{"id":23884,"date":"2014-11-26T18:21:58","date_gmt":"2014-11-26T17:21:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=23884"},"modified":"2025-02-09T18:26:45","modified_gmt":"2025-02-09T17:26:45","slug":"en-la-mort-de-lana-alvarez-filla-dun-gran-amic-i-daltres-persones-relacionades-amb-lescola-del-clot-jesuites-el-clot-i-josep-maria-ballarin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=23884","title":{"rendered":"EN LA MORT DE L&#8217;ANA ALVAREZ -FILLA D&#8217;UN GRAN AMIC- I D&#8217;ALTRES PERSONES RELACIONADES AMB L&#8217;ESCOLA DEL CLOT \/ JESU\u00cfTES EL CLOT I JOSEP MARIA BALLAR\u00cdN"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>GLOSSES DE DEFUNCIONS DE<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>PERSONES RELACIONADES AMB<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>L\u2019ESCOLA DEL CLOT\/JESU\u00cfTES EL CLOT<\/em>\u00bb, ANTIC ACR\u00d2NIM \u00ab<em>ETPC<\/em>\u00bb I \u00ab<em>COL\u00b7LEGI SANT PERE CLAVER<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12535\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"272\" height=\"298\" \/><\/a>+ 18.03.2016\u00a0EN EL COMIAT D\u00b4EN JOSEP MARIA BALLAR\u00cdN\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Avui que era el seu \u00abs<em>ant o onom\u00e1stica<\/em>\u00ab, l\u2019han enterrat amb cristiana sepultura a G\u00f3sol despr\u00e9s d\u2019unes exequies institucionals a Berga, sota la mirada benigne de la Mare de D\u00e9u del Santuari de Queralt.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, aquest capell\u00e0 gens ortodox, intel\u00b7ligent, murri com ning\u00fa, humorista, amic fidel, arrelat a la terra catalana, no convencional, gran observador cr\u00edtic i misericordi\u00f3s de la naturalesa humana, conversador \u00e0gil i escritor prol\u00edfex, ir\u00f2nic sense mal\u00edcia i, sobretot, seguidor estricte i enamorat de Jes\u00fas de Natzaret, viur\u00e0 entre nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u2019\u00e9s grat deixar aqu\u00ed alguns pensaments sobre la mort, tot i que lluny del que jo en penso, perqu\u00e8 en assabentar-me del seu trasp\u00e0s, m\u2019entretingu\u00e9 en espigolar dels seus llibres, nom\u00e9s alguns de qu\u00e8 disposo a la meva biblioteca, qu\u00e8 en pensava i com tractava aquest tema de final de trajecte terrenal, des de la seva intensa creen\u00e7a cristiana\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, doncs:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el seu llibre \u00abUN ANY I UN ALTRE, FINS AL VUITANTA, QUE D\u00c9U N\u2019HI DO\u00bb hi trobem el cap\u00edtol dedicat als \u00ab<em>Dies dels Sants<\/em>\u00ab, a \u00ab<em>L\u2019\u00c0nima<\/em>\u00bb i al \u00ab<em>Dia d\u2019\u00e0nimes<\/em>\u00ab, aix\u00ed com el record de la mort de \u00ab<em>Ma germana<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I a \u00abTERRA SANTA I TORNA A G\u00d3SOL\u00bb desgrana tota la Passi\u00f3 de Jes\u00fas i la Gl\u00f2ria de la seva Resurrecci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 en \u00abPOBLET: MONJOS\u00bb hi deixa const\u00e0ncia de la mort en \u00ab<em>Santes ombres<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en el volumin\u00f3s \u00abSANTA MARIA, PA CADA DIA\u00bb en \u00ab<em>L\u2019ar\u00ednjol<\/em>\u00bb rec\u00f3rre el cam\u00ed per entre un gran Via-Crucis.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, ser\u00e0 a \u00abMOSS\u00c9N TRONXO\u00bb on hi trobem el cap\u00edtol de \u00ab<em>Morts i vius<\/em>\u00ab, el \u00ab<em>Cantar de Difunts<\/em>\u00bb i \u00ab<em>El darrer cantar<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2026i sempre recordarem aquell \u00ab<em>Que al cel ens tropiguem<\/em>\u00bb en paraules de Moss\u00e9n Tronxo\u2026!!!