\u00a0RECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitosbiblia.jpeg\")
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\nLA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h3>\nRECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/span><\/h3>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/abril19.png\")
<\/a><\/span><\/p>\n1. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h3>\n1.1. UN ENLLA\u00c7 PER INTRODUIR EL TEMA<\/b><\/span><\/span><\/h4>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/download.jpg\")
<\/a>A prop\u00f2sit de la Setmana Santa i Pasqua vaig decidir introduir-me en el calendari del mes d’abril de 2019 i, en constatar la celebraci\u00f3 de v\u00e0ries festes assenyalades de cabdal import\u00e0ncia, vaig voler dedicar-hi part del meu temps de lleure\u00a0 a ressenyar-les.<\/strong><\/span><\/p>\nI aix\u00f2, qued\u00e0 establert en l\u2019estudi i reflexi\u00f3 d\u2019una tem\u00e0tica que vaig resoldre escrivint el seu contingut i que ara rememoro sint\u00e8ticament de la manera seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/semanasanta..jpeg\")
<\/a>SOBRE LA SETMANA SANTA: <\/span><\/strong>( del 14 al 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nLa meva pretensi\u00f3 s\u2019orient\u00e0 cap a la recerca valorativa de la gran quantitat de manifestacions, pr\u00e0ctiques i expressions, entre religioses i laiques, tot considerant-les amb cautela i prevenci\u00f3 at\u00e8s que la seva proced\u00e8ncia s’origina en el context de temps pret\u00e8rits i en el ben ent\u00e8s que n’han estat els evangelis -des d’on procedeixen moltes de les quals- els que sense una interpretaci\u00f3 exeg\u00e8tica en profunditat les han configurat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n De fet, he intentat escatir si entre la comprensi\u00f3 de la literalitat evang\u00e8lica i una explicaci\u00f3 gn\u00f2stica mitificada sobre la bona nova de Jes\u00fas, s\u2019hi troba una tercera postura que respongui a l\u2019hermen\u00e8utica b\u00edblica actual.<\/strong><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/primavera.jpeg\")
<\/a>SOBRE LA PASQUA: <\/span><\/strong>( 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nAquesta festa, que representa lit\u00fargicament la font i el cim de la vida cristiana, tamb\u00e9 ha estat tractada des dels or\u00edgens hebreus, passant per la Pasqua jueva en temps de Jes\u00fas de Natzaret i fins als nostres dies d’aquest any de 2019.<\/strong><\/span><\/p>\n En prendre i escollir el significat etimol\u00f2gic que integra el concepte de \u00abpasqua\u00bb<\/em> com a \u201cpas\u201d<\/em> -com vinc fent cada any- no estalvio la din\u00e0mica, sigui amb prosa literal o en prosa po\u00e8tica, de marcar les possibilitats dels \u00abcanvis\u00bb<\/em>, en forma de \u00abpasses\u00bb<\/em> que poden produir-se sigui personalment, sigui dins de la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/sjrdillr.jpeg\")
<\/a>SOBRE SANT JORDI: <\/span><\/strong>( 23 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nUna visi\u00f3 de les tradicions sobre la figura d\u2019aquest sant, patr\u00f3 de Catalunya, i la seva influ\u00e8ncia tant a l\u2019orient com a l\u2019occident. Tanmateix, un esclat de poms de roses recollides al jard\u00ed i un devessall de moltes lletres seleccionades a les prestatgeries de les biblioteques. <\/strong><\/span><\/p>\nDiversos temes sobre les roses arrancats d\u2019internet hi pul\u00b7lulen i, per saber-ne m\u00e9s, un sumari exhaustiu sobre com es confecciona un llibre.<\/strong><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/montserrat2.jpeg\")
