{"id":22393,"date":"2023-01-21T13:08:49","date_gmt":"2023-01-21T12:08:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=22393"},"modified":"2024-01-21T20:51:49","modified_gmt":"2024-01-21T19:51:49","slug":"de-les-beceroles-passant-pels-estudis-primaris-secundaris-i-escolastics-a-lensenyament-de-la-propia-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=22393","title":{"rendered":"DE LES BECEROLES -PASSANT PELS ESTUDIS PRIMARIS, SECUNDARIS I ESCOL\u00c0STICS-, A LA PR\u00d2PIA VIDA POSTERIOR"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\">DESDE LAS PRIMERAS LETRAS <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\">-PASANDO POR LOS ESTUDIOS PRIMARIOS, SECUNDARIOS Y ESCOL\u00c1STICOS-, <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\">A LA PROPIA VIDA POSTERIOR<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-7-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12210 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-7-2.jpg\" alt=\"\" width=\"678\" height=\"356\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><b>1. A MODO DE INTRODUCCI\u00d3N<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12215\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-15.jpg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"339\" \/><\/a>Aun cuando la velocidad de mi autom\u00f3vil ha recorrido en m\u00e1s de 80 eneros (1943&#8230;) muchos quil\u00f3metros, de vez en cuando echo una vistazo al retrovisor, pero no por demasiado tiempo porque de hacerlo as\u00ed ser\u00eda suicida. Sin embargo, me parece que rememorar el pasado sirve siempre para seguir construyendo el presente, no quedarse atr\u00e1s y, avanzar, poco a poco, para otear con m\u00e1s claridad el futuro.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Yo no s\u00e9 si con los actuales medios con que la ciencia se apresura a devorar el tiempo tenemos la ocasi\u00f3n de contemplar la realidad del paisaje con la suficiente pausa para que realmente resulte agradable y provechoso gozar del espect\u00e1culo maravilloso de todo lo nuevo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre la velocidad con que todo cambia y los medios de que disponemos hoy, la ciencia -y con ella su aplicaci\u00f3n tecnol\u00f3gica-, acaso nos pase como los actuales trenes que al correr tanto con tanta velocidad no nos permiten gozar del decorado magn\u00edfico de la naturaleza. No as\u00ed pasaba, no muchos a\u00f1os atr\u00e1s, con el viaje que efectu\u00e1bamos en tren arrastrado con las m\u00e1quinas dichas de vapor. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-3-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12225 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-3-5.jpg\" alt=\"\" width=\"378\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><strong style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">En aquel entonces, uno se entreten\u00eda detr\u00e1s del marco de la ventanilla pegado al cristal, siempre cerrada para no contaminarse con el holl\u00edn del carb\u00f3n, para percibir, como en un ensue\u00f1o, aquellos paisajes envueltos en humo y vapor que te cobijaban para que no te sucediera nada desagradable, mientras el tren avanzaba lentamente y, con sus pitidos y estruendo met\u00e1lico, ranqueaba sin prisa alguna hasta llegar certeramente a su destino.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y esta mirada hacia el pasado es lo que he realizado &#8211;<em>con un notable esfuerzo de memoria, as\u00ed como tambi\u00e9n de consulta a las fuentes<\/em>-, al traer a colaci\u00f3n mis primeras letras, los estudios de la educaci\u00f3n primaria y secundaria, as\u00ed como los escol\u00e1sticos de filosof\u00eda y teolog\u00eda, sin olvidar los de magisterio y la pr\u00e1ctica pedag\u00f3gica en las d\u00e9cadas entre los a\u00f1os cuarenta y cincuenta del siglo pasado hasta los de los sesenta y el salto vertiginoso de los dos mil, ya en el siglo XXI. Y as\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-5-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12227\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-5-4.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"233\" \/><\/a>En un aiguabarreig prou sistematizat se m&#8217;ha donat d&#8217;escriure la programaci\u00f3 dels estudis que m&#8217;han perm\u00e9s d&#8217;introduir-me en el m\u00f3n docent i, a la vegada, impartir no nom\u00e9s \u00ab<em>instrucci\u00f3<\/em>\u00bb, sin\u00f3 pr\u00e0cticament i fonamental \u00ab<em>educaci\u00f3<\/em>\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>La meva etapa educativa va comen\u00e7ar amb l\u2019aprenentatge instructiu de les primeres lletres i nombres -all\u00f2 que en diem \u00abbeceroles\u00bb-, al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=5471\">Col\u00b7legi de Ntra. Senyora del Carme de Ripoll<\/a><\/span> (1946-1949), aix\u00ed com a la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.cooltur.org\/es\/ruta-turistica-de-la-guerra-civil-en-ripoll\/#Escuela_Salesiana_de_Ripoll\">M\u00fatua de Sant Hou -Sant Eudald<\/a> <\/span>(1949-1951)-, de la m\u00e0 de Moss\u00e8n Joan Brisa, capell\u00e0 dioces\u00e0 abans que la Congregaci\u00f3 salesiana, a l\u2019any 1953-54 en prengu\u00e9s la titularitat com a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ripoll.salesians.cat\/historia\/\">Escola salesiana de Santa Maria de Ripoll<\/a><\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posteriorment i de ben petit vaig entrar al <a href=\"https:\/\/horta.salesians.cat\/\"><em><span style=\"color: #3366ff;\">Col\u00b7legi Salesi\u00e0 de Sant Joan Bosco d&#8217;Horta de Barcelona<\/span><\/em><\/a> (1951-1952 \/ 1952-53 \/ 1953-1954 \/ 1954-1955 \/ 1955-1956), despr\u00e9s de rebre les primeres beceroles i les principals operacions d&#8217;aritm\u00e8tica al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vedrunaripoll.org\/historia\/\"><em>Col\u00b7legi de les Germanes Carmelites-Vedrunes de Ripoll<\/em><\/a><\/span> (1946-1949) i els ensenyaments d&#8217;un sacerdot dioces\u00e0 -Moss\u00e8n Joan Brisa-, que s&#8217;ubicava en un espai\u00f3s terreny constru\u00eft &#8211;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.cooltur.org\/es\/ruta-turistica-de-la-guerra-civil-en-ripoll\/#Escuela_Salesiana_de_Ripoll\">Sant Hou o Eudald<\/a><\/span>&#8211; i fundat per un insigne vilat\u00e0 -Modest Say\u00f3s- (1949-1951), que despr\u00e9s va esdevenir de titularitat salesiana com a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ripoll.salesians.cat\/historia\/\"><em>Col\u00b7legi salesi\u00e0 de Sta. Maria de Ripoll<\/em><\/a> <\/span>(1953-1954).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\">L&#8217;ingr\u00e9s al Batxillerat i els anys posteriors del que s&#8217;anomenava elemental de quatre cursos -en plena dictadura franquista durant la d\u00e8cada dels 50 (1951-1956) del segle passat- els visqu\u00e9 al descampat de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=21152\">Vall d&#8217;Hebron en un magn\u00edfic edifici de la <\/a><\/span><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=21152\"><em style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Fundaci\u00f3 Planas<\/em><\/a><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=21152\"> que els salesians van convertir en internat durant la postguerra<\/a><\/span>. La veritat \u00e9s que -sigui per diferents causes familiars, sigui perqu\u00e8 vaig ser captivat pels salesians d&#8217;aquell temps-, el meu dest\u00ed em va portar cap al <\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.inspai.cat\/Inspai\/es\/patrimonio-fotografico\/35\/inspai.html\"><em style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Seminari salesi\u00e0 de Girona<\/em><\/a><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\"> (1956-1957) i, a partir d&#8217;aqu\u00ed -tot acabant el Batxillerat superior-, vaig comen\u00e7ar una carrera cap endavant en la consecuci\u00f3 del <\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sacramento_del_orden\"><em style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Presbiterorum Ordinis <\/em><\/a><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\">(1969) amb l&#8217;estimaci\u00f3 salesiana que rebia de forma potent, l&#8217;escalf de l&#8217;amistat i el companyerisme del grup de noiets que n&#8217;\u00e9rem i la convicci\u00f3 gran\u00edtica d&#8217;un ambient que m&#8217;anava portant cap a la <\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%ADa_Sociedad_de_San_Francisco_de_Sales\"><em style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Casa salesiana <\/em><\/a><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\">(1959-1979).<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-2-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12221 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-2-6.jpg\" alt=\"\" width=\"381\" height=\"184\" \/><\/a>Aix\u00ed que, de curs en curs, superant les crisis pr\u00f2pies que tot adolescent i jove pot arribar a tenir i sostenir, vaig fer uns anys de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Palau_Gener_i_Batet\"><em>Noviciat a l&#8217;Arb\u00f3s del Pened\u00e8s <\/em><\/a><\/span>(1958-1959), tres d&#8217;estudi de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/santvicenc.salesians.cat\/blog\/2019\/09\/15\/125-anys-presencia-salesiana-sant-vicenc-dels-horts\/\"><em>Filosof\u00eda-Magisteri a Sant Vicen\u00e7 dels Horts <\/em><\/a><\/span>(1959-1960 \/ 1960-1961 \/ 1961-1962) i quatre de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Granja_Vella_de_Mart%C3%AD-Codolar\"><em>Teologia a Mart\u00ed-Codolar de Barcelona <\/em><\/a><\/span>(1965-1966 \/ 1966-1967 \/ 1967-1968 \/ 1968-1969).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s que, per arribar al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sacramento_del_orden#:~:text=El%20sacramento%20del%20orden%20consiste,y%20libre%20disposici%C3%B3n%20a%20Dios.&amp;text=Este%20sacramento%20concede%20la%20autoridad,la%20salvaci%C3%B3n%20de%20las%20almas.\"><em>Presbiterorum Ordinis<\/em> <\/a><\/span>(1969) calia passar una prova de foc del que se&#8217;n deia <em>Trienni pr\u00e0ctic<\/em> que vaig realitzar-lo durant dos anys al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ermita_del_Roser_(Reus)\"><em>Col\u00b7legi Menor Nostra Senyora del Roser de Reus<\/em><\/a><\/span> de itularitat estatal i depenenet de l&#8217;<em>Institut Gaud\u00ed <\/em>(1962-1963 \/ 1963-64) \u00a0posteriorment, un any a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Palau_Gener_i_Batet\">l&#8217;<em>Arb\u00f3s del Pened\u00e8s<\/em><\/a><\/span> com assistent de Novicis (1964-1965), un c\u00e0rrec que sempre l&#8217;havia exercit un sacerdot, per\u00f2 que -ves a saber per quines raons- me&#8217;l van confiar a mi.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-25.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-12219\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-25.jpg\" alt=\"\" width=\"366\" height=\"205\" \/><\/a>He de dir que el m\u00f3n de l&#8217;ensenyament sempre em va seduir, de tal manera que, no nom\u00e9s en el si de les aules, sin\u00f3 tamb\u00e9 al pati i m\u00e9s enll\u00e0 dels murs de l&#8217;escola hi vaig trobar un m\u00f3n enlluernador, fascinant i encisador i\u00a0 que ara encara avui dia el persisteixo i, d&#8217;alguna forma, el perpetuo anyorad\u00eds utilitzant els mitjans de comunicaci\u00f3 que tinc a l&#8217;abast &#8211;<em>WhatsApp, Mail&#8217;s, Instagram, Facebook<\/em> i aquesta pr\u00f2pia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.miquelangelbosch.com\"><em>Web personal del meu domini<\/em><\/a><\/span>&#8211; per felicitar una vegada l&#8217;any els aniversaris dels meu antic alumnat o sempre que convingui resaltar algun esdeveniment i en sigui adient.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-1-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12226 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-1-6.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"252\" \/><\/a>I tot aquest resum, anteriorment relatat, rau impr\u00e8s en aquestes planes i ve a col\u00b7laci\u00f3 perqu\u00e8 &#8211;<em>labentibus annis<\/em>-, si b\u00e9 he exercit el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sacramento_del_orden\"><em>Presbiterorum Ordinis<\/em><\/a><\/span> (1969-1979) amb prou humil dignitat, tamb\u00e9 he de dir que no vaig professar-hi tota la dedicaci\u00f3 sacramental i lit\u00fargica que li n&#8217;\u00e9s pr\u00f2pia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nogensmenys, s\u00ed que puc afirmar que m&#8217;he lliurat de ple en el m\u00f3n de l&#8217;ensenyament en tots i cadascun dels espais geogr\u00e0fics que m\u00e9s endavant citar\u00e9. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, una cosa \u00e9s certa: aquella que amb mi sempre hi va derivar i transc\u00f3rre el procedir del tarann\u00e0 apressat i viscut a la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%ADa_Sociedad_de_San_Francisco_de_Sales\">Casa salesiana de Sant Joan Bosco<\/a><\/span> conjuntament amb l&#8217;esperit de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Compa%C3%B1%C3%ADa_de_Jes%C3%BAs\">Companyia de Jes\u00fas de Sant Ignasi<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12191 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-14.jpg\" alt=\"\" width=\"625\" height=\"444\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2. PROGRAMACI\u00d3 D&#8217;ESTUDIS <\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">LA DOC\u00c8NCIA I EL MINISTERI<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12192 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-24.jpg\" alt=\"\" width=\"376\" height=\"252\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.1. ESTUDIS DE FILOSOFIA. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><em><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: x-large;\">Despr\u00e9s de cursar l&#8217;Ingr\u00e8s (1951-1952) al Batxillerat elemental al Col\u00b7legi salesi\u00e0 de Sant Joan Bosco de BCN-Horta durant i els quatre cursos acad\u00e8mics (1952-1956), aix\u00ed com el Batxillerat superior de dos cursos acad\u00e8mics realitzats entre l&#8217;Aspirantat salesi\u00e0 de Girona (1956-1957) i a l&#8217;Estudiantat de Filosofia de Sant Vicen\u00e7 dels H<span style=\"caret-color: #ff00ff;\">orts<\/span> (1959-1961).<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.1.1. EL ESTUDIANTADO FILOS\u00d3FICO SALESIANO EN SAN VICENTE DELS HORTS (BARCELONA). FILIAL DE LA FACULTAD DE FILOSOF\u00cdA DE LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA SALESIANA DE ROMA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.1.2. TRES CURSOS ACAD\u00c9MICOS <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">(1959-1960 \/ 1960-1961\/1961-1962)\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.1. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHISTORIA DE LA FILOSOF\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Historia de la Filosof\u00eda. Edad Antigua y Medieval<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Historia de la Filosof\u00eda. Edad Moderna<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Historia de la filosof\u00eda. Edad Contempor\u00e1nea<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.2. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abINTRODUCCI\u00d3N A LA FILOSOF\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. El origen del filosofar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La naturaleza de la filosof\u00eda.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Filosof\u00eda e historia de la filosof\u00eda.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Los principales problemas filos\u00f3ficos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. La filosof\u00eda, sab<span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif;\">er vivencial.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.3. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abL\u00d3GICA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. El Lenguaje y la L\u00f3gica. Usos y niveles del lenguaje. Origen y desarrollo de la L\u00f3gica. Concepto de la L\u00f3gica. Divisi\u00f3n de la l\u00f3gica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La L\u00f3gica proposicional: concepto y tipos de proposici\u00f3n. Los operadores proposicionales. Principales leyes proposicionales. La deducci\u00f3n proposicional.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La L\u00f3gica terminal tradicional: el an\u00e1lisis de la proposici\u00f3n. Los conceptos. Los t\u00e9rminos. Las inferencias inmediatas. El silogismo categ\u00f3rico.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. La L\u00f3gica terminal formalizada. Conjuntos y clases. L\u00f3gica de predicados. L\u00f3gica de relaciones.. Deducci\u00f3n y decisi\u00f3n de predicados. An\u00e1lisis, s\u00edntesis y dial\u00e9ctica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. La Ciencia y el M\u00e9todo: el conocimiento cient\u00edfico. el m\u00e9todo. La definici\u00f3n. La divisi\u00f3n y la clasificaci\u00f3n. Los tipos epist\u00e9micos de proposici\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. La Inferencia cient\u00edfica: la explicaci\u00f3n y la demostraci\u00f3n. el m\u00e9todo axiom\u00e1tico. La probabilidad. La inducci\u00f3n. El m\u00e9todo hipot\u00e9tico deductivo.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.4. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abMETODOLOG\u00cdA CIENT\u00cdFICA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Iniciaci\u00f3n al trabajo cient\u00edfico, ordenado y cr\u00edtico.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. T\u00e9cnicas para la preparaci\u00f3n de informes cient\u00edficos:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. La actividad intelectual. Generalidades.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. El trabajo cient\u00edfico. Tipos de trabajo cient\u00edficos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3. Etapas del trabajo cient\u00edfico: elecci\u00f3n de tema. Plan. Recopilaci\u00f3n y selecci\u00f3n de material. Estructuraci\u00f3n y elaboraci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4. El trabajo en grupo: clases de trabajo en grupo. Estudio de texto. Preparaci\u00f3n de una disertaci\u00f3n.Debate. Trabajo de convergencia o s\u00edntesis. Repetici\u00f3n. Seminario.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.5. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abMETAF\u00cdSICA FUNDAMENTAL\u00bb <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abONTOLOG\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La necesidad y la posibilidad de una metaf\u00edsica hoy.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.\u00a0 El m\u00e9todo trascendental.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. El ser como condici\u00f3n trascendental del preguntar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. El estudio del ser en su realizaci\u00f3n finita.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. El estudio del ser en su realizaci\u00f3n espiritual.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. Los trascendentales del ser.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. El ser en el mundo material y en el mundo personal.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.6. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abFILOSOF\u00cdA DEL CONOCIMIENTO\u00bb \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abCR\u00cdTICA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. El estudio de la naturaleza, funci\u00f3n y significaci\u00f3n del conocimiento humano, en general, desde las perspectivas metodol\u00f3gicas:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. La perspectiva hist\u00f3rica: an\u00e1lisis comparativo de las principales teor\u00edas filos\u00f3ficas del conocimiento.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. La perspectiva reflexiva: m\u00e9todo introspectivo de reflexi\u00f3n cr\u00edtica sobre el fen\u00f3meno cognoscitivo<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.7. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abFILOSOF\u00cdA DE LAS CIENCIAS DE LA NATURALEZA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab COSMOLOG\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Reflexi\u00f3n entorno a algunos conceptos fundamentales relativos a la naturaleza corp\u00f3rea:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. El concepto de materia en la f\u00edsica cl\u00e1sica y su superaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. Los\u00a0 conceptos de espacio y de tiempo en la ciencia cl\u00e1sica e instancia de la teor\u00eda de la relatividad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.3. La causalidad. Concepci\u00f3n aristot\u00e9lica. La f\u00edsica cl\u00e1sica y el determinismo. Instancias de la f\u00edsica cu\u00e1ntica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Teor\u00edas de la cosmolog\u00eda moderna.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. El m\u00e9todo cient\u00edfico. Objetivos y alcance de la ciencia. Las teor\u00edas cient\u00edficas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. El lenguaje y las ciencias.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. La problem\u00e1tica epistemol\u00f3gica de las ciencias del hombre.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.8. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abANTROPOLOG\u00cdA FILOS\u00d3FICA\u00bb <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u00abANTROPOLOG\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. A partir del m\u00e9todo trif\u00e1sico (fenomenol\u00f3gico, hermen\u00e9utico y trascendental) se abordaran estos temas principales:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. El hecho fundamental de la existencia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. Esbozo de una imagen de la persona humana.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.3. La existencia corp\u00f3rea del hombre (que incluye una antropolog\u00eda de la sexualidad).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.4. Insuficiencia de la interpretaci\u00f3n materialista del hombre.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.5. Los or\u00edgenes del hombre (ciencia y filosof\u00eda).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.6. La existencia humana como vocaci\u00f3n y tarea (Naturaleza y l\u00edmites del conocimiento. Acci\u00f3n humana i libertad).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.7. El destino del hombre.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.9. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abANTROPOLOG\u00cdA TEOL\u00d3GICA\u00bb (I) <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u00abTEODICEA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El hombre es un ser llamado a un encuentro personal-comunitario-hist\u00f3rico con Dios en Cristo:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La Creaci\u00f3n como llamada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. El hombre como ser llamado:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. El hombre como capacidad de llamada (persona libre).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. El hombre como unidad de alma y cuerpo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3. El hombre como ser comunitario (bisexual-social).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4. El hombre como ser hist\u00f3rico: como ser llamado a un encuentro (personal-comunitario-hist\u00f3rico) con Dios en Cristo (imagen-elevaci\u00f3n).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.10. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abANTROPOLOG\u00cdA TEOL\u00d3GICA\u00bb (II) <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u00abTEODICEA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El hombre es un ser que se realiza en el encuentro (personal-comunitario-hist\u00f3rico) con Dios en Cristo:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Cristo como encuentro del hombre con Dios.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. El pecado como anti encuentro.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. El hombre como ser que se realiza en el encuentro con Dios en Cristo:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1. El encuentro y la fe (Iglesia-Liturgia-Sacramentos).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2. El encuentro y el amor (Esp\u00edritu Santo-Gracia).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3. El encuentro y el compromiso temporal hist\u00f3rico.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4. El encuentro como liberaci\u00f3n esperanzada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.5. El encuentro como alianza (salvaci\u00f3n) escatol\u00f3gica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.6. El encuentro como ser y realizaci\u00f3n del hombre.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.11. PROGRAMA FILOS\u00d3FICO <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab\u00c9TICA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Concepto, m\u00e9todo y relaciones de la \u00e9tica. El agente moral y la libertad. La norma de moralidad y la obligaci\u00f3n \u00e9tica. Dinamismo y formaci\u00f3n de la conciencia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Algunas de las respuestas dadas al problema moral a trav\u00e9s de la historia: el Mundo cl\u00e1sico. La Edad Media cristiana.La \u00c9poca Moderna. La \u00c9poca Contempor\u00e1nea.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La sexualidad y el amor. El matrimonio como instituci\u00f3n. La familia. El trabajo, su naturaleza y su historia. \u00c9tica del trabajo. \u00c9tica pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Los valores y el valor moral. Historicidad y dinamismo del derecho natural.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.2.12. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abSOCIOLOG\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Marco te\u00f3rico: Ciencias de la naturaleza, ciencias sociales y sociolog\u00eda. Objeto, campo, m\u00e9todo y definici\u00f3n de la Sociolog\u00eda. Grandes teor\u00edas sociol\u00f3gicas de la realidad comunitaria. Estructuras sociales de referencia. Grupos sociales de referencia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. An\u00e1lisis de realidades-situaciones: sociedad de cambio, problem\u00e1tica de la sociedad de consumo, la tecnocracia, la institucionalizaci\u00f3n, el imperio de los medios de masa, tiempo libre y sus condicionantes, las drogas, la coeducaci\u00f3n, la participaci\u00f3n social, la inmigraci\u00f3n, la sociolizaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/440px-Blanquerna1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12193 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/440px-Blanquerna1.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"397\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.2. LOS ESTUDIOS DE MAGISTERIO. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.1. ESCUELA DEL MAGISTERIO DE LA IGLESIA SAN JUAN BOSCO DE SAN VICENTE DELS HORTS (BARCELONA)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.2. TRES CURSOS ACAD\u00c9MICOS JUNTO CON LOS ESTUDIOS DE FILOSOF\u00cdA (1959-1960 \/ 1960-1961 \/ 1961-1962)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.2.1. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHISTORIA DE LA PEDAGOG\u00cdA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La educaci\u00f3n en las sociedades primitivas: tradici\u00f3n, dogmatismo, tradicionalismo teocr\u00e1tico del pueblo hebreo. La educaci\u00f3n en el mundo cl\u00e1sico: Grecia. Pedagog\u00eda espartana. S\u00f3crates: la ense\u00f1anza de la virtud. Plat\u00f3n y Arist\u00f3teles: la educaci\u00f3n como construcci\u00f3n de h\u00e1bitos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La educaci\u00f3n en Roma: car\u00e1cter realista. Escuelas. S\u00e9neca. Quintiliano.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Pedagog\u00eda del cristianismo: un nuevo concepto del hombre y de la vida. El magisterio supremo de Jes\u00fas. La catequesis cristiana. Organizaci\u00f3n did\u00e1ctica del catecumenado. La Didach\u00e9. La educaci\u00f3n patr\u00edstica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. La educaci\u00f3n medieval: pedagog\u00eda mon\u00e1stica. La regla benedictina. Casiodoro. Pedagog\u00eda cortesana: Alcuino, R\u00e1bano Mauro, Escoto Er\u00edgena. Pedagog\u00eda escol\u00e1stica. el nacimiento de las universidades.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. Humanismo pedag\u00f3gico: Erasmo de Rotterdam. Montaigne. Tomas Moro. Nebrija. Luis Vives. Pedagog\u00eda de la Reforma y de la Contrarreforma. La Compa\u00f1\u00eda de Jes\u00fas. Educaci\u00f3n popular: San Jos\u00e9 de Calasanz y Lasalle.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. Pedagog\u00eda europea del siglo XVIII: el nuevo poder de la raz\u00f3n. Rousseau: la educaci\u00f3n natural. Pedagog\u00eda de la Revoluci\u00f3n. Af\u00e1n de secularizador y universalista. Ense\u00f1anza en la Espa\u00f1a del siglo XVIII.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. Pedagog\u00eda del siglo XIX: Idealismo, Pestalozzi, Froebel. Herbart. Positivismo. Pedagog\u00eda sociol\u00f3gica. Pedagog\u00eda experimental.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. Teor\u00eda y pr\u00e1ctica de la educaci\u00f3n contempor\u00e1nea: el marxismo, La instituci\u00f3n libre de ense\u00f1anza. La pedagog\u00eda cat\u00f3lica: Newman, Spalding, D.Bosco, Padre Manj\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9. El movimiento pedag\u00f3gico de la escuela nueva: Dewey, Claperade, Montessori, Decroly, Nuevas t\u00e9cnicas como: <em>individualizaci\u00f3n. socializaci\u00f3n. globalizaci\u00f3n.<\/em> Actividad y Educaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>10. Directrices actuales de la Pedagog\u00eda: Ense\u00f1anza programada. Creatividad. Team Teaching. Educaci\u00f3n personalizada. Nuevas corrientes pedag\u00f3gicas: pedagog\u00eda no-directiva de C. Rogers. Ense\u00f1anza no regresiva, liberadora (Freire). Desescolarizaci\u00f3n de lasociedad: Illich. Educaci\u00f3n permanente.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.2.2. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>PSICOLOG\u00cdA<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La Psicolog\u00eda como ciencia. Los m\u00e9todos en Psicolog\u00eda. Fundamentos biol\u00f3gicos del estudio del comportamiento.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. El organismo como totalidad. Individuo y medio social. aspectos sensoriales de la percepci\u00f3n. Dimensi\u00f3n cualitativa y cuantitativa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La conducta no aprendida. el aprendizaje. Procesos b\u00e1sicos. El condicionamiento cl\u00e1sico y el instrumental. formas complejas de aprendizaje.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. El pensamiento. Procesos de formaci\u00f3n de conceptos. Procesos de resoluci\u00f3n de problemas. estudio del pensamiento l\u00f3gico. La memoria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. Niveles de actividad en el comportamiento. La emoci\u00f3n. La motivaci\u00f3n. El desarrollo de los motivos. Frustraci\u00f3n y conflicto. Las actitudes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. El concepto de personalidad.. Principales teor\u00edas acerca de la personalidad. La conducta normal y anormal. Enfoque biol\u00f3gico de la personalidad. M\u00e9todos para el estudio psicobiol\u00f3gico de la personalidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. Herencia y personalidad. Factores gen\u00e9ticos y ambientales. La clave y el c\u00f3digo gen\u00e9tico. Factores ambientales. El h\u00e1bitat natural y su modificaci\u00f3n t\u00e9cnica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. Metabolismo molecular y energ\u00e9tico. La funci\u00f3n digestiva, respiratoria. Endocrinolog\u00eda: tiroides, paratiroides, gl\u00e1ndulas suprarrenales y sexuales.. Hormonas, conducta y personalidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9. Descripci\u00f3n del sistema nervioso. Circuitos neuronales. Potencial membranoso. Receptores. Elaboraci\u00f3n central. Motricidad. Sistema neurovegetativo.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.2.3. PROGRAMA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abPEDAGOG\u00cdA \/ DID\u00c1CTICA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Situaciones, definiciones y dimensiones de lo did\u00e1ctico. Programaci\u00f3n did\u00e1ctica. Racionalizaci\u00f3n y cientificidad. Objetivos y programaci\u00f3n. Taxonom\u00edas de objetivos. Objetivos operacionales.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Programaci\u00f3n de objetivos al nivel m\u00ednimo de abstracci\u00f3n. Los contenidos. Microprogramaci\u00f3n de la ense\u00f1anza y an\u00e1lisis de la comunicaci\u00f3n did\u00e1ctica. Apor\u00edas de la programaci\u00f3n did\u00e1ctica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Metodolog\u00eda did\u00e1ctica. Aspectos generales. Evaluaci\u00f3n de m\u00e9todos de ense\u00f1anza. La lecci\u00f3n magistral. La ense\u00f1anza por fichas y la ense\u00f1anza programada. De la ense\u00f1anza individualmente prescrita al estudio independiente.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Estudio de algunos m\u00e9todos importantes: El plan Dalton y el sistema Winnetka. La metodolog\u00eda de Freinet. La dimensi\u00f3n creativa del m\u00e9todo. La educaci\u00f3n y la ense\u00f1anza por medio del trabajo. M\u00e9todos socializados de ense\u00f1anza.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. La evaluaci\u00f3n. La evaluaci\u00f3n de la personalidad. Evaluaci\u00f3n de la situaci\u00f3n y ajuste personal del alumno. La evaluaci\u00f3n de las capacidades generales y espec\u00edficas del alumno. La evaluaci\u00f3n del rendimiento del alumno. La calificaci\u00f3n. La evaluaci\u00f3n a trav\u00e9s del contacto directo. Evaluaci\u00f3n de las estructuras educativas. La evaluaci\u00f3n del docente.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif;\"><strong style=\"color: #ff00ff; font-size: 18pt; text-align: center;\">2.2.2.4. PROGRAMA\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abPSICOLOG\u00cdA EVOLUTIVA\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. M\u00e9todos. conceptos y definiciones. El ni\u00f1o como organismo que evoluciona. Per\u00edodo prenatal.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. El primer a\u00f1o de vida. Comportamiento biorreflejo. Condicionamiento.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Segundo y tercer a\u00f1o de vida. Mimetismo. Imitaci\u00f3n y aprendizaje en familia. Lenguaje comunicativo. Inteligencia preconceptual y tanteo preinstrumental.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Preescolarizaci\u00f3n. El tr\u00e1nsito de la motricidad a la simbolizaci\u00f3n. Los tres y cuatro a\u00f1os. Los cInco y los seis a\u00f1os. Inteligencia preoperacional. Pensamiento intuitivo y pragm\u00e1tico.La edad escolar: disciplina y aprendizaje. Operaciones concretas. Pensamiento inductivo concreto. Inteligencia y combinatoria espacio-temporal. Lenguaje y pensamiento formal.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. Pubertad. Crecimiento y desarrollo, eclosiol hormonal. Las edades de 11 a 13 a\u00f1os. Adolescentes: teor\u00edas. Desarrollo intelectual, sexual y \u00e9tico-social. Problem\u00e1tica del adolescente. anomal\u00edas y tensiones.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-1-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12194 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-1-3.png\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"251\" \/><\/a><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3. ALTRES ASIGNATURAS <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>PARA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>COMPLETAR LOS ESTUDIOS <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>FILOSOF\u00cdA Y EL MAGISTERIO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.1. ESTUDIANTADO FILOS\u00d3FICO SALESIANO EN SAN VICENTE DELS HORTS (BARCELONA). FILIAL DE LA FACULTAD DE FILOSOF\u00cdA DE LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA SALESIANA DE ROMA.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.3.2. ESCUELA DEL MAGISTERIO DE LA IGLESIA SAN JUAN BOSCO DE SAN VICENTE DELS HORTS (BARCELONA) (1969-1972)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">RELIGI\u00d3N<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LITERATURA (I-II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LAT\u00cdN (I-II-III)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>GRIEGO (I-II-III)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>HISTORIA DEL ARTE<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>MATEM\u00c1TICAS (I-II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>QU\u00cdMICA<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>F\u00cdSICA<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">GIMNASIA<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">TRABAJOS MANUALES<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-1-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12195 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-1-7.jpg\" alt=\"\" width=\"382\" height=\"254\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.4. ESTUDIOS DE TEOLOG\u00cdA.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.1. CENTRO SUPERIOR SALESIANO DE ESTUDIOS ECLESI\u00c1STICOS MARTI-CODOLAR (BARCELONA), FILIAL DE LA FACULTAD DE TEOLOG\u00cdA DE LA UNIVERSIDAD PONTIFICIA SALESIANA DE ROM<span style=\"color: #339966;\">A<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.2. CUATRO CURSOS ACAD\u00c9MICOS <\/strong><\/span><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(1965-1966 \/ 1966-1967 \/ 1967-1968 \/ 1968-1969)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.2.1. PRIMER CURSO (1965-1966)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. La Revelaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. La Iglesia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. Los actos humanos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. La Conciencia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. El pecado<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Biblia. Los Evangelios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la Iglesia. Edad antigua<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Introducci\u00f3n al Derecho<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Patrolog\u00eda &#8211; Patr\u00edstica<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Liturgia fundamental<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Proped\u00e9utica<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.2.2. SEGUNDO CURSO (1966-1967)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. El Dios vivo<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Antropolog\u00eda teol\u00f3gica (I)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Las virtudes<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Biblia. Libros hist\u00f3ricos del A.T.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la Iglesia. Edad Media<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Derecho de las personas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El A\u00f1o lit\u00fargico<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.2.3. TERCER CURSO (1967-1968)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Antropolog\u00eda teol\u00f3gica (II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Cristolog\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Mariolog\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. Virtudes teologales<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral: la caridad<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. Teolog\u00eda moral del amor<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral: just\u00edcia y derecho<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Biblia.Libros prof\u00e9ticos del A.T.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Biblia. Libros sapienciales del A.T.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la Iglesia. Edad Moderna<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Derecho preconciliar<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Homil\u00e9tica<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.4.2.4. CUARTO CURSO (1968-1069)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Sacramentos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dogm\u00e1tica. Escatolog\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moral. Moral de los sacramentos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>B\u00edblia. Ep\u00edstolas-Apocalipsis-Hechos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la Iglesia. Edad Contempor\u00e1nea<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Derecho de los religiosos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teolog\u00eda pastoral<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/sanpiox02.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12196 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/sanpiox02.jpg\" alt=\"\" width=\"366\" height=\"274\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.5. LOS ESTUDIOS\u00a0 DE LICENCIATURA.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.5.1. INSTITUTO SUPERIOR <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>CIENCIAS CATEQU\u00c9TICAS \u00abSAN PIO X\u00bb FACULTAD DE TEOLOG\u00cdA. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>UNIVERSIDAD PONTIFICIA\u00a0 SALAMANCA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.5.2. DOS CURSOS ACAD\u00c9MICOS <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">(1977-1978 \/ 1978-1979)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.5.2.1. PRIMER CURSO (1977-1978)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Psicolog\u00eda de la edad evolutiva<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Din\u00e1mica del ajuste personal<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El hecho social y sus interpretaciones<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cuestiones actuales de la Educaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El grupo y su din\u00e1mica<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teor\u00eda del aprendizaje y metodolog\u00eda del trabajo escolar<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pedagog\u00eda de la Fe<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teolog\u00eda de la Educaci\u00f3n (I)<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>T\u00e9cnicas de investigaci\u00f3n Psicol\u00f3gica y Sociol\u00f3gica<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catequesis de preadolescentes<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>An\u00e1lisis y evaluaci\u00f3n de las instituciones educativas<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.5.2.2. SEGUNDO CURSO (1978-1979)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Psicolog\u00eda religiosa<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sociolog\u00eda religiosa<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Lenguaje religioso<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teolog\u00eda de la educaci\u00f3n (II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catequesis diferencial de la infancia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seminario de materiales y textos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cuestiones teol\u00f3gicas de moral<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catequesis diferencial de j\u00f3venes y de adultos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Escuela y educaci\u00f3n de la fe<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catequesis de temas del mensaje<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Audiovisuales (I)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Audio visuales (II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catequesis de adultos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Movimientos de la infancia y de la juventud<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Relaci\u00f3n interpersonal (Couselig)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-1-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12197 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-1-5.jpg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"234\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6. TESIS DE LA LICENCIATURA (1977-1979)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.1. FACULTAD DE TEOLOG\u00cdA. UNIVERSIDAD PONTIFICIA DE SALAMANCA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.2. DOS CURSOS ACAD\u00c9MICOS (1977-1979)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abAPROXIMACI\u00d3N A LA CONSTITUCI\u00d3N DOGM\u00c1TICA \u00ab<em>DEI VERBUM<\/em>\u00bb Y SUS PERSPECTIVAS CATEQU\u00c9TICAS FUNDAMENTALES\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.2.1. INTRODUCCI\u00d3N GENERAL<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Concilio Vaticano II: \u00bfDios o el hombre&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La Palabra de Dios, objeto de nuestro estudio<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff00ff;\">2.6.2.2. PRIMERA PARTE:<\/span> <span style=\"color: #ff00ff;\">Aproximaci\u00f3n a la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Preliminares<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Historia de la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Esquema general de la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Caracter\u00edsticas de la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El p\u00f3rtico<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Una cita b\u00edblica<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Una mirada a los concilios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Un intento pastoral<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo I: Naturaleza de la Revelaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La Revelaci\u00f3n, regalo de Dios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La Fe, respuesta al regalo de Dios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La Historia de la Salvaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo II: La Transmisi\u00f3n de la Revelaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La transmisi\u00f3n de la Revelaci\u00f3n oral-escrita<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La Tradici\u00f3n oral-escrita, conservada y rejuvenecida por toda la Iglesia y su Magisterio<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo III: La Inspiraci\u00f3n divina y la Interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La Inspiraci\u00f3n de la Palabra de Dios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La interpretaci\u00f3n de la Palabra de Dios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Palabra de Dios como misterio de Encarnaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo IV: El Antiguo Testamento<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La Historia de Salvaci\u00f3n consignada en los libros del Antiguo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2, Importancia del Antiguo Testamento para los cristianos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La unidad y complementariedad del Antiguo Testamento con el Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo V: El Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Razones de la excelencia del Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.Importancia de los Evangelios y su origen Apost\u00f3lico<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. El valor hist\u00f3rico del Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Los restantes escritos del Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo VI: la Sagrada Escritura en la vida de la Iglesia<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La veneraci\u00f3n de la Iglesia por la Sagrada Escritura<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La necesidad de traducciones de la Biblia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Deber de los Ex\u00e9getas y Te\u00f3logos respecto a la Biblia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Relaci\u00f3n entre Sagrada Escritura y Teolog\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. La lectura de la Biblia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. Ep\u00edlogo<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff99cc;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Conclusiones:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. P\u00d3RTICO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb se propone despertar el apetito -hambre- de la Palabra de Dios ante la desgana y la desorientaci\u00f3n de los hombres (<em>DV.1<\/em>)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. LA REVELACI\u00d3N DIVINA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un buen d\u00eda Dios Padre tiene una idea original: sembrar en la tierra humana una semilla de esperanza para manifestar una decidida voluntad de ayudar a los hombres como fruto de amor a cada uno de ellos (<em>DV.2<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La semilla creci\u00f3 lentamente. Durante la espera y, a lo largo de una historia con muchos avatares el Padre Dios y el hombre hijo jugaron -para entretenerse- al escondite (<em>DV.3-4<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Result\u00f3 que, cansados de tanto correr, convinieron ambos en dejarse atrapar fundi\u00e9ndose en un fuerte abrazo (<em>DV5-6<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. LA TRANSNMISI\u00d3N DE LA REVELACI\u00d3N DIVINA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La semilla creci\u00f3 y revent\u00f3 en espigas. Unos hombres descubrieron en las espigas un alimento capaz de saciar el apetito. Era harina que amasaron con sudor&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se busc\u00f3 la manera de transportarla \u00edntegra y sin adulteraci\u00f3n hasta los m\u00e1s lejanos confines de la tierra (<em>DV.7-8-9-10<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. LA SAGRADA ESCRITURA: INSPIRACI\u00d3N E INTERPRETACI\u00d3N<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con la harina se fabric\u00f3 un pan para que el alimento pudiera llegar a todos los hombres. Amasada la harina con el sudor de algunos hombres, el fermento del Esp\u00edritu Santo la enriqueci\u00f3 (<em>DV.11-13<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El pan es abundante. Cocido y dorado por excelentes panaderos es probado por una Direcci\u00f3n de Sanidad (<em>DV.12<\/em>)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. EL ANTIGUO TESTAMENTO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La semilla -como sabemos- tard\u00f3 bastante tiempo en germinar. Finalmente, de la tierra apretada y seca, brot\u00f3 la esperanza<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Resulta que el Antiguo Testamento es, en esta historia, s\u00f3lo una preparaci\u00f3n (<em>DV.14-15-16<\/em>): \u00ab<em>Al ir iba llorando, llevando la semilla; al volver, vuelve cantando, trayendo sus gavillas\u00bb<\/em>\u00a0(Sal.126).