{"id":3322,"date":"2007-09-18T15:38:37","date_gmt":"2007-09-18T15:38:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=3322"},"modified":"2023-11-07T16:59:21","modified_gmt":"2023-11-07T15:59:21","slug":"dies-que-duraran-anys-a-partir-dun-mes-doctubre-tardoral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=3322","title":{"rendered":"(14) PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA 2018 – DIES QUE DURARAN ANYS, A PARTIR D’UN MES D’OCTUBRE TARDORAL…"},"content":{"rendered":"

DIES QUE DURARAN ANYS\u00bb, A PARTIR D’UN MES D’OCTUBRE TARDORAL<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>DIES QUE DURARAN ANYS\u00bb, A PARTIR D’UN MES D’OCTUBRE TARDORAL<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

0.\u00a0INTRODUCCI\u00d3 AL TEMA:\u00a0\u00abDIES QUE DURARAN ANYS\u00bb<\/em>, A PARTIR D’UN MES D’OCTUBRE TARDORAL<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.1. Un cant de prosa po\u00e8tica, des de l’any 2018, dedicat a la tardor de l’any 2017…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

En iniciar aquest escrit, vull gaudir de la complaen\u00e7a personal i examinar-me de la manera com percebo aquesta tardor, ja en carrera decidida i prou avan\u00e7ada. De fet, en aquesta estaci\u00f3 crom\u00e0tica per excel\u00b7l\u00e8ncia, la meteorologia es deslloriga\u00a0 i, a sotragades, passem de la calor embafadora al r\u00e8gim fredolic de pluges intenses, i de les pluges als calfreds de la xafogor amo\u00efnadora, i de la xafogor a les baixes temperatures penetrants, i de les baixes temperatures al fred punyent que obliga a arraulir-se i buscar, en conseq\u00fc\u00e8ncia,\u00a0 aixopluc i abrigall. Entre setembre i octubre, el temps de la collita del ra\u00efm que en fermentar es converteix en vi contundent -una mena de sang espiritosa-, tot \u00e9s un daltabaix de colors immortalitzats en les pintures de\u00a0Fyodor Vasilyev<\/a><\/u>,\u00a0Ivan Shishkin<\/a><\/u>,\u00a0Cornelis Huysmans<\/a><\/u>,\u00a0Egidio Antonaccio<\/a><\/u>, Paul Gauguin<\/a><\/u>, Vincent Van Gogh<\/a><\/u>, Pierre G. Renoir<\/a><\/u>, Joseph Turner<\/a><\/u>, Claude Monet<\/a><\/u>… <\/strong><\/span><\/p>\n

I precisament, en aquests mesos color\u00edstics, aiguabarrejats de tots els tons calents -des de l’ocre al vermell, del groc al marr\u00f3, del taronja al verd pigat i desllu\u00eft-, Catalunya sencera es va tenyir a les acaballes de l’any 2017, pel rebuig del poder central a fer pol\u00edtica, en un bosc entortolligat de branques amo\u00efnoses que no nom\u00e9s barraren o enraixaren el pas, sin\u00f3 que van servir per apallissar als qui en nom de la dignitat, van voler exercir el dret a votar, com a poble democr\u00e0tic.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.2.\u00a0\u201cTempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra\u201d.<\/em>\u00a0Per\u00f2, podr\u00edem aturar el temps una mica per poder contemplar millor el \u201cpaisatge\u201d<\/em> i el \u201cpaisanatge\u201d<\/em>…?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cEl temps fuig o s’escapa com els\u00a0 n\u00favols, igual que els vaixels, com l’ombra dels rellotges de sol\u201d<\/em><\/strong>. En temps de Publi Virgili<\/a><\/u>, que en les Ge\u00f2rgies<\/a><\/u> va deixar escrita una part de la locuci\u00f3 anterior [\u00a0Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus\u00a0<\/em>], no hi havia trens. I menys encara en el temps del Llibre de Job<\/a><\/u>, si ens remontem a\u00a0 l’Antic Testament<\/a><\/u>, d’on s’han extret les altres refer\u00e8ncies afegides a la citaci\u00f3 anterior. Deixem a banda els n\u00favols, els vaixels, les ombres i parlem de trens que tamb\u00e9 ens aporten una imatge de moviment i, per tant, del temps, com a mesura del moviment. Temps enrere els trens anaven relativament a poc a poc. Se’ls esperava a l’estaci\u00f3 amb impaci\u00e8ncia perqu\u00e8 acostumaven sempre a arribar tard i quan se’ls veia passar amb un plaer encuriosit des d’aprop o a la llunyania, i d’aix\u00f2 no fa pas massa temps, el fum incessant de la locomotora engendrava n\u00favols blancs de mil formes gegantines cap al cel. Per\u00f2, actualment els trens van tant de pressa que la velocitat a qu\u00e8 arriben a abastar, impedeix al viatger copsar, amb tota la seva esplendor i magnifici\u00e8ncia, el decorat espl\u00e8ndid i superb del\u00a0\u201cpaisatge\u201d<\/em>, aix\u00ed com el pul\u00b7lular inquiet, diligent o emprenedor del\u00a0\u201cpaisanatge\u201d<\/em> hum\u00e0 que formigueja amb totes les seves virtuds i mis\u00e8ries en representar l’obra de la vida a l’estrada de l’escenari del gran teatre del m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>0.3.\u00a0 La necessitat terap\u00e8utica i imperiosa per no quedar atrapats pel transtorn i el sacseig emocional d’aquells dies d’octubre de 2017…<\/a><\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