<\/a>SOBRE LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT:<\/span> <\/strong>( 27 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nA les acaballes d\u2019abril no hi pot faltar la pres\u00e8ncia de la patrona de Catalunya -La Moreneta- i el seu entorn enmig de la santa i venerada muntanya. Per aix\u00f2 mateix, l\u2019escrit s\u2019introdueix, a trav\u00e9s de la Bas\u00edlica, en la contemplaci\u00f3 del monestir i de la comunitat de monjos benedictins. No sense ocupar-nos de l\u2019Escolania i tot el que circumda -fauna i flora- Montserrat i la seva espiritualitat.<\/strong><\/span><\/p>\n1.2. OBJECTIU DEL TEMA: UN RECORREGUT PER ENTRE LES ANTIGUES RELIGIONS ANCESTRALS PER OBSERVAR-NE ELS POSSIBLES PLAGIS QUE LA B\u00cdBLIA HI POT CONTENIR<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\nHO DESCOBRIREM MITJANCANT LA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/religionsa.jpeg\")
<\/a><\/span>En aquest nou tema la pretensi\u00f3 \u00e9s diferent. Es tracta de fer un recorregut per les antigues religions ancestrals i copsar els possibles plagis que s\u2019han pogut introduir en el cor i en les entranyes de la B\u00edblia. Tanmateix, i per tot aix\u00f2 ens caldr\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n\n- Assentar criteris de interpretaci\u00f3 b\u00edblica<\/a><\/span> i <\/strong><\/span><\/li>\n
- Entrellucar els mites<\/a><\/span> que, de forma latent o m\u00e9s visible, nien en els textos b\u00edblics.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
Sense \u00e0nim de cap pol\u00e8mica ni de voler arribar a cap conclusi\u00f3 definitiva, abans d’un millor exercici de recerca posterior sobre algunes q\u00fcestions cabdals de l’Antic i del Nou Testament, i amb l’\u00fanica ambici\u00f3 de cercar aquella veritat il\u00b7luminada per l’objectivitat de les coses, entre marges d’error i d’encert, aix\u00ed com entre clars i fosc\u00faries, vet aqu\u00ed un treball de recerca que se’ns suposa que ser\u00e0 entre labori\u00f3s i encuriosit en pretendre respondre respecte d’una una inquietud personal i amb la finalitat ben clara de situar adequadament la recerca del meu inter\u00e8s personal sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00a0 dem\u00e9s interessant i que ens possibilitar\u00e1 una obertura o ampliaci\u00f3 del angle visual de discerniment per a una major comprensi\u00f3 de la B\u00edblia.<\/strong><\/span><\/p>\nEntenc que, per entendre la complexitat de l’Antic i del Nou Testament i per penetrar-lo objectivament amb \u00e8xit, necessitem d’una especialitzaci\u00f3 sobre diverses i importants mat\u00e8ries i tenir, al mateix temps, una base s\u00f2lida de tots els elements que conformen el labori\u00f3s treball de la interpretaci\u00f3 cient\u00edfica i aix\u00ed poder descobrir el missatge religi\u00f3s que es proposa en cada un dels llibres separats del seu conjunt.<\/strong><\/span><\/p>\n1.3. LA METODOLOGIA EMPRADA: UNA EX\u00c8GESI B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/qumram.jpeg\")
<\/a><\/span>De capital import\u00e0ncia n’\u00e9s l’actitud cr\u00edtica que sobre qualsevol dels textos -anomenats insistentement com sagrats-, hem de sostenir indefectiblement i, com a principi de tot, arribar al descobriment objectiu de tot el que volen transmetre. Per a aix\u00f2, diguem que tots aquests textos -tant els de l’Antic Testament com els del Nou Testament- han de ser sotmesos a la platina del microscopi d’una hermen\u00e8utica potent per poder distingir aquells elements que resulten ser-ne fonamentals, d’aquells altres que puguin mostrar-se com secundaris.<\/strong><\/span><\/p>\nVegem a continuaci\u00f3 la metodologia necess\u00e0ria que actualment s’utilitza a l’hora de\u00a0 realitzar una ex\u00e8gesi b\u00edblica de qualitat per descobrir-hi les l\u00ednies estructurals i vertebradores dels textos sagrats i els components que, amb m\u00e9s, menys o nul\u00b7la import\u00e0ncia, configuren el seu conjunt. D’aquesta manera, podrem comprovar que les investigacions exeg\u00e8tiques, m\u00e9s enll\u00e0 de la literalitat dels llibres sagrats, aprofundeixen cr\u00edticament els seus textos des d’una visi\u00f3 d’hermen\u00e8utica cient\u00edfica o interpretativa, base exigible per a una comprensi\u00f3 el m\u00e9s objectiva possible i tendent cap a la configuraci\u00f3 de la veritat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/hermeneutica.png\")
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
