{"id":17682,"date":"2023-01-31T13:48:34","date_gmt":"2023-01-31T12:48:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17682"},"modified":"2023-10-23T00:01:31","modified_gmt":"2023-10-22T22:01:31","slug":"en-la-mort-den-xavier-rubert-de-ventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=17682","title":{"rendered":"XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S: FIL\u00d2SOF, POL\u00cdTIC I INDEPENDENTISTA CATAL\u00c0"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17808 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-2.jpg\" alt=\"\" width=\"694\" height=\"446\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"><b>X<\/b><strong>avier Rubert de Vent\u00f3s<\/strong><\/a><\/span><strong>\u00a0(<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1_de_setembre\">1 de setembre<\/a><\/span>\u00a0de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1939\">1939<\/a><\/span>\u00a0&#8211;\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/28_de_gener\">28 de gener<\/a><\/span>\u00a0de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2023\">2023<\/a><\/span>) fou un\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fil%C3%B2sof\">fil\u00f2sof<\/a>\u00a0<\/span>i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Professor\">professor<\/a>\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat\">universitari<\/a><\/span>, catedr\u00e0tic em\u00e8rit d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Est%C3%A8tica\">Est\u00e8tica<\/a>\u00a0<\/span>a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escola_T%C3%A8cnica_Superior_d%27Arquitectura_de_Barcelona\">Escola T\u00e8cnica Superior d&#8217;Arquitectura de Barcelona<\/a><\/span>\u00a0(ETSAB),\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptor\">escriptor<\/a><\/span>\u00a0i<span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pol%C3%ADtic\">pol\u00edtic<\/a>\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalans\">catal\u00e0<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Particip\u00e0 en la resist\u00e8ncia\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antifranquista\">antifranquista<\/a><\/span>\u00a0com a membre del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Front_Obrer_Catal%C3%A0\">Front Obrer Catal\u00e0<\/a><\/span>\u00a0(FOC) i fou expulsat de la seva c\u00e0tedra de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">U<\/a><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17809\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-10.jpg\" alt=\"\" width=\"311\" height=\"207\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">niversitat de Barcelona<\/a><\/span>\u00a0mitjan\u00e7ant un expedient administratiu per\u00a0<i>abandono de c\u00e1tedra<\/i>\u00a0quan l&#8217;any 1975 hagu\u00e9 d&#8217;exiliar-se a\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Par%C3%ADs\">Par\u00eds<\/a><\/span>\u00a0per amenaces dels\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Falangisme\">falangistes<\/a><\/span>. Molt actiu en la vida p\u00fablica catalana, va col\u00b7laborar habitualment en diversos mitjans de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Televisi%C3%B3\">televisi\u00f3<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/R%C3%A0dio\">r\u00e0dio<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premsa\">premsa<\/a>\u00a0<\/span>escrita.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1976, fund\u00e0 amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas_Sagnier\">Eugeni Trias<\/a><\/span>\u00a0el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Filosofia\">Col\u00b7legi de Filosofia<\/a><\/span>, grup que renov\u00e0 la filosofia catalana en la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola\">Transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola<\/a><\/span>\u00a0i que alhora enlla\u00e7ava amb la tradici\u00f3 republicana de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Xirau\">Joaquim Xirau<\/a><\/span>. Les seves obres, especialment centrades en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;est\u00e8tica en un primer per\u00edode, i en la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filosofia_pol%C3%ADtica\">filosofia pol\u00edtica<\/a><\/span>\u00a0a partir de 1982, gaudeixen de reconeixement internacional, com ho demostra el fet d&#8217;haver estat tradu\u00eft al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0\">castell\u00e0<\/a><\/span>, l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Angl%C3%A8s\"><span style=\"color: #3366ff;\">angl\u00e8<\/span>s<\/a>, l<span style=\"color: #3366ff;\">&#8216;<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Itali%C3%A0\">itali\u00e0<\/a><\/span>\u00a0i l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemany\">alemany<\/a><\/span>. Fou amic de la inf\u00e0ncia de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>, amb qui milit\u00e0 a la clandestinitat al \u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Front_Obrer_Catal%C3%A0\">Front Obrer Catal\u00e0<\/a>\u00a0<\/span>(FOC).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17810 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"197\" \/><\/a>Fou membre del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Partit_dels_Socialistes_de_Catalunya\">Partit dels Socialistes de Catalunya<\/a><\/span>\u00a0i diputat al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Congr%C3%A9s_dels_Diputats\">Congr\u00e9s<\/a><\/span>\u00a0(1982-1986) i al\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parlament_Europeu\">Parlament Europeu<\/a><\/span>\u00a0(1987-1994). El novembre de 2012 va signar un manifest p\u00fablic en el qual donava suport a la candidatura de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Converg%C3%A8ncia_i_Uni%C3%B3\">Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3<\/a><\/span>\u00a0a les\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2012\">eleccions al Parlament de Catalunya<\/a><\/span>.\u00a0Fou un dels impulsors del Set\u00e8 Congr\u00e9s de l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/International_Council_of_Societies_of_Industrial_Design\">International Council of Societies of Industrial Design<\/a><\/span>.\u00a0De 2004 a 2018 fou president delegat del jurat del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Internacional_Catalunya\">Premi Internacional Catalunya<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va morir a Barcelona, als 83 anys, el 28 de gener de 2023.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17811\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"192\" \/><\/a>1. BIOGRAFIA D&#8217;EN XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> era fill de Joan Rubert L\u00f3pez de Tejeiro i Conxita Vent\u00f3s, pertanyia a una fam\u00edlia d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Indi%C3%A0\">indians<\/a><\/span>\u00a0que van fer fortuna a\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Puerto_Rico\">Puerto Rico<\/a><\/span>\u00a0durant el segle XIX. El seu avi patern retorn\u00e0 a Barcelona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La vida de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> es pot dividir en tres etapes:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera etapa, fins al 1982, abra\u00e7a el per\u00edode de formaci\u00f3 filos\u00f2fica i la carrera acad\u00e8mica.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera etapa inclou els anys de formaci\u00f3, la lluita clandestina, l&#8217;activitat docent a Barcelona i als\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estats_Units\">Estats Units d&#8217;Am\u00e8rica<\/a>\u00a0<\/span>(EUA), juntament amb la publicaci\u00f3 de les seves obres sobre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Est%C3%A9tica\">est\u00e8tica<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultura<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Moral\">moral<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17826 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-11.jpg\" alt=\"\" width=\"334\" height=\"222\" \/><\/a>El 1961 es va llicenciar en\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret\">Dret<\/a><\/span>\u00a0a Barcelona, segons la tradici\u00f3 familiar, i el 1962 va cursar el darrer any de Filosofia a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Madrid\">Madrid<\/a>, per vocaci\u00f3, on va ser deixeble de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_Aranguren\">Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Aranguren<\/a><\/span>,\u00a0en qui reconeix el seu metratge. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu primer assaig,\u00a0<i>El arte ensimismado<\/i>\u00a0(1963), es va publicar a l&#8217;editorial\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ariel_(editorial)\">Ariel<\/a><\/span>\u00a0amb un pr\u00f2leg de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde_Pacheco\">Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde<\/a><\/span>\u00a0i en una col\u00b7lecci\u00f3 que dirigia el tamb\u00e9 fil\u00f2sof\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Sacrist%C3%A1n_Luz%C3%B3n\">Manuel Sacrist\u00e1n<\/a><\/span>.\u00a0Durant aquells anys, va participar en la lluita clandestina al costat de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\"> Pasqual Maragall<\/a><\/span> al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Front_Obrer_Catal%C3%A0\">Front Obrer Catal\u00e0<\/a>\u00a0(FOC). Va ser detingut tres cops i, arran de les seves activitats, va haver d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Exili\">exiliar-se<\/a>\u00a0uns mesos, ja cap al final de la dictadura, per evitar ser novament detingut i maltractat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va cr\u00e9ixer en un ambient on la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura_catalana\">cultura catalana<\/a><\/span>\u00a0amb prou feines sobrevivia en cercles redu\u00efts. En aquests, per\u00f2, va rebre la influ\u00e8ncia del grup d&#8217;intel\u00b7lectuals de qui es considera hereu, el seu pare Joan Rubert,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Calsamiglia_i_Vives\">Josep Maria Calsamiglia<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Maragall\">Jordi Maragall<\/a><\/span>, deixebles al seu torn de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joaqu%C3%ADn_Xirau_Palau\">Joaquim Xirau<\/a><\/span>, i m\u00e9s enrere encara de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Scheler\">Max Scheler<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Acabats els estudis, inicialment va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona\"><span style=\"color: #3366ff;\">Universitat Aut\u00f2noma<\/span><\/a>, i des del 1973 ocup\u00e0 la pla\u00e7a de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/etsab.upc.edu\/ca\">catedr\u00e0tic d&#8217;est\u00e8tica a l&#8217;ETSAB<\/a><\/span>. Ocasionalment va fer estades a les universitats de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Cincinnati\">Cincinnati<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Harvard\">Harvard<\/a><\/span>\u00a0o\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Berkeley\">Berkeley<\/a><\/span>, i tamb\u00e9 a M\u00e8xic i Caracas. Tamb\u00e9 dins d&#8217;aquesta etapa fund\u00e0 amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugeni Trias<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Vicens\">Antoni Vicens<\/a><\/span>\u00a0i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Llovet\">Jordi Llovet<\/a><\/span>\u00a0el Col\u00b7legi de Filosofia, l&#8217;any 1976.\u00a0Una iniciativa que, el 1982, es va ampliar amb altres fil\u00f2sofs com\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Llu%C3%ADs_Font\">Pere Llu\u00eds Font<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Casals\">Jaume Casals<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_Morey\">Miquel Morey<\/a><\/span>,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramoneda\">Josep Ramoneda<\/a><\/span>\u00a0i altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17827\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-2.jpg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"257\" \/><\/a>Al Col\u00b7legi de Filosofia, va exercir el que possiblement va ser el seu \u00fanic magisteri filos\u00f2fic a Barcelona i \u00e9s d&#8217;aqu\u00ed d&#8217;on van sortir els seus deixebles:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Norbert_Bilbeny\">Norbert Bilbeny<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\">Merc\u00e8 Rius<\/span> o\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro\">Ramon Alcoberro<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al Col\u00b7legi s&#8217;oferien cursos oberts de filosofia sobre un tema pr\u00e8viament triat, ja fos l&#8217;amor, la frontera o el coneixement, i els textos que es produ\u00efen es van publicar en diversos llibres col\u00b7lectius entre el 1978 i el 1987.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">La segona etapa, fins al 1994, compr\u00e8n l&#8217;experi\u00e8ncia parlament\u00e0ria<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la segona etapa, des del 1982 fins al 1994, entr\u00e0 en la pol\u00edtica activa com a parlamentari, primer al Congr\u00e9s dels Diputats i despr\u00e9s al Parlament Europeu.\u00a0Fruit de l&#8217;experi\u00e8ncia, public\u00e0 un seguit d&#8217;obres sobre els vells problemes d&#8217;identitat d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">Espanya<\/a>, sobre els nous reptes de la identitat d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa\">Europa<\/a><\/span>\u00a0i tamb\u00e9 sobre les mis\u00e8ries de la vida parlament\u00e0ria. Entre aquests darrers, trobem\u00a0<i>El cortes\u00e0 i el seu fantasma<\/i>, el seu llibre \u00ab<em>m\u00e9s cruel, \u00e0cid i ferotge<\/em>\u00bb.\u00a0Va ser tamb\u00e9 des del Parlament Europeu que va proposar la creaci\u00f3 del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_d%27Arquitectura_Contempor%C3%A0nia_Mies_van_der_Rohe\">Premi d&#8217;Arquitectura Contempor\u00e0nia Mies van der Rohe<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">La tercera etapa, a partir de 1994, ve marcada pel retorn a la vida universit\u00e0ria i el comprom\u00eds social i pol\u00edtic.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En la tercera etapa, des de 1994 fins a la seva mort, va reprendre l&#8217;activitat docent i inici\u00e0 la incursi\u00f3 en altres \u00e0mbits socials o filos\u00f2fics (D\u00e9u, l&#8217;independentisme, migracions\u2026). En particular destacava la seva concepci\u00f3 d&#8217;un\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">independentisme<\/a><\/span>\u00a0no\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalisme_catal%C3%A0\">nacionalista<\/a><\/span>, ent\u00e8s com una manera no visceral de resoldre la relaci\u00f3 Espanya-Catalunya. En aquest sentit, es va posicionar del costat del sobiranisme i se&#8217;l va poder veure en molts actes a favor de l&#8217;Estat propi.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17812 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"204\" \/><\/a>2. EL PENSAMENT D&#8217;EN XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malgrat la diversitat d&#8217;interessos de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> (acad\u00e8mic, pol\u00edtic, literat, cr\u00edtic, filos\u00f2fic), hi ha un tret com\u00fa en la seva obra, un\u00a0<i>leitmotiv<\/i>\u00a0que adopta f\u00f3rmules diferents d&#8217;acord amb les preguntes que aborda i els est\u00edmuls que les susciten. Aquest factor com\u00fa \u00e9s la desconfian\u00e7a pel \u00ab<em>pensament abstracte<\/em>\u00bb i per tot all\u00f2 que bloqueja la percepci\u00f3 real de les coses. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> el denominava \u00ab<em>principi de disson\u00e0ncia<\/em>\u00bb, ent\u00e8s com una\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Disson%C3%A0ncia_cognitiva\">disson\u00e0ncia<\/a>\u00a0existent entre les\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abstracci%C3%B3_(filosofia)\">abstraccions<\/a><\/span>, que es nodreixen de la captura d&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Experi%C3%A8ncia\">experi\u00e8ncies<\/a><\/span>, i les viv\u00e8ncies, que es resisteixen a ser-ne captives.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17828\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-17.jpg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"191\" \/><\/a>Si hi ha una activitat que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> va mantenir constantment, aquesta va ser la d&#8217;escriptor. Al llarg de tota la seva traject\u00f2ria va publicar m\u00e9s de trenta t\u00edtols, en castell\u00e0 i en catal\u00e0, i alguns tradu\u00efts a l&#8217;angl\u00e8s, l&#8217;itali\u00e0 i l&#8217;alemany. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser, com a escriptor, un dels grans prosistes en llengua catalana. Una qualificaci\u00f3 merescuda pel seu estil \u00ab<em>circular<\/em>\u00bb i\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aforisme\">afor\u00edstic<\/a><\/span>,\u00a0i per la seva tasca com a creador de llenguatge, de noves expressions que ja van unides al seu nom: l<i>&#8216;\u00ab<\/i><em>ara-s\u00ed-queisme<\/em>\u00bb<i>,<\/i>\u00a0la \u00ab<em>modernositat<\/em>\u00bb o el \u00ab<em>jo com a joguina<\/em>\u00bb<i>.<\/i>\u00a0En les seves obres, el llenguatge simplement no neix de les idees sin\u00f3 que es fa notar frase rere frase, est\u00e0 sempre en primer pla i, en tot cas, s\u00f3n les idees les que neixen del llenguatge. De vegades, peca de\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Preciosisme\">preciosista<\/a><\/span>\u00a0i potser per exc\u00e9s, per\u00f2 aix\u00f2 no afecta l&#8217;autenticitat del discurs.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17829 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"198\" \/><\/a>Totes les seves obres sorgeixen del que li \u00abpassa\u00bb, no del que \u00ab<em>creu<\/em>\u00bb o \u00ab<em>pensa<\/em>\u00bb. Comen\u00e7ant per la seva posici\u00f3 filos\u00f2fica, pot considerar-se, ras i curt, com a \u00ab<em>pensament feble<\/em>\u00bb, essent entre els primers dins del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Postmodernisme\">postmodernisme<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per deixar, doncs, que les coses se&#8217;ns apropin, afirma: \u00ab<em>cal tenir una actitud m\u00e9s aviat feble que no pas forta<\/em>\u00bb. La seva experi\u00e8ncia inici\u00e0tica va ser la disson\u00e0ncia entre abstraccions i viv\u00e8ncies. A\u00a0<i>Per qu\u00e8 filosofia?