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. EL NUEVO TESTAMENTO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De hecho, las gavillas se dieron en el Nuevo Testamento (<em>DV.17-18-19-20<\/em>). Y, entre las gavillas, una espiga con grano al cien por cien.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es la plenitud del tiempo. Lo no acabado se completa y el balbuceo se convierte en Palabra: \u00ab<em>Yo soy el Pan de Vida&#8230;las palabras que os he dicho son esp\u00edritu y vida\u00bb<\/em>\u00a0(Jn.6,34-63).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. LA SAGRADA ESCRITURA EN LA VIDA DE LA IGLESIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ya no manojos de espigas, sino pan sabroso, alimento preparado. El pan ya est\u00e1 -riqu\u00edsimo- servido a la Mesa (<em>DV.21.22.23.24-25-26<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a1Es la Palabra de Dios&#8230;! \u00a1Cristo&#8230;! Tenemos en nuestras manos un libro. Es la Biblia. La Palabra de Dios a la humanidad. El Verbo hecho carne y escritura, palabra, mensaje, comunicaci\u00f3n. De nuevo saludamos el acontecimiento de la Encarnaci\u00f3n -m\u00e1xima y preciosa traducci\u00f3n del lenguaje divino en lengua humana- con unos versos. Aqu\u00ed los repetimos, porque siempre que se trata de alegr\u00eda -\u00a1de Buena Noticia!- o se echan las campanas al vuelo, o se canta una copla, bien se rompe con un brindis o se declaman albricias con un verso:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00ab\u00a1Alerta&#8230;!, \u00a1Alerta&#8230;!, Piloto&#8230;! \/ Las estrellas van de viaje&#8230; \/ Los astros danzan&#8230;\u00a1Viraje! \/ \u00a1Qu\u00e9 celestial alboroto&#8230;! \/ <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Hoy volamos del rev\u00e9s: \/ el cielo est\u00e1 a nuestros pies. \/ -\u00a1Piloto!: -\u00abSuspende el vuelo\u00bb. \/ \u00abTomemos tierra\u00bb. \u00bfNo ves \/ que tierra ha tomado el Cielo&#8230;?\u00bb<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.2.4. SEGUNDA PARTE: Perspectivas catequ\u00e9ticas derivadas de la Constituci\u00f3n \u00abDei Verbum\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Preliminares<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. \u00bfDificultades en la Catequesis&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. \u00bfQu\u00e9 es la Catequesis&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Entre la \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb y la Catequesis<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo I: Revelaci\u00f3n &#8211; Fe &#8211; Cristo &#8211; Historia de la Salvaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La progresiva Revelaci\u00f3n de Dios que culmina en Cristo -\u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb- suscita en el hombre una respuesta de Fe en el escenario de una Historia de Salvaci\u00f3n.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Cristo plenitud de la Revelaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. Dimensiones de la Revelaci\u00f3n seg\u00fan la \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. Criterios para la Catequesis: la \u00ab<em>Ley Evang\u00e9lica\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La Revelaci\u00f3n y la Fe<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. La Fe como respuesta a la iniciativa de Dios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. Criterios para la Catequesis: la \u00ab<em>Ley de la Religiosida<\/em>d\u00bb y \u00ab<em>Ley de la\u00a0 Fe\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. La Historia de la Salvaci\u00f3n, lugar de la Revelaci\u00f3n y la Fe<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1. La Historia de la Salvaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2. Criterios para la Catequesis: la \u00ab<em>Ley de Convergencia\u00bb<\/em>\u00a0y \u00ab<em>Ley de Reducci\u00f3n a la Unidad\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cap\u00edtulo II: Iglesia &#8211; Cristo &#8211; Historia de la Salvaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>0. Introducci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. La comunidad cristiana, testimonio y transmisora de Cristo<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.1. La Iglesia de Cristo<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2. Criterios para la Catequesis: la \u00ab<em>Ley de la Eclesialidad\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. La Historia de la Salvaci\u00f3n, hoy<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. El mensaje cristiano de la salvaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. Criterios para la Catequesis: la \u00ab<em>Ley Psicol\u00f3gica\u00bb<\/em>\u00a0y la \u00ab<em>Ley de Encarnaci\u00f3n\u00bb<\/em>\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.2.5. CONCLUSI\u00d3N DE LA TESIS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I. La progresiva Revelaci\u00f3n de Dios, que culmina en Cristo -\u00ab<em>Verbum Dei<\/em>\u00bb- suscita en el hombre una respuesta de Fe en el escenario de una Historia de Salvaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>II. La Comunidad cristiana es el testimonio vivo y la transmisora fiel de Cristo -\u00ab<em>Verbum Dei<\/em>\u00bb- en la Historia de Salvaci\u00f3n actualmente.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.6.2.6. BIBLIOGRAFIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-2-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-12198 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-2-6.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"163\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.7. PROFESOR AUXILIAR n.2402 (1970-1982) <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">I <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">GRADUAT UNIVERSITARI n.1024 (1979-2007)\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.7.1. ILTRE. COL\u00b7LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CI\u00c8NCIES DEL DEPARTAMENT UNIVERSITARI DE CATALUNYA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-5.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12199 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-5.png\" alt=\"\" width=\"408\" height=\"193\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.8. LICENCIATURA <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">EN <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">FILOSOF\u00cdA Y CIENCIAS DE LA EDUCACI\u00d3N. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">SECCI\u00d3N PEDAGOG\u00cdA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #339966;\"><strong>2.8.1. COMISI\u00d3N ASESORA DE CONVALIDACI\u00d3N Y RESOLUCI\u00d3N DEL RECTORADO <\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #339966;\"><strong>(03.03.1981)<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #339966;\"><strong>UNIVERSIDAD DE BARCELONA<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.8.1.1. PRIMER CICLO<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Introducci\u00f3n a las Ciencias de la Educaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Psicolog\u00eda general<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la filosof\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estad\u00edstica general (I)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Metodolog\u00eda de la Ciencia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Antropolog\u00eda<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fundamentos biol\u00f3gicos de la personalidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estad\u00edstica (II) aplicada a las ciencias humanas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Did\u00e1ctica<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Historia de la educaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teor\u00eda del aprendizaje<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Psicolog\u00eda evolutiva<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.8.1.2. SEGUNDO CICLO<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Antropolog\u00eda pedag\u00f3gica<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Filosof\u00eda de la educaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Din\u00e1mica de grupos<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Teor\u00eda y proceso de la orientaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Orientaci\u00f3n educativa<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pedagog\u00eda diferencial<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Orientaci\u00f3n vocacional<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-3-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-12200 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/download-3-5.jpg\" alt=\"\" width=\"366\" height=\"200\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.9. DIPLOMA DE \u00abMESTRE DE CATAL\u00c0\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.9.1. INSTITUT DE CI\u00c8NCIES DE L&#8217;EDUCACI\u00d3. UNIVERSITAT DE BARCELONA (20.07.1987)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.9.2. DOS CURSOS ACAD\u00c9MICS<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llengua nivell (I)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llengua nivel (II)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llengua nivel (III)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cultura general: el coneixement de Catalunya<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cultura (1): Geografia i Historia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cultura (2): Literatura<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Did\u00e1ctica general del catal\u00e0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Did\u00e1ctica del catal\u00e0 per a catalanoparlans<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Did\u00e0ctica del catal\u00e0 per a no-catalanoparlans<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"entry-content clearfix\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-2-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12328 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/images-2-8.jpg\" alt=\"\" width=\"603\" height=\"329\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; color: #3366ff;\"><strong>3. PRIMERO LA B\u00cdBLIA&#8230;, <\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; color: #3366ff;\"><strong>&#8230;DESPU\u00c9S TODO LO DEM\u00c1S\u2026<\/strong><\/span><\/h4>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.1. A MANERA DE INTRODUCCI\u00d3N. PRIMERO EL ESTUDIO DE LA BIBLIA, DESPU\u00c9S TODO LO DEM\u00c1S\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.2. EL \u00ab<em>M\u00c9TODO HIST\u00d3RICO-CR\u00cdTICO-LITERARIO\u00bb.<\/em>\u00a0<\/strong><strong>SOBRE LO QUE PRETENDIERON EXPRESAR LOS AUTORES HUMANOS<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.3. LA ADQUISICI\u00d3N Y METODOLOGIA EXEG\u00c8TICA SOBRE LA \u00ab<em>HISTORIA DE LAS FORMAS\u00bb<\/em>, LA \u00ab<em>HISTORIA DE LA REDACCI\u00d3N\u00bb<\/em>\u00a0Y LA \u00ab<em>HISTORIA DE LA TRADICI\u00d3N\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.1. Los G\u00e9neros literarios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.2. El \u00ab<em>Sitz in Leben\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.3. Los Midr\u00e2s<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.4. El concepto \u00ab<em>historia<\/em>\u00bb en el mundo de la antig\u00fcedad<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.5. El valor del \u00abc<em>onocimiento cient\u00edfico<\/em>\u00bb\u00a0 en la antig\u00fcedad<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.3.6. Las \u00ab<em>ciencias auxiliares<\/em>\u00bb para la ex\u00e9gesis o interpretaci\u00f3n b\u00edblica<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.4. LA BIBLIA Y LA RELACI\u00d3N CON OTRAS RELIGIONES<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.5. EL ANTIGUO TESTAMENTO. TESIS SOBRE POSIBLES \u00ab<em>PLAGIOS<\/em>\u00bb LITERARIOS<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.1. La historia del pueblo de Israel y su relaci\u00f3n con otras civilizaciones<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.2. La composici\u00f3n de los libros del Antiguo Testamento y las diferentes Escuelas que los iluminan<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.3. Entre la composici\u00f3n de los libros del antiguo Testamento y los hechos que describen existe un diferencias temporal de muchos siglos<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.4. Canaan -y no precisamente Egipto- el primer espacio geogr\u00e1fico del pueblo de Israel en una tierra acogedora de diferentes culturas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.5. Por lo que respecta al \u00c9xodo, desde el punto de vista cient\u00edfico, los acontecimientos que relata no resisten ning\u00fan an\u00e1lisis de literalidad<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.6. Ciudades inexistentes y dificultades cient\u00edficas establecen que el paso del Mar Rojo fue m\u00e1s una narraci\u00f3n literaria de car\u00e1cter \u00e9pico y de exaltaci\u00f3n del pueblo hebreo, que un acontecimiento real<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.5.7. \u00bfLos hebreos conquistaron Palestina\u2026? La respuesta es que durante el tiempo dicho de los Patriarcas, ya habitaban Canaan<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.6. LA HISTORIA REAL DEL PUEBLO HEBREO\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.1. El dominio de Egipto y el \u00c9xodo (2000-1500 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.2. Canaan seg\u00fan la Biblia (1200 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.3. La divisi\u00f3n del reino en dos territorios: Judea al sur e Israel al Norte (722 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.4. El cautiverio asirio del Reino de Israel (722-640 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.5. La dominaci\u00f3n persa del Reino de Judea (586-539 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.6. La restauraci\u00f3n del Templo de Jerusal\u00e9n (520-335 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.7. La dominaci\u00f3n griega (333-63 aC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.8. Los Macabeos y los Asmonitas. El juda\u00edsmo helen\u00edstico. (165 aC.)\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.9. Judea, provincia sujeta a la dominaci\u00f3n romana (63 aC. \u2013 135 dC.)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.10. La di\u00e1spora de los a\u00f1os 70 dC.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.11. La llegada del cristianismo y su influencia en los a\u00f1os\u00a0 40-100 dC.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.6.12. El Estado de Israel moderno<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.7. DE C\u00d3MO EL PUEBLO HEBREO RECIBI\u00d3 LA INFLUENCIA DE OTRAS CIVILIZACIONES<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><b>3.7.1. El pensamiento de Egipto y su influencia<\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.1.1. La historia egipcia y los per\u00edodos de su composici\u00f3n. La cultura egipcia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.1.2. Las creencias religiosas egipcias<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.1.3. Las tradiciones funerarias egipcias<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.7.2. El pensamiento de Mesopotamia y su influencia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.2.1. La historia de Mesopotamia. La cultura de mesopot\u00e1mica<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.2.2. Babilonia \u2013 Asiria \u2013 Persas \u2013 Macedonios<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.7.2.3. La religi\u00f3n mesopot\u00e1mica. El polite\u00edsmo de Asia Menor y de Oriente Medio<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.8. LA HISTORIA CR\u00cdTICA DE LAS FORMAS (<em>FORMEGESCHICHTE<\/em>)\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.9. EL NUEVO TESTAMENTO. TESIS SOBRE POSIBLES \u00ab<em>PLAGIOS<\/em>\u00bb LITERARIOS<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.1. La Historia y la Interpretaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.2. Unas obras para poder leer sin dificultad el Nuevo Testamento<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.3. Desde el Juda\u00edsmo, Oriente y Occidente \u2013 entre el ayer y el hoy-, en una confusi\u00f3n de creencias sobre Cristo<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.4. La doctrina paulina<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.5. La tensi\u00f3n entre el cristianismo jud\u00edo y el cristianismo primitivo<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.9.6. La situaci\u00f3n de Jes\u00fas en el cristianismo primitivo-jud\u00edo<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.10. ENTRE EL JES\u00daS DE LA HISTORIA Y EL CRISTO DE LA FE, \u00bfSE PUEDE DESCUBRIR UNA CREACI\u00d3N LITERARIA PLAGIADA DEBIDO A LAS SEMEJANZAS CON ELEMENTOS MITOL\u00d3GICOS QUE PRESENTA EL ESTUDIO DE LAS RELIGIONES COMPARADAS\u2026?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.10.1. Los mitos de la antig\u00fcedad dentro del imaginario universal y su clasificaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.10.2. Las entra\u00f1as de las religiones mist\u00e9ricas y sus rituales<\/strong><\/span><\/li>\n<li><strong>3.10.2.1. \u00ab<em>Atis<\/em>\u00bb, el Crist de FrigiaL\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.2. \u00ab<em>Buda<\/em>\u00bb, el Crist de l\u2019India\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.3. \u00ab<em>Dion\u00eds<\/em>\u00bb, el Crist de Gr\u00e8cia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.4. \u00ab<em>Hercles<\/em>\u00bb, el Crist de Gr\u00e8cia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.5. \u00ab<em>Krishna<\/em>\u00bb, el Crist de l\u2019India<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.6. \u00ab<em>Mitra<\/em>\u00bb, el Crist de P\u00e8rsia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.7. \u00ab<em>Osiris<\/em>\u00bb, el Crist d\u2019Egipte<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.8. \u00ab<em>Zoroatre<\/em>\u00bb, el Crist d\u2019\u00c0sia Menor<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.2.9. \u00ab<em>Els mites de les religions agr\u00edcoles<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.10.3. De <em>\u00abLa Biblia de la mitolog\u00eda\u00bb<\/em>\u00a0a la importancia de la mitolog\u00eda en\u00a0<em>\u00abLa interpretaci\u00f3n de la Biblia\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.10.4. \u00bfDe qu\u00e9 manera se puede confirmar todo lo cual que se ha escrito con algunos ejemplos\u2026?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.4.1. Sobre el nacimiento y la infancia de Jes\u00fas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.4.2. Sobre la vida adulta de Jes\u00fas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.4.3. Sobre los \u00faltimos d\u00edas de la vida de Jes\u00fas<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff00ff;\"><strong>3.10.4.4. Sobre la Pascua cristiana, la fiesta de la Resurecci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.10.5. Entre la ortodoxia y la heterodoxia. Entre la hip\u00f3tesis y la tesis. entre la b\u00fasqueda de la verdad y la literalidad sin ninguna interpretaci\u00f3n<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.11. PARA LA CONSULTA DE ALGUNAS OBRAS<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.12. EL \u00ab<em>M\u00c9TODO TEOL\u00d3GICO<\/em>\u00bb.\u00a0<\/strong><strong>SOBRE LA MANIFESTACI\u00d3N DE DIOS CON LAS PALABRAS DE LOS AUTORES B\u00cdBLICOS<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.12.1. El Contenido y la Unidad de toda la Sagrada Escritura<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.12.2. La Tradici\u00f3n viva de toa la Iglesia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.12.3. La Analog\u00eda de la Fe<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>3.12.4. La Palabra de Dios y la Encarnaci\u00f3n (DV.13)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4><strong>2. LA INTERPRETACI\u00d3N DE DIOS DESDE LA FILOSOF\u00cdA Y LA TEOLOG\u00cdA<\/strong><\/h4>\n<ul>\n<li><strong>2.1. ACERCA DEL CONCEPTO \u00ab<em>DIOS<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.1.1. Dios, desde el concepto teol\u00f3gico, filos\u00f3fico y antropol\u00f3gico<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.1.2. Argumentos a favor y en contra sobre la existencia de Dios<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.1.3. Divinidad, antropomorfismo y mito<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.1.4. Sobre la creencia en Dios<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.1.5. El libro de los 24 fil\u00f3sofos<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.2. PROFUNDIZACI\u00d3N SOBRE LA \u00ab<em>PSICOLOG\u00cdA DE LA RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>2.3. UNAS PALABRAS SOBRE LA \u00ab<em>ESPIRITUALIDAD<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<h4><strong>3. SOBRE LA RELIGI\u00d3N Y LAS RELIGIONES<\/strong><\/h4>\n<ul>\n<li><strong>3.1. LA ETIMOLOG\u00cdA Y LA DESCRIPCI\u00d3N DE LA PALABRA\u00a0 \u00ab<em>RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.1.1. La etimolog\u00eda de la palabra \u00ab<em>Religi\u00f3n<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.1.2. La definici\u00f3n descriptiva del concepto \u00ab<em>Religi\u00f3n<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.2. LA CLASIFICACI\u00d3N DE LAS RELIGIONES MUNDIALES<\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Por_concepci\u00f3n_teol\u00f3gica\" class=\"mw-headline\">3.2.1. Clasificaci\u00f3n de las religiones seg\u00fan la concepci\u00f3n teol\u00f3gica\u00a0<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Por_concepci\u00f3n_teol\u00f3gica\" class=\"mw-headline\">3.2.2.\u00a0<\/span><\/strong><strong><span id=\"Por_revelaci\u00f3n\" class=\"mw-headline\">Clasificaci\u00f3n de las religiones de acuerdo con la revelaci\u00f3n\u00a0<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Por_revelaci\u00f3n\" class=\"mw-headline\">3.2.3.\u00a0<\/span><\/strong><strong><span id=\"Por_origen\" class=\"mw-headline\">Clasificaci\u00f3n de las religiones por su origen o lugar de donde derivan<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong>3.3. LAS SECTAS Y NUEVOS MOVIMIENTOS RELIGIOSOS<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.4. LOS CINCO GRANDES GRUPOS RELIGIOSOS DE LA POBLACI\u00d3N MUNDIAL<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.5. INFORMACI\u00d3N SOBRE LAS RELIGIONES PRACTICADAS EN EL MUNDO<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.6. EL ESTUDIO DE LA RELIGI\u00d3N<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.7. LAS ORGANIZACIONES RELIGIOSAS<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.8. LAS \u00ab<em>CIENCIAS HUMANA<\/em>\u00bb Y SU RELACI\u00d3N CON LA \u00ab<em>RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.8.1. Relaci\u00f3n entre la Historia y la Religi\u00f3n\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.8.2.\u00a0<\/strong><strong><span id=\"Sociolog\u00eda_y_religi\u00f3n\" class=\"mw-headline\">Relaci\u00f3n entre la Sociolog\u00eda y la Religi\u00f3n\u00a0<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Sociolog\u00eda_y_religi\u00f3n\" class=\"mw-headline\">3.8.3.\u00a0<\/span><\/strong><strong>Relaci\u00f3n entre la Antropolog\u00eda y la Religi\u00f3n\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.8.4.\u00a0<\/strong><strong>Relaci\u00f3n entre la Psicolog\u00eda y la Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.8.5. Experiencias m\u00edsticas<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.9.1. FILOSOF\u00cdA DE LAS RELIGIONES<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.9.1. Principales especulaciones filos\u00f3ficas<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.9.2. Razonamientos exot\u00e9ricos y esot\u00e9ricos<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.9.3. Posturas en torno a la religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10. PARA SABER M\u00c1S EN LA FINALIZACI\u00d3N DEL TEMA<br \/>\n<\/strong><strong>3.10.1. Puntos de vista sobre \u00ab<em>Religi\u00f3n<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.2. Caracter\u00edsticas del \u00ab<em>Hecho religioso<\/em>\u00bb\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.3. Opiniones adversas sobre la\u00a0<\/strong><strong>\u00ab<em>Religi\u00f3n<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.3.1. Feuerbach<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.3.2. Marx<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.3.3. Nietsche<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.3.4. Freud<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.4. La libertad religiosa<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.5. La ciencia y la religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.6. La religi\u00f3n y las mujeres<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.7. Los fen\u00f3menos paranormales\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.10.8. Una visi\u00f3n acerca de los milagros y las apariciones<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>4. SOBRE LA RELIGI\u00d3N CRISTIANA<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>4.2. LA RELIGI\u00d3N CRISTIANA, EN GENERAL\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.1.1 Cristianismo cat\u00f3lico, protestante y ortodoxo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.1.2. Cristianismo y juda\u00edsmo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2. VISI\u00d3N ENCICLOP\u00c9DICA DEL CRISTIANISMO YART\u00cdCULOS MONOGR\u00c1FICOS<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1. LA BIBLIA. MITOS E HISTORIA<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.1. La Biblia<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.2. Los estudios de la Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.3. Los libros del Antiguo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.4. Los libros del Nuevo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.5. La Biblia, una libro para leer durante todo el a\u00f1o<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.6. A prop\u00f3sito de la Semana Santa en el entorno del Nuevo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.7. Posibles plagios mitol\u00f3gicos descubiertos en la Biblia a lo largo del A. T.<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.8. Los Or\u00edgenes del cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.9. Los Concilios &amp; Documentos del Concilio Vaticano II<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.10. Las Enc\u00edclicas Papales<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.11. Los S\u00ednodos episcopales<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.1.12. La Eclesiolog\u00eda cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.2. INFLUENCIAS ORIENTALES EN EL JUDA\u00cdSMO Y EL CRISTIANISMO<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.2.1. La historia de las religiones<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.2.2. Las influencias orientales en la Biblia (Antiguo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.2.3. Las influencias orientales en la Biblia (Nuevo Testamento)<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3. \u00bfQUI\u00c9N FUE JES\u00daS DE NAZARET\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.1. Palestina en tiempos de Jes\u00fas de Nazaret<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.2. La historicidad de Jes\u00fas de Nazaret<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.3. Jesucristo en la mitolog\u00eda comparada<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.4. El juda\u00edsmo mesi\u00e1nico &amp; Portal del juda\u00edsmo mesi\u00e1nico<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.5. El cristianismo &amp; Portal del cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.6. El islamismo &amp; Portal del islamismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.7. Misnh\u00e1 \/ Ieshu<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.3.8. Las fuentes sobre la historicidad de Jes\u00fas de Nazaret<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4. EL JES\u00daS DE LA HISTORIA Y EL CRISTO DE LA FE\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.1. Las\u00a0 fuentes sobre la historicidad de Jes\u00fas de Nazaret<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.2. Estudios b\u00edblicos y autores de renombre sobre Jes\u00fas, el Cristo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.3. El debate en torno a \u00ab<em>Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.4. Gu\u00eda para entender el Nuevo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.5. Del Jes\u00fas hist\u00f3rico al Cristo de la fe<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.4.6. Los primeros cristianos idealizaron a Jes\u00fas i lo convirtieron en Dios\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5. LOS OR\u00cdGENES DEL CRISTIANISMO<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5.1. El Cristianismo &amp; Portal del Cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5.2. La jerarqu\u00eda de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5.3. Historia de la Iglesia cat\u00f3lica &amp; Portal de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><b>4.2.5.4. Obras sobre la Historia de la Iglesia cat\u00f3lica &amp; Manuales de la Iglesia<\/b><\/li>\n<li><strong>4.2.5.5. La vida consagrada<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5.6. La liturgia cat\u00f3lica &amp; El a\u00f1o lit\u00fargico<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.5.7. Las cr\u00edticas a la Iglesia cat\u00f3lica &amp; Las leyendas negras sobre la Iglesia<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6. LAS CREENCIAS CRISTIANAS<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.1. La doctrina de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.2.\u00a0 El Credo &amp; El Credo de Nicea &amp; El S\u00edmbolo niceo-constantinopolitano<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.3. La moral cristiana &amp; El derecho can\u00f3nico &amp; Moral sexual &amp; El celibato<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.4. Liturgia y culto &amp; Sacramentos<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.5. La jerarquia eclesi\u00e1stica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.6. Las fiestas lit\u00fargicas<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.7. Las pr\u00e1cticas cristianas<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.8. Los objetos lit\u00fargicos<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.9. Los instrumentos musicales &amp; La m\u00fasica cristiana<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.10. Los lugares de culto<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.6.11. Las circumscripciones eclesi\u00e1sticas territoriales<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7. EL POL\u00c9MICO VATICANO<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.1. Del siglo I al siglo XIV\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.2. Del siglo XV al siglo XVIII<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.3. Del siglo XIX al siglo XXI<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.4. Los Or\u00edgenes del Cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.5. La historia de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.6. Obras sobre la historia de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.7. El Papa de Roma e historia del papado<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.8. Las Bas\u00edlicas papales<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.9. Edificios de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.10. La Jerarqu\u00eda de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.11. El Papado a lo largo de la historia<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.12. La Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.13. Historia del Cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.14. Los Concilios ecum\u00e9nicos<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.15. Cr\u00edticas a la Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.16. Cr\u00edticas al\u00a0 Cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.7.17. Cr\u00edticas a la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8. TIEMPOS DE CAMBIO<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.1. Los Or\u00edgenes del Cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.2. La Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.3. Los Concilios ecum\u00e9nicos<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.4. Las Reformas cat\u00f3licas<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.5. Otros movimientos de reforma<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.8.6. La Revista \u00ab<em>Concilium<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9. SOBRE DIOSES Y CREENCIAS<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.1. La deidad \/ Las deidades \/ La divinidad \/ Dios<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.2. Sobre la Existencia de Dios<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.3. El problema del mal \/ El problema del infierno \/ La libertad humana<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.4. La Creencia \/ Sistema de creencias<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.5. La Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.6. La Cr\u00edtica de la Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.7. El Origen de las religiones<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.9.8. Las Ciencias de la Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10. RELIGI\u00d3N SIN RELIGI\u00d3 \/ VIDA SIN RELIGI\u00d3N<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10.1. La Fenomenologia del Hecho religioso<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10.2. La Religi\u00f3n<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10.3. La Cr\u00edtica del cristianismo<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10.4. La Cr\u00edtica de la Iglesia cat\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.10.5. El Pluralismo religioso<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.2.11. LA CIENCIA \u00ab<em>VERSUS<\/em>\u00bb LA FE<\/strong><\/li>\n<li><strong>3.3. P\u00c1GINAS WEB DE INTER\u00c9S SOBRE LA RELIGI\u00d3N CRISTIANA<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.3.1. P\u00e1ginas WEB \/ BLOG\u2019s de grupos cristianos\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.3.2. Autores cristianos. su biograf\u00eda y sus WEB\u2019s BLOG\u2019s<\/strong><\/li>\n<li><strong>4.3.3. Revistas cristianas<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<h4><strong>5. A PROP\u00d3SITO DEL CONCILIO VATICANO II Y\u00a0<\/strong><strong>LOS DOCUMENTOS ECLESIALES<\/strong><\/h4>\n<ul>\n<li><strong>5.1. EL CONCILIO VATICANO II<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2. VALORACI\u00d3N DEL VAT. II DESDE\u00a0<\/strong><strong>LA CR\u00cdTICA DE BASE ECLESIAL.\u00a0<\/strong><strong>MEDIO SIGLO, DESPU\u00c9S DEL CONCILIO VATICANO II<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.0. Una introducci\u00f3n. Menos en Monz\u00f3n\u2026<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.1. Un resumen, pero bueno o malo\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.2. El \u201c<em>Acontecimiento<\/em>\u201d<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.3. Los \u201c<em>Documentos<\/em>\u201d<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.4. En azul y en rojo<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.5. \u00bfUn tercer color\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.6. \u00bfFrenaba Paulo VI el concilio\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.7. Y algunas p\u00e1ginas en blanco<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.8. El \u201c<em>Mundo de hoy<\/em>\u201d, \u00bfera ya el \u201cMundo de ayer<em>\u201d\u2026<\/em>?<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.9. Empezar la casa por el tejado<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.10. Acontecimiento o Documentos. Ruptura o continuidad<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.11. Las primeras dudas<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.12. Los cincuenta a\u00f1os del Cardenal Siri<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.13. Volver a perder la Modernidad (\u201c<em>El Mundo de hoy<\/em>\u201d<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.14. Del todo necesario, pero insuficiente<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.2.15. Puntos de discontinuidad<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3. LOS DOCUMENTOS ECLESIALES<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.1. El Antiguo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.2. El Nuevo Testamento<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.3. La Patrolog\u00eda<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.4. La Patr\u00edstica\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.5. Los Padres Apost\u00f3licos<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.6. Los Padres de la Iglesia<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.7. Los Doctores de la Iglesia<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.8. La Constituci\u00f3n Apost\u00f3lica<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.9. Las Enc\u00edclicas papales, en general<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.10. Las Enc\u00edclicas papales por siglos<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.13. Los Concilios de la Iglesia<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.14. Los Documentos del Concilio Vaticano II<\/strong><\/li>\n<li><strong>5.3.15. El Magisterio ordinario de la Iglesia<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"entry-content clearfix\">\n<h4>6. TE\u00d3LOGOS DE TENDENCIA PROGRESISTA \u00ab<em>versus<\/em>\u00bb TE\u00d3LOGOS CONSERVADORES<\/h4>\n<p><strong>UNA INTRODUCCI\u00d3N AL TEMA<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>6.1. TE\u00d3LOGOS DE TENDENCIA PROGRESISTA<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.1. HANS K\u00dcNG<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.1.1. Relaci\u00f3n entre Hans K\u00fcng y Joseph A. Ratzinger, dos amigos contrapuestos<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.1.2. Algunas obras, art\u00edculos y comentarios de Hans K\u00fcng<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.2. ANTONIO PI\u00d1ERO<\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Existencia_hist\u00f3rica_de_Jes\u00fas\" class=\"mw-headline\">6.1.2.1. Sobre la existencia hist\u00f3rica de Jes\u00fas<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong><span id=\"Teolog\u00eda_de_Pablo_de_Tarso\" class=\"mw-headline\">6.1.2.2. Sobre la teolog\u00eda de Pablo de Tarso<\/span><\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.2.3. Algunas conferencias y escritos de Antonio Pi\u00f1ero<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.3. JOS\u00c9 ANTONIO PAGOLA<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.3.1. \u00ab<em>Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/em>\u00bb. \u00c9xito y pol\u00e9mica<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.3.2. Defensores de la obra\u00a0<\/strong><strong>\u00ab<em>Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.3.3. Contradictores de la obra \u00ab<em>Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.2.4. Versiones de la obra<\/strong>\u00a0<strong>\u00ab<em>Jes\u00fas, aproximaci\u00f3n hist\u00f3rica<\/em>\u00bb<\/strong><\/li>\n<li><strong>6-2.2.5. Algunas obras de Jos\u00e9 A. Pagola<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.4. JOS\u00c9 MARIA VIGIL<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.4.1. Algunas obras y comentarios de Jos\u00e9 Maria Vigil<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.1.5. HANS URS VON BALTHASAR<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2. TE\u00d3LOGOS DE TENDENCIA CONSERVADORA<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.1. JOSEPH A. RATZINGER<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.1.1. Relaci\u00f3n entre Hans K\u00fcng y Joseph Ratzinger, dos amigos contrapuestos<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.1.2. Obras de Joseph Ratzinger-Benedicto XVI<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.2.\u00a0<\/strong><strong>KARL RAHNER<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.3. DEMETRIO FERN\u00c1NDEZ<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.4. JOS\u00c9 ANTONIO FORTEA<\/strong><\/li>\n<li><strong>6.2.5. JOS\u00c9 ANTONIO SAY\u00c9S<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"entry-content clearfix\">\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13028 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-16.jpg\" alt=\"\" width=\"653\" height=\"435\" \/><\/a><\/p>\n<\/div>\n<h2 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; color: #0000ff;\"><strong>3. <\/strong><strong>PRIMERO LA BIBLIA, DESPU\u00c9S TODO LO DEM\u00c1S\u2026<\/strong><\/span><\/h2>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13029 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-13.jpg\" alt=\"\" width=\"540\" height=\"282\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: 'arial black', sans-serif;\"><strong>3.1. A\u00a0 MANERA DE INTRODUCCI\u00d3N. PRIMERO EL ESTUDIO DE LA BIBLIA, DESPU\u00c9S TODO LO DEM\u00c1S\u2026<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-65.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13495\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-65.jpg\" alt=\"\" width=\"331\" height=\"220\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Si bien es verdad que durante mis estudios de teolog\u00eda no regate\u00e9 esfuerzos en el estudio de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\">Biblia<\/a><\/span>.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y ello -por considerarse fundamental para establecer los cimientos que sostienen toda la estructura del saber teol\u00f3gico-, tambi\u00e9n he de decir que mi dedicaci\u00f3n estuvo basada en los libros de la BAC.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una colecci\u00f3n que, al adolecer plenamente de la visi\u00f3n del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_Vaticano_II\">Concilio Vaticano II<\/a><\/span>\u00a0sus autores no aplicaron el esp\u00edritu emanado por la Constituci\u00f3n <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vatican.va\/archive\/hist_councils\/ii_vatican_council\/documents\/vat-ii_const_19651118_dei-verbum_sp.html\"><em>Dei Verbum<\/em><\/a>\u00bb<\/span>, en su apartado n.12, donde se entresacan las pautas i orientaciones generales para la\u00a0 correcta interpretaci\u00f3n de la<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\">\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\">Biblia<\/span><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-4-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13030 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-4-13.jpg\" alt=\"\" width=\"273\" height=\"384\" \/><\/a>As\u00ed pues, los libros fundamentales objeto de estudio y cuya hermen\u00e9utica adoleci\u00f3 de las t\u00e9cnicas cient\u00edficas de una ex\u00e9gesis moderna, posteriormente admitida, se concretan en los siguientes vol\u00famenes de la Biblioteca de Autores Cristiano (BAC):<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>BIBLIA COMENTADA (I). Pentateuco.\u00a0<em>Colunga OP, G. Cordero OP, Nicolau SJ.<\/em>\u00a0BAC. Madrid, 1967.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>BIBLIA COMENTADA (II). Libros Hist\u00f3ricos.\u00a0<em>L. Arnaldieu OFM.<\/em>\u00a0BAC. Madrid, 1963.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>BIBLIA COMENTADA (III). Libros Prof\u00e9ticos.\u00a0<em>G. Cordero OP.<\/em>\u00a0BAC. Madrid, 1967.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>BIBLIA COMENTADA (IV). Libros Sapienciales.\u00a0<em>Garcia Cordero OP.<\/em>\u00a0BAC, 1962.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>LA SAGRADA ESCRITURA (V). Nuevo Testamento: Evangelios.\u00a0<em>J. Leal SJ, S. del P\u00e1ramo SJ, J. Alonso SJ.<\/em>\u00a0BAC, 1964.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>LA SAGRADA ESCRITURA (VI). Nuevo Testamento: Hechos de los Ap\u00f3stoles \/ Cartas de San Pablo.\u00a0<em>J.Leal SJ,\u00a0 J.I.Vicentini SJ, P.Guti\u00e9rrez SJ, A.Segovia SJ, J.Collantes SJ, S. Bartri SJ.<\/em>\u00a0BAC, 1965.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>BIBLIA COMENTADA (VII). Nuevo Testamento: Ep\u00edstolas Cat\u00f3licas \/ El Apocalipsis.\u00a0<em>Jos\u00e9<\/em>\u00a0<em>Salguero OP, Garc\u00eda cordero OP.<\/em>\u00a0BAC, 1962.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>LA SAGRADA ESCRITURA. Antiguo Testamento bajo la direcci\u00f3n de\u00a0<em>Rafael Criado SJ<\/em>\u00a0\/ Nuevo Testamento bajo la direcci\u00f3n de\u00a0<em>Juan Leal SJ.<\/em>\u00a0BAC. Madrid, 1965.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-5-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13031\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-5-13.jpg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"231\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Primero, pues, la\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\">Biblia<\/a>. Despu\u00e9s vendr\u00edan otras obras consagradas de los a\u00f1os sesenta del siglo pasado, as\u00ed como la lectura de libros de formaci\u00f3n y apuntes m\u00e1s o menos puestos al d\u00eda, clases y conferencias que proporcionaron un arsenal de doctrina teol\u00f3gica despu\u00e9s del estudio de la filosof\u00eda con la a\u00f1adidura de otras obras a lo largo de los finales del siglo XX e iniciaci\u00f3n del siglo XXI. Basta indicar sumariamente, y sin agotar el tema, la Bibliograf\u00eda que a continuaci\u00f3n rescato de la memoria y alguna consulta, dotada de algunas sombras disipadas por los claros resplandecientes de otras obras que conforman el apartado que viene a continuaci\u00f3n:<\/span><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Historia de la Filosof\u00eda.\u00a0<em>Klimke-Colomer SJ.\u00a0<\/em>Ed. Labor. BCN, 1961.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Historia del Pensamiento Filos\u00f3fico y Cient\u00edfico (I-II-III).\u00a0<em>Reale-Antgiseri<\/em>. Ed. Herder. BCN, 1988.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Filosofia en el M\u00f3n d\u2019Avui.\u00a0<em>Ferrater Mora<\/em>. Ed. 62. BCN, 1965.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Introducci\u00f3n a la Biblia (I-II).\u00a0<em>A. Robert-A.Feuillet<\/em>. Ed. Herder. BCN, 1967.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Sacrae Theologiae Summa-Theologia Fundamentalis (I-II).\u00a0<em>J.Salaverri SJ<\/em>. BAC. Madrid, 1962.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Teologia Fundamental.\u00a0<em>F.Vizmanos SJ \u2013 I.Riudor SJ<\/em>. BAC. Madrid, 1963.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Theologiae Moralis.\u00a0<em>Marcelino Zalba<\/em>. BAC, 1958<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">La Ley de Cristo (I-II-III).\u00a0<em>Bernard H\u00e4ring<\/em>. Ed. Herder. BCN, 1968.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">El Magisterio de la Iglesia.\u00a0<em>Enrique Denzinger.<\/em>\u00a0Ed. Herder. BCN, 1969.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Vocabulario de Teologia B\u00edblica.<em>\u00a0X.L\u00e9on-Dufour.<\/em>\u00a0Ed. Herder. BCN, 1967.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Nuevo Catecismo para Adultos y suplementos. Ed. Herder. BCN, 1969.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Los Comienzos de la Salvaci\u00f3n.\u00a0<em>M.Flick-Z.Alszeghy<\/em>. Ed. S\u00edgueme. Salamanca, 1965.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">El Evangelio de la Gracia. M.Flick \u2013 Z.Alszeghy. Ed. S\u00edgueme. Salamanca, 1967.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Jesucristo, el Se\u00f1or.