Escric tot aix\u00f2 en l’intent d’assajar un escrit estil\u00edstic de prosa po\u00e8tica, a la manera d\u2019introducci\u00f3 al tema nuclear sobre les coses de l’1-O<\/a><\/u> que, certament, quedar\u00e0 registrat en els fulls dels calendaris anyals, un darrera l’altre i aix\u00ed successivament. I ho faig com una necessitat imperiosa per no quedar atrapat pel transtorn i el sacseig emocional d’aquels, que em conviden a activar algun dels mecanismes de defensa de racionalitzaci\u00f3 o de negaci\u00f3-evitaci\u00f3<\/a><\/u>\u00a0per aix\u00ed\u00a0 escapolir-me dels esdeveniments que, des de l’octubre de 2017 succe\u00efren a casa nostra -dies pret\u00e8rits que malauradament duraran molts anys-, a causa de l’actitud insensible i colpejadora del govern espanyol, tot i que satisfact\u00f2ria -tamb\u00e9 s’ha de dir- pel coratge i agosarament dels votants de l’1-O que el proc\u00e8s catal\u00e0 va facilitar distribuint urnes al col\u00b7legis electorals a l’abast de tothom per a una decisi\u00f3 cabdal.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.4. Cal frenar la velocitat, distanciar-se de les realitats immediates i agafar perspectiva. Aix\u00ed \u00e9s com la valoraci\u00f3 podr\u00e0 apropar-se m\u00e9s i millor a\u00a0 l’objectivitat de ldes coses, situacions i accions…\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Tanmateix, at\u00e8s que sempre ens cal distanciar-nos de la realitat immediata per agafar perspectiva, les corredisses de la pressa ens poden portar a la precipitaci\u00f3 i, per tant, respecte dels episodis claus i importants de totes aquelles jornades, ens resultar\u00e0 m\u00e9s escaient, contemplar-los de lluny, ben a poc a poc i asserenadament\u00a0i aix\u00f2, perqu\u00e8 tot plegat es pugui ben interpretar de primer, i valorar amb exactitud despr\u00e9s i en la seva justa mesura objectiva, tot evitant qualsevulla mena de manipulaci\u00f3 \/ distorsi\u00f3 de la realitat que ens envolta, emmarcada dins d’un context determinat i una situaci\u00f3 concreta. Tant \u00e9s aix\u00ed, que ens cal evitar, a mode de met\u00e0fora, la pressa dels trens moderns que en accelerar-se massa amb l’alta velocitat de qu\u00e8 n’estan dotats, esvaeixen el panorama i redueixen la realitat a una parcialitat desdibuixada.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.5.\u00a0\u201c11-S, la Diada 2018 i altres q\u00fcestions relacionades\u201d. <\/em>Des de la met\u00e0fora del \u201cmirall trencat<\/em>\u201d a la consecuci\u00f3 de la\u00a0\u201cveritat\u201d <\/em>m\u00e0ximament objectiva, per\u00f2 sempre amb el polsim de la relativitat…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

