![\"75b\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/75b.jpeg\")
<\/a>1. UNA INTRODUCCI\u00d3 SOBRE EL PAS DEL TEMPS<\/strong><\/span><\/p>\nQuasi di\u00e0riament, acostumat a espargir una felicitaci\u00f3 d\u2019aniversari a tots vosaltres, mitjan\u00e7ant la xarxa d\u2019Internet i en aquesta aplicaci\u00f3 inform\u00e0tica Facebook, sembla que escriure-me-la a mi mateix no ha de ser una tasca massa dificultosa. Per\u00f2 en haver-m\u2019hi posat en el 75\u00e8 record del \u201ccumple\u201d<\/em> de la meva hist\u00f2ria personal, he de dir que m\u2019ha costat trobar un fil de redacci\u00f3 prou coherent i que \u00e0dhuc aporti un cert contingut de pensament que, per l\u2019edat ja prou curulla d\u2019anys, se\u2019m pot exigir sense cap excusa.<\/strong><\/span><\/p>\n Una – \u201cCARPE DIEM\u201d, dues paraules que,\u00a0amb un to lluny\u00e0 de la disbauxa amb qu\u00e8 a voltes\u00a0s\u2019utilitzen,\u00a0amb serenor i discreci\u00f3\u00a0aconsellen m\u00e9s aviat\u00a0el bon aprofitament del temps actual\u00a0i el gaudi festiu\u00a0del moment present…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cARS LONGA, VITA BREVIS\u201d, una sent\u00e8ncia\u00a0que mostra el contrast de la brevetat de la vida,\u00a0en una clara al\u00b7lusi\u00f3 a la persist\u00e8ncia temporal\u00a0de l\u2019art i de totes les coses fetes o acabades de la vida temporal…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cFESTINA LENTE\u201d, una expressi\u00f3 aparentment contradict\u00f2ria que, en\u00a0voler-te donar molta pressa en aconseguir els teus desitjos, et reclama que vagis\u00a0ben a poc a poc perqu\u00e8 el teu objectiu s\u2019assoleixi millor…\u00a0\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cLENTIORES TRISTIBUS, LAETISSIMUS VELOCISSIMAE DISCURRUNT\u201d, una construcci\u00f3 llatina relacionada amb el pas de les hores que passen relativament: molt lentes i feixugues en els moments de dificultats o de tristesa, per\u00f2 que esdevenen massa r\u00e0pides per aquelles ocasions plenes de gaudi i felicitat..<\/span>.\u00a0\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cSED FUGIT IRREPARABILE TEMPUS\u201d, una afirmaci\u00f3 exacta i precisa\u00a0que deixa entrellucar de quina manera el temps s\u2019escorre de forma irreversible, irreparable, sense marxa enrere…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cTEMPUS EST QUAEDAM PARTS AETERNITATIS\u201d, una llegenda que pret\u00e9n optimitzar la vida present \u201cara i aqu\u00ed\u201d per inquibir-la -si \u00e9s que n\u2019\u00e9s posible- dins d\u2019una part de l\u2019eternitat on no hi ha la \u201cmesura del moviment\u201d que construeix el temps…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cTEMPUS OMNIA FERT, SED ET AUFERT OMNIA TEMPUS\u201d, un magn\u00edfic contrast literari que descriu com tot all\u00f2 que el temps ens ofereix en aquesta vida, tamb\u00e9 s\u2019ho emporta indefectiblement i ho amaga en el cementiri de la mem\u00f2ria del passsat…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n – \u201cQUANTUM HAEC UMBRA PROGREDITUR, TANTUM VITA TUA MINUITUR\u201d una proposici\u00f3 ben trobada i que relaciona el moviment de les hores de sol amb el recorregut de la vida que roman escap\u00e7ada mentrestant l\u2019ombra imparable de l\u2019engranatge celeste avan\u00e7a…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n Porto a la llum un proverbi universal, inscrit en un estoig escolar de fusta clara i envernissada, amb acolorides flors alpines i tiroleses, que em va acompanyar durant els anys de la meva pre-adolesc\u00e8ncia i posteriors, un estri preuat que la meva mare (encara viva amb 108 anys) em va regalar a la tornada d\u2019un viatge de la seva \u00c0ustria natal, i que resava aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n \u201cNitch f\u00fcr die sondern, das leben lernern wir\u201d, en el sentit quasi literal\u00a0que no s\u2019ha d\u2019aprendre per a l\u2019escola, sin\u00f3 que l\u2019aprofitament del temps escolar\u00a0ha de ser per a la vida del dia de dem\u00e0.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n Quant a la Congregaci\u00f3 salesiana -Instituci\u00f3 fundada per Joan Bosco a\u00a0Tur\u00edn (It\u00e0lia)- el \u201cDa mihi animas, cetera tolle\u201d, expressi\u00f3 amb clara refer\u00e8ncia a donar\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0prioritat a la persona humana per damunt de qualsevol altra consideraci\u00f3\u2026<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n Pel que\u00a0fa a la Companyia de Jes\u00fas -Orde fundada per Ignasi de Loiola- el \u201cAd maiorem Dei gloriam\u2026\u201d, divisa on hi mena impl\u00edcitament tot all\u00f2 que concerneix al servei\u00a0i a l\u2019estimaci\u00f3 cap als altres\u2026\u00a0<\/strong><\/em>\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n 3. AGRA\u00cfMENTS… AD MULTOS ANNOS CUM VOBIS…!