixalles dels primers objectes que es van anar agregant per crear els planetes- on la diferenciaci\u00f3 que ha patit <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">la Terra<\/a> no s\u2019ha produ\u00eft mai, perqu\u00e8 mai han estat prou grans perqu\u00e8 aix\u00f2 pass\u00e9s. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cTots els elements de la taula peri\u00f2dica els pots trobar en cada tros de material. \u00c9s a dir que a la superf\u00edcie dels asteroides podem trobar elements que aqu\u00ed no trobar\u00edem mai\u201d<\/em><\/span>, indica <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Trigo_Rodr%C3%ADguez\">JM Trigo. <\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 \u00e9s important tornar a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">la Lluna<\/a>, per poder-hi establir petits punts d\u2019exploraci\u00f3 que obrin la porta a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Explotaci%C3%B3_minera_d%27asteroides\">mineria espacial<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format10\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/estacioespacial.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5134\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/estacioespacial.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"224\" \/><\/a>2.3. LA PORTA DE L\u2019ESPAI EST\u00c0 OBERTA&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deep_Space_Gateway\">Deep Space Gateway (DGS)<\/a> \u00e9s un projecte que estan impulsant conjuntament les ag\u00e8ncies que s\u00f3n s\u00f2cies a<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estaci%C3%B3n_Espacial_Internacional\"> l\u2019Estaci\u00f3 Espacial Internacional<\/a> (americans, russos, europeus, canadencs i japonesos) per crear una estaci\u00f3 semblant que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%93rbita_de_la_Luna\">orbiti la Lluna<\/a>. Quan es va anunciar, el 2017, l\u2019objectiu era construir-la el 2020, per\u00f2 tot indica que va amb retard. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De moment, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> ha fet una oferta a la ind\u00fastria nord-americana: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qui pugui enviar c\u00e0rrega fins a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Colonizaci%C3%B3n_de_la_Luna\">futura estaci\u00f3 luna<\/a>r podr\u00e0 signar un contracte per quinze anys i 7.000 milions de d\u00f2lars. Aix\u00f2 \u00e9s una mostra que la conquesta de l\u2019espai \u2013durant d\u00e8cades limitada als estats\u2013 cada cop t\u00e9 m\u00e9s participaci\u00f3 privada. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cas de l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Colonizaci%C3%B3n_de_la_Luna\">a Lluna,<\/a> un altre reclam potent \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Heli_3\">heli-3<\/a>, una possible font d\u2019energia que no es troba a l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">a Terra<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/astronautaespacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5135 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/astronautaespacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"260\" \/><\/a>\u201cTenim la tecnologia per aprofitar tots aquests recursos, per\u00f2 encara no la tenim per fer-ho de manera rendible\u201d<\/em><\/span>, indica Miquel Sureda que \u00e9s f\u00edsic, enginyer aeron\u00e0utic i professor de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_Polit%C3%A9cnica_de_Catalu%C3%B1a\">UPC<\/a> .<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sureda creu que encara falten uns quants anys perqu\u00e8 les<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Colonitzaci%C3%B3_de_la_Lluna\"> bases a la Lluna<\/a> siguin una realitat:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cS\u2019haurien pogut establir abans si s\u2019hagu\u00e9s continuat amb la in\u00e8rcia de la cursa espacial. Si el 1969 haguessin dit als astronautes de les missions Apol\u00b7lo que s\u2019aniria a Mart en la d\u00e8cada dels setanta ning\u00fa ho hauria dubtat. Era nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de voluntat i de trobar els recursos per fer-ho\u201d<\/span><\/em>, conclou.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/coet.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5136\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/coet.jpeg\" alt=\"\" width=\"214\" height=\"312\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4. EL PAPER DE LES EMPRESES PRIVADES EN LA CARRERA ESPACIAL<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les noves tecnologies han fet possible que fins i tot petites empreses i<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Empresa_emergente\"><i>start-ups<\/i><\/a>\u00a0puguin enviar minisat\u00e8l\u00b7lits a l\u2019espai. Ara b\u00e9, quan es tracta de projectes m\u00e9s ambiciosos s\u2019ha de parlar de tres grans empreses:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/SpaceX\">Space X<\/a>, la companyia d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Elon_Musk\">Elon Musk<\/a> i els seus potents <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Falcon_Heavy\">coets Falcon <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Boeing\">Boeing<\/a>, amb els<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atlas_V\"> coets Atla<\/a>s i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blue_Origin\">Blue Origin<\/a>, l\u2019empresa del fundador d\u2019Amazon, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jeff_Bezos\">Jeff Bezos<\/a>, que tamb\u00e9 fabrica <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vol_espacial_orbital\">coets suborbitals<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9, segons els experts, de moment l\u2019\u00fanic coet que podria tenir capacitat per fer possibles missions tripulades a a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">la Lluna<\/a> \u00e9s l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ori%C3%B3n_(nave_espacial)\">Orion<\/a>, que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> est\u00e0 desenvolupant juntament amb el vehicle de llan\u00e7ament <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orion_(nau_espacial)\">SLS<\/a>, derivat del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transbordador_STS\">transbordador espacial<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h1 class=\"article-titol\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolomision.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5137 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolomision.jpeg\" alt=\"\" width=\"479\" height=\"211\" \/><\/a><\/span><\/h1>\n<h4 class=\"article-titol\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">3. LES ALTRES MISSIONS PER A LA CONQUESTA DE L&#8217;ESPAI LLUNAR<\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En total dotze nord-americans van trepitjar la lluna en sis <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_missions_d%27exploraci%C3%B3_de_la_Lluna\">missions llunars<\/a>, per\u00f2 des del 1972 no hi ha tornat ning\u00fa<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">programa Apollo de la NASA<\/a> es va desenvolupar com una demostraci\u00f3 del poder econ\u00f2mic, tecnol\u00f2gic i pol\u00edtic davant de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a> en plena <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Freda\">guerra freda<\/a>, per\u00f2 no va comen\u00e7ar de zero: des d\u2019una d\u00e8cada abans ja es treballava en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Exploraci%C3%B3n_espacial\">conquesta de l\u2019espai<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/projectemercuri.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5138\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/projectemercuri.jpeg\" alt=\"\" width=\"245\" height=\"245\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els precedents van ser els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Mercury\">projectes Mercuri<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Gemini\">Gemini<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer es va crear el 1958, just despr\u00e9s que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a> llanc\u00e9s a l\u2019espai el primer sat\u00e8l\u00b7lit, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sputnik_1\"><i>Sputnik<\/i><\/a>. Els americans van decidir que si els sovi\u00e8tics eren capa\u00e7os d\u2019enviar un aparell a l\u2019espai, ells hi enviarien un home. La selecci\u00f3 dels sets primers astronautes es va fer entre pilots de proves militars experimentats i amb bones condicions f\u00edsiques. Tots eren <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cauc%C3%A1sico\">homes joves cauc\u00e0sics<\/a>, ben educats i amb somriures lluminosos que de seguida es van guanyar l\u2019afecte i l\u2019admiraci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/projectegemini.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5139 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/projectegemini.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"222\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el marc d\u2019aquest projecte es van fer deu llan\u00e7aments a l\u2019espai, i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_Glenn\">John Glenn<\/a> es va convertir en el primer nord-americ\u00e0 a situar-se en l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%93rbita_geoc%C3%A9ntrica\">\u00f2rbita terrestre<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Superada aquella primera fase, el 1962, es va anunciar el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Gemini\">projecte Gemini,<\/a> que no va resultar tan fam\u00f3s, per\u00f2 que va ser igualment important per poder arribar a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\"> Lluna<\/a>. Una de les novetats que incorporava eren les c\u00e0psules m\u00e9s grans, de manera que els astronautes que marxaven cap a l\u2019espai no anaven sols, sin\u00f3 per parelles. El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Gemini\">Gemini<\/a> va fer possible provar les passejades espacials fora de les c\u00e0psules i les maniobres d\u2019acoblament entre diferents naus.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"format10\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/amstrong.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5140\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/amstrong.jpeg\" alt=\"\" width=\"270\" height=\"217\" \/><\/a>3.1. EL PRIMER ENSURT D\u2019ARMSTRONG I DE DAVE SCOTT EN UNA C\u00c0PSULA ESPACIAL DEL \u00ab<em>PROJECTE G\u00c8MINIS\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En poc m\u00e9s de vint mesos es van llan\u00e7ar deu coets a l\u2019espai. En un d\u2019aquests coets viatjava per primera vegada el jove <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a>, que juntament amb el seu company <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dave_Scott\">Dave Scott<\/a> es va trobar en una situaci\u00f3 cr\u00edtica quan un dels motors va fallar i la nau va comen\u00e7ar a girar com una baldufa i va amena\u00e7ar de desintegrar-se contra l\u2019atmosfera. Afortunadament, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dave_Scott\">Scott<\/a> van ser capa\u00e7os de reconduir la situaci\u00f3 i la missi\u00f3 va acabar b\u00e9, encara que diverses hores abans del previst. S\u2019ha especulat que la sang freda que va mostrar el jove <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va ser un dels motius pels quals va ser triat per anar a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">la Lluna<\/a>. Per\u00f2 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>, que tenia diverses tripulacions treballant en torns i supl\u00e8ncies, sempre ha dit que simplement li va tocar a ell.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/scott.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5141 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/scott.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"173\" \/><\/a>En qualsevol cas, tots els astronautes que van participar en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Gemini\">projecte Gemini<\/a> van adquirir una experi\u00e8ncia indispensable per poder continuar despr\u00e9s en les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">missions Apollo<\/a>. Excepte dos d\u2019ells, que van morir d\u2019accident d\u2019aviaci\u00f3 quan es dirigien cap a les instal\u00b7lacions industrials on es fabricaven els coets, un fet que va suposar un cop dur\u00edssim per a la resta d\u2019homes de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, el trauma m\u00e9s gran encara havia d\u2019arribar. Va ser en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_1\">primera missi\u00f3 Apollo<\/a> tripulada, durant un exercici d\u2019entrenament a la plataforma de llan\u00e7ament, quan es va incendiar el m\u00f2dul de comandament on hi havia tres astronautes, que van morir carbonitzats. No se sap exactament qu\u00e8 va produir el foc, per\u00f2 l\u2019oxigen pressuritzat i una escotilla que no es va poder obrir van convertir el m\u00f2dul en una trampa mortal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo1-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5142\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo1-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"213\" \/><\/a>Aquest fet, com \u00e9s l\u00f2gic, va obligar a repassar les mesures de seguretat i a modificar el disseny de les naus. Per aix\u00f2 no hi ha cap altra missi\u00f3 tripulada entre l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_1\">Apollo 1<\/a> i l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_7\">\u2019Apollo 7<\/a> i la numeraci\u00f3 interm\u00e8dia es va utilitzar per a les proves \u2013per exemple enlairar el i enviar les primeres naus cap a la Lluna\u2013 que es van fer sense astronautes. Finalment, l\u201911 d\u2019octubre del 1968 es va llan\u00e7ar <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_7\">el primer coet amb tripulans, l&#8217;Apollo 7<\/a>, que va passar onze dies en \u00f2rbita terrestre i va provar el funcionament dels m\u00f2dul de comandament i del sistema de comunicacions. La missi\u00f3 va ser un \u00e8xit, els tres astronautes van tornar sans i estalvis i les proves van anar continuant fins que li va arribar el torn a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a> i es va decidir que tot estava preparat per poder allunar.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format10\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houstontenimproblema.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5143 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houstontenimproblema.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"219\" \/><\/a>3.2. UNA GREU ALERTA INESPERADA:\u00a0<em>\u00abHOUSTON, TENIM UN PROBLEMA\u00bb&#8230;!<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>U<\/em>n cop aconseguida aquella fita hist\u00f2rica, la cursa espacial va deixar de tenir sentit, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 encara es van fer sis <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">missions espacials<\/a> m\u00e9s i un total de dotze astronautes van acabar deixant les seves petjades sobre la pols lunar. Una pols semblant a la farina que embrutia els seus vestits espacials i que, un cop de tornada a l\u2019atmosfera del m\u00f2dul lunar, feia olor de p\u00f3lvora o de carb\u00f3 cremat, segons van explicar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una de les missions, per\u00f2, no va arribar a allunar com estava previst. Parlem, efectivament, de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_13\">Apollo 13<\/a>, i dels quatre dies que el m\u00f3n va estar patint per la superviv\u00e8ncia de la seva tripulaci\u00f3. Va ser l\u2019abril del 1970. El coet es va llan\u00e7ar el dia 11, i inicialment la missi\u00f3 va transc\u00f3rrer sense problemes, fins al punt que el control va arribar a comunicar als astronautes: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEstem avorrits fins a les ll\u00e0grimes, aqu\u00ed a baix.\u201d<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/rescate.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5144\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/rescate.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"223\" \/><\/a>Tot va canviar, per\u00f2, el tercer dia, quan la nau estava a 320.000 km de la Terra i una explosi\u00f3 en un dels dos tancs d\u2019oxigen del m\u00f2dul de servei va fer fallar diversos sistemes. Va ser llavors quan l\u2019astronauta <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jack_Swigert\">Jack Swigert<\/a> va pronunciar la famosa frase:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abHouston, tenim un problema\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta frase, curiosament, ha perdurat m\u00e9s en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva que les paraules d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> nou mesos abans:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>\u00abThat&#8217;s one small step for [a] man, one giant leap for mankind\u00bb<\/i><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abEs tracta d\u2019un petit pas per [a] l\u2019home, un salt gegant per a la humanitat\u00bb<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apollo13.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5146 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apollo13.jpeg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"235\" \/><\/a>Els astronautes i l\u2019equip de terra van haver d\u2019actuar amb molta pressi\u00f3 i buscar solucions imaginatives. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, els tres astronautes van deixar el m\u00f2dul de comandament danyat i es van traslladar al m\u00f2dul lunar, on malgrat totes les incomoditats i riscos -estava pensat per acollir dues persones durant dos dies, i no tres durant quatre dies- van haver de: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Treballar en un sistema alternatiu per evitar ofegar-se en el seu propi di\u00f2xid de carboni. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 van passar molt fred, perqu\u00e8 el sistema de calefacci\u00f3 havia fallat, i nom\u00e9s disposaven d\u2019una cinquena part de l\u2019aigua prevista. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Superat aix\u00f2, el problema m\u00e9s greu era aconseguir tornar a la Terra i entrar en l\u2019atmosfera sense patir danys: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer repte es va resoldre orbitant la Lluna i aprofitant la seva empenta de gravetat. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El segon, gr\u00e0cies a les mesures de seguretat implementades arran de l\u2019incendi de l\u2019Apollo 1, l<\/strong><strong style=\"text-align: justify;\">a situaci\u00f3 cr\u00edtica es va produir quan, ja a punt de la reentrada, la tripulaci\u00f3 va tornar al m\u00f2dul de comandament \u2013que en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s deia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Exploraci%C3%B3n_espacial\">Odyssey,<\/a> en una mena de premonici\u00f3 del que acabaria sent la missi\u00f3\u2013 i es va trobar que tots els panells estaven gla\u00e7ats. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Tot i aix\u00f2 van poder fer els c\u00e0lculs i les maniobres necess\u00e0ries i mentre l\u2019exterior de la c\u00e0psula cremava pel frec amb l\u2019atmosfera, a l\u2019interior literalment plovia perqu\u00e8 els gla\u00e7 es fonia. Afortunadament, l\u2019a\u00efllament del cablejat va fer que tot funcion\u00e9s correctament i no es va produir cap curtcircuit que podria haver tingut conseq\u00fc\u00e8ncies fatals. Els tres astronautes van amarar vius i en bon estat, per\u00f2 cap d\u2019ells va tornar mai m\u00e9s a l\u2019espai.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/misionesapolo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5147 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/misionesapolo.jpeg\" alt=\"\" width=\"466\" height=\"471\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LES MISSIONS APOLO<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/coetapolo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5148\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/coetapolo.jpeg\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"243\" \/><\/a>4.1. LA MISSI\u00d3 A\u00d1POLLO: ELS VOLS TRIPULATS \/ ELS VOLS NO TRIPULATS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0programa Apollo\u00a0fou un projecte\u00a0<a title=\"Astron\u00e0utica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astron%C3%A0utica\">espacial<\/a>\u00a0dels\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"EUA\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/EUA\">EUA<\/a>\u00a0desenvolupat durant els anys\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"D\u00e8cada de 1960\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8cada_de_1960\">1960<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"D\u00e8cada de 1970\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8cada_de_1970\">70<\/a>. Va culminar els dos projectes estatunidencs anteriors, el\u00a0<a title=\"Programa Mercury\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Mercury\">Programa Mercury<\/a>\u00a0i el\u00a0<a title=\"Programa Gemini\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Gemini\">Programa Gemini<\/a>. L&#8217;objectiu era col\u00b7locar un\u00a0<a title=\"\u00c9sser hum\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89sser_hum%C3%A0\">home<\/a>\u00a0sobre la superf\u00edcie de la\u00a0<a title=\"Lluna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>. El coet llan\u00e7ador fou l&#8217;immens\u00a0<a title=\"Saturn V\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saturn_V\">Saturn V<\/a>, que tenia una al\u00e7ada de 110\u00a0<a title=\"Metre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Metre\">metres<\/a>\u00a0i un pes de 2.000\u00a0<a title=\"Tona (unitat)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tona_(unitat)\">tones<\/a>. Els sis primers vols de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">Apollo<\/a> foren llan\u00e7aments de prova no tripulats.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Vols_tripulats\"><span class=\"toctext\"><strong>4.1.1. Vols tripulats<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_7\"><span class=\"tocnumber\">4.1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 7<\/span><\/a>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_8\"><span class=\"tocnumber\">4.1.2\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 8<\/span><\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_9\"><span class=\"tocnumber\">4.1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 9<\/span><\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_10\"><span class=\"tocnumber\">4.1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 10\u00a0<\/span><\/a>\/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_11\"><span class=\"tocnumber\">4.1.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 11\u00a0<\/span><\/a>\/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_12\"><span class=\"tocnumber\">4.1.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 12<\/span><\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_13\"><span class=\"tocnumber\">4.1.7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 13<\/span><\/a>\u00a0\/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_14\"><span class=\"tocnumber\">4.1.8.<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 14<\/span><\/a>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_15\"><span class=\"tocnumber\">4.1.9.<\/span><span class=\"toctext\">Apollo 15<\/span><\/a>\u00a0\/\u00a0<\/strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo#Apollo_16\"><strong><span class=\"tocnumber\">4.1.10.\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>Apollo 16<\/strong><\/span><\/a><strong>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_17\">4.1.11.Apollo 17<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vol_espacial_no_tripulat\"><strong>4.1.2. Vols no tripulats<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_1\">4.2.1. Apollo 1 \/ 4.<\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_2\">2.2. Apollo 2 \/ 4.\u00a0<\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_3\">2.3. Apollo 3 \/ 4.<\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_4\">2.4. Apollo 4 \/ 4.<\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_6\">2.5. Apollo 5 \/\u00a0<\/a><\/strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_6\"><strong>4.2.6. Apollo 6<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"bxslider-lightbox\" title=\"Margaret Hamilton, amb la pila de volums del software de les missions Apollo. NASA.\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/55\/alta\/780_0008_5855525_e0619020bf98eaeda5ff2bf12fff730a.jpg\" rel=\"grupfotos\" data-photo=\"true\" data-slideshow=\"true\" data-slideshow-auto=\"false\" data-slideshow-start=\"\" data-slideshow-stop=\"\" data-current=\"{current}\/{total}\" data-scale-photos=\"true\" data-max-height=\"90%\" data-max-width=\"90%\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright\" title=\"Margaret Hamilton, amb la pila de volums del software de les missions Apollo. NASA.\" src=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/55\/alta\/780_0008_5855525_e0619020bf98eaeda5ff2bf12fff730a.jpg\" width=\"331\" height=\"232\" data-width=\"800\" data-height=\"553\" data-gallery-source=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/55\/alta\/780_0008_5855525_e0619020bf98eaeda5ff2bf12fff730a.jpg\" \/><\/a><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\">4.2. MARGARET HAMILTON, UNA DONA QUE VA LIDERAR <em>\u00abL&#8217;EQUIP MIT\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/h4>\n<\/div>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les missions Apollo no haurien estat possibles sense <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Margaret_Hamilton_(cient%C3%ADfica)\">Margaret Hamilton<\/a>, una matem\u00e0tica que va liderar l\u2019equip del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Licencia_MIT\">MIT<\/a> encarregat de crear el\u00a0<i>software\u00a0<\/i>que necessitava la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>. Amb 33 anys, Hamilton va haver de competir en un entorn mascul\u00ed perqu\u00e8 la incipient enginyeria de\u00a0<i>software<\/i>\u00a0fos reconeguda. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEst\u00e0vem creant un camp nou, ning\u00fa ensenyava a programar. Quan no pod\u00edem trobar respostes, les hav\u00edem d\u2019inventar\u201d<\/em><\/span>, va dir en una entrevista a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/BBC\">BBC<\/a> fa tres anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"galeria-peca una-foto\">\n<div class=\"slick-list draggable\" tabindex=\"0\">\n<div class=\"slick-track\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/490px-Sally_Ride_in_1984.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4976 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/490px-Sally_Ride_in_1984.jpg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"279\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>4.3. LES DONES, APARTADES -EN GENERAL- DE LA CURSA ESPACIAL<\/strong><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mercury_13\">Mercury 13<\/a> va ser un programa privat dels anys seixanta que va seleccionar tretze dones aspirants a astronauta. Algunes candidates fins i tot tenien millors capacitats que els homes, per\u00f2 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> mai les va tenir en compte. La primera astronauta americana no va arribar fins al 1983: <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sally_Ride\">Sally Ride<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"galeria-peca una-foto\">\n<div class=\"slick-list draggable\" tabindex=\"0\">\n<div class=\"slick-track\">\n<p style=\"text-align: center;\">\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"text\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"bxslider-lightbox\" title=\"Von Braun, davant d'un coet Saturn. NASA.