El t\u00edtol correspon a un tema anterior. Es tracta d’un tema llarguerut i de prou feixuga i avorrida lectura, per\u00f2 per aix\u00f2 mateix, l\u2019esfor\u00e7 de penetrar-lo pot ajudar, no nom\u00e9s a comprendre les d\u00e8ries del seu autor, sin\u00f3 sobretot, perqu\u00e8 hom pugui adonar-se que la veritat objectiva \u00e9s com un \u201cmirall trencat\u201d<\/em>\u00a0en qu\u00e8 cada tros reflecteix una part de la veritat objectiva de les coses, encara que hi hagi trossos fragmentats que, evidentment, en ser m\u00e9s grossos que els altres de m\u00e9s petits, en conseq\u00fc\u00e8ncia, brillen molt\u00edsim m\u00e9s i aporten una resplendor tamb\u00e9 m\u00e9s pregona i m\u00e9s objectiva<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.6 Investigaci\u00f3 i an\u00e0lisi de ling\u00fc\u00edstica sem\u00e0ntica sobre el significat de dues paraules per copsar-ne la intencionalitat de la seva pron\u00fancia…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Dit tot aix\u00f2, sembla que avui encara no toqui de parlar sobre el primer aniversari de l\u20191-O<\/a><\/u> a Catalunya. Per\u00f2 sense c\u00f3rrer, en parlar\u00e9. No vull caure en l\u2019esquer de les presses d\u2019uns i d\u2019altres, sin\u00f3 que s\u00f3c conscient que cal analitzar molts i diversos elements. Tant \u00e9s aix\u00ed que, de moment, m’\u00e9s oport\u00fa entretenir-me pr\u00e8viament pel que fa a dues q\u00fcestions que m\u2019han cridat l\u2019atenci\u00f3 darrerament -una de les quals n’\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019altra- i que bateguen en el cor del tema principal. Per aix\u00f2 hi dedico la meva an\u00e0lisi, des de la perspectiva pedag\u00f2gica d\u2019antic professor -que en vaig ser tant de llengua castellana com de la catalana-, a l’efecte que m\u00e9s endavant pugui escriure sobre el contingut global del tema que ens concerneix -despr\u00e9s d’haver precisat l’abast sem\u00e0ntic de dues paraules mitjan\u00e7ant aquest senzil treball\u00a0 d’investigaci\u00f3 filol\u00f2gica-, que sense cap dubte em facilitar\u00e0 no distorsionar les del seu conjunt. Es tracta d’analitzar sem\u00e0nticament dos mots clau (s’han escoltat aquests darrers dies…) i situar-los en l’exacte equilibri significatiu pel bagatge perill\u00f3s que la seva extensi\u00f3 i comprensi\u00f3 internes, dins del llenguatge, n\u2019estan dotats:<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.6.1.<\/span><\/em>\u00a0\u201cAPRETEU\u201d<\/em><\/span><\/strong> del verb \u201capretar\u201d<\/em>. Verb, entre imperatiu i desideratiu, emprat pel President de la Generalitat de Catalunya en adre\u00e7ar-se a activistes pac\u00edfics, tot i prou determinatius, del proc\u00e9s catal\u00e0. i no existeix en la llengua catalana i, per tant, la seva utilitzaci\u00f3, ha esta incorrecta.<\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.1.1.<\/strong><\/span> Tanmateix, s\u00ed que aquesta paraula existeix en la llengua castellana, -i per cert, amb molta vida-, perqu\u00e8 n\u2019he comptat un m\u00ednim de set accepcions diferents respecte del seu significat. En tot cas, la paraula que correspon al verb \u201capretar\u201d<\/em> de la llengua castellana, \u00e9s \u201cestr\u00e8nyer\u201d<\/em> en la llengua catalana. Paraula que disposa de quatre accepcions polis\u00e8miques i, en tot cas, n’\u00e9s l\u2019accepci\u00f3 [2.4] del Diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (de deu sota accepcions que en t\u00e9) la que podr\u00edem escollir per adaptar-se millor al context i a la situaci\u00f3 de qui la va utilitzar per expressar-se, malgrat que no en sigui el sin\u00f2nim perfecte que ens faciliti la comprensi\u00f3 del terme.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.1.2.<\/span> Fixem-nos-hi. El verb \u201capreteu-estrenyeu\u201d<\/em> correspon al significat\u00a0 seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cIntensificar l\u2019esfor\u00e7 per reduir (l\u2019adversari) en una lluita, en una discussi\u00f3, etc., per obligar (alg\u00fa) a fer alguna cosa\u201d<\/em><\/strong>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Per tant, no apareix en aquest recull filol\u00f2gic, des del meu entendre, que el mot amagui en el s\u00ed de la seva sem\u00e0ntica cap espai en qu\u00e8 hi tingui estada la viol\u00e8ncia f\u00edsica.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.1.3.<\/span> Al contrari, la intencionalitat de l\u2019\u201capreteu\u201d<\/em> -dins del context i la situaci\u00f3 d\u2019aquel moment \u00e8pic i benigne, pronunciat en un context hist\u00f2ric i una situaci\u00f3 d’euforia \u00abcum grano salis\u00bb<\/em>, l’imperatiu desideratiu del verb emprat en la llengua castellana s\u2019orienta m\u00e9s cap altres sin\u00f2nims com en s\u00f3n els que es detallen tot seguit: <\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cAnimar, estimular, esperonar, encoratjar, activar, accelerar, emp\u00e8nyer, apressar, impulsar, urgir, esperonar, donar suport\u201d<\/em><\/strong>… <\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, a fer o a seguir fent tot all\u00f2 que ja es practica, per\u00f2 sempre amb una actitud constantment progressiva, sense caure en el des\u00e0nim i, sobretot, sense que la viol\u00e8ncia apareixi en cap de les accions que es duguin a terme…! Potser la construcci\u00f3 verbal de\u00a0\u201cpressioneu\u201d, <\/em>f\u00f3ra la m\u00e9s adaptable sin\u00f2nimament ja que\u00a0\u201cfer pressi\u00f3\u201d<\/em> no \u00e9s altra cosa, obviant les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies del camp cient\u00edfic de la f\u00edsica, que: <\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cL’acci\u00f3 d’una for\u00e7a que prem o empeny al cos que s’aplica…; la for\u00e7a moral exercida per un grup social en el conjunt d’una societat, un pa\u00eds o un continent\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