\u00a0<em>P. Faynel<\/em>. Ed. S\u00edgueme. Salamanca, 1966.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Los Sacramentos. Apuntes del\u00a0<em>P. Rafael Colomer SDB<\/em>. Teologado Mart\u00ed-Codolar, 1967.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Eucaristia.\u00a0<em>L. Bouyer<\/em>. Ed. Herder. BCN, 1969.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Mariologia. Apuntes del\u00a0<em>P. Rafael Casasnovas SDB.\u00a0<\/em>Teologado Mart\u00ed-codolar, BCN, 1967.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Teolog\u00eda del M\u00e1s All\u00e1.\u00a0<em>C\u00e1ndido Pozo SJ<\/em>. BAC. Madrid, 1968.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Padres de la Iglesia. Apuntes del\u00a0<em>P. Ram\u00f3n Alberdi SDB<\/em>. Teologado de Mart\u00ed-Codolar.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Historia de la Iglesia (I-II-III-IV).\u00a0<em>R. Llorca-G.Villoslada.<\/em>\u00a0BAC. Apuntes del P. R. Alberdi<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Diccionario del Vaticano II.\u00a0<em>Miguel \u00c1ngel Molina \u2013 Marcelo Gonz\u00e1lez Mart\u00edn<\/em>. BAC, 1969.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Concilio Vaticano II. Constituciones, Decretos y Declaraciones. BAC. Madrid, 1965<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Curso de Liturgia, BAC. Madrid, 1961.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Col\u00b7lecci\u00f3 Cl\u00e0ssics del Cristianisme. Ed. Proa i Gran Enciclopedia Catalana, 1988.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Ser Cristiano.\u00a0<em>Hans K\u00fcng.<\/em>\u00a0Ed. Cristiandad. Madrid, 1977.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">Sinceridad y veracidad.\u00a0<em>Hans K\u00fcng.<\/em>\u00a0Ed. Herder. BCN, 1970.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">La Iglesia.\u00a0<em>Hans K\u00fcng.<\/em>\u00a0Ed. Herder. BCN, 1969.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\">\u00bfExiste, Dios?\u00a0<em>Hans K\u00fcng.<\/em>\u00a0Ed. Herder. Madrid, 1979.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-7-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13033\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-7-13.jpg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"369\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Siguiendo con el hilo conductor de la introducci\u00f3n \u2013<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\"><em>Primero la Biblia, despu\u00e9s todo lo dem\u00e1s<\/em><\/a><\/span>-, basta leer\u00a0 con un m\u00ednimo de atenci\u00f3n el texto conciliar de la <span style=\"color: #3366ff;\">\u00ab<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vatican.va\/archive\/hist_councils\/ii_vatican_council\/documents\/vat-ii_const_19651118_dei-verbum_sp.html\"><em>Dei Verbum<\/em><\/a>\u00bb<\/span> para darse cuenta inmediatamente de la<em>apertura<\/em>\u00a0con que el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_Vaticano_II\">Concilio Vaticano II<\/a><\/span>\u00a0ha resuelto el problema de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\"><em>Interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura<\/em><\/a><\/span>, a pesar del lenguaje utilizado todav\u00eda extremadamente antropom\u00f3rfico respecto de Dios y con unos matices fuertemente eclesi\u00e1sticos respecto de lo humano.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con todo, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_Vaticano_II\">Vaticano II<\/a><\/span>\u00a0ensancha las perspectivas hacia una clara objetividad de los textos b\u00edblicos con las aportaciones que ofrece acerca de las posibilidades exeg\u00e9ticas, disolviendo cualquier temor ante los descubrimientos que la ciencia pueda aportar, tanto sobre el micro-cosmos como del macro-cosmos, el progreso de la medicina o las hallazgos arqueol\u00f3gicos y otros muchos, fruto innegable del\u00a0<em>m\u00e9todo cient\u00edfico<\/em>, diferente completamente del\u00a0<em>m\u00e9todo teol\u00f3gico<\/em>\u00a0que tambi\u00e9n recoge el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_Vaticano_II\">Vaticano II<\/a><\/span>, como no puede ser de otra manera, desde su visi\u00f3n religiosa-creyente, al proponer los\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\"><em><span style=\"color: #3366ff;\">m\u00e9todos de interpretaci\u00f3n b\u00edblica<\/span>\u00a0<\/em><\/a>que ahora veremos con m\u00e1s detenimiento.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-38.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13034 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-38.jpg\" alt=\"\" width=\"269\" height=\"348\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a1Qu\u00e9 de disgustos y preocupaciones se hubiera ahorrado la Iglesia de haber descubierto a tiempo los principios de una adecuada <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\"><em>interpretaci\u00f3n b\u00edblica<\/em><\/a>\u2026! Basta pensar en las energ\u00edas gastadas en cuestiones y problemas -los enunciados no son exhaustivos-, como:<\/span><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>El problema de las \u00ab<em>Concordancias<\/em>\u201d\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>La interpretaci\u00f3n de los \u201c<em>Once Primeros Cap\u00edtulos del G\u00e9nesis<\/em>\u201d\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>El \u201c<em>Affaire Galileo<\/em>\u201d y sus consecuencias\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>La justa medida literaria de los \u201c<em>Textos Evang\u00e9licos de la Infancia de Jes\u00fas<\/em>\u201d\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>La concepci\u00f3n interpretativa de los \u201c<em>Milagros de Jes\u00fas<\/em>\u201d\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>La interpretaci\u00f3n\u00a0<em>ad literam<\/em>\u00a0del t\u00e9rmino \u201c<em>Resurrecci\u00f3n<\/em>\u201d sin atender el significado del concepto de hace m\u00e1s de dos mil a\u00f1os\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong>Los otros muchos problemas exeg\u00e9ticos que han dado lugar a conceptos y creencias -incluso rozando a dogm\u00e1ticas y sacramentales- que, desde una\u00a0<em>lectura literal<\/em>, se apartan de los contextos, las situaciones, las circunstancias y el sentido exacto de lo que vendr\u00eda a ser meramente una\u00a0<em>mera exposici\u00f3n significativa-religiosa\u00a0<\/em>de los relatos en cuesti\u00f3n.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/2461330.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13036\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/2461330.png\" alt=\"\" width=\"397\" height=\"226\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El texto conciliar se expresa de la siguiente manera:<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Habiendo, pues, hablado Dios en la sagrada Escritur por hombres y a la manera humana, para que el int\u00e9rprete de la misma comprenda lo que \u00c9l quiso comunicarnos, debe investigar con atenci\u00f3n qu\u00e9 pretendieron expresar realmente los hagi\u00f3grafos y plugo Dios manifestar con las palabras de ellos\u2026<\/em>\u00bb.\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vatican.va\/archive\/hist_councils\/ii_vatican_council\/documents\/vat-ii_const_19651118_dei-verbum_sp.html\">DV.12a<\/a><\/span>)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inmediatamente, despu\u00e9s de esta primera lectura, percibimos que pueden entresacarse del texto dos m\u00e9todos o t\u00e9cnicas que precisar\u00e1n conjugarse adecuadamente para lograr una interpretaci\u00f3n objetiva y veraz:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un m\u00e9todo exeg\u00e9tico\u00a0<em>hist\u00f3rico-cr\u00edtico-literario<\/em> para conocer el pensamiento humano. Es decir, \u00ab<em>lo que pretendieron expresar los autores o hagi\u00f3grafos\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un m\u00e9todo teol\u00f3gico para descubrir\u00a0<em>la intencionalidad divina<\/em>. Es decir, \u00ab<em>lo que quiso manifestar Dios con las palabras de los hagi\u00f3grafos\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cometido de nuestro esfuerzo -siguiendo evidentemente el texto conciliar- queda centrado en la exposici\u00f3n de estos dos m\u00e9todos con el fin de descubrir el aut\u00e9ntico sentido de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7299\">Sagrada Escritura<\/a><\/span>. As\u00ed, pues:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-8-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13037 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-8-12.jpg\" alt=\"\" width=\"545\" height=\"305\" \/><\/a><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong>3.2. LA INTERPRETACI\u00d3N B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\"><strong>EL \u00ab<em>M\u00c9TODO HIST\u00d3RICO-CR\u00cdTICO-LITERARIO\u00bb<\/em>\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\"><strong>SOBRE LO QUE PRETENDIERON EXPRESAR LOS AUTORES HUMANOS<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13038\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-18.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"249\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Nos encontramos frente al \u201c<em>m\u00e9todo hist\u00f3rico-cr\u00edtico-literario<\/em>\u201d. Entre un autor, su obra literaria y el lector, frecuentemente establecemos una relaci\u00f3n directa, lineal. El autor plasma unas ideas y el lector capta inmediatamente lo plasmado. Pero esto no siempre sucede as\u00ed. Y menos cuando el texto que se lee procede de otra \u00e9poca. Resulta entonces que la relaci\u00f3n entre el autor, la obra literaria y el lector, no es lineal, sino curva, y a veces, incluso aparece con una linea quebrada.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El texto conciliar defiende claramente el\u00a0<em>m\u00e9todo cr\u00edtico<\/em>\u00a0que abarca tambi\u00e9n todo lo referente a \u201c<em>los g\u00e9neros literarios<\/em>\u201d. Una novedad ciertamente. Y m\u00e1s habida cuenta de c\u00f3mo ha sido interpretada la Sagrada Escritura a lo largo de la historia:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El<\/em>\u00a0<em>m\u00e9todo exeg\u00e9tico de la Escuela Rab\u00ednica del Antiguo Testamento,<\/em>\u00a0era sumamente artificioso y legalista. buscaba juegos de palabras, combinaciones de n\u00fameros y letras. Un m\u00e9todo por dem\u00e1s tendencioso y supersticioso que daba tambi\u00e9n importancia a las cronolog\u00edas\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El m\u00e9todo aleg\u00f3rico de la Escuela Alejandrina,<\/em>\u00a0que se mov\u00eda en interpretaciones fant\u00e1sticas, a veces geniales, y m\u00e1s o menos profundas. Estas interpretaciones escapaban de la mentalidad del autor falseando, consiguientemente, el verdadero sentido del texto presentado o le\u00eddo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El m\u00e9todo de los Padres Apost\u00f3licos,<\/em>\u00a0tiene una intenci\u00f3n pastoral, espiritual, moralizante. Se recurre a una cr\u00edtica sencilla que no extorsiona demasiado el texto, pero no lo interpreta debidamente en su significado aut\u00e9ntico. Dicho tipo de ex\u00e9gesis ha llegado pr\u00e1cticamente hasta el siglo XX y acaso hasta nuestros d\u00edas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El m\u00e9todo Apolog\u00e9tico,<\/em>\u00a0que se caracteriza por la unilateralidad y por el acento pol\u00e9mico que tiene. Se detiene en una interpretaci\u00f3n literal del texto.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Vaticano II aboga, pues, por el m\u00e9todo\u00a0<em>cr\u00edtico-hist\u00f3rico-literario<\/em>. Dicho m\u00e9todo reflexiona y analiza profundamente el texto. No se contenta con la primera impresi\u00f3n que el sentido literal de las palabras podr\u00eda dar a lugar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-9-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13039 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-9-11.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"241\" \/><\/a>Si nos adentramos en la historia de la cuesti\u00f3n para apreciar -en lineas generales- c\u00f3mo ha llegado este\u00a0<em>m\u00e9todo cr\u00edtico<\/em>\u00a0hasta las puertas del Vaticano II, observaremos los detalles siguientes:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La actitud cr\u00edtica -como m\u00e9todo- recibe un fuerte impulso en la segunda etapa del Renacimiento. Pero cuando esta cr\u00edtica intenta apoderarse de la Sagrada Escritura se desencadenan graves enfrentamientos dentro del mundo cristiano. Evidentemente que el m\u00e9todo cr\u00edtico sale derrotado\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, un movimiento extremista -el Iluminismo-, inaugura una nueva \u00e9poca que, posteriormente, desemboca en el Racionalismo. La Iglesia rechazar\u00e1 tambi\u00e9n el Racionalismo y su m\u00e9todo cr\u00edtico debido, acaso, por el contexto ateo por donde se mueve.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero con los te\u00f3logos Lagrange, Hummelauer y otros, comienza un gran movimiento de incorporaci\u00f3n entre el\u00a0<em>m\u00e9todo cient\u00edfico de cr\u00edtica racionalista<\/em>\u00a0y el\u00a0<em>m\u00e9todo m\u00e1s usado por la Iglesia de procedencia Patr\u00edstica<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con todo, la crisis del Modernismo frena fuertemente el movimiento cr\u00edtico, a\u00fan cuando no llega a suprimirlo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ser\u00e1 el Papa Pio XII quien abogar\u00e1 por la necesidad del\u00a0<em>m\u00e9todo cr\u00edtico<\/em>\u00a0para el estudio y la comprensi\u00f3n de la Sagrada Escritura. Su Enc\u00edclica \u00ab<em>Afflante Spiritu<\/em>\u00bb habla del tema. Pero una parte conservadora de la Iglesia ataca dicho m\u00e9todo a\u00fan en v\u00edsperas del Vaticano II. El trabajo del Concilio al respecto result\u00f3 minucioso, delicado, de orfebrer\u00eda. Es preciso se\u00f1alar el texto de la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb en lo que se refiere a la interpretaci\u00f3n b\u00edblica:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00ab\u2026Para descubrir la intenci\u00f3n de los hagi\u00f3grafos, entre otras cosas hay que atender a l<\/em><\/strong><em><strong>os g\u00e9neros literarios. Puesto que la verdad se propone y se expresa de maneras diversas en los textos de diverso g\u00e9nero: hist\u00f3rico, prof\u00e9tico, po\u00e9tico o en otros g\u00e9neros literarios.\u00a0<\/strong><\/em><em><strong>Conviene, adem\u00e1s, que el int\u00e9rprete investigue el sentido que intent\u00f3 expresar y expres\u00f3 el hagi\u00f3grafo en cada circunstancia seg\u00fan la condici\u00f3n de su tiempo y de su cultura, seg\u00fan los g\u00e9neros literarios usados en su \u00e9poca.\u00a0<\/strong><\/em><em><strong>Pues para entender rectamente lo que el autor sagrado quiso afirmar en sus escritos, hay que atender cuidadosamente tanto a las formas nativas usadas de pensar, de hablar o de narrar vigentes en los tiempos del hagi\u00f3grafo, como a las que en aquella \u00e9poca sol\u00edan usarse en el trato mutuo de los hombres\u2026\u00bb.\u00a0<\/strong><\/em><strong>(DV.12b)<\/strong><\/span><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13041 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-16.jpg\" alt=\"\" width=\"516\" height=\"271\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600;\"><strong>3.3. LA ADQUISICI\u00d3N Y METODOLOGIA EXEG\u00c8TICA SOBRE:<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600;\"><strong>LA\u00a0<em>HISTORIA DE LAS FORMAS<\/em>,<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600;\"><strong>LA\u00a0<em>HISTORIA DE LA REDACCI\u00d3N<\/em>\u00a0Y<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600;\"><strong>LA\u00a0<em>HISTORIA DE LA TRADICI\u00d3N<\/em><\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-40.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13073\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-40.jpg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"246\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Al realizar un repaso r\u00e1pido, aunque no por ello superficial, a algunas obras fundamentales sobre la cuesti\u00f3n de la interpretaci\u00f3n b\u00edblica, se puede obtener un esquema de las cuestiones que expl\u00edcitamente se derivan, en referencia al texto conciliar anteriormente se\u00f1alado:<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los m\u00e9todos modernos m\u00e1s importantes para llegar al sentido del texto vienen dibujados en estos tres apartados:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La explicaci\u00f3n de la\u00a0<em>Historia de las Formas<\/em>\u00a0(<em>Formgeschitchte<\/em>), que pretende buscar la relaci\u00f3n entre lo hist\u00f3rico y el verdadero sentido del texto. Cabe notar aqu\u00ed que\u00a0<em>formar\u00a0<\/em>no es lo mismo que<em>\u00a0inventar\u00a0<\/em>como pretend\u00eda Bultmann. En una , hablamos aqu\u00ed de las formas de los distintos g\u00e9neros literarios y su correspondencia con la realidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La formulaci\u00f3n de la\u00a0<em>Historia de la Redacci\u00f3n<\/em>\u00a0(<em>Redaktionsgeschitchte<\/em>), que se orienta hacia una investigaci\u00f3n de la \u00e9poca de la redacci\u00f3n del texto, la b\u00fasqueda de unidades literarias, modos de expresarlas, g\u00e9neros literarios seg\u00fan la mentalidad del autor, el ambiente y tiempo concreto, as\u00ed como otras.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La presentaci\u00f3n de la\u00a0<em>Historia de la Tradici\u00f3n<\/em>\u00a0(<em>Traditionsgeschitchete<\/em>), en referencia a la selecci\u00f3n de tradiciones, s\u00edntesis de algunas de ellas y an\u00e1lisis detenido de todo el material empleado: su origen, la antig\u00fcedad, etc.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-21.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13074 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-21.jpg\" alt=\"\" width=\"474\" height=\"315\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.1. LOS G\u00c9NEROS LITERARIOS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-44.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13075\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-44.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"186\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Los g\u00e9neros literarios est\u00e1n en la base del m\u00e9todo exeg\u00e9tico moderno. Son la clave para comprender cualquier escrito. el g\u00e9nero literario es la relaci\u00f3n existente y que se descubre entre la verdad objectiva del escrito y el modo de expresar dicha verdad. Podemos encontrarnos con con gran diversidad de g\u00e9neros literarios como:<\/span><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Par\u00e1bolas, met\u00e1foras, \u00e9nfasis, sin\u00e9cdoques, metonimias, elipsis, hip\u00e9rboles, alegor\u00edas\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Igualmente otros que no s\u00f3lo afectan partes de la composici\u00f3n literaria, sino que constituyen y conforman todo el escrito. Por ejemplo, los g\u00e9neros de tipo apocal\u00edptico, narrativo, \u00e9pico, catequ\u00e9tico, teol\u00f3gico, midr\u00e2sico\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-4.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13043 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-4.png\" alt=\"\" width=\"475\" height=\"356\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.3.2. EL \u00ab<em>SITZ IM LEBEN<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13076\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-17.jpg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"179\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Menci\u00f3n especial debe hacerse a lo que los alemanes llaman Sitz im Leben.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esto es, la influencia o la necesidad del ambiente en la formaci\u00f3n del escrito o el objetivo o finalidad que se pretende dar a conocer, de tal manera que la composici\u00f3n tome forma de ense\u00f1anza, narraci\u00f3n, carta, himno, etc.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es decir, la influencia del ambiente es capaz de crear un g\u00e9nero literario seg\u00fan la necesidad, las circunstancias o la manera de ser de una comunidad a quien va dirigida el texto.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13078 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-18.jpg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"405\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.3. LOS MIDR\u00c2S<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13077\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-20.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"194\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Tambi\u00e9n es curioso conocer la antigua t\u00e9cnica de los midr\u00e2s.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Son escritos que se orientan a escudri\u00f1ar y a explotar textos antiguos con miras a una explicaci\u00f3n del presente.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pueden tomar varias formas:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Midr\u00e2s halaka, cuyo objetivo es buscar en las Escrituras reglas de acci\u00f3n a trav\u00e9s de la Ley o T\u00f4r\u00e2h. Este g\u00e9nero es privativo de ambientes cultos, sacerdotales y de escribas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Midr\u00e2s haggada, que tiene por finalidad el intento de formar espiritualmente a la comunidad a trav\u00e9s de composiciones en forma de exhortaci\u00f3n o comentario doctrinal.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Midr\u00e2s pes\u00ear, que trata de actualizar las Escrituras prof\u00e9ticas mostrando su cumplimiento en los acontecimientos del presente para poder deducir el futuro.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13045 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-12.jpg\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"424\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.3.4. EL CONCEPTO DE\u00a0 \u00abHISTORIA\u00bb <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>EN LA ANTIG\u00dcEDAD<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13079\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-18.jpg\" alt=\"\" width=\"451\" height=\"127\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El concepto que nosotros tenemos de la historia es diferentes del que ten\u00edan aquellos semitas. en un narraci\u00f3n hist\u00f3rica nosotros apreciamos la precisi\u00f3n y exactitud de los datos. El historiador semita toma materiales hist\u00f3ricos tal y como los encuentra, empalm\u00e1ndolos sin preocuparse de las divergencias, no preocup\u00e1ndose demasiado del orden cronol\u00f3gico.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hace un examen cr\u00edtico de las narraciones populares. el pueblo de Israel aventaja, sin duda,\u00a0 a otros pueblos en su concepci\u00f3n de la historia. Sin embargo, la historia b\u00edblica tiene fundamentalmente una finalidad religiosa. Y esta finalidad prevalece por encima del relato.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>.<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13080 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-14.jpg\" alt=\"\" width=\"438\" height=\"186\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.3.5. EL VALOR DEL <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>\u00ab<em>CONOCIMIENTO CIENT\u00cdFICO<\/em>\u00bb EN LA ANTIG\u00dcEDAD<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13081\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-15.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"164\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Los autores b\u00edblicos escribieron de acuerdo con los postulados cient\u00edficos de su tiempo, seg\u00fan la manera de hablar y la apreciaci\u00f3n popular.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si se somete un texto b\u00edblico al rigor de las ideas cient\u00edficas que privan entre nosotros hoy d\u00eda, es evidente que aparecer\u00e1n errores y contradicciones.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/9788425400773.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13048 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/9788425400773.jpg\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"318\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.6. CIENCIAS AUXILIARES PARA LA EX\u00c9GESIS O INTERPRETACI\u00d3N B\u00cdBLICA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-5-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13082\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-5-11.jpg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"274\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El int\u00e9rprete b\u00edblico -tal y como se desprende del texto conciliar-, debe tener un conocimiento preciso del vocabulario, gram\u00e1tica y evoluci\u00f3n de la misma.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Debe conocer el texto y el contexto, el grado de cultura, las tradiciones populares, los monumentos arqueol\u00f3gicos, el momento psicol\u00f3gico del autor, la ocasi\u00f3n del libro que escribe, los destinatarios, el ambiente, la situaci\u00f3n economico-social, pol\u00edtica, espiritual y moral de la \u00e9poca, las costumbres, las instituciones y las ciencias auxiliares como, por ejemplo, la geograf\u00eda, la etnolog\u00eda, etc.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De esta forma, despu\u00e9s de un estudio serio, el trabajo de los especialistas o ex\u00e9getas puede aportar mucha luz sobre\u00a0<em>pasajes<\/em>\u00a0y\u00a0<em>contenidos globales\u00a0<\/em>que en el pasado constituyeron graves situaciones.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-4-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-13083 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-4-15.jpg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hoy d\u00eda van apareciendo obras en las que -con un trabajo casi microsc\u00f3pico-, se analizan distintos libros o cap\u00edtulos de la Sagrada Escritura en conformidad con la orientaci\u00f3n dada por el Concilio Vaticano II, de acuerdo con la primera parte del n\u00famero 12 de la Constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-6-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13049 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-6-12.jpg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"607\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt; color: #ff6600;\"><strong>3.4. LA BIBLIA Y SU RELACI\u00d3N CON OTRAS RELIGIONES<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[<em>Este apartado -por su importancia- se corresponde con el tema trabajado bajo el t\u00edtulo:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #0000ff;\"><strong><em><a style=\"color: #0000ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=4220\">RECERCA DE PLAGIS MITOL\u00d2GICS DESCOBERTS A LES ENTRANYES DE LA B\u00cdBLIA<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Sin embargo, debe quedar constancia que todo su entramado o vertebraci\u00f3n obedece a una elucubraci\u00f3n de la que se pueden extraer tanto conceptos veros\u00edmiles de la realidad como otros de fantasmag\u00f3ricos sin fundamento alguno<\/em>].<\/strong><\/span><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-6-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13084 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-6-14.jpg\" alt=\"\" width=\"561\" height=\"345\" \/><\/a><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong>3.5. ANTIGUO TESTAMENTO<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong>TESI SOBRE POSSIBLES <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 24pt;\"><strong>\u00ab<em>PLAGIS<\/em>\u00bb LITERARIS\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/historiaisrael.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4364 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/historiaisrael.jpeg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"228\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.1. LA HISTORIA DEL POBLE D\u2019ISRAEL\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA SEVA RELACI\u00d3 AMB ALTRES CIVILITZACIONS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ens conv\u00e9 de deixar const\u00e0ncia, en haver arribat a aquest punt del nostre treball, sobre les diferents etapes viscudes del poble hebreu amb la finalitat de situar-lo dins de la seva hist\u00f2ria i aix\u00ed poder copsar les relacions que van mantenir amb d\u2019altres civilitzacions i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva adaptaci\u00f3 o b\u00e9 del seu rebuig.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, ens cal esbrinar o aclarir pr\u00e8viament unes q\u00fcestions que esdevenen de cabdal import\u00e0ncia a l\u2019hora de poder presentar les fites hist\u00f2riques del poble d\u2019Israel des de la m\u00e9s segura objectivitat. Es tracta, doncs, d\u2019assentar unes q\u00fcestions pr\u00e8vies que es desenvoluparen tot seguit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/pentateuc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4365 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/pentateuc.jpeg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"303\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.2. LA COMPOSICI\u00d3 DELS LLIBRES DE QU\u00c8 CONSTA L\u2019ANTIC TESTAMENT\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>LES DIFERENTS ESCOLES QUE ELS IL\u00b7LUMINEN I <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>ALTRES AUTORS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Resulta primordial investigar la refer\u00e8ncia escrita o, dit d\u2019una altra manera, el moment hist\u00f2ric de la composici\u00f3 dels diversos llibres de qu\u00e8 consta\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">l\u2019Antic Testament<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\"><span style=\"color: #3366ff;\">L\u2019Antic Testament<\/span><\/a>\u00a0\u00e9s d\u2019autor an\u00f2nim en la seva major part, i fruit d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia de contribucions de diversos autors al llarg de per\u00edodes de temps molt perllongats, fins i tot per a cada un dels llibres que el componen. La ci\u00e8ncia b\u00edblica ha identificat\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B3tesis_documentaria\">diverses fonts<\/a><\/span>\u00a0mitjan\u00e7ant un exercici de cr\u00edtica o ex\u00e8gesi documental.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem de fer refer\u00e8ncia a les\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B3tesis_documentaria\">quatre fonts escrites<\/a><\/span>\u00a0des d\u2019on surgeix el Pentateuc, una col\u00b7lecci\u00f3 de cinc diferents llibres de l\u2019Antic Testament:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_yahvista\">Font [ J ] Jahvista<\/a><\/span>. Per al Pentateuc, en ordre cronol\u00f2gic, s\u00f3n:\u00a0 la font J o jahvista (per usar el nom de YHWH, transliterat com el Senyor o Yahveh per D\u00e9u). Aquesta font provindria del Regne del Sud i es localitzaria voltant de l\u2019any 850 aC. Hi hauria contribu\u00eft en els episodis en qu\u00e8 D\u00e9u es manifesta en converses amistoses, en termes humans i familiars, Parla amb Ca\u00edn, No\u00e9, Abraham i seria el redactor de la Creaci\u00f3 del cap\u00edtol segon del G\u00e9nesis.\u00a0<\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B3tesis_documentaria\">Les fonts [ J ] i [ E<\/a>\u00a0]<\/span> escriurien bona part de G\u00e8nesi, Nombres, i Lev\u00edtic.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_eloh%C3%ADsta\"><span style=\"color: #3366ff;\">Font [ E ] Eloh\u00edsta<\/span><\/a>. La font L o eloh\u00edsta (per usar el nom d\u2019Elohim) Aquesta font prov\u00e9 del Regne del Nord, anterior al 721 aC. Aporta els episodis en qu\u00e8 D\u00e9u es manifesta en somnis i visions, com l\u2019esbarzer o la hist\u00f2ria de Josep. El seu estil \u00e9s m\u00e9s sobri.\u00a0<\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B3tesis_documentaria\">Les fonts [ J ] i [ E<\/a>\u00a0]<\/span> escriurien bona part del G\u00e8nesi, Nombres i Lev\u00edtic.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_deuteron%C3%B3mica\">Font [ D ] Deuteron\u00f2mica<\/a><\/span>. La font D o deuteron\u00f3mica (amb estil i vocabulari distintius), es pot localitzar a Jerusalem entorn de l\u2019any 621 aC., durant la reforma de Josies. Es tracta d\u2019un estil directe i cordial. Aporta els llibres del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"Deuteronomio\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deuteronomio\">Deuteronomio<\/a><\/span> (inclusive) hasta el <a title=\"II Reyes\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Reyes\"><span style=\"color: #3366ff;\">segundo libro de los Reyes<\/span><\/a>, o sea, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"Deuteronomio\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deuteronomio\">Deuteronomio<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"Libro de Josu\u00e9\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Josu%C3%A9\">Josu\u00e9<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a class=\"mw-redirect\" style=\"color: #3366ff;\" title=\"Jueces\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jueces\">Jueces<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"I Samuel\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/I_Samuel\">I Samuel<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"II Samuel\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Samuel\">II Samuel<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"I Reyes\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/I_Reyes\">I Reyes<\/a><\/span>\u00a0y\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" title=\"II Reyes\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/II_Reyes\">II Reyes<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tradici%C3%B3n_sacerdotal\">La font [ P ] Sacerdotal<\/a><\/span>\u00a0(de l\u2019angl\u00e8s priestly o de l\u2019alemany priestercodex sacerdotal) va proporcionar instruccions rituals molt detallades (ritus, sacrificis, lleis, prohibicions, paper del s\u00e0bat, genealogies). Localitzable a la captivitat de Babil\u00f2nia, al segle VI a a l\u2019escola sacerdotal d\u2019Ezequiel. Aportaria tot el Lev\u00edtic, la majoria de Nombres, la meitat d\u2019\u00c8xode i part de G\u00e8nesi, especialment l\u2019episodi de la Creaci\u00f3 del seu cap\u00edtol primer.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cerclesarbres.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4366 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cerclesarbres.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"193\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.3. ENTRE LA COMPOSICI\u00d3 DELS LLIBRES DE L\u2019ANTIC TESTAMENT <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>I <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>ELS FETS QUE S\u2019HI DESCRIUEN HI HA UN DIFERENCIAL TEMPORAL DE MOLTS SEGLES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s de prec\u00eds observar que, generalment, se sol prendre com a punt de partida hist\u00f2ric la presumpta temporalitat que marca la successi\u00f3 de llibres que conformen l\u2019Antic Testament. I aix\u00f2 \u00e9s un error perqu\u00e8, com hem vist en el punt anterior, la composici\u00f3 dels llibres t\u00e9 lloc en un \u00e8poca molt llunyana als fets que s\u2019hi descriuen, la qual cosa ens exigeix establir que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant tot aquest int\u00e8rval o successi\u00f3 de temps -entre la realitat dels fets i la redacci\u00f3 dels quals- la tradici\u00f3 oral ha pogut corrompre l\u2019objectivitat dels fets, sigui esborrant-los de la mem\u00f2ria o confonent dates i esdeveniments, sigui magnificant-ne, enaltint-ne o exaltant-ne d\u2019altres mitjant\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de tend\u00e8ncides \u00e8piques,\u00a0 o de qualsevol altra manifestaci\u00f3 heroica o epopeica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nogensmenys important esdev\u00e9 l\u2019actual desafiament dels estudis cient\u00edfics de l\u2019arqueologia i la seva aplicaci\u00f3 enfront o cara a cara amb aquella ex\u00e8gesi b\u00edblica que, prescindint de les dades arqueol\u00f2giques actuals, ha situat etapes hist\u00f2riques, personatges imaginaris, llocs concrets i successos inversemblants en adjundicar-ne una realitat objectiva que, per altra banda, i en tot cas, nom\u00e9s preten significar unes viv\u00e8ncies religioses.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaan.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4367 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaan.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"216\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.4. CANA\u00c0N -I NO PRECISAMENT EGIPTE-, FOU EL PRIMER ESPAI GEOGR\u00c0FIC DEL POBLE ISRAELITA, EN UNA TERRA ACOLLIDORA DE DIFERENTS CULTURES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En haver establert inicialment aquestes q\u00fcestions pr\u00e8vies, vertebradores per a la significaci\u00f3 hist\u00f2rica del poble d\u2019Israel, podem acostar-nos a la realitat geogr\u00e0fica del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Creciente_F%C3%A9rtil\">\u00abcreixent f\u00e8rtil\u00bb<\/a><\/em><\/span>\u00a0per tal d\u2019entrellucar les influ\u00e8ncies culturals de les tribus -n\u00f2mades primer i sedent\u00e0ries despr\u00e9s- d\u2019aquest poble. Efectivament:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest espai geogr\u00e0fic comencen a formar-se unes tribus que ocuparen l\u2019\u00e0rea abastada entre els rius\u00a0\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nilo\">Nil<\/a><\/span>, a l\u2019oest, i el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tigris\">Tigris<\/a><\/span>\u00a0y\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89ufrates\">\u00c9ufrates<\/a><\/span>, a l\u2019est. Voltat pels imperis d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antiguo_Egipto\">Egipte<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Babilonia\">Babil\u00f2nia<\/a>, pel desert d\u2019Arabia, les muntanyes d\u2019\u00c0sia Menor, es troba la terra de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cana%C3%A1n\">Cana\u00e1n<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest n\u2019\u00e9ra el punt d\u2019uni\u00f3 i converg\u00e8ncia entre diverses civilitzacions. Una zona travessada per antigues rutes comercials, com la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADa_Maris\">v\u00eda Maris<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Camino_de_los_Reyes\">cam\u00ed del Reis<\/a><\/span>\u00a0i la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Camino_de_Horus\">cal\u00e7ada d\u2019Horus<\/a><\/span>, que unien el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Golfo_P%C3%A9rsico\">golf P\u00e8rsic<\/a><\/span>\u00a0amb la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cuenca_del_Mediterr%C3%A1neo\">costa mediterr\u00e0nia<\/a><\/span>\u00a0i Egipte amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asiria\">Assiria<\/a><\/span>, la qual cosa permetia la influ\u00e8ncia de diverses cultures.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En dos segles d\u2019investigaci\u00f3 cient\u00edfica, la recerca dels patriarques mai va donar resultats\u00a0<\/strong><strong>positius. La suposada migraci\u00f3 cap a l\u2019Oest de tribus provinents de la Mesopot\u00e0mia amb\u00a0<\/strong><strong>destinaci\u00f3 a Canaan, s\u2019ha revelat irreal. I aquestes, entre d\u2019altres, en serien la demostraci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arqueologia ha provat que en aquesta \u00e8poca no es va produir cap moviment massiu de poblaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El text b\u00edblic d\u00f3na indicis que permeten precisar que la hist\u00f2ria dels patriarques est\u00e0 plena de camells. No obstant aix\u00f2, l\u2019arqueologia revela que el dromedari nom\u00e9s va ser domesticat quan s\u2019acabava el segon mil\u00b7lenni anterior a l\u2019era cristiana i que va comen\u00e7ar a ser utilitzat com a animal de c\u00e0rrega al Pr\u00f2xim Orient molt despr\u00e9s de l\u2019any 1000 aC.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/exodofake.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4368 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/exodofake.jpeg\" alt=\"\" width=\"342\" height=\"191\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.5. PEL QUE FA A L\u2019EXODE, <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DES DEL PUNT DE VISTA CIENT\u00cdFIC, <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>ELS ESDEVENIMENTS QUE RELATA NO RESISTEIXEN L\u2019AN\u00c0LISI D\u2019UNA LITERALITAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons la B\u00edblia, els descendents del patriarca Jacob van romandre 430 anys a Egipte abans de iniciar l\u2019\u00c8xode cap a la Terra Promesa, guiats per Mois\u00e8s, a mitjan segle XV aC.:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els textos sagrats afirmen que 600.000 hebreus van creuar el Mar Roig i que van errar durant 40 anys pel desert abans d\u2019arribar a Canaan, passant per la muntanya Sina\u00ed, on Mois\u00e8s va segellar l\u2019alian\u00e7a del seu poble amb D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No obstant aix\u00f2, els arxius egipcis, que consignaven tots els esdeveniments administratius del regne fara\u00f2nic, no van conservar cap rastre d\u2019una pres\u00e8ncia jueva durant m\u00e9s de quatre segles al seu territori, la qual cosa provaria que els hebreus no hi van ser-hi, sin\u00f3 que el relat b\u00edblic, molt posterior als pressumptes fets, va ser uns construcci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e8pica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/marroig.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4369 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/marroig.jpeg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"209\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.6. CIUTATS INEXISTENTS I DIFICULTATS CIENT\u00cdFIQUES ESTABLEIXEN QUE EL PAS DEL MAR ROIG VA SER M\u00c9S UNA NARRACI\u00d3 LITER\u00c0RIA DE CAR\u00c0CTER \u00c8PIC I D\u2019EXALTACI\u00d3 DEL POBLE HEBREU, QUE UN ESDEVENIMENT REAL<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tampoc existien, en aquestes dates, molts llocs esmentats en el relat. Les ciutats de Pitom i Rams\u00e8s, que haurien estat constru\u00efdes pels hebreus esclaus abans de partir, no existien en el segle XV a.C. \u00a0I el que l\u2019arqueologia demostra com molt interessant \u00e9s que des del segle XVI a.C., Egipte havia constru\u00eft en tota la regi\u00f3 una s\u00e8rie de forts militars,\u00a0<\/strong><strong>perfectament administrats i equipats. Res, des del litoral oriental del Nil fins al m\u00e9s\u00a0<\/strong><strong>allunyat dels pobles de Canaan, escapava al seu control.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Gaireb\u00e9 dos milions d\u2019israelites que haguessin fugit pel desert durant 40 anys haurien d\u2019haver cridat l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquestes tropes. No obstant aix\u00f2, cap testimoni egipci de l\u2019\u00e8poca fa refer\u00e8ncia a aquesta gent. Ni tan sols hi ha rastres deixats per aquesta gent en la seva peregrinaci\u00f3 de 40 anys. No existeix el menor indici del seu pas pel desert.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tampoc van existir les grans batalles esmentades en els textos sagrats.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jeric\u00f3,\u00a0 els murs de la qual es van desplomar amb el sonar de les trompetes dels hebreus, era llavors un pobre caseriu. Tampoc existien altres llocs c\u00e8lebres, com Bersheba o Edom.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi havia cap rei en Edom per enfrontar als israelites.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquests llocs, certament, van existir, per\u00f2 molt de temps despr\u00e9s de l\u2019\u00c8xode, molt despr\u00e9s del sorgiment del regne de Jud\u00e1.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/nomadassedentarios.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4370 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/nomadassedentarios.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"216\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>3.5.7. ELS HEBREUS VAN CONQUERIR PALESTINA\u2026? <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>LA RESPOSTA \u00c9S QUE DURANT L\u2019ANIOMENAT TEMPS DELS PATRIARQUES, JA HABITAVEN CANA\u00c0N<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els hebreus mai van conquistar Palestina, perqu\u00e8 ja hi eren a Canaan. Els primers israelites eren pastors n\u00f2mades de Canaan que es van instal\u00b7lar a les seves regions muntanyoses al segle XII a.C. <\/strong><strong>\u00c9s aqu\u00ed on\u00a0unes 250 comunitats molt redu\u00efdes van viure de l\u2019agricultura, a\u00efllades unes de les altres, sense administraci\u00f3 ni organitzaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Totes les excavacions realitzades a la regi\u00f3 han exhumat vestigis de poblats amb sitges per a cereals, per\u00f2 tamb\u00e9 de corrals rudimentaris. Aix\u00f2 ens<\/strong> <span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>porta a pensar que aquest grup hum\u00e0 havia estat n\u00f2mada, inicialment, convenrtint-se en agricultor despr\u00e9s.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 aquesta va ser la tercera onada d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 sedent\u00e0ria registrada a la regi\u00f3 des del 3500 aC. Aquests pobladors passaven alternativament del sedentarisme al nomadisme pastoral amb molta facilitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/101mites.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4371 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/101mites.jpeg\" alt=\"\" width=\"371\" height=\"557\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600; font-size: 24pt;\"><strong>3.6. LA HIST\u00d2RIA REAL DEL <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600; font-size: 24pt;\"><strong>POBLE HEBREU<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-10.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13058\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-10.png\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"204\" \/><\/a><\/strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest punt se\u2019n podria intitular com &#8216;<em>el diferencial entre la realitat hist\u00f3rica i els seus afegits mitol\u00f2gics\u2019.\u00a0<\/em>A la hist\u00f2ria del poble d\u2019Israel consignada en aquestes planes, com a realment succe\u00efda, ens hi cal proposar i mantenir la seva vertebraci\u00f3 hist\u00f2rica com una l\u00ednia articulada que recorre cadascuna de les seves etapes m\u00e9s importants.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, per altra banda, ens cal desmitificar-la de tots aquells elements literaris espuris afegits, b\u00e9 siguin personatges fantasiosos, espais geogr\u00e0fics inexplicables, llocs de ciutats inexistents o esdeveniments totalment ficticis.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I per tal d\u2019abordar o emprendre aquesta tasca les lectures del contingut de diversos llibres pot oferir un excel\u00b7lent i efica\u00e7 suport en resseguir els seus cap\u00edtols estructurats de manera que puguin aportar-nos prou llum i il\u00b7luminar la fosc\u00faria de tots aquests temps pret\u00e8rits que ara tractem. Vegi\u2019s, per exemple, la intitulaci\u00f3 d\u2019obres com:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384984648.pdf\">\u00ab101 mitos de la Biblia\u00bb<\/a><\/span>\u00a0Gary Greenberg. Ed. Ocean-Ambar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384534131.pdf\"><span style=\"color: #3366ff;\">\u00abLa Biblia i sus secretos\u00bb<\/span><\/a>\u00a0Juan Arias. Santillana Ediciones generales.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1385482159.pdf\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">\u00abLa Biblia desenterrada\u00bb (1)<\/span><\/strong><\/a><strong>\u00a0Israel Finkelstein y Neil a. Silberman. S.XXI Espa\u00f1a Editores.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1385482159.pdf\">\u00abLa Biblia desenterrada\u00bb (2)<\/a><\/span>\u00a0Israel Finkelstein y Neil a. Silberman. S. XXI Argentina Editores.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1480270694.pdf\"><span style=\"color: #3366ff;\">\u00abEl nuevo paradigma arqueol\u00f3gico-b\u00edblico\u00bb<\/span><\/a>\u00a0Jos\u00e9 Maria Vigil. Servicios Koinonia-Internet.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/epica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4372 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/epica.jpeg\" alt=\"\" width=\"235\" height=\"214\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #008000;\"><strong>3.6.1. EL DOMINI D\u2019EGIPTE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #008000;\"><strong>I <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #008000;\"><strong>L\u2019\u00c8XODE (2000-1500 aC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons les dades de la B\u00edblia podem dir que l\u2019\u00c8xode es tracta d\u2019una hist\u00f2ria que la cr\u00edtica cient\u00edfica no admet com a vertadera, sin\u00f3 que la situa dins d\u2019un g\u00e9nere literari \u00e8pic d\u2019exaltaci\u00f3 per tal de mostrar la fe del poble en un d\u00e9u monoteista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els jueus es consideren descendents del patriarca <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abraham\">Abraham<\/a><\/span>\u00a0i el seu origen el trobem en els dotze fills de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jacob\"><span style=\"color: #3366ff;\">Jacob<\/span><\/a>\u00a0que es traslladen a Egipte i es constitueixen en\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribus_de_Israel\"><span style=\"color: #3366ff;\">dotze tribus<\/span><\/a>:\u00a0<\/strong><strong>Aquestes tribus van ser esclavitzades durant el regnat d\u2019un\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fara%C3%B3n\"><span style=\"color: #3366ff;\">fara\u00f3<\/span><\/a>\u00a0de Egipte.