\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/50\/alta\/780_0008_5850076_e02687342c5d861d3b0ee13358d49210.jpg\" rel=\"grupfotos\" data-photo=\"true\" data-slideshow=\"true\" data-slideshow-auto=\"false\" data-slideshow-start=\"\" data-slideshow-stop=\"\" data-current=\"{current}\/{total}\" data-scale-photos=\"true\" data-max-height=\"90%\" data-max-width=\"90%\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright\" title=\"Von Braun, davant d'un coet Saturn. NASA.\" src=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/50\/alta\/780_0008_5850076_e02687342c5d861d3b0ee13358d49210.jpg\" width=\"237\" height=\"261\" data-width=\"800\" data-height=\"884\" data-gallery-source=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/50\/alta\/780_0008_5850076_e02687342c5d861d3b0ee13358d49210.jpg\" \/><\/a>4.4. EL PERSONATGE WERNHER VON BRAUN I ELS <em>\u00abCOETS SATURN\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cient\u00edfic alemany <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wernher_von_Braun\">Wernher von Braun<\/a> va ser el responsable de desenvolupar els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saturn_(fam%C3%ADlia_de_coets)\">coets Saturn<\/a> que van permetre anar a la Lluna. La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> va decidir amagar el seu passat nazi per una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019imatge. I ell sempre va dir que havia treballat per a Hitler sota amena\u00e7a de mort.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/conspiracio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5149\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/conspiracio.jpeg\" alt=\"\" width=\"236\" height=\"287\" \/><\/a>4.5. PER QU\u00c8 NO S&#8217;HI HA TORNAT A LA LLUNA&#8230;? TEORIES DE LA CONSPIRACI\u00d3 CONTRA ELS ALLUNATGES DEL <em>\u00abPROGRAMA APOLLO\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.5.1. Cancelaci\u00f3 de proyectes<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_17\">missi\u00f3 Apollo 17<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> va cancel\u00b7lar el programa lunar i es va concentrar en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Skylab\">projecte de l\u2019Skylab<\/a>, la primera estaci\u00f3 espacial nord-americana, on es van fer diversos experiments fins que el 1979 va caure a l\u2019oce\u00e0 Pac\u00edfic. La Lluna havia perdut inter\u00e8s pol\u00edtic i tamb\u00e9 cient\u00edfic, i els esfor\u00e7os de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> es van concentrar en el transbordador espacial, que finalment \u2013i despr\u00e9s dels tr\u00e0gics accidents del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transbordador_espacial_Challenger\">Challenger<\/a> i del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Accidente_del_transbordador_espacial_Columbia\">Columbia<\/a>\u2013 tamb\u00e9 es va deixar de banda. Tot plegat ha demostrat que portar persones m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019atmosfera terrestres \u00e9s extremadament car i arriscat. A la foto, un panorama captat durant la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_17\">missi\u00f3 Apollo 17<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<div><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/origenconspiracion.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5150 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/origenconspiracion.jpeg\" alt=\"\" width=\"235\" height=\"352\" \/><\/a>4.5.2. Arguments que pretenen demostrar que no s&#8217;ha arribat a la lluna<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"barra_meta\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"autor\" title=\"Ver todas las noticias de Jaime Rubio Hancock\" href=\"https:\/\/verne.elpais.com\/autor\/jaime_rubio_hancock\/a\/\">Jaime Rubio Hancock\u00a0 ens proporciona un article en qu\u00e8 mostra els arguments per no acceptar que s&#8217;ha arribat a la lluna<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHace 50 a\u00f1os que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a> se convirti\u00f3 en la primera persona en pisar la Luna, seguido de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Buzz Aldrin<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Apenas meses despu\u00e9s de este logro de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> ya se publicaban las primeras\u00a0<a href=\"https:\/\/www.smithsonianmag.com\/smithsonian-institution\/yes-united-states-certainly-did-land-humans-moon-180972161\/\">sospechas que apuntaban a un montaje:<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En 1974, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bill_Kaysing\">Bill Kaysing<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.smithsonianmag.com\/smithsonian-institution\/yes-united-states-certainly-did-land-humans-moon-180972161\/\">public\u00f3 el panfleto\u00a0<em>Nunca llegamos a la Luna,<\/em><\/a>\u00a0en el que ya se planteaban muchos de los argumentos conspiranoicos cl\u00e1sicos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En su libro\u00a0<em><a href=\"https:\/\/www.badastronomy.com\/index.html\">Bad Astronomy<\/a>,<\/em>\u00a0el astr\u00f3nomo <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Phil_Plait\">Philip Plait<\/a> resume la teor\u00eda: la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> descubri\u00f3 un error fatal en su cohete, as\u00ed que lo lanz\u00f3 sin tripulaci\u00f3n mientras envi\u00f3 a los astronautas a un plat\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nevada\">Nevada<\/a> para simular toda la misi\u00f3n espacial.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Como apunta\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/The_Washington_Post\">The Washington Post<\/a>,<\/em>\u00a0se trata de\u00a0<a href=\"https:\/\/www.washingtonpost.com\/news\/speaking-of-science\/wp\/2018\/07\/20\/why-do-people-believe-the-moon-landing-hoax-or-other-conspiracy-theories\/?utm_term=.0d6850ac852b\">una de las primeras teor\u00edas de la conspiraci\u00f3n<\/a>\u00a0que tuvo \u00e9xito entre los ciudadanos estadounidenses.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"newPosTeads\" data-google-query-id=\"COiegNiq7-MCFcY54Aod3qAFJw\">\n<div id=\"google_ads_iframe_7811748\/elpais_verne_web\/articulo\/mpu6_0__container__\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A pesar de que esas sospechas se han rebatido incontables veces, sigue habiendo webs, libros y art\u00edculos dedicados a defender la conspiraci\u00f3n. Y el asunto regresa de vez en cuando a los medios, como cuando el a\u00f1o pasado <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iker_Casillas\">Iker Casillas<\/a> public\u00f3 un tuit que cuestionaba la llegada a la Luna, provocando\u00a0<a href=\"https:\/\/twitter.com\/IkerCasillas\/status\/1021503503544594432\">miles de reacciones<\/a>, algunas sorprendentemente a favor.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<p dir=\"ltr\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/conspiracioncine.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5151\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/conspiracioncine.jpeg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"197\" \/><\/a>\u00bfEn qu\u00e9 se basan para decir que no hemos llegado a la Luna?<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uno de los elementos m\u00e1s curiosos de la teor\u00eda es que se basa, sobre todo, en las fotograf\u00edas publicadas por la propia <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>. Como escribe <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Phil_Plait\">Plait<\/a>, los conspiranoicos defienden que esta agencia\u00a0<a href=\"https:\/\/www.flickr.com\/photos\/projectapolloarchive\/\">ha publicado m\u00e1s de 14.000 fotos llenas de pruebas de su incompetencia<\/a>. Las principales dudas de los conspiranoicos se centran en cinco puntos, que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Phil_Plait\">Plait<\/a> rebate en su libro y que recordamos brevemente:<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">1. No hay estrellas en las fotos.<\/span>\u00a0Quienes defienden la conspiraci\u00f3n afirman que, mientras la superficie lunar y los trajes de astronautas reflejan la luz con mucha intensidad y se ven con claridad, las estrellas no se aprecian al fondo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En realidad, el tiempo de exposici\u00f3n de las fotos fue demasiado corto como para recoger con claridad la d\u00e9bil luz de las estrellas. Si se sube la exposici\u00f3n en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adobe_Photoshop\">Photoshop<\/a> de algunas de las fotos de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">la Luna<\/a> s\u00ed pueden verse. Ocurre lo mismo si hacemos fotos nocturnas de un paisaje muy brillante en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tierra\">la Tierra<\/a>, sin que nadie insin\u00fae que todo nuestro planeta es, tambi\u00e9n, un montaje de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">2. Hay demasiada radiaci\u00f3n en los cinturones de Van Allen como para que los astronautas sobrevivan al trayecto .<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.wwheaton.com\/waw\/mad\/mad19.html\">Estas dos zonas que est\u00e1n a 1.000 y 15.000 kil\u00f3metros de la Tierra se atraviesan en apenas una hora<\/a>\u00a0de camino a la Luna y el metal de la aeronave bloquea la mayor parte de la radiaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">3. No se levant\u00f3 polvo durante el alunizaje, que tampoco caus\u00f3 un cr\u00e1ter.\u00a0<\/span>Se trata de una capa de polvo de apenas mil\u00edmetros en un ambiente sin aire. <\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La velocidad del m\u00f3dulo lunar tampoco es la que se afirma, por lo que no levant\u00f3 tanto polvo ni se cre\u00f3 ning\u00fan cr\u00e1ter.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">4. La temperatura en la Luna puede llegar a los 120 grados y habr\u00eda matado a los astronautas.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No, si tenemos en cuenta que la misi\u00f3n se planific\u00f3 para que los astronautas llegaran a la superficie lunar durante una hora a la que la temperatura no era, ni mucho menos, tan alta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">5. Las sombras deber\u00edan ser totalmente negras, ya que el sol es la \u00fanica fuente de iluminaci\u00f3n.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Plait recuerda que hay otra fuente de luz: la propia Luna, cuya superficie es brillante y refleja la luz del Sol. Los trajes y el m\u00f3dulo lunar tambi\u00e9n reflejaban esta luz.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"sumario_1|video\" class=\"centro\">\n<div id=\"videonoticia\" class=\"media\">\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/arribadalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5152\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/arribadalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"200\" \/><\/a>4.5.3. Refutaci\u00f3 contra els arguments dels qui no creuen en l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"sumario-texto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, no hay mayor motivo para poner en duda toda esta supuesta conspiraci\u00f3n que pensar en la cantidad de gente implicada que habr\u00eda tenido que guardar silencio.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.theguardian.com\/science\/2009\/jul\/02\/apollo-11-back-up-team\">M\u00e1s de 400.000 personas trabajaron en el proyecto a lo largo de diez a\u00f1os<\/a>. Y se supone que nadie filtr\u00f3 pruebas ni confes\u00f3 nada a la prensa.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/wtergate.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5207 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/wtergate.jpeg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"298\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.5.3.1. Compar\u00e9moslo con la conspiraci\u00f3n del<\/span><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esc%C3%A1ndalo_Watergate\">Watergate<\/a>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hubo 69 personas implicadas, 48 de las cuales acabaron en la c\u00e1rcel. <\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La trama arranc\u00f3 en enero de 1972. En junio<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/W._Mark_Felt\">, Mark Felt<\/a>,\u00a0<em>Garganta Profunda<\/em>, ya se reuni\u00f3 con <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bob_Woodward\">Bob Woodward<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carl_Bernstein\">Carl Bernstein<\/a>, de\u00a0<em>The<\/em><em>Washington Post.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En 1974 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Richard_Nixon\">Nixon<\/a> dimiti\u00f3. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00bfC\u00f3mo es posible que nos hayan enga\u00f1ado con la llegada a la Luna durante 50 a\u00f1os y que una trama urdida por el c\u00edrculo cercano al presidente de Estados Unidos se desmoronara en cuesti\u00f3n de meses?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/refutacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5208\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/refutacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"213\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">4.5.3.2. Tanmateix, insistim en alguns arguments per refutar la teoria de la conspiraci\u00f3 contra els qui neguen l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">1. Que\u00a0no hi ha estrelles&#8230;?<\/span> \u00c9s una pura q\u00fcesti\u00f3 fotogr\u00e0fica, pel fet que la seva brillantor no \u00e9s prou forta perqu\u00e8 l&#8217;objectiu de la c\u00e0mera les capti sense una exposici\u00f3 prolongada<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">2. Els vestits dels astronautes eren molt reflectants.<\/span> Els objectius utilitzats i el fet que el vestit espacial que portaven Neil Armstrong i Buzz Aldrin fos molt reflectant explicarien, segons els experts, la\u00a0il\u00b7luminaci\u00f3 de les imatges, que alguns tamb\u00e9 troben sospitosa, o la\u00a0nitidesa d&#8217;alguns detalls\u00a0que hi surten.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">3. La q\u00fcesti\u00f3 de les ombres.<\/span><\/strong> <strong>Tamb\u00e9 hi ha una explicaci\u00f3 cient\u00edfica per les\u00a0ombres divergents.\u00a0Tot i que nom\u00e9s hi hagu\u00e9s una font de llum, el Sol, s&#8217;ha provat que factors com el terreny o la \u00a0des d&#8217;on es pren la fotografia tamb\u00e9 influeixen en qu\u00e8 les ombres no es vegin en paral\u00b7lel.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">4. El pret\u00e9s oneig de la bandera.<\/span> Pel qu\u00e8 fa a la\u00a0bandera que onejava, es convida als esc\u00e8ptics a no quedar-se amb una imatge est\u00e0tica, sin\u00f3 a observar durant uns minuts la filmaci\u00f3 perqu\u00e8 all\u00e0 es fa evident que no es mou.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">5. Per rebatre els que es malfien de la gesta lunar, tamb\u00e9 es presenten altres diverses proves com:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">Les roques i material geol\u00f2gic transportat a la Terra.<\/span> Una d&#8217;elles, s\u00f3n els quilos de\u00a0roques\u00a0que les sis expedicions del programa Apollo que van allunar van recollir. Roques amb caracter\u00edstiques mai vistes abans a la Terra i uns 500 milions d&#8217;anys m\u00e9s antigues que qualsevol pedra del planeta.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">El l\u00e0ser que es va instal\u00b7lar a la Llluna en funcionament constant.<\/span> Tamb\u00e9 hi ha els\u00a0retroreflectors\u00a0que es van instal\u00b7lar a la Lluna per mesurar la dist\u00e0ncia precisa entre aquest sat\u00e8l\u00b7lit i la Terra. La missi\u00f3 Apollo 12, a m\u00e9s, va tornar a casa amb\u00a0fragments de la sonda Surveyor 3, que s&#8217;havia posat sobre la Lluna el 1967.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">6. La vigil\u00e0ncia de la URSS.<\/span> Un altre argument a favor \u00e9s el fet que la\u00a0Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica don\u00e9s per bo l&#8217;allunatge. La rivalitat entre tots dos enemics fa dif\u00edcil pensar que Moscou don\u00e9s per bo un possible engany.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">7. Sobre el muntatge cinematogr\u00e0fic d&#8217;un un engany parcial.<\/span> Davant de tot aix\u00f2, hi ha un altre corrent que descarta l&#8217;engany total per\u00f2 parla de\u00a0muntatge\u00a0i diu que la mala qualitat de\u00a0comunicacions, fotografies i gravacions\u00a0va fer que es\u00a0falsifiquessin un cop retornats els astronautes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/parceleslunars.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5209 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/parceleslunars.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"168\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malgrat les opinions contr\u00e0ries sobre si el viatge lunar va ser una experi\u00e8ncia vertadera, el cert \u00e9s que alguns espavilats han trobat un negoci rod\u00f3 venent parcel\u00b7les a la Lluna:\u00a0<span style=\"color: #ff00ff;\"><em>\u00abVenda de superf\u00edcies de terra a la lluna\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<p dir=\"ltr\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/novamanaralalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5153 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/novamanaralalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.5.4. La conspiraci\u00f3n que nunca muere<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De todas formas, rebatir estas sospechas punto por punto sirve de poco porque siempre hay nuevas dudas en el banquillo. La l\u00f3gica conspiranoica no edifica un edificio argumental s\u00f3lido: le basta con buscar grietas en lo que llaman <em>\u201cla versi\u00f3n oficial\u201d<\/em>. Lanzan cientos de espaguetis a medio hervir con la esperanza de que alguno se quede pegado a la pared.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Eugenio Fern\u00e1ndez, f\u00edsico y autor de\u00a0<em><a href=\"https:\/\/www.laetoli.es\/vaya-timo\/44-la-conspiracion-lunar-vaya-timo-eugenio-fernandez-aguilar-9788492422142.html\">La conspiraci\u00f3n lunar, \u00a1vaya timo!<\/a>,<\/em>\u00a0nos recordaba que las explicaciones que refutan las sospechas de los conspiranoicos\u00a0<em><a href=\"https:\/\/verne.elpais.com\/verne\/2018\/07\/24\/articulo\/1532426552_135048.html\">\u201cson m\u00e1s complejas y requieren tiempo\u201d<\/a><\/em>. Es normal que no sepamos si la radiaci\u00f3n del espacio es o no peligrosa, o a qu\u00e9 velocidad iba el m\u00f3dulo lunar en el momento de tomar tierra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/montaje.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5154 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/montaje.jpeg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"190\" \/><\/a>A esto se une el\u00a0<a href=\"https:\/\/blogs.elpais.com\/verne\/2014\/09\/sesgos-cognitivos.html\">sesgo de confirmaci\u00f3n<\/a>, del que todos somos v\u00edctimas en ocasiones. Este sesgo nos lleva a estar atentos solo a los datos que apoyan nuestras ideas preconcebidas (no llegamos a la Luna), mientras que se ignoran todos los argumentos que las niegan o los que sustentan otras ideas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p dir=\"ltr\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Creer en teor\u00edas de la conspiraci\u00f3n tambi\u00e9n hace que nos sintamos bien: son historias que tienen coherencia interna y que\u00a0<a href=\"https:\/\/www.washingtonpost.com\/news\/speaking-of-science\/wp\/2018\/07\/20\/why-do-people-believe-the-moon-landing-hoax-or-other-conspiracy-theories\/?utm_term=.0d6850ac852b\">nos ayudan a comprender las cosas inesperadas o que nos producen temor<\/a>, motivo por el que tambi\u00e9n aparecen a menudo tras atentados terroristas. La creencia en estas teor\u00edas puede ayudar a superar el sentimiento de impotencia y de falta de control, como escriben los psiquiatras <a href=\"https:\/\/www.psychologytoday.com\/intl\/experts\/sara-gorman-phd-mph-and-jack-m-gorman-md\">Jack y Sara Gorman<\/a> en su libro\u00a0<em><a href=\"https:\/\/www.goodreads.com\/book\/show\/29587064-denying-to-the-grave\">Denying to the Grave<\/a>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/finsalallunaimesenlla.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5155 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/finsalallunaimesenlla.png\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"193\" \/><\/a>Eso no quita que los supuestos argumentos de los negacionistas sean en realidad bastante chapuceros. Como apunta <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Phil_Plait\">Plait<\/a> en su libro, si estuviera tan claro que todo se trata de un montaje tan burdo que se ve incluso una bandera mecida por el viento, \u00bfpor qu\u00e9 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">Uni\u00f3n Sovi\u00e9tica<\/a> no lo denunci\u00f3 hace 49 a\u00f1os en plena <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Fr%C3%ADa\">Guerra Fr\u00eda<\/a>? Quiz\u00e1s porque,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.bbvaopenmind.com\/en\/science\/scientific-insights\/why-we-know-the-lunar-missions-were-real\/\">como dijo el cosmonauta ruso Georgy Grechko<\/a>: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cCuando recib\u00edamos se\u00f1ales de la Luna, las recib\u00edamos de la Luna, no de Hollywood\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gterralluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5210 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gterralluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"510\" height=\"294\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">5. LA TERRA, EL PLANETA BLAU I LA LLUNA, EL SAT\u00c8L\u00b7LIT DE LA TERRA<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/planetablau.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5211\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/planetablau.jpeg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"233\" \/><\/a>5.1. LA TERRA, EL PLANETA BLAU<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0Terra\u00a0\u00e9s el tercer\u00a0<a title=\"Planeta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Planeta\">planeta<\/a>\u00a0en dist\u00e0ncia respecte al\u00a0<a title=\"Sol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sol\">Sol<\/a>, el m\u00e9s dens i el cinqu\u00e8 en mida dels vuit planetes del\u00a0<a title=\"Sistema solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_solar\">sistema solar<\/a>. \u00c9s tamb\u00e9 el m\u00e9s gran dels quatre\u00a0<a title=\"Planeta tel\u00b7l\u00faric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Planeta_tel%C2%B7l%C3%BAric\">planetes terrestres<\/a>\u00a0del sistema solar. De vegades s&#8217;anomena\u00a0<i>m\u00f3n<\/i>\u00a0o el planeta blau.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi habiten milions d&#8217;<a title=\"Esp\u00e8cie\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esp%C3%A8cie\">esp\u00e8cies<\/a>, inclosos els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Hum\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hum%C3%A0\">humans<\/a>; i \u00e9s l&#8217;\u00fanic\u00a0<a title=\"Astre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astre\">astre<\/a>\u00a0on se sap que hi ha\u00a0<a title=\"Vida\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vida\">vida<\/a>.\u00a0El planeta\u00a0<a title=\"Edat de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_de_la_Terra\">es va formar<\/a>\u00a0fa aproximadament 4.600 milions d&#8217;anys, i\u00a0<a title=\"Abiog\u00e8nesi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abiog%C3%A8nesi\">hi va apar\u00e8ixer vida<\/a>\u00a0al cap de 1.000 milions d&#8217;anys.<sup id=\"cite_ref-age_earth1_29-0\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#cite_note-age_earth1-29\">]<\/a><\/sup>\u00a0La\u00a0<a title=\"Biosfera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biosfera\">biosfera<\/a>de la Terra ha alternat significativament l&#8217;<a title=\"Atmosfera terrestre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atmosfera_terrestre\">atmosfera<\/a>\u00a0i altres condicions abi\u00f2tiques, permetent la proliferaci\u00f3 d&#8217;<a title=\"Organisme aer\u00f2bic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Organisme_aer%C3%B2bic\">organismes aer\u00f2bics<\/a>\u00a0i la formaci\u00f3 de la\u00a0<a title=\"Capa d'oz\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Capa_d%27oz%C3%B3\">capa d&#8217;oz\u00f3<\/a>\u00a0que, juntament amb el\u00a0<a title=\"Camp magn\u00e8tic terrestre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Camp_magn%C3%A8tic_terrestre\">camp magn\u00e8tic terrestre<\/a>, bloqueja la\u00a0<a title=\"Radiaci\u00f3 solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Radiaci%C3%B3_solar\">radiaci\u00f3 solar<\/a>\u00a0perjudicial.<sup id=\"cite_ref-Harrison_2002_30-0\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#cite_note-Harrison_2002-30\">[25]<\/a><\/sup>\u00a0Les\u00a0<a title=\"Geof\u00edsica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geof%C3%ADsica\">propietats f\u00edsiques de la Terra<\/a>, aix\u00ed com la seva hist\u00f2ria\u00a0<a title=\"Geologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geologia\">geol\u00f2gica<\/a>\u00a0i \u00f2rbita, han perm\u00e8s que la vida persisteixi durant aquest per\u00edode. S&#8217;espera que el planeta pugui tenir vida durant com a m\u00ednim 500 milions d&#8217;anys m\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escorc\u0327aterrestre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5212 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/escorc\u0327aterrestre.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"228\" \/><\/a>L&#8217;<a title=\"Escor\u00e7a terrestre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escor%C3%A7a_terrestre\">escor\u00e7a terrestre<\/a>\u00a0es divideix en diversos segments r\u00edgids, o\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Plaques tect\u00f2niques\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plaques_tect%C3%B2niques\">plaques tect\u00f2niques<\/a>, que es mouen per la superf\u00edcie al llarg de molts milions d&#8217;anys. Un 97,4% de la superf\u00edcie est\u00e0 coberta per oceans d&#8217;aigua salada, mentre que la resta consisteix en continents i illes que tenen llacs i altres fonts d&#8217;aigua que formen la\u00a0<a title=\"Hidrosfera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hidrosfera\">hidrosfera<\/a>. No se sap res de l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aigua l\u00edquida en equilibri, que \u00e9s necess\u00e0ria per a tota forma de vida coneguda, a la superf\u00edcie de cap altre planeta.\u00a0Els\u00a0<a title=\"Pol geogr\u00e0fic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pol_geogr%C3%A0fic\">pols<\/a>\u00a0estan coberts principalment de gel s\u00f2lid o\u00a0<a title=\"Banquisa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Banquisa\">banquises<\/a>.