{"id":3085,"date":"2007-08-19T23:00:39","date_gmt":"2007-08-19T23:00:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=3085"},"modified":"2023-11-07T17:31:23","modified_gmt":"2023-11-07T16:31:23","slug":"un-estiu-canicular-i-unes-pluges-refrescants-sobre-el-primer-aniversari-de-latemptat-a-barcelona-el-17-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=3085","title":{"rendered":"(2) ATEMPTAT 17-A 2017 BARCELIONA-CAMBRILS [ II ] EN EL 1r ANIVERSARI DE L’ATEMPTAT \/ UN ESTIU CANICULAR I UNES PLUGES REFRESCANTS…"},"content":{"rendered":"

( II ) SOBRE EL PRIMER ANIVERSARI DE L\u00b4ATEMPTAT A BARCELONA I CAMBRILS EL 17-A DE 2017. UN ESTIU CANICULAR I UNES PLUGES REFRESCANTS…<\/strong><\/span><\/p>\n

1. UN ESTIU CANICULAR I UNES PLUGES REFRESCANTS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"03\"<\/a><\/strong><\/span>Les pluges d’aquests darrrers dies han refrescat l’ambient i, encara que l’estiu tornar\u00e0 a donar ensurts de calor, diguem que tamb\u00e9 ens hem de preparar per a la tardor i gaudir-la tal i com hem de fer els qui tenim la sort de poder assaborir totes les estacions de l’any. I aquesta foto, que acompanya el text -preciosa i significativa- la podem contemplar en tota la seva espectacularitat, des de la for\u00e7a de la natura, tot suggerint-me l’ambivalencia de la nostra vida que tamb\u00e9 transcorre entre la duresa del temporal i la suavitat acolorida de l’Arc de Sant Mart\u00ed. Per\u00f2 entre les dues forces -la dels llamps i trons i aquella altra del sol que suscita colors principals, guanya la benignitat d’aquest arc de colors, la qual cosa indica que el b\u00e9 est\u00e0 per sobre del mal…i, en la vida, malgrat totes les defici\u00e8ncies i limitacions, l’esperan\u00e7a ens abra\u00e7a sempre i ens empeny per poder continuar fent via i viure amb satisfacci\u00f3 i confian\u00e7a el dia a dia. Aix\u00ed ho penso i aix\u00ed ho exposo…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"iris\"<\/a>L’estiu d’aquest 2018 ha estat gener\u00f3s en not\u00edcies diverses i, pel que fa al recurrent proc\u00e9s independentista de casa nostra podr\u00edem espigolar algunes q\u00fcestions de marcat inter\u00e8s, com en s\u00f3n la presentaci\u00f3 d’una moci\u00f3 de censura per part de Pedro S\u00e1nchez que va obligar a Mariano Rajoy anar-se’n del Govern de l’Estat espanyol i llur entrada del PSOE a la Moncloa, el trasllat dels presos\/es pol\u00edtics\/ques a Catalunya, el retorn de Carles Puigdemont a Brusel\u00b7les -a la Casa de la Rep\u00fablica a Waterloo-, manifestacions al carrer de caire desigual, la pol\u00e8mica incessant i persistent dels \u201clla\u00e7os grocs\u201d<\/em> assaonada amb tota una muni\u00f3 de parers heterogenis i d’accions contraposades i distants, aix\u00ed com tamb\u00e9 la demanda civil a B\u00e8lgica, per part dels pol\u00edtics exiliats, contra el Magistrat instructor de la causa independentista, Pablo Llarena, el decret de l’exhumaci\u00f3 dels Valle de los Ca\u00eddos de les restes mortals de Francisco Franco…<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"02ambivalencia\"<\/a>I<\/span>, enmig del que l’estiu ha donat de si mateix, mentrestant els dies del calendari s’esva\u00efen, tot recollint la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, d’igual manera que els mitjans de comunicaci\u00f3 han silenciat quasi totes les les tert\u00falies -si m\u00e9s no les de Catalunya-, jo tamb\u00e9 he callat els comentaris de cadascuna de les q\u00fcestions, a l’espera de reemprendre’ls tan bon punt s’inici\u00ef el nou curs al setembre. Nogensmenys, m’escau deixar const\u00e0ncia en aquestes p\u00e0gines virtuals del web alguna glossa sobre el primer Aniversari del 17-A. I no ho far\u00e9 de la meva pr\u00f2pia collita, sin\u00f3 amb la lectura d’alguns articles de la premsa escrita, d’aquella que essent prou objectiva en recollir la realitat, plasma la\u00a0 interpretaci\u00f3 de la jornada de l’aniversari susdit, des d’una \u00f2ptica coincident en ser jo testimoni tamb\u00e9 de primera m\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n

