{"id":4120,"date":"2019-04-14T17:09:43","date_gmt":"2019-04-14T17:09:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4120"},"modified":"2023-11-06T19:21:40","modified_gmt":"2023-11-06T18:21:40","slug":"prova","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4120","title":{"rendered":"CELEBRACIONS DEL MES D&#8217;ABRIL 2019: Setmana Santa \/ Pasqua \/ Sant Jordi \/ Mare de D\u00e9u de Montserrat"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>CELEBRACIONS DEL MES D&#8217;ABRIL 2019<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> SETMANA SANTA \/ PASQUA, <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SANT JORDI<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> I <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llunari1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4126 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llunari1.jpeg\" alt=\"\" width=\"596\" height=\"354\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>CELEBRACIONS DEL MES D&#8217;ABRIL 2019 <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SETMANA SANTA I PASQUA<\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SANT JORDI <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest any de 2019 el recorregut de dues setmanes a les acaballes del mes d&#8217;abril, ha real\u00e7at un enfilall de solemnes festivitats que, a la nostra terra catalana, se celebren amb\u00a0 l&#8217;ostentaci\u00f3 i dignitat i que, per la seva ideosincr\u00e0sia mereixen, dins de l&#8217;imaginari del calendari anyal, un comentari\u00a0 i estudi personal ben pertinent:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Setmana_Santa\">LA SETMANA SANTA<\/a>\u00a0<\/strong>[ del 7 al 20 d&#8217;abril\u00a0 de 2019 ]<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_(festivitat)\">LA PASQUA CRISTIANA \/\u00a0<\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tiempo_pascual\">TEMPS PASQUAL\u00a0<\/a><\/strong>[ del 21.04.19 a 09.06.19 ]<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jordi\">SANT JORDI, PATR\u00d3 DE CATALUNYAI<\/a>\u00a0<\/strong>[ el 23 d&#8217;abril de 2019 ]<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mare_de_D%C3%A9u_de_Montserrat\">LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT<\/a>\u00a0<\/strong>[ el 27 d&#8217;abril de 2019 ]<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/setmanasanta.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4127 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/setmanasanta.jpeg\" alt=\"\" width=\"407\" height=\"245\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. UNA APORTACI\u00d3 A VOL D\u2019OCELL SOBRE LA SETMANA SANTA. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>UNA VISI\u00d3 DE LES TRADICIONS M\u00c9S ARRELADES A LA CULTURA POPULAR, ENTRE LA INTERPRETACI\u00d3 LITERAL DELS EVANGELIS I LA MODERNA EX\u00c8GESI O HERMEN\u00c8UTICA DELS TEXTOS SAGRATS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/palmes.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4128\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/palmes.jpeg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"181\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Quaresma\">Quaresma<\/a> cristiana arriba amb la culminaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Setmana_Santa\">Setmana Santa<\/a> -des del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diumenge_de_Rams\">Diumenge de Rams<\/a> a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dissabte_Sant\">Vigilia del Diumenge de Pasqua<\/a>&#8211; celebrada, tot i amb difer\u00e8ncies notables, entre:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catolicisme\">Cristians cat\u00f2lics<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Protestantisme\">Protestants<\/a>\u00a0i\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa\">Ortodoxes<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religlai\u0308cit.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4129 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religlai\u0308cit.jpeg\" alt=\"\" width=\"190\" height=\"266\" \/><\/a>Per altra banda, cal considerar que una important regressi\u00f3 en l&#8217;\u00e0mbit de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religiosidad\">religiositat<\/a> -principalment en els pa\u00efsos europeus- i\u00a0 d&#8217;una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La%C3%AFcisme\">la\u00efcitat<\/a> incrementada i en augment, aquesta setmana es converteix m\u00e9s aviat en un temps de relaxaci\u00f3 i de vacances.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No obstant, cal observar que tota una tirallonga de tradicions, entre les viscudes amb profunditat religiosa i aquelles que podem titllar dissortadament de fantasmag\u00f2riques, unes i altres arriben fins als nostres dies sustentades per una visi\u00f3 b\u00edblica literal que, en no haver passat pel ced\u00e0s dels estudis b\u00edblics que la metodologia de la ci\u00e8ncia exeg\u00e8tica o hermen\u00e8tica actual exigeix, se segueixin nodrint d&#8217;un artificial i preocupant sentimentalisme est\u00e8ril, ali\u00e8 a la racionalitat exigida i que es podria aplicar amb el resultat d&#8217;un estudi t\u00e8cnic i reflexiu en profunditat respecte de totes aquelles manifestacions religioses i laiques que actualment encara suren com elements distorsionats que el t\u00fanel del temps ha entorbolit, desdibuixat i, malauradament, cronificat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/interpbibl.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4130\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/interpbibl.jpeg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"233\" \/><\/a>Ens cal, doncs, aprofundir en la necessitat d\u2019una metodologia cient\u00edfica que doni suport a una<a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534075.pdf\"> interpetaci\u00f3 b\u00edblica<\/a> coherent i fidedigne.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I si en aquest escrit ens referim al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>, comprovarem que furga les seves arrels en el segle I d.C. El que en denominem era cristiana i que constitueix un segle de prou canvis i de transformacions profundes. I \u00e9s que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo_primitivo\">predicaci\u00f3 cristiana primitiva<\/a> no nom\u00e9s cal contemplar-la dins del marc o de les fronteres jueves, sin\u00f3 que cal adonar-se\u00a0<\/strong><strong style=\"text-align: justify;\">que molt aviat arriba tamb\u00e9 al<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paganisme\"> m\u00f3n pag\u00e0<\/a>. Fins al punt que podem entretenir-nos llegint els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">Fets dels Ap\u00f2stols<\/a>\u00a0com&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<span style=\"color: #ff0000;\"><em>\u00ab&#8230;un viatge program\u00e0tic de Jerusalem a Roma en qu\u00e8 hi trobem fil\u00f2sofs, mags, endevins i els d\u00e9us del pante\u00f3 greco-rom\u00e0&#8230;\u00bb<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pergami.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4131 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pergami.jpeg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"189\" \/><\/a>Aix\u00ed doncs, amb la finalitat d\u2019ordenar els aspectes m\u00e9s significatius d\u2019aquell <em>\u201chumus\u201d<\/em> que de ben segur ha alimentat, directe o indirectament, l\u2019escriptura que es troba en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>, cal esmentar i mantenir en consideraci\u00f3 el contingut estructurat dels vessants m\u00e9s importants i adients que, resumits a trav\u00e9s d&#8217;una lectura comprensiva i d&#8217;un estudi bibliogr\u00e0fic d&#8217;autors que excel\u00b7leixen en la materia sobre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret\">Jes\u00fas de Natzaret<\/a>, es pugui arribar a desxifrar\u00a0 -en la seva justa mesura- l&#8217;espectacularitat de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli\">Bona Nova<\/a> amb la m\u00e0xima autenticitat amb qu\u00e8 fou escrita.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2, ens cal establir tots aquells components, objecte d&#8217;estudi i d&#8217;aprofundiment, necessaris per arribar a copsar vertaderament tot all\u00f2 que els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagiograf%C3%ADa\">hagi\u00f2grafs<\/a> van voler expressar en els seus escrits. Vegem-ho:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/terrasanta.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4132\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/terrasanta.jpeg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. El context o l&#8217;entorn jueu en el temps hist\u00f2ric de Jes\u00fas de Natzaret i les influ\u00e8ncies hagudes des de temps pret\u00e8rits ancestrals<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/temple.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4134 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/temple.jpeg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"211\" \/><\/a>1.1.1 El judaisme palest\u00ed abans de la destrucci\u00f3 del Temple de Jerusalem d\u2019acord amb el contingut de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La distinci\u00f3 de quatre sectes majors: els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fariseus\">Fariseus<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saduceus\">Saduceus<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Essenis\">Essenis<\/a>\u00a0i els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zelotes\">Zelotes<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres grups de menor import\u00e0ncia: els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sicari\">Sicaris<\/a> i els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Herodians\">Herodians<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les diverses creences existents: el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messianisme\">Messianisme<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escatologia\">Escatologia<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Angelolog%C3%ADa\">Angelologia<\/a> i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dimoni\">Dimoniologia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les moltes pr\u00e0ctiques religioses de l\u2019\u00e8poca: el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Temple_de_Jerusalem\">Temple<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">Culte<\/a> i les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Festividades_jud%C3%ADas\">Festes<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/judaisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4133\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/judaisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"190\" \/><\/a>1.1.2 El judaisme palest\u00ed despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 del Temple de Jerusalem:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tor%C3%A0_(llei_jueva)\"><em>La \u00abTor\u00e0\u00bb<\/em> o la llei oral<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rab%C3%AD\">Els rabins<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sinagoga\">La sinagoga<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_judicial_de_Israel\">El tribunal rab\u00ednic o <em>\u201cBet din\u201d<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Talmud\">L&#8217;escola rab\u00ednica o el <em>\u00abTalmud\u00bb<\/em><\/a>: els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Midrash\">midr\u00e2s<\/a>\u00a0fossin\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Halaka\">halak\u00e0\u2019s<\/a>, els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagad%C3%A1\">haggad\u00e0\u2019s<\/a>\u00a0o el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A9sher\">p\u00e9sher<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/diaspora.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4135 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/diaspora.jpeg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"233\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1.3 El judaisme de la di\u00e1spora:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_dels_jueus\">L&#8217;organitzaci\u00f3 i situaci\u00f3 jur\u00eddica jueva<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jueus\"><strong>La llibertat religiosa i els seus privilegis<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hel%C2%B7lenitzaci%C3%B3\">El proc\u00e9s d&#8217;hel\u00b7lenitzaci\u00f3<\/a>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apolog%C3%A9tica\">L&#8217;apolog\u00e8tica<\/a>\u00a0\/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proselitismo\">El proselitisme<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Di%C3%A0spora_jueva\">Les relacions entre el judaisme de la di\u00e0spora i el\u00a0<\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme palest\u00ed<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/samaria.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4136\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/samaria.png\" alt=\"\" width=\"238\" height=\"212\" \/><\/a>1.1.4. Els Samaritans<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Samaritans\">samaritans<\/a>\u00a0(<a title=\"Etn\u00f2nim\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Etn%C3%B2nim\">ent\u00f2nim<\/a>:\u00a0<i>Xomronim<\/i>, que significa<em> \u00abl&#8217;observador\u00bb<\/em> o <em>\u00abel que vigila\u00bb<\/em>)\u00a0<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><\/sup>s\u00f3n els membres d&#8217;una comunitat \u00e8tnico-religiosa originada de la barreja entre la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona israelita de Samaria i els colons introdu\u00efts pels\u00a0<a title=\"Ass\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ass%C3%ADria\">assiris<\/a>\u00a0despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de la ciutat (<a class=\"mw-redirect\" title=\"722 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/722_aC\">722 aC.<\/a>) provinents de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Babilonia_(ciudad)\">Babil\u00f2nia<\/a>, Cut, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ava\">Av\u00e0<\/a>, Hemat i Sefarvaim.\u00a0La seva religi\u00f3 s&#8217;anomena\u00a0<a title=\"Samaria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Samaria\">samaritanisme<\/a>. El nom, utilitzat tamb\u00e9 com a gentilici, es d\u00f3na als habitants de\u00a0<a title=\"Samaria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Samaria\">Samaria<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 i ocupaci\u00f3\u00a0<a title=\"Ass\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ass%C3%ADria\">ass\u00edria<\/a>\u00a0de Samaria al\u00a0<a title=\"Segle VIII aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_VIII_aC\">segle VIII aC.<\/a>\u00a0els habitants de la zona foren deportats i a la regi\u00f3 es van establir nous habitants, \u00e0rabs, sirians i de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Regi\u00f3 de Mesopot\u00e0mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regi%C3%B3_de_Mesopot%C3%A0mia\">Mesopot\u00e0mia<\/a>, que barrejats amb els que van quedar al lloc van originar la naci\u00f3 dels samaritans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/paganismo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4137 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/paganismo.jpeg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"205\" \/><\/a>1.1.5 El \u00a0context o entorn pag\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les arrels cristianes penetren la terra del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme<\/a>, per\u00f2 tot el seu desenvolupament es materialitza en un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pagano\">context pag\u00e0<\/a> i, per tant, el missatge cristi\u00e0 s\u2019expressa amb un llenguatge i uns s\u00edmbols en qu\u00e8 els elements provinents de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paganisme\">religions paganes<\/a>\u00a0alternen i es barregen amb el llenguatge i els s\u00edmbols jueus.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed doncs, \u00e9s important con\u00e8ixer algunes vessants de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_grecorromana\">religi\u00f3 greco-romana<\/a>, tan popular com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sincretismo\">sincretista<\/a>, tota mena d\u2019associacions religioses actuals i de fora de les fronteres i,sobretot el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Culto_imperial_(Antigua_Roma)\">culte a l\u2019emperador<\/a>. Tractem-ho sint\u00e8ticament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/helenismo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4138\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/helenismo.jpeg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"215\" \/><\/a>1.1.6 Sobre les arrels de la religiositat hel\u00b7len\u00edstica<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_hel%C2%B7len%C3%ADstica\">\u00a0<\/a>tardana:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La<span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_hel%C2%B7len%C3%ADstica\">\u00a0religi\u00f3 hel\u00b7len\u00edstica\u00a0<\/a><\/span>es caracteritza per:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El culte a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asclepio#Esculapio\">Esculapi o Asclepi<\/a>\u00a0(420 aC.), el d\u00e9u de les curacions i la creen\u00e7a en la salvaci\u00f3 individual.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La creen\u00e7a en la deessa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fortuna_(mitologia)\">Fortuna<\/a>, que tot ho transforma.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Or%C3%A1culo\">oracles<\/a> i i la refer\u00e8ncia a les<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_mist%C3%A8rica\"> religions mist\u00e8riques<\/a> orientals.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religionpopular.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4140 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religionpopular.jpeg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"181\" \/><\/a>1.1.7 La religiositat popular \/ Les creen\u00e7es populars:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religiositat i les seves creences s&#8217;alimenta de la fascinaci\u00f3 per les forces obscures que regeixen el dest\u00ed de l\u2019univers davant de les forces de la natura i les del m\u00f3n subterrani que s\u2019imposen a l\u2019home davant les forces de la destrucci\u00f3 i de la mort.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religiositat popular els queda atenallada per creences i pr\u00e0ctiques que lluiten per controlar les forces ocultes de la vida de l\u2019home: <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; La pres\u00e8ncia de d\u00e9us <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salvaci%C3%B3\">salvadors<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Taumaturgia\">taumaturgs<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; El temple d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epidaure_(Gr%C3%A8cia)\">Epidaure<\/a>, dedicat a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asclepio\">Esculapi<\/a>, fam\u00f3s per les curacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; La import\u00e0ncia de l\u2019aigua miraculosa i les serps sagrades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; Tamb\u00e9 s\u2019anomenen els d\u00e9us salvadors:\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Serapis\">Serapis<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Magia\">La m\u00e0gia<\/a>: la introducci\u00f3 en el s. II dC. de la m\u00e0gia asiro-babil\u00f2nica. Hi\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0ha literatura de les propietats de coses \/ animals que utilitza el mag.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astrolog%C3%ADa\">L&#8217;astrologia:<\/a> la <em>\u00abcient\u00edfica\u00bb<\/em> que suposa el coneixement de les\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Matem%C3%A1ticas\">\u00a0matem\u00e0tiques<\/a> i l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astronom%C3%ADa\">astronomia<\/a> i la <em>\u00abpopular\u00bb<\/em> que influeix en l\u2019esfera\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 religiosa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0&#8211; L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adivinaci%C3%B3n\">endevinaci\u00f3:<\/a> la que fa refer\u00e8ncia i es fonamenta en l\u2019observaci\u00f3\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0natural i aquella altra que prov\u00e9 de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89xtasis_(emoci%C3%B3n)\">\u00e8xtasis<\/a>\u00a0i d\u2019una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Revelaci%C3%B3n_divina\">revelaci\u00f3 divina<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #339966;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/moneda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4142\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/moneda.jpeg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"247\" \/><\/a>1.1.8 El culte imperial<\/strong><\/span>:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Resulta ser un element unificador basat en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Culto_imperial_(Antigua_Roma)\">culte grec cap a l\u2019heroi<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alexandre_el_Gran\">Alexandre el Gran<\/a> l\u2019heroi es divinitza a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatolia\">\u00c0sia Menor<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Grecia\">Gr\u00e8cia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\">divinitzaci\u00f3<\/a> suposa tres ep\u00edtets: salvador (soter), benefactor (euergetes) i manifestaci\u00f3 (epifanes): Roma recull el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Culto_imperial_(Antigua_Roma)\">culte imperial<\/a> com a s\u00edmbol de la unitat de l\u2019Estat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religionsmiseriques.