<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, posat a escriure un tros m\u00e9s, no puc obviar -com a professor de Llengua i Literatura que he estat d\u2019una Escola de Jesu\u00eftes- fer menci\u00f3 de \u00ab<em>EL LOIOLA I ELS SEUS<\/em>\u00bb i mostrar la flu\u00efdesa de la seva prosa po\u00e8tica quan parlant del pa\u00eds Basc i Catalunya -paisatge i paisanatge- la ploma d\u2019en Ballar\u00edn flueix i es desplega aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em>Terra endins, Basc\u00f2nia, \u00e9s tendra de verds, ferma de caseries, ombrejada de faigs, guarnida de roures alterosos; l\u2019esquella de les vaques hi sona calmada. Mar enll\u00e0, el Cant\u00e0bric \u00e9s aigua lliure, mai ning\u00fa no se\u2019l far\u00e0 seu, mai ning\u00fa podr\u00e0 dir-ne \u00abMare Nostrum\u00bb; les onades hi grisegen, el cel fa grenys, els penya-segats de la costa s\u00f3n braus, sorruts\u2026<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u2026 El basc \u00e9s nuat de bra\u00e7os i cames, atossat de pit, la cara tallada a aixol. Parla estrany i tan poc com pot. A dintre d\u2019ell s\u2019hi barregen els pendissos quiets i els bramuls de la mar gran, no se sap explicar\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u2026 No hi ha res m\u00e9s lluny del basc amb txapela, orfeons i txacol\u00ed que el catal\u00e0 amb barretina, sardana i vi de vinya vora la mar menuda\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u2026 Sant Ignasi \u00e9s paisatge basc \u00e0nima endins\u2026aquell basc fou una galerna. Cert, Per\u00f2 quan hi entres del tot, trobes la quietud manyaga de les obagues amb una tendresa esquerpa que corpr\u00e8n\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2026 Cada terra fa sa gent i fa els seus sants. Amb el mateix al\u00e8 po\u00e8tic que el \u00ab<em>Poverello<\/em>\u00bb umbri sentia cantar germ\u00e0 sol, l\u2019home del sac de Manresa -Ignasi- s\u2019entotsolaria als espais m\u00edstics de la \u00ab<em>contemplaci\u00f3n para alcanzar amor<\/em>\u00ab\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Artur_Mas_i_Josep_Maria_Ballarin.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12423 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Artur_Mas_i_Josep_Maria_Ballarin.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"283\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un llibret\u00f3 que paga la pena de llegir cadascun dels seus cap\u00edtols on en la dedicat\u00f2ria hi diu \u00ab<em>Al \u00abpadre\u00bb\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enric_Puig_i_Jofra\">Enric Puig, sj<\/a>si no tingu\u00e9s d\u2019altres raons, nom\u00e9s per ell ja m\u2019estimaria els jesu\u00eftes<\/em>\u00bb:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Primera \u00abannotaci\u00f3n\u00bb \/ \u00abAddici\u00f3n\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La galerna i la manyaga<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Cavalleresca a m\u00e9s a m\u00e9s<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019home del sac<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abExercicios\u00bb \/ \u00abContemplaci\u00f3n\u00bb \/ \u00abSegona addici\u00f3n<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El Pelegr\u00ed<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La Ciutat eterna<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Roma \u00abVictrix\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La \u00abCompanyia\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tercera \u00abAddici\u00f3n\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La veta de Sant Borja<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sant Xabier i Sant Perret<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abCasto anche Gonzaga\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quarta \u00abaddici\u00f3n\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El barret, el Quixot, el Hamlet<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Cotilles i moral<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El Sagrat Cor<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Abans d\u2019ahir<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Ahir i avui mateix<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Cinquena \u00abaddici\u00f3n\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De basc a basc<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abTerminar con un COLOQUIO\u00bb:<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-14-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12536\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-14-1.jpg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"261\" \/><\/a>\u00ab<em>D\u00e9u meu, sabeu que mai no em faria jesu\u00efta. Per\u00f2 me\u2019ls estimo. Prego per ells sense saber