\u00a0<a title=\"Estructura interna de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estructura_interna_de_la_Terra\">L&#8217;interior del planeta<\/a>\u00a0roman actiu, amb una capa gruixuda d&#8217;un\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Mantell (geologia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mantell_(geologia)\">mantell<\/a>\u00a0relativament s\u00f2lid, i un\u00a0<a title=\"Nucli de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_de_la_Terra\">nucli<\/a>\u00a0format per dues parts: l&#8217;<a title=\"Nucli extern\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_extern\">extern<\/a>, que \u00e9s l\u00edquid i genera un camp magn\u00e8tic, i l&#8217;<a title=\"Nucli intern\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_intern\">intern<\/a>\u00a0de ferro s\u00f2lid.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Terra interacciona amb altres objectes de l&#8217;espai, especialment el Sol i la\u00a0<a title=\"Lluna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>. Actualment, la Terra completa una \u00f2rbita al voltant del Sol un cop cada 366,26 vegades que gira sobre el seu propi eix, que \u00e9s equivalent a 365,26\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Dia solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dia_solar\">dies solars<\/a>\u00a0o un\u00a0<a title=\"Any sideri\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Any_sideri\">any sideri<\/a>.\u00a0L&#8217;eix de rotaci\u00f3 de la Terra est\u00e0\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Obliq\u00fcitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Obliq%C3%BCitat\">inclinada<\/a>\u00a023,4\u00b0 respecte a la perpendicular del pla orbital, produint variacions estacionals a la superf\u00edcie del planeta amb un per\u00edode d&#8217;un any tropical (365,24 dies solars). L&#8217;\u00fanic\u00a0<a title=\"Sat\u00e8l\u00b7lit natural\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural\">sat\u00e8l\u00b7lit natural<\/a>\u00a0de la Terra, la Lluna, que va comen\u00e7ar a orbitar-la fa uns 4.530 milions d&#8217;anys, crea les\u00a0<a title=\"Marea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marea\">marees<\/a>, n&#8217;estabilitza la inclinaci\u00f3 axial i alenteix gradualment la rotaci\u00f3 del planeta. Fa entre 3.800 i 4.100 milions d&#8217;anys, nombrosos impactes d&#8217;<a title=\"Asteroide\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Asteroide\">asteroide<\/a>\u00a0durant el\u00a0<a title=\"Formaci\u00f3 i evoluci\u00f3 del sistema solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Formaci%C3%B3_i_evoluci%C3%B3_del_sistema_solar#Bombardeig_tard%C3%A0\">Gran Bombardeig Tard\u00e0<\/a>\u00a0van provocar canvis significatius a l&#8217;ambient de la superf\u00edcie.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/poblaciomundial.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5213\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/poblaciomundial.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"190\" \/><\/a>Tant els recursos\u00a0<a title=\"Mineral\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mineral\">minerals<\/a>\u00a0del planeta, com els productes de la\u00a0<a title=\"Biosfera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biosfera\">biosfera<\/a>, contribueixen recursos que s&#8217;utilitzen per alimentar la\u00a0<a title=\"Poblaci\u00f3 mundial\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poblaci%C3%B3_mundial\">poblaci\u00f3 mundial<\/a>. Aquests habitants s&#8217;agrupen en uns 200\u00a0<a title=\"Estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat\">estats<\/a>\u00a0independents, que interaccionen per mitj\u00e0 de diplom\u00e0cia, comer\u00e7 i accions militars. Les cultures humanes han desenvolupat visions molt diverses del planeta, incloent-hi personificacions com una de\u00eftat, una creen\u00e7a en una\u00a0<a title=\"Terra plana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra_plana\">Terra plana<\/a>\u00a0o\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Model geoc\u00e8ntric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Model_geoc%C3%A8ntric\">com al centre de l&#8217;univers<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Tanmateix, a l&#8217;hora d&#8217;estudiar la Terra, amb cert aprofundiment, ens cal contemplar els vessants seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Composici%C3%B3_i_estructura\"><span class=\"toctext\"><strong>5.1.1. La Composici\u00f3 i l&#8217;Estructura de la Terra:<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Forma\"><span class=\"toctext\">La seva forma<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Composici%C3%B3_qu%C3%ADmica\"><span class=\"toctext\">La composici\u00f3 qu\u00edmica de qu\u00e8 est\u00e0 dotada<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Estructura_interna\"><span class=\"toctext\">L&#8217;estructura interna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Escalfor\"><span class=\"tocnumber\">El seu estat d&#8217;escalfor<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Hidrosfera\"><span class=\"toctext\">L&#8217;hidrosfera<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Atmosfera\"><span class=\"toctext\">L&#8217;atmosfera<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#%C3%92rbita_i_rotaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">5.1.2. L&#8217;<\/span><span class=\"toctext\">\u00d2rbita terrestre i la seva Rotaci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Rotaci%C3%B3\"><span class=\"toctext\">La rotaci\u00f3 terrestre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#%C3%92rbita\"><span class=\"toctext\">L&#8217;\u00f2rbita terrestre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Inclinaci%C3%B3_de_l'eix_i_estacions\"><span class=\"tocnumber\">La\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Inclinaci\u00f3 de l&#8217;eix de la Terra i les quatre estacions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#La_Lluna\"><span class=\"tocnumber\">5.1.3, Les Relacions Terra-<\/span><span class=\"toctext\">Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Habitabilitat\"><span class=\"toctext\">5.1.4. L&#8217;Habitabilitat de la Terra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Biosfera\"><span class=\"tocnumber\">La B<\/span><span class=\"toctext\">iosfera terrestre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Recursos_naturals_i_%C3%BAs_de_la_terra\"><span class=\"tocnumber\">Els r<\/span><span class=\"toctext\">ecursos naturals de la Terra i la seva utilitzaci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Perills_naturals_i_ambientals\"><span class=\"tocnumber\">Els p<\/span><span class=\"toctext\">erills naturals i ambientals del Planeta blau<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Geografia_humana\"><span class=\"toctext\">La geografia humana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Origen\"><span class=\"tocnumber\">5.1.5. Sobre l&#8217;<\/span><span class=\"toctext\">Origen de la Terra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Punt_de_vista_cultural\"><span class=\"tocnumber\">5.1.6. Un\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Punt de vista cultural: les creences al llarg de la hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"toctext\">5.1.7. Vegeu tamb\u00e9 una tem\u00e0tica complement\u00e0ria exposada tot seguit i que en polsar el concepte s&#8217;obrir\u00e0 el seu contingut:<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Astronomia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astronomia\">Astronomia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Ubicaci\u00f3 de la terra en l'univers\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ubicaci%C3%B3_de_la_terra_en_l%27univers\">Ubicaci\u00f3 de la terra en l&#8217;univers<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Sistema Solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_Solar\">Sistema Solar<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Hist\u00f2ria de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_Terra\">Hist\u00f2ria de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Hist\u00f2ria de la Terra en un dia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_Terra_en_un_dia\">Hist\u00f2ria de la Terra en un dia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Futur de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Futur_de_la_Terra\">Futur de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Nucli de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nucli_de_la_Terra\">Nucli de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Tect\u00f2nica de plaques\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tect%C3%B2nica_de_plaques\">Tect\u00f2nica de plaques<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Geologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geologia\">Geologia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Geografia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geografia\">Geografia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Clima\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Clima\">Climes de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Poblaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poblaci%C3%B3\">Poblaci\u00f3 humana<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Dia de la Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dia_de_la_Terra\">Dia de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunasatelit.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5214\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunasatelit.jpeg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"225\" \/><\/a>5.2. LA LLUNA, EL SAT\u00c8L\u00b7LIT DE LA TERRA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0Lluna\u00a0\u00e9s l&#8217;\u00fanic\u00a0<a title=\"Sat\u00e8l\u00b7lit natural\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural\">sat\u00e8l\u00b7lit natural<\/a>\u00a0de la\u00a0<a title=\"Terra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>.\u00a0Encara que no \u00e9s el sat\u00e8l\u00b7lit m\u00e9s gran del\u00a0<a title=\"Sistema solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_solar\">sistema solar<\/a>, \u00e9s el m\u00e9s gran en proporci\u00f3 a la mida del cos que orbita (el seu\u00a0<a title=\"Primari (astronomia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primari_(astronomia)\">primari<\/a>)\u2009\u00a0i, despr\u00e9s del sat\u00e8l\u00b7lit de J\u00fapiter\u00a0<a title=\"Io (sat\u00e8l\u00b7lit)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Io_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)\">Io<\/a>, \u00e9s el segon sat\u00e8l\u00b7lit m\u00e9s\u00a0<a title=\"Densitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Densitat\">dens<\/a>\u00a0dels sat\u00e8l\u00b7lits dels quals se&#8217;n coneix la densitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Lluna es troba en\u00a0<a title=\"Rotaci\u00f3 s\u00edncrona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rotaci%C3%B3_s%C3%ADncrona\">rotaci\u00f3 s\u00edncrona<\/a>\u00a0amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva\u00a0<a title=\"Cara visible de la Lluna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cara_visible_de_la_Lluna\">cara visible<\/a>\u00a0marcada pels foscs\u00a0<a title=\"Mar lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_lunar\">mars<\/a>\u00a0volc\u00e0nics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l&#8217;escor\u00e7a i els prominents\u00a0<a title=\"Cr\u00e0ter d'impacte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%A0ter_d%27impacte\">cr\u00e0ters d&#8217;impacte<\/a>. \u00c9s l&#8217;objecte m\u00e9s\u00a0<a title=\"Lluminositat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluminositat\">llumin\u00f3s<\/a>\u00a0del cel despr\u00e9s del\u00a0<a title=\"Sol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sol\">Sol<\/a>. Encara que apareix com un cos d&#8217;un blanc molt brillant, la seva superf\u00edcie \u00e9s fosca i d&#8217;una reflect\u00e0ncia tan sols una mica superior a la de l&#8217;asfalt. La seva promin\u00e8ncia en el cel i el seu cicle regular de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Fases lunars\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fases_lunars\">fases<\/a>\u00a0l&#8217;han convertida, des de l&#8217;antiguitat, en una important influ\u00e8ncia cultural sobre el llenguatge, el\u00a0<a title=\"Calendari lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Calendari_lunar\">calendari<\/a>, l&#8217;art i la\u00a0<a title=\"Divinitat lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Divinitat_lunar\">mitologia<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La influ\u00e8ncia gravitat\u00f2ria de la Lluna produeix les\u00a0<a title=\"Marea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marea\">marees<\/a>\u00a0oce\u00e0niques i el\u00a0<a title=\"Acceleraci\u00f3 de marea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acceleraci%C3%B3_de_marea\">petit allargament<\/a>\u00a0del dia. La dist\u00e0ncia orbital actual del sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s, actualment, d&#8217;unes trenta vegades el di\u00e0metre terrestre, la qual cosa li confereix una\u00a0<a title=\"Di\u00e0metre angular\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Di%C3%A0metre_angular\">mida aparent<\/a>\u00a0al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gaireb\u00e9 completament de manera precisa durant un\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Eclipsi solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eclipsi_solar\">eclipsi solar<\/a>. La dist\u00e0ncia lineal de la Terra a la Lluna augmenta a l&#8217;actualitat a un ritme de 3,82\u00b10,07\u00a0cm per any.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/formaciolluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5215 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/formaciolluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"174\" \/><\/a>Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d&#8217;anys, no gaire m\u00e9s tard que la Terra. Encara que s&#8217;han proposat moltes hip\u00f2tesis pel que fa al seu origen, la teoria m\u00e9s acceptada a l&#8217;actualitat \u00e9s que la Lluna \u00e9s un producte de les restes d&#8217;un\u00a0<a title=\"Hip\u00f2tesi del gran impacte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B2tesi_del_gran_impacte\">impacte gegant\u00ed<\/a>\u00a0entre la Terra i un cos de la mida de\u00a0<a title=\"Mart (planeta)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart_(planeta)\">Mart<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Lluna \u00e9s l&#8217;\u00fanic\u00a0<a title=\"Objecte astron\u00f2mic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Objecte_astron%C3%B2mic\">cos celeste<\/a>, a part de la Terra, que\u00a0<a title=\"Allunatge\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Allunatge\">els humans han trepitjat <\/a><\/strong><strong>El\u00a0<a title=\"Programa Luna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Luna\">Programa Luna<\/a>\u00a0de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica\">Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a>\u00a0va ser el primer a arribar a la Lluna amb una\u00a0<a title=\"Nau espacial\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nau_espacial\">nau espacial<\/a>\u00a0no tripulada l&#8217;any 1959. D&#8217;altra banda, el\u00a0<a title=\"Programa Apollo\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo\">Programa Apollo<\/a>\u00a0de la\u00a0<a title=\"NASA\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>\u00a0dels\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estats Units\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units\">Estats Units<\/a>\u00a0ha estat l&#8217;\u00fanic que va aconseguir portar-hi missions tripulades, comen\u00e7ant per l&#8217;<i><a title=\"Apollo 8\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_8\">Apollo 8<\/a><\/i>\u00a0el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l&#8217;<i><a title=\"Apollo 11\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_11\">Apollo 11<\/a><\/i>. Aquestes missions van retornar amb m\u00e9s de 380\u00a0kg de\u00a0<a title=\"Roca lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roca_lunar\">roques lunars<\/a>, que van ser utilitzades per a comprendre millor l&#8217;origen del sat\u00e8l\u00b7lit, la formaci\u00f3 de la seva estructura interna i la seva\u00a0<a title=\"Geologia de la Lluna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geologia_de_la_Lluna\">hist\u00f2ria subseq\u00fcent<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la missi\u00f3\u00a0<i><a title=\"Apollo 17\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apollo_17\">Apollo 17<\/a><\/i>\u00a0del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Jap\u00f3, la Xina, l&#8217;\u00cdndia, els Estats Units i l&#8217;<a title=\"Ag\u00e8ncia Espacial Europea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ag%C3%A8ncia_Espacial_Europea\">Ag\u00e8ncia Espacial Europea<\/a>\u00a0han enviat naus en \u00f2rbita lunar que han contribu\u00eft a confirmar la descoberta de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Aigua lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aigua_lunar\">gel lunar<\/a>\u00a0en cr\u00e0ters permanentment a l&#8217;ombra als pols, i tamb\u00e9 confinat dins de la\u00a0<a title=\"Regolita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regolita\">regolita<\/a>\u00a0lunar. L&#8217;era post-Apollo tamb\u00e9 ha vist dues missions amb\u00a0<a title=\"Astrom\u00f2bil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astrom%C3%B2bil\">astrom\u00f2bils<\/a>: la missi\u00f3 sovi\u00e8tica final\u00a0<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Lunokhod\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lunokhod\">Lunokhod<\/a><\/i>\u00a0del 1973 i la missi\u00f3 xinesa\u00a0<i><a title=\"Chang'e 3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Chang%27e_3\">Chang&#8217;e 3<\/a><\/i>, la qual va desplegar el seu astrom\u00f2bil\u00a0<i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Yutu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Yutu\">Yutu<\/a><\/i>\u00a0el 14 de desembre del 2013.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5217\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-3.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"262\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finan\u00e7ades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gr\u00e0cies a l&#8217;empara del\u00a0<a title=\"Tractat de l'espai exterior\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_l%27espai_exterior\">tractat de l&#8217;espai exterior<\/a>, un indret lliure d&#8217;exploraci\u00f3 per a totes les nacions per a prop\u00f2sits pac\u00edfics.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Tanmateix, a l&#8217;hora d&#8217;estudiar la Terra, amb cert aprofundiment, ens cal contemplar els angles d&#8217;estudi seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Etimologia\"><span class=\"tocnumber\">5.2.1. L&#8217;<\/span><span class=\"toctext\">Etimologia de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Formaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">5.2.2. La\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Formaci\u00f3 de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Caracter%C3%ADstiques_f%C3%ADsiques\"><span class=\"tocnumber\">5.2.3. Les c<\/span><span class=\"toctext\">aracter\u00edstiques f\u00edsiques lunars<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Estructura_interna\"><span class=\"toctext\">L&#8217;Estructura interna de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Geologia_de_la_superf%C3%ADcie\"><span class=\"toctext\">La Geologia de la superf\u00edcie lunar<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Caracter%C3%ADstiques_volc%C3%A0niques\"><span class=\"toctext\">Les caracter\u00edstiques volc\u00e0niques de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Cr%C3%A0ters_d'impacte\"><span class=\"toctext\">Els Cr\u00e0ters lunars d&#8217;impacte<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Remolins_lunars\"><span class=\"toctext\">Els Remolins lunars<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Pres%C3%A8ncia_d'aigua\"><span class=\"toctext\">La pres\u00e8ncia d&#8217;aigua<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Camp_gravitatori\"><span class=\"toctext\">El Camp gravitator de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Camp_magn%C3%A8tic\"><span class=\"toctext\">El Camp magn\u00e8tic de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Atmosfera\"><span class=\"toctext\">L&#8217;Atmosfera de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Antiga_atmosfera_m%C3%A9s_gruixuda\"><span class=\"toctext\">L&#8217;antiga atmosfera m\u00e9s gruixuda<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Estacions\"><span class=\"toctext\">Les Estacions lunars<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Relaci%C3%B3_amb_la_Terra\"><span class=\"tocnumber\">5.2.4 La r<\/span><span class=\"toctext\">elaci\u00f3 de la Lluna amb la Terra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#%C3%92rbita\"><span class=\"toctext\">L&#8217;\u00d2rbita lunar<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Mida_relativa\"><span class=\"toctext\">La Mida-dist\u00e0ncia relativa entre la Terra i la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Aparen%C3%A7a_des_de_la_Terra\"><span class=\"toctext\">L&#8217;aparen\u00e7a de la Lluna des de la Terra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Efectes_sobre_la_marea\"><span class=\"toctext\">Els efectes de la Lluna sobre la marea de la Terra<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Eclipsis\"><span class=\"toctext\">Els Eclipsis lunars<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Observaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">5.2.,5. L&#8217;o<\/span><span class=\"toctext\">bservaci\u00f3 de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Observaci%C3%B3_a_ull_nu,_l'%C3%B2rbita_lunar_i_eclipsis\"><span class=\"toctext\">L&#8217;observaci\u00f3 a ull nu, l&#8217;\u00f2rbita lunar i els eclipsis<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Observaci%C3%B3_amb_telescopi,_mapes_lunars_i_viatge_espacial\"><span class=\"toctext\">L&#8217;observaci\u00f3 amb telescopi, mapes lunars i el\u00a0 viatge espacial<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Calendari\"><span class=\"toctext\">El Calendari o Llunari<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Estudi_i_exploraci%C3%B3_lunar\"><span class=\"tocnumber\">5.2.6. L&#8217;<\/span><span class=\"toctext\">Estudi i l&#8217;Exploraci\u00f3 lunar<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-26\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Primers_estudis\"><span class=\"toctext\">Els primers estudis sobre la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-27\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Exploraci%C3%B3_directa:_1959%E2%80%931976\"><span class=\"toctext\">L&#8217;Exploraci\u00f3 directa de la Lluna: 1959\u20131976<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-28\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Missions_sovi%C3%A8tiques\"><span class=\"toctext\">Les Missions sovi\u00e8tiques<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-29\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Missions_estatunidenques\"><span class=\"toctext\">Les Missions estatunidenques<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-30\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Era_actual:_1990%E2%80%93actualitat\"><span class=\"toctext\">L&#8217;Era actual: de 1990 fins a l&#8217;actualitat sobre la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Estatus_legal\"><span class=\"tocnumber\">5.2.7.<\/span><span class=\"toctext\">Estatus legal: de qui \u00e9s la Lluna&#8230;?<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#La_Lluna_a_la_cultura\"><span class=\"tocnumber\">5.2.8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">La Lluna a la cultura<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-33\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Mitologia_i_creences\"><span class=\"toctext\">Mitologia i creences sobre la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-34\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Cultura_i_creences_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\"><span class=\"toctext\">La Cultura i creences sobre la Lluna als Pa\u00efsos Catalans<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-35\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna#Simbolisme\"><span class=\"toctext\">El Simbolisme de la Lluna<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"toctext\">5.2.9. Vegeu tamb\u00e9 una tem\u00e0tica complement\u00e0ria exposada tot seguit i que en polsar el concepte s&#8217;obrir\u00e0 el seu contingut:<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Astronomia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astronomia\">Astronomia<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Sistema Solar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_Solar\">Sistema Solar<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h3><\/h3>\n<h3 id=\"titol-noticia\" class=\"entry-title h1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/guerrafreda2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5218 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/guerrafreda2.jpeg\" alt=\"\" width=\"466\" height=\"269\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">6. LA CONQUESTA ESPACIAL: LA PUGNA DIRECTA ENTRE L&#8217;URSS I ELS EUA EN PLENA GUERRA FREDA<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p class=\"subtitol-noticia\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Igylogo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5228\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Igylogo.jpg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"216\" \/><\/a>6.1. LA RIVALITAT ENTRE LES DUES GRANS POT\u00c8NCIES MUNDIALS (EEUU-URSS) VA ORIGINAR UNA D\u00c8CADA PLENA DE FITES AEROESPACIALS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La cursa espacial i l\u2019arribada de l\u2019home a la\u00a0Lluna\u00a0serien impossible d\u2019entendre sense el context pol\u00edtic de la segona meitat del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XX\">segle XX<\/a>, en el marc de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Fr%C3%ADa\">Guerra Freda\u00a0entre l\u2019URSS\u00a0i els\u00a0EUA.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La conquesta de l\u2019espai va ser el camp on les dues pot\u00e8ncies van combatre de manera directa. Les grans fites astron\u00e0utiques eren celebrades pels governs i la poblaci\u00f3 com a mostres de superioritat de cada model social i pol\u00edtic en contraposici\u00f3 al de l\u2019altre bloc.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Sputnik2_vsm.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5229 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Sputnik2_vsm.jpg\" alt=\"\" width=\"185\" height=\"294\" \/><\/a>El 4 d\u2019octubre de 1957 el sat\u00e8l\u00b7lit sovi\u00e8tic\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sputnik_1\">Sp\u00fatnik 1<\/a>\u00a0va girar al voltant de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a> a nou-cents quil\u00f2metres d\u2019al\u00e7ada. La vict\u00f2ria tecnol\u00f2gica va sacsejar els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a>, perqu\u00e8 una gran majoria de la poblaci\u00f3 donava per fet que eren superiors en tots els \u00e0mbits.