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4143 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religionsmiseriques.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"222\" \/><\/a>1.1.9 Les religions mist\u00e8riques i les seves caracter\u00edstiques:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Totes les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_mist%C3%A9rica\">religions mist\u00e8riques<\/a> tenen la mateixa finalitat: obtenir una uni\u00f3 entre l\u2019home i la divinitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019esmentada uni\u00f3 aporta a l\u2019home la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvaci%C3%B3n\">salvaci\u00f3<\/a> (soteria) davant de les forces del caos i de la mort en el context del cicle anual de la renovaci\u00f3 dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sol_Invictus\">cultes agraris.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La salvaci\u00f3 s\u2019adquireix mitjan\u00e7ant un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rito_de_paso\">ritus d\u2019iniciaci\u00f3<\/a> que permet a l\u2019iniciat la comuni\u00f3 amb la de\u00eftat i la participaci\u00f3 en els secrets del misteri.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El culte consisteix en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">representaci\u00f3 del mite<\/a> del triomf del d\u00e9u sobre els enemics o la mort.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malgrat els elements comuns de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_mist%C3%A8rica\">religions mist\u00e8riques<\/a>, amb or\u00edgens molt diversos i desenvolupades en diferents \u00e8poques, cadascuna de les quals conserva la seva individualitat i caracter\u00edstiques pr\u00f2pies. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podem comprovar seguidament la pecularietat de cadascuna de les religions mist\u00e8riques:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4144\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religio.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.1.10 Descripci\u00f3 de les religions mist\u00e8riques m\u00e9s importants:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/eleusis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4145 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/eleusis.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"223\" \/><\/a>1.1.10.1 Els Misteris Eleusins<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa als<\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Misteris_d%27Eleusis\">\u00a0misteris Eleusins:<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tracta de la religi\u00f3 mist\u00e8rica m\u00e9s antiga, d\u2019origen pre-grec i que es practica fins a la destrucci\u00f3 del santuari d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eleusis\">Eulesis<\/a> efectuada per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alaric_I\">Alaric<\/a> al final del s. IV dC. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu mite central resta constitu\u00eft per la hist\u00f2ria de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dem%C3%A9ter\">Dem\u00e8ter<\/a>: la filla de la deessa de la terra, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pers%C3%A9fone\">Pers\u00e8fona o Kore<\/a>, fou segrestada per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hades\">Hades<\/a>, d\u00e9u de l\u2019altra vida. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La deessa de la terra busca la seva filla amb desesperaci\u00f3 i atura el creixement de tota la vegetaci\u00f3 fins que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zeus\">Zeus<\/a> permet retrobar-la. Com a signe de reconciliaci\u00f3 amb els d\u00e9us i els homes <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dem%C3%A9ter\">Dem\u00e8ter<\/a> fa que la vegetaci\u00f3 de la naturalesa morta creixi i reviscoli novament.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Mitjan\u00e7ant uns rituals propis, l\u2019iniciat en aquesta religi\u00f3 mist\u00e8rica adquireix la certesa que, malgrat la mort, li est\u00e0 reservat un nou naixement gr\u00e0cies a l\u2019adopci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Deessa_mare\">deessa mare<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/dionisi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4146\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/dionisi.jpeg\" alt=\"\" width=\"230\" height=\"256\" \/><\/a>1.1.10.2 Misteris Dionis\u00edacs<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre els <span style=\"color: #ff9900;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dionis%C3%ADacas\">misteris Dionis\u00edacs:<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El culte a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>, d\u2019origen <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tracis\">traci<\/a>, tingu\u00e9 un accentuat car\u00e0cter missioner i, a partir del segle V aC. S\u2019organitz\u00e0 com a religi\u00f3 mist\u00e9rica: el seu mite principal fou presentat de diverses formes: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> era fruit de la uni\u00f3 de Zeus amb Selene que el d\u00e9u suprem el salva del ventre de la seva mare, quan un llampec de la c\u00f2lera divina la destrueix, i l\u2019implanta en la seva pr\u00f2pia cuixa. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquesta manera, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> va ser tingut com <em>\u201cel nascut per segona vegada\u201d<\/em>. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Herm%C3%A8s\">Hermes<\/a> transporta a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> a la balma de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ninfa\">Ninfes<\/a>, entre les quals anir\u00e0 creixent. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mito\">mite<\/a> descriu la seva persecuci\u00f3 i mort, deguda als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tit%C3%A1n_(mitolog%C3%ADa)\">Titans<\/a>, oferint diverses versions sobre la seva resurrecci\u00f3. Precisament, el d\u00e9u que mor i ressuscita \u00e9s considerat com el d\u00e9u que reneix a la vida. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els s\u00edmbols de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> s\u00f3n la branca de cep, el boc o cabr\u00f3, una panera de figues i un penis hum\u00e0. El ritus de la iniciaci\u00f3 dionis\u00edaca ens arriba nom\u00e9s a trav\u00e9s de la pintura i compr\u00e8n: el desdejuni i l\u2019abstin\u00e8ncia sexual, la instrucci\u00f3, el lavatori ritual, l\u2019entrada al santuari i el jurament secret. Els iniciat celebraven el culte dionis\u00edac v\u00e0ries vegades a l\u2019any. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els homes disfressats de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A1tiro\">s\u00e0tirs<\/a> o <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sil%C3%A8\">silens<\/a> i les dones de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A9nades\">m\u00e8nades<\/a> es dirigien en process\u00f3 nocturna, amb la llum de torxes, fins un lloc apartat, on dansaven fins aconseguir l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89xtasis\">\u00e8xtasi<\/a>, tot especejant un animal que menjaven cru, amb la creen\u00e7a d\u2019unir-se al d\u00e9u i de renovellar, d\u2019aquesta manera, la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisorfics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4147 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisorfics.jpeg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"253\" \/><\/a>1.1.10.3 Els misteris \u00d2rfics<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Resumint els <\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Orfismo\">misteris \u00d2rfics:<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Orfismo\">misteris \u00f2rfics<\/a> constitueixen una modificaci\u00f3 o variant dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">misteris dionis\u00edacs<\/a>, encara que sense el seu car\u00e0cter orgi\u00e0stic, resten transformats en una doctrina de purificaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta doctrina es remunta al m\u00edtic <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Orfeo\">Orfeu<\/a> que amb la seva m\u00fasica encant\u00e0 la pr\u00f2pia natura i, fins i tot, al d\u00e9u dels morts, tot i que fou devorat per les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A9nades\">m\u00e9nades<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una doctrina, que a m\u00e9s d\u2019apar\u00e8ixer <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> com la de un d\u00e9u que salva, es presenta com l\u2019encarnaci\u00f3 de la lluita entre el b\u00e9 i el mal, tendent a lliurar a Orfeu del poder dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tit%C3%A1n_(mitolog%C3%ADa)\">Titans<\/a>, tot fomentant-se els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">elements dionis\u00edacs<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisdecibeles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4148\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisdecibeles.jpeg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"316\" \/><\/a>1.1.10.4 Els misteris de Cibeles<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Orientaci\u00f3 sobre els<\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">\u00a0<\/a><\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">misteris de Cibele:<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dels misteris d\u2019origen <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Frigios\">frigi<\/a> m\u00e9s important \u00e9s el de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">Cibels<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a>. La centralitat del mite el constitueix l\u2019amor de la deessa <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">Cibels<\/a> cap al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Frigios\">pastor frigi<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Davant de la infidelitat d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">Cibele<\/a> l\u2019embogeix, i a causa de la seva bogeria aquest es castra morint en conseq\u00fc\u00e8ncia. Llavors,<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\"> Cibele<\/a>, desolada, per recuperar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a> de la mort el transforma en un pi -segons unes versions i, segons altres- el ressuscita. No es coneixen els detalls dels ritu d\u2019iniciaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed la forma en qu\u00e8 el seu festival era celebrat a la Roma del s. I dC. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diferent del ritu d\u2019iniciaci\u00f3, per\u00f2 caracter\u00edstics dels misteris de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cibeles\">Cibels<\/a> era el denominat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Taurobolio\"><em>\u201ctaurobolium\u201d<\/em><\/a>, una esp\u00e8cie de baptisme de sang. L\u2019iniciat baixava a un fossat cobert per uns taulons, on se sacrificava un toro, la sang del qual queia sobre la cara i la roba d\u2019aquell&#8230; El toro representava <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a> i de la seva mort l\u2019iniciat en rebia la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misteris-deisis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4149 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misteris-deisis.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"277\" \/><\/a>1.1.10.5 Els misteris d&#8217;Isis i de Serapis:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Unes paraules sobre els <\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Misterios_de_Isis\">misteris d\u2019Isis<\/a>\u00a0<\/strong><\/span><strong>i de <\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Serapis\">Serapis:<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest culte fou introdu\u00eft per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ptolomeo_I\">Ptolomeu<\/a>. I en un intent de fusionar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_en_Egipto\">religi\u00f3 egipcia<\/a> amb la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_de_l%27antiga_Gr%C3%A8cia\"> grega<\/a> el nom de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Serapis\">Serapis<\/a> reflecteix el dels antics d\u00e9us egipcis <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>&#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apis_(mitolog%C3%ADa)\">Apis<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mite central el constitueix la mort d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>, el germ\u00e0-esp\u00f2s d\u2019I<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">sis<\/a> que va ser mort pel seu germ\u00e0-esp\u00f2s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tif%C3%B3n_(mitolog%C3%ADa)\">Seth o Tif\u00f3<\/a> en llen\u00e7ar-lo al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nil\">Nil<\/a>. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a> busca el cos d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a> el troba a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biblos\">Biblos<\/a> i el porta a Egipte. Per\u00f2 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tif%C3%B3n_(mitolog%C3%ADa)\">Tif\u00f3<\/a> esmicola el cad\u00e0ver en cartorze trossos, tot escampant-los. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9, Isis busca els trossos i ref\u00e0 el cos d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a> perqu\u00e8 aix\u00ed pugui viure novament com a jutge dels morts. El culte p\u00fablic consistia en dos festes anuals: tardor i primavera.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> A la tardor es commemorava la recerca del cos d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a> i el goig del descobriment dels seu cad\u00e0ver mitjan\u00e7ant Isis. A la primavera se celebrava la continuaci\u00f3 de la navegaci\u00f3, protegida per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a>. Mitjan\u00e7ant aquest culte l\u2019iniciat assoleix la salvaci\u00f3 i reneix, transformat, <em>\u201ccom el mateix sol\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisdemitra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4150\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterisdemitra.jpeg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"210\" \/><\/a>1.1.10.6 Els misteris de Mitra<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En relaci\u00f3 als <\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">misteris de Mitra:<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Originalment <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a> era un d\u00e9u <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ir%C3%A1n\">iran\u00ed<\/a>, germ\u00e0 d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ahura_Mazda\">Ahura Mazda<\/a>, el culte del qual es distingia per la pres\u00e8ncia d\u2019elements <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astrolog%C3%ADa\">astrol\u00f2gics<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escatolog%C3%ADa\">escatol\u00f2gics<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Babilonia_(ciudad)\">Babil\u00f2nia.<\/a> Aquesta religi\u00f3 fou implantada com a religi\u00f3 mist\u00e8rica a l\u2019\u00c0sia Menor. Des d\u2019all\u00ed, pel soldats romans, fou importada i difosa per tot l\u2019Imperi Rom\u00e0. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diocleci%C3%A0\">Diocleci\u00e0<\/a> eleva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a> a la categoria de d\u00e9u i l\u2019identifica amb el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sol_Invictus\"><em>\u201cSol invictus\u201d<\/em><\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mite central nom\u00e9s ens \u00e9s conegut mitjan\u00e7ant la iconografia i el constitueix la descripci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a>, nascut d\u2019una roca -s\u00edmbol de l\u2019univers- amb un ganivet, una torxa i un casquet <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Frigia\">frigi<\/a>. El seu primer combat fou amb un toro que va matar, la mort del qual va esdevenir creadora perqu\u00e8 en v\u00e0ren procedir tots els altres animals. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a> es converteix en el protector de l\u2019univers i de les persones, destrueix les forces del mal i porta les \u00e0nimes dels morts a les esferes celestes. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de compartir el menjar amb el d\u00e9u sol, marxa amb ell amb un carro. La iniciaci\u00f3, exclusiva nom\u00e9s per als homes, comen\u00e7a amb un ritu de bateig que inclou un menjar sagrat de pa i aigua, barrejada amb mel i vi, que recorda la menja que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a> havia compartit amb el<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u_del_Sol\">\u00a0d\u00e9u sol<\/a>. Tamb\u00e9 es practicava el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Taurobolio\"><em>\u201ctaurobolium\u201d<\/em>. <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi havia set graus d\u2019iniciaci\u00f3, un cam\u00ed progressiu, a trav\u00e9s dels quals s\u2019anticipava en vida el viatge de l\u2019\u00e0nima per les set esferes celestes fins a la consecuci\u00f3 de la felicitat definitiva.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/gnosgicismo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4151 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/gnosgicismo.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"213\" \/><\/a>1.1.11 El Gnosticisme:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre el<\/strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\"><strong>\u00a0corrent Gn\u00f2stic:<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_mist%C3%A9rica\"> religions mist\u00e8riques<\/a> prometien la salvaci\u00f3 mitjan\u00e7ant un ritu d\u2019iniciaci\u00f3. La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\">gnosi<\/a> pret\u00e9n tamb\u00e9 la salvaci\u00f3, per\u00f2 a trav\u00e9s de la via del coneixement.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019origen del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\">corrent gn\u00f2stic<\/a> \u00e9s precristi\u00e0, essent molt dif\u00edcil establir-ne els elements provinents de cada font.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es poden assenyalar els elements constitutius o idees centrals de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\">gnosis<\/a>: <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Una concepci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Transcend%C3%A8ncia\">divinitat trascendent<\/a> amb\u00a0 caracter\u00edstiques\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0sempre positives i mai res de negatiu. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Aquesta divinitat est\u00e0 feta d\u2019una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dualismo\">polaritat dualista<\/a>: masculina-femenina,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 unificada en un matrimoni div\u00ed que d\u00f3na lloc a un d\u00e9u desconegut, per\u00f2\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 constantment engendrador. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Esdev\u00e9 fonamental en el pensament <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\">gn\u00f2stic<\/a> una constant <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dualismo\">dualista<\/a>:\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211;<\/strong><\/em> <strong>Tant en la contraposici\u00f3 llum-tenebres, com en la oposici\u00f3 \u00e0nima-\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0cos o esperit-mat\u00e8ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; <\/strong><\/em><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u_desconegut\">d\u00e9u desconegut<\/a>\u00a0&#8211;<\/strong><em>Agnostos Theos-,<\/em><strong> aix\u00ed com l\u2019home interior,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 pertany al regne de la llum \/ En canvi\u00a0\u00a0<\/strong><strong>e<\/strong><strong>l <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Demiurgo\">demi\u00fcrg<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arcans_majors\">arcans\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 esot\u00e8rics<\/a> i el m\u00f3n pertanyen al regne de les tenebres.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Resulta molt important en el pensament <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticismo\">gn\u00f3stic<\/a> la idea central que l\u2019home forma part de la divinitat, tot i que perd aquesta condici\u00f3, encara que la idea de la salvaci\u00f3 hi \u00e9s present mitjan\u00e7ant un salvador que possibilita el retorn a la p\u00e0tria celestial.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/passiocrist.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4152\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/passiocrist.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"198\" \/><\/a>1.2 Ens atrevim a proporcionar una ex\u00e8gesi de\u00a0 la hist\u00f2ria, en concret, de <em>\u201cLa Passi\u00f3 de Nostre Senyor Jersucrist\u201d\u2026<\/em>?