{"id":17692,"date":"2023-02-06T17:59:54","date_gmt":"2023-02-06T16:59:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17692"},"modified":"2023-10-22T23:50:43","modified_gmt":"2023-10-22T21:50:43","slug":"josep-maria-espinas-i-massip-em-diuen-escriptor-i-no-mhi-considero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17692","title":{"rendered":"JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S I MASSIP: \u00abEm diuen escriptor, per\u00f2 no m&#8217;hi considero&#8230;\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17780 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-8.jpg\" alt=\"\" width=\"664\" height=\"372\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s i Massip<\/a><\/span>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/7_de_mar%C3%A7\">7 de mar\u00e7<\/a><\/span>\u00a0de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1927\">1927<\/a><\/span>\u00a0&#8211;\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/5_de_febrer\">5 de febrer<\/a>\u00a0<\/span>de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2023\">2023<\/a><\/span>) fou un\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptor\">escriptor<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Periodista\">periodista<\/a>\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalans\">catal\u00e0<\/a><\/span>\u00a0conegut del gran p\u00fablic per les novel\u00b7les, per les cr\u00f2niques de viatges i pels articles period\u00edstics.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou autor d&#8217;una extensa obra narrativa amb la qual va aconseguir el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_d%27Honor_de_les_Lletres_Catalanes\">Premi d&#8217;Honor de les Lletres Catalanes<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">Premi Joanot Martorell<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">Premi Sant Jordi<\/a><\/span>\u00a0i el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\">Premi V\u00edctor Catal\u00e0<\/a><\/span>. Tamb\u00e9 va ser el cofundador d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_Setze_Jutges\">Els Setze Jutges<\/a><\/span>\u00a0i de l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">editorial La Campana<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-16-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17781\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"195\" \/><\/a>1. BIOGRAFIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va n\u00e9ixer el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1927\">1927<\/a><\/span>\u00a0a la ciutat de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>, fill de Josep Espin\u00e0s Santom\u00e0 i de Marcel\u00b7la Masip Ubis.\u00a0Va estudiar als Escolapis fins al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1945\">1945<\/a><\/span>, any en qu\u00e8 va entrar a la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Facultat_de_Dret_(UB)&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Facultat de Dret<\/a><\/span>\u00a0de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">Universitat de Barcelona<\/a><\/span>, on es llicenci\u00e0 el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1949\">1949<\/a><\/span>. El mateix any guany\u00e0 el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Premi_Guimer%C3%A0&amp;action=edit&amp;redlink=1\">premi Guimer\u00e0<\/a><\/span>\u00a0amb el seu primer article. Col\u00b7labora a la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Destino_(revista)\">Revista Destino<\/a>\u00a0des d&#8217;abril de 1952 i deixa l&#8217;advocacia el 1955.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1983 va rebre la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Creu_de_Sant_Jordi\">Creu de Sant Jordi<\/a><\/span>\u00a0concedida per la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\">Generalitat de Catalunya<\/a><\/span>.\u00a0Premi Nacional de Cultura de Periodisme (1995): pels articles al diari\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avui\"><i>Avui<\/i><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va morir el 5 de febrer de 2023 als 95 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-15-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17782 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"382\" height=\"216\" \/><\/a>2. ELS INICIS LITERARIS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1953\">1953<\/a><\/span>\u00a0es va donar a con\u00e8ixer com a escriptor quan va obtenir el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">Premi Joanot Martorell<\/a><\/span>\u00a0amb la novel\u00b7la\u00a0<i>Com ganivets o flames<\/i>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir d&#8217;aquell moment comen\u00e7\u00e0 a tenir un notable \u00e8xit de p\u00fablic lector amb:\u00a0<i>Dotze bumerangs<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1954\">1954<\/a><\/span>) i\u00a0<i>El gandul<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1955\">1955<\/a><\/span>). <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 fou amb la traducci\u00f3 a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Angl%C3%A8s\">angl\u00e8s<\/a><\/span>, als\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units\">Estats Units<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1961\">1961<\/a><\/span>, de\u00a0<i>Tots som iguals<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1956\">1956<\/a><\/span>) que obtingu\u00e9 tamb\u00e9 el reconeixement internacional, gr\u00e0cies a elogioses cr\u00edtiques del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/New_York_Herald_Tribune\"><i>New York Herald Tribune<\/i><\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/New_York_Times\"><i>New York Times<\/i><\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Washington_Post\"><i>Washington Post<\/i><\/a><\/span>, i fins i tot la revista\u00a0<i>Book of the month<\/i>\u00a0seleccion\u00e0 el llibre entre dotze de tot el m\u00f3n.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s endavant va escriure\u00a0<i>La trampa<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1956\">1956<\/a><\/span>), el recull\u00a0<i>Vari\u00e9t\u00e9s<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1958\">1958<\/a><\/span>), amb el qual va obtenir el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_de_narracions_V%C3%ADctor_Catal%C3%A0\">premi de narracions V\u00edctor Catal\u00e0<\/a><\/span>,\u00a0<i>Cita de narradors<\/i>, recull d&#8217;articles de diversos narradors parlant cadascun de l&#8217;obra d&#8217;un altre, que obtingu\u00e9 el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Josep_Yxart\">premi Josep Yxart<\/a><\/span>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1957\">1957<\/a><\/span>), i la m\u00e9s acostada al realisme social,\u00a0<i>Combat de nit<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1959\">1959<\/a><\/span>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1961\">1961<\/a><\/span>\u00a0va guanyar el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">Premi Sant Jordi de novel\u00b7la<\/a><\/span><span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<\/span>amb l&#8217;obra\u00a0<i>L&#8217;\u00faltim repl\u00e0<\/i>, i entr\u00e0 en una llarga etapa amb poqu\u00edssima producci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica nom\u00e9s exceptuada per\u00a0<i>La collita del diable<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1968\">1968<\/a><\/span>) i\u00a0<i>Vermell i passa<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1992\">1992<\/a><\/span>).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1986\">1986<\/a><\/span>\u00a0va publicar unes emotives cartes adre\u00e7ades a la seva filla sota el t\u00edtol\u00a0<i>El teu nom \u00e9s Olga<\/i>, que va ser un \u00e8xit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relaci\u00f3 amb una filla amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADndrome_de_Down\">s\u00edndrome de Down<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va excel\u00b7lir en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgaci\u00f3, entre les quals es destaquen:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<i>Ciutats de Catalunya<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1956\">1956<\/a><\/span>&#8211;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1958\">1958<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Viatge al Pirineu de Lleida<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1957\">1957<\/a><\/span>\u00a0que feu amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Camilo_Jos%C3%A9_Cela\">Camilo Jos\u00e9 Cela<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Carrers de Barcelona<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1961\">1961<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Viatge al Priorat<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1962\">1962<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Viatge a la Segarra<\/i>\u00a0(1972),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>El llibre de la diada<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1975\">1975<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Visions de Cadaqu\u00e9s<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1978\">1978<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Imatges de Catalunya i Balears<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1979\">1979<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Geografia de Catalunya<\/i>\u00a0(4 volums) (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1982\">1982<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Catalunya: transports metropolitans<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1988\">1988<\/a><\/span>),\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>A peu per la Terra Alta<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1989\">1989<\/a><\/span>) o<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0<i>A peu per la Llitera<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1990\">1990<\/a><\/span>).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A mitjans dels\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8cada_del_1990\">anys 90<\/a><\/span>\u00a0va escriure uns reportatges at\u00edpics com\u00a0<i>Viatge als grans magatzems<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1993\">1993<\/a><\/span>) i\u00a0<i>A peu per la terra cremada<\/i>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1995\">1995<\/a><\/span>), un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l&#8217;estiu del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1994\">1994<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17783\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"269\" height=\"269\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-2-1.