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llavors comen\u00e7aria una d\u00e8cada trepidant, en qu\u00e8 la cursa espacial es convertiria en una\u00a0part important de la rivalitat cultural i tecnol\u00f2gica entre els dos pa\u00efsos, on perdre podia significar un cop tant al prestigi com al poder militar.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4><\/h4>\n<h5><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/520px-Explorer1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5230\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/520px-Explorer1.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"166\" \/><\/a>6.2. L\u2019URSS: VA UN PAS ENDAVANT<\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sputnik_1\">Sp\u00fatnik 1<\/a> era el primer sat\u00e8l\u00b7lit artificial de la hist\u00f2ria, llan\u00e7at en el marc de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A%C3%B1o_Geof%C3%ADsico_Internacional\">Any Geof\u00edsic Internacional<\/a>, una fita tecnol\u00f2gica que donava moral i esperances a un pa\u00eds que havia estat devastat per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_Guerra_Mundial\">Segona Guerra Mundial<\/a>. En canvi, era tot un cop per als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">Estats Units<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La seg\u00fcent fita arribaria nom\u00e9s dos mesos m\u00e9s tard, amb l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sputnik_2\">Sp\u00fatnik 2<\/a>, que duia el primer \u00e9sser viu a l\u2019espai, la gossa\u00a0Laika. Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> trigarien encara dos mesos m\u00e9s, amb l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Explorer_1\">Explorer I<\/a>\u00a0(31 de gener de 1958), tot despr\u00e9s d\u2019un primer frac\u00e0s que va causar temor respecte de la capacitat d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_militar_de_la_Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">armament sovi\u00e8tica<\/a> per a rec\u00f3rrer dist\u00e0ncies intercontinentals en comparaci\u00f3 a la seva.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/atmosfera.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5231 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/atmosfera.jpeg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"256\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els primers viatges van permetre aven\u00e7os cient\u00edfics importants com:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Determinar la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atm%C3%B3sfera_terrestre\"> densitat de l\u2019atmosfera<\/a> superior o <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Descobrir el cintur\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cinturones_de_Van_Allen\">radiaci\u00f3 de Van Allen<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 poc despr\u00e9s els sat\u00e8l\u00b7lits ja podien espiar pa\u00efsos estrangers, amb c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques i senyals de radar, mentre les fites espacials servien de propaganda pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 29 de juliol de 1958 es va signar la creaci\u00f3 de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>\u00a0(la\u00a0<em>National Aeronautics and Space Administration<\/em>) amb l\u2019objectiu de competir directament amb els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">sovi\u00e8tics<\/a> i demostrar que la tecnologia dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> no era pas inferior.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gasgfarin.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5232\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/gasgfarin.jpeg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"275\" \/><\/a>El 1960, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a> els va tornar a avan\u00e7ar quan les gosses\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Perros_del_programa_espacial_sovi%C3%A9tico\">Belka\u00a0i\u00a0Strelka<\/a>\u00a0van orbitar la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\"> Terra<\/a> i van tornar amb \u00e8xit. M\u00e9s endavant es va assolir una de les grans fites, una vict\u00f2ria sovi\u00e8tica amb tots els ets i els uts, quan el pilot militar\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\">Iuri Gagarin\u00a0<\/a>va orbitar al voltant de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>\u00a0el 12 d\u2019abril de 1961. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kremlin_de_Mosc%C3%BA\">Kremlin<\/a> tenia un avantatge ben clar en la cursa espacial.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/rebuda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5234 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/rebuda.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"220\" \/><\/a>Vet aqu\u00ed la rebuda de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\"> Iuri Gagarin<\/a> el 1961 a<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Budapest\"> Budapest<\/a> (Hongria)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> farien un vol suborbital un mes despr\u00e9s i no seria fins al 20 de febrer de 1962 que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_Glen\">John\u00a0Glenn<\/a>\u00a0igualaria la gesta de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\">Iuri Gagarin<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest temps, els sovi\u00e8tics ja havien fet quaranta-vuit vols espacials tripulats i, entre m\u00e9s, van aconseguir crear el primer passeig espacial i enviar per primera vegada una dona fora de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Valentina_Tereshkova\">Valentina Tereixkova<\/a>. Aix\u00f2 li va permetre de fer propaganda que, sota\u00a0el comunisme, les dones eren tractades igual que els homes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/kenedy.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5235\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/kenedy.jpeg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"186\" \/><\/a><strong>6.3. UNA Q\u00dcESTI\u00d3 D&#8217;ESTAT PER ALS ESTATS UNITS D&#8217;AM\u00c8RICA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un moment en el qual els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> anaven clarament per darrere de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a>, el president <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_F._Kennedy\">John Fitzgerald Kennedy<\/a>, en un discurs a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_Rice\">Universitat Rice de Houston<\/a>, el 25 de maig de 1961, va posar com a gran objectiu nacional que l\u2019home arrib\u00e9s a la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\"> Lluna<\/a> i en torn\u00e9s abans no s\u2019acab\u00e9s la d\u00e8cada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/indexeconomic.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5236 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/indexeconomic.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"143\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquell moment:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pressupost espacial va augmentar un 89%. Gr\u00e0fica del percentatge del pressupost dels EUA dedicat anualment a la cursa espacial en aquells moments de reviscolan\u00e7a.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va comen\u00e7ar un projecte, encap\u00e7alat per\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wernher_von_Braun\">Wernher\u00a0von\u00a0Braun,<\/a> el principal dissenyador espacial de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alemania_nazi\">Alemanya nazi<\/a>, que va cooperar amb la for\u00e7a a\u00e8ria americana en canvi de l\u2019exempci\u00f3 de ser jutjat per crims que inclo\u00efen les morts causades pels seus projectes i haver fet servir m\u00e0 d\u2019obra esclava.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/guerra-freda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5237\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/guerra-freda.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els esdeveniments en els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> feien cada vegada m\u00e9s necessari un triomf sobre l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a>. Era una d\u00e8cada turbulenta marcada per:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El desastre de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Invasi%C3%B3n_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos\">Invasi\u00f3 de la Badia de Cochinos <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Assassinat_de_John_F._Kennedy\">assassinat de Kennedy<\/a> i els de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Malcolm_X\">Malcom X<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Martin_Luther_King\">Martin Luther King <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les protestes per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Vietnam\">guerra del Vietnam<\/a> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sorgiment del<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Contracultura\"> moviment contracultural<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acoplament-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5239 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/acoplament-1.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"169\" \/><\/a>A mesura que guanyava import\u00e0ncia la cursa espacial, l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica va anar virant, i una majoria de la poblaci\u00f3 donava suport al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apollo\">projecte Apollo<\/a> a mitjan d\u00e8cada, malgrat el cost tan elevat. El 1967, unes 400.000 persones treballaven per algun aspecte del programa, fos per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> o una empresa subcontractada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La inversi\u00f3 espacial va arribar a gaireb\u00e9 el 5% de tot el pressupost del govern dels<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\"> Estats Units<\/a> (actualment \u00e9s del 0,47%). En total, en la cursa espacial fins a l\u2019arribada de l\u2019home a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> s\u2019hi van gastar prop de 35.000 milions de d\u00f2lars; <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, el de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a><a href=\"https:\/\/www.historyshotsinfoart.com\/space\/backstory.cfm\" rel=\"nofollow\">es calcula<\/a>\u00a0que era molt inferior, entre 4.800 i 10.100 milions.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Put_k_zvezdam_prokladyvayut_kommunisty_blok_1964-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5243\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Put_k_zvezdam_prokladyvayut_kommunisty_blok_1964-1.jpg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"233\" \/><\/a><strong>6.4. L\u2019URSS TOCA LA LLUNA, PER\u00d2 ELS ESTATS UNITS D&#8217;AM\u00c8RICA LA TREPITGEN<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1959, una d\u00e8cada abans de l\u2019arribada de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a>,\u00a0la nau sovi\u00e8tica\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna_2\">Luna 2<\/a> ja hi havia impactat. La seg\u00fcent, la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna_3\">Luna 3<\/a>, en el segon aniversari de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sputnik_1\">Sp\u00fatnik 1<\/a>, va orbitar l\u2019altre costat, el fosc, i en va mostrar les primeres imatges, perqu\u00e8 abans no l\u2019havia vist mai ning\u00fa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna_9\">Luna 9<\/a>, el 1966, hi va allunar\u00a0de manera suau i durant tres dies en va mostrar imatges de la superf\u00edcie. Aix\u00ed i tot, el programa es va truncar el 1966 arran de la inesperada mort, a cinquanta-nou anys, de l\u2019enginyer\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sergu%C3%A9i_Koroliov\">Serh\u00ed Koroliov<\/a>, el gran responsable del<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_espacial_de_la_Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\"> programa espacial sovi\u00e8tic<\/a>, que en va endarrerir el ritme d\u2019expansi\u00f3. A la situaci\u00f3, s\u2019hi afegiria la de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Yuri_Gagarin\">Iuri Gagarin<\/a> el 1968, un s\u00edmbol de l\u2019aero-n\u00e0utica sovi\u00e8tica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Mirdream_sts76.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5244 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Mirdream_sts76.jpg\" alt=\"\" width=\"268\" height=\"267\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a> preveia el primer allunatge entre els anys 1967 i 1968, per\u00f2 les etapes es van anar prolongant, amb errors:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer llan\u00e7ament del programa, el 21 de febrer de 1969, es va acabar amb una explosi\u00f3 al minut u de vol; <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El segon, el 3 de juliol el 1969, tretze dies abans del llan\u00e7ament de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a>, va ser un frac\u00e0s absolut que va destruir tot el complex i va endarrerir el programa uns quants anys.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/600px-Moon_gravity_acceleration_map_LGM2011.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5246\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/600px-Moon_gravity_acceleration_map_LGM2011.jpg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"172\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.5. ELS EEUU COMENCEN A ASSABORIR ELS PRIMERS \u00c8XITS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, els nord-americans van comen\u00e7ar a recollir els primers \u00e8xits:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gemini_8\">Gemini 8<\/a> va permetre per primera vegada de trobar-se en \u00f2rbita i acoblar-se amb la nau objectiu, i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 21 de desembre de 1968 l\u2019Apollo 8\u00a0va aconseguir, per primera vegada, prou pot\u00e8ncia per a escapar de la gravetat terrestre, entrar en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Camp_gravitatori_de_la_Lluna\">camp de gravetat de la Lluna<\/a> i tornar a entrar en el terrestre.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Apollo_4_Saturn_V_s67-50531.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5248 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Apollo_4_Saturn_V_s67-50531.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"283\" \/><\/a>Un punt clau. L\u2019avantatge ara ja era dels EUA.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_10\">Apollo 10<\/a>, el maig del 1969, ja va acabar a nom\u00e9s quinze quil\u00f2metres de la superf\u00edcie lunar i van prendre fotografies de possibles llocs on es podia allunar. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, el 16 de juliol, es va llan\u00e7ar la missi\u00f3<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a>del coet\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saturno_V\">Saturn V<\/a>, a m\u00e9s de cent metres d\u2019al\u00e7ada. L\u2019objectiu, la Lluna.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/440px-Apollo11-Launch-Tower-Camera.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5249\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/440px-Apollo11-Launch-Tower-Camera.jpg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"316\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tripulaci\u00f3 era\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buzz_Aldrin\">Edwin Aldrin<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Collins_(astronauta)\">Michael Collins<\/a>. El 20 de juliol el m\u00f2dul va allunar en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mare_Tranquillitatis\">Mar de la Tranquil\u00b7litat<\/a> i sis hores i mitja m\u00e9s tard <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Neil Armstrong<\/a> en trepitjava la superf\u00edcie:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong> \u201c<\/strong><\/em><\/span><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00c9s un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat\u201d<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/440px-Moon.Sea_of_Tranquillity.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5250 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/440px-Moon.Sea_of_Tranquillity.jpg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"216\" \/><\/a>Malgrat els anys de rivalitat, la sala de visualitzaci\u00f3 de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a><a href=\"https:\/\/www.historytoday.com\/archive\/soviet-union-first-moon\" rel=\"nofollow\">va esclatar<\/a>\u00a0en aplaudiments quan <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Neil_Armstrong\">Armstrong<\/a> va fer els primers passos. El cosmonauta\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aleks%C3%A9i_Le%C3%B3nov\">Alexei Leonov<\/a>\u00a0escriuria: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201cTothom es va oblidar que tots \u00e9rem ciutadans de diferents pa\u00efsos de la Terra. Aquest moment va unir realment la ra\u00e7a humana\u201d<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<h4><\/h4>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/520px-Skylab_and_Earth_Limb_-_GPN-2000-001055.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5251\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/520px-Skylab_and_Earth_Limb_-_GPN-2000-001055.jpg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"297\" \/><\/a><\/span><span style=\"color: #3366ff;\">6.6. EL FINAL DE LA CURSA ESPACIAL<\/span><\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de l\u2019allunatge de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">Apollo 11<\/a>, la cursa espacial es va alentir:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> van tornar cinc vegades m\u00e9s a la Lluna, la darrera el 1972, per\u00f2 ja no hi havia cap competici\u00f3 ni cap desafiament que fes rivalitzar les dues pot\u00e8ncies.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica\">URSS<\/a> va assolir nous \u00e8xits, com ara la creaci\u00f3 de la primera estaci\u00f3 espacial temporal de la hist\u00f2ria, el<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Soyuz_1\">\u00a0Soiuz 1<\/a>, que seria replicat pels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EUA<\/a> amb l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Skylab\">Skylab<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 la proesa de l\u2019arribada a la Lluna, hist\u00f2rica sense cap mena de dubte, juntament amb la propaganda, va ser considerada el punt culminat de la cursa espacial.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/catalunya1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5219 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/catalunya1.jpeg\" alt=\"\" width=\"510\" height=\"294\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. L&#8217;APORTACI\u00d3 CATALANA A LES MISSIONS ESPACIALS<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/joanoro.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5252\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/joanoro.jpeg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"298\" \/><\/a>7.1. JOAN OR\u00d3, INVESTIGADOR I DE L&#8217;EQUIP DE LA NASA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No es pot parlar de la contribuci\u00f3 catalana a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">conquesta de la Lluna<\/a> sense fer refer\u00e8ncia a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Or%C3%B3\">Joan Or\u00f3<\/a> (1923-2004), el lleidet\u00e0 que va passar de treballar a la fleca dels seus pares a desenvolupar una brillant carrera cient\u00edfica als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">EEUU<\/a>. Les seves investigacions en bioqu\u00edmica a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Houston\">Universitat de Houston<\/a> van fer que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;incorpor\u00e9s als equips que van preparar la recollida de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roca_lunar\">roques de la Lluna<\/a> durant les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">missions Apollo.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, posteriorment, tamb\u00e9 en la preparaci\u00f3 dels instrument que es van enviar en les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Viking\">sondes Viking<\/a> per investigar l&#8217;atmosfera i la superf\u00edcie de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart_(planeta)\">Mart<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Comet-Hale-Bopp-29-03-1997_hires_adj-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5254 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Comet-Hale-Bopp-29-03-1997_hires_adj-1.jpg\" alt=\"\" width=\"208\" height=\"267\" \/><\/a>Interessat sempre en el paper de la humanitat a l&#8217;univers, va ser un dels primers cient\u00edfics a estudiar: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Caldo_primigenio\">qu\u00edmica prebi\u00f2tica<\/a>, \u00e9s a dir, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Origen_de_la_vida\">or\u00edgens de la vida<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cometa\">cometes<\/a> com a responsables d&#8217;haver\u00a0 portat a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a> els compostos necessaris perqu\u00e8 hi aparaguessin les primeres . <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/premisnobel.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5255\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/premisnobel.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>Durant la seva dilatada carrera, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Or%C3%B3_i_Florensa\">Joan Or\u00f3<\/a> que va estar nominat diverses vegades al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Premio_Nobel\">Premi Nobel,<\/a> va ser assessor de diferents organismes nord-americans i internacionals vinculats a l&#8217;exploraci\u00f3 de l&#8217;espai.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/investigacioicienciacatalunya.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5256 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/investigacioicienciacatalunya.jpeg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"155\" \/><\/a>7.2. L&#8217;INSTITUT DE CI\u00c8NCIES DE L&#8217;ESPAI (UB) \/ L&#8217;INSTITUT DE CI\u00c8NCIES DEL COSMOS (UB) \/ EL CENTRE D&#8217;ESTUDIS I RECERCA DE L&#8217;ESPAI (UAB) \/ EL CENTRE D&#8217;AEON\u00c0UTICA I DE L&#8217;ESPAI (UPC)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Or%C3%B3_i_Florensa\">Joan Or\u00f3<\/a> no \u00e9s l&#8217;\u00fanica aportaci\u00f3 catalana a la investigaci\u00f3 i la recerca relacionada amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>. En l&#8217;actualitat la col\u00b7laboraci\u00f3 ve de la m\u00e0 de: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Espacials_de_Catalunya\">L&#8217;Institut de Ci\u00e8ncies de l&#8217;Espai (ICE-CSIC)<\/a> que est\u00e0 treballant en la viabilitat de la mineria espacial, que hauria d&#8217;comen\u00e7ar enviant sondes d&#8217;extracci\u00f3 a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luna\">Lluna<\/a> o als<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asteroide\"> asteroides<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/web\/ub\/es\/recerca_innovacio\/recerca_a_la_UB\/instituts\/institutspropis\/iccub.html\"><strong>L&#8217;Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos de la UB <\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona\">El Centre per als Estudis i la Recerca de l&#8217;Espai de la UAB<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Polit%C3%A8cnica_de_Catalunya\"><strong>El Centre d&#8217;Aeron\u00e0utica i de l&#8217;Espai de la UPC <\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot aquests centres formen <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Espacials_de_Catalunya\">l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Espacials de Catalunya<\/a>, un organisme que es va crear el 1996 amb l&#8217;objectiu d&#8217;impulsar la recerca espacial a casa nostra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Lunar_Ferroan_Anorthosite_60025.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5257\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/500px-Lunar_Ferroan_Anorthosite_60025.jpg\" alt=\"\" width=\"228\" height=\"259\" \/><\/a>Estudiar les possibilitats de la mineria espacial -que \u00e9s nom\u00e9s una part de les diferents l\u00ednies d&#8217;investigaci\u00f3 que t\u00e9 el centre abans esmentat- ha portat als membres de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Instituto_de_Ciencias_del_Espacio\"> l&#8217;ICE<\/a> a analitzar les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roca_lunar\">roques lunars<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abLa idea \u00e9s estudiar la composici\u00f3 de la Lluna i l&#8217;origen del meteorits que ens arriben des d&#8217;all\u00e0. Ens interessen molt determinats meteorits anomenats bretxes, que s\u00f3n una conseq\u00fc\u00e8ncia del continu impacte de meteoroides amb la superf\u00edcie lunar\u00bb<\/em><\/span>, <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>tal i com ho explica JM Trigo que \u00e9s l&#8217;investigador principal del <a href=\"https:\/\/www.iaa.csic.es\/cienciasplanetarias\/ieec.html\">Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ci\u00e8ncies Planet\u00e0ries de l&#8217;ICE.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estudiar aquests elements ajuda a con\u00e8ixer millor la superf\u00edcie de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>, que est\u00e0 coberta d&#8217;una pols molt fina que \u00e9s el resultat de l&#8217;enorme quantitat d&#8217;impactes que ha patit des de la seva formaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/meteorit.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5258\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/meteorit.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;estudi d&#8217;aquests impactes de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Meteoroide\">meteoroides<\/a> s&#8217;anomenen:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Meteoroide\">Meteoroides<\/a> quan s\u00f3n a l&#8217;espai i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Meteorito\">Meteorits<\/a> quan ja han caigut a la superf\u00edcie<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Aquesta investigaci\u00f3 ajuda a comprendre l&#8217;origen del flux de materials que arriben a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a> des de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>: es calcula que els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Meteorito_lunar\">meteorits lunars<\/a> passen uns 100.000 anys a l&#8217;espai abans d&#8217;entrar a l&#8217;atmosfera terrestre.<\/strong><\/span><\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De moment,, n&#8217;hi ha una cinquantena de localitzats i a difer\u00e8ncia de les mostres recollides per les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">missions Apollo<\/a> procedeixen de diferents parts de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>, de manera que ofereixen molta m\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/espai.