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">L<\/span>es investigacions exeg\u00e8tiques, m\u00e9s enll\u00e0 de la literalitat dels llibres sagrats, aprofundeixen cr\u00edticament els seus textos des d&#8217;una visi\u00f3 d&#8217;hermen\u00e8utica cient\u00edfica o interpretativa com en pot ser:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Historia sobre la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_escritura\">Redacci\u00f3 dels textos<\/a> [<em>Redaktiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Investigaci\u00f3 de la Hist\u00f2ria dels G\u00e8neres i de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nero_literario\">Formes liter\u00e0ries<\/a> emprades en els textos [<em>Formgeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els elements aportats per la Hist\u00f2ria de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n\">Tradici\u00f3<\/a> bolcada en els textos [<em>Traditiongeschichte<\/em>].<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Objetivo\">finalitat o objectiu<\/a> que es pret\u00e9n a l\u2019hora d\u2019elabora els escrits.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019aplicaci\u00f3 de la\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sitz_im_Leben\">\u00abSitz im Leben\u00bb<\/a>,\u00a0<\/em>\u00e9s a dir, copsar la necessitat d\u2019una coneixen\u00e7a o d\u2019un desig manifestats per oients o lectors d\u2019una comunitat determinada d\u2019un entorn concret sobre els aspectes, els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Contexto\">contextos<\/a>, les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Situaci%C3%B3n\">situacions<\/a> i\/o altres d\u2019una determinada persona, circumst\u00e0ncia, situaci\u00f3, estat, condici\u00f3.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La personalitat de cada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagiograf%C3%ADa\">hagi\u00f2graf<\/a>: origen, edat, estudis, religi\u00f3, tend\u00e8ncies, c\u00e0rrecs, professi\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La visi\u00f3 general del moment <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\">hist\u00f2ric,<\/a> l\u2019entorn <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sociedad\">social<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Etnia\">\u00e8tnic<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultural<\/a> del grup que habita un espai <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geografia\">geogr\u00e0fic<\/a> concret i perimetrat, en conseq\u00fc\u00e8ncia, dins\u00a0 d\u2019una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Periodizaci%C3%B3n\">\u00e8poca<\/a> determinada, aix\u00ed com la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentalidades\">mentalitat<\/a> del temps i els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corriente\">corrents de pensament<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tipus d\u2019escrits segons les diferents formes dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Midrash\"><em>\u00abmidr\u00e2sh\u00bb<\/em><\/a>, classificats segons la configuraci\u00f3 seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Halakha\">L\u2019halakha<\/a>: escrit que busca regles de vida o de ordre jur\u00eddic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hagad%C3%A1\">L\u2019haggada<\/a>:\u00a0 escrits amb comentaris per a la formaci\u00f3 espiritual,\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 doctrinal o moral\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A9sher\">El p\u00e9sher<\/a>: escrits que pretenen actualitzar les profecies i adaptar el seu\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0compliment en els escrits del present actual.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arqueolog%C3%ADa_b%C3%ADblica\">L\u2019arqueologia b\u00edblica\u00a0<\/a>i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Oriente_Pr%C3%B3ximo\">oriental<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_la_pintura\">pintura<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escultura\">escultura<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_los_jud%C3%ADos\">hist\u00f2ria de les institucions hebrees<\/a> o judaiques.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_comparada\">comparatiu de les religions<\/a>, en general, de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_mist%C3%A9rica\">mist\u00e8riques<\/a>, en particular i dels\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">mites<\/a>\u00a0de qu\u00e8 se\u2019n deriven aquelles.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;estudi de la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfismo\"> projecci\u00f3 antropom\u00f2rfica<\/a><\/strong>\u00a0<strong>en els \u00e9ssers transcendents, siguin reals o irreals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;estudi de la concepci\u00f3 cient\u00edfica de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universo\">l&#8217;univers<\/a>, en general, i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Terra_plana\">la terra<\/a> en particular, en el temps en qu\u00e8 s&#8217;escrigueren els textos sagrats.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estudi de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Traducci%C3%B3n\">traduccions<\/a>\u00a0del textos, siguin\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Versions_de_la_B%C3%ADblia\">versions<\/a>\u00a0o en siguin\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Copista\">c\u00f2pies,\u00a0<\/a>aix\u00ed com el coneixement i l\u2019estudi de les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_sem%C3%ADtiques\">diferents lleng\u00fces semites\u00a0<\/a>parlades o les que se\u2019n denominen\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_cl%C3%A0ssica\">lleng\u00fces cl\u00e0siques<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El coneixement dels vessants que aporta no nom\u00e9s la filofofia, sin\u00f3 tamb\u00e9 -i sobretot- els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">elements mitol\u00f2gics<\/a>\u00a0i aquells procedents de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ritu\">ritus<\/a>\u00a0comuns o ancestrals sense oblidar les t\u00e8cniques de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Curaci%C3%B3n_por_la_fe\">curaci\u00f3<\/a>, els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jerogl%C3%ADfico\">jeroglifics<\/a>, els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Magia\">procediments m\u00e0gics<\/a>, les maneres o formes d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ocultismo\">ocultaci\u00f3<\/a>, els coneixements d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astrolog%C3%ADa\">astrologia<\/a>, els recursos <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Profec%C3%ADa\">prof\u00e8tics<\/a> i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adivinaci%C3%B3n\">endevinaci\u00f3<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Visiones\">visions<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aparici%C3%B3n\">aparicions<\/a>,\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Precognici%C3%B3n\">precogniciones<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n_de_los_sue%C3%B1os\">sue\u00f1os<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Milagro\">miracles<\/a> i tot all\u00f2 que s\u2019enfonsa en l\u2019obscuritat del temps i \u00e9s possible il\u00b7luminar-lo amb diversos i actuals processos cient\u00edfics siguin\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arqueolog%C3%ADa\">f\u00edsics<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carbono\">qu\u00edmics<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Programari\">inform\u00e0tics<\/a>\u00a0o\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gen%C3%A9tica\">gen\u00e8tics<\/a>\u00a0i les seves aplicacions.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/evangelistes.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4153\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/evangelistes.jpeg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"244\" \/><\/a>I si ens fixem en l\u2019anomenada <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Passi%C3%B3_de_Jes%C3%BAs\">Passi\u00f3 de Nostre Senyor Jesucrist<\/a>, narrada a trav\u00e9s dels\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli\">4 Evangelis<\/a>\u00a0-escrits pels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Quatre_Evangelistes\">evangelistes\u00a0<\/a><\/strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\"><strong>Marc<\/strong><\/a><strong>,\u00a0<\/strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mateo_el_Evangelista\"><strong>Mateu<\/strong><\/a><strong>,\u00a0<\/strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluc_(evangelista)\"><strong>Lluc<\/strong><\/a><strong>\u00a0i\u00a0<\/strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Evangelista\"><strong>Joan<\/strong><\/a><strong>-,\u00a0<\/strong><strong>i descrita a trav\u00e9s de detalls molt concrets, podem preguntar-nos: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Tots els fets escrits i detallats responen a una realitat captada tal i com avui dia se\u2019ns presentaria a la manera d\u2019una filmaci\u00f3 \u00edntegra o d&#8217;un visionat clarificador&#8230;?<\/span> <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O b\u00e9, senzillament, es tracta d\u2019un simple fet succe\u00eft realment -en aquest cas l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un home destacat d\u2019entre d\u2019altres- al qui, per la necessitat o exig\u00e8ncies peticion\u00e0ries de la comunitat cristiana, es demanda saber-ne m\u00e9s circumst\u00e0cies i particularitats concretes\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/busauets.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4154 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/busauets.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"314\" \/><\/a>L&#8217;aportaci\u00f3 d&#8217;unes preguntes, pel que fa a la Passi\u00f3 de Jes\u00fas, extret de la\u00a0<em>\u201c\u00daltima not\u00edcia de Jes\u00fas el Natzareno\u201d de\u00a0<\/em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\">Llu\u00eds Busquets<\/a>, pot ajudar-nos a la reflexi\u00f3 que ens hem imposat sobre si els detalls del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADa_crucis\"><em>\u00abvia crucis\u00bb<\/em><\/a> o proc\u00e9s de Jes\u00fas cap a la creu es tracta d&#8217;elements que tenen un fonament real o b\u00e9 s\u00f3n fruit d&#8217;una narraci\u00f3 detallista que ha espigolat situacions descriptives properes a formes liter\u00e0ries.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cap\u00edtol en relaci\u00f3 a la Passi\u00f3 de Jes\u00fas del llibre en q\u00fcesti\u00f3 -despr\u00e9s en vindr\u00e1n d&#8217;altres- obre algunes preguntes orientades a una interpretaci\u00f3 que s&#8217;aparta de la consideraci\u00f3 literal dels textos evang\u00e8lics sobre tot el que envolta a la mort i resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas<\/strong><strong>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per qu\u00e8 Jes\u00fas va patir una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Crucifixi%C3%B3n\">crucifixi\u00f3<\/a> si nom\u00e9s s&#8217;imposava aquesta pena als esclaus, als bandids i als rebels..?<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qu\u00e8 revelen els<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuscrits_de_la_mar_Morta\"> manuscrits de la Mar Morta<\/a> sobre la vida de Jes\u00fas i la seva predicaci\u00f3&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I si el cos de Jes\u00fas, en en lloc d&#8217;haver estat dipositat en un sepulcre hagu\u00e9s estat llan\u00e7at a un fossar com\u00fa o a un pou de cal, como se solia fer amb els condemnats&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Afectaria tot plegat la fe en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3_de_Jes%C3%BAs\">la resurrecci\u00f3<\/a>, o potser la transformaria en molt m\u00e9s transparent&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sobre aquestes i altres molte preguntes respon el llibre, com una <em>\u00ab\u00faltima not\u00edcia\u00bb<\/em> de tot el que s&#8217;ha escrit i dit sobre la figura m\u00e9s controvertida de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura_occidental\">civilitzaci\u00f3 occidental<\/a>. I seguint amb la nostra d\u00e8ria d&#8217;investigaci\u00f3, cal que parem esment en las consideracions que s&#8217;exposen en el enunciat que es proposen tot seguit:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/naixementcristianisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4155\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/naixementcristianisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"254\" height=\"254\" \/><\/a>1.2.1 El naixement del cristianisme se situa als inicis de l\u2019Imperi Rom\u00e0 i coincideix amb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_Romana\">La caiguda del r\u00e8gim republic\u00e0 d\u2019Occident: Roma<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antiga_Gr%C3%A8cia\">La gran desfeta hel\u00b7lenica: Gr\u00e8cia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3n_grecorom%C3%A0\">m\u00f3n greco-rom\u00e0<\/a> estava molt dif\u00f3s l\u2019inter\u00e8s pels fets prodigiosos vinculats a figures de curadors (el m\u00e9s conegut dels quals era <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Asclepi\">Asclepi o Esculapi<\/a>, amb la serp enroscada en un bast\u00f3 com a distintiu i s\u00edmbol de regeneraci\u00f3). Existeixen composicions que exalten la for\u00e7a benefactora o virtut d\u2019un d\u00e9u.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religrecoroman.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4156 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religrecoroman.jpeg\" alt=\"\" width=\"213\" height=\"312\" \/><\/a>1.2.2. Gr\u00e8cia i Roma, pel que fa a la religi\u00f3, relacionaven els ciutadans amb els d\u00e9us:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tant els d\u00e9us de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Olimp\">l\u2019Olimp<\/a> com els del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pante%C3%B3_(mitologia)\">Pante\u00f3<\/a> es presenten\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfisme\">antropom\u00f2rfics<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\">jerarquitzats<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es contempla la idea que tant els d\u00e9us com els homes resten sotmesos a un principi superior que porta cap a una tend\u00e8ncia a refugiar-se en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astrolog%C3%ADa\">astrologia<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els fil\u00f2sofs critiquen els excessos de certes pr\u00e0ctiques religioses externes i es comen\u00e7a a difondre un culte m\u00e9s interior.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I Jes\u00fas impacta en la hist\u00f2ria quan es donen tots aquests pressupostos indicats, per\u00f2 tamb\u00e9 enmig de creences en els misteris pagans. I \u00e9s per aix\u00f2 mateix que han sorgit escoles de pensament i interpretaci\u00f3 que defensen la hist\u00f2ria de\u00a0<a title=\"Jes\u00fas de Natzaret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret\">Jes\u00fas de Natzaret<\/a>, tal com es relata en les fonts cristianes, com un\u00a0<a title=\"Mite\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">mite<\/a>. Resulta que les semblances dogm\u00e0tiques i liter\u00e0ries amb altres religions mist\u00e8riques demostraria que el\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>\u00a0\u00e9s el producte d&#8217;un\u00a0<a title=\"Sincretisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sincretisme\">sincretisme<\/a>\u00a0religi\u00f3s i no d&#8217;una realitat hist\u00f2rica. La majoria dels estudiosos que sostenen aquesta teoria, no tots, mantenen posicions esc\u00e8ptiques o neguen l&#8217;exist\u00e8ncia hist\u00f2rica de\u00a0<a title=\"Jes\u00fas de Natzaret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret\">Jes\u00fas de Natzaret<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religions.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4157\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religions.png\" alt=\"\" width=\"237\" height=\"238\" \/><\/a>1.2.3 Els d\u00e9us m\u00edtics venerats en l\u2019antiguitat pagana -en resseguir la vida de Jes\u00fas-, hi trobem semblances que provenen de les religions mist\u00e8riques m\u00e9s importants de l&#8217;antiguitat<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed les coses, vegem les semblances entre les religions mist\u00e8riques antigues amb Jes\u00fas de Natzaret:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/semblances2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4159 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/semblances2.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"220\" \/><\/a>1.2.3.1 Semblances de Jes\u00fas amb Mitra, Krixna i Buda<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Mitra (mitologia)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra\"><strong>Mitra<\/strong><\/a><strong>, d\u00e9u solar entre els perses, que va passar al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Culto_imperial_(Antigua_Roma)\">culte de l&#8217;imperi rom\u00e0<\/a> i durant el <a title=\"Segle I\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_I\">segle I<\/a>\u00a0va competir amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra\">Mitra<\/a> nasqu\u00e9 el 25 de desembre, en una cova fosca, en el solstici d\u2019hivern, el dia m\u00e9s curt de l\u2019any i canvi de signe perqu\u00e8 retorni el sol vivificador, amb el testimoni de tres pastors.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els pastors foren els primers que el trobaren i l&#8217;adoraren.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Li van portar regals, or i\u00a0<a title=\"Oli essencial\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oli_essencial\">ess\u00e8ncies<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La seva mare era una verge, anomenada\u00a0<a title=\"Mare de D\u00e9u\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mare_de_D%C3%A9u\">Mare de D\u00e9u<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra\">Mitra<\/a> era un lla\u00e7 d&#8217;uni\u00f3 entre D\u00e9u i la gent. Era un representant de D\u00e9u a la Terra.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou enviat pel Pare perqu\u00e8 es fessin els seus desitjos a la Terra.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu sacrifici tenia com a finalitat redimir el g\u00e8nere hum\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els seus seguidors creien en la comuni\u00f3 amb el pa i el vi, en el cel i en l&#8217;infern.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Rebia l&#8217;apel\u00b7latiu de\u00a0<i>La Llum<\/i>, el\u00a0<i>Bon Pastor<\/i>,\u00a0<i>La Veritat<\/i>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dia sagrat del mitraisme era el diumenge.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitraisme\">mitraisme<\/a> es representa amb una creu en un cercle, que simbolitza el sol.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s d&#8217;ensenyar a la Terra, Mitra ascend\u00ed al cel.<sup id=\"cite_ref-herenciacristiana_3-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actualment est\u00e0 en discussi\u00f3 si el\u00a0<a title=\"Mitraisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitraisme\">mitraisme<\/a>\u00a0va influir sobre el\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>\u00a0o a l&#8217;inrev\u00e9s. Sembla que no hi han documents escrits anteriors al\u00a0<a title=\"Segle II\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_II\">segle II<\/a>, que \u00e9s quan el cristianisme va comen\u00e7ar a arrelar dins l&#8217;imperi rom\u00e0. L&#8217;adoraci\u00f3 a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitraisme\">Mitra<\/a> va tenir molt d&#8217;\u00e8xit entre els soldats romans, per\u00f2 era una religi\u00f3 secreta exclusiva per a homes i tancada als profans. Tot el que es disposa avuit s\u00f3n restes arqueol\u00f2giques i est\u00e0tues. Malgrat aix\u00f2, cal recordar que era una religi\u00f3 molt antiga provinent de\u00a0<a title=\"P\u00e8rsia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A8rsia\">P\u00e8rsia<\/a>. Els seus dogmes i creences van ser importats de l&#8217;<a title=\"Orient\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orient\">Orient<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Krixna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Krixna\"><strong>Krixna<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Krixna \u00e9s la divinitat de l&#8217;<a title=\"Hinduisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hinduisme\">hinduisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es transfigur\u00e0 davant dels seus deixebles.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mor\u00ed crucificat entre dos lladres <\/strong>(segons algunes tradicions)<strong>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou travessat per una llan\u00e7a.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou vist durant 40 dies abans d&#8217;ascendir al cel.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Krishna se l&#8217;anomena el <em>\u00abBon Pastor\u00bb<\/em> i <em>\u00abSenyor de senyors\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Considerat el Redemptor, el\u00a0<a title=\"Primog\u00e8nit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primog%C3%A8nit\">Primog\u00e8nit<\/a>, el Llibertador.