{"id":23878,"date":"2023-01-09T17:43:56","date_gmt":"2023-01-09T16:43:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=23878"},"modified":"2025-02-09T17:50:44","modified_gmt":"2025-02-09T16:50:44","slug":"en-la-mort-de-jesuites-estimats-joan-olle-josep-ituarter-ernest-labeira-lluis-armengol-josep-maria-elias-joan-sunyol-hector-vall-lluis-magrina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=23878","title":{"rendered":"EN LA MORT DE JESU\u00cfTES ESTIMATS: JOAN OLL\u00c9, JOSEP ITUARTER, ERNEST LABEIRA, LlU\u00cdS ARMENGOL, JOSEP MARIA EL\u00cdAS, JOAN SUNYOL, H\u00c8CTOR VALL, LLU\u00cdS MAGRI\u00d1\u00c0…"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"<\/a>+ 26.07.1996 JOAN OLL\u00c9, SJ<\/span><\/strong><\/p>\n

Neix a Taragona el 20 de gener de 1934. \u00c9s el 5\u00e8 fill de sis germans. Estudia al Col\u00b7legi de La Salle de la mateixa ciutat. cura peritatge mercantil i comen\u00e7a a treballar a l\u2019administraci\u00f3 familiar. Entra al Noviciat de la Companyia de Jes\u00fas l\u201911 d\u2019octubre de 1953. Estudis human\u00edstics a Raimat de 1955 a 1957. Filosofia a sant Cugat del Vall\u00e8s fins al 1959 que \u00e9s destinat a l\u2019Escola del Clot per col\u00b7laborar en tasques docents i pastoral fins al 1962. Teologia a Sant Cuhat on va ser ordenat sacerdot el 15 de julil de 1965.<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019\u00faltima etapa de formaci\u00f3 com a jesu\u00efta la va fer a Fran\u00e7a, a Paray-Le-Monial durant el curs 1966-1967. Des de 1967 va orenar al Clot per donar classes, col\u00b7laborar en les activitats pastorals amb joves matrimonis i tamb\u00e9 com a Administrador tant per a la Comunitat de jesu\u00eftes com per a l\u2019Escola, fins al dia de la seva mort. De 1982 fins al 1993 tamb\u00e9 form\u00e0 part de l\u2019equip de l\u2019Administraci\u00f3 de la companyia de Jes\u00fas de Catalunya. com a sacerdot va col\u00b7laborar sempre a la Parroquia de Santa Eul\u00e0lia de Vilapicina, als col\u00b7legis de La Salle de Barcelona i Adela de Trenquelle\u00f3n del carrer Guip\u00fascoa (BCN). Als darrers deu anys formava part de la Junta de SERAS, la m\u00fatuia de religiosos de tota Espanya, de la qual va ser-ne president durant sis anys. el 26 de juliol de 1996 mor a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un infart a la cl\u00ednica de la Sagrada Fam\u00edlia de Barcelona i el 28 de juliol \u00e9s enterrat asl cementiri del Centre borja de Sant cugat del Vall\u00e8s.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\u201cQuan l\u2019estiu comen\u00e7ava a puntejar i l\u2019escola perdia la fren\u00e8tica activitat, com aquell que se\u2019n va de vacances sense voler molestar, tu, amic Joan, vas emprendre el viatge m\u00e9s llarg de la teva vida, aquest viatge que vas estar preparant durant tants anys i pel qual vas dedicar gran part de la teva vida com a jesu\u00efta. Trobarem a faltar a l\u2019amic, a la persona que sempre estava disposada a escoltar, que era sensible, que et donava una empenta quan et veia decaigut o et consolava quan estaves trist, i com no, tamb\u00e9 quan compart\u00edem estones alegres, sopars, revetlles, sortides a la muntanya\u2026 En fi amic Joan Oll\u00e9, tu ja has fet all\u00f2 que calia fer, ara ens toca a nosaltres fer que tu no moris mai<\/em>\u201d. (Josep Ser\u00f3, President APA).<\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>+ 29.11.1996 JOSEP ITUARTE I MATA, SJ<\/strong><\/span><\/p>\n