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5260\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/espai.jpeg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"224\" \/><\/a>7.3. L&#8217;ESTUDI SOBRE PROPIETATS EXTRAORDIN\u00c0RIES DE DIVERSOS ELEMENTS DE LA NATURALESA: A L&#8217;ESPAI, A LA TERRA, A LA LLUNA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De tota manera la recerca de l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Espacials_de_Catalunya\">&#8216;ICE de Catalunya<\/a> no se centra nom\u00e9s en els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Meteorito_lunar\">meteorits lunars<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abTamb\u00e9 estem analitzant en primic\u00edcia meteorits que venen de totes les parts del sistema solar, i hem descobert que alguns tenen unes propietats catal\u00edtiques extraordin\u00e0ries\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/582px-Chondrite_meteorite_3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5261 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/582px-Chondrite_meteorite_3.jpg\" alt=\"\" width=\"226\" height=\"233\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, fa tres anys l&#8217;equip de JM Trigo publicava a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nature\">revista cient\u00edfica\u00a0<em>Nature<\/em><\/a> una descoberta important:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una classe de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Meteorit\">meteorits<\/a> coneguts com <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Condrita\">condrites carbon\u00e0cies<\/a> -que pertanyen a una col\u00b7leci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> i que tenen el seu origen en<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asteroide\"> asteroides<\/a> i possiblement tamb\u00e9 en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Formaci%C3%B3_i_evoluci%C3%B3_del_sistema_solar\">cometes anteriors a la formaci\u00f3 de la Terra<\/a>&#8211; poden catalitzar <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Compost_org%C3%A0nic\">compostos org\u00e0nics<\/a> si la seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Polvo_c%C3%B3smico\">pols<\/a> es barreja amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aigua\">aigua<\/a> i amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nitrogen\">compostos de nitr\u00f2gen<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Aquestes propietats s\u00f3n desconegudes en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roca\">roques terrestres<\/a>, de manera que els experiments realitzats avalen la hip\u00f2tesi que la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a> va rebre una mena d&#8217;adob exterior que va fer possible l&#8217;aparici\u00f3 de la vida. I aix\u00f2 podria haver passat tamb\u00e9 en altres indrets del nlostre sistema solar.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tornant a la Lluna, un altre projecte que es du a terme, en aquest cas a la <a href=\"https:\/\/www.uab.cat\/\">UAB<\/a>, \u00e9s la <a href=\"https:\/\/www.uab.cat\/web\/noticies\/detall-d-una-noticia\/s-inaugura-la-planta-pilot-melissa-1090226434100.html?noticiaid=1244097360312\">Planta Pilot Melisa<\/a><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/melissa.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5259\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/melissa.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"207\" \/><\/a>, un laboratori on es desenvolupen tecnologies per autobastir missions espacials. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest projecte, coordinat per l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agencia_Espacial_Europea\">Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA)<\/a>, hi participen investigadors de diversos pa\u00efsos, i de moment:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;ha aconseguit preservar el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ciclo_de_vida\">cicle de la vida<\/a> sense cap aportaci\u00f3 de l&#8217;exterior de quaranta rates de laboratori, que equivalen al consum d&#8217;oxigen d&#8217;una persona. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;objectiu \u00e9s idear un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exploraci%C3%B3_espacial\">ecosistema tancat<\/a> per a les missions espacials que no poden rebre ajuda de l&#8217;exterior, amb el reciclatge de l&#8217;orina, els residus org\u00e0nics i el CO2 producte de la respiraci\u00f3, i que proporcioni al mateix temps aigua, aliments i oxigen.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/missioeuropealluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5262\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/missioeuropealluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"188\" \/><\/a>7.4. CONTRIBUCI\u00d3 CATALANA A LA PRIMERA MISSI\u00d3 EUROPEA A LA LLUNA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, el 2004 un grup de la UPC va participar en la primera <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Exploraci%C3%B3n_de_la_Luna\">missi\u00f3 europea a la Lluna<\/a>. En concret,<a href=\"https:\/\/www.upc.edu\/es\/sala-de-prensa\/noticias\/investigadores-de-la-eseiaat-de-la-upc-participan-en-una-mision-espacial-para-estudiar-los-rayos-gigantes\"> investigadors del Grup de Mec\u00e0nica i Nanotecnologia de Materials d&#8217;Enginyeria de la UPC<\/a> van participar en el desenvolupament de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Espectroscopia_de_rayos_X\">espect\u00f2metre de raig X<\/a> que va viatjar en la sonda espacial<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/SMART-1\"> SMART-1<\/a>, una iniciativa de l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agencia_Espacial_Europea\">&#8216;ESA<\/a> per recollir dades sobre la superf\u00edcie lunar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;aparell va permetre investigar la composici\u00f3 qu\u00edmica de la superf\u00edcie de la Lluna, i va descobrir, per exemple, la pres\u00e8ncia de calci.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terralluna50anys.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5156 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terralluna50anys.jpeg\" alt=\"\" width=\"489\" height=\"308\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. DIVERSOS ARTICLES SOBRE LA CURSA ESPACIAL I L&#8217;ARRIBADA DE L&#8217;HOME A LA LLUNA AMB ALGUNS VIDEOS DEMOSTRATIUS<\/strong><\/span><\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/674ed029-cfaa-45c6-89bd-ca9a914ab36a.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5159 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/674ed029-cfaa-45c6-89bd-ca9a914ab36a.jpg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"388\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">8.1. LA TERRA, EL PLANETA BLAU\u00a0<\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">\/ LA LLUNA, <\/a><\/strong><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">SAT\u00c8L\u00b7LIT DE LA TERRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.rtve.es\/rtve\/20171019\/hombre-llego-luna\/1629424.shtml\">El 21 de Juliol de 1969, l&#8217;home va arribar a la Lluna.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/interactius.ara.cat\/primer-viatge-lluna-apollo-11\">Fins a la Lluna i m\u00e9s enll\u00e0. 50 anys del primer viatge a la Lluna en 25 xifres.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/astromallorca.org\/2019\/01\/11\/50-anys-de-larribada-de-lhome-a-la-lluna-19-01-19-4a-conferenciael-programa-apollo\/\">L&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna: Confer\u00e8ncia sobre el Programa Apollo<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/val.levante-emv.com\/sociedad\/2019\/07\/19\/llegamos-luna\/1902718.html\">Els mites i les faules de l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Programa_Apolo\">Les Missions del Programa\u00a0 Apollo<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolo_11\">L&#8217;Apollo 11<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>VilaWeb:<\/strong><\/em> <a href=\"https:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/jotajotai\/?p=287735\"><strong>(1) Aquell estiu, al Mar de la Tranquil\u00b7litat (Mig segle despr\u00e9s de l&#8217;Apollo 11)<\/strong><\/a>\u00a0 <strong><a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/lluna\/\">\/ (2) Diversos articles sobre la Lluna<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>EL PuntAvui+La Rep\u00fablica:\u00a0<\/em><a href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/societat\/article\/15-ciencia\/1633986-l-arribada-de-l-home-a-la-lluna-a-la-republica.html\">Dossier sobre l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna<\/a>\u00a0(Any II, n.60).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Diari de Girona:<\/em><a href=\"https:\/\/www.diaridegirona.cat\/opinio\/2019\/07\/23\/silenciosa-lluna\/993406.html\">Silenciosa Lluna.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El Periodico:<\/em><a href=\"https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/temas\/luna-23611\">\u00a0Homenatge en el 50\u00e8 aniversari de l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La Vanguardia:<\/em><\/strong> <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/ciencia\/20190716\/463423235616\/conquista-de-la-luna-la-vanguardia-prensa-estados-unidos-primer-hombre-en-la-luna.html\">(<strong>1) Aix\u00ed va viure l&#8217;aventura lunar fa 50 anys \/<\/strong><\/a><strong><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/ciencia\/20190714\/463451720691\/llegada-hombre-luna-20-julio-vanguardia.html\">(2) En la celebraci\u00f3 del 50\u00e8 aniversari de l&#8217;allunatge.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El Nacional.cat: <\/strong><\/em><a href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/societat\/50-anys-arribada-home-lluna_401530_102.html\"><strong>50 anys del gran pas a la Lluna<\/strong><\/a>\u00a0<strong><a href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/societat\/curiositats-arribada-home-lluna_401539_102.html\">\/ Dotze curiositats sobre l&#8217;arribada de l&#8217;home a la Lluna<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/3b58294d-b8c4-4da2-8dd2-5b81833a6ccf.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5160\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/3b58294d-b8c4-4da2-8dd2-5b81833a6ccf.jpg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"360\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/etiquetes\/la_setmana_llunatica_de_l-ara.html\">8.2. LA SETMANA LLUN\u00c0TICA DE L&#8217;<em>ARA<\/em>:<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/monica-planas_0_2274972569.html\">La distorsi\u00f3 del record<\/a>\u00a0<em>(M\u00f2nica Planas) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/dia-que-tele-arribar-Lluna_0_2273772642.html\">El dia que la tele va arribar a la Lluna<\/a>\u00a0<em>(Antoni Bassas)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/Antoni-Bassas-llista-coses-fer-acabat_0_2273172841.html\">La llista de coses per fer s&#8217;ha acabat<\/a>\u00a0<em>(Antonio Bassas) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/petit-pas-home-depressio_0_2273172683.html\">Un petit pas per un home i una depressi\u00f3 per un altre<\/a>\u00a0<em>(Toni Pou) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/invents-que-Lluna-deixat-herencia_0_2272572761.html\">Els invents que la lluna ens ha deixat en her\u00e8ncia<\/a>\u00a0<em>(Rafael Clemente) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/Negacionistes-altres-conspiranoics_0_2274372543.html\">Negacionistes i altres conspiranoics<\/a>\u00a0<em>(\u00c0lex Guti\u00e9rrez)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/Houston-problema_0_2271972806.html\">Houston, tenim un problema<\/a>\u00a0<em>(Rafael Clemente)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/llancament-Apollo-11-lluna-50-anys_0_2271372993.html\"> Vols reviure el llan\u00e7ament de l&#8217;Apolo 11 a la Lluna&#8230;? Avui \u00e9s el dia<\/a>\u00a0<em>(S.S. Barcelona) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/Ignicio-enlairem_0_2271372858.html\">Ignici\u00f3: 5,4,3,2,1,0&#8230;Ens enlairem<\/a>\u00a0<em>(Carlos P\u00e9rez Cruz)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/centre-mes-gran-coet-especial_0_2270772909.html\">El centre m\u00e9s gran per al coet m\u00e9s especial<\/a>\u00a0(<em>Rafael Clemente) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/cursa-espacial_0_2270172987.html\">La cursa espacial, 50 anys despr\u00e9s <\/a><em>(S.S. Barcelona) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/Eduardo-Garcia-Llama-progres-exploracio_0_2270172980.html\">Garc\u00eda Llama, f\u00edsic de la NASA: \u00abTot el progr\u00e9s hum\u00e0 s&#8217;ha produ\u00eft a trav\u00e9s de l&#8217;exploraci\u00f3\u00bb<\/a><\/em>\u00a0<em>(Toni Pou) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/Tornem-Lluna-anys-despres_0_2270172989.html\">Tornem a la lluna 50 anys despr\u00e9s<\/a>\u00a0<em>(S\u00f2nia S\u00e1nchez) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/odissea-lunar-marciana_0_2270172983.html\">2030, una Odissea lunar i marciana<\/a><\/em>\u00a0<\/strong><strong><em>Toni Pou)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/que-no-hi-tornat-encara_0_2270172981.html\">Per qu\u00e8 no s&#8217;ha tornat encara a la Lluna&#8230;?<\/a>\u00a0<em>(C. Enginyer) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.google.com\/search?ei=IYVRXcHeN_SZjLsPgp-ekAw&amp;q=ARA+Per+qu%C3%A8+hi+van+anar...%3F+Hi+ha+res+en+qu%C3%A8+hi+poguem+guanyar+als+soci%C3%A8tics...%3F&amp;oq=ARA+Per+qu%C3%A8+hi+van+anar...%3F+Hi+ha+res+en+qu%C3%A8+hi+poguem+guanyar+als+soci%C3%A8tics...%3F&amp;gs_l=psy-ab.3...18968.19920..20549...0.0..0.102.364.3j1......0....1..gws-wiz.......0i71.mkkJ4lvQ1EU&amp;ved=0ahUKEwiB88Kt0v3jAhX0DGMBHYKPB8IQ4dUDCAo&amp;uact=5\">Per qu\u00e8 hi van anar&#8230;? Hi ha res en qu\u00e8 hi poguem guanyar als sovi\u00e8tics&#8230;? <\/a><em>(Rafael Clemente) <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/ciencia\/arrels-militars-aventura-lunar_0_2269573103.html\">Les arrels militars de l&#8217;aventura lunar<\/a>\u00a0<em>(Rafael Clemente)<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5226 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna4.jpeg\" alt=\"\" width=\"268\" height=\"393\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">8.3. ALGUNS VIDEOS SOBRE LA CURSA ESPACIAL I L&#8217;ARRIBADA DE L&#8217;HOME A LA LLUNA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/FauZDhLEeJI\">La Terra, un planeta<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/9I_JK9cWzlE\">La Terra, des de l&#8217;espai<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-ocookie.com\/embed\/8e5tiFRprXI\">La Lluna, sat\u00e8l\u00b7lit de la Terra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/iaDqI405mss\">Formaci\u00f3 de la Terra i de la Lluna<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/AfQEeA844Gk\">Imatges reals de la Lluna<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/DqaNOm08A44\"><strong>Les missions Apolo<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/WuSubhxJMbw\">Viatge cap a la Lluna, enlairament, \u00f2rbites, allunatge<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/v5u9GU20hvE\">Retransmissi\u00f3 original de l&#8217;allunatge hum\u00e0 presentat perf la NASA<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/16AhQaStWxg\">Com va ser lel primer allunatge tripulat del 19 de juliol de 1969&#8230;?<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yypMu2uLSRY\">Els misteris de l&#8217;Apollo 11<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunadevlc.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5040 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunadevlc.png\" alt=\"\" width=\"481\" height=\"257\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">9. A LA LLUNA DE VAL\u00c9NCIA&#8230;!<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunav.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5037\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunav.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"252\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estar o viure a la Lluna de Val\u00e8ncia&#8230;!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tots sabem que quan una persona est\u00e0 distreta, absent en una conversa, badant, li diem que est\u00e0 a la lluna de Val\u00e8ncia. L&#8217;origen de l&#8217;expressi\u00f3 ens la porta:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.cossetania.com\/garbellada-de-refranys-150\">Josep Maria Sugranyes<\/a><\/strong>i<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Amades\"><strong>Joan Amades<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El contingut del text escrit ha estat confeccionat per la&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"m_2226646677770699711article-datacio\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_2226646677770699711article-meta\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.linkedin.com\/in\/n%C3%BAria-puyuelo-83640249\"><strong><span class=\"m_2226646677770699711createby\">&#8230;<em>N\u00daRIA PUYUELO<\/em><\/span><\/strong><\/a><strong>\u00a0i la maquetaci\u00f3 del tema, aix\u00ed com la seva il\u00b7lustraci\u00f3 -marcada de color blau fluix-, la selecci\u00f3 de les fotografies incorporades i els link&#8217;s musicals insertats per entre aquestes planes, n&#8217;ha tingut cura en <em>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_2226646677770699711article-frases m_2226646677770699711dalt\">\n<div class=\"m_2226646677770699711frase\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5><\/h5>\n<h5 class=\"m_2226646677770699711frase_titol\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/bocabadat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5038 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/bocabadat.jpeg\" alt=\"\" width=\"235\" height=\"263\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"m_2226646677770699711frase_titol\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">9.1. QU\u00c8 T\u00c9 <em>\u00abLA LLUNA\u00bb<\/em> DE VAL\u00c8NCIA QUE FA QUE TOTHOM ES QUEDI DISTRET O BOCABADAT&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5><\/h5>\n<ul>\n<li class=\"m_2226646677770699711frase_titol\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan diem que alg\u00fa <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abest\u00e0 a la lluna de Val\u00e8ncia\u00bb<\/em><\/span>, significa que est\u00e0 despistat.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"m_2226646677770699711frase_titol\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan alg\u00fa <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abes queda a la lluna de Val\u00e8ncia\u00bb<\/em><\/span>, vol dir que est\u00e0 decebut, que no ha aconseguit una cosa que desitjava<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunabasca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5042\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunabasca.jpeg\" alt=\"\" width=\"151\" height=\"219\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons explica <a href=\"https:\/\/www.cossetania.com\/garbellada-de-refranys-150\">Josep M. Sugranyes a\u00a0<\/a><i>Garbellada de refranys\u00a0<\/i>(Cosset\u00e0nia, 1999), l\u2019origen d\u2019aquestes expressions sembla que es deu a <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cla dificultat que hi havia per atracar amb facilitat les barques a la platja de Val\u00e8ncia. [&#8230;] Aix\u00f2 feia que moltes vegades els passatgers haguessin de quedar-se fondejats a la platja, que per la seva forma semicircular rebia el nom de mitja lluna\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunadevalencia-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5041 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunadevalencia-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"253\" height=\"171\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Amades_i_Gelats\">Joan Amades<\/a> recull una altra versi\u00f3 que explica que fora de les muralles de Val\u00e8ncia hi havia un hostal que es deia <em>\u00abLa Lluna\u00bb<\/em>, i els que arribaven a Val\u00e8ncia quan les portes de la ciutat ja s\u2019havien tancat havien de fer nit en aquest hostal, \u00e9s a dir, <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abes quedaven a la Lluna de Val\u00e8ncia\u00bb<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaencove.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5039 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaencove.png\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"165\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9.2. PER\u00d2 HI HE MOLTES ALTRES EXPRESSIONS RELACIONADES AMB <em>\u00abLA LLUNA\u00bb<\/em>, COM ARA:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Demanar\u00a0<\/i>o<\/span><i><span style=\"color: #ff6600;\">\u00a0prometre la lluna<\/span><\/i>o<i><span style=\"color: #ff6600;\">demanar la lluna en un cove<\/span><\/i>, que es fa servir quan alg\u00fa demana una cosa molt dif\u00edcil o impossible d\u2019obtenir;\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Ser tallat de mala lluna<\/i><\/span>, quan es t\u00e9 mal car\u00e0cter, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Tenir llunes<\/i><\/span>, quan es t\u00e9 un humor variable (<em>\u201cNo saps mai com et respondr\u00e0: t\u00e9 llunes\u201d o \u201cno saps mai quin dia t\u00e9: est\u00e0 tallat de mala lluna\u201d<\/em>). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/malalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5043 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/malalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"239\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9.3. HI HA DIVERSES EXPRESSIONS QUE FAN REFER\u00c8NCIA ALS CANVIS D&#8217;HUMOR SEGONS \u00ab<em>LA LLUNA\u00bb<\/em>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><span style=\"color: #ff6600;\">Estar de bona o mala lluna \/ al\u00e7ar-se de mala lluna<\/span>.<\/i>\u00a0De fet, el derivat de\u00a0<i>lluna<\/i>\u00a0m\u00e9s conegut,\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>llun\u00e0tic<\/i><\/span>, tamb\u00e9 recull aquest sentit. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cDe llun\u00e0tics, el m\u00f3n n\u2019\u00e9s ple\u201d<\/em><\/span>, diu el refrany.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Allunat<\/i><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>enllunat<\/i><\/span><wbr \/>tenen el mateix significat: <em>\u201cLa ve\u00efna t\u00e9 un car\u00e0cter imprevisible, \u00e9s una allunada.\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunari.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5044 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunari.jpeg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"262\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">9.4. PEL QUE FA A ALTRES DERIVATS DE \u00ab<em>LLUNA\u00bb<\/em><i>:<\/i><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Trobem\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>llunaci\u00f3<\/i><\/span>, que \u00e9s l\u2019interval de temps que separa dues llunes noves.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Llunari<\/i><\/span>, que \u00e9s el calendari que indica les llunacions.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>Lluner<\/i><\/span>, que \u00e9s la persona que creu en la influ\u00e8ncia de les llunes.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunademel.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5045 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunademel.jpeg\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"206\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9.5. \u00ab<em>LA LLUNA\u00bb<\/em>, PER\u00d2, TAMB\u00c9 T\u00c9 UNA FACETA ROM\u00c0NTICA QUAN PARLEM DE:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">La\u00a0<i>lluna de mel<\/i><\/span>, el viatge de noces. Sembla que l\u2019origen de l\u2019expressi\u00f3 prov\u00e9 d\u2019Alemanya, on hi havia el costum de celebrar els casaments en nits de lluna plena. La tradici\u00f3 deia que, despr\u00e9s de casar-se, la parella havia de passar tota una lluna sencera fent l\u2019amor, menjant dol\u00e7os i bevent hidromel, una beguda feta de licor i mel.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dibuixrodo\u0301.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5046 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dibuixrodo\u0301.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"276\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">9.6. LA \u00ab<i>LLUNA\u00bb, <\/i>ENTRE ALTRES ACCEPCIONS, TAMB\u00c9 T\u00c9 EL SIGNIFICAT DE:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u2018Dibuix rod\u00f3 estampat o brodat en una tela o impr\u00e8s en un paper\u2019<\/em><\/span>, \u00e9s a dir, direm que porta <em>\u201cuna samarreta de llunes\u201d<\/em> (i no de<i>\u00a0topos<\/i>). <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest sentit, tamb\u00e9 podem dir\u00a0<i>pic<\/i>\u00a0o\u00a0<i>piquet<\/i>\u00a0(<em>\u201cun vestit de piquets\u201d<\/em>).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunarefranys.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5047 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunarefranys.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"262\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9.7. I DEIXEU-ME ACABAR AMB QUATRE REFRANYS BEN LLUN\u00c0TICS:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El dia que tomba la lluna, tot treball \u00e9s de fortuna <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En minvant de lluna no sembris cosa ninguna <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Estrella vora la lluna, tempesta segura\u00a0 <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>L\u2019amor \u00e9s com la lluna, si no augmenta minva<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaplena.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4983 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaplena.jpeg\" alt=\"\" width=\"441\" height=\"298\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">10. VIGILEU SI \u00c9S LLUNA PLENA&#8230;!<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/protagonistas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4984\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/protagonistas.jpeg\" alt=\"\" width=\"265\" height=\"180\" \/><\/a>Dins del cinema negre, hi trobem una pel\u00b7l\u00edcula <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cine_negro\">\u00abEls Protagonistes\u00bb,<\/a> dos joves nord-americans que descobriran el poder\u00f3s influx de la lluna. Per altra banda, la nit i l&#8217;omnipresent lluna -que si \u00e9s plena, millor-, sempre han estat uns aliats fidels dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cine_negro\">g\u00e8nere negre<\/a> i del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cine_de_terror\">g\u00e8nere de terror.<\/a><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ho ha recollit i escrit en&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #000000;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/articles\/jcampsl.html\">&#8230;JORDI CAMPS I LINNELL<\/a><\/strong><\/em><strong>i\u00a0<\/strong><\/span><strong>la maquetaci\u00f3 del tema, aix\u00ed com la seva il\u00b7lustraci\u00f3 -marcada de color blau fluix-, la selecci\u00f3 de les fotografies incorporades i els link&#8217;s musicals insertats per entre aquestes planes, n&#8217;ha tingut cura en <em>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_2226646677770699711article-frases m_2226646677770699711dalt\">\n<div class=\"m_2226646677770699711frase\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_-927254724189919224article-datacio\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_-927254724189919224article-meta\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terror.