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s la segona persona de la\u00a0<a title=\"Sant\u00edssima Trinitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant%C3%ADssima_Trinitat\">Trinitat<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se&#8217;l proclam\u00e0 la<em> \u00ab<a title=\"Resurrecci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3\">Resurrecci\u00f3<\/a>\u00ab<\/em> i <em>\u00abel Cam\u00ed al Pare\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou considerat el <em>\u00abPrincipi, el Mitj\u00e0 i la Fi\u00bb<\/em> (L&#8217;Alfa i l&#8217;Omega), aix\u00ed com a \u00e9sser\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Omniscient\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Omniscient\">omniscient<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Omnipresent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Omnipresent\">omnipresent<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Omnipotent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Omnipotent\">omnipotent<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els seus deixebles, li donaren el t\u00edtol de <em>\u00abJezeus\u00bb<\/em>, que significa <em>\u00abser el pur\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ressuscit\u00e0 al tercer dia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Siddharta Gautama\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Siddharta_Gautama\"><strong>Siddharta Gautama<\/strong><\/a><strong>,<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Siddarta Guatama -Buda- a l&#8217;origen del\u00a0<a title=\"Budisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Budisme\">budisme<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"566 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/566_aC\">566 aC<\/a>&#8211;<a title=\"486 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/486_aC\">486 aC<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nascut de la Verge Maia un\u00a0<a title=\"25 de desembre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/25_de_desembre\">25 de desembre<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Anunciat per una estrella i visitat per uns homes savis amb costosos regals: (els <a title=\"Reis d'Orient\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reis_d%27Orient\">Reis d&#8217;Orient<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>San\u00e0 a persones malaltes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Camin\u00e0 sobre les aig\u00fces.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aliment\u00e0 a 500 persones amb un petit cistell de pans.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Oblig\u00e0 els seus seguidors a la pobresa i a renunciar al m\u00f3n terrenal.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mort, fou sepultat i ressuscit\u00e0 entre els morts.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ascend\u00ed als cels (Nirvana).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Anomenat\u00a0<i>El Bon Pastor<\/i>,\u00a0<i>Fuster<\/i>,\u00a0<i>Alfa i Omega<\/i>,\u00a0<i>Mestre<\/i>,\u00a0<i>La Llum del M\u00f3n<\/i>,\u00a0<i>Redemptor<\/i>.<sup id=\"cite_ref-herenciacristiana_3-2\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religmisterica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4160\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/religmisterica.jpeg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"193\" \/><\/a>1.2.3.2 Altres refer\u00e8ncies de l&#8217;antiguitat respecte de les coincid\u00e8ncies entre Jes\u00fas i religions mist\u00e8riques<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a>, a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Les_bacants\"><em>\u201cLes Bacants\u201d<\/em><\/a>, \u00e9s <em>\u201cSenyor D\u00e9u, nascut de D\u00e9u\u201d<\/em> i diu als seus deixebles que ha canviat <em>\u201cla forma immortal per prendre similitud humana\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el mite d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> es presenta com a <em>\u201cSalvador i Fill de D\u00e9u\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En refer\u00e8ncia al naixement i la infantesa de Jes\u00fas trobem que en els misteris de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> tamb\u00e9 se celebra un matrimoni sagrat del qual neix un infant div\u00ed en un estable.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eleusis\">Eleusis<\/a> se celebrava el prodigi\u00f3s naixement de l\u2019home-d\u00e9u d\u2019una donzella.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Egipte\">poema egipci<\/a> comen\u00e7a aix\u00ed: <em>\u201cEns ha nascut el nen&#8230;! Veniu i adoreu-lo\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els misteris d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adonis\">Adonis<\/a> se celebraven cridant: <em>\u201cL\u2019Estrella de la salvaci\u00f3 ha nascut a Orient\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emp%C3%A9docles\">Emp\u00e8docles<\/a> creu que s\u2019ha d\u2019adorar D\u00e9u amb encens, mirra i mel, gaireb\u00e9 els, mateixos presents dels nostres <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reis_d%27Orient\">Reis mags.<\/a>\u00a0Tamb\u00e9 endevinava el futur.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs\">verge Maria<\/a>, sembla que assumeix el paper pag\u00e0 de <em>\u201cla gran mare\u201d<\/em>, semblant a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis eg\u00edpcia<\/a> o a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9mele\">S\u00e8mele<\/a>, mare mortal de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a>, ascendida als cels i venerada al seu costat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">Jes\u00fas<\/a> adult comen\u00e7a amb la trobada al Jord\u00e0 amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Baptista\">Baptista<\/a> (no ha d\u2019estranyar que els dos tingueren naixements prodigiosos: un de dona vella i l\u2019altre d\u2019una donzella) i amb el prodigi de la conversi\u00f3 de l\u2019aigua en vi a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Can%C3%A0\">Can\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterica2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4161 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/misterica2.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"200\" \/><\/a>1.2.3.3 Detalls curiosos sobre sincronismes respecte la vida de Jes\u00fas i ritus, accions curatives, pr\u00e0ctiques i s\u00edmbols<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abluci%C3%B3\">ritus de purificaci\u00f3<\/a> amb aigua, n\u2019hi ha des dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Himnes_hom%C3%A8rics\">himnes hom\u00e8rics<\/a>, passant per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte\">Egipte,<\/a> fins als misteris de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a>, en els quals es batejava els qui s\u2019iniciaven per esborrar els pecats. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">Apuleu<\/a> parla de bateigs amb aigua, foc i aire&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quant al prodigi de la transformaci\u00f3 de l\u2019aigua en vi tamb\u00e9 t\u00e9 lloc m\u00edticament en les noces de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ariadna\">Ariadna<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asclepio\">Asclepi<\/a> i molts antics refereixen haver fet curacions, expulsi\u00f3 de dimonis i ressuscitat morts.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pit%C3%A1goras\">Pit\u00e0gores<\/a> calmava les tempestes i apaivagava onades fins al punt de poder passar per damunt de les aig\u00fces i tamb\u00e9 se li atribueixen pesques miraculoses. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per als practicants de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_mist%C3%A8rica\">religions mist\u00e8riques<\/a> el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAmero_narcisista\">n\u00famero 153<\/a>. \u00c9s el\u00a0 n\u00famero de la pesca miraculosa que es llegeix a <em><a href=\"https:\/\/www.bible.com\/ca\/bible\/335\/JHN.21.BCI\">Joan 21,11<\/a>. <\/em>\u00c9s tracta d&#8217;un n\u00famero sagrati perqu\u00e8 deriva d\u2019una proporci\u00f3 matem\u00e0tica que domina el triangle equil\u00e0ter: la longitud dividida per l\u2019altura. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arqu%C3%ADmedes\">Arqu\u00edmedes<\/a> la denomin\u00e0 <em>\u201cmesura del peix\u201d<\/em><\/strong>(exactament 265:153=1,732050808)<strong> que \u00e9s l\u2019arrel quadrada de 3. Els dos cercles simbolitzen l\u2019esperit i la mat\u00e8ria, i quan una circumfer\u00e8ncia coincideix amb el centre de l\u2019altre es produeix <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADmbols_del_cristianisme\">el signe m\u00edstic <em>\u201cvesica piscis\u201d<\/em><\/a>\u00a0<\/strong>(un espai de intersecci\u00f3 entre dos cercles)<strong>. Es tracta d\u2019un potent instrument matem\u00e0tic, que va ser en els primers segles el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADmbols_del_cristianisme\">s\u00edmbol de pert\u00e0nyer al cristianisme<\/a>, perqu\u00e8 el <em>\u201cpeix\u201d<\/em>, en grec, \u00e9s<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ichthys\"> ICHTHYS<\/a> i es llegia aix\u00ed: <em>\u00abJes\u00fas Crist Fill de D\u00e9u Salvador\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> En la cerim\u00f2nia d\u2019iniciaci\u00f3 als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra%C3%ADsmo\">misteris de Mitra<\/a> -una creen\u00e7a estesa per les legions romanes arreu de l\u2019Imperi- dotze deixebles rodejaven el seu d\u00e9u-home disfressats amb els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zod%C3%ADac\">signes zodiacals<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pitag%C3%B3ricos\">pitag\u00f2rics<\/a> havien descobert que el nombre d\u2019esferes possibles per a voltar-ne una al bell mig de totes era de dotze. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En refer\u00e8ncia als<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exorcisme\"> exorcismes<\/a> de Jes\u00fas, quan expulsa dimonis d\u2019una piara de porcs que es precipiten al mar, es troba que hi ha indubtables reminisc\u00e8ncies dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Misteris_d%27Eleusis\">misteris d\u2019Eleusis<\/a> en qu\u00e8 els iniciats es banyaven al mar amb porcells <\/strong>(i aquest va ser el signe escollit per a encunyar monedes com s\u00edmbol dels seus misteris)<strong>, de manera que el mal entrava en els garrins, que eren perseguits fins que s\u2019estimbessin en un penya-segat \u2026\/\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons els autors que, davant de tantes coincid\u00e8ncies entre els mites de l&#8217;antiguitat i les narracions dels textos evamg\u00e8lics, creuen que la narraci\u00f3 de la vida de Jes\u00fas \u00e9s producte d&#8217;un sincretisme religi\u00f3s. I per aix\u00f2 afirmen que Jes\u00fas no va existir i que \u00e9s un\u00a0<a title=\"Mite\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">mite<\/a>\u00a0fabricat pels primers autors cristians que s&#8217;emmirallen en antigues tradicions paganes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flavioJ.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4164\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/flavioJ.jpeg\" alt=\"\" width=\"220\" height=\"325\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.3.4 L&#8217;exist\u00e8ncia de Jes\u00fas segons les fonts no b\u00edbliques<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Encara que\u00a0<a title=\"Flavi Josep\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Flavi_Josep\">Flavi Josep<\/a>,\u00a0<a title=\"T\u00e0cit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A0cit\">T\u00e0cit<\/a>,\u00a0<a title=\"Suetoni\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Suetoni\">Suetoni<\/a>\u00a0i altres autors antics sovint s\u00f3n citats com a prova d&#8217;un\u00a0<a title=\"Jes\u00fas hist\u00f2ric\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_hist%C3%B2ric\">Jes\u00fas hist\u00f2ric<\/a>, llurs relats s\u00f3n derivats, no originals. Flavi Josep, el m\u00e9s antic d&#8217;aquests, va n\u00e9ixer almenys cinc anys despr\u00e9s de la suposada mort de Jes\u00fas. No hi ha cap testimoni directe dels fets. A m\u00e9s, els antics relats no-cristians de Jes\u00fas foren escrits quan el cristianisme ja estava est\u00e8s.<sup id=\"cite_ref-C\u00f3mo_fue_creado_Jes\u00fas_4-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Suetoni i T\u00e0cit esmenten un personatge de nom\u00a0<a title=\"Crist\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crist\">Crist<\/a>. Realment,\u00a0<i>Crist<\/i>\u00a0no \u00e9s un nom sin\u00f3 un t\u00edtol que significa\u00a0<i>l&#8217;elegit<\/i>.\u00a0<sup id=\"cite_ref-C\u00f3mo_fue_creado_Jes\u00fas_4-1\" class=\"reference\"><\/sup>Diversos reis i personatges de l&#8217;antiguitat van portar el t\u00edtol de\u00a0<i>Crist<\/i>, com ara\u00a0<a title=\"Alexandre el Gran\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alexandre_el_Gran\">Alexandre el Gran<\/a>, per exemple.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4165 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia.jpeg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"214\" \/><\/a>1.2.3.5 L&#8217;exist\u00e8ncia de Jes\u00fas d&#8217;acord amb les influ\u00e8ncies hagudes de l&#8217;Antic Testament<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els defensors del Mite de Jes\u00fas creuen que els Evangelis no s\u00f3n hist\u00f2rics, sin\u00f3 un tipus de\u00a0<a title=\"Midraix\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Midraix\">midr\u00e2s<\/a>: narrativa creativa sobre la base de les hist\u00f2ries, profecies i cites de la B\u00edblia hebrea. La majoria dels estudiosos expliquen les semblances entre els evangelis de\u00a0<a title=\"Evangeli segons Mateu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Mateu<\/a>,\u00a0<a title=\"Evangeli segons Marc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\">Marc<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Evangeli segons Lluc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Lluc\">Lluc<\/a>\u00a0utilitzant la\u00a0<a title=\"Font Q\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Font_Q\">Font Q<\/a>, segons la qual Mateu i Lluc deriven la major part del seu contingut de Marc i d&#8217;una recopilaci\u00f3 de dites de Jes\u00fas conegudes d&#8217;aquesta font. Mateu presenta un Jes\u00fas amb forts paral\u00b7lelismes amb figures de l&#8217;<a title=\"Antic Testament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>, com\u00a0<a title=\"Mois\u00e8s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A8s\">Mois\u00e8s<\/a>,\u00a0<a title=\"Elies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Elies\">Elies<\/a>&#8230; Argumenten que no hi ha cap ra\u00f3 per suposar que les paraules atribu\u00efdes a Jes\u00fas a la Font Q fossin originals seves.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite_de_Jes%C3%BAs\"><strong>En clicar aqu\u00ed s&#8217;obrir\u00e0 la font bibliogr\u00e0fica<\/strong><\/a><strong>&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;de l&#8217;enunciat sobre <em>\u00abEls d\u00e9us m\u00edtics venerats en l\u2019antiguitat pagana -en resseguir la vida de Jes\u00fas-, hi trobem semblances que provenen de les religions mist\u00e8riques m\u00e9s importants de l&#8217;antiguitat\u00bb<\/em>\u00a0corresponent a l&#8217;apartat 1.2.3\u00a0i<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;de tot un seguit d&#8217;autors, les obres escrites dels quals consideren que -a la llum dels seus estudis-, consideren que els evangelis sobre Jes\u00fas responen a la creaci\u00f3 d&#8217;un mite.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/3000.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4166\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/3000.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"239\" \/><\/a>1.2.4 En refer\u00e8ncia, concretament, a la Passi\u00f3 i mort de Jes\u00fas, cal observar el resultat d&#8217;estudis exeg\u00e8tics que -prescindint del contingut de la Constituci\u00f3 dogm\u00e0ticaque<em> \u00abDei Verbum\u00bb<\/em> del Concili Vatic\u00e0 II- es mouen en la discord\u00e0ncia entre:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/viacrucis.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4170 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/viacrucis.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"221\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els qui, en defensar els Evangelis, pensen que el proc\u00e9s sobre la passi\u00f3 de Jes\u00fas va succeir tal i com ho presenta la literalitat dels seus textos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/jesusmite.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4168 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/jesusmite.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"158\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquells que opinen que els relats ev\u00e0ngelics i, en concret, la seva figura essencial -Jes\u00fas de Natzaret- \u00e9s el resultat de la creaci\u00f3 d&#8217;un mite.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasion2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4169 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasion2.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"174\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els qui, admetent l&#8217;exist\u00e8ncia real del personatge i de la crucifixi\u00f3, concebeixen els detalls del seu <em>\u00abvia-crucis\u00bb<\/em> com el fruit d&#8217;una elaboraci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La posici\u00f3 d&#8217;aquest treball s&#8217;orienta cap al tercer punt de l&#8217;enunciat en refer\u00e8ncia. \u00c9s a dir, els\u00a0<\/strong><strong>que admeten l&#8217;exist\u00e8ncia real del personatge i d&#8217;una crucifixi\u00f3 terror\u00edfica, abocada a la mort, per\u00f2 concebint els detalls de tot el proc\u00e9s de la passi\u00f3 com el fruit d&#8217;una elaboraci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/gnosticismo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4171\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/gnosticismo.jpeg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"205\" \/><\/a>1.2.4.1\u00a0<\/span><span style=\"color: #ff9900;\">Els qui anul\u00b7len la historicitat de Jes\u00fas suprimint-ne la seva exist\u00e8ncia real, en consideraci\u00f3 d\u2019una ideaci\u00f3 m\u00edtica per transmetre&#8217;n nom\u00e9s uns ensenyaments espirituals provinents d\u2019un grup de jueus gn\u00f2stics<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;acord amb aquesta posici\u00f3 -el rebuig del Jes\u00fas hist\u00f2ric i la ideaci\u00f3 m\u00edtica amb finalitats doctrinals o d&#8217;altres- podem escatir elements que donen suport a aquesta creen\u00e7a:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arribada de Jes\u00fas a Jerusalem, abans de la seva passi\u00f3 i mort, es fa amb una somera i es aclamat per la multitud. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">Apuleu<\/a> parla de les palmes com a senyal de triomf i en la festa d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a> es brandaven joncs. A <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eleusis\">Eleusis<\/a>, una somera carregava els efectes dels pelegrins que es volien iniciar mentre eren victorejats per la gent que agitava branques del arbres. En el llibre <em>\u201cL\u2019ase d\u2019or\u201d<\/em> d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">Apuleu<\/a> (una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Al%C2%B7legoria\">al\u00b7legoria<\/a> de la iniciaci\u00f3) l\u2019ase era <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADmbol\">s\u00edmbol<\/a> d\u2019haver dominat les passions, la crueltat i la perversitat, \u00e9s a dir, la natura humana inferior.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el sopar de comiat, a banda dels discursos que l\u2019autor de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Joan\">Evangeli de Joan<\/a>, posa en boca de Jes\u00fas, s\u2019institueix l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eucarist%C3%ADa\">Eucaristia<\/a>. Aquesta idea de combregar amb la divinitat tot menjant-la \u00e9s un ritus antiqu\u00edssim que es troba en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_los_muertos\"><em>\u201cLlibre dels morts\u201d<\/em><\/a> egipci, lligat al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canibalisme\">canibalisme<\/a> i a la convicci\u00f3 d&#8217;arribar a tenir les forces de l\u2019enemic menjant-se\u2019l, i que es practicava en les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_mist%C3%A9rica\">religions mist\u00e8riques<\/a>. Els iniciats, abans de ser admesos a la comuni\u00f3 i en el moment de ser-ho combregaven amb <em>\u00abvi barrejat amb aigua i pa \u00e0zim\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vet aqu\u00ed uns mots pronunciats pel d\u00e9u-home mist\u00e8ric de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a>: <em>\u201cQui no mengi del meu cos i no begui de la meva sang, per fer-se u amb mi i jo amb ell, no coneixer\u00e0 la salvaci\u00f3\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els iniciats en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> rebien una mena de past\u00eds i el fet de menjar o de participar en l\u2019\u00e0pat home-d\u00e9u es repeteix en els misteris d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a> i en molts d\u2019altres fins el punt que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cicer%C3%B3n\">Cicer\u00f3<\/a>, considerant-ho una niciesa escriu:<em> \u201dHi pot haver alg\u00fa tan forassenyat que pensi que l\u2019aliment que menja \u00e9s realment un d\u00e9u..?\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diversos autors han trobat que en el culte de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_persa)\">Mitra<\/a> hi havia <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sagrament\">set sagraments<\/a> que corresponen als que nosaltres coneixem.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/exegesi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4172 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/exegesi.