\u00a0<\/strong><strong>La tradici\u00f3 jueva sost\u00e9 que l\u2019alliberament dels fills d\u2019Israel d\u2019Egipte i els grans successos de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89xodo\">\u00c9xode<\/a><\/span>\u00a0-condu\u00efts per\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A9s\">Mois\u00e9s<\/a><\/span>\u00a0cap a la terra promesa-, marquen de manera decisiva i important la\u00a0formaci\u00f3 del poble israelita.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaan2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4373 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaan2.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"183\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>1.6.2. CANA\u00c0N SEGONS LA B\u00cdBLIA(1200 aC.).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 la pregunta \u00e9s: els hebreus van conquerir Cana\u00e0n despr\u00e9s de soritr d\u2019Egipte\u2026? La cr\u00edtica arqueol\u00f2gica moderna afirma que ja hi eren a Cana\u00e0n des d\u2019\u00e8poques immemorials, sigui com a tribus n\u00f2mades, sigui com a grups humans sedentaris.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La conquesta de Canaan (1200 aC.) El per\u00edode dels Jutges (entre el 1081 i el 1020), les Dotze Tribus (1100 aC.), L\u2019establiment de la Monarquia (1061-1000 aC.), La divisi\u00f3 de les tribus en dos regnes (931aC .) i els Profetes 900-500 aC.). Seguint la narraci\u00f3 b\u00edblica, despr\u00e9s de quaranta-un anys de vagar pel desert, els israelites van arribar a Canaan i la van conquistar sota el comandament de Josu\u00e9, qui va repartir el territori entre les dotze tribus d\u2019Israel. Durant un temps el poble va ser regit per una s\u00e8rie de governants anomenats jutges que, posteriorment, van donar lloc a la monarquia en un regne unificat:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sa\u00fcl, de la tribu de Benjam\u00ed, va ser el primer rei d\u2019Israel.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>David (1061 aC.), de la tribu de Jud\u00e0, va establir despr\u00e9s el llinatge del qual sortirien nombrosos reis posteriors.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/judaisfael.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4374 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/judaisfael.jpeg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"212\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.6.3. LA DIVISI\u00d3 DELS REGNE EN DOS GRANS TERRITORIS: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>JUD\u00c0 AL SUD I ISRAEL AL NORD (722 aC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s del regnat de Salom\u00f3 (960-722 aC.),\u00a0la tribu es va dividir en dos grans territoris:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0El Regne de Jud\u00e0 al Sud, per una banda, i format per les tribus de Jud\u00e0 i Benjam\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Regne d\u2019Israel al Nord, d\u2019altra banda, i format per les deu tribus restants.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/asiria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4375 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/asiria.jpeg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"304\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>1.6.4. LA CAPTIVITAT ASSIRIA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>DEL <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>REGNE D\u2019ISRAEL (722-640 aC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uns dos-cents anys m\u00e9s tard, Salmanasar V va conquerir el Regne d\u2019Israel del Nord i deportant als seus habitants a N\u00ednive, capital de l\u2019antiga Ass\u00edria (722 a. C.).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De les deu tribus del Regne Israel se\u2019n va perdre const\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/persia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4376 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/persia.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"219\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/persia.jpeg\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\">3<\/span><\/a><\/strong><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>.6.5. LA DOMINACI\u00d3 PERSA <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>DEL <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>REGNE DE JUD\u00c0 (586-539 aC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s d\u2019una mica m\u00e9s d\u2019un segle, el Regne de Jud\u00e1 va ser conquistat i el Temple de Jerusalem destru\u00eft pels babilonis l\u2019any 586 aC. Gran part dels seus habitants van ser deportada a Mesopot\u00e0mia, donant lloc al que es coneix com la Captivitat en Babil\u00f2nia. Per\u00f2 va ser l\u2019any 539 aC., quan el rei persa Ciro el Gran, que llavors ja dominava Babil\u00f2nia, va donar a trav\u00e9s d\u2019un edicte el seu consentiment perqu\u00e8 els jueus tornessin a la seva terra nativa condu\u00efts pels profetes Esdres i Nehemies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/templojerusalwen.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4377 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/templojerusalwen.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"218\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>3.6.6. LA RESTAURACI\u00d3 <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>DEL <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #339966; font-size: 18pt;\"><strong>TEMPLE DE JERUSALEM (520-335 aC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sota el domini persa, Judea va ser restaurada l\u2019any 537 aC. i el Temple de Jerusalem reconstru\u00eft entre els anys 520-515 aC. En aquest temps els jueus van constituir un estat semi-independent fins a l\u2019any 332 aC. Per\u00f2 cal fer notar que en el per\u00edode seg\u00fcent -el greco-rom\u00e0 i talm\u00fadico- haver-hi noves divisions entre els israelites, moment en qu\u00e8 van emergir dos partits pol\u00edtic-religiosos principals:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els Fariseus<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els Saduceos<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/etapas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4378 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/etapas.jpeg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"220\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><strong><span style=\"color: #339966; font-size: 18pt; font-family: 'arial black', sans-serif;\">3.6.7. LA DOMINACI\u00d3 GREGA (333-63 aC.)<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019any 334 aC., va comen\u00e7ar la conquesta de l\u2019Imperi Persa i va arribar a dominar la Judea al 332 aC. A la seva mort, despr\u00e9s de la divisi\u00f3 de l\u2019imperi entre els seus generals:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es va imposar el Imperi Sel\u00e8ucida en una zona que abastava des del Mediterrani fins a la frontera amb l\u2019\u00cdndia. Hereus de la cultura hel\u00b7len\u00edstica que van procurar difondre, els reis sel\u00e8ucides van governar tal com els seus antecessors assiris, babil\u00f2nics i perses, fent-adorar com d\u00e9us.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els reis hel\u00b7l\u00e8nics freq\u00fcentment van estar en guerra amb la dinastia Ptolemaica d\u2019Egipte.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 Ant\u00edoc IV va iniciar una de les primeres persecucions religioses conegudes, fenomen gaireb\u00e9 desconegut fins llavors. A la seva volta d\u2019Egipte, va organitzar una expedici\u00f3 contra Jerusalem, destruint-i matant a molts dels seus habitants. El deteriorament de les relacions amb els jueus religiosos va conduir a Ant\u00edoco a dictar decrets prohibint determinats ritus i tradicions religioses, de manera que els jueus ortodoxos es van rebel\u00b7lar sota la direcci\u00f3 dels Macabeus.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/macabeos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4380 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/macabeos.jpeg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"184\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.6.8. ELA MACABEUS I ELS ASMONEUS. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>EL JUDAISME HEL\u00b7LEN\u00cdSTIC (165 aC.)\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir del segle II aC. tots els escriptors com Fil\u00f3, S\u00e8neca i Estrab\u00f3 esmenten unes poblacions jueves en moltes ciutats de la conca del Mediterrani. El corrent del judaisme influenciada per la filosofia hel\u00b7len\u00edstica es va desenvolupar notablement a partir del segle III aC. entre les comunitats jueves d\u2019Alexandria, culminant en la compilaci\u00f3 de la Septuaginta. Un representant de la simbiosi entre la teologia jueva i el pensament hel\u00b7len\u00edstic \u00e9s Fil\u00f3 d\u2019Alexandria. Contra Ant\u00edoco el poder jueu passa a mans de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els Macabeus. Va ser Jonatan qui va garantir als jueus la independ\u00e8ncia pol\u00edtica completa, i, va governar fins a l\u2019any 135 aC. quan va ser assassinat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els Asmoneus. M\u00e9s preocupats que els seus antecessors pel poder militar, els asmoneos van establir un regne des de l\u2019any 134 aC. fins a l\u2019adveniment de l\u2019Imperi rom\u00e0 a Israel en el 63 aC.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb els asmoneus, les fronteres del regne jueu van arribar a tenir les dimensions igual ad els temps dels grans regnats de David i Salom\u00f3, ja que van annexionar Samaria, Galilea i Idumea, i van for\u00e7ar als idumeos a convertir-se al judaisme. La dinastia es va desintegrar com a resultat de la guerra civil entre Hirc\u00e0 II i Arist\u00f3bulo II, fills de Salom\u00e9 Alejandra: l\u2019\u00faltima dona dels asmoneus i l\u2019\u00fanica que va governar a Israel. Les peticions d\u2019ajuda a la Rep\u00fablica Romana van portar com a conseq\u00fc\u00e8ncia la conquesta del regne per Cneo Pompeyo Magno.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dominioromano.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4381 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dominioromano.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"235\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.6.9. JUDEA, PROV\u00cdNCIA SUBJECTE <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>LA DOMINACI\u00d3 ROMANA (63 aC. \u2013 135 dC.)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019any 63 aC. Pompeu va conquerir la regi\u00f3, convertint-la en regne tributari de Roma. Va repartir el territori en cinc districtes, els va posar sota la jurisdicci\u00f3 d\u2019un Sanedr\u00ed i va nomenar gran sacerdot a Joan Hirc\u00e0 II. A partir de llavors, el gran sacerdot va ser sempre nomenat pels romans:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019any 40 aC. el Senat rom\u00e0 va nomenar rei dels jueus a Herodes el Gran, concedint una certa autonomia, que va ser gaireb\u00e9 anul\u00b7lada quan Augusto va unir el territori d\u2019Israel amb el de S\u00edria, formant la Prov\u00edncia de Judea sota govern d\u2019un llegat, Publi Sulpici Quir\u00ed, tot i que va mantenir en el tron \u200b\u200ba Herodes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019ordre de Quirino de censar la poblaci\u00f3 (els censos estaven prohibits per les lleis jueves), va encendre una revolta durament reprimida. Les relacions entre jueus i romans es van deteriorar seriosament durant el regnat de Cal\u00edgula, que va ordenar col\u00b7locar una est\u00e0tua seva en el Temple, encara que la seva mort va calmar la situaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la mort d\u2019Herodes el Gran (any 39 dC.), Claudio va designar com a rei dels jueus a Herodes Antipes (anys 41-44 dC.), a Herodes de Calcis i posteriorment a Herodes Agripa II, (anys 48- 100 dC), set\u00e8 i \u00faltim rei de la fam\u00edlia Herodes.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posteriorment hi va haver tres rebel\u00b7lions:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 66 dC va esclatar la primera guerra judeo-romana, la causa va ser l\u2019ordre de Ner\u00f3 d\u2019adorar als d\u00e9us romans. Vespasi\u00e0, i despr\u00e9s el seu fill Tito, van ser enviats a sufocar la revolta, destruint Jeric\u00f3 en l\u2019any 68 dC, Jerusalem, el Temple va ser arrasat al 70 dC. i Masada en l\u2019any 73 dC. Es va nomenar un pretor i la X legi\u00f3 va ser encarregada de mantenir l\u2019ordre, quedant anul\u00b7lada la monarquia i encarregat el Sanedr\u00ed, que va ser traslladat a la ciutat de Yavne, dels aspectes religi\u00f3s, pol\u00edtic i judicial de la vida jueva.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 115 dC. va esclatar una segona revolta, aquesta vegada generalitzada entre els jueus de tot l\u2019orient de l\u2019Imperi, comen\u00e7ant en Cirene. Doncs b\u00e9, l\u2019any 118 dC l\u2019emperador Adri\u00e0 va prometre autoritzar la reconstrucci\u00f3 del Temple, el que va calmar la revolta.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els anys 132 i 135 dC. esclata una contesa a causa de les lleis d\u2019Adriano, que va prohibir el Brit Mil\u00e1, la celebraci\u00f3 del Shabat i les lleis de puresa en la fam\u00edlia, aix\u00ed com pel rumor que s\u2019anava a construir un temple en honor a J\u00fapiter al solar del Temple . Despr\u00e9s de la derrota dels jueus, Adriano va dictar diverses normes per humiliar i evitar noves revoltes:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 Jerusalem va passar a anomenar-Aelia Capitolina i la prov\u00edncia Syria Palaestina (S\u00edria Palestina) en lloc de Judea.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 Tamb\u00e9 es va prohibir als jueus viure en Aelia Capitolina i la religi\u00f3 jueva va quedar totalment prohibida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 Els jueus van romandre a Galilea, en els Alts del Golan, al sud de l\u2019antic regne de Jud\u00e1 i en alguna altra zona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/diaspora.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4382 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/diaspora.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"201\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #339966; font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.6.10. LA DI\u00c0SPORA DELS ANYS 70 dC.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La destrucci\u00f3 de la Judea i el que gran part de la poblaci\u00f3 jueva fos assassinada, esclavitzada o exiliada en el que es coneix com \u00abDi\u00e0spora\u00bb, aix\u00ed com la religi\u00f3 jueva que va ser prohibida, va portar amb si el que l\u2019autoritat religiosa dels sacerdots del Temple pass\u00e9s als rabins.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquests \u00faltims van recollir les seves pr\u00f2pies interpretacions sobre el Tanaj i la naturalesa de l\u2019esdevingut en el Talmud. Aquells que van romandre a la Judea, renombrada pels vencedors com a prov\u00edncia romana de \u00abPalestina\u00bb van escriure la seva exegesi en el Talmud de Jerusalem (Talmud Yerushalmi), mentre que els exiliats van deixar la seva empremta en el Talmud de Babil\u00f2nia (Talmud Bavli), oportunament redactat en l\u2019hom\u00f2nima ciutat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cristianime.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4383 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cristianime.jpeg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"240\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.6.11. L\u2019ARRIBADA DEL CRISTIANISME <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>I <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>LA SEVA INFLU\u00c8NCIA EN ELS ANYS 40-100 dC.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els jueus van ser acceptats en l\u2019Imperi rom\u00e0 i fins i tot van arribar a adquirir la posici\u00f3 de ciutadans de l\u2019Imperi. Nom\u00e9s amb l\u2019arribada del cristianisme al poder les exig\u00e8ncies i restriccions envers els jueus van ser incrementades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les persecucions i expulsions for\u00e7ades van donar lloc a canvis substancials en els centres comunitaris jueus als quals tamb\u00e9 les petites comunitats jueves de llocs allunyats seguien. Per\u00f2 no va existir una real unitat causa de la gran dispersi\u00f3 que s\u2019estenia per totes les prov\u00edncies romanes d\u2019Orient Mitj\u00e0, Europa i \u00c0frica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 14pt;\"><strong><span style=\"font-size: 18pt;\">I a partir de l\u2019Imperi Bizant\u00ed, l\u2019Edat Mitjana i les Croades, l\u2019Europa cristiana, l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019islamisme, el Renaixement jueu a Europa i Am\u00e8rica \u2026<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\"> i els \u00faltims t<\/span><\/span><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">emps del segle XX amb l\u2019emancipaci\u00f3 i l\u2019antisemitisme.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #339966;\"><strong>3.6.12. L\u2019ESTAT D\u2019ISRAEL MODERN<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-4.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13059 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-4.png\" alt=\"\" width=\"175\" height=\"242\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El 29 de novembre de 1947, les Nacions Unides va aprovar la creaci\u00f3 d\u2019un Estat jueu i un altre \u00e0rab en el Mandat Brit\u00e0nic de Palestina, i el 14 de maig de 1948 l\u2019Estat d\u2019Israel es declara independent, representant la primera naci\u00f3 jueva des de la destrucci\u00f3 de Jerusalem.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Andrei Gromiko, ambaixador de la URSS a l\u2019ONU, proposa que Israel sigui acceptat com a membre de ple dret, cosa que el ple de l\u2019ONU va aprovar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019endem\u00e0, 15 de maig de 1948, va comen\u00e7ar la guerra \u00e0rab-israeliana, at\u00e8s que els pa\u00efsos \u00e0rabs no van acceptar la declaraci\u00f3 de l\u2019Estat d\u2019Israel.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/israelmoderno.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4384 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/israelmoderno.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"166\" \/><\/a>Va ser la primera de les subsecuentes guerres entre Israel i els seus ve\u00efns \u00e0rabs, que han portat l\u2019\u00e8xode dels palestins i la persecuci\u00f3 de gaireb\u00e9 900.000 jueus que vivien en pa\u00efsos \u00e0rabs \u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2026 I sobre les ru\u00efnes d\u2019un antic temple jueu dinamitat el 1948, Israel reconstrueix i restaura completament la Sinagoga Hurva a Jerusalem, entre 2006 i 2010. I aix\u00ed fins als nostres dies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaanirelacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4385 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/canaanirelacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"581\" height=\"327\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; color: #ff6600;\"><strong>3.7. DE COM EL POBLE HEBREU VA REBRE LA INFLU\u00c8NCIA D\u2019ALTRES CIVILITZACIONS<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-7-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-13085\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-7-8.jpg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"205\" \/><\/a><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El poble jueu estava format per un nombre de persones sense una gran civilitzaci\u00f3, literatura o hist\u00f2ria pr\u00f2pies. Un poble condicionat per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s cal estendre el mapa del mig orient i endinsar-se en la Vall del Nil \u2013<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Egipto\">Egipte<\/a>\u2013 i en els Altiplans d\u2019\u00c0sia Menor \u2013<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mesopotamia\">Mesopot\u00e0mia<\/a>-, a l\u2019Orient Mitj\u00e0..\u00a0<\/strong><\/span>.<\/p>\n<p><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cautividadegipcia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4386 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/cautividadegipcia.jpeg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"194\" \/><\/a><\/b><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #008000;\"><b>3.7.1. EL PENSAMENT EGIPCI\u00a0<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: 'arial black', sans-serif; font-size: 18pt; color: #008000;\"><b>LA SEVA INFLU\u00c8NCIA<\/b><\/span><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13060 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-2-19.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"190\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Egipte\">Egipte<\/a>. El pensament egipci, marcat per la seva geografia, pa\u00eds llumin\u00f3s on cada mat\u00ed surt el sol i que quan la terra s\u2019asseca, se sap que el Nil tornar\u00e0 a inundar-, en per\u00edodes fixos, portant amb si l\u2019aigua, el llim f\u00e8rtil i la vida . Per aix\u00f2 el temperament egipci \u00e9s naturalment optimista i els d\u00e9us que concep s\u00f3n bons i vetllen sobre les persones. Egipte creu que, despr\u00e9s de la mort, pot esperar-se una vida nova. Todoesto es reflecteix en una oraci\u00f3 composta pel fara\u00f3 Akhenaton (cap a l\u2019any 1350) en honor a At\u00f3n, el d\u00e9u-sol. Precisament l\u2019autor del Salm 104 sembla haver-se inspirat en aquest himne.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019antic Egipte,\u00a0una\u00a0<a title=\"Civilitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civilitzaci%C3%B3\">civilitzaci\u00f3<\/a>\u00a0del nord-est d\u2019<a title=\"\u00c0frica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80frica\">\u00c0frica<\/a>, que es va desenvolupar al voltant del curs mitj\u00e0 i baix del\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Riu Nil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Riu_Nil\">riu Nil<\/a>, en el territori que ara ocupen els actuals estats d\u2019<a title=\"Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte\">Egipte<\/a>\u00a0i el nord del\u00a0<a title=\"Sudan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sudan\">Sudan<\/a>. La civilitzaci\u00f3 es va constituir cap al\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"3150 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/3150_aC\">3150 aC<\/a>,<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0amb la unificaci\u00f3 de l\u2019<a title=\"Alt Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alt_Egipte\">Alt<\/a>\u00a0i el\u00a0<a title=\"Baix Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Baix_Egipte\">Baix Egipte<\/a>\u00a0sota el primer\u00a0<a title=\"Fara\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fara%C3%B3\">fara\u00f3<\/a>, i va persistir durant els seg\u00fcents tres mil\u00b7lennis.\u00a0<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup>Entre totes les\u00a0<a title=\"Civilitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civilitzaci%C3%B3\">antigues civilitzacions<\/a>\u00a0del Pr\u00f2xim Orient l\u2019eg\u00edpcia destaca per llur singularitat:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Constitu\u00efda per poblacions d\u2019origen nord-afric\u00e0<\/strong><\/li>\n<li><strong>Posteriorment s\u2019hi van afegir pobles\u00a0<a title=\"Semites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Semites\">semites<\/a>\u00a0procedents de la\u00a0<a title=\"Regi\u00f3 de S\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regi%C3%B3_de_S%C3%ADria\">regi\u00f3 de S\u00edria<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Palestina\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Palestina\">Palestina,<\/a>\u00a0<a title=\"L\u00edbia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%ADbia\">libis<\/a>\u00a0vinguts de l\u2019oest i individus de\u00a0<a title=\"N\u00fabia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAbia\">N\u00fabia<\/a>, que van descendir Nil avall.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4407\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte.jpeg\" alt=\"\" width=\"192\" height=\"263\" \/><\/a>1.7.1.1. LA HIST\u00d2RIA EGIPCIA I ELS PER\u00cdODES DE QU\u00c8 ES COMPOSA. LA SEVA CULTURA<\/strong><\/p>\n<p><strong>La seva hist\u00f2ria es divideix en una s\u00e8rie de per\u00edodes estables, anoments \u00abimperis\u00bb, separats per per\u00edodes de relativa inestabilitat dits \u00abper\u00edodes intermedis\u00bb. Despr\u00e9s de la fi de l\u2019\u00faltim imperi, l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Imperi Nou\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Nou\">Imperi nou<\/a>, la civilitzaci\u00f3 de l\u2019antic Egipte va entrar en un per\u00edode d\u2019un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successi\u00f3 de poders estrangers. El domini dels faraons s\u2019acab\u00e0 l\u2019any\u00a0<a title=\"31 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/31_aC\">31 aC<\/a>, quan el llavors recent\u00a0<a title=\"Imperi Rom\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Rom%C3%A0\">Imperi Rom\u00e0<\/a>\u00a0liderat per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Gai Juli C\u00e8sar Octavi\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gai_Juli_C%C3%A8sar_Octavi%C3%A0\">August<\/a>\u00a0va conquerir l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Egipte Ptolemaic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte_Ptolemaic\">Egipte ptolemaic<\/a>\u00a0i incorpor\u00e0 el territori com la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Prov\u00edncia romana d'Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prov%C3%ADncia_romana_d%27Egipte\">prov\u00edncia romana d\u2019Egipte<\/a>.<sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/p>\n<div class=\"thumb tright\">\n<div class=\"thumbinner\">\n<p><a class=\"image\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fitxer:All_Gizah_Pyramids.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"thumbimage alignright\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/af\/All_Gizah_Pyramids.jpg\/266px-All_Gizah_Pyramids.jpg\" srcset=\"\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/af\/All_Gizah_Pyramids.jpg\/399px-All_Gizah_Pyramids.jpg 1.5x, \/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/af\/All_Gizah_Pyramids.jpg\/532px-All_Gizah_Pyramids.jpg 2x\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"201\" data-file-width=\"4372\" data-file-height=\"2906\" \/><\/a><\/p>\n<div class=\"thumbcaption\">\n<p><strong>Les\u00a0<a title=\"Pir\u00e0mide\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pir%C3%A0mide\">pir\u00e0mides<\/a>\u00a0s\u00f3n el s\u00edmbol m\u00e9s conegut de la\u00a0<a title=\"Civilitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civilitzaci%C3%B3\">civilitzaci\u00f3<\/a>\u00a0de l\u2019Antic\u00a0<a title=\"Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte\">Egipte<\/a>.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><strong>La civilitzaci\u00f3 de l\u2019antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Vall del Riu Nil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vall_del_Riu_Nil\">vall del riu Nil<\/a>. Els antics egipcis van controlar la irrigaci\u00f3 d\u2019una vall f\u00e8rtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural molt important. Amb els recursos estalviats, l\u2019<a title=\"Administraci\u00f3 p\u00fablica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Administraci%C3%B3_p%C3%BAblica\">administraci\u00f3<\/a>\u00a0va invertir en l\u2019<a title=\"Mineria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mineria\">explotaci\u00f3 mineral<\/a>\u00a0de la zona, es va desenvolupar un\u00a0<a title=\"Jerogl\u00edfic egipci\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jerogl%C3%ADfic_egipci\">sistema d\u2019escriptura<\/a>, es realitzaren construccions col\u00b7lectives i projectes agr\u00edcoles, s\u2019impuls\u00e0 el\u00a0<a title=\"Comer\u00e7\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comer%C3%A7\">comer\u00e7<\/a>\u00a0amb les regions ve\u00efnes, i es va formar un poder\u00f3s\u00a0<a title=\"Ex\u00e8rcit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ex%C3%A8rcit\">ex\u00e8rcit<\/a>\u00a0que va consolidar el domini egipci. Exercint un control d\u2019aquestes activitats, hi havia una burocr\u00e0cia d\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Escribes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escribes\">escribes<\/a>\u00a0d\u2019elit, l\u00edders religiosos i administradors sota la jerarquia del div\u00ed\u00a0<a title=\"Fara\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fara%C3%B3\">fara\u00f3<\/a>, que garantia la cooperaci\u00f3 i la unitat dels egipcis amb un elaborat sistema de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Religi\u00f3 de l'Antic Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_de_l%27Antic_Egipte\">creences religioses<\/a>.<sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><\/sup><sup id=\"cite_ref-5\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4408\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte2.jpeg\" alt=\"\" width=\"263\" height=\"194\" \/><\/a>Entre la gran quantitat de progressos aconseguits, es poden destacar la creaci\u00f3 d\u2019un sistema matem\u00e0tic, el treball de la pedra, les t\u00e8cniques d\u2019<a title=\"Enginyeria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enginyeria\">enginyeria<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Arquitectura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitectura\">arquitectura<\/a>, que van facilitar la construcci\u00f3 de pir\u00e0mides monumentals, temples i obeliscs, aix\u00ed com el desenvolupament d\u2019una activitat artesana de\u00a0<a title=\"Faian\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Faian%C3%A7a\">faian\u00e7a<\/a>\u00a0i vidre,<sup id=\"cite_ref-6\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0un sistema\u00a0<a title=\"Medicina\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Medicina\">sanitari<\/a>\u00a0pr\u00e0ctic i efectiu, noves formes de\u00a0<a title=\"Literatura de l'Antic Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_de_l%27Antic_Egipte\">literatura<\/a>, sistemes d\u2019irrigaci\u00f3, t\u00e8cniques de producci\u00f3 agr\u00edcoles i el tractat de pau m\u00e9s antic.<\/strong><sup id=\"cite_ref-7\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p><strong>Egipte va deixar un llegat durador. L\u2019art i l\u2019arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ru\u00efnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginaci\u00f3 de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l\u2019<a title=\"Edat moderna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_moderna\">edat moderna<\/a>\u00a0van dirigir l\u2019atenci\u00f3 cient\u00edfica cap a la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia i es va despertar un gran inter\u00e8s arreu del m\u00f3n.<\/strong><sup id=\"cite_ref-8\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/deusegipcis2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4413 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/deusegipcis2.jpeg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"315\" \/><\/a>1.7.1.2. LES CREENCES RELIGIOSES EGIPCIES<\/strong><\/p>\n<p><strong>Les creences en els d\u00e9us i l\u2019altre m\u00f3n estaven immerses en la civilitzaci\u00f3 de l\u2019antic Egipte des dels seus inicis; la llei fara\u00f2nica es basava en els\u00a0<a title=\"Dret div\u00ed dels reis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret_div%C3%AD_dels_reis\">drets divins dels reis<\/a>. El pante\u00f3 egipci estava poblat de d\u00e9us que tenien poders sobrenaturals i s\u2019invocaven per a l\u2019ajut o la protecci\u00f3. Tot i aix\u00f2, els d\u00e9us no es veien sempre tan compassius, i els egipcis creien que s\u2019havien de seduir amb oferiments i preg\u00e0ries.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019estructura d\u2019aquest pante\u00f3 canviava cont\u00ednuament a mesura que noves de\u00eftats es promovien a la jerarquia, per\u00f2 els sacerdots no feien cap esfor\u00e7 per a organitzar els diversos i de vegades conflictius mites de la creaci\u00f3 i hist\u00f2ries en un sistema coherent.<sup id=\"cite_ref-137\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0<\/strong><strong>Els d\u00e9us m\u00e9s influents dels diferents nomos que van arribar a ser divinitats de tot l\u2019estat van ser\u00a0<a title=\"Ra\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ra\">Ra<\/a>\u00a0(sol) d\u2019Heli\u00f2polis,\u00a0<a title=\"Horus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Horus\">Horus<\/a>\u00a0(falc\u00f3) de Tinis,\u00a0<a title=\"Ptah\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ptah\">Ptah<\/a>\u00a0(bou) de Memfis i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ammon\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ammon\">Ammon<\/a>\u00a0(molt\u00f3) de Tebes.<\/strong><\/p>\n<p><strong>En qualsevol cas, el culte m\u00e9s popular va ser el d\u2019<a title=\"Osiris\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>, que pel mite de la resurrecci\u00f3 va passar a ser rei i jutge del regne dels morts. El\u00a0<a title=\"Messies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">messies solar<\/a>\u00a0de la\u00a0<a title=\"Religi\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3\">religi\u00f3<\/a>\u00a0era\u00a0<a title=\"Horus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Horus\">Horus<\/a>. Horus era el d\u00e9u solar, fill del d\u00e9u totpoder\u00f3s Osiris i de la patrona i protectora d\u2019Egipte\u00a0<a title=\"Isis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a>, representat com un falc\u00f3 que ho vigila tot i ho veu tot des del cel.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els d\u00e9us s\u2019adoraven en temples de culte administrats per sacerdots que actuaven en nom del rei. Al centre del temple hi havia l\u2019est\u00e0tua de culte en un santuari. Els temples no eren llocs d\u2019adoraci\u00f3 p\u00fablica o congregaci\u00f3, i nom\u00e9s durant els dies festius i celebracions selectes es passejava un santuari que contenia l\u2019est\u00e0tua del d\u00e9u per a l\u2019adoraci\u00f3 p\u00fablica. Normalment, el recinte del d\u00e9u estava tancat al m\u00f3n exterior i nom\u00e9s hi podien accedir els oficials del temple. Els ciutadans comuns podien adorar est\u00e0tues privades a casa seva, i els amulets oferien protecci\u00f3 contra les forces del caos.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><sup id=\"cite_ref-138\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4410\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/egipte3.jpeg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"203\" \/><\/a><\/sup>Despr\u00e9s de l\u2019Imperi nou, el rol del fara\u00f3 com a intermediari espiritual es va desemfasitzar a mesura que els costums religiosos es canviaven per l\u2019adoraci\u00f3 directa dels d\u00e9us.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Com a resultat, els sacerdots van desenvolupar un sistema d\u2019<a title=\"Oracle\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oracle\">oracles<\/a>\u00a0per comunicar la voluntat dels d\u00e9us directament a la gent.\u00a0<\/strong><strong><sup id=\"cite_ref-Shaw313_139-0\" class=\"reference\"><\/sup>Un oracle podia ser una est\u00e0tua d\u2019un d\u00e9u a qui se li podia fer preguntes de s\u00ed o no, a les quals \u00abrespondria\u00bb amb manipulacions secretes d\u2019un sacerdot, que tamb\u00e9 podria preparar preguntes a porta tancada. Els oracles van esdevenir molt populars per a apel\u00b7lar veredictes legals o justificar accions militars i decisions pol\u00edtiques.<\/strong><sup id=\"cite_ref-Shaw313_139-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p><strong>Els egipcis creien que cada \u00e9sser hum\u00e0 estava compost de les parts o\u00a0<i>aspectes<\/i>\u00a0f\u00edsica i espiritual. A m\u00e9s a m\u00e9s del cos, cada persona tenia una\u00a0<i>xwt<\/i>\u00a0(ombra), una\u00a0<i>ba<\/i>\u00a0(personalitat o \u00e0nima), una\u00a0<i>ka<\/i>\u00a0(for\u00e7a vital), i un\u00a0<i>nom<\/i>.<sup id=\"cite_ref-140\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0El cor, m\u00e9s que no pas el cervell, es considerava la seu dels pensaments i les emocions. Despr\u00e9s de la mort, els aspectes espirituals s\u2019alliberaven del cos i es podien moure a voluntat, per\u00f2 requerien les restes f\u00edsiques (o un substitut, com les est\u00e0tues) com a casa permanent.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019objectiu \u00faltim dels morts era reunir les seves\u00a0<i>ka<\/i>\u00a0i\u00a0<i>ba<\/i>\u00a0i esdevenir un dels \u00abmorts bene\u00efts\u00bb, continuant vivint com un\u00a0<i>akh<\/i>, o\u00a0<i>persona efica\u00e7<\/i>. Per tal que aix\u00f2 pass\u00e9s, el mort havia de ser jutjat digne en un judici, en el qual el cor es pesava contra una \u00abploma de la veritat\u00bb. Si es considerava digne, el mort podia continuar la seva exist\u00e8ncia a la terra en forma d\u2019esperit.<\/strong><sup id=\"cite_ref-141\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mortuoriegipci.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4411 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mortuoriegipci.jpeg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"214\" \/><\/a>1.7.1.3. LES TRADICIONS FUNER\u00c0RIES EGIPCIES<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els antics egipcis mantenien un conjunt elaborat de tradicions funer\u00e0ries que creien necess\u00e0ries per a assegurar la immortalitat despr\u00e9s de la mort. Aquestes tradicions inclo\u00efen preservar el cos per la\u00a0<a title=\"M\u00f2mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B2mia\">momificaci\u00f3<\/a>, representant cerim\u00f2nies funer\u00e0ries, i enterrant, amb el cos, b\u00e9ns per a fer-se servir en l\u2019altre m\u00f3n.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong><sup id=\"cite_ref-James122_132-1\" class=\"reference\"><\/sup>Abans de l\u2019Imperi antic, els cossos enterrats a les mines del desert es preservaven naturalment per\u00a0<a title=\"Dessecaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dessecaci%C3%B3\">dessecaci\u00f3<\/a>. Les condicions \u00e0rides del desert van continuar sent un avantatge al llarg de la hist\u00f2ria de l\u2019antic Egipte per als enterraments dels pobres, que no es podien permetre les preparacions funer\u00e0ries elaborades de l\u2019elit. Els egipcis m\u00e9s rics van comen\u00e7ar a enterrar els seus morts en tombes de pedra i, com a resultat, van fer servir la momificaci\u00f3 artificial, que inclou treure els \u00f2rgans interns, embolicant el cos en lli, i enterrant-lo en un sarc\u00f2fag de pedra rectangular o un ta\u00fct de fusta. Al comen\u00e7ament de la Quarta dinastia, algunes parts es preservaven per separat en\u00a0<a title=\"Vas canopi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vas_canopi\">vasos canopis<\/a>.<\/strong><sup id=\"cite_ref-142\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p><strong>Les primeres dinasties que van comen\u00e7ar a enterrar amb construccions van fer servir les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Mastabes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mastabes\">mastabes<\/a>. M\u00e9s tard, es van fer servir les\u00a0<a title=\"Pir\u00e0mides d'Egipte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pir%C3%A0mides_d%27Egipte\">pir\u00e0mides<\/a>, que van durar poques dinasties, ja que eren massa vistoses i els lladres les saquejaven gaireb\u00e9 al moment. Per aix\u00f2, es van comen\u00e7ar a fer servir els\u00a0<a title=\"Hipogeu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hipogeu\">hipogeus<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/funeraria2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4412\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/funeraria2.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"213\" \/><\/a>Cap a l\u2019Imperi nou, els antics egipcis havien perfeccionat l\u2019art de la momificaci\u00f3; la millor t\u00e8cnica durava 70 dies i inclo\u00efa retirar els \u00f2rgans interns, retirar el cervell a trav\u00e9s del nas, i dissecar el cos en una barreja de sals anomenada\u00a0<i><a title=\"Natr\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Natr%C3%B3\">natr\u00f3<\/a><\/i>. El cos s\u2019embolicava, llavors, en lli amb amulets protectors inserits entre capes i situat en un sarc\u00f2fag antropoide decorat. Les m\u00f2mies del Baix imperi tamb\u00e9 es posaven en estoigs pintats de m\u00f2mies\u00a0<a class=\"new\" title=\"Cartonatge (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Cartonatge&amp;action=edit&amp;redlink=1\">cartonades<\/a>. Les pr\u00e0ctiques efectives de preservaci\u00f3 van declinar durant les eres ptolemaica i romana, mentre que es va posar m\u00e9s \u00e8mfasi en l\u2019aparen\u00e7a externa de la m\u00f2mia, que es decorava.<sup id=\"cite_ref-143\" class=\"reference\"><\/sup>La pr\u00e0ctica de l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Embalsamat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Embalsamat\">embalsamat<\/a>\u00a0va suposar els primers coneixements d\u2019<a title=\"Anatomia humana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anatomia_humana\">anatomia humana<\/a>\u00a0i de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Medecina\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Medecina\">medicina<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els egipcis rics s\u2019enterraven amb grans quantitats d\u2019objectes de luxe, per\u00f2 tots els enterraments, indiferentment de l\u2019estrat social, inclo\u00efen b\u00e9ns per als morts. Al comen\u00e7ament de l\u2019Imperi nou, el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llibre dels morts\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_morts\">llibre dels morts<\/a>\u00a0es van incloure a la fossa, junt amb les est\u00e0tues\u00a0<a title=\"Uixebti\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uixebti\">uixebti<\/a>, que es creia que realitzaven treballs manuals per a ells en l\u2019altra vida.\u00a0<sup id=\"cite_ref-144\" class=\"reference\"><\/sup>Els rituals que reanimaven m\u00e0gicament el mort acompanyaven els enterraments. Despr\u00e9s de l\u2019enterrament, s\u2019esperava que els parents vius portessin ocasionalment menjar a la tomba i recitessin preg\u00e0ries en nom del mort.<\/strong><sup id=\"cite_ref-145\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4414 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"354\" height=\"237\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.7.2. EL PENSAMENT I LES INFLU\u00c8NCIES DE MESOPOT\u00c0MIA<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13061 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-16.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"196\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mesopot%C3%A0mia\">Mesopot\u00e0mia<\/a>. La mentalitat mesopot\u00e0mica, que \u00e9s fundamentalment pessimista. Lods habitants d\u2019aquesta regi\u00f3 viuen en una vall a on s\u00f3n imprevisibles les riuades, provocant versaderas inundacions.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dels altiplans de l\u2019Iran actual baixen a vegades tribus famolenques, miestras que del desert d\u2019Ar\u00e0bia sorgeixen hordes de n\u00f2mades assedegats de rapinya.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per aix\u00f2 els d\u00e9us mesipot\u00e1micos s\u00f3n capritxosos, combaten cont\u00ednuament entre si i l\u2019home es presenta com un mortal ple de por, intentant guardar-se dels contraatacs de les seves ires. El regne, despr\u00e9s de la mort \u00e9s trist perqu\u00e8 all\u00e0 estan reunides les ombres dels difunts per a una destinaci\u00f3 fosc.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Mesopot\u00e0mia\u00a0(del grec\u00a0<span lang=\"grc\">\u039c\u03b5\u03c3\u03bf\u03c0\u03bf\u03c4\u03b1\u03bc\u03af\u03b1<\/span>,\u00a0<i>Me.so.po.ta\u02c8mi.a<\/i>, \u00abentre dos rius\u00bb) \u00e9s l\u2019antiga denominaci\u00f3 de la regi\u00f3 situada entre l\u2019<a title=\"Eufrates\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eufrates\">Eufrates<\/a>\u00a0i el\u00a0<a title=\"Tigris\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tigris\">Tigris<\/a>, que era dividida en dues parts: la\u00a0<a title=\"Baixa Mesopot\u00e0mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Baixa_Mesopot%C3%A0mia\">Baixa Mesopot\u00e0mia<\/a>, entre el\u00a0<a title=\"Golf P\u00e8rsic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Golf_P%C3%A8rsic\">golf P\u00e8rsic<\/a>\u00a0i el punt on els dos rius s\u2019acostaven a la m\u00ednima dist\u00e0ncia, anomenada sovint\u00a0<a title=\"Babil\u00f2nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Babil%C3%B2nia\">Babil\u00f2nia<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Sumer\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sumer\">Sumer<\/a>, i l\u2019<a title=\"Alta Mesopot\u00e0mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alta_Mesopot%C3%A0mia\">Alta Mesopot\u00e0mia<\/a>, on es va desenvolupar la\u00a0<a title=\"Civilitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Civilitzaci%C3%B3\">civilitzaci\u00f3<\/a>\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Semita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Semita\">semita<\/a>\u00a0d\u2019Acc\u00e0dia (<a title=\"Accad\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Accad\">Accad<\/a>) i posterior d\u2019<a title=\"Ass\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ass%C3%ADria\">Ass\u00edria<\/a>, la civilitzaci\u00f3\u00a0<a title=\"Hurrites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hurrites\">hurrita<\/a>\u00a0amb el regne de\u00a0<a title=\"Mitanni\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitanni\">Mitanni<\/a>, i va florir despr\u00e9s el regne d\u2019<a title=\"Ass\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ass%C3%ADria\">Ass\u00edria<\/a>. Est\u00e0 situada al\u00a0<a title=\"Creixent F\u00e8rtil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creixent_F%C3%A8rtil\">Creixent F\u00e8rtil<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-5-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13086 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-5-14.jpg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"281\" \/><\/a>Sota la dominaci\u00f3\u00a0<a title=\"Perses\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perses\">persa<\/a>\u00a0va formar les\u00a0<a title=\"S\u00e0trapa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A0trapa\">satrapies<\/a>\u00a0de Babil\u00f2nia i Ass\u00edria (Baixa i Alta Mesopot\u00e0mia), que van continuar en l\u00ednies generals amb els\u00a0<a title=\"Imperi Sel\u00e8ucida\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Sel%C3%A8ucida\">sel\u00e8ucides<\/a>\u00a0tot i que la seva administraci\u00f3 provincial, com la dels\u00a0<a title=\"Parts\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parts\">parts<\/a>, \u00e9s desconeguda.<\/strong><\/p>\n<p><strong>A cada comarca hi havia un pr\u00edncep i caps locals; alguns de l\u2019Alta Mesopot\u00e0mia van passar a\u00a0<a title=\"Arm\u00e8nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arm%C3%A8nia\">Arm\u00e8nia<\/a>\u00a0vers el\u00a0<a title=\"Segle I aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_I_aC\">segle I aC<\/a>\u00a0mentre altres van romandre sota domini part.\u00a0<a title=\"Arm\u00e8nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arm%C3%A8nia\">Arm\u00e8nia<\/a>\u00a0va caure sota control de\u00a0<a title=\"Roma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roma\">Roma<\/a>el\u00a0<a title=\"65 aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/65_aC\">65 aC<\/a>\u00a0aix\u00ed com\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"S\u00edria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADria\">S\u00edria<\/a>\u00a0per\u00f2 la part essencial de Mesopot\u00e0mia (Alta i Baixa) va continuar sota domini dels reis\u00a0<a title=\"Parts\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parts\">parts<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>En temps de l\u2019<a title=\"Imperi Rom\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Rom%C3%A0\">Imperi Rom\u00e0<\/a>\u00a0es dividia en dos parts: l\u2019occidental o\u00a0<a title=\"Osroene\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Osroene\">Osroene<\/a>, oscil\u00b7lant entre\u00a0<a title=\"Roma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roma\">Roma<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"P\u00e0rtia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A0rtia\">P\u00e0rtia<\/a>, i la Mesopot\u00e0mia pr\u00f2pia, de domini part.