![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/images-1-20.42.06.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n
EN EL 83\u00e8 <\/strong><\/span><\/p>\n ANIVERSARI <\/strong><\/span>DE LA MEVA NAIXEN\u00c7A<\/strong><\/span><\/p>\n LA MEVA NAIXEN\u00c7A<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Vuitanta-tres vegades el m\u00f3n ha girat sobre el seu eix des d\u2019aquell 28 de gener de 1943, on el fred ensinistrava l\u2019aire, per\u00f2 el foc de la vida bategava sota la neu: la meva naixen\u00e7a…! <\/span><\/strong><\/p>\n I mentrestant avui, en mirar enrere amb la palpitaci\u00f3 del meu cor i amb els ulls \u00a0dels meus pensaments, se m\u2019esbatanen\u00a0 cadascuna de les escenes per on he deixat les meves passes, all\u00ed on he conviscut prou arrelat, durant m\u00e9s o menys temps.<\/span><\/strong><\/p>\n Tot va comen\u00e7ar a Ripoll, sota l\u2019ombra protectora del Monestir rom\u00e0nic -benedict\u00ed que en fou abans del de Montserrat-, el soroll martellejant i eixordador de les fargues catalanes i el batec fabril, brunzidor i mon\u00f2ton, de las m\u00e0quines de filatura, -a Can Codina, una torre airosa del modernisme catal\u00e0, al costat mateix de l\u2019Escola de les Monges Vedrunes on vaig aprendre els primers nombres aritm\u00e8tics i les primeres lletres-, i entre els rius del Ter i el seu afluent, el Freser, aigua revitalitzant cap avall.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n AGRA\u00cfMENTS A TOTHOM QUI ESTIMO<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Es ara i aqu\u00ed el moment en qu\u00e8 cal que la meva veu s\u2019anarbori i pregoni, un any m\u00e9s, per donar les gr\u00e0cies als meus pares -la Rosie i en Josep-, que van lliurar el miracle de la meva vida, el primer al\u00e8 de l\u2019escalf que va esperonar-me a cr\u00e9ixer, -tot i que el meu pare va morir quan jo encara no havia complert quatre anys-,…<\/span><\/strong><\/p>\n …i sense mai oblidar, evidentment, la lli\u00e7\u00f3 de la continu\u00eftat vital que avui comparteixo amb les persones amb qui convisc i a tothom a qui estimo i porto en el cor, tot teixint en el teler de la meva exist\u00e8ncia, un abrigall ben arrelat de paraules, gestos i relacions, que ens mant\u00e9, a tots plegats, ben units mentrestant se\u2019n va atorgant la continu\u00eftat de la vida.<\/span><\/strong><\/p>\n LA MEVA VIDA EN EL CICLE DE LA NATURA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Vuitanta-tres anys han donat de s\u00ed un variat feix de viv\u00e8ncies importants \u00a0en qu\u00e8 pretenc emmirallar-me-les de la mateixa manera que ens ofereix el propi moviment del cicle de la natura amb el seu tarann\u00e0 igualment divers i calidosc\u00f2pic. <\/span><\/strong><\/p>\n Puc dir, doncs, que he travessat mantes estacions de l\u2019any, tot fent cam\u00ed, percevent i valorant el pas del temps que alhora ha esculpit en el museu hist\u00f2ric de la meva vida els episodis i moments m\u00e9s senzills o aquells prou importants viscuts dia a dia:<\/span><\/strong><\/p>\n Arribo, doncs, a la tardor de la meva vida on la llum s\u2019ha tornat mansa i les ombres s\u2019han perllongat amb una eleg\u00e0ncia pausada. \u00c9s el temps de la perviv\u00e8ncia, on les fulles cauen per\u00f2 per alimentar la terra i les ombres em menen o condueixen cap a un final ben garantit, per\u00f2 que no dibuixen foscor, sin\u00f3 que aporten rep\u00f2s i saviesa…<\/span><\/strong><\/p>\n Vuitanta-tres anys despr\u00e9s, miro aquest paisatge complert i sento que cada estaci\u00f3 ha estat necess\u00e0ria per arribar a aquesta pau d’ombres allargassades amb n\u00favols al cel sempre en un moviment espectacular i sorpresiu -variats i bonics-, tant si presagien la mala maror d\u2019una tempesta (les malalties i la mort) com si es descabdellen i regalen una nova possibilitat perqu\u00e8 segueixi sortint el sol (la vida i l’alegria de viure-la).