I que, des del convenciment pr\u00f2piament intern o psicol\u00f2gic i de les accions concretes triades vers l’exterior i despullades sempre de viol\u00e8ncia, progressivament s’orientein en all\u00f2 de:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cInsistir, persistir, resistir i mai desistir\u201d…<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.6.1.2.<\/span> \u201cCOMANDO\u201d<\/span><\/em><\/strong>. Una altra paraula que s’ha pronunciat en aquests dies -vegi’s la utilitzaci\u00f3 que n’ha fet el President del PP espanyol, aix\u00ed com la Presidenta dels C\u2019s al Parlament de Catalunya-, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la primera i anterior paraula analitzada i expressada pel President de la Generalitat i que hi resta ben lligada, intencionadament i manipulada. Aquest mot existeix tant en la llengua catalana com en la castellana. Per\u00f2 resultar\u00e0 molt curi\u00f3s fer-ne una ex\u00e8gesi filol\u00f2gica:<\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.2.1.<\/strong><\/span> En la llengua catalana el mot t\u00e9 dos accepcions, una de les quals significa:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cUna unitat d\u2019assalt aut\u00f2noma, generalment paramilitar, per dur a terme missions especials\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.2.2.<\/strong><\/span> En la llengua castellana, la cosa canvia, puja de to i s\u2019endureix tremendament perqu\u00e8, si b\u00e9 t\u00e9 tres accepcions, una d\u2019elles quan diu:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cGrupo de terroristas que act\u00faan conjuntamente\u201d<\/em><\/strong>.<\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.2.3. <\/strong><\/span>Tamb\u00e9 s\u2019ha escoltat en el Parlament de Catalunya -es tracta d’un membre del PPC-, la paraula \u201chordas\u201d<\/em> en llengua castellana. I no \u00e9s d\u2019extranyar que, quan esclata la traca dels focs d\u2019artifici, abans ha corregut com una serp verinosa i imparable, el fogueig de qui ha enc\u00e8s la metxa. I aqu\u00ed s\u00ed que tenim el problema que, pel seu mal platejament, costa tant de solucionar i de fer entendre que el proc\u00e8s catal\u00e0 resta exempt de viol\u00e8ncia. Encara que \u201clas hordas\u201d<\/em> siguin\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cUn pueblo salvaje sin asiento fijo…; grupo de gente armada de comportamiento violento, que no pertenece al ej\u00e9rcito regular…; gente que obra sin disciplina o moderaci\u00f3n\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

– 0.6.1.2.4.<\/span> La \u201cprecisi\u00f3\u201d<\/em> del llenguatge i la \u201cresponsabilitat\u201d<\/em> del qui l’utilitza…<\/strong><\/span><\/p>\n