Heus aqu\u00ed tota la feina hermen\u00e8utica que ha de imposar-se a l’exegeta que pretengui rec\u00f3rrer el fruit d’una investigaci\u00f3 seriosa dels textos b\u00edblics en q\u00fcesti\u00f3:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
\n- La Historia sobre la Redacci\u00f3 dels textos<\/a><\/span> [Redaktiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- La Investigaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria dels G\u00e8neres i de les Formes liter\u00e0ries<\/a><\/span> emprades en els textos [Formgeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- Els elements aportats per la Hist\u00f2ria de la Tradici\u00f3<\/a><\/span> bolcada en els textos [Traditiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- La finalitat o objectiu<\/a><\/span> que es pret\u00e9n a l\u2019hora d\u2019elabora els escrits.<\/strong><\/span><\/li>\n
- L\u2019aplicaci\u00f3 de la\u00a0\u00abSitz im Leben\u00bb<\/a><\/span>,\u00a0<\/em>\u00e9s a dir, copsar la necessitat d\u2019una coneixen\u00e7a o d\u2019un desig manifestats per oients o lectors d\u2019una comunitat determinada d\u2019un entorn concret sobre els aspectes, els contextos<\/a><\/span>, les situacions<\/a><\/span> i\/o altres d\u2019una determinada persona, circumst\u00e0ncia, situaci\u00f3, estat, condici\u00f3.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n
- La personalitat de cada hagi\u00f2graf<\/a><\/span>: origen, edat, estudis, religi\u00f3, tend\u00e8ncies, c\u00e0rrecs, professi\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n
- La visi\u00f3 general del moment hist\u00f2ric<\/span>,<\/a> l\u2019entorn socia<\/span>l<\/a>, \u00e8tnic<\/a><\/span> i cultura<\/span>l<\/a> del grup que habita un espai geogr\u00e0fic<\/a><\/span> concret i perimetrat, en conseq\u00fc\u00e8ncia, dins\u00a0 d\u2019una \u00e8poca<\/a><\/span> determinada, aix\u00ed com la mentalitat<\/a><\/span> del temps i els corrents de pensament<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n
- El tipus d\u2019escrits segons les diferents formes dels\u00a0\u00abmidr\u00e2sh\u00bb<\/em><\/a><\/span>, classificats segons la configuraci\u00f3 seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019halakha<\/a><\/span>: escrit que busca regles de vida o de ordre jur\u00eddic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019haggada<\/a><\/span>:\u00a0 escrits amb comentaris per a la formaci\u00f3 espiritual, doctrinal o moral\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0El pesher<\/a><\/span>: escrits que pretenen actualitzar les profecies i adaptar el seu compliment \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 en els escrits del present actual.<\/strong><\/span><\/p>\n\n- El coneixement de la literatura intertestamentaria i, en particular:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les traduccions:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . La que se’n diu \u00abB\u00edblia Septuaginta o<\/em> dels Setanta\u00bb<\/em><\/a><\/span>: una traducci\u00f3 grega (s.III-I aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . El \u00abTargum Palest\u00ed\u00bb<\/em><\/a><\/span>. Traducci\u00f3 aramea (s.I-II dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Els autors jueus hel\u00b7len\u00edstics:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Eupolemo<\/a><\/span> i Artap\u00e1n<\/a><\/span> (s.II aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Fil\u00f3 d’Alejandria<\/a><\/span> (meitat del s.I aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Flavi Josep<\/a><\/span>, autor de \u00abAntiguitats jueves\u00bb<\/em><\/a><\/span> (93-94 dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les obres dites ap\u00f2crifes o pseudoepigr\u00e1ficas:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . \u00abLlibre dels Jubileus\u00bb<\/em><\/a><\/span> (Apocalipsi), del s.III-II aC.<\/strong><\/span>
\n