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-2-1-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 269px) 100vw, 269px\" \/><\/a>3. L&#8217;ACTIVITAT PERIOD\u00cdSTICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/23_d%27abril\">23 d&#8217;abril<\/a>\u00a0<\/span>de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1976\">1976<\/a><\/span>\u00a0comen\u00e7\u00e0 la publicaci\u00f3 di\u00e0ria al nou diari\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avui\"><i>Avui<\/i><\/a><\/span>\u00a0amb el t\u00edtol\u00a0<i>A la vora de&#8230;<\/i>, que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1999\">1999<\/a>. Gr\u00e0cies a aquesta columna va rebre diversos premis, com el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Ciutat_de_Barcelona\">premi Ciutat de Barcelona<\/a><\/span>\u00a0de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Periodisme\">periodisme<\/a><\/span>\u00a0l&#8217;any\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1983\">1983<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Premi_AVUI&amp;action=edit&amp;redlink=1\">premi AVUI<\/a><\/span>\u00a0d&#8217;articles period\u00edstics el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1992\"><span style=\"color: #3366ff;\">199<\/span>2<\/a>\u00a0i el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Nacional_de_Periodisme\">Premi Nacional de Periodisme<\/a><\/span>\u00a0l&#8217;any\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1995\">1995<\/a><\/span>, atorgat per la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\">Generalitat de Catalunya<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llavors pass\u00e0 a col\u00b7laborar a\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Peri%C3%B3dico\"><i>El Peri\u00f3dico<\/i><\/a><\/span>\u00a0amb la columna d&#8217;opini\u00f3\u00a0<i>Petit observatori<\/i>, en el qual va escriure fins al 2019. Els articles d&#8217;Espin\u00e0s es caracteritzen per l&#8217;amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d&#8217;un home molt hum\u00e0 i terriblement c\u00edvic. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u00abNo tinc un sistema angl\u00e8s de treball: fer-me una tassa de te, mirar-me el jard\u00ed i escriure l&#8217;article -deia l&#8217;escriptor el 2013, despr\u00e9s de publicar l&#8217;antologia\u00a0Una vida articulada-. En 35\u00a0anys no he fallat mai, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que cada dia em posi, met\u00f2dicament, a fer un article a les 10 del mat\u00ed. Potser un dissabte o un diumenge n&#8217;escric dos de seguits. Un altre dia, una not\u00edcia llegida al diari em fa pensar i escriure un comentari. Quan treballo a la nit mai no ho faig a m\u00e0quina, perqu\u00e8 molestaria els ve\u00efns: escric a m\u00e0 i l&#8217;endem\u00e0 passo l&#8217;article a l&#8217;Olivetti\u00bb.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 va condu\u00efr programes d&#8217;entrevistes a la televisi\u00f3 com\u00a0<i>Personal i intransferible<\/i>, al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canal_33\">Canal 33<\/a><\/span>;\u00a0<i>Identitats<\/i>, a\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/TV3\">TV3<\/a><\/span>, del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1984\">1984<\/a><\/span>\u00a0al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1988\">1988<\/a><\/span>, i\u00a0<i>Senyals<\/i>, al Canal 33, del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1989\">1989<\/a><\/span>\u00a0al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1991\">1991<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a curiositats, fou autor de la lletra de l&#8217;himne del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Futbol_Club_Barcelona\">Bar\u00e7a<\/a><\/span>, amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Picas\">Jaume Picas<\/a><\/span>\u00a0i m\u00fasica de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Valls_Gorina\">Manuel Valls Gorina<\/a><\/span>. A part d&#8217;haver viatjat a peu per les zones rurals de Catalunya, tamb\u00e9 ho ha fet per gaireb\u00e9 tot\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Israel\">Israel<\/a><\/span>, l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%8Dndia\">\u00cdndia<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nepal\">Nepal<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tail%C3%A0ndia\">Tail\u00e0ndia<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mal%C3%A0isia\">Mal\u00e0isia<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hong_Kong\">Hong Kong<\/a><\/span>, el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jap%C3%B3\">Jap\u00f3<\/a><\/span>\u00a0i els\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units\">Estats Units<\/a><\/span>. Les seves obres s&#8217;han tradu\u00eft a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemany\">alemany<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Angl%C3%A8s\">angl\u00e8s<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Basc\">basc<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0\">castell\u00e0<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franc%C3%A8s\">franc\u00e8s<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Itali%C3%A0\">itali\u00e0<\/a><\/span>,<span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Japon%C3%A8s\">japon\u00e8s<\/a>,<\/span>\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Neerland%C3%A8s\">neerland\u00e8s<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Portugu%C3%A8s\">portugu\u00e8s<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Txec\">txec<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17785 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"221\" \/><\/a>4. RECONEIXEMENTS A LA SEVA PERSONA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1999 va rebre el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Traject%C3%B2ria\">Premi Traject\u00f2ria<\/a><\/span>.\u00a0El\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2002\">2002<\/a><\/span>\u00a0fou guardonat amb el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_d%27Honor_de_les_Lletres_Catalanes\">Premi d&#8217;Honor de les Lletres Catalanes<\/a><\/span>, concedit per\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%92mnium_Cultural\">\u00d2mnium Cultural<\/a><\/span>, i el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2006\">2006<\/a><\/span>\u00a0el seu llibre\u00a0<i>A peu per Mallorca<\/i>\u00a0fou guardonat amb el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Lletra_d%27Or\">Premi Lletra d&#8217;Or<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 17 de desembre de 2013 li fou concedit el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Premi_Ofici_de_Periodista&amp;action=edit&amp;redlink=1\">premi Ofici de Periodista<\/a><\/span>, guard\u00f3 atorgat pel\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Periodistes_de_Catalunya\">Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya<\/a><\/span>\u00a0a la traject\u00f2ria de \u00abprofessionals que s\u00f3n una refer\u00e8ncia per al conjunt de la professi\u00f3 i que gaudeixen del respecte i l&#8217;estima dels seus companys\u00bb. El mateix any la Facultat de Comunicaci\u00f3 i el Grup d&#8217;Investigaci\u00f3 d&#8217;Hist\u00f2ria de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona\">Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/a><\/span>\u00a0li va atorgar el premi Ploma d&#8217;Or.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">L&#8217;any 2014 va rebre el\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Memorial_Francesc_Maci%C3%A0\">Premi Memorial Francesc Maci\u00e0<\/a><span style=\"color: #3366ff;\">, honor que distingia la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes<\/span>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">El 2015 fou distingit amb la\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Medalla_d%27Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya\">Medalla d&#8217;Or de la Generalitat de Catalunya<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17786\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"231\" \/><\/a>5. L&#8217;OBRA ESCRITA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.1. Narrativa breu<\/b><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Vestir-se per morir<\/i>. Barcelona: Albert\u00ed, 1958.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Vari\u00e9t\u00e9s<\/i>. Barcelona: Selecta, 1959.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els joves i els altres<\/i>. Barcelona: Albert\u00ed, 1960.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els germans petits de tothom<\/i>. Barcelona: La Galera, 1968.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Guia de ciutadans an\u00f2nims<\/i>\u00a0(amb dibuixos de\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cesc_(dibuixant)\">Cesc<\/a>). Barcelona: La Campana, 1993.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Un rac\u00f3 de paraigua<\/i>. Barcelona: La Campana, 1997.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.2. Novel\u00b7la<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Com ganivets o flames.<\/i>\u00a0Barcelona: Selecta, 1954.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Dotze bumerangs.<\/i>\u00a0Barcelona: Albert\u00ed, 1954.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>El gandul.<\/i>\u00a0Barcelona: Selecta, 1955. 1955 edici\u00f3 Club de butxaca\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/8429805184\">ISBN 8429805184<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Tots som iguals.<\/i>\u00a0Barcelona: Aym\u00e0, 1956.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>La trampa.<\/i>\u00a0Barcelona: Albert\u00ed, 1956.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>L&#8217;home de la guitarra.<\/i>\u00a0Barcelona: Albert\u00ed, 1957.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Combat_de_nit\"><i><span style=\"color: #3366ff;\">Combat de nit<\/span><\/i><\/a><i>.<\/i>\u00a0Barcelona: Aym\u00e0, 1959.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>L&#8217;\u00faltim repl\u00e0.<\/i>\u00a0Barcelona:\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Club_Editor\">Club Editor<\/a><\/span>, 1962.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>La collita del diable.<\/i>\u00a0Barcelona: Alfaguara, 1968.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Vermell i passa.<\/i>\u00a0Barcelona: La Campana, 1992.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.3. Prosa no de ficci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Petit observatori<\/i>. Barcelona: P\u00f2rtic, 1971.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>La gent tal com \u00e9s<\/i>. Barcelona: Selecta, 1971.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Visions de Cadaqu\u00e9s<\/i>. Barcelona: Grup 33, 1978.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els nostres objectes de cada dia<\/i>. Barcelona: Ed. 62, 1981.\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788429723038\">ISBN 9788429723038<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>El teu nom \u00e9s Olga<\/i>. Barcelona: La Campana, 1986.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Inventari de jubilacions<\/i>. Barcelona: La Campana, 1992.\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788486491635\">ISBN 9788486491635<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>L&#8217;ecologisme \u00e9s un egoisme<\/i>. Barcelona: La Campana, 1993.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.4. Prosa no de ficci\u00f3 sobre viatges<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Viatge al Pirineu de Lleida<\/i>. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Viatge al Priorat<\/i>. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Viatge a la Segarra<\/i>. Barcelona: Dopesa, 1972\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/8472350711\">ISBN 8472350711<\/a><\/span>;Barcelona: La Campana, 2000.<span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/_978-8429724455\">ISBN 978-8429724455<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per la Terra Alta<\/i>. Barcelona: La Campana, 1989.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per la Llitera<\/i>. Barcelona: La Campana, 1990.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per l&#8217;Alt Maestrat<\/i>. Barcelona: La Campana, 1991.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu pels camins de cendra<\/i>. Barcelona: La Campana, 1994.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per l&#8217;Alcalat\u00e9n<\/i>. Barcelona: La Campana, 1996.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu pel Matarranya<\/i>. Barcelona: La Campana, 1996.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu pel Comtat i la Marina<\/i>. Barcelona: La Campana, 1998.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Castella<\/i>. Barcelona: La Campana, 1999.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu pel Pa\u00eds Basc<\/i>. Barcelona: La Campana, 2000.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Extremadura<\/i>. Barcelona: La Campana, 2001.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Gal\u00edcia<\/i>. Barcelona: La Campana, 2002.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Andalusia<\/i>. Barcelona: La Campana, 2003.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per la Costa do Morte<\/i>. Barcelona: La Campana, 2004.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788495616470\">ISBN 9788495616470<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Mallorca sense veure el mar<\/i>. Barcelona: La Campana, 2005.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per Arag\u00f3<\/i>. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788495616760\">ISBN 9788495616760<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per l&#8217;Alt Camp<\/i>. Barcelona: La Campana, 2007.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A peu per M\u00farcia<\/i>. Barcelona: La Campana, 2009.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><b>5.5. Prosa no de ficci\u00f3 sobre periodisme\u00a0<\/b><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"caret-color: #ff6600;\"><b>literaria<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>A la vora de l&#8217;Avui<\/i>\u00a0(6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Una vida articulada<\/i>. Barcelona: La Campana, 2013.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788496735781\">ISBN 9788496735781<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.6. Prosa no de ficci\u00f3 sobre mem\u00f2ries<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>El nen de la pla\u00e7a Ballot<\/i>. Barcelona: La Campana, 1988.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Relacions particulars.<\/i>\u00a0Barcelona: La Campana, 2007.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>El meu ofici<\/i>. Barcelona: La Campana, 2008.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/9788496735156\">ISBN 9788496735156<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Entre els lectors i jo<\/i>. Barcelona: La Campana, 2011<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>A ritme del temps<\/i>. Barcelona: La Campana, 2015.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>La vella capitana<\/i>. Barcelona: La Campana, 2016.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Temps afegit<\/i>. Barcelona: La Campana, 2018.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.7. Prosa no de ficci\u00f3 sobre retrats literaris i entrevistes<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_M._de_Sagarra\"><i>Josep M. de Sagarra<\/i><\/a>.<\/span> Barcelona: Alcides, 1962.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Identitats<\/i>\u00a0(3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques\/8486491096\">ISBN 8486491096<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Llach\"><i>Llu\u00eds Llach<\/i><\/a><\/span>. Hist\u00f2ria de les seves can\u00e7ons explicada a Josep Maria Espin\u00e0s.<i>\u00a0Barcelona: La Campana, 1986.<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.8. Altres obres<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Carrers de Barcelona<\/i>. Barcelona: Selecta, 1961.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Barcelona, blanc i negre<\/i>\u00a0(amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Miserachs\">Xavier Miserachs<\/a><\/span>). Barcelona: Aym\u00e0, 1964.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s Barcelona<\/i>. Barcelona: Lumen, 1965.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Diccionari catal\u00e0 de falses etimologies:<\/i>\u00a0Edicions 62, 1984.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els germans petits de tothom<\/i>. Barcelona: La Galera, 1988.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Viatge pels grans magatzems.<\/i>\u00a0Barcelona: La Campana, 1993.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Les 26 can\u00e7ons infantils<\/i>. Barcelona: La Campana, 2010. Juntament amb\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Burrull\"><span style=\"color: #3366ff;\">Francesc Burrul<\/span>l<\/a>\u00a0i pr\u00f2leg de Llu\u00eds Llach. Inclou gravaci\u00f3 en CD amb les 26 can\u00e7ons infantils editades en quatre discos de 1967 al 1970.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Himne_del_Futbol_Club_Barcelona\"><i><span style=\"color: #3366ff;\">Cant del Bar\u00e7a<\/span><\/i><\/a>, escrit amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Picas\">Jaume Picas<\/a><\/span>\u00a0i amb m\u00fasica de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Valls_i_Gorina\">Manuel Valls i Gorina<\/a><\/span>, himne oficial del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Futbol_Club_Barcelona\">Futbol Club Barcelona<\/a><\/span>\u00a0des de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1974\">1974<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.9. Teatre<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>\u00c9s perill\u00f3s fer-se esperar<\/i>. Barcelona: Nereida, 1959.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>5.10. Obra escrita en castell\u00e0<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Gu\u00eda del Pirineo de L\u00e9rida<\/i>, 1958 [prosa no de ficci\u00f3: viatges].<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Gu\u00eda de Tarragona<\/i>, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [prosa no de ficci\u00f3: viatges].<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Quico_Pi_de_la_Serra\"><i><span style=\"color: #3366ff;\">Pi de la Serra<\/span><\/i><\/a>, Oviedo: Ed. J\u00facar, 1974 [prosa no de ficci\u00f3].<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17787 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"246\" height=\"322\" \/><\/a>6. LA NOVA CAN\u00c7\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1961\">1961<\/a><\/span>\u00a0va ser uns dels impulsors de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nova_Can%C3%A7%C3%B3\">Nova Can\u00e7\u00f3<\/a>\u00a0<\/span>i un dels fundadors d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_Setze_Jutges\">Els Setze Jutges<\/a>.<\/span> Ell mateix va cantar i enregistrar can\u00e7ons de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Georges_Brassens\">Georges Brassens<\/a><\/span>, per iniciar el moviment, per\u00f2 quan aparegueren els cantants professionals es retir\u00e0. Tamb\u00e9 va escriure i enregistrar la narraci\u00f3 per a infants\u00a0<i>Viatge a la Lluna<\/i>, amb m\u00fasica de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Montsalvatge\">Xavier Montsalvatge<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">7. DISCOGRAFIA DE JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S COM A MEMBRE D&#8217;<em>ELS SETZE JUTGES<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i><\/i><strong><i>Espin\u00e0s canta Brassens<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1962]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Can\u00e7ons tradicionals catalanes<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1962]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Espin\u00e0s canta les seves can\u00e7ons<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1963]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Nadal a casa<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s &#8211; Maria Cinta) [1963]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Tu no est\u00e0s sol<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1963]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Josep Maria Espin\u00e0s i orquestra<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1964]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els planificadors<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1965]<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i><\/i><i>Els noct\u00e0mbuls<\/i>\u00a0(Josep Maria Espin\u00e0s) [1966]<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2007\">2007<\/a><\/span>\u00a0fou guardonat amb la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Medalla_d%27Honor_del_Parlament_de_Catalunya\">Medalla d&#8217;Honor del Parlament de Catalunya<\/a><\/span>\u00a0en reconeixement a la tasca realitzada pels Setze Jutges.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17788\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"342\" height=\"192\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8.\u00a0ARTICLES EN RECORD DE JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S I MASSIP<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Em plau significar aqu\u00ed una rastallera d\u2019articles sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/span>\u00a0<\/a>d\u2019importante homes de la cultura filos\u00f3fica i period\u00edstica que, inmediatament a la seva mort al gener de 2023, han lloat la seva figura. I aix\u00ed n\u2019escullo els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/lbonada\"><b><i><span style=\"color: #3366ff;\">Llu\u00eds Bonada<\/span><\/i><\/b><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Nopca\"><strong>Jordi Nopca<\/strong><\/a><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Bassas_i_Onieva\">Antoni Bassas<\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Aragay\">Ignasi Aragay<\/a><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Empar_Moliner_i_Ballesteros\">E<em>mpar Moliner<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anna_Guitart\"><span style=\"color: #3366ff;\">Anna Guitart<\/span><\/a><\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17789 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-7-1.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"255\" \/><\/a>8.1. RECORDATORI: \u201c<em>EM DIUEN ESCRIPTOR, PER\u00d2 NO M&#8217;HI CONSIDERO<\/em>\u201d<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00a0<\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/lbonada\"><b><i>Llu\u00eds Bonada<\/i><\/b><\/a><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;ha pogut rescatar l&#8217;\u00faltima entrevista que es va fer a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/la-revista\/1447\">publicada al n\u00famero 1.447 del setmanari <em>EL TEMPS<\/em><\/a><\/span>, als quioscos durant la segona setmana de mar\u00e7 de l&#8217;any 2012.