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4982 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/terror.jpeg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"260\" \/><\/a>10.1. EL CINEMA DEL G\u00c8NERE NEGRE I EL G\u00c8NERE DE TERROR A LA LLUM DE LA LLUNA<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"m_-927254724189919224article-meta\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament: la nit i l\u2019omnipresent lluna (si \u00e9s plena, millor) sempre han estat uns aliats fidels del g\u00e8nere de terror. I aix\u00f2 que va ser un amant del surrealisme, Luis Bu\u00f1uel, qui va marcar iconogr\u00e0ficament aquesta poderosa alian\u00e7a amb el c\u00e8lebre curtmetratge\u00a0<i><span style=\"color: #ff6600;\">Un perro andaluz<\/span><\/i>(1929), amb ell mateix com a protagonista tallant amb una navalla l\u2019ull d\u2019una noia al comp\u00e0s d\u2019un n\u00favol que passa per davant d\u2019aquest nostre sat\u00e8l\u00b7lit que tanta influ\u00e8ncia ha tingut en la nostra cultura i creences.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunalobos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4981 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunalobos.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"212\" \/><\/a>10.2. L&#8217;HOME LLOP, UDOLANT EN EL CINEMA DE TERROR<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb l\u2019arribada de la nit i amb la lluna il\u00b7luminant la foscor s\u00f3n moltes les criatures que aprofiten per revelar-se, predisposades a fer-nos por, que d\u2019aix\u00f2 es tracta. No parlem dels psic\u00f2pates, que tamb\u00e9, perqu\u00e8 en aquest especial avui toca parlar, m\u00e9s que mai, d\u2019aquells que clarament estan influenciats per les fases lunars: els licantrops. Personatges llegendaris explotats per la cultura popular, que en el cinema han donat molt de si, encara que de forma irregular, a difer\u00e8ncia d\u2019altres \u00e9ssers fant\u00e0stics com els vampirs, tamb\u00e9 amants de la nit. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La majoria recordem Lon Chaney com a referent amb aquell cl\u00e0ssic de la Universal titulat inequ\u00edvocament\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>L\u2019home llop<\/i><\/span>\u00a0(1941), <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>per\u00f2 si mai em feu escollir quin \u00e9s el meu licantrop preferit, sens dubte us respondr\u00e9 que\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>Un home llop americ\u00e0 a Londres<\/i><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Generacionalment, \u00e9s el que m\u00e9s em va marcar, com a tants d\u2019altres. La pel\u00b7l\u00edcula es va estrenar el 1981 i va ser tot un \u00e8xit de taquilla. Aquella metamorfosi del protagonista en llop va causar un gran impacte, i la combinaci\u00f3 de la licantropia amb la com\u00e8dia\u00a0<i>teen<\/i>la va convertir en un film de culte. Amb el temps, revisant-la de nou, el primer que xoca \u00e9s quines coses que v\u00e8iem al cine, aleshores, amb tan sols 10 anys! Tamb\u00e9, com d\u2019estranya i peculiar \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula. L\u2019humor \u00e9s negre, negr\u00edssim, i hi ha escenes molt dures que et descol\u00b7loquen, com la del somni dins un somni en qu\u00e8 una colla de monstres nazis cometen una matan\u00e7a. El seu gran valor \u00e9s que va dignificar aquest g\u00e8nere, tot sovint relegat a un segon terme, juntament amb la no menys extraordin\u00e0ria:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><i>En companyia de llops<\/i><\/span>\u00a0(Neil Jordan, 1984), que es va estrenar uns anys m\u00e9s tard. El responsable de tot plegat era John Landis, un director amb una carrera irregular que va poder realitzar aquest film gr\u00e0cies a l\u2019\u00e8xit d\u2019<span style=\"color: #ff6600;\"><i>Els Blues Brothers<\/i><\/span>\u00a0(1980). Va posar en marxa aquest projecte personal que tenia escrit des de feia una d\u00e8cada i que segons es veu se li va oc\u00f3rrer despr\u00e9s d\u2019assistir a un ritual durant un rodatge a Iugosl\u00e0via.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arrencada \u00e9s brillant: amb els dos estudiants nord-americans fent el turista per terres de Yorkshire sense fer cas de les recomanacions dels vilatans al pub d\u2019El Xai Degollat (atenci\u00f3, entre ells, en Rik Mayall, el d\u2019<span style=\"color: #ff6600;\"><i>Els Joves<\/i><\/span>). I aquella atmosfera tan reeixida, amb aquella pluja i boira que se\u2019t calen als ossos. A partir d\u2019aqu\u00ed, tot funciona, sobretot a c\u00f2pia de combinar les escenes de terror \u2013la meva preferida, la persecuci\u00f3 al metro\u2013 amb l\u2019humor autoreferencial i m\u00e9s negre, amb els di\u00e0legs amb l\u2019amic mort vivent (Griffin Dune) despr\u00e9s que hagi estat devorat per l\u2019home llop, amb un\u00a0<i>in crescendo\u00a0<\/i>de putrefacci\u00f3 i de mala llet per recordar al protagonista que est\u00e0 male\u00eft i que el millor \u00e9s que <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cse su\u00efcidi pel b\u00e9 de la humanitat\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/thrillermj.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4980 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/thrillermj.jpeg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"227\" \/><\/a>10.3. EL THRILLER DE MICHAEL JACKSON, ZOMBIS I LLOPS\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s clar, cal esmentar el maquillatge usat per a l\u2019antol\u00f2gica transformaci\u00f3, obra i gr\u00e0cia de Rick Baker i que li va donar el cr\u00e8dit per tornar a rodar amb John Landis. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michael_Jackson%27s_Thriller\">aquest videoclip musical de terror esdev\u00e9 el m\u00e9s influent de la hist\u00f2ria<\/a>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El m\u00edtic\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>Thriller<\/i><\/span>, de Michael Jackson, en qu\u00e8, encara que tothom recordi els zombis ballant, \u00e9s l\u2019home llop del principi i del final qui m\u00e9s espanta.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Parlant de finals, el del film \u00e9s precipitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ni\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>happy end<\/i><\/span>\u00a0ni h\u00f2sties&#8230;! Perqu\u00e8 ja se sap: si mai et mossega un gos rabi\u00f3s en un erm on t\u2019han dit que no passegis, i menys en una nit de lluna plena, talla\u2019t les venes directament&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 s\u00ed, al ritme de\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>Blue moon<\/i><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunatics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4986 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunatics.jpeg\" alt=\"\" width=\"487\" height=\"487\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">11. LLUN\u00c0TICS<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\"><span style=\"color: #3366ff;\">Dotze propostes amb la lluna com a protagonista: c\u00f2mics, novel\u00b7les, i els millors llibres sobre les missions Apollo.<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>N&#8217;ha espigolat el contingut de tot plegat&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/twitter.com\/casellas_irene\">&#8230;<em>IRENE CASELLAS<\/em><\/a><\/strong><strong>\u00a0i la maquetaci\u00f3 del tema, aix\u00ed com la seva il\u00b7lustraci\u00f3 -marcada de color blau fluix-, la selecci\u00f3 de les fotografies incorporades i els link&#8217;s musicals insertats per entre aquestes planes, n&#8217;ha tingut cura en <em>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4987\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna2-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"291\" height=\"213\" \/><\/a>La Lluna ha estat i encara \u00e9s una gran font d\u2019inspiraci\u00f3 per crear hist\u00f2ries. En totes les civilitzacions hi ha creences que hi estan vinculades, mites, faules, llegendes, proverbis&#8230;, i tamb\u00e9 religions basades en els seus cicles. En el m\u00f3n de la literatura ha estat representada com a escenari de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i d\u2019aventures, per\u00f2 tamb\u00e9 com a tel\u00f3 de fons d\u2019hist\u00f2ries rom\u00e0ntiques i amors impossibles, o narracions de terror. Tot aix\u00f2 sense oblidar el vessant purament cient\u00edfic i la gran quantitat de textos generats per les hist\u00f2riques missions Apollo de la NASA i, en general, pel repte que suposa l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019espai.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/jvernet-l.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4988 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/jvernet-l.jpeg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"225\" \/>1<\/a>1.1. JULES VERNE HO VA PREDIR:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abDe la Terra a la Lluna\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Jules Vernes Publicaci\u00f3: 1865\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s de cent anys abans de l\u2019arribada real de l\u2019home a la Lluna, en concret l\u2019any 1865, el fam\u00f3s autor franc\u00e8s Jules Verne ja va predir que els primers homes que la trepitjarien serien nord-americans. La seva novel\u00b7la\u00a0De la Terra a la Lluna\u00a0es va publicar primer per fascicles en un diari de l\u2019\u00e8poca i, posteriorment, en forma de llibre. La trama, clarament sat\u00edrica per\u00f2 amb moltes apreciacions cient\u00edfiques, gira al voltant d\u2019un fabricant d\u2019armament nord-americ\u00e0 que despr\u00e9s de la Guerra de Secessi\u00f3 decideix fabricar un can\u00f3 gegant per poder llen\u00e7ar una tripulaci\u00f3 cap a la Lluna. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, despr\u00e9s de diversos entrebancs i de l\u2019ajuda d\u2019un aventurer franc\u00e8s, el projectil \u00e9s llan\u00e7at des de l\u2019estat de Florida (Verne tamb\u00e9 va anticipar aquesta localitzaci\u00f3).<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/moonfire.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4989\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/moonfire.jpeg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"290\" \/><\/a>11.2. LES MILLORS IMATGES:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abMoonfire\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Norman Mailer Editorial: Taschen P\u00e0gines: 348\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s per les fotografies, els mapes i la documentaci\u00f3 reprodu\u00efda \u2013en alguns casos in\u00e8dits quan es va publicar per primer cop el 2009\u2013, aquest llibre ja val la pena. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s, per\u00f2, tamb\u00e9 est\u00e0 escrit per Norman Mailer, un dels autors nord-americans m\u00e9s importants del segle XX, guanyador de dos premis Pulitzer i impulsor de l\u2019anomenat \u201cnou periodisme\u201d. Mailner hi explica de manera brillant les interioritats dels projectes Apollo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/magnificadesolacion.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4990 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/magnificadesolacion.jpeg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"334\" \/><\/a>11.3. ARGUMENTS CONTRA ELS ESC\u00c8PTICS:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abEn la magn\u00edfica desolaci\u00f3n\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Daniel Valverde Editorial: Guante Blanco P\u00e0gines: 224<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una de les \u00faltimes novetats editorials relacionades amb la Lluna \u00e9s aquest assaig que sintetitza de manera clara i entenedora qu\u00e8 van suposar les missions Apollo de la NASA. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019autor tamb\u00e9 rebat els arguments dels anomenats\u00a0apolloesc\u00e8ptics, aquells que encara consideren que l\u2019arribada de l\u2019home a la Lluna va ser un muntatge del govern nord-americ\u00e0 per mostrar la seva supremacia als sovi\u00e8tics.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tintinlluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4991\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tintinlluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"229\" height=\"301\" \/><\/a>11.4. TINT\u00cdN I LA LLUNA:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abObjectiu la Lluna\u00bb<\/span><\/em> \/ <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abHem caminat damunt la Lluna\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Herg\u00e9 Publicaci\u00f3: entre el 1950 i el 1952\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De bracet del seu creador Herg\u00e9, el c\u00e8lebre personatge de c\u00f2mic va arribar a la Lluna abans que Armstrong i Aldrin, acompanyat del gos Mil\u00fa, el capit\u00e0 Haddock i el professor Tornassol. El seu viatge al sat\u00e8l\u00b7lit va comen\u00e7ar el 1950, en el volum\u00a0Objectiu: la Lluna, i la va trepitjar dos anys despr\u00e9s, el 1952, a\u00a0Hem caminat damunt la Lluna. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, es va avan\u00e7ar disset anys als fets reals. Herg\u00e9 va voler que els c\u00f2mics fossin tan realistes com fos possible, i va consultar diversos experts en coets, a m\u00e9s de documentar-se sobre els viatges espacials i l\u2019\u00fas de l\u2019energia nuclear per desenvolupar-los. Acusat de col\u00b7laborar amb els nazis durant l\u2019ocupaci\u00f3 belga, Herg\u00e9 va patir en aquella \u00e8poca diverses crisis nervioses que van posar en perill la publicaci\u00f3 de les aventures lunars a la revista\u00a0Tint\u00edn, que es va haver de disculpar amb els lectors pels retards.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houston.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4992 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/houston.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"216\" \/><\/a>11.5. HOUSTON TENIM UN PROBLEMA:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abEls qui somiaven la Lluna\u00bb<\/em><\/span>. Autors: Philippe Nessmann (textos) Thomas Ehretsmann (il\u00b7lustracions) Editorial: Bamb\u00fa P\u00e0gines: 240\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019editorial Bamb\u00fa va publicar el 2011 dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cDescobridors\u201d (pensada per a lectors a partir de 12 anys) aquesta hist\u00f2ria il\u00b7lustrada que t\u00e9 com a protagonista Jim Lovell, l\u2019astronauta que va viatjar primer amb l\u2019Apollo 8\u00a0i despr\u00e9s amb l\u2019Apollo 13, la missi\u00f3 fallida que va estar a punt d\u2019acabar en desastre i que el va convertir en heroi.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/mcollinsvisio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4993\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/mcollinsvisio.jpeg\" alt=\"\" width=\"220\" height=\"304\" \/><\/a>11.6. LA VISI\u00d3 DE MICHAEL COLLIN:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abCarrying The Fire\u00bb<\/em><\/span>. Autor: Michael Collins Publicaci\u00f3: 1974, nom\u00e9s en angl\u00e8s<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No existeix la traducci\u00f3 ni al castell\u00e0 ni al catal\u00e0, per\u00f2 val la pena recordar aquesta autobiografia escrita el 1974 per Michael Collins. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tercer home de l\u2019Apollo 11\u00a0\u2013que es va quedar orbitant la Lluna i no la va trepitjar\u2013 va escriure personalment tots els textos, sense la col\u00b7laboraci\u00f3 de cap periodista, motiu pel qual es continua considerant un testimoni extraordin\u00e0riament realista del vessant m\u00e9s hum\u00e0 dels astronautes de la NASA.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/spunikapolo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4994 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/spunikapolo.jpeg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"310\" \/><\/a>11.7. DE L&#8217; SPUTNIK A APOLLO:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abLa carrera espacial\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Ricardo Artola Editorial: Alianza P\u00e0gines: 288\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta novetat editorial narra de manera detallada la trepidant activitat desenvolupada per les dues superpot\u00e8ncies, els Estats Units i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, entre el 1957 i el 1969 amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir la supremacia de l\u2019espai. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inclou les biografies dels impulsors dels respectius programes espacials.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunacruelamente.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4995\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunacruelamente.jpeg\" alt=\"\" width=\"191\" height=\"319\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.8. COLONS QUE VOLEN SER LLIURES:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abLa Luna es una cruel amante\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Robert A. Heinlein Editorial: Factoria de Ideas P\u00e0gines: 346\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Publicada per entregues entre el 1965 i el 1966, aquesta novel\u00b7la explica la lluita dels habitants de la Lluna per aconseguir la independ\u00e8ncia de la Terra. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va guanyar diversos premis, va ser un \u00e8xit de cr\u00edtica i p\u00fablic i sempre figura en les llistes de les deu millors novel\u00b7les de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de tots els temps.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/quepassariasinohifos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4996 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/quepassariasinohifos.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"228\" \/><\/a>11.9. QU\u00c8 PASSARIA SI NO HI FOS&#8230;?:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abSeven Eves\u00bb<\/em><\/span>. Autor: Neal Stephenson Editorial: Nova P\u00e0gines: 816<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019autor de\u00a0Criptonomic\u00f3n, un dels referents actuals de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 m\u00e9s dura \u2013en qu\u00e8 tenen gran import\u00e0ncia els detalls cient\u00edfics\u2013 \u00e9s el responsable d\u2019aquesta novel\u00b7la que especula sobre la superviv\u00e8ncia de la humanitat despr\u00e9s d\u2019un fet ins\u00f2lit: la misteriosa desintegraci\u00f3 de la Lluna.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/amenac\u0327aselenita.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4997\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/amenac\u0327aselenita.jpeg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"325\" \/><\/a>11.10. L\u2019AMENA\u00c7A SELENITA:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abLuna nueva\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Ian McDonald Editorial: Nova P\u00e0gines: 432:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el futur, cinc grans fam\u00edlies competeixen per l\u2019explotaci\u00f3 dels recursos de la Lluna, que ha d\u2019abastir una Terra esgotada. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta \u00e9s la primera part d\u2019una trilogia que ja ha estat comparada amb una mena de\u00a0Joc de trons\u00a0a l\u2019espai. Intriga, viol\u00e8ncia i una gran quantitat de sexe amb manifestacions sorprenents com a reclam.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/pequen\u0303opaso.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4998 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/pequen\u0303opaso.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"239\" \/><\/a>11.11. PETITS DETALLS OCULTS:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abUn peque\u00f1o paso para [un] hombre\u00bb<\/span><\/em>. Autor: Rafael Clemente Editorial: Planeta P\u00e0gines: 328\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>An\u00e8cdotes, situacions dif\u00edcils de resoldre, curiositats i la dosi encertada d\u2019explicacions t\u00e8cniques \u00e9s el que ofereix aquest llibre publicat a finals de l\u2019any passat i que ha rebut molt bones valoracions. Els petits detalls serveixen per il\u00b7lustrar la magnitud de l\u2019odissea lunar. El t\u00edtol, amb la paraula\u00a0un\u00a0entre claud\u00e0tors, \u00e9s una picada d\u2019ullet al lapsus que va tenir Neil Armstrong quan va pronunciar les seves primeres paraules a la Lluna.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/malaluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4999\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/malaluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"306\" \/><\/a>11.12. MISTERI A PONENT:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abMala Lluna\u00bb<\/em><\/span>. Autor: David Mar\u00edn Editorial: RBA P\u00e0gines: 352\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cEns dediquem a explorar el cosmos quan encara no coneixem l\u2019\u00e0nima humana\u201d<\/em>. Ho diu un personatge d\u2019aquesta novel\u00b7la polic\u00edaca que arrenca amb l\u2019assassinat d\u2019un astr\u00f2nom de l\u2019observatori del Montsec. \u00c9s la primera de la s\u00e8rie de tres \u2013les altres s\u00f3n\u00a0Prim\u00e0ries de sang\u00a0iPurgatori\u2013 protagonitzades pel sergent dels Mossos Rull.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5000 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"223\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.13. ALTRES LLIBRES:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5 class=\"product-file__title\" title=\"ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA<\/strong><\/em>. Josep-Francesc Delgado Mercador. Ed. Estrella Polar, 2009.<\/span><\/h5>\n<h5 class=\"product-file__title\" title=\"ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunaroja2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5001\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lunaroja2.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"189\" \/><\/a><em>LUNA ROJA.<\/em>\u00a0Emplea los dones creativos, sexuales y espirituales de los ciclos menstruales. Miranda Gray. Ed. Gaia, 2010.<\/span><\/h5>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"format11\">\n<div class=\"peca layout-peca-foto\">\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"titol\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>LA LUNA<\/em>. Hannah Pang \/ Thomas Hegbrook. Ed. GeoPlaneta<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"productTitle\" class=\"a-size-large\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/deque\u0300fagustlalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5002 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/deque\u0300fagustlalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"245\" height=\"355\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span id=\"productTitle\" class=\"a-size-large\"><em>DE QU\u00c8 FA GUST LA LLUNA&#8230;?\u00a0<\/em><a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libros-ebooks\/michael-grejniec\/71177\">Michael Grejniec<\/a>. Ed. Llibres per somniar<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"titol\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"titol\">\n<div class=\"titol\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"sims-lpo-header-title\"><em>LAS MIL CARAS DE LA LUNA<\/em>. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/HarperCollins\">HarperCollins<\/a>. Ed. HarperCollins<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo11-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5003\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/apolo11-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"247\" height=\"268\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>APOLO 11<\/em><em>.<\/em><a class=\"a-size-small a-link-child\" href=\"https:\/\/www.amazon.es\/Eduardo-Garc%C3%ADa-Llama\/e\/B07VG8Y8PJ\/ref=pd_sim_14_bl_1\/261-6468279-8488711?_encoding=UTF8&amp;pd_rd_i=849199128X&amp;pd_rd_r=3990c5ed-02d3-4877-ad2a-7cff7eeba8c0&amp;pd_rd_w=nZFCe&amp;pd_rd_wg=TxJe4&amp;pf_rd_p=7cb3e23e-064d-4c10-b8ca-d3e14b48695e&amp;pf_rd_r=ZZCDF75YQT9GQ0YNAA9B&amp;refRID=ZZCDF75YQT9GQ0YNAA9B\">Eduardo Garc\u00eda Llama.<\/a>\u00a0Ed. HarperCollins,2019<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><em>EL UNIVERSO EN TU MANO.<\/em> <a class=\"a-size-small a-link-child\" href=\"https:\/\/www.amazon.es\/Christophe-Galfard\/e\/B00OTAH6KE\/ref=pd_sim_14_bl_4\/261-6468279-8488711?_encoding=UTF8&amp;pd_rd_i=8416290628&amp;pd_rd_r=3990c5ed-02d3-4877-ad2a-7cff7eeba8c0&amp;pd_rd_w=nZFCe&amp;pd_rd_wg=TxJe4&amp;pf_rd_p=7cb3e23e-064d-4c10-b8ca-d3e14b48695e&amp;pf_rd_r=ZZCDF75YQT9GQ0YNAA9B&amp;refRID=ZZCDF75YQT9GQ0YNAA9B\">Christophe Galfard.<\/a> Ed. HarperCollins<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<div class=\"titol\">\n<div class=\"titol\">\n<h1 id=\"title\" class=\"a-size-large a-spacing-none\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/musicailluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5105 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/musicailluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"480\" height=\"474\" \/><\/a><\/span><\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">12. POSEM-HI SOLFA A LA LLUNA<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5009\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica.jpeg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"213\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">El sat\u00e8l\u00b7lit de la Terra ha estat des de sempre la principal icona de l\u2019amor rom\u00e0ntic, tant en el m\u00f3n de la m\u00fasica culta com en el de la can\u00e7\u00f3 m\u00e9s popular.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un treball realitzat per&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Ribera_i_Rustullet\"><strong>&#8230;<em>CARLES RIBERA<\/em><\/strong><\/a><strong>\u00a0i la maquetaci\u00f3 del tema, aix\u00ed com la seva il\u00b7lustraci\u00f3 -marcada de color blau fluix-, la selecci\u00f3 de les fotografies incorporades i els link&#8217;s musicals insertats per entre aquestes planes, n&#8217;ha tingut cura en <em>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_2226646677770699711article-frases m_2226646677770699711dalt\">\n<div class=\"m_2226646677770699711frase\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5010 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica2.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"200\" \/><\/a>Nom\u00e9s ens cal escriure <em>\u00ablluna\u00bb<\/em>, <em>\u00abmoon\u00bb<\/em> o qualsevol de les <em>\u00abtraduccions\u00bb<\/em> a d\u2019altres idiomes a Spotify o a l\u2019Apple Music i el cercador us retornar\u00e0 centenars de resultats que figuren als t\u00edtols o a les lletres de temes musicals de tots els temps i estils. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si l\u2019exercici es fa de manera anal\u00f2gica, evocant a cop de mem\u00f2ria les tonades amb la lluna com a protagonista, la llista potser no \u00e9s tan llarga, per\u00f2 s\u00ed que configura una tra\u00e7a sonora personal que arrenca de la cl\u00e0ssica i aterra en l\u2019actualitat m\u00e9s rabiosa tocant totes les varietats mel\u00f2diques. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la lluna l\u2019han cantada, o tocada, des de Beethoven i Bellini fins a Txarango, passant pels grans int\u00e8rprets del jazz, el pop i el rock internacional, els cantautors nostrats i els tots els int\u00e8rprets de la m\u00fasica infantil.