I com que l\u2019ideal f\u00f3ra emprar sempre les paraules amb \u201cprecisi\u00f3\u201d<\/em> i \u201cresponsabilitat\u201d<\/em> i resulta que a causa de la molta pressa, no surten de la boca \u201cni amb precisi\u00f3 ni amb responsabilitat\u201d,<\/em> podria concloure que tampoc se les ha d\u2019atorgar massa import\u00e0ncia. Per aix\u00f2 que, m\u00e9s endavant, en escriure sobre l\u20191-O de 2017 i la celebraci\u00f3 del seu primer aniversari en el 2018, amb m\u00e9s perspectiva i prou assossec, podr\u00e9 delimitar amb exactitud de quin b\u00e0ndol procedeix la viol\u00e8ncia. Tot i que en el tema que he indicat al principi sobre \u201c11-S, la Diada de 2018 i altres q\u00fcestions relacionades\u201d<\/em>, com \u00e9s de suposar, ja hi expresso prou contingut fefaent sobre totes aquestes coses de la \u00abRes p\u00fablica\u00bb<\/em><\/a><\/u>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>0.7. Entre la met\u00e0fora de \u201cquedar-se a casa\u201d<\/em>\u00a0[Res publica] o la de \u201csortir al carrer\u201d <\/em>[Res domestica] quan hi ha \u201ctantes coses a dir\u201d…<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Nogensmenys, ha calgut fer aquest exercici filol\u00f2gic perqu\u00e8 les dues paraules analitzades, aix\u00ed com tantes de les que es pronuncien, poden amagar c\u00e0rregues explosives, estar dotades d’ironia agradol\u00e7a o escapolir-se, des de dins cap a fora, de sarcasmes feridors i malestrucs. I, expressat tot aix\u00f2, podem entrar en el tema principal, curull de \u201ctantes coses per dir-ne\u201d<\/em>. Tot i que, abans d’entrar-hi, en ser un dels temes que han causat un transtorn i un sacseig emocional important en la nostra vida, hom t\u00e9 la temptaci\u00f3 d’eludir-lo i anar a raure a la\u00a0\u00abRes dom\u00e9stica\u00bb<\/a><\/u><\/em>\u00a0per assaborir amb capteniment i afany la vida familiar amb tots els avantatges que proporciona el quedar-se a casa com expressa Carles Riba en un dels seus contes per a la canalla i a la vora del foc. \u00c9s a dir,\u00a0\u201cquedar-se a casa\u201d<\/em>:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201c\u2026 res damunt la terra no iguala la dol\u00e7or i la bondat de les coses de casa; i que encara que el m\u00f3n no sigui all\u00f2 que se\u2019n diu una vall de lliris o de roses, i que calgui fer al menys un ull viu, cal tamb\u00e9 posar amor a altre ull. I llavor l\u2019orgull, la fatxenda, la incomprensi\u00f3, l\u2019avar\u00edcia, la deslleialtat i les altres flaqueses inn\u00fameres de les criatures que ens volten -homes o b\u00e8sties- ens entren m\u00e9s amorosides, no ens fan tant de mal i encara ens fan somriure dol\u00e7ament\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

… O el que Fra Llu\u00eds de Le\u00f3n<\/a><\/u> escrivia en la seva Oda a la\u00a0\u00abVida retirada<\/em>\u00bb<\/a><\/u>:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cQu\u00e9 descansada vida \/ la del que huye del mundanal ruido, \/\u00a0y sigue la escondida \/ senda, por donde han ido \/\u00a0los pocos sabios que en el mundo han sido [,,,] Un no rompido sue\u00f1o, \/ un d\u00eda puro, alegre, libre quiero; \/\u00a0no quiero ver el ce\u00f1o \/\u00a0vanamente severo \/ de a quien la sangre ensalza o el dinero.\u00a0Vivir quiero conmigo, \/\u00a0gozar quiero del bien que debo al cielo, \/ a solas, sin testigo, \/ libre de amor, de celo, \/\u00a0de odio, de esperanzas, de recelo\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Tanmateix, entre aquest dubte de\u00a0\u201cquedar-se a casa\u201d<\/em> amb les coses de fam\u00edlia de la\u00a0\u201cres domestica\u201d<\/em> i l’esbatanar finestres, obrir la porta, \u201csortir al carrer\u201d<\/em> i barrejar-nos amb la gent perqu\u00e8 hi ha \u201cmoltes coses a dir\u201d<\/em> i interessa igualment saber tamb\u00e9 qu\u00e8 passa, porto aqu\u00ed la lletra de l’Auca dels fets d’Octubre de 2017<\/a><\/u> -amb la fotografia del gr\u00e0fic he comen\u00e7at l’article- que de forma simp\u00e0tica i breu, ressegueix humor\u00edsticament unes imatges, vinyeta a vinyeta, amb els fets de qu\u00e8 parlem, dins d’un estil literari folkl\u00f2ric ben catal\u00e0, amb versos de dues l\u00ednies formant un rodol\u00ed que sintetitza aquesta hist\u00f2ria:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