<\/i>\u00a0posa com a m\u00e0xima el\u00a0<i>nescire aude!<\/i>\u00a0(\u00ab<em>atreveix-te a ignorar<\/em>\u00bb), la pregunta infantil \u00ab<em>per qu\u00e8?<\/em>\u00bb o la \u00ab<em>import\u00e0ncia de veure-hi fosc<\/em>\u00bb. Aquest punt de vista, per\u00f2, no t\u00e9 res de natural en un adult i requereix vigil\u00e0ncia i coratge davant les rutines mentals. Tanmateix, \u00e9s l&#8217;\u00fanica manera d&#8217;accedir a all\u00f2 que \u00e9s real. Nom\u00e9s \u00ab<em>aprenem<\/em>\u00bb quan som capa\u00e7os d&#8217;\u00ab<em>ignorar el que sabem<\/em>\u00bb. \u00danicament sentim els objectes quan afluixem el volum de les normes. Solament som \u00ab<em>vulnerables a la demanda<\/em>\u00bb si podem \u00ab<em>veure sense voler entendre<\/em>\u00ab. Els rituals del sentit com\u00fa pels quals percebem, sentim i pensem, viuen \u00ab<em>entotsolats<\/em>\u00bb dins l&#8217;eterna repetici\u00f3 d&#8217;ells mateixos i fan impossible copsar \u00ab<em>l&#8217;altra cara<\/em>\u00bb de la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Realitat\">realitat<\/a><\/span>, sempre singular. L&#8217;experi\u00e8ncia real \u00e9s est\u00e8tica, superficial, \u00fanica i original. La seva categoritzaci\u00f3 \u00e9s conceptual, essencial, universal i gastada. Paradoxalment, una \u00abexperi\u00e8ncia real\u00bb \u00e9s inexperta per definici\u00f3, inesperada: \u00e9s real all\u00f2 que \u00ab<em>sempre apareix disposat a refutar les nostres\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%B2tesi\">hip\u00f2tesis<\/a><\/span><\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17830\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"200\" \/><\/a>Per accedir a l&#8217;altra cara de les coses no n&#8217;hi ha prou de desactivar el que \u00ab<em>sabem<\/em>\u00bb, a m\u00e9s, ens hem de trobar en un estat d&#8217;\u00ab<em>alteraci\u00f3 propens a l&#8217;altre, per poder donar a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Objecte\">objecte<\/a><\/span>\u00a0l&#8217;espai necessari per existir<\/em>\u00bb. Aquest estat no \u00e9s un punt de vista \u00ab<em>te\u00f2ri<\/em>c\u00bb, distant, sin\u00f3 que t\u00e9 color emocional, una intimitat amb l&#8217;objecte que ve facilitada per l&#8217;amor o la nost\u00e0lgia: perqu\u00e8 l&#8217;amor ajuda a construir aquest coneixement individual i, encara m\u00e9s, \u00e9s el motor del coneixement del que \u00e9s individual. Tamb\u00e9 el plaer sexual t\u00e9 aquest efecte d&#8217;esmicolar l&#8217;ego\u00bb. L&#8217;amor i el plaer sensual esborren la l\u00ednia divis\u00f2ria entre observador i objecte, dissolen els l\u00edmits del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jo\">jo<\/a><\/span>\u00a0i confonen\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Percepci%C3%B3\">percepci\u00f3<\/a><\/span>\u00a0i<span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sentiment\">sentiment<\/a><\/span>. I el m\u00e9s important, s\u00f3n necessaris per veure&#8217;ns lliures del dolor de viure com a individualitats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot el que s&#8217;ha dit de l&#8217;esquematisme del\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sentit_com%C3%BA\">sentit com\u00fa<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> ho va aplicar a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art\">art<\/a>\u00a0<\/span>en la seva trilogia sobre\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Est%C3%A8tica\">est\u00e8tica<\/a><\/span>. Comen\u00e7ant per la cr\u00edtica de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_d%27avantguarda\">art d&#8217;avantguarda<\/a>, del 1963, amb el seu \u00ab<em>entotsolament<\/em>\u00bb o a\u00efllament respecte al m\u00f3n al seu voltant, hi denuncia el \u00ab<em>feixisme de la novetat<\/em>\u00bb. Per\u00f2 la cr\u00edtica s&#8217;est\u00e9n, m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;abstracci\u00f3 i el pur formalisme, a l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Art_del_Renaixement\">art realista del Renaixement<\/a><\/span>. D&#8217;aqu\u00ed, desemboca en un art \u00ab<em>implicat<\/em>\u00bb en la societat i el m\u00f3n artificial creat per la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/T%C3%A8cnica\">t\u00e8cnica<\/a>\u00a0(1968), per abordar finalment l&#8217;art en un marc m\u00e9s general encara i que inclou totes les seves formes: el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fonamentalisme\">puritanisme<\/a><\/span>. L&#8217;art purit\u00e0 sotmet l&#8217;art a un deure \u00e8tic i integra totes les formes, g\u00e8neres i estils, incl\u00f2s l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Avantguardisme\">avantguardista<\/a><\/span> (1974).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-4-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17831 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-4-2.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"240\" \/><\/a>Pel que fa a la moral, sorprenentment, va sostenir que fou la seva aut\u00e8ntica passi\u00f3 filos\u00f2fica. Si va escriure sobre les coses de l&#8217;art, \u00e9s perqu\u00e8 eren coses \u00abi<em>nteressants<\/em>\u00bb, per\u00f2 que no l&#8217;afectaven. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En canvi, les coses de la moral li tocaven en el viu, i no pas com a moralista, sin\u00f3 com a persona consternada pel mal, per la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viol%C3%A8ncia\">viol\u00e8ncia<\/a><\/span>\u00a0causada en nom d&#8217;ideals: \u00ab<em>el meu judici sobre aix\u00f2 no \u00e9s una cosa que hagi pensat, \u00e9s una cosa que em passa<\/em>\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El lema d&#8217;aquesta actitud moral \u00e9s el \u00ab<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Minimalisme\"><em>minimalisme<\/em><\/a><\/span>\u00bb quant als principis. La possessi\u00f3 de principis morals forts causa en el subjecte moral el mateix efecte que els\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concepte\">conceptes<\/a><\/span>\u00a0sobre les viv\u00e8ncies: impossibiliten copsar el que tenen d&#8217;original, actuen sobre l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Empatia\">empatia<\/a><\/span>\u00a0com els anest\u00e8sics sobre el\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dolor\">dolor<\/a><\/span>. Aix\u00ed, de la mateixa manera que defensava un pensament feble, postulava tamb\u00e9 una moral feble, no del jugador sin\u00f3 de la \u00ab<em>joguina<\/em>\u00bb, una \u00ab\u00e8tica sense atributs\u00bb ni\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principi_(%C3%A8tica)\">principis<\/a><\/span>, que pot aplanar la dificultat de deixar-nos guiar pel que cada persona necessita. El\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corol%C2%B7lari\">corol\u00b7lari<\/a><\/span>\u00a0n&#8217;\u00e9s aquest jo ent\u00e8s com a \u00ab<em>joguina<\/em>\u00bb o \u00ab<em>girell<\/em>\u00bb. Aix\u00f2 comporta el risc de ser instrumentat, per\u00f2 fa viable el canvi en tant que mantenir els principis \u00e9s una\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hipocresia\">hipocresia<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17832\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"210\" \/><\/a>Com a conclusi\u00f3, cal dir que la filosofia de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> no \u00e9s sistem\u00e0tica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi ha cap tractat d&#8217;est\u00e8tica o moral. Hi ha reflexions inspirades en la gran perspic\u00e0cia amb qu\u00e8 observa el present, i hi veu el que hi ha de nou, que \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil d&#8217;apreciar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tampoc no hi ha una\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teoria_del_coneixement\">teoria del coneixement<\/a><\/span>\u00a0ni una\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ontologia\">ontologia<\/a><\/span>, tanmateix, totes les seves obres tenen un \u00ab<em>aire de fam\u00edlia<\/em>\u00bb, una font comuna que \u00e9s el \u00ab<em>principi de disson\u00e0ncia<\/em>\u00bb apuntat al comen\u00e7ament del text.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17813 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-15.jpg\" alt=\"\" width=\"251\" height=\"417\" \/><\/a>3. L&#8217;OBRA DE XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>En catal\u00e0<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1968\u00a0<i>Teoria de la sensibilitat<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1978\u00a0<i>Ofici de Setmana Santa<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1983\u00a0<i>Per qu\u00e8 filosofia<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1987\u00a0<i>Pensadors catalans<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1991\u00a0<i>El cortes\u00e0 i el seu fantasma<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1992\u00a0<i>De filosofia<\/i>\u00a0(amb Merc\u00e8 Rius)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1993\u00a0<i>Manies i afrodismes<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1999\u00a0<i>Catalunya: de la identitat a la independ\u00e8ncia<\/i>\u00a0(amb\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pr%C3%B2leg\">pr\u00f2leg<\/a><\/span>\u00a0de Pasqual Maragall)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2004\u00a0<i>Filosofia d&#8217;estar per casa<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2006\u00a0<i>Teoria de la sensibilitat nacionalista<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2012\u00a0<i>Dimonis \u00edntims<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2017\u00a0<i>Si no corro, caic<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>En castell\u00e0<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1963\u00a0<i>El arte ensimismado<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1969\u00a0<i>Teor\u00eda de la sensibilidad<\/i>\u00a0(traducci\u00f3 del catal\u00e0)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1971\u00a0<i>Moral y nueva cultura<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1973\u00a0<i>Utop\u00edas de la sensualidad y m\u00e9todos del sentido<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1974\u00a0<i>La est\u00e9tica y sus herej\u00edas<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1975\u00a0<i>Ensayos sobre el desorden<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1979\u00a0<i>Oficio de Semana Santa<\/i>\u00a0(traducci\u00f3 del catal\u00e0 per\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Llovet_i_Pomar\">Jordi Llovet<\/a>)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1980\u00a0<i>De la Modernidad. Ensayos de filosof\u00eda cr\u00edtica<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984\u00a0<i>Filosof\u00eda y\/o Pol\u00edtica<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984\u00a0<i>Las metop\u00edas: metodolog\u00edas y m\u00e9todos de nuestro tiempo<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1986\u00a0<i>Europa y otros ensayos<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1986\u00a0<i>Moral<\/i>\u00a0(reedici\u00f3 de Moral y nueva cultura, 1971)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1987\u00a0<i>El Laberinto de la Hispanidad<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1990\u00a0<i>\u00bfPor qu\u00e9 filosof\u00eda?<\/i>\u00a0(traducci\u00f3 del catal\u00e0)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1991\u00a0<i>El cortesano y su fantasma<\/i>\u00a0(traducci\u00f3 del catal\u00e0)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1993\u00a0<i>Man\u00edas, amores y otros oficios<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1994\u00a0<i>Nacionalismos. El laberinto de la identidad<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1996\u00a0<i>\u00c9tica sin atributos<\/i>\u00a0(reedici\u00f3 de Moral, 1986)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1998\u00a0<i>Cr\u00edtica de la modernidad<\/i>\u00a0(reedici\u00f3 de\u00a0<i>De la modernidad<\/i>, 1986)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1999\u00a0<i>De la identidad a la independencia<\/i>\u00a0(traducci\u00f3 del catal\u00e0)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2000\u00a0<i>Dios, entre otros inconvenientes<\/i><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2014\u00a0<i>La batalla del amor contra el deseo<\/i>\u00a0(amb\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Luci_Apuleu\">Luci Apuleu<\/a>\u00a0i Xita Rubert).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17833\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-2.jpg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"260\" \/><\/a>4. ARTICLES SOBRE XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Em plau significar aqu\u00ed una rastallera d&#8217;articles sobre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>\u00a0d&#8217;importante homes de la cultura filos\u00f3fica i period\u00edstica que, inmediatament a la seva mort al gener de 2023, han lloat la seva figura. I aix\u00ed n&#8217;escullo els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\">Editorial de la revista El Temps<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Terricabras_i_Nogueras\">Josep Maria Terricabras i Nogueras<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramoneda\">Josep Ramoneda i Molins<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Aragay\">Ignasi Aragay i Sastre<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">Ramon Alcoberro i Pericay<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Bassas_i_Onieva\">Antoni Bassas i Onieva<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/amilian\">\u00c0lex Milian<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/nuria-cadenes\">N\u00faria Cadenes<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17815 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-16.jpg\" alt=\"\" width=\"214\" height=\"322\" \/><\/a>4.1. XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\">l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\">Editorial de la Revista <em>EL TEMPS<\/em><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fa uns dies (28 de gener de l&#8217;any 2023) ens va deixar el fil\u00f2sof <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Xavier Rubert de Vent\u00f3<\/span>s<\/a> als 83 anys. La seua traject\u00f2ria il\u00b7lustra perfectament l\u2019itinerari que ha seguit Catalunya aquests anys, tot i que ell sempre va anar un pas per davant. No debades, ell va ser el primer pol\u00edtic que, procedint d\u2019un partit com el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_de_los_Socialistas_de_Catalu%C3%B1a\">PSC<\/a><\/span>, va comen\u00e7ar a defensar p\u00fablicament l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">independentisme<\/a><\/span> quan aquest projecte encara quedava ben lluny de la major part de la societat catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tal com expliquem en les p\u00e0gines d\u2019aquesta edici\u00f3 d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\">EL TEMPS<\/a><\/span>, el 1999, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Xavier Rubert de Vent\u00f3<\/span>s<\/a>\u00a0va publicar el llibre\u00a0<i>De la identitat a la independ\u00e8ncia<\/i>, en qu\u00e8 es feia una proposta totalment novedosa que anys m\u00e9s tard s\u2019ha anat aprofundint, discutint i ampliant. Es tractava d\u2019un plantejament <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme\">independentista<\/a><\/span> allunyat de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Essencialisme\">essencialisme<\/a><\/span> i que girava al voltant dels eixos de l\u2019enfortiment econ\u00f2mic i de la millora social. El mateix <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Xavier Rubert de Vent\u00f3<\/span>s<\/a>\u00a0explicava que ell, com a membre del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/PSC\">PSC<\/a><\/span>, havia hagut de sentir a les reunions amb dirigents del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Socialista_Obrero_Espa%C3%B1ol\">PSOE<\/a><\/span> com aquests menyspreaven Catalunya i ideaven estrat\u00e8gies per a desgastar el pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17834\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-2.jpg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"215\" \/><\/a>El llibre citat comptava amb el pr\u00f2leg de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span> \u2013tots dos van coincidir als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_Sant_Ignasi_-_Sarri%C3%A0\">jesu\u00eftes de Sarri\u00e0<\/a><\/span>\u2013, a qui encara li faltaven quatre anys per a esdevenir president de la Generalitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La proposta de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>\u00a0no resultava inc\u00f2moda, en tant que l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">independentisme<\/a><\/span> quedava lluny de la majoria social, per\u00f2 va servir per a normalitzar aquesta proposta pol\u00edtica, que amb el temps s\u2019ha situat al centre del tauler. Poc m\u00e9s tard d\u2019aquella publicaci\u00f3, les tensions entre el maragallisme i l\u2019aparell org\u00e0nic del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Socialista_Obrero_Espa%C3%B1ol\">PSOE<\/a><\/span>\u00a0esclatarien de tal manera que molts socialistes catalans \u2013i procedents tamb\u00e9 d\u2019altres cultures pol\u00edtiques\u2013 es van sumar a les tesis del fil\u00f2sof.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17835 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"204\" height=\"310\" \/><\/a>Abans, tamb\u00e9 com a pol\u00edtic, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>\u00a0va tenir temps de liderar el reconeixement del catal\u00e0 com a idioma des del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Parlamento_Europeo\">Parlament Europeu<\/a><\/span>, i m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest \u00e0mbit, tal com tamb\u00e9 s\u2019explica en aquesta edici\u00f3 de la revista, es va convertir, possiblement, en el fil\u00f2sof catal\u00e0 m\u00e9s important de la segona meitat del segle XX. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00f3n molts els detalls de la seva biografia que el fan mereixedor de ser recordat al seu pa\u00eds com una d\u2019aquelles persones capa\u00e7 d\u2019anticipar-se als esdeveniments i de marcar un cam\u00ed que bona part de la societat ha acabat \u2013i continuar\u00e0\u2013 seguint.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-14-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17816\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-14-1.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"316\" \/><\/a>4.2. EN LA MORT DE XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Terricabras_i_Nogueras\">Josep Maria Terricabras i Nogueras<\/a><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert<\/a><\/span> ha estat un amic i un mestre. No ens portem gaire difer\u00e8ncia d\u2019edat, per\u00f2 ell ja em va fer classes als anys seixanta en substituci\u00f3 del tamb\u00e9 amic <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde\">Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde<\/a><\/span>. Les seves classes eren \u2013com sempre ha estat ell\u2013 intel\u00b7ligents, estimulants, inspiradores. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una mica irregulars i desorganitzades, si es vol, per\u00f2 sempre d\u2019una lucidesa intel\u00b7ligent i amb un gran sentit de l\u2019humor. Ell ha sabut que les idees neixen del llenguatge, per aix\u00f2 usa imatges suggerents, brillants, i li agraden els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aforisme\">aforismes<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Poques vegades m\u2019ho he passat tan b\u00e9 jo mateix com quan vaig compartir aula amb ell perqu\u00e8 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esade\">Esade<\/a><\/span> ens va convidar a tots dos. Vam ser parella de fet em sembla que tres vegades consecutives. Plaer pur. Hi va haver una llarga temporada que vaig pensar que ell no sabia ben b\u00e9 on era, fins que vaig descobrir que, gaireb\u00e9 simult\u00e0niament, havia de fer alguna cosa a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Brussel%C2%B7les\">Brussel\u00b7les<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nova_York\">Nova York<\/a><\/span>. Va ser quan li vaig preguntar si tenia temps per lligar i em va recon\u00e8ixer que no. Gens estrany.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17836 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"213\" height=\"328\" \/><\/a>Tamb\u00e9 va tenir una etapa en qu\u00e8 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Televisi%C3%B3n_Espa%C3%B1ola\">Televisi\u00f3 Espanyola<\/a><\/span> el convidava molt sovint. Aix\u00f2, per\u00f2, es va acabar de cop, del tot, quan ja a finals del segle passat va dir que no era nacionalista per\u00f2 que estava a favor de la<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\"> independ\u00e8ncia de Catalunya<\/a><\/span>. Els que el portaven a la tele per presumir \u2013ensenyar-lo feia goig\u2013 encara no s\u2019havien adonat que ell era un home lliure. Ho ha estat sempre. I n\u2019\u00e9s, i ens en fa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A ell li agrada m\u00e9s el dubte que el coneixement, la pregunta que la resposta. Ho t\u00e9 guardat en dotzenes de quaderns amb pensaments i an\u00e8cdotes de la vida quotidiana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> no li agrada fer veure que les coses s\u00f3n clares, perqu\u00e8 no ho s\u00f3n. Per aix\u00f2 no \u00e9s un home d\u2019equilibris, i per aix\u00f2 l\u2019estimo; \u00e9s un home de pensament, per aix\u00f2 l\u2019envejo. Ja fa molt que el trobo a faltar. La seva abs\u00e8ncia se\u2019m fa ara present per sempre. Ell ja ha fet la seva part. A mi, nom\u00e9s em cal rellegir-lo i recordar-lo.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17817 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-12.jpg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"344\" \/><\/a>4.3. EL FILIBERQU\u00cd DE RUBERT DE VENT\u00d3S<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramoneda\">Josep Ramoneda i Molins<\/a><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des del dia que el vaig con\u00e8ixer, a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Olot\">Olot<\/a><\/span> a finals dels 60, sempre m\u2019ha impressionat la verticalitat de la manera de pensar d\u2019en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tenia una intel\u00b7lig\u00e8ncia que li permetia arribar m\u00e9s a fons que els altres, tombar obstacles que semblaven insalvables, generant la sensaci\u00f3 que sempre anava un pas endavant. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posaves qualsevol q\u00fcesti\u00f3 sobre la taula i amb el seu raonament era capa\u00e7 d\u2019aixecar les capes m\u00e9s profundes i treure a la llum dimensions que semblaven perfectament amagades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17837\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"264\" height=\"264\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-5-1.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-5-1-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 264px) 100vw, 264px\" \/><\/a>Tant \u00e9s aix\u00ed, que a vegades anava tan lluny que acabava sortint per algun cant\u00f3 tan inesperat com imprevisible en les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aix\u00f2 sempre he dit que la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia era com un filaberqu\u00ed amb m\u00e0xima pot\u00e8ncia de broca, capa\u00e7 de penetrar fins al fons. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I que sovint incomodava els professionals de les primeres capes en tots els territoris que trepitjava:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La filosofia,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>L\u2019acad\u00e8mia,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La pol\u00edtica,<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La vida.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17838 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"204\" height=\"301\" \/><\/a>I especialment aquells que en cada lloc, cada universitat i cada territori on es ficava, estaven acostumats a tenir l\u2019espai apamat i les consci\u00e8ncies adaptades. Per on surt aquest ara? El cl\u00e0ssic deia que la naturalesa juga a amagar-se. En <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier<\/a><\/span> sempre anava directe als amagatalls \u2013te\u00f2rics, pol\u00edtics, ideol\u00f2gics, art\u00edstics, \u00e8tics\u2013 i sovint descol\u00b7locava el personal des de la primera mirada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Evidentment, era una manera de ser en el m\u00f3n molt diferencial, que feia que se li atribu\u00eds un deix aristocr\u00e0tic i que a vegades qued\u00e9s atrapat en algun atzucac. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 li va permetre trencar la monotonia acad\u00e8mica quan, encara a les ombres del tardofranquisme, les aules de la universitat es desbordaven amb les seves classes, davant la perplexitat de les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ortodoxia\">ortod\u00f2xies<\/a><\/span>; obrir finestres cap a la contracultura de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_California_en_Berkeley\">Berkeley<\/a><\/span>, quan aqu\u00ed dominaven les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escol%C3%A1stica\">escol\u00e0stiques<\/a><\/span>, fossin <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tomismo\">tomistes<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marxismo\">marxistes<\/a><\/span>, i mantenir el neguit que el portava d\u2019un lloc a l\u2019altre, mai en va, que li va costar haver de fugir d\u2019Espanya durant un temps, que el va dur a la pol\u00edtica amb els socialistes i que li va permetre anticipar l\u2019onada independentista quan era marginal. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I tot aix\u00f2 sembrant el cam\u00ed amb llibres amb qu\u00e8 el filaberqu\u00ed continuava fent forat. Ens deixa un personatge singular tan atractiu com desbordant. I avui, en saber la seva mort, el primer llibre seu en qu\u00e8 he pensat ha estat <em>Ofici de Setmana Santa<\/em>, probablement all\u00e0 on ha anat m\u00e9s lluny explicant-se a si mateix.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17818\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-1.jpg\" alt=\"\" width=\"216\" height=\"288\" \/><\/a>4.4. MOR XAVIER DE VENT\u00d3S, \u00ab<em>EL FIL\u00d2SOF DE LA PARAULA SEDUCTORA\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Aragay\">Ignasi Aragay i Sastre<\/a><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El m\u00f3n de les idees perd un referent i un exemple de pensador comprom\u00e8s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la mort de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> (Barcelona, 1939), desapareix el fil\u00f2sof que m\u00e9s ha marcat l\u2019escena p\u00fablica catalana de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola\">Transici\u00f3<\/a><\/span> en\u00e7\u00e0, tant per la seva obra com per l\u2019activisme acad\u00e8mic i la implicaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i delicadesa personal i el seu posat fr\u00e0gil i murri el van convertir en un gran seductor que, sense renunciar mai a les idees pr\u00f2pies \u2013que ell volia d\u00e8bils per\u00f2 que ben b\u00e9 no ho eren\u2013 posava sempre per davant el tracte personal, l\u2019empatia amb l\u2019altre, \u00e9s a dir, una est\u00e8tica que era la seva \u00e8tica. Com en el seu pensament, ho feia arrencar tot de l\u2019experi\u00e8ncia m\u00e9s a flor de pell. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17814 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11.jpg\" alt=\"\" width=\"201\" height=\"312\" \/><\/a>Mag de la paraula, desconfiava de l\u2019abstracci\u00f3 i creia apassionadament en el tacte, en les coses concretes i palpables.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De jove va voler ser futbolista \u2013en tenia aptituds i hauria pogut entrar al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%BAtbol_Club_Barcelona\">Bar\u00e7a<\/a><\/span>\u2013, per\u00f2 el seu oncle <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Teixidor_i_Comes\">Joan Teixidor<\/a><\/span>, el poeta, l\u2019hi va treure del cap: ja el veia com a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa\">fil\u00f2sof<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inicialment, va voler estudiar medicina <span style=\"color: #3366ff;\">\u2013els<\/span> seus habituals desmais van frustrar el somni\u2013, fins que va optar per fer dret \u2013el pare era advocat\u2013 i va llicenciar-se el 1961.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 va combinar les lleis amb el que de deb\u00f2 l\u2019atreia, la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa\">filosofia<\/a><\/span>. En el seu entorn familiar, marcat per un fort p\u00f2sit cultural i catalanista, de ben jove ja havia rebut la influ\u00e8ncia dels fil\u00f2sofs <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Calsamiglia_i_Vives\">Josep Maria Calsamiglia<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Maragall_i_Noble\">Jordi Maragall<\/a><\/span>, deixebles de l\u2019exiliat <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Xirau_i_Palau\">Joaquim Xirau<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17839\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-2.jpg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"319\" \/><\/a>Els seus anys d\u2019estudiant van ser tamb\u00e9 d\u2019activisme pol\u00edtic antifranquista. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tres cops va passar per la comissaria. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Frente_Obrero_de_Catalu%C3%B1a\">Militant del Front Obrer de Catalunya (FOC)<\/a><\/span>, on va coincidir amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_Carles_Com%C3%ADn_i_Ros\">Alfons Carles Com\u00edn<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_Roca\">Miquel Roca i Junyent<\/a><\/span>, entre d\u2019altres, a les aules el van marcar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde\">Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde<\/a> <\/span>i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Sacrist%C3%A1n\">Manuel Sacrist\u00e1n<\/a><\/span>, a m\u00e9s de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Luis_L%C3%B3pez_Aranguren\">Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Aranguren<\/a><\/span>, per rebre les classes del qual va fer l\u2019\u00faltim curs de carrera a Madrid.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Esc\u00e8ptic de totes les causes, comen\u00e7ant per les seves, era alhora un home de comprom\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de la seva consubstancial llibertat individual, havia fet molta feina d\u2019equip,\u00a0comen\u00e7ant pel <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Filosofia\">Col\u00b7legi de Filosofia de Barcelona<\/a><\/span>, que va crear amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Filosofia\">Antoni Vicens,<\/a> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Llovet\">Jordi Llovet<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugenio Tr\u00edas<\/a><\/span> el 1976, un any despr\u00e9s d\u2019haver-se autoexiliat uns mesos a Par\u00eds arran de les amenaces que va rebre del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Falange_Espa%C3%B1ola\">m\u00f3n falangista<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1982 aquell grup s\u2019ampliaria amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Llu%C3%ADs_i_Font\">Pere Llu\u00eds Font<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Casals\">Jaume Casals<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramoneda\">Josep Ramoned<\/a><\/span>a, entre d\u2019altres.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A mitjans dels anys 70, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> ja duia un s\u00f2lid bagatge acad\u00e8mic: el 1963 havia publicat <em>El arte ensimismado<\/em>, al qual van seguir Teoria de la sensibilitat (1968) i, entre d\u2019altres, <em>La est\u00e9tica y sus hereg\u00edas<\/em> (1974, premi Anagrama), i des del 1973 ocupava la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_Polit%C3%A9cnica_de_Catalu%C3%B1a\">c\u00e0tedra d\u2019est\u00e8tica de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de la UPC<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre finals dels 60 i principis dels 70 havia impartit classes als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estados_Unidos\">Estats Units:<\/a> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Cincinnati\">Cincinnati<\/a><\/span> (1964), <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Harvard\">Harvard<\/a><\/span> (1972) i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_California_en_Berkeley\">Berkeley<\/a><\/span> (1973), a m\u00e9s de donar cursos a M\u00e8xic i Caracas.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019exemple d\u2019una actitud La seva obra filos\u00f2fica es completaria amb t\u00edtols com <em>Ofici de Setmana Santa<\/em> (1978), de car\u00e0cter m\u00e9s literari&#8230;,\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O els m\u00e9s can\u00f2nics de la modernidad (1980), <em>Filosof\u00eda y\/o pol\u00edtica<\/em> (1984) i <em>Las metop\u00edas: metodolog\u00edas y m\u00e9todos de nuestro tiempo<\/em> (1984).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17840 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-2.jpg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"315\" \/><\/a>Pel seu mateix tarann\u00e0, no ha fet pr\u00f2piament una escola filos\u00f2fica, per\u00f2 s\u00ed que deixa l\u2019exemple d\u2019una actitud, una manera de ser al m\u00f3n i de pensar reivindicada per pensadors de traject\u00f2ria tan diversa com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Terricabras_i_Nogueras\">Josep M. Terricabras<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Victoria_Camps\">Vict\u00f2ria Camps<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Norbert_Bilbeny\">Norbert Bilbeny<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/libros\/autores\/rius-y-santamaria-merce-autor\">Merc\u00e8 Rius<\/a> <\/span>o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Alcoberro_i_Pericay\">Ramon Alcoberro<\/a><\/span>, per citar alguns noms, a m\u00e9s dels esmentats <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Filosofia\">Antoni Vicens,<\/a> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Llovet\">Jordi Llovet<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugenio Tr\u00edas<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vinculat durant anys al m\u00f3n socialista, va ser <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Congreso_de_los_Diputados\">diputat al Congr\u00e9s<\/a> <\/span>(1982-1986) i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Parlamento_Europeo\">eurodiputat a Brussel\u00b7les<\/a><\/span> (1987-1994), sempre de la m\u00e0 del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_de_los_Socialistas_de_Catalu%C3%B1a\">PSC<\/a><\/span>, dins del qual formava part de la fam\u00edlia maragallista. De fet, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a> va ser sempre una crossa cultural i ideol\u00f2gica decisiva per al qui va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>, amb qui l\u2019unia una estreta amistat. La p\u00e0tina mediterranista dels <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu_de_1992\">Jocs del 92<\/a><\/span> va tenir en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>\u00a0el seu principal inspirador. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Igual com anys m\u00e9s tard, decebut amb la seva experi\u00e8ncia cia pol\u00edtica espanyola i europea, seria el qui marcaria el pas cap a l\u2019independentisme dels sectors m\u00e9s catalanistes del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_de_los_Socialistas_de_Catalu%C3%B1a\">PSC<\/a><\/span>, amb el seu assaig <em>De la identitat a la independ\u00e8ncia<\/em> (1999), un llibre que ja va ser prologat pel mateix <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>\u00a0i on l\u2019autor es declarava <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/article\/7-vista\/8-articles\/464798-lindependentisme-no-nacionalista.html\">independentista no nacionalista<\/a><\/span>. De fet, ja portava al darrere una llarga reflexi\u00f3 sobre el fet nacional amb t\u00edtols com <em>El laberinto de la hispanidad<\/em> (1987) o <em>Nacionalismos<\/em>. <em>El laberinto de la identidad<\/em> (1994), que completaria m\u00e9s endavant amb <em>Teoria de la sensibilitat nacionalista<\/em> (2006). <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el terreny de la pol\u00edtica institucional, del 2004 al 2008 va encap\u00e7alar el jurat del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Premi_Internacional_Catalunya\">Premi Internacional Catalunya<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aforismo\">Afor\u00edstic<\/a><\/span>, per a ell viure i escriure (i llegir) anaven de bracet: la paraula formava part de la seva ess\u00e8ncia, gaireb\u00e9 com un fet corpori. Va escriure molt \u2013en catal\u00e0 i castell\u00e0\u2013 i va ser tradu\u00eft a l\u2019angl\u00e8s, l\u2019itali\u00e0 i l\u2019alemany. Donava tanta import\u00e0ncia a la manera d\u2019escriure com al pensament mateix; forma i fons com un tot, com un joc de miralls. Deia que era el llenguatge el que feia n\u00e9ixer les idees, i no a l\u2019inrev\u00e9s. A <em>Per qu\u00e8 filosofia?<\/em>, llibre del 1983 molts cops reeditat, ja exposava aquest seu pensament d\u2019arrel ling\u00fc\u00edstica a trav\u00e9s del qual s\u2019obria al di\u00e0leg amb els altres, com una manera d\u2019aprendre a desaprendre\u2019s, a desfer-se dels prejudicis per ser realment lliure a l\u2019hora d\u2019entendre i concebre el m\u00f3n. El gust pel llenguatge i per la introspecci\u00f3 liter\u00e0ria el van portar tamb\u00e9 a escriure obres com <em>El cortes\u00e0 i el seu fantasma<\/em> (1991, premi Pla), <em>Manies i afrodismes<\/em> (1993), <em>Filosofia d\u2019estar per casa<\/em> (2004), <em>Dimonis \u00edntims<\/em> (2012) i <em>Si no corro, caic<\/em> (2017). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17841\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-2.jpg\" alt=\"\" width=\"202\" height=\"294\" \/><\/a>Amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3<\/a>s<\/span> se\u2019n va un referent c\u00edvic i filos\u00f2fic, un pensador de la bellesa i la pol\u00edtica. Un home que, amb el seu posat insegur i la calidesa dels seus gestos, va saber lluir amb extrema eleg\u00e0ncia la seva contradict\u00f2ria fragilitat. Res millor per acomiadar-lo que els seus interrogants: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>\u00bfSer\u00e9 prou bo els darrers moments per pensar en els altres? \u00bfEn aquells a qui deixo, m\u00e9s que en el puto m\u00e9s enll\u00e0 on em precipito<\/em>?\u201d <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Trobarem a faltar les seves tendres i lluminoses provocacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17819 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-7-1.jpg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"326\" \/><\/a>4.5. XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S O LA FILOSOFIA COM A FORMA DE MIRAR<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/ralcoberro\"><i>Ramon Alcoberro<\/i><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_V%C3%A1zquez_Montalb%C3%A1n\">Manolo V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/a><\/span> els anomen\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El Pr\u00edncep<\/em> (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>),<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>L\u2019Arquitecte<\/em> (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Oriol_Bohigas_Guardiola\">Oriol Bohigas<\/a><\/span>) i<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El Fil\u00f2sof<\/em> <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">(<span style=\"color: #3366ff;\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/span>)<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;i en les biografies de tots tres es resumeixen esperances, \u00e8xits i fracassos d\u2019una generaci\u00f3 que als darrers anys del franquisme i en els primers anys de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transici%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">Transici\u00f3<\/a><\/span> van intentar un programa modernitzador de Catalunya que no trenqu\u00e9s amb l\u2019Estat. Van fracassar, \u00f2bviament, i amb ells (amb el naufragi de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_2006\">Estatut del 2006<\/a><\/span>) es van acabar per sempre el <a href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/185957-Text%20de%20l'article-239480-1-10-20100428.pdf\">federalisme i el pactisme catal\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17820\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"304\" \/><\/a>4.5.1. FILLS D&#8217;UNA HIST\u00d2RIA INDIGENT<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a><\/span>, i en general els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a><\/span>, no ha estat tradicionalment un pa\u00eds de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa\"> fil\u00f2sofs<\/a><\/span>. Hi ha moltes raons que expliquen aquest fet, ben diagnosticat per gent com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/185957-Text%20de%20l'article-239480-1-10-20100428.pdf\">Norbert Bilbeny<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Serra_Labrado\">Xavier Serra<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Cusc%C3%B3_i_Aymam%C3%AD\">Joan Cusc\u00f3<\/a><\/span>, potser els nostres historiadors de les idees m\u00e9s solvents.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La mis\u00e8ria del panorama de les idees ve de lluny. Una tradici\u00f3 antimoderna molt profunda, un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carlisme\">fons carl\u00ed<\/a><\/span>, una universitat anquilosada i un paisatge de guerres civils expliquen bona part d\u2019aquest d\u00e8ficit secular. Ja l\u2019any 1920, deia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla_i_Casadevall\">Josep Pla,<\/a><\/span> segons <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Baltasar_Porcel_i_Pujol\">Baltasar Porcel<\/a><\/span> que:\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\"><i>\u201cesas falsedades de la filosof\u00eda solo sirven de enga\u00f1abobos y para hacer de catedr\u00e1tico, que es el oficio que m\u00e1s se parece al de\u00a0 cura.\u201d<\/i><\/span>\u00a0(La Vanguardia 1 de maig de 1981).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17842 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11-1.jpg\" alt=\"\" width=\"196\" height=\"308\" \/><\/a>Que els catalans s\u00f3n \u00e9ssers pragm\u00e0tics i no especulatius ens ho havien explicat <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Vicens Vives<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ferrater_i_Mora\">Josep Ferrater Mora<\/a><\/span>. Des de finals del segle XIX, i segurament molt abans, la filosofia es va haver de refugiar a la premsa i en els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ateneo_Barcelon%C3%A9s\">Ateneus<\/a><\/span>, amb totes les mancances i els l\u00edmits que aix\u00f2 implica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fil\u00f2sofs universitaris significatius com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Xirau\">Ramon Xirau<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_Serra_H%C3%BAnter\">Jaume Serra Hunter<\/a><\/span> nom\u00e9s van obtenir c\u00e0tedra a Barcelona molt tardanament i al llarg de tot el segle passat la modernitzaci\u00f3 de les idees es constru\u00ed m\u00e9s des del m\u00f3n editorial que des d\u2019una acad\u00e8mia perfectament renyoca.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mai no hem tingut una c\u00e0tedra universit\u00e0ria que estudi\u00ef la hist\u00f2ria del pensament a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a><\/span>\u00a0o (encara menys!) als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a><\/span>. La conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable de tot plegat ha estat un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reduccionismo\">reduccionisme<\/a><\/span> lamentable que limitava la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Filosof%C3%ADa\">filosofia<\/a><\/span>\u00a0nostrada a personatges que fan ang\u00fania, tan prims com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_Balmes\">Jaime Balmes<\/a><\/span> (que a part de ser un carrer tamb\u00e9 fou un pensador significatiu) o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Torras_i_Bages\">Josep Torras i Bages<\/a><\/span>, el bisbe que\u00a0 dona nom d\u2019una estaci\u00f3 de metro dels afores a Barcelona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17843\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"203\" height=\"316\" \/><\/a>Gaireb\u00e9 ning\u00fa no sap qui era <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Sunyer_i_Capdevila\">Francesc Sunyer i Capdevila<\/a>, l\u2019autor del primer text ateu catal\u00e0 (<i>Dios<\/i>, 1869) o qu\u00e8 signific\u00e0 realment la teoria del <span style=\"color: #3366ff;\">\u201c<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sentit_com%C3%BA\"><em>sentit com\u00fa<\/em><\/a>\u201d<\/span>. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Ferrater_Mora\">Ferrater Mora<\/a><\/span> feu la seva feina a l\u2019exili i personatges com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Pujols\">Francesc Pujols<\/a><\/span> o\u00a0 el mateix <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Fuster\">Joan Fuster<\/a><\/span> treballaren a la premsa o directament fora del sistema acad\u00e8mic. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ens ha costat D\u00e9u i ajuda (o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Karl_Marx\">Marx<\/a><\/span> i\u00a0 ajuda) recuperar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rodolf_Llorens_i_Jordana\">Rodolf Llorens i Jordana<\/a><\/span>\u00a0(gr\u00e0cies siguin donades a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/sonograma.org\/autors\/joancusco.html\">Joan Cusc\u00f3<\/a><\/span>!) i ara <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.catedraferratermora.cat\/catedra\/max_perez\/es\/\">Max P\u00e9rez<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/twitter.com\/bapapo?lang=es\">Alba Padr\u00f3s<\/a><\/span> ens estan redescobrint <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Pujols\">Francesc Pujols<\/a><\/span> a partir dels seus in\u00e8dits o pensadors anarquistes com el nietzsche\u00e0 \u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.estelnegre.org\/documents\/torrestribo\/torrestribo.html\">Josep Torres Trib\u00f3<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest panorama tan prim i fet d\u2019abs\u00e8ncies, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> (XRV) fou possiblement el fil\u00f2sof catal\u00e0 m\u00e9s important de la segona meitat del segle XX i fins que als darrers anys, quan l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Enfermedad_de_Alzheimer\">Alzheimer<\/a><\/span> cruel va anar apagant la seva veu, ha estat gaireb\u00e9 en totes les batalles conceptuals per\u00f2 tamb\u00e9 pol\u00edtiques de Catalunya. Al cap i a la fi sempre va restar fidel a una m\u00e0xima que repetia sovint: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>faig m\u00e9s cas del que em passa que del que penso<\/em>\u201d<\/span> i la seva filosofia ha volgut ser tan simptom\u00e0tica i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/antiessencialista#Portuguese\">antiessencialista<\/a><\/span> com inquisitiva.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17821 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-1.jpg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"312\" \/><\/a>4.5.2. UN TARANN\u00c0, PER NO DIR UN CAR\u00c0CTER<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> havia nascut a finals del 1939 i en privat li agradava dir ir\u00f2nicament que ell i el seu amic l\u2019arquitecte <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ricardo_Bofill\">Ricard Bofill<\/a><\/span> van venir al m\u00f3n perqu\u00e8 els seus pares s\u2019havien posat molt contents quan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/hemeroteca\/20140126\/54400393479\/guerra-civil-espanola-barcelona-entrada-tropas-franquistas-militar.html\">Franco va entrar a Barcelona<\/a><\/span>. Per\u00f2 tot i ser els fills dels vencedors, gent sovint decebuda i fastiguejada amb el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">\u201c<em>R\u00e8gim<\/em>\u201d<\/a><\/span> \u2013el pare de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span>,\u00a0<i>Juan\u00edn<\/i>\u00a0Rubert, havia estat secretari de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco\">Franco<\/a><\/span> a Burgos\u2013, sabien que provenien d\u2019una tradici\u00f3 familiar i pol\u00edtica il\u00b7lustrada i catalanista sentimental que mai no van rebutjar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Culturalismo\">culturalisme<\/a><\/span> per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span>\u00a0era un imperatiu moral perqu\u00e8 \u00e9s la condici\u00f3 que ens permet pensar, en la mesura que nom\u00e9s des d\u2019una cultura podem dir qu\u00e8 s\u00f3n les coses, amb qu\u00e8 contrasten o qu\u00e8 anticipen. Nom\u00e9s des d\u2019una tradici\u00f3 es pot ser modern i posar les coses cap per avall.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-14-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17844\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-14-2.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"185\" \/><\/a>Els membres del que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_Giner\">Salvador Giner<\/a> <\/span>va anomenar la \u201c<em>generaci\u00f3 del paranimf<\/em>\u201d, que van ser joves universitaris a finals dels cinquanta i dels primers anys seixanta, havien viscut a casa la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">mis\u00e8ria cultural, est\u00e8tica i moral del franquism<\/a><\/span>e i, al mateix temps que la detestaven es malfiaven, per tradici\u00f3 familiar, d\u2019un <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anarquisme\">anarquisme primari<\/a><\/span> i d\u2019una <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.wordreference.com\/definicio\/rauxa\">rauxa molt catalana<\/a><\/span>. Per dir-ho amb un joc de paraules, es van situar <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>del tot en contra<\/em>\u201d<\/span> per\u00f2 mai <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>en contra de tot<\/em>\u201d<\/span>. Molts anys m\u00e9s tard, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugenio Trias<\/a><\/span> va designar el seu m\u00f3n com el de la \u201c<em>Catalunya ciutat<\/em>\u201d. El mite civil barcelon\u00ed, segurament fictici, forma part de la seva educaci\u00f3 sentimental fins al moll de l\u2019os.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s dif\u00edcil entendre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> sense tenir present el rerefons del republicanisme liberal, un\u00a0 caliu que en el context de la guerra freda\u00a0 era dif\u00edcil de mantenir. Els seus primers amics s\u00f3n tots fills d\u2019una burgesia molt de Barcelona, i molt de Sarri\u00e0, que havia guanyat la guerra per\u00f2 havia perdut la llengua i maldava per mantenir una dignitat en un context innoble i poc heroic entre el desori moral i la calefacci\u00f3 de gasogen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-6-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17845\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-6-1.jpg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"317\" \/><\/a>Company de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragal<\/a><\/span>l\u00a0als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_Sant_Ignasi_-_Sarri%C3%A0\">jesu\u00eftes de Sarri\u00e0<\/a><\/span>, a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a> li agradava explicar que amb dotze o tretze anys el van castigar perqu\u00e8 a classe es va negar a escriure una redacci\u00f3 sobre el tema \u201c<em>mi mejor amigo<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les amistats particulars de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Ignacio_Urenda_i_Bariego\">Ignasi Urenda<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Raimon_Obiols_i_Germ%C3%A0\">Raimon Obiols<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Narc%C3%ADs_Serra_i_Serra\">Narc\u00eds Serra<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ricard_Bofill_i_Lev%C3%AD\">Ricard Bofill<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Lor%C3%A9s_i_Caballer%C3%ADa\">Jaume Lor\u00e9s<\/a><\/span>, el van marcar d\u2019una manera decisiva. Com havia cantat <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Georges_Brassens\">Georges Brassens<\/a><\/span>, tamb\u00e9 per a ell, els amics anaven\u00a0<i>d\u2019abord.