gaire qu\u00e8. V\u00f3s mateix. que siguin galerna a m\u00e9s a m\u00e9s i manyaga amb gust de pa tendre. Que no s\u2019encarcarin a les asc\u00e8tiques ni s\u2019esverin a les prof\u00e8tiques. Que obrin les portes als pobres i als pobres que no ho semblen i ho s\u00f3n. Que facin etern el temps en captards de Manresa. I tantes que en diria. Per\u00f2 no se m\u2019acut d\u2019altra. V\u00f3s mateix, d\u00e9u meu<\/em>\u00bb (Dia del Sagrat Cor de 1991 en el 5\u00e8 Centenari del naixement de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_de_Loiola\">Sant Ignasi<\/a>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>EN JOSEP MARIA BALLAR\u00cdN \u00c9S MORT, PER\u00d2 VIU ENTRE NOSALTRES. I SEMPRE EL RECORDAREM -creients o no creients- EN BOCA DE MOSSEN TRONXO AQUELL DESIG INEFABLE \u201c<em>QUE AL CEL ENS TROPIGUEM\u2026\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/images-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13575 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/images-5.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"198\" \/><\/a>+ 2000-2007\u00a0NECROL\u00d2GIQUES A LA REVISTA CLAVER DE L\u2019ETRPC -ESCOLA DEL CLOT \/ JESU\u00cfTES EL CLOT- I A LA XARXA INTRANET DE L\u2019ESCOLA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant els set anys que vaig exercir i servir de Secretari General de l\u2019<em>Escola del Clot \/ Jesu\u00eftes el Clot,\u00a0<\/em>tingu\u00e9 especial cura en informar puntualment, a trav\u00e9s de la Intranet escolar, els decessos ocorreguts de les persones relacionades amb l\u2019escola. Des dels propis jesu\u00eftes, personal docent i d\u2019administraci\u00f3 i serveis, als familiars propers dels qui contitu\u00efem la Comunitat educativa del Clot i, fins i tot, altres persones relaciones indirectament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A cadascuna d\u2019aquestes abs\u00e8ncies -sigui personalment o grupalment-, se li ha dedicat una senzilla, per\u00f2 sentida glossa d\u2019acompanyament i comiat en el viatge trascendental efectuat, aix\u00ed com tamb\u00e9 el caliu i suport afectu\u00f3s a les fam\u00edlies i amics dels difunts. Tot plegat, ha volgut ser un homenatge i record de vida en el moment de la mort.\u00a0 \u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>EL MISTERI DE LA MORT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u00a0 De la Constituci\u00f3 pastoral Gaudium et spes, sobre l\u2019Esgl\u00e9sia en el m\u00f3n actual, de el Concili Vatic\u00e0 II<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>L\u2019enigma de la condici\u00f3 humana arriba a la seva v\u00e8rtex en pres\u00e8ncia de la mort. L\u2019home no nom\u00e9s \u00e9s torturat pel dolor i la progressiva dissoluci\u00f3 del seu cos, sin\u00f3 tamb\u00e9, i molt m\u00e9s, pel temor d\u2019un definitiu anihilament. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 pensa molt encertadament quan, guiat per un instint del seu cor, detesta i rebutja la hip\u00f2tesi d\u2019una total ru\u00efna i d\u2019una definitiva desaparici\u00f3 de la seva personalitat. La llavor d\u2019eternitat que porta en si, a l\u2019\u00e9sser irreductible a la sola mat\u00e8ria, es revolta contra la mort. Tots els esfor\u00e7os de la t\u00e8cnica moderna, per molt \u00fatils que siguin, no aconsegueixen fer callar aquesta ansietat de l\u2019home: ja que la prolongaci\u00f3 d\u2019una longevitat biol\u00f2gica no pot satisfer aquesta fam de vida ulterior que, inevitablement, porta arrelada en el seu cor.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Mentre tota imaginaci\u00f3 fracassa davant la mort, l\u2019Esgl\u00e9sia, adoctrinada per la divina revelaci\u00f3, afirma que l\u2019home ha estat creat per D\u00e9u per a un dest\u00ed feli\u00e7 que sobrepassa les fronteres de la miserable vida terrestre. I la fe cristiana ensenya que la mateixa mort corporal, de la qual l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 estaria lliure si no hagu\u00e9s com\u00e8s el pecat, ser\u00e0 ven\u00e7uda quan el omnipotent i misericordi\u00f3s Salvador restitueixi a l\u2019home la salvaci\u00f3 perduda per culpa seva. D\u00e9u va cridar i crida a l\u2019home perqu\u00e8, en la perp\u00e8tua comuni\u00f3 de la incorruptible vida divina, es adhereixi amb tota la plenitud del seu \u00e9sser. I aquesta vict\u00f2ria la va aconseguir Crist ressuscitant a la vida i alliberant l\u2019home de la mort amb la seva pr\u00f2pia mort. La fe, per tant, recolzada en s\u00f2lides raons, est\u00e0 en condicions de donar a tot home reflexiu la resposta a l\u2019angoixant interrogant sobre el seu futur; i, a el mateix temps, li ofereix la possibilitat d\u2019una comuni\u00f3 en Crist amb els \u00e9ssers estimats, arrabassats per la mort, conferint l\u2019esperan\u00e7a que ells han aconseguit ja en D\u00e9u la vida veritable.