Va n\u00e8ixer a Barcelona el 1936, ingress\u00e0 a la Companyia de Jes\u00fas al noviciat de Roquetes el 1956. Juniorat a Raimat, la filosofia a Sant Cugat i elo Magisteria repartit entre ESADE i el Clot. comen\u00e7a la teologia el 1965, essent ordenat a Sant Cugat el 1968. Sempre, abans i despr\u00e9s de la Tercera Prova feta a Andorra, resid\u00e9 a Bellvitge. Va ser director del C.E.Joan XXIII des de la seva fundaci\u00f3, el 1969, fins al 1993. Superior de la Comunitat de Bellvitge des del 1976 al 1983.<\/strong><\/span><\/p>\n

Va promocionar i dirigir els Serveis Educatius de Catalunya, fou membre del Conbsell Escolar de la Generalitat de Catalunya, col\u00b7laborant en diverses Parr\u00f2quies, sobreto en la de la Inmaculada de L\u2019Hospitalet, on fou Vicari. Des del 1993 era Delegat del P. Provincial per a l\u2019Educaci\u00f3. el 29 de novembre de 1996 mor a l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona a resultes d\u2019una leuc\u00e8mia, als 60 anys d\u2019edat, 40 de la companyia de Jes\u00fas i 28 de sacerdoci. El dia 1 de desembre \u00e9s enterrat a Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

\"\"<\/a>+ X.06.2001 ERNEST LABEIRA, SJ<\/strong><\/span><\/p>\n

Ha arribat a la fitas del seu pelegrinatge terrenal trobant-se acollit -despr\u00e9s de molts dies de preparaci\u00f3 a l\u2019exercici de la bona mort- en l\u2019embolcall de la vida etwrna, on el D\u00e9u de la seva creen\u00e7a i \u2018tots els sants<\/em>\u2018, han celebrat la seva arribada.<\/strong><\/span><\/p>\n

Recordem el P. Ernest Labeira, acomiadant-se dels alumnes de BUP, amb un cant a la vida,, a la llibertat, a la toler\u00e0ncia i a la fe en el futur, en la seva darrera classe de religi\u00f3 \u2018magistral\u2019 en qu\u00e8, introduint-los en el misteri els revelava els secrets amagats en la naturalesa. Descansi en pau i la seva benedicci\u00f3 sacerdotal ens atorgui aquell esperit sanament rebel, amarat de humilitat i silencia, que el va portar a conviure al costat dels m\u00e9s febles i desvalguts.<\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>+ 15.03.2007\u00a0El P. LLU\u00cdS ARMENGOL BERNILS, SJ<\/strong><\/span><\/p>\n

Qui fou director de la Formaci\u00f3 Professional i Rector de l\u2019ETPC i la Comunitat Cristiana Sant Pere claver, aix\u00ed com el fundador de l\u2019Escola Activa de Pares, lliurpa el seu esperit a D\u00e9u, en la pau dels justors, a la matinada del dia 15 de mar\u00e7 de 2007.<\/strong><\/span><\/p>\n

Encara ressona, per entee la Comunitat Educativa de l\u2019ETPClot, els sentiments que express\u00e0 el nostre germ\u00e0 difunt en la glossa setmanal del Full de l\u2019Arquebisbat de Barcelona dels dia 28 de gener de 2007 en qu\u00e8 conscient de la seva mort propera ens parlava de la \u201creacci\u00f3 d\u2019un malalt despr\u00e9s de saber que t\u00e9 c\u00e0ncer irreversible\u2026<\/em>\u201d. I precisament aquest cant a la vida davant de qui se sap a les portes de la mort ens serveix de necrol\u00f2gica per valorar els quirats d\u2019aquesta persona que ha conviscut entre nosaltres tant i tants anys, colze a colze, i de qui hem apr\u00e8s a \u2018saber estar i conviure<\/em>\u2018, coherent amb els seus compromiosos, persona esperan\u00e7ada i esperan\u00e7adora, treballador efica\u00e7, amable i deferent, dotat d\u2019una saviesa realista, amic sempre fidel, detallista i servicial, sempre a punt d\u2019ajudar estimant, \u00edntegre i equitatiu, optimista i apassionat de la vida, persona que ha testimoniat el seu sacerdoci, dis de la Companyia de Jes\u00fas, amb dignitat i senzillesa. Les glosses dominicals de l\u2019Arxiprestat de Barcelona resten en el llibre \u201cViure a fons<\/a><\/em>\u201d que en Llu\u00eds ens ha deixat com a testimoniatge de la seva vida i pensament.<\/strong><\/span><\/p>\n