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\nLA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h3>\nRECERCA DE POSSIBLES PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/a><\/span><\/p>\n1. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h3>\n1.1. UN ENLLA\u00c7 PER INTRODUIR EL TEMA<\/b><\/span><\/span><\/h4>\n<\/a>A prop\u00f2sit de la Setmana Santa i Pasqua vaig decidir introduir-me en el calendari del mes d’abril de 2019 i, en constatar la celebraci\u00f3 de v\u00e0ries festes assenyalades de cabdal import\u00e0ncia, vaig voler dedicar-hi part del meu temps de lleure\u00a0 a ressenyar-les.<\/strong><\/span><\/p>\nI aix\u00f2, qued\u00e0 establert en l\u2019estudi i reflexi\u00f3 d\u2019una tem\u00e0tica que vaig resoldre escrivint el seu contingut i que ara rememoro sint\u00e8ticament de la manera seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
<\/a>SOBRE LA SETMANA SANTA: <\/span><\/strong>( del 14 al 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nLa meva pretensi\u00f3 s\u2019orient\u00e0 cap a la recerca valorativa de la gran quantitat de manifestacions, pr\u00e0ctiques i expressions, entre religioses i laiques, tot considerant-les amb cautela i prevenci\u00f3 at\u00e8s que la seva proced\u00e8ncia s’origina en el context de temps pret\u00e8rits i en el ben ent\u00e8s que n’han estat els evangelis -des d’on procedeixen moltes de les quals- els que sense una interpretaci\u00f3 exeg\u00e8tica en profunditat les han configurat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n De fet, he intentat escatir si entre la comprensi\u00f3 de la literalitat evang\u00e8lica i una explicaci\u00f3 gn\u00f2stica mitificada sobre la bona nova de Jes\u00fas, s\u2019hi troba una tercera postura que respongui a l\u2019hermen\u00e8utica b\u00edblica actual.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE LA PASQUA: <\/span><\/strong>( 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nAquesta festa, que representa lit\u00fargicament la font i el cim de la vida cristiana, tamb\u00e9 ha estat tractada des dels or\u00edgens hebreus, passant per la Pasqua jueva en temps de Jes\u00fas de Natzaret i fins als nostres dies d’aquest any de 2019.<\/strong><\/span><\/p>\n En prendre i escollir el significat etimol\u00f2gic que integra el concepte de \u00abpasqua\u00bb<\/em> com a \u201cpas\u201d<\/em> -com vinc fent cada any- no estalvio la din\u00e0mica, sigui amb prosa literal o en prosa po\u00e8tica, de marcar les possibilitats dels \u00abcanvis\u00bb<\/em>, en forma de \u00abpasses\u00bb<\/em> que poden produir-se sigui personalment, sigui dins de la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE SANT JORDI: <\/span><\/strong>( 23 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nUna visi\u00f3 de les tradicions sobre la figura d\u2019aquest sant, patr\u00f3 de Catalunya, i la seva influ\u00e8ncia tant a l\u2019orient com a l\u2019occident. Tanmateix, un esclat de poms de roses recollides al jard\u00ed i un devessall de moltes lletres seleccionades a les prestatgeries de les biblioteques. <\/strong><\/span><\/p>\nDiversos temes sobre les roses arrancats d\u2019internet hi pul\u00b7lulen i, per saber-ne m\u00e9s, un sumari exhaustiu sobre com es confecciona un llibre.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT:<\/span> <\/strong>( 27 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\nA les acaballes d\u2019abril no hi pot faltar la pres\u00e8ncia de la patrona de Catalunya -La Moreneta- i el seu entorn enmig de la santa i venerada muntanya. Per aix\u00f2 mateix, l\u2019escrit s\u2019introdueix, a trav\u00e9s de la Bas\u00edlica, en la contemplaci\u00f3 del monestir i de la comunitat de monjos benedictins. No sense ocupar-nos de l\u2019Escolania i tot el que circumda -fauna i flora- Montserrat i la seva espiritualitat.<\/strong><\/span><\/p>\n1.2. OBJECTIU DEL TEMA: UN RECORREGUT PER ENTRE LES ANTIGUES RELIGIONS ANCESTRALS PER OBSERVAR-NE ELS POSSIBLES PLAGIS QUE LA B\u00cdBLIA HI POT CONTENIR<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\nHO DESCOBRIREM MITJANCANT LA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n<\/a><\/span>En aquest nou tema la pretensi\u00f3 \u00e9s diferent. Es tracta de fer un recorregut per les antigues religions ancestrals i copsar els possibles plagis que s\u2019han pogut introduir en el cor i en les entranyes de la B\u00edblia. Tanmateix, i per tot aix\u00f2 ens caldr\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n\n- Assentar criteris de interpretaci\u00f3 b\u00edblica<\/a><\/span> i <\/strong><\/span><\/li>\n