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Certament, urgeixen per a cristi\u00e0 la necessitat i el deure de lluitar contra el mal, a trav\u00e9s de moltes tribulacions, i de patir la mort; per\u00f2, associat a l\u2019misteri pasqual i configurat amb la mort de Crist, podr\u00e0 anar a la trobada de la resurrecci\u00f3 enfortit per l\u2019esperan\u00e7a.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Tot aix\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid no nom\u00e9s per als que creuen en Crist, sin\u00f3 per a tots els homes de bona voluntat, que la gr\u00e0cia obra en\u00a0 el cor d\u2019una manera invisible; ja que Crist va morir per tots i una sola \u00e9s la vocaci\u00f3 \u00faltima de tots els homes, \u00e9s a dir, la vocaci\u00f3 divina, hem de creure que l\u2019Esperit Sant ofereix a tots la possibilitat que, d\u2019una manera que nom\u00e9s D\u00e9u coneix, s\u2019associ\u00efn a el seu misteri pasqual.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Aquest \u00e9s el gran misteri de l\u2019home, que, per als creients, est\u00e0 il\u00b7luminat per la revelaci\u00f3 cristiana. Per tant, en Crist i per Crist s\u2019il\u00b7lumina l\u2019enigma de el dolor i de la mort, que, fora del seu Evangeli, ens aixafa. Crist va ressuscitar, vencent a la mort amb la seva mort, i ens va donar la vida, de manera que, sent fills de D\u00e9u en el Fill, puguem clamar en l\u2019Esperit: \u00abAbb\u00e0\u00bb (Pare).<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12541 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"510\" height=\"510\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. ALTRES GLOSSES NECROL\u00d2GIQUES<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-15-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12537\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"214\" \/><\/a>+ 26.11.2014\u00a0EN LA MORT DE LA FILLA D\u2019UN AMIC, L\u2019ANA \u00c1LVAREZ<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hemos conocido la triste e inesperada noticia del fallecimiento de Ana en este noviembre oto\u00f1al, desapacible y gris.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se nos ha ido sin avisar, silenciosamente como la lluvia fina que moja las calles de BCN hoy. Y pensando qu\u00e9 podr\u00eda decir hoy yo de ella, la he encontrado dibujada en mi imaginaci\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Plet\u00f3rica de vida,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De una ex\u00f3tica belleza eslava,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Incansable en sus idas y venidas,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Presumida por la exigencia de su edad,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Tiernamente enamorada en correspondencia a sus veintea\u00f1eros a\u00f1os,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Intensamente curiosa por aprender tantas y tantas cosas que quer\u00eda saber sobre la vida,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Firme luchadora contra sus propios fantasmas,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vivaracha por dem\u00e1s,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Estudiante ambivalente pero juiciosa,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Sincera con el haber de alguna inocente y bendita mentirijilla,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Franca en su hablar espont\u00e1neo,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>De car\u00e1cter fuerte y tierno a la vez,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Activa y sorprendente,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Atada y libre\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero por encima