{"id":17875,"date":"2017-02-17T19:04:08","date_gmt":"2017-02-17T18:04:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17875"},"modified":"2023-11-06T19:57:31","modified_gmt":"2023-11-06T18:57:31","slug":"fenomenologia-de-la-religion-por-ramon-alcoberro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17875","title":{"rendered":"(A) FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3 \/ (B) A RED\u00d3S DEL TERME \u00abRELIGI\u00d3\u00bb I ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(A) FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(B) A RED\u00d3S DEL TERME \u00abRELIGI\u00d3\u00bb <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN<\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(C) RELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17883 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-300x126.jpg\" alt=\"\" width=\"690\" height=\"290\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-300x126.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3.jpg 346w\" sizes=\"(max-width: 690px) 100vw, 690px\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"caret-color: #ff0000;\"><b>INTRODUCCI\u00d3<\/b><\/span><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18004\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-139x300.png\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"419\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-139x300.png 139w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.png 153w\" sizes=\"(max-width: 194px) 100vw, 194px\" \/><\/a><i>Vet a\u00e7\u00ed un curs de conceptes b\u00e0sics sobre la \u00abFenomenologia de la religi\u00f3\u00bb i d&#8217;altres sobre aquesta\u00a0dimensi\u00f3 humana com n&#8217;\u00e9s el terme\u00a0\u00abReligi\u00f3\u00bb i que en <\/i><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/a><\/span><\/em><i>\u00a0ha tingut a b\u00e9 facilitar-me per tal d&#8217;inquibir aquesta tem\u00e1tica al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.miquelangelbosch.com\">Web del meu domini<\/a><\/span>. <\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Des d&#8217;aqu\u00ed li n&#8217;agraeixo la seva amabilidad i m\u00e9s, perqu\u00e8 el lliurament del seu treball -un curs sobre la fenomenologia de la religi\u00f3 i tot un devesall de conceptes relacionats amb el tema-, ha estat despr\u00e9s que l&#8217;autor de refer\u00e8ncia hagu\u00e9s espigolat les d\u00e8ries que jo personalment professo -sigui per devoci\u00f3 interessada i tamb\u00e9 per estudis a qu\u00e8 m&#8217;he especialitzat- sobre el tema, diguem-ne, religi\u00f3s o de la religi\u00f3 en general.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17967 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"215\" \/><\/a>De qu\u00e8 es tracta&#8230;?<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Es tracta d&#8217;un curs de conceptes b\u00e0sics sobre la <span style=\"color: #ff0000;\">(A) \u00abFENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3\u00bb<\/span> que en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/a><\/span> ha confeccionat amb el seu saber a trav\u00e9s de 12 lli\u00e7ons que ell mateix justifica, com un curs de doc\u00e8ncia a impartir.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Per\u00f2, no nom\u00e9s aix\u00f2, perqu\u00e8 en un segon apartat que intitulo <\/i><span style=\"color: #ff0000;\">(B) \u00abA RED\u00d3S DEL TERME \u00abRELIGI\u00d3\u00bb I ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN\u00bb<\/span><i> podrem introduir-nos a bastament en tot all\u00f2 que el nostre autor ha preparat per tal de clarificar conceptes sobre\u00a0<\/i><i>aquests<\/i><i>\u00a0q\u00fcesti\u00f3 i il\u00b7lustrar-los amb explicaciones escaients i adequades d&#8217;acord amb la mat\u00e8ria de qu\u00e8 ara tractarem.<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Fem, doncs, aquest recorregut i aprofitem la saviesa d&#8217;en <\/i><a style=\"font-style: italic;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\"><span style=\"color: #3366ff;\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/span>\u00a0<\/a><i>que, tot i dit de pas, tamb\u00e9 cal apropar-nos a l&#8217;extensi\u00f3 del <\/i><a href=\"http:\/\/alcoberro.info\/\"><span style=\"color: #3366ff;\"><i>Web de Filosofia del seu\u00a0<\/i><span style=\"caret-color: #3366ff;\"><i>dominic<\/i><\/span><i><\/i><\/span><\/a><i> per a una millor comprensi\u00f3 de tot plegat segons la\u00a0<\/i><i>tem\u00e1tica que m\u00e9s pugui\u00a0interesar a l&#8217;hora d&#8217;aprofundir en la hist\u00f2ria del\u00a0pensamiento i dels\u00a0sentimiento<\/i><i>.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Finalment i per altra banda, s&#8217;incorpora en aquest tema un altre que ja es va estructurar<\/strong><\/em><strong><em>\u00a0de fa temps en qu\u00e8 en una apartat<\/em> <span style=\"color: #ff0000;\">(C) \u00abRELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO\u00bb<\/span> <em>contempla una visi\u00f3\u00a0<\/em><\/strong><em><b>enciclop\u00e9dica sobre la religi\u00f3, en general, y la religi\u00f3 cristiana, en particular,\u00a0a m\u00e9s a m\u00e9s de l&#8217;oferta de diversos WEB&#8217;s d&#8217;autors i d&#8217;entitats pel que fa a aquesta dimensi\u00f3 de la vida humana.<\/b><\/em><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(A) FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3<\/strong><\/span><\/h2>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17884 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7.jpg\" alt=\"\" width=\"577\" height=\"867\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. QU\u00c8 \u00c9S LA FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3&#8230;?<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17885\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"241\" \/><\/a>Es tracta d&#8217;un curs de conceptes b\u00e0sics sobre la <span style=\"color: #ff0000;\">(A) FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3<\/span> que en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">Ramon Alcoberro i Pericay<\/a><\/span> ha confeccionat amb el seu saber a trav\u00e9s de 12 lli\u00e7ons que ell mateix justifica, com un curs de doc\u00e8ncia a impartir, de la manera seg\u00fcent:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abAquest curs parlem sobre El fenomen religi\u00f3s; volem plantejar-nos quins s\u00f3n els elements essencials i comuns a les religions i especialment ens centrarem en els diversos elements que inclou el concepte del sagrat, que dona sentit a la vida de les persones creients, \u00e9s a dir, de les persones que se senten vinculades a una experi\u00e8ncia de transcend\u00e8ncia (o com tamb\u00e9 es diu, d\u2019espiritualitat)\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I d&#8217;aix\u00f2 es tracta, \u00e9s a dir, de resoldre una tem\u00e1tica que, en clicar cadascun dels enunciats, s&#8217;obrir\u00e0 el contingut de qu\u00e8 consta: <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/que-es-la-fenomenologia-de-la-religio.html\">Qu\u00e8 \u00e9s la fenomenologia de la religi\u00f3&#8230;? Un intent de demarcaci\u00f3 del fenomen religi\u00f3s.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/qu%c3%a8-%c3%a9s-l%e2%80%99espiritual-una-aproximaci%c3%b3-al-concepte.html\">Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019espiritual&#8230;? Una aproximaci\u00f3 al concepte.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/rudolf-otto-i-el-concepte-del-sagrat--(das-heilige%2c-1917).html\">Rudolf Otto i el concepte del Sagrat\u00a0 (Das Heilige, 1917).<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/religio-etimologia-un-concepte-dificil-de-definir.html\">\u201c<em>Religi\u00f3<\/em>\u201d: etimologia d\u2019un concepte dif\u00edcil de definir.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/sagrat-i-profa.html\">Sagrat i prof\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/hierofania.html\">Hierofania.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/la-revelacio-el-sagrat-que-es-manifesta.html\">La revelaci\u00f3, el sagrat que es manifesta<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/diferencia-entre-deu-i-idol.html\">Difer\u00e8ncia entre D\u00e9u i \u00eddol.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/profeta-i-sacerdot-dos-conceptes-basics.html\">Profeta i sacerdot, dos conceptes b\u00e0sics en totes les religions.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/el-tabu-la-forma-negativa-del-sagrat.html\">El tab\u00fa, la forma negativa del sagrat.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/el-ritual-expressio-i-forma.html\">El ritual, expressi\u00f3 i forma.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/alcoberro.info\/desencantament-del-mon-crisi-del-sagrat.html\">Desencantament del m\u00f3n, crisi del sagrat.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17887 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5.jpg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"186\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\"><em>1.1. UN INTENT DE DEMARCACI\u00d3 DEL FEN\u00d2MEN RELIGI\u00d3S<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La branca de la filosofia de la religi\u00f3 que parla sobre l\u2019experi\u00e8ncia del sagrat (o de l\u2019espiritual) s\u2019anomena \u201c<em>fenomenologia de la religi\u00f3<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La fenomenologia de la religi\u00f3 assumeix que aquestes experi\u00e8ncies del que anomenem \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d, \u201c<em>transcend\u00e8ncia<\/em>\u201d i \u201c<em>espiritualitat<\/em>\u201d s\u00f3n significatives. No expressen nom\u00e9s valors socials m\u00e9s o menys idealitzats, o formes te\u00f2riques de veure el m\u00f3n, sin\u00f3 que orienten la vida des de l\u2019arrel. A m\u00e9s, compartir una determinada concepci\u00f3 del sagrat ens fa sentir membres d\u2019una comunitat, dona significaci\u00f3 i identitat als individus que en participen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17889 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-300x150.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"175\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2.jpg 318w\" sizes=\"(max-width: 350px) 100vw, 350px\" \/><\/a>Partim de la base que les manifestacions espirituals i religioses son formes de la dimensi\u00f3 simb\u00f2lica humana, que s\u2019expressa diversament segons les diferents cultures, i que \u00e9s susceptible de ser analitzada racionalment.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tenir creences religioses significa usar un determinat vocabulari i adoptar un mode de vida (unes creences, unes emocions, unes actituds&#8230;), que aquest determinat vocabulari implica. Des del punt de vista de la fenomenologia de la religi\u00f3, la creen\u00e7a religiosa \u00e9s el que en filosofia s\u2019anomena una creen\u00e7a proposicional (i m\u00e9s vulgarment, una opini\u00f3). El problema que ens plantegem no \u00e9s si aquestes creences s\u00f3n correctes o no, sin\u00f3 si poden ser descrites i enteses.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17888 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6.jpg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"227\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6.jpg 266w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 318px) 100vw, 318px\" \/><\/a>La pretensi\u00f3 de la fenomenologia de la religi\u00f3 \u00e9s fer intel\u00b7ligible l\u2019experi\u00e8ncia del sagrat; per\u00f2, no tothom est\u00e0 d\u2019acord sobre la manera adient d\u2019enfocar els problemes de fenomenologia de la religi\u00f3, perqu\u00e8 aquest estudi es basa sobre una \u201c<em>intu\u00efci\u00f3<\/em>\u201d del sagrat \u2013 i no en cap evid\u00e8ncia (que \u00e9s el que caracteritza metodol\u00f2gicament el saber objectiu). Per aix\u00f2 mateix qui estudia fenomenologia de la religi\u00f3 ha de menester el que un dels fundadors d\u2019aquesta mat\u00e8ria, el pensador holand\u00e8s <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gerardus_van_der_Leeuw\">Gerardus van der Leeuw<\/a><\/span> (1890-1950), anomenava Verstehen (\u00ab<em>comprensi\u00f3 participada de l\u2019estudi\u00f3s en l\u2019observaci\u00f3 de l\u2019objecte del seu estudi<\/em>\u00ab).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17911 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-2.jpg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"247\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-2.jpg 267w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-2-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 349px) 100vw, 349px\" \/><\/a>La percepci\u00f3 del sagrat constitueix una experi\u00e8ncia peculiar: no \u00e9s objectiva; no s\u2019experimenta arreu de la mateixa manera i (si entenem per \u201c<em>realitat<\/em>\u201d el m\u00f3n que estudia la ci\u00e8ncia) ni tan sols podem donar per suposada l\u2019exist\u00e8ncia real d\u2019all\u00f2 que es pret\u00e9n comprendre. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podria ser perfectament que el sagrat fos tan sols il\u00b7lusori. Per\u00f2 per al creient \u00e9s la font que dona sentit a tota la seva vida. Per tant, la fenomenologia de la religi\u00f3 t\u00e9 molt a veure amb les emocions, i amb l\u2019\u00e0mbit del po\u00e8tic, i poc amb la racionalitat instrumental o cient\u00edfica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17912 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-12.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"225\" \/><\/a>En filosofia s\u2019anomena \u201c<em>contingent<\/em>\u201d all\u00f2 que pot ser o no ser i s\u2019oposa la conting\u00e8ncia a la necessitat. Una cosa necess\u00e0ria \u00e9s el que ha de ser absolutament. Per\u00f2 tots els humans ens sabem contingents. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sabem que hem de morir, que podem emmalaltir, que de vegades ens sentim tristos i no estimats, etc. La percepci\u00f3 del sagrat no s\u2019estableix des de la ra\u00f3, ni des de la consci\u00e8ncia, sin\u00f3 des de l\u2019emoci\u00f3. L\u2019experi\u00e8ncia de la conting\u00e8ncia humana \u00e9s b\u00e0sicament emocional.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17913 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-1.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"223\" \/><\/a>Nom\u00e9s des d\u2019un punt de vista creient es pot dir que l\u2019experi\u00e8ncia del sagrat \u00e9s <em>\u201cverdadera<\/em>\u201d. Els creients consideren que a trav\u00e9s del sagrat s\u2019estableix un pont entre les coses que es poden veure i tocar i una altra dimensi\u00f3 m\u00e9s plena, que \u00e9s el transcendent. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La dimensi\u00f3 del sagrat no pot ser entesa per la ci\u00e8ncia, ni tampoc s\u2019explica per la pol\u00edtica, per\u00f2 s\u00ed que resulta accessible a trav\u00e9s de la poesia, de la m\u00fasica, de l\u2019art o de qualsevol expressi\u00f3 de la bellesa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17914 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11.jpg\" alt=\"\" width=\"268\" height=\"268\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 268px) 100vw, 268px\" \/><\/a>Per al no-creient, en canvi, l\u2019experi\u00e8ncia del sagrat expressa tan sols una emoci\u00f3; per\u00f2 aix\u00f2 tampoc significa que sigui falsa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les experi\u00e8ncies sobre el sagrat i l\u2019espiritual simplement \u201c<em>es tenen o no es tenen<\/em>\u201d, \u201c<em>s\u2019experimenten o no s\u2019experimenten<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tot cas, per\u00f2, poden ser observades i descrites amb m\u00e9s o menys claredat i tenen conseq\u00fc\u00e8ncies no nom\u00e9s sobre la pr\u00f2pia vida sin\u00f3 sobre grups humans sencers. La manera com es concep el sagrat t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la moral, la pol\u00edtica, la sexualitat, etc.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En la fenomenologia de la religi\u00f3 no es pret\u00e9n discutir si una religi\u00f3 \u00e9s \u201cverdadera\u201d, sin\u00f3 descriure i interpretar la forma o la manera com alguns individus \u2013els creients\u2013 experimenten l\u2019espiritualitat i el sagrat com a misteri.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17891 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9.jpg\" alt=\"\" width=\"643\" height=\"481\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. QU\u00c8 \u00c9S L&#8217;ESPIRITUAL&#8230;? UNA APROXIMACI\u00d3 AL CONCEPTE<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La fenomenologia de la religi\u00f3 es va desenvolupar molt especialment a finals del segle XIX i a or\u00edgens del segle XX. Parteix de la base que els \u00e9ssers humans tenen naturalment una dimensi\u00f3 espiritual i\/o religiosa estructural en la seva exist\u00e8ncia (homo religiosus), a trav\u00e9s de la qual hom cerca el sentit de la vida i l\u2019equilibri vital.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17892\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"251\" \/><\/a>La dimensi\u00f3 espiritual de la vida humana no pot reduir-se ni a l\u2019economia, ni a la pol\u00edtica, ni a la psicologia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s espec\u00edfica i potser nom\u00e9s es pot comparar amb l\u2019emoci\u00f3 est\u00e8tica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta dimensi\u00f3 espiritual, tot i adquirir una gran import\u00e0ncia en la vida di\u00e0ria de milions de persones \u201c<em>creients<\/em>\u201d, t\u00e9, per\u00f2, un \u201c<em>significat flotant<\/em>\u201d: no tothom interpreta l\u2019espiritual, el sagrat i la religiositat de la mateixa manera, ni li atorga el mateix valor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17893 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"248\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1.jpg 265w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 346px) 100vw, 346px\" \/><\/a>En fenomenologia de la religi\u00f3 el significat dels conceptes \u00e9s el seu \u00fas: <\/strong><\/span><\/em><span style=\"color: #333300;\"><strong>quan diem \u201c<em>D\u00e9u<\/em>\u201d, \u201c<em>esperit<\/em>\u201d, \u201c<em>\u00e0nima<\/em>\u201d, etc., no ens plantegem si existeixen \u201c<em>realment<\/em>\u201d o no. Simplement, constatem que hi ha persones que usen aquests conceptes i que orienten la seva vida a partir d\u2019aquesta manera d\u2019entendre el m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>L\u2019espiritual es fonamenta en una noci\u00f3 molt complexa, que s\u2019anomena \u201cexperi\u00e8ncia interior\u201d.<\/em> <\/span>Conceptes com \u201c<em>espiritualitat<\/em>\u201d o \u201c<em>experi\u00e8ncia interior<\/em>\u201d tenen un significat flotant; \u00e9s a dir, fins i tot per a la mateixa persona, la forma de comprendre l\u2019espiritual canvia amb el temps i no tothom ent\u00e9n el mateix quan hi fa refer\u00e8ncia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">De la mateixa manera, l\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019experi\u00e8ncia interior \u00e9s m\u00e9s intu\u00eftiva que racional<\/span><\/em>. Es tracta d\u2019un estat recerca en la consci\u00e8ncia que no tots els humans poden experimentar i que fins i tot es pot descriure dif\u00edcilment, perqu\u00e8 el seu substrat no \u00e9s intel\u00b7lectual sin\u00f3 emotiu.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17894\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"226\" \/><\/a>Qualsevol experi\u00e8ncia creient sap que l\u2019espiritualitat no pot reduir-se a concepte, ni s\u2019exhaureix en la seva tradici\u00f3, tot i que con\u00e8ixer-ne els or\u00edgens ajuda a clarificar-la.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per aix\u00f2 a l\u2019evangeli de Joan (3,8) est\u00e0 escrit: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>El vent bufa all\u00e0 on vol; en sents la remor, per\u00f2 no saps d\u2019on ve ni on va. Aix\u00ed mateix passa amb el qui neix de l\u2019Esperit<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De vegades, s\u2019oposa l\u2019espiritual al material i el sagrat al prof\u00e0, com si es tract\u00e9s de dos \u00e0mbits incompatibles (perqu\u00e8 l\u2019un mira a D\u00e9u i l\u2019altre a les coses), per\u00f2 no totes les persones espirituals s\u2019a\u00efllen del m\u00f3n. Sant Ignasi de Loiola, per exemple, deia que \u201c<em>cal buscar i trobar D\u00e9u en totes les coses<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17895 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"259\" \/><\/a>L\u2019espiritual designa un \u00e0mbit molt m\u00e9s ampli que el religi\u00f3s. En general, pot considerar-se una recerca del sagrat, mentre que el religi\u00f3s es pregunta com fer significatiu el sagrat, com donar-li una estructura, una organitzaci\u00f3 i una pres\u00e8ncia continuada en la vida humana. Per aix\u00f2 de vegades s\u2019usa la f\u00f3rmula de Rousseau per a qui l\u2019espiritualitat \u00e9s \u201cla religi\u00f3 del cor\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>En l\u2019espiritualitat el que trobem s\u00f3n fonamentalment principis i actituds que orienten la vida i que despr\u00e9s la religi\u00f3 formalitza d\u2019una o altra manera.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Una difer\u00e8ncia important entre espiritualitat i religi\u00f3 \u00e9s que l\u2019experi\u00e8ncia espiritual \u00e9s personal, mentre l\u2019experi\u00e8ncia religiosa \u00e9s col\u00b7lectiva.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17896\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1.jpg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"210\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Esquem\u00e0ticament, l\u2019espiritualitat t\u00e9 sis caracter\u00edstiques:<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat \u00e9s una dimensi\u00f3 universal de l\u2019home; \u00e9s un principi que orienta la vida dels individus i els atorga un sentit.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia de la transcend\u00e8ncia: engloba la religiositat, en sentit ampli, sense reduir-se a ella.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat t\u00e9 la capacitat de donar sentit a les experi\u00e8ncies humanes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat t\u00e9 la capacitat de conduir a una experi\u00e8ncia espec\u00edfica de bellesa i a l\u2019harmonia interior.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat produeix un esperit de compassi\u00f3, de no-viol\u00e8ncia, d\u2019amor per la humanitat; permet viure una vida senzilla, en pau i harmonia.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019espiritualitat implica la capacitat de connectar-se amb una for\u00e7a que ens supera i que hom percep com a misteri terrible i fascinant.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17897 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-300x160.jpg\" alt=\"\" width=\"373\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-300x160.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.jpg 308w\" sizes=\"(max-width: 373px) 100vw, 373px\" \/><\/a>L\u2019experi\u00e8ncia espiritual no es pot explicar racionalment. Gaireb\u00e9 sempre \u00e9s una narraci\u00f3 i cap dogma no l\u2019explica.<\/span><\/em> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>T\u00e9 un punt d\u2019impensat i \u00e9s rara en la societat de la t\u00e8cnica perqu\u00e8 no t\u00e9 un caire utilitari, sin\u00f3 contemplatiu. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se\u2019n pot parlar, per\u00f2 el llenguatge hi queda curt.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s pr\u00f2pia de la fe transcendent, per\u00f2 tamb\u00e9 de la poesia, de l\u2019art, etc. En tant que experi\u00e8ncia personal (val a dir, d\u2019experi\u00e8ncia que ning\u00fa pot fer per un altre), sempre \u00e9s viscuda i interpretada en el quadre del llenguatge.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17898\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"225\" \/><\/a>Aix\u00f2 significa que sovint \u00e9s dif\u00edcil de trametre i fer-se comprensible als altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> De vegades ni tan sols s\u2019expressa amb paraules, sin\u00f3 amb el llenguatge del cos (ballant o cantant -i de fet-, no hi ha cap religi\u00f3 que no inclogui c\u00e0ntics i m\u00fasica). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 l\u2019Evangeli de Joan diu que l\u2019esperit \u00e9s com el vent, el notem per\u00f2 no el podem dominar: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>El vent bufa all\u00e0 on vol; en sents la remor, per\u00f2 no saps d&#8217;on ve ni on va. Aix\u00ed mateix passa amb el qui neix de l&#8217;Esperit<\/em> (3:8)<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17902 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-1.jpg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"258\" \/><\/a>A l\u2019extrem l\u2019espiritualitat es vincula amb la m\u00edstica (\u00e9s a dir amb la relligaci\u00f3 m\u00e9s profunda amb la divinitat). Per\u00f2 \u00e9s molt important no confondre espiritualitat i m\u00edstica.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">En grec \u201c<em>mystikos<\/em>\u201d significa \u201c<em>qui coneix el misteri<\/em>\u201d. L\u2019espiritualitat no \u00e9s un \u201c<em>saber<\/em>\u201d, sin\u00f3 una recerca. En l\u2019espiritualitat domina la recerca d\u2019una experi\u00e8ncia de plenitud (de bellesa, d\u2019equilibri), mentre el m\u00edstic creu que ja ha realitzat i fins i tot culminat l\u2019experi\u00e8ncia interior.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17899 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"250\" \/><\/a><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan s\u2019estudia fenomenologia de la religi\u00f3 \u00e9s important distingir entre espiritualitat, fe i m\u00edstica:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">L\u2019espiritualitat<\/span><\/em> \u00e9s una recerca del sagrat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La fe<\/span> <\/em>\u00e9s una creen\u00e7a ferma en la divinitat<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La m\u00edstica<\/span><\/em> \u00e9s una experi\u00e8ncia que pot anar fins a l\u2019\u00e8xtasi i a la trobada amb D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En l\u2019estudi del fenomen religi\u00f3s, ens centrem en l\u2019espiritualitat i en la idea del sagrat perqu\u00e8 dins l\u2019ambig\u00fcitat d\u2019aquests conceptes, \u201c<em>espiritualitat<\/em>\u201d \u00e9s la noci\u00f3 m\u00e9s objectivable en la mesura que produeix i informa un estil de vida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17900 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-1-300x156.jpg\" alt=\"\" width=\"379\" height=\"197\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-1-300x156.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-1.jpg 312w\" sizes=\"(max-width: 379px) 100vw, 379px\" \/><\/a>La fe i la m\u00edstica no es poden descriure racionalment. La fe, molt especialment, \u00e9s un fenomen din\u00e0mic. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sant Tom\u00e0s d\u2019Aquino deia: fides non est de enuntiabilibus (la fe no dep\u00e8n d\u2019enunciats, no dep\u00e8n de les proposicions). No t\u00e9 sentit discutir sobre la fe de cadasc\u00fa perqu\u00e8 el que cadasc\u00fa creu \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 profundament personal. que de vegades ni el propi subjecte ent\u00e9n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17901 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-1.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"216\" \/><\/a>Tampoc es pot debatre sobre les experi\u00e8ncies m\u00edstiques perqu\u00e8 \u00e9s impossible saber si alg\u00fa ha trobat realment D\u00e9u o si, simplement, pateix algun tipus de consci\u00e8ncia alterada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, l\u2019espiritualitat, tot i ser una q\u00fcesti\u00f3 complexa (un significat flotant), es pot intentar descriure m\u00e9s racionalment. Aix\u00f2 es deu al fet que l\u2019espiritualitat \u00e9s una estructura molt m\u00e9s global de la persona humana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17915 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-2.jpg\" alt=\"\" width=\"228\" height=\"304\" \/><\/a>\u00c9s una manera de situar-se en el m\u00f3n, i de relacionar-s\u2019hi, relativament estable. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es pot abordar l\u2019experi\u00e8ncia interior a partir del que sabem sobre la psicologia individual i col\u00b7lectiva perqu\u00e8 els \u00e9ssers humans necessiten emocionalment que la seva exist\u00e8ncia sigui significativa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, sobretot, l\u2019espiritualitat i la idea del sagrat es pot analitzar a partir de la seva similitud amb l\u2019art, la poesia, etc., que s\u00f3n altres formes de recerca del sentit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17903 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2.jpg\" alt=\"\" width=\"654\" height=\"490\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. R. OTTO I EL CONCEPTE D&#8217;ALL\u00d2 SAGRAT (Das Heilige, 1917)<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Per entendre el que els creients identifiquem amb la divinitat pot ser interessant acostar-se a l\u2019obra de Rudolf Otto i als seus conceptes b\u00e0sics: numni\u00f3s, completament Altre i mysterium tremendum et fascinans.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17904\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-2.jpg\" alt=\"\" width=\"242\" height=\"350\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rudolf_Otto\">Rudolf OTTO<\/a><\/span> (1869-1937) va ser un estudi\u00f3s de les religions, que en el seu llibre m\u00e9s significatiu (<em>All\u00f2 Sagrat<\/em>, 1917), va definir el sagrat com a mysterium tremendum et fascinans. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rudolf_Otto\">Rudolf Otto<\/a><\/span> el concepte de D\u00e9u s\u2019identifica amb el numni\u00f3s i amb el completament Altre. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la seva opini\u00f3 D\u00e9u era un concepte indefinible com a tal (perqu\u00e8 si D\u00e9u \u00e9s l\u2019Absolut i nosaltres no ho som no el podem entendre); per\u00f2 tot i no poder con\u00e8ixer D\u00e9u, podem \u2013en canvi\u2013 veure i experimentar experi\u00e8ncies religioses. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Assumint que \u00e9s impossible fer-se imatges o conceptes perfectes de D\u00e9u, el que podem intentar \u00e9s acostar-nos-hi, observant com es manifesta el sagrat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17905 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10.jpg\" alt=\"\" width=\"277\" height=\"277\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 277px) 100vw, 277px\" \/><\/a>En primer lloc, tota experi\u00e8ncia religiosa \u00e9s numniosa.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un numen \u00e9s una divinitat de la mitologia cl\u00e0ssica que protegia llocs especialment significatius i, per extensi\u00f3 un \u201c<em>\u00e9sser de llum<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta sensaci\u00f3 que en la vida humana hi ha pres\u00e8ncies lluminoses (emocions o esperits, fins i tot exemples que hem rebut al llarg de la nostra vida i que ens serveixen de models) estaria en la base de idees religioses dels humans. El numni\u00f3s \u00e9s un poder o una pres\u00e8ncia que ens resulta racionalment inexplicable i que atorga sentit Tota divinitat \u00e9s un \u00e9sser numni\u00f3s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17906\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"324\" \/><\/a>El numni\u00f3s es presenta tamb\u00e9 com a silenci, com a respiraci\u00f3 continguda o, en paraules de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rudolf_Otto\">Rudolf Otto<\/a> <\/span>com a <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>silenci contingut del paisatge<\/em>\u201d<\/span> i <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>estranya cad\u00e8ncia<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No pot definir-se racionalment, per\u00f2 els humans el copsem en la natura, en els boscos i els cims, en la bellesa absoluta. En l\u2019experi\u00e8ncia del numni\u00f3s s\u2019hi troba la plenitud de la vida, perqu\u00e8 sentim que all\u00f2 es profundament veritat&#8230; tot i que sovint els altres no ens entenen quan volem compartir l\u2019experi\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Podem posar exemples de numni\u00f3s. Una marea suau, o una emoci\u00f3 que impregna la ment \u00e9s numniosa. Quan superem una gran onada fent surf, quan pugem una muntanya, quan ens embadalim davant la sortida o la posta de sol, quan guaitem la flama d\u2019una foguera&#8230; tot aix\u00f2 pot ser viscut com una experi\u00e8ncia numniosa. Com a tal el numni\u00f3s \u00e9s \u201c<em>sublim<\/em>\u201d (val a dir, una forma de bellesa superior que no es limita a un c\u00e0non o a un model)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>El numni\u00f3s \u00e9s completament Altre<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El numni\u00f3s \u00e9s radicalment diferent del que experimentem en la vida quotidiana. \u00c9s \u201c<em>completament Altre<\/em>\u201d. Davant l\u2019experi\u00e8ncia del numni\u00f3s, el m\u00e9s habitual \u00e9s sentir que \u201c<em>no tenim paraules per dir-ho<\/em>\u201d, o que el llenguatge \u00e9s insuficient per expressar l\u2019emoci\u00f3 que sentim. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 els \u00e9ssers humans som \u201c<em>\u00e9ssers ling\u00fc\u00edstics<\/em>\u201d, per tant quan \u201c<em>no tenim paraules<\/em>\u201d estem davant \u201c<em>el completament Altre<\/em>\u201d. El numni\u00f3s ens porta a \u201c<em>boquejar<\/em>\u201d (moure la boca, obrir-la i tancar-la com qui espira, per\u00f2 sense paraules).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aqu\u00ed que una caracter\u00edstica del sagrat sigui el \u201c<em>sentit de rever\u00e8ncia<\/em>\u201d davant alguna cosa que intu\u00efm poderosa i que ens supera. En totes les religi\u00f3s es reconeix l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019alguna cosa que \u00e9s \u201c<em>sacer<\/em>\u201d (sagrada). Una cosa \u201c<em>sacer<\/em>\u201d \u00e9s quelcom que crema, i tant pot ser bona com dolenta (els dimonis o esperits del mal tamb\u00e9 s\u00f3n sagrats).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sagrat es pot copsar tant en aspectes subjectius (disposicions personals, intencions, actes concrets) com en aspectes objectius: (realitats naturals, institucions, obres humanes). Tot por arribar a ser sagrat si \u00e9s percebut com a intr\u00ednsecament valu\u00f3s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17908\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-2.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"262\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-2.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-2-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 262px) 100vw, 262px\" \/><\/a>El sagrat en tant que mysterium tremendum et fascinans<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>All\u00f2 sagrat no pot ser definit en termes morals perqu\u00e8 no \u00e9s \u201c<em>bo<\/em>\u201d, ni dolent, sin\u00f3 que est\u00e0 a un altre nivell. En tot cas, el que es considera \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d trenca amb la vida ordin\u00e0ria (o \u201c<em>profana<\/em>\u201d) i est\u00e0 situat \u201c<em>m\u00e9s enll\u00e0 del b\u00e9 i del mal<\/em>\u201d en l\u2019\u00e0mbit de la moralitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Otto el presenta com el mysterium tremendum (perqu\u00e8 \u00e9s alhora una sensaci\u00f3 que ens supera i que, fins i tot, pot resultar dolorosa, obsessiva&#8230; \u00e9s un \u00ab<em>misteri que repel<\/em>\u00ab). Hi ha aspecte espant\u00f3s i aclaparador del numni\u00f3s. Per\u00f2 el misteri tamb\u00e9 \u00e9s mysterium fascinosum (\u00ab<em>misteri que atrau<\/em>\u00ab), com la papallona se sent atreta per la llum. Davant el sagrat ens sentim confosos i superats perqu\u00e8 la racionalitat s\u2019ha quedat petita per a expressar les nostres emocions.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El sagrat \u00e9s mysterium<\/span><\/em> perqu\u00e8 \u00e9s alguna cosa arcana, secreta, que passa en l\u2019obscuritat o en la penombra i que no tothom pot copsar perqu\u00e8 nom\u00e9s a l\u2019abast dels iniciats. La ra\u00f3 no l\u2019abasta. Per\u00f2 aquest misteri, que \u00e9s totalment Altre i inexpressable amb conceptes, tamb\u00e9 s\u2019experimenta com una pres\u00e8ncia que acompanya les persones religioses d\u2019una manera \u00edntima.