<\/strong><\/span><\/p>\n I em plau rememorar en aquest aniversari, com he fet en alguna altra ocasi\u00f3, l\u2019estimaci\u00f3 i l\u2019agra\u00efment que sento vers als meus pares que em van posibilitar la vida en un 28 de gener de 1943 a Ripoll -bressol simb\u00f2lic de la historia de la naixen\u00e7a de Catalunya i referencia de saviesa mon\u00e1stica escrita en pedra, com diu el poeta, perqu\u00e8 \u201cqui passi per sota d\u2019aquesta arcada, b\u00e9 podr\u00e1 dir que, en s\u00edntesi sagrada que el m\u00f3n, el temps i l\u2019eternitat ha vist\u201d<\/em>– i a on vaig viure-hi amb la meva fam\u00edlia i amics d\u2019infantesa, aix\u00ed com tamb\u00e9 a tot all\u00f2 viscut amb els salesians i jesu\u00eftes, sigui en per\u00edode d\u2019estudi, de comprom\u00eds vocacional o de projecci\u00f3 laboral. I, evidentment, amb el goig d\u2019haver trobat pel cam\u00ed el suport dels companys\/es de treball, molts\/es alumnes que m\u2019han ajudat a cr\u00e9ixer, la complicitat amical d\u2019excel\u2022lents persones que s\u00f3n al meu costat i em segueixen acompanyant i, per sobre de tot, la satisfacci\u00f3 d\u2019haver fornit una fam\u00edlia, conjuntament amb la meva muller, amb el caliu d\u2019un fill i d\u2019una filla que, malgrat la dist\u00e0ncia f\u00edsica, s\u00f3n ben a prop meu…<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a> muni\u00f3 de sent\u00e8ncies llatines -la majoria de les quals extretes d\u2019algunes inscripcions que ens mostren els rellotges de sol- dansen per la\u00a0meva mem\u00f2ria en aquest\u00a0prec\u00eds moment que toca atalaiar l\u2019estaci\u00f3 d\u2019arribada dels meus 75 anys. I aquesta aturada anyal, en escaure\u2019s l\u2019aniversari dels dies acomplerts, \u00e9s l\u2019indicador o creu de terme\u00a0d\u2019una etapa vital que em marca l\u2019inexorable pas del temps fugisser, pautat i compassat, i que la recreaci\u00f3 dels seus adagis als quatre vents la faran m\u00e9s\u00a0que entenedora:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>Cada dita cl\u00e0ssica, doncs, porta la seva bona c\u00e0rrega de saviesa respecte de la caducitat de les coses i el tic-tac metaf\u00f2ric que marca cada expressi\u00f3 m\u2019ofereix, en aquest meu aniversari, un excel\u00b7lent\u00a0 motiu de reflexi\u00f3 sobre la import\u00e0ncia d\u2019addicionar quirats d\u2019un bon contingut a les coses de cada dia per tal de deslliurar-les d\u2019una possible superficialitat que, en el cas de caure-hi, no em permetria aprofundir-les per a l\u2019adquisici\u00f3 del capteniment que, despr\u00e9s de setanta-cinc anys de vida se m\u2019exigeix. <\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>S\u00f3c conscient que he arribat a una edat en la que em queda molt menys temps del que he viscut fins ara i, per aix\u00f2 mateix, sabent de l\u2019escassetat misteriosa que encara se\u2019m concedeix de vida, \u00e9s millor que em refugi\u00ef de discussions est\u00e8rils i dels encenalls de les coses vanes per acostar-me m\u00e9s lliure a tot all\u00f2 que es presenta com essencial a la vida: la defensa dels drets humans i la comprensi\u00f3 de la dignitat requerida a tota persona i de la comunitat dels pobles que la conformen, fins arribar al meu final en pau d\u2019acord amb la meva pr\u00f2pia consci\u00e8ncia i embolcallar-me intensament entre totes les persones que amb mi hi ha volgut ser, en aquesta excursi\u00f3 meravellosa, per seguir aprenent de tothom i debutar en l\u2019escenari que em pertoca entre la tramoia i l\u2019acci\u00f3 de tot all\u00f2 que suposa la representaci\u00f3 i la bona imatge de la \u00a0veritat, del b\u00e9, de la pau i de l\u2019estimaci\u00f3.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>2. RECORDATORI DE LA MEVA\u00a0 \u00a0ACTIVITAT DOCENT DES DE LA LLUNYANA I DAURADA JUBILACI\u00d3…<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>Un obsequi que m\u2019ha servit per a la recordan\u00e7a de temps pret\u00e8rits, un pr\u00e0ctic i din\u00e0mic est\u00edmul per a l\u2019aplicaci\u00f3 personal del seu contingut i una preciosa regla pedag\u00f2gica que he intentat infondre-la tamb\u00e9 a vosaltres durant els anys de la meva doc\u00e8ncia. Tot un programa de vida que he\u00a0practicat com a sistema -evidentment amb la humilitat de l\u2019aiguabarreig de clars i obscurs-, per\u00f2 amb la vocaci\u00f3 ferma d\u2019amarar-lo amb altres potents l\u00ednies de for\u00e7a, nascudes d\u2019institucions centen\u00e0ries, on hi he conviscut i treballat -les arrels d\u2019on procedeix hom obliguen-\u00a0i que, en contagiar-me la seva manera de pensar i de procedir, m\u2019han ajudat a capir all\u00f2 que resta fonamental educativament per no perdre el rumb de la responsabilitat social confiada com a educador i ensenya<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<\/a><\/span><\/p>\n<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n