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> sempre fou molt conscient de formar part d\u2019una comunitat filos\u00f2fica prec\u00e0ria i amb referents fr\u00e0gils per\u00f2 resistents, realista, emotivista i amb un moralisme que \u00e9s sobre tot una est\u00e8tica. Se sabia hereu de l\u2019est\u00e8tica de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Crexells_i_Vallhonrat\">Joan Crexells<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Mirabent\">Francesc Mirabent<\/a><\/span> (un personatge a rellegir) per\u00f2 sobre tot de l\u2019est\u00e8tica del <span style=\"color: #3366ff;\">\u201c<a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/raco.cat\/index.php\/TempsEducacio\/article\/view\/390367\/483700\"><em>club Xirau<\/em><\/a>\u201d<\/span> republic\u00e0 \u2013\u00e9s a dir, del grup de deixebles del fundador de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3_Socialista_de_Catalunya\">Uni\u00f3 Socialista<\/a><\/span> que als anys trenta es reunien per prendre el te a l\u2019anglesa a casa del mestre\u2013 \u00a0\u00a0i el seu llibre\u00a0<i>Pensadors catalans<\/i>\u00a0que s\u2019origin\u00e0 en un programa d\u2019entrevistes em\u00e8s pel circuit catal\u00e0 de televisi\u00f3 espanyola fou durant anys un \u201c<em>Qui \u00e9s qui<\/em>\u201d molt significatiu del pensament nostrat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-15-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17846 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"400\" height=\"255\" \/><\/a>En els anys de formaci\u00f3 de<span style=\"color: #3366ff;\"> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span>, el marquen decisivament gent com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Calsamiglia_i_Vives\">Josep Maria Calsamiglia<\/a><\/span>, depurat de la universitat i dedicat durant els anys m\u00e9s durs al comer\u00e7 de pl\u00e0tans de Can\u00e0ries, que continuava donant classes particulars a casa seva i el seu oncle, el poeta <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Teixidor_i_Comes\">Joan Teixidor<\/a><\/span>, de la revista\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Destino_(semanario)\"><i>Destino<\/i><\/a><\/span>\u00a0que intent\u00e0 la tasca impossible de fer simult\u00e0niament catalanisme en castell\u00e0 i poesia rilkeana. S\u00f3n els temps que els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elmundo.es\/loc\/famosos\/2019\/06\/25\/5d0c90d8fdddff5b9f8b46c4.html\">germans Maragall<\/a><\/span> sobrevivien amb un petit negoci farmac\u00e8utic, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany_i_Farn%C3%A9s\">Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/a><\/span> es refugiava al batxillerat i altres com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Gom%C3%A0_i_Must%C3%A9\">Francesc Gom\u00e0<\/a><\/span> o la seva esposa <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eul%C3%A0lia_Presas_i_Plana\">Eul\u00e0lia Preses<\/a><\/span>, traductora del\u00a0<i>Convit<\/i>\u00a0plat\u00f2nic, miraven de sobreviure en silenci.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-16-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17847\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"318\" \/><\/a>Les entrevistes de\u00a0<i>Pensadors catalans<\/i>\u00a0(1987) que avui es poden trobar \u00edntegres a<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/YouTube\"> YouTube<\/a><\/span>, i en general la pres\u00e8ncia de<span style=\"color: #3366ff;\"> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a> <\/span>a les televisions (fins que hi fou vetat per\u00a0<i>indepe<\/i>) donen \u2013tot cal dir-ho\u2013 una imatge del seu tarann\u00e0, i especialment de la seva manera peculiar de moure\u2019s, sempre nerviosa i enjogassada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert<\/a> que circulava perillosament en moto per Barcelona amb un anorac groc, que condu\u00efa a batzegades i el que baix\u00e0 esquiant pel carrer Muntaner en la famosa nevada de 1962, formen part fins i tot d\u2019una certa mitologia molt barcelonina.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que li agrad\u00e9s explicar les seves idees en forma d\u2019acudits era un homenatge al seny i a la ironia que podia arribar a posar nerviosos els seus interlocutors, per\u00f2 tot lector de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%B8ren_Kierkegaard\">Soren Kierkegaard<\/a><\/span> \u2013una lectura que ell i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde\">Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde<\/a><\/span>, consideraven imprescindible i que els marc\u00e0 a tots dos\u2013 sap que la ironia \u00e9s condici\u00f3 pr\u00e8via de tota teoria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17848 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"332\" \/><\/a>Fins a finals de la d\u00e8cada de 1950, quan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Vicens\">Francesc Vicens<\/a><\/span> aconsegu\u00ed formar la primera c\u00e8l\u00b7lula universit\u00e0ria del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Socialista_Unificado_de_Catalu%C3%B1a\">PSUC<\/a><\/span> (amb gent com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_Clotas_i_Cierco\">Salvador Clotas<\/a><\/span> o els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elmundo.es\/cultura\/2019\/08\/16\/5d53f2b0fdddff0f038b45f1.html\">germans Goytisolo<\/a><\/span>), la universitat catalana era intel\u00b7lectualment un desert, on fins i tot un escol\u00e0stic com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Bofill_i_Bofill\">Jaume Bofill<\/a><\/span> semblava sospit\u00f3s d\u2019heretgia al bisbe <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gregorio_Modrego\">Gregorio Modrego<\/a><\/span>, que havia estat capell\u00e0 castrense, perqu\u00e8 llegia <span style=\"color: #3366ff;\">fil\u00f2sofs francesos<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El panorama canvi\u00e0 significativament als primers anys seixantes a trav\u00e9s del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_Vatic%C3%A0_II\">Concili Vatic\u00e0 II<\/a><\/span>, via l\u2019<i>agiornamento<\/i>\u00a0cat\u00f2lic, i amb el<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Front_Obrer_de_Catalunya\"> FOC (Front Obrer Catal\u00e0)<\/a><\/span> i tot un seguit de partits i partidets formats per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/humanidades.com\/franquismo\/\">fills de franquistes<\/a><\/span> revoltats contra els seus or\u00edgens.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17822 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5.jpg\" alt=\"\" width=\"188\" height=\"267\" \/><\/a>4.5.3. COMEN\u00c7ANT PER L&#8217;EST\u00c8TICA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara pot sorprendre la import\u00e0ncia que entre els universitaris catalans tingu\u00e9 en la d\u00e8cada dels cinquanta i primers seixanta l\u2019obra d\u2019un fil\u00f2sof avui tan oblidat com el personalista <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emmanuel_Mounier\">Emmanuel Mounier<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 sense la petja de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emmanuel_Mounier\">Emmanuel Mounier<\/a><\/span>\u00a0i del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Doctrina_social_de_la_Iglesia\">catolicisme social<\/a> <\/span>(\u00f2bvia, per exemple, en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Pujol\">Jordi Pujol<\/a><\/span>) i sense l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Existencialismo_cristiano\">existencialisme cat\u00f2lic<\/a><\/span> no s\u2019entenen els anys de formaci\u00f3 de gent com<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"> XRV<\/a> <\/span>o d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugenio Tr\u00edas<\/a><\/span>, que era fill d\u2019un fundador de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Falange_(partido)\">Falange a Barcelona<\/a><\/span> i fou educat a la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Navarra\">universitat de Navarra<\/a><\/span> amb l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Opus_Dei\">Opus Dei<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les primeres obres filos\u00f2fiques de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> (<i>El arte ensimismado<\/i>, 1963,\u00a0<i>Teor\u00eda de la sensibilidad<\/i>, 1968) parlen d\u2019est\u00e8tica per una ra\u00f3 \u00f2bvia. El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">franquisme<\/a><\/span> provocava una reacci\u00f3 gaireb\u00e9 epid\u00e8rmica per la seva lletjor en gent que provenia d\u2019una tradici\u00f3 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Noucentisme\">noucentista<\/a><\/span> i civil. A m\u00e9s, als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8cada_del_1950\">anys 50<\/a><\/span> es produeixen diversos intents de renovaci\u00f3 de l\u2019est\u00e8tica religiosa, particularment a Fran\u00e7a (pensi\u2019s en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henri_Matisse\">Henri Matisse<\/a><\/span> a Vance, en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marc_Chagall\">Marc Chagall<\/a> i el seu \u201c<em>missatge b\u00edblic<\/em>\u201d a Ni\u00e7a o en la capella per la pau de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_Picasso\">Pablo Picasso<\/a> a Vallauris) i a Barcelona treballava en silenci Mir\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17850 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-18.jpg\" alt=\"\" width=\"222\" height=\"342\" \/><\/a>L\u2019est\u00e8tica es vincula a l\u2019heretgia i a la resist\u00e8ncia tant contra la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Art_pompier\">ortodoxia\u00a0<i>pompier<\/i>\u00a0del realisme social<\/a><\/span>\u00a0<\/strong><strong>com contra la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Pruna\">pintura religiosa banal d\u2019un Pere Pruna<\/a><\/span> o l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escapisme\">escapisme del germ\u00e0 del m\u00fasic Mompou<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_T%C3%A0pies\">Antoni T\u00e0pies<\/a><\/span> se sent\u00eds al\u00b7ludit i molest pels plantejaments de <\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span>, cosa que provoc\u00e0 una important pol\u00e8mica a l\u2019\u00e8poca, era previsible. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Contra les <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ortodoxia\">ortod\u00f2xies<\/a><\/span>, als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A8cada_del_1960\">anys 60<\/a><\/span> tocava defensar les heretgies perqu\u00e8 eren el territori del no colonitzat i de la transgressi\u00f3. Encara a\u00a0<i>Ensayos sobre el desorden<\/i>\u00a0(1976), <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> escriu<\/strong>:<strong> <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>s\u2019anomena ideol\u00f2gic aquell sector sobre el que s\u2019ha perdut l\u2019hegemonia. Ideol\u00f2gic significa llavors, molt precisament, no controlat<\/em>\u201d<\/span>. Reivindicar l\u2019ideol\u00f2gic contra el cient\u00edfic i el sentit contra el \u201c<em>massa sabut<\/em>\u201d (l\u2019experiment contra la teoria) volia dir obrir el camp del pensament contra l\u2019<\/strong><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escol%C3%A1stica\">escol\u00e0stica<\/a><\/strong><\/span><strong> i el camp de la pol\u00edtica i aix\u00f2, que avui sembla obvi era molt trencador fa cinquanta o seixanta anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17851 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-19.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"318\" \/><\/a>No s\u2019ha d\u2019oblidar que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> publica el seu primer llibre,\u00a0<i>La est\u00e9tica y sus herej\u00edas\u00a0<\/i>\u00a0amb nom\u00e9s 23 anys. S\u00f3n els temps de la reflexi\u00f3 sobre el disseny industrial (i el cinema) <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<\/span><i><span style=\"color: #ff6600;\">percibido sin conciencia de ficci\u00f3n\u201d<\/span>\u00a0<\/i>com un espai possible d\u2019humanitzaci\u00f3. Com ell mateix escriu, un cop alliberat de caos ornamental, <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>l\u2019art no era un punt de partida, sin\u00f3 un resultat<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El nou terreny de l\u2019art per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert<\/a><\/span>, per\u00f2 tamb\u00e9 per a pintors com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Albert_R%C3%A0fols-Casamada\">R\u00e0fols Casamada<\/a><\/span>, \u00e9s el disseny, tal com havien teoritzat autors aleshores en al\u00e7a com <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gillo_Dorfles\">Gilo Dorfles<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Umberto_Eco\">Umberto Eco<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Umberto_Eco\">Humberto Eco<\/a><\/span> i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pier_Paolo_Pasolini\">Pedro Pablo Pasolini<\/a><\/span>, per cert, feren m\u00edtiques estades a Barcelona que produ\u00efren en una gran commoci\u00f3 a la Barcelona dels anys de la<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elconfidencial.com\/cultura\/2019-07-18\/gauche-divine-barcelona-maspons_2125355\/\">\u00a0<\/a><\/span><i><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elconfidencial.com\/cultura\/2019-07-18\/gauche-divine-barcelona-maspons_2125355\/\">gauche divine<\/a><\/span>.<\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17823 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"219\" height=\"329\" \/><\/a>4.5.4. PER UNA \u00c8TICA DE M\u00cdNIMS<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Disseny, urbanisme i experimentaci\u00f3 s\u00f3n els eixos de la recerca no nom\u00e9s de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> sin\u00f3 tamb\u00e9 de tota la generaci\u00f3 jove que ja <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/no mirava a Par\u00eds com els seus pares\">no mirava a Par\u00eds com els seus pares<\/a><\/span> (o com l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Exilio_republicano_espa%C3%B1ol_en_M%C3%A9xico\">exili republic\u00e0 de M\u00eaxic<\/a>) sin\u00f3 a Roma i a la<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Partit_Comunista_Itali%C3%A0\"> versi\u00f3 italiana del comunisme<\/a><\/span>, per\u00f2 que sobre tot s\u2019emmiralla en l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pop_art_brit%C3%A1nico\">est\u00e8tica pop brit\u00e0nica<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_de_Sagarra_i_Devesa\">Joan de Sagarra<\/a><\/span> batej\u00e0 com \u201c<em>el partit comunista de Cadaqu\u00e9s<\/em>\u201d, la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gauche_divine\"><i>gauche divine<\/i><\/a><\/span>\u00a0(que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_V%C3%A1zquez_Montalb%C3%A1n\">V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/a><\/span> anomen\u00e0 la\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/egm.es\/qui-es-la-gauche-divine-fotografias-de-colita-impresion-profesional-egm\/\"><i>gauche qui rit<\/i><\/a><\/span>) el que li interessa \u00e9s el que est\u00e0 passant a Londres i a Nova York. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00f3n els <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Barbarella_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)\">\u201c<em>anys Barbarella<\/em>\u201d<\/a><\/span> del pensament europeu al voltant de l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/1968\">any 1968<\/a><\/span>. El c\u00f2mic (inoblidable <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Enric_Si%C3%B3_i_Guardiola\">Enric Si\u00f3<\/a><\/span> dibuixant <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guillermina_Motta\">Guillermina Motta<\/a><\/span>) i la reflexi\u00f3 de \u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guy_Debord\">Guy Debord<\/a><\/span> sobre la societat de l\u2019espectacle estan al rerefons est\u00e8tic d\u2019aquells temps arreu d\u2019Europa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17852 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-20.jpg\" alt=\"\" width=\"201\" height=\"320\" \/><\/a>A l\u2019\u00faltim par\u00e0graf de\u00a0<i>Teor\u00eda de la sensibilidad<\/i>, (del 1968 i publicat l\u2019any seg\u00fcent) <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> defensa, una est\u00e8tica molt en conson\u00e0ncia amb l\u2019aire de canvi cultural del moment, com <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>un medi en que importi m\u00e9s el mitj\u00e0 en qu\u00e8 hom viu es fa l\u2019home que la lliure iniciativa o que la ret\u00f2rica revolucion\u00e0ria.<\/em>\u201d<\/span> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El nucli est\u00e8tic del pensament de <span style=\"color: #3366ff;\">XRV<\/span> determina tamb\u00e9 la seva \u00e8tica, especialment quan com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la persecuci\u00f3 pol\u00edtica es veu obligat a fugir en un semiexili (M\u00e8xic i Berkeley) que \u00e9s tamb\u00e9 fonamental en la seva formaci\u00f3 intel\u00b7lectual. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u00f3n els anys de te\u00f2legs com<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Harvey_Cox\"> Harvey Cox<\/a><\/span> i de la <em>teoria de sistemes<\/em>, que import\u00e0 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_P%C3%A1niker\">Salvador P\u00e1niker<\/a><\/span> a partir d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Edgar_Morin\">Edgard Morin<\/a><\/span> (que per aquells anys estava vivint a Calif\u00f2rnia).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s una reflexi\u00f3 que es veu obligat a fer des de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.google.com\/search?q=catedra+de+arquitectura+de+x+rubert+v&amp;oq=catedra+de+arquitectura+de+x+rubert+v&amp;aqs=chrome..69i57j33i10i160l2.12689j0j4&amp;sourceid=chrome&amp;ie=UTF-8\">c\u00e0tedra d\u2019Arquitectura<\/a><\/span>, fora de la facultat de filosofia perqu\u00e8, en el moment de la mort de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco\">Franco<\/a><\/span>, va haver de fugir de Barcelona, fet que aprofit\u00e0 el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Canals_Vidal\">neotomista Francisco Canals<\/a> <\/span>per instar un expedient de p\u00e8rdua de la c\u00e0tedra. No haver pogut recuperar-la en temps democr\u00e0tics, per oposici\u00f3 del<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Valls_Plana\"> hegeli\u00e0 Ramon Valls Plana<\/a><\/span>, \u00e9s una taca que pesar\u00e0 en la hist\u00f2ria de la universitat de Barcelona i a<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"> XRV<\/a><\/span> sempre li va saber un greu molt \u00edntim.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-21.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17853 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-21.jpg\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"330\" \/><\/a>Un petit llibre d\u2019homenatge,\u00a0<i>Quan a classe \u00e9rem tres-cents<\/i>\u00a0(2020)<i>,<\/i>\u00a0publicat per la <span style=\"color: #3366ff;\">facultat d\u2019arquitectura<\/span> a cura de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_Azara\">Pedro Azara<\/a> <\/span>i a inst\u00e0ncies de la seva germana <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Maria Rubert<\/a><\/span> i del seu deixeble <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Norbert_Bilbeny_i_Garc%C3%ADa\">Norbert Bilbeny<\/a>, deixa testimoni del que eren les classes de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span>, un aut\u00e8ntic festival de les idees, massivament seguit per joves que s\u2019asseien apilotats a l\u2019aula com bonament podien i on la\u00a0<i>maniera<\/i>\u00a0de dir les coses, la ironia, el joc subtil del llenguatge, era tan important com el concepte.