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>1.2.4.2\u00a0\u00a0<\/strong><strong>Resseguim la passi\u00f3 de Jes\u00fas d\u2019acord amb els evangelis can\u00f2nics, per\u00f2 descobrin-t&#8217;hi la intervenci\u00f3 d&#8217;un treball exeg\u00e8tic<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vegem qu\u00e8 ens ofereix el treball exeg\u00e8tic:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les trenta monedes de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judes_Iscariot\">Judes<\/a> recorden les trenta peces de plata que els seguidors de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B2crates\">S\u00f2crates<\/a> volien pagar en nom seu.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot el proc\u00e9s de Jes\u00fas segueix la mateixa estructura liter\u00e0ria de diversos personatges de la hist\u00f2ria (reals o creats): el just perseguit i aparentment ven\u00e7ut, per\u00f2 que triomfa finalment.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Les_bacants\"><em>\u201cLes Bacans\u201d<\/em><\/a>, despr\u00e9s que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> hagu\u00e9s pres una actitud passiva (deixar-se agafar, jutjar i escarnir), respon a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Penteu\">Penteu<\/a>: <em>\u201cNo pots fer-me res que no hagi estat pas ordenat\u201d<\/em>, resposta no pas llunyana de la resposta de Jes\u00fas a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Poncio_Pilato\">Pilat<\/a>: <em>\u201cNo tindries cap poder si no t\u2019hagu\u00e9s estat donat des de dalt\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estoic <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicteto\">Epictec<\/a> va deixar dit: <em>\u201cPrendreu el meu cos o les meves propietats, per\u00f2 no governareu els meus principis morals\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La corona d\u2019espines, el mantell vermell del <em>\u201dEcce homo\u201d<\/em> o el fel donat a Jes\u00fas a la creu com a beguda tampoc semblen originals de la passi\u00f3 cristiana. A m\u00e9s d\u2019un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hierofante\">Hierofant<\/a> li feien veure fel per resistir l\u2019excitaci\u00f3 del seu estat en les coronacions i revestiments de les festes mist\u00e8riques. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> va ser coronat amb heura i vestit amb un mantell escarlata.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quant a la creu, era el s\u00edmbol sagrat des de molt antic: <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a> ens ha arribat representat pl\u00e0sticament en gerres penjat d\u2019una creu. Els dos lladres, l\u2019un emportat al parad\u00eds i l\u2019altre condemnat, tamb\u00e9 s\u00f3n presents en els misteris d<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ichthys\">\u2019Eleusis<\/a> i Mitra (dues dones, per cert).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019excelsitud del sacrifici de Jes\u00fas a la creu:\u00a0<\/strong><strong><em>\u201cSense efusi\u00f3 de sang ho hi ha remissi\u00f3\u201d<\/em> dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">Fets dels Ap\u00f2stols 9,22<\/a>\u00a0<\/strong><strong>no s\u2019allunya dels sacrificis rituals d\u2019animals expiatoris &#8211; braus, bocs, moltons i anyells-, tant en els misteris d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a> com en els de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_persa)\">Mitra<\/a>, que tamb\u00e9 coneixia el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s desconeguda pel<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\"> judaisme<\/a> \u00e9s la tradici\u00f3 d\u2019una persona presa en l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antiga_Gr%C3%A8cia\">antiga Gr\u00e8cia<\/a> com a boc expiatori que carregava simb\u00f2licament els pecats de tots i era expulsat de la polis o executat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/resurreccio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4173\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/resurreccio.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"167\" \/><\/a>1.2.4.2 Reminisc\u00e8ncies antigues sobre la Pasqua de Resurrecci\u00f3, festa cimera dels cristians<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3\">resurrecci\u00f3<\/a>\u00a0(del llat\u00ed resurgere) \u00e9s el fet de tornar a la vida despr\u00e9s d&#8217;haver\u00a0<a title=\"Mort\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mort\">mort<\/a>.\u00a0<sup id=\"cite_ref-FOOTNOTERodr\u00edguez_Santidri\u00e1n1994366_1-0\" class=\"reference\"><\/sup>La resurrecci\u00f3 dels morts \u00e9s una doctrina central de les religions\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Religi\u00f3 de l'Antic Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_de_l%27Antic_Egipte\">de l&#8217;Antic Egipte<\/a>, el\u00a0<a title=\"Zoroastrisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zoroastrisme\">zoroastrisme<\/a>,\u00a0<sup id=\"cite_ref-FOOTNOTERodr\u00edguez_Santidri\u00e1n1994366_1-1\" class=\"reference\"><\/sup><a title=\"Judaisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">jueva<\/a>,\u00a0<a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristiana<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Isl\u00e0mica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isl%C3%A0mica\">isl\u00e0mica<\/a>.\u00a0<sup id=\"cite_ref-FOOTNOTERodr\u00edguez_Santidri\u00e1n1994367_2-0\" class=\"reference\"><\/sup>Pot referir-se tant a la resurrecci\u00f3 de determinades persones, com a una resurrecci\u00f3 de la humanitat. Segons aquestes creences pot tractar-se d&#8217;una resurrecci\u00f3 de la carn o d&#8217;una resurrecci\u00f3 de l&#8217;esperit o de l&#8217;\u00e0nima de la persona o d&#8217;un record.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3n_de_Jes%C3%BAs\">resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas<\/a> que es commemora el dia de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_(festivitat)\">Pasqua cristiana<\/a>, tenint en compte la seva relaci\u00f3 amb altres religions anteriorment esmentasdes, trobem uns elements de coincid\u00e8ncia que ens porten a la p\u00e0tina de la investigaci\u00f3 exeg\u00e8tica per trobar-ne exactament l&#8217;aut\u00e8ntic sentit despr\u00e9s de pouar en els elements ancentrals que la hist\u00f2ria de la humanitat ha acomulat a trav\u00e9s dels segles:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Megalesias\"><em>\u00abLes Megalenses\u00bb<\/em><\/a> consistien en tres dies primaverals dedicats al culte d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a> (i a S\u00edria <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adonis\">Adonis<\/a>), en qu\u00e8 es penjava un d\u00e9u a un pi sagrat en ef\u00edgie, s\u2019enterrava i ressuscitava al tercer dia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antest%C3%A8ria\"><em>\u00abLes Antest\u00e8ries\u00bb<\/em><\/a>, festes dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">misteris de Dion\u00eds<\/a>, tamb\u00e9 duraven tres dies i una imatge era enterrada, per b\u00e9 que els fidels contaven que dos dies despr\u00e9s, tornava a la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plutarco\">Plutarc<\/a>, a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_judici_d%27Osiris\"><em>\u00abIsis i Osiris\u00bb<\/em><\/a>, parla d\u2019un llen\u00e7ol net i d\u2019ung\u00fcents de mirra per sepultar una representaci\u00f3 d<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_judici_d%27Osiris\">\u2019Osiris<\/a>, explicant que aquest baix\u00e0 als inferns i al tercer dia va ressuscitar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La seq\u00fc\u00e8ncia mort, devallada als inferns i regeneraci\u00f3 constitu\u00efa una important analogia dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pitag%C3%B3ricos\">misteris pitag\u00f2rics<\/a> des de temps antics. Hi ha representacions de crucifixions d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a> com la del segell-amulet que s\u2019havia conservat en el museu de Berl\u00edn.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra\">Mitra<\/a> tamb\u00e9 ressuscita i es disposa de llegendes mitol\u00f2giques similars. No es d\u2019estranyar, doncs, que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Celso\">Cels<\/a> s\u2019indigni amb els cristians quan li presenten Jes\u00fas com un cas excepcional.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/opinio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4174 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/opinio.jpeg\" alt=\"\" width=\"214\" height=\"217\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquests testimonis de misteris pagans, personatges mitificats i considerats Fills de D\u00e9u, objecte de creences i celebracions diverses, han enlluernat alguns investigadors i d\u2019aqu\u00ed tres tend\u00e8ncies interlligades:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els que anul\u00b7len la historicidad de Jes\u00fas i el consideren com una ideaci\u00f3 m\u00edtica amb la finalitat de provocar una doctrina, posici\u00f3 mantingudapels jueus gn\u00f2stics.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els que defensen la historicitat de Jes\u00fas com un personatge real, per\u00f2 a qui se li han afegit paraules i fets que no li&#8217;n corresponen hist\u00f2ricament.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La interpretaci\u00f3 pr\u00f2pia dels criastianisme literalista basada en els textos \/ documents antics i possiblement, fins i tot, origin\u00e0ris en part o en la seva totalitat del corrent gn\u00f2stic.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/mito2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4175\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/mito2.jpeg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"228\" \/><\/a>1.2.4.2.1 Els qui anul\u00b7len la historicitat de Jes\u00fas suprimint-ne la seva exist\u00e8ncia i biografia real, en consideraci\u00f3 d\u2019una ideaci\u00f3 m\u00edtica per transmetre uns ensenyaments espirituals provinents d\u2019un grup de jueus gn\u00f2stics:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cristianisme vindria a ser una desviaci\u00f3 del<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticisme\"> gnosticisme<\/a>, at\u00e8s que tots els pobles de la riba mediterr\u00e0nia havien fet seus els misteris pagans i els havien adequat al seu propi gust nacional. En algun moment dels primers segles de la nostra era, un grup de jueus va fer el mateix d\u2019aquests pa\u00efsos i va produir una versi\u00f3 jueva dels misteris pagans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els jueus gn\u00f2stics adaptaren els mites d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>&#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a> per crear la hist\u00f2ria d\u2019un d\u00e9u home jueu, que moria i ressuscitava, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">Jes\u00fas el Messies<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant molts de segles, ning\u00fa havia posat en dubte la <em>\u00abcontinu\u00eftat\u00bb<\/em> directa entre:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;obra escrita dels evangelistes <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La predicaci\u00f3 de la primitiva comunitat cristiana i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La vida de Jes\u00fas. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I aquesta <em>\u00abcontinu\u00eftat\u00bb<\/em> i <em>\u00abfidelitat\u00bb<\/em> textual van ser portades a l&#8217;extrem en afirmar, fins i tot, que les frases, posades en boca de Jes\u00fas, reprodu\u00efen materialment les mateixes paraules de Jes\u00fas. Per\u00f2 apareixen -al llarg de diferents segles- opinions divergents al respecte, afirmant que el contigut de les quals pateix una seriosa <em>\u00abdiscontinu\u00eftat\u00bb<\/em> i <em>\u00abinfidelitat\u00bb<\/em> tal i com es copsa tot llegint i clicant el resseguit en color blau i en refer\u00e8ncia a la difer\u00e8ncia existent entre el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_hist%C3%B3rico\">Jes\u00fas hist\u00f2ric<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret\">Crist de la fe<\/a>\u00a0d&#8217;autors que s&#8217;enumeren a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hermann_Samuel_Reimarus\">Hermann Samuel Reimarus<\/a><\/strong> (1694-1768)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David_Friedrich_Strauss\">David Friedrich Strauss<\/a><\/strong> (108-1874)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Johannes_von_Kuhn\"><strong>Juan Evangelista\u00a0 von Kuhn<\/strong><\/a> (1806-1887)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teolog%C3%ADa_liberal\">L&#8217;Escola teol\u00f2gica liberal del segle XIX<\/a>\u00a0 \/ <\/strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karl_Martin_August_K%C3%A4hler\"><strong>Karl Mart\u00edn K\u00e4hler<\/strong><\/a> (1835-1912)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_les_religions\">L&#8217;Escola de les religions comparades del segle XX<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Joachim_Jeremias\">Joachim Jeremies<\/a><\/strong> (1900-1979)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_las_formas\">L&#8217;Escola de la historia de les formes:<\/a><\/strong>\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/William_Wrede\"><strong>William Wrede<\/strong><\/a> (1859-1906), <strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rudolf_Karl_Bultmann\">Rudolf Karl Bultmann<\/a><\/strong>\u00a0(1884-1976), <strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ernst_K%C3%A4semann\">Ernst K\u00e4semann<\/a><\/strong> (1906-1998)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nueva_b%C3%BAsqueda_del_Jes%C3%BAs_hist%C3%B3rico\"><strong>La nueva investigaci\u00f3n -la New Quest- sobre Jes\u00fas<\/strong><\/a> (1953-1980)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tercera_b%C3%BAsqueda_del_Jes%C3%BAs_hist%C3%B3rico\"><strong>La tercera investigaci\u00f3n -la Third Quest)- sobre Jes\u00fas<\/strong><\/a> (1980-&#8230;)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_Dominic_Crossan\">El grup de Jhon Dominic Crossan\u00a0<\/a><\/strong>(1934..)<\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gerd_L%C3%BCdemann\">Gerd L\u00fcdemann<\/a><\/strong>\u00a0(1946&#8230;)<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a title=\"Timothy Freke\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Los_misterios_de_Jes%C3%BAs._El_origen_oculto_de_la_religi%C3%B3n_cristiana\">Timothy Freke<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"new\" title=\"Peter Gandy (a\u00fan no redactado)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Peter_Gandy&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Peter Gandy en <em>\u00abLos misterios de Jes\u00fas. El origen oculto de la religi\u00f3n cristiana\u00bb.<\/em><\/a> Un llibre corrossiu que planteja la hip\u00f2tesi que <a title=\"Jes\u00fas de Nazaret\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">Jes\u00fas de Nazaret<\/a>\u00a0no va existir realment, sin\u00f3 que va ser un mite d&#8217;origen jueu-gn\u00f2stic amb totes les caracter\u00edstiques del Dion\u00eds de la mitologia grega.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/mateo.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4176 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/mateo.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a>1.2<\/em>.4.2.2\u00a0<\/strong><strong>Els que defensen la historicitat de Jes\u00fas com un personatge real, per\u00f2 a qui se li han afegit paraules i fets que no li&#8217;n corresponen hist\u00f2ricament.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dins de la cr\u00edtica moderna o ex\u00e8gesi m\u00e9s acceptada i racional ens trobem amb autors que defensen la posici\u00f3 d&#8217;un Jes\u00fas hist\u00f2ric, com a realitat personal, per\u00f2 a qui, per exig\u00e8ncies de la comunitat cristiana, se li han afegit paraules i fets. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/usuaris.tinet.cat\/fqi_sp03\/ullsn_sp.htm\">\u201cEl Evangelio de Mateo\u201d<\/a><\/span>\u00a0de\u00a0<\/em><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/John_Shelby_Spong\">Shelby Spong<\/a><\/span>\u00a0i, en refer\u00e8ncia als\u00a0cap\u00edtols 40, 41 i 42, n&#8217;\u00e9s un exponent important. S&#8217;exposen en tres cap\u00edtols algunes reflexions, fruit d\u2019una interpretaci\u00f3n cient\u00edfica, sobre la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Passi\u00f3_de_Jes\u00fa\">Passi\u00f3 de Jes\u00fas<\/a>. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el <span style=\"color: #ff9900;\">cap\u00edtol 40<\/span>\u00a0s&#8217;enumeren contradiccions, variacions, addiccions i supressions respecte dels escrits evang\u00e8lics dels quatre evangelistes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el <span style=\"color: #ff9900;\">cap\u00edtol 41<\/span> s\u2019afirma que els di\u00e0legs dels relats de la Passi\u00f3 no poden ser hist\u00f2rics perqu\u00e8 era imposible testimonis que els pogueren recollir.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el <span style=\"color: #ff9900;\">cap\u00edtol 42<\/span> es fa referencia a un estudi sobre la Passi\u00f3 en qu\u00e8 la narraci\u00f3 dels evangelistes es basa en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Salms\">Llibre dels Salms, en concret, el Salm 22<\/a> <em>(escrit entre el 450 i l\u2019any 300 aC.)<\/em> que dona forma literaria al relat de la crucifixi\u00f3 i en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isa%C3%AFes_(profeta)\">Segon Isaies<\/a> <em>(verset 53)<\/em> s\u2019observa la for\u00e7a amb qu\u00e8 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canto_del_Siervo\"><em>\u201cEl Servent de Yahv\u00e9\u201d<\/em><\/a> \u00e9s aclaparadora.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Certament que la crucifixi\u00f3 fou real i es pot mantener com hist\u00f2rica, per\u00f2 la seva narraci\u00f3 tal i com apareix en els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\">evangelis de Marc<\/a> i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Mateu<\/a> es pot dir que segueix un proc\u00e9s d\u2019interpretaci\u00f3 basat en la <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canto_del_Siervo\">\u00abHistoria del cant del Servent de Yavh\u00e9\u00bb<\/a><\/em> del cap\u00edtol 53 del segon <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isa%C3%AFes_(profeta)\">Isa\u00efes<\/a> i la totalitat del <a href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Salmo_22\">Salm 22<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot seguit un enfilall de diferents autors de renom pel que fa a treballs b\u00edblics respecte del tema sobre Jes\u00fas de Natzaret,\u00a0<\/strong><strong>investigat exeg\u00e8ticament.\u00a0<\/strong><strong>Una muni\u00f3 d&#8217;autors exposen en les seves obres el treball de les seves investigacions, fonamentades igualment en l\u2019ex\u00e8gesi b\u00edblica cient\u00edfica com, per exemple: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/E._P._Sanders\">Ed Parish Sanders<\/a> en <em>\u00abLa figura hist\u00f3rica de Jes\u00fas\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antonio_Pi%C3%B1ero\">Antonio Pi\u00f1ero<\/a> en <em>\u00abLa verdadera historia de la Passi\u00f3, segons la investigaci\u00f3n i l\u2019estudi hist\u00f2ric o la aproximaci\u00f3n al Jes\u00fas hist\u00f3rico\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.sigloxxieditores.com\/autor\/fernando-bermejo-rubio\/\"> Fernando Bermejo<\/a> en\u00a0 <em>\u00abLa invenci\u00f3n de Jes\u00fas de Nazaret. Historia, ficci\u00f3n, historiograf\u00eda\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus\/eu\/aguirre-monasterio-rafael\/ar-1738\/\">Rafael Aguirre<\/a> en <em>\u00abEl Jes\u00fas hist\u00f3rico a la luz de la ex\u00e9gesi reciente\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Antonio_Pagola\">Jos\u00e9 Antonio Pagola<\/a> en \u00abEl debate en torno a\u00a0<\/strong><i style=\"color: #000000; font-weight: bold;\">Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica\u00bb.<\/i><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_P._Meier\">John P. Meier<\/a> en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_P._Meier#Un_Jud%C3%ADo_Marginal,_Repensando_al_Jes%C3%BAs_Hist%C3%B3rico\"><span class=\"toctext\"><i>\u00abUn Jud\u00edo Marginal, Repensando al Jes\u00fas Hist\u00f3rico\u00bb.<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.scribd.com\/document\/87232428\/Jesus-historico-y-Cristo-de-la-fe\">Jos\u00e9 Ignacio Vicentini<\/a> en <em>\u00abEl Jes\u00fas hist\u00f3rico y el Cristo de la fe\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Timothy Freke\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Los_misterios_de_Jes%C3%BAs._El_origen_oculto_de_la_religi%C3%B3n_cristiana\"><strong>Timothy Freke<\/strong><\/a><strong>\u00a0i\u00a0<a class=\"new\" title=\"Peter Gandy (a\u00fan no redactado)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Peter_Gandy&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Peter Gandy<\/a><\/strong>\u00a0<strong>en<\/strong> \u00ab<i><b>Los misterios de Jes\u00fas. El origen oculto de la religi\u00f3n cristiana\u00bb<\/b><\/i><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\">Llu\u00eds Busquetst<\/a>\u00a0en \u00ab<i>\u00daltima not\u00edcia de Jes\u00fas el Natzar\u00e8\u00bb<\/i> <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2026 \/\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per altra banda, adjunto aqu\u00ed una contribuci\u00f3 bibliogr\u00e0fica, estudiada amb profusi\u00f3 i detenidament, que es pot colsultar en el cap\u00edtol corresponent a la RELIGI\u00d3 del WEB propietat de Lluis \u00c1lvarez Valc\u00e1rcel i Miquel \u00c0ngel Bosch Fridrin:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>www.cienciarazonyfe.com<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, en particular, suggereixo obrir la tem\u00e0tica dels llibres o articles que corresponen als apartats\u00a0 que tot seguit indico:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=219\">La Bi\u00edblia: mitos o hist\u00f2ria<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=220\">Las influencias del judaismo y el cristianismo<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=221\">\u00bfQui\u00e9n fue Jes\u00fas de Nazaret?