<\/strong><\/p>\n<p><strong>La regi\u00f3 fou conquerida per\u00a0<a title=\"Traj\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Traj%C3%A0\">Traj\u00e0<\/a>\u00a0el\u00a0<a title=\"115\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/115\">115<\/a>\u00a0per\u00f2 abandonada el\u00a0<a title=\"117\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/117\">117<\/a>\u00a0per\u00a0<a title=\"Adri\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adri%C3%A0\">Adri\u00e0<\/a>.\u00a0<a title=\"Marc Aureli\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marc_Aureli\">Marc Aureli<\/a>\u00a0la va reconquerir el\u00a0<a title=\"166\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/166\">166<\/a>\u00a0si b\u00e9 nom\u00e9s l\u2019Alta Mesopot\u00e0mia, a la qual finalment\u00a0<a title=\"Jovi\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jovi%C3%A0\">Jovi\u00e0<\/a>\u00a0va renunciar el\u00a0<a title=\"363\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/363\">363<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4415\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia2.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"210\" \/><\/a>1.7.2.1. HIST\u00d2RIA DE MESOPOT\u00c0MIA. LA SEVA CULTURA<\/strong><\/p>\n<p><strong>La hist\u00f2ria de Mesopot\u00e0mia est\u00e0 documentada des del 10000 aC al 637 dC (conquesta musulmana). El per\u00edode m\u00e9s important \u00e9s, per\u00f2, el que va del 3100 al 538 aC, durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sum\u00e8ria, babil\u00f2nica i ass\u00edria.<\/strong><\/p>\n<p><strong>A causa de la seva excel\u00b7lent posici\u00f3 geogr\u00e0fica, que en fa una cru\u00eflla entre el m\u00f3n irani\u00e0 i la Mediterr\u00e0nia, i de la seva riquesa agr\u00edcola, que la converteix en terra de\u00a0<a title=\"Sedentarisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sedentarisme\">sedentarisme<\/a>, Mesopot\u00e0mia fou desitjada sempre pels\u00a0<a title=\"N\u00f2mada\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%B2mada\">n\u00f2mades<\/a>\u00a0(com, per exemple, gutis, amorreus, hurrites, cassites o arameus).<\/strong><\/p>\n<p><strong>A difer\u00e8ncia de l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Egipte fara\u00f2nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Egipte_fara%C3%B2nic\">Egipte fara\u00f2nic<\/a>, on el nord \u00e9s obert a les influ\u00e8ncies estrangeres i el sud \u00e9s nacionalista i conservador, a Mesopot\u00e0mia el nord \u00e9s unificat, expansionista i conservador, representat pels assiris, i el sud \u00e9s civilitzat i generador de\u00a0<a title=\"Cultura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultura<\/a>. El sud al comen\u00e7ament va ser sumeri, i despr\u00e9s va ser\u00a0<a title=\"Semites de Mesopot\u00e0mia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Semites_de_Mesopot%C3%A0mia\">semititzat<\/a>(babilonis, arameus). Hi predomin\u00e0 durant llargs per\u00edodes l\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la\u00a0<a title=\"Ciutat estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutat_estat\">ciutat estat<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els texts cronol\u00f2gics s\u00f3n m\u00e9s nombrosos i millors que els de l\u2019Egipte fara\u00f2nic. Aix\u00f2 \u00e9s degut, segurament, al fet que els mesopot\u00e0mics eren afeccionats a fer llistes i a catalogar, i al fet que la tauleta d\u2019argila, el seu material d\u2019escriptura b\u00e0sic, resultava molt m\u00e9s resistent que no pas el papir dels egipcis.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4416 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia3.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"183\" \/><\/a>Mesopot\u00e0mia es va dividir hist\u00f2ricament en dues regions:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>l\u2019Alta Mesopot\u00e0mia o Ass\u00edria, situada al nord i habitada pels assiris,<\/strong><\/li>\n<li><strong>la Baixa Mesopot\u00e0mia o Caldea, situada al sud i habitada pels sumeris i accadis.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La hist\u00f2ria pol\u00edtica va estar marcada per l\u2019alternan\u00e7a en el poder d\u2019aquests pobles.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Les cultures de Mesopot\u00e0mia van ser pioneres de moltes de les branques de coneixement. Van crear l\u2019<a title=\"Escriptura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptura\">escriptura<\/a>, que es diu\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cune\u00efforme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cune%C3%AFforme\">cune\u00efforme<\/a>, al comen\u00e7ament pictogr\u00e0fica i m\u00e9s endavant\u00a0<a title=\"Fon\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fon%C3%A8tica\">fon\u00e8tica<\/a>. Al camp del dret, van crear els primers codis de\u00a0<a title=\"Legislaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Legislaci%C3%B3\">lleis<\/a>; en l\u2019<a title=\"Arquitectura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitectura\">arquitectura<\/a>, van desenvolupar importants aven\u00e7os com la\u00a0<a title=\"Volta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Volta\">volta<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"C\u00fapula\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%BApula\">c\u00fapula<\/a>, van crear un calendari de 12 mesos i 360 dies i van inventar el sistema de numeraci\u00f3 sexagesimal.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Les seves restes, tot i que potser encara hi ha molt per descobrir, mostren una cultura que va tenir una poderosa influ\u00e8ncia a les altres civilitzacions del moment i per tant a la cultura occidental.<\/strong><\/p>\n<p><strong>El c\u00e0lcul va florir a Mesopot\u00e0mia mitjan\u00e7ant un\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Sistema decimal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_decimal\">sistema decimal<\/a>\u00a0i un\u00a0<a title=\"Sistema sexagesimal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sistema_sexagesimal\">sexagesimal<\/a>, la primera aplicaci\u00f3 va ser al comer\u00e7. A m\u00e9s de la\u00a0<a title=\"Suma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Suma\">suma<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"Resta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resta\">resta<\/a>\u00a0coneixien la\u00a0<a title=\"Multiplicaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Multiplicaci%C3%B3\">multiplicaci\u00f3<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"Divisi\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Divisi%C3%B3\">divisi\u00f3<\/a>\u00a0i, a partir del\u00a0<a title=\"Mil\u00b7lenni II aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mil%C2%B7lenni_II_aC\">II mil\u00b7lenni aC<\/a>\u00a0van crear una aritm\u00e8tica que permetia resoldre equacions de fins a tercer grau. Coneixien tamb\u00e9 un valor aproximat del\u00a0<a title=\"Nombre \u03c0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nombre_%CF%80\">nombre \u03c0<\/a>, de l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Arrel aritm\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arrel_aritm%C3%A8tica\">arrel<\/a>\u00a0i la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Pot\u00e8ncia aritm\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pot%C3%A8ncia_aritm%C3%A8tica\">pot\u00e8ncia<\/a>, i eren capa\u00e7os de calcular\u00a0<a title=\"Volum\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Volum\">volums<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Superf\u00edcie\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Superf%C3%ADcie\">superf\u00edcies<\/a>\u00a0de les principals figures\u00a0<a title=\"Geometria\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geometria\">geom\u00e8triques<\/a>.<sup id=\"cite_ref-ciencias_4-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/p>\n<p><strong>Tamb\u00e9 va florir l\u2019astronomia. Els sumeris sabien distingir entre\u00a0<a title=\"Planeta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Planeta\">planetes<\/a>\u00a0-objectes m\u00f2bils- i\u00a0<a title=\"Estrella\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estrella\">estrelles<\/a>. Per\u00f2 van ser els\u00a0<a title=\"Babil\u00f2nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Babil%C3%B2nia\">babilonis<\/a>\u00a0els qui m\u00e9s van desenvolupar aquest camp, sent capa\u00e7os de preveure fen\u00f2mens\u00a0<a title=\"Astronomia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astronomia\">astron\u00f2mics<\/a>\u00a0amb antelaci\u00f3. Aquest coneixement de l\u2019astronomia els va portar a adoptar un prec\u00eds\u00a0<a title=\"Calendari lunar\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Calendari_lunar\">calendari lunar<\/a>, que inclo\u00efa un mes suplementari que l\u2019ajustava al solar.<sup id=\"cite_ref-ciencias_4-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4417\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia4.jpeg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"303\" \/><\/a>Tamb\u00e9 s\u2019han trobat tractats de\u00a0<a title=\"Medicina\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Medicina\">medicina<\/a>\u00a0i llistes de\u00a0<a title=\"Geologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geologia\">geologia<\/a>, on es classificaven els diferents materials.<\/strong><sup id=\"cite_ref-ciencias_4-2\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p><strong>Abans d\u2019apar\u00e8ixer la\u00a0<a title=\"Literatura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura\">literatura<\/a>, el llenguatge escrit es feia servir per portar els comptes administratius de la comunitat i els pobles i ciutats modernes.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Amb el temps, se li va comen\u00e7ar a donar un altre \u00fas: explicar fets, llegendes, cat\u00e0strofes.<\/strong><\/p>\n<div class=\"thumb tright\">\n<div class=\"thumbinner\">\n<p><strong>La literatura sum\u00e8rica compr\u00e8n tres grans temes,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Mites\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mites\">mites<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Himnes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Himnes\">himnes<\/a>\u00a0i lamentacions:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<ul>\n<li><strong>Els mites es componen de breus hist\u00f2ries que tracten de perfilar la personalitat dels\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Mitologia mesopot\u00e0mica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_mesopot%C3%A0mica\">d\u00e9us mesopot\u00e0mics<\/a>:\u00a0<a title=\"Enlil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enlil\">Enlil<\/a>, el d\u00e9u i progenitor de les divinitats menors;\u00a0<a title=\"Inanna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Inanna\">Inanna<\/a>, deessa de l\u2019amor i de la guerra o\u00a0<a title=\"Enki\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enki\">Enki<\/a>, d\u00e9u de l\u2019aigua dol\u00e7a sovint enfrontat a\u00a0<a title=\"Ninhursag\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ninhursag\">Ninhursag<\/a>, deessa de les muntanyes.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els himnes s\u00f3n textos de lloan\u00e7a als d\u00e9us, reis, ciutats o temples.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Les lamentacions relaten temes catastr\u00f2fics com la destrucci\u00f3 de ciutats o temples i el sentiment de ser abandonats pels d\u00e9us.<sup id=\"cite_ref-marglitsum_5-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Algunes d\u2019aquestes hist\u00f2ries possiblement es basen en fets hist\u00f2rics com ara: guerres, inundacions o l\u2019activitat constructora d\u2019un rei important, magnificats i distorsionats amb el temps.<\/strong><sup id=\"cite_ref-marglitsum_5-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p><strong>Una creaci\u00f3 pr\u00f2pia de la literatura sum\u00e8ria va ser una mena de poemes dialogats basats en l\u2019oposici\u00f3 de conceptes contraris. Tamb\u00e9 els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Proverbi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proverbi\">proverbis<\/a>\u00a0formen part important dels textos sumeris.<sup id=\"cite_ref-marglitsum_5-2\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia5.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4418 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mesopotamia5.jpeg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"184\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>1.7.2.2. BABIL\u00d2NIA \u2013 ASSIRIA \u2013 PERSES \u2013 MACEDONIS<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>.<\/h3>\n<h3><strong><span id=\"Babil\u00f2nia\" class=\"mw-headline\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/babilonia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4419\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/babilonia.jpeg\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"208\" \/><\/a>BABIL\u00d2NIA<\/span><\/strong><\/h3>\n<p><strong>La dinastia I de Babil\u00f2nia (1894-1595 aC), fundada per l\u2019amorita Sumuabum (1894-1881 aC), arrib\u00e0 al cim del seu poder amb Hammurabi (1792-1750 aC), el qual unific\u00e0 Mesopot\u00e0mia. El seu triomf represent\u00e0 la submissi\u00f3 dels sumeris, que a poc a poc desaparegueren del m\u00f3n mesopot\u00e0mic. Refor\u00e7ament del poder reial i centralitzaci\u00f3 s\u00f3n dues de les caracter\u00edstiques d\u2019aquest per\u00edode. Vegeu:\u00a0<a title=\"Babil\u00f2nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Babil%C3%B2nia\">Babil\u00f2nia<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitdsbabilonics.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5052 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitdsbabilonics.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"180\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Influ%C3%A8ncia_babil%C3%B2nica_a_la_B%C3%ADblia\">La influ\u00e8ncia Babil\u00f2nica a la B\u00edblia<\/a>\u00a0es pot descriure com l\u2019estudi de la influ\u00e8ncia de la cultura\u00a0<a title=\"Babil\u00f2nia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Babil%C3%B2nia\">babil\u00f2nica<\/a>\u00a0en els escrits de la\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>. Els editors de la B\u00edblia es van fonamentar en els mites de la literatura babil\u00f2nica, molt m\u00e9s antiga, per escriure la majoria de relats del\u00a0<a title=\"G\u00e8nesi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A8nesi\">G\u00e8nesi<\/a>\u00a0i d\u2019altres llibres b\u00edblics.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els principals mites babil\u00f2nics que van influir en els redactors d\u2019alguns llibres de la B\u00edblia els podem consignar tot seguit:\u00a0<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Enuma Elish\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enuma_Elish\">Enuma Elish<\/a>, relat que tracta la creaci\u00f3 dels d\u00e9us i de l\u2019home. Diuen que fou emprat per compondre el primer relat de la creaci\u00f3 de G\u00e8nesi.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Enki i Ninhursag\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enki_i_Ninhursag\">Enki i Ninhursag<\/a>, qualificat de mite del\u00a0<a title=\"Parad\u00eds\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parad%C3%ADs\">Parad\u00eds<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"El cilindre de la temptaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_cilindre_de_la_temptaci%C3%B3\">El cilindre de la temptaci\u00f3<\/a>\u00a0\u00e9s un bloc de pedra sumeri que es troba en el\u00a0<a title=\"Museu Brit\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Museu_Brit%C3%A0nic\">Museu Brit\u00e0nic<\/a>\u00a0de Londres. Tallat fa uns 2.500 anys abans de l\u2019era cristiana. Segons alguns, narra la llegenda de la primera dona causant de tots els mals, perqu\u00e8 desobeint als d\u00e9us creadors va conv\u00e8ncer el seu company a menjar de la fruita de l\u2019arbre prohibit.<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Dumuzi i Enkimdu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dumuzi_i_Enkimdu\">Dumuzi i Enkimdu<\/a>, on es narra una situaci\u00f3 similar a la de\u00a0<a title=\"Ca\u00edn\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ca%C3%ADn\">Ca\u00edn<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Abel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abel\">Abel<\/a>\u00a0per\u00f2 protagonitzada per d\u00e9us.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Epopeia de Gilgamesh\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epopeia_de_Gilgamesh\">Epopeia de Gilgamesh<\/a>\u00a0i el poema d\u2019<a title=\"Atrahasis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atrahasis\">Atrahasis<\/a>, que tracten dels pecats de l\u2019home i el seu c\u00e0stig amb una inundaci\u00f3. Molt semblant al\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Diluvi Universal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diluvi_Universal\">Diluvi de No\u00e8<\/a>\u00a0de la B\u00edblia.<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/li>\n<li><strong><a class=\"new\" title=\"Descens d'Inanna (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Descens_d%27Inanna&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Descens d\u2019Inanna<\/a>\u00a0al m\u00f3n inferior, prototip del\u00a0<a class=\"new\" title=\"Descens d'I\u0161tar (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Descens_d%27I%C5%A1tar&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Descens d\u2019I\u0161tar<\/a>\u00a0dels babilonis a on apareix la creaci\u00f3 de l\u2019home per la deessa Mare, feta a base d\u2019argila barrejada amb la carn i la sang d\u2019un d\u00e9u.<\/strong><\/li>\n<li><strong>el\u00a0Mite de Zu\u00a0que narra el robatori de les\u00a0<a title=\"Taules del Dest\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Taules_del_Dest%C3%AD\">Taules del Dest\u00ed<\/a>\u00a0per aquest d\u00e9u ocell. Les taules guarden similitud amb el\u00a0<a title=\"Llibre de la Vida\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_la_Vida\">Llibre de la Vida<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Mite d'Etana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite_d%27Etana\">Mite d\u2019Etana<\/a>, l\u2019home que puj\u00e0 al cel damunt d\u2019una \u00e0liga per buscar-hi la \u00abplanta de vida\u00bb per poder tenir fills. Ens recorda a\u00a0<a title=\"Henoc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Henoc\">Henoc<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>(<a class=\"new\" title=\"Ekhah (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Ekhah&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Ekhah<\/a>\u00a0o Lamentacions), \u00e9s la Lamentaci\u00f3 sobre la destrucci\u00f3 d\u2019Ur, sum\u00e8ria, on \u00e9s descrita la ru\u00efna d\u2019aquesta ciutat cabdal en el context de\u00a0<a title=\"Sumer\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sumer\">Sumer<\/a>, despr\u00e9s d\u2019\u00e9sser saquejada pels elamites (2006 aC). Segons aquesta escola el llibre b\u00edblic de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Lamentacions\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lamentacions\">Lamentacions<\/a>\u00a0seria una c\u00f2pia d\u2019aquest text babiloni.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Ludlul bel nemeqi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ludlul_bel_nemeqi\">Ludlul bel nemeqi<\/a>\u00a0(\u00abadorar\u00e9 el senyor de la saviesa\u00bb), qualificat de \u00ab<em><a title=\"Job\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Job\">Job<\/a>\u00a0babiloni\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/astronomia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5053\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/astronomia.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"174\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Cal destacar que aquesta influ\u00e8ncia de qu\u00e8 p\u00e0rlem no nom\u00e9s es refereix als aspectes mitol\u00f2gics consignats, sin\u00f3 que tamb\u00e9 abasta altres aspectes importants com en s\u00f3n:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>.<\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Influ%C3%A8ncia_babil%C3%B2nica_a_la_B%C3%ADblia#Calendari_jueu_i_babiloni\"><span class=\"toctext\"><strong>El calendari babilonic i la seva influ\u00e8ncia en el calendari jueu<\/strong><\/span><\/a><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Influ%C3%A8ncia_babil%C3%B2nica_a_la_B%C3%ADblia#Estela_de_Hammurabi_i_els_Deu_manaments\"><span class=\"toctext\">L\u2019estela de Hammurabi i els deu manaments<\/span><\/a><\/strong><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Influ%C3%A8ncia_babil%C3%B2nica_a_la_B%C3%ADblia#Nombre_set\"><span class=\"toctext\">La particularitat del n\u00famero 7 concebut com un nombre m\u00e0gico-religi\u00f3s<\/span><\/a><\/strong><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Influ%C3%A8ncia_babil%C3%B2nica_a_la_B%C3%ADblia#Personatges_m%C3%ADtics_babilonis_a_la_B%C3%ADblia\"><span class=\"toctext\"><strong>Alguns dels personatges m\u00edtics babilonis adaptats als escrits hebreus que, m\u00e9s tard, formen el conjunt b\u00edblic del quals<\/strong><\/span><\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<h3><span id=\"Assiris\" class=\"mw-headline\">ASSIRIS<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/assiria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4420 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/assiria.jpeg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"241\" \/><\/a><\/span><\/h3>\n<p><a title=\"Nabucodonosor II\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nabucodonosor_II\"><strong>Nabucodonosor II<\/strong><\/a><strong>\u00a0(605-562 aC), el monarca m\u00e9s important de la dinastia ass\u00edria, conquer\u00ed Jerusalem (598 aC), conquesta que repet\u00ed el 586, i aleshores deport\u00e0 els jueus (<em>\u00abcaptivitat babil\u00f2nica\u00bb<\/em>). El darrer sobir\u00e0, Nab\u00f2nid (556-539 aC), plant\u00e0 cara al persa Cir II el Gran, per\u00f2 in\u00fatilment, car aquest conquer\u00ed Babil\u00f2nia i pos\u00e0 fi a la dinastia.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<h3><span id=\"Perses\" class=\"mw-headline\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/perses.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4421\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/perses.jpeg\" alt=\"\" width=\"273\" height=\"218\" \/><\/a>PERSES<\/span><\/h3>\n<p><strong>Despr\u00e9s de la conquesta persa, Mesopot\u00e0mia fou dividida en dues satrapies: Ass\u00edria i Babil\u00f2nia (538-331 aC). Els aquem\u00e8nides es mostraren talment respectuosos amb els costums i la religi\u00f3 del pa\u00eds que incorporaren fins i tot el babil\u00f2nic a llurs inscripcions monumentals. Aix\u00f2 no imped\u00ed les revoltes: dues sota Darios I, la primera obra de Nidintubel, el qual adopt\u00e0 el nom de\u00a0<a class=\"new\" title=\"Nabucodonosor III (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Nabucodonosor_III&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Nabucodonosor III<\/a>, i la segona de l\u2019arameu Araha, i una altra (483 aC) en el regnat de Xerxes I, el qual derrot\u00e0 el seu capitost \u0160ama\u0161-irba i arru\u00efn\u00e0 Babil\u00f2nia.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><b><\/b><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/ciro.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5054 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/ciro.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"216\" \/><\/a>La influ\u00e8ncia persa a la B\u00edblia<\/b><strong>\u00a0fa refer\u00e8ncia al\u00a0<a title=\"Sincretisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sincretisme\">sincretisme<\/a>\u00a0entre la religi\u00f3 persa i els escrits de la\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>. L\u2019<a title=\"Imperi Persa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Persa\">Imperi Persa<\/a>\u00a0durant els segles V-IV aC va dominar sobre gran part d\u2019<a title=\"\u00c0sia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80sia\">\u00c0sia<\/a>\u00a0influint sobre molts pobles i en especial sobre la cultura i la religi\u00f3 hebrea.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Diguem, doncs, que la influ\u00e8ncia del m\u00f3n persa respecte dels escriptors que redactaren algun llibre de la B\u00edblia o aspectes del qual ho trobem en les cre\u00e8ncies que provenen de la cultura i la religi\u00f3 persa del\u00a0<a title=\"Segle V aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_V_aC\">segle V aC<\/a>\u00a0i posteriors. I aix\u00ed:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El\u00a0<a title=\"Monoteisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monoteisme\">monoteisme<\/a>\u00a0jueu.\u00a0Segons l\u2019<a title=\"Arqueologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arqueologia\">arque\u00f2leg<\/a>\u00a0<a title=\"William G. Dever\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/William_G._Dever\">William G. Dever<\/a>, els\u00a0<a title=\"Hebreu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hebreu\">hebreus<\/a>\u00a0adoraven a diferents d\u00e9us.\u00a0<a title=\"Jehov\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jehov%C3%A0\">Jehov\u00e0<\/a>\u00a0evolucionar d\u2019un simple d\u00e9u consort de la deessa\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ashera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ashera\">Ashera<\/a>, passant per adoptar el paper de D\u00e9u nacional i finalment sent venerat com a D\u00e9u \u00fanic. La classe pol\u00edtica dominant, influenciada pels perses rebutjar la resta de divinitats convertint a la majoria dels hebreus a una nova religi\u00f3\u00a0<a title=\"Monoteisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monoteisme\">monoteista.<\/a><\/strong><\/li>\n<li><strong>Les creences en\u00a0<a title=\"\u00c0ngel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80ngel\">\u00e0ngels<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Dimoni\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dimoni\">dimonis.<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>l\u2019<a title=\"Escatologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escatologia\">escatologia<\/a>\u00a0sobre la\u00a0<a class=\"mw-redirect mw-disambig\" title=\"Fi del m\u00f3n\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fi_del_m%C3%B3n\">fi del m\u00f3n<\/a>\u00a0provenen de la cultura i de la religi\u00f3 persa del\u00a0<a title=\"Segle V aC\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_V_aC\">segle V aC<\/a>\u00a0i posteriors.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La\u00a0<a title=\"Resurrecci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3\">resurrecci\u00f3<\/a>. Els antics llibres de la\u00a0<a title=\"B\u00edblia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/B%C3%ADblia\">B\u00edblia<\/a>\u00a0jueva no coneixen la idea de la\u00a0<a title=\"Resurrecci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resurrecci%C3%B3\">resurrecci\u00f3<\/a>, nom\u00e9s es creia que\u00a0<em>\u00abla mem\u00f2ria del just ser\u00e0 bene\u00efda, per\u00f2 el nom dels impius es podrir\u00e0\u00bb<\/em>\u00a0(<a title=\"Proverbis\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proverbis\">Proverbis<\/a>\u00a010, 7).<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El\u00a0<a title=\"Llibre d'Isa\u00efes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Isa%C3%AFes\">Llibre d\u2019Isa\u00efes<\/a>\u00a0(cap. 26,19) representa un pas m\u00e9s en l\u2019acceptaci\u00f3 de les idees perses sobre la resurrecci\u00f3:\u00a0<em>\u00abEls teus morts tornaran a viure, els seus cad\u00e0vers s\u2019aixecaran. Desperteu i canteu, oh habitants de la pols! Perqu\u00e8 la teva rosada \u00e9s com rosada de llums i la terra donar\u00e0 a llum als seus morts \u00ab<\/em>.\u00a0<em>\u00abEls teus morts\u00bb<\/em>, \u00e9s a dir els morts de D\u00e9u, \u00e9s a dir, els piadosos i els m\u00e0rtirs, per tant la resurrecci\u00f3 tocar\u00e0 nom\u00e9s als bons.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019apocalipsi del\u00a0<a title=\"Llibre de Daniel\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_Daniel\">Llibre de Daniel<\/a>\u00a0reflecteix la idea dualista de la resurrecci\u00f3 persa:\u00a0<em>\u00abI molts dels que dormen a la tomba seran despertats, uns per a la vida eterna i altres per la vergonya i horror eterns. Els entesos resplendiran com la resplendor del firmament i els que ensenyaven just\u00edcia a la multitud, brillaran com les estrelles, per tota l\u2019eternitat \u00ab<\/em>(Daniel 12, 2-3).<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><\/sup><strong>Els\u00a0<a title=\"Saduceus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saduceus\">saduceus<\/a>, eren els\u00a0<em>\u00abpuristes\u00bb<\/em>, formaven m\u00e9s del 97% de la poblaci\u00f3 i no creien en la resurrecci\u00f3, ni en els \u00e0ngels, ni en els dimonis (Fets 23:8) i per tant, rebutjaven les creences imposades pels perses. Els\u00a0<a title=\"Fariseus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fariseus\">fariseus<\/a>\u00a0menys nombrosos, eren pro-Perses i adversaris dels saduceus. Malgrat ser pocs, els fariseus van ser els que van sobreviure a la caiguda de\u00a0<a title=\"Jerusalem\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jerusalem\">Jerusalem<\/a>\u00a0l\u2019any\u00a0<a title=\"70\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/70\">70<\/a>\u00a0dC.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El\u00a0<a title=\"Cilindre de Cir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cilindre_de_Cir\">Cilindre de Cir<\/a>.\u00a0En el\u00a0<a title=\"Llibre d'Isa\u00efes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Isa%C3%AFes\">Llibre d\u2019Isa\u00efes<\/a>\u00a0cap\u00edtols 40-55, parla del rei\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cir II el gran\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cir_II_el_gran\">Cir<\/a>, com un\u00a0<em>\u00abungit de D\u00e9u\u00bb<\/em>\u00a0i\u00a0<em>\u00absalvador d\u2019Israel\u00bb<\/em>.\u00a0<\/strong><strong>En el\u00a0<a title=\"Llibre d'Isa\u00efes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_d%27Isa%C3%AFes\">Llibre d\u2019Isa\u00efes<\/a>\u00a0cap\u00edtols 40-55, parla del rei\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cir II el gran\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cir_II_el_gran\">Cir<\/a>, com un\u00a0<em>\u00abungit de D\u00e9u\u00bb<\/em>\u00a0i\u00a0<em>\u00absalvador d\u2019Israel\u00bb<\/em>. Aquesta obra \u00e9s el paral\u00b7lel jueu del\u00a0<a title=\"Cilindre de Cir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cilindre_de_Cir\">Cilindre de Cir<\/a>, redactat pels sacerdots de\u00a0<a title=\"Marduk\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marduk\">Marduk<\/a>\u00a0a on s\u2019exalta al rei persa com el llibertador de Babil\u00f2nia.\u00a0<\/strong><strong>Segons el Rab\u00ed Dr. Esteban Veghazi, l\u2019autor an\u00f2nim d\u2019aquest fragment del llibre b\u00edblic, anomenat pels experts\u00a0<i>Deutero-Isa\u00efes<\/i>, va con\u00e8ixer el Cilindre i l\u2019utilitza com a refer\u00e8ncia per escriure el seu text<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019<a title=\"Apocalipsi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apocalipsi\">Apocalipsi<\/a>. En l\u2019<a title=\"Apocalipsi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Apocalipsi\">Apocalipsi<\/a>\u00a0de Sant Joan hi trobem tamb\u00e9 elements perses barrejats amb altres elements orientals i hel\u00b7len\u00edstics. Apareix primer el\u00a0<a title=\"Messies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">Messies<\/a>\u00a0en forma de\u00a0<em>\u00abFill de l\u2019home\u00bb<\/em>\u00a0(Cap. 1, 12-15). La descripci\u00f3 de la seva aparen\u00e7a comporta elements religiosos de P\u00e8rsia, fins i tot la del d\u00e9u Sol (Cap. 16, 1). Despr\u00e9s ve la descripci\u00f3 dels\u00a0<em>\u00ab\u00faltims dies\u00bb<\/em>\u00a0i l\u2019arribada de Joan al cel (Cap. 4, 2-6), on veu el tron.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/descarga.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5055\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/descarga.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"220\" \/><\/a>La descripci\u00f3 del tron fa recordar als dels pa\u00efsos orientals, on els trons estaven col\u00b7locats sobre potes d\u2019animals, fets de pedres precioses o fustes rares i moltes vegades envoltats d\u2019altres figures d\u2019animals.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els animals en la descripci\u00f3, el\u00a0<a title=\"Lle\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lle%C3%B3\">lle\u00f3<\/a>, el\u00a0<a title=\"Bou\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bou\">Bou<\/a>\u00a0(el vedell), la serp i l\u2019\u00e0guila (el peg\u00e0s), representen les quatre constel\u00b7lacions del\u00a0<a title=\"Zod\u00edac\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zod%C3%ADac\">zod\u00edac<\/a>, posades de front de dos en dos envoltant el<em>\u00a0\u00abAstre Rei\u00bb<\/em>\u00a0que ocupava un lloc important en l\u2019<a title=\"Astrologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Astrologia\">astrologia<\/a>\u00a0antiga.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<h3><span id=\"Maced.C3.B2nics\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/macedonios.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4422 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/macedonios.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"221\" \/><\/a><\/span><span id=\"Maced\u00f2nics\" class=\"mw-headline\">MACEDONIS<\/span><\/h3>\n<p><strong>La dominaci\u00f3 persa sobre Mesopot\u00e0mia acab\u00e0 amb la vict\u00f2ria del maced\u00f2nic d\u2019Alexandre el Gran sobre Darios III a Gaugamela (331 aC). El 312, Seleuc I (fundador de la dinastia que porta el seu nom), prengu\u00e9 la regi\u00f3 a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Ant\u00edgon Mon\u00f3ftalmos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ant%C3%ADgon_Mon%C3%B3ftalmos\">Ant\u00edgon Mon\u00f3ftalmos<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>El per\u00edode sel\u00e8ucida o grec (331-140 aC) es caracteritz\u00e0 per la construcci\u00f3 d\u2019un gran nombre de viles (Sel\u00e8ucia, entre altres, prop de Babil\u00f2nia) i pels intents d\u2019hel\u00b7lenitzar Mesopot\u00e0mia. Malgrat aix\u00f2, les tradicions culturals locals es mantingueren (escola d\u2019escribes d\u2019Uruk).<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/religion-mesopotamica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4423\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/religion-mesopotamica.jpeg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"208\" \/><\/a>1.7.2.3. LA RELIGI\u00d3 MESOPOT\u00c0MICA. EL POLITEISME D\u2019\u00c0SIA MENOR I DE L\u2019ORIENT MITJ\u00c0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mesopot\u00e0mics eren politeistes, a cada ciutat s\u2019adorava uns quants d\u00e9us, encara que n\u2019hi havia alguns de comuns.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Entre aquests cal destacar el pante\u00f3 format per:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Anu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anu\">Anu<\/a>, d\u00e9u del cel i pare dels d\u00e9us;\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Enki\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enki\">Enki<\/a>, d\u00e9u de la Terra;\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Nanna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nanna\">Nanna<\/a>, deessa de la\u00a0<a title=\"Lluna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluna\">Lluna<\/a>;\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Utu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Utu\">Utu<\/a>,\u00a0<a title=\"D\u00e9u del Sol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u_del_Sol\">d\u00e9u del Sol<\/a>;\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Inanna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Inanna\">Inanna<\/a>, deessa de la mort;\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Ea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ea\">Ea<\/a>, creador dels homes i\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a title=\"Enlil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enlil\">Enlil<\/a>, d\u00e9u del vent.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>A m\u00e9s a m\u00e9s, existien els d\u00e9us patrons de cada art o ofici, at\u00e8s que tenien d\u00e9us de la ramaderia, escriptura, confecci\u00f3, etc. Per \u00faltim, hi havia les divinitats protectores de cada ciutat, com Ashur o\u00a0<a title=\"Ninurta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ninurta\">Ninurta<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els herois \u00e8pics van acabar adquirint un estatus semidiv\u00ed, com va passar a diverses cultures de l\u2019edat antiga. D\u2019aquesta manera,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Gilgameix\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gilgameix\">Gilgameix<\/a>va ser considerat un s\u00edmbol del poder de la seva cultura o\u00a0<a class=\"new\" title=\"Adapa (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Adapa&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Adapa<\/a>, el mentor, va passar a ser un signe de saviesa i coneixement prohibit. Lugalbanda, el rei m\u00edtic, va equiparar-se als d\u00e9us pel seu paper d\u2019ancestre com\u00fa.<\/strong><\/p>\n<p><strong>D\u2019altres figures, com\u00a0<a title=\"Lilit\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lilit\">Lilit<\/a>, van adquirir import\u00e0ncia no per la veneraci\u00f3 dels assiris o sumeris, sin\u00f3 per la visi\u00f3 que en tenien altres pobles ve\u00efns (en aquest cas estava lligada al judaisme).<\/strong><\/p>\n<p><strong>Es coneix la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Celebraci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Celebraci%C3%B3\">celebraci\u00f3<\/a>\u00a0religiosa d\u2019any nou Akitu, que durava 11 dies i consistia a recitar dues vegades l\u2019<a title=\"Enuma Elix\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enuma_Elix\">Enuma Elix<\/a>\u00a0per a relacionar l\u2019any nou amb la\u00a0<a title=\"Cosmogonia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cosmogonia#Cosmogonia_babil%C3%B2nica\">creaci\u00f3 del m\u00f3n<\/a>. Una de les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cerim\u00f2nies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cerim%C3%B2nies\">cerim\u00f2nies<\/a>\u00a0consistia en la humiliaci\u00f3 ritual del rei.<\/strong><sup id=\"cite_ref-dicped_6-0\" class=\"reference\"><\/sup><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/proximorient.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4266 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/proximorient.jpeg\" alt=\"\" width=\"572\" height=\"369\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3><strong>1.8. LA HIST\u00d2RIA CR\u00cdTICA DE LES FORMES (Formgeschichte) GARANTEIX I DEMOSTRA QUE L\u2019ANTIC TESTAMENT VA PLAGIAR ELEMENTS DE L\u2019ANTIC PR\u00d2XIM ORIENT<\/strong><\/h3>\n<h3><strong>I<\/strong><\/h3>\n<h3><strong>DE LES GRANS CIVILITZACIONS DE L\u2019\u00c8POCA EN QU\u00c8 ELS LLIBRES DE LA B\u00cdBLIA FOREN REDACTATS<\/strong><\/h3>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-8-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13087\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-8-10.jpg\" alt=\"\" width=\"182\" height=\"243\" \/><\/a>L\u2019estudi sobre la investigaci\u00f3 actual i cient\u00edficade la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A8nere_literari\">Hist\u00f2ria dels G\u00e8neres i de les Formes liter\u00e0ries<\/a>\u00a0[<em>Formgeschichte<\/em>]\u00a0demostra \u00e0mpliament que una part molt notable de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">l\u2019Antic Testament<\/a>\u00a0va ser presa o plagiada del m\u00f3n de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Orient_Pr%C3%B2xim\">l\u2019Antic Pr\u00f2xim Orient.<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>La major part de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">l\u2019Antic Testament<\/a>\u00a0va ser escrit tardanament. Despr\u00e9s de la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Captiveri_Babiloni\">captivitat de Babil\u00f2nia<\/a>. Els jueus eren una petita naci\u00f3 sense una gran civilitzaci\u00f3, literatura o hist\u00f2ria pr\u00f2pies. Per\u00f2 per personificar les seves creences els autors van plagiar els mites de les grans civilitzacions de la seva \u00e8poca en qu\u00e8 els llibres:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_de_Mesopotamia\">Mitologia mesopot\u00e0mica:<\/a><\/strong><\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_sum%C3%A8ria\"><strong>Mitologia sumeria<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_babil%C3%B3nica\"><strong>Mitologia babil\u00f2nica<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_asiria\">Mitologia assiria<\/a><\/strong><\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u2013\u00a0<\/em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_acadio\"><em>Mitologia acadia<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_egipcia\"><strong>Mitologia egipcia<\/strong><\/a><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_persa\">Mitologia persa<\/a><\/strong><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_hinduista\"><strong>Mitologia hinduista<\/strong><\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_griega\"><strong>Mitologia grega<\/strong><\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_romana\"><strong>Mitologia romana<\/strong><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/hammurabi2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4388 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/hammurabi2.jpeg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"236\" \/><\/a><\/strong><strong>La literatura hebrea va plagiar\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mito_de_la_creaci%C3%B3n\">els mites de la Creaci\u00f3<\/a>, els del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diluvi_universal\">Diluvi<\/a>\u00a0 i molts altres. Van prendre, fins i tot, del\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3digo_de_Hammurabi\">mite d\u2019Hammurabi<\/a>\u00a0el lliurament de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tor%C3%A1\">la llei<\/a>, el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santuari\">santuari<\/a>\u00a0amb dos recambres, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Circuncisi%C3%B3n\">circumcisi\u00f3<\/a>, les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caixer_(judaisme)\">lleis diet\u00e8tique<\/a>s, l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADctima_expiat%C3%B2ria\">expiaci\u00f3 del boc<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>La literatura hebrea tamb\u00e9 va copiar tamb\u00e9 hist\u00f2ries sobre un nounat \u2013<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A9s\">Mois\u00e8s<\/a>\u2013 rescatat del riu, aix\u00ed com la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep\">hist\u00f2ria de Josep, fill de Jacob<\/a>.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019Antic Testament est\u00e0 reescrit i moltes de les hist\u00f2ries, com el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88xode\">gran \u00e8xode d\u2019Egipte<\/a>, no s\u2019ajusten a la realitat hist\u00f2rica. No obstant aix\u00f2, encarnen una gran escenografia que s\u2019ha mantingut viva durant segles, fins i tot en el m\u00f3n occidental.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/nntt.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4268 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/nntt.jpeg\" alt=\"\" width=\"451\" height=\"256\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3><strong>1.9. EL NOU TESTAMENT. LA TESI SOBRE POSSIBLES PLAGIS LITERARIS\u00a0<\/strong><\/h3>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/inteepr.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4269 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/inteepr.jpeg\" alt=\"\" width=\"280\" height=\"210\" \/><\/a>1.9.1. LA HISTORIA I LA INTERPRETACI\u00d3<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hebreu\">El m\u00f3n jueu<\/a>\u00a0va plagiar els mites i la cosmologia dels habitants del seu voltant i els va reescriurere per incloure\u2019ls en la seva interpretaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i la seva visi\u00f3 del futur.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dos elements cohabiten en el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>: la hist\u00f2ria i la interpretaci\u00f3. Per exemple:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Dir que Jes\u00fas va ser un mestre jueu que va ser executat sota l\u2019autoritat d\u2019un governador rom\u00e0, \u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\">hist\u00f2ria<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Dir que l\u2019execuci\u00f3 de Jes\u00fas va ser una expiaci\u00f3 davant D\u00e9u pels pecats de la humanitat, \u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n\">interpretaci\u00f3<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Dir que Jes\u00fas va ser un predicador del segle I dC. pot considerar-se\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\">hist\u00f2ria<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Dir que Jes\u00fas va ser una de\u00eftat que va morir i va ressuscitar \u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n\">interpretaci\u00f3<\/a>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n\">interpretaci\u00f3<\/a>\u00a0\u00e9s donar significat a alguna cosa. Quin \u00e9s el significat d\u2019aquesta mort i d\u2019aquesta resurrecci\u00f3? La hist\u00f2ria ha de proporcionar un significat.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-9-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13088 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-9-8.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"206\" \/><\/a>Com humans no podem transcendir el nostre temps, la nostra cultura, la cosmologia o la visi\u00f3 del m\u00f3n de la nostra \u00e8poca. Aix\u00ed que \u00e9s inevitable poder interpretar esdeveniments i donar-los significat usant o fent nostre el que tenim en com\u00fa amb altres en la nostra \u00e8poca.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Judeocristianos\">judeo cristians<\/a>\u00a0van utilitzar els mites:\u00a0<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><strong>De la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mito_de_la_creaci%C3%B3n\">Creaci\u00f3<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>Del\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pecado_original\">Parad\u00eds terrenal i de la caiguda<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>D\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abraham\">Abraham<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>De\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A9s\">Mois\u00e8s<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>De\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89xodo\">l\u2019\u00c8xode<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>De\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David\">David<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>De la fi<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apocalipsis\">\u00a0apocaliptic<\/a>\u00a0del m\u00f3n\u2026, per donar significat a la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">\u00a0hist\u00f2ria de Jes\u00fas<\/a>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Jes\u00fas apareix predicant el Regne del Cel, en contraposici\u00f3 al de l\u2019Imperi Rom\u00e0, en un territori mediterrani jueu, curull d\u2019inquietuds etnicoreligioses, culturalment hel\u00b7lenitzat i insurgent enfront d\u2019una dominaci\u00f3 romana que empobreix la poblaci\u00f3, envoltat de filosofies hel\u00b7len\u00edstiques i de religions mist\u00e8riques i dominat per les creences jueves seguint la tradici\u00f3 de Mois\u00e9s.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-6-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13089\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-6-16.jpg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"260\" \/><\/a>El\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>\u00a0interpreta fets en clau sobrenatural:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia\">Hist\u00f2ria dels fets<\/a>: Jes\u00fas \u00e9s un galileu del segle I, antic deixeble de Joan el Baptista, que funda un grup, atrau masses amb la proclamaci\u00f3 que el Regne de D\u00e9u s\u2019acosta; passa un cert temps a Galilea predicant aquesta vinguda i molta gent el segueix, no nom\u00e9s per la seva doctrina, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 era un sanador i exorcista; puja a Jerusalem per completar la seva predicaci\u00f3 i all\u00ed el detenen les autoritats per perturbador i, des del punt de vista de les estructures romanes i jueves, en considerar-lo perill\u00f3s el crucifiquen.