un arxiu autobiogr\u00e0fic, familiar, educatiu, cultural i intel\u00b7lectual<\/em>, constru\u00eft al llarg d’uns vint anys.<\/strong><\/span><\/p>\nHi ha materials que es remunten almenys a 2007 i una producci\u00f3 que arriba fins a 2026.<\/strong><\/span><\/p>\n2. INFANCIA A RIPOLL I FAM\u00cdLIA D’ORIGEN<\/strong><\/span><\/p>\nLa seva autobiografia situa el naixement el 28 de gener de 1943, en plena postguerra, a Ripoll. Recorda especialment la infantesa viscuda al costat del m\u00f3n pirinenc, del Ter i del Freser i sota la pres\u00e8ncia simb\u00f2lica del monestir de Santa Maria de Ripoll.<\/strong><\/span><\/p>\nUn aspecte singular de la seva biografia familiar \u00e9s el seu origen catalanoaustr\u00edac.<\/strong><\/span><\/p>\nLa seva mare, Rosa Augusta Fridrin Rieger, havia nascut a Graz (\u00c0ustria) el 1909. Va arribar a Catalunya durant la seva adolesc\u00e8ncia, en el context de les iniciatives d’acollida de nens i joves austr\u00edacs despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial. Posteriorment es va establir a Catalunya i va formar fam\u00edlia amb Josep Bosch i Arnau, nascut a Ripoll.<\/strong><\/span><\/p>\nAix\u00f2 explica la combinaci\u00f3 dels cognoms Bosch-Fridrin i tamb\u00e9 la import\u00e0ncia que tenen \u00c0ustria, i la ciutat de Graz, la fam\u00edlia materna i la mem\u00f2ria de la Primera Guerra Mundial en alguns dels seus escrits.<\/strong><\/span><\/p>\n3. LA SEVA FORMACI\u00d3: PRIMER ELS SALESIANS\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\nUn dels aspectes m\u00e9s importants de la seva vida \u00e9s la relaci\u00f3 amb els Salesians de Don Bosco.<\/strong><\/span><\/p>\nSegons la seva pr\u00f2pia entrevista autobiogr\u00e0fica, als vuit anys va marxar de Ripoll i va ingressar com a intern al Col\u00b7legi Sant Joan Bosco de Barcelona-Horta, on va estudiar el batxillerat. Ell explica que aquesta experi\u00e8ncia va marcar profundament la seva vida posterior.<\/strong><\/span><\/p>\nLa traject\u00f2ria posterior mostra una vinculaci\u00f3 molt intensa amb diverses institucions salesianes:<\/strong><\/span><\/p>\n\n- Reus<\/span>: Col\u00b7legi Nuestra Se\u00f1ora del Rosario, 1962-1964.<\/strong><\/span><\/li>\n
- L’Arbo\u00e7 del Pened\u00e8s<\/span>: Noviciat salesi\u00e0, 1964-1965.<\/strong><\/span><\/li>\n
- Sentmenat<\/span>: estudiants de filosofia i magisteri, 1969-1970.<\/strong><\/span><\/li>\n
- Osca<\/span>: Resid\u00e8ncia Provincial, 1970-1971.<\/strong><\/span><\/li>\n
- Barcelona-Rocafort<\/span>: Col\u00b7legi Sant Josep, 1971-1977.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
Aix\u00f2 permet entendre que la seva relaci\u00f3 amb els Salesians no va ser nom\u00e9s la d’un antic alumne: va formar part durant d\u00e8cades del seu entorn comunitari, educatiu i formatiu.<\/strong><\/span><\/p>\n4. <\/strong><\/span>LA SEVA RELACI\u00d3 AMB LA VIDA RELIGIOSA<\/strong><\/span><\/p>\nAqu\u00ed hi ha una q\u00fcesti\u00f3 interessant.<\/strong><\/span><\/p>\nBosch Fridrin explica que va passar \u00abmitja vida amb els salesians, entre estudis, treball i vida comunit\u00e0ria\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\nTanmateix, la seva traject\u00f2ria posterior mostra que no va continuar com a religi\u00f3s salesi\u00e0. La seva vida va acabar desenvolupant-se principalment en l’\u00e0mbit laic de l’educaci\u00f3, encara que conservant una forta identitat cristiana i salesiana.<\/strong><\/span><\/p>\nAix\u00f2 \u00e9s important perqu\u00e8 ajuda a entendre una caracter\u00edstica constant dels seus escrits: no abandona el llenguatge religi\u00f3s, per\u00f2 tampoc escriu sempre des d’una posici\u00f3 teol\u00f2gica estrictament ortodoxa.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\nDe fet, un dels seus grans projectes reflexiona expl\u00edcitament sobre el pas:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00abDe la fe ortodoxa cap a la humilitat davant del misteri\u00bb<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\nEl seu treball sobre cristianisme tracta la B\u00edblia, D\u00e9u, les religions, el cristianisme, el Vatic\u00e0 II i les difer\u00e8ncies entre teologies progressistes i conservadores.<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n5. LA GRAN ETAPA PROFESSIONAL: L’EDUCACI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\nAquesta \u00e9s probablement la columna vertebral de la seva vida professional.<\/strong><\/span><\/p>\nEl mateix Bosch Fridrin diu que l’educaci\u00f3 ha estat durant molts anys el centre de la seva dedicaci\u00f3 professional.<\/strong><\/span><\/p>\nLa seva etapa m\u00e9s llarga va ser a l’Escola T\u00e8cnica Professional del Clot (ETPClot), actualment Jesu\u00eftes El Clot \/ Escola del Clot. <\/strong><\/span>Hi va treballar aproximadament 25 anys, entre 1981 i 2007.<\/strong><\/span><\/p>\nI no va ser simplement professor.<\/strong><\/span><\/p>\nVa exercir diferents responsabilitats de car\u00e0cter institucional i de gesti\u00f3. Entre elles destaca el c\u00e0rrec de secretari general de l’ETPClot.<\/strong><\/span><\/p>\nHi ha documentaci\u00f3 pr\u00f2pia seva sobre la preparaci\u00f3 del relleu de la Direcci\u00f3 General de l’escola el 2005, quan va intervenir com a secretari del Consell de Direcci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\nPer tant, podem definir la seva traject\u00f2ria professional com una combinaci\u00f3 de:<\/strong><\/span><\/p>\n