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El sagrat \u00e9s tremendum<\/span><\/em> perqu\u00e8 inclou la sensaci\u00f3 de sentir-se superat, el terror, la por demon\u00edaca, la for\u00e7a, la majestuositat, el sentit del propi experimentar-se com a ben poqueta cosa o no-res en contrast amb el seu poder. El que \u00e9s \u201c<em>tremendum<\/em>\u201d no necess\u00e0riament fa por, per\u00f2 s\u00ed produeix, com a m\u00ednim, un profund respecte, perqu\u00e8 posa en q\u00fcesti\u00f3 les seguretats de la vida humana. Sentir el tremendum de la natura (la muntanya, el mar, el desert) seria tamb\u00e9 una forma d\u2019experimentar el sagrat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El sagrat \u00e9s fascinans<\/span><\/em> perqu\u00e8 \u00e9s meravell\u00f3s i sedueix. Qui l\u2019ha experimentat torna renovat, com ens renova l\u2019experi\u00e8ncia de con\u00e8ixer els nostres l\u00edmits, de caminar, de pujar muntanyes, etc. En llat\u00ed alg\u00fa \u201c<em>fascinants<\/em>\u201d \u00e9s tamb\u00e9 un alg\u00fa que embruixa, que encanta, un fetiller.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17909 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-2.jpg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"257\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-2.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-2-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 257px) 100vw, 257px\" \/><\/a>Per tant, l\u2019experi\u00e8ncia del sagrat \u00e9s ambivalent i en aquest sentit \u00e9s com un destil\u00b7lat de la vida mateixa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, en la vida humana on hi ha signes de vida, tamb\u00e9 hi ha el perill i la possibilitat de la mort. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019experi\u00e8ncia del sagrat \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia del que ens supera i, per tant, se\u2019n pot parlar poc tot i que pugui sentir-se molt a fons des del punt de vista emocional.<\/strong><\/span><\/p>\n<h6><\/h6>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17917 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-2.jpg\" alt=\"\" width=\"646\" height=\"661\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. \u201cRELIGI\u00d3\u201d: ETIMOLOGIA D&#8217;UN CONCEPTE DIF\u00cdCIL DE DEFINIR<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La paraula \u201creligi\u00f3\u201d prov\u00e9 del llat\u00ed. Hi ha, per\u00f2, dues etimologies diferents de la paraula. \u201dReligio\u201d (amb i) significa relligament i \u201crelegio\u201d (amb e) significa relectura. En el primer sentit es posa l\u2019accent en el fet que la religi\u00f3 \u201crelliga\u201d la comunitat dels creients i crea lligams entre persones que comparteixen una creen\u00e7a. En el segon, s\u2019accentua que una religi\u00f3 implica repetir (rellegir) una s\u00e8rie de textos sagrats i de rituals que passen de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17918\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-3.jpg\" alt=\"\" width=\"354\" height=\"199\" \/><\/a>La religi\u00f3 \u00e9s la forma m\u00e9s significativa d\u2019expressi\u00f3 del sagrat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer autor que coneixem que va usar la paraula \u201c<em>religi\u00f3<\/em>\u201d \u00e9s <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cicer%C3%B3n\">Cicer\u00f3<\/a><\/span>, un pol\u00edtic i pensador rom\u00e0 del segle I despr\u00e9s de Crist. Per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cicer%C3%B3n\">Cicer\u00f3:<\/a><\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>La religi\u00f3 \u00e9s el fet d\u2019ocupar-se d\u2019una certa naturalesa superior [a l\u2019home] que s\u2019anomena divina i d\u2019oferir-li un culte<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons aquesta definici\u00f3 per poder parlar de \u201c<em>religi\u00f3<\/em>\u201d no n\u2019hi ha prou amb creure en alguna divinitat sin\u00f3 que cal, a m\u00e9s, que hi hagi algun tipus de ritual o de culte. Mentre un creen\u00e7a pot ser subjectiva i no est\u00e0 organitzada, la religi\u00f3 \u2013en canvi\u2013 t\u00e9 normes, rituals i cultes. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17919 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"362\" \/><\/a>\u00c9s important diferenciar entre persona creient i persona religiosa: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si un creient \u00e9s una persona que creu en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alguna mena de <em>For\u00e7a Suprema<\/em>, una persona religiosa \u00e9s, a m\u00e9s, la que viu la seva creen\u00e7a d\u2019una manera organitzada, amb uns rituals, un culte, un tipus de festes i de vegades, amb prohibicions de tipus alimentari (dejunis i abstin\u00e8ncies).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Molt en resum, una \u201c<em>religi\u00f3<\/em>\u201d \u00e9s una forma de creen\u00e7a organitzada. \u00c9s un \u201c<em>ordo ad sanctum<\/em>\u201d, una manera de donar estructura i consist\u00e8ncia a les creences. Si es vol dir aix\u00ed, una religi\u00f3 \u00e9s una \u201c<em>administraci\u00f3 del sagrat<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17920\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-2.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"228\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 d\u2019on prov\u00e9 la religi\u00f3? <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha un debat sobre l\u2019etimologia de la paraula, que t\u00e9 algunes conseq\u00fc\u00e8ncies significatives:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abReligare\u00bb<\/span> <\/em>(amb i) en el sentit etimol\u00f2gic de la paraula significa \u201c<em>relligar<\/em>\u201d. La religi\u00f3 seria, doncs, un sentiment que a trav\u00e9s de compartir un determinat culte \u201c<em>crea lligams<\/em>\u201d, relliga. En una freligi\u00f3 s\u2019estableixen dues menes de lligams: verticalment, entre els creients i D\u00e9u &#8211; i horitzontalment dels creients entre ells, que en participar d\u2019una mateixa creen\u00e7a, participen tamb\u00e9 d\u2019un determinat mode de vida en com\u00fa.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abRelegere\u00bb<\/span><\/em> (amb e) vol dir \u201crellegir\u201d, en llat\u00ed \u201c<em>rellegir<\/em>\u201d no significa nom\u00e9s \u201c<em>tornar a llegir<\/em>\u201d (textos sagrats). El llat\u00ed \u201c<em>relegere<\/em>\u201d inclou tamb\u00e9 significats \u201c<em>recollir<\/em>\u201d, \u201c<em>recol\u00b7lectar<\/em>\u201d, i complir els rituals religiosos. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17921 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-13.jpg\" alt=\"\" width=\"372\" height=\"231\" \/><\/a>A partir d\u2019aquests dos verbs es poden deduir diversos aspectes de les religions: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.- Tenen una fe comuna i un culte (que \u201c<em>relliga<\/em>\u201d)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> 2.- Tenen uns llibres sagrats (que es \u201c<em>rellegeixen<\/em>\u201d). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.- Tenen un calendari de festes (que \u201c<em>relliga<\/em>\u201d i es \u201c<em>rellegeix<\/em>\u201d).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> 4.- Tenen formes espec\u00edfiques de confian\u00e7a, respecte i veneraci\u00f3 al sagrat: rituals, festes espec\u00edfiques, dies sagrats &#8230; (que \u201c<em>relliguen<\/em>\u201d i es \u201c<em>rellegeixen<\/em>\u201d). <\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.- Tenen formes espec\u00edfiques de comportament comunitari com\u00fa a tots els creients (que \u201c<em>relliguen<\/em>\u201d i es \u201c<em>rellegeixen<\/em>\u201d).<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17922 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-3.jpg\" alt=\"\" width=\"575\" height=\"358\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. SAGRAT I PROF\u00c0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La religi\u00f3 es un sistema de conductes rituals i de creences relatives al sagrat. (Rudolf Otto). <\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17983\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-2-300x150.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"176\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-2-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-2.jpg 318w\" sizes=\"(max-width: 352px) 100vw, 352px\" \/><\/a>Qualsevol religi\u00f3 implica l\u2019afirmaci\u00f3 que hi ha alguna mena de coses que s\u00f3n \u201c<em>sagrades<\/em>\u201d, val a dir, que importen absolutament i que no s\u00f3n negociables perqu\u00e8 corresponen al nivell m\u00e9s profund de la identitat personal o comunit\u00e0ria. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sagrat \u00e9s una for\u00e7a exuberant que arrossega; i per al creient \u00e9s d\u2019origen sobrenatural. S\u2019expressa a trav\u00e9s de rituals i no \u00e9s redu\u00efble a la racionalitat instrumental. Des del punt de vista religi\u00f3s el m\u00f3n es divideix en elements <em>\u201csagrats<\/em>\u201d i \u201c<em>profans<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17924 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-16.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"195\" \/><\/a>El sagrat \u00e9s el nucli o la naturalesa m\u00e9s profunda de les religions. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sagrat pot trobar-se en multitud de circumst\u00e0ncies (en moltes religions \u201c<em>primitives<\/em>\u201d hi ha arbres o muntanyes sagrades i persones \u201c<em>sagrades<\/em>\u201d), per\u00f2 generalment el lloc privilegiat on es manifesta all\u00f2 sagrat en les religions \u00e9s el \u201csantuari\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17925\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17.jpg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"288\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 288px) 100vw, 288px\" \/><\/a>En llat\u00ed, \u201c<em>fanus<\/em>\u201d significa \u201c<em>santuari<\/em>\u201d. En el \u201c<em>fanus<\/em>\u201d es desenvolupa el sagrat. Per oposici\u00f3 el \u201cprof\u00e0\u201d \u00e9s el que succeeix fora del santuari. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la majoria de les religions antigues no hi havia terme mig: o s\u2019estava en el secrets del d\u00e9us (i, per tant, es coneixia el sagrat) o s\u2019era \u201c<em>ignorant<\/em>\u201d (\u201c<em>prof\u00e0<\/em>\u201d).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Aquest sentit encara s\u2019ha conservat en les lleng\u00fces neollatines: un \u201c<em>prof\u00e0 en la mat\u00e8ria<\/em>\u201d \u00e9s alg\u00fa que \u201c<em>no sap<\/em>\u201d. Modernament, en canvi, per a molta gent el sagrat no s\u2019identifica amb el santuari, o amb una instituci\u00f3. Per exemple, per a molts ecologistes, els boscos, les muntanyes, la vida natural, etc., pren un car\u00e0cter \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d perqu\u00e8 expressa una for\u00e7a o una bellesa suprema. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17926 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18.jpg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"295\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 295px) 100vw, 295px\" \/><\/a>El sagrat s\u2019expressa en un espai diferent i a part del prof\u00e0 i correspon a una experi\u00e8ncia \u00edntima, dif\u00edcil d\u2019expressar racionalment. \u201c<em>Sacer<\/em>\u201d (paraula d\u2019on proven <em>\u201csagrat<\/em>\u201d, \u201c<em>sacerdot<\/em>\u201d, \u201c<em>sagrament<\/em>\u201d, \u201c<em>sacrifici<\/em>\u201d i altres) sembla que en origen volia dir \u201call\u00f2 que crema\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons l\u2019estudi\u00f3s <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89mile_Durkheim\">Emile Durkheim<\/a><\/span> al seu llibre <em>Les formes de la vida religiosa<\/em> (1912) <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Les coses sagrades s\u00f3n aquelles que estan protegides i a\u00efllades mitjan\u00e7ant prohibicions; les coses profanes s\u00f3n aquelles a les quals aquestes prohibicions s\u2019apliquen i que han de restar a dist\u00e0ncia de les primeres<\/em>.\u201d <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17927\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-15.jpg\" alt=\"\" width=\"214\" height=\"353\" \/><\/a>Seguint amb l\u2019etimologia, en llat\u00ed \u201c<em>sancire<\/em>\u201d vol dir \u201c<em>fer inviolable<\/em>\u201d, &#8216;per\u00f2 tamb\u00e9 \u201c<em>sancionar<\/em>\u201d. Una persona era \u201c<em>sacer<\/em>\u201d quan vivia apartada. <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la mateixa manera qui vivia al \u201c<em>fanus<\/em>\u201d era un \u201c<em>fan\u00e0tic<\/em>\u201d. Que els sacerdots o els creients d\u2019una determinada religi\u00f3 vesteixin d\u2019una determinada manera, mostra tamb\u00e9 aquesta manera de viure apartat, de manifestar-se com a diferent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La idea de separaci\u00f3 i distinci\u00f3 est\u00e0 refor\u00e7ada a quasi totes les religions per la contraposici\u00f3 entre \u201c<em>pur<\/em>\u201d i \u201c<em>impur<\/em>\u201d. En principi el \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d \u00e9s l\u2019\u00e0mbit de la puresa i el \u201c<em>prof\u00e0<\/em>\u201d (el que est\u00e0 al marge del fanus\/santuari) \u00e9s l\u2019impur. La puresa \u00e9s una caracter\u00edstica del div\u00ed \u2013 i per aix\u00f2 totes les religions tenen rituals de purificaci\u00f3. El bateig amb aigua, el rentat de mans, etc. s\u00f3n formes de purificaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En molts idiomes el \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d, s\u2019identifica amb el \u201c<em>saludable<\/em>\u201d, amb la neteja, amb el que est\u00e0 intacte corporalment, com en angl\u00e8s (holy -sant i whole) i en grec hagios (sant) correspon a hygi\u00e9s (sa, higi\u00e8nic).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17928 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11-1.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"203\" \/><\/a>Diem d\u2019alg\u00fa que \u00e9s un \u201c<em>creient<\/em>\u201d quan assumeix la idea del sagrat de la seva religi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u201c<em>Creure<\/em>\u201d estrictament no \u00e9s nom\u00e9s pensar que hi ha algun tipus de poder transcendent (\u00e9s a dir situat m\u00e9s enll\u00e0 del espai i del temps \u2013 Absolut) sin\u00f3 assumir una determinada sacralitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En grec \u201c<em>sagrat<\/em>\u201d es diu \u201c<em>hieros<\/em>\u201d, que tamb\u00e9 significa \u201c<em>for\u00e7a brutal<\/em>\u201d i per aix\u00f2 de vegades es diu que una religi\u00f3 \u00e9s una \u201c<em>hierofania<\/em>\u201d, \u00e9s a dir la manifestaci\u00f3 en els humans d\u2019una experi\u00e8ncia, de la naturalesa o d\u2019una for\u00e7a sagrada singular, sovint no redu\u00efble a paraules.<\/strong><\/span><\/p>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h6>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17929 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-20.jpg\" alt=\"\" width=\"582\" height=\"574\" \/><\/a><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>6. HIEROFANIA<\/strong><\/span><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201cHierofania\u201d en grec significa \u201cmanifestaci\u00f3 del sagrat\u201d (\u201chieros\u201d \u2013 sant \/ \u201cphanein \u2013 mostrar, manifestar); \u00e9s una paraula t\u00e8cnica en fenomenologia de la religi\u00f3, que designa la manera com la for\u00e7a del div\u00ed es fa present en la naturalesa, en la hist\u00f2ria o en la vida dels individus. \u201cHierofant\u201d era el t\u00edtol que es donava al sacerdot m\u00e9s important en el Santuari d\u2019Eleusis a Gr\u00e8cia i, per extensi\u00f3 \u00e9s parla de \u201chierofanies\u201d per designar alguna cosa que ens acosta o que manifesta el sagrat.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17930\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-22.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"205\" \/><\/a>Quan alg\u00fa t\u00e9 una consci\u00e8ncia m\u00e9s o menys difusa de la manifestaci\u00f3 del sagrat en la vida es diu en llenguatge religi\u00f3s que t\u00e9 una \u201c<em>hierofania<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una persona religiosa creu que en la seva vida hi ha pres\u00e8ncies divines, sovint impossibles d\u2019explicar racionalment, per\u00f2 que tenen un poder que ens supera. Les hierofanies s\u00f3n \u201c<em>mediacions<\/em>\u201d, a trav\u00e9s d\u2019un objecte, d\u2019un signe, d\u2019una cosa (i de vegades d\u2019una persona) ens acostem a una realitat transcendent o divina. En el m\u00f3n antic abundaven molt particularment aquestes expressions del sagrat. Muntanyes, rius, coves, estels, fins i tot arbres, podien ser considerades expressions del sagrat. Sovint les hierofanies es concreten en rituals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-21.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17931 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-21.jpg\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"204\" \/><\/a>Poden ser hierofanies des de sentiments de bellesa i bondat que s\u2019experimenten en la natura (la pau que s\u2019experimenta en un bosc en silenci), fins a objectes o persones on s\u2019intueix una mena de realitat transcendent. HI ha molt\u00edssimes expressions de hierofanies:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per als musulmans, la pedra negra de la Kaaba que es guarda a La Meca (un meteorit) \u00e9s una hierofania,<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per als hinduistes els riu Ganges \u00e9s sagrat. \u2022 Per als jueus la muntanya del Sina\u00ed o la ciutat de Jerusalem t\u00e9 un sentit sagrat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per als budistes ho \u00e9s el Dalai Lama.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cristianisme, Jes\u00fas \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 del Pare (D\u00e9u) i, per tant, \u00e9s una hierofania i tamb\u00e9 santuaris religiosos com Lourdes, N\u00faria o Montserrat tenen un car\u00e0cter de hierofania. La hierofania pot expressar-se tamb\u00e9 a trav\u00e9s del temps. En totes les religions hi ha per\u00edodes de temps o dies concrets que es consideren \u201c<em>sants<\/em>\u201d. \u00c9s el cas del \u201c<em>ramad\u00e0<\/em>\u201d entre els musulmans, o del Makar Sankratini (Maghi) hind\u00fa \u2013una festa que se celebra al gener dedicada al Sol-. En el cristianisme hi ha per\u00edodes de temps especialment significatius que se celebren cada any<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019hivern, el Nadal \u2013 el naixement de Crist \u2013 i la Quaresma (al febrer\/mar\u00e7).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la primavera, la Pasqua \u2013 la resurrecci\u00f3 de Crist.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la tardor, Tots Sants i l\u2019Advent \u2013 la preparaci\u00f3 per al naixement de Crist, les quatre setmanes anteriors al Nadal.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17932\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"212\" \/><\/a>Cada religi\u00f3 acostuma a tenir tamb\u00e9 un dia de festa especial dedicat a la divinitat (divendres els musulmana, dissabte els jueus, diumenge els cristiana). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquesta manera, les hierofanies marquen tamb\u00e9 la vida quotidiana de les diverses societats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-23.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17933 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-23.jpg\" alt=\"\" width=\"531\" height=\"473\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>7. LA REVELACI\u00d3, EL SAGRAT QUE ES MANIFESTA\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La revelaci\u00f3 \u00e9s una forma espec\u00edfica de manifestaci\u00f3 directa de les divinitats. \u00c9s una acci\u00f3 divina de car\u00e0cter gratu\u00eft, que cap hum\u00e0 pot condicionar. Nom\u00e9s la divinitat pot decidir si es manifesta (o no) i de quina manera ho fa (a qui, en quin moment&#8230;).<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17934\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25-300x131.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"144\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25-300x131.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25.jpg 340w\" sizes=\"(max-width: 330px) 100vw, 330px\" \/><\/a>En general, el concepte de \u201c<em>revelaci\u00f3<\/em>\u201d \u00e9s propi de les religions monoteistes, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba en algunes versions de l\u2019hinduisme. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els creients de les diverses religions consideren que D\u00e9u es pot manifestar de dues maneres:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>a trav\u00e9s de la naturalesa creada per Ell (que \u00e9s obra de D\u00e9u) com a manifestaci\u00f3 del poder \u2013 i de la bellesa \u2013 del div\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>per revelaci\u00f3 de la pr\u00f2pia divinitat que es fa present en un signe extraordinari o personificant-se.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17935 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"226\" \/><\/a>Les religions que consideren que D\u00e9u s\u2019ha fet home, consideren tamb\u00e9 que, hi ha determinats moments privilegiats i molt espec\u00edfics de la hist\u00f2ria humana, de manera que les persones divines es manifesten, i donen a con\u00e8ixer la seva voluntat i el seu poder, generalment en mig de crisis.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019anomena \u201c<em>teofania<\/em>\u201d (del grec \u201c<i>theos<\/i>\u201d: d\u00e9u i \u201c<i>phaino<\/i>\u201d: manifestaci\u00f3, aparici\u00f3) aquest moment especial de manifestaci\u00f3 divina.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>La revelaci\u00f3 pot ser visible, de manera que el d\u00e9u es fa present en el seu poder (encarnaci\u00f3 de Crist, per ex.), sigui personalment o a trav\u00e9s d\u2019un missatge (un \u00e0ngel); per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser invisible, com un esperit (aix\u00ed el d\u00e9u d\u2019Israel es manifesta, per exemple, com el vent).<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-28.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17936\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-28.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"212\" \/><\/a>La revelaci\u00f3 pot fer refer\u00e8ncia a la identitat de d\u00e9u, a la forma com els d\u00e9us volen que visquin els seus creients (manaments de la Llei de D\u00e9u) o al futur que espera a un grup \u2013 sovint per oposici\u00f3 a la realitat present. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En qualsevol cas, res del que ha estat revelat podria ser conegut pels humans a trav\u00e9s de la ra\u00f3 natural i tothom qui ha experimentat la revelaci\u00f3 veu transformada d\u2019arrel la seva vida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17937 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-24.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"230\" \/><\/a>El concepte de revelaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia a tres aspectes:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Pren la forma d\u2019un fet (extraordinari)<\/span><\/em>,\u00a0per exemple el moment que el d\u00e9u es dona a con\u00e8ixer de forma visible, sovint com una aparici\u00f3. Aquest fet \u00e9s un esdeveniment hist\u00f2ric tan important que sovint les societats comencen els seus calendaris a partir d\u2019aqu\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">S\u2019expressa a trav\u00e9s d\u2019una obra<\/span><\/em>;\u00a0sovint la divinitat es manifesta fent obres sobrehumanes, conduint un poble a una vict\u00f2ria inesperada en una guerra, etc. (alliberar els jueus d\u2019Egipte \u00e9s, per exemple, una manera de revelar el poder de Jahv\u00e9).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">Dona tamb\u00e9 un missatge, una paraula, que \u00e9s \u201cparaula sagrada\u201d<\/span><\/em>\u00a0i que ha de ser seguit o realitzat pel poble (els manaments de la Llei que Jahv\u00e9 entrega a Mois\u00e9s). En aquest sentit la revelaci\u00f3 \u00e9s, per a les persones religioses, \u201c<em>la veritat en s\u00ed mateixa<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17938\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29.jpg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"217\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aparici\u00f3, acci\u00f3 i paraula s\u00f3n forces poderoses realitzades per D\u00e9u volunt\u00e0riament. <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, mitjan\u00e7ant la revelaci\u00f3, \u00e9s el mateix d\u00e9u que es fa present de paraula i obra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La revelaci\u00f3 \u00e9s personal<\/span><\/em>:\u00a0\u00c9s una trobada. D\u00e9u tria aquell o aquella a qui vol manifestar.se, per\u00f2 el missatge \u00e9s impersonal. Serveix per a tot el grup que hi est\u00e0 implicat. En llenguatge creient es diu que \u201c<em>D\u00e9u surt a trobar l\u2019home<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La revelaci\u00f3 \u00e9s paraula i testimon<\/span><\/em>i:\u00a0en aquest sentit, la paraula que s\u2019expressa \u00e9s poderosa, prof\u00e8tica. Dir i fer no es diferencien en D\u00e9u. Habitualment, aquesta paraula es conserva a trav\u00e9s d\u2019un o de diversos llibres que els creients consideren sagrats.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La revelaci\u00f3 \u00e9s hist\u00f2rica<\/span><\/em>:\u00a0canvia el curs de la hist\u00f2ria perqu\u00e8 \u00e9s inspiradora. Aix\u00f2 vol dir que dona un altre sentit a la vida del poble. Quan el poble compr\u00e8n i assumeix el pla de d\u00e9u es transforma radicalment.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La revelaci\u00f3 \u00e9s prof\u00e8tica<\/span><\/em>:\u00a0anuncia el que succeir\u00e0 i el sentit que tindr\u00e0 el futur.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La revelaci\u00f3 \u00e9s eclesial<\/span><\/em>:\u00a0quan la divinitat es manifesta es funda una comunitat de creients en aquesta paraula. Els creients normals i creients tenen acc\u00e9s la revelaci\u00f3 a trav\u00e9s de les esgl\u00e9sies que rememoren aquest esdeveniment a trav\u00e9s de la predicaci\u00f3. Totes les jerarquies eclesials es basen en la fidelitat a la revelaci\u00f3 i les esgl\u00e9sies es fonamenten en la mesura que trameten de forma intacta i immutable el dip\u00f2sit de la revelaci\u00f3. Aix\u00f2 s\u2019anomena en el cristianisme \u201c<em>magisteri de l\u2019esgl\u00e9sia<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-37.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17939 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-37.jpg\" alt=\"\" width=\"532\" height=\"354\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>8. DIFER\u00c8NCIA ENTRE D\u00c9U I \u00cdDOL\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La paraula \u201c\u00eddol\u201d prov\u00e9 del gec \u201ceidolon\u201d que significa la imatge o el reflex d\u2019una cosa. Construir \u00eddols en l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s equival a degradar D\u00e9u i a substituir-lo per una imatge. Per a les persones religioses confondre D\u00e9u amb un \u00eddol \u00e9s el pitjor insult possible perqu\u00e8 \u00e9s com confondre el model, la perfecci\u00f3 amb la cosa imperfecta. En el vocabulari de les persones creients, en les tres religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islam), un \u00eddol \u00e9s un fals d\u00e9u i es prohibeixen radicalment els \u00eddols. Per aix\u00f2 Jehov\u00e0 diu al seu poble: \u201cNo posar\u00e0s d\u00e9us aliens al meu davant. No et far\u00e0s cap imatge, ni cap semblan\u00e7a del que est\u00e0 a dalt del cel, ni sota la terra, ni en las aig\u00fces sota de la terra. No t\u2019inclinar\u00e0s al davant de cap \u00eddol, ni els honorar\u00e0s\u201d (Ex. 20:3-6).<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17940\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"220\" \/><\/a>S\u2019anomena \u201c<em>idolatria<\/em>\u201d el fet de divinitzar i adorar all\u00f2 que no \u00e9s D\u00e9u. Per als creients, D\u00e9u existeix per s\u00ed mateix. \u00c9s font de vida. L\u2019\u00eddol, en canvi, ha estat fabricat pels humans i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s imperfecte. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al m\u00f3n antic, els \u00eddols\u00a0 podien prendre formes molt variades (muntanyes \u201c<em>sagrades<\/em>\u201d, astres com el Sol, animals, objectes, etc.) Sovint rebien sacrificis de sang humana, per\u00f2 Israel va rebutjar aquesta mena d\u2019ofrenes, tal com s\u2019explica a l\u2019Antic Testament en l\u2019episodi del Sacrifici d\u2019Isaac (<i>G\u00e8nesi<\/i>, 22).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els \u00eddols s\u00f3n una expressi\u00f3 de superstici\u00f3 i, per tant, les persones religioses els rebutgen. Hi ha la mateixa difer\u00e8ncia entre D\u00e9u i un \u00eddol que entre el creador i l\u2019objecte creat. Qui crea \u00eddols posa una construcci\u00f3, una cosa feta per humans, en el lloc de D\u00e9u. L\u2019\u00eddol \u00e9s un substitut en negatiu o un fetitxe de D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-34.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17943 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-34.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"228\" \/><\/a>Per al creient, per extensi\u00f3, \u201c<em>\u00eddol<\/em>\u201d \u00e9s tot all\u00f2 que esclavitza (els diners, la moda, el poder&#8230;) perqu\u00e8 crea depend\u00e8ncia. La difer\u00e8ncia b\u00e0sica entre un d\u00e9u i un \u00eddol \u00e9s la \u201c<em>donaci\u00f3<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u fa les coses per amor (\u201c<em>amor de D\u00e9u<\/em>\u201d), els \u00eddols, en canvi, actuen per inter\u00e8s. Aix\u00f2 vol dir que D\u00e9u no exigeix, sin\u00f3 que crea i ofereix, mentre els \u00eddols tendeixen a ser brutals. Per aix\u00f2 Jahv\u00e8 orden\u00e0 al poble d\u2019Israel: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>No us fabriqueu \u00eddols de plata ni \u00eddols d&#8217;or; no els poseu al costat meu<\/em>\u201d<\/span> (\u00c8xode, 23).<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u allibera i \u00e9s font de vida; l\u2019\u00eddol esclavitza, crea depend\u00e8ncia<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u no demana res; \u00e9s creador; en canvi, els \u00eddol volen submissi\u00f3 i sang, s\u00f3n imatge de la mort.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u crea vida i la expandeix (donaci\u00f3); l\u2019\u00eddol, en canvi, \u00e9s una creaci\u00f3 humana, una fabricaci\u00f3, un tros de pedra, de fusta, de fang o de guix que no val res.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u es defensa tot sol; l\u2019\u00eddol (en canvi) el defensen els qui l\u2019han creat (idolatria, fans en llenguatge actual). L\u2019\u00eddol per a existir dep\u00e8n de la fe dels qui hi creuen.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-35.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17942\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-35.jpg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"189\" \/><\/a>Per als cristians, l\u2019\u00eddol m\u00e9s sinistre s\u00f3n els diners, perqu\u00e8 per aconseguir diners cal destruir la vida i crear explotaci\u00f3, mis\u00e8ria i infelicitat. Les paraules de Jes\u00fas al Serm\u00f3 de la Muntanya s\u00f3n taxatives <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ning\u00fa no pot servir dos senyors, perqu\u00e8 si estima l&#8217;un, avorrir\u00e0 l&#8217;altre, i si fa cas de l&#8217;un, no en far\u00e0 de l&#8217;altre. Diu Jes\u00fas: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Ning\u00fa pot servir alhora dos senyors, D\u00e9u i el diner<\/em>\u201d<\/span> (Mt 6, 24). De fet, l\u2019equivalent actual dels sacrificis humans de l\u2019antiguitat vindrien a ser les v\u00edctimes\u00a0 de les crisis financeres, els qui perden la feina o la casa per tal que altres es facin m\u00e9s rics. Per\u00f2 tamb\u00e9 es consideren \u00eddols, la fama, el poder, etc.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17973 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-4.jpg\" alt=\"\" width=\"675\" height=\"866\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff0000;\">9. PROFETA I SACERDOT<\/span><\/b><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff0000;\">DOS CONCEPTES B\u00c0SICS EN LES RELIGIONS<\/span>\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-30.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17974\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-30.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"199\" \/><\/a>Les religions per tal d\u2019existir necessiten dos menes d\u2019individus que les trameten a la resta de la societat: profetes i sacerdots.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El profetisme \u00e9s una funci\u00f3 que apareix sovint a l\u2019Antic Testament: quan hi ha una crisi apareix alg\u00fa que parla en nom de D\u00e9u i \u00e9s enviat a Israel per demanar que la societat faci un canvi, sovint radical. La funci\u00f3 dels profetes \u00e9s anunciar alguna cosa de terrible, un missatge que prov\u00e9 de D\u00e9u. Per\u00f2 al mateix temps, el Profeta diu tamb\u00e9 que si el poble canvia, hi haur\u00e0 esperan\u00e7a. Els sacerdots, en canvi, organitzen el culte i li donen una estructura, un ordre. Els profetes i els sacerdots\u00a0 fan de mitjancers entre el sagrat i els humans, per\u00f2 cadascun d\u2019una manera diferent \u2013 i complement\u00e0ria. Quan una d\u2019aquestes figures falta, la religi\u00f3 entra en crisi.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17975 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-7.jpg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"269\" \/><\/a>El Profeta\u00a0\u00e9s un individu inspirat, int\u00e8rpret de la paraula divina. Actua com una mena de portaveu\u00a0 o missatger de D\u00e9u que anticipa o anuncia algun fet especialment significatiu. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No parla en nom seu, sin\u00f3 que expressa la ira divina, el malestar i indignaci\u00f3 divina per la maldat humana. Etimol\u00f2gicament, la paraula prov\u00e9 del grec (<em>\u201cpro\u201d<\/em>: al davant, i <em>\u201cphemi\u201d<\/em>, parlar).<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El profeta \u00e9s qui tramet la voluntat de D\u00e9u. Per aix\u00f2 es diu que els profetes s\u00f3n \u201cinspirats\u201d. No parlen en nom propi sin\u00f3 d\u2019alguna mena de poder que aquells qui l\u2019escolten consideren sobrehum\u00e0. En aquest sentit, des de posicions creients es diu que el profeta expressa \u201cel judici de D\u00e9u\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El profeta denuncia la injust\u00edcia dels governants i les relacions socials d\u2019explotaci\u00f3. Tamb\u00e9 anuncia que els injustos i els opressors seran castigats La seva forma d\u2019expressi\u00f3 sol ser l\u2019exclamaci\u00f3 i la protesta.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 els profetes solen ser considerats visionaris, bojos i gaireb\u00e9 sempre fracassen (no s\u00f3n escoltats pels qui viuen aprofitant-se de les injust\u00edcies, fins i tot, els maten).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En general, els seus missatges expliquen com vol ser adorat un D\u00e9u i com ha d\u2019actuar una comunitat en un moment de perill, quan hi ha guerres, fam, etc..<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17976\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-7.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-7.jpg 269w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-7-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 322px) 100vw, 322px\" \/><\/a>Habitualment els profetes s\u00f3n pobres i denuncien la corrupci\u00f3 dels poderosos; no volen el poder, sin\u00f3 una transformaci\u00f3 en la vida del poble. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns profetes s\u00f3n tamb\u00e9 endevins, fan fugir dimonis i expliquen els significats dels somnis com si es tract\u00e9s de missatges divins, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s imprescindible.