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Interpretaci%C3%B3n\">Interpretaci\u00f3 dels fets:<\/a>\u00a0Jes\u00fas de Galilea \u00e9s el Fill de D\u00e9u, el Messies esperat; la seva doctrina \u00e9s la transmissi\u00f3 de la voluntat divina per a la salvaci\u00f3 de la humanitat, per\u00f2 el diable s\u2019oposa a aquest pla de salvaci\u00f3 essent derrotat per Jes\u00fas en demostrar curacions i miracles; la seva mort a la creu s\u2019ent\u00e9n com la consumaci\u00f3 del sacrifici perfecte ja que un \u00e9sser div\u00ed i hum\u00e0 a la vegada la seva mort expia, davant D\u00e9u (\u00e9s D\u00e9u) els pecats de tots els homes (\u00e9s home) i aix\u00ed la humanitat queda reconciliada amb D\u00e9u gr\u00e0cies a aquest sacrifici \u00fanic; per\u00f2 no mort, sin\u00f3 que ressucita; i la humanitat pot participar de la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas i apropiar-se dels beneficis de la salvaci\u00f3 si te fe.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/llegirnt.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4270 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/llegirnt.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"178\" \/><\/a><\/strong><strong>1.9.2. UNES OBRES PER PODER LLEGIR SENSE DIFICULTAT EL NOU TESTAMENT<\/strong><\/p>\n<p><strong>La\u00a0<em><a href=\"https:\/\/books.google.es\/books\/about\/Gu%C3%ADa_para_entender_el_Nuevo_Testamento.html?id=iKEdAAAACAAJ&amp;redir_esc=y\">\u00abGuia per entendre el Nou Testament\u00bb<\/a><\/em>\u00a0l\u2019autor de la qual n\u2019\u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antonio_Pi%C3%B1ero\">Antonio Pi\u00f1ero\u00a0<\/a><\/strong>(Trotta-Madrid 2006)<strong>, considera i insisteix que el Nou Testament no \u00e9s exactament un llibre d\u2019hist\u00f2ria, sin\u00f3 la informaci\u00f3 m\u00e9s antiga sobre els esdeveniments que van fundar i constituir el cristianisme. Deixant a banda que els Fets dels ap\u00f2stols, els Evangelis i i seccions d\u2019algunes Cartes, pretenen ser el relat de fets realment succe\u00efts, el Nou Testament \u00e9s sobretot el testimoni d\u2019una fe, d\u2019unes cre\u00e8ncies i la proclamaci\u00f3 de les quals.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites que, des dels no creients, apareixen en el Nou Testament els cito a continuaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El pecat original, la llavor del qual es troba en Gn.3, per\u00f2 que no va ser el judaisme qui el va desenvolupar, sin\u00f3 Pau de Tars.<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019Encarnaci\u00f3 d\u2019un Messies div\u00ed i la virginitat de Maria.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La concepci\u00f3 d\u2019un Redemptor que baixa des de l\u2019esfera celestial, executa l\u2019acte de la redenci\u00f3 a la terra i ascendeix de nou a l\u2019esfera celestial.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La idea que aquest Redemptor \u00e9s el Fill de D\u00e9u en un sentit real, ontol\u00f2gic, no figurat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La mort i la resurrecci\u00f3 del Redemptor i la seva ascensi\u00f3 al Cel.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-10-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13090\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-10-7.jpg\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"308\" \/><\/a>La\u00a0<a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/ebook-ultima-noticia-de-jesus-el-natzarc8-ebook\/9788482561295\/1941906\"><em>\u00ab\u00daltima not\u00edcia de Jes\u00fas de Natzar\u00e9\u00bb<\/em>\u00a0<\/a>l\u2019autor de la qual n\u2019\u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\">Llu\u00eds Busquets\u00a0<\/a><\/strong>(Proa- Barcelona 2006)<strong>, es recorda que cap a l\u2019any 30 dC., un galileu anomenat Je\u00fas, que havia predicat la immin\u00e8ncia del Regne del Cel en contraposici\u00f3 al regnat de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emperador_rom%C3%A0\">Emperador rom\u00e0<\/a>, havia fet prodigis, guarit malalts i escollit deixebles com tants altres predicadors itinerants contemporanis, acab\u00e0 enfrontat amb les autoritats del seu temps, tant religioses\u00a0<em>(Sanedr\u00ed jueu)<\/em>\u00a0com pol\u00edtiques (<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Herodes_Antipas\">Herodes Antipas<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Poncio_Pilato\">Pilat<\/a>, el procurador rom\u00e0)<\/em>\u00a0i fou condemnat al terrible suplici rom\u00e0 de la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crucifixi%C3%B3\">crucifixi\u00f3<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Al cap d\u2019un cert temps, alguns dels seus deixebles van seguir escampant arreu la immin\u00e8ncia d\u2019una altra manera de viure i d\u2019altres van proclamar haver-lo vist viu, de manera que van entendre la seva crucifixi\u00f3 identificant-lo com el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canto_del_Siervo\">Servent de Yavh\u00e9<\/a>\u00a0proclament pel\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Libro_de_Isa%C3%ADas\">profeta Isa\u00efes<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cordero_de_Dios\">Anyell de d\u00e9u<\/a>\u00a0dut a l\u2019escorxador sense cap queixa per redimir la humanitat de les seves culpes, cosa que equivalia identificar-lo com el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Messies\">Messie<\/a>s prom\u00e8s, el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fill_de_l%27home\">Fill de l\u2019home<\/a>. aix\u00ed, aquests grups van establir-se en comunitats (=esgl\u00e9sies) i a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antioqu%C3%ADa\">Antioquia de S\u00edria<\/a>, van ser denominats\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo\"><em>\u00abcristians\u00bb<\/em><\/a>\u00a0per primera vegada. Aviat aquests grups es van estendre pel\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Mediterr%C3%A0nia\">Mediterrani<\/a>, d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alejandr%C3%ADa\">Alexandria<\/a>\u00a0a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sal%C3%B3nica\">Tessal\u00f2nica<\/a>, d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89feso\">Efes<\/a>\u00a0a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antigua_Corinto\">Corint<\/a>, d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atenas\">Atenes<\/a>\u00a0a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roma\">Roma<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>.<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/peix.jpeg\"><br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4271 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/peix.jpeg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"173\" \/><\/a>1.9.3. DES DEL JUDAISME, ORIENT I OCCIDENT -ENTRE L\u2019AHIR I L\u2019AVUI-, EN UNA CONFUSI\u00d3 DE CRE\u00c8NCIES SOBRE CRIST<\/strong><\/p>\n<p><strong>Tres quartes parts del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a>\u00a0sorgeix del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">judaisme<\/a>\u00a0i al voltant dels dos primers segles ens trobem amb dogmes que generen un cristianisme ben plural. Fixem-nos-hi:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ebionismo\">Ebionites<\/a>: consideraven Jes\u00fas un gran rab\u00ed profeta messi\u00e0nic, una persona jueva excepcional. que no era divina.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jerusal%C3%A9n\">Jerosolamitans<\/a>: familiars de Jes\u00fas creients que participava, d\u2019alguna manera, de la divinitat.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marcionismo\">Marcionites<\/a>: grup antijudeizant que rebutjava l\u2019Antic Testament i nom\u00e9s donava per v\u00e0lid els evangelis.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montanismo\">Montanistes<\/a>: preocupats per una segona vinguda de Crist, professaven l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019Esperit Sant, manifestat en profetes ascetes.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mar%C3%ADa_Magdalena\">Magdalenistes<\/a>: grup de cristians feministes que es preocupaven del culte i ensenyaven l\u2019evangeli ap\u00f2crif i gn\u00f2stic de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_de_Maria\">Maria Magdalena<\/a>, aix\u00ed com tamb\u00e9 el de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_de_Felip\">Felip<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montanismo\">Ofites<\/a>: o naasens: per a aquesta doctrina D\u00e9u \u00e9s transcendent i desconegut i Yavh\u00e9 un demiurg que va crear el m\u00f3n i escoll\u00ed els jueus. Adoren la serp del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jard%C3%AD_de_l%27Ed%C3%A8n\">Parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e9n<\/a>\u00a0que revela el D\u00e9u trascendent i obre els ulls a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ad%C3%A1n_y_Eva\">Ad\u00e1n i Eva<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gnosticisme\">Gn\u00f2stics<\/a>:\u00a0\u00c9s una doctrina elitista, en qu\u00e8 els iniciats no se salven per la fe en el perd\u00f3 gr\u00e0cies al\u00a0<a title=\"Jes\u00fas de Natzaret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret#Crucifixi%C3%B3\">sacrifici de Jesucrist<\/a>, sin\u00f3 per mitj\u00e0 de la\u00a0<a title=\"Gnosi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gnosi\">gnosi<\/a>, o coneixement\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Introspectiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Introspectiu\">introspectiu<\/a>\u00a0de la divinitat, que \u00e9s un coneixement superior a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fe\">la fe<\/a>. Amb la fe no n\u2019hi ha prou, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s aut\u00f2nom per salvar-se a si mateix. El gnosticisme \u00e9s una\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"M\u00edstica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%ADstica\">m\u00edstica<\/a>\u00a0secreta de la salvaci\u00f3, en qu\u00e8 es fonen\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa_oriental\">creences orientalistes<\/a>\u00a0i idees de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa_griega\">filosofia grega<\/a>, principalment\u00a0<a title=\"Plat\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3\">plat\u00f2niques<\/a>. \u00c9s una creen\u00e7a\u00a0<a title=\"Dualisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dualisme\">dualista<\/a>: el b\u00e9 enfront del mal, l\u2019esperit front la mat\u00e8ria, l\u2019\u00e0nima front al cos.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo_paulino\">Paulins<\/a>: els seguidors de<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">\u00a0Pau de Tars<\/a>\u00a0que ofereix una doctrina genial, ja que si ets jueu o no, et salves eternament amb nom\u00e9s creure que Jes\u00fas, mort i ressucitat, era D\u00e9u i home. No hi ha\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Circuncisi%C3%B3n\">circumsici\u00f3<\/a>\u00a0ni observ\u00e0ncia dels complicats preceptes jueus<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/psu.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4272 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/psu.jpeg\" alt=\"\" width=\"220\" height=\"295\" \/><\/a>Jesucrist no fund\u00e0 res, aix\u00f2 va ser cosa de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau de Tars<\/a>\u00a0que va ser el promotor de l\u2019esgl\u00e9sia i el cristianisme organitzat. Si Jesucrist hagu\u00e9s deixat per escrit les seves voluntats, el cristianisme no hauria incorregut en tantes interpretacions conflictives. Deix\u00e0, per tant, la porta oberta a la controv\u00e8rsia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per altra banda, els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_bizantino\">bizantins<\/a>, sense inequ\u00edvocs referents escrits a qu\u00e8 sotmetre\u2019s, especularen molt: sobre de les natures i sobre de les persones divines i humanes de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristo\">Crist<\/a>\u00a0i de la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant%C3%ADssima_Trinitat\">Trinitat<\/a>. La disputa cost\u00e0 infinits disgustos i innombrables baralles sangonoses durant segles.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Pensem nom\u00e9s en:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monofisismo\">monofisisme<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eunomianos\">eunomianisme<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arrianismo\">arrianisme<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nestorianismo\">nestorianisme<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pelagianismo\">pelagianisme<\/a>,<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adopcionismo\">adopcionisme<\/a>,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>El\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manique%C3%ADsmo\">maniqueisme<\/a>\u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquestes, dites\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Heretgia\">heretgies<\/a>\u00a0horrendes i heterodoxes han estat condemnades per diversos\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio\">Concilis<\/a>, sobretot pels de:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_de_Nicea_I\">Nicea<\/a>\u00a0(avjui\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C4%B0znik\">Iznic<\/a>, Turquia) l\u2019any 325,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_de_%C3%89feso\">Efes<\/a>\u00a0(avui\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sel%C3%A7uk\">Sel\u00e7uk<\/a>, tamb\u00e9 a Turquia) l\u2019any 431 i\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_de_Calcedonia\">Calced\u00f2nia<\/a>\u00a0(avui<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Kad%C4%B1k%C3%B6y\">\u00a0Kadik\u00f6y<\/a>, o sigui l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Istanbul\">Istanbul<\/a>\u00a0de la banda asi\u00e0tica) l\u2019any 451.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-11-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13092 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-11-3.jpg\" alt=\"\" width=\"161\" height=\"219\" \/><\/a>Un allau de subtileses teol\u00f2giques durant segles i que avui quasi cap cristi\u00e0 occidental no sap que en Jesucrist concorren\u00a0<em>\u00abuna sola persona i dues naturaleses\u00bb<\/em>. A l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristiandad_oriental\">Orient<\/a>, aix\u00f2 \u00e9s diferent perqu\u00e8 de la trentena d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa\">esgl\u00e9sies ortodoxes<\/a>\u00a0-la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa_de_Grecia\">grega<\/a>, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa_de_Rusia\">russa<\/a>, la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa_de_Bulgaria\">b\u00falgara<\/a>, etc.-, n\u2019hi ha que:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>L\u2019Esgl\u00e9sia\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_apost%C3%B3lica_armenia\">armenia<\/a>\u00a0o l\u2019Esgl\u00e9sia\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_ortodoxa_de_Siria\">sir\u00edaca<\/a>\u00a0esdevenen\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monofisisme\">monofisistes<\/a>, \u00e9s a dir, en Crist hi ha una sola natura: la divina.<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019Esgl\u00e9sia\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_asiria_del_este\">ass\u00edria<\/a>\u00a0\u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Nestorianism\">nestoriana<\/a>\u00a0(dues persones en Crist essent Maria mare nom\u00e9s de la humana.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/confesions.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4273 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/confesions.jpeg\" alt=\"\" width=\"191\" height=\"246\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bas%C3%ADlica_del_Sant_Sepulcre\">Bas\u00edlica del Sant Sepulcre de Jerusalen<\/a>, suposadament edificada sobre el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Calvario\">G\u00f2lgota<\/a>, \u00e9s custodiada per\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana\">cat\u00f2lics romans<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Melquita\">cat\u00f2lics melquites<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Grega\">ortodoxos grecs<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa_Copta\">ortodoxos coptes<\/a>\u00a0i per\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Apost%C3%B2lica_Arm%C3%A8nia\">monifisistes armenis<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Tant el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_otomano\">poder otom\u00e0<\/a>\u00a0com ara el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Israel\">poder israeli\u00e0<\/a>, han mantingut a ratlla l\u2019anidversi\u00f3 irreconciliable d\u2019aquestes esgl\u00e9sies.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Tot un bon contrast amb la relativa bona harmonia que hi ha entre les moltes, variades i innombrables confesions\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Protestantisme\">protestants<\/a>:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adventisme\">Adventistes<\/a>,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Societat_Religiosa_d%27Amics\">Qu\u00e0quers<\/a>,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mormons\">Mormons<\/a>,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Metodismo\">Metodistes<\/a>,\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pentecostalismo\">Pentacostals<\/a>\u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-7-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13091 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-7-15.jpg\" alt=\"\" width=\"216\" height=\"270\" \/><\/a>1.9.4. LA DOCTRINA PAULINA<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau, educat a Tars<\/a>, estava absolutament familiaritzat amb els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_griega\">mites grecs<\/a>\u00a0i amb altres visions del m\u00f3n:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Sabem que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau de Tars<\/a>\u00a0 podia citar-ne els poetes i fil\u00f2sofs grecs. Algunes de les seves instruccions \u00e8tiques als conversos van ser copiades directament de la literatura dels<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escuela_c%C3%ADnica\">\u00a0c\u00ednics grecs<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La revelaci\u00f3 o aclariment que fa\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau de Tars<\/a>\u00a0sobre la mort i resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas en caure del cavall\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conversi%C3%B3_de_Pau\">(la narraci\u00f3 al\u00b7lucinat\u00f2ria-liter\u00e0ria de la seva seva conversi\u00f3)<\/a>\u00a0es considera com l\u2019estrat\u00e8gia d\u2019un geni creatiu, atesa la seva personalitat complexa.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau o Saule<\/a>\u00a0va ser producte del seu temps i cultura. Tot i aix\u00ed ell va ser un gegant espiritual creatiu, per\u00f2 el significat que va posar a la mort i resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas va ser plagiat (i, per descomptat, creativament redissenyat) del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic\">m\u00f3n hel\u00b7len\u00edstic<\/a>. Aquesta din\u00e0mica\u00a0<em>-mort\/resurrecci\u00f3-<\/em>\u00a0resulta familiar en el<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paganismo\">\u00a0m\u00f3n pag\u00e0<\/a>. No \u00e9s \u00fanica ni original.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo_paulino\">cristologia paulina<\/a>\u00a0va ser una immensa barrera entre\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_cristianisme_primitiu\">cristians jueus<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gentil\">gentils<\/a>. vegem-ho a tot seguit.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/jueusgentils.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4275\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/jueusgentils.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>1.9.5. LA TENSI\u00d3 ENTRE EL CRISTIANISME JUEU I EL\u00a0 CRISTIANISME PRIMITIU<\/strong><\/p>\n<p><strong>En anys recents, investigacions sobre el primitiu cristianisme jueu, ajudats pel descobriment dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Evangelios_ap%C3%B3crifos\">evangelis ap\u00f2crifs o no can\u00f2nics<\/a>\u00a0que van ser escrits per jueus cristians, han llan\u00e7at molta llum sobre la severitat d\u2019aquest conflicte entre\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Separaci%C3%B3n_del_cristianismo_primitivo_del_juda%C3%ADsmo\">cristians jueus i gentils<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/en.m.wikipedia.org\/wiki\/James_Dunn_(theologian)\">James Dunn<\/a>\u00a0diu a\u00a0<a href=\"https:\/\/www.religiondigital.org\/el_blog_de_x-_pikaza\/Gonzalo-Dunn-Unidad-Nuevo-Testamento_7_731096884.html\"><em>\u00abUnitat i diversitat en el Nou Testament\u00bb<\/em><\/a>:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><em>\u00abPer al cristianisme jueu en general, Pau va ser el seu arxienemic\u00bb<\/em>\u00a0<\/strong>(p 241).<\/li>\n<li><strong><em>\u00abHi havia una divisi\u00f3 molt m\u00e9s profunda, del que sembla, entre Pau i els\u00a0 judeo cristians que procedia de Jerusalem<\/em>\u00bb\u00a0<\/strong>(Ib\u00eddem. p 254).<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>L\u2019antagonisme \u00e9s mostrat m\u00e9s agudament en la segona\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primera_ep%C3%ADstola_a_los_corintios\">carta de Pau als cristians de Corint<\/a>. Emissaris de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_de_Jerusalem\">Esgl\u00e9sia de Jerusalem<\/a>\u00a0van dir als\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corinto\">corintis<\/a>\u00a0que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau<\/a>\u00a0no tenia cap credencial de l\u2019Esgl\u00e9sia mare i cap perm\u00eds\u00a0<\/strong>(cartes d\u2019aprovaci\u00f3)<strong>\u00a0dels veritables\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Palestina_en_tiempos_de_Jes%C3%BAs\">ap\u00f2stols a Palestina<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-12-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13093 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-12-4.jpg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"215\" \/><\/a>Aquests cr\u00edtics de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau<\/a>\u00a0van apar\u00e8ixer a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corinto\">Corint<\/a>\u00a0amb cartes d\u2019autoritat d\u2019aquests ap\u00f2stols. \u00c9s clar, van dir, que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_de_Tarso\">Pau<\/a>\u00a0no era cap ap\u00f2stol, pitjor encara, era un fals ap\u00f2stol o un ap\u00f2stol de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Satan%C3%A1s\">Satan\u00e0s<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per la seva banda\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau<\/a>\u00a0els va cridar emissaris de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Satan%C3%A1s\">Satan\u00e0s<\/a>\u00a0i en el seu atac tamb\u00e9 semblava atacar el que ell anomena els\u00a0<em>\u00abap\u00f2stols eminents\u00bb<\/em>\u00a0a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jerusal%C3%A9n\">Jerusalem<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Alguns estudiosos pensen que aix\u00ed \u00e9s com\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Incidente_de_Antioqu%C3%ADa\">Pablo despectivament va rebutjar l\u2019autoritat<\/a>\u00a0de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Major\">Jaume<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pere\">Pere<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-13-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13094\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-13-3.jpg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"188\" \/><\/a>Segueix\u00a0<a href=\"https:\/\/en.m.wikipedia.org\/wiki\/James_Dunn_(theologian)\">James Dunn:<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong><em>\u00abQuan Pau va ser arrestat i jutjat en la seva \u00faltima visita a Jerusalem, no escoltem res de cap judeo cristi\u00e0 al costat d\u2019ell defensant-, i aix\u00f2 malgrat l\u2019aparent alta reputaci\u00f3 de Sant Jaume entre els jueus ortodoxos. On eren els judeo cristians? Sembla m\u00e9s aviat com si ells s\u2019haguessin rentat les mans, deixant a Pau cuinar en el seu propi suc. Si aquest va ser el cas, significa una antipatia fonamental per part dels judeo cristians al propi Pau i el que ell simbolitzava \u00ab<\/em><\/strong>\u00a0(Ib\u00eddem, p\u00e0g. 256).<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-14-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13095 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-14-2.jpg\" alt=\"\" width=\"190\" height=\"302\" \/><\/a>En una antiga producci\u00f3 textual judeo cristiana coneguda ara com les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pseudoclementinas\">Pseudo-Clementines<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Pau_ap%C3%B2stol\">Pau<\/a>\u00a0\u00e9s atacat violentament. Personifica a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Incidente_de_Antioqu%C3%ADa\">Pere<\/a>\u00a0que l\u2019anomena\u00a0<em>\u00abl\u2019home que \u00e9s el meu enemic\u00bb<\/em>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els dos problemes principals entre els cristians jueus i gentils eren:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>La interpretaci\u00f3 de la Llei (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88tica\">l\u2019\u00c8tica<\/a>)<\/strong><\/li>\n<li><strong>La situaci\u00f3 de Jes\u00fas (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristolog%C3%ADa\">la Cristologia<\/a>)<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Endinsem-nos en la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo_paulino\">Cristologia paulina<\/a>\u2026<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/esglesiaprimitiva.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4276 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/esglesiaprimitiva.jpeg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"184\" \/><\/a>1.9.6. LA SITUACI\u00d3 DE JES\u00daS EN EL CRISTIANISME PRIMITIU-JUEU<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els primitius creients post-Pasqua van ser jueus anomenats\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Natzarenisme\">Natzarens<\/a>. Van expressar la seva fe en Jes\u00fas en termes de la seva perspectiva d\u2019acord amb l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Ell era el nou\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David\">Mois\u00e8s<\/a>\u00a0i el nou rei\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David\">David<\/a>\u00a0(Messies) prefigurat en l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_Testament\">Antic Testament<\/a>\u00a0en la seva hist\u00f2ria i les seves visions sobre el futur.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-15-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13096 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-15-2.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"219\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/James_Dunn_(theologian)\">James Dunn<\/a>\u00a0\u00e9s bastant clar en dir:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Que la cristologia paulina era equivalent al que es va etiquetar com\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adopcionismo\">\u00abadopcionista\u00bb<\/a><\/em>\u00a0(una\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Heretgia\">heretgia<\/a>\u00a0de l\u2019antiga Esgl\u00e9sia). \u00c9s a dir que Jes\u00fas va ser adoptat com el fill de D\u00e9u en el seu baptisme i sobretot en la seva resurrecci\u00f3 en qu\u00e8 va ser coronat com\u00a0<em>\u00abSenyor i Crist\u00bb\u00a0<\/em><\/strong>(vegi\u2019s Rom 1: 4 i Fets 13:33)<strong>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Que en l\u2019antiga predicaci\u00f3 cristiana, registrada en el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">Llibre de Fets<\/a>, no hi ha cap suggeriment que els jueus haguessin crucificat a un Creador inc\u00f2gnit o que Jes\u00fas era en algun aspecte un \u00e9sser div\u00ed preexistent. El pensament simplement era que Jes\u00fas va ser una v\u00edctima innocent de condemnaci\u00f3 i execuci\u00f3, per\u00f2 que D\u00e9u havia revertit el veredicte hum\u00e0 aixecant-lo dels morts i instal\u00b7lant-lo com el Rei Messi\u00e0nic.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Que no hi ha cap evid\u00e8ncia que aquests antics judeo cristians sabessin alguna cosa sobre el part d\u2019una verge. Ni tan sols en les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ep%C3%ADstoles_Paulines\">cartes de Pau<\/a>\u00a0que van apar\u00e8ixer 22 o 27 anys despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas, donen algun indici de con\u00e8ixer el naixement d\u2019un nen per una verge, i fins i tot \u00e9s possible que aquesta l\u00ednia del cristianisme va refutar els relats del naixement d\u2019una verge que va ser introdu\u00efda a la tradici\u00f3 de Jes\u00fas aproximadament en el 80 d.C. per\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mateu_ap%C3%B2stol\">Mateu<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lluc_(evangelista)\">Lluc<\/a>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Per dir-ho d\u2019una altra manera:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El cristianisme jueu ni en la seva fase m\u00e9s primerenca o en el seu desenvolupament posterior mai va acceptar una\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Encarnaci%C3%B3n\"><em>\u00abTeologia de l\u2019Encarnaci\u00f3\u00bb<\/em><\/a>, \u00e9s a dir D\u00e9u fet carn.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Sobre aquests temes, enlloc del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nou_Testament\">Nou Testament<\/a>\u00a0es desenvolupa una total\u00a0<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Encarnaci%C3%B3_de_Crist\">\u00abTeologia de l\u2019Encarnaci\u00f3\u00bb<\/a>\u00a0<\/em>ni de la\u00a0<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant%C3%ADssima_Trinitat\">\u00abTrinitat\u00bb<\/a><\/em>. Tot aix\u00f2 va ser una cosa que es va desenvolupar al lapse de diversos centenars d\u2019anys posteriors.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-16-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13097\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-16-2.jpg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"279\" \/><\/a>Cal recordar que els primers\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Judeocristianos\">judeo cristians<\/a>\u00a0eren jueus piadosos. I ja que els seus antecedents venien d\u2019un\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monoteisme\">monoteisme jueu<\/a>\u00a0sever, \u00e9s inconcebible que ells poguessin creure que Jes\u00fas era D\u00e9u o que D\u00e9u fos tres persones diferents. M\u00e9s aviat, per a ells l\u2019\u00fanic D\u00e9u era\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judaisme\">el D\u00e9u de Jes\u00fas<\/a>, aix\u00ed com era\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abraham\">el D\u00e9u d\u2019Abraham, Isaac i Jacob<\/a>\u00a0i aquest Pare-D\u00e9u havia aixecat Jes\u00fas d\u2019entre els morts:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>En l\u2019Antic Testament,\u00a0<em>\u00abfill de D\u00e9u\u00bb<\/em>\u00a0era un terme que descrivia al rei ungit. el terme fill de D\u00e9u no va poder significar en el pensament jueu cristi\u00e0 D\u00e9u el Fill com finalment va significar en el cristianisme gentil.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Aix\u00f2 no va evitar que els judeo cristians creguessin que el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Logos\">Logos<\/a>\u00a0(Paraula),\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sofia_(saviesa)\">Sophia<\/a>\u00a0(Saviesa) o el preexistent<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pneuma\">\u00a0Pneuma<\/a>\u00a0(Esperit) de D\u00e9u vinguessin a habitar o a encarnar-se en Jes\u00fas, per\u00f2 la distinci\u00f3 entre l\u2019\u00fanic D\u00e9u preexistent i Jes\u00fas va ser sempre mantinguda.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13098 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"273\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/James_Dunn_(theologian)\">James Dunn<\/a>\u00a0reconeix que aquesta va ser la cristologia de l\u2019antic cristianisme jueu. Aquest autor culpa l\u2019Esgl\u00e9sia gentil de desenvolupar un Jes\u00fas totalment de\u00efficat.<\/strong><\/p>\n<p><strong>No obstant aix\u00f2 \u00e9s bastant clar en dir que els judeo cristians her\u00e8tics (fora de l\u2019Esgl\u00e9sia) del segon i tercer segle despr\u00e9s de Crist, podien exigir justament una l\u00ednia directa d\u2019ascend\u00e8ncia dels judeo cristians originals:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><em><strong>\u00ab\u2026 el cristianisme jueu her\u00e8tic (que no tenien cap teologia de l\u2019Encarnaci\u00f3, ni del naixement de la verge, ni de D\u00e9u el Fill), semblaria ser no gaire diferent de la fe dels primers creients \u00ab<\/strong><\/em>(Ib\u00eddem. p 242).<\/li>\n<li><em><strong>\u00bb \u2026 el cristianisme jueu her\u00e8tic dels segles posteriors, realment podria exigir apropiadament ser en veritat m\u00e9s els hereus del cristianisme original que qualsevol altra expressi\u00f3 del cristianisme\u00bb\u00a0<\/strong><\/em>(Ib\u00eddem, p244).<\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/chcf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4280 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/chcf.jpeg\" alt=\"\" width=\"628\" height=\"396\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3><strong>1.10. ENTRE EL CRIST DE LA HIST\u00d3RIA I EL CRIST DE LA FE, S\u2019HI POT DESCOBRIR UNA CREACI\u00d3 LITER\u00c0RIA PLAGIADA O UN PLAGI PER LES SEMBLACES AMB ELS ELEMENTS MITOL\u00d2GICS QUE CONFORMEN LES RELIGIONS COMPARADAS\u2026?\u00a0<\/strong><\/h3>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitosuniversals.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4389\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitosuniversals.jpeg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"263\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.1. ELS MITES DE L\u2019ATIGUITAT DINS DE L\u2019IMAGINARI UNIVERSAL I LA SEVA CLASSIFICACI\u00d3<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 atemporal de l\u2019imaginari universal, un continu proc\u00e9s creatiu destinat a dotar de sentit a l\u2019univers. Malgrat el temps transcorregut continuen al\u00b7ludint als nostres m\u00e9s profunds sentimientoas sobre la fragilitat i grandesa de la nostra exist\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites s\u00f3n els miralls m\u00e0gics en els quals podem contemplar el reflex, no nom\u00e9s de les nostres il\u00b7lusions i nuesrtros temors, sin\u00f3 tamb\u00e9 les dels pobles que ens precedireron. En el seu conjunt, els mites i les llegendes conformen la base de gran part de la literatura, la filosofia i la religi\u00f3 que ha cereado la humanitat, i constitueixen sens dubte un testimoni imprescindibledel imaginari col\u00b7lectiu.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites compleixen nombroses funcions en els pobles que els van crear i els van transmetre. No nom\u00e9s oferien respostes als geandes interrogants filos\u00f2fics de sempre (com es va crear l\u2019univers, quina \u00e9s la naturalesa de les forces que intervenen en el m\u00f3n i quin \u00e9s l\u2019origen de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i de la humanitat en el seu conjunt) sin\u00f3 que tamb\u00e9 proporcioan respostes a temes d\u2019\u00edndole m\u00e9s personal, com les pautes de com comportar, regles socials o explicacions de com seria lz precisa en el m\u00e9s enll\u00e0.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-18-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13099 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-18-1.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"199\" \/><\/a>En aquest sentit, els mites fonamentaven les estructures mentals sobre les que els antoguos constru\u00efen el seu concepte de la vida. I ho feien, detall aquest fonamental, sota un discurs narratiu, en forma d\u2019hist\u00f2ries que la gent pogu\u00e9s recordar i amb les que pogu\u00e9s identificar-se i que, en definitiva, els fessin riure, plorar o atemorir.<\/strong><\/p>\n<p><strong>A causa precisament del vast repertori que toquen, de car\u00e0cter universal, els mites han exercit des de sempre un atractiu que va m\u00e9s enll\u00e0 del cultural. Tot aquells i aquelles que s\u2019endinsa en l\u2019apassionant m\u00f3n de la mitologia no triga a apreciar un descobriment apassionant:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>M\u00e9s enll\u00e0 de de les peculiaritats pr\u00f2pies de cada cultura d\u2019origen, \u00e9s possible establercer paral\u00b7lelismes entre els mites de les dioferentes cultures \u2026<\/strong><\/li>\n<li><strong>Tenim exemples fefaents d\u2019aquest paral\u00b7lelisme: naixement de l\u2019univers, la creaci\u00f3, el diluvi universal, la naturalesa mortal de l\u2019home, el c\u00e0stig div\u00ed, els cicles de la natura com els de \u00abla mort i la vida\u00bb.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/inconsciente.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4390 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/inconsciente.jpeg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"196\" \/><\/a>Els mites han passat d\u2019una cultura a una altra a trav\u00e9s del contacte directe. Per\u00f2 hi ha tamb\u00e9 altres factors pel fet que d\u2019algunes cultures no van poder posar-se en contacte per les dist\u00e0ncies geogr\u00e0fiques.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Aix\u00f2 va cridar l\u2019atenci\u00f3 tant al psiquiatre Sigmund Freud com a psic\u00f2leg Carl Gustav Yung, els qui van descobrir que moltes de les tem\u00e0tiques que apareixien en les mitologies universals -vegeu, per exemple, boscos ombr\u00edvols, transformacions terribles, criatures monstruoses, nens abandonats, vols i caigudes- apareixien en els somnis dels seus pacients:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Va ser a partir d\u2019aquest descobriment que es va desenvolupar una teoria del\u00a0<em>\u00abinconscient col\u00b7lectiu\u00bb<\/em>\u00a0en qu\u00e8 t\u00e9 cabuda tota una col\u00b7lecci\u00f3 de records i imatges comuns a tot \u00e9sser hum\u00e0.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La noci\u00f3 de \u00abarquetip\u00bb, terme amb qu\u00e8 es designava a aquests s\u00edmbols mentals de car\u00e0cter universal, ha passat a formar part de la nostra cultura.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-9-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13100 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-9-12.jpg\" alt=\"\" width=\"212\" height=\"317\" \/><\/a>Els grans temes de la mitologia universal discorren paral\u00b7lels a les nostres pr\u00f2pies experi\u00e8ncies vitals, escenificant en un pla imaginatiu, les nostres esperances i els nostres temors m\u00e9s profunds.<\/strong><\/p>\n<p><strong>La veritat \u00e9s que, al marge de les enormes difer\u00e8ncies idiom\u00e0tiques i culturals, hi ha un origen com\u00fa i els pobles de tots els continents i de totes les regions clim\u00e0tiques tendeixen a desenvolupar les mateixes Situacions i a plantejar els mateixos conflictes:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Els Mites es valen d\u2019un llenguatge universal que remet a un m\u00f3n arcaic i arc\u00e0<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els Mites, salvades les innombrables peculiaritats culturals, testimonien la unitat imaginativa de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 dels espai i del temps.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/senyoranillos.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4391\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/senyoranillos.jpeg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"197\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Encara que normalment molta gent relaciona a la mitologia amb cultures antigues o religions arcaiques, no sempre succeeix realmemnte aix\u00ed.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per exemple, s\u00e8ries de televisi\u00f3, llibres i historietes, i jocs de rol, entre d\u2019altres, aconsegueixen formar un univers fictici propi que adquireixen components mitol\u00f2gics molt importants i que, fins i tot a vegades, poden arribar a donar lloc a profunds i complicats sistemes filos\u00f2fics. Un exemple excel\u00b7lent d\u2019aquest tipus de mitologia \u00e9s la desenvolupada per:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/J._R._R._Tolkien\">J. R. R. Tolkien<\/a>\u00a0en els seus llibres\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_Silmarillion\">El Silmarillion<\/a>\u00bb<\/em>\u00a0i\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Senyor_dels_Anells\">El Senyor dels Anells<\/a>\u00bb<\/em>, entre altres escrits, a la qual ell va denominar legendarium, una col\u00b7lecci\u00f3 de llegendes.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitos_de_Cthulhu\">Els Mites de Cthulhu<\/a>, que sorgeixen de la unificaci\u00f3 de les novel\u00b7les de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/H._P._Lovecraft\">H.P. Lovecraft<\/a>\u00a0i el seu cercle. Aquests \u00faltims expliquen tot l\u2019univers partint d\u2019una f\u00edsica desconeguda (ja que suposa que els nostres coneixements de l\u2019univers i de les ci\u00e8ncies tenen premisses actualment err\u00f2nies), i la no exist\u00e8ncia de D\u00e9u, on criatures de m\u00e9s enll\u00e0 de la comprensi\u00f3 humana habiten l\u2019univers des el principi dels temps.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els mons ficticis creats per les novel\u00b7les de\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dragonlance\">Dragonlance<\/a>\u00bb<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>La s\u00e8rie\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Star_Trek\">Star Trek<\/a>\u00bb<\/em>, les pel\u00b7l\u00edcules de\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Star_Wars\">Star Wars<\/a>\u00bb<\/em>, el manga\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saint_Seiya\">Saint Seiya<\/a>\u00bb<\/em>\u00a0i moltes altres creacions \u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitologiailustrada.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4392 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitologiailustrada.jpeg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"364\" \/><\/a>Resultar\u00e0 interessant i de prou grat consignar aqu\u00ed -finalment- una explicaci\u00f3 sobre els mites i la ci\u00e8ncia que els estudia \u00e9s a dir, la mitologia-, acompanyats de la m\u00e0 de la gran obra\u00a0<em>\u00abMitologia. Antologia Il\u00b7lustrada de Mites i Llegendes del M\u00f3n\u00bb\u00a0<\/em>de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Covington_Scott_Littleton\">C. Scott Littleton<\/a>, Ed. Blume, Barcelona 2002, aix\u00ed com tamb\u00e9 del professor\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mircea_Eliade\">Mircea Eliade<\/a>, que parlava i escrivia amb correcci\u00f3 roman\u00e8s, franc\u00e8s, alemany, itali\u00e0 i angl\u00e8s, i podia tamb\u00e9 llegir l\u2019hebreu, el persa i el s\u00e0nscrit, especialista de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_las_religiones\">Hist\u00f2ria de les religions<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u2026 I per aix\u00f2, m\u2019\u00e9s plaent mostrar una classificaci\u00f3 cient\u00edfica dels Mites m\u00e9s importants que hi ha hagut en la hist\u00f2ria de la humanitat. Els mites sempre responen a una veritat considerada transcendental. Van m\u00e9s enll\u00e0 de la simple narraci\u00f3. I els seus temes s\u00f3n comuns, com he indicat, a totes les cultures encara que vari\u00efn en la forma o en el relat. Vegem un esquema classificatori:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Mites sobre l\u2019origen, que inclouen relats sobre la creaci\u00f3 del m\u00f3n o la fundaci\u00f3 d\u2019una ciutat o d\u2019una \u00e8tnia.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites rituals, que expliquen el perqu\u00e8 de determinades pr\u00e0ctiques, usualment utilitzats per acontentar un d\u00e9u o recordar un fet per evitar desgr\u00e0cies.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites del culte a una divinitat, en la qual s\u2019explica la seva vida i el seu poder.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites de prestigi, que parlen del llinatge reial o d\u2019herois nacionals; estan molt relacionats amb l\u2019\u00e8pica i s\u00f3n posteriors a la resta dels relats.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites escatol\u00f2gics, que expliquen la fi del m\u00f3n o de la mateixa civilitzaci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites socials, que justifiquen determinades pr\u00e0ctiques socials i els valors imperants; solen ser semblants als cultes i recorden als individus el risc que suposa la transgressi\u00f3 de la norma.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La mitologia comparada ha identificat una s\u00e8rie d\u2019hist\u00f2ries comuns a diferents cultures, com s\u00f3n:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El Pante\u00f3 tripartit, com\u00fa als pobles indoeuropeus, ent\u00e8s com el conjunt de tots els d\u00e9us d\u2019una religi\u00f3 o d\u2019una mitologia politeista particular, descendents del \u00abDyeus\u00bb suprem i originari.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els relats fundacionals, com el mite de la Creaci\u00f3. Una hist\u00f2ria mitol\u00f2gica-religiosa que descriu el comen\u00e7ament de l\u2019univers, de la Terra, de la vida i del primer hum\u00e0, com un acte deliberat de creaci\u00f3 realitzat per una o m\u00e9s de\u00eftats.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Les narracions sobre el Diluvi universal o altres formes de destrucci\u00f3 i recreaci\u00f3 de la Terra.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Les hist\u00f2ries de naixements, mares virginals, fins i tot, ascendits als cels.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La mort d\u2019un d\u00e9u o heroi per salvar els humans i la seva resurrecci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El descens a l\u2019infram\u00f3n. Aquest terme generalment s\u2019empra per descriure el regne del d\u00e9u\u00a0<em>\u00abHades\u00bb<\/em>\u00a0de la mitologia grega que es creia que estava situat sota la Terra. Aquest regne t\u00e9 diferents aspectes, incloent els prats\u00a0<em>\u00abAsf\u00f3delos\u00bb<\/em>, l\u2019estatge dels morts (que \u00e9s conegut com el\u00a0<em>\u00ab\u00c8reb\u00bb<\/em>\u00a0o el\u00a0<em>\u00abB\u00e1ratro\u00bb<\/em>\u00a0i el\u00a0<em>\u00abT\u00e0rtar\u00bb<\/em>, que \u00e9s on estan atrapats els monstres i els titans.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El\u00a0<em>\u00abAxis mundi\u00bb<\/em>\u00a0o eix del m\u00f3n, un s\u00edmbol ubic que es presenta en nombroses cultures i la idea expressa un punt de connexi\u00f3 entre el cel i la terra. El s\u00edmbol pot trobar-se en cultures xam\u00e0niques o basades en creences animistes, a les principals religions del m\u00f3n i, fins i tot, en civilitzacions urbanes tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ades. En paraules de Mircea Eliade,\u00a0<em>\u00abtot microcosmos, tota regi\u00f3 inhabitada, t\u00e9 un centre, \u00e9s a dir, un lloc que \u00e9s sagrat per sobre de tot\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquests paral\u00b7lelismes entre pobles sense contacte entre si s\u2019expliquen per la necessitat psicol\u00f2gica de respondre a les mateixes q\u00fcestions metaf\u00edsiques de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com hem indicat que es troben en les obres de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sigmund_Freud\">Sigmund Freud<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carl_Gustav_Jung\">Carl Gustav Yung<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dma.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4281\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dma.jpeg\" alt=\"\" width=\"253\" height=\"199\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.2. LES ENTRANYES DE LES RELIGIONS MIST\u00c9RIQUES I ELS SEUS RITUALS<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per entre el m\u00f3n Mediterrani, aix\u00ed com tamb\u00e9 en temps de Jes\u00fas, hi va conviure una gran quantitat de credos i rituals, amb similituds entre tots ells, m\u00e9s enll\u00e0 dels seus llocs d\u2019origen.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Generalment, els d\u00e9us ancestrals s\u2019assemblaven entre ells. \u00c9s a dir:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascuts molt propers al nostre Nadal o\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Solsticio_de_invierno\">equinocci d\u2019hivern<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Nascuts d\u2019una Mare Verge.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Nascuts en pessebres o en baixes estances.