2. SOBRE EL PRIMER ANIVERSARI DE L’ATEMPTAT A BARCELONA I CAMBRILS EL 17-A DE 2017<\/strong><\/span><\/p>\n

\"bcn\"<\/a>2.1. \u00abTrencant la treva\u00bb<\/strong><\/span> (Article de Vicen\u00e7 Villatoro al diari ARA – 18\/08\/2018)<\/span><\/p>\n

\u201cQue la realitat no t\u2019espatlli un bon titular. L\u2019unionisme havia pronosticat que l\u2019aniversari dels atemptats seria aprofitat per l\u2019independentisme per fer una jornada reivindicativa, i demanava amb grans escarafalls una treva despolititzada en honor de les v\u00edctimes. Resulta que les seves previsions no s’han complert. Al contrari. L\u2019independentisme ha commemorat el 17-A al marge del rei. Les institucions catalanes han apostat per enretirar-se i posar les v\u00edctimes en el primer pla. Entrevistant v\u00edctimes, Catalunya R\u00e0dio no va connectar en directe amb el missatge institucional del president de la Generalitat, mentre que s\u00ed que ho feia Radio Nacional de Espa\u00f1a. I, en canvi, petits per\u00f2 sorollosos grups mon\u00e0rquics i espanyolistes van polititzar des del primer moment la jornada, arrebossats amb una simbologia aliena a la commemoraci\u00f3, amb crits que no tenien res a veure ni amb l\u2019atemptat ni amb les v\u00edctimes, insultant i xiulant les intervencions en catal\u00e0 i buscant que el dol serv\u00eds d\u2019excusa per a un acte de suport a la monarquia. El mateix dia, un diari de Madrid publicava un article titulat \u201cIndependencia y yihadismo: dos caras, una moneda\u201d, se suposa que com a contribuci\u00f3 a la despolititzaci\u00f3 i a la treva demanada en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"pau\"<\/a>2.2. \u00abDigue’m quina portada fas i et dir\u00e9 com ets\u00bb<\/strong><\/span> (Article sobre la premsa escrita de la jornada. David Mir\u00f3 al diari ARA – 18\/08\/20018)<\/span><\/p>\n

\u201cHi ha dies en qu\u00e8 les portades defineixen un diari. Normalment aix\u00f2 passa quan hi ha not\u00edcies d’impacte, com va passar fa un any amb els atemptats del 17-A, o quan es tracta d’una portada pensada des de fa dies perqu\u00e8 ser\u00e0 la d’una data assenyalada, i aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat aquest divendres, primer aniversari dels atemptats jihadistes de Barcelona. Una primera pregunta que t’has de fer \u00e9s on poses el focus del titular principal. Aix\u00ed, per exemple, ‘La Raz\u00f3n’ no el posa en les v\u00edctimes sin\u00f3 en els monarques: \u00abEls reis nom\u00e9s aniran a un acte per no ‘sobreexposar-los'\u00bb. Que aquesta sigui la m\u00e0xima preocupaci\u00f3 editorial del diari dona molta informaci\u00f3 sobre quines s\u00f3n les seves prioritats informatives. Un cas semblant \u00e9s el d\u00bbEl Mundo’, que titula: \u00abLes v\u00edctimes del 17-A denuncien que el Proc\u00e9s les va deixar en un ‘segon pla'\u00bb. Quin gust barrejar 17-A i Proc\u00e9s!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

En el cas de l\u00bbAbc’ els portadistes aposten per una hist\u00f2ria que tingui continu\u00eftat amb la que ells van fer fa un any, i aix\u00ed entrevisten el gu\u00e0rdia urb\u00e0 que sortia en aquella portada ajudant un beb\u00e8. El titular \u00e9s \u00abHomenatge, record i respecte\u00bb, tot i que el que defineix m\u00e9s el diari \u00e9s la declaraci\u00f3 que han triat del protagonista: \u00abGuardo la samarreta amb la sang del beb\u00e8 per no oblidar el que va passar\u00bb. ‘El Pa\u00eds’ fa un titular informatiu, \u00abInstitucions i v\u00edctimes demanen un homenatge sense protestes\u00bb, per\u00f2 la seva gran aposta \u00e9s un dibuix de Barcelona fet per Mariscal, icona del 92.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

A Catalunya tothom fa portada monogr\u00e0fica excepte ‘La Vanguardia’, que titula \u00abLes v\u00edctimes del 17-A demanen als pol\u00edtics ‘una treva'\u00bb. ‘El Peri\u00f3dico’ titula en gran \u00abPer les v\u00edctimes\u00bb, ‘El Punt Avui’ fa \u00abSense por\u00bb i l’ARA \u00abUn any contra la por\u00bb, tots tres amb imatges de la Rambla\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