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vuitanta-cinc anys i 85 llibres publicats. \u00c9s <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019escriptor explica la seva relaci\u00f3 amb la literatura i amb l\u2019articulisme.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span> (Barcelona, 1927) arriba a 85 anys d\u2019edat convertit en el columnista diari catal\u00e0 per excel\u00b7l\u00e8ncia i, amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_Agull%C3%B3_i_Vidal\">Ferran Agull\u00f3<\/a><\/span>, articulista de\u00a0<i>La Veu de Catalunya<\/i>, el m\u00e9s veter\u00e0 de la hist\u00f2ria. Els fa el dia 7 de mar\u00e7. Inicialment dedicat a la novel\u00b7la, ben aviat va optar per la prosa testimonial i en aquest camp ha enriquit la literatura catalana d\u2019una manera \u00fanica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Com molts escriptors catalans il\u00b7lustres \u2013<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla\">Pla<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_de_Sagarra\">Sagarra<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Fuster_i_Ortells\">Fuster<\/a><\/span>, i tants altres\u2013 v\u00e0reu fer la carrera de dret, no la de filosofia i lletres. En el vostre cas, per qu\u00e8?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Ho portava l\u2019\u00e8poca. Havia de triar una carrera de lletres, aix\u00f2 s\u00ed, perqu\u00e8 a 8 anys ja feia versos i els ensenyava i a 15 anys vaig escriure una novel\u00b7la molt dolenta. Abans d\u2019anar als escolapis al mat\u00ed, em llevava a les 6 i a la galeria, per no molestar els pares amb el soroll de la m\u00e0quina, escrivia la novel\u00b7la. La vaig fer sencera. En castell\u00e0, la llengua que s\u2019havia d\u2019utilitzar, llavors. Parlem de la immediata postguerra. Aix\u00f2 indicava que tenia una certa tend\u00e8ncia cap a les lletres. Filosofia i lletres l\u2019estudiava poca gent. No la ten\u00edem en compte, en el nostre ambient familiar.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Ho lamenteu?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014A mi ja em va anar b\u00e9 el dret. Si hagu\u00e9s estudiat filosofia i lletres jo seria segurament m\u00e9s culte, per\u00f2 no s\u00e9 si m\u2019hauria estat m\u00e9s \u00fatil per a l\u2019ofici d\u2019escriptor, no s\u00e9 si m\u2019hauria anat b\u00e9. I el dret em va anar b\u00e9. Vaig exercir fins i tot uns quatre anys i vaig ser testimoni d\u2019uns casos vitals que per al futur escriptor van ser una experi\u00e8ncia interessant.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014A m\u00e9s d\u2019escriure versos i una novel\u00b7la, ja dev\u00edeu estar al cas de l\u2019articulisme period\u00edstic, oi?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014No. Jo llegia els diaris que venien a casa, per\u00f2 res m\u00e9s. La meva sensaci\u00f3 \u00e9s que no he premeditat res, no he planificat res, a la meva vida. Un dia vaig llegir al diari que es convoca un concurs d\u2019articles sobre Guimer\u00e0 i vaig pensar, podries fer-lo i enviar-lo a tres o quatre diaris. Un no em va contestar, La Vanguardia em va dir que ho sentia molt per\u00f2 que no era adient, no s\u00e9 si per massa llarg. I un dia em truca un oncle meu i em diu: \u201cHome, ja veig que has publicat un article al Correo.\u201d Jo em vaig quedar de pedra, perqu\u00e8 ning\u00fa no me n\u2019havia dit res; el diari, espont\u00e0niament, el va publicar. Va ser la primera col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablica que vaig fer. Perqu\u00e8 m\u2019oferien unes pessetes i a casa no en ten\u00edem gaires. Despr\u00e9s, de tant en tant, vaig publicar algun altre article, no de manera regular, fins que aix\u00f2 es va anar consolidant i vaig fent-ne cada setmana al Correo i a Destino. Si sum\u00e9s aquests als diaris, pujaria bastant la quantitat d\u2019articles publicats.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Pensant, per\u00f2, que la intenci\u00f3 era ser escriptor de totes passades, \u00e9s a dir, autor de novel\u00b7les, com ho v\u00e0reu fer?<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Jo no em plantejava ser escriptor, nom\u00e9s volia escriure, que \u00e9s una altra cosa.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014No heu planificat res, per\u00f2 calia pensar-s\u2019ho dues vegades, abans de deixar la feina d\u2019advocat per la d\u2019articulista, no?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014La veritat \u00e9s que va ser una decisi\u00f3 que va imposar una mica la vida, no va ser pas meva. Si el meu pare hagu\u00e9s estat advocat potser jo hauria treballat al despatx i hi hauria seguit. A m\u00e9s, em trobava amb pocs clients. Vaig tenir alguns casos de dret familiar i vaig veure algunes escenes dram\u00e0tiques, per\u00f2 els clients s\u2019acabaven perqu\u00e8 no destinava prou esfor\u00e7os a buscar-ne mentre que el meu inter\u00e8s per l\u2019articulisme creixia. Era un proc\u00e9s que es produ\u00efa amb naturalitat. No vaig dir mai: \u201cDeixo la feina d\u2019advocat i em poso a escriure.\u201d No. En el fons, de decisions n\u2019he preses poques, a la vida; m\u2019he trobat fent les coses.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Escenes dram\u00e0tiques, de quina mena?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u2014Una dona que, cada nit, el seu marit quan tornava a casa la tirava escales avall. Aix\u00f2 feia molta impressi\u00f3. Eren problemes humans de cap complicaci\u00f3 jur\u00eddica. Jo vaig treballar gratu\u00eftament una temporada a l\u2019assessoria jur\u00eddica del bisbat i reb\u00edem una gent que vivia situacions dures. El cas d\u2019aquella dona va ser emocionant, perqu\u00e8 al cap de potser vint, trenta anys, em truca a la porta un noi, obro i m\u2019ensenya una targeta meva que li havia donat a la dona perqu\u00e8 em pogu\u00e9s trucar si passava res. I em va dir una cosa que no recordava: gr\u00e0cies a vost\u00e8, que es va preocupar de la meva mare, jo vaig poder entrar en una escola i estudiar.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Pagaven prou els diaris i revistes on v\u00e0reu comen\u00e7ar a col\u00b7laborar?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Per a mi no comptava, el preu. Llavors jo feia de fill de fam\u00edlia amb poques possibilitats. El meu pare es va sacrificar molt per donar carrera als meus germans i a mi i la literatura era un fet a part, on no comptava si em pagaven o no. A m\u00e9s, era bastant jove. Els primers diners regulars que vaig tenir va ser quan vaig entrar a l\u2019editorial Destino els matins, corregint proves, redactant solapes, etc. I al mateix temps feia articles per a la revista Destino.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014La revista Destino us va donar l\u2019oportunitat de viatjar pel m\u00f3n.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014En efecte. Fins i tot a \u00c0sia. Tamb\u00e9 hi feia les fotografies.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014A <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Verg%C3%A9s_i_Matas\">Josep Verg\u00e9s<\/a><\/span>, l\u2019aut\u00e8ntic director del setmanari, li agradava de publicar reportatges de viatges, per a donar un aire cosmopolita a la revista, i, a m\u00e9s, la revista n\u2019organitzava en col\u00b7laboraci\u00f3 amb ag\u00e8ncies de viatges. A<span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla\">Pla<\/a><\/span>\u00a0tamb\u00e9 el feia viatjar molt.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014S\u00ed. Els Viatges Destino. Era una marca. Tamb\u00e9 en vaig fer sol, com a Berl\u00edn, pocs dies abans que s\u2019aixequ\u00e9s el mur. Es veia a venir que passaria alguna cosa. Vaig estar-hi una setmana. A la part occidental eren ben visibles els llums, la imatge de progr\u00e9s i benestar i, fent quatre passes, entraves al Berl\u00edn oriental i veies que ni tan sols s\u2019havien reconstru\u00eft les cases malmeses per la guerra. L\u2019ambient era empobrit. Un contrast molt marcat.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Comenceu escrivint a m\u00e0quina, per\u00f2 durant una temporada ho feu a m\u00e0, als bars. Per qu\u00e8 hi aneu?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u2014Era un lloc perfecte per a a\u00efllar-se, contra all\u00f2 que la gent pensava. Aquella remor de fons m\u2019anava molt b\u00e9. No m\u2019adonava de qu\u00e8 passava al voltant. Sortia havent sopat i anava, un parell d\u2019hores o tres, a bars del costat de casa, a escriure. No et molestava ning\u00fa. I no et podien trucar per tel\u00e8fon. A bars que ja no hi s\u00f3n. Fins a la Gran Via i Aribau. Bars de barri, espaiosos. L\u2019\u00fanic fam\u00f3s va ser l\u2019Or del Rin, de Rambla de Catalunya-Gran Via.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Tot i ser viatger de vocaci\u00f3, sou un dels escriptors m\u00e9s enamorats de Barcelona que conec.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Jo s\u00f3c un mani\u00e0tic discutint paraules i si dius que n\u2019ets un enamorat de seguida et retrauran tots els defectes de la ciutat. Ara, s\u00ed que s\u00f3c addicte a l\u2019Eixampla. Hi he viscut sempre. Trobo que t\u00e9 una vida molt pr\u00f2pia. Vost\u00e8 \u00e9s barcelon\u00ed? Miri, s\u00f3c eixamplista.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014De l\u2019esquerra de l\u2019Eixampla, per ser precisos, la de Balmes cap a Sants, la m\u00e9s popular. La de la dreta, amb tantes oficines, \u00e9s molt freda.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014S\u00ed, la meva Eixampla \u00e9s molt viva, plena de botigues, tallers i oficis, amb bars a cada cantonada i balcons oberts als pisos, amb llums encesos de nit, i on pots sentir com la gent xerra pel carrer. La diversitat d\u2019est\u00edmuls hi \u00e9s extraordin\u00e0ria.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Per qu\u00e8 v\u00e0reu deixar d\u2019escriure novel\u00b7les, despr\u00e9s de fer-ne una bona colla, i una cada any? Us vau cansar de la rutina?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014No, no. Jo he tingut la sensaci\u00f3 d\u2019haver fet amb naturalitat tot el que havia de fer. En un moment vaig deixar de fer-ne perqu\u00e8 vaig comen\u00e7ar a fer uns altres llibres, m\u00e9s d\u2019observaci\u00f3, lligats a l\u2019actualitat, sobre les coses de viure&#8230; \u00c9s a dir, no-ficci\u00f3. No vaig decidir: \u201cAra deixar\u00e9 de fer novel\u00b7les, ara far\u00e9 una altra cosa.\u201d No. Jo m\u2019he trobat fent les coses. Si he deixat d\u2019interessar-me per una cosa, l\u2019he deixat de fer, sense pensar si em convenia o no. Em vaig trobar que ja no era aquell que escrivia novel\u00b7les, ja era una altra persona. Em vaig desprogramar. M\u2019he desprogramat moltes vegades, a la vida.