    \n
  1. En aquest calaix de sastre \/ d’uns fets greus deixarem rastre.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  2. Unes p\u00e0gines viscudes \/ amb ll\u00e0grimes ben gruixudes.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  3. L’1 d’octubre en fer-se clar, \/ ja hi ha cues per votar.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  4. Les tan desitjades urnes, \/ amagades en cofurnes.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  5. A les set del demat\u00ed \/ ja les ten\u00edem aqu\u00ed.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  6. Del port v\u00e9nen\u00a0\u201cboletaires\u201d \/ amb garrots, i gens xerraires.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  7. Emprenyats foten bolets \/ a tothom, vells i vailets.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  8. Obren portes amb un mall \/ i a m\u00e9s d’un li fan un tall.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  9. Tanmateix, amb contund\u00e8ncia, \/ guanya el s\u00ed la independ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  10. Conseq\u00fcent el Parlament, \/ es declara independent.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  11. La Rep\u00fablica proclama, \/ per\u00f2 aviat corre la brama.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  12. Que perqu\u00e8 poguem fer el cim, \/ molt dif\u00edcil ho tenim.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  13. Rajoy treu foc pels queixals \/ i comencen tots els mals.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  14. Quan activa un mal article \/ que ens fa canviar de cicle.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  15. Els Jordis fan presoners \/\u00a0 i no seran pas els darrers.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  16. Al cap de poc mig Govern, \/ tamb\u00e9 posen a\u00a0\u201cl’infern\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  17. L’altre mig d’una jugada \/ cap Europa fa una escapada.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  18. I l’acompanya en Puigdemont \/ com qui se’n va a c\u00f3rrer m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  19. Mostren el cas a Brusel\u00b7les \/ per no visitar les cel\u00b7les.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  20. I es presenten al jutjat \/ reclamant la llibertat.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  21. Mentrestant l’alt Tribunal, \/ sord i bord, segueix igual.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  22. La Mesa i la Forcadell \/ per poc no se’n fan la pell.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  23. Que ens haguem de veure aix\u00ed, \/ molt ens dol i ens fa patir.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n
  24. I perqu\u00e8 t\u00e9 molt poca gr\u00e0cia, \/ on ens queda la democr\u00e0cia…?<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

    \"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

    1. L’1-O DE 2017 \u00c9S LA LLAVOR CONSTITUTIVA DE LA REP\u00daBLICA QUE, DESPR\u00c9S D’UN ANY INTENS i DRAM\u00c0TIC, ES NECESSITA VEURE-LA CR\u00c9IXER<\/strong><\/span><\/p>\n

    \"\"<\/a>1.1. Els Notaris de l’1-Octubre de 2017…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

    \u201cCr\u00edtica TV\u201d \u00e9s un espai del diari ARA<\/a><\/u><\/em><\/strong> molt interessant i digne de la seva lectura que la periodista M\u00f2nica Planas concedeix als seus lectors. En aquesta ocasi\u00f3 i, amb el titular d’encap\u00e7alament\u00a0\u201cEls notaris de l’1-O\u201d<\/a><\/u><\/em>, relata en un impecable\u00a0\u201c30 Minuts\u201d<\/a><\/u><\/em>\u00a0que va ser, en trenta-quatre anys d’hist\u00f2ria, el programa m\u00e9s vist, ja que l’inter\u00e8s d’un mili\u00f3 d’espectadors i el 34% de quota televisiva del 30 de setembre de 2018, aix\u00ed ho confirmaren.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

    \u201cMarcats per l’1-O\u201d<\/a><\/u><\/em><\/strong> n’\u00e9ra el t\u00edtol que analitzava la dimensi\u00f3, en perspectiva, del Refer\u00e8ndum de l’1 d’Octubre de 2017<\/a><\/u>. Per una banda el programa recollia la vessant emocional indissociable als esdeveniments:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n