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17977 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-6.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"214\" \/><\/a>El Sacerdot\u00a0\u00e9s una figura molt diferent a la del profeta. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Representa l\u2019ordre i l\u2019estructura oficial de les religions. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mentre els profetes s\u00f3n individus inspirats, que trameten un missatge sovint incomprensible per a la gent (per aix\u00f2 els profetes acaben malament), els sacerdots, en canvi, defensen els rituals i\u00a0 els formalismes. En paraules del papa Joan Pau II: <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cEl sacerdot, com a administrador dels \u00bbmisteris de D\u00e9u\u00bb, est\u00e0 al servei del sacerdoci com\u00fa dels fidels\u201d<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els sacerdots dirigeixen una comunitat, tenen cura del temple i dels rituals (sagraments: batejos, bodes, enterraments).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ensenyen la fe (predicaci\u00f3) i tamb\u00e9 tenen cura de l\u2019ajuda als m\u00e9s pobres i de la transmissi\u00f3 de la fe.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17979\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-2.jpg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"204\" \/><\/a>En algunes religions els sacerdots s\u00f3n individus que estan separats del poble (homes sagrats), per\u00f2 en la majoria aquesta circumst\u00e0ncia no es dona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cristianisme es considera que tots els creients s\u00f3n, en ells mateixos, sacerdots perqu\u00e8 tots els batejats s\u00f3n testimonis de Crist. Per aix\u00f2 es distingeix entre el que s\u2019anomena: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201cSacerdoci com\u00fa\u201d i\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201cSacerdoci ministerial\u201d. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sacerdoci com\u00fa el pot exercir qualsevol creient que estigui batejat i, per exemple, en cas d\u2019extrema necessitat\u00a0 (una guerra, una cat\u00e0strofe) qualsevol cristi\u00e0 pot batejar o perdonar els pecats, sense necessitat de ser un \u201c<em>ministre del sacerdoci<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, un capell\u00e0 o un moss\u00e8n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sacerdoci ministerial, en canvi, \u00e9s jer\u00e0rquic i exigeix uns estudis (teologia, lit\u00fargia) i constitueix un sagrament (l\u2019orde sacerdotal).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17981 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-6-300x164.jpg\" alt=\"\" width=\"362\" height=\"198\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-6-300x164.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-6.jpg 303w\" sizes=\"(max-width: 362px) 100vw, 362px\" \/><\/a>Totes les religions inclouen tant profetes (que anuncien el futur, protesten i s\u00f3n ut\u00f2pics i trencadors) com sacerdots (que representen l\u2019odre, la gesti\u00f3 dels dia a dia, l\u2019administraci\u00f3 dels sagraments. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les tres grans religions monoteistes s\u2019han constitu\u00eft sobre l\u2019exist\u00e8ncia al mateix temps de profetes (que moren sovint violentament) i sacerdots (que posteriorment organitzen el culte i recuperen socialment les figures prof\u00e8tiques). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s el cas de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A9s\">Mois\u00e8s<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aar%C3%B3n\">Aaron<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Natzaret\">Jes\u00fas<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Tars\">sant Pau<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mahoma\">Mahoma<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Al%C3%A1\">Al\u00e0<\/a><\/span>&#8230; Quan hi ha un profeta, per\u00f2 no hi ha un sacerdot (administrador, gestor&#8230;) les religions no prosperen. I, al rev\u00e9s, sense la critica que fan els profetes, els sacerdots tendeixen a subordinar-se al poder pol\u00edtic.<\/strong><\/span><\/p>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h6>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17945 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-14.jpg\" alt=\"\" width=\"624\" height=\"401\" \/><\/a><\/span><\/h6>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>10. EL TAB\u00da, LA FORMA NEGATIVA DEL SAGRAT\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201cTab\u00fa\u201d \u00e9s una paraula d\u2019origen polinesi que aproximadament significa \u201cprohibit\u201d. Pel que sembla, quan els anglesos al segle XVIII van descobrir els mars del Sud, van incorporar aquesta paraula que provenia de les religions ancestrals. \u201cTab\u00fa\u201d \u00e9s all\u00f2 que quan es transgredeix provoca un c\u00e0stig div\u00ed. Qui cau sota un tab\u00fa pot perdre la collita, patir malalties (ell o els seus fills) i fins i tot morir&#8230;<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17946\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-3.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"303\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-3.jpg 224w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-3-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 302px) 100vw, 302px\" \/><\/a>Pel que sembla a l\u2019illa de Tahit\u00ed, qui no respectava el tab\u00fa era expulsat de la comunitat. El tab\u00fa expressa la forma negativa del sagrat perqu\u00e8 el sagrat dona vida, per\u00f2 el tab\u00fa produeix perill o mort.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Totes les religions estan marcades per un sistema de prohibicions fortes que constitueixen \u201c<em>tab\u00fas<\/em>\u201d. El sagrat (en tant que poder) defineix all\u00f2 que es pot fer i el tab\u00fa \u00e9s el que est\u00e0 prohibit radicalment. Si una cosa \u00e9s declarada tab\u00fa hi ha consens a considerar-la perillosa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17947 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1.png\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"288\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1.png 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-150x150.png 150w\" sizes=\"(max-width: 288px) 100vw, 288px\" \/><\/a>En el tab\u00fa hi ha tres elements:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una creen\u00e7a en el car\u00e0cter sagrat d\u2019alguna persona o d\u2019alguna cosa (que pot anar des d\u2019un menjar a un animal o a una muntanya&#8230;)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una prohibici\u00f3 (de tocar-la, d\u2019usar-la, d\u2019aprofitar-se\u2019n&#8230;)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una av\u00eds socialment compartit (qui transgredeix el tab\u00fa mor o s\u2019arrisca a una gran dissort)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tab\u00fa implica una advert\u00e8ncia que \u00e9s religiosa per\u00f2 tamb\u00e9 una for\u00e7a c\u00edvica o pol\u00edtica. No es fa, no se\u2019n parla i no es toca. Qui transgredeix el tab\u00fa deixa de formar part de la comunitat, \u00e9s un proscrit. Per aix\u00f2 el tab\u00fa fa por.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17948\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images.png\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"193\" \/><\/a>Els creients normalment pensen que el tab\u00fa prov\u00e9 de temps antics, que va ser instaurat \u201c<em>en aquells temps<\/em>\u201d pels d\u00e9us mateixos o pels fundadors del\u00a0 grup. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com que prov\u00e9 d\u2019\u00e9ssers espirituals poderosos, el tab\u00fa ha de ser respectat i, fins i tot, constitueix la norma d\u2019un grup. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al voltant del tab\u00fa hi ha rituals molt diversos que serveixen tan per recordar-lo a les generacions m\u00e9s joves com per expulsar als qui el transgredeixen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17949 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-3.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"185\" \/><\/a>En realitat all\u00f2 que \u00e9s tab\u00fa no sempre \u00e9s antic. Els tab\u00fas evolucionen segons els interessos dels grups que els promouen. Molts antrop\u00f2legs pensen que l\u2019\u00fanic tab\u00fa realment funcional i antic \u00e9s l\u2019incest.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Possiblement, el tab\u00fa era una forma que tenien les col\u00b7lectivitats antigues de protegir-se respecte a persones que eren potencialment conflictives o massa originals. Per aix\u00f2 el contrari al tab\u00fa en llengua tahitiana es diu \u201c<em>Noa<\/em>\u201d \u2013 que significa all\u00f2 accessible a tothom, o all\u00f2 popular.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17950\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-4.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"214\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-4.jpg 267w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-4-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 302px) 100vw, 302px\" \/><\/a>No tots els tab\u00fas s\u00f3n religiosos i, a m\u00e9s, hi ha tab\u00fa de tipus molt variats. Cada societat t\u00e9 els seus i segons canvien, tamb\u00e9 canvien els seus tab\u00fas. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algunes malalties (per exemple el c\u00e0ncer) han estat tab\u00fa durant segles (en catal\u00e0 en deien \u201c<em>un mal lleig<\/em>\u201d). Les malalties mentals, l\u2019olor corporal, algunes formes de sexualitat o el fet de parlar en p\u00fablic sobre diners s\u00f3n o han estat tab\u00fas en moltes cultures. Tamb\u00e9 hi ha paraules en algunes cultures es consideren tab\u00fa (sobre tot quan es vinculen a l\u2019edat, al quocient d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia o a la ra\u00e7a).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17951 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-4.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"219\" \/><\/a>El tab\u00fa sexual no apareix en totes les religions. Algunes religions, per exemple els grecs antics, pensaven que la sexualitat era perillosa per insaciable, per\u00f2 b\u00e0sicament nom\u00e9s el cristianisme l\u2019he presentat com una forma de pecat, exaltant l\u2019amor espiritual per sobre de l\u2019amor f\u00edsic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els tab\u00fas alimentaris s\u00f3n particularment significatius: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El menjar \u00e9s una particular forma de tab\u00fa, perqu\u00e8 es vincula a la salut. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Moltes religions prohibeixen, per exemple, menjar sang. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dejuni (no menjar determinades coses) i l\u2019abstin\u00e8ncia (no menjar en un moment de l\u2019any) formen part de moltes religions. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Menjar carn de gos \u00e9s un tab\u00fa a Europa i no ho \u00e9s a Xina. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La prohibici\u00f3 de menjar carn de porc en els jueus i els musulmans o l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019abstenir-se de carn en setmana santa s\u00f3n exemples de tab\u00fas religiosos i alimentaris. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dos tab\u00fas religiosos s\u00f3n pr\u00e0cticament universals: el respecte als morts (aix\u00f2 inclou no parlar-ne en p\u00fablic o defugir temes com ara el su\u00efcidi, etc.), i l\u2019incest (la relaci\u00f3 sexual entre pares i fills).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17952\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"270\" height=\"269\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-3.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-3-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 270px) 100vw, 270px\" \/><\/a>Dels tab\u00fas normalment no se\u2019n parla p\u00fablicament, perqu\u00e8 se\u2019ls considera \u201cperillosos\u201d o antinaturals. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 les societats que no es basen en la naturalesa, sin\u00f3 en la t\u00e8cnica tendeixen a derivar tab\u00fas. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La idea de \u201c<em>progr\u00e9s<\/em>\u201d de la Il\u00b7lustraci\u00f3 s\u2019elabora expl\u00edcitament contra tota mena de tab\u00fas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h6>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17953 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"542\" height=\"361\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>11. EL RITUAL, EXPRESSI\u00d3 I FORMA\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Un ritual \u00e9s una acci\u00f3 basada en alguna creen\u00e7a que es repeteix peri\u00f2dicament i que a trav\u00e9s d\u2019un cerimonial i expressa tradicions, desitjos o records d\u2019una comunitat. En llat\u00ed\u00a0ritus\u00a0significa \u201ccostum\u201d o \u201ccerim\u00f2nia\u201d. Hi ha rituals d\u2019una religi\u00f3 (la missa), d\u2019un Estat (eleccions, desfilades militars, festa nacional) d\u2019una ideologia pol\u00edtica (al\u00e7ar el bra\u00e7 o el puny), d\u2019un esport (imposar medalles), etc&#8230; Tot i que els rituals predominen en les religions, la majoria de rituals que es fan en la cultura occidental no s\u00f3n invocacions del sagrat, sin\u00f3 convencions comunit\u00e0ries i ritualitzades de car\u00e0cter secular. Viatges o menjars especials en fam\u00edlia (al Nadal, per exemple) tenen un important sentit ritual. El ritual sempre t\u00e9 un sentit m\u00e9s o menys est\u00e8tic o com a m\u00ednim \u00e9s percebut pels que hi participen com una expressi\u00f3 de bellesa.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17954\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"342\" height=\"192\" \/><\/a>En l\u2019\u00e0mbit de la religi\u00f3 els rituals afermen les creences, els donen un ordre i una estructura formal. El ritual subratlla la import\u00e0ncia i el sentit del sagrat i sembla que doni for\u00e7a davant l\u2019adversitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot ritual est\u00e0 establert o fixat a trav\u00e9s de la tradici\u00f3. Quan un ritual s\u2019organitza d\u2019una manera continuada i amb expressi\u00f3 del transcendent s\u2019anomena \u201c<em>lit\u00fargia<\/em>\u201d. En grec, una lit\u00fargia era un servei p\u00fablic. Els rituals sempre s\u00f3n compartits i tenen tamb\u00e9 un sentit p\u00fablic: harmonitzen una comunitat, van que gent que viu junta celebri junta.\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El comportament ritual pot ser tan absurd com es vulgui, per\u00f2 dona seguretat als qui en participen. A trav\u00e9s del ritual participem d\u2019alguna cosa que ens sembla important i dif\u00edcil d\u2019explicar racionalment (fem una comuni\u00f3 amb el sagrat, amb la transcend\u00e8ncia, amb el grup) i tenim la sensaci\u00f3 que podem influir en els esdeveniments m\u00e9s complexos de la vida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17955 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-5.jpg\" alt=\"\" width=\"356\" height=\"224\" \/><\/a>En termes t\u00e8cnics, es diu que un ritual \u00e9s\u00a0<i>performatiu<\/i>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 significa que per mitj\u00e0 de la paraula o de l\u2019acci\u00f3 es realitza realment un fet. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, per exemple quan el capell\u00e0 declara que \u201cels teus pecats han estat perdonats\u201d, o que un home i una dona s\u00f3n \u201c<em>marit i muller<\/em>\u201d, els pecats s\u00f3n perdonats i el matrimoni \u00e9s realment reconegut. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan uns pares posen nom als seus fills, les criatures es diuen aix\u00ed. De la mateixa manera, \u00e9s \u201c<em>Nadal<\/em>\u201d perqu\u00e8 hem decidit que sigui nadal el vint-i-cinc de desembre i no perqu\u00e8 faci fred o calor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17956\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4.jpg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"318\" \/><\/a>A m\u00e9s, el ritual estableix un ordre en el temps, perqu\u00e8 es repeteix en un ordre de seq\u00fc\u00e8ncies estrictes. De fet, amb els rituals s\u2019ordena el temps i l\u2019espai (pensem en les vacances o en l\u2019exist\u00e8ncia de santuaris que divideixen l\u2019espai en sagrat i prof\u00e0).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>Els rituals sacralitzen el social, afirmen la col\u00b7lectivitat i proporcionen mitjans indispensables per a cohesionar la societat i evitar la fragmentaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els rituals s\u00f3n\u00a0<i>hierofanies<\/i>, formes de pres\u00e8ncia del sagrat. Marquen les edats, determinen g\u00e8neres, classifiquen grups socials, construeixen espais socials, marquen jerarquies, expressen i justifiquen valors, construeixen tradicions i provoquen o resolen conflictes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17957 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-4.jpg\" alt=\"\" width=\"311\" height=\"233\" \/><\/a>Gr\u00e0cies als rituals, la comunitat t\u00e9 eines que la identifiquen i la projecten endavant en el temps perqu\u00e8 les creences compartides es trameten a les noves generacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Des del punt de vista religi\u00f3s, el ritual mostra al grup com cal tractar amb les divinitats que s\u00f3n poderoses i podrien provocar desastres si no fossin tractades d\u2019una determinada manera (veneraci\u00f3). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En general, a m\u00e9s, el ritual no el pot exercir qualsevol. Nom\u00e9s est\u00e0 a l\u2019abast de gent que t\u00e9 poder (un xaman, un bruixot, un rei, un anci\u00e0), perqu\u00e8 altrament no resulta cre\u00efble. Segons a quina mena de rituals es t\u00e9 acc\u00e9s es determina el poder d\u2019un individu dins un grup: Hi ha coses que pot fer un rei o un papa, per\u00f2 no pot fer la resta de la gent. Per aix\u00f2 molts rituals pol\u00edtics i religiosos es celebren amb gran pompa, teatralment, de manera que es remarqui el poder de qui els realitza.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17958\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-3.jpg\" alt=\"\" width=\"349\" height=\"215\" \/><\/a>La quantitat de rituals \u00e9s pr\u00e0cticament infinita: n\u2019hi ha per n\u00e9ixer i ser acceptat en la comunitat (imposici\u00f3 del nom, bateig), o per morir, per obtenir favors o per declarar la pau i la guerra. El ritual d\u2019iniciaci\u00f3 \u00e9s potser un dels\u00a0 m\u00e9s comuns i resulta imprescindible per formar part d\u2019un grup (\u201cnovatades\u201d incloses).<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sovint els rituals es classifiquen en\u00a0<i>positius<\/i>\u00a0(consagrar alguna cosa, introduir alg\u00fa al grup) i\u00a0<i>negatius<\/i>\u00a0(evitar algun perill, allunyar la malaltia o la mort). Els tab\u00fas s\u00f3n formes de rituals negatius. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cristianisme, una forma molt significativa de rituals s\u00f3n els sagraments que per als cat\u00f2lics s\u00f3n set: baptisme, confirmaci\u00f3, eucaristia (la missa), ordenaci\u00f3 sacerdotal, matrimoni, reconciliaci\u00f3 (la confessi\u00f3) i unci\u00f3 dels malalts (extremunci\u00f3). Els protestants nom\u00e9s n\u2019accepten dos: baptisme i comuni\u00f3, perqu\u00e8 consideren que s\u00f3n els \u00fanics amb fonamentaci\u00f3 b\u00edblica. Cadascun dels sagraments \u00e9s fonamentalment una acci\u00f3 d\u2019adoraci\u00f3 i d\u2019oraci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17959 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-3.jpg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"225\" \/><\/a>En el ritual, l\u2019expressi\u00f3 i la forma ho s\u00f3n tot. Els rituals poden considerar-se formes de joc o obres de teatre, per\u00f2 s\u00f3n jocs seriosos i amb conseq\u00fc\u00e8ncies comunit\u00e0ries. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan es trivialitza perd import\u00e0ncia. Com en el teatre, els rituals religiosos tenen paraules, m\u00fasica i silenci i expressen por, terror, penediment, alegria o reconciliaci\u00f3 que s\u2019alliberen a trav\u00e9s d\u2019una acci\u00f3 reglada. El ritual opera tamb\u00e9 com una forma de consol i per aix\u00f2 els practiquen tamb\u00e9 persones no religioses en moments significatius de la vida i davant la mort (enterraments laics).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17960\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-4-300x150.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"170\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-4-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-4.jpg 318w\" sizes=\"(max-width: 340px) 100vw, 340px\" \/><\/a>La base del ritual \u00e9s la creen\u00e7a: quan no s\u2019hi creu, el ritual perd sentit i el grup es desintegra. L\u2019abandonament de la missa o dels sagraments \u00e9s una mostra clara de la p\u00e8rdua de vig\u00e8ncia social del cristianisme actual. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En general, la forma ritual ha de ser sempre fixa, o tenir el m\u00ednim de canvis al llarg del temps. Fins i tot quan un ritual \u00e9s nou es vincula sovint a un ritual antic (els Jocs Ol\u00edmpics es vinculen a Gr\u00e8cia, fent un salt de quasi dos mil anys!). Que siguin fixos i repetits dona seguretat als que hi participen. Inventar un ritual, o modificar-lo per fer-lo m\u00e9s comprensible davant noves situacions social o pol\u00edtiques, \u00e9s sempre molt complicat. La crisi de la religi\u00f3 est\u00e0 b\u00e0sicament vinculada a la crisi del ritual, o \u201c<em>crisi lit\u00fargica<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17961 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-4.jpg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"303\" \/><\/a>El folklorista <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arnold_van_Gennep\">Arnold van Gennep<\/a><\/span>\u00a0 (1973-1953) al seu llibre\u00a0<i>Els ritual de passatge<\/i>\u00a0(1909) va explicar que en totes les societats hi ha grups humans que canvien de situaci\u00f3 (nens que es fa adults, per exemple) i, per tant, per a ell els rituals b\u00e0sics eren els que permeten passar d\u2019una situaci\u00f3 a una altra: el servei militar o les cerim\u00f2nies de graduaci\u00f3 a Secund\u00e0ria i al Batxillerat) serien rituals de passatge. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 en s\u00f3n els rituals vinculats al naixement, el casament ho la mort. Els moments en qu\u00e8 s\u2019acosta una transici\u00f3 (que ell anomenava \u201c<em>situacions liminals<\/em>\u201d) s\u00f3n els m\u00e9s perillosos per a l\u2019estabilitat d\u2019un grup, perqu\u00e8 s\u00f3n els m\u00e9s ambigus.\u00a0 \u00c9s un estat de gran intensitat que no pot persistir gaire en el temps sense provocar un conflicte.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17962 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-19.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"223\" \/><\/a>Actualment estem vivint en les religions una situaci\u00f3 que podr\u00edem considerar \u201c<em>liminal<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Totes les religions, sotmeses a fen\u00f2mens de globalitzaci\u00f3 i de barreja de cultures, busquen noves formes de ritualitat i miren d\u2019establir ponts entre elles, mentre la tecnoci\u00e8ncia produeix una situaci\u00f3 de desencantament del m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17964 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-1.png\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"226\" \/><\/a>\u00c9s f\u00e0cil veure com un cristi\u00e0 pot usar eines de meditaci\u00f3 budista i viceversa. Per\u00f2 el problema avui \u00e9s que hom viu en societats on els rituals s\u00f3n cada cop m\u00e9s barrejats (o com es diu t\u00e8cnicament, \u201c<em>sincr\u00e8tics<\/em>\u201d) i on la fe religiosa es despla\u00e7a cap a la tecnologia i l\u2019espectacle. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Establir rituals postreligiosos \u00e9s un dels problemes m\u00e9s complexos del m\u00f3n actual \u2013 i moltes vegades s\u2019estan construint a trav\u00e9s del consumisme. La ritualitzaci\u00f3 consumista del Nadal, la Superbowl als Estats Units, el Dia de la Dona (8 de mar\u00e7) el Dia del Pare i el de la Mare, el Dia del Solter (Guanggun Jie) a Xina, etc., serien exemples de nous rituals vinculats al consum i postreligiosos.<\/strong><\/span><\/p>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h6>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17966 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-5-300x154.jpg\" alt=\"\" width=\"639\" height=\"328\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-5-300x154.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-5.jpg 314w\" sizes=\"(max-width: 639px) 100vw, 639px\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>12. EL DESENCANTAMENT DEL M\u00d3N, CRISI DEL SAGRAT\u00a0<\/b><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>La condici\u00f3 necess\u00e0ria per a considerar significativa la religi\u00f3 \u00e9s una acceptaci\u00f3 del sagrat, per\u00f2 al m\u00f3n de la t\u00e8cnica nom\u00e9s es valoren l\u2019efic\u00e0cia i la velocitat, mentre la poesia o les emocions tendeixen a ser minusvalorades. Aix\u00f2 condueix a la p\u00e8rdua del sagrat i a la crisi de les religions. Usant una expressi\u00f3 de Max Weber es diu que les societats modernes es caracteritzen pel \u201cdesencantament del m\u00f3n\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17967\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"215\" \/><\/a>\u201c<i>Desencantament del m\u00f3n<\/i>\u201d \u00e9s un concepte central per descriure el que s\u2019esdev\u00e9 quan la religiositat decau: hi ha una p\u00e8rdua de sentit i de calidesa emotiva, vinculada al proc\u00e9s de racionalitzaci\u00f3 i de burocratitzaci\u00f3 i intel\u00b7lectualizaci\u00f3 propis de la modernitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La transcend\u00e8ncia deixa de ser considerada una necessitat existencial humana a mesura que la ci\u00e8ncia va ocupant el seu lloc. Es produeix un proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3, fonamentada en l\u2019autonomia de la ra\u00f3 humana, i en paral\u00b7lel, les religions s\u00f3n excloses de la vida p\u00fablica. Festes i tradicions que provenien del m\u00f3n religi\u00f3s tradicional es van oblidant. en\u00a0 la mesura que s\u2019imposa la llibertat de consci\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17968 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-6.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"197\" \/><\/a>El pas del temps que abans era marcat pel calendari religi\u00f3s, ara ho \u00e9s per commemoracions laiques i les festivitats religioses deixen lloc a festes de caire comercial (aix\u00ed el Nadal o la Setmana Santa cristiana ara s\u00f3n nom\u00e9s per\u00edodes de vacances). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sense el pes de la religi\u00f3, el m\u00f3n secularitzat, bastit nom\u00e9s des de la racionalitat instrumental, resulta potser m\u00e9s efica\u00e7 per\u00f2 menys capa\u00e7 de respondre a les necessitats emocionals dels individus.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17969\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-5.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"213\" \/><\/a>Vivim en un m\u00f3n de la t\u00e8cnica que ja no necessita les explicacions religioses que, des del seu punt de vista, pertanyen al m\u00f3n de la m\u00e0gia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019una manera molt b\u00e0sica es parla de desencantament del m\u00f3n quan es passa de la mentalitat m\u00e0gica i religiosa a la mentalitat cient\u00edfica, que \u00e9s calculadora. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el m\u00f3n de la tecnoci\u00e8ncia nom\u00e9s val all\u00f2 que es pot sotmetre a experimentaci\u00f3 i es considera que no t\u00e9 sentit buscar la transcend\u00e8ncia o el sentit \u00faltim de les coses. Tot es pot explicar per les lleis de la ci\u00e8ncia (f\u00edsica, qu\u00edmica, psicologia, sociologia) i si alguna cosa \u00e9s inexplicable \u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 sentit fer-se la pregunta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17970 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-6.jpg\" alt=\"\" width=\"229\" height=\"365\" \/><\/a>En el desencantament del m\u00f3n nom\u00e9s es valoren les \u201ccauses\u201d que la ra\u00f3 pot mesurar i, en canvi, es considera que no serveix de res plantejar el \u201csentit\u201d (\u00faltim) de les coses.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el desencantament del m\u00f3n hi ha una absoluta indifer\u00e8ncia respecte al concepte de sagrat i, a l\u2019extrem la mateixa idea del sagrat deixa de tenir sentit. La novel\u00b7la, el mite, la religi\u00f3 o la filosofia no tenen valor. Tot ha de ser raonable i les emocions no valen res. S\u2019elimina la \u201cm\u00e0gia del m\u00f3n\u201d i es valora tan sols l\u2019efic\u00e0cia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Es produeix desencantament del m\u00f3n quan tan sols es valora all\u00f2 que pot ser expressat num\u00e8ricament (quantitatiu), mentre es devalua tot el qualitatiu.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17971\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-4.jpg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"188\" \/><\/a>La ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica transformen el m\u00f3n i amb aix\u00f2 es produeix un oblit de la naturalesa i del sagrat. Aix\u00f2 no vol dir que els individus no puguin seguir creient en D\u00e9u, per\u00f2 aquesta creen\u00e7a no t\u00e9 cap conseq\u00fc\u00e8ncia sobre la manera com viuen. En el m\u00f3n de la tecnoci\u00e8ncia no hi ha res de sagrat, tot ha de ser calculable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Aix\u00ed les noves formes de religiositat es tornen cada vegada m\u00e9s superficials, subjectives. El consum compulsiu i l\u2019esport ocupen progressivament el lloc de les antigues religions. Fer gimn\u00e0stica i cremar calories forma part de nous rituals que s\u00f3n ja postreligiosos encara que ocupin el lloc buit del sagrat. La fantasia o les creences religioses signifiquen molt poca cosa en societat i s\u00f3n excepcionals. Un adult no ha de somniar, ni fantasiejar, sin\u00f3 que ha de tenir els peus a terra i interessar-se tan sols pels fets i per la ci\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17972 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-5.jpg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"212\" \/><\/a>En la societat contempor\u00e0nia les coses es valoren en funci\u00f3 de si funcionen o no i de si s\u00f3n o no s\u00f3n \u00fatils, amb independ\u00e8ncia de la seva bellesa o bondat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 es diu que en la nostra societat es perd la poesia, la m\u00e0gia, el sagrat&#8230; Estem en una situaci\u00f3 d\u2019exhauriment del sagrat, en qu\u00e8 la significaci\u00f3 de la divinitat s\u2019esvaeix. Els d\u00e9us ens abandonen i ens deixen davant la nostra responsabilitat personal. Aix\u00f2 s\u2019anomena \u201cdesencantament del m\u00f3n\u201d. Per\u00f2 aquesta actitud ha tingut, com a m\u00ednim, tres conseq\u00fc\u00e8ncies importants:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera conseq\u00fc\u00e8ncia del desencantament del m\u00f3n \u00e9s que la naturalesa que passa a ser valorada nom\u00e9s en termes econ\u00f2mics. No importa per la seva bellesa, sin\u00f3 pel fet que pot ser explotada. Aquesta consideraci\u00f3 merament instrumental del m\u00f3n t\u00e9 importants conseq\u00fc\u00e8ncies en la crisi ecol\u00f2gica, que s\u2019accentua quan la cobd\u00edcia humana no \u00e9s veu limitada per consideracions de caire espiritual.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La segona \u00e9s l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019individualisme que es produeix quan es perd la idea d\u2019una sacralitat del m\u00f3n que tenia sentit comunitari. Tot el que no \u00e9s \u00fatil, no importa. Quan no hi ha res sagrat, les persones es preocupen nom\u00e9s d\u2019elles mateixes i dels seus interessos, i es perd la dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria. L\u2019egoisme m\u00e9s s\u00f2rdid produeix, per\u00f2, un important buit emocional, que es reflecteix en un augment de la soledat sobretot entre la gent gran, malalts.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tercera, que la p\u00e8rdua del sentit \u00faltim i del sagrat ha significat un important creixement dels \u00eddols. El proc\u00e9s de secularitzaci\u00f3 molt sovint no fa que la gent abandoni la fe religiosa, sin\u00f3 que la reconverteix a trav\u00e9s de nous s\u00edmbols. Les religions tradicionals se substitueixen per un sentiment vague, molt gen\u00e8ric, de caire espiritual&#8230; Hor\u00f2scops, curanderos, astr\u00f2legs, quirom\u00e0ntics i similars ocupen cada vegada m\u00e9s el buit existencial que la p\u00e8rdua del sagrat deixa en el desencantament del m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h6><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h6>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(B) A RED\u00d3S DEL TERME\u00a0\u00abRELIGI\u00d3\u00bb <\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"caret-color: #ff0000;\"><b>INTRODUCCI\u00d3 (BIS)<\/b><\/span><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18004\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-139x300.png\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"419\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-139x300.png 139w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download.png 153w\" sizes=\"(max-width: 194px) 100vw, 194px\" \/><\/a><i>Vet a\u00e7\u00ed un curs de conceptes b\u00e0sics sobre la \u00abFenomenologia de la religi\u00f3\u00bb i d&#8217;altres sobre aquesta\u00a0dimensi\u00f3 humana com n&#8217;\u00e9s el terme\u00a0\u00abReligi\u00f3\u00bb i que en <\/i><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/a><\/span><\/em><i>\u00a0ha tingut a b\u00e9 facilitar-me per tal d&#8217;inquibir aquesta tem\u00e1tica al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.miquelangelbosch.com\">Web del meu domini<\/a><\/span>. <\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Des d&#8217;aqu\u00ed li n&#8217;agraeixo la seva amabilidad i m\u00e9s, perqu\u00e8 el lliurament del seu treball -un curs sobre la fenomenologia de la religi\u00f3 i tot un devesall de conceptes relacionats amb el tema-, ha estat despr\u00e9s que l&#8217;autor de refer\u00e8ncia hagu\u00e9s espigolat les d\u00e8ries que jo personalment professo -sigui per devoci\u00f3 interessada i tamb\u00e9 per estudis a qu\u00e8 m&#8217;he especialitzat- sobre el tema, diguem-ne, religi\u00f3s o de la religi\u00f3 en general.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17967 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"215\" \/><\/a>De qu\u00e8 es tracta&#8230;?<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Es tracta d&#8217;un curs de conceptes b\u00e0sics sobre la <span style=\"color: #ff0000;\">(A) \u00abFENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3\u00bb<\/span> que en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/a><\/span> ha confeccionat amb el seu saber a trav\u00e9s de 12 lli\u00e7ons que ell mateix justifica, com un curs de doc\u00e8ncia a impartir.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Per\u00f2, no nom\u00e9s aix\u00f2, perqu\u00e8 en un segon apartat que intitulo <\/i><span style=\"color: #ff0000;\">(B) \u00abA RED\u00d3S DEL TERME \u00abRELIGI\u00d3\u00bb I ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN\u00bb<\/span><i> podrem introduir-nos a bastament en tot all\u00f2 que el nostre autor ha preparat per tal de clarificar conceptes sobre\u00a0<\/i><i>aquests<\/i><i>\u00a0q\u00fcesti\u00f3 i il\u00b7lustrar-los amb explicaciones escaients i adequades d&#8217;acord amb la mat\u00e8ria de qu\u00e8 ara tractarem.