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5011\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaromantica3.jpeg\" alt=\"\" width=\"226\" height=\"390\" \/><\/a>Excepte en alguns casos en qu\u00e8 serveix per enjogassar-se amb par\u00f2dies o tornades per a mainada, el sat\u00e8l\u00b7lit terrestre \u00e9s evocat com un element de nocturnitat rom\u00e0ntica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qui no s\u2019ha deixat endur a la lluna condu\u00eft per Frank Sinatra. Qui no ha trobat la lluna dins la fosca, tot d\u2019una, sobre el tronc d\u2019un vell pi, o s\u2019ha preguntat mil cops qu\u00e8 coi t\u00e9 a veure la lluna amb una pruna m\u00e9s enll\u00e0 de la rima. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest n\u00famero sobre el primer gran viatge espacial de la humanitat amb destinaci\u00f3 d\u2019arribada, hem escollit una vintena de temes que evoquen la lluna. Llegint-ne la primera estrofa, a la majoria de lectors els revindran les m\u00fasiques.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"text\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/9qbxiPLVHNE\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5012 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunasobreparis.jpeg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"331\" \/><\/a><\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/9qbxiPLVHNE\">12.1. LA UNI\u00d3N \/ Lobo hombre en Par\u00eds<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201cLa luna llena sobre Par\u00eds ha transformado en hombre a Dennis. Rueda por los bares del bulevar, se ha alojado en un sucio hostal\u201d<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Exemple de la m\u00fasica amb lletres est\u00fapides que va protagonitzar l\u2019anomenada\u00a0movida madrile\u00f1a, amb aquell tan fam\u00f3s al seu moment com impresentable udol de la tornada del tema.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/tube-nocookie.com\/embed\/n2MtEsrcTTs\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5013\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/theres.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"208\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/tube-nocookie.com\/embed\/n2MtEsrcTTs\">12.2. NEIL YOUNG \/ Harvest Moon<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cBut there\u2019s a full moon risin\u2019. Let\u2019s go dancin\u2019 in the light we know where the music\u2019s playin\u2019. Let\u2019s go out and feel the night\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Can\u00e7\u00f3 rom\u00e0ntica ineludible en qu\u00e8 la veu de timbre innocent d\u2019un dels millors baladistes del pop descabdella una lletra sense pretensions amb un acompanyament senzill de guitarra i el toc d\u2019harm\u00f2nica caracter\u00edstic de Young.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/e80qhyovOnA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5014 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/carrier.jpeg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"305\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/e80qhyovOnA\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>12.3. MIKE OLDFIELD \/ Moonlight Shadow<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cCarried away by a moonlight shadow. Lost in a riddle that Saturday night far away on the other side\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/e80qhyovOnA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5015\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/mondance.jpeg\" alt=\"\" width=\"273\" height=\"223\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/e80qhyovOnA\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>12.4. VAN MORRISON \/ Moondance<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cWell, it\u2019s a marvelous night for a moondance with the stars up above in your eyes, a fantabulous night to make romance\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dels temes estel\u00b7lars d\u2019un \u00e0lbum amb el mateix nom que s\u2019ha convertit en un cl\u00e0ssic encomanad\u00eds i en un dels temes m\u00e9s populars de l\u2019inclassificable m\u00fasic de Belfast.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/ntDnwBiORu8\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5016 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/bluemoon.jpeg\" alt=\"\" width=\"223\" height=\"330\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/ntDnwBiORu8\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>12.5. BILLIE HOLIDAY \/ Blue Moon<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cBlue moon Now I\u2019m no longer alone without a dream in my heart, without a love of my own\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ning\u00fa com Billie Holiday ha posat tant sentiment en el jazz, i els enregistraments de\u00a0Blue Moon, aquest est\u00e0ndard de Rodgers &amp; Hart, que va fer durant la seva carrera en s\u00f3n un exemple.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/oJwMrUM-0N0\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5017\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/luna6.jpeg\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"361\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/oJwMrUM-0N0\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>12.6. SUPERTRAMP \/ Sister Moonshine<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cI said hey, Sister Moonshine, won\u2019t you send me a little sun, I said hey, Sister Moonshine, who\u2019s a stranger to everyone\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un tema m\u00edstic amb la veu aguda de Roger Hodgson en qu\u00e8 destaca un encomanad\u00eds\u00a0riff\u00a0de guitarra en un grup en qu\u00e8 habitualment els instruments predominants s\u00f3n el piano i el saxo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/BeH2eH9iPw4\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5019 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/xarango2.jpeg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"261\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">12.7. <a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/BeH2eH9iPw4\">TXARANGO \/ Lluna a l\u2019aigua<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cArribar-te a la boca, robar-te l\u2019aire i tremolar tots dos com una lluna a l\u2019aigua\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La imatge de la tremolor de la lluna a l\u2019aigua \u00e9s una bonica met\u00e0fora d\u2019una relaci\u00f3 amorosa en el tema cronol\u00f2gicament m\u00e9s modern d\u2019aquest recull.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/wVHYnL08gIM\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5020\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/luzdeluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"228\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/wVHYnL08gIM\">12.8. CHAVELA VARGAS \/ Luz de Luna<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cPues desde que te fuiste\u00a0 no he tenido luz de luna.\u00a0 Yo siento tus amarras\u00a0 nomo garfios, como garras\u00a0 que me ahogan en la playa\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Escrita per \u00c1lvaro Carrillo i popularitzada per Javier Sol\u00eds, el\u00a0Rey del Bolero Ranchero, va quedar fixat com a cl\u00e0ssic de la can\u00e7\u00f3 hispanoamericana en la versi\u00f3 de la gran Chavela.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/JJGA0HBDmFE\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5021 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/llunaplena2.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"281\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/JJGA0HBDmFE\">12.9. OVIDI MONTLLOR \/ Corrandes d\u2019Exili<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cUna nit de lluna plena tramunt\u00e0rem la carena, lentament, sense dir re&#8230; Si la lluna feia el ple tamb\u00e9 el feu la nostra pena\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La lluna com a testimoni mut de l\u2019exili en el c\u00e8lebre poema de Pere Quart musicat i cantat per les primeres espases de la can\u00e7\u00f3, des de Llach fins a S\u00edlvia P\u00e9rez Cruz i Ovidi Montllor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/DLOth-BuCNY\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5022\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/pinckfloid.jpeg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"200\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/DLOth-BuCNY\">12.10. PINK FLOYD \/ The dark side of the moon<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abMoney, get away get a good jobwith good pay and you&#8217;reokay\u00bb<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi ha cap tema amb aquest t\u00edtol en l\u2019\u00e0lbum que porta aquest nom, en el qual, en realitat, a la cara oculta de la lluna es descriuen les mis\u00e8ries de la Terra i els terr\u00edcoles.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/Z5YerepcmFA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5023 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/tintarella.jpeg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"257\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/Z5YerepcmFA\">12.11. MINA \/ Tintarella di luna<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cTintarella di luna, tintarella color latte tutta notte sopra il tetto sopra al tetto come i gatti\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La m\u00fasica italiana va fer furor a les festes majors de tot arreu durant els anys seixanta amb temes com el d\u2019aquesta senyora que en comptes de prendre el sol pren la lluna al terrat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/rjq1aTLjrOE\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5024\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/serenade.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"195\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/rjq1aTLjrOE\">12.12. GLENN MILLER \/ Moonlight Serenade<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cI stand at your gate and I sing you a song in the moonlight, a love song, my darling, a moonlight serenade\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La balada del swing per excel\u00b7l\u00e8ncia, composta i popularitzada per Glenn Miller i la seva orquestra, amb lletra de Mitchell Parish, que transporta a la m\u00e0xima expressi\u00f3 dels balls lents dels anys trenta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/_WoRGR25LBM\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5025 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lallunalapruna.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"239\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/_WoRGR25LBM\">12.13. XESCO BOIX \/ La lluna, la pruna<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cLa lluna,\u00a0la pruna, vestida de dol, sa mare la crida, son pare no ho vol\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Definir la catalanitat no \u00e9s senzill, per\u00f2 ben segur que ens posar\u00edem d\u2019acord si assegurem que un catal\u00e0, o una catalana, \u00e9s aquell que de petit ha cantat\u00a0La lluna, la pruna. Un cant a la lluna nova, que crida el pare Sol i l\u2019oculta la mare Terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/dNsgywuMqHI\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5026\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/castadiva.jpeg\" alt=\"\" width=\"222\" height=\"285\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/dNsgywuMqHI\">12.14. MONTSERRAT CABALL\u00c9 \/ Casta Diva<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cSenza nube e senza vel Tempra, o Diva Tempra tu de cori ardenti Tempra ancora lo zelo audace Spargi in terra quella pace Che regnar tu fai nel ciel\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una de les \u00e0ries oper\u00edstiques m\u00e9s conegudes de tots els temps,\u00a0Norma, de Bellini, \u00e9s un cant a la lluna, la\u00a0casta diva\u00a0que hem escoltat adorar amb les veus de Maria Callas i Montserrat Caball\u00e9, entre d\u2019altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/zUQiUFZ5RDw\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5027 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/badmoon.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"205\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/zUQiUFZ5RDw\">12.15. CREDENCE CLEARWATER REVIVAL \/ Bad Moon Rising<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cI see a bad moon a-rising I see trouble on the way I see earthquakes and lightnin\u2019 I see bad times today\u201d<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tema de fort accent country d\u2019una de les bandes emblem\u00e0tiques de rock nord-americ\u00e0 dels setanta, amb la (mala) lluna com a protagonista metaf\u00f2rica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/J30wdCp6Yks\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5028\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/embruixdelluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"196\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/J30wdCp6Yks\">12.16. LLU\u00cdS LLACH \/ M.M.POL \/ Embruix de Lluna<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cAmb la lluna d\u2019abril\u00a0 visc converses de silencis,\u00a0 ella sobre el coix\u00ed,\u00a0 jo en un cel d\u2019\u00e0ngels intr\u00e8pids,\u00a0 i li parlo de tu,\u00a0 si ho sabessis, si ens veiessis,\u00a0 de tu i de l\u2019univers\u00a0 que en el fons dels teus ulls\u00a0 em convida a l\u2019amor\u201d<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La relaci\u00f3 entre poesia i m\u00fasica \u00e9s una constant en la hist\u00f2ria de la can\u00e7\u00f3 catalana i en les dues disciplines la lluna \u00e9s un element simb\u00f2lic clau, com en aquest tema.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtub-nocookie.com\/embed\/mQR0bXO_yI8\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5029 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/flymetothemoon.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"257\" \/><\/a><\/strong><\/span><strong style=\"color: #3366ff;\">12.17. FRANK SINATRA \/\u00a0Fly me to the moon<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cFly me to the moon Let me play among the stars Let me see what spring is like On Jupiter and Mars\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dels grans hits del\u00a0crooner\u00a0per excel\u00b7l\u00e8ncia que situa la lluna com el dest\u00ed ext\u00e0tic dels enamorats. La cl\u00e0ssica lletra d\u2019un \u00e8xit americ\u00e0 que tradu\u00efda al catal\u00e0 sona carrinclona i rid\u00edculament romanticota.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/G-DYqCaeGJg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5030\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/dinslafosca.jpeg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"255\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/G-DYqCaeGJg\">12.18. ESQUIROLS \/ Dins la fosca<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u201cDins la fosca\u00a0tot d\u2019una sota el tronc d\u2019un vell pi s\u2019enfilava la lluna com el punt de la\u00a0i\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una de les lletres m\u00e9s boniques de la can\u00e7\u00f3 infantil catalana que ha esdevingut un cl\u00e0ssic i que va ser popularitzada fa cinc d\u00e8cades pels no menys cl\u00e0ssics Esquirols.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/6Q9fBU5ICxc\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5032 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/moonriver.jpeg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"313\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/6Q9fBU5ICxc\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>12.19. BEETHOVEN \/ Clar de Lluna<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abSonata per a piano n.14\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una melodia rom\u00e0ntica com n\u2019hi ha poques que ha sobreviscut amb dignitat mel\u00f2dica a tots els intents de posar-li lletra. Els sis minuts d\u2019adaggio sostenuto\u00a0del primer moviment s\u00f3n una del\u00edcia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/QEdPe1SxitI\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5033\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/clarodeluna-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"196\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/QEdPe1SxitI\">12.20. AUDREY HEPBURN \/ Moon River<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abWe&#8217;re after the same rainbow&#8217;s end, waitin \/ Round the bend&#8230;My huckleberry friend, moon river, and me\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cantada per desenes de veus que mai no han superat l\u2019original d\u2019Audrey Hepburn a\u00a0Esmorzar amb diamants. Escrita per Mancini i Mercer , va estar a punt de no sortir al film.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/faseslluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5034 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/faseslluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"184\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>12.21. ALTRES CAN\u00c7ONS CARACTER\u00cdSTIQUES SOBRE LA LLUNA<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"cuerpo_noticia\" class=\"cuerpo\">\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/Nft7tiy5E-w\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">DEBUSSY \/ Clair de Lune (Suite bergamasque)<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/mJIlxtNfw3k\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">FAUR\u00c9 \/ Clair de lune (OP. 48, n.2)<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/iYYRH4apXDo\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">DAVID BOWIE \/ Space oddity<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/dLxpNiF0YKs\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">REM \/ Man ontheMoon<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/e,bed\/tknpkvYK6ZY\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">ELS CATARRES \/ Lluna nova<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/WWPSsHBVyfM\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">SAU \/ La lluna i jo<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/fYZLh3zloPE\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">SOPA DE CABRA \/ Pell de lluna<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/s2vYKzkL_SY\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">OBRINT PAS \/ Lluna de plata<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/7yh4ZvzYvRM\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">BLAUMUT \/ Quart de lluna minvant<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/avnN0POqbcU\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">D\u00c0MARIS GELABERT \/ El sol i la lluna<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/yljW2fosRV4\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">ESTOPA \/ Luna lunera\u00a0\u00a0<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sat\u00e8l\u00b7lit de la Terra ha estat des de sempre la principal icona de l&#8217;amor rom\u00e0ntic, tant en el m\u00f3n de la m\u00fasica culta com en el de la can\u00e7\u00f3 m\u00e9s popular.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/cinema.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5005 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/cinema.jpeg\" alt=\"\" width=\"488\" height=\"330\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>13. LA LLUNA, PROTAGONISTA ESTEL\u00b7LAR<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5000\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/lluna3-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"218\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La lluna, font d&#8217;inspiraci\u00f3.\u00a0<\/strong><strong>La lluna tamb\u00e9 \u00e9s una estrella. No en el sentit astron\u00f2mic, sin\u00f3 al cinema. <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un treball elaborat de la m\u00e0 de&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/twitter.com\/casellas_irene\">&#8230;<em>IRENE CASELLAS<\/em><\/a><\/strong><strong>\u00a0i la maquetaci\u00f3 del tema, aix\u00ed com la seva il\u00b7lustraci\u00f3 -marcada de color blau fluix-, la selecci\u00f3 de les fotografies incorporades i els link&#8217;s musicals insertats per entre aquestes planes, n&#8217;ha tingut cura en <em>Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div class=\"m_2226646677770699711article-frases m_2226646677770699711dalt\">\n<div class=\"m_2226646677770699711frase\" style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/cinemaa-lafrssca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5006 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/cinemaa-lafrssca.jpeg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"198\" \/><\/a>La Lluna \u00e9s el cos celeste que veiem amb m\u00e9s claredat. El sol \u00e9s l\u2019astre rei, s\u00ed, per\u00f2 brilla massa com per poder-lo mirar directament. Ella, en canvi, \u00e9s sorprenentment variable als nostres ulls. La mirem i sembla que ens miri. I en aquest joc de mirades es dispara la imaginaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-content\" class=\"m_2226646677770699711article-content m_2226646677770699711hyphenate\" dir=\"auto\">\n<div id=\"m_-927254724189919224article-content\" class=\"m_-927254724189919224article-content m_-927254724189919224hyphenate\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\">\n<div id=\"m_8345182722899742276article-content\" class=\"m_8345182722899742276article-content m_8345182722899742276hyphenate\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Lluna ha estat present en tot tipus de representacions art\u00edstiques des dels inicis de la hist\u00f2ria: des dels homes de les cavernes que gravaven les seves fases en ossos d\u2019animals fins a les pel\u00b7l\u00edcules en tres dimensions. I sens dubte a la gran pantalla \u00e9s on llueix millor.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276format11\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/luna3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5007\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/luna3.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"193\" \/><\/a>La lluna \u00e9s inspiradora sempre. Fer un recull de pel\u00b7l\u00edcules inspirades o que tenen a veure amb la Lluna \u00e9s complicat, i segur que tothom t\u00e9 la seva preferida. Quan \u00e9s plena la relacionem amb les llegendes dels homes llop, que tenen tota una filmografia a part. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s el tel\u00f3 de fons perfecte en hist\u00f2ries rom\u00e0ntiques \u2013James Stewart va regalar la lluna a Donna Reed a<i>\u00a0Que bonic \u00e9s viure<\/i>\u2013 i ha ajudat a crear fotogrames inoblidables, com E.T. i Elliot volant davant seu en bicicleta. Les pel\u00b7l\u00edcules que recollim en aquestes p\u00e0gines s\u00f3n nom\u00e9s un petit tast de les que tenen la Lluna com a protagonista. I atesa l\u2019efem\u00e8ride que es commemora aquests dies, l\u2019encap\u00e7ala el documental\u00a0<i>Apollo 11<\/i>, una reconstrucci\u00f3 del que va passar ara fa cinquanta anys que deixa l\u2019espectador clavat a la cadira.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"m_8345182722899742276article-peces\">\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.1. APOLLO 11. Material de la NASA<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"APOLLO 11 Any: 2019 Director: Todd Douglas Miller Trama: documental sobre el viatge de l\u2019Apollo 11 ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856072_9d0660f5eab28120dbf5575ecd0ecc20.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856072_9d0660f5eab28120dbf5575ecd0ecc20.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNEfnR2GJvsPH-zAIT5fi8HwEQ0P0w\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"APOLLO 11 Any: 2019 Director: Todd Douglas Miller Trama: documental sobre el viatge de l\u2019Apollo 11 ..\" src=\"https:\/\/ci4.googleusercontent.com\/proxy\/aSI8z2aVN-vfkKrIEcq2xAYbSHvdO5BSrQsn3Rk2Ou1KQOya-m6mq8F695ZG-BGFF-7cHMW9as-RY-10wd62bYNIFQYkXM71P7cW87lXrdc58pwfEe9g4Gz3xkMQIrN7P6fWimp3WwWq_T8pDA9ul8KhZLRyJg=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856072_9d0660f5eab28120dbf5575ecd0ecc20.jpg\" width=\"232\" height=\"327\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>APOLLO 11. Any: 2019 Director: Todd Douglas Miller Trama: documental sobre el viatge de l\u2019Apollo 11<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns cr\u00edtics han dit que es tracta no del documental de l\u2019any, sin\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula de l\u2019any. El director, Todd Douglas Miller, ha revisat les m\u00e9s de 10.000 hores de v\u00eddeo i \u00e0udio de la missi\u00f3 per poder condensar en noranta minuts el viatge de l\u2019Apollo 11. Triades, restaurades i editades, aquestes imatges han donat lloc a un espectacle fascinant, que narra sense cap interfer\u00e8ncia l\u2019arribada de l\u2019home a la Lluna. Aix\u00ed, les imatges s\u00f3n tan potents i tan intenses que Miller va optar per no afegir cap veu en\u00a0<i>off\u00a0<\/i>que fes de guia per a l\u2019espectador. Tampoc va incloure cap entrevista posterior amb els protagonistes, ni cap recreaci\u00f3 dels fets. Els \u00fanics comentaris que se senten provenen de fonts d\u2019aquella mateixa \u00e8poca. El resultat, un gran espectacle cinematogr\u00e0fic i una cr\u00f2nica emotiva de l\u2019esfor\u00e7 col\u00b7lectiu que va suposar aquella gran fita.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.2. FIRST MAN. La c\u00e0rrega que duia Armstrong<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"FIRST MAN Any: 2018 Director: Damien Chazelle Protagonistes: Ryan Gosling, Jason Clarke, Claire Foy, Kyle Chandler ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856105_5e90ed48a49d8072a878fcd0d0d36018.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856105_5e90ed48a49d8072a878fcd0d0d36018.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNGiq0IEdC_pd4BS7XBYU5mM1Xsq2Q\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"FIRST MAN Any: 2018 Director: Damien Chazelle Protagonistes: Ryan Gosling, Jason Clarke, Claire Foy, Kyle Chandler ..\" src=\"https:\/\/ci6.googleusercontent.com\/proxy\/fIGDxotU1xm1cjS-zkJE-7ZQ05Q-xeKk6yoSRY-cNnfBDZ4yxwok0Yd17YlgnZ0Vd9DreqjU4SS3LGaEzzD8KrG2yFGMFjQEoWQSOFulWDrui-rzkAwyUV3LxDfvyO33_bM0-Qy1dm7Z67him3U-FP5S4T41Aw=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856105_5e90ed48a49d8072a878fcd0d0d36018.jpg\" width=\"239\" height=\"342\" \/><\/a><\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>FIRST MAN. Any: 2018 Director: Damien Chazelle Protagonistes: Ryan Gosling, Jason Clarke, Claire Foy, Kyle Chandler\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest film del director de\u00a0<i>La La Land<\/i>\u00a0est\u00e0 basat en la biografia autoritzada de Neil Armstrong i se centra sobretot en aspectes personals de la vida de l\u2019astronauta. L\u2019accent es posa en la seva etapa a la NASA, entre el 1961 i el 1969, i tracta amb delicadesa un drama familiar: la mort de la seva filla de dos anys i mig a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un tumor.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.3.LA GRAN EXCURSI\u00d3N. La Lluna est\u00e0 feta de formatge<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"LA GRAN EXCURSI\u00d3N Director: Nick Park Pa\u00eds: Regne Unit Any: 1989 Productora: Aardman Animations \/ NFTS ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856119_ef5609968d65906cce81928e8620eec0.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856119_ef5609968d65906cce81928e8620eec0.