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La seva \u00e8tica demana estar sobre tot atent a la disson\u00e0ncia, ser vulnerable a cada s\u00edstole i di\u00e0stole del que ens envolta. Ens convida a <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>trobar la for\u00e7a, la seguretat, la maduresa, de no tenir un criteri fet sobre cada cosa<\/em>\u201d<\/span> i a mirar<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<em>l\u2019altra cara de les coses<\/em>\u201d<\/span>,<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<em>fent-se conscient del que es perd quan es guanya<\/em>\u201d,<\/span> als ant\u00edpodes del marxisme que a l\u2019\u00e8poca proposaven <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Sacrist%C3%A1n\">Manuel Sacrist\u00e1n<\/a><\/span> i els seus deixebles, que s\u00f3n l\u2019altra grup significatiu del pensament catal\u00e0 entre els anys posteriors al<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/1968\"> 68<\/a><\/span> i la mort de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco\"> Francisco Franco<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/s-l500.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-17854 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/s-l500-225x300.jpg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/s-l500-225x300.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/s-l500.jpg 375w\" sizes=\"(max-width: 225px) 100vw, 225px\" \/><\/a>Per a<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"> XRV<\/a><span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<em>Ser culte vol dir saber tractar amb naturalitat l\u2019artificial, i viure artificiosament el natural<\/em>\u201d<\/span> i aix\u00f2 vol dir no creure\u2019s massa les pr\u00f2pies teories, no donar res per obvi i practicar una autoironia que a alguna gent de l\u2019\u00e8poca els molestava profundament. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde\">Jos\u00e9 Maria Valverde<\/a><\/span>, que va anar al comunisme quan tothom n\u2019estava de tornada, no s\u2019estava de dir a classe que <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Xavier no ha crecido<\/em>\u201d<\/span> (ho sento, aix\u00f2 s\u2019ha d\u2019escriure en castell\u00e0!) mentre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a> defensava que en les coses i en les idees s\u2019ha <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>d\u2019estar sense ser<\/em>\u201d<\/span>, cosa que avui pot semblar una frivolitat per\u00f2 a l\u2019\u00e8poca servia per desengreixar el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxisme\">dogmatisme del marxisme<\/a><\/span> i de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wiktionary.org\/wiki\/escolasticismo\">l\u2019escolasticisme<\/a><\/span> que, per incre\u00efble que pugui semblar, dominaven el panorama acad\u00e8mic fins <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A%C3%B1os_1980\">1980<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/391-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17824 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/391-17.jpg\" alt=\"\" width=\"286\" height=\"286\" \/><\/a>4.5.5. CONTRA ELS PURITANS<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A\u00a0<i>La est\u00e9tica y sus herej\u00edas<\/i>\u00a0(1973), <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> va escriure que el que caracteritza el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Puritanisme\">puritanisme<\/a><\/span> que ell detestava absolutament era <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>el rebuig de l\u2019art com a agradable joc de significats<\/em>\u201d<\/span> i la necessitat de justificaci\u00f3 constant (<span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>anomeno purit\u00e0 en aquest context qualsevol estil que manifesta una \u00edntima obligaci\u00f3 de justificar les formes des de fora d\u2019elles mateixes<\/em>\u201d<\/span>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sense entendre la preponder\u00e0ncia que als anys finals del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">franquisme<\/a><\/span> tenia el que ir\u00f2nicament <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a> anomenava en privat el <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>marxisme d\u2019escaleta<\/em>\u201d<\/span> (expressi\u00f3 manllevada al conte infantil de \u201c<em>la rateta que escombrava l\u2019escaleta i va trobar un dineret<\/em>\u201d), no es pot entendre fins a quin punt la moral que proposava era profundament innovadora, per desengreixant i volgudament antiher\u00f2ica. Que tingu\u00e9s en contra al mateix temps al primer <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Savater\">Fernando Sava<\/a><\/span>ter i a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Raimon_Gal%C3%AD_i_Herrera\">Raimon Gal\u00ed<\/a><\/span>, mestres de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/Jordi Pujol\">Jordi Pujol<\/a><\/span> en funcions de guardi\u00e0 de les ess\u00e8ncies, no pot sorprendre ning\u00fa que s\u00e0piga que els extrems es toquen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17855 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-22.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"223\" \/><\/a>Una teoria de les conviccions febles com la que propos\u00e0 a\u00a0<i>Per qu\u00e8 filosofia?,<\/i>\u00a0on es reivindicava que <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>El fort de la filosofia\u00a0 \u00e9s \u2013i no pot ser altre\u2013 la vulnerabilitat del seu coneixement i la debilitat del seu convenciment. (\u2026) la for\u00e7a i la potencia del nostre pensament \u00e9s l\u2019altra cara de la nostra ceguesa envers el que tenim a la punta del nas<\/em>\u201d<\/span>, nom\u00e9s resultava pensable sobre la ru\u00efna dels grans relats (<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marxismo\">marxistes<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cristianismo\">cristians<\/a> <\/span>o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estructuralismo_(filosof%C3%ADa)#:~:text=a%20dicho%20planteamiento.-,Definici%C3%B3n,significado%20dentro%20de%20una%20cultura.\">estructuralistes<\/a><\/span>) que anticip\u00e0 el<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maig_franc%C3%A8s\"> Maig franc\u00e8s del 68<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019any 1979, per\u00f2, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Michel_Foucault\">Michel Foucault<\/a><\/span> publica a\u00a0<i>Le Nouvel Observateur<\/i>\u00a0una s\u00e8rie d\u2019articles defensant ni m\u00e9s ni menys que l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ruhol%C2%B7lah_Khomeini\">aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini<\/a><\/span> i en 1980 <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Louis_Althusser\">Louis Althusser<\/a><\/span> assassin\u00e0 la seva esposa i s\u2019exili\u00e0 a una neurona del seu cervell. M\u00e9s o menys al mateix temps <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nicos_Poulantzas\">Nikos Pulantzas<\/a><\/span> (qui el recorda?) se su\u00efcid\u00e0 llen\u00e7ant-se des de la torre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montparnasse\">Montparnase<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a tota una s\u00e8rie de joves fil\u00f2sofs catalans i espec\u00edficament molt de Barcelona, que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Norbert_Bilbeny_i_Garc%C3%ADa\">Norbert Bilbeny<\/a>\u00a0design\u00e0 com a <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>generaci\u00f3 de la Transici\u00f3<\/em>\u201d<\/span>, la sortida de l\u2019atzucac marxista i estructuralista va passar per adherir-se la proposta \u00e8tica i est\u00e8tica de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a>, ja presentada al seu llibre de 1971\u00a0<i>Moral y nueva cultura<\/i>, que proposava <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>relativitzar intel\u00b7lectualment les nostres opcions, oposades a la recerca d\u2019una coher\u00e8ncia i plenitud de les opcions<\/em>.\u201d<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17856 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-2-3.jpg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"336\" \/><\/a>Era la consci\u00e8ncia de la feblesa i de la provisionalitat, l\u2019\u00fanic que podia donar consist\u00e8ncia \u2013tamb\u00e9 pol\u00edticament\u2013 a una recerca filos\u00f2fica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La moral d\u2019\u00a0<i>\u00c9tica sin atributos<\/i>\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>que no em fa responsable sin\u00f3 dels talents que he guardat, de l\u2019enganxat que he quedat a les meves conviccions, del semblant que he acabat essent a mi mateix<\/em>\u201d<\/span> i que ha passat als llibres com a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Postmodernitat\">\u201c<em>postmoderna<\/em>\u201d<\/a><\/span> fou el marc possible d\u2019una societat liberal i democr\u00e0tica que, potser perqu\u00e8 la vida \u00e9s complexa, es va posar en crisi a partir de l\u2019arribada al govern (que no al poder) del duo <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_Gonz%C3%A1lez\">Felipe Gonz\u00e1lez<\/a><\/span> \/<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_Guerra\"> Alfonso Guerra<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17857 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-8-3.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"226\" \/><\/a>4.5.6. DEL COL\u00b7LEGI DE FILOSOFIA AL DESENGANY DE LA POL\u00cdTICA<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_de_Filosofia\">Col\u00b7legi de Filosofia<\/a><\/span> que va dominar la vida intel\u00b7lectual catalana als anys de la d\u00e8cada de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/A%C3%B1os_1980\">1980<\/a><\/span> venia a ser el camp d\u2019experimentaci\u00f3 i de divulgaci\u00f3 d\u2019aquesta actitud alhora est\u00e8rica i pol\u00edtica. Reunits a proposta d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.instituthumanitats.org\/es\/ponentes\/antoni-vicens\">Antoni Vicens<\/a><\/span>, que despr\u00e9s deriv\u00e0 a la psicoan\u00e0lisi, pensadors diversos com ara <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eugenio_Tr%C3%ADas\">Eugenio Trias<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Llovet\">Jordi Llovet<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Casals\">Jaume Casals<\/a><\/span>, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miguel_Morey\">Miguel Morey<\/a><\/span> o <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramoneda\">Pep Ramoneda<\/a> <\/span>van intentar una revisi\u00f3 c\u00edvica del noucentisme que dissortadament no va poder fer el necessari paper de renovaci\u00f3 universit\u00e0ria institucional, per\u00f2 va ser l\u2019espai de pensament col\u00b7lectiu m\u00e9s ampli que ha existit a Catalunya fins ara.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17858 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-12.jpg\" alt=\"\" width=\"210\" height=\"327\" \/><\/a>\u00c9s obvi que s\u2019hi oposaren les figures m\u00e9s r\u00e0ncies del marxisme. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Batll%C3%B3\">Jos\u00e9 Batll\u00f3<\/a><\/span>, l\u2019editor i \u00edntim amic d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_Guerra\">Alfonso Guerra<\/a><\/span> (de fet el seu espieta en la vida intel\u00b7lectual catalana), va escriure coses com ara: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>los Nuevos fil\u00f3sofos de mi ciudad, m\u00e1s listos, (que Goebbels) saben a la perfecci\u00f3n que la palabra filosof\u00eda no es m\u00e1s que el barniz que cubre la madera de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica (&#8230;) Claro que \u00faltimamente se est\u00e1n pasando de casta\u00f1o oscuro<\/em>\u201d<\/span> (<i>El Peri\u00f3dico<\/i>, 18 de febrer de 1986). Dispensin l\u2019extensi\u00f3 i el castell\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> A l\u2019altre banda, quan <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a> va convidar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Pujol\">Jordi Pujol<\/a><\/span> a la inauguraci\u00f3 del curs del Col\u00b7legi els marrameus per la p\u00e8rdua de les (inexistents) ess\u00e8ncies se sentiren molt i molt lluny.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arribada del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Socialista_Obrero_Espa%C3%B1ol\">PSOE<\/a> <\/span>a la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Palacio_de_la_Moncloa\">Moncloa<\/a><\/span> i, sobre tot, la seva estada al <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Parlamento_Europeo\">Parlament Europeu<\/a><\/span> el convertiren en personatge p\u00fablic, per\u00f2 inevitablement desvirtuaren la seva vessant m\u00e9s estrictament filos\u00f2fica. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Congreso_de_los_Diputados\">Diputat al Congr\u00e9s<\/a><\/span> entre 1982 i 1986 al Parlament europeu a partir del 1987, vei\u00e9 entre estorat i emprenyat com es manipulaven les seves idees amb un cinisme pol\u00edtic inaudit. Li va fer mal adonar-se que el tractaven com un foraster a Madrid i que el plet <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.eurem.cat\/la-solucio-del-conflicte-catalunya-espanya-per-elevacio\/\">Catalunya-Espanya<\/a> <\/span>no tenia remei perqu\u00e8 el federalisme era pol\u00edticament inviable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-7-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17859 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-7-2.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"328\" \/><\/a>De l\u2019experi\u00e8ncia pol\u00edtica n\u2019ha quedat un llibre,\u00a0<i>El cortes\u00e0 i el seu fantasma\u00a0<\/i>(1991), que \u00e9s imprescindible per comprendre els l\u00edmits de la transici\u00f3. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> en pol\u00edtica \u00e9s la cr\u00f2nica d\u2019una frustraci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que tot i haver estat els cervells \u00a0m\u00e9s creatius del m\u00f3n socialista, ni ell ni <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Oriol_Bohigas_Guardiola\">Oriol Bohigas<\/a><\/span> haguessin tingut c\u00e0rrecs significatius en el per\u00edode maragallista segurament fou un frac\u00e0s col\u00b7lectiu, tot i que en perspectiva ara resulta obvi que <span style=\"color: #3366ff;\">Pasqual Maragall<\/span> arrib\u00e0 massa tard al poder catal\u00e0, quan l\u2019edifici ja presentava esquerdes ru\u00efnoses. Llibres com\u00a0<i>El laberinto de la Hispanidad<\/i>\u00a0(1987) i \u00a0<i>Nacionalismos: el laberinto de la identidad<\/i>\u00a0(1994) a Madrid se\u2019ls van passar directament pel forro.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17860 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"299\" \/><\/a>Fou aleshores quan <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> elabor\u00e0 la seva teoria de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/article\/7-vista\/8-articles\/464798-lindependentisme-no-nacionalista.html\">independentisme no nacionalist<\/a><\/span>a que ha estat potser una de les seves idees m\u00e9s brillants i m\u00e9s controvertides, juntament amb la proposta d\u2019una <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">independ\u00e8ncia feta d\u2019interdepend\u00e8ncies.<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">XRV<\/a><\/span> pensador del<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Republicanisme\"> republicanisme<\/a><\/span> c\u00edvic, el dels darrers vint anys, \u00e9s perfectament consistent amb les seves idees sobre <span style=\"color: #3366ff;\">est\u00e8tica<\/span> i sobre <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89tica\">\u00e8tica<\/a><\/span>. Per\u00f2 les idees que ell i <span style=\"color: #3366ff;\">Pasqual Maragall<\/span>\u00a0 aplicaren amb \u00e8xit a la ciutat (la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Urbs\">urbs<\/a><\/span>, l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Urbanisme\">urbanisme<\/a><\/span> i la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ciutadania\">urbanitat<\/a><\/span>) no tenien traducci\u00f3 f\u00e0cil ni a en la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">naci\u00f3<\/a><\/span>, ni en l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_(pol%C3%ADtica)\">estat<\/a><\/span> que posseeixen i pateixen una c\u00e0rrega simb\u00f2lica molt m\u00e9s potent.<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_Grecia\"> La ciutat \u00e9s grega<\/a><\/span> i l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_romano\">estat \u00e9s rom\u00e0<\/a><\/span>, com ell sabia prou b\u00e9. D\u2019aix\u00f2, en tot cas, no \u00e9s correcte que sigui jo qui en parli.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/cartas-cruzadas-desde-la-fe-y-el-agnosticismo.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17861 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/cartas-cruzadas-desde-la-fe-y-el-agnosticismo-188x300.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"337\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/cartas-cruzadas-desde-la-fe-y-el-agnosticismo-188x300.jpg 188w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/cartas-cruzadas-desde-la-fe-y-el-agnosticismo.jpg 502w\" sizes=\"(max-width: 211px) 100vw, 211px\" \/><\/a>4.6. RUBERT DE VENT\u00d3S: \u201c<em>SI HO VOLS TOT, AGUANTA<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><em><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Bassas_i_Onieva\">Antoni Bassas i Onieva<\/a><\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vam convidar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> a l\u2019estudi de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ara_(diari)\">ARA<\/a><\/span> una tarda calorosa de l\u2019estiu del 2014. Va arribar a bord de la seva moto, amb tot l\u2019aire juvenil dels seus 75 anys i aquell decalatge entre els ritmes informatius i el seu sistema de pensament. Era a comen\u00e7aments del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0\">Proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> i aleshores quan algun amic espanyol li deia que si Catalunya s\u2019independitzava seria com si li amputessin un bra\u00e7, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\"><span style=\"color: #3366ff;\">Rubert de Vent\u00f3<\/span>s<\/a> li replicava dient que <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>per abra\u00e7ar s\u2019ha de ser dos<\/em>\u201d.