<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Fem, doncs, aquest recorregut i aprofitem la saviesa d&#8217;en <\/i><a style=\"font-style: italic;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\"><span style=\"color: #3366ff;\">RAMON ALCOBERRO PERICAY<\/span>\u00a0<\/a><i>que, tot i dit de pas, tamb\u00e9 cal apropar-nos a l&#8217;extensi\u00f3 del <\/i><a href=\"http:\/\/alcoberro.info\/\"><span style=\"color: #3366ff;\"><i>Web de Filosofia del seu\u00a0<\/i><span style=\"caret-color: #3366ff;\"><i>dominic<\/i><\/span><i><\/i><\/span><\/a><i> per a una millor comprensi\u00f3 de tot plegat segons la\u00a0<\/i><i>tem\u00e1tica que m\u00e9s pugui\u00a0interesar a l&#8217;hora d&#8217;aprofundir en la hist\u00f2ria del\u00a0pensamiento i dels\u00a0sentimiento<\/i><i>.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Finalment i per altra banda, s&#8217;incorpora en aquest tema un altre que ja es va estructurar<\/strong><\/em><strong><em>\u00a0de fa temps en qu\u00e8 en una apartat<\/em> <span style=\"color: #ff0000;\">(C) \u00abRELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO\u00bb<\/span> <em>contempla una visi\u00f3\u00a0<\/em><\/strong><em><b>enciclop\u00e9dica sobre la religi\u00f3, en general, y la religi\u00f3 cristiana, en particular,\u00a0a m\u00e9s a m\u00e9s de l&#8217;oferta de diversos WEB&#8217;s d&#8217;autors i d&#8217;entitats pel que fa a aquesta dimensi\u00f3 de la vida humana.<\/b><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-31.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18005 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-31.jpg\" alt=\"\" width=\"670\" height=\"502\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. CONCEPTE DE D\u00c9U EN LA FILOSOFIA<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18006\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"207\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme021.html\">1.1. \u00bfDIOS ES UNA BUENA IDEA&#8230;? Materiales para un debate<\/a> <\/strong><span style=\"color: #333300;\">(Pulsar el enunciado)<\/span><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.1. DESDE LA FILOSOF\u00cdA MORAL<\/b><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.1.1. Es una buena idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Permite dar un sentido normativo transcendente a la vida humana.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Permite construir un consenso, una fraternidad moral, entre los creyentes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Permite afrontar con esperanza la vida, por tr\u00e1gica que \u00e9sta sea. Ofrece consuelo ante el dolor y el mal.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.1.2. Es una mala idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es incompatible con la existencia del mal (si lo permite es un ser ruin, si no puede impedirlo es impotente). No es compatible con el dolor de los inocentes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un creyente cuando hace el bien no hace nada que no deba hacer tambi\u00e9n cualquier ser racional. Auxiliar a alguien para lograr un premio es incluso menos valioso que hacerlo por deber de conciencia, sin esperanza de premio.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Exige un comportamiento que, por sobrehumano, puede ser inhumano (amar a los enemigos puede ser incluso obsceno).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Impide que los humanos sean libres y responsables.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Promociona y deriva de normas compulsivas, es decir, basadas en el miedo a la muerte<\/strong>.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18007 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-8-300x156.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"183\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-8-300x156.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-8.jpg 312w\" sizes=\"(max-width: 352px) 100vw, 352px\" \/><\/a>1.1.2. DESDE UNA VISI\u00d3N POL\u00cdTICA<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.2.1. Es una buena idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El temor de Dios puede ser una herramienta de pacificaci\u00f3n pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El concepto de igualdad (todos somos hijos de Dios) permite fundamentar la pol\u00edtica democr\u00e1tica porque da origen al universalismo moral.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al dar esperanza a los pobres les dignifica y les da un papel en pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Las guerras de religi\u00f3n no existen, sino que se manipulan de forma religiosa ideas pol\u00edticas e intereses econ\u00f3micos previos.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00a0 1.1.2.2.\u00a0<\/b><b>Es una mala idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Las religiones organizadas hist\u00f3ricamente han tendido a la intolerancia pol\u00edtica .<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Establecen el sectarismo, es decir, una asimetr\u00eda entre derechos de creyentes y no creyentes, nociva para la convivencia civil.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cuando se organizan partidos de base religiosa obligan a los no creyentes a obedecer leyes no consensuadas, y pretenden fiscalizar la vida privada, especialmente en \u00e1mbitos como la sexualidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pol\u00edtica democr\u00e1tica es incompatible con la religi\u00f3n porque en pol\u00edtica la gesti\u00f3n se basa en acuerdos revocables, mientras la religi\u00f3n tiende a transcendentalizar \u2013 sacralizar todo lo que toca.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tienden a dar poder pol\u00edtico a instancias no elegidas democr\u00e1ticamente (jerarqu\u00edas religiosas, etc.)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18008\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"230\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-3.jpg 265w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-3-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 321px) 100vw, 321px\" \/><\/a>1.1.3. DESDE LA COSMOLOG\u00cdA<\/b><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.3.1. Es una buena idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Permite suponer que el Universo tiene un sentido, que en el Cosmos se manifiesta un orden interno, una regularidad, y no es un puro azar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Da sentido a la peque\u00f1ez emocional que los humanos sienten ante la inmensidad del Cosmos.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>1.1.3.2. Es una mala idea porque:<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La teolog\u00eda hist\u00f3ricamente ha impedido la investigaci\u00f3n cient\u00edfica. Todo progreso cient\u00edfico significativo (Galileo, Darwin, la gen\u00e9tica reconstructiva y paliativa) ha tenido que enfrentarse a prejuicios religiosos.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Presupone err\u00f3neamente que la emoci\u00f3n y el sentimentalismo est\u00e1 por encima del c\u00e1lculo. La creencia en Dios impide razonar, \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Las ecuaciones matem\u00e1ticas no son el lenguaje de Dios sino una herramienta, un lenguaje, un modelo. Ninguna ecuaci\u00f3n dice nada sobre el sentido \u00faltimo del Universo.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Materiales adaptados del n\u00ba 65 de\u00a0<i>Philosophie Magazine<\/i>; diciembre 2012 \u2013 enero 2013.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18009 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-8-300x158.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"185\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-8-300x158.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-8.jpg 310w\" sizes=\"(max-width: 351px) 100vw, 351px\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">1.2. EL DIOS DE LOS FIL\u00d3SOFOS<\/span><\/strong>\u00a0(Pulsar el enunciado)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Muchos fil\u00f3sofos han reflexionado sobre Dios, pero cada uno lo intenta explicar a su manera. Para unos es materia de fe, para otros es materia de raz\u00f3n, y finalmente, algunos lo han considerado como algo inefable, de lo que no pod\u00eda hablarse de forma l\u00f3gica y comprensible. Este documento resume argumentos de algunos cl\u00e1sicos de la Raz\u00f3n y la M\u00edstica. Es un \u00edndice con limitaciones, obvias y asumidas. Para empezar el argumentarlo que proponemos es \u2018<em>occidental<\/em>\u2019 y prescinde en lo posible de la huella b\u00edblica. Pero ofrece pistas\u2026<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18010\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-7.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"222\" \/><\/a>1.2.3. EL DIOS DE LA RAZ\u00d3N<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00a0<span style=\"color: #339966;\">1.2.3.1. PLAT\u00d3N<\/span> \u2013\u00a0<i>Timeo<\/i>\u00a029d-31a. El demiurgo:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3n<\/a><\/span> las referencias a Dios son frecuentes, enigm\u00e1ticas y no siempre coherentes entre si:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Algunas veces aparece como una entidad metaf\u00edsica, la esencia suprema, denominada el <em>Uno<\/em>, el<em> Se<\/em>r o <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien\"><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"caret-color: #3366ff;\"><i>el<\/i><\/span><\/span><i style=\"color: #3366ff;\">\u00a0Bien<\/i><\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Otras, se encarna en un peque\u00f1o dios,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Demiurgo\"><i>Demiurgo<\/i><\/a><\/span>, concepto cuyo origen parece ser pitag\u00f3rico. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dios se compara mediante el concepto de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Demiurgo\"><i>Demiurgo<\/i><\/a>\u00a0<\/span>a un artesano que construye el mundo sensible. Su papel es el de someter la materia ca\u00f3tica a un orden, a un plan, para hacer del mundo un \u2018cosmos\u2019, un todo armoniosamente organizado, donde sea posible la acci\u00f3n humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18011 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"246\" \/><\/a>1.2.3.2. ARIST\u00d3TELES<\/span> \u2013\u00a0<i>Metaf\u00edsica<\/i>\u00a0II, L. 7. El primer motor:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f3teles<\/a><\/span>, la naturaleza se halla en movimiento perpetuo. Pero para que este movimiento sea posible, se necesita una potencia motriz, capaz de activar todos sus mecanismos. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dios es, pues, el <em><a href=\"https:\/\/encyclopaedia.herdereditorial.com\/wiki\/Recurso:Arist%C3%B3teles:_el_primer_motor.\">primer motor<\/a><\/em>, el principio que mueve sin ser movido. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero no es \u00fanicamente la fuente del movimiento, sino que act\u00faa como una especie de regidor, un director del cosmos. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es un intelecto soberano en perpetua contemplaci\u00f3n. La Tierra se halla en el centro del Cosmos <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%ADsica_aristot%C3%A9lica#:~:text=Arist%C3%B3teles%20habl%C3%B3%20del%20mundo%20sublunar,celestes%20estaban%20incrustados%20en%20esferas\"><span style=\"color: #3366ff;\">(F\u00edsica o\u00a0<span style=\"caret-color: #3366ff;\">cosmolog\u00eda<\/span>\u00a0aristot\u00e9lica)<\/span><\/a>, Dios, por su parte, se halla por encima del Primer Cielo, en la esfera suprema m\u00e1s alejada de nosotros. As\u00ed pues, hace girar el engranaje del Universo a distancia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica_(Arist%C3%B3teles)\">(Metaf\u00edsica aristot\u00e9lica)<\/a><\/span>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18012\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-5.jpg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"212\" \/><\/a>1.2.3.3. ANSELMO DE CANTERBURY<\/span> \u2013\u00a0<i>Proslogion<\/i>. El ser perfect\u00edsimo:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anselmo_de_Canterbury\">Anselmo de Canterbury<\/a><\/span>, m\u00e1s o menos hacia el a\u00f1o 1000, busca una prueba irrefutable de la existencia de Dios y la resume en un argumento que ha dado mucho juego en filosof\u00eda y que Kant denomin\u00f3\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Argumento_ontol%C3%B3gico\"><i>Argumento<\/i>\u00a0<i>ontol\u00f3gico<\/i><\/a><\/span>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dios es aquello mayor y m\u00e1s perfecto de lo cual nada puede ser pensado. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero si concebimos un ser perfect\u00edsimo, entonces ese ser debe existir necesariamente, pues la existencia es una perfecci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La existencia de Dios deriva necesariamente de su definici\u00f3n como suma perfecci\u00f3n. Pero hay un ligero problema en el argumento: no es lo mismo existir perfect\u00edsimamente en tanto que idea que hacerlo en la realidad. Que una idea sea sumamente perfecta no la convierte en real.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18013 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-2.jpg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"266\" \/><\/a>1.2.3.4. REN\u00c9 DESCARTES<\/span>\u00a0<i>\u2013<\/i>\u00a0<i>Meditaciones Metaf\u00edsicas<\/i>. Una idea excesivamente grande para m\u00ed:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">Ren\u00e9 Descartes<\/a><\/span> refin\u00f3 el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Argumento_ontol%C3%B3gico#:~:text=Anselmo%20defini%C3%B3%20a%20Dios%20como,debe%20existir%20en%20la%20realidad.\">argumento ontol\u00f3gico anselmiano<\/a><\/span>, vincul\u00e1ndolo h\u00e1bilmente al argumento del Primer Motor tomado de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f3teles<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan su razonamiento, tengo en m\u00ed, es decir, puedo pensar sin contradicci\u00f3n la idea de un ser que posea todas las perfecciones, infinito y eterno.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Pero, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/revistas.javeriana.edu.co\/index.php\/vniphilosophica\/article\/view\/11514#:~:text=En%20su%20Discurso%20del%20m%C3%A9todo,la%20verdad%20en%20las%20Meditaciones.\">\u00bfde d\u00f3nde me viene tal idea?<\/a><\/span> El ser finito que yo soy es incapaz de concebir un ser infinito por sus solas fuerzas. Si tengo esta idea es porque Dios mismo la ha introducido en m\u00ed. As\u00ed, en vez de hacer a Dios causa de la naturaleza, lo hace causa\u2026 de la idea de Dios.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18014\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"226\" \/><\/a>1.2.3.5. BARUCH SPINOZA<\/span>\u00a0<i>\u2013<\/i>\u00a0<i>\u00c9tica<\/i>\u00a0IV, prefacio. La naturaleza:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Baruc Spinoza<\/a><\/span> Dios, principio interno al mundo, se confunda con la Naturaleza \u00fanica e infinita. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es decir, Dios es una substancia autogeneratriz (<i>causa<\/i>\u00a0<i>sui<\/i>). Siendo la Naturaleza la condici\u00f3n y el origen permanente de todo cuanto existe, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pante%C3%ADsmo\">Dios es la Naturaleza<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Eso es tanto como decir que Dios y el mundo son lo mismo \u2013 o en otras palabras, que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Baruc Spinoza<\/a><\/span>\u00a0era ateo porque lo que propone no es un Dios transcendente, sino inmanente.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18015 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"233\" \/><\/a>1.2.3.6. GOTTFRIED WILHELM LEIBNIZ<\/span>\u00a0<i>\u2013<\/i>\u00a0<i>Monadolog\u00eda<\/i>. El gran ordenador:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gottfried_Leibniz\">G.W.Leibniz<\/a><\/span>, el mundo est\u00e1 constituido por\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3nada_(filosof%C3%ADa)#:~:text=Para%20Leibniz%2C%20un%20fil%C3%B3sofo%20alem%C3%A1n,%3A%20percibir%2C%20pensar%20o%20moverse.\"><i>m\u00f3nadas<\/i><\/a><\/span>, que son part\u00edculas elementales en que se al\u00edan la materia y el esp\u00edritu. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dios es\u00a0<i>Monas monadum<\/i>\u00a0(la suma de las m\u00f3nadas), una especie de enorme ordenador en que se hallan todas las combinaciones mon\u00e1dicas posibles. En su memoria viva contiene todas las posibilidades y rige los fen\u00f3menos. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seg\u00fan las leyes de la l\u00f3gica ese superordenador calcula un \u00f3ptimo,\u00a0<i>la mejor combinatoria posible<\/i>, de manera que nuestro mundo es, seg\u00fan una c\u00e9lebre f\u00f3rmula, el mejor de los mundos posibles. \u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18016 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6-1.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"204\" \/><\/a>1.2.3.7. EMMANUEL KANT<\/span>\u00a0<i>\u2013 Cr\u00edtica de la raz\u00f3n pura \/ Cr\u00edtica de la raz\u00f3n pr\u00e1ctica<\/i>. Una idea reguladora:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Manuel Kant<\/a><\/span> mostr\u00f3 en la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%ADtica_de_la_raz%C3%B3n_pura\"><i>Cr\u00edtica de la raz\u00f3n pura<\/i><\/a><\/span>\u00a0el fracaso de todas las tentativas anteriores para demostrar la existencia de Dios. Una tal demostraci\u00f3n es imposible porque Dios, incluso si existe, no es un objeto accesible a nuestra raz\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sin embargo, es una <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%ADtica_de_la_raz%C3%B3n_pr%C3%A1ctica\">idea regulador<\/a><\/span>a, lo que significa que es una idea que puede ayudarnos a diversos niveles: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el \u00e1mbito de la ciencia, suponer que existe un Dios nos permite entrever un mundo armonioso y comprensible. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el \u00e1mbito de la pol\u00edtica fortalece la obediencia y el deber al permitirme esperar que la providencia gobierna el mundo.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18017 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-7.jpg\" alt=\"\" width=\"261\" height=\"304\" \/><\/a>1.2.3.8. WILLIAM JAMES<\/span>\u00a0<i>\u2013 La experiencia religiosa \/ La voluntad de creer<\/i>. Un principio espiritual ben\u00e9fico:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/William_James\">William James<\/a><\/span> los individuos tienden a considerar que existe un principio espiritual que ejerce una especie de fuerza vivificante, como una barra de hierro notar\u00eda las modificaciones de su estado magn\u00e9tico sin poder describirlas. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Intermitentemente, Dios se revela en nosotros bajo la forma de una actividad superior regeneradora. Incluso la ciencia no progresar\u00eda si los deseos individuales de los investigadores no estuviesen en esa l\u00ednea de b\u00fasqueda espiritual.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18018\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-7.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"200\" \/><\/a>1.2.3.9. HANS JONAS<\/span> \u2013\u00a0<i>El concepto de Dios despu\u00e9s de Auschwitz.<\/i>\u00a0Dios no lo puede todo:<\/b><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00a0<\/b><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hans_Jonas\">Hans Jonas<\/a><\/span>, la experiencia de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Auschwitz\">Auschwitz<\/a><\/span> obliga a renunciar a uno de los tres argumentos tradicionales sobre Dios. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es imposible que un Dios <em>\u2018omnisciente<\/em>\u2019, \u2018<em>omnipotente<\/em>\u2019 y \u2018<em>benevolente<\/em>\u2019 haya permitido los campos nazis. Seg\u00fan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hans_Jonas\">Hans Jonas<\/a><\/span>, Dios no es omnipotente respeto a su creaci\u00f3n. Cuando crea al hombre, dios le da libertad, le deja hacer en lo tocante a la Creaci\u00f3n y por eso el hombre (y no Dios) es responsable del mal.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18019 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-6-7.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"237\" \/><\/a><\/b><span style=\"color: #ff6600;\"><b>1.2.4. EL DIOS DE LA M\u00cdSTICA<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #339966;\"><b>\u00a01.2.4.1.\u00a0<\/b><\/span><b><span style=\"color: #339966;\">PSEUDO-DIONISIO AREOPAGUITA<\/span> \u2013\u00a0<i>Teolog\u00eda negativa<\/i>. El Ser indecible envuelto en velos. \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pseudo_Dionisio_Areopagita\">pseudo Dionisio \u00a0Aeropagita<\/a><\/span> es un m\u00edstico bizantino que hacia el a\u00f1o 500 propuso la teolog\u00eda negativa: de Dios solo se puede decir\u00a0<i>lo que no es<\/i>. Dios es. Es inexpresable, inconcebible, no es una idea, no es un Ser, no es el Mundo. Est\u00e1 por encima y m\u00e1s all\u00e1 de todas las categor\u00edas, como\u00a0<i>trasluminosa tiniebla.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18020\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-5-300x141.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"152\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-5-300x141.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-5.jpg 327w\" sizes=\"(max-width: 323px) 100vw, 323px\" \/><\/a>1.2.4.2. AGUST\u00cdN DE HIPONA<\/span> &#8211;\u00a0<i>Confesiones<\/i>\u00a0X, 8. El confidente \u00edntimo y misterioso.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Para <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agust%C3%ADn_de_Hipona\">Agust\u00edn de Hipona<\/a><\/span>, Dios es el confidente \u00edntimo que escucha en el interior desnudo del alma. S\u00f3lo en la intimidad de la memoria la relaci\u00f3n entre Dios y la criatura se sustrae a los bienes de este mundo. Amar a Dios significa preferir\u00a0<i>la luz, la voz, el olor<\/i>\u00a0del ser interior, de esa parte de si del todo invisible que es el alma.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18021 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8.jpg 267w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 316px) 100vw, 316px\" \/><\/a>1.2.4.3. BLAISE PASCAL<\/span> \u2013\u00a0<i>Pensamientos<\/i>. La apuesta\u2026 y el amigo.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hay dos maneras de entender a Dios en<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\"> Blaise Pascal<\/a><\/span>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por una parte, para intentar convencer a los\u00a0<i>libertinos<\/i>, sugiere que la fe en Dios es una apuesta: por puro c\u00e1lculo de probabilidades har\u00e9 bien en creer en \u00e9l porque si existe gano mucho (la vida eterna) y si no existe no pierdo nada (pues morir\u00eda como todos).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Pero <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\"> Blaise Pascal<\/a><\/span>\u00a0no pod\u00eda desconocer que su apuesta es absurda: si pierdo y resulta que Dios no existe habr\u00e9 malgastado mi vida dedic\u00e1ndola a hacer cosas que me desagradan y habr\u00e9 perdido, pues, lo \u00fanico realmente existente (mi propia vida) en aras a una ficci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pero hay otra idea de Dios, la del Dios\u00a0<i>sensible al coraz\u00f3n y no a la raz\u00f3n<\/i>, un Dios que en la noche del 23 de noviembre de 1654, la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/josmomnaba.blogspot.com\/2017\/03\/una-noche-de-fuego-la-vision-mistica.html\"><i>Noche de fuego<\/i>\u00a0de Pascal<\/a><\/span>, le ofrece\u00a0<i>certeza, alegr\u00eda y paz.<\/i>\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18022\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-9.jpg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"222\" \/><\/a>1.2.4.4. S\u00d8REN KIERKEGAARD<\/span> \u2013<i>Temor y temblor<\/i>. En virtud del absurdo.\u00a0<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B8ren_Kierkegaard\">Soren Kierkegaard<\/a><\/span>, el\u00a0<i>salto a la fe<\/i>\u00a0es el desaf\u00edo al que ha de hacer frente el ser humano ante una situaci\u00f3n de angustia brutal. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hacer el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/hum.unne.edu.ar\/revistas\/postgrado\/revista5\/articulos\/salazar_da_silva.pdf\">salto a la fe<\/a><\/span> es enfrentar todas las leyes humanas para saltar incluso por encima de los propios sentimientos, asumiendo el absurdo de la fe que es entrega m\u00e1s all\u00e1 de la prueba.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18023 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-3-300x153.jpg\" alt=\"\" width=\"559\" height=\"285\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-3-300x153.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-3.jpg 314w\" sizes=\"(max-width: 559px) 100vw, 559px\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme005.html\">2. ELS FIL\u00d2SOFS I D\u00c9U &#8211; DOSSIER<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18024\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-9-5.jpg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"307\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme006.html\">2.1. ELS GREGS I LA DIVINITAT<\/a>\u00a0\/ Francis Wolf <\/span><\/strong><span style=\"color: #333300;\">(Premeu l&#8217;enunciat)\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La reflexi\u00f3 cl\u00e0ssica i moderna sobre D\u00e9u, t\u00e9 un gran deute amb la filosofia antiga. Aix\u00f2 podria sorprendre\u2019ns perqu\u00e8, en realitat, els grecs s\u2019interessaren poc per q\u00fcestions divines. Certament, el qui passa per ser el primer fil\u00f2sof, Tales de Milet, ja va proclamar que: \u00abel m\u00f3n \u00e9s ple de d\u00e9us\u00bb. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per\u00f2, estrictament parlant, si hi ha molts d\u00e9us i no pas un D\u00e9u, \u00fanic i transcendent, tampoc no hi ha cap ra\u00f3 per fer-ne un cap\u00edtol particular de la filosofia. Caldr\u00e0 esperar al neoplatonisme, la darrera gran filosofia \u2018pagana\u2019, la de Plot\u00ed, Porfiri i Procle, \u2014\u00e9s a dir, a una \u00e8poca (el segle III de la nostra era), en que es fa urgent la concurr\u00e8ncia intel\u00b7lectual i moral de la nova religi\u00f3, el cristianisme\u2014, per tal que les q\u00fcestions teol\u00f2giques se situ\u00efn al centre del debat d\u2019idees. <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La paradoxa m\u00e9s interessant fa refer\u00e8ncia a Arist\u00f2til. Cap pensador pag\u00e0 no ha tingut tanta influ\u00e8ncia sobre la reflexi\u00f3 teol\u00f2gica cristiana, isl\u00e0mica o jueva, tot i que de les 1.500 planes que ens resten del fil\u00f2sof d\u2019Estagira, dif\u00edcilment en trobar\u00edem mitja dotzena que facin refer\u00e8ncia directament a la q\u00fcesti\u00f3 de la divinitat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18025 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-10-4.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"238\" \/><\/a>2.1.1. ELS HOMES, ELS ANIMALS, ELS D\u00c9US<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta paradoxa t\u00e9 a veure, evidentment, amb l\u2019extraordin\u00e0ria fecunditat dels conceptes filos\u00f2fics inventats per la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa_antigua\">filosofia antiga<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 va permetre als pensadors cristians recon\u00e8ixer en els fil\u00f2sofs pagans (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B3crates\">S\u00f2crates<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span> o els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estoicismo#:~:text=Los%20estoicos%20proclamaron%20que%20se,de%20la%20imperturbabilidad%20o%20ataraxia).\">estoics<\/a><\/span>), uns precursors als quals havia mancat la revelaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 aquesta paradoxa t\u00e9 a veure tamb\u00e9 amb l\u2019actitud mateixa dels fil\u00f2sofs antics en refer\u00e8ncia al div\u00ed. Se la pot resumir aix\u00ed: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tots criticaven els d\u00e9us de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa\">mitologia<\/a><\/span>, per\u00f2 pr\u00e0cticament cap no va ser ateu i&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cadasc\u00fa tenia la seva pr\u00f2pia concepci\u00f3 de la divinitat, d\u2019acord a la seva <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica\">metaf\u00edsica<\/a><\/span> i a la seva<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Moral\"> moral<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18026\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-11-2.jpg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"222\" \/><\/a>La reflexi\u00f3 antiga sobre el div\u00ed \u00e9s, doncs, independent de tota religi\u00f3 i generalment s\u2019erigeix contra ella.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les ciutats antigues, per democr\u00e0tiques que fossin, no feien broma amb la religi\u00f3. Participar en els cultes i sacrificar als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\">d\u00e9us de la Ciutat<\/a><\/span> s\u00f3n deures dels ciutadans, igual que fer el servei militar o pagar impostos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Aix\u00f2 no exigeix una fe individual profunda, ni dogmes determinats, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un cert lligam emocional amb els poemes d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Homero\">Homer<\/a><\/span>\u00a0i d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hes%C3%ADodo\">Hes\u00edode<\/a><\/span>, ancorats en la cultura i tramesos per l\u2019educaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-12-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18027 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-12-1.jpg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"234\" \/><\/a>Els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mito\">mites<\/a><\/span> prestaven als d\u00e9us una genealogia precisa, una personalitat <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfismo\">antropom\u00f2rfica<\/a><\/span>, diversos papers en el m\u00f3n i mil aventures barrejades. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El ciutad\u00e0 antic no es plantejava gaire q\u00fcestions teol\u00f2giques. Vivia en un m\u00f3n constitu\u00eft, per aix\u00ed dir-ho, per tres menes d\u2019entitats: humans, animals i d\u00e9us. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi havia els homes, i en primer lloc els grecs; <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per sota dels humans se situaven clarament uns vivents mortals sense llenguatge ni ra\u00f3, que s\u2019anomenaven els animals; i <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sim\u00e8tricament, s\u2019admetia que per sobre dels homes existien uns vivents immortals, els d\u00e9us, i en primer lloc els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\">d\u00e9us de la Ciutat<\/a><\/span> \u2014cosa que no significa de cap manera que hom rebutgi d\u2019admetre que hi ha, en altres llocs i per altres pobles, altres d\u00e9us tan veritables com els que hom t\u00e9 aqu\u00ed (de la mateixa manera que en altres llocs hi ha animals que hom no troba a Gr\u00e8cia), i als quals evidentment retria culte si, per casualitat, s\u2019aventur\u00e9s per altres contrades.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18028\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"181\" \/><\/a>Des dels inicis de la reflexi\u00f3 racional, els fil\u00f2sofs van criticar els d\u00e9us inconstants i pervertits que presentava la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mitolog%C3%ADa#:~:text=La%20mitolog%C3%ADa%20es%20un%20conjunto,una%20determinada%20religi%C3%B3n%20o%20cultura.\">tradici\u00f3 mitol\u00f2gica<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jen%C3%B3fanes\">Xen\u00f2fanes<\/a><\/span>, per exemple, un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa_presocr%C3%A1tica\">presocr\u00e0tic<\/a><\/span> mal conegut (finals del segle VI a.C.), critic\u00e0 aquesta teologia popular, intentant substituir-la per una visi\u00f3 m\u00e9s moral i m\u00e9s abstracta. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Homero\">Homer<\/a><\/span><\/em>\u00a0i <em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hes%C3%ADodo\">Hes\u00edode<\/a><\/span><\/em><\/span>\u00a0\u2014va escriure segons ens tramet el fil\u00f2sof <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sexto_Emp%C3%ADrico\">Sext Emp\u00edric<\/a><\/span> (finals del segle II de la nostra era)\u2014, <span style=\"color: #ff6600;\"><em>van atribuir als d\u00e9us tot all\u00f2 que de vergony\u00f3s i de digne de blasme hi ha en l\u2019home; el robatori, l\u2019adulteri i l\u2019engany<\/em>\u00bb.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jen%C3%B3fanes\">Xen\u00f2fanes<\/a><\/span>\u00a0arrib\u00e0 fins i tot a explicar la font antropol\u00f2gica de les creences populars \u2014en una tesi que sembla anunciar la teoria de la \u2018<em>projecci\u00f3<\/em>\u2019 de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>si els bous i els lleons tinguessin mans i poguessin pintar, com ho fan els homes, donarien als d\u00e9us que dibuixessin cossos semblants als seus; els cavalls els pintarien en formes cavallones i els bous en formes bovines<\/em>\u00bb. <\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si hem de creure alguns testimonis tardans, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jen%C3%B3fanes\">Xen\u00f2fanes<\/a><\/span>\u00a0fins i tot hauria elaborat una mena de teologia racional al voltant d\u2019una divinitat superior. <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Hi ha un d\u00e9u m\u00e9s gran que els d\u00e9us i que els homes, que no s\u2019assembla als mortals, ni en figura, ni en pensament<\/em>\u00bb<\/span>, deia segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Clemente_de_Alejandr%C3%ADa\">Climent d\u2019Alexandia<\/a><\/span> (segles II i III de la nostra Era). Aquesta divinitat suprema, mai no hauria nascut, seria imm\u00f2bil, pensant, moralment perfecta i capa\u00e7 de moure les altres coses per la sola for\u00e7a del seu esperit.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-14-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18029 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-14-1.jpg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"231\" \/><\/a>La majoria dels fil\u00f2sofs posteriors, siguin \u2018<em>idealistes<\/em>\u2019 com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>, o \u2018<em>materialistes<\/em>\u2019 com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicuro\">Epicur<\/a><\/span>, recolliran aquestes dues idees correlatives: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La cr\u00edtica moral, de vegades molt radical, sobre els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_d%C3%A9us_grecs\">d\u00e9us ol\u00edmpics<\/a><\/span> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019especulaci\u00f3 sobre les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9u\">divinitats perfectes<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>\u00a0expulsa els artistes de la ciutat (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_(Plat%C3%B3n)\"><em>La \u00a0Republica<\/em><\/a><\/span>) perqu\u00e8 pinten d\u00e9us immorals, que fan mal a la terra i que no deixen de ser capriciosos i volubles. El que no li impedeix, per\u00f2, (a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Leyes_(di%C3%A1logo)\"><em>Les Lleis<\/em><\/a><\/span>) defensar per raons que anomenar\u00edem \u00ab<em>ideol\u00f2giques<\/em>\u00bb, una religi\u00f3 c\u00edvica, for\u00e7a exigent, perqu\u00e8 considera que l\u2019ateisme i les seves variants \u2014per exemple, la convicci\u00f3 que els d\u00e9us no s\u2019interessen pels nostres problemes\u2014, constituiria una font perillosa de confusi\u00f3 moral i de desordres socials. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-15-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18030\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"311\" height=\"207\" \/><\/a>A l\u2019altre extrem, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicuro\">Epicur<\/a><\/span>, o el seu deixeble, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lucrecio\">Lucreci<\/a><\/span>, es mostren contraris, tamb\u00e9 de manera virulenta, contra aquesta religi\u00f3 c\u00edvica \u00ab<em>impia<\/em>\u00bb i els seus d\u00e9us fr\u00edvols. Tamb\u00e9 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicuro\">Epicur<\/a><\/span>\u00a0creia que els d\u00e9us, i m\u00e9s concretament la \u2018<em>serenitat<\/em>\u2019 divina, ens ofereixen un model de saviesa; per\u00f2 ho creia per raons radicalment contr\u00e0ries a les de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicure%C3%ADsmo\">d\u00e9us epicuris<\/a><\/span> s\u00f3n els nostres models de saviesa perqu\u00e8, en la mesura que no tenen passions, ni desitjos vans, ni pors buides, no s\u2019ocupen gens dels homes. Tal \u00e9s tamb\u00e9 per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Epicuro\">Epicur<\/a><\/span>\u00a0la veritable felicitat humana: viure sense complicacions \u00ab<em>com un d\u00e9u entre els homes<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18035 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-11-300x162.jpg\" alt=\"\" width=\"358\" height=\"193\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-11-300x162.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-11.jpg 305w\" sizes=\"(max-width: 358px) 100vw, 358px\" \/><\/a>2.1.2. LA IDEA DE \u2018<em>B\u00c9<\/em>\u2019 SEGONS PLAT\u00d3<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dues teories, la de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>\u00a0i la d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>, mereixen un esment particular per la seva concepci\u00f3 de la divinitat i pel dest\u00ed singular que el seu pensament tindr\u00e0 en la hist\u00f2ria de la filosofia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>, el div\u00ed revesteix tres formes. En la seva concepci\u00f3 cient\u00edfica, adopta una visi\u00f3 de la divinitat que arribar\u00e0 a ser comuna a una bona part de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa_antigua\">filosofia i de la ci\u00e8ncia antigues<\/a><\/span>:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els astres i especialment els planetes s\u00f3n de naturalesa divina, perqu\u00e8 al contrari dels <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dioses_ol%C3%ADmpicos#:~:text=Zeus%2C%20Hera%2C%20Poseid%C3%B3n%2C%20Ares,variables%20que%20completaban%20la%20docena.\">d\u00e9us de la mitologia<\/a><\/span> \u2014l\u2019exist\u00e8ncia dels quals \u00e9s desordenada\u2014, i dels vivents mortals \u2014l\u2019exist\u00e8ncia dels quals \u00e9s prec\u00e0ria\u2014, semblen gaudir d\u2019una vida eterna i perfecta. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la narraci\u00f3 cosmog\u00f2nica i conjuntural del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Timeo_(di%C3%A1logo)\"><em>Timeu<\/em><\/a><\/span>, explica la formaci\u00f3 del m\u00f3n com una obra d\u2019un d\u00e9u artes\u00e0 \u00ab<em>bo<\/em>\u00bb; aquest demi\u00fcrg posa ordre, en el que pot, a la massa informe i desordenada de la \u2018<em>mat\u00e8ria<\/em>\u2019 que troba al cosmos. Per\u00f2 no aconsegueix ordenar-la d\u2019una manera absolutament perfecta, perqu\u00e8 en la mesura que la mat\u00e8ria \u00e9s corporal, espacial, es resisteix a l\u2019obra i a l\u2019ordre divina. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>\u00a0ja havia escrit d\u2019una manera for\u00e7a el\u00b7l\u00edptica a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien#:~:text=Plat%C3%B3n%20asigna%20a%20la%20Idea,de%20conocer%20al%20que%20conoce%22.\"><em>La<\/em>\u00a0<em>Rep\u00fablica<\/em><\/a><\/span>\u00a0que: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>D\u00e9u no \u00e9s causa de tot<\/em>\u00bb<\/span> i en particular no \u00e9s causa del mal \u2014ni tampoc d\u2019un cosmos subjecte al canvi. No cal dir el que deuen a aquesta tesi totes les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cosmolog%C3%ADa\">cosmologies posteriors<\/a><\/span>.\u00a0Observi\u2019s que no hi ha en les especulacions plat\u00f2niques sobre la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sobre_l%27origen_del_m%C3%B3n\">creaci\u00f3 del m\u00f3n<\/a><\/span> \u2014com tampoc no hi haur\u00e0 en cap text de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agust%C3%ADn_de_Hipona\">Antiguitat preagustiniana<\/a><\/span>\u2014, cap idea de creaci\u00f3 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nada_surge_de_la_nada\">\u2018<em>ex nihilo<\/em>\u2019<\/a><\/span>: el cosmos t\u00e9 un doble origen, bo i dolent: \u00e9s l\u2019ordenaci\u00f3 admirable, per\u00f2 inacabable d\u2019un material ca\u00f2tic preexistent.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta imatge d\u2019un artes\u00e0 del m\u00f3n, no \u00e9s per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>, sense cap mena de dubte, sin\u00f3 una simple al\u00b7legoria. La seva concepci\u00f3 de la divinitat \u00e9s, sens dubte, m\u00e9s abstracta i cal buscar-la en la seva metaf\u00edsica. Perqu\u00e8 si \u00e9s veritat, com diu al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Timeo_(di%C3%A1logo)\"><em>Timeu<\/em><\/a><\/span>, que el m\u00f3n est\u00e0 fet a imatge de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.webdianoia.com\/platon\/platon_fil_ideas.htm\">les Idees<\/a><\/span>, son elles que hauran de ser veritablement divines. Tal \u00e9s la tercera i la m\u00e9s fonamental forma del div\u00ed en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span>. Car les Idees (tamb\u00e9 anomenades el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Vivent<\/em>\u00bb<\/span>, l\u2019<span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Anima<\/em>l\u00bb<\/span>, el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Cercle<\/em>\u00bb<\/span>, el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Just<\/em>\u00bb<\/span>, el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Bell<\/em>\u00bb<\/span>, el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Mateix<\/em>\u00bb<\/span>, l\u2019<span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Altre<\/em>\u00bb<\/span>, etc.), s\u00f3n entitats ditades del mode de ser m\u00e9s elevat: s\u00f3n <em>eternes<\/em>,<em> perfectes<\/em>, <em>immutables<\/em>, tan sols <em>cognoscibles per la ra\u00f3<\/em>. Rec\u00edprocament, l\u2019\u00fanic mode de coneixement veritable \u00e9s el coneixement radical de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.webdianoia.com\/platon\/platon_fil_ideas.htm\">les Idees<\/a><\/span>; i les entitats sensibles i ef\u00edmeres del m\u00f3n que veiem i creiem con\u00e8ixer d\u2019aquesta manera (mentre que en realitat tan sols en tenim una opini\u00f3 prec\u00e0ria), s\u00f3n tan sols les seves imitacions m\u00faltiples i degradades. Tanmateix, una idea sobrepassa totes les altres <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>en majestat i poder\u00bb<\/em><\/span>: es tracta \u00a0del<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien\">\u00a0B\u00e9<\/a><\/span>\u00a0a\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien#:~:text=Plat%C3%B3n%20asigna%20a%20la%20Idea,de%20conocer%20al%20que%20conoce%22.\"><em>La<\/em>\u00a0<em>Rep\u00fablica<\/em><\/a><\/span>, a la qual consagra alguna de les seves planes m\u00e9s c\u00e8lebres, una idea divina per excel\u00b7l\u00e8ncia i, estrictament parlant, <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>indefinible<\/em>\u00bb<\/span>, per\u00f2 alhora objecte \u00faltim de coneixement. \u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien\"><span style=\"color: #3366ff;\">El <\/span>B\u00e9<\/a> cognoscible fa totes les coses i fins i tot les fa existir, en la mesura que est\u00e0 <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>m\u00e9s enll\u00e0 del ser<\/em>\u00bb<\/span>: aquesta f\u00f3rmula sorprenent \u2014que ja en l\u2019antiguitat fou objecte de nombroses i discutides interpretacions\u2014, significa, sens dubte, que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien\">El B\u00e9<\/a><\/span>\u00a0d\u00f3na el seu ser a totes les coses que s\u00f3n veritablement.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Res no existeix, ni tan sols el que sigui celestial, si no \u00e9s bo:\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idea_de_Bien\">El B\u00e9<\/a><\/span> fa ser totes les coses en l\u2019eternitat. Estem, doncs, lluny de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zeus\">Zeus<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hestia\">H\u00e8stia<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hades\">Hades<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Poseid%C3%B3n\">Posid\u00f3<\/a><\/span>, dels seus capricis i dels seus temples. Per\u00f2 tamb\u00e9 estem lluny de qualsevol interpretaci\u00f3 <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monote%C3%ADsmo\">\u00abmonoteista\u00bb<\/a><\/em><\/span> \u2014en la mesura que moltes entitats plat\u00f2niques finalment poden ser qualificades com a <span style=\"color: #ff6600;\">\u2018<em>divines<\/em>\u2019<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-16-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18032\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"231\" height=\"271\" \/><\/a>2.1.3. LA\u00a0<i>METAF\u00cdSICA\u00a0<\/i>D\u2019ARIST\u00d2TIL<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Passa el mateix amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>, al contrari del que la majoria de les seves lectures retrospectives han pogut fer creure. Quan diu \u00ab<em>el d\u00e9u<\/em>\u00bb, no cal llegir \u00ab<em>D\u00e9u<\/em>\u00bb (l\u2019\u00fanic transcendent al m\u00f3n), no cal veure-hi altra cosa que un universal abstracte, de la mateixa manera que podem dir <em>\u00abl\u2019home<\/em>\u00bb o \u00ab<em>l\u2019animal<\/em>\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les p\u00e0gines m\u00e9s c\u00e8lebres de la<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica_(Arist%C3%B3teles)\"><em> Metaf\u00edsica<\/em><\/a><\/span>, s\u00f3n en primer lloc la represa de dues tesis f\u00edsiques referides a la divinitat dels cossos celestes. En el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sobre_el_cielo\"><em>Tractat del Cel<\/em><\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>\u00a0demostra que el m\u00f3n celestial, \u00ab<em>supralunar\u00bb<\/em>, \u00e9s perfecte i que est\u00e0 regulat per la necessitat dels moviments circulars i eterns de les 55 esferes conc\u00e8ntriques, la m\u00e9s exterior de les quals \u00e9s l\u2019esfera de les estrelles fixes o \u00ab<em>primer cel<\/em>\u00bb. En la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%ADsica_aristot%C3%A9lica#:~:text=La%20f%C3%ADsica%20aristot%C3%A9lica%20es%20el,celestes%2C%20el%20geocentrismo%2C%20etc.\">F\u00edsica<\/a><\/span> mostra la necessitat d\u2019un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Primer_motor_inm%C3%B3vil#:~:text=El%20primer%20motor%20inm%C3%B3vil%20(en,no%20es%20movido%20por%20nada.\">primer motor imm\u00f2bil<\/a><\/span>, sense el qual no hi hauria moviment c\u00f2smic. Perqu\u00e8 per al f\u00edsic <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>, que no coneix el que els moderns anomenaran \u2018<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/In%C3%A8rcia\"><em>principi d\u2019in\u00e8rcia<\/em><\/a><\/span>\u2019, el moviment s\u2019oposa al rep\u00f2s i, contr\u00e0riament a ell t\u00e9 necessitat de ser explicat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18033 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"231\" \/><\/a> A aquest primer motor, que permet la marxa eterna del m\u00f3n, la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica_(Arist%C3%B3teles)\"><em>Metaf\u00edsica<\/em><\/a><\/span>, en uns cap\u00edtols tan c\u00e8lebres com dif\u00edcils, li atorga propietats encara m\u00e9s divines que les dels astres. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest Deu c\u00f2smic \u00e9s necessari i el seu \u00e9sser \u00e9s el b\u00e9. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abD\u2019un tal principi estan suspesos el Cel i la natura. I aquest principi \u00e9s una vida, comparable a la m\u00e9s perfecta que ens hagi estat donat viure a nosaltres per un breu instant<\/em><\/span>\u00bb. Perqu\u00e8 <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>l\u2019acte de la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s vida, i el d\u00e9u \u00e9s aquest acte matei<\/em>x\u00bb<\/span>. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Acto_y_potencia\">Acte sense pot\u00e8ncia<\/a><\/span>, doncs, que \u00e9s sempre enterament tot el que pot ser, sense resta ni reserva. Per\u00f2 agent sense cap poder sobre el m\u00f3n, sin\u00f3 de forma indirecta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18034\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-10.jpg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"239\" \/><\/a>En una f\u00f3rmula que ha fascinat tants de te\u00f2legs, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>\u00a0explica que aquesta vida perfecta \u00e9s feta tan sols de pensament; d\u2019un pensament que no pot tenir cap objecte separat d\u2019ell mateix, ni digne de ser pensat sin\u00f3 per ell mateix. \u00c9s, doncs, \u00ab<em>pensament del pensament<\/em>\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en un altre passatge molt influent del llibre <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/ecob,+724-727.pdf\">Lambda de la Metaf\u00edsica<\/a><\/em><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B3teles\">Arist\u00f2til<\/a><\/span>\u00a0sembla explicar que el primer motor, lluny d\u2019exercir una causalitat tan sols motriu sobre el primer cel, i despr\u00e9s, de mica en mica, sobre la resta del m\u00f3n, exerceix una causalitat final \u2014per la qual cosa s\u2019ha pogut llegir en aquestes planes una anticipaci\u00f3 del D\u00e9u de l\u2019amor\u2014. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18036 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-12.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>El primer motor mou sense ser mogut, exactament de la mateixa manera que el b\u00e9 mou el desig. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2, generalment, els comentaristes ho han interpretat \u2014en una interpretaci\u00f3 avui en dia molt discutida\u2014, com una mena de causalitat imitativa: tots els \u00e9ssers imiten, cadasc\u00fa al seu nivell i en la seva pr\u00f2pia mesura, la divinitat perfecta del primer motor imm\u00f2bil. El primer cel i els astres imiten la seva immobilitat per un moviment etern, circular i uniforme. Els vivents animals i humans, l\u2019imiten per la reproducci\u00f3 eterna de la seva esp\u00e8cie i la perpetuaci\u00f3 de la seva forma.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18037\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-14-300x138.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"167\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-14-300x138.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-14.jpg 331w\" sizes=\"(max-width: 363px) 100vw, 363px\" \/><\/a>2.1.4. CAP A UNA FORMULACI\u00d3 DOCTRINAL<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fent balan\u00e7, el pensament sobre la divinitat en els fil\u00f2sofs grecs cl\u00e0ssics resulta ser ric, complex, profund. S\u2019hi troba molta metaf\u00edsica i molta moral i poca religi\u00f3. La teologia cl\u00e0ssica i moderna hi ha vingut a buscar els seus conceptes, incloses les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">\u00ab<em>proves de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u<\/em>\u00bb<\/a><\/span> que tanmateix no s\u2019hi troben. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha en els grans fil\u00f2sofs grecs, especialment en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plat%C3%B3n\">Plat\u00f3<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/Arist\u00f2til\">Arist\u00f2til<\/a><\/span> (als quals hom podria afegir els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estoicismo\">estoics<\/a><\/span>), tots els ingredients i tota la problem\u00e0tica de la teologia racional ulterior, per\u00f2 mai totalitzats en un cos sistematitzat de doctrina que prengui D\u00e9u (o ni tan sols el div\u00ed) per objecte. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es pot objectar, potser, que si aquesta unificaci\u00f3 doctrinal no s\u2019arrib\u00e0 a fer mai, fou per manca d\u2019una <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Revelaci%C3%B3n_divina\">revelaci<\/a><\/span>\u00f3 o d\u2019un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Libros_sagrados\">text sagrat<\/a><\/span>. \u00c9s possible. Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot sostenir un altre motiu. El pensament filos\u00f2fic sobre el div\u00ed es va construir \u2018<em>contra<\/em>\u2019 els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfisme\">d\u00e9us antropomorfs i personalitzats<\/a><\/span>; aquests d\u00e9us providencials a qui hom invoca, a qui hom suplica i davant dels quals hom es prosterna.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18038\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-18-1.jpg\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"311\" \/><\/a>All\u00f2 que la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Libros_sagrados\">teologia racional o natural<\/a><\/span> anomenar\u00e0 D\u00e9u \u00e9s, al contrari, un exacte entrecreuament entre les creences populars i el pensament filos\u00f2fic sobre la divinitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Hi havia poques possibilitats que el pensament filos\u00f2fic invent\u00e9s un d\u00e9u d\u2019aquesta mena. I al contrari, hi havia totes les possibilitats que la teologia racional cregu\u00e9s retrobar en la filosofia el que ella no feia m\u00e9s que prestar-li.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Francis WOLFF \u00e9s professor a l\u2019\u00c9cole normale superieur. Publicat a LE MONDE DES RELIGIONS, n\u00ba 34; mar\u00e7-abril, 2009, pp. 22-25. \u00a9 dels autors. Reproducci\u00f3 exclusiva per a \u00fas escolar. Trad. R. A.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18039 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-15.jpg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"217\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme007.html\">2.2. D\u00c9U EN LA FILOSOFIA CL\u00c0SSICA OCCIDENTAL<\/a> \/ Bernard S\u00e8ve<\/span><\/strong> (Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u en la filosofia occidental es construeix a partir de la trobada de dos moviments: el de la teologia cristiana, que va de D\u00e9u a la ra\u00f3 i el de la metaf\u00edsica que va de la ra\u00f3 a D\u00e9u \u2014\u00bfper\u00f2 \u00e9s el mateix \u00abD\u00e9u\u00bb al qui ens referim en cas i en l\u2019altre?\u2014 Si la relaci\u00f3 dels fil\u00f2sofs amb D\u00e9u ens porta a insistir b\u00e0sicament sobre el segon d\u2019aquests moviments, la bona intel\u00b7lig\u00e8ncia de la metaf\u00edsica occidental suposa que es prenen en compte les seves arrels teol\u00f2giques.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18040\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-16.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>2.2.1. LES ARRELS TEOL\u00d2GIQUES DE LA METAF\u00cdSICA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<i>Fides quaerens intellectum<\/i>\u00bb<\/span> [\u2018la fe a la recerca de la seva elucidaci\u00f3 intel\u00b7lectual\u2019], tal \u00e9s la \u2018consigna\u2019, formulada per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anselmo_de_Canterbury\">Sant Anselm<\/a><\/span> (1033\/4-1109), de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escol%C3%A1stica\">teologia escol\u00e0stica<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si D\u00e9u es troba m\u00e9s enll\u00e0 de la ra\u00f3 i no pot ser assolida sin\u00f3 per la fe, la ra\u00f3 humana \u00e9s, ella tamb\u00e9, un do div\u00ed, i un dels seus dons m\u00e9s preciosos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18041 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-17.jpg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"243\" \/><\/a>Les autoritats eclesi\u00e0stiques sempre s\u2019han malfiat d\u2019actituds <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fide%C3%ADsmo\">fideistes<\/a><\/span> (\u2018<em>creure perqu\u00e8 \u00e9s absurd<\/em>\u2019, rebuig de qualsevol teoritzaci\u00f3 de la fe, etc.), <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Misticismo\">m\u00edstiques<\/a><\/span>\u00a0o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Irracionalismo\">irracionalistes<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.clubdellector.com\/entrada-de-blog\/la-teologia-medieval\">teologia medieval<\/a><\/span> es constitu\u00ed, doncs, sobre la doble convicci\u00f3 que D\u00e9u no \u00e9s enterament comprensible per la ra\u00f3 humana (altrament caldria negar la transcend\u00e8ncia), per\u00f2 que \u2014alhora\u2014 la ra\u00f3 no sofreix una radical incapacitat en aquest \u00e0mbit (de manera que s\u2019evita introduir una escissi\u00f3 ru\u00efnosa entre la ra\u00f3 i D\u00e9u). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-18042\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-18.jpg\" alt=\"\" width=\"185\" height=\"272\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quedi clar que parlem aqu\u00ed sobre \u00abteologia\u00bb, perqu\u00e8 hi ha altres formes de discurs religi\u00f3s (la predicaci\u00f3, la preg\u00e0ria, la decisi\u00f3 dogm\u00e0tica, la lit\u00fargia, la lectura b\u00edblica, els sagraments&#8230;), en els quals el lloc de l\u2019element \u00abra\u00f3\u00bb \u00e9s prou diferent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-22-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18043 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-22-1.jpg\" alt=\"\" width=\"223\" height=\"335\" \/><\/a>SANT TOM\u00c0S D&#8217;AQUINO (1225-1274)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tom%C3%A1s_de_Aquino\">Tom\u00e0s d&#8217;Aquino<\/a><\/span> propos\u00e0 una s\u00e8rie d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/filco.es\/5-vias-de-santo-tomas-existencia-dios\/\">arguments en favor de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u<\/a><\/span> sense, tanmateix, pretendre donar una demostraci\u00f3 tan forta com la d\u2019una demostraci\u00f3 matem\u00e0tica \u2014que hauria estat per a ell l\u00f2gicament impossible i irrespectuosa des del punt de vista religi\u00f3s. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 mostr\u00e0 que hi ha <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/filco.es\/5-vias-de-santo-tomas-existencia-dios\/\">\u00ab<em>vies<\/em>\u00bb<\/a><\/span>, (paraula for\u00e7a m\u00e9s modesta que \u00ab<em>proves<\/em>\u00bb) que permeten concloure raonablement l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es pot, per exemple, remuntar el m\u00f3n a la seva causa, anant de la criatura al Creador. Si tota cosa al m\u00f3n es produeix per una causa anterior, cal tamb\u00e9 que el m\u00f3n, ell mateix, sigui produ\u00eft per una causa fora del m\u00f3n, val a dir un D\u00e9u. Perqu\u00e8 una causa interna al m\u00f3n no el podria produir. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si la ra\u00f3 humana no pot demostrar els misteris cristians (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trinitat\"><em>la Trinitat<\/em><\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Encarnaci%C3%B3\"><em>l\u2019Encarnaci\u00f3<\/em><\/a><\/span>), pot tanmateix establir l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, entesa com un \u00c9sser omnipotent, necessari i causa del m\u00f3n. Aquest argument, pensa sant Tom\u00e0s, hauria de poder conv\u00e8ncer els descreguts si s\u00f3n raonables.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18044\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-20.jpg\" alt=\"\" width=\"228\" height=\"366\" \/><\/a>SANT ANSELM<\/span>, per la seva banda, va elaborar un argument molt enginy\u00f3s i enterament especulatiu, que no es recolza ni sobre l\u2019exist\u00e8ncia del m\u00f3n, ni sobre l\u2019experi\u00e8ncia en general.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Tenim en el nostre intel\u00b7lecte, diu <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anselmo_de_Canterbury\">sant Anselm<\/a><\/span>, la idea d\u2019un \u00e9sser tal que res m\u00e9s gran que ell pot ser pensat. (\u00ab<i>ens<\/i>\u00a0<i>quo majus cogitari non potest<\/i>\u00bb), la idea d\u2019un \u00ab<em>\u00e9sser m\u00e0xim<\/em>\u00bb, per dir-ho aix\u00ed. Per\u00f2 un \u00e9sser \u00e9s m\u00e9s gran si existeix no tan sols en el pensament, a t\u00edtol d\u2019idea, sin\u00f3 igualment en la realitat, en tant que objecte real. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Doncs b\u00e9, l\u2019\u00e9sser \u00ab<i>tal que res m\u00e9s gran no pot ser pensat<\/i>\u00bb, ha d\u2019existir realment perqu\u00e8 altrament hom podria pensar un altre \u00e9sser encara m\u00e9s gran (el mateix \u00e9sser per\u00f2 existint realment). Aquest argument t\u00e9 una gran for\u00e7a malgrat que planteja un cert nombre de problemes l\u00f2gics. Per\u00f2 l\u2019important \u00e9s que fou elaborat per un te\u00f2leg i no per un fil\u00f2sof.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-23-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18045 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-23-1.jpg\" alt=\"\" width=\"212\" height=\"319\" \/><\/a>2.2.2. LA METAF\u00cdSICA MODERNA I LES PROVES DE L\u2019EXIST\u00c8NCIA DE D\u00c9U<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan amb l\u2019obra de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">DESCARTES<\/a><\/span> (1596-1650) s\u2019inicia la metaf\u00edsica moderna, hom disposa de tot un feix important de conceptes i d\u2019arguments llegats per la tradici\u00f3 teol\u00f2gica medieval. Si <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">Descartes<\/a><\/span> pret\u00e9n no deure res a aquesta tradici\u00f3, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gottfried_Leibniz\">Leibniz<\/a><\/span> (1646-1716) no dubta a reclamar-se\u2019n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s sorprenent que la filosofia medieval quan parla sobre D\u00e9u es preocupa, sobretot, de provar la seva exist\u00e8ncia i les propietats essencials (la immaterialitat, la unicitat, la necessitat, l\u2019omnipot\u00e8ncia, la just\u00edcia, la bondat). D\u2019aquesta consideraci\u00f3 de les \u00abpropietats\u00bb, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">Descartes<\/a><\/span> n\u2019extreu el m\u00e9s c\u00e8lebre argument \u2014i el m\u00e9s discutit\u2014, la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Argumento_ontol%C3%B3gico\">prova ontol\u00f2gica de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u<\/a><\/span>. D\u00e9u \u00e9s pensat com l\u2019\u00e9sser dotat de totes les perfeccions, l\u2019\u00e9sser m\u00e9s perfecte (\u00ab<i>ens perfectissimum<\/i>\u00bb). Per\u00f2 l\u2019exist\u00e8ncia \u00e9s una perfecci\u00f3 (m\u00e9s val existir que no pas no existir), en conseq\u00fc\u00e8ncia, D\u00e9u existeix. <em>L\u2019exist\u00e8ncia es troba necess\u00e0riament continguda en l\u2019ess\u00e8ncia o idea de D\u00e9u<\/em>. Aquesta idea no t\u00e9 res d\u2019arbitr\u00e0ria o de fict\u00edcia i es troba en l\u2019enteniment de tots els homes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-21.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18046\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-21.jpg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"211\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gottfried_Leibniz\">LEIBNIT<\/a><\/span>Z millora l\u2019argument mostrant que el concepte de D\u00e9u no \u00e9s contradictori i que totes les perfeccions s\u00f3n compatibles entre si. <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>D\u00e9u existeix necess\u00e0riament si \u00e9s possible<\/em>\u00bb<\/span>, per\u00f2 \u00e9s possible i, per tant, existeix.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Ja es veu que la metaf\u00edsica va clarament m\u00e9s lluny que la teologia. All\u00ed on sant Tom\u00e0s modestament parlava de \u00ab<em>vies<\/em>\u00bb, Descartes parla de demostracions i considera que \u00ab<em>D\u00e9u existeix<\/em>\u00bb \u00e9s una veritat m\u00e9s ben establerta que \u00ab<em>2+2=4<\/em>\u00bb. La certesa metaf\u00edsica de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u \u00e9s, a la vegada, m\u00e9s elevada en dignitat que la certesa matem\u00e0tica i anterior a ella segons l\u2019ordre de raons.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18047 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-25-1.jpg\" alt=\"\" width=\"218\" height=\"328\" \/><\/a>2.2.2.3. KANT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La metaf\u00edsica medieval inventar\u00e0 for\u00e7a proves m\u00e9s de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span> (1724-1804) en propos\u00e0 una classificaci\u00f3 \u00fatil a la seva <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%ADtica_de_la_raz%C3%B3n_pura\"><em>CR\u00cdTICA DE LA RA\u00d3 PURA<\/em><\/a><\/span> (1781). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diferencia entre la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">prova ontol\u00f2gica<\/a><\/span>, que ja coneixem, la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">prova cosmol\u00f2gica<\/a><\/span> (que prova l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, en tant que \u00e9sser necessari, a partir de l\u2019exist\u00e8ncia del m\u00f3n com a \u00e9sser contingent) i la prova <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">f\u00edsicoteol\u00f2gica<\/a><\/span> (que prova l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u a partir de la bellesa i de la complexitat del m\u00f3n). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, pot, doncs, segons sembla, ser objectivament demostrada, independentment de la fe personal del fil\u00f2sof que construeix la prova.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18048\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-22.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"213\" \/><\/a>2.2.3. LA DOBLE CR\u00cdTICA DE LES PROVES METAF\u00cdSIQUES<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquestes diferents proves han estat objecte de cr\u00edtiques intel\u00b7lectuals i religioses. Intel\u00b7lectualment, la cr\u00edtica mostra que les suposades <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">\u00ab<em>proves<\/em>\u00bb<\/a><\/span> no proven res. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span> les va considerar totes com a \u00ab<em>no-conclusives<\/em>\u00bb. L\u2019exist\u00e8ncia no \u00e9s una propietat que hom pugui demostrar, l\u2019exist\u00e8ncia es constata en l\u2019experi\u00e8ncia i no es pot deduir \u2014vet aqu\u00ed destru\u00efda la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Argumento_ontol%C3%B3gico\">prova ontol\u00f2gica<\/a><\/span>. La bellesa i la perfecci\u00f3 del m\u00f3n s\u00f3n limitades i no poden permetre concloure l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un autor dotat d\u2019una perfecci\u00f3 absoluta \u2014vet aqu\u00ed destru\u00efda la prova f\u00edsicoteol\u00f2gica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-23.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18049 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-23.jpg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"228\" \/><\/a>Tanmateix, un metaf\u00edsic com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel\">Hegel<\/a><\/span> (1770-1831) va pensar que podria restablir les proves de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, malgrat la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cr%C3%ADtica_de_la_raz%C3%B3n_pura\">cr\u00edtica kantiana<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El debat no est\u00e0, doncs, tancat, malgrat i fa refer\u00e8ncia, especialment, al sentit que hom vulgui donar a la paraula \u00ab<em>D\u00e9u<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel\">Hegel<\/a><\/span>, i fins i tot <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Spinoza<\/a><\/span>, (1632-1677) donaren a aquest terme un sentit dif\u00edcilment compatible amb el que habitualment s\u2019ent\u00e9n per aquest mot. Hi ha una tensi\u00f3 manifesta entre el D\u00e9u dels fil\u00f2sofs i el dels creients.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18050\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-26-1.jpg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"195\" \/><\/a>Des del punt de vista de l\u2019esperit religi\u00f3s, les<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\"> proves metaf\u00edsiques<\/a><\/span> \u2014tant li fa si s\u00f3n bones o dolentes\u2014, no poden conduir al D\u00e9u de la fe, al \u00ab<em>D\u00e9u veritable<\/em>\u00bb. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\">PASCAL<\/a><\/span> (1623-1662) oposa el <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>D\u00e9u d\u2019Abraham, d\u2019Isaac i de Jacob<\/em>\u00bb<\/span> (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revelaci%C3%B3\">el D\u00e9u de la revelaci\u00f3<\/a><\/span>) al \u00ab<em>D\u00e9u del fil\u00f2sofs i dels savis<\/em>\u00bb (el de les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">proves metaf\u00edsiques<\/a><\/span>). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fins i tot si les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exist%C3%A8ncia_de_D%C3%A9u\">proves metaf\u00edsiques<\/a><\/span>\u00a0fossin concloents \u2014cosa que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\">Pascal<\/a><\/span>\u00a0dubta\u2014, no servirien de res per a la nostra salvaci\u00f3. El D\u00e9u que comprenen els fil\u00f2sofs no \u00e9s altra cosa que un \u00eddol. El D\u00e9u veritable \u00e9s un D\u00e9u d\u2019amor. I no \u00e9s amb la ra\u00f3 que se\u2019l pot at\u00e8nyer, ans amb \u00ab<em>el cor<\/em>\u00bb, el sentiment, la fe. Les proves metaf\u00edsiques s\u00f3n impotents, i en realitat signifiquen un obstacle en la veritable aproximaci\u00f3 a D\u00e9u. El D\u00e9u de la metaf\u00edsica no \u00e9s un D\u00e9u a qui es pugui pregar, ni de qui es pugui esperar; \u00e9s un D\u00e9u objecte, no un D\u00e9u relacional.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18051 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-24.jpg\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"241\" \/><\/a>Diferents en la seva inspiraci\u00f3 i pel detall de la seva argumentaci\u00f3, aquestes dues cr\u00edtiques \u2014intel\u00b7lectual i religiosa\u2014, convergeixen, per\u00f2, en un punt significatiu: D\u00e9u no pot ser demostrat per la ra\u00f3&#8230;, <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>sigui (en versi\u00f3 intel\u00b7lectual) perqu\u00e8 la ra\u00f3 no disposa dels mitjans d\u2019una tal demostraci\u00f3, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>sigui (versi\u00f3 religiosa) perqu\u00e8 D\u00e9u est\u00e0, per principi, m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol possibilitat de ser compr\u00e8s. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Perqu\u00e8, al cap i a la fi; \u00bfvoler demostrar D\u00e9u no \u00e9s voler dominar-lo? La cr\u00edtica del projecte metaf\u00edsic de demostraci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u toca el cor mateix de la metaf\u00edsica (i no tan sols un dels seus \u00e0mbits o dels seus projectes concrets). \u00c9s en el projecte de voler \u00ab<em>demostrar D\u00e9u<\/em>\u00bb que es manifesta amb m\u00e9s claredat la voluntat de domini que anima la concepci\u00f3 metaf\u00edsica de la ra\u00f3. Es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 estrat\u00e8gica fonamental en el debat sobre el que \u00e9s metaf\u00edsica i el que no n\u2019\u00e9s en la filosofia occidental.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-28-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18052\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-28-1.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"182\" \/><\/a>2.2.4. ALTRES APROXIMACIONS FILOS\u00d2FIQUES A L\u2019EXIST\u00c8NCIA DE D\u00c9U<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 la filosofia no \u00e9s tan sols la metaf\u00edsica, i disposar d\u2019un discurs racional sobre l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, no significa necess\u00e0riament buscar la demostraci\u00f3 de la seva exist\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Molts fil\u00f2sofs, especialment despr\u00e9s del segle XVIII, han mantingut opinions originals. Dues de les temptatives m\u00e9s importants s\u00f3n: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Manuel Kant<\/a><\/span> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">La del fil\u00f2sof franc\u00e8s Henri Bergson<\/a><\/span> (1859-1941). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la seva primera formulaci\u00f3, ni el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/filosofia.laguia2000.com\/general\/el-sistema-filosofico-de-kant\">sistema kanti\u00e0<\/a><\/span>, ni la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">doctrina bergsoniana<\/a><\/span> no sembla que hagin de portar a D\u00e9u i molts admiradors d\u2019ambd\u00f3s fil\u00f2sofs es van sorprendre per la inflexi\u00f3 \u00ab<em>teol\u00f2gica<\/em>\u00bb del seu treball. Les tries religioses personals d\u2019ambd\u00f3s fil\u00f2sofs, certament tingueren un paper significatiu.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18053 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27-1-300x152.jpg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"179\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27-1-300x152.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-27-1.jpg 315w\" sizes=\"(max-width: 353px) 100vw, 353px\" \/><\/a>En la seva reflexi\u00f3 moral, Kant es veu obligat a plantejar la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. Segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, la llei moral \u00e9s del tot independent de la religi\u00f3 o de les particularitats socioculturals. La llei moral \u00e9s dictada per la ra\u00f3, sota la forma d\u2019exig\u00e8ncia d\u2019universalitat (que implica el reconeixement de la igual dignitat dels \u00e9ssers humans): el principi de la meva acci\u00f3 \u00e9s moral si puc voler que sigui igualment considerat com a principi d\u2019acci\u00f3 per qualsevol altre. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18055\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-26.jpg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"266\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-26.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-26-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 266px) 100vw, 266px\" \/><\/a>La mentida \u00e9s immoral perqu\u00e8 quan menteixo, no puc pretendre, evidentment!, que qualsevol altre s\u2019arrogui el mateix dret. La immoralitat \u00e9s el privilegi, un dret que m\u2019atorgo negant-lo als altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per\u00f2 la vida conforme a una llei moral aix\u00ed definida no \u00e9s necess\u00e0riament feli\u00e7; l\u2019experi\u00e8ncia mostra, ben al contrari que hi ha bergants feli\u00e7os i gent de b\u00e9 maltractada per la sort. Per\u00f2 la uni\u00f3 de la felicitat i de la virtut \u00e9s una exig\u00e8ncia de la consci\u00e8ncia moral: si la virtut no \u00e9s suficient per a fer-nos feli\u00e7os, ens fa, en canvi, dignes de benauran\u00e7a. Aqu\u00ed <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, d\u2019una manera prou audaciosa, \u00ab<em>postular\u00e0<\/em>\u00bb (el mot \u00e9s seu) l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-25-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18056 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-25-1.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>Com que el curs del m\u00f3n i l\u2019acci\u00f3 dels homes no \u00e9s suficient per tal d\u2019assegurar l\u2019acord entre felicitat i virtut, cal creure (amb una \u00abcreen\u00e7a raonable\u00bb) que se n\u2019encarregar\u00e0 un D\u00e9u just. D\u00e9u respon aix\u00ed, en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span> a un requeriment \u00e8tic i no a una voluntat metaf\u00edsica. \u00ab<em>Postular<\/em>\u00bb o \u00ab<em>creure<\/em>\u00bb, no significa de cap manera saber o con\u00e8ixer. Ning\u00fa no est\u00e0 obligat a creure en l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per\u00f2 a parer de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, l\u2019exist\u00e8ncia \u00e8tica \u00e9s m\u00e9s coherent si s\u2019accepta aquesta creen\u00e7a raonable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18057\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29-1.jpg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"255\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29-1.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-29-1-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 256px) 100vw, 256px\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span> arranca de la moral, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span> ho fa de la biologia i de l\u2019\u00ab<em>\u00e9lan vital<\/em>\u00bb [impuls vital]. La vida \u00e9s creaci\u00f3, per\u00f2 mai no \u00e9s creaci\u00f3 \u2018ex nihilo\u2019, a partir de no-res. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tota creaci\u00f3 \u00e9s creixement, desenvolupament, i ho testimonia l\u2019experi\u00e8ncia de la nostra llibertat. La vida \u00e9s impuls vital, corrent de vida llan\u00e7at a trav\u00e9s de la mat\u00e8ria i que pret\u00e9n fer cr\u00e9ixer sense parar les zones d\u2019indeterminaci\u00f3 i de llibertat. La vida \u00e9s consci\u00e8ncia o \u00absupraconsci\u00e8ncia\u00bb, com diu <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0a <em>l&#8217;evoluci\u00f3 creadora<\/em>. D\u00e9u \u00e9s com el centre d\u2019aquesta \u00abonada immensa\u00bb, que \u00e9s la vida i que implica tots els vivents en un recorregut. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-30-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18058 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-30-1.jpg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"189\" \/><\/a>En l\u2019experi\u00e8ncia m\u00edstica d\u2019una santa <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teresa_de_Jes%C3%BAs\">Teresa d\u2019\u00c0vila<\/a><\/span>, misticisme profundament ancorat en el moviment i la vida, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0busca altres indicacions sobre l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El que ens ensenya la m\u00edstica \u00e9s que D\u00e9u \u00e9s amor, vida, llibertat. D\u00e9u no \u00e9s res que estigui fet, acabat. Fins i tot, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0arribar\u00e0 a dir en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.nuevarevista.net\/las-dos-fuentes-de-la-moral-y-la-religion\/\"><em>Les dues fonts de la moral i de la religi\u00f3<\/em><\/a><\/span>\u00a0que D\u00e9u t\u00e9 necessitat dels homes. Estem lluny del D\u00e9u dels metaf\u00edsics! Per arribar a aquestes posicions, Bergson no procedeix per deducci\u00f3 o per raonament abstracte, sin\u00f3 \u00abretallant l\u00ednies de fets\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-31-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18059\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-31-1.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"190\" \/><\/a>Cap fet en la natura ni en la hist\u00f2ria pot bastar per establir l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per\u00f2 hi ha nombrosos fets que es \u00ab<em>retallen<\/em>\u00bb, en una determinada direcci\u00f3, la de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, definit com a amor, llibertat, for\u00e7a creadora. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No \u00e9s necessari creure en aquest D\u00e9u i, tanmateix, per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0aquesta \u00e9s el nom \u00faltim de la for\u00e7a creadora que travessa totes les coses; la planta, l\u2019animal, la humanitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-32.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18060 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-32.jpg\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"183\" \/><\/a>Les diverg\u00e8ncies entre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>\u00a0i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0s\u00f3n considerables i insuperables. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019un i l\u2019altre comparteixen, per\u00f2, una gran desconfian\u00e7a envers la pretensi\u00f3 mal fonamentada dels sistemes metaf\u00edsics i davant l\u2019inquieta intransig\u00e8ncia del dogmatisme religi\u00f3s. \u00ab<em>D\u00e9u<\/em>\u00bb no es vincula ni a la seva versi\u00f3 metaf\u00edsica, ni a la seva versi\u00f3 religiosa dogm\u00e0tica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-34-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18061\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-34-1.jpg\" alt=\"\" width=\"213\" height=\"301\" \/><\/a>2.2.5. M\u00c9S ENLL\u00c0 DE LES PROVES<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>, proposen un significatiu desbordament de la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u tal com s\u2019havia plantejat cl\u00e0ssicament. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tots dos fil\u00f2sofs parlen de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, per\u00f2 aquesta q\u00fcesti\u00f3 no polaritza els seus discursos. D\u00e9u val menys com a \u00ab<em>existent<\/em>\u00bb que com a sentit o valor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s tant saber si existeix un \u00e9sser (o un \u00c9sser) de m\u00e9s al m\u00f3n o m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00f3n, com de prendre en compte qu\u00e8 significa la refer\u00e8ncia a D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-35-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18062 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-35-1.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"308\" \/><\/a>D\u00e9u \u00e9s menys un fet, que caldria establir, que un valor, en refer\u00e8ncia al qual podem actuar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No es tracta aqu\u00ed, en absolut, d\u2019una moral religiosa \u2014que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>\u00a0rebutja expl\u00edcitament, mentre que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Bergson\">Bergson<\/a><\/span>\u00a0fonamenta la moral absolutament a part de qualsevol dogma de l\u2019Esgl\u00e9sia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u00e9u, sobretot, no s\u2019ha de convertir en una \u2018<em>cosa<\/em>\u2019. <\/strong><strong>\u00c9s el model de la Voluntat santa (espont\u00e0niament conforme a la Llei moral), o el Principi \u00faltim de vida i llibertat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 significa que, essent el m\u00e9s proper a l\u2019home, no \u00e9s quelcom que estigui \u00ab<em>a disposici\u00f3<\/em>\u00bb de l\u2019home, no \u00e9s res que l\u2019home pugui manipular com li plagui. En una paraula, l\u2019home no \u00e9s pas ell mateix el seu propi fonament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-33.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18063\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-33.jpg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"250\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-33.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-33-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/a>El treball dels fil\u00f2sofs sobre la q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u posa de manifest la complexitat dels sentits de \u00ab<em>la ra\u00f3<\/em>\u00bb. Sovint s\u2019oposen fe i ra\u00f3 com si es tract\u00e9s de dues inst\u00e0ncies perfectament heterog\u00e8nies. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El concepte de \u00ab<em>fe de la ra\u00f3<\/em>\u00bb, elaborat per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>\u00a0(la ra\u00f3 moral que porta a postular l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u), mostra que cal desprendre\u2019s d\u2019oposicions brutals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ra\u00f3 humana presenta moltes formes i els fil\u00f2sofs, sense cap mena de dubte, han assajat totes les cares de la ra\u00f3 per tractar la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>N\u2019hem evocat algunes, per\u00f2 n\u2019hi ha moltes altres, per exemple, el c\u00e0lcul de possibilitats de l\u2019<span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abaposta\u00bb pascaliana, o el concepte d\u2019\u00abafirmaci\u00f3 de D\u00e9u\u00bb<\/em><\/span>, del fil\u00f2sof cat\u00f2lic <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Claude_Bruaire\">Claude Bruaire<\/a><\/span> (1932-1986). Existeixi o no existeixi D\u00e9u, haur\u00e0 estat durant segles un potent instrument d\u2019afinaci\u00f3 i de complexificaci\u00f3 de la ra\u00f3 humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-36-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18064 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-36-1.jpg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"205\" \/><\/a>Sota un aspecte diferent, d\u00e9u \u00e9s tamb\u00e9 un contingut essencial de les diverses cultures humanes. El fil\u00f2sof tamb\u00e9 ha de pensar aquest fet, no per convertir-lo en argument en favor o en contra de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u, sin\u00f3 simplement per pensar-hi. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s la tasca de les filosofies de la religi\u00f3 inaugurada en cert sentit per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span> amb la seva <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_esencia_del_cristianismo\"><em>Ess\u00e8ncia del cristianisme<\/em><\/a><\/span> (1841). Sens dubte, en les filosofies de la religi\u00f3, D\u00e9u no \u00e9s pensat directament, en ell mateix, sin\u00f3 com a objecte de certes creences o de certes pr\u00e0ctiques humanes. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-38.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18065\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-38.jpg\" alt=\"\" width=\"238\" height=\"354\" \/><\/a>Sim\u00e8tricament, el pensament contemporani presenta importants exemples de filosofies d\u2019inspiraci\u00f3 religiosa (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lev_Shestov\">Chestov<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\">L<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emmanuel_L%C3%A9vinas\">\u00e9vinas<\/a><\/span>), per als quals D\u00e9u \u00e9s alhora<span style=\"color: #ff6600;\"> \u00ab<em>el que hi ha a pensar<\/em>\u00bb<\/span> i un potent \u00ab<em>inspirador de pensament<\/em>\u00bb, per aix\u00ed dir-ho. Conv\u00e9 no confondre les filosofies religioses \u2014les que reposen sobre el pressup\u00f2sit de la veritat de la fe religiosa\u2014, de les filosofies de la religi\u00f3 \u2014que no accepten aquest pressup\u00f2sit. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 unes i altres s\u00f3n temptatives de clarificaci\u00f3 del que significa \u00ab<em>D\u00e9u<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En una \u00e8poca en que s\u2019utilitzen sense gaire precauci\u00f3 grans paraules, com ara \u00ab<em>D\u00e9u<\/em>\u00bb, \u00ab<em>religi\u00f3<\/em>\u00bb, o \u00ab<em>fe<\/em>\u00bb, no \u00e9s in\u00fatil confrontar-se amb el treball pacient, minuci\u00f3s i s\u00f2lidament argumentat dels grans fil\u00f2sofs cl\u00e0ssics i contemporanis.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff99cc; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>Bernard S\u00c8VE \u00e9s professor d\u2019Est\u00e8tica i de Filosofia de l\u2019Art a la Universitat Lille III. Es autor del llibre: \u2018La question philosophique de l\u2019existence de Dieu\u2019. (PUF, 2000 , 2\u00aa ed.). Article publicat a LE MONDE DES RELIGIONS, n\u00ba 34; mar\u00e7-abril, 2009, pp. 26-31.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u00a9 dels autors. Reproducci\u00f3 exclusiva per a \u00fas escolar. Trad. R. A.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-39.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18066 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-39.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"231\" \/><\/a>2.3. LES TESIS B\u00c0SIQUES SOBRE D\u00c9U EN LA FILOSOFIA OCCIDENTAL<\/strong>\u00a0<span style=\"color: #000000;\">(Premeu l&#8217;enunicat)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Resumim de manera esquem\u00e0tica les tesis b\u00e0siques sobre el concepte de D\u00e9u que han argumentat alguns dels fil\u00f2sofs m\u00e9s significatius de la tradici\u00f3 cristiana occidental:\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Agust%C3%ADn_de_Hipona\"><span style=\"color: #3366ff;\">Agust\u00ed d\u2019Hipona<\/span>\u00a0<\/a>(354-430),\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tom%C3%A1s_de_Aquino\">Tom\u00e0s d\u2019Aquino<\/a><\/span>\u00a0(1225-1274),\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">Ren\u00e9 Descartes\u00a0<\/a><\/span>(1596-1650),\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\">Blaise Pascal\u00a0<\/a><\/span>(1623-1662),\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Emmanuel Kant\u00a0<\/a><\/span>(1724-1804),\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel\">G.W.F.\u00a0Hegel<\/a><\/span>\u00a0(1770-1831) i\u00a0<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B8ren_Kierkegaard\">S\u00f6ren Kierkegaard\u00a0<\/a><\/span>(1831-1855). <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Com \u00e9s obvi en un esb\u00f3s massa r\u00e0pid, haurem de passar per alt un munt de matisacions importants, per\u00f2 es tracta nom\u00e9s de dibuixar els grans trets d\u2019una panor\u00e0mica que ha determinat, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de la filosofia de la religi\u00f3, el tarann\u00e0 del pensament moral fins al s. XIX com a m\u00ednim.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>A efectes did\u00e0ctics triem tres eixos en cadascun d\u2019aquests pensadors: <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>(1) Quina prova donen de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u; <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>(2) On troben D\u00e9u; i <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>(3) Quin \u00e9s el signe propi de la divinitat. <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Aix\u00f2 t\u00e9 el perill de caure un esquematisme excessiu, per\u00f2 esperem que no sigui una caricatura sin\u00f3 una guia per a la lectura personal de cadascun dels autors.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-40.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18067 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-40.jpg\" alt=\"\" width=\"209\" height=\"314\" \/><\/a>2.3.1. D\u00c9U EN AGUST\u00cd D\u2019HIPONA (354-430)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.1.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:<\/span>\u00a0El sentiment d\u2019exili que pateix l\u2019\u00e0nima desorientada quan no tropa D\u00e9u, el rapte de felicitat que experimentem en trobar-lo.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.1.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0En la llum interior de l\u2019\u00e0nima, en el silenci interior.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.1.3.- Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0Bellesa i seducci\u00f3 de l\u2019\u2019anima.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff00ff;\"><b>Comentari:\u00a0<\/b><\/span><strong><i><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Agust%C3%AD_d%27Hipona\">Agust\u00ed\u00a0d&#8217;Hipona<\/a><\/span>\u00a0trob\u00e0 D\u00e9u molt tard en la seva vida, despr\u00e9s d\u2019una joventut entre el maniquesme i l\u2019escepticisme. En un m\u00f3n en crisi (col\u00b7lapse de l\u2019Imperi rom\u00e0), D\u00e9u \u00e9s una esperan\u00e7a de sentit en un m\u00f3n sense sentit. L\u2019home \u00e9s pecador per\u00f2 al mateix temps aspira a la redempci\u00f3. Per aix\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a no s\u2019ha de posar en la hist\u00f2ria humana, contradict\u00f2ria i finalment absurda, sin\u00f3 en el cam\u00ed cap a la Ciutat de D\u00e9u, transcendent i feta d\u2019Amor div\u00ed.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-28.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18069 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-28.jpg\" alt=\"\" width=\"208\" height=\"313\" \/><\/a>2.3.2. D\u00c9U EN TOM\u00c0S D\u2019AQUINO (1225-1274)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.2.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:<\/span>\u00a0Tot el que es mou ha de menester una causa i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, cal una causa de les causes, un motor imm\u00f2bil, que \u00e9s D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.2.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0Arreu on hi ha ordre i, particularment, en la segona esfera que envolta la terra.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.2.3.- Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0L\u2019ordre, la causalitat necess\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff00ff;\">Comentari:<\/span>\u00a0<\/b><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tom%C3%A0s_d%27Aquino\">Tom\u00e0s d\u2019Aquino<\/a><\/span> recull d\u2019Arist\u00f2til la idea d\u2019un m\u00f3n ordenat; el seu D\u00e9u no dep\u00e8n del cor o de la subjectivitat humana, sin\u00f3 de la consci\u00e8ncia que la creaci\u00f3 divina est\u00e0 ordenada segons un sentit, que per a ell \u00e9s objectiu i evident, de fins i mitjans ben articulats. El seu \u00e9s una mena de \u2018D\u00e9u arquitecte\u2019, per\u00f2 tamb\u00e9 bondad\u00f3s. Tot el que l\u2019home pot saber per la ra\u00f3 \u00e9s que el m\u00f3n t\u00e9 una causalitat exterior a ell mateix. All\u00ed resideix D\u00e9u, per\u00f2 els secrets de la fe i de la vida divina estan amagats a l\u2019home i nom\u00e9s els podrem entendre a Cel, reservat als creients i als qui tenen un cor pur.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-42.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18070 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-42.jpg\" alt=\"\" width=\"201\" height=\"299\" \/><\/a>2.3.3. D\u00c9U EN REN\u00c9 DESCARTES (1596-1650)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.3.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:<\/span>\u00a0Tinc la idea de D\u00e9u en mi mateix, sense poder ser jo mateix la causa d\u2019aquesta idea.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.3.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0En el meu propi pensament. \u00c9s una idea innata, igual que \u2018<em>jo penso<\/em>\u2019 i que permet fonamentar el pensament perqu\u00e8 essent aquest imperfecte necessita quelcom perfecte del qual originar-se.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.3.3. Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0La pr\u00e0ctica de la medicina i la mec\u00e0nica expressen l\u2019ordre div\u00ed.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff00ff;\">Comentari:<\/span>\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\"><em>Ren\u00e9\u00a0<\/em><\/a><\/span><\/b><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Descartes<\/span> havia estudiat as jesu\u00eftes, orde religiosa que posava l\u2019accent en la filosofia escol\u00e0stica tomista, i fa un retorn a Agust\u00ed, per\u00f2 sense la culpabilitat existencial t\u00edpica de l\u2019agustinisme. D\u00e9u \u00e9s innat i el trobem a la nostra \u00e0nima. Per\u00f2 al mateix temps \u00e9s la garantia del meu pensament quan faig matem\u00e0tiques i quan penso met\u00f2dicament. Com que el meu pensament \u00e9s imperfecte no pot ser causa de si mateix; necessito, en conseq\u00fc\u00e8ncia, un D\u00e9u perfecte i ordenador (com en Tom\u00e0s d\u2019Aquino).<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-43.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18071 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-43.jpg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"310\" \/><\/a>2.3.4. D\u00c9U EN BLAISE PASCAL (1623-1664)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.4.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:\u00a0<\/span>Nom\u00e9s D\u00e9u pot explicar la grandesa de l\u2019home (quan ens hi acostem) i al mateix temps la feblesa humana (quan ens allunyem d\u2019Ell).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.4.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0A la creu del G\u00f2lgota.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.4.3. Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0El foc.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff00ff;\"><b>Comentari:\u00a0<\/b><\/span><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\">Blaise Pascal<\/a><\/span> creia que Descartes era \u2018in\u00fatil i incert\u2019 perqu\u00e8 separava el D\u00e9u dels fil\u00f2sofs del D\u00e9u de la B\u00edblia. Per trobar D\u00e9u cal gosar mirar l\u2019abisme de l\u2019home (com en Agust\u00ed d\u2019Hipona), en l\u2019experi\u00e8ncia m\u00edstica. D\u00e9u no \u00e9s \u00fatil per donar seguretat a l\u2019home, sin\u00f3 que apareix com un foc, com una devastaci\u00f3 i com a salvaci\u00f3 al mateix temps. \u00c9s un D\u00e9u que demana conversi\u00f3, un D\u00e9u pobre i amagat als savis. No s\u2019hi arriba per la ci\u00e8ncia (tot i que la ci\u00e8ncia \u00e9s bona en ella mateixa), perqu\u00e8 Ell pertany a un altre ordre o a un altre nivell del raonament hum\u00e0.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-44.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18072 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-44.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"359\" \/><\/a>2.3.5. D\u00c9U EN EMMANUEL KANT (1724-1804)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.5.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:\u00a0<\/span>La just\u00edcia; perqu\u00e8 dolenteria del meu ve\u00ed un dia haur\u00e0 de ser castigada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.5.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0En la consci\u00e8ncia moral.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.5.3. Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0Intransig\u00e8ncia; res d\u2019humor.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff00ff;\">Comentari:<\/span>\u00a0<\/b><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Blaise_Pascal\">Immanuel Kant<\/a><\/span> comen\u00e7\u00e0 essent pietista (com la seva fam\u00edlia) per\u00f2 no li interessa la religi\u00f3 en ella mateixa, sin\u00f3 per les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en la moralitat i, particularment, en el civisme. Si D\u00e9u no exist\u00eds la vida moral no trobaria una consolaci\u00f3 a la terra, perqu\u00e8 viem cada dia que els homes justos pateixen i els immorals i els corruptes triomfen. L\u2019espectacle escandal\u00f3s de l\u2019hedonisme demana que hi hagi un D\u00e9u de just\u00edcia. De Jes\u00fas l\u2019\u00fanic que li interessa \u00e9s que fou un mestre de moral. Tota la resta: la mort en creu, el sentit transcendent, etc., no \u00e9s significatiu.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-29.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18073 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-29.jpg\" alt=\"\" width=\"212\" height=\"270\" \/><\/a>2.3.6. D\u00c9U EN G.W.F. HEGEL (1770-1831)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.6.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:<\/span>\u00a0\u00c9s el moviment mateix de la hist\u00f2ria.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.6.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0No t\u00e9 domicili fix; el trobem en el canvi mateix, en l\u2019esdevenir, en l\u2019Esperit Absolut.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.6.3. Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0Es fusiona amb les coses, amb el m\u00f3n, i sovint \u00e9s ir\u00f2nic.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #ff00ff;\">Comentari:<\/span>\u00a0<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Georg_Wilhelm_Friedrich_Hegel\"><span style=\"color: #3366ff;\">G.W.F Hegel<\/span><\/a><\/em><\/b><em><strong>\u00a0reacciona contra el concepte kanti\u00e0 d\u2019un D\u00e9u moralista. D\u00e9u no es pot pensar d\u2019una manera tan limitada com si fos una mena de jutge moral. La seva mort, la creu de Crist, el frac\u00e0s aparent del G\u00f2lgota, tamb\u00e9 est\u00e0 incl\u00f2s en D\u00e9u. El D\u00e9u cristi\u00e0 \u00e9s al mateix temps servidor dels m\u00e9s petits (anyell de D\u00e9u) i omnipotent (lle\u00f3 de Jud\u00e0), integrant i superant les contradiccions. L\u2019afirmaci\u00f3 de la predicaci\u00f3 de Jes\u00fas troba la seva negaci\u00f3 en la creu i es recupera per\u00f2 en un sentit transformat i m\u00e9s ple (dial\u00e8ctic) en la Resurrecci\u00f3. D\u00e9u a trav\u00e9s de la figura de Jes\u00fas es nega a si mateix per a tenir m\u00e9s plenament sentit en la hist\u00f2ria, que queda transformada per un fet sobrehum\u00e0 (la resurrecci\u00f3). En aquest sentit, D\u00e9u est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 i per sobre de la moralitat.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-45.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18074 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-45.jpg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"275\" \/><\/a>2.3.7. D\u00c9U EN S\u00d6REN KIERKEGAARD (1813-1855)<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.7.1. Prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u:<\/span>\u00a0No n\u2019accepta cap. D\u00e9u no en necessita. Si alg\u00fa necessita proves \u00e9s perqu\u00e8 no creu en D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.7.2. On trobem D\u00e9u:<\/span>\u00a0En l\u2019abisme en qu\u00e8 no m\u2019enfonso sin\u00f3 que, paradoxalment, em permet surar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.3.7.3. Signe propi de D\u00e9u:<\/span>\u00a0La paradoxa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff00ff;\"><b>Comentari: <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B8ren_Kierkegaard\">S\u00f6ren Kierkegaard<\/a><\/em><\/span> <span style=\"color: #000000;\"><em>e<\/em><\/span><\/b><\/span><em><strong>nfrontat a Hegel que veu en D\u00e9u una l\u00f2gica de l\u2019esdevenir (un sentit dial\u00e8ctic fet de contradiccions i de superaci\u00f3 de les contradiccions), Kierkegaard assumeix que la fe contradiu la ra\u00f3 i que, per tant, no necessita l\u00f2gica. Per a ell, el cristianisme no \u00e9s una doctrina sin\u00f3 un missatge existencial. Creure \u00e9s assumir aquest risc existencial.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-47.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18075 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-47.jpg\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"201\" \/><\/a>2.3.8. SOCIOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme002.html\">La funci\u00f3 social de la Religi\u00f3: \u00c9mile Durkheim<\/a>. <\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\">(Premeu enunciat)<\/span><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme003.html\">La funci\u00f3 social de la Religi\u00f3: Compte i Tocqueville.<\/a> <\/span><\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">(Premeu enunciat)<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme004.html\">La funci\u00f3 social de la Religi\u00f3: Max Weber.<\/a> <\/span><\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">(Premeu enunciat)<\/span><\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-30.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18076 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-30.jpg\" alt=\"\" width=\"652\" height=\"434\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. L&#8217;ATEISME<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-49.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18077\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-49.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"210\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/ateisme\/ateisme002.html\">3.1. L&#8217;ATEISME. VOCABULARI PREVI<\/a> <\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\">(Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019ateisme \u00e9s la posici\u00f3 filos\u00f2fica que nega l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u\u00a0(en grec \u201ca\u201d [alfa privativa]: no, i \u201ctheos\u201d: \u201cd\u00e9u\u201d). Un ateu seria, doncs, etimol\u00f2gicament, un \u00absense D\u00e9u\u00bb. Per\u00f2 cal no confondre el significat de la paraula \u201cateisme\u201d amb altres mots, sovint propers des del punt de vista sem\u00e0ntic, que s\u2019usen tamb\u00e9 per a descriure opcions m\u00e9s que representen formes de comprendre la vida i concepcions filos\u00f2fiques prou diferents i sovint contradict\u00f2ries.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-50.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18078 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-50.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"205\" \/><\/a>3.1.1. AGNOSTICISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(Del grec \u201c<em>a<\/em>\u201d: no i \u201c<em>gnosis<\/em>\u201d: coneixement\u201d). Posici\u00f3 que afirma que l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u \u00e9s incognoscible: no pot ser resolta per la ra\u00f3 ni amb arguments a favor ni amb arguments en contra. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Precisament perqu\u00e8 l\u2019enteniment hum\u00e0 \u00e9s limitat, no podem saber si D\u00e9u existeix o no. Consideren que el m\u00f3n \u00e9s massa complex i la vida massa curta per tal de poder decidir racionalment si D\u00e9u existeix o no. Fou una posici\u00f3 defensada pels utilitaristes brit\u00e0nics al segle XIX.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-51.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18079\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-51.jpg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"235\" \/><\/a>3.1.2. POSITIVISME CIENT\u00cdFIC- CIENTISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Variant de l\u2019agnosticisme segons la qual nom\u00e9s \u00e9s veritat all\u00f2 que la ci\u00e8ncia demostra de forma experimental i amb f\u00f3rmules matem\u00e0tiques. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com que l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u no pot ser demostrada amb les eines de la ci\u00e8ncia cal considerar-la com una pura especulaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-33.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18080 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-33.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"217\" \/><\/a>3.1.3. ESCEPTICISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(Del grec \u201c<em>eskeptis<\/em>\u201d: investigaci\u00f3). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mot que sovint s\u2019usa com a sin\u00f2nim d\u2019agnosticisme per\u00f2 que, en filosofia, t\u00e9 un abast m\u00e9s ampli. \u201c<em>Escepticisme<\/em>\u201d \u00e9s, en sentit estricte, l\u2019actitud del cient\u00edfic que es nega a acceptar res no provat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest sentit <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Popper\">Karl Popper<\/a><\/span> deia que: <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cla ci\u00e8ncia \u00e9s l\u2019escepticisme organitzat\u201d<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-34.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18081\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-34.jpg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"182\" \/><\/a>3.1.4. LA\u00cfCISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posici\u00f3 que demana la separaci\u00f3 radical de l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019Estat i l\u2019abolici\u00f3 de qualsevol privilegi a qualsevol Esgl\u00e9sia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-52.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18082 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-52.jpg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"204\" \/><\/a>3.1.5. PANTEISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(Del grec \u201c<em>Pan<\/em>\u201d: tot i \u201c<em>theos<\/em>\u201d: D\u00e9u). Posici\u00f3 que afirma que D\u00e9u \u00e9s la totalitat del que existeix (D\u00e9u \u00e9s, per tant, la naturalesa tota). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En conseq\u00fc\u00e8ncia no t\u00e9 sentit adorar-lo, perqu\u00e8 seria tant com adorar-nos a nosaltres mateixos. Fou defensat pel fil\u00f2sof <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Spinoza<\/a><\/span> al segle XVII.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-53.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18083\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-53.