<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/index.php?page=modules.contenido.public.contenido&amp;sender_id=222\">El Jes\u00fas de la historia i el Cristo de la fe<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">&#8230;i altres que es troben a disposici\u00f3 a trav\u00e9s del recorregut del web.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/comprensionliteral.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4178\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/comprensionliteral.png\" alt=\"\" width=\"286\" height=\"155\" \/><\/a>1.2.4.2.3 El naixement d&#8217;una nova religi\u00f3, a partir de la ideaci\u00f3 m\u00edtica sobre Jes\u00fas mantinguda per jueus gn\u00f2stics, per\u00f2 interpretant posteriorment aquesta ficci\u00f3 com una documentaci\u00f3 real que d\u00f3na lloc al cristianisme literalista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb el temps, la ideaci\u00f3 m\u00edtica dels j<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticisme\">ueus gn\u00f2stics<\/a> s\u2019interpret\u00e0 com un fet hist\u00f2ric i el resultat va ser l&#8217;aparici\u00f3 del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Literalismo_b%C3%ADblico\">cristianisme literalista<\/a>. Despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de Jerusalem pels romans, uns jueus iniciats crearen una religi\u00f3, la doctrina fonamental de la qual consistia en qu\u00e8 Jes\u00fas era, literalment, el <em>\u00abFill de D\u00e9u que moria i ressuscitava\u00bb<\/em>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquesta religi\u00f3 qui creia que la hist\u00f2ria de Jes\u00fas, mort i ressuscitat, era certa en el seu sentit literal, tenia garantida la salvaci\u00f3 eterna.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Literalismo_b%C3%ADblico\">literalistes<\/a> haurien fet passar per documents hist\u00f2rics il\u00b7luminacions gn\u00f2stiques dels iniciats: entre els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticisme\">gn\u00f2stics<\/a> s\u2019hi pot comptar<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\"> Pau de Tars<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau<\/a> hauria ent\u00e8s Jes\u00fas com un d\u00e9u-home que mor i ressuscita, cosa que ho escriu vers els anys 50 del segle I dC., data de les seves <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstoles_Paulines\">Ep\u00edstoles.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marc_(evangelista)\">evangelista Marc<\/a>, cap als anys 70 del segle I dC., enquadraria el mite de Jes\u00fas en un marc hist\u00f2ric i geogr\u00e0fic. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap als anys 90 del segle I dC. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Mateu<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluc_(evangelista)\">Lluc<\/a> completarien una hist\u00f2ria amb detalls sobre el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Natividad\">naixement<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3n_de_Jes%C3%BAs\">resurrecci\u00f3<\/a> de Jes\u00fas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019autor de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Joan\">evangeli de Joan<\/a>, a comen\u00e7ament del segle II d.C., formularia tota una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teolog%C3%ADa_cristiana\">teologia cristiana<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I molt m\u00e9s tard s\u2019escriurien els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">Fets dels Ap\u00f2stols<\/a> per relatar la vida dels deixebles de Jes\u00fas.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/deiverbum.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4179 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/deiverbum.jpeg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"210\" \/><\/a>En aquest apartat cal esmentar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dei_Verbum\">Constituci\u00f3 Dogm\u00e0tica <em>\u00abDei Verbum\u00bb<\/em><\/a> del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_Vaticano_II\">Concili Vatica II<\/a> que en el <a href=\"https:\/\/www.camilos.es\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/Dei_Verbum.pdf\">sumari del seu contingut<\/a> en destaquem els cap\u00edtols de qu\u00e8 tracta, tot i fent refer\u00e8ncia expl\u00edcita al Nou Testament quan indica expressament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4180\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/biblia2.jpeg\" alt=\"\" width=\"277\" height=\"153\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">La interpretaci\u00f3 de la Sagrada Escriptura:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">&#8230;El int\u00e9rprete de la Sagrada Escritura debe <strong>investigar con atenci\u00f3n qu\u00e9 pretendieron expresar realmente los hagi\u00f3grafos<\/strong> y plugo a Dios manifestar por sus palabras, para comprender lo que El quiso comunicarnos. <strong>Para descubrir la intenci\u00f3n de los hagi\u00f3grafos, entre otras cosas hay que atender a \u00ablos g\u00e9neros literarios\u00bb<\/strong>, porque la verdad se propone y se expresa de una manera o de otra <strong>en los textos de diverso modo hist\u00f3ricos, prof\u00e9ticos, po\u00e9ticos o en otras formas de hablar.<\/strong> Conviene, adem\u00e1s, que <strong>el int\u00e9rprete investigue el sentido que intent\u00f3 expresar y expres\u00f3 el hagi\u00f3grafo en cada circunstancia, seg\u00fan la condici\u00f3n de su tiempo y de su cultura, por medio de los g\u00e9neros literarios usados en su \u00e9poca.\u00a0<\/strong>Pues para entender rectamente lo que el autor sagrado quiso afirmar en sus escritos, <strong>hay que atender cuidadosamente tanto a las acostumbradas formas nativas de pensar, de hablar o de narrar vigentes en los tiempos del hagi\u00f3grafo, como a las que en aquella \u00e9poca sol\u00edan usarse en el trato mutuo de los hombres.\u00a0<\/strong>Y como hay que leer e interpretar la Sagrada Escritura con el mismo Esp\u00edritu con que se escribi\u00f3 para descubrir el sentido exacto de los textos sagrados, <strong>hay que atender con no menor diligencia al contenido y a la unidad de toda la Sagrada Escritura, teniendo en cuenta la Tradici\u00f3n viva de toda la Iglesia y la analog\u00eda de la fe.<\/strong> <strong>Toca a los exegetas esforzarse seg\u00fan estas reglas por entender y exponer m\u00e1s a fondo el sentido de la Sagrada Escritura, para que, como con un estudio previo, vaya madurando el juicio de la Iglesia.<\/strong> Porque todo lo que se refiere a la interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura est\u00e1 sometido en \u00faltima instancia a la Iglesia, que tiene el mandato y el ministerio divino de conservar y de interpretar la palabra de Dios.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/historicidad.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4181 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/historicidad.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"174\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">La historicidad dels Evangelis<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Iglesia firme y constantemente ha mantenido y mantiene que los cuatro referidos Evangelios, cuya historicidad afirma sin vacilar, transmiten fielmente lo que Jes\u00fas Hijo de Dios, viviendo entre los hombres, hizo y ense\u00f1\u00f3 realmente<\/strong> para la salvaci\u00f3n de ellos, hasta el d\u00eda en que fue levantado al cielo (cf. Hch., 1, 1-2). <strong>Los Ap\u00f3stoles ciertamente<\/strong> despu\u00e9s de la ascensi\u00f3n del Se\u00f1or <strong>predicaron a sus oyentes lo que El hab\u00eda dicho y hecho<\/strong>, con aquel mayor conocimiento de que ellos gozaban, ilustrados por los acontecimientos gloriosos de Cristo y por la luz del Esp\u00edritu de verdad. <strong>Los autores sagrados escribieron los cuatro Evangelios escogiendo algunas cosas de las muchas que ya se transmit\u00edan de palabra o por escrito, sintetizando otras, o desarroll\u00e1ndolas atendiendo a la condici\u00f3n de las Iglesias<\/strong>, reteniendo, en fin, la forma de anuncio, de manera que siempre nos comunicaban la verdad sincera acerca de Jes\u00fas. <strong>Escribieron, pues, sac\u00e1ndolo ya de su memoria o recuerdos, ya del testimonio de quienes \u00abdesde el principio fueron testigos oculares y ministros de la palabra\u00bb para que conozcamos \u00abla verdad\u00bb de las palabras que nos ense\u00f1an<\/strong> (cf. Lc., 1, 2-4).<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/tradicionss.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4182\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/tradicionss.jpeg\" alt=\"\" width=\"392\" height=\"182\" \/><\/a>1.3. La Setmana Santa, redu\u00efda a la literalitat evang\u00e8lica i a les boires ancestrals de temps pret\u00e8rits<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Setmana Santa fixa els ulls en el Crist, aquell home jueu dels natzarents\u00a0<em>\u201ccrucificat, mort i sepultat\u201d<\/em> que ha propiciat la centralitat d\u2019una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teolog%C3%ADa_dogm%C3%A1tica\"><em>\u201cteologia dogm\u00e1tica\u201d<\/em><\/a> -per al com\u00fa de cristians\u00a0 batejats i no especialitzats, simplificada en una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Doctrina_de_la_Iglesia_cat%C3%B3lica\"><em>\u201cdoctrina cristiana cat\u00f2lica\u201d<\/em><\/a> sense contrastos- i que, de rebot, ha anat omplint<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\"> l\u2019univers cristi\u00e0 de tradicions<\/a> de tota mena i categoria -unes, que s&#8217;originaren en temps pret\u00e8rits i altres, de m\u00e9s modernes- com en s\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diumenge_de_Rams\"><strong>La process\u00f3 del diumenge de Rams.<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Semana_Santa_en_Espa%C3%B1a\">Les processons cat\u00f2liques<\/a>\u00a0de Setmana Santa i, en concret, les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Procesi%C3%B3n\">d\u2019Espanya, It\u00e0lia i Iberoam\u00e8rica<\/a>, amb les seves <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cofrad%C3%ADa\">confraries<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hermandad\">germandats.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Passi%C3%B3\">Representacions de la Passi\u00f3<\/a>, la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dansa_de_la_Mort\">Danses de la Mort<\/a>, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Misterio_de_Elche\">Misteri d&#8217;Elx<\/a> o el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADa_crucis\">Via Crucis.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un element carater\u00edstic: <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saeta_(m%C3%BAsica)\">la Saeta.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El actes lit\u00fargics del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dijous_Sant\">Dijous Sant<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Divendres_Sant\">Divendres Sant<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dissabte_Sant\">Dissabte Sant <\/a><\/strong>(fins al 1955 dit de <em>Gl\u00f2ria<\/em>)<strong> i el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3\">Diumenge de Pasqua<\/a>\u00a0i la celebraci\u00f3 o menja de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mona_de_Pasqua\"><em>\u00abMona\u00bb<\/em><\/a> del festiu\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dilluns_de_Pasqua\">Dilluns de Pasqua<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasquacristiana.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4183 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasquacristiana.jpeg\" alt=\"\" width=\"409\" height=\"241\" \/><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00a02. LA GRAN SOLEMNITAT DE LA PASQUA. DE LA PASQUA HEBREA A LA PASQUA CRISTIANA. CONSIDERACIONS I VIV\u00c8NCIES<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/tambor.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4184\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/tambor.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>I amb la Setmana Santa, arribem a la gran solemnitat de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_de_Resurrecci%C3%B3\">Pasqua de Resurrecci\u00f3 o Pasqua Florida<\/a>. De fet, la festivitat m\u00e9s important de l&#8217;any lit\u00fargic cristi\u00e0. Tant \u00e9s aix\u00ec, que a partir d&#8217;aquesta jornada de celebraci\u00f3 joiosa, en segueixen cinquanta dies de commemoraci\u00f3 i festajament que tenen la seva eclosi\u00f3 en la dita <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pentecosta\">Pasqua de Pentacosta o Granada.<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, la proced\u00e8ncia de la festivitat cristiana -la que les primeres comunitats cristianes celebraven en record de la mort i de la pres\u00e8ncia viva de Crist, altrament entesa com resurrecci\u00f3- entronca amb la Pasqua jueva.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasquahebrea.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4185 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/pasquahebrea.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"213\" \/><\/a><strong>La Pasqua jueva \u00e9s:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una\u00a0<a title=\"Celebracions jueves\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Celebracions_jueves\">festa<\/a>\u00a0de set dies que comen\u00e7a el dia 15 del mes de\u00a0<a title=\"Nissan (hebreu)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nissan_(hebreu)\">Nissan<\/a>. La\u00a0<a title=\"Festa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festa\">festa<\/a>\u00a0commemora l&#8217;<a title=\"\u00c8xode\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88xode\">\u00c8xode<\/a>\u00a0dels hebreus de l&#8217;<a title=\"Antic Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Egipte\">Antic Egipte<\/a>, la seva fugida del captiveri que va tenir lloc aproximadament durant el\u00a0<a class=\"new\" title=\"1250 aC (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=1250_aC&amp;action=edit&amp;redlink=1\">1250 aC<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><sup id=\"cite_ref-sapiens128_1-0\" class=\"reference\"><\/sup>La\u00a0<a title=\"Mats\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mats%C3%A0\">Mats\u00e0<\/a> \u00e9s un\u00a0<a title=\"Pa sense llevat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa_sense_llevat\">pa sense llevat<\/a>\u00a0no\u00a0<a title=\"Fermentaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fermentaci%C3%B3\">fermentat<\/a>, que recorda la fugida en qu\u00e8 va mancar el temps necessari per a fermentar el pa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"S\u00e9der de Pessa'h\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9der_de_Pessa%27h\">S\u00e9der de Pessa&#8217;h<\/a> \u00e9s celebrat durant els 7 dies posteriors al 15 de Nissan pels\u00a0<a title=\"Jueus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jueus\">jueus<\/a>\u00a0que viuen a\u00a0<a title=\"Israel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Israel\">Israel<\/a>, i durant 8 dies pels jueus que viuen a la\u00a0<a title=\"Di\u00e0spora jueva\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Di%C3%A0spora_jueva\">di\u00e0spora<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s se celebra la festa dels primers\u00a0<a title=\"Fruit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fruit\">fruits<\/a>\u00a0de la\u00a0<a title=\"Collita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Collita\">collita<\/a>, en aquest cas de la\u00a0<a title=\"Civada\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civada\">civada<\/a>\u00a0i cinquanta dies m\u00e9s tard (7\u00a0<a title=\"Setmana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Setmana\">setmanes<\/a>) la del\u00a0<a title=\"Blat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Blat\">blat<\/a>, donant origen a la festa de\u00a0<a title=\"Xavuot\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavuot\">Xavuot<\/a>\u00a0(setmanes).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant el\u00a0<a title=\"S\u00e9der de Pessa'h\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9der_de_Pessa%27h\">S\u00e9der de Pessa&#8217;h<\/a>\u00a0es llegeix l&#8217;<a title=\"Hagad\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hagad%C3%A0\">Hagad\u00e0<\/a>, on es relaten la fi del captiveri del\u00a0<a title=\"Tribus d'Israel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribus_d%27Israel\">Poble d&#8217;Israel<\/a>\u00a0i les plagues que va patir el\u00a0<a title=\"Pa\u00eds\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs\">pa\u00eds d&#8217;Egipte<\/a>. Durant els dies que dura el P\u00e9ssah no es menja\u00a0<a title=\"Pa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa\">pa<\/a>\u00a0amb\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llevat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llevat\">llevat<\/a>\u00a0ni cap producte fermentat\u00a0<i>(<a title=\"Hamets\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hamets\">hamets<\/a>)<\/i>.<\/strong><\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/passos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4186\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/passos.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"185\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podem convenir que la paraula <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqua_(festivitat)\">\u00abPasqua\u00bb<\/a> (pascae, en llat\u00ed i p\u00e8saj en hebreo) significa <em>\u00abPas\u00bb<\/em>:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<ul>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cas dels jueus representa el creuament de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Roja\">Mar Roja<\/a>, \u00e9s a dir el PAS de la esclavitud hacia la libertad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per als cristians es commemora la Resurrecci\u00f3n de Crist, \u00e9s a dir, el PAS de la mort cap\u00a0 a la vida.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/senderismo2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4188 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/senderismo2.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"212\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed que aquesta celebraci\u00f3 pasqual ens porta cap a una esfor\u00e7ada excursi\u00f3 en qu\u00e8 cada pas hauria de ser un exerci valent i de superaci\u00f3. \u00c9s a dir: el <em>\u00abpas\u00bb<\/em> o la <em>\u00abpassa\u00bb<\/em> que deixi una bona petjada:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la mort a la vida\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019egoisme a l\u2019estimaci\u00f3\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019hostilitat a la pau\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la manipulaci\u00f3 a l\u2019objectivitat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019hivern a la primavera\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la mentida a la veritat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la malesa a la bondat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del rebuig a la comprensi\u00f3\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la pa\u00fcra a la seguretat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la insertesa a la convicci\u00f3\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la tristesa a la felicitat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019ultratge a la lloan\u00e7a\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la foscor a la llum\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del conflicte a l\u2019entesa\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del greuge al perd\u00f3\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la mesquinesa a la generositat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019esclavatge a la llibertat\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la resignaci\u00f3n a l&#8217;acci\u00f3&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la Indifer\u00e8ncia a la solidaritat&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la queixa a la recerca de solucions&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la desconfian\u00e7a a l&#8217;abra\u00e7ada sincera&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la por al coratge&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la gasivitat personal a fer-ho tot com a servei per als altres&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De recollir els trossets de somnis marcits i tornar a comen\u00e7ar&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la autosufici\u00e8ncia a compartir tant els \u00e8xits com els fracassos&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fer les paus amb el nostre passat perqu\u00e8 no s&#8217;arru\u00efni el present&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;i saber que de res serveix ser llum, si no som capa\u00e7os d&#8217;il\u00b7luminar -durant tota l&#8217;excursi\u00f3 endegada- el cam\u00ed dels que, tot fent pinya i cordada, avancen amb nosaltres.