<\/span> Als del bra\u00e7 tallat, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> se\u2019ls sabia de mem\u00f2ria: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>L\u2019estat pot ser una pe\u00e7a d\u2019arqueologia pol\u00edtica, per\u00f2 encara \u00e9s el gestor de la redistribuci\u00f3 interior i les relacions amb el m\u00f3n. Fan veure que ignoren que no hi ha res m\u00e9s nacionalista que un estat naci\u00f3 \u00bfSaps quina \u00e9s la ideologia favorita dels estats? L\u2019universalisme. Ells no defensen mai els seus interessos. Ells defensen ideals universals com la pau, la veritat, la llibertat&#8230;<\/em>\u201d<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-6-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17862 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-6-1.jpg\" alt=\"\" width=\"216\" height=\"287\" \/><\/a>Per\u00f2 a qui coneixia millor, esclar, era a un tipus de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalismo_catal%C3%A1n\">nacionalista catal\u00e0<\/a><\/span>, acabat de convertir a l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">independentisme<\/a><\/span>, del qual deia que el rebentaven per igual els <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>ploramiques que els milhomes<\/em>\u201d<\/span>. Pocs mesos despr\u00e9s de l\u2019entrevista, aquest pa\u00eds va trencar el precinte del possible amb la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consulta_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya\">consulta participativa del 9-N<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A quina velocitat havia d\u2019anar? La reflexi\u00f3 de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> no ha caducat: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Jo tinc tota la pressa, i, per aix\u00f2 mateix, no puc c\u00f3rrer. No pots dir: \u00abJo no aguanto<\/em>\u00bb. <em>Oh!, esclar que aguantes, maco. Si ho vols tot, aguantes. Jo mai vaig ser del 68, quan deien: \u00abDemaneu l\u2019impossible\u00bb. No, no, tenir collons \u00e9s demanar el possible, carai. \u00c9s possible, normalment amb costos i danys col\u00b7laterals. Som Peter Pans que volem ser protegits\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per respostes com aquesta vaig anotar que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>mirava l\u2019interlocutor amb l\u2019aire desvalgut de qui ho ha pensat tot i veu que la cosa no t\u00e9 gaire soluci\u00f3<\/em><\/span>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/i3041593762.webp\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17863 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/i3041593762-225x300.webp\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"331\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/i3041593762-225x300.webp 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/i3041593762.webp 640w\" sizes=\"(max-width: 248px) 100vw, 248px\" \/><\/a>4.7. XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S, EL CATALANISTA CANSAT<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/amilian\"><i>\u00c0lex Milian<\/i><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>\u00c9s molt pesat ser catalanista<\/em>\u00bb<\/span>. <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> (1939-2023) es va fer <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_catal%C3%A1n\">independentista<\/a><\/span> per motius no identitaris, despr\u00e9s de fer pol\u00edtica a Madrid i veure com fracassaven dos intents catalans de reformar l\u2019Estat:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_Roca\"> Miquel Roca<\/a><\/span> i<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\"> Pasqual Maragall<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ho va explicar en llibres, entrevistes a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\">EL TEMPS<\/a><\/span> i mil declaracions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sempre que podia, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> explicava que ell s\u2019havia fet independentista a Madrid i, com aquell que diu, obligat i de mala gana:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Primer, perqu\u00e8, a l\u2019\u00e8poca del \u201c<em>peix al cove<\/em>\u201d, ell no volia sentir-se ni de la banda catalana ni de la banda espanyola;<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s, perqu\u00e8, en reunions del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Socialista_Obrero_Espa%C3%B1ol\">PSOE<\/a><\/span> (partit al qual pertanyia), parlaven dels catalans com dels \u201c<em>altres<\/em>\u201d, com si ell no ho fora.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17864 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-9-3.jpg\" alt=\"\" width=\"204\" height=\"310\" \/><\/a>\u201c<em>Soc independentista<\/em><\/span> \u2014acabava clamant al cel amb les mans\u2014 <span style=\"color: #ff6600;\"><em>per a poder estar a Espanya c\u00f2modament!<\/em>\u201d<\/span>. Ho explicava d\u2019aquesta manera quan el v\u00e0rem entrevistar el 2007, quan va presentar\u00a0<i>De la identitat a la independ\u00e8ncia\u00a0<\/i>(Emp\u00faries), revisada, el 2014\u00a0 i a la manifestaci\u00f3 de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Diada_del_S%C3%AD\"> l\u201911 de setembre de 2017<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el primer cas, despr\u00e9s d\u2019una gran manifestaci\u00f3 a favor de la inversi\u00f3 en infraestructures a la qual havia acudit l\u2019endem\u00e0 de sortir de l\u2019hospital, amb tres costelles trencades descrivia qu\u00e8 havia generat el seu acostament a l\u2019independentisme: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Jo soc m\u00e9s aviat espanyolista. Soc l\u2019\u00fanic, amb <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ramiro_de_Maeztu\">Ramiro de Maeztu<\/a><\/span>, que ha escrit un llibre a favor de la &#8216;hispanitat&#8217;. Per\u00f2 \u00e9s que aquesta relaci\u00f3 del &#8216;peix al cove&#8217; genera el pitjor d\u2019ells i de nosaltres<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert<\/a><\/span> havia estat diputat pel <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Partit_dels_Socialistes_de_Catalunya\">PSC<\/a><\/span> en la segona legislatura, del 1982 al 1986. La seua incomoditat va anar<i>\u00a0in crescendo<\/i>, segons explicava, cada cop que es parlava de les reclamacions de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\">Generalitat<\/a><\/span> o del grup de<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Grupo_Parlamentario_de_las_Minor%C3%ADas_Catalana_y_Vasca\"> Minoria Catalana<\/a><\/span> on hi havia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Convergencia_Democr%C3%A1tica_de_Catalu%C3%B1a\">Converg\u00e8ncia<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17865 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"205\" height=\"326\" \/><\/a>\u201c<em>He assistit a reunions del Congr\u00e9s<\/em><\/span> \u2014explicava a EL TEMPS\u2014<span style=\"color: #ff6600;\"><em> en les quals es parlava dels catalans com \u2018ellos\u2019<\/em>\u201d i les maneres per \u2018<em>fer-los callar<\/em>\u2019 o \u2018<em>enganyar-los<\/em>\u2019: \u201c<em>Aix\u00f2 davant meu, com si jo no fos catal\u00e0 pel fet que era socialista com ells!<\/em>\u201d<\/span>, s\u2019indignava <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert<\/a><\/span>. <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<\/span><em><span style=\"color: #ff6600;\">Jo era com un nen que escolta les coses. Veia com parlaven de Miquel Roca quan demanava els trens, precisament. \u2018Li donarem \u2014deien davant meu\u2014 les vies i ens quedarem les estacions i ell, content&#8217;\u201d<\/span><\/em>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s molt simptom\u00e0tic que <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> pos\u00e9s un exemple de trens, perqu\u00e8 llavors, fa quinze anys, acabava de mobilitzar-se per anar a una manifestaci\u00f3 reclamant infraestructures \u2014que b\u00e0sicament eren ferrovi\u00e0ries\u2014 i avui dia el problema \u2014amb tres pegats improvisats\u2014 encara continua existint (rodalies, estaci\u00f3 de la Sagrera, fals corredor mediterrani, etc.).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 el detall m\u00e9s antiest\u00e8tic d\u2019aquella escena en els despatxos del <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Congreso_de_los_Diputados\">Congr\u00e9s<\/a><\/span> era un altre, que l\u2019incomodava encara m\u00e9s: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Parlaven de mi, de com donar-me pel sac a mi. All\u00e0 som \u2018ellos&#8217;\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17866 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-10-3.jpg\" alt=\"\" width=\"207\" height=\"341\" \/><\/a>Aix\u00f2 era la prova del nou nacionalisme excloent: que el marginaren a pesar de ser all\u00e0 sense ni adonar-se que era all\u00e0.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>A De la identitat a la independ\u00e8ncia,<\/i>\u00a0una obra del 1999 que l\u2019autor va revisar el 2014 per a l\u2019Editorial Emp\u00faries, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> explicava el seu <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-de-la-identitat-a-la-independencia\/9788497879514\/2311180\">catalanisme gens essencialista<\/a><\/span>: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>De Catalunya, que quedi clar, jo no en busco ni demano cap ess\u00e8ncia: tot just la independ\u00e8ncia. &#8216;Independ\u00e8ncia&#8217;, que va ser una cosa qua \u00a0 Jaume I va arrabassar-la al rei Llu\u00eds de Fran\u00e7a el 1258, que ha estat reprimida i somorta durant molt de temps i que haur\u00e0 de ser una altra cosa quan la bastim a partir d\u2019unes institucions democr\u00e0tiques<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A les entrevistes explicava amb claredat que aquesta opci\u00f3 era l\u2019\u00fanica possible despr\u00e9s de veure fracassar dos intents molt diferents d\u2019encaixar Catalunya i Espanya. Els impulsors d\u2019aquests intents \u2014deia\u2014 eren dos amics seus, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_Roca\">Miquel Roca<\/a><\/span>\u00a0i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>, que havien intentat<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<em>establir unes relacions amb Madrid d\u2019una manera transparent, per una banda, i cordial, per l\u2019altra<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miquel_Roca\">Miquel Roca<\/a><\/span>, deia <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>, va muntar el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Reformista_(Espa%C3%B1a)\">Partit Reformista<\/a><\/span>,<span style=\"color: #ff6600;\"> \u201c<em>que, en compte de reivindicar el peix al cove, deia com havia de ser Espanya<\/em>\u201d<\/span> per evitar desequilibris i enveges, i no va obtenir cap suport.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17867 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-11-2.jpg\" alt=\"\" width=\"237\" height=\"316\" \/><\/a>I <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>\u00a0<span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>va dir com ha de ser Espanya perqu\u00e8 jo m\u2019hi senti c\u00f2mode<\/em>\u201d<\/span> i Espanya, comen\u00e7ant pel seu mateix partit, va rebutjar la proposta (recordem <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_Guerra\">Alfonso Guerra<\/a><\/span> advertint que el <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Constitucional_(Espa%C3%B1a)\">Tribunal Constitucional<\/a><\/span> passaria el ribot al text de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.parlament.cat\/document\/cataleg\/48089.pdf\">Estatut del 2006<\/a><\/span>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pasqual_Maragall\">Pasqual Maragall<\/a><\/span>\u00a0va fer el pr\u00f2leg a\u00a0<i>De la identitat a la independ\u00e8ncia\u00a0<\/i>i explicava aix\u00ed el que volia expressar <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span>: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Per morir de gana n\u2019hi ha prou amb el fet que siguis afric\u00e0, per\u00f2 perqu\u00e8 et neguin l\u2019exist\u00e8ncia com a poble cal que siguis nacional d\u2019una naci\u00f3-sense-estat. Aleshores et poden exterminar amb totes les de la llei. Aix\u00ed conclou la diatriba de Rubert contra el dogmatisme dels drets individuals invocats, per exemple, per Savater o Vargas Llosa<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> recordaria despr\u00e9s que <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>l\u2019origen de la democr\u00e0cia \u00e9s precisament defensar els drets col\u00b7lectius<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17868 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-3.jpg\" alt=\"\" width=\"285\" height=\"285\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-3.jpg 225w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-5-3-150x150.jpg 150w\" sizes=\"(max-width: 285px) 100vw, 285px\" \/><\/a>Les met\u00e0fores de<span style=\"color: #3366ff;\"> <a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier de Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> no sempre eren f\u00e0cils i instant\u00e0nies, perqu\u00e8 tenia el coneixement d\u2019un savi i la ment d\u2019un fil\u00f2sof, per\u00f2 sempre eren reveladores. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Diada_del_S%C3%AD\">Diada de l\u201911 de setembre de 2017<\/a><\/span>, la que escalfava motors per a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_de_independencia_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">al Refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre de 2017<\/a><\/span>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Rubert de Vent\u00f3s<\/a> ho alertava: <span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>Ja vaig dir en un discurs la Diada de la Via Catalana que el foc al cor no ens cre\u00ef fum al cap. Vol dir que, de tot aix\u00f2, ens guardem l\u2019energia, per\u00f2 no la &#8216;tonteria&#8217;. Jo no vull desitjar la independ\u00e8ncia; jo vull la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17869 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-13.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"265\" \/><\/a>4.8. XAVIER RUBERT DE VENT\u00d3S: &#8211;\u00a0\u201c<em>EM VAIG FER INDEPENDENTISTA A MADRID<\/em>\u201d<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una entrevista a <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> per<span style=\"color: #3366ff;\"><i>\u00a0<\/i><\/span><a href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/autor\/nuria-cadenes\"><i><span style=\"color: #3366ff;\">N\u00faria Cadenes<\/span><\/i><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diu que les paraules no es poden sobreposar impunement damunt els objectes. Quan parla, <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> gesticula i s&#8217;exclama. Per\u00f2 mant\u00e9 el respecte necessari per les coses. No vol que acabin essent el que se&#8217;n diu.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Si les persones som el producte d&#8217;un c\u00f2ctel, amb quins ingredients s&#8217;ha fet <strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span><\/strong>&#8230;?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Els pares, dos amors, quatre fills, sis amics, l&#8217;exili, els llocs, l&#8217;estada amb els zapatistes abans que ho fossin&#8230; S\u00ed, jo crec que s\u00f3c el producte l\u00f2gic, el residu d&#8217;aix\u00f2. Despr\u00e9s, queda la capacitat d&#8217;interpretar-ho, per\u00f2 no en el sentit hermen\u00e8utic sin\u00f3 musical. Ara b\u00e9, les tecles s\u00f3n les que s\u00f3n, no em faig l&#8217;esperan\u00e7a de tenir cap m\u00e9s llibertat que la capacitat de manipular aquests fets que em confegeixen.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014I les escoles tamb\u00e9? Perqu\u00e8 va passar pels<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Col%C2%B7legi_Sant_Ignasi_-_Sarri%C3%A0\"> jesu\u00eftes de Sarri\u00e0<\/a><\/span>, l&#8217;<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escola_Virt%C3%A8lia\">escola Virt\u00e8lia<\/a><\/span>, \u00ab<em>Can Pite<\/em>t\u00bb&#8230;<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>El cas \u00e9s que jo era molt miop i no ho sabia. Aleshores em pensava que el m\u00f3n era aix\u00ed i, fins als 17 anys, no vaig saber que les pissarres es veuen. Comptava que la gent veia aquella esp\u00e8cie de cosa bromosa, tamb\u00e9. Jo anava sempre aix\u00ed\u00a0[&#8216;i fa el gest d&#8217;aclucar els ulls&#8217;],\u00a0amb aquesta cosa que fa tan boniques les noies miops. I entre aix\u00f2 i que mai no vaig voler \u2013i em va semblar fins i tot insultant\u2013 estudiar coses que no m&#8217;interessaven, era rebel essent bon nano i em treien de les escoles, no volien saber res de mi. No vaig treballar fins que em vaig posar ulleres, d&#8217;una banda, i vaig descobrir la filosofia, de l&#8217;altra. Aleshores vaig posar calent amb aquest tema i s\u00ed, vaig embogir. Una mica en l\u2019\u00e8poca que t\u2019embogeixen les noies. Junt.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014La relaci\u00f3 amb els jesu\u00eftes s&#8217;ha perllongat, posteriorment, en la seva obra.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed. D&#8217;una banda em produeix indignaci\u00f3 ferotge tota la seva habilitat psicol\u00f2gica posada sobre uns nanos i creant males consci\u00e8ncies innecess\u00e0ries. Perqu\u00e8, si fins a comen\u00e7ament del segle XIX el capell\u00e0 havia de preguntar al confessionari quants cops, amb qui i per quin forat, a partir del XIX els jesu\u00eftes comencen a preguntar el\u00a0\u00abquer\u00edas, hijo m\u00edo? Sent\u00edas, m\u00edo? Consent\u00edas, hijo m\u00edo?\u00bb.