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"210\" \/><\/a>3.1.6. NIHILISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(Del llat\u00ed: \u201c<em>nihil<\/em>\u201d: no res). Afirmaci\u00f3 segons la qual res no t\u00e9 sentit en la vida i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, D\u00e9u no existeix o ha creat un m\u00f3n absurd. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sovint \u00e9s un argument a favor de l\u2019ateisme. Segons el fil\u00f2sof alemany <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Nietzsche<\/a><\/span> (s. XIX) el nihilisme \u00e9s una caracter\u00edstica de la vida decadent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-54.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18084 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-54.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a>3.1.7. TEISME \/ DEISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posici\u00f3 que afirma que D\u00e9u existeix, per\u00f2 que no \u00e9s persona, sin\u00f3 que s\u2019identifica amb les regles de la ra\u00f3 o de la l\u00f2gica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> D\u00e9u \u00e9s el nom que donem a una mena de gran motor de l\u2019univers o al conjunt de les lleis f\u00edsiques que permeten l\u2019exist\u00e8ncia de regularitats en el Cosmos. Les diferent religions, en el fons, s\u00f3n nom\u00e9s una forma d\u2019expressi\u00f3 hist\u00f2rica i concreta d\u2019aquesta ra\u00f3. Fou defensat per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Voltaire\">Voltaire<\/a><\/span> al segle XVIII i \u00e9s la posici\u00f3 que defensen els ma\u00e7ons quan defineixen D\u00e9u nom\u00e9s com el <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>gran arquitecte de l\u2019univers<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-35.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18085\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-35-300x160.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"177\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-35-300x160.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-35.jpg 308w\" sizes=\"(max-width: 332px) 100vw, 332px\" \/><\/a>3.1.8. INDIFERENTISME<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De vegades s\u2019anomena tamb\u00e9 \u201c<em>ateisme pr\u00e0ctic<\/em>\u201d i, en catal\u00e0, <em>\u201ctantsemenfotisme<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posici\u00f3 molt t\u00edpica de la postmodernitat. Defensen que la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia o no-exist\u00e8ncia de D\u00e9u no t\u00e9 cap significaci\u00f3 a efectes pr\u00e0ctics. L\u2019exist\u00e8ncia, o no, de D\u00e9u no canvia la situaci\u00f3 del m\u00f3n ni es manifesta en la vida personal; per tant, no \u00e9s un problema significatiu. Tant li fa si D\u00e9u existeix com si no: perqu\u00e8, en cap cas D\u00e9u no es manifesta al m\u00f3n. No val la pena, doncs, negar que D\u00e9u existeixi perqu\u00e8, a efectes pr\u00e0ctics, la paraula \u201c<em>D\u00e9u<\/em>\u201d no t\u00e9 cap valor.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-36.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18086 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-36.jpg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"187\" \/><\/a>3.1.9. INCREEN\u00c7A<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actitud global del no-creient, sigui per ateisme o indiferentisme. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De vegades es diferencia entre \u201c<em>ateisme<\/em>\u201d, com a posici\u00f3 filos\u00f2fica radical i argumentada, i \u201c<em>indiferentisme<\/em>\u201d poc articulat, o expressi\u00f3 d\u2019un rebuig social a la fe.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-55.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18087\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-55.jpg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"202\" \/><\/a>3.1.10. SUPERSTICI\u00d3<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desviaci\u00f3 del culte religi\u00f3s cap a pr\u00e0ctiques m\u00e0giques, atribuint for\u00e7a divina a rituals o a creences tradicionals purament materials, prescindint de la disposici\u00f3 interior de la fe. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Creure en m\u00e8diums, endevinacions, m\u00e0gia, hor\u00f2scops, etc., reduint D\u00e9u a un poder ocult, \u00e9s una forma de superstici\u00f3. S\u00f3n formes de religiositat infantil que creuen poder \u201c<em>obligar<\/em>\u201d o \u201c<em>domesticar<\/em>\u201d D\u00e9u a trav\u00e9s de f\u00f3rmules m\u00e0giques en virtut d\u2019un poder arc\u00e0. Per a l\u2019ateisme, la religi\u00f3 \u00e9s una superstici\u00f3 estructuralment en ella mateixa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18088\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3.png\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"240\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3.png 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-150x150.png 150w\" sizes=\"(max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/ateisme\/ateisme001.html\">3.2. L&#8217;ATEISME: D\u00c9U \u00c9S UNA I\u00b7LUSI\u00d3<\/a> <\/strong><span style=\"color: #000000;\">(Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>3.2.1. ATEISME A GR\u00c8CIA I ROMA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019ateisme suposa l\u2019exist\u00e8ncia pr\u00e8via de la religi\u00f3, en la mesura que la nega. Estrictament parlant \u00e9s una teoria de la modernitat; no hi ha fil\u00f2sofs grecs ateus, en el sentit \u00ab<em>modern<\/em>\u00bb del terme, tot i que alguns s\u00f3n esc\u00e8ptics (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jen%C3%B3fanes\">Xen\u00f2fanes<\/a><\/span> i el sofista <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prot%C3%A1goras\">Prot\u00e0gores<\/a><\/span>) i altres que consideren absurd parlar sobre la divinitat o fer cap preg\u00e0ria, simplement perqu\u00e8 els d\u00e9us viuen en un nivell diferent als humans i no ens escolten (\u00e9s el cas d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epicur\">Epicur<\/a><\/span>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-40.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18089 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-40.jpg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"250\" \/><\/a>A Gr\u00e8cia existia un delicte d\u2019impietat, anomenat \u00ab<em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asebeia\">asebeia<\/a><\/span><\/em>\u00bb, que inclo\u00efa \u2018no creure en els d\u00e9us de la ciutat\u2019 i en virtut del qual fou condemnat a mort <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B3crates\">S\u00f2crates<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquest mateix delicte va ser acusat<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arist%C3%B2til\"> Arist\u00f2til<\/a><\/span> a la mort d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alexandre_el_Gran\">Alexandre el Gran<\/a><\/span> \u2014i per aix\u00f2 va fugir d\u2019Atenes. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No era, per\u00f2, un delicte exactament religi\u00f3s, sin\u00f3 \u2018<em>c\u00edvic<\/em>\u2019 perqu\u00e8 els d\u00e9us eren \u2018de la ciutat\u2019 i no creure-hi significava desconfiar o no creure en els valors c\u00edvics, col\u00b7lectius. <\/strong><strong>Qui no creia en els d\u00e9us de la ciutat renegava de la tradici\u00f3 dels pares i en aquest sentit era un estrany, un bord o un mal fill, m\u00e9s que no pas un \u2018<em>ateu<\/em>\u2019 en el sentit modern del mot.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18090\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3.png\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"248\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3.png 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-150x150.png 150w\" sizes=\"(max-width: 248px) 100vw, 248px\" \/><\/a>El to general dels fil\u00f2sofs grecs el d\u00f3na la coneguda f\u00f3rmula de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prot%C3%A1goras\">Prot\u00e0gores<\/a><\/span>: <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>Sobre els d\u00e9us no puc dir res; ni si n\u2019hi ha, ni si no n\u2019hi ha. Massa coses impedeixen parlar-ne, per comen\u00e7ar l\u2019obscuritat de la q\u00fcesti\u00f3, per continuar la brevetat de la vida<\/em>\u00bb<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest sentit conv\u00e9 recordar que tamb\u00e9 \u00e9s aliena al pensament grec qualsevol noci\u00f3 cristiana que vincula el pecat a la culpa. A Gr\u00e8cia el concepte m\u00e9s proper que trobem a la nostra noci\u00f3 de pecat \u00e9s \u2018<em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hamartia\">amartia<\/a><\/span><\/em>\u2019, errada, no pas mal. I la paraula fa refer\u00e8ncia a una fletxa que no d\u00f3na en el blanc, no pas a la conculcaci\u00f3 d\u2019una llei moral.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-39.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18091 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-39.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"203\" \/><\/a>En el cas de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dem%C3%B3crito\">Dem\u00f2cri<\/a><\/span>t i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epicur\">Epicur<\/a><\/span> \u00e9s obvi que no creien en un d\u00e9u personal i que consideraven el m\u00f3n un atzar (un joc d\u2019\u00e0toms, m\u00e9s o menys atzar\u00f3s). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Epicur proposava viure \u00abcom un d\u00e9u entre els homes\u00bb, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s vol dir viure cercant la beatitud, cercar la vida del savi sense desigs inabastables. <\/strong><strong>Els d\u00e9us d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Epicur\">Epicur<\/a><\/span> viuen en els intermons c\u00f2smics, a un altre nivell, i l\u2019\u00fanic que podem aprendre d\u2019ells \u00e9s la seva serenitat perfecta. Viure <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>com un d\u00e9u entre els homes<\/em>\u00bb<\/span>, significa literalment no immutar-se per res perqu\u00e8 una caracter\u00edstica del div\u00ed \u00e9s no tenir passions. La saviesa perfecta \u2014la sageta que encerta la diana\u2014, ocupa el lloc de la religi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-56.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18092\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-56.jpg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"207\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lucrecio\">Lucreci<\/a><\/span>, fil\u00f2sof laic m\u00e9s que no pas ateu, a Roma, \u00e9s el primer autor clarament irreligi\u00f3s del qual ens ha arribat l\u2019obra. La religi\u00f3, ens explica Lucreci, neix de la por i de la ignor\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lucrecio\"> Lucreci<\/a><\/span> fou el primer a dir que els humans inventen els d\u00e9us per explicar el que no comprenen i per protegir-se \u2014o aix\u00f2 creuen ells\u2014, dels perills que no poden enfrontar. Cosa que, constata Lucreci, nom\u00e9s afegeix m\u00e9s por a la por que els aixafa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-57.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18093 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-57.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"319\" \/><\/a>3.2.2. ATEISME A L\u2019EDAT MODERNA: LA CR\u00cdTICA A LA IMPOSTURA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El fil\u00f2sof jueu holand\u00e8s <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Spinoza<\/a><\/span> al segle XVII recupera els arguments de Lucreci i l\u2019argumentaci\u00f3 cr\u00edtica i racionalista. Igual que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lucrecio\">Lucreci<\/a><\/span>, tampoc no s\u2019anomena ateu, sin\u00f3 que identifica D\u00e9u amb la Natura \u00ab<i>Deus<\/i>\u00a0<i>sive<\/i>\u00a0<i>natura<\/i>\u00bb, la natura \u00f2bviament existeix, per\u00f2 no \u00e9s una persona (ni tres). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Baruch_Spinoza\">Spinoza<\/a><\/span>\u00a0de fet \u00e9s un naturalista. Quan diu que la natura ho \u00e9s tot vol dir \u2014sense dir-ho directament, perqu\u00e8 donades les condicions pol\u00edtiques no ho podia fer\u2014, que D\u00e9u no \u00e9s res.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La majori de fil\u00f2sofs del s.XVIII no s\u00f3n ateus. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Voltaire\">Voltaire<\/a><\/span> era deista, \u00e9s a dir, creia que D\u00e9u \u00e9s l\u2019ordre del cosmos, el c\u00e0lcul racional de l\u2019univers, o l\u2019\u00faltima ra\u00f3 que va crear l\u2019univers en una formulaci\u00f3 matem\u00e0tica; les divinitats hist\u00f2riques (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Buda_Gautama\">Buda<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crist\">Crist<\/a><\/span>&#8230;) s\u00f3n les formes concretes i hist\u00f2ricament inventades d\u2019expressar aquesta creen\u00e7a en la divinitat que, a parer seu, existeix en tots els pobles de la terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-41.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18094\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-41.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"188\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 pel que fa als dos fil\u00f2sofs m\u00e9s significatius del XVIII, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David_Hume\">Hume<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, cal matisar-la: <\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/David_Hume\">Hume<\/a><\/span>\u00a0se situava a mig cam\u00ed entre l\u2019escepticisme i l\u2019ateisme. De fet, el seu \u00abprincipi de la c\u00f2pia\u00bb indica que no podem con\u00e8ixer res si no en tenim experi\u00e8ncia emp\u00edrica i, per tant, tampoc no podem con\u00e8ixer D\u00e9u. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a><\/span>, per la seva banda era un luter\u00e0 de fam\u00edlia pietista (\u00e9s a dir, que practicava una religiositat molt emotivista) i que evolucion\u00e0 cap a una idea de la divinitat b\u00e0sicament racional. De fet Kant creia que la religi\u00f3 i la idea de c\u00e0stig eren b\u00e0sicament una eina pol\u00edtica i social per mantenir l\u2019ordre. La por al c\u00e0stig etern \u00e9s un instrument que mant\u00e9 la moralitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-42.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18095\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-42.jpg\" alt=\"\" width=\"223\" height=\"325\" \/><\/a>Per\u00f2 a partir del s. XVIII, l\u2019ateisme, per molt minoritari que fos al principi, va esdevenir una posici\u00f3 filos\u00f2fica respectable. De fet, el racionalisme i la seva exig\u00e8ncia d\u2019explicaci\u00f3 racional del m\u00f3n obria el cam\u00ed a l\u2019ateisme, en la mesura que rebutjava tota explicaci\u00f3 sobrenatural, \u2014malgrat que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ren%C3%A9_Descartes\">Descartes<\/a><\/span> era un cat\u00f2lic conven\u00e7ut. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019ateisme al s. XVIII fou viscut en tota regla com una revolta: revolta contra els poderosos, revolta contra una Esgl\u00e9sia que els servia i, especialment, revolta contra una concepci\u00f3 del m\u00f3n que posava la por, el pecat i el dolor al centre de la vida humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">Les Llums<\/span><\/em> van recuperar al XVIII les posicions de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lucrecio\">Lucreci<\/a><\/span>. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paul_Henri_Thiry_d%27Holbach\">Paul d\u2019Holbach<\/a><\/span> va escriure, per exemple: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abla ignor\u00e0ncia i la por: vet aqu\u00ed els dos pilars de tota religi\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>. I, m\u00e9s ir\u00f2nicament <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Denis_Diderot\">Diderot<\/a><\/span> deia que: <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abel d\u00e9u dels cristians fa molt cas de les pomes i poc dels seus fills\u00bb<\/span><\/em> [en refer\u00e8ncia a l\u2019arbre del b\u00e9 i del mal].<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-58.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18096 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-58-300x111.jpg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"133\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-58-300x111.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-58.jpg 369w\" sizes=\"(max-width: 359px) 100vw, 359px\" \/><\/a>Un text d\u2019autor an\u00f2nim, per\u00f2 segurament anterior a <em><span style=\"color: #3366ff;\">Les Llums o Il\u00b7lustraci\u00f3<\/span><\/em>\u00a0(potser fins i tot medieval) fou molt important en la difusi\u00f3 de l\u2019ateisme al segle XVIII que es reprodu\u00ed en nombrosos manuscrits. \u00c9s el <em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_dels_tres_impostors\">\u00abTractat dels tres impostors<\/a><\/span>\u00bb<\/em>: <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mois%C3%A9s\">Mois\u00e9s<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_de_Nazaret\">Jes\u00fas<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mahoma\">Mahoma<\/a><\/span> hi s\u00f3n mostrats com tres impostors, que es presenten com a d\u00e9us sense ser-ho i que gaudeixen amb la mis\u00e8ria humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-59.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18097\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-59.jpg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"257\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-59.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-59-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 257px) 100vw, 257px\" \/><\/a>Per\u00f2 l\u2019ateisme m\u00e9s expl\u00edcit fou defensat, p\u00f2stumament, per un capell\u00e0 franc\u00e8s de la comarca de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ardenas_(regi%C3%B3n)\"><span style=\"color: #000000;\">les<\/span> <span style=\"color: #3366ff;\">Ardenes<\/span><\/a>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jean_Meslier\">Jean Meslier<\/a><\/span>, \u2018<em>le cur\u00e9e Meslier<\/em>\u2019, que tancat en un petit poble provinci\u00e0 va escriure un text important\u00edssim, que ha passat a la hist\u00f2ria com a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.amazon.es\/Testament-Jean-Meslier\/dp\/2930718722\">\u00ab<em>Testament de moss\u00e8n Meslier<\/em>\u00bb<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sembla que va dedicar els darrers anys de la seva vida a escriure\u2019l i a preparar-ne un petit nombre de c\u00f2pies manuscrites (una de les quals finalment s\u2019imprim\u00ed a Holanda) \u2014 i que un cop escrit el text es deix\u00e0 morir de fam. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jean_Meslier\">Jean Meslie<\/a><\/span>\u00a0denuncia que l\u2019Esgl\u00e9sia, els ric i la tirania tenen els mateixos interessos. <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abTots els esclavatges s\u2019ajuden i els homes acostumats a dir coses desraonades sobre els d\u00e9us, a tremolar davant les seves verges i a obeir sense examen, ja no raonen mai m\u00e9s sobre res\u00bb<\/span><\/em>. Segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jean_Meslier\">Jean Meslier<\/a><\/span>, la fe ens torna d\u00f2cils i gr\u00e0cies a aix\u00f2 el poder fa amb nosaltres el que vol. Per aix\u00f2 la llibertat personal ha d\u2019anar del bra\u00e7 amb la descreen\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-61.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18098\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-61.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"262\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-61.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-61-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 262px) 100vw, 262px\" \/><\/a>Amb el pas de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antic_R%C3%A8gim\">Antic R\u00e8gim<\/a><\/span> a la<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Liberalisme\"> societat liberal<\/a><\/span>, el concepte mateix de D\u00e9u es va transformar radicalment. El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.enciclonet.com\/articulo\/dios-en-la-filosofia-medieval\/\">d\u00e9u dels medievals<\/a><\/span> i dels <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Modernismo_teol%C3%B3gico\">primers moderns<\/a><\/span> es presentava com una garantia de l\u2019ordre etern i immutable del m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> D\u00e9u vindria a ser una mena de geni matem\u00e0tic, creador de les veritats eternes i garantia \u00faltima de la veritat. La mateixa idea d\u2019un \u2018<em>D\u00e9u rellotger<\/em>\u2019 \u2014 popularitzada per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Voltaire\">Voltaire<\/a><\/span> \u2014 que pr\u00e0cticament hauria \u2018<em>donat corda al m\u00f3n<\/em>\u2019, va entrar aviat en crisi. La societat liberal \u00e9s esc\u00e8ptica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tot all\u00f2 que no es constata com a cert en el laboratori o en la pr\u00e0ctica, senzillament, acaba essent bandejat per innecessari.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-60.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18099 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-60.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"195\" \/><\/a>La conseq\u00fc\u00e8ncia immediata fou que el concepte de D\u00e9u despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 americana i de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3n_francesa\">Revoluci\u00f3 francesa<\/a><\/span> va canviar radicalment de significat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> En la modernitat el concepte de D\u00e9u es va tornant cada cop m\u00e9s \u2018<em>irracionalista<\/em>\u2019, en el sentit que la prova de l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u ja no dep\u00e8n de la ra\u00f3 sin\u00f3 de les emocions, de la sensibilitat i de la necessitat de trobar un sentit existencial (i ja no un \u2018<em>ordr<\/em>e\u2019) en una vida que deixa de ser un relat complet i coherent per passar a ser concebuda en termes de seq\u00fc\u00e8ncies o d\u2019episodis sovint incoherents entre si. L\u2019ateisme a partir d\u2019ara ja no fa refer\u00e8ncia a deixar de creure en un D\u00e9u que \u00e9s \u00ab<em>primer moto<\/em>r\u00bb (concepte incoherent en f\u00edsica), sin\u00f3 a deixar de creure en la \u00ab<em>necessitat emocional<\/em>\u00bb de creure en Ell per tal de fonamentar el sentit de la vida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-43.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18100\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-43.jpg\" alt=\"\" width=\"354\" height=\"198\" \/><\/a>3.2.3. D\u00c9U COM A ALIENACI\u00d3, O L\u2019ATEISME COM A RELIGI\u00d3 DE L\u2019HOME: FEUERBACH<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al segle XIX, i especialment a Alemanya, l\u2019ateisme va deixar de ser una posici\u00f3 filos\u00f2fica minorit\u00e0ria o excepcional. L\u2019inici de l\u2019ateisme contemporani es pot datar l\u2019any 1841, amb la publicaci\u00f3 de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_esencia_del_cristianismo\">\u00ab<em>L\u2019ess\u00e8ncia del cristianisme<\/em>\u00bb<\/a><\/span> de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>, un llibre que tingu\u00e9 una influ\u00e8ncia considerable sobre el jove Marx i que b\u00e0sicament \u00e9s una cr\u00edtica de la religi\u00f3 com a \u2018alienaci\u00f3\u2019.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2018<em>Alienar-se<\/em>\u2019 significa deixar de ser un mateix o perdre una cosa. Vendre una propietat \u00e9s \u2018<em>alienar-la<\/em>\u2019 i un malalt mental \u00e9s un \u2018alienat\u2019. Tamb\u00e9 el diccionari defineix un foraster com a \u2018<em>ali\u00e8<\/em>\u2019 a la gent del pa\u00eds. Doncs b\u00e9, per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>, l\u2019ess\u00e8ncia de la religi\u00f3 \u00e9s l\u2019alienaci\u00f3. L\u2019home, explica Feuerbach, projecta fora d\u2019ell mateix, en un \u00e9sser imaginari, la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia, per\u00f2 alliberada de les febleses que tots els humans tenim.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-63.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18101 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-63.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"194\" \/><\/a>Feuerbach parla d\u2019alienaci\u00f3 perqu\u00e8 considera que construint un D\u00e9u transcendent, l\u2019home es nega a si mateix; l\u2019home es fa foraster a la naturalesa humana en la mesura que cerca una il\u00b7lus\u00f2ria naturalesa divina.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Aquesta \u00ab<em>escissi\u00f3 de l\u2019home amb ell mateix<\/em>\u00bb, que significa buscar cercar el sentit de la vida humana en la vida divina \u00e9s un somni i un infantilisme segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tota religi\u00f3 l\u2019home s\u2019adora a si mateix. L\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antropomorfismo\">antropomorfisme<\/a><\/span> constitueix la veritat i la grandesa de la religi\u00f3. Aix\u00f2, segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>\u00a0\u00e9s especialment v\u00e0lid pel que fa al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo\">cristianisme<\/a><\/span> i en particular al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Encarnaci%C3%B3_de_Crist\">dogma de l&#8217;Encarnaci\u00f3<\/a><\/span>, que expressa i al mateix temps desconeix l\u2019important: D\u00e9u es fa home perqu\u00e8 els humans creuen que, en el fons, l\u2019important \u00e9s ser hum\u00e0. L\u2019home \u00e9s sempre \u00ab<em>D\u00e9u per a ell mateix<\/em>\u00bb i d\u2019aquesta manera ha pogut o ha necessitat crear un D\u00e9u que es fa home.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-62.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18102 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-62.jpg\" alt=\"\" width=\"261\" height=\"261\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-62.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-62-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 261px) 100vw, 261px\" \/><\/a>Per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>\u00a0desemmascarar la veritat de la religi\u00f3 com a humanisme alienat significa obrir el cam\u00ed a un humanisme aut\u00e8ntic, en qu\u00e8 la humanitat es reapropi\u00ef de tot el que ha dipositat en D\u00e9u. L\u2019ateisme es converteix en religi\u00f3 de l\u2019home. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abSi l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019home \u00e9s per a ell l\u2019ess\u00e8ncia suprema, aleshores des del punt de vista pr\u00e0ctic, la llei suprema i primera ha de ser l\u2019amor de l\u2019home per l\u2019home. \u2018Homo homini deus est\u2019 [l\u2019home \u00e9s un d\u00e9u per a l\u2019home] \u2014tal \u00e9s el principi suprem, tal \u00e9s el gir de la hist\u00f2ria universal<\/span>\u00bb<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-44.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18105 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-44.jpg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"121\" \/><\/a>3.2.4. D\u00c9U COM A NARC\u00d2TIC, O ATEISME REVOLUCIONARI: MARX<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La dimensi\u00f3 humanista de l\u2019ateisme es troba tamb\u00e9 en el jove <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karl_Marx\">Karl Marx<\/a><\/span>. Per\u00f2 el seu ateisme anir\u00e0 essent cada cop menys religi\u00f3s i m\u00e9s pol\u00edtic. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00ab<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ludwig_Feuerbach\">Ludwig Feuerbach<\/a><\/span>\u00a0redueix l\u2019ess\u00e8ncia de la religi\u00f3 a l\u2019ess\u00e8ncia humana<\/em><\/span> \u2014constata <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karl_Marx\">Karl Mar<\/a><\/span>\u2014. <em><span style=\"color: #ff6600;\">Per\u00f2 l\u2019ess\u00e8ncia humana no \u00e9s una abstracci\u00f3 inherent a l\u2019individu a\u00efllat. En la seva realitat \u00e9s el conjunt de relacions socials\u00bb<\/span><\/em>. Cal, doncs, transformar la societat per alliberar l\u2019home.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-67.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18104 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-67.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"231\" \/><\/a> L\u2019any 1844, quan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karl_Marx\">Karl Marx<\/a><\/span>\u00a0t\u00e9 vint-i-sis anys escriu el text que, en certa manera sintetitza el seu parer sobre el tema: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abLa religi\u00f3 \u00e9s el sospir de la criatura oprimida, l\u2019\u00e0nima d\u2019un m\u00f3n sense cor, com \u00e9s l\u2019esperit de les condicions socials de les quals l\u2019esperit est\u00e0 excl\u00f2s. <\/span><\/em><\/strong><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00c9s l\u2019opi del poble. L\u2019abolici\u00f3 de la religi\u00f3 en tant que felicitat il\u00b7lus\u00f2ria del poble \u00e9s l\u2019exig\u00e8ncia que formula la seva felicitat real. Exigir que el poble renunci\u00ef a fer-se il\u00b7lusions sobre la seva situaci\u00f3, \u00e9s exigir que renunci\u00ef a una situaci\u00f3 que t\u00e9 necessitat d\u2019il\u00b7lusions\u00bb<\/span><\/em>. Cr\u00edtica de la religi\u00f3 i cr\u00edtica social van plegades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-66.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18106 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-66.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"211\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-66.jpg 269w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-66-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 302px) 100vw, 302px\" \/><\/a>3.2.5. D\u00c9U COM A VER\u00cd, O ATEISME COM A AFIRMACI\u00d3 DE LA VIDA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Friedrich Nietzsche<\/a><\/span>, que detesta el socialisme i el considera una \u2018<em>moral d\u2019esclaus<\/em>\u2019, que prolonga el cristianisme, retreu que la religi\u00f3 projecta i potencia en D\u00e9u tots els valors, de manera que nom\u00e9s D\u00e9u \u00e9s bo, que nom\u00e9s Ell \u00e9s just, etc, \u2014i d\u2019aquesta manera desvaloritza l\u2019home. La religi\u00f3 fa que menyspre\u00e9ssim el cos, en nom d\u2019una \u00e0nima suposadament immortal. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-70.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18107 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-70.jpg\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"206\" \/><\/a>La religi\u00f3 condemna la vida i ens converteix en individus tristos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la religi\u00f3, diu <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Friedrich Nietzsche<\/a><\/span>: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abL\u2019home busca un principi en nom del qual pugui menysprear l\u2019home; inventa un altre m\u00f3n per poder calumniar i embrutir aquest; de fet nom\u00e9s busca el no-res i fa d\u2019aquest no-res, un \u2018D\u00e9u\u2019, una \u2018Veritat\u2019, cridades a jutjar i a condemnar l\u2019exist\u00e8ncia\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religi\u00f3 en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Friedrich Nietzsche<\/a><\/span>\u00a0\u00e9s la vict\u00f2ria del ressentiment, a trav\u00e9s del qual els febles volen culpabilitzar els forts. La religi\u00f3, i en tot cas el monoteisme, \u00e9s <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abun producte de la decad\u00e8ncia\u00bb<\/span><\/em>, l\u2019<em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abantin\u00f2mia de la vida\u00bb<\/span><\/em> i el seu <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abver\u00ed\u00bb<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-69.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18109 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-69.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"209\" \/><\/a>La <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abmort de D\u00e9u\u00bb<\/em><\/span> que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Friedrich Nietzsche<\/a><\/span>\u00a0proclama no resol gaire les coses, perqu\u00e8 com que tots els valors han estat projectats en D\u00e9u, quan D\u00e9u mor nom\u00e9s ens queda un m\u00f3n desvaloritzat, un m\u00f3n que \u00e9s el nostre ara mateix. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religi\u00f3 desemboca en el nihilisme. El remei \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de \u00ab<em>gran estil<\/em>\u00bb, d\u2019amor pel que existeix, \u00ab<em>amor fati<\/em>\u00bb, que ell anomena \u00ab<em>voluntat de poder<\/em>\u00bb i que implica dir s\u00ed a la vida, i capgirar en una \u00ab<em>transvaloraci\u00f3 de tots els valors<\/em>\u00bb, (especialment els d\u2019origen judeocristi\u00e0), el \u2018<em>no a la vida<\/em>\u2019 dels nihilistes per una joiosa afirmaci\u00f3 creadora. \u00c9s cosa nostra inventar el Superhome&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-47.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18110 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-47.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"319\" \/><\/a>3.2.6. D\u00c9U COM A IL\u00b7LUSI\u00d3, O L\u2019ATEISME COM A DESIL\u00b7LUSI\u00d3: FREUD<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sigmund_Freud\">Sigmung Freud<\/a><\/span>, que mai no es va considerar fil\u00f2sof, per\u00f2 a qui apassionava la filosofia, la fe religiosa \u00e9s, en primer lloc, un s\u00edmptoma. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Expressa la nostra angoixa, que perllonga la de l\u2019infant, al mateix temps que la nostra necessitat de sentir-nos protegits. D\u00e9u \u00e9s \u00ab<em>un pare transfigurat<\/em>\u00bb, millor i al mateix temps m\u00e9s potent que l\u2019altre. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a pare mereix respecte i obedi\u00e8ncia. Per aix\u00f2 la gent que t\u00e9 fe troba m\u00e9s f\u00e0cil obeir les lleis i reprimir les seves pulsions (\u00e9s a dir, els seus desigs inconscients). <\/strong><strong>Per\u00f2 la fe tamb\u00e9 es perillosa per la repressi\u00f3 que implica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-71.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18111 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-71.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"213\" \/><\/a>En aquest sentit hi ha una ambival\u00e8ncia de la religi\u00f3: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>d\u2019una banda ha fet un gran servei a la civilitzaci\u00f3, perqu\u00e8 sense repressi\u00f3 dels desigs no hi ha treball en com\u00fa, ni progr\u00e9s&#8230; i, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>per l\u2019altra, produeix neurosi, en forma de repressi\u00f3 sexual, obsessi\u00f3 pel pecat, por a la mort, etc. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religi\u00f3 que prov\u00e9 del complex d\u2019\u00c8dip constitueix, en paraules de Freud, una \u00abneurosi obsessiva universal\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-73.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18112 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-73.jpg\" alt=\"\" width=\"180\" height=\"280\" \/><\/a>En definitiva, per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sigmund_Freud\">Sigmung Freud<\/a><\/span>\u00a0la religi\u00f3 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3, val a dir, <em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00abuna creen\u00e7a derivada dels desigs humans\u00bb<\/span><\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Creure en D\u00e9u \u00e9s prendre el desig per realitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el seu llibre\u00a0<\/strong><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_porvenir_de_una_ilusi%C3%B3n\"><strong>\u2018El pervindre d\u2019una il\u00b7lusi\u00f3\u2019<\/strong><\/a><\/span><\/em><strong>\u00a0(1927), va escriure:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Seria certament molt bonic que hi hagu\u00e9s un D\u00e9u creador del m\u00f3n i una provid\u00e8ncia plena de bondat, un ordre moral de l\u2019univers i una vida despr\u00e9s de la mort; per\u00f2 \u00e9s ben curi\u00f3s que sigui exactament tot aix\u00f2 el que podr\u00edem desitjar-nos a nosaltres mateixos<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-74.