de todo, preciosa y vulnerable chica preocupada por todos, a favor de todos, entregada a todos. Y, como dec\u00edan los antiguos, se me confirma exactamente todo lo dicho con un ejemplo de muestra. Me qued\u00f3 grabada en la memoria una an\u00e9cdota que me contaron de ella de elevados quilates. Efectivamente: En el aeropuerto de Bucarest (en Ruman\u00eda) cuando Ana ten\u00eda dos a\u00f1os y medio sus padres le compraron una bolsita repleta de caramelos. Qu\u00e9 no hizo ella sino empezar a repartir los caramelos entre la gente que hab\u00eda en la sala de espera del aeropuerto. Y as\u00ed sigui\u00f3 en vida\u2026, repartiendo cari\u00f1o, mezclado con lo poco de que dispon\u00eda que para ella era mucho: un pitillo, una Coca-Cola, una cerveza y, sobre todo, una palabra de amiga, justa y certera, un consejo, una sonrisa, un beso\u2026y a sus padres todo el profundo amor que llevaba escondido.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De peque\u00f1ita jug\u00f3 con mis hijos, alegre y dicharachera, r\u00e1pida de reflejos y buena amiga. Y a lo largo de muchos a\u00f1os tuve la suerte de encontrarme frecuentemente con ella porque fueron muchas las veces, que ella sab\u00eda d\u00f3nde hallarme mientras yo estaba reunido con su padre. Y, en el encuentro -fuera largo, fuera breve-, nunca dej\u00f3 de ofrecerme su sonrisa, decirme una palabra amable, algunas veces impregnada de pronta, pero suave iron\u00eda y darme espont\u00e1neamente uno o dos besos. Cuando llegu\u00e9 el otro d\u00eda al\u00a0<i>\u201cHospital de San Pau\u201d<\/i>, apenas la muerte acababa de llev\u00e1rsela, la bes\u00e9 profundamente en la frente, para corresponder entre l\u00e1grimas, todo el afectoy bonhom\u00eda que ella me brind\u00f3 en vida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Intuyo que hubiera sido, de no haber finalizado tan prematuramente su aventura personal, otra\u00a0<i>\u201cmujer fuerte\u201d<\/i>\u00a0como nos la describe el Libro de los Proverbios (Pr.31, 10-31), una lectura por dem\u00e1s entra\u00f1able, un\u00a0<i>\u201ccompendio descriptivo del buen hacer, del saber estar y del saber convivir\u201d<\/i>. Y todo ello porque, a pesar de sus buenos momentos de apacible y externa alegr\u00eda, tambi\u00e9n el sufrimiento era su cobijo interno. Y ello porque quien bien aprende a sufrir, integra el sufrimiento y lo vence, gana en entereza y en el buen proceder.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La hermana muerte se la ha llevado mucho antes que pudiera adquirir en plenitud, superados todos los escollos, la dignidad y el t\u00edtulo de\u00a0<i>\u201cmujer fuerte\u201d<\/i>\u2026 Pero no importa, porque la lecci\u00f3n de su muerte y la donaci\u00f3n de sus \u00f3rganos principales, al seguir viviendo en otros necesitados, llevaran mi intuici\u00f3n a su cumplimiento y siempre querr\u00e9 y podr\u00e9 recordar a Ana como la\u00a0<i>\u201cmujer fuerte\u201d<\/i>\u00a0que ella misma deseaba ser y que ahora, una parte importante de ella misma, vivir\u00e1 en otras personas an\u00f3nimas que la llevaran por la vida a la plenitud por ella no totalmente conseguida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Bien sabemos que en el mar de la vida siempre, y en cualquier momento, puede aparecer el temporal de la muerte. La muerte que es el mayor y el m\u00e1s grande enigma de la vida humana y que se presenta con la disoluci\u00f3n certera del cuerpo y el temor angustioso de la desaparici\u00f3n perpetua. Todo ello con el agravante de la semilla de eternidad, sembrada en nuestras vidas, que de ninguna manera acepta esta ruina total y el adi\u00f3s definitivo que la muerte parece infligir. Por tanto, encontrar una respuesta tranquilizadora ante el tsunami de la muerte no es f\u00e1cil:<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">&#x2663;<\/span>\u00a0Las\u00a0<i>\u201cdiversas religiones\u201d<\/i>, as\u00ed como las muchas filosof\u00edas, han pretendido, con m\u00e1s o menos convicci\u00f3n o acierto, mostrar una respuesta coherente a este enigma rec\u00f3ndito de la condici\u00f3n humana\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">&#x2663;<\/span>\u00a0Por otra parte, la\u00a0<i>\u201cfe cristiana\u201d<\/i>\u00a0ense\u00f1a que la muerte ha sido vencida y que, en una din\u00e1mica transformadora de muerte-vida, cuyo t\u00e9rmino explicativo se denomina\u00a0<i>\u201cmisterio pascual\u201d<\/i>con Cristo, nada acaba tal y como la misma naturaleza indica en sus estaciones anuales\u2026.