- Entrellucar els mites<\/a><\/span> que, de forma latent o m\u00e9s visible, nien en els textos b\u00edblics.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
Sense \u00e0nim de cap pol\u00e8mica ni de voler arribar a cap conclusi\u00f3 definitiva, abans d’un millor exercici de recerca posterior sobre algunes q\u00fcestions cabdals de l’Antic i del Nou Testament, i amb l’\u00fanica ambici\u00f3 de cercar aquella veritat il\u00b7luminada per l’objectivitat de les coses, entre marges d’error i d’encert, aix\u00ed com entre clars i fosc\u00faries, vet aqu\u00ed un treball de recerca que se’ns suposa que ser\u00e0 entre labori\u00f3s i encuriosit en pretendre respondre respecte d’una una inquietud personal i amb la finalitat ben clara de situar adequadament la recerca del meu inter\u00e8s personal sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00a0 dem\u00e9s interessant i que ens possibilitar\u00e1 una obertura o ampliaci\u00f3 del angle visual de discerniment per a una major comprensi\u00f3 de la B\u00edblia.<\/strong><\/span><\/p>\nEntenc que, per entendre la complexitat de l’Antic i del Nou Testament i per penetrar-lo objectivament amb \u00e8xit, necessitem d’una especialitzaci\u00f3 sobre diverses i importants mat\u00e8ries i tenir, al mateix temps, una base s\u00f2lida de tots els elements que conformen el labori\u00f3s treball de la interpretaci\u00f3 cient\u00edfica i aix\u00ed poder descobrir el missatge religi\u00f3s que es proposa en cada un dels llibres separats del seu conjunt.<\/strong><\/span><\/p>\n1.3. LA METODOLOGIA EMPRADA: UNA EX\u00c8GESI B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n<\/a><\/span>De capital import\u00e0ncia n’\u00e9s l’actitud cr\u00edtica que sobre qualsevol dels textos -anomenats insistentement com sagrats-, hem de sostenir indefectiblement i, com a principi de tot, arribar al descobriment objectiu de tot el que volen transmetre. Per a aix\u00f2, diguem que tots aquests textos -tant els de l’Antic Testament com els del Nou Testament- han de ser sotmesos a la platina del microscopi d’una hermen\u00e8utica potent per poder distingir aquells elements que resulten ser-ne fonamentals, d’aquells altres que puguin mostrar-se com secundaris.<\/strong><\/span><\/p>\nVegem a continuaci\u00f3 la metodologia necess\u00e0ria que actualment s’utilitza a l’hora de\u00a0 realitzar una ex\u00e8gesi b\u00edblica de qualitat per descobrir-hi les l\u00ednies estructurals i vertebradores dels textos sagrats i els components que, amb m\u00e9s, menys o nul\u00b7la import\u00e0ncia, configuren el seu conjunt. D’aquesta manera, podrem comprovar que les investigacions exeg\u00e8tiques, m\u00e9s enll\u00e0 de la literalitat dels llibres sagrats, aprofundeixen cr\u00edticament els seus textos des d’una visi\u00f3 d’hermen\u00e8utica cient\u00edfica o interpretativa, base exigible per a una comprensi\u00f3 el m\u00e9s objectiva possible i tendent cap a la configuraci\u00f3 de la veritat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
Heus aqu\u00ed tota la feina hermen\u00e8utica que ha de imposar-se a l’exegeta que pretengui rec\u00f3rrer el fruit d’una investigaci\u00f3 seriosa dels textos b\u00edblics en q\u00fcesti\u00f3:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
\n- La Historia sobre la Redacci\u00f3 dels textos<\/a><\/span> [Redaktiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- La Investigaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria dels G\u00e8neres i de les Formes liter\u00e0ries<\/a><\/span> emprades en els textos [Formgeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- Els elements aportats per la Hist\u00f2ria de la Tradici\u00f3<\/a><\/span> bolcada en els textos [Traditiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n
- La finalitat o objectiu<\/a><\/span> que es pret\u00e9n a l\u2019hora d\u2019elabora els escrits.<\/strong><\/span><\/li>\n