\u00a0\u00c9s una forma de control, no f\u00edsic sin\u00f3 ps\u00edquic una depend\u00e8ncia respecte d&#8217;una persona que et dir\u00e0 qu\u00e8 et perdona i qu\u00e8 no. Em sembla horrible. D&#8217;altra banda, ja despr\u00e9s, quan vaig escriu &#8216;El laberinto de la Hispanidad&#8217; em vaig trobar que els jesu\u00eftes eren els tios m\u00e9s multiculturalistes que et puguis imaginar. L&#8217;\u00fanic estat on es parla guaran\u00ed \u00e9s el Paraguai perqu\u00e8 ells es posaren all\u00ed i van lluitar contra els imperis espanyol i portugu\u00e8s junts. A trets, els tios. I avui, que hi ha l&#8217;Opus Dei, ja s\u00f3n adorables. L&#8217;Opus els fa bons.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Podem dir que, pel que fa a la fam\u00edlia, \u00e9s una barreja de Catalunya carlina amb gotes d&#8217;insularitat?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed. I tamb\u00e9 de fugida d&#8217;aix\u00f2. Jo s\u00f3c de fam\u00edlia carlina de Vent\u00f3s de Finestres, al Pirineu. I de l&#8217;altra banda som mallorquins, per\u00f2 del centre centre de Mallorca, d&#8217;una vila petiteta que es diu Rubert. O sigui, terra; no mar. A mi no m&#8217;atrau la transcend\u00e8ncia de la muntanya, la seva gravetat&#8230; Tota la vida he anat fugint cap al mar, sempre el mar. El mar almenys fabrica valencians, fabrica gent d&#8217;un altre tarann\u00e0. I jo tinc por de la muntanya, com es t\u00e9 por de la tardor. \u00c9s clar que la primavera \u00e9s cursi i en canvi la tardor \u00e9s preciosa, per\u00f2, noi, se la pot permetre gent molt optimista. Jo no soc prou fort o prou segur per permetre\u2019m la muntanya ni la tardor.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014\u00c9s cert que van estar a punt de fitxar-lo el Bar\u00e7a i l&#8217;Espanyol?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed, i el Condal, que estava en primera divisi\u00f3. Va ser una alternativa en la meva vida, dedicar-me al futbol. Per\u00f2, com que molts nois treballaven, portaven a entrenar de 6 a 9 del mat\u00ed. I suposo que jo era massa\u00a0pijo\u00a0i, si als altres nois els anava la vida, potser a mi no m&#8217;hi anava tant. Un cop, en Joan Teixidor, el poeta, em va dir \u201ctu, als trenta anys, ser\u00e0s un futbolista vell o un fil\u00f2sof jove\u00bb.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014I va triar la segona opci\u00f3.<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>En realitat ho vaig fer per mandra; jo, a les 6 del mat\u00ed, no existeixo.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Finalment, es posa ulleres i arriba a la universitat.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Per\u00f2 abans hi ha, sobretot, la influ\u00e8ncia del grup del meu pare, que eren gent de la universitat de la rep\u00fablica, deixebles de Xirau i de Bosch Gimpera, i que eren fonamentalment en Jordi Maragall, pare del Pasqual, el meu pare, l&#8217;Eduard Nicol&#8230; I jo vaig cr\u00e9ixer sota aquesta aura.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Aranguren arrib\u00e0 despr\u00e9s, doncs.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed, per\u00f2 abans, encara, vaig estudiar dret. I \u00e9s que, quan li vaig dir que volia fer filosofia, el meu pare, molt prudentment, em va respondre: \u00abah, ja ho entenc! Tu no vols aprendre a fer ponts ni a curar gent, no; tu vols connexi\u00f3 directa amb el saber!\u00bb. I vaig pensar que era veritat. Quina carrincloneria, quina pretensi\u00f3, fer filosofia! De tota manera, l&#8217;any seg\u00fcent, i d&#8217;amagat del pare, tamb\u00e9 m&#8217;hi vaig matricular. L&#8217;\u00faltim any, despr\u00e9s de fer dos cursos junts de dret, me&#8217;n vaig anar a Madrid, i all\u00e0 em vaig \u00abarangurenitzar\u00bb. De fet, l&#8217;Aranguren i el Valverde \u2013amb qui tamb\u00e9 havia estat, a Barcelona\u2013 van ser dues persones que em van alletar una mica. Fixa&#8217;t, per exemple, la dutxa d&#8217;aigua freda que em va donar l&#8217;Aranguren: jo estava escrivint una cosa terriblement existencialista i ell em va dir \u00abah, molt interessant, el que dius. Mira, llegeix-te aix\u00f2 i aix\u00f2&#8230;\u00bb. Ho vaig fer i tots els llibres minaven el que havia escrit. No li va caldre dir-me res, per\u00f2 que b\u00e9, que alg\u00fa et pugui fer de cl\u00ednic de l&#8217;\u00e0nima amb bona fe. Ho agraeixes tota la vida.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Hi ha qui l&#8217;ha anomenat \u00abfil\u00f2sof-futbolista\u00bb perqu\u00e8 toca el m\u00f3n real. Fins i tot ha arribat a la pr\u00e0ctica pol\u00edtica.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>I he estat molt amb criatures, sobretot. Es al que m\u00e9s temps he dedicat, m&#8217;ha obsessionat. Tamb\u00e9 he escrit sobre aix\u00f2, sense publicar-ho.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Ho far\u00e0?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Jo m&#8217;he acostumat a escriure nom\u00e9s del que em mobilitza, per\u00f2 mai en primera persona. B\u00e9, s\u00ed que ho he fet, per\u00f2 ho he guardat. Tinc moltes i moltes llibretes i no s\u00e9 si tindr\u00e9 el temps d&#8217;estructurar-ho, la falta de pudor d&#8217;escriure-ho, la capacitat de fer que tingui un valor formal i no nom\u00e9s cat\u00e0rtic. A m\u00e9s, jo crec que, pel que fa a l&#8217;art, has de tenir una relaci\u00f3 de mem\u00f2ria amb la passi\u00f3 i jo, en aquest cas, no ho he fet, he anat prenent apunts en calent.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Per\u00f2, i la pol\u00edtica institucional, qu\u00e8 \u00e9s, per a vost\u00e8?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Es la manera, prou imperfecta, com es negocien els interessos d&#8217;un pa\u00eds. Un parlament \u00e9s un concentrat accelerat d&#8217;interessos, passions i identitats. Hi sobra rebombori, per\u00f2 un parlament \u00e9s una maqueta del pa\u00eds. Hi veus, sobretot, que nom\u00e9s hi ha una veritat pol\u00edtica, que \u00e9s la pluralitat de les veritats pol\u00edtiques. No hi ha transcend\u00e8ncia respecte d&#8217;aix\u00f2. Es tracta, per tant, d&#8217;aconseguir que els altres creguin que el que tu proposes tamb\u00e9 els interessa a fi i efecte que la gent que viu en un barri trist pugui estar una mica millor. Aquesta passi\u00f3 \u00abdes-il\u00b7lusionada\u00bb en el sentit de no il\u00b7lusa la vaig viure amb el Pasqual Maragall. Jo me&#8217;n vaig haver de sortir, per\u00f2 ell ha tingut la capacitat de saber que fer pol\u00edtica tamb\u00e9 \u00e9s fer xantatge a determinats personatges. \u00c9s molt dif\u00edcil tractar amb cert tipus de gent i recordar-te del que vols, encara, sense perdre el necessari punt de candidesa.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Al Parlament Europeu, va ser l&#8217;abanderat de l\u2019\u00fas del catal\u00e0. Com valora el resultat final de tot aquell proc\u00e9s?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Desastr\u00f3s. Va sortir per sort i va morir per mala sort. Ho vaig aconseguir gr\u00e0cies al fet que el PSOE, per anar contra CiU, s&#8217;hi va posar a favor \u2013i, efectivament, despr\u00e9s d&#8217;aix\u00f2 van perdre un diputat. Llavors se&#8217;ls va oc\u00f3rrer, al Miquel Roca i al Xicoi, fer una cosa que pol\u00edticament costa d&#8217;entendre. Jo defensava l&#8217;oficialitat del catal\u00e0 i ells van fer un joc de mans i van dir: no ser\u00e0 el reconeixement de l&#8217;oficialitat del catal\u00e0 sin\u00f3 el reconeixement oficial del catal\u00e0. Amb l&#8217;oficialitat jo tenia dret a un sistema de traduccions, dret a parlar en catal\u00e0. Per\u00f2 el reconeixement oficial de la llengua catalana no vol dir aix\u00f2, sin\u00f3 que Europa faci: \u00abS\u00ed, el catal\u00e0 existeix\u00bb. I punt. La difer\u00e8ncia era abismal. Per\u00f2 vaja, al mateix temps em vaig dedicar a temes de Centream\u00e8rica i vaig participar activament en l&#8217;entrada a l&#8217;OTAN<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014En l&#8217;entrada?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed, s\u00ed, i ho dic perqu\u00e8 \u00e9s una vergonya de la qual estic molt orgull\u00f3s. De vegades em pregunten, per\u00f2 per qu\u00e8, com? A m\u00e9s, contra el Mor\u00e1n, pobre, que era molt amic meu. Va ser l&#8217;operaci\u00f3 m\u00e9s divertida que he fet, d&#8217;amagat, jugant com m&#8217;agrada, d&#8217;extrem dret \u2013o esquerre, \u00e9s igual. Els plenaris s\u00f3n absolutament avorrits, amb discursos inaguantables i tot aix\u00f2, per\u00f2 tens de tant en tant la possibilitat de fer alguna cosa. I per a un profe que no ha fet ponts, com deia el meu pare, quan pots remeiar el d\u00e8ficit cr\u00f2nic de fer ets sents, com diuen a M\u00e8xic, la mam\u00e0 de Tarzan.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014I, a banda d&#8217;aix\u00f2 de l&#8217;OTAN, hi ha algun altre exemple?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Els diners que ha rebut la Rep\u00fablica Dominicana. En una reuni\u00f3 en el Parlament Europeu jo vaig dir: \u00abMolt b\u00e9, el protocol haiti\u00e0 s&#8217;accepta, per\u00f2 per a tota l&#8217;illa!\u00bb Hi van estar d&#8217;acord sense saber que la Rep\u00fablica Dominicana i Hait\u00ed s\u00f3n a la mateixa illa!<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014De la seua relaci\u00f3 amb la pol\u00edtica n&#8217;han sortit un parell de llibres. Hi ha coses, per\u00f2, que no explicar\u00e0 mai?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Tu tamb\u00e9 hi ha coses que no expliques. Per pudor, per lleialtat&#8230; Jo en tinc molt, de pudor. Passa com amb els arbres, que han de tenir un tros sota terra, cobert, un tros protegit \u2013el tronc\u2013 i un altre d&#8217;aeri, clorof\u00edl\u00b7lic. Res d&#8217;explicar-m&#8217;ho tot o ensenya-m&#8217;ho tot. Jo mirar\u00e9 de tocar-ho quan pugui i tu voldr\u00e0s o no voldr\u00e0s. Per tant, des de la lleialtat fins a la sexualitat, la meva vida \u00e9s l&#8217;equilibri que hi ha entre arrels, tronc i fulles.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014\u00bbSi no puc dir el que penso, de qu\u00e8 em serveix ser boig?\u00bb \u00e9s, per\u00f2, una frase de Calder\u00f3n que vost\u00e8 cita sovint.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Es veritat, per\u00f2 com que no acabo de ser boig&#8230; De tota manera, a\u00a0EI cortes\u00e0 i el seu fantasma\u00a0s\u00ed que era una mica sarc\u00e0stic.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014I va tenir algunes conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed, es va acabar el br\u00f2quil. En la l\u00f2gica dels partits, si ets una persona una mica coneguda no faran mai un gest fort que tingui un cost pol\u00edtic, per\u00f2 et neutralitzen.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Ha afirmat tamb\u00e9 que escriu quan est\u00e0 trist i conf\u00fas.<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>De fet, escriu una proporci\u00f3 molt petita de la poblaci\u00f3, amb una patologia especial, persones que s&#8217;a\u00efllen i tenen la mania d&#8217;explicar per curar-se del que han vist o han fet. Hi ha una mena d&#8217;amargor, de melangia o de tristesa, en l&#8217;intel\u00b7lectual cr\u00edtic.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Podem dir que fa llibres a contrap\u00e8l de la veu dominant?<\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Jo no penso, mai. Jo contrapenso. Per una q\u00fcesti\u00f3 moral. Les unanimitats s\u00f3n sospitoses.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014Quant de temps creu que li queda, a l&#8217;estat-naci\u00f3?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>A mi m&#8217;agrada el que deia un jueu modern: \u00abno s&#8217;han de fer profecies, sobretot sobre el futur\u00bb. Per\u00f2 b\u00e9, hi ha una autonomia de les superestructures que fa que durin m\u00e9s que les causes que les van provocar. Aix\u00f2 pot durar temps, encara, i pot tenir capacitat de reconversi\u00f3. Avui, l&#8217;instrument operatiu ja no \u00e9s l&#8217;estat, per\u00f2 li queden tots els elements simb\u00f2lics i la capacitat de fabricar nacionals. Ara, el cost de ser espanyol \u00e9s enorme. Sobretot per a una regi\u00f3 com la nostra, \u00e9s insensat tenir aquesta esp\u00e8cie de pes a la cama que es dedica a fer la pol\u00edtica que conv\u00e9 \u2013suposant que el PP fes la pol\u00edtica que conv\u00e9 al seu pa\u00eds\u2013 a la suma d&#8217;Almeria, C\u00e0ceres. I aix\u00f2 no crec que ho pugui aguantar la lleialtat.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014\u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de lleialtat?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>S\u00ed, el monopoli de la viol\u00e8ncia leg\u00edtima genera amor. Es la s\u00edndrome d&#8217;Estocolm, \u00e9s esgarrif\u00f3s. Acabes estimant la persona que ha pogut decidir sobre la teva vida i la teva mort i no ha exercit aquest dret. Per aix\u00f2 jo estic contra el catolicisme. A\u00a0Dios, entre otros inconvenientes\u00a0hi explico com\u00a0 n&#8217;\u00e9s, de paor\u00f3s, que primer ens declarin culpables de la nostra desgr\u00e0cia (\u00abvau pecar i, per tant, ho sento: a partir, a parir, a treballar!\u00bb) i, acte seguit, au, \u00abus redimeixo!\u00bb. O sigui: t&#8217;acuso i et salvo. I et tinc, \u00e9s clar. Tant si fa d\u00e9u o un pol\u00edtic, \u00e9s repugnant.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014I com ens en sortim, d&#8217;aix\u00f2?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Pel que fa a l&#8217;estat, s&#8217;anir\u00e0 veient que nom\u00e9s ens d\u00f3na efectes especials i cada vegada s\u00f3n m\u00e9s cars. Quant de temps pot durar un mal negoci? \u00c9s dif\u00edcil de dir. De tota manera, la disfuncionalitat actual de la superestructura\u00a0 dels estats \u2013que proven de compensar amb publicitat\u2013 respecte de la infraestructura no pot durar molt de temps. Jo espero que els meus fills, almenys el de tres anys, puguin viure en Catalunya independent, \u00e9s a dir, tan dependent i interdependent com tothom, per\u00f2 amb un seient a l&#8217;ONU que et protegeix. Aleshores podr\u00edem ser una Catalunya independent i espanyolista.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>\u2014No s\u00f3n contradict\u00f2ries, hispanitat i independ\u00e8ncia?<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u2014<em>Nooo. Jo s\u00f3c hisp\u00e0 igual que un colombi\u00e0. Dir-los-ho aix\u00ed, recon\u00e8ixer les complicitats que hi tenim una manera de conv\u00e8ncer, de seduir. Si no els agrad\u00e9s ni aix\u00f2, jo faria la guerra. Per\u00f2 que fotut que per poder ser dos estats normals i parlat haguem de fer la guerra&#8230;! Tanmateix: no pot ser que jo vagi a Madrid i\u00a0 em senti que per a ells s\u00f3c\u00a0\u00ablo otro\u201d. Aix\u00f2, m\u00e9s que el que pensen, en diu des d&#8217;on pensen,. I jo no puc estar manat per aquesta gent, no puc. De\u00a0 fet, jo em vaig fer independentista a Madrid.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-17871\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"219\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-4.jpg 265w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-1-4-120x85.jpg 120w\" sizes=\"(max-width: 305px) 100vw, 305px\" \/><\/a>El fil\u00f2sof <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a><\/span> s\u2019ha mort als 83 anys. Catedr\u00e0tic d\u2019Est\u00e8tica a l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Arquitectura de Barcelona, tamb\u00e9 es va implicar en pol\u00edtica des de ben jove com a militant antifranquista del Front Obrer Catal\u00e0. La seua participaci\u00f3 va ser tal que es va haver d\u2019exiliar a Par\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amic del president Pasqual Maragall, va ser diputat pel PSC al Congr\u00e9s i al Parlament Europeu, tot i que va passar a militar en l\u2019independentisme de manera ben preco\u00e7. Aix\u00ed ho explicava en la revista<em><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\"> EL TEMPS<\/a><\/span><\/em> en aquesta entrevista que li va fer <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAria_Cadenas\">N\u00faria Cadenes<\/a><\/span> a l\u2019any 2000,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/la-revista\/861\">publicada al n\u00famero 861 d\u2019aquest setmanari<\/a><\/span>, venda als quioscos durant la tercera setmana de desembre d\u2019aquell any i actualmente digilitalitzada. Es mereix un extens obituari.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-23.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-17872 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/images-23.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"186\" \/><\/a><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Rubert_de_Vent%C3%B3s\">Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/a> (Barcelona, 1939), fil\u00f2sof. Una concisa carta de presentaci\u00f3 que, a hores d&#8217;ara, potser ja el defineix perfectament. Hi ha m\u00e9s coses, per\u00f2. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algunes les trobarem en el seu darrer llibre, acabat de publicar (&#8216;<em>Dios, entre otros inconveniente<\/em>s&#8217;) o en els anteriors. D&#8217;altres, potser, en aquesta entrevista. Per\u00f2 moltes, segur, se les guarda a la m\u00e0niga per treure-les &#8211; o no- segons cregui necessari o oport\u00fa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-17870 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2023\/01\/download-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"254\" height=\"387\" \/><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Xavier Rubert de Vent\u00f3s\u00a0(Barcelona,\u00a01 de setembre\u00a0de\u00a01939\u00a0&#8211;\u00a0Barcelona,\u00a028 de gener\u00a0de\u00a02023) fou un\u00a0fil\u00f2sof\u00a0i\u00a0professor\u00a0universitari, catedr\u00e0tic em\u00e8rit d&#8217;Est\u00e8tica\u00a0a l&#8217;Escola T\u00e8cnica Superior d&#8217;Arquitectura de Barcelona\u00a0(ETSAB),\u00a0escriptor\u00a0i\u00a0pol\u00edtic\u00a0catal\u00e0. Particip\u00e0 en la resist\u00e8ncia\u00a0antifranquista\u00a0com a membre &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17682"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=17682"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20079,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/17682\/revisions\/20079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=17682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=17682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=17682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}