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNGbLbdUZvu8MjPQimbGLMMyVTbtZg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"LA GRAN EXCURSI\u00d3N Director: Nick Park Pa\u00eds: Regne Unit Any: 1989 Productora: Aardman Animations \/ NFTS ..\" src=\"https:\/\/ci5.googleusercontent.com\/proxy\/y8x1-EtpdqvWDjAeBG-7AJc0SJ1RwEhVWO0AEvUm9RSJ4ez4cZVDid5pCRbTfkKvr3u1Ksu5jjMXY1DXuI1UpT6sEi-C-8JnxmViw5r1WNrxXE9nlRlBDirreQfTWeDHbsD4IrpKdInEbmzF6UBvpKvUy0EcKA=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856119_ef5609968d65906cce81928e8620eec0.jpg\" width=\"278\" height=\"348\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>LA GRAN EXCURSI\u00d3N. Director: Nick Park Pa\u00eds: Regne Unit Any: 1989 Productora: Aardman Animations \/ NFTS\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer curt dels adorables Wallace i Gromit tractava, precisament, d\u2019un viatge a la Lluna. Aquesta obra de culte de l\u2019animaci\u00f3 amb plastilina (amb la t\u00e8cnica\u00a0<i>stop-motion<\/i>) va ser la primera aparici\u00f3 a la gran pantalla de la parella m\u00e9s famosa de la factoria brit\u00e0nica Aardman, que va iniciar aix\u00ed un recorregut de gran \u00e8xit que va tenir el punt culminat el 2006, amb l\u2019Oscar a la millor pel\u00b7l\u00edcula d\u2019animaci\u00f3 per\u00a0<i>Wallace &amp; Gromit: la maledicci\u00f3 de les verdures<\/i>. En aquella primera hist\u00f2ria, de 23 minuts, el despistat inventor Wallace i el seu espavilat gos Gromit decideixen passar un dia fent p\u00edcnic, per\u00f2 per desgr\u00e0cia se\u2019ls acaba el formatge (la gran passi\u00f3 de Wallace), aix\u00ed que decideixen viatjar a la Lluna per poder aconseguir una mica de\u00a0<i>cheddar<\/i>, ja que en aquest divertit univers tothom sap que el nostre sat\u00e8l\u00b7lit est\u00e0 fet de formatge. Nick Park, el director, va trigar sis anys a acabar el film.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.4.MOON. Un miner solitari a la cara oculta<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"MOON Any: 2009 Director: Duncan Jones Pa\u00eds: Regne Unit Actors: Sam Rockwell, Kevin Spacey, Dominique ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856108_cdb63622678ddf19e86c76d930f5c46c.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856108_cdb63622678ddf19e86c76d930f5c46c.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNFuEZbHoyaRm-gxXWIts3hVwrL2Yg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"MOON Any: 2009 Director: Duncan Jones Pa\u00eds: Regne Unit Actors: Sam Rockwell, Kevin Spacey, Dominique ..\" src=\"https:\/\/ci5.googleusercontent.com\/proxy\/rxnYMq03-4xGPGhH29dPS3Wh0xtKisWxn3UpYrDMmf8mPYC2X17HMztzsJsRnXkOOp7TvG-9UOiT0dk4MLydjTVa1C1aPibQEeaWcTNQ5_HOX-0fPAyf9jrYEHk--j1a-k5zWlekhuJ0uxfi1T2-irrijFwLHw=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856108_cdb63622678ddf19e86c76d930f5c46c.jpg\" width=\"243\" height=\"348\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>MOON. Any: 2009 Director: Duncan Jones Pa\u00eds: Regne Unit Actors: Sam Rockwell, Kevin Spacey, Dominique<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El treballador d\u2019una empresa minera a la Lluna est\u00e0 a punt de finalitzar els seus tres anys de contracte, durant els quals ha viscut tot sol en una base a la cara oculta, nom\u00e9s amb la companyia d\u2019un robot intel\u00b7ligent. Un accident el porta, per\u00f2, a fer un descobriment aterridor. Ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 realista per a un drama sobre la soledat i la condici\u00f3 humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.5. LES VOYAGE DANS LA LUNEEl primer de tots els viatges a l\u2019espai<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"LES VOYAGE DANS LA LUNE Any: 1902 Pa\u00eds: Fran\u00e7a Director: George M\u00e9li\u00e8s (amb l\u2019assist\u00e8ncia del seu germ\u00e0 Gaston). Durada: 14 minuts ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856113_edd85c8c4321e494f47a10e6bfc85ced.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856113_edd85c8c4321e494f47a10e6bfc85ced.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNE7LAdbB47NpZqZVUZ79Lb7zZmPRA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"LES VOYAGE DANS LA LUNE Any: 1902 Pa\u00eds: Fran\u00e7a Director: George M\u00e9li\u00e8s (amb l\u2019assist\u00e8ncia del seu germ\u00e0 Gaston). Durada: 14 minuts ..\" src=\"https:\/\/ci4.googleusercontent.com\/proxy\/bPPrT9gHdXAzm-YC_cm6NyiMGp_XRmmXCFBjP1DplK1R1cfVhCU4eEG5MpTv1q6SMojAJg2_oUtRaOjBpSPFZss6wZuRCCQKXLeC0HP8-m3eooO9RUydMonhoNMX4jBp6r5C9Ui2ZcPA44JCv5qRbXY0m5j0Nw=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856113_edd85c8c4321e494f47a10e6bfc85ced.jpg\" width=\"244\" height=\"328\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>LES VOYAGE DANS LA LUNE. Any: 1902 Pa\u00eds: Fran\u00e7a Director: George M\u00e9li\u00e8s (amb l\u2019assist\u00e8ncia del seu germ\u00e0 Gaston). Durada: 14 minuts\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de la hist\u00f2ria va ser\u00a0<i>Le voyage dans la lune<\/i>, del franc\u00e8s George M\u00e9li\u00e8s, i es va poder veure projectada als cinemes l\u2019any 1902. Adaptava de manera lliure les famoses novel\u00b7les\u00a0<i>De la Terra a la Lluna<\/i>\u00a0de Jules Verne i\u00a0<i>Els primers homes a la Lluna<\/i>\u00a0de H.G. Wells i de seguida es va convertir en un gran \u00e8xit. Era una cinta sorprenent per a l\u2019\u00e8poca, ja que utilitzava per primer cop efectes especials i tenia un argument prou elaborat: un grup de sis astr\u00f2noms aconsegueix fabricar un coet que els porta a la Lluna i all\u00e0 han d\u2019escapar pels p\u00e8ls d\u2019uns selenites violents. El film va tenir una gran influ\u00e8ncia i va contribuir a popularitzar les pel\u00b7l\u00edcules. Aquesta imatge de la Lluna amb el coet incrustat a l\u2019ull \u00e9s un dels fotogrames m\u00e9s coneguts de la hist\u00f2ria del cinema.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.6. APOLLO 13. Per a qui no conegui la hist\u00f2ria<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"APOLLO 13 Any: 1995 Director: Ron Howard Protagonistes: Tom Hanks, Kevin Bacon, Bill Paxton, Gary Sinise, Ed Harris ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856111_02714769690628f66da9972ff2663b30.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856111_02714769690628f66da9972ff2663b30.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNFgc4IOKxQ_6sclyHgUTNNITyzRwA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"APOLLO 13 Any: 1995 Director: Ron Howard Protagonistes: Tom Hanks, Kevin Bacon, Bill Paxton, Gary Sinise, Ed Harris ..\" src=\"https:\/\/ci5.googleusercontent.com\/proxy\/cat5jJoHdNMU0g8AmzhcJwToCdM3vzZNWAm7Z9QKkBqGiWFsekTAbQ67SySo11ulExfH-v3gSUwyh2WzLf5gshBZKSy3JEI7abNI0CkjhVLiexQ5ERDTNxFtiQR0EgdOntKrim1A5-Hm1CGDGAoFuyBwsOad7Q=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856111_02714769690628f66da9972ff2663b30.jpg\" width=\"221\" height=\"316\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>APOLLO 13. Any: 1995 Director: Ron Howard Protagonistes: Tom Hanks, Kevin Bacon, Bill Paxton, Gary Sinise, Ed Harris<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tothom qui conegui la hist\u00f2ria de l\u2019Apollo 13 sabr\u00e0 com acaba la pel\u00b7l\u00edcula. Per a aquells que no n\u2019estiguin al cas, \u00e9s un bon drama, amb les mateixes dosis de tensi\u00f3 i nervis que es van viure a la vida real. Tom Hanks, el protagonista, s\u2019ha declarat sempre un astronauta frustrat i, posteriorment, s\u2019ha involucrat com a productor en altres films sobre l\u2019espai.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.7. FIGURAS OCULTAS. Noies negres en la cursa espacial<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"FIGURAS OCULTAS Any: 2016 Director: Theodore Melfi Protagonistes: Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Mon\u00e1e, Kevin Costner, Kirsten Dunst i Jim Parsons ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856106_3b8658d97b754bfaf5b9c1725a97f01a.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856106_3b8658d97b754bfaf5b9c1725a97f01a.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNFr0pNPY26ln2iCB61WE7jvYSaUAQ\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"FIGURAS OCULTAS Any: 2016 Director: Theodore Melfi Protagonistes: Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Mon\u00e1e, Kevin Costner, Kirsten Dunst i Jim Parsons ..\" src=\"https:\/\/ci6.googleusercontent.com\/proxy\/CV-7l43kJkkhFGHybBJLQ0ar-hQMKg70KYI9geEmuOkF6w3WjVZ2HpibEos-qSiRoHmcS4Qs_jAyXQMYss5WFLgEIhZMF8ugF4uxGEN3djX8DOghfIMdeXTVNUTtzaqG4-a9dUyIlMXb_Dxj40PY_Z-8pgCRmw=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856106_3b8658d97b754bfaf5b9c1725a97f01a.jpg\" width=\"218\" height=\"312\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>FIGURAS OCULTAS. Any: 2016 Director: Theodore Melfi Protagonistes: Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Mon\u00e1e, Kevin Costner, Kirsten Dunst i Jim Parsons\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Basada en la novel\u00b7la que porta el mateix t\u00edtol, explica uns fets reals: la participaci\u00f3 de tres matem\u00e0tiques afroamericanes en els c\u00e0lculs de les traject\u00f2ries de vol dels projectes Mercury, primer, i Apollo, despr\u00e9s. Les protagonistes, que treballaven en una divisi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 segregada, van haver de fer front al menyspreu dels seus col\u00b7legues pel fet de ser dones i negres.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276peca m_8345182722899742276layout-peca-foto\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">13.8. ESCOLLITS PER A LA GL\u00d2RIA. Gloriosos astronautes<\/span><\/h5>\n<div class=\"m_8345182722899742276galeria-peca m_8345182722899742276una-foto\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-list m_8345182722899742276draggable\">\n<div class=\"m_8345182722899742276slick-track\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a class=\"m_8345182722899742276bxslider-lightbox\" title=\"ESCOLLITS PER A LA GL\u00d2RIA Any: 1983 Director: Philip Kaufman Protagonistes: Sam Shepard, Scott Glenn, Ed Harris, Dennis Quaid, Fred Ward, Barbara Hershey ..\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856710_aaa11afa3393198f5aa1a8ad1d8a6067.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"grupfotos noopener noreferrer\" data-saferedirecturl=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856710_aaa11afa3393198f5aa1a8ad1d8a6067.jpg&amp;source=gmail&amp;ust=1565252536752000&amp;usg=AFQjCNF9iQBts-Kt22MO-6xF-dCi01uNXA\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"CToWUd aligncenter\" title=\"ESCOLLITS PER A LA GL\u00d2RIA Any: 1983 Director: Philip Kaufman Protagonistes: Sam Shepard, Scott Glenn, Ed Harris, Dennis Quaid, Fred Ward, Barbara Hershey ..\" src=\"https:\/\/ci6.googleusercontent.com\/proxy\/vC2K3ljWjpGNUvSKIdtOt99wBU-udHpIkuX7yKtYqENCf1pHC55qcIILOSh6CMo09YU20-7xIcA7A29V8rhRuuUb0JH3zkbg0JZmJ0-WC6ApAZXSeDLf_aF2CPFJX344byb5YTcJ9v548QoykWx2PUtLoBF1Sw=s0-d-e1-ft#https:\/\/www.elpuntavui.cat\/imatges\/58\/56\/alta\/780_0008_5856710_aaa11afa3393198f5aa1a8ad1d8a6067.jpg\" width=\"231\" height=\"314\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276caption\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>ESCOLLITS PER A LA GL\u00d2RIA. Any: 1983 Director: Philip Kaufman Protagonistes: Sam Shepard, Scott Glenn, Ed Harris, Dennis Quaid, Fred Ward, Barbara Hershey\u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Basada en la novel\u00b7la\u00a0<i>The right stuff<\/i>, publicada el 1979 per Tom Wolfe, aquesta pel\u00b7l\u00edcula mostra els inicis de la carrera espacial i contraposa el paper dels pilots de proves involucrats en l\u2019objectiu de superar la barrera del so amb els primers astronautes escollits per la NASA. Tamb\u00e9 \u00e9s una aproximaci\u00f3 a la personalitat dels set homes del projecte Mercury, uns pilots que van haver de fer valer la seva opini\u00f3 i que al film es declaren en vaga quan s\u2019adonen que la ag\u00e8ncia estatal i els pol\u00edtics els volen enviar a l\u2019espai per\u00f2 sense deixar-los pilotar les naus a ells.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/entornhostil2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5225 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/entornhostil2.jpeg\" alt=\"\" width=\"502\" height=\"278\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>14. L&#8217;ESPAI, UN ENTORN HOSTIL<\/strong><\/span><\/h4>\n<\/div>\n<h5 class=\"article-titol\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/espaihostil.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5223\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/espaihostil.jpeg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"187\" \/><\/a><\/span><span style=\"color: #3366ff;\">14.1. UNA BASE HUMANA A LA LLUNA \u00c9S UN OBJECTIU DIF\u00cdCIL, PER\u00d2 NO IMPOSSIBLE. DE FET, JA HI HA HUMANS VIVINT A L&#8217;ESPAI DES DEL 1986, PRIMER A <em>\u00abL&#8217;ESTACI\u00d3 MIR\u00bb<\/em> I DESPR\u00c9S A <em>\u00abL&#8217;ESTACI\u00d3 EEI\u00bb<\/em><\/span><\/span><\/h5>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span class=\"signatura\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">per Irene Casellas<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sistema Terra-Lluna es creu que es va formar fa uns 4.400 milions d\u2019anys quan un embri\u00f3 planetari de la mida de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marte_(planeta)\">Mart<\/a> \u2013anomenat <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Protoplaneta\">Teia<\/a>\u2013 va xocar contra la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teia_(protoplaneta)\">proto-Terra<\/a> i en va arrencar una part, que va acabar convertida en la Lluna. Gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia lunar:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es va estabilitzar l\u2019eix de rotaci\u00f3 terrestre, que va modular el clima. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La marea gravitat\u00f2ria, provocada per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>, fa que hi hagi menys refredament interior a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>, per tant, \u00e9s indispensable perqu\u00e8 hi hagi vida tal com la coneixem.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estaci%C3%B3n_Espacial_Internacional\">Estaci\u00f3 Espacial Internacional (EEI)<\/a> orbita a uns 400 km de la superf\u00edcie de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra.<\/a> La Lluna est\u00e0 mil vegades m\u00e9s lluny. No es pot comparar l\u2019esfor\u00e7 que suposa enviar humans a un lloc i a l\u2019altre, per\u00f2 el primer problema que apareix en els dos casos \u00e9s el mateix: escapar de la for\u00e7a de la gravetat terrestre. A partir d\u2019aqu\u00ed, a l\u2019EEI \u00e9s relativament f\u00e0cil fer-hi arribar per mitj\u00e0 de coets tant tripulaci\u00f3 com material. Per colonitzar la Lluna, en canvi, s\u2019hauria de partir de zero i portar-hi quantitats enormes de materials i subministrament. I cada quilo de pes que es porta a l\u2019espai s\u00f3n molts diners: la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/NASA\">NASA<\/a> ha calculat que fins a 23 d\u00f2lars per gram.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9, tan dif\u00edcil com sortir de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra\">Terra<\/a> \u00e9s poder arribar a establir una col\u00f2nia a l\u2019exterior. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cSi vols viure a l\u2019espai necessites una s\u00e8rie d\u2019elements de suport vital: oxigen, aigua, escalfor, aliments, poder-te desfer dels residus&#8230; La situaci\u00f3 ideal seria un cicle tancat, en qu\u00e8 tot aix\u00f2 ho pogu\u00e9s cobrir la mateixa col\u00f2nia\u201d<\/em><\/span>, explica l\u2019investigador Miquel Sureda, que afegeix que moltes de les tecnologies que es podrien provar a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a> amb aquest objectiu permetrien, posteriorment, arribar fins a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart_(planeta)\">Mart<\/a> i qui saps si m\u00e9s lluny.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cA part de la necessitat d\u2019explorar que est\u00e0 intr\u00ednsecament lligada al nostre ADN, tamb\u00e9 sabem que algun dia la Terra deixar\u00e0 de ser habitable. Pot patir la col\u00b7lisi\u00f3 amb un asteroide o b\u00e9 desapar\u00e8ixer quan d\u2019aqu\u00ed a molts milions d\u2019anys el Sol mori. I si volem que la humanitat es perpetu\u00ef a l\u2019univers no hi ha m\u00e9s remei que sortir del sistema solar\u201d<\/span><\/em>, afegeix aquest professor de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_Polit%C3%A9cnica_de_Catalu%C3%B1a\">UPC<\/a>. De moment, per\u00f2, tornem a la fita m\u00e9s propera, que continua sent la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\"> Lluna<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cLa vida all\u00e0 estaria restringida a habitacles soterranis, a causa de l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019atmosfera, el perill d\u2019irradiaci\u00f3 i l\u2019impacte per meteoroides\u201d, explica Josep Maria Trigo des de l\u2019Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya. Aquest expert en mineria espacial est\u00e0 conven\u00e7ut que anar a la Lluna \u00e9s un primer pas per despr\u00e9s anar a Mart i als asteroides, que tamb\u00e9 s\u00f3n molt interessants pel que fa a aprofitament de recursos. Aix\u00f2 no treu, per\u00f2, que la Lluna, com a tal, ja tingui prou inter\u00e8s cient\u00edfic. \u201cCom que no t\u00e9 atmosfera, quan s\u2019hi produeix l\u2019impacte d\u2019un meteorit, poden quedar dins del cr\u00e0ter materials dels projectils\u201d, indica. Aquestes restes, a parts de ser una possible font de recursos, tamb\u00e9 ofereixen molta informaci\u00f3 sobre el nostre sistema solar. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2. \u201cL\u2019exploraci\u00f3 de la superf\u00edcie lunar ens podria donar pistes que mai trobar\u00edem a la Terra. Igual com han arribat a nosaltres meteorits de la Lluna, en una etapa primerenca de la hist\u00f2ria evolutiva del sistema Terra-Lluna, segur que tamb\u00e9 van arribar a la Lluna meteorits procedents de la Terra, que llavors tamb\u00e9 estava sotmesa a impactes molt energ\u00e8tics\u201d, assegura Trigo. La Terra \u00e9s tan din\u00e0mica geol\u00f2gicament i ha evolucionat tant que els elements que hi havia a la superf\u00edcie en els seus or\u00edgens ara ja no s\u2019hi poden trobar. \u201cEn canvi, investigar els cr\u00e0ters de la Lluna permetria tenir informaci\u00f3 valuos\u00edssima de les condicions primig\u00e8nies de la vida a la Terra i de l\u2019atmosfera del passat. Seria el descobriment del segle\u201d,<\/span><\/em><span style=\"color: #000000;\"> insisteix <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Trigo_Rodr%C3%ADguez\">Josep Maria Trigo.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/caraocultalluna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5224 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/caraocultalluna.jpeg\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"204\" \/><\/a>14.2. LA CARA OCULTA DE LA LLUNA I LES POSSIBILITATS QUE N&#8217;OFEREIX<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot aix\u00f2 sense oblidar que la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a> \u2013en concret la seva<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cara_oculta_de_la_Lluna\"> cara oculta<\/a>, on no hi ha absolutament interfer\u00e8ncies provocades per la Terra\u2013 \u00e9s el lloc ideal per: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Instal\u00b7lar un potent telescopi.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Muntar, en la seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%93rbita_de_la_Luna\">\u00f2rbita<\/a>, plataformes on fabricar, sense gravetat, les naus per anar encara m\u00e9s lluny. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les opcions s\u00f3n moltes &#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cCrec que d\u2019aqu\u00ed a uns segles la Lluna ser\u00e0 un continent m\u00e9s de la Terra. Hi haur\u00e0 gent treballant i vivint all\u00e0 de manera permanent. Potser ser\u00e0 destinaci\u00f3 tur\u00edstica. No estem tecnol\u00f2gicament tan lluny, l\u2019\u00fanica cosa que falta s\u00f3n els diners\u201d<\/span><\/em>, conclou Miquel Sureda.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/nollunasinorepublica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5222 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/nollunasinorepublica.jpeg\" alt=\"\" width=\"386\" height=\"478\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div class=\"m_8345182722899742276text\">\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>15. ACABEM AQUEST TEMA AMB UN GRAN DESIG QUE, EN ALGUN MOMENT DE LA VIDA, CERTAMENT ES FAR\u00c0 REALITAT<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>NO DEMANEM LA<em> \u00abLLUNA\u00bb<\/em>, <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>NOM\u00c9S DEMANEM <em>\u00abLA REP\u00daBLICA\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">BIBLIOGRAFIA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dossier <em>La Rep\u00fablica<\/em> Any II-N.60\u00a0<em>\u201c50 anys. La humanitat va complir el juliol de 1969 el somni d&#8217;arribar a la Lluna, una fita hist\u00f2rica per a la cursa espacial, la tecnologia i el coneixement\u201d<\/em>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Articles espigolats dels rotatius i digitals <em>La Vanguardia<\/em>, <em>l&#8217;ARA<\/em>, El Nacional,com, <em>El PuntAVui+, VilaWeb.com<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Articles de la Wikip\u00e8dia i de la Viquip\u00e8dia<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Articles d&#8217;autors de renom, fotografies i videos que ha proporcionat l&#8217;aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica Google i YouTube\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"yj6qo\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div id=\"m_2226646677770699711article-peces\" class=\"adL\" dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div class=\"m_2226646677770699711article-social m_2226646677770699711article-social-bottom adL\" dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div id=\"cFFj6Q1xc015gr\" class=\"col-md-8 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-list-chain full center-align\">\n<div><\/div>\n<div>\n<div class=\"pdf-page-separator\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div class=\"pdf-viewer-page\">\n<div id=\"pf7\" class=\"pf w0 h0\" data-page-no=\"7\">\n<div class=\"pc pc7 w0 h0\">\n<div class=\"t m0 x14 hf y55 ff7 fs7 fc4 sc0 ls0 ws32\"><\/div>\n<div class=\"t m0 x16 ha ybc ff1 fs7 fc4 sc0 ls0 ws86\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"fAl9mq1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-article-body no-align\">\n<div id=\"article-body\" class=\"article-body article-body-elements\">\n<div id=\"article-content\">\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fcWi9y1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix col-lg-12 col-md-12 col-sm-12 col-xs-12 pb-feature pb-layout-item pb-f-article-big-button-share no-align\">\n<div class=\"social-tools-wrapper-bottom full\">\n<div class=\"clear\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fL3uxx1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix col-md-6 pb-feature pb-layout-item pb-f-ads-dfp col-sm-12 col-xs-12 col-lg-6 left-align\">\n<div id=\"left_1_300x250\" class=\"ad-slot\" data-adtype=\"box\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f0wYqoCxc015gr\" class=\"wrapper clearfix col-md-6 pb-feature pb-layout-item pb-f-ads-dfp col-sm-12 col-xs-12 col-lg-6 right-align\">\n<div id=\"middle_1_300x250\" class=\"ad-slot\" data-adtype=\"box\">\n<div id=\"middle_1_300x250_ad\" data-google-query-id=\"CJSEwMDO5OMCFVWJ7QodYwkBVA\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"pb-container\">\n<div id=\"c054oz2xc015gr\" class=\"right-rail-chain col-md-4 col-sm-12 col-xs-12 pb-layout-item pb-chain pb-c-right-rail-chain right-align\">\n<div id=\"fhjFel2xc015gr\" class=\"wrapper clearfix col-lg-12 col-md-12 pb-feature pb-layout-item pb-f-global-most-read col-sm-12 col-xs-12 no-align\">\n<div class=\"row\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f0eeoWbxc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fDZ6B02xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-ads-dfp no-align\">\n<div id=\"right_2_300x600\" class=\"ad-slot\" data-adtype=\"bigbox\">\n<div id=\"right_2_300x600_ad\" data-google-query-id=\"COjmxcDO5OMCFVWJ7QodYwkBVA\">\n<div id=\"google_ads_iframe_\/1058609\/infobae\/tendencias\/nota\/right_2_300x600_0__container__\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f081s35xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-list-card-column no-align\">\n<div class=\"col-sm-12 section-column\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fEuXnJ1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-ads-dfp no-align\">\n<div id=\"right_3_300x250\" class=\"ad-slot\" data-adtype=\"box\">\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fgRBAk2xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fv2oi82xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-list-card-column no-align\">\n<div class=\"col-sm-12 section-column\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f0PjxYsxc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-list-card-column no-align\">\n<div class=\"col-sm-12 section-column\">\n<header>\n<h3 class=\"header-label\"><\/h3>\n<\/header>\n<div class=\"column-item\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f0q4lTsxc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-list-card-column no-align\">\n<div class=\"col-sm-12 section-column\">\n<header>\n<h3 class=\"header-label\"><\/h3>\n<\/header>\n<div class=\"column-item\"><\/div>\n<div class=\"column-item\">\n<h4><\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fPm3Bk2xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f0rbJuKxc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"fP6kJG1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f09J6Lwxc015gr\" class=\"wrapper clearfix pb-feature pb-layout-item pb-f-global-blank-html col-lg-12 col-md-12 col-sm-12 col-xs-12 no-align\">\n<div><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f02idIIxc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-global-single-line no-align\">\n<div class=\"border-bottom-none\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"f4P5IH1xc015gr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-ads-dfp\">\n<div id=\"exp_push_2_970x250\" class=\"ad-slot\" data-adtype=\"push\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"pb-container\">\n<div id=\"c0BWbfuxc015gr\" class=\"standard-chain in-chain border-bottom-none pb-layout-item pb-chain pb-c-standard-chain\">\n<div class=\"chain-content no-skin\">\n<div id=\"f0L3FBN4KbNohr\" class=\"wrapper clearfix full pb-feature pb-layout-item pb-f-homepage-story no-align\">\n<div class=\"border-bottom-kinda-tight flex-feature-wrapper container-direction-column \">\n<div class=\"no-skin flex-item flex-stack text-align-center equalize-height-target\">\n<div class=\"label-wrapper text-align-center\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(I) LEONARDO DA VINCI ALS 500 ANYS DE LA SEVA MORT (II) LA CONQUISTA DE LA LLUNA ALS 50 ANYS DE L&#8217;HERO\u00cfCITAT 1. LEONARDO DA &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4902"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4902"}],"version-history":[{"count":64,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4902\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20205,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4902\/revisions\/20205"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}