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/descarga.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4189\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/descarga.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"218\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Acabem, per\u00f2 reflexionant sobre el do de la vida perqu\u00e8, en definitiva, aquesta festa de Pasqua \u00e9s el que ens transmet:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<ul>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan un ocell est\u00e0 viu, es menja les formigues, per\u00f2 quan mor, s\u00f3n les formigues les que es mengen l\u2019ocell. El temps i les circumst\u00e0ncies poden canviar en qualsevol moment i per aix\u00f2, no podem menystenir res en la vida que se&#8217;ns ha donada. Al contrari, cal viure-la amb intensitat, perqu\u00e8 avui ho tenim tot. Per\u00f2 recordem que el temps, que passa indefectiblement, \u00e9s molt m\u00e9s poder\u00f3s que qualsevol de nosaltres i ens pot deixar sense res. Carpe diem&#8230;!<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;un arbre es poden fer milions de llumins, per\u00f2 nom\u00e9s cal un llum\u00ed per cremar milions d&#8217;arbres. El temps fuig i \u00e9s com un riu. Mai podr\u00e0s tocar la mateixa aigua dues vegades, perqu\u00e8 l&#8217;aigua que ja va riu avall, mai m\u00e9s passar\u00e0 un altre cop. Aprofitem tot el que tenim i gaudim-ho ara. Carpe diem&#8230;!<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I sempre conservem tres grans amors com en s\u00f3n la vida, la fam\u00edlia i els amics:\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; La vida, perqu\u00e8 \u00e9s curta. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; La fam\u00edlia, perqu\u00e8 \u00e9s \u00fanica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Els amics, perqu\u00e8 s\u00f3n comptats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/primavera.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4190 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/primavera.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"220\" \/><\/a>I per a aquest any de la Pasqua de 2019, ja en plena, generosa i abundant primavera, que tot aix\u00f2 exposat en sigui una bona manera de celebrar la Pasqua, com n&#8217;\u00e9s: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mantenir la const\u00e0ncia cada dia en fer el b\u00e9, lluitar per ser lliure, buscar la veritat, ser referents de pau&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seguir caminant\u00a0<em>\u00abpas a pas\u00bb<\/em>\u00a0i <em>\u00abcolze a colze\u00bb <\/em>amb la vida personal, la nostra fam\u00edlia i amb tots els amics\u00a0per arribar sans i estalvis fins al final&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Bona Pasqua, bona festa primaveral&#8230;!<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/santjordi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4191 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/santjordi.jpeg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"417\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. SANT JORDI PATR\u00d3 I DEFENSOR DE CATALUNYA<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/rosa1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4192\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/rosa1.jpeg\" alt=\"\" width=\"185\" height=\"273\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1. ROSES <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Nominatiu:ROSA-Genitiu:ROSAE-Datiu:ROSAE-Acusatiu:ROSAM-Vocatiu:ROSA-Ablatiu:ROSA\u00a0 <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Nominatiu:ROSAE-Genitiu:ROSARUM-Datiu:ROSIS-AcusatiuROSAS-VocatiuROSAE-AblatiuROSIS ]<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4193 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibre.jpeg\" alt=\"\" width=\"181\" height=\"279\" \/><\/a>3.3 LLIBRES <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Nominatiu:LIBRUM-Genitiu:LIBRI-Datiu:LIBRO-Acustiu:LIBRUM-Vocatiu:LIBRUM-Ablatiu:LIBRO\u00a0 <\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Nominatiu:LIBRA-Genitiu:LIBRORUM-Datiu:LIBRIS-Acusatiu:LIBRA-Vocatiu:LIBRA-Ablatiu:LIBRIS\u00a0 ]<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4195 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses2.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"239\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1 Roses, en la diada de Sant Jordi<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Tota classe de roses enlla\u00e7ades en singular = Nominatiu:rosa-Genitiu:rosae-Datiu:rosae-Acusatiu:rosam-Vocatiu:rosa-Ablatiu:rosa\u00a0 <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Tota classe de roses enlla\u00e7ades en plural = Nominatiu:rosae-Genitiu:rosarum-Datiu:rosis-Acusatiu:rosas-Vocatiu:rosae-Ablatiu:rosis\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/especials\/portadaaportada\/que-rosa-portada-ARA_0_2219178322.html\">especial Sant Jordi 2019<\/a> -concretament <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/especials\/portadaaportada\/que-rosa-portada-ARA_0_2219178322.html\">l&#8217;ARAdiumenge<\/a>&#8211; la seva directora, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esther_Vera_i_Garcia\">Esther Vera<\/a>, ha pret\u00e8s fer voleiar les roses del jard\u00ed i, a trav\u00e9s de l&#8217;escriptura, enlla\u00e7ar-les, de tota mena i manera, en uns articles que abasten un pom floral de roses a dojo, classificades des d&#8217;una tem\u00e0tica que a continuaci\u00f3 s&#8217;indica:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4196\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses4.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"169\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1.1 A mode d&#8217;introducci\u00f3 a les roses<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/que-rosa-Rosa-rosae-rosam_0_2219778024.html\"><strong>Per qu\u00e8 la rosa&#8230;? <em><span style=\"color: #ff6600;\">Esther Vera<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Conte-vida-ecologica_0_2219778018.html\"><strong>Una vida ecol\u00f2gica <em><span style=\"color: #ff6600;\">Jordi Nopca<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/ROSA-SANT-JORDI_0_2219778001.html\"><strong>La rosa de Sant Jordi <span style=\"color: #ff6600;\">Xavier Theros<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Son-roses-reines-flors_0_2219778003.html\"><strong>Les roses s\u00f3n les reines entre les flors&#8230;? <em><span style=\"color: #ff6600;\">Josep Maria Montserrat<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses6.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4198 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses6.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"169\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.1.2 Les roses en la cultura liter\u00e0ria<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/rosa-literatures-modernes_0_2219778002.html\"><strong>Una rosa \u00e9s una rosa sigui a la literatura cl\u00e0sica, la medieval o a la moderna\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Jordi Llovet<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/rosa-nomes-queda-nom-despullat_0_2219778014.html\"><strong>Les roses al cinema: de la rosa nom\u00e9s en queda el nom despullat\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Toni Vall<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Musica-roses-amors-espines_0_2219778017.html\">Les roses a la m\u00fasica: amors i espines\u00a0\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Xavier Cervantes<\/span><\/em><\/a><\/strong><em><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/roses-sofrents-Salvador-Dali_0_2219778009.html\"><strong>Les roses a l&#8217;art: les roses sofrents de Salvador Dal\u00ed\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Antoni Ribas<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Tant-vagi-Tornare-meva-anglesa_0_2219778021.html\"><strong>La rosa anglesa: all\u00e0 on vagi, tornar\u00e9 a la meva rosa anglesa\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Quim Aranda<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses7.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4199 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses7.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.1.3 Ci\u00e8ncia i floricultura de les roses<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Historia-minima-Flor_0_2219778025.html\"><strong>Hist\u00f2ria m\u00ednima d&#8217;una flor\u00a0 <em><span style=\"color: #ff6600;\">Toni Pou<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/diversitat-roses-clau-del-exit_0_2219778005.html\"><strong>La diversitat de roses \u00e9s la clau del seu \u00e8xit\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">T. Rodriguez \/ Jaume G. Urp\u00ed<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Pere-Dot-tota-dedicada-roses_0_2219778028.html\"><strong>Pere Dot -el pioner-, tota una vida dedicada a les roses\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Thais Rodr\u00edguez<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Roses-catalanes-universals_0_2219778010.html\"><strong>Roses catalanes i universals <em><span style=\"color: #ff6600;\">Toni Pou<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/CLASSIFICACIO_0_2219778027.html\"><strong>La classificaci\u00f3 de les roses <em><span style=\"color: #ff6600;\">Jaume Garc\u00eda<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.google.com\/search?q=Qui+escull+la+millor+rosa%3A+endre%C3%A7ar+trenta+mil+varietats+de+roses+Toni+Pou&amp;oq=Qui+escull+la+millor+rosa%3A+endre%C3%A7ar+trenta+mil+varietats+de+roses+Toni+Pou&amp;aqs=chrome..69i57.3875j0j7&amp;sourceid=chrome&amp;ie=UTF-8\"><strong>Qui escull la millor rosa: endre\u00e7ar trenta mil varietats de roses\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">C. Serra<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/cultiu-rosa_0_2219778007.html\"><strong>El cultiu de la rosa <em><span style=\"color: #ff6600;\">Aure Farran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/cura-dels-rosers_0_2219778012.html\"><strong>Com tenir cura dels rosers <em><span style=\"color: #ff6600;\">Aure Farran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/km-rosa-trobar-sant-jordi_0_2219778022.html\"><strong>Guia per trobar la millor rosa: 8.000 km per trobar Sant.Jordi <em><span style=\"color: #ff6600;\">Elena Freixa<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses8.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4200 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses8.jpeg\" alt=\"\" width=\"253\" height=\"191\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.1.4 Tend\u00e8ncies sobre les roses<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/aigua-roses-elixir-dels-arabs_0_2219778019.html\"><strong>L&#8217;aigua de roses, l&#8217;elixir del \u00e0rabs\u00a0<em><span style=\"color: #ff6600;\">Ricard G. Samarach<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Bulgaria-cultiva-essencia_0_2219778026.html\"><strong>Bulg\u00e0ria cultiva l&#8217;ess\u00e8ncia <em><span style=\"color: #ff6600;\">Dimitar Dilkoff<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/fragancia-Romantica-elegant_0_2219778011.html\"><strong>Una frag\u00e0ncia rom\u00e0ntica i elegant <em><span style=\"color: #ff6600;\">Aure Farran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Sempre-moda_0_2219778013.html\"><strong>Sempre de moda <em><span style=\"color: #ff6600;\">Laia Beltran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Envoltats-roses_0_2219778016.html\"><strong>Envoltats de roses <em><span style=\"color: #ff6600;\">Laia Beltran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Menjar-roses-tan-antic-pizzes_0_2219778008.html\"><strong>Menjar roses ja ho feien els romans <em><span style=\"color: #ff6600;\">Trinitat Gilbert<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.arabalears.cat\/premium\/suplements\/diumenge\/guardia-vinya_0_2219778004.html\"><strong>El guardi\u00e0 de la vinya <em><span style=\"color: #ff6600;\">Jordi Bes<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses9.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4201\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/roses9.jpeg\" alt=\"\" width=\"168\" height=\"300\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.1.5 El simbolisme de les roses<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/Rosa-roser-rosanna_0_2219778015.html\"><span style=\"color: #33cccc;\"><strong>Rosa, roser, rosanna <\/strong><\/span><span style=\"color: #00ccff;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Lara Bonilla<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #33cccc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #33cccc;\" href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/que-diu-rosa_0_2219778006.html\"><strong>El que diu la rosa <em><span style=\"color: #ff6600;\">Aure Farran<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #33cccc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #33cccc;\" href=\"https:\/\/www.ara.cat\/suplements\/diumenge\/ploma-espasa-petal-espina_0_2217378455.html\"><strong>La ploma, l&#8217;espasa, el p\u00e8tal, l&#8217;espina <em><span style=\"color: #ff6600;\">Pere Joan<\/span><\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/origensj.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4202 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/origensj.jpeg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"246\" \/><\/a>L&#8217;origen del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jordi\">culte a Sant Jordi<\/a> \u00e9s for\u00e7a obscur. L&#8217;antrop\u00f2leg <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/James_George_Frazer\">J.G. Frazer<\/a> el relacionava amb el d\u00e9u semita <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baal\">Baal<\/a>, conegut a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anatolia\">l&#8217;Anat\u00f2lia<\/a>\u00a0com <em>Jdor<\/em>,\u00a0 una divinitat que era derrotada en combat per la mort i despr\u00e9s resssucitada per la deessa <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astart%C3%A9\">Astart\u00e9<\/a>, en una met\u00e0fora del triomf de la primavera en contra de l&#8217;hivern. Als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_balc%C3%A1nica\">Balcans<\/a> aquest d\u00e9u era celebrat cada 23 d&#8217;abril.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La hist\u00f2ria del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jorge_de_Capadocia\">Jordi cristi\u00e0<\/a> va apar\u00e8ixer al segle IV i el presentava com un soldat rom\u00e0 que, durant una persecuci\u00f3 contra els cristians, es va negar a matar ning\u00fa i per aix\u00f2 va ser martiritzat. El culte al sant va arribar aviat a Europa, i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jorge_de_Capadocia\">sant Jordi de Capad\u00f2cia<\/a> ja va ser venerat per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dinast%C3%ADa_merovingia\">monarquia merov\u00edngia<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posteriorment, els guerrers que tornaven de les<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Croades\"> Croades<\/a> el van fer patr\u00f3 de la cavalleria europea. I al segle XIII es va difondre la seva llegenda, recollida a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llegenda_%C3%A0uria\"><em>\u00abLlegenda \u00e0uria\u00bb<\/em><\/a> de <a href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Jacopo_da_Varazze\">Jacopo da Varazze<\/a>. All\u00ed Jordi era un guerrer que salvava una princesa de morir devorada per un drac, i quan queia la sang del monstre a terra hi naixia un roser.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sjc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4203 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sjc.jpeg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"199\" \/><\/a>A Catalunya, les roses vermelles es van convertir en un emblema de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jordi\">sant Jordi<\/a>. Reis com <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere el Cat\u00f2lic<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> o <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere el Cerimoni\u00f3s<\/a> van contribuir a popularitzar la festa del sant, en qu\u00e8 es barrejava l&#8217;episodi de la sang del drac transformada en un roser amb la met\u00e0fora cristiana de la sang de Crist convertida en una rosa. D&#8217;aqu\u00ed va comen\u00e7ar el costum de regalar-ne a les noies que anaven al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Palacio_de_la_Generalidad_de_Catalu%C3%B1a\">Palau de la Generalitat<\/a>, a la Missa que es feia per<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jordi\"> sant Jordi<\/a> a la capella del sant. Al vespre d&#8217;aquella diada, era tradicional que hi acudissin els nuvis i les parelles d&#8217;enamorats. Aviat es va comen\u00e7ar a organitzar una fira de roses i clavells al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pati_dels_Tarongers\">Pati del Tarongers de la Generalitat<\/a>, un mercat de flors que al segle XV es coneixia com la fira dels Enamorats. La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">diada de sant Jordi<\/a>, declarat patr\u00f3 de Catalunya a partir del 1456, tamb\u00e9 era coneguda com el Dia dels Enamorats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Las festa actual no apareix fins al 1931, amb el primer Ajuntament republic\u00e0, quan es fusiona la celebraci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Jordi\">sant Jordi<\/a> i la rosa amb els llibre que en el 1926 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%ADa_Internacional_del_Libro\">Vicent Clavel va promoure la Festa del Llibre<\/a>, que inicialment commemorava el naixement de Miguel de Cervantes. El costum de regalar roses i llibre s&#8217;ha internacional\u00f1itzat, i ha esdevingut un dels moments m\u00e9s significatius del calendari festiu catal\u00e0.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sjac.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4204 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/sjac.jpeg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"300\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, cal esmentar que el dia 23 d&#8217;abril tamb\u00e9 se celebra:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%ADa_de_Arag%C3%B3n\">El D\u00eda Nacional de Arag\u00f3n o del Orgullo aragon\u00e9s<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%ADa_de_Castilla_y_Le%C3%B3n\"><strong>El D\u00eda de Castilla y Le\u00f3n, la fiesta de los Comuneros<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/lcuixart1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4205 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/lcuixart1.jpeg\" alt=\"\" width=\"378\" height=\"176\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.2\u00a0 Jordi Cuixart,\u00a0President d&#8217;\u00d2mnium Cultural des de la Pres\u00f3 de Soto del Real, a 22 d&#8217;abril del 2019 per a la diada de Sant Jordi<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"yj6qo\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Estimad\u00edssims,<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div class=\"gs\">\n<div class=\"\">\n<div id=\":p5\" class=\"ii gt\">\n<div id=\":p4\" class=\"a3s aXjCH \">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Avui ser\u00e0 d\u2019aquells dies especials on sortir al carrer es converteix en una acte de milit\u00e0ncia en la tendresa. Cultura i passi\u00f3 de viure l\u2019amor en plenitud; s\u00edntesi del car\u00e0cter d\u2019una societat forjada a base de molta autoestima col\u00b7lectiva.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>A tots els escriptors del m\u00f3n: gr\u00e0cies, mil gr\u00e0cies per fer-nos l\u2019exist\u00e8ncia una mica m\u00e9s feli\u00e7 amb les vostres creacions, amb un record ben especial per tots aquells autors que pateixen m\u00e9s durament la repressi\u00f3 i en especial per les autores sempre triplement represaliades.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Als qui emparen la llengua catalana per compartir els seus llibres: un fort reconeixement, doncs com deia Federico Fellini \u201ccada idioma \u00e9s una manera diferent de veure la vida\u201d ni millor ni pitjor, senzillament una m\u00e9s, que ens fa rics en la diversitat i per aix\u00f2 volem poder viure tamb\u00e9, en catal\u00e0, amb tota normalitat.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Avui passarem el dia envoltats de jutges i fiscals que amb la seva malaptesa evidencien com d\u2019important \u00e9s la cultura com a eina de toler\u00e0ncia, conviv\u00e8ncia i transformaci\u00f3 social. Les seves excel\u00b7lent\u00edssimes nimietats, entre paraig\u00fces i la criminalitzaci\u00f3 del dret &#8211; i el deure! &#8211; a protestar, estan fonamentades en una manca hist\u00f2rica de cultura democr\u00e0tica dels poders de l\u2019Estat.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Per\u00f2, sigui quin sigui el resultat del judici o del 28-A, hem d\u2019assumir, com explica \u00a0Chomsky, que sempre hi ha un instint innat en la condici\u00f3 humana que ens mena cap a la llibertat i que sempre hi ha oportunitats per millorar el m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Soc molt conscient que el meu lloc ara mateix \u00e9s a la pres\u00f3, denunciant la injust\u00edcia de la vulneraci\u00f3 de drets fonamentals i que la coher\u00e8ncia m\u2019obliga a assumir plenament la meva responsabilitat en el convenciment que el dret de vot es conquereix votant. Per\u00f2 no renunciar\u00e9 mai a seguir construint la meva fam\u00edlia, sigui en les circumst\u00e0ncies personals que sigui, com a missatge de vida i esperan\u00e7a. \u00a0<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Quan no hi ha sessi\u00f3 al Tribunal Suprem, els presos pol\u00edtics sovint aprofitem per, bo i prenent el sol al banc del pati del m\u00f2dul, intercanviar opinions dels llibres que llegim, comentaris que despr\u00e9s compartirem amb la Carme i la Dolors. Moments de distensi\u00f3 que ens reafirmen en la certesa que llegir ens fa m\u00e9s lliures, tamb\u00e9 des de dins la pres\u00f3.