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Portats a realitzar una vida dedicada a favor de la humanitat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Cridats pels seus noms com:<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><em>\u00abLlum Redemptora\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abSanadors\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abMediadors\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abSalvadors \u00ab<\/em>,\u00a0<em>\u00bb Llibertadors\u00bb<\/em>\u2026<\/strong><\/p>\n<p><strong>No obstant aix\u00f2, la majoria d\u2019ells:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Van ser ven\u00e7uts per les forces de les Tenebres.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Van descendir als\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Infern\">Inferns<\/a>\u00a0o a les Tenebres, per\u00f2 v<\/strong><strong>an ressuscitar novament d\u2019entre els morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Portats a ser guies de la humanitat per conduir els homes a un m\u00f3n div\u00ed.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Van fundar comunions de sants, esgl\u00e9sies o comunitats, en les quals els deixebles reben un ritu d\u2019iniciaci\u00f3 (Baptisme) i commemoren la seva pertinen\u00e7a amb menjars.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dima.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4282 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dima.jpeg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"96\" \/><\/a>Vegem cadascuna d\u2019aquestes divinitats dins del que anomenem religions mist\u00e8riques per fer-ne una comparaci\u00f3 amb Jes\u00fas de Natzaret i la religi\u00f3 cristiana:<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/atis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4283\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/atis.jpeg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"311\" \/><\/a>1.10.2.1.\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Atis_(d%C3%A9u)\">ATIS, EL CRIST DE FRIGIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>El culte a Atis va comen\u00e7ar cap al 1200 aC. a la muntanya D\u00edndimo (actualment Murat Da\u011f\u0131 en Gediz, K\u00fctahya).<\/strong><\/p>\n<p><strong>A la fi del segle IV aC. el culte a Atis va cobrar for\u00e7a en el m\u00f3n grec.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Pel que fa a la bibliografia consultada els paral\u00b7lelismes que s\u2019ha pogut trobar, es destaquen els seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut de la verge Nana un 25 de desembre.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Posse\u00efa una doble divinitat: pare i fill div\u00ed.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser un Salvador, crucificat en un arbre per a la salvaci\u00f3 de tota la humanitat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser enterrat, per\u00f2 al tercer dia sacerdots van trobar la seva tomba buida.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ressuscitar entre els morts un 25 de mar\u00e7.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va batejar als seus deixebles amb la seva sang, de tal manera que els seus pecats van ser rentats, i els seus seguidors es van declarar\u00a0<em>\u00abhaver nascut novament\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els seus fidels van menjar pa i menjar sagrat, creient haver rebut el cos del salvador.<\/strong><\/li>\n<li><strong>En la celebraci\u00f3 de la seva mort i resurrecci\u00f3, que \u00e9s a la primavera, \u00e9s mostrat com va ser legalment mort i penjant d\u2019un arbre.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Denominat com\u00a0<em>\u00abBon Pastor\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abEl Suprem D\u00e9u\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abEl Unig\u00e8nit Fill de D\u00e9u\u00bb<\/em>,\u00a0<em>\u00abEl Salvador\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/buda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4284 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/buda.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"183\" \/><\/a>1.10.2.2.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_del_budismo\">BUDA, CRIST DE L\u2019INDIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Les dates del seu naixement i mort s\u00f3n incertes. La majoria dels historiadors de principis del segle XX dC. dataven la seva exist\u00e8ncia entre el 563 i 483 aC, per\u00f2 en opinions m\u00e9s recents es data la seva mort entre el 486 i 483 aC. i segons uns altres entre el 411 i 400 aC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>No obstant aix\u00f2, en un simposi que sobre aquest tema va tenir lloc en l\u2019any 1988 i la majoria dels que van presentar les seves opinions definitives van donar com a dates un per\u00edode que pot trobar-se al 400 aC., Restant o sumant vint anys, com la data aproximada de la mort del Buda.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Consultades les fonts bibliogr\u00e0fiques apareixen els paral\u00b7lelismes que a continuaci\u00f3 s\u2019indiquen:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut de la verge Maya un 25 de desembre.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El seu naixement \u00e9s anunciat per una estrella i visitat per homes savis ambcostosos regals.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Al seu naixement els \u00e0ngels li cantaven can\u00e7ons celestials.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Als 12 anys va ensenyar en un Temple.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser temptat per Mara, que era l\u2019esperit del mal, en temps de dejuni.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Batejat amb aigua, en nom de l\u2019esperit del d\u00e9u present.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va sanar a persones malaltes.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va alimentar a unes 500 persones a partir d\u2019una petita cistella de pa de pessic<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va caminar sobre l\u2019aigua.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va venir per complir amb la llei.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va predicar l\u2019establiment del regne dels justos.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va obligar als seus seguidors la pobresa i la ren\u00fancia al m\u00f3n.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Es va transformar en una muntanya.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mort, segons certes tradicions en una creu, va ser sepultat i ressuscitat entre els morts despr\u00e9s que la seva tomba fos oberta per una for\u00e7a sobrenatural.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ascendir cap als cels (Nirvana), per retornar despr\u00e9s, en dies, i jutjar els morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Anomenat\u00a0<em>\u00abEl Bon Pastor\u00bb<\/em>,<em>\u00a0\u00abFuster\u00bb, \u00abAlfa i Omega\u00bb, \u00abPortador del lliure Pecat\u00bb, \u00abMestre\u00bb, \u00abLa Llum del M\u00f3n\u00bb, \u00bb Redemptor\u00bb.<\/em>..<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dionis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4285\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/dionis.jpeg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"351\" \/><\/a>1.10.2.3.\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">DION\u00cdS, CRIST DE GR\u00c8CIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Molts grecs estaven segurs que el culte a Dion\u00eds havia arribat a Gr\u00e8cia des Anat\u00f2lia, a l\u2019\u00c0sia menor. El culte a Dion\u00eds va tenir la seva influ\u00e8ncia a Roma, entre els segles II i III aC., Introdu\u00eft des de la Magna Gr\u00e8cia (els pobles grecs del sud d\u2019It\u00e0lia), i mitjan\u00e7ant l\u2019Etruria, influ\u00efda per Gr\u00e8cia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els romans van rendir culte al seu equivalent rom\u00e0, Bacus. Les bacanals eren festes que se celebraven en secret i amb la sola participaci\u00f3 de dones en l\u2019arbreda de Simila, prop de la muntanya Aventino a Roma<\/strong><\/p>\n<p><strong>Dion\u00eds \u00e9s un d\u00e9u de ritus religiosos mist\u00e8rics, com els de Dem\u00e9ter i Pers\u00e9fone a la ciutat d\u2019Eleusis, pr\u00f2xima a Atenes. Molts investigadors creuen que Dion\u00eds \u00e9s producte d\u2019un sincretisme d\u2019una de\u00eftat grega local de la naturalesa i un d\u00e9u m\u00e9s poder\u00f3s de Tracia o Frigia, com Sabacio.<\/strong><\/p>\n<p><strong>La investigaci\u00f3 del seu naixement, inf\u00e0ncia i joventut, aix\u00ed com tamb\u00e9 al llarg de la seva pres\u00e8ncia en el m\u00f3n grec, ens descobreix els paral\u00b7lelismes seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut d\u2019una verge un 25 de desembre i en un pessebre.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Ha estat viatjant i ensenyant.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va dur a terme diferents miracles.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Muntat en un ruc va realitzar una process\u00f3 triomfal.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va transformar aigua en vi.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va donar de menjar aliment sagrat als seus seguidors i van rebre aix\u00ed el cos del d\u00e9u.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ressuscitar d\u2019entre els morts un 25 de mar\u00e7.<\/strong><\/li>\n<li><strong>\u00c9s identificat amb el s\u00edmbol del molt\u00f3 i el xai.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Denominat com\u00a0<em>\u00abRei de Reis\u00bb, \u00abL\u2019Unig\u00e8nit de D\u00e9u\u00bb, \u00abEl Redemptor\u00bb; \u00abEl Salvador \u00ab; \u00abEl portador de tots els pecats \u00ab, \u00abUngir a Un\u00bb, \u00bb L\u2019Alfa i l\u2019Omega \u00ab<\/em>\u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/heracles.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4286 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/heracles.jpeg\" alt=\"\" width=\"233\" height=\"350\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.2.4.\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/H%C3%A8racles\">HERACLES, CRIST DE GR\u00c8CIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Les mencions m\u00e9s antigues d\u2019Heracles o H\u00e8rcules apareixen en les obres d\u2019Homer i Hes\u00edode, per\u00f2 els relats m\u00e9s o menys complets de les seves aventures s\u00f3n les obres de Psino de Bufons (natural de Rodes, i, d\u2019altra banda, desconegut), Pisandro de Camiros 640 aC. i Paniasis d\u2019Halicarn\u00e0s del segle V aC., autor d\u2019una obra titulada Heraclea.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Totes aquestes obres, amb excepci\u00f3 d\u2019unes poques cites fragment\u00e0ries, s\u2019han perdut.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els relats del seu naixement i l\u2019apoteosi dels seus dotze treballs, relativament invariables en les diverses fonts, daten la seva mort i de\u00efficaci\u00f3 en l\u2019any 1226 aC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Seguint les fonts bibliogr\u00e0fiques consultades i, pel que als paral\u00b7lelismes es refereix, podem afirmar que:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Solsticio_de_invierno\">equinocci d\u2019hivern<\/a>, fill d\u2019una verge de qui no va tenir sexe fins que el nen naix\u00e9s.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Sacrificat en l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Equinocci\">equinocci de primavera<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Anomenat\u00a0<em>\u00abEl Salvador\u00bb, \u00abPr\u00edncep de la Pau\u00bb, \u00abFill de tots els justos\u00bb, \u00abUnig\u00e8nit\u00bb.<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/krishna.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4287\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/krishna.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"215\" \/><\/a>1.10.2.5.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Krishna\">KRISHNA, CRIST DE L\u2019\u00cdNDIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>El primer esment de Krisna es troba en el Maj\u00e1bharata (text \u00e9picorreligioso del segle III aC. Que cont\u00e9 el fam\u00f3s Bhagavad-guita, que s\u00f3n els ensenyaments de Krisna al seu amic, el guerrer \u00c1ryuna.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els autors de l\u2019Maj\u00e1bharata suggereixen que Krisna va viure en una \u00e8poca que sembla posterior al per\u00edode v\u00e8dic. els regnes que en el Maj\u00e1bharata s\u00f3n protagonistes -com els kurus o els iadus- havien estat regnes secundaris en el Rig-veda. Krisna parla un tipus de s\u00e0nscrit cl\u00e0ssic que va existir a l\u2019\u00cdndia des del VII a C.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Hi ha la hip\u00f2tesi que un nombre de tradicions i de\u00eftats regionals poden haver-se fusionat en les hist\u00f2ries d\u2019aquest d\u00e9u segons relata un article sobre la Hist\u00f2ria del krisna\u00edsmo.<\/strong><br \/>\n<strong>La religi\u00f3 de Krisna es va desenvolupar gradualment en diversos Puranas (escrits possiblement des del segle III aC.), Fins a arribar al Bhagavata-Purana (segle X dC.) Que dedica milers de versos a descriure la seva vida i obres, aix\u00ed com el poema Guita -govinda (segle XII dC.), on es desenvolupa l\u2019esoterisme krisna\u00edsta.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019autor del Bhagavata-Purana (segle XI dC.) Consigna per primera vegada una data de naixement de Krisna: la mitjanit del Rojini naksatra (el vuit\u00e8 dia despr\u00e9s de la lluna nova del mes de Sravana o bhadrapada.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Realitzada la s\u00edntesi en relaci\u00f3 als paral\u00b7lelismes buscats, podem concloure aportant els aspectes que s\u2019expliciten a continuaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut en temps en qu\u00e8 el seu Pare substitut, Nanda, es trobava a la ciutat per pagar els seus impostos al Rei.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La seva nativitat va ser anunciada per una estrella.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser fill de la verge Devaki, en una cova, que en el moment del seu naixement va ser il\u00b7luminada per una estrella.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Les vaques van adorar seu naixement.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El Rei Kansa va intentar buscar el nascut, ordenant assassinar a tots els nens homes nascuts aquesta mateixa nit.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va viatjar molt obrant diversos miracles: va ressuscitar morts, guarir leprosos, va guarir a sords i cecs.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La crucifixi\u00f3 de Krishna \u00e9s representada per mitj\u00e0 d\u2019una creu i els seus bra\u00e7os estesos.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Penjant de la creu, va ser travessat per una fletxa.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va morir, va descendir als inferns, per\u00f2 definitivament al tercer dia va ascendir als cels.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va retornar dies m\u00e9s tard per jutjar els morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Krishna \u00e9s la segona personificaci\u00f3 de la trinitat hind\u00fa.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4288 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mitra.jpeg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"256\" \/><\/a>1.10.2.6.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">MITRA, CRIST DE P\u00c8RSIA<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Mitra era un d\u00e9u solar de P\u00e8rsia, la adoraci\u00f3 es va difondre m\u00e9s tard a l\u2019\u00cdndia i l\u2019Imperi rom\u00e0.<\/strong><br \/>\n<strong>Segons l\u2019escriptor belga Franz Cumont, al seu estudi publicat al comen\u00e7ament del segle XX, l\u2019origen del mitraisme es troba a l\u2019antiga P\u00e8rsia, en l\u2019actual Iran.<\/strong><\/p>\n<p><strong>L\u2019origen d\u2019aquesta divinitat indoiraniana pot remuntar-se fins al II mil\u00b7lenni aC. El seu nom \u00e9s esmentat per primera vegada en un tractat entre els hitites i els mitani, escrit cap al 1400 aC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>No obstant aix\u00f2, cap a l\u2019any 62 aC., Els soldats romans van adoptar aquest d\u00e9u a la seva manera, li van agregar caracter\u00edstiques no perses i van crear una religi\u00f3 anomenada mitraisme que es va expandir r\u00e0pidament per tot l\u2019Imperi rom\u00e0, i que va competir amb l\u2019incipient cristianisme fins al segle IV dC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Posats a descobrir els paral\u00b7lelismes existents nostra investigaci\u00f3, consultats els diferents aspectes d\u2019aquest d\u00e9u persa, podem inscriure\u2019ls de la manera seg\u00fcent:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Originari de P\u00e8rsia, adorat a l\u2019\u00cdndia i eventualment a Roma.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Quan el mite de Crist era nou i poc conegut, Mitra i el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra%C3%ADsmo\">Mitra\u00edsmo<\/a>\u00a0eren ja ancestrals.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Adorat pels segles com el missatger de la veritat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mitra era venerat pels Perses (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zoroastro\">Zoroastrianismo<\/a>), i pels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hinduismo\">Hind\u00fas<\/a>\u00a0(vegi\u2019s la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vedas\">\u00a0literatura v\u00e8dica<\/a>) abans que la seva fe fos reconeguda a Roma, on els misteris van florir al segle II d.C.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Molt aviat els cristians van dominar aquesta religi\u00f3 exterminant Mitra i als seus fidels, arrasant els seus temples i incendiant els seus sagrats textos.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Cada any, a mitjans d\u2019hivern, el fill del d\u00e9u novament neixia, posant fi a la foscor.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Cada primer minut de tots els 25 de desembre al\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitreo\">Temple de Mitra<\/a>\u00a0dels sacerdots, amb vestits blancs, encenien espelmes i encens celebrant el naixement del fill del d\u00e9u.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mitra, nascut un 25 de desembre, en una cova, era fill d\u2019una mare verge.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mitra va baixar del cel com a home i va salvar la humanitat dels seus pecats.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mitra, al costat de dotze deixebles, va viatjar extensament convertint-se en un mestre i il\u00b7luminador dels homes.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser sepultat en una tomba, de la qual va ressuscitar entre els morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els seus seguidors guarden al Sabat com si fos un dia sant, i duen a terme banquets sacramentals en mem\u00f2ria d\u2019aquest esdeveniment.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els menjars sagrats, pa i aigua, o pa i vi, s\u00f3n simb\u00f2licament el cos i la sang del sagrat toro (d\u00e9u).<\/strong><\/li>\n<li><strong>Baptisme en la sang del toro. (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Taurobolio\">Taurobolum<\/a>) com a ritu d\u2019iniciaci\u00f3. M\u00e9s tard, Baptisme\u00a0<em>\u00abrentat a la sang de l\u2019anyell\u00bb<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>Baptisme d\u2019aigua (registrat pel cristianisme).<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra%C3%ADsmo\">rituals mitraics<\/a>\u00a0ocasionaven la transformaci\u00f3 i salvaci\u00f3 dels seus fidels (una esp\u00e8cie d\u2019elevaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima cap a una realitat divina).<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els festivals mitraics eren dos: un cap al solstici d\u2019hivern, (que simbolitza el seu\u00a0 naixement), i un altre cap al solstici de primavera (que simbolitza la seva mort i resurrecci\u00f3).<\/strong><\/li>\n<li><strong>Era conegut com\u00a0<em>\u00abEl Salvador\u00bb, \u00abEl fill de D\u00e9u\u00bb, \u00abEl Redemptor\u00bb, \u00abEl B\u00e9 de D\u00e9u\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/osiris.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4289\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/osiris.jpeg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"231\" \/><\/a>1.10.2.7.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">OSIRIS, CRIST D\u2019EGIPTE<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Osiris \u00e9s el d\u00e9u egipci de la resurrecci\u00f3, dels morts, de la vegetaci\u00f3 i de l\u2019agricultura, al seu torn \u00e9s s\u00edmbol de la fertilitat i la regeneraci\u00f3 del Nil. Tamb\u00e9 presideix el tribunal del judici dels difunts en la mitologia eg\u00edpcia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>El seu pare era Geb i la seva mare era Nut. Els textos funeraris egipcis, que van apar\u00e8ixer en les parets de les cambres funer\u00e0ries a les pir\u00e0mides a fins de la Dinastia V, durant el segle XXV aC. Donen idea de l\u2019antiguitat d\u2019aquest d\u00e9u egipci.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Fonts que es fan ress\u00f2 d\u2019aquest mite s\u00f3n: el \u00abTractat d\u2019Isis i Osiris\u00bb de Plutarc, textos de Diodor de Sic\u00edlia, i els \u00abTextos de les Pir\u00e0mides\u00bb: Osiris va ser un heroi cultural, rei m\u00edtic, fundador de la naci\u00f3 eg\u00edpcia , que va ensenyar als homes la civilitzaci\u00f3, les lleis, l\u2019agricultura, la fermentaci\u00f3 per elaborar begudes alcoh\u00f2liques i com adorar als d\u00e9us. Mor com a home, per\u00f2 ressuscita com immortal gr\u00e0cies a Anubis.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els egipcis van veure en la resurrecci\u00f3 d\u2019Osiris la promesa d\u2019una vida eterna. Creien que tots els homes viurien eternament, al Aaru, si es realitzaven cerim\u00f2nies funer\u00e0ries similars a les efectuades amb Osiris, mort i ressuscitat. Aix\u00ed des de l\u2019Imperi Mitj\u00e0 era costum, en els textos funeraris, nomenar al difunt amb l\u2019apel\u00b7latiu de \u00abOsiris\u00bb.<\/strong><\/p>\n<p><strong>El culte d\u2019Osiris va continuar fins al segle VI dC. a l\u2019illa de File, a l\u2019Alt Nil malgrat els decrets de Teodosi a voltants de l\u2019any 390 dC., per destruir els temples pagans. El culte a Isis i Osiris en File es va permetre fins a l\u2019\u00e8poca de Justini\u00e0 I, mitjan\u00e7ant tractat entre els blemios-nobatias i Diocleci\u00e0. Aquestes pr\u00e0ctiques van acabar quan Justini\u00e0 I va enviar al general Nars\u00e9s a destruir els santuaris, detenir els sacerdots i confiscar les imatges divines, per dur-les a Constantinoble.<\/strong><\/p>\n<p><strong>En el mite d\u2019Osiris existeixen diversos elements que alguns autors suggereixen haurien estat presos pels creadors del cristianisme. Per exemple:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Osiris despr\u00e9s de \u00ab<em>morir assassinat<\/em>\u00bb pel seu malvat germ\u00e0 Seth, \u00ab<em>ressuscita<\/em>\u00bb gr\u00e0cies a la deessa Isis i despr\u00e9s \u00ab<em>ascendeix als cels<\/em>\u00bb.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquests sup\u00f2sits paral\u00b7lelismes entre d\u00e9us mitol\u00f2gics com Osiris a Egipte, Tammuz a la Mesopot\u00e0mia asi\u00e0tica, Baal en Canaan, i Atis a Gr\u00e8cia d\u2019una banda, i la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas per un altre van ser intensament rebatuts per acad\u00e8mics especialistes en mitologia, que asseveren que distorsionen les fonts per for\u00e7ar la comparaci\u00f3 dels relats mitol\u00f2gics amb els relats de Jes\u00fas ressuscitat.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Respectant les diverses teories que rebaten els paral\u00b7lelismes entre Osiris i Jesucrist, objecte de la nostra investigaci\u00f3, enviem -salvant qualsevol nova proposta- els elements comuns trobats:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Va n\u00e9ixer per complir i fer complir la llei.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Se la va anomenar Krst, l\u2019Un.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Nascuda de la verge\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis-Meri<\/a>\u00a0un 25 de desembre en un pessebre.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El seu naixement va ser anunciat per una estrella i assistit per tres homes savis.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El seu pare terrenal es deia\u00a0<em>\u00abSeb\u00bb<\/em>\u00a0la traducci\u00f3 correspon a\u00a0<em>\u00abJosep\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Als 12 anys ensenyava en el temple, i als 30 anys va ser batejat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El seu baptisme es va efectuar en el riu Larutana, (riu Jord\u00e0), per\u00a0<em>\u00abAnup\u00bb<\/em>\u00a0el Baptista, qui fora decapitat. (<em>\u00abAnup\u00bb<\/em>\u00a0es tradueix per\u00a0<em>\u00abJoan\u00bb<\/em>).<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va viatjar extensament, va ensenyar als homes i els va pacificar per mitj\u00e0 de la m\u00fasica i la seva bondat. No va emprar la for\u00e7a dels seus bra\u00e7os.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va fer miracles, va exorcitzar als dimonis i va ressuscitar d\u2019entre els morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va caminar sobre l\u2019aigua.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser tra\u00eft per\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tif%C3%B3_(mitologia)\">Tif\u00f3<\/a>, crucificat entre dos lladres el 17 de Athry.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Soterrat en una tomba i al tercer dia (19 de athry) va ressuscitar.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els seus deixebles celebraven cada any en l\u2019equinocci de primavera la seva mort i resurrecci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>S\u2019esperava regn\u00e9s mil anys.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Anomenat\u00a0<em>\u00abEl cam\u00ed de la Veritat i de la Llum\u00bb, \u00abEl Messies\u00bb, \u00abD\u00e9u convertit en home\u00bb, \u00abEl Fill del Senyor \u00ab, \u00bb El Verb fet carn \u00ab, \u00bb La Veritat de la Paraula \u00ab<\/em>\u2026.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/zaratustra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4291 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/zaratustra.jpeg\" alt=\"\" width=\"331\" height=\"255\" \/><\/a>1.10.2.8.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zoroastro\">ZOROASTRE, CRIST D\u2019\u00c0SIA MENOR<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Existeixen discrep\u00e0ncies sobre el lloc de naixement de Zoroastre. Segons alguns corrents n\u00e9ixer a Rhages (prop de Teheran, a Iran), segons altres a l\u2019Afganistan o Kazakhstan.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Altres fonts argumenten que Zaratustra \u00e9s m\u00e9s aviat un t\u00edtol donat a una s\u00e8rie de mestres (fins a quatre), m\u00e9s que el nom d\u2019un concret d\u2019ells, i que l\u2019home a qui solem referir-nos com Zoroastre hauria estat l\u2019\u00faltim de la s\u00e8rie.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Mitjan\u00e7ant c\u00e0lculs indirectes sobre vagues refer\u00e8ncies a altres personatges coetanis o posteriors, s\u2019estima que va n\u00e9ixer entre el principi del primer mil\u00b7lenni i el segle VI aC. C. Biedma, basant-se en estudis d\u2019arqueologia i datacions del Carboni 14, assenyala que va n\u00e9ixer al voltant del 6300 aC. tot i que la majoria considera que va viure entre el 1300 al 1200 aC.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Zaratustra era considerat, per a Nietzsche, el culpable de la conversi\u00f3 de pobles de l\u2019Orient Mitj\u00e0 (pobles abrah\u00e0mics avui dia), del politeisme cap al monoteisme. Per aix\u00f2, l\u2019autor de \u00abAix\u00ed va parlar Zaratustra\u00bb va plantejar la superaci\u00f3 d\u2019aquesta conversi\u00f3 amb la mort de D\u00e9u, per despr\u00e9s proporcionar que l\u2019home es fes lliure per si mateix fins a arribar al superhome.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Havent investigat les caracter\u00edstiques que adornen el pret\u00e8s personatge, com a mestre espiritual d\u2019\u00c0sia menor, ens trobem amb els elements caracter\u00edstics seg\u00fcents:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Nascut d\u2019una verge.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va ser batejat en un riu.<\/strong><\/li>\n<li><strong>En la seva joventut va sorprendre per la seva extraordin\u00e0ria saviesa respecte d\u2019altres savis.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Quan va complir 30 anys va comen\u00e7ar el seu ministeri.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Temptat al desert pel dimoni.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Desallotja els dimonis.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va retornar la vista a un home.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Va revelar tots els misteris del cel i de l\u2019infern, de la resurrecci\u00f3, del judici i de la salvaci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els seus fidels celebraven l\u2019Eucaristia per mitj\u00e0 d\u2019un menjar sagrat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Se\u2019l denominava\u00a0<em>\u00abLa Paraula feta Carn\u00bb<\/em>\u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/deusagricolas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4292\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/deusagricolas.jpeg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"227\" \/><\/a>1.10.2.9.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ceres_(mitolog%C3%ADa)\">ELS MITES DE LES RELIGIONS AGR\u00cdCOLES<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_del_Antiguo_Egipto\">religions agr\u00edcoles<\/a>\u00a0que estaven vigents en moltes regions de l\u2019univers, amb molta anterioritat abans del naixement de l\u2019era cristiana, segueixen exactament un mateix esquema.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els protagonistes de la hist\u00f2ria de l\u2019agricultura s\u00f3n:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Una mare verge.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Un fill\/a que neix i mor per donar de menjar a la humanitat.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La deessa mare adquireix diferents noms:<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>Afrodita, Aine, Alilat, Anat, Anahita, Asera, Artemisa, Astart\u00e9, Asthoret, Astronoe, Axieros, Baalat, baaltis, Belona, \u200b\u200bBendis, Ceres, Cibeles, Cotito, Cuerau\u00e1pari, Damia, Dana, Demeter, Dictina, Eithinoha, Freia, Grania, Hannahanna, Hercina, Hi\u2019iaka, Inanna, Ishtar, Isis, Ixmucana, Kerri, Krumina, Lusia, Ma, Mari, milita, Prithivi, Retia, Rhiannon, Rozanizy, Salamb\u00f3, Sena, Syra, Tailtiu, Tanit, Venus, Wekatama, (Mare de D\u00e9u)\u2026<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><strong>El fill\/a \u00e9s anomenat:<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>Acavister, Atis, Adonis, Amanus, Aranrhod, Ariadna, Axiokersa, Auxesia, Bhavani \/ Kali, Bassa. Gran, Baal, Britomartis, Combabo, Cora, Diarmaid, Dumuzi, Dusura, Earles de Desmond, Eshmund, Europa, Ferefata, G\u00e0l\u00b7lia, Gugalanna, Hip\u00f2lit, Ixquic, Libera, Lohiau, Lugna, L\u00faufri, Melqart, Melcario, Milcrato, Missa, Nigola, Onatag, Ori\u00f3, Osiris \/ Horus, Pelles, Pers\u00e9fona, Proserpina, Pwyll, Rod, Robigo, Sabacio, Sand\u00f3n, Shamin, Tammuz, Telepino, Virbius, Xaratanga, (Crist \/ Jes\u00fas) \u2026<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><strong>En aquests\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_grega\">mites agr\u00edcoles<\/a>\u00a0el fill representa la llavor enterrada, fins que reapareix amb la forma de planta que comen\u00e7a a cr\u00e9ixer. Les plantes maduren fins a ser collides i el cicle sencer torna a representar-se.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Es tracta d\u2019un d\u00e9u mort i ressuscitat, aspecte que t\u00e9 relaci\u00f3 amb la\u00a0<em>\u00abmort\u00bb\u00a0<\/em>de l\u2019espiga: la sembra i el rebrot de la nova espiga\u2026<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/James_George_Frazer\">James George Frazer<\/a>\u00a0reconeix en el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite_d%27Osiris\">mite osiri\u00e0<\/a>\u00a0totes les caracter\u00edstiques del culte a un esperit de la vegetaci\u00f3.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>\u00a0seria un d\u2019aquests d\u00e9us agraris que cada any, en el temps de les collites, s\u00f3n desmembrats per les fal\u00e7s i que enterrats en forma de llavor reneixen durant la primavera. Tot i la pompa amb qu\u00e8 en els temps posteriors els sacerdots van envoltar l\u2019adoraci\u00f3 d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>, la concepci\u00f3 del d\u00e9u com el gra de blat apareix clara en la festivitat de la seva mort i resurrecci\u00f3 celebrada primer al mes de\u00a0<a href=\"https:\/\/losegiptosdeadina.wordpress.com\/dioses-y-templos\/rituales\/fiestas-y-festivales\/festivales-de-osiris\/fiesta-de-khoiak\/\">Khoiak<\/a>\u00a0i despr\u00e9s al mes de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Calendario_egipcio\">Athyr<\/a>. Tal festivitat estava essencialment dedicada a la sembra.<\/strong><\/p>\n<p><strong>De manera que l\u2019origen de la religi\u00f3 cristiana, igual que el de les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paganismo\">mitologies paganes<\/a>, t\u00e9 relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria de l\u2019agricultura. I per tant, el cristianisme \u00e9s una\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_a_l%27antiga_Roma\">religi\u00f3 agr\u00edcola<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per aquest motiu Jes\u00fas:<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/blat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4293 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/blat.jpeg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"231\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>\u00c9s el\u00a0<em>\u00abfruit del ventre\u00bb<\/em>\u00a0de la verge personificat en el pa de cereal i que, segons el mite, diu al repartir-lo als seus deixebles i tamb\u00e9 en el vi fruit del ra\u00efm en el temps de la verema:<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>\u2013 \u00abPreneu i mengeu, aquest \u00e9s el meu cos.\u00bb<\/em><\/strong>(Mat. 26,26)<strong>\u00a0com el fruit del blat sembrat a la terra\u2026<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u2013 \u00abBeveu d\u2019ell tots, que aquesta \u00e9s la meva sang\u00bb\u00a0<\/strong>(Mat. 26,27)<strong>\u00a0com el fruit\u00a0 de la verema, el vi contingut en un calze.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/rai%CC%88m.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4294\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/rai%CC%88m.jpeg\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"209\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>Cal considerar que aquestes expressions es troben en la hist\u00f2ria de la agricultura s\u2019entendr\u00e0 que la met\u00e0fora que\u00a0<em>Jes\u00fas \/ Crist mor com a llavor que s\u2019enterra per germinar i ressuscita com a vegetaci\u00f3 a la primavera en n\u00e9ixer de la Mare Arbre com a fruit madur per donar de menjar a la humanitat -com espiga de cereal o com fruit de la verema = cos i sang<\/em>-, ho confirma l\u2019eminent mit\u00f3leg\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joseph_Campbell\">Joseph Campbell<\/a>\u00a0en un text aportat per\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bill_Moyers\">Bill Moyers<\/a>\u00a0en\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_poder_del_mito\"><em>\u00abEl poder del mite\u00bb<\/em><\/a>,\u00a0<em>Emec\u00e9 Editors, SA, Barcelona, 1991 p\u00e0g. 159<\/em>, quan expressa:<\/strong><\/p>\n<p><em><strong>\u00abLa hist\u00f2ria de Crist implica la sublimaci\u00f3 del que originalment era una imatge vegetal molt s\u00f2lida. Jes\u00fas est\u00e0 en la Branca Sagrada, l\u2019arbre, i ell mateix \u00e9s el fruit de l\u2019arbre\u00bb.<\/strong><\/em><\/p>\n<p><strong><em>I<\/em>\u00a0ratifica que el naixement de Jes\u00fas \u00e9s la identificaci\u00f3 amb el fruit madur. El fet que els mit\u00f3legs cristians denominessin Jes\u00fas com a Messies\u00a0<\/strong>(=met\u00e0fora agr\u00edcola)<strong>, mostren que van interpretar malament el que no era m\u00e9s que una met\u00e0fora agr\u00edcola, despr\u00e9s apropiar-se de mites de religions precedents i que no entenien. Van donar l\u2019apel\u00b7latiu de Messies confonent el seu significat i interpretant:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>La paraula\u00a0<em>\u00abmessies\u00bb<\/em>\u00a0de l\u2019hebreu \u00abmeschiaf\u00bb = El Messies. I\u00a0 igual a Crist en llat\u00ed = Ungit\u2026,<\/strong><\/li>\n<li><strong>\u2026 en comptes de relacionar-la amb el concepte del que es van apropiar d\u2019una altra religi\u00f3 i que no van entendre: la paraula\u00a0<em>\u00abmessis\u00bb<\/em>\u00a0= recol\u00b7lectar els fruits\u00a0<\/strong>[messis = sega, collita, recol\u00b7lecci\u00f3 de productes de la terra]<strong>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Tal i com aix\u00ed apareix en el\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-diccionario-latinoafespanol\/9788424936600\/2025979\">\u00abDiccionari Latino-Espa\u00f1ol\u00bb. Agust\u00edn Bl\u00e1nquez<\/a>. Tom 2. Editorial Ram\u00f3n Sopena, SA, Barcelona).<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>De manera que la pregunta d\u2019Herodes als mags:\u00a0<em>\u00ab\u2026 on havia de n\u00e9ixer el Messies \u00bb\u00a0<\/em><\/strong>(Mat, 2, 4)<strong>, s\u2019hauria d\u2019interpretar en realitat\u00a0<em>\u00abon havia de n\u00e9ixer el fruit de la recol\u00b7lecci\u00f3, el ra\u00efm de la verema, el cereal, \u2026 \u00ab<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019afirmaci\u00f3:\u00a0<em>\u00abus ha nascut avui un Salvador, que \u00e9s el Messies\u00a0<\/em><\/strong>(Luc. 2,11)\u00a0<strong>significaria\u00a0<em>\u00abus ha nascut el fruit de la recol\u00b7lecci\u00f3, el cereal, la collita que salva la humanitat perqu\u00e8 no mori de fam \u00ab<\/em>.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mareverge.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4295 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/mareverge.jpeg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"193\" \/><\/a>La met\u00e0fora agr\u00edcola en relaci\u00f3 al naixement del nen d\u2019una Mare\u00a0<\/strong>(malinterpretat com l\u2019arribada del Messies)<strong>\u00a0es refereix a la recol\u00b7lecci\u00f3 de fruits.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Aquest en seria l\u2019origen ja que recol\u00b7lectar les fruites es diu -en diferents lleng\u00fces- amb paraules derivades del nom de les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ceres_(mitologia)\">deesses de les Collites<\/a>\u00a0o les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diosa_madre\">deesses Mare<\/a>, s\u00edmbols de la nova collita de fruits o dels fills I aix\u00ed:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><em>\u00abMessis\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>recol\u00b7lectar,\u00a0<\/em>que provenia del nom de la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%A8sia\">Deessa de M\u00e8ssia<\/a>, adorada en el recorregut\u00a0 agr\u00edcola i ub\u00e8rrim de les fruites del recorregut del Danubi\u00a0<em>(S\u00e8rvia i Bulg\u00e0ria)<\/em>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abDemetere\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>recol\u00b7lectar<\/em>, que evidencia el seu origen en el nom de la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dem%C3%A8ter\">Deessa Demete<\/a>r, Mare\u00a0 de les Collites.<\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abCarpere\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>recol\u00b7lectar,\u00a0<\/em>recollir dels arbres de la tardorla, derivat del nom de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carpo_(mitolog%C3%ADa)\">Deessa Carpo<\/a>\u00a0\/ Karpo o\u00a0<em>\u00abFructificaci\u00f3\u00bb<\/em>\u00a0<em>(del grec Karpos = fruit).<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abCerealia\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>recol\u00b7lectar,<\/em>\u00a0messes \/ cereals. L\u2019origen el trobem en el de la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ceres_(mitolog%C3%ADa)\">\u00a0Deessa Ceres<\/a>, mare dels cereals.<\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abSegestis\u00bb<\/em>\u00a0\/\u00a0<em>\u00abseges\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>segar \/ recol\u00b7lectar.<\/em>\u00a0Les seges de les messes probablement deriva del culte del\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segesta_(Sicilia)\">Temple de Segesta<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abVendimiare\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>recollir\u00a0fruits de les vinyes,<\/em>\u00a0prov\u00e9 del nom de la verema, \u00e9s a dir, de les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vin%C3%A0lia\">Festes de la Vin\u00e0lia<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><em>\u00abFructescere\u00bb<\/em>\u00a0=\u00a0<em>fructificar,\u00a0<\/em>procedeix\u00a0del nom de la\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pomona\">Deessa romana Pomona<\/a>, en el sentit de conrear els arbres fruiters, les hortes i els jardins.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/solinvicto.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4296\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/solinvicto.jpeg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"220\" \/><\/a>La festa del Nadal pret\u00e9n celebrar el naixement d\u2019un \u00e9sser div\u00ed d\u2019una Mare Verge. Es tracta d\u2019una met\u00e0fora religiosa \u2013<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sol_Invictus\">solis invictus<\/a>\u2013 que relata la culminaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de l\u2019agricultura que el naixement de Jes\u00fas s\u2019identifica amb el naixement que se celebrava el 24 de desembre d\u2019altres fills\/es de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diosa_madre\">Mares Verges<\/a>\u00a0d\u2019altres religions antecessores.<\/strong><\/p>\n<p><strong>I nens nascuts que s\u2019identifiquen amb el fruit del ventre de la Mare Verge, despr\u00e9s d\u2019haver estat una llavor\u00a0<\/strong>(germen o sement)<strong>\u00a0que es converteix en fruit, en refer\u00e8ncia a la festa del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solstici_d%27hivern\">solstici de la collita d\u2019hivern<\/a>, tal i com trobem a:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_de_Mesopotamia\">La mitologia Mesopot\u00e0mica:<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_babil%C3%B3nica\">de Babil\u00f2nia<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n_sumeria\">de Sum\u00e8ria<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_asiria\">d\u2019Ass\u00edria<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Mitolog%C3%ADa_acadia\">d\u2019Ac\u00e0dia<\/a><\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_persa\">La mitologia Persa<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa_hinduista\">La mitologia Hinduista<\/a>\u00a0\u2013\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Budismo\">El Budismo<\/a><\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3_de_l%27antic_Egipte\">La mitologia Eg\u00edpcia<\/a><\/strong><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\"><strong>La mitologia Grega<\/strong><\/a><\/li>\n<li><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_romanes\"><strong>La mitologia de l\u2019Imperi rom\u00e0<\/strong><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>I m\u00e9s. Perqu\u00e8 no podem oblidar el compendi de civilitzacions antigues, aquelles que comprenen l\u2019arc que va:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Des de l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019escriptura fins a l\u2019Edat Mitjana a Occident \u2026,<\/strong><\/li>\n<li><strong>A Am\u00e8rica fins a l\u2019arribada dels primers colonitzadors \u2026,<\/strong><\/li>\n<li><strong>A l\u2019\u00c0sia Oriental fins a la aparaci\u00f3n del primer emperador de la Xina \u2026<\/strong><\/li>\n<li><strong>A l\u2019\u00cdndia fins a la invasi\u00f3 Isl\u00e0mica \u2026 i<\/strong><\/li>\n<li><strong>en tantes civilitzacions de mitologies f\u00e8rtils siguin asteques, africanes, celtes, n\u00f2rdiques, sud-americanes, abor\u00edgens, japonesos, etc.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>I, evidentment, sense voler ni poder oblidar la mitologia semita i, en particular, la mitologia cananea.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/biblmitl.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4324 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/biblmitl.jpeg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"369\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>1.10.3. De\u00a0<em>\u00abLA B\u00cdBLIA DE LA MITOLOGIA\u00bb<\/em>\u00a0A LA IMPORT\u00c0NCIA DE LA MITOLOGIA EN\u00a0<em>\u00abLA INTERPRETACI\u00d3 DE LA B\u00cdBLIA\u00bb<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-10.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13055\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-10.png\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"202\" \/><\/a>Resultar\u00e0 interessant de consignar aqu\u00ed -finalment- una explicaci\u00f3 sobre\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite\">els mites<\/a>\u00a0i la ci\u00e8ncia que els estudia, \u00e9s a dir,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia\">la mitologia<\/a>, acompanyats de la m\u00e0 de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mircea_Eliade\">Mircea Eliade<\/a>\u00a0-un especialista de la hist\u00f2ria de les religions- i de .J. Richepin\u2026 I per aix\u00f2, m\u2019\u00e9s plaent mostrar una classificaci\u00f3 cient\u00edfica dels mites m\u00e9s importants haguts en la hist\u00f2ria de la humanitat:<\/strong><\/p>\n<p><strong>Els mites sempre responen a una veritat considerada transcendental. Per aix\u00f2 van m\u00e9s enll\u00e0 de la simple narraci\u00f3. Els temes s\u00f3n comuns a totes les cultures, encara que vari\u00efn en la forma o en el relat.<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a title=\"Mite fundacional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mite_fundacional\"><strong>Mites sobre l\u2019origen<\/strong><\/a><strong>, que inclouen relats sobre la\u00a0<a title=\"Creaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creaci%C3%B3\">creaci\u00f3<\/a>\u00a0del m\u00f3n o la fundaci\u00f3 d\u2019una ciutat o d\u2019una \u00e8tnia.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites\u00a0<a title=\"Ritual\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ritual\">rituals<\/a>, que expliquen el perqu\u00e8 de determinades pr\u00e0ctiques, usualment utilitzats per a acontentar un\u00a0<a title=\"D\u00e9u\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u\">d\u00e9u<\/a>\u00a0o recordar un fet per tal d\u2019evitar desgr\u00e0cies.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites del\u00a0<a title=\"Culte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Culte\">culte<\/a>\u00a0a una divinitat, en qu\u00e8 s\u2019explica la seva vida i el seu poder.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites de\u00a0<a title=\"Prestigi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prestigi\">prestigi<\/a>, que parlen del llinatge reial o d\u2019<a title=\"Heroi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Heroi\">herois<\/a>\u00a0nacionals; estan molt relacionats amb l\u2019<a title=\"\u00c8pica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88pica\">\u00e8pica<\/a>\u00a0i s\u00f3n posteriors a la resta dels relats.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites\u00a0<a title=\"Escatologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escatologia\">escatol\u00f2gics<\/a>, que expliquen la fi del m\u00f3n o de la mateixa civilitzaci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Mites\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Social\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Social\">socials<\/a>, que justifiquen determinades pr\u00e0ctiques socials i dels valors imperants; solen ser semblants als cultes i recorden als individus el risc que suposa la transgressi\u00f3 de la norma.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La\u00a0<a title=\"Mitologia comparada\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia_comparada\">mitologia comparada<\/a>\u00a0ha identificat una s\u00e8rie d\u2019hist\u00f2ries comunes a diferents cultures, com en s\u00f3n:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Un\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pante%C3%B3_(mitologia)\">pante\u00f3 tripartit<\/a>, com\u00fa als pobles indoeuropeus, ent\u00e8s com el conjunt de tots els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"D\u00e9us\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9us\">d\u00e9us<\/a>\u00a0d\u2019una\u00a0<a title=\"Religi\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3\">religi\u00f3<\/a>\u00a0o d\u2019una\u00a0<a title=\"Mitologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitologia\">mitologia<\/a>\u00a0<a title=\"Politeisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Politeisme\">politeista<\/a>\u00a0particular, descendents del\u00a0<a title=\"Dyeus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dyeus\">Dyeus<\/a>\u00a0suprem i originari.