- L\u2019aplicaci\u00f3 de la\u00a0\u00abSitz im Leben\u00bb<\/a><\/span>,\u00a0<\/em>\u00e9s a dir, copsar la necessitat d\u2019una coneixen\u00e7a o d\u2019un desig manifestats per oients o lectors d\u2019una comunitat determinada d\u2019un entorn concret sobre els aspectes, els contextos<\/a><\/span>, les situacions<\/a><\/span> i\/o altres d\u2019una determinada persona, circumst\u00e0ncia, situaci\u00f3, estat, condici\u00f3.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n
- La personalitat de cada hagi\u00f2graf<\/a><\/span>: origen, edat, estudis, religi\u00f3, tend\u00e8ncies, c\u00e0rrecs, professi\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n
- La visi\u00f3 general del moment hist\u00f2ric<\/span>,<\/a> l\u2019entorn socia<\/span>l<\/a>, \u00e8tnic<\/a><\/span> i cultura<\/span>l<\/a> del grup que habita un espai geogr\u00e0fic<\/a><\/span> concret i perimetrat, en conseq\u00fc\u00e8ncia, dins\u00a0 d\u2019una \u00e8poca<\/a><\/span> determinada, aix\u00ed com la mentalitat<\/a><\/span> del temps i els corrents de pensament<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n
- El tipus d\u2019escrits segons les diferents formes dels\u00a0\u00abmidr\u00e2sh\u00bb<\/em><\/a><\/span>, classificats segons la configuraci\u00f3 seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019halakha<\/a><\/span>: escrit que busca regles de vida o de ordre jur\u00eddic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019haggada<\/a><\/span>:\u00a0 escrits amb comentaris per a la formaci\u00f3 espiritual, doctrinal o moral\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0El pesher<\/a><\/span>: escrits que pretenen actualitzar les profecies i adaptar el seu compliment \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 en els escrits del present actual.<\/strong><\/span><\/p>\n\n- El coneixement de la literatura intertestamentaria i, en particular:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les traduccions:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . La que se’n diu \u00abB\u00edblia Septuaginta o<\/em> dels Setanta\u00bb<\/em><\/a><\/span>: una traducci\u00f3 grega (s.III-I aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . El \u00abTargum Palest\u00ed\u00bb<\/em><\/a><\/span>. Traducci\u00f3 aramea (s.I-II dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Els autors jueus hel\u00b7len\u00edstics:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Eupolemo<\/a><\/span> i Artap\u00e1n<\/a><\/span> (s.II aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Fil\u00f3 d’Alejandria<\/a><\/span> (meitat del s.I aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Flavi Josep<\/a><\/span>, autor de \u00abAntiguitats jueves\u00bb<\/em><\/a><\/span> (93-94 dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les obres dites ap\u00f2crifes o pseudoepigr\u00e1ficas:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . \u00abLlibre dels Jubileus\u00bb<\/em><\/a><\/span> (Apocalipsi), del s.III-II aC.<\/strong><\/span>
\n
I aix\u00f2, qued\u00e0 establert en l\u2019estudi i reflexi\u00f3 d\u2019una tem\u00e0tica que vaig resoldre escrivint el seu contingut i que ara rememoro sint\u00e8ticament de la manera seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n La meva pretensi\u00f3 s\u2019orient\u00e0 cap a la recerca valorativa de la gran quantitat de manifestacions, pr\u00e0ctiques i expressions, entre religioses i laiques, tot considerant-les amb cautela i prevenci\u00f3 at\u00e8s que la seva proced\u00e8ncia s’origina en el context de temps pret\u00e8rits i en el ben ent\u00e8s que n’han estat els evangelis -des d’on procedeixen moltes de les quals- els que sense una interpretaci\u00f3 exeg\u00e8tica en profunditat les han configurat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n De fet, he intentat escatir si entre la comprensi\u00f3 de la literalitat evang\u00e8lica i una explicaci\u00f3 gn\u00f2stica mitificada sobre la bona nova de Jes\u00fas, s\u2019hi troba una tercera postura que respongui a l\u2019hermen\u00e8utica b\u00edblica actual.