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Que la cultura ho inundi tot! Sempre endavant!<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u00a0Jordi Cuixart<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibres2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4206 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/llibres2.jpeg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"255\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.3 Llibres<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Llibres i m\u00e9s llibres en singular = Nominatiu:librum-Genitiu:libri-Datiu:libro-Acusatiu:librum-Vocatiu:librum-Ablatiu:libro\u00a0 <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Llibres i m\u00e9s llibres en plural = Nominatiu:libra-Geniotiu:librorum-Datiu:libris-Acusatiu:libra-Voctiu:libra-Ablatiu:libris\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un\u00a0llibre\u00a0\u00e9s una obra\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Escrit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escrit\">escrita<\/a>\u00a0o d&#8217;<a title=\"Imatge (arts visuals)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imatge_(arts_visuals)\">imatges<\/a>\u00a0<a title=\"Impremta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Impremta\">impresa<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Manuscrit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuscrit\">manuscrita<\/a>\u00a0no peri\u00f2dica. Segons la definici\u00f3 de la\u00a0<a title=\"UNESCO\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/UNESCO\">UNESCO<\/a>, per a ser un llibre un\u00a0<a title=\"Document\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Document\">document<\/a>\u00a0ha d&#8217;\u00e9sser una publicaci\u00f3 impresa no peri\u00f2dica que tingui cinquanta o m\u00e9s p\u00e0gines, sense comptar les cobertes.<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0Un llibre pot tractar de qualsevol\u00a0<a title=\"T\u00f2pic literari\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%B2pic_literari\">tema<\/a>.<sup id=\"cite_ref-FOOTNOTEBarbier200510-11_2-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sint\u00e8ticament, es pot dir que el llibre neix com a\u00a0<a title=\"C\u00f2dex\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B2dex\">c\u00f2dex<\/a>, fet amb\u00a0<a title=\"Pergam\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pergam%C3%AD\">pergam\u00ed<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Vitel\u00b7la\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vitel%C2%B7la\">vitel\u00b7la<\/a>, i despr\u00e9s es comen\u00e7a a fer amb\u00a0<a title=\"Paper\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paper\">paper<\/a>. \u00c9s arran de la\u00a0<a title=\"Impremta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Impremta\">impremta<\/a>\u00a0que es desenvolupa el llibre de paper, constant d&#8217;una s\u00e8rie de fulls de\u00a0<a title=\"Paper\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Paper\">paper<\/a>, cosits o\u00a0<a title=\"Enquadernaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enquadernaci%C3%B3\">enquadernats<\/a>. Posteriorment n&#8217;han aparegut altres suports f\u00edsics, i avui dia el llibre de paper conviu amb el\u00a0<a title=\"Llibre electr\u00f2nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_electr%C3%B2nic\">llibre digital<\/a>\u00a0i l&#8217;<a title=\"Audiollibre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Audiollibre\">audiollibre<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a title=\"Bibliologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bibliologia\">bibliologia<\/a>\u00a0\u00e9s la disciplina que estudia el llibre en tots els seus aspectes, mentre que la\u00a0<a title=\"Biblioteconomia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteconomia\">biblioteconomia<\/a>\u00a0estudia, entre moltes altres mat\u00e8ries, els sistemes de tractament dels llibres i documents perqu\u00e8 siguin m\u00e9s accessibles al\u00a0<a title=\"Espectador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espectador\">p\u00fablic<\/a>, especialment quan es troben en grans quantitats, com en les\u00a0<a title=\"Biblioteca\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biblioteca\">biblioteques<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algunes obres especialment llargues, com per exemple les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Enciclop\u00e8dies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enciclop%C3%A8dies\">enciclop\u00e8dies<\/a>, es divideixen en llibres coneguts amb el nom de \u00abvolums\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/comesfaunllibre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4208\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/comesfaunllibre.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I per saber-ne m\u00e9s sobre el llibre tot seguit es pot consultar l&#8217;enciclop\u00e8dia digital de la viquip\u00e8dia on s&#8217;hi troba una taula suficientment \u00e0mplia per copsar els diferents aspectes:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Altres_definicions\"><strong><span class=\"tocnumber\">1\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>Altres definicions<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Etimologia\"><span class=\"tocnumber\">2 L&#8217;e<\/span><span class=\"toctext\">timologia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Context\"><span class=\"tocnumber\">3 El c<\/span><span class=\"toctext\">ontext<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Comunicaci%C3%B3_oral\"><span class=\"tocnumber\">3.1 La c<\/span><span class=\"toctext\">omunicaci\u00f3 oral<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Escriptura\"><span class=\"tocnumber\">3.2 L&#8217;e<\/span><span class=\"toctext\">scriptura<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Aspectes_f%C3%ADsics\"><span class=\"tocnumber\">3.2.1 Els a<\/span><span class=\"toctext\">spectes f\u00edsics<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#F%C3%ADsica_de_la_part_escrita\"><span class=\"tocnumber\">3.2.2 La f<\/span><span class=\"toctext\">\u00edsica de la part escrita<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Casos_especials\"><span class=\"tocnumber\">3.2.3\u00a0 Els c<\/span><span class=\"toctext\">asos especials<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Hist%C3%B2ria_del_llibre\"><span class=\"tocnumber\">4 La h<\/span><span class=\"toctext\">ist\u00f2ria del llibre<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Anecdotari\"><span class=\"tocnumber\">4.1 L&#8217;a<\/span><span class=\"toctext\">necdotari<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Censura,_destrucci%C3%B3_i_vandalisme\"><span class=\"tocnumber\">4.2 La c<\/span><span class=\"toctext\">ensura, destrucci\u00f3 i vandalisme<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Classificaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">5 La c<\/span><span class=\"toctext\">lassificaci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-13\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Llibre_de_paper\"><span class=\"tocnumber\">6 El l<\/span><span class=\"toctext\">libre de paper<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Parts\"><span class=\"tocnumber\">6.1 Les p<\/span><span class=\"toctext\">arts del llibre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Confecci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">6.2 La c<\/span><span class=\"toctext\">onfecci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-16\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Fabricaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">7 La f<\/span><span class=\"toctext\">abricaci\u00f3 del llibre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-17\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Audiollibre\"><span class=\"tocnumber\">8 L&#8217;a<\/span><span class=\"toctext\">udiollibre<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-18\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Llibre_electr%C3%B2nic\"><span class=\"tocnumber\">9 El l<\/span><span class=\"toctext\">libre electr\u00f2nic<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-19\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">10\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Vegeu-ne m\u00e9s<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-20\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">11\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-21\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">12\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-22\" style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\">13\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlla\u00e7os externs<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/magiadelllibre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4209 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/magiadelllibre.jpeg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"232\" \/><\/a>Som llibres. Som personatges descobrint-nos cap\u00edtol a cap\u00edtol, escena a escena, sense saber on ens portala trama&#8230;Som frases, potser sense sentit, o verbs dels quals a vegades ens enorgullim&#8230;Som comes que ens fan somniar en el cam\u00ed. Interrogants que ens fan reflexionar. S\u00f3n punt i a part&#8230;Per\u00f2 sobretot som sempre l&#8217;esperan\u00e7a d&#8217;una p\u00e0gina en blanc. Perqu\u00e8 una p\u00e0gina on escriure \u00e9s l&#8217;\u00fanica forma de saber com seguirem endavant&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/montserrat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4213 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/montserrat.jpeg\" alt=\"\" width=\"418\" height=\"318\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LA IMATGE DE LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT \/ EL MONESTIR I LA SEVA COMUNITAT \/ L&#8217;ESCOLANIA \/ LA MUNTANYA<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/marede-deu.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4210\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/marede-deu.jpeg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"229\" \/><\/a>4.1. La imatge de la Mare de D\u00e9u de Montserrat<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La imatge de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, anomenada popularment La Moreneta pel color fosc de la seva pell, \u00e9s una talla rom\u00e0nica policromada del segle XII d\u2019una gran bellesa. L\u2019any 1881, la Mare de D\u00e9u de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lle\u00f3 XIII.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des del 1947 est\u00e0 entronitzada en un retaule d\u2019argent, sufragat per subscripci\u00f3 popular, a la part superior de l\u2019absis de la bas\u00edlica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La figura segueix el model, molt divulgat, de la\u00a0Mare de D\u00e9u en majestat,\u00a0en actitud estrictament frontal, amb l\u2019Infant Jes\u00fas assegut a la falda, al centre. Tant la mare com el fill porten incorporada una corona.<\/strong><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La figura de la Mare de D\u00e9u est\u00e9n la m\u00e0 dreta, amb la qual sost\u00e9 l\u2019orbe esf\u00e8ric, que significa tot el cosmos. Amb la m\u00e0 esquerra, la Mare de D\u00e9u fa el gest de posar-la sobre l\u2019espatlla de\u00a0l\u2019Infant\u00a0per indicar que aquell rei omnipotent \u00e9s fill seu. Aquest, amb la m\u00e0 dreta beneeix i amb l\u2019esquerra, sost\u00e9 una pinya, un signe de fecunditat i de vida perenne.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/monjos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4211 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/monjos.jpeg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"188\" \/><\/a>4.2 El monestir de Montserrat i la Comunitat de monjos benedictins\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre les diverses construccions del monestir de monjos\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Benedictins\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Benedictins\">benedictins<\/a>, la sala capitular, el claustre neorom\u00e0nic i el refetor destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitect\u00f2nic, renovat el\u00a0<a title=\"1925\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1925\">1925<\/a>\u00a0per\u00a0<a title=\"Josep Puig i Cadafalch\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Puig_i_Cadafalch\">Josep Puig i Cadafalch<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La comunitat actual est\u00e0 formada per uns vuitanta monjos. Com a tots els monestirs benedictins, seguint el lema de Sant Benet, els monjos de Montserrat dediquen la seva vida a la preg\u00e0ria, l\u2019acolliment i el treball:<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La preg\u00e0ria\u00a0marca el ritme de la jornada mon\u00e0stica. Amb ella es comen\u00e7a el dia i amb ella s\u2019acaba. Di\u00e0riament, a m\u00e9s de la celebraci\u00f3 de l\u2019Eucaristia, els monjos s\u2019apleguen cinc vegades per pregar (lit\u00fargia de les hores). Tamb\u00e9 disposen de temps per a\u00a0la preg\u00e0ria individual\u00a0i la\u00a0lectura de la Paraula de D\u00e9u\u00a0o d\u2019altres obres espirituals. D\u2019aquesta manera es busca crear un ambient d\u2019oraci\u00f3 durant tot el dia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;acolliment. Un dels deures dels monjos benedictins que prescriu\u00a0la regla de sant Benet \u00e9s acollir els pelegrins\u00a0que arriben al monestir. Un pelegr\u00ed \u00e9s aquella persona que truca a la porta amb un esperit de recerca interior. Al monestir, els hostes reben un tracte especial i poden compartir la preg\u00e0ria i la taula amb els monjos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El treball dels monjos\u00a0\u00e9s dif\u00edcil de definir gen\u00e8ricament per la diversitat de tasques que duen a terme. N\u2019hi ha que estudien teologia, hist\u00f2ria, filosofia; d\u2019altres que col\u00b7laboren en diverses publicacions, fan classes a la universitat, es dediquen a la recerca\u00a0o s\u2019encarreguen de l\u2019Escolania, la biblioteca, l\u2019arxiu, entre d&#8217;altres.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La cultura tamb\u00e9 forma una part important de Montserrat, ja que el monestir inclou una biblioteca amb gaireb\u00e9 300.000 volums, una\u00a0<a title=\"Escolania de Montserrat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escolania_de_Montserrat\">escolania de nois cantors<\/a>\u00a0(considerada el conservatori infantil m\u00e9s antic d&#8217;Europa) i un\u00a0<a title=\"Museu de Montserrat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Museu_de_Montserrat\">museu<\/a>\u00a0amb obres d&#8217;artistes com\u00a0<a title=\"El Greco\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Greco\">el Greco<\/a>,\u00a0<a title=\"Pablo Picasso\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_Picasso\">Picasso<\/a>\u00a0o\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Salvador Dal\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_Dal%C3%AD\">Dal\u00ed<\/a>. Fins i tot, cont\u00e9 tresors de l&#8217;antic\u00a0<a title=\"Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte\">Egipte<\/a>, entre els quals destaca una\u00a0<a title=\"M\u00f2mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B2mia\">m\u00f2mia<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El monestir de Montserrat \u00e9s a l&#8217;origen d&#8217;iniciatives del m\u00f3n editorial com les\u00a0<a title=\"Publicacions de l'Abadia de Montserrat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Publicacions_de_l%27Abadia_de_Montserrat\">Publicacions de l&#8217;Abadia de Montserrat<\/a>\u00a0i la revista\u00a0<i><a title=\"Serra d'Or\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Serra_d%27Or\">Serra d&#8217;Or<\/a><\/i>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/escolania.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4212\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/escolania.jpeg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"181\" \/><\/a>4.3. L&#8217;Escolania del monestir de Montserrat<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;Escolania de Montserrat \u00e9s un dels cors de nois cantaires m\u00e9s antic d&#8217;Europa. Hi ha documents del segle XIV que ja testimonien l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una escolania a Montserrat, una instituci\u00f3 de car\u00e0cter religi\u00f3s i musical.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actualment participa en les celebracions lit\u00fargiques i la preg\u00e0ria comunit\u00e0ria que es fa a la bas\u00edlica. Tots els escolans reben una\u00a0formaci\u00f3 musical\u00a0d&#8217;alt nivell, juntament amb l&#8217;educaci\u00f3 humana i intel\u00b7lectual. Els seu prestigi \u00e9s reconegut internacionalment, fa gires de concerts per tot el m\u00f3n i disposa d&#8217;una\u00a0discografia\u00a0abundant.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al llarg de la seva hist\u00f2ria, han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a m\u00e9s de coneguts compositors i professors.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Gr\u00e0cies a l&#8217;Escolania, la tradici\u00f3 del monestir permet que alguns monjos treballin en la creaci\u00f3, la formaci\u00f3 i la producci\u00f3 musicals.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Proc\u00e9s de selecci\u00f3 i preparaci\u00f3 dels candidats:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Els nois es poden incorporar a l&#8217;Escolania a 4t de Prim\u00e0ria i, si hi ha places, a 5\u00e8.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; La selecci\u00f3 dels nois es fa a partir dels seg\u00fcents aspectes:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Veu i llenguatge musical<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Rendiment escolar<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 &#8211; Adaptaci\u00f3 i sociabilitat<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/montserrat2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4214\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/montserrat2.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"185\" \/><\/a>4. EL mass\u00eds muntany\u00f3s de la santa muntanya de Montserrat<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Montserrat, geogr\u00e0ficament, \u00e9s un mass\u00eds de formes singulars que s&#8217;enlaira bruscament a l&#8217;oest del riu\u00a0<a title=\"Llobregat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llobregat\">Llobregat<\/a>\u00a0fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.<sup id=\"cite_ref-icc_1-0\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Montserrat#cite_note-icc-1\">[1]<\/a><\/sup>\u00a0Altres cims montserratins s\u00f3n\u00a0<a title=\"El Cavall Bernat (Marganell)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Cavall_Bernat_(Marganell)\">el Cavall Bernat<\/a>, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgr\u00f2s, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat\u00a0<a title=\"Parc natural\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parc_natural\">parc natural<\/a>\u00a0el\u00a0<a title=\"1987\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1987\">1987<\/a>\u00a0per garantir-ne la conservaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al llarg dels mil\u00b7lennis, els moviments isost\u00e0tics i tect\u00f2nics, els canvis clim\u00e0tics i l&#8217;erosi\u00f3 han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l&#8217;erosi\u00f3 de tipus c\u00e0rstic ha creat coves, avencs i torrenteres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El bosc mediterrani per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s tamb\u00e9 el tipus de vegetaci\u00f3 predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d&#8217;altres. Pel que fa als mam\u00edfers, hi destaquen l&#8217;<a title=\"Esquirol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esquirol\">esquirol<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Gat mesquer\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gat_mesquer\">gat mesquer<\/a>, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ratpenat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ratpenat\">ratpenat<\/a>\u00a0o el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Porc senglar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Porc_senglar\">porc senglar<\/a>, aix\u00ed com les\u00a0<a title=\"Cabra salvatge\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cabra_salvatge\">cabres salvatges<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/t4xVI-tPqss\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-4215\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/rosadabril.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"234\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>CELEBRACIONS DEL MES D&#8217;ABRIL 2019 SETMANA SANTA \/ PASQUA, SANT JORDI I LA MARE DE D\u00c9U DE MONTSERRAT . CELEBRACIONS DEL MES D&#8217;ABRIL 2019 SETMANA &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4120"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4120"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20209,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4120\/revisions\/20209"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}