La redacci\u00f3 de la Revista Claver ha espigolat de la seva ploma liter\u00e0ria dues glosses, en refer\u00e8ncia a dos temes d\u2019actualitat, que el P. Llu\u00eds Armengol amanyag\u00e0 per significar moments destacats del cicle de la natura i una celebraci\u00f3 de casa nostra: \u201cUna preg\u00e0ria de primavera<\/em>\u201d i \u201cLa Diada de Sant Jordi<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>+ 28.06.2008\u00a0<\/strong>JOSEP MARIA ELIAS I XIVILL\u00c9, SJ\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Nasqu\u00e9 a Barcelona l\u2019any 1924, religi\u00f3s catal\u00e0, membre de la\u00a0<\/strong>Companyia de Jes\u00fas<\/a>. Estudi\u00e0 enginyeria industrial, i des del 1950 treball\u00e0 en ambients obrers del barri del\u00a0Clot<\/a>\u00a0de\u00a0Barcelona<\/a>,\u00a0mitjan\u00e7ant la formaci\u00f3 professional, com a director i professor de l\u2019Escola T\u00e8cnica Professional del Clot<\/a>\u00a0i com a president del Secretariat de Formaci\u00f3 Professional de l\u2019Esgl\u00e9sia a Catalunya. El 1987 va rebre la\u00a0Creu de Sant Jordi<\/a>\u00a0de la\u00a0Generalitat de Catalunya<\/a>, i el 1991 fou director de la\u00a0Fundaci\u00f3 Sant Pere Claver del Clot<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n

A la revista \u00abClaver<\/em>\u00bb del Clot, n. 49 de desembre de 2008, hi trobem una glossa, escrita pel P. Enric Puig SJ, s\u00edntesi o adaptaci\u00f3 de l\u2019homilia de l\u2019Eucaristia exequial que, com el P. Josep Maria Elias es lliur\u00e0 a \u201cservir i estimar amb un amor que no passa mai, tot fent Esgl\u00e9sia, poble de D\u00e9u mentrestant camina sense defalliment ni soroll, en mans de D\u00e9u\u2026\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>+ 15.12.2007\u00a0JOAN SUNYOL I ESQUIROL, SJ.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0En recordar l\u2019entrevista -Revista \u00abClaver\u00bb del Clot n. 41- en qu\u00e8, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019una extensa biografia i la curiositat d\u2019obrir el seu\u00a0web\/blog<\/a>, l\u2019acomiadem amb un text peculiar -\u201cPans i peixos per a tothom<\/em>\u201d-, com un signe de solidaritat que neix de l\u2019Evangeli de Jes\u00fas.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquella paraula de D\u00e9u que predic\u00e0 Francesc Xabier amb l\u2019exemple de la seva pr\u00f2pia vida al servei del altres. El sant basc a terres de missi\u00f3 llunyanes, em Joan en la missi\u00f3 d\u2019avui i aqu\u00ed. La seva cab\u00f2ria fou ajudar, un dia i un altre, des de l\u2019anonimat o de forma cridanera, a formar humana i professionalment al jovent necessitat d\u2019evangelitzaci\u00f3 en el marc d\u2019una societat occidental molt secularitzada, prenent com a paradigma el zel que despleg\u00e0 a les terres llunyanes de l\u2019orient pag\u00e0 Sant Francesc Xabier.<\/strong><\/span><\/p>\n

.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>+ 13.05.2021\u00a0H\u00c8CTOR VALL VILARDELL, SJ<\/strong><\/span><\/p>\n

Queda inscrit en aquestes planes web\/blog per la relaci\u00f3 familiar mantiguda ja que una tieta meva -Rosa Bosch i Arnau- estava casada amb segones n\u00fapcies amb el seu pare -Josep Vall i Serrano-.<\/strong><\/span><\/p>\n

Deixo la seva\u00a0\u2018Semblanza<\/a>\u2018\u00a0aqu\u00ed mateix d\u2019acord amb l\u2019escrit necrol\u00f2gic\u00a0 que el\u00a0P. Jos\u00e9 Ignacio Gonz\u00e1lez Faus<\/a>, en nom de la Companyia de Jes\u00fas redact\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n