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Potser vau passar de la ficci\u00f3 a la literatura testimonial pel vostre inter\u00e8s per l\u2019espectacle hum\u00e0. I aix\u00ed v\u00e0reu abandonar el di\u00e0leg inventat per les expressions sentides, d\u2019una gran riquesa, i plenes de tota mena de significats, de connotacions.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Aix\u00f2 per a mi \u00e9s determinant. A la s\u00e8rie de viatges es fa molt clar que el que m\u2019interessa \u00e9s escoltar la gent, veure les diferents formes d\u2019expressi\u00f3 que tenen. M\u2019atrau molt m\u00e9s un circuit per cinc frases populars que em diuen desconeguts que no per cinc castells. El xoc amb la gent \u00e9s d\u2019una gran riquesa. I des del punt de vista literari, molt interessant.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Fins al punt que al darrer llibre escolteu, i comenteu, el que us han dit els vostres lectors a trav\u00e9s de les cartes que us han enviat.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Perqu\u00e8 sorpr\u00e8n la manera com han llegit un article, sovint inesperada.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Quan escriviu penseu en cap lector?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u2014No. El meu procediment \u00e9s molt senzill. Observo qualsevol cosa, sovint per casualitat, i despr\u00e9s hi ha el proc\u00e9s d\u2019associaci\u00f3 d\u2019aquesta cosa amb alguna altra. I llavors em surt all\u00f2 que desconeixia, em surt un pensament, una idea, una reflexi\u00f3, que no tenia abans, per\u00f2 que, a base de dues observacions, neix. M\u00e9s que en el lector penso en la mat\u00e8ria: all\u00f2 \u00e9s prec\u00eds, clar, retrata el que he vist?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Per\u00f2 aspireu que el lector, tot lector, us entengui.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014Abans l\u2019he d\u2019entendre jo. No em preocupa que faci bonic, que sigui una idea important\u00edssima.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Qu\u00e8 hi heu trobat a l\u2019editorial La Campana, on fins i tot col\u00b7laboreu?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014He publicat 85 llibres, amb diversos editors, i mai no n\u2019havia trobat un, com Isabel Mart\u00ed, que em don\u00e9s el seu punt de vista i m\u2019orient\u00e9s. Un dia em va posar en un original: \u201cCal?\u201d \u00c9s a dir, pensa-t\u2019ho perqu\u00e8 potser \u00e9s sobrer. Hi he apr\u00e8s una altra manera de ser llegit. Et fa reflexionar i sens dubte progresses. I lliga amb la meva d\u00e8ria de la precisi\u00f3. De no voler ser literari, per dir-ho aix\u00ed.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Com a columnista, penseu que heu tingut mestres?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014No tinc la sensaci\u00f3 d\u2019haver-me format llegint determinats articulistes. La teva literatura dep\u00e8n del que has llegit, sens dubte, per\u00f2 tamb\u00e9 del que no has llegit. Jo no he volgut ser ni novel\u00b7lista ni articulista. Per tant, no m\u2019he dedicat a llegir novel\u00b7les per veure quines novel\u00b7les havia de fer. Igualment, amb els articles. Potser \u00e9s que he tingut prou inconsci\u00e8ncia per a pensar que havia de fer all\u00f2 i que ja estava b\u00e9. Un dia vaig trobar una dona en un viatge a peu que em va dir una de les millors frases que m\u2019han dit a la meva vida: \u201cA vost\u00e8 no li diuen escriptor?\u201d Aquella dona la va encertar ben b\u00e9. No m\u2019he proposat de ser escriptor. \u00c9s a dir, em diuen escriptor. Molt b\u00e9, \u00e9s veritat. Per\u00f2 jo s\u00f3c incapa\u00e7 de proclamar que ho s\u00f3c. Potser si hagu\u00e9s estudiat filosofia i lletres, com d\u00e8ieu, potser m\u2019hi consideraria. S\u00f3c com s\u00f3c. Escric com m\u2019ha tocat d\u2019escriure per un seguit de raons que ignoro. Ja s\u00e9 que aix\u00f2 vesteix poc, perqu\u00e8 tothom t\u00e9 una filosofia sobre la seva manera de ser.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-12-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17790\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-12-1.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"204\" \/><\/a>8.2. JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S, OBSERVADOR INCANSABLE DE LES LLETRES CATALANES<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Nopca\"><em>Jordi Nopca<\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cAmb la pura imaginaci\u00f3 un escriptor no en t\u00e9 prou. La creativitat \u00e9s la capacitat d\u2019observaci\u00f3 i associaci\u00f3\u201d<\/span><\/strong><\/em>, <strong>deia <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a> coincidint amb la publicaci\u00f3 d\u2019<em>Una vida articulada<\/em>, antologia de les m\u00e9s d\u2019onze mil columnes que va publicar a la premsa durant quatre d\u00e8cades, fins a la seva retirada el 2019, sense fer soroll, quan ja tenia 92 anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019autor barcelon\u00ed, nascut el 7 de mar\u00e7 de 1927, va morir ahir als 95 anys i deixa una obra extensa, de gaireb\u00e9 un centenar de llibres, que va arrencar el 1953, amb la novel\u00b7la <em>Com ganivets i flames<\/em>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Joanot_Martorell\">Premi Joanot Martorell<\/a><\/span>, guard\u00f3 que, a partir de 1960, es convertiria en el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">Premi Sant Jordi<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El president de la Generalitat, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Aragon%C3%A8s_i_Garcia\">Pere Aragon\u00e8s<\/a><\/span>, va recordar en el dia de la mort de l&#8217;escriptor com \u201c<em>un dels grans<\/em>\u201d de la literatura catalana, i ha subratllat el seu paper com a \u201c<em>cronista de paisatges quotidians i de la vida del pa\u00eds<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La traject\u00f2ria de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>, per tant, va comen\u00e7ar avalada per una distinci\u00f3 que el col\u00b7locava, amb nom\u00e9s 26 anys, al centre de les lletres catalanes, encara molt debilitades a causa de les restriccions i prohibicions imposades pel primer franquisme. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cSi escriure \u00e9s un ofici, i es dominen les bases d\u2019aquest ofici, en principi \u00e9s bo, i natural, que un escriptor escrigui molt\u201d<\/em><\/span>, explicava l\u2019autor, que en m\u00e9s de sis d\u00e8cades de traject\u00f2ria va treballar tots els g\u00e8neres: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La prosa de ficci\u00f3 \u2013amb exemples notables, com <em>Combat de nit<\/em> (1959)\u2013; <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les mem\u00f2ries \u2013des de l\u2019emotiva <em>El teu nom \u00e9s Olga<\/em> (1986), sobre la seva filla amb s\u00edndrome de Down, fins a&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El meu ofici<\/em> (2008). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019escriptor i periodista deixa gaireb\u00e9 un centenar de llibres, entre els quals hi ha:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El teu nom \u00e9s Olga,<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llibres de viatges \u2013amb la col\u00b7lecci\u00f3 de viatges a peu, en proc\u00e9s de reedici\u00f3 a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.penguinrandomhousegrupoeditorial.com\/sello\/la-campana\/\">La Campan<\/a><\/span>a\u2013,<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 el teatre, com <em>\u00c9s perill\u00f3s fer-se esperar<\/em>, 1959) i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El retrat literari en\u00a0<em>Relacions particulars<\/em>, 2007).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La poesia se li va resistir en format llibre, per\u00f2 cal recordar que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span> va ser un dels impulsors i fundadors d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_Setze_Jutges\"><em>Els Setze Jutges<\/em><\/a><\/span> el 1961, i que a m\u00e9s de compondre i cantar can\u00e7ons pr\u00f2pies, per a adults i per a infants, va versionar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Georges_Brassens\">Georges Brassens<\/a><\/span> al catal\u00e0.<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un referent transversal<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El paper de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a> <\/span>en la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0 com a vehicle d\u2019expressi\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s tan transversal que, a m\u00e9s dels llibres, els articles i les can\u00e7ons va posar lletra al <em>Cant del Bar\u00e7a<\/em> el 1974. Encara no tenia 50 anys, per\u00f2 ja era un dels referents indiscutibles d\u2019una generaci\u00f3 que inclo\u00efa <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany\">Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_de_Pedrolo\">Manuel de Pedrolo<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Sarsanedas\">Jordi Sarsanedas<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Perucho\">Joan Perucho<\/a><\/span>. Amb tots ells va compartir llibre el 1958. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<\/span><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u00c9s transparent, amb una transpar\u00e8ncia que, injustament, massa sovint ha estat anomenada senzillesa o facilitat. La seva obra \u00e9s clara, com cal que sigui<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201d<\/span>, afirmava <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Triad%C3%BA_i_Font\">Joan Triad\u00fa<\/a><\/span>, dels cr\u00edtics de refer\u00e8ncia de l\u2019\u00e8poca, el 1971. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span><\/a>\u00a0va passar de ser un dels grans exponents del realisme comprom\u00e8s \u2013juntament amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estanislau_Torres\">Estanislau Torres<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Carb%C3%B3\">Joaquim Carb\u00f3<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Beneyto\">Maria Beneyto<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADctor_Mora\">V\u00edctor Mora<\/a><\/span>\u2013 a interessar-se tamb\u00e9 per la prosa de no-ficci\u00f3: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Novel\u00b7les com <em>La trampa<\/em> (1956), <em>Combat de nit<\/em> i <em>L\u2019\u00faltim repl\u00e0<\/em> (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Sant_Jordi_de_novel%C2%B7la\">premi Sant Jordi<\/a><\/span>, publicada el 1962)&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Van donar pas a <em>Viatge al Pirineu de Lleida<\/em> (1957) i <em>Petit observatori<\/em> (1971). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La prosa d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span><\/a> assolia bons resultats ja fos a trav\u00e9s de la introspecci\u00f3 psicol\u00f2gica de les novel\u00b7les com de la capacitat d\u2019observaci\u00f3, guiada per una curiositat incansable, que el va portar a escriure una columna di\u00e0ria des del 1976 \u2013primer a <em>l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avui\">Avui<\/a><\/span><\/em>, m\u00e9s endavant a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Peri%C3%B3dico_de_Catalunya\"><em>El Peri\u00f3dico<\/em><\/a><\/span>\u2013, a viatjar arreu del m\u00f3n i a dedicar llibres a: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Objectes quotidians (<em>Els nostres objectes de cada dia<\/em>, 1981),<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Barcelona (<em>Barcelona, blanc i negre<\/em>, 1964), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A uns grans magatzems (<em>Viatge pels grans magatzems<\/em>, 1993) i, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, temb\u00e9 a ell mateix, en una \u00faltima etapa de llibres de mem\u00f2ries que van arrencar amb <em>El nen de la pla\u00e7a Ballot<\/em> (1988) i inclouen <em>El meu ofici<\/em> (2008), <em>Entre els lectors i jo<\/em> (2011), <em>A ritme del temps<\/em> (2015) i <em>La vella capitana<\/em> (2016).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019advocat a editor. Llicenciat en dret per la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Barcelona\">Universitat de Barcelona<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span> va exercir d\u2019advocat fins al 1955, moment en qu\u00e8 va entrar a treballar a l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ediciones_Destino\">editorial Destino<\/a><\/span>, propiet\u00e0ria tamb\u00e9 del setmanari del mateix nom, on l\u2019autor va col\u00b7laborar tamb\u00e9 durant anys. Una \u201c<em>escena pintoresca<\/em>\u201d d\u2019aquells anys \u2013que l\u2019autor recolliria molt temps despr\u00e9s a <em>El meu ofici<\/em>\u2013 va ser la trobada entre l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span>, que acabava de guanyar el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Joanot_Martorell\">Joanot Martorell<\/a><\/span> amb <em>Com ganivets i flames<\/em>, i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Manuel_Lara_Bosch\">Jos\u00e9 Manuel Lara<\/a><\/span>, president de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Editorial_Planeta\">Planeta<\/a><\/span>. L\u2019editor li va fer saber que estava interessat en la seva obra amb aquestes paraules: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201c\u00a1Espin\u00e0s! \u00a1P\u00e1sate por el despacho, hombre, para que te pueda magrear un poco!\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1985 va fundar, juntament amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/cultura\/isabel-marti-la-campana-editorial-espanola-traicion_411049_102.html\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span>, l\u2019editorial <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">La Campana<\/a><\/span>, des de la qual van descobrir al gran p\u00fablic autors com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Capdevila_i_Plandiura\">Carles Capdevila<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Albert_Om\">Albert Om<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Porta\">Carles Porta<\/a><\/span> i<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Albert_S%C3%A1nchez_Pi%C3%B1ol\"> Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol<\/a><\/span>, que amb <em>La pell freda<\/em> (2002) es va convertir en un fenomen en catal\u00e0 \u2013m\u00e9s de 150.000 exemplars venuts\u2013 i tamb\u00e9 en un dels autors m\u00e9s tradu\u00efts del m\u00f3n de la literatura catalana (amb 37 versions fins ara). <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cQuan nosaltres vam comen\u00e7ar, el llibre en catal\u00e0 el feia la gent que havia heretat un cert esperit combatiu amb la llengua i la cultura catalanes. No interessava a ning\u00fa m\u00e9s\u201d<\/em><\/span>, recordava <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/cultura\/isabel-marti-la-campana-editorial-espanola-traicion_411049_102.html\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span>\u00a0el 2019, poc despr\u00e9s de la venda de l\u2019editorial a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Penguin_Random_House\">Penguin Random House<\/a><\/span>. Des de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">La Campana<\/a><\/span>, <em>Mart\u00ed<\/em> i <em>Espin\u00e0s<\/em> van descobrir tamb\u00e9 als lectors catalans autors com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jonas_Jonasson\">Jonas Jonasson<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Raquel_Palacio\">Raquel Palacio<\/a><\/span> \u2013autora de <em>Wonder<\/em>\u2013, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Elena_Ferrante\">Elena Ferrante<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Goliarda_Sapienza\">Goliarda Sapienza<\/a><\/span>. I des del 1985 han aparegut una quarantena de t\u00edtols d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span>, des d\u2019<em>El teu nom \u00e9s Olga<\/em> \u2013set\u00e8 t\u00edtol de l\u2019editorial, del qual es van vendre 100.000 exemplars i es va traduir a nou lleng\u00fces\u2013 fins a la <em>totalitat dels viatge<\/em>s<em> a peu<\/em> o els contes d\u2019<em>Un rac\u00f3 de paraigua<\/em> (1993). <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cTinc la impressi\u00f3 que jo no escric per a una majoria ni per a una minoria, i aix\u00f2 \u00e9s una limitaci\u00f3 com les altres, no una tria, encertada o desencertada\u201d<\/em><\/span>, afirmava a <em>El meu ofici<\/em>. Potser la seva obra no ha assolit el prestigi de la de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgu%C3%AD\"> Merc\u00e8 Rodoreda<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Sales_i_Vall%C3%A8s\">Joan Sales<\/a><\/span>, per\u00f2 ha comptat amb el suport incondicional de milers de lectors. Potser per aix\u00f2 es mantenia a una certa dist\u00e0ncia del m\u00f3n literari \u2013deia que no tenia cap amic escriptor\u2013 i afirmava: <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cSoc un impur, i la sovint menystinguda impuresa em dona la llibertat\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17791 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"399\" \/><\/a>8.3. UN HOMENOT DE NOM JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\"> Per<\/span> <em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Bassas_i_Onieva\">Antoni Bassas i Onieva<\/a><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De <span style=\"color: #3366ff;\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/span> retinc un munt de p\u00e0gines viscudes, dins i fora de la r\u00e0dio.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per\u00f2 aix\u00ed que he rebut el missatge de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/cultura\/isabel-marti-la-campana-editorial-espanola-traicion_411049_102.html\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span> avisant-me que l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a> <\/span>s\u2019havia mort, el primer record seu que m\u2019ha vingut al cap ha estat la seva resposta, un dia, a la pregunta de qu\u00e8 havia de tenir una bona can\u00e7\u00f3. No va dubtar gens:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Una mica de lletra, <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Una mica de m\u00fasica i <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Una mica d\u2019interpretaci\u00f3<\/em>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si un dels tres ingredients pesava m\u00e9s que els altres, la can\u00e7\u00f3 ja no era perfecta, perqu\u00e8 s\u00f3n les tres miques iguals les que aconsegueixen que la pe\u00e7a sigui rodona. Aquest era l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span>, el tipus de persona que es fixava en aquesta mena de coses, per\u00f2, en un sentit m\u00e9s profund, tamb\u00e9 podr\u00edem dir que aix\u00ed era l\u2019obra de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span>, un home que amb la seva capacitat d\u2019observaci\u00f3 de la vida i el seu mestratge per plasmar-la per escrit va construir una obra rodona, perqu\u00e8 va ser alhora popular i culta, propera i exigent, amb to per\u00f2 sense bombo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I encara m\u00e9s, aquest equilibri delicat que l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span> demanava a una can\u00e7\u00f3 retrata tamb\u00e9 la seva vida: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ha fet alguns papers de l\u2019auca de manera brillant (cantant, lletrista, articulista, publicista) i <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ha sigut un home de conviccions fermes expressades de manera educada, un home elegant de trenca, pipa, pantalons de pana i sabates de pell girada. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span>\u00a0tenia un desig, gaireb\u00e9 una necessitat, que era la de ser \u00fatil, fins i tot per a una cosa que no fos ell mateix. <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Soc un home de fer feines\u201d<\/em><\/span>, deia. L\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span> ha donat tot durant molts anys a la vida cultural catalana, un to subtil amb ritme de bossa nova. L\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span>\u00a0no ha volgut cridar ni ha hagut de cridar, per\u00f2 ha fet cridar. Aviat far\u00e0 cinquanta anys que els partits del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Camp_Nou\">Camp Nou<\/a><\/span> no comencen sense que el p\u00fablic canti una lletra seva. Tractant-se d\u2019ell, no li podia sortir ni marcial ni inflamada: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Tot el camp \u00e9s un clam<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una idea per vers. <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cTant se val d\u2019on venim, si del sud o del nord, ara estem d\u2019acord, una bandera ens agermana\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La lletra en catal\u00e0 que m\u00e9s persones al m\u00f3n deu haver fet abra\u00e7ar porta la seva firma. Quin homenot, quin tipus m\u00e9s gran, capa\u00e7 d\u2019aquest moment: li pregunta <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_P%C3%A1niker\">Salvador P\u00e0niker<\/a><\/span> com es definiria. I ell contesta:<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><em>Com em van definir quan vaig fer el servei militar: \u00abAquell de les ulleres<\/em>\u00bb\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17792\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"336\" \/><\/a>8.4. FER UN ESPIN\u00c0S<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">Per<\/span> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Empar_Moliner_i_Ballesteros\"><em>Empar Moliner <\/em><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estic segura que avui molts dels articulistes que l\u2019hem admirat, copiat, no copiat, diran aix\u00f2 als articles necrol\u00f2gics com aquest. Diran el que d\u00e8iem: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Fer un Espin\u00e0s<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Fer un Espin\u00e0s<\/em> era escriure de <em>\u201cfets i gent\u201d<\/em>, d\u2019alguna cosa no pol\u00edtica, d\u2019algun fet quotidi\u00e0, normal, intranscendent, per\u00f2 amb mestria, elevant-ho a una categoria universal gaireb\u00e9 sense voler. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cAvui he fet un Espin\u00e0s\u201d<\/em>, d\u00e8iem, amb una culpa complaguda. I ho d\u00e8iem parlant d\u2019alg\u00fa que va revolucionar la manera d\u2019escriure les peces petites, per\u00f2 decisives, dels diaris. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quin respecte que tenia l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">Espin\u00e0s<\/span>\u00a0per l\u2019articulisme. Potser nom\u00e9s es pot comparar, aquest respecte, aquest geni, a dos altres grans Julis del degoteig quotidi\u00e0, d\u2019aquest saber-ne, d\u2019aquesta immortalitat di\u00e0ria: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Julio_Camba\">Julio Camba<\/a><\/span> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Julio_Cort%C3%A1zar\">Julio Cort\u00e1zar<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algun cop en parl\u00e0vem, d\u2019alguna pe\u00e7a espinasiana, amb tots els que, sent escriptors, hem estat llogats per escriure columnes en diaris com aquest. Aquella que va fer sobre <em>El c\u00e0non occidental<\/em>, de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Harold_Bloom\">Harold Bloom<\/a><\/span>. Era una pe\u00e7a bon\u00edssima. Ell es despertava, mirava per la finestra per veure com anava vestida la gent per entendre qu\u00e8 havia de fer ell. Com s\u2019havia de vestir. Per\u00f2 veia un home en samarreta i un altre home amb abric. Conclo\u00efa que tothom va vestit com vol, per tant, que no hi ha c\u00e0non. Articles com aquest, tan importants. Tant de treure\u2019s el barret. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vaig llegir, de molt jove, el <em>Viatge al Pirineu de Lleida<\/em>. Em vaig tornar boja d\u2019alegria llegint all\u00f2 tan modern. Literatura del jo abans d\u2019hora. Sempre l\u2019he seguit (per dirho d\u2019aquesta manera tan bonica). Tots els\u00a0<em>A peu<\/em>, sobretot aquell de les terres cremades. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com que era p\u00fablic que l\u2019admirava, una vegada, al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Periodistes_de_Catalunya\">Col\u00b7legi de Periodistes<\/a><\/span>, em van demanar que en present\u00e9s el llibre de recull d\u2019articles. Recordo que en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sergi_P%C3%A0mies_i_Bertran\">Sergi P\u00e0mies<\/a><\/span> era entre el p\u00fablic per ferne una cr\u00f2nica. Vam enraonar abans. Ell semblava molt content i feli\u00e7 que hi hagu\u00e9s una autora m\u00e9s jove que l\u2019hagu\u00e9s llegit amb tanta intensitat. Vam enraonar del que li preguntaria i ens vam posar d\u2019acord. Per\u00f2 quan va tocar la xerrada va ser d\u2019una gran dificultat. Em va trencar el joc amb cada pregunta. No va contestar res. Ni si escrivia a m\u00e0quina ni res. Em va fotre ben fotuda davant d\u2019en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sergi_P%C3%A0mies_i_Bertran\">Sergi P\u00e0mies<\/a><\/span> (que per sort va tenir pietat). Despr\u00e9s, vam anar a fer una copa de bombolles i va ser una classe. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mor una manera d\u2019escriure articles als diaris, ara que potser moren els diaris, o potser no; potser, com ell, s\u00f3n m\u00e9s vius que mai. Estic molt trista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17793 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-11-300x149.jpg\" alt=\"\" width=\"372\" height=\"185\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-11-300x149.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-11.jpg 319w\" sizes=\"(max-width: 372px) 100vw, 372px\" \/><\/a>8.5. ESPIN\u00c0S I LA CATALUNYA DEL SENY ATREVIT<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Aragay\">Ignasi Aragay<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu posat era de senyor flegm\u00e0tic que caminava pel m\u00f3n, observant. S\u2019havia fabricat aquesta imatge antiintel\u00b7lectual, perfectament falsa. Rere l\u2019aparen\u00e7a d\u2019home de carrer tranquil hi bategava la passi\u00f3 constant, el neguit permanent del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/rodamots.cat\/grafoman-a\/\">graf\u00f2man de pipa<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/it.wikipedia.org\/wiki\/Olivetti_Studio_46\">Olivetti 46<\/a><\/span>, de qui volia seduir els lectors cada dia, amb cada tecla que polsava, en cada frase, cada article, cada llibre. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No podia parar de rumiar, no va parar mai d\u2019escriure, de xerrar amb els amics i amb els desconeguts. De pensar a trav\u00e9s d\u2019una mirada m\u00farria i s\u00e0via de \u201c<em>prosador<\/em>\u201d \u2013aix\u00ed es definia\u2013 gens prosaic. Durant uns anys vaig poder compartir taula en unes quantes ocasions amb ell i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/llegim.ara.cat\/entrevistes\/isabel-marti-he-viscut-campana_1_2653143.html\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span>, la seva fidel editora i amiga, al restaurant de l\u2019Eixample <em>Casa L\u00e1zaro<\/em>, ja desaparegut. Era com una cerim\u00f2nia que el <span style=\"color: #3366ff;\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/span>\u00a0devia preparar amb cura: el men\u00fa, les idees, les an\u00e8cdotes, les novetats&#8230; Fins i tot diria que els girs improvisats estaven perfectament apamats. Perqu\u00e8 aquest era el seu secret, fer passar per natural el que era s\u00e0viament artificial, reflexionat fins al m\u00e9s m\u00ednim detall. Aix\u00ed vivia, aix\u00ed parlava i aix\u00ed escrivia. Teatre del bo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Rere la naturalitat de la seva prosa en aparen\u00e7a senzilla hi havia un esfor\u00e7 ingent, un estil molt assajat, decantat al llarg dels anys. En <span style=\"color: #3366ff;\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/span>\u00a0tot era f\u00e0cil, per\u00f2 res no sorgia a l\u2019atzar ni de la improvisaci\u00f3. Com no podia ser d\u2019una altra manera, l\u2019observador dels altres tamb\u00e9 s\u2019observava a si mateix, cuidant amb meticulositat la seva figura de raonable <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Quixot\">Quixot<\/a><\/span> que lluitava, sense estrid\u00e8ncies, contra uns estimats molins quotidians, invisibles al com\u00fa dels mortals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Era l\u2019articulista que se sortia de l\u2019actualitat, que mirava les persones i les coses i les descrivia amb precisi\u00f3 quir\u00fargica, com un entom\u00f2leg que converteix els insectes en \u00e9ssers \u00fanics, incre\u00efbles. L\u2019insecte \u00e9rem tots nosaltres: els homes i les dones, amb els nostres comportaments conscients i inconscients. Treia suc de la m\u00e9s petita an\u00e8cdota, convertia qualsevol gest, qualsevol fenomen hum\u00e0 natural o artificial, en una amable i heterodoxa teoria per fer-nos pensar, per allunyar-nos de l\u2019obvietat dels propis prejudicis sumaris. Comen\u00e7ant pels seus. De la mateixa manera que inicialment havia partit de la prosa planiana fins a destil\u00b7lar un estil i un univers propis, alguns van inspirar-se en <span style=\"color: #3366ff;\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Penso que el m\u00e9s notable dels seus successors va ser <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Capdevila_i_Plandiura\">Carles Capdevila<\/a><\/span>, tamb\u00e9 capa\u00e7 de convertir en article qualsevol fet quotidi\u00e0, qualsevol viv\u00e8ncia. L\u2019un i l\u2019altre abordaven la pol\u00edtica agafant-hi dist\u00e0ncia esc\u00e8ptica, sense enfangar-se, reticents al poder: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Gelosos de la seva llibertat individual, van posar grans dosis d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia i lucidesa per bastir un retrat hum\u00e0 del seu temps, una mica balzaquians, incontinents, realistes, amb vocaci\u00f3 de registrar el batec de la societat que els va tocar viure. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 una mica montaignians, amb el seu jo per davant, construint-se i construint-nos.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Amb l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a>, doncs, perdem alg\u00fa que ens ha explicat el batec diari de la Catalunya democr\u00e0tica i feinera, sense focs d\u2019artifici, lluny de conxorxes de sal\u00f3 i de radicalismes incendiaris, a peu de carrer, de cam\u00ed i de sentit com\u00fa. La seva sempre ser\u00e0 la Catalunya del seny atrevit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17794\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"391\" height=\"224\" \/><\/a>8.6.\u00a0QU\u00c8 TENEN EN COM\u00da JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S I TOM HANKS&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anna_Guitart\">Anna Guitart<\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>\u201cNo podran prendre\u2019m la vella Olivetti. Els dir\u00e9 que escriure-hi \u2013tac, tactactac\u2013 \u00e9s la meva petita festa\u201d<\/strong><\/em><\/span>. <strong>S\u00f3n paraules de <span style=\"color: #3366ff;\">J<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\"><span style=\"color: #3366ff;\">ose<\/span>p Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>. Les escrivia el 2008 a <em>El meu ofici<\/em> (La Campana), per tancar un text anomenat <em>Sorolls<\/em>. Efectivament, per a ell els sons de la m\u00e0quina d\u2019escriure eren molt importants, l\u2019ajudaven a pensar. Rellegeixo i interpreto aquestes l\u00ednies com un acte de resist\u00e8ncia, i no em puc estar de pensar que, potser, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span> ser\u00e0 dels \u00faltims autors que acomiadem que encara feia servir una m\u00e0quina d\u2019escriure. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan el 2007 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Barril_i_Cuixart\">Joan Barril<\/a><\/span> va comen\u00e7ar un programa de llibres a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Betev%C3%A9\">Betev\u00e9<\/a><\/span>, va triar dir-li <em>Qwerty<\/em>, i la careta d\u2019entrada tenia imatges de m\u00e0quina d\u2019escriure, i tamb\u00e9 els sons, \u00e9s clar (cling!). Tamb\u00e9 a la careta de <em>S\u2019ha escrit un crim<\/em>, la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jessica_Fletcher\">Jessica Fletcher<\/a><\/span> escriu a m\u00e0quina, igual que <em>l\u2019Snoopy<\/em> damunt la teulada de la seva caseta. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les m\u00e0quines d\u2019escriure han representat els escriptors durant d\u00e8cades, i diria que ara en tenim una imatge una mica romantitzada:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per\u00f2 <span style=\"color: #3366ff;\">J<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">osep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>\u00a0tamb\u00e9 deia que la utilitzava perqu\u00e8 la trobava molt pr\u00e0ctica, i \u00e9s veritat que quan es van comen\u00e7ar a comercialitzar van representar una revoluci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llegeixo que els primers a introduir-la al mercat van ser <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/E._Remington_and_Sons\"><em>E. Remington and Sons<\/em><\/a><\/span>, una empresa que feia armes i que despr\u00e9s faria m\u00e0quines de cosir i d\u2019escriure. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, al comen\u00e7ament, les d\u2019escriure s\u2019assemblaven for\u00e7a a les de cosir, fins i tot les decoraven amb flors, perqu\u00e8 el seu p\u00fablic objectiu eren les dones. En pocs anys, el percentatge de dones mecan\u00f2grafes i que treballaven a oficines es va multiplicar: el nou invent va ser determinant per a la introducci\u00f3 de la dona al mercat laboral. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Descobrir que els que es dedicaven a les armes es van dedicar a les paraules em sembla una gran met\u00e0fora, i em fa pensar en la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Susan_Sontag\">Susan Sontag<\/a><\/span>. Als seus diaris (Literatura Random House, amb traducci\u00f3 d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aurelio_Major\">Aurelio Major<\/a><\/span>), escriu:<\/strong> <span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>\u201cEstoy ahora escribiendo por rabia \u2013y siento una suerte de exaltaci\u00f3n nitzscheana\u2013. Es t\u00f3nica. A carcajadas rugientes. Quiero denunciar a todos, mandar a todos al diablo. Voy a mi m\u00e1quina de escribir como podr\u00eda ir por mi ametralladora. Pero estoy a resguardo. No tengo que enfrentar las consecuencias de la agresividad \u00abreal\u00bb. Estoy enviando \u2018colis pi\u00e9g\u00e9s\u2019 (\u2018paquetes-bomba\u2019) al mundo\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mark_Twain\">Mark Twain<\/a><\/span> va ser el primer que va utilitzar una m\u00e0quina d\u2019escriure per fer literatura. En va presumir a la seva autobiografia. Va quedar embadalit quan en va veure una en un aparador de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Boston\">Boston<\/a><\/span>, i encara va obrir m\u00e9s la boca quan una noia n\u2019hi va fer una demostraci\u00f3: podia escriure fins a cinquanta-set paraules per minut. Aviat se\u2019n va cansar, li trobava massa defectes, per\u00f2 hi va acabar tornant. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els escriptors actuals, em consta que encara l\u2019utilitza <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Danielle_Steel\">Danielle Steel<\/a><\/span>, l\u2019autora supervendes de novel\u00b7la rom\u00e0ntica. Se la va comprar el 1946, per 20 d\u00f2lars, i hi ha escrit al voltant de 120 llibres.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> I un descobriment: <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/Tom Hankshhttps:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tom_Hanksttps:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tom_Hanks\">Tom Hanks<\/a><\/span> \u00e9s un enamorat de les m\u00e0quines d\u2019escriure. Tant, que podeu buscar un v\u00eddeo que va fer per a <em>Vanity Fair<\/em> on ensenya, amb gran habilitat, com se\u2019n canvia la cinta. Per a ell, el so de les tecles representa<\/strong> <em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cla cad\u00e8ncia de la creativitat, la percussi\u00f3 de la puntuaci\u00f3\u201d<\/span><\/strong><\/em><strong>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">Segur que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span>\u00a0i ell s\u2019haurien ent\u00e8s&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17795\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"388\" \/><\/a>9. CINC LLIBRES IMPRESCINDIBLES <span class=\"Apple-converted-space\">DE JOSEP MARIA ESPIN\u00c0S<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>9.1. COMBAT DE NIT<\/strong><\/span>\u00a0<strong><span style=\"color: #000000;\">(1959)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La mirada del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span> que amb poc m\u00e9s de trenta anys va escriure <em>Combat de nit<\/em> (1959) era absolutament moderna. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dir que \u00e9s una novel\u00b7la que retrata el m\u00f3n professional i personal dels camioners en l\u2019Espanya de finals dels 50 \u00e9s exacte, per\u00f2 superficial. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019autor converteix la hist\u00f2ria dels seus protagonistes en el pretext per relatar els malestars d\u2019una \u00e8poca grisa i dif\u00edcil i, sobretot, per mostrar les \u00e0nsies, les pors, els desencisos i els neguits constitutius de la condici\u00f3 humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17797 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"256\" height=\"390\" \/><\/a>9.2. VIATGE AL PIRINEU DE LLEIDA<\/span> <em>(1957) <\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1957, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a> va publicar el primer llibre sobre un viatge a peu, resseguint poblacions i paratges del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pallars_Sobir%C3%A1\">Pallars<\/a><\/span> i la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Valle_de_Ar%C3%A1n\">Vall d\u2019Ara<\/a><\/span>n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Seria l\u2019inici d\u2019una s\u00e8rie de vint t\u00edtols escrits durant m\u00e9s de mig segle, entre els quals hi ha els volums dedicats al <em>Matarranya<\/em> (1996), el <em>Pa\u00eds Basc<\/em> (2000) i la <em>Costa da Morte<\/em> (2004). <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Jo prefereixo con\u00e8ixer els altres<\/em>\u201d<\/span>, deia l\u2019autor, que tenia el costum de viatjar amb l\u2019editora <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span> i el seu amic Sebasti\u00e0 Alqu\u00e9zar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Viatjar amb l\u2019Espin\u00e0s \u00e9s una manera d\u2019aprendre a viure escoltant les coses que passen i posant-hi una lupa mental perqu\u00e8 la vida es faci gran, i no uns binocles que l\u2019empetiteixin<\/em>\u201d<\/span>, recorda <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">Isabel Mart\u00ed<\/a><\/span> al pr\u00f2leg d\u2019<em>A la taula dels altres<\/em>. <em>A peu pel Priorat<\/em>, un dels tres volums que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Campana_(editorial)\">La Campana<\/a><\/span> ha reeditat aquest estiu (2022).<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-18-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17798\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-18-1-300x157.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"184\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-18-1-300x157.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/images-18-1.jpg 310w\" sizes=\"(max-width: 352px) 100vw, 352px\" \/><\/a>9.3. EL TEU NOM \u00c9S OLGA<\/span> (1986) <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Mira, filla, jo s\u00e9 el que tu ets, i cap mot-etiqueta ni cap diagn\u00f2stic que us vulgui explicar conjuntament a tu i a tots els teus companys arribar\u00e0 a descobrir-ho<\/em>\u201d<\/span>, escriu <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span> a <em>El teu nom \u00e9s Olga<\/em>, del qual es van vendre m\u00e9s de 100.000 exemplars. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El llibre \u00e9s una declaraci\u00f3 d\u2019amor cap a la seva filla, que tenia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADndrome_de_Down\">s\u00edndrome de Down<\/a><\/span>: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Tu no saps qu\u00e8 vol dir subnormal, per\u00f2 moltes persones que s\u00f3n adultes i intel\u00b7ligents tampoc no ho saben. Si sabessin qu\u00e8 hi ha darrere la paraula subnormal no la farien servir com un insult<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17799 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-7-1.jpg\" alt=\"\" width=\"289\" height=\"289\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-7-1.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-7-1-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 289px) 100vw, 289px\" \/><\/a>9.4. EL MEU OFICI <\/span>(2008)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Qu\u00e8 vol dir treballar. Qu\u00e8 vol dir descansar<\/em>\u201d,<\/span> es pregunta <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0<\/a><\/span>s a <em>El meu ofici<\/em> (2008), primer t\u00edtol d\u2019una s\u00e8rie de volums autobiogr\u00e0fics en qu\u00e8 l\u2019autor combina els records amb les reflexions sobre la vida i l\u2019escriptura. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Creaci\u00f3 i intimitat avancen alhora en un llibre on l\u2019escriptor repensa i reivindica la seva feina, tasca que continuaria a <em>I la festa segueix<\/em> (2009),<em> Entre els lectors i jo<\/em> (2011), <em>A ritme del temps<\/em> (2015) i <em>La vella capitana<\/em> (2016).<span class=\"Apple-converted-space\">\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17800\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/download-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"344\" \/><\/a>9.5. UNA VIDA ARTICULADA<\/strong><\/span> <strong>(2013)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des que el 1976 va assumir el repte d\u2019escriure un article diari per a l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avui\"><em>Avui<\/em><\/a><\/span>, feina que li va semblar massa \u201c<em>dif\u00edcil<\/em>\u201d i \u201c<em>angoixan<\/em>t\u201d, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Josep Maria Espin\u00e0s<\/a><\/span> no va faltar a la seva cita amb els lectors fins al 2019, quan ja tenia 92 anys. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019edat va jubilar per for\u00e7a l\u2019autor d\u2019<em>A la vora de<\/em>&#8230; i <em>Petit observatori<\/em> \u2013les seccions que tenia, primer a l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avui\"><em>Avui<\/em><\/a><\/span> i des del 1995 a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Peri%C3%B3dico_de_Catalunya\"><em>El Peri\u00f3dico<\/em><\/a><\/span>\u2013, per\u00f2 en va recollir una petita mostra al volum <em>Una vida articulada<\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Espin%C3%A0s\">Espin\u00e0s<\/a><\/span>, la prosa havia de tenir <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>una unitat<\/em>\u201d<\/span> i <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>un fil conductor<\/em>\u201d<\/span>, per\u00f2 no <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>moments de llu\u00efment<\/em>\u201d<\/span>: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201c<em>Sempre he procurat que la frase brillant no hi sigui<\/em>\u201d<\/strong><\/span>.<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Josep Maria Espin\u00e0s i Massip\u00a0(Barcelona,\u00a07 de mar\u00e7\u00a0de\u00a01927\u00a0&#8211;\u00a0Barcelona,\u00a05 de febrer\u00a0de\u00a02023) fou un\u00a0escriptor\u00a0i\u00a0periodista\u00a0catal\u00e0\u00a0conegut del gran p\u00fablic per les novel\u00b7les, per les cr\u00f2niques de viatges i pels articles &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17692"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17692"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17692\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20077,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17692\/revisions\/20077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}