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">&#x2663;<\/span>\u00a0Finalmente,\u00a0<i>\u201cmucha gente<\/i>\u201d tambi\u00e9n piensa, por el contrario, que ante la muerte nuestro cuerpo se desvanece en la danza misteriosa del universo y lo que hemos sido perdura s\u00f3lo en la memoria de los m\u00e1s allegados o, en el mejor de los casos, en los libros de historia\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ante la muerte, pues, surgen presentimientos extremos y opuestos: el temor invencible y la confianza esperanzada. Interpretaciones bien diferentes, pero plenamente humanas. Una tensi\u00f3n o un arco que abarca desde una concepci\u00f3n nihilista de la vida a la convicci\u00f3n esperanzada del que es creyente. Sin embargo, desde el m\u00e1s profundo respeto al imaginario de todas las respuestas ante la muerte, personalmente pienso que, teniendo en cuenta lo mucho que nos queda por conocer, de verdad que no sabemos casi nada de nada, a causa de nuestra limitaci\u00f3n estructural, encerrada en s\u00f3lo tres dimensiones espaciales y como mucho en una cuarta que es el tiempo lo cual, siendo mucho, resulta ser muy poco ante la inmensidad que nos abarca y trasciende. As\u00ed que, de ninguna manera podemos poner punto final a esta reflexi\u00f3n ambivalente sobre la muerte entre\u00a0<i>\u201cel todo y la nada\u201d<\/i>. Antes bien, puntear gramaticalmente los suspensivos y esperar que para nosotros tambi\u00e9n se desvele el misterio\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Consideremos la muerte\u00a0<i>\u00abcom la m\u00e9s gran naixen\u00e7a\u00bb<\/i>. Un nacimiento que Ana ya conoce, desatados los amarres del puerto de esta vida de niebla baja, como una barca hacia el infinito contra las olas de todas las ilusiones caducas. Ella ya ha llegado al horizonte del firmamento azul, al resplandor que nosotros a\u00fan no conocemos. Aqu\u00ed nos encontramos hoy todos de despedida en este fr\u00e1gil puerto de salida acompa\u00f1ando en nuestros corazones a Ana, mientras fusionamos nuestro recuerdo y estima con el recuerdo y el amor profundo de sus padres, el hermano y todos sus familiares. Seguiremos pensando en ella y la tendremos a la manera que cada uno la ten\u00eda dibujada. Hoy te despedimos -Ana- para encontrarte de nuevo, pero lo hacemos con sentimientos contradictorios:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Entre potentes luces y desdibujadas sombras\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Con profunda tristeza y con tranquila serenidad\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Entre bellos cantos y con muchas l\u00e1grimas\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Con el amargo desconsuelo y con unadeseada paz interior\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Siempre presente tu ausencia cubierta con una muy intensa melancol\u00eda\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Pero, desde nuestro m\u00e1s profundo trastorno, con nuestra gran estima\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tambi\u00e9n amargamente felices porque t\u00fa ahora eres feliz y podemos decirte que no te olvidamos con la convicci\u00f3n y el sentimiento:\u00a0<i>\u201cAna, est\u00e9s donde est\u00e9s, nosotros estamos contigo\u201d<\/i>. Miquel \u00c0ngel Bosch i Fridrin<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>GLOSSES DE DEFUNCIONS DE PERSONES RELACIONADES AMB \u00abL\u2019ESCOLA DEL CLOT\/JESU\u00cfTES EL CLOT\u00bb, ANTIC ACR\u00d2NIM \u00abETPC\u00bb I \u00abCOL\u00b7LEGI SANT PERE CLAVER\u00bb . + 18.03.2016\u00a0EN EL COMIAT &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23884"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=23884"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23885,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/23884\/revisions\/23885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=23884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=23884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=23884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}