\"cor\"<\/a>2.3. \u00ab17-A sense vergonya\u00bb<\/strong><\/span> (Article sobre la difusi\u00f3 televisiva. M\u00f2nica Planas al diari ARA – 18\/08\/2018)<\/span><\/p>\n

\u201cNom\u00e9s les televisions p\u00fabliques es van salvar d\u2019unes retransmissions televisives lamentables, irrespectuoses i vergonyoses amb motiu del 17-A.\u00a0A TV3 Toni Cruanyes va conduir un especial purament informatiu, sense tertulians, explicant de manera impecable tot all\u00f2 que anava succeint, ajudat per connexions en directe. Es va informar de tot per\u00f2 no es va opinar de res. La cadena es va ajustar al dol, la solemnitat i el respecte que la jornada exigia. A TVE, Ana Blanco va fer el mateix.\u00a0Sorprenentment, 8TV no va cobrir l\u2019acte i sembla haver tirat la tovallola pel que fa a l\u2019ambici\u00f3 informativa. Emissi\u00f3 de la Teletienda amb aparells de tallar verdures.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

A Espanya, els magazins matinals van oblidar-se de l\u2019ess\u00e8ncia del 17-A: van fer tert\u00falies pol\u00edticament exaltades. No van mantenir el to que exigeix un acte de condol, sin\u00f3 tot el contrari.\u00a0Qui ho va aprofitar per fer campanya va ser Albert Rivera, entrevistat llargament a Antena 3 i Telecinco amb un discurs fortament pol\u00edtic per criticar una polititzaci\u00f3 que, en els actes oficials, no es va produir.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Esperp\u00e8ntic: tert\u00falies pol\u00edtiques per criticar la polititzaci\u00f3 d\u2019un acte que no estava polititzat<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

A Antena 3 i Telecinco els actes d\u2019homenatge a les v\u00edctimes els importaven un rave. Van ser incapa\u00e7os de mantenir silenci en els instants m\u00e9s solemnes. Ni escoltaven. \u00c9s m\u00e9s, a Telecinco fins i tot ho van aprofitar per anar a publicitat un cop encetat el gruix de les actuacions musicals. A Antena 3 van deixar les imatges en directe en un petit requadre i van centrar-se en la discussi\u00f3 exclusivament pol\u00edtica plena de catalanof\u00f2bia: que no s\u2019havia mencionat la paraula \u2018Espanya\u2019, que era una falta de respecte que Nierga parl\u00e9s en catal\u00e0, que s\u2019havia tractat l\u2019espanyol com un idioma m\u00e9s o que aquell acte era \u201cuna tregua para el akelarre independentista\u201d. A Antena 3, l’\u00fanica ciutadana de pla\u00e7a Catalunya que van entrevistar era una senyora amb una bandera espanyola a la m\u00e0, que va dir que havia anat a l\u2019acte nom\u00e9s per animar el rei i compensar \u201cla encerrona que le hicieron el a\u00f1o pasado\u201d. Va afegir: \u201cYo he intentado politizarlo lo m\u00ednimo. […] En Catalu\u00f1a es lo que hay. La calle es de los independentistas. Da asco\u201d. Tant a Telecinco com a Antena 3 nom\u00e9s callaven i estaven pendents dels actes quan el rei caminava i saludava, per escoltar b\u00e9 els crits. Les dues cadenes privades estaven m\u00e9s amo\u00efnades a mantenir unes tert\u00falies efervescents i de pensament \u00fanic, contra Catalunya. Al final, van aconseguir la imatge que buscaven: enfrontament dial\u00e8ctic al Pla de l\u2019Os entre senyores independentistes de lla\u00e7 groc i unes d\u2019unionistes equipades amb barret i bandera espanyola. L\u2019escena va servir per demostrar la fractura social que buscaven, amb la reportera ficant-hi el micr\u00f2fon per no perdre’s ni una frase.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Esperp\u00e8ntic: tert\u00falies pol\u00edtiques per criticar la polititzaci\u00f3 d\u2019un acte que no estava polititzat, consumant la polititzaci\u00f3 televisiva perfecta que ells mateixos aparentaven rebutjar i transmetent a l\u2019audi\u00e8ncia que els que polititzaven eren els de sempre, els independentistes\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\"bc\"
\n<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"globus\"<\/a><\/span><\/p>\n

\"ripoll\"<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

( II ) SOBRE EL PRIMER ANIVERSARI DE L\u00b4ATEMPTAT A BARCELONA I CAMBRILS EL 17-A DE 2017. UN ESTIU CANICULAR I UNES PLUGES REFRESCANTS… 1. … <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3085"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3085"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3085\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20298,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3085\/revisions\/20298"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3085"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3085"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}