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18113 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-74.jpg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"327\" \/><\/a>3.3. L&#8217;ATEISME. L&#8217;ARGUMENT DE L&#8217;APOSTA DE \u00a0SMITH<\/strong><\/span> (Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"LEFT\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019argument de l\u2019aposta va ser proposat pel pensador cat\u00f2lic Pascal (1623-1662), contemporani de Descartes, i pretenia demostrar que, fins i tot per a un esc\u00e8ptic resultava m\u00e9s prudent \u2018apostar\u2019 que D\u00e9u existeix que no pas fer-ho en contra, perqu\u00e8 el guany resulta infinitament m\u00e9s gran que la p\u00e8rdua.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament: si D\u00e9u existeix i jo he cregut en Ell, el meu guany \u00e9s infinit (la vida eterna), mentre que si D\u00e9u existeix i jo no hi he cregut, la meva p\u00e8rdua \u00e9s tamb\u00e9 infinita (la condemnaci\u00f3 eterna, l\u2019infern). En canvi, si D\u00e9u no existeix no hi perdo res perqu\u00e8 tant el creient com el no-creient seran menjats pels cucs&#8230; en tot cas, \u00e9s m\u00e9s segur creure en D\u00e9u.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-48.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18114 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-48.jpg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"230\" \/><\/a>Aquest argument ha rebut moltes cr\u00edtiques; no est\u00e0 gens clar que en cas d\u2019inexist\u00e8ncia de D\u00e9u, la p\u00e8rdua sigui tan m\u00ednima: si D\u00e9u no existeix i jo he cregut en Ell, haur\u00e9 perdut la possibilitat de realitzar moltes accions plaents possibles per\u00f2 prohibides per la llei divina. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019argument de l\u2019aposta pascaliana ha rebut un gran nombre de cr\u00edtiques i de contraargumentacions: una de les m\u00e9s conegudes en la filosofia contempor\u00e0nia \u00e9s la que s\u2019anomena \u2018<em>l\u2019aposta de Smith<\/em>\u2019 pel llibre de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/George_Smith_(asiri%C3%B3logo)\">George H. Smith<\/a><\/span>: <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/ateisme-l-argument-de-l-aposta-de-smith.html\">\u2018<em>Ateisme: l\u2019argument contra D\u00e9u<\/em>\u2019<\/a><\/span> (1979).<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-49.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-18115 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-49.jpg\" alt=\"\" width=\"183\" height=\"275\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons aquest fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 \u00e9s m\u00e9s prudent \u2018<em>apostar<\/em>\u2019 per l\u2019ateisme perqu\u00e8, en aquest cas, poden donar-se quatre circumst\u00e0ncies:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.3.1. D\u00e9u no existeix<\/span>.\u00a0Llavors guanya l\u2019ateu perqu\u00e8 ha portat una vida lliure i sense por a la llei divina.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.3.2. D\u00e9u existeix.<\/span> Per\u00f2 \u00e9s un \u00e9sser impersonal; en aquest cas no guanya ning\u00fa. Per definici\u00f3, a un \u00e9sser impersonal no li pot importar la teva conducta personal.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.3.3. D\u00e9u existeix i \u00e9s un \u00e9sser moralment superior.<\/span>\u00a0En aquest cas no pot castigar ning\u00fa que cometi honestament i de bona fe un error de consci\u00e8ncia i no hagi cregut en Ell; en tot cas, si \u00e9s moralment superior haur\u00e0 de castigar els que hi creuen per inter\u00e8s.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.3.4. El D\u00e9u dels cristians existeix i compleix exactament amb el que diu la seva llei.<\/span>\u00a0En aquest cas l\u2019ateu va a l\u2019infern, per\u00f2 Ell demostra ser cruel.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A aquestes quatre hip\u00f2tesis se n\u2019ha afegit sovint una altra:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">3.3.5. D\u00e9u existeix, per\u00f2 no \u00e9s el d\u00e9u cristi\u00e0 i exigeix el compliment total de la seva llei.<\/span> Llavors tant el cristi\u00e0 com l\u2019ateu van a l\u2019infern.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-46.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18118\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-46.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"196\" \/><\/a><a href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/ateisme\/ateisme003.html\">3.4. ATEISME. ELS ARGUMENTS CL\u00c0SSICS<\/a><\/strong> (Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els arguments de tipus filos\u00f2fic m\u00e9s habituals contra l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u s\u00f3n cinc:<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>3.4.1. Argument de Xen\u00f2fanes<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019univers s\u2019ha originat per causes naturals, no t\u00e9 cap especial sentit antropom\u00f2rfic, \u00e9s a dir, no ha estat \u2018<em>previst<\/em>\u2019 per tal que algun dia hi arribessin els humans. Si tot ha de tenir una causa (hip\u00f2tesi discutible en aquest plantejament), l\u2019univers \u00e9s \u2018<em>causa sui\u2019<\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, no t\u00e9 sentit una divinitat antropom\u00f2rfica. El fet religi\u00f3s serveix per satisfer necessitats emocionals humanes, per\u00f2 res a l\u2019univers autoritza a suposar que hi hagi ordre sin\u00f3 atzar. L\u2019argument s\u2019anomena aix\u00ed pel presocr\u00e0tic Xen\u00f2fanes segons el qual, si els animals tinguessin d\u00e9us, els seus d\u00e9us tindrien formes animals. No \u00e9s tant un argument ateu, sin\u00f3 contra els d\u00e9us de tipus personal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18119 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-1-9.jpg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"183\" \/><\/a>3.4.2. \u00a0Argument d\u2019Epicur o argument sobre el mal<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En s\u00edntesi, \u00e9s un argument sobre la incompatibilitat entre D\u00e9u i el mal. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si D\u00e9u \u00e9s bo \u00e9s incomprensible que al m\u00f3n hi hagi mal, dolor, mis\u00e8ria, angoixa emocional, etc. En conseq\u00fc\u00e8ncia, o no hi ha D\u00e9u, o D\u00e9u \u00e9s dolent (i gaudeix amb la nostra mis\u00e8ria) o D\u00e9u \u00e9s impotent per aturar el mal. Aquest argument \u00e9s el m\u00e9s usat en la teoria de l\u2019ateisme; tot i que no es troba en cap fragment conservat d\u2019Epicur s\u2019anomena aix\u00ed en honor al fil\u00f2sof sami, per\u00f2 el va usar abundosament Jean-Paul Sartre i tot el corrent existencialista al segle passat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18120\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-13.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"177\" \/><\/a>3.4.3. L\u2019argument de Feuerbach<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La religi\u00f3 \u00e9s falsa, per\u00f2 no \u00e9s absurda: la seva veritat es troba en l\u2019antropologia. D\u00e9u \u00e9s all\u00f2 que l\u2019home voldria ser (immortal, perfecte, bo&#8230;) per\u00f2 realment no \u00e9s. Hi ha una feblesa en l\u2019home, que no permet afrontar la vida sense ajut de mites consoladors. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El desig explica la religi\u00f3 i, en aquest sentit, D\u00e9u \u00e9s una alienaci\u00f3 de l\u2019home \u2013de manera que l\u2019home s\u2019adora a si mateix adorant D\u00e9u. S\u2019anomena aix\u00ed per Ludwig Feuerbach (1804-1872).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una variant d\u2019aquest argument \u2014i que es troba ja en Hegel, mestre de Feuerbach\u2014 \u00e9s el que diu que el concepte de divinitat era necessari en un m\u00f3n on els humans vivien en la ignor\u00e0ncia i necessitaven faules. En un m\u00f3n culte, les religions nom\u00e9s s\u00f3n expressions de la imaginaci\u00f3 sense cap altre sentit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18121 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"193\" \/><\/a>3.4.4. L\u2019argument de Marx i de Weber, o del desencantament del m\u00f3n<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s una variant de l\u2019argument de Feuerbach. La religi\u00f3 ajuda a suportar millor les cadenes del m\u00f3n, la vida angoixada i trista del treball. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Karl Marx la descriu en termes d\u2019alienaci\u00f3 (\u00e9s una forma d\u2019autonegaci\u00f3 humana) i el soci\u00f2leg&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Max Weber considera que la religi\u00f3 \u00e9s un forma de vida \u2018<em>encantada<\/em>\u2019 (plena d\u2019elements m\u00edtics), mentre la modernitat ens porta al \u2018desencantament del m\u00f3n\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18122\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-2-3.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"194\" \/><\/a>3.4.5. L\u2019argument de l\u2019Escola de Frankfurt o de la superaci\u00f3 de la religi\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cicle hist\u00f2ric de les religions ja s\u2019ha realitzat i ara \u00e9s in\u00fatil referir-s\u2019hi. Les religions pretenien garantir que els humans \u2018<em>creixessin i es multipliquessin<\/em>\u2019 de manera que es pogu\u00e9s \u2018<em>dominar la terra<\/em>\u2019 (G\u00e8nesi, 1:28). Aix\u00f2 ja hi ha realitzat i, a m\u00e9s, com a programa ha estat un frac\u00e0s perqu\u00e8 la dominaci\u00f3 del m\u00f3n ha portat problemes ambientals, de contaminaci\u00f3, d\u2019acumulaci\u00f3 i opressi\u00f3, etc. Proposar la dominaci\u00f3 de la terra \u00e9s una invitaci\u00f3 a l\u2019imperialisme i, a m\u00e9s, \u00e9s antiecol\u00f2gica. En aquest sentit, la religi\u00f3 ha estat superada perqu\u00e8 la modernitat ja no la necessita: \u00e9s la ci\u00e8ncia qui ha heretat l\u2019objectiu religi\u00f3s de dominaci\u00f3 de la terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18123 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"190\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/ateisme\/ateisme005.html\">3.5. ATEISME. ELS DRETS HUMANS CONTRA EL DEC\u00c0LEG<\/a><\/strong>\u00a0<span style=\"color: #000000;\">(Premeu l&#8217;enunciat)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un dels arguments cl\u00e0ssics de les tesis atees i la\u00efcistes \u00e9s el que oposa els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.ohchr.org\/sites\/default\/files\/UDHR\/Documents\/UDHR_Translations\/cln.pdf\">Drets humans<\/a><\/span> a la llei que neix del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Deu_manaments\">Dec\u00e0leg<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La modernitat resulta incomprensible sense la pru\u00efja d\u2019alliberar-se de la tutela divina i de construir una moral sense sacralitat. La moralitat aut\u00f2noma seria aix\u00ed una conseq\u00fc\u00e8ncia derivada dels Drets de l\u2019home i, de manera molt especial, del pr\u00f2leg a la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3n_de_Independencia_de_los_Estados_Unidos\">Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia nord-americana<\/a><\/span> quan reivindica el dret de cadasc\u00fa a cercar la seva pr\u00f2pia felicitat pels seus propis mitjans en oposici\u00f3 a l\u2019heteronomia de la llei mosaica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18124\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-4-2.jpg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"263\" \/><\/a>En la tradici\u00f3 materialista s\u2019ha insistit molt en qu\u00e8 a partir de les revolucions liberals la vella llei jueva i cristiana queda superada pel drets humans que s\u00f3n, tamb\u00e9, de car\u00e0cter universal i m\u00e9s adients a la naturalesa real del desig hum\u00e0. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Slavoj_%C5%BDi%C5%BEek\">Slavoj Zizek<\/a><\/span> ha repr\u00e8s a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.amazon.es\/Fragile-Absolute-Christian-Fighting-Essential\/dp\/1844673022\">\u2018<em>The Fragile Absolute<\/em>\u2019,<\/a><\/span> les tesis, que en aquest sentit, ja van reivindicar els radicalsocialistes del segle XIX, quan presentaven el fet d\u2019estimar-se un mateix (i construir hospitals) com una alternativa humanista i compassiva al fet d\u2019estimar D\u00e9u (i construir esgl\u00e9sies).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-18125 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-8.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"192\" \/><\/a>Esquematitzant-ho molt podem dir que la modernitat ha procedit a una impugnaci\u00f3, conceptual i pr\u00e0ctica al mateix temps, del vell m\u00f3n mental basat en els drets divins i en el Dec\u00e0leg. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No \u00e9s nom\u00e9s que la modernitat \u2018<em>desobeeixi<\/em>\u2019 el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Deu_manaments\">Dec\u00e0leg<\/a><\/span>; \u00e9s que simplement, el seu model cultural es basa en l\u2019autonomia i, per tant, ignora o prescindeix de la noci\u00f3 mateixa de \u2018manament div\u00ed\u2019 que es torna incomprensible. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18126\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-3-9.jpg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"230\" \/><\/a>El \u00ab<em>dret a la vida privada<\/em>\u00bb, per exemple, inclou impl\u00edcitament una cr\u00edtica, o una superaci\u00f3, de la prohibici\u00f3 de l\u2019adulteri i de la prohibici\u00f3 de cometre actes impurs. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a la modernitat, desitjar la muller del pro\u00efsme (o cometre \u2018<em>actes imp\u00fadics<\/em>\u2019) \u00e9s senzillament una decisi\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit privat del qual ning\u00fa no n\u2019ha de fer res en p\u00fablic. El \u00ab<em>dret de premsa i impremta<\/em>\u00bb, per la seva banda, impl\u00edcitament significa que es reconeix el dret a mentir (o si es vol dir m\u00e9s suau a \u2018donar la pr\u00f2pia versi\u00f3\u2019 dels fets) per sobre de l\u2019objectivitat. Reivindicar la llibertat religiosa no significa altra cosa sin\u00f3 que es permet adorar \u2018<em>falsos d\u00e9us<\/em>\u2019 sense que passi res.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18127 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-5-8.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"192\" \/><\/a>D\u2019altra banda, en la pr\u00e0ctica de les societats liberals, no hi ha dret a la propietat privada sense el dret a explotar els altres \u2014que posa en crisi el b\u00edblic \u00abno robar\u00e0s\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I com \u00e9s obvi, atorgar a l\u2019Estat el dret de vida i de mort s\u2019enfronta a l\u2019estricte \u00ab<em>no matar\u00e0s<\/em>\u00bb. Per voltes que hi don\u00e9ssim, el model dels drets humans i el model dels drets divins resulta, senzillament, incompatible. Des de la posici\u00f3 atea, els Drets humans no s\u00f3n tan sols una superaci\u00f3 dels drets divins, sin\u00f3 la seva negaci\u00f3 efectiva.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-18128\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-6.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"206\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Peter_Singer\">Peter Singer<\/a><\/span> ha proposat al seu text cl\u00e0ssic <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-repensar-la-vida-y-la-muerte-el-derrumbe-de-nuestra-etica-tradic-ional\/9788449304149\/571056\">\u2018<em>Repensar la vida i la mort<\/em>\u2019<\/a><\/span> (edici\u00f3 original, 1996), la reescriptura de cinc manaments de la vella<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ley_mosaica\"> llei mosaica<\/a><\/span>, d\u2019una manera que, molt en resum, es pot enunciar aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El primer manament de la llei antiga seria, aix\u00ed, \u2018<em>tractar tota vida humana amb un valor igual<\/em>\u2019; el nou manament, en canvi, proposa: \u2018reconeix que el valor de la vida humana pot variar\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El segon manament antic deia: \u2018<em>no destrueixis una vida humana innocent<\/em>\u2019; el nou manament, en canvi, proposa: \u2018<em>sigues responsable de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les teves decisions\u2019<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tercer manament antic demanava \u2018no et su\u00efcidis i impedeix als altres de fer-ho\u2019; el nou manament, en canvi, proposa: \u2018respecta el desig d\u2019una persona tan si vol viure com si vol morir\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El quart manament antic exigia: \u2018<em>creixeu i multipliqueu-vos<\/em>\u2019; el nou manament, en canvi, proposa: \u2018<em>deixa n\u00e9ixer els infants nom\u00e9s si s\u00f3n desitjats<\/em>\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El cinqu\u00e8 manament antic obligava: \u2018<em>considera tota vida humana com a m\u00e9s valuosa que qualsevulla vida no humana<\/em>\u2019; el nou manament, en canvi, proposa: \u2018no discriminis basant-te en l\u2019esp\u00e8cie\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18125 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-2-8.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>\u00d2bviament, aquests manaments no s\u2019escriuen en pedra \u2014<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Peter_Singer\">Peter Singer<\/a><\/span>\u00a0ha escrit que \u00e9s del tot contrari a gravar en pedra qualsevol manament\u2014, per\u00f2 qualsevol debat sobre la significaci\u00f3 de l\u2019ateisme en la cultura moderna he de prendre\u2019s seriosament la tasca de rebatre conceptualment la tesi de l\u2019autonomia moral \u2014un repte quasi insensat\u2014, perqu\u00e8 sense la impugnaci\u00f3 del model moral de l\u2019autonomia, que emana de la revoluci\u00f3 americana, no hi ha espai per a una concepci\u00f3 creient de la modernitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18129 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-6-2.jpg\" alt=\"\" width=\"583\" height=\"343\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. EL JUDAISME\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">(Premeu els enunciate colorejats de blau)<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme001.html\">4.1. ELS NOMS DE D\u00c9U A LA B\u00cdBLIA.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme002.html\">4.2. ELS PERSONATGES B\u00cdBLICS M\u00c9S IMPORTANTS AL M\u00d3N JUEU.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme003.html\">4.3. LES PRINCIPALS FESTES DEL CALENDARI JUEU.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme004.html\">4.4. EL DOGMA JUEU.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme005.html\">4.5. ELS ESDEVENIMENTS EN LA VIDA RELIGIOSA D&#8217;UN CREIENT JUEU.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme006.html\">4.6. EL JUDAISME, UNA RELIGI\u00d3 FETA D&#8217;UNA ALIAN\u00c7A AMB D\u00c9U.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme007.html\">4.7. ELS LLIBRES CAN\u00d2NICS DEL JUDAISME.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme008.html\">4.8. EL S\u00c0BAT JUEU.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme009.html\">4.9. BAR MITSV\u00c0 I BAT MITSV\u00c0.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme010.html\">4.10. EL MESSIES EN LA TRADICI\u00d3 JUEVA.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme011.html\">4.11. ELS PREJUDICIS CONTRA LA RELIGI\u00d3 JUEVA.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme012.html\">4.12. LA SHOAH.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme013.html\">4.13. ELS JUEUS A BARCELONA, 0N VIVIEN&#8230;?<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/judaisme\/judaisme014.html\">4.14. LA BARCELONA JUEVA I EL PROGROM DE 1391.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18130 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-7-6.jpg\" alt=\"\" width=\"589\" height=\"430\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. EL CRISTIANISME\u00a0<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">(Premeu els enunciate colorejats de blau)<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme009.html\">JES\u00daS HIST\u00d2RIC I CRISTIANISME PRIMITIU<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme010.html\">Jes\u00fas. Dades biogr\u00e0fiques b\u00e0siques.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme011.html\">El debat sobre el Jes\u00fas hist\u00f2ric.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme012.html\">Per qu\u00e8 va arribar a tenir \u00e8xit el cristianisme primitiu&#8230;?<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme013.html\">CRISTIANISME &#8211; PARENOSTRE<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/assets\/pdf\/PARENOSTRE01.pdf\">El Parenostre. Una introducci\u00f3.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/assets\/pdf\/PARENOSTRE02.pdf\">Una lectura del Parenostre.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme014.html\">CRISTIANISME &#8211; AVE MARIA<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/assets\/pdf\/MARIA01.pdf\">Per llegir l&#8217;Avemaria.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/assets\/pdf\/MARIA02.pdf\">Magnificat.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme019.html\">NADAL<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme015.html\">El sentit cristi\u00e0 del Nadal<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme015.html\">Cinc preguntes sobre el Nadal<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme016.html\">El sentit simb\u00f2lic del Nadal.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme017.html\">El\u00a0simbolismo\u00a0dels Reis d&#8217;Orient.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/cristianisme\/cristianisme018.html\">Tom\u00e0s Garc\u00e9s (1901-1993). Tres poemas nadalencs del libre \u00ab<em>Gr\u00e8vol i molsa<\/em>\u00bb.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18131 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-300x162.png\" alt=\"\" width=\"607\" height=\"328\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4-300x162.png 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-4.png 305w\" sizes=\"(max-width: 607px) 100vw, 607px\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">6. EL LA\u00cfCISME\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">(Premeu els enunciate colorejats de blau)<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fonamentaci\u00f3 i horitzons de la la\u00efcitat. <em>Gonzalo Puente-Ojeda<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/laicisme\/laicisme002.html\">El la\u00efcisme, filosof\u00eda de la llibertat. <em>Henri Pena-Rui<\/em><\/a><em>z<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.alcoberro.info\/docs\/examples\/laicisme\/laicisme003.html\">Per qu\u00e8 se semblen tant la Religi\u00f3 i la Pol\u00edtica&#8230;?<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>S&#8217;incorpora en aquest tema un altre que ja es va estructurar<\/strong><\/em><strong><em>\u00a0de fa temps en qu\u00e8 en una apartat intitulat&#8230;<\/em> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(C) RELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>&#8230;.es contempla una visi\u00f3\u00a0<\/em><\/strong><b><i>enciclop\u00e9dica \u00a0i\u00a0ilustrada\u00a0sobre les RELIGI\u00d3 -en general-, y la RELIGI\u00d3 CRISTIANA, -en particular-,\u00a0a m\u00e9s a m\u00e9s de l&#8217;oferta de diversos WEB&#8217;s d&#8217;autors i d&#8217;entitats pel que fa a aquesta dimensi\u00f3 de la vida humana professada. <\/i><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><i>Aix\u00ed doncs,\u00a0afegeixo aqu\u00ed mateix el\u00a0sumari, l&#8217;\u00edndex o la taula de la tem\u00e0tica en q\u00fcesti\u00f3 per tal de poder copsar una visi\u00f3 global de tot aquest contingut\u00a0expressat:<\/i><\/b><\/span><\/p>\n<h2 class=\"entry-title\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(C) RELIGION<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 class=\"entry-title\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\"> DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10894 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/download-15.jpg\" alt=\"\" width=\"435\" height=\"298\" \/><\/strong><\/span><\/h4>\n<div class=\"entry-content clearfix\">\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff00ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el seu moment vaig treballar personalment aquest tema que n&#8217;ofereixo ara el seu \u00edndex o taula que es pot obrir clicant l&#8217;enunciat colorejat de blau a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10881\">RELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL HOY Y SU FUTURO<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h2><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18132 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/download-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"547\" height=\"364\" \/><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(I) <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10881\"><span style=\"color: #ff0000;\">LAS RELIGIONES<\/span><\/a>\u00a0<\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. LA ETIMOLOG\u00cdA DE LA PALABRA \u00ab<em>RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. LA DEFINICI\u00d3N DESCRIPTIVA DEL CONCEPTO \u00ab<em>RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. LA CLASIFICACI\u00d3N DE LAS RELIGIONES MUNDIALES<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span id=\"Por_concepci\u00f3n_teol\u00f3gica\" class=\"mw-headline\">3.1. Clasificaci\u00f3n de las religiones seg\u00fan la concepci\u00f3n teol\u00f3gica.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span id=\"Por_concepci\u00f3n_teol\u00f3gica\" class=\"mw-headline\">3.2.\u00a0<\/span><\/strong><strong><span id=\"Por_revelaci\u00f3n\" class=\"mw-headline\">Clasificaci\u00f3n de las religiones de acuerdo con la revelaci\u00f3n. \u00a0<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span id=\"Por_revelaci\u00f3n\" class=\"mw-headline\">3.3.\u00a0<\/span><\/strong><strong><span id=\"Por_origen\" class=\"mw-headline\">Clasificaci\u00f3n de las religiones por su origen o lugar de donde derivan.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LAS SECTAS\u00a0 Y NUEVOS MOVIMIENTOS RELIGIOSOS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. LOS CINCO GRANDES GRUPOS RELIGIOSOS DE LA POBLACI\u00d3N MUNDIAL<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. INFORMACI\u00d3N DE LAS PRINCIPALES RELIGIONES PRACTICADAS EN EL MUNDO<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. EL ESTUDIO DE LA RELIGI\u00d3N<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. LA ORGANIZACI\u00d3N DE LAS RELIGIONES<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9. LAS \u00ab<em>CIENCIAS HUMANAS<\/em>\u00bb Y SU RELACI\u00d3N CON LA \u00ab<em>RELIGI\u00d3N<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>9.1. Relaci\u00f3n entre la Historia y la Religi\u00f3n <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>9.2.\u00a0<\/strong><strong><span id=\"Sociolog\u00eda_y_religi\u00f3n\" class=\"mw-headline\">Relaci\u00f3n entre la Sociolog\u00eda y la Religi\u00f3n <\/span><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span id=\"Sociolog\u00eda_y_religi\u00f3n\" class=\"mw-headline\">9.3.\u00a0<\/span><\/strong><strong>Relaci\u00f3n entre la Antropolog\u00eda y la Religi\u00f3n <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>9.4.<\/strong><strong>Relaci\u00f3n entre la Psicolog\u00eda y la Religi\u00f3n\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>10. FILOSOF\u00cdA DE LAS RELIGIONES<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>10.1. Principales especulaciones filos\u00f3ficas \u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>10.2. Razonamientos exot\u00e9ricos y esot\u00e9ricos \u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>10.3. Posturas en torno a la religi\u00f3n<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11. PARA SABER M\u00c1S AL FINALIZAR EL TEMA:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.1. Puntos de vista sobre \u00ab<em>Religi\u00f3n<\/em>\u00bb \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.2. Sobre el concepto \u00ab<em>Dios<\/em>\u00bb \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.3. Una profundizaci\u00f3n sobre la \u00ab<em>Psicolog\u00eda de la Religi\u00f3n<\/em>\u00bb <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11.4. Unas palabras sobre la \u00ab<em>Espiritualidad<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<h2><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-18133 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/images-8-4.jpg\" alt=\"\" width=\"577\" height=\"324\" \/><\/a><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(II) <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10881\"><span style=\"color: #ff0000;\">LA RELIGI\u00d3N CRISTIANA<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. LA B\u00cdBLIA. MITOS E HISTORIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. INFUENCIAS ORIENTALES EN EL JUDA\u00cdSMO\u00a0 Y EL CRISTIANISMO<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. \u00bfQUI\u00c9N FUE JES\u00daS DE NAZARET\u2026?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. EL JES\u00daS DE LA HISTORIA Y EL CRISTO DE LA FE<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. LOS OR\u00cdGENES DEL CRISTIANISMO<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. CREENCIAS CRISTIANAS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. EL POL\u00c9MICO VATICANO<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7.1. Del siglo I al siglo XIV \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7.2. Del siglo XV al siglo XVIII \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7.3. Del siglo XIX al siglo XXI<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. TIEMPOS DE CAMBIO<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9. SOBRE DIOSES Y CREENCIAS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>10. SOBRE FEN\u00d3MENOS PARANORMALES \/ UNA REVISI\u00d3N SOBRE LOS MILAGROS<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>11. RELIGI\u00d3N SIN RELIGI\u00d3N \/ VIDA SIN RELIGI\u00d3N<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>12. LA CIENCIA VERSUS LA FE<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h2><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/images-1-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10948 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/images-1-7.jpg\" alt=\"\" width=\"433\" height=\"210\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(III)\u00a0<\/strong><span style=\"color: #ff0000;\"><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10881\"><strong>P\u00c1GINAS WEB DE INTER\u00c9S<\/strong><\/a><\/span><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>DIFERENTES WEB\u2019S DE COLECTIVOS RELIGIOSOS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pulsar los enunciados, coloreados en azul o rojo, de l<\/strong><strong>as biograf\u00edas de los titulares de los<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> WEB-BLOG y l<\/strong><strong>os contenidos de las p\u00e1ginas del WEB-BLOG:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.atrio.org\/\"><strong>ATRIO<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/iviva.org\/\"><strong>IGLESIA VIVA<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.feadulta.com\/\"><strong>FE ADULTA<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.servicioskoinonia.org\/\"><strong>KOINONIA<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.redescristianas.net\/\"><strong>REDES CRISTIANAS<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.antoniopinero.com\/inicio.html\"><strong>ANTONIO PI\u00d1ERO S\u00c1EZ<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.antoniopinero.com\/inicio.html\"><strong>WEB de <em>Antonio Pi\u00f1ero S\u00e1ez<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Arregui\"><strong>JOS\u00c9 ARREGUI<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.atrio.org\/author\/jose-arregi\/\"><strong>WEB de <em>Jos\u00e9 Arregui en \u201cAtrio\u201d<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Busquets_i_Grabulosa\"><strong>LLU\u00cdS BUSQUETS I GRABULOSA<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/lluisbusquets.blogspot.com\/\"><strong><em>BLOC de<\/em> <em>Llu\u00eds Busquests i Grabulosa<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Montserrat_i_Torrents\"><strong>JOSEP MONTSERRAT i TORRENT<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/finestral.blogspot.com.es\/\"><strong>BLOG de <em>Josep Montserrat i Torrent<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.atrio.org\/author\/miquel-sunyol\/\"><strong>MIQUEL SU\u00d1OL I BOSCH<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.sunyol.net\/miquel\/cast.htm\"><strong>WEB de <em>Miquel Su\u00f1ol i Bosch<\/em><\/strong><\/a>\u00a0\/\u00a0<strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/usuaris.tinet.cat\/fqi\/cast.htm\">BLOG de <em>Miquel Su\u00f1ol i Bosch<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/infosj.es\/semblanzas\/13743-semblanza-del-p-joan-sunol-bosch-sj\"><strong>JOAN SU\u00d1OL I BOSCH<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.sunyol.net\/\"><strong>WEB de <em>Joan Su\u00f1ol i Bosch<\/em><\/strong><\/a>\u00a0<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme_i_Just%C3%ADcia\"><strong>CRISTIANISME I JUST\u00cdCIA<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.cristianismeijusticia.net\/\"><strong>WEB de \u201c<em>Cristianisme i Just\u00edcia<\/em>\u201d<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Torralba_i_Rosell%C3%B3\"><strong>FRANCESC TORRALBA I ROSSELL\u00d3<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.catalunyareligio.cat\/blog\/primum-vivere\"><strong>VIDEO-BLOG de Francesc Torralba a \u201c<em>CatalunyaReligi\u00f3.cat\u201d<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/caritasmataro.org\/fitxa-dautor\/\">JAUME PATUEL I PUIG<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.atrio.org\/author\/jaume-patuel\/\">WEB de <em>Jaume Patuel i PUIG en \u00abATRIO\u00bb<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.revistaconcilium.com\/\">WEB REVISTA \u00abCONCILIUM\u00bb<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/iviva.org\/\">WEB \u00abIGLESIA VIVA Y CRISTIANISMO\u00bb. PENSAMIENTO CR\u00cdTICO Y CRISTIANISMO<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.seleccionesdeteologia.net\/\">WEB DE \u00abSELECCIONES DE TEOLOG\u00cdA\u00bb<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.cristianismeijusticia.net\/quaderns\">WEB DE \u00abCJ-QUADERNS DE CRISTIANISME Y JUST\u00cdCIA\u00bb<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.pamsa.com\/pamsa\/inici.html\">WEB DE LES \u00abPUBLICACIONS DE L\u2019ABADIA DE MONTSERRAT\u00bb<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.revistaecclesia.com\/author\/ecclesia\/\">WEB DE LA \u00abREVISTA ECCLESIA\u00bb<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/religion.lasallecentrouniversitario.es\/conocenos\/Paginas\/Instituto-San-P%C3%ADo-X.aspx\">INSTITUTO SUPERIOR DE CIENCIAS RELIGIOSAS I CATEQU\u00c9TICAS LASALLE \/\u00a0 UPS-MADRID<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.teologia-catalunya.cat\/ca\">WEB DE LA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/e-revistas.uc3m.es\/index.php\/ARYS\/index\">WEB DE LA REVISTA \u00abARYS\u00bb [Antig\u00fcedad, Religi\u00f3n y Sociedad] UNIVERSIDAD CARLOS III-MADRID<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>(A) FENOMENOLOGIA DE LA RELIGI\u00d3\u00a0 (B) A RED\u00d3S DEL TERME \u00abRELIGI\u00d3\u00bb ELS DIVERSOS TEMES CONCEPTUALS QUE SE&#8217;N DERIVEN (C) RELIGI\u00d3N: DESDE EL PRET\u00c9RITO HASTA EL &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17875"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17875"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20220,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17875\/revisions\/20220"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}