<\/span><\/strong><\/p>\n LA CONTINU\u00cfDAD DE LA VIDA<\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 el temps no s\u2019atura en mi. Els meus fills, amb la meva muller, s\u00f3n la continuaci\u00f3 del meu batec existencial, la prova que l\u2019amor sap multiplicar-se. I en el meu n\u00e9t -en Mart\u00ed-, tota la fam\u00edlia reconeix les llavors del futur: una criatura que torna a n\u00e9ixer, una mirada nova que recull el que hem estat i ho projecta ja des d’ara m\u00e9s enll\u00e0 del meu pas per la terra. <\/span><\/strong><\/p>\n Aix\u00ed celebro aquests vuitanta-tres anys: com un cercle que no es clou, com un cam\u00ed que continua en uns altres peus d\u2019excursionista, com un agra\u00efment profund al temps, a la vida i a tots els qui han fet possible que cada dia hagi estat quelcom avantatj\u00f3s i plaent.<\/span><\/strong><\/p>\n Avui, en fer el recompte dels meus vuitanta-tres anys, m’aturo en els racons personals m\u00e9s reservats de mi mateix, on la mem\u00f2ria aflora amb m\u00e9s dol\u00e7or, all\u00e0 on el transcurs de la vida es va transformar en passat, per\u00f2 que continua en el present i s’orienta cap al futur.<\/span><\/strong><\/p>\n El meu missatge per a tu -petit Mart\u00ed, n\u00e9t meu-, \u00e9s senzill per\u00f2 profund: no tinguis por de viure amb plenitud cada estaci\u00f3:<\/span><\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed et deixo el testimoni de vuitanta-tres anys d\u2019hist\u00f2ria amb l’esperan\u00e7a que s\u00e0pigues trobar sempre la teva pr\u00f2pia llum que, amb qui convisquis, il\u00b7lumini el teu cam\u00ed…<\/span><\/strong><\/p>\n Tu ets la meva continu\u00eftat, des de la tardor de la meva vida, la prova vivent que res no es perd, que l’amor dels teus avis i dels teus pares ha estat la terra f\u00e8rtil on tu ara comences a cr\u00e9ixer, sigui la teva excursi\u00f3 per la vida planera o costeruda, per\u00f2 sempre amb la mirada al\u00e7ada cap els objectius per aportar un m\u00f3n millor dins de casa teva i arreu on trepitgis amb les teves passes… <\/span><\/strong><\/p>\n Sigues lliure amb responsabilitat, sigues bo amb una \u00e8tica ben provada (o moral si ets bon cristi\u00e0 com a batejat), sigues intel\u00b7ligent i no malmetis mai el teu psiquic i f\u00edsic, sigues persona sociable i emp\u00e0tica, sigues home que estima els altres, els animals i la flora i tot el que guarneix el m\u00f3n i tamb\u00e9 totes les creacions art\u00edstiques i esportives, aix\u00ed com el progr\u00e9s que va venint i essent igualment conscient de la teva terra catalana, on has nascut, amb tots els seus valors idiom\u00e0tics i traicionals. I recorda sempre que ets el fruit d\u2019un llarg cam\u00ed ja recorregut, per\u00f2 que en queda sempre per fer i que tu l’anir\u00e0s omplint d\u2019esperan\u00e7a, de bondat i d’amor…!<\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n\n
<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n\n
<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n