<\/strong><\/span><\/p>\n Aquesta festa, que representa lit\u00fargicament la font i el cim de la vida cristiana, tamb\u00e9 ha estat tractada des dels or\u00edgens hebreus, passant per la Pasqua jueva en temps de Jes\u00fas de Natzaret i fins als nostres dies d’aquest any de 2019.<\/strong><\/span><\/p>\n En prendre i escollir el significat etimol\u00f2gic que integra el concepte de \u00abpasqua\u00bb<\/em> com a \u201cpas\u201d<\/em> -com vinc fent cada any- no estalvio la din\u00e0mica, sigui amb prosa literal o en prosa po\u00e8tica, de marcar les possibilitats dels \u00abcanvis\u00bb<\/em>, en forma de \u00abpasses\u00bb<\/em> que poden produir-se sigui personalment, sigui dins de la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n Una visi\u00f3 de les tradicions sobre la figura d\u2019aquest sant, patr\u00f3 de Catalunya, i la seva influ\u00e8ncia tant a l\u2019orient com a l\u2019occident. Tanmateix, un esclat de poms de roses recollides al jard\u00ed i un devessall de moltes lletres seleccionades a les prestatgeries de les biblioteques. <\/strong><\/span><\/p>\n Diversos temes sobre les roses arrancats d\u2019internet hi pul\u00b7lulen i, per saber-ne m\u00e9s, un sumari exhaustiu sobre com es confecciona un llibre.<\/strong><\/span><\/p>\n A les acaballes d\u2019abril no hi pot faltar la pres\u00e8ncia de la patrona de Catalunya -La Moreneta- i el seu entorn enmig de la santa i venerada muntanya. Per aix\u00f2 mateix, l\u2019escrit s\u2019introdueix, a trav\u00e9s de la Bas\u00edlica, en la contemplaci\u00f3 del monestir i de la comunitat de monjos benedictins. No sense ocupar-nos de l\u2019Escolania i tot el que circumda -fauna i flora- Montserrat i la seva espiritualitat.<\/strong><\/span><\/p>\n Sense \u00e0nim de cap pol\u00e8mica ni de voler arribar a cap conclusi\u00f3 definitiva, abans d’un millor exercici de recerca posterior sobre algunes q\u00fcestions cabdals de l’Antic i del Nou Testament, i amb l’\u00fanica ambici\u00f3 de cercar aquella veritat il\u00b7luminada per l’objectivitat de les coses, entre marges d’error i d’encert, aix\u00ed com entre clars i fosc\u00faries, vet aqu\u00ed un treball de recerca que se’ns suposa que ser\u00e0 entre labori\u00f3s i encuriosit en pretendre respondre respecte d’una una inquietud personal i amb la finalitat ben clara de situar adequadament la recerca del meu inter\u00e8s personal sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00a0 dem\u00e9s interessant i que ens possibilitar\u00e1 una obertura o ampliaci\u00f3 del angle visual de discerniment per a una major comprensi\u00f3 de la B\u00edblia.<\/strong><\/span><\/p>\n Entenc que, per entendre la complexitat de l’Antic i del Nou Testament i per penetrar-lo objectivament amb \u00e8xit, necessitem d’una especialitzaci\u00f3 sobre diverses i importants mat\u00e8ries i tenir, al mateix temps, una base s\u00f2lida de tots els elements que conformen el labori\u00f3s treball de la interpretaci\u00f3 cient\u00edfica i aix\u00ed poder descobrir el missatge religi\u00f3s que es proposa en cada un dels llibres separats del seu conjunt.<\/strong><\/span><\/p>\n Vegem a continuaci\u00f3 la metodologia necess\u00e0ria que actualment s’utilitza a l’hora de\u00a0 realitzar una ex\u00e8gesi b\u00edblica de qualitat per descobrir-hi les l\u00ednies estructurals i vertebradores dels textos sagrats i els components que, amb m\u00e9s, menys o nul\u00b7la import\u00e0ncia, configuren el seu conjunt. D’aquesta manera, podrem comprovar que les investigacions exeg\u00e8tiques, m\u00e9s enll\u00e0 de la literalitat dels llibres sagrats, aprofundeixen cr\u00edticament els seus textos des d’una visi\u00f3 d’hermen\u00e8utica cient\u00edfica o interpretativa, base exigible per a una comprensi\u00f3 el m\u00e9s objectiva possible i tendent cap a la configuraci\u00f3 de la veritat.