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Relats fundacionals, com el mite de la creaci\u00f3. Una\u00a0hist\u00f2ria\u00a0<a title=\"Mitolog\u00eda\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa\">mitol\u00f3gica<\/a>\u2013<a title=\"Religi\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Religi%C3%B3n\">religiosa<\/a>\u00a0que descriu el comen\u00e7ament de l\u2019<a title=\"Universo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universo\">universo<\/a>, de la\u00a0<a title=\"Tierra\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tierra\">Tierra<\/a>, de la\u00a0<a title=\"Abiog\u00e9nesis\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abiog%C3%A9nesis\">vida<\/a>\u00a0i del\u00a0<a title=\"Primer humano\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primer_humano\">primer hum\u00e0,\u00a0<\/a>com un acte deliberat de creaci\u00f3 realizat per una o m\u00e1s\u00a0<a title=\"Deidad\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deidad\">deitats<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Narracions sobre el\u00a0<a title=\"Diluvi universal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diluvi_universal\">diluvi universal<\/a>\u00a0o altres formes de destrucci\u00f3 i recreaci\u00f3 de la Terra.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Hist\u00f2ries de naixements, mares virginals, fins i tot, ascendides als cels.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La mort d\u2019un d\u00e9u o\u00a0<a title=\"Heroi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Heroi\">heroi<\/a>\u00a0per salvar els humans i la seva resurrecci\u00f3.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El descens a l\u2019<a title=\"Infram\u00f3n\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Infram%C3%B3n\">infram\u00f3n.<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019<i><a title=\"Axis mundi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Axis_mundi\">axis mundi<\/a><\/i>\u00a0o centre del m\u00f3n (encarnat per un arbre o muntanya).<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Aquests paral\u00b7lelismes entre pobles sense contacte entre si s\u2019expliquen per la necessitat psicol\u00f2gica de respondre a les mateixes q\u00fcestions\u00a0<a title=\"Metaf\u00edsica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica\">metaf\u00edsiques<\/a>\u00a0de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/JD.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4325 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/JD.jpeg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"219\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.4. DE QUINA MANERA ES POT CONFIRMAR TOT AIX\u00d2 ESCRIT AMB LA PRESENTACI\u00d3 D\u2019ALGUNS EXEMPLES\u2026?<\/strong><\/p>\n<p><strong>A tall d\u2019exemple, [\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\">Llu\u00eds Busquets<\/a>\u00a0en\u00a0<em>\u00ab\u00daltima not\u00edcia de Jes\u00fas de Natzar\u00e8\u00bb<\/em>\u00a0(Ed. Proa. Barcelona 2006, p\u00e0g. 93-99 ], i pel que fa refer\u00e8ncia a Jes\u00fas en el relat evang\u00e8lic escrit que ens arriba a nosaltres, n\u2019he extret del text l\u2019ordenaci\u00f3 i el resum que consigno a continuaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/biblRip1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4326 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/biblRip1.jpeg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"357\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.4.1. SOBRE EL NAIXEMENT I LA INFANTESA DE JES\u00daS:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>En el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">misteris de Dion\u00eds<\/a>\u00a0se celebra un matrimoni sagrat del qual neix en un estable un infant div\u00ed.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Als misteris d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Misterios_eleusinos\">Eleusis<\/a>\u00a0se celebrava el prodigi\u00f3s naixement de l\u2019home-d\u00e9u d\u2019una donzella.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Un poema egipci comen\u00e7a aix\u00ed:\u00a0<em>\u00abEns ha nascut el Nen. Veniu, adorem-lo\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El misteris d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adonis_(mite)\">Adonis<\/a>\u00a0se celebraven cridant:\u00a0<em>\u00abL\u2019Estrella de la salvaci\u00f3 ha nascut a l\u2019Orient\u00bb<\/em>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_persa)\">Mitra<\/a>, el d\u00e9u-home dels misteris perses, neix el 25 de desembre -en el solstici d\u2019hivern, el dia m\u00e9s curt de l\u2019any i canvi de signe perqu\u00e8 retorni el sol vivificador- amb el testimoni de tres pastors.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El dia 6 de gener (el dia de l\u2019epifania cristiana i data del naixement de Jes\u00fas per a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Apost%C3%B2lica_Arm%C3%A8nia\">esgl\u00e9sia armenia<\/a>) s\u2019escau el dia de la celebraci\u00f3 d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>\u00a0i de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds.<\/a><\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emp%C3%A9docles\">Emp\u00e8docles<\/a>\u00a0creu que s\u2019ha d\u2019adorar D\u00e9u amb encens, mirra i mel (gaireb\u00e9 el mateixos presents dels nostres\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reyes_Magos\">Reis Mags<\/a>).<\/strong><\/li>\n<li><strong>I pel que fa a la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs\">\u00a0verge Maria<\/a>, sembla que assumeix el paper pag\u00e0 de la\u00a0<em>\u00abgran mare\u00bb<\/em>, semblant a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a>\u00a0egipcia o a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%A9mele\">S\u00e8mele<\/a>, mare mortal de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">Dion\u00eds<\/a>, ascendida als cels i venerada al seu costat.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibRip2.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4327 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibRip2.jpeg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"410\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.4.2. SOBRE LA VIDA ADULTA DE JES\u00daS<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>No \u00e9s estrany que tant\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Baptista\">Joan Baptista<\/a>\u00a0com\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">Jes\u00fas<\/a>\u00a0ja adult i quan es troben al riu\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Riu_Jord%C3%A0\">Jord\u00e0<\/a>, tinguessin naixements prodigiosos: de dona vella incapa\u00e7 d\u2019infantar i d\u2019una donzella verge.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El prodigi de la conversi\u00f3 de l\u2019aigua en vi a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Can%C3%A0\">Can\u00e0<\/a>, com a primer miracle, es pot relacionar amb els ritus de purificaci\u00f3 amb aigua tal i com mostren els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Himnes_hom%C3%A8rics\">himnes hom\u00e8rics<\/a>, passant per\u00a0 Egipte fins als\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra%C3%ADsmo\">misteris de Mitra<\/a>, en els quals es batejava als qui s\u2019iniciaven per esborrar-los els pecats.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/eo.wikipedia.org\/wiki\/Apuleo\">Apuleu<\/a>\u00a0ens parla de bateigs amb aigua, amb foc i amb aire (amb foc i al\u00e8 sant -Esperit Sant-, promet el Baptista que ser\u00e0 el bateig de Jes\u00fas i com tamb\u00e9 explica el mateix Jes\u00fas a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nicodemo\">Nicodem<\/a>\u00a0segons Jn 3,4.8).<\/strong><\/li>\n<li><strong>En relaci\u00f3 als miracles o prodigis -la transformaci\u00f3 de l\u2019aigua en vi- ja t\u00e9 lloc m\u00edticament en les noces de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>\u00a0i\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ariadna\">Ariadna<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asclepio\">Asclepi<\/a>\u00a0-i altres antics- havia fet curacions, expulsat dimonis i ressucitat morts.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emp%C3%A9docles\">Emp\u00e8docles<\/a>, taumturg itinerant, endevinava el futur.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pit%C3%A1goras\">Pit\u00e0gores<\/a>\u00a0calmava tempestes i apaivagava onades fins al punt de poder passar per damunt de les aig\u00fces. aix\u00ed com tamb\u00e9 se li atribueix pesques miraculoses.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El concepte dels\u00a0<em>\u00abdotze\u00bb<\/em>\u00a0-en refer\u00e8ncia als\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ap%C3%B2stol\">Ap\u00f2stols<\/a>\u00a0seguidors de Jes\u00fas-que es narra en els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli\">Evangelis<\/a>\u00a0i en els<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fets_dels_Ap%C3%B2stols\">\u00a0Fets dels Ap\u00f2stols<\/a>, es pot situar en la cerim\u00f2nia d\u2019iniciaci\u00f3 dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra%C3%ADsmo\">misteris de Mitra<\/a>\u00a0-una creen\u00e7a estesa per les legions romanes arreu de l\u2019Imperi-, dotze deixebles rodejaven el seu d\u00e9u-home disfressats amb els<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zod%C3%ADac\">\u00a0signes zodiacals<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>En els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Misteris_d%27Eleusis\">misteris d\u2019Eleusis<\/a>\u00a0hi trobem una reminisc\u00e8ncia d\u2019expulsi\u00f3 de dimonis que, en forma de porcs, es precipiten al mar, en qu\u00e8 els iniciats es banyaven al mar amb porcells.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibrip3.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4328 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibrip3.jpeg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"327\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.4.3. SOBRE ELS DARRERS DIES DE LA VIDA DE JES\u00daS<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Sobre l\u2019arribada de Jes\u00fas a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jerusal%C3%A9n\">Jerusalen<\/a>, abans de la seva passi\u00f3 i mort, al damunt d\u2019una somera, aclamat per les multituds que agitaven palmes i branques d\u2019olivera, cal fer notar que<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">\u00a0Apuleu<\/a>\u00a0parla de les palmes com a senyal de triomf, en la festa d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">Atis<\/a>\u00a0es brandaven joncs i a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Misterios_eleusinos\">Eleusis<\/a>\u00a0una somera carregava els efectes del pelegrins que es volien iniciar mentee eren victorejats per la gent que agitava branques dels arbres. Cavalcar un ase era s\u00edmbol d\u2019haver dominat les passions, la crueltat i perversitat pr\u00f2pies, \u00e9s a dir, la natura humana inferior tal i com es consigna en el c\u00e8lebre llibre\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Les_Metamorfosis_(Apuleu)\"><em>\u00abL\u2019ase d\u2019or\u00bb\u00a0(Metamorfosi)<\/em><\/a>\u00a0de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">Luci Apuleu<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>En el sopar de comiat, Jes\u00fas institueix l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eucarist%C3%ADa\">Eucaristia<\/a>. La idea de combregar amb la divinitat \u2013<em>\u00abAquest \u00e9s el meu cos, mengeu-ne \/ Aix\u00f2 \u00e9s la meva sang, beveu-ne\u00bb<\/em>\u2013 \u00e9s un ritus antiqu\u00edssim que es troba en el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Morts\"><em>\u00abLlibre dels morts\u00bb<\/em>\u00a0<\/a>egipci i que est\u00e0 lligat al\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canibalisme\">canibalisme<\/a>\u00a0i a la convicci\u00f3 d\u2019arribar a tenir forces de l\u2019enemic menjant-se\u2019l, cosa que es practicava en les religions mist\u00e8riques.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Vet aqu\u00ed uns mots pronunciats pel d\u00e9u-home mist\u00e8ric de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra_(dios_romano)\">Mitra<\/a>:\u00a0<em>\u00abQui no mengi del meu cos i no begui de la meva sang, per fer-se u amb mi i jo amb ell no coneixer\u00e0 la salvaci\u00f3\u00bb<\/em>. Paraules que ressonen\u00a0 en Jn. 6, 53-56. El fet de menjar o de participar en l\u2019\u00e0pat de l\u2019home.d\u00e9u es repeteix tamb\u00e9 en els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Atis\">misteris d\u2019Atis<\/a>.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Les trenta monedes de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Judas_Iscariote\">Judes<\/a>\u00a0recorden les trenta peces de plata que els seguidors de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B3crates\">S\u00f2crates<\/a>\u00a0volien pagar en nom seu, esperant els seus perseguidors que pagu\u00e9s i s\u2019exili\u00e9s.<\/strong><\/li>\n<li><strong>El comportament de Jes\u00fas -relatat en la seva Passi\u00f3-\u00a0 va ser el que s\u2019hauria esperat d\u2019una savi dels misteris. M\u00e9s d\u2019un fil\u00f2sof havia contestat al tir\u00e0:\u00a0<em>\u00abTu fes el teu paper, que jo en far\u00e9 el meu\u00bb<\/em>. I, a\u00a0<em>\u00ab<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Les_bacants\">Les Bacants\u00bb<\/a><\/em>, despr\u00e9s que\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>\u00a0hagu\u00e9s pres una actitud passiva (deixar-se agafar, jutjar i escarnir), repon a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Penteu\">Penteu<\/a>:\u00a0<em>\u00abNo pots fer-me res que no hagi estat ordenat\u00bb<\/em>, resposta no llunyana de la resposta de Jes\u00fas a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Poncio_Pilato\">Pilat<\/a>:<em>\u00a0\u00abNo tindries cap poder si no t\u2019hagu\u00e9s estat donat des de dalt\u00bb<\/em>\u00a0(Jn.19,11).<\/strong><\/li>\n<li><strong>L\u2019estoic\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicteto\">Epictec<\/a>\u00a0va deixar dit:\u00a0<em>\u00abPrendreu el meu cos o les meves propietats, per\u00f2 no governareu els meus principis morals\u00bb<\/em>. I, de fet, la brutalitat hist\u00f2rica d\u2019un tir\u00e0 com Pilat va ser del tot edulcorada pels cristians per quedar b\u00e9 amb Roma.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La corona d\u2019espines, el mantell vermell de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ecce_homo\"><em>\u00abEcce homo\u00bb<\/em><\/a>\u00a0o el fel donat a Jes\u00fas a la creu com a beguda tampoc semblen originals de la passi\u00f3 cristiana. A m\u00e9s d\u2019un\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hierofante\">hierofant<\/a>\u00a0li feien beure fel per resistir l\u2019excitaci\u00f3 del seu estat i hi havia diferents coronacions i revestiments en les festes mist\u00e8riques com\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>, coronat amb heura, vestit amb mantell escarlata i els seus iniciats es posaven una faixa del mateix color.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Quan a la creu, no cal dir que era un s\u00edmbol sagrat des de l\u2019antigor. Els quatre bra\u00e7os representaven els quatre elements del m\u00f3n f\u00edsic\u00a0<em>(terra, aigua, aire i foc)<\/em>\u00a0i un cinqu\u00e8 elements\u00a0<em>(l\u2019esperit)<\/em>\u00a0estava lligat a la materialitat per aquests elements.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els claus de la crucifixi\u00f3 simbolitzarien els desitjos sensulas que ens lliguen als elements materials. No cal dir que\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dion%C3%ADs\">Dion\u00eds<\/a>\u00a0ens ha arribat representat -pl\u00e0sticament en diferents gerres- penjat d\u2019una creu. Pot resultat significatiu que en la hist\u00f2ria de les arts pl\u00e0stiques no hi hagi cap representaci\u00f3 de Jes\u00fas crucificat anterior al segle V dC.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Els dos lladres, l\u2019un emportat al parad\u00eds i l\u2019altre condemnat, tamb\u00e9 s\u00f3n presents en els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Misteris_d%27Eleusis\">misteris d\u2019Eleusis<\/a>\u00a0i de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mitraisme\">Mitra.<\/a>\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/spong.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4393\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/spong.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"275\" \/><\/a>En definitiva: sobre el sacrifici de Jes\u00fas a la creu cal que girem les planes cap al\u00a0<a href=\"https:\/\/www.seleccionesdeteologia.net\/selecciones\/llib\/vol5\/17\/017_brunot.pdf\">Servent de Yahv\u00e9<\/a>\u00a0del segon\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isa%C3%ADas_(profeta)\">Isa\u00efes<\/a>\u00a0tal i com explica, per altra banda, en\u00a0<em><a href=\"https:\/\/usuaris.tinet.cat\/fqi_sp03\/ullsn_sp.htm\">\u201cEl Evangelio de Mateo\u201d<\/a>\u00a0de\u00a0<\/em><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/John_Shelby_Spong\">Shelby Spong<\/a>\u00a0i, en refer\u00e8ncia als\u00a0cap\u00edtols 40, 41 i 42, n\u2019\u00e9s un exponent important. S\u2019exposen en tres cap\u00edtols algunes reflexions, fruit d\u2019una interpretaci\u00f3n cient\u00edfica, sobre la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Passi%C3%B3_de_Jes%C3%BA\">Passi\u00f3 de Jes\u00fas<\/a>. I aix\u00ed:<\/strong><\/p>\n<p><strong>En el\u00a0cap\u00edtol 40\u00a0s\u2019enumeren contradiccions, variacions, addiccions i supressions respecte dels escrits evang\u00e8lics dels quatre evangelistes. Qu\u00e8 en podem dir\u2026?:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Les diverg\u00e8ncies entre els quatre evangelis can\u00f2nics constitueixen un problema. Els detalls que apareixen a la passi\u00f3 dels evangelistes s\u00f3n desconeguts en tots els escrits cristians d\u2019abans de l\u2019any 70 dC. a<\/strong><strong>mb l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019evangeli de Marc<\/strong><\/li>\n<li><strong>Nom\u00e9s apareix una l\u00ednia de Pau a 1Co 15,3: \u00abVa morir pels nostres pecats\u00bb. A partir de les diverg\u00e8ncies trobades la pregunta que sorgeix \u00e9s aquesta: Qu\u00e8 hi ha de veritat? \u00bfVa oc\u00f3rrer realment el que es narra en els evangelis?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>En el\u00a0cap\u00edtol 41\u00a0s\u2019afirma que els di\u00e0legs dels relats de la Passi\u00f3 no poden ser hist\u00f2rics perqu\u00e8 era imposible testimonis que els pogueren recollir.<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>La primera conclusi\u00f3 a totes aquestes contradiccions \u00e9s que el literalisme, la lectura literal d\u2019aquests relats, interpretada com hist\u00f2ria succe\u00efda, t\u00e9 un gran problema.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La segona conclusi\u00f3 \u00e9s que el relat de Mc i en conseq\u00fc\u00e8ncia els altres evangelis, no s\u00f3n relats hist\u00f2rics ni recullen el testimoni d\u2019uns testimonis que ho van presenciar.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>En el\u00a0cap\u00edtol 42\u00a0es fa referencia a un estudi sobre la Passi\u00f3 en qu\u00e8 la narraci\u00f3 dels evangelistes es basa en:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_dels_Salms\">Llibre dels Salms, en concret, el Salm 22<\/a>\u00a0<em>(escrit entre el 450 i l\u2019any 300 aC.)<\/em>\u00a0que dona forma literaria al relat de la crucifixi\u00f3 i<\/strong><\/li>\n<li><strong>en el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isa%C3%AFes_(profeta)\">Segon Isaies<\/a>\u00a0<em>(verset 53)<\/em>\u00a0s\u2019observa la for\u00e7a amb qu\u00e8\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canto_del_Siervo\"><em>\u201cEl Servent de Yahv\u00e9\u201d<\/em><\/a>\u00a0\u00e9s aclaparadora.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Certament que la crucifixi\u00f3 fou real i es pot mantener com hist\u00f2rica, per\u00f2 la seva narraci\u00f3 tal i com apareix en els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Marc\">Evangelis de Marc<\/a>\u00a0i de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli_segons_Mateu\">Mateu<\/a>\u00a0es pot dir que segueix un proc\u00e9s d\u2019interpretaci\u00f3 basat en la\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canto_del_Siervo\">\u00abHistoria del cant del Servent de Yavh\u00e9\u00bb<\/a><\/em>\u00a0del cap\u00edtol 53 del segon\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isa%C3%AFes_(profeta)\">Isa\u00efes<\/a>\u00a0i la totalitat del\u00a0<a href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Salmo_22\">Salm 22<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibrip4.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4329 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/bibrip4.jpeg\" alt=\"\" width=\"268\" height=\"374\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.4.4. SOBRE LA PASQUA CRISTIANA, LA FESTA DE LA RESURRECCI\u00d3<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Megalesias\"><em>\u00abLes Megalenses\u00bb<\/em><\/a>\u00a0consistien en tres dies primaverals dedicats al culte d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isis\">Isis<\/a>(i a S\u00edria\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adonis\">Adonis<\/a>), en qu\u00e8 es penjava un d\u00e9u a un pi sagrat en ef\u00edgie, s\u2019enterrava i ressuscitava al tercer dia.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antest%C3%A8ria\"><em>\u00abLes Antest\u00e8ries\u00bb<\/em><\/a>, festes dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioniso\">misteris de Dion\u00eds<\/a>, tamb\u00e9 duraven tres dies i una imatge era enterrada, per b\u00e9 que els fidels contaven que dos dies despr\u00e9s, tornava a la vida.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plutarco\">Plutarc<\/a>, a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_judici_d%27Osiris\"><em>\u00abIsis i Osiris\u00bb<\/em><\/a>, parla d\u2019un llen\u00e7ol net i d\u2019ung\u00fcents de mirra per sepultar una representaci\u00f3 d<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_judici_d%27Osiris\">\u2019Osiris<\/a>, explicant que aquest baix\u00e0 als inferns i al tercer dia va ressuscitar.<\/strong><\/li>\n<li><strong>La seq\u00fc\u00e8ncia mort, devallada als inferns i regeneraci\u00f3 constitu\u00efa una important analogia dels\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pitag%C3%B3ricos\">misteris pitag\u00f2rics<\/a>\u00a0des de temps antics. Hi ha representacions de crucifixions d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Osiris\">Osiris<\/a>\u00a0com la del segell-amulet que s\u2019havia conservat en el museu de Berl\u00edn.<\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitra\">Mitra<\/a>\u00a0tamb\u00e9 ressuscita, am \u00e9s de disposar de llegendes mitol\u00f2giques similars. No es d\u2019estranyar, doncs, que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Celso\">Cels<\/a>\u00a0s\u2019indigni amb els cristians quan li presenten Jes\u00fas com un cas excepcional.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/veritatmentirda.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4330 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/veritatmentirda.jpeg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"170\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.10.5. ENTRE L\u2019ORTODOXIA I LA HETERODOXIA. ENTRE LA HIP\u00d2PESI I LA TESI. ENTRE LA RECERCA DE LA VERITAT I LA LITERALITRAT SENSE INTERPRETACI\u00d3<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-39.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13056 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-39.jpg\" alt=\"\" width=\"234\" height=\"352\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=ZxuFf7yXRCM\">Llogari Pujol<\/a>\u00a0-te\u00f2logo per la Universitat d\u2019Estrasburg, autor, conjuntament amb la seva muller Claude-Brigitte Carcenac, del llibre\u00a0<a href=\"https:\/\/www.criticadelibros.org\/8425337194\"><em>\u201cJes\u00fas, 3.000 a\u00f1os antes de Cristo\u201d-,<\/em><\/a>\u00a0fa un estudi de literatura comparada en qu\u00e8 afirma que\u00a0<em>\u201cels evangelistes van construir la vida de Jes\u00fas utilitzant textos egipcis\u201d<\/em>. Per exemple, tres mil anys abans de Jes\u00fas, el Fara\u00f3:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Era considerat Fill de D\u00e9u i a la\u00a0lvegada home i div\u00ed ensems com Jes\u00fas.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Tenia una concepci\u00f3 anunciada, ressucitava i ascendia als cels.<\/strong><\/li>\n<li><strong>Igualment era batejat, tenia temptacions i feia miracles.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Per aquest autor els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evangeli\">Evangelis<\/a>\u00a0haurien estat compostos per erudits sacerdots judeoegipcis al\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Serapeum_de_Alejandr%C3%ADa\">Temple de Serapis<\/a>\u00a0de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saqqara\">Sakkara<\/a>\u00a0traduint textos egipcis mot a mot.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Contra aquesta tesi l\u2019ortodoxia replica dient que els seus defensors semblen no adonar-se d\u2019un fet hist\u00f2ric cabdal: les primeres comunitats de creients en Jes\u00fas no eren pas turbes an\u00f2nimes que permetessin gratu\u00eftament el pas de la hist\u00f2ria o de l\u2019experi\u00e8ncia gn\u00f2stica a la llegenda inventada, sin\u00f3 comunitats organitzades i regides amb absoluta autoritat.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Sigui el que sigui,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\">Llu\u00eds Busquets<\/a>\u00a0ens parla de\u00a0<a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=ZxuFf7yXRCM\">Llogari Pujol<\/a>\u00a0i fa refer\u00e8ncia a una entrevista haguda a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Vanguardia\">La Vanguardia<\/a>\u00a0el 25 de desembre de 2001 que tinc a b\u00e9 reproduir tot salvant qualsevol opini\u00f3 vinguda tant de l\u2019ortodoxia com de la heterodoxia:<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/3000aC.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-4332 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/3000aC.jpeg\" alt=\"\" width=\"263\" height=\"351\" \/><\/a>-Navidad: el ni\u00f1o Dios ha nacido.<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Pero no hace 2.000 a\u00f1os<\/em>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>-Hay un desfase calend\u00e1rico de tres o cuatro a\u00f1os, \u00bfno?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>No, no me refiero a eso: \u00a1yo le hablo de hace 5.000 a\u00f1os! La idea del ni\u00f1o dios naci\u00f3 3.000 a\u00f1os antes de Cristo\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfC\u00f3mo? \u00bfA qu\u00e9 ni\u00f1o dios se refiere?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>\u00a1Al fara\u00f3n! A la figura del fara\u00f3n del Antiguo Egipto: era considerado\u00a0\u201chijo de dios\u201d.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-No veo la relaci\u00f3n entre el fara\u00f3n y Jes\u00fas.<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Es esta: a Jes\u00fas se le atribuyeron las ense\u00f1anzas y los rasgos caracter\u00edsticos del fara\u00f3n.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Bueno, quiz\u00e1 haya coincidencias, pero\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>\u00a1Los paralelismos son infinitos!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><span id=\"more-1302\"><\/span><strong>-A ver.<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Ya 3.000 a\u00f1os a.C., el fara\u00f3n era considerado hijo de dios: como luego Jes\u00fas. El fara\u00f3n era a la vez humano y divino: como luego Jes\u00fas. Su concepci\u00f3n le era anunciada a la madre: como luego la de Jes\u00fas. El fara\u00f3n mediaba entre dios y los hombres: como luego Jes\u00fas\u2026 El fara\u00f3n resucita: como luego Jes\u00fas. El fara\u00f3n asciende a los cielos: como Jes\u00fas\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfJes\u00fas, un clon del fara\u00f3n? Qu\u00e9 cosas\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>\u00bfSe sabe usted la oraci\u00f3n que nos dicen que Jes\u00fas cre\u00f3 y ense\u00f1\u00f3: el padrenuestro?<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Por supuesto: \u201cPadre nuestro, que est\u00e1s en los cielos, santificado sea tu nombre\u2026\u201d.<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Esa oraci\u00f3n se encuentra en un texto egipcio \u00a1del a\u00f1o 1.000 a.C.!, conocido como\u00a0\u201cOraci\u00f3n del ciego\u201d. Y en ese mismo texto est\u00e1n, tambi\u00e9n, las que luego ser\u00e1n las\u00a0Bienaventuranzas\u00a0de Jes\u00fas. \u00d3igame: toda la teolog\u00eda del Antiguo Egipto asomar\u00e1 luego en Jes\u00fas.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfS\u00ed? \u00bfSeguro que es as\u00ed?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Y no s\u00f3lo eso: tambi\u00e9n el\u00a0Antiguo Testamento\u00a0(600 a.C.) est\u00e1 impregnado del monote\u00edsmo del fara\u00f3n Akenat\u00f3n (1360 a.C.).<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Volvamos a Jes\u00fas: su concepci\u00f3n divina\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>La teogamia (matrimonio divino) viene de Egipto: dios engendra en una reina al nuevo fara\u00f3n. Y hay un texto egipcio (en dem\u00f3tico) del a\u00f1o 550 a.C.,\u00a0\u201cEl cuento de Satmi\u201d, que relata esto:\u00a0\u201cLa sombra de dios se apareci\u00f3 a Mahitusket y le anunci\u00f3: \u2018Tendr\u00e1s un hijo y se llamar\u00e1 Si-Osiris\u2019\u201d.\u00a0\u00bfLe suena?<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-El \u00e1ngel de la Anunciaci\u00f3n, Mar\u00eda\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Muy bien. \u00bfLe digo qu\u00e9 significa Mahitusket? \u00a1\u201cLlena de gracia\u201d! Y Si-Osiris significa\u00a0\u201chijo de Osiris\u201d, o sea,\u00a0\u201chijo de dios\u201d.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Ya\u2026 \u00bfY qui\u00e9n es Satmi en ese cuento?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>El esposo de Mahitusket. \u201cSatmi\u201d significa\u00a0\u201cel que acata a dios\u201d: Igual har\u00e1 luego Jos\u00e9, llamado\u00a0\u201cel justo\u201d\u00a0por el Evangelio\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Luego, a Jes\u00fas querr\u00e1 matarlo Herodes\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>En la mitolog\u00eda egipcia, Seth quiere matar al beb\u00e9 Horus, y su madre, Isis, huye con \u00e9l: \u00a1como la Sagrada Familia huye a Egipto!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY el oro, el incienso y la mirra, qu\u00e9?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Los egipcios los ten\u00edan por emanaciones del dios Ra: el oro era su carne; el incienso, su perfume; la mirra, su germinaci\u00f3n.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY los pastorcillos, qu\u00e9?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>\u00a1La imagen del buen pastor est\u00e1 pintada cientos de veces en templos egipcios!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY la circuncisi\u00f3n de Jes\u00fas, qu\u00e9?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Era ritual entre los sacerdotes egipcios. Y en el cuento de Satmi, Si-Osiris, a los 12 a\u00f1os, discute de t\u00fa a t\u00fa con los sabios del templo. \u00a1Como de Jes\u00fas nos cuenta el Evangelio!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY del bautismo de Jes\u00fas, qu\u00e9 me dice?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Contemple esta imagen de un sacerdote: est\u00e1 bautizando al fara\u00f3n con agua del Nilo\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00a1Oiga, todo me lo hace cuadrar, usted!<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Todo est\u00e1 en antiguos textos, pinturas y bajorrelieves egipcios. Mire este, del a\u00f1o 300 a.C.: el rey Ptolomeo est\u00e1 postrado ante Isis, e Isis le dice:\u00a0\u201cTe dar\u00e9 todos los reinos de la Tierra\u201d. \u00a1En el Evangelio, Satan\u00e1s tentar\u00e1 a Jes\u00fas copiando esto palabra por palabra!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY qu\u00e9 me dice de los milagros de Jes\u00fas?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>\u00bfVe esta pintura de un banquete? Est\u00e1 en la tumba egipcia de Paheri (1.500 a.C.): escenifica la conversi\u00f3n de agua en vino por el fara\u00f3n. \u00a1El mismo milagro que har\u00e1 Jes\u00fas en las bodas de Can\u00e1! Y cuente las jarras\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Una, dos, tres\u2026 seis jarras. \u00bfQu\u00e9 pasa?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>En el milagro de Jes\u00fas, las jarras son seis. Los te\u00f3logos a\u00fan se preguntan \u00bfpor qu\u00e9 seis? Pues porque se copi\u00f3 del relato egipcio.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfTambi\u00e9n el fara\u00f3n hac\u00eda el milagro de multiplicar panes y peces?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>No, ese lo hizo el dios Sobk, como cuentan los\u00a0\u201cTextos de las pir\u00e1mides\u201d\u00a0\u00a1del a\u00f1o 3.000 a.C! Sobk es el dios-cocodrilo, y da pescado y pan blanco a la gente de la orilla del lago Faiun\u2026 \u00a1Y camina sobre sus aguas!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-Ya capto, ya\u2026<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Y una curiosidad: en pinturas g\u00f3ticas sobre escenas de pesca milagrosa de los ap\u00f3stoles he descubierto que los peces son\u00a0tilapias nil\u00f3ticas, \u00a1especie que s\u00f3lo est\u00e1 en el Nilo!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfAlg\u00fan otro paralelismo?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>El relato de Sinuh\u00e9 (2.000 a.C.): es un pr\u00edncipe que teme reinar, y se va de la corte al desierto, entre beduinos y calamidades\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00a1Pero Jes\u00fas entra triunfal en Jerusal\u00e9n!<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>S\u00ed: ya como \u201crey\u201d\u2026 y sobre un asno. O sea, vencedor sobre el mal: el asno en Egipto era Seth, el dios que mat\u00f3 a Osiris y al que el hijo de \u00e9ste, Horus, somete\u2026 y monta.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfY qu\u00e9 hay de la \u00daltima Cena?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Osiris, dios del trigo, al morir cada a\u00f1o permit\u00eda a los egipcios alimentarse con su cuerpo (el pan). Y en los\u00a0\u201cTextos de las pir\u00e1mides\u201d\u00a0se le llama tambi\u00e9n\u00a0\u201cSe\u00f1or del vino\u201d. \u00a1Y Osiris da a beber su sangre en una copa a Isis, para que ella le recuerde tras su muerte!<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-La resurrecci\u00f3n y ascensi\u00f3n de Jes\u00fas, \u00bfson tambi\u00e9n calco de la teolog\u00eda fara\u00f3nica?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Eso mantengo: exist\u00eda un ritual de\u00a0\u201cresurrecci\u00f3n\u201d\u00a0del fara\u00f3n muerto -interven\u00edan mujeres-, tras el que\u00a0\u201cascend\u00eda a los cielos\u201d.<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong>-\u00bfJes\u00fas reprodujo a conciencia esos patrones, o los aportaron luego los evangelistas?<\/strong><br \/>\n<strong>\u2013<em>Mi tesis es otra: los Evangelios fueron compuestos por eruditos sacerdotes judeo-egipcios del templo de Serapis en Sakkara (Egipto): tradujeron palabra por palabra textos egipcios. Ya lo contar\u00e9 todo en un libro\u2026<\/em><\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/genesis.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4335 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/genesis.jpeg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"217\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/cKuiktptOvw\">Antonio Pi\u00f1ero<\/a>, tot considerant-se amic de<a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/ZxuFf7yXRCM\">\u00a0Llogari Pujol<\/a>\u00a0i coneixedor de la seva obra, per q\u00fcestions metodol\u00f2giques d\u2019interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica\u00a0<a href=\"https:\/\/www.tendencias21.net\/crist\/archives\/2015\/10\/\">rebutja la tesi defensada per Llogari Pujol<\/a>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Per aix\u00f2, des d\u2019aqu\u00ed i per acabar aquesta tem\u00e0tica, podria obrir uns interrogants que un estudi m\u00e9s profund caldr\u00e0 esclarir:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Disposem -ja avui dia o potser encara no- de tots els elements necessaris per a una objectiva interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>Per ventura moltes tesis de treball demostratiu que apareixen abundoses entre nosaltres, millor seria situarles en el terreny de les hip\u00f2tesis\u2026?<\/strong><\/li>\n<li><strong>Podr\u00edem convenir en qu\u00e8 les posicions m\u00e9s radicals de l\u2019ortodoxia f\u00f3ra bo que s\u2019acostessin tamb\u00e9 als camps de l\u2019hetorodoxia i viceversa\u2026?<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>El que s\u00ed resulta clar \u00e9s que tot esfor\u00e7 que es faci per arribar a l\u2019objectivitat de la B\u00edblia -que en definitiva en s\u00f3n les idees religioses que inclou a les seves planes- ser\u00e0 un gran pas perqu\u00e8 el no creient respecti aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de llibres com un tresor literari de la humanitat i el creient pugui augmentar la seva fe religiosa.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13057 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-1-20.jpg\" alt=\"\" width=\"377\" height=\"252\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<h3><strong>1.11. PARA LA CONSULTA DE ALGUNAS OBRAS<\/strong><\/h3>\n<p><strong>Tambi\u00e9 pueden ser consultadas algunas obras de inter\u00e9s sobre el tema. Basta pulsar el enunciado en rojo:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384536796.pdf\">Jes\u00fas, hijo de mujer<\/a>\u00bb.\u00a0<em>John Shelvy Spong<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1384985792.pdf\">En torno a la m\u00edtica cueva de Bel\u00e9n<\/a>\u00bb.\u00a0<em>\u00c1lvarez Valc\u00e1rcel \u2013 Bosch Fridrin<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1610812406.pdf\">El verdadero relato de la Pasi\u00f3n de Jes\u00fas de Nazaret<\/a>\u00bb.\u00a0<em>\u00c1lvarez Valc\u00e1rcel<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/cienciarazonyfe.com\/assets\/archivos\/articulos1593794243.pdf\">La divinizaci\u00f3n de Jes\u00fas en el judeo cristianismo<\/a>\u00bb.\u00a0<em>Antonio Pi\u00f1ero S\u00e1enz<\/em><\/strong><\/li>\n<li><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=7907\">Art\u00edculos monogr\u00e1ficos y de actualidad. Apartado sobre RELIGI\u00d3N: \u201c\u00bf<em>Qui\u00e9n fue Jes\u00fas de Nazaret<\/em>?\u201d y \u201c<em>El Jes\u00fas hist\u00f3rico y el Cristo de la Fe<\/em>\u201d<\/a><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-7-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13050 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-7-7.jpg\" alt=\"\" width=\"593\" height=\"593\" \/><\/a><\/p>\n<h3><strong>1.12. EL \u00ab<em>M\u00c9TODO TEOL\u00d3GICO<\/em>\u00bb<\/strong><\/h3>\n<h3><strong>SOBRE LA MANIFESTACI\u00d3N DE DIOS CON LAS PALABRAS DE LOS AUTORES B\u00cdBLICOS<\/strong><\/h3>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-12-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13051\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-12-8.jpg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"194\" \/><\/a>Aunque la Sagrada Escritura es un libro profundamente humano, no es reductible totalmente a un libro puramente humano. Y esto porque tambi\u00e9n se habla previamente de la Inspiraci\u00f3n divina (!) (DV.11).\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Y es aqu\u00ed c\u00f3mo el Concilio, dec\u00edamos al principio y no puede ser de otra manera, utiliza un lenguaje antropom\u00f3rfico al hablar de Dios a la vez que marcadamente eclesial. Sin embargo, siguiendo el texto conciliar, debo decir que las\u00a0<em>t\u00e9cnicas humanas cr\u00edtico-hist\u00f3rico-literarias<\/em>\u00a0presentadas, son necesarias para llegar al autor humano. Pero, \u00bfc\u00f3mo llegar a comprender lo que ha querido decir Dios? El Vaticano II se enfrentarnos con una ulterior investigaci\u00f3n -no admitida por algunos- que vendremos a llamar\u00a0<em>m\u00e9todo teol\u00f3gico<\/em>. Sin embargo, ser\u00e1 necesario previamente penetrar el texto conciliar:<\/strong><\/p>\n<p><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-13-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-13052 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-13-8.jpg\" alt=\"\" width=\"181\" height=\"278\" \/><\/a>\u00ab\u2026Y como la Sagrada Escritura hay que leerla e interpretarla con el mismo Esp\u00edritu con que se escribi\u00f3 para sacar el sentido exacto de los textos sagrados, hay que atender no menos diligentemente al c<\/strong><\/em><em><strong>ontenido y a la unidad de toda la Sagrada Escritura, teniendo en cuanta la Tradici\u00f3n viva de toda la Iglesia y la analog\u00eda de la fe\u2026\u00bb.\u00a0<\/strong><\/em><strong>(DV.12c)<\/strong><em><strong>.<\/strong><\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>De este texto se deriva el m\u00e9todo teol\u00f3gico, habiendo de subrayar tres cosas importantes:<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13062 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-2-17.jpg\" alt=\"\" width=\"413\" height=\"231\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.12.1. EL CONTENIDO Y LA UNIDAD DE TODA LA SAGRADA ESCRITURA<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-19-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13101\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-19-1.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"213\" \/><\/a>Todas las manifestaciones de Dios a la humanidad -en su progresiva y pedag\u00f3gica revelaci\u00f3n-, forman una unidad. Son parte de un plan unitario de Dios. Cada manifestaci\u00f3n de Dios es una peque\u00f1a parte de una larga y grandiosa epopeya.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Cada autor b\u00edblico participa de algo y de un momento determinado de este plan. S\u00f3lo Dios -como arquitecto de un edificio-, conoce el plan unitario de la obra. Los alba\u00f1iles conocen \u00fanicamente parte de ella.<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-11-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-13102 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-11-9.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>Para darse cuenta del progresivo desarrollo del plan unitario de Dios es interesante observar las distintas fases de la formaci\u00f3n de un libro b\u00edblico. Son muchas las Escuelas que a veces intervienen, sobre todo en el Antiguo Testamento: Yahvistas, Elohistas o Sacerdotales. a lo largo de los diversos momentos hist\u00f3ricos.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Muchos contenidos del Antiguo Testamento \u00f3lo pueden entenderse desde el Nuevo Testamento y viceversa. Pero los principios de unidad, progresiva revelaci\u00f3n y globalidad de conjunto son fundamentales para llegar a comprender cualquier texto de la Sagrada Escritura.<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13063 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-3-17.jpg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"277\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.12.2. LA TRADICI\u00d3N VIVA DE TODA LA IGLESIA<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-20-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13103\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-20-1.jpg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"196\" \/><\/a>Resuena aqu\u00ed la relaci\u00f3n \u00edntima existente entre Escritura,\u00a0 Tradici\u00f3n y Magisterio.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Basta escuchar -en nuestro caso leer-, al mismo concilio cuando cierra este apartado sobre la interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura:<\/strong><\/p>\n<p><em><strong>\u00ab\u2026Es deber de los exegetas trabajar seg\u00fan estas reglas para entender y exponer totalmente el sentido de la Sagrada Escritura, para que, como en un estudio previo, vaya madurando el juicio de la Iglesia.\u00a0<\/strong><\/em><em><strong>Porque todo lo que se refiere a la interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura, est\u00e1 sometido en \u00faltima instancia a la Iglesia, que tiene el mandato y el ministerio divino de conservar y de interpretar la palabra de Dios\u00bb\u2026\u00a0<\/strong><\/em><strong>(DV12c).<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13064 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-4-13.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"263\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.12.3. LA ANALOG\u00cdA DE LA FE<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-21-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13104\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-21-1.jpg\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"241\" \/><\/a>Esta expresi\u00f3n procede de Sant Pablo (Rom.12,6). En la interpretaci\u00f3n de la Sagrada Escritura, la analog\u00eda de la fe descartar\u00eda como falsas e inamisibles, opiniones contrarias a la totalidad de la fe de la Iglesia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Hoy vivimos un momento que -por profundos conocimientos cr\u00edticos-, prodigan trabajos exeg\u00e9ticos que llaman la atenci\u00f3n por su novedad. son opiniones m\u00e1s o menos fundadas.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Lo que importa es el trabajo de investigaci\u00f3n que se realiza para que as\u00ed pueda ir madurando el juicio del Magisterio de la Iglesia. Todo ello contribuye a caminar hacia la plenitud de la verdad objetiva (DV.8b).<\/strong><\/p>\n<p>.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13065 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-3-14.jpg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"400\" \/><\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1.12.4. LA PALABRA DE DIOS Y LA ENCARNACI\u00d3N (DV.13)<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-22-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-13105\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/download-22-1.jpg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"202\" \/><\/a>El cap\u00edtulo tercero de la constituci\u00f3n \u00ab<em>Dei Verbum<\/em>\u00bb finaliza con una comparaci\u00f3n que -por cierto-, ha estado insinuada, sino patente, a lo largo de todo el documento conciliar. Se compara el misterio de la Inspiraci\u00f3n con el misterio de la Encarnaci\u00f3n.<\/strong><\/p>\n<p><strong>La Historia de la Salvaci\u00f3n se transforma en palabra por la acci\u00f3n del hombre que la vive y por la acci\u00f3n del Esp\u00edritu de dios que la guia.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Sumergirse en el pensamiento del autor humano -salvadas las t\u00e9cnicas humanas y cient\u00edficas de interpretaci\u00f3n-, es relativamente f\u00e1cil. Mucho m\u00e1s arduo ser\u00e1 sumergirse en la intencionalidad divina<\/strong><\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-12-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-13106 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-12-9.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"234\" \/><\/a>Y es aqu\u00ed donde se debe invocar al Esp\u00edritu para que siga guiando cada d\u00eda.<\/strong><\/p>\n<p><strong>De la misma forma que llamamos al Esp\u00edritu (ep\u00edclesis) en la consagraci\u00f3n del pan y del vino, tambi\u00e9n hay que invocarlo en la consagraci\u00f3n de la existencia para que la Palabra vuelva a repetir -hoy y aqu\u00ed- un mensaje de Salvaci\u00f3n.<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00bfAcaso no quiere expresar esto el Concilio cuando dice que por la Encarnaci\u00f3n la Palabra se hizo carne, es decir, Historia de Salvaci\u00f3n?:<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>\u00abPorque las palabras de Dios expresadas con lenguas humanas, se han hecho semejantes al habla humana, como en otro tiempo el Verbo del Padre Eterno, tomada la carne de la debilidad humana, se hizo semejante a los hombres\u00bb.<\/em>\u00a0(DV.13).<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>DESDE LAS PRIMERAS LETRAS -PASANDO POR LOS ESTUDIOS PRIMARIOS, SECUNDARIOS Y ESCOL\u00c1STICOS-, A LA PROPIA VIDA POSTERIOR 1. A MODO DE INTRODUCCI\u00d3N Aun cuando la &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22393"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=22393"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22393\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22404,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/22393\/revisions\/22404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=22393"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=22393"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=22393"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}