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Heus aqu\u00ed tota la feina hermen\u00e8utica que ha de imposar-se a l’exegeta que pretengui rec\u00f3rrer el fruit d’una investigaci\u00f3 seriosa dels textos b\u00edblics en q\u00fcesti\u00f3:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019halakha<\/a><\/span>: escrit que busca regles de vida o de ordre jur\u00eddic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0L\u2019haggada<\/a><\/span>:\u00a0 escrits amb comentaris per a la formaci\u00f3 espiritual, doctrinal o moral\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0El pesher<\/a><\/span>: escrits que pretenen actualitzar les profecies i adaptar el seu compliment \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 en els escrits del present actual.<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les traduccions:<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . La que se’n diu \u00abB\u00edblia Septuaginta o<\/em> dels Setanta\u00bb<\/em><\/a><\/span>: una traducci\u00f3 grega (s.III-I aC.)<\/strong><\/span> \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Els autors jueus hel\u00b7len\u00edstics:<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Eupolemo<\/a><\/span> i Artap\u00e1n<\/a><\/span> (s.II aC.)<\/strong><\/span> \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 – Les obres dites ap\u00f2crifes o pseudoepigr\u00e1ficas:<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . \u00abLlibre dels Jubileus\u00bb<\/em><\/a><\/span> (Apocalipsi), del s.III-II aC.<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n1. INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h3>\n
1.1. UN ENLLA\u00c7 PER INTRODUIR EL TEMA<\/b><\/span><\/span><\/h4>\n
<\/a>A prop\u00f2sit de la Setmana Santa i Pasqua vaig decidir introduir-me en el calendari del mes d’abril de 2019 i, en constatar la celebraci\u00f3 de v\u00e0ries festes assenyalades de cabdal import\u00e0ncia, vaig voler dedicar-hi part del meu temps de lleure\u00a0 a ressenyar-les.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE LA SETMANA SANTA: <\/span><\/strong>( del 14 al 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE LA PASQUA: <\/span><\/strong>( 21 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE SANT JORDI: <\/span><\/strong>( 23 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\n<\/a>SOBRE LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT:<\/span> <\/strong>( 27 d’abril de 2019 )<\/span><\/p>\n1.2. OBJECTIU DEL TEMA: UN RECORREGUT PER ENTRE LES ANTIGUES RELIGIONS ANCESTRALS PER OBSERVAR-NE ELS POSSIBLES PLAGIS QUE LA B\u00cdBLIA HI POT CONTENIR<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n
HO DESCOBRIREM MITJANCANT LA INTERPRETACI\u00d3 B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n
<\/a><\/span>En aquest nou tema la pretensi\u00f3 \u00e9s diferent. Es tracta de fer un recorregut per les antigues religions ancestrals i copsar els possibles plagis que s\u2019han pogut introduir en el cor i en les entranyes de la B\u00edblia. Tanmateix, i per tot aix\u00f2 ens caldr\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n\n
1.3. LA METODOLOGIA EMPRADA: UNA EX\u00c8GESI B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h4>\n
<\/a><\/span>De capital import\u00e0ncia n’\u00e9s l’actitud cr\u00edtica que sobre qualsevol dels textos -anomenats insistentement com sagrats-, hem de sostenir indefectiblement i, com a principi de tot, arribar al descobriment objectiu de tot el que volen transmetre. Per a aix\u00f2, diguem que tots aquests textos -tant els de l’Antic Testament com els del Nou Testament- han de ser sotmesos a la platina del microscopi d’una hermen\u00e8utica potent per poder distingir aquells elements que resulten ser-ne fonamentals, d’aquells altres que puguin mostrar-se com secundaris.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n\n
\n
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . El \u00abTargum Palest\u00ed\u00bb<\/em><\/a><\/span>. Traducci\u00f3 aramea (s.I-II dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Fil\u00f3 d’Alejandria<\/a><\/span> (meitat del s.I aC.)<\/strong><\/span>
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 . Flavi Josep<\/a><\/span>, autor de \u00abAntiguitats jueves\u00bb<\/em><\/a><\/span> (93-94 dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n
\n