![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1.jpg\")
<\/a><\/span><\/h3>\nNECROL\u00d2GIQUES-OBITUARIS<\/strong><\/span><\/h3>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-5-21.26.27.jpg\")
<\/a>Per diferents motius de la vida m\u2019ha tocat donar a con\u00e8ixer i acomiadar-me de persones estimades a les qui, amb una glossa escrita, he pret\u00e9s que el seu record perdur\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\nLa tem\u00e0tica central del contingut necrol\u00f2gic dels meus escrits segueix una vertebraci\u00f3 invariable, tot i que la seva forma s\u2019expandeix en una ventall variat d\u2019expressions i afectes segons les circumst\u00e0ncies del context i de la situaci\u00f3 de la persona benvolguda, aix\u00ed com tamb\u00e9 de la relaci\u00f3 mantinguda amb cadascuna de les qui, havent finalitzat el seu pas per aquest m\u00f3n, comencen amb un nou naixement -sigui metaf\u00f2ricament o real- una nova viv\u00e8ncia ignota i misteriosa.<\/strong><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/unnamed-22.02.53.jpg\")
<\/a>Per aqu\u00ed passaran familiars propers -com la meva mare i altres que la vida ens ha amarat, amics \u00edntims, professors de diverses mat\u00e8ries estudiades, companys\/es de treball, alumnes i antics\/gues alumnes, aix\u00ed com tamb\u00e9 persones que, durant set anys \u2013 mentrestant vaig exercir el c\u00e0rrec de secretari general de l\u2019ETPC \u2013Escola del Clot \/ Jesu\u00eftes El Clot<\/em>-, tingu\u00e9 l\u2019oportunitat de comunicar internament -via everyone- els decessos de la comunitat educativa i\/o dels cercles propers, nogensmenys estampats els seus recordatoris en la secci\u00f3 corresponent a la\u00a0Revista Claver de l\u2019ETPC<\/em>\u00a0durant els anys 2000-2007.<\/strong><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-4-21.26.10.jpg\")
<\/a>Toca, doncs, obrir la carpeta que, a trav\u00e9s del meu ordinador personal, ha anat guardant el record de tantes i tantes persones que ja no hi s\u00f3n entre nosaltres, per\u00f2 que s\u00ed viuen en el record de la nostra mem\u00f2ria -no com un gran cementiri- sin\u00f3 com un allau esplendor\u00f3s d\u2019un ser i estar entre nosaltres -en un record presencial- que tamb\u00e9 ens alerta de la nostra vulnerabilitat, per\u00f2 que a la vegada ens esperona a seguir caminant amb la for\u00e7a de les virtualitats que v\u00e0rem descobrir en tots\/es ells\/es durant la seva estada amb nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/60.jpg\")
<\/a>Metodol\u00f2gicament, per tal de fer f\u00e0cil la lectura i trobar aquella persona estimada i recordada, plasmada en les planes d\u2019aquest Web\/Blog, dividir\u00e9 les glosses amb diversos apartats com en s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n\n- 1. \u00d2BITS DE FAMILIARS PROPERS\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n
- 2. TRASP\u00c0S D\u2019AMISTATS I DE\u00a0 COMPANYS DE TREBALL<\/strong><\/span><\/li>\n
- 3. SALESIANS I JESU\u00cfTES DIFUNTS<\/strong><\/span><\/li>\n
- 4. DECESSOS D\u2019ALUMNES I ANTIGUES\/ANTICS ALUMNES<\/strong><\/span><\/li>\n
- 5. DEFUNCIONS DE PERSONES RELACIONADES AMB \u00abL\u2019ESCOLA DEL CLOT\/JESU\u00cfTES EL CLOT<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n
- 6. ALTRES GLOSSES NECROL\u00d2GIQUES<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/images-1-2.jpg\")
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n1. GLOSSES D\u2019\u00d2BITS DE FAMILIARS PROPER<\/strong><\/span><\/h3>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/31749479_1813350158703025_8086513327682879488_n-1.jpg\")
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\nEN LA MORT DE LA NOSTRA MARE, ROSA AUGUSTA FRIDRIN RIEGER<\/strong><\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/download-2-4.jpg\")
<\/a>1.1. A LA MEVA MARE\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n+ 28.04.2018 NA ROSIE FRIDRIN RIEGER, <\/strong><\/span>V\u00eddua de Josep Bosch i Arnau<\/em><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n1.1.1. SEMBLAN\u00c7A, AGRA\u00cfMENT I HOMENATGE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\nNasqu\u00e9 a Graz<\/a><\/span> una important ciutat d’\u00c0ustria<\/a><\/span> el 8 d\u2019agost de 1909. L\u2019acoll\u00ed Catalunya (1920), Terrassa<\/a><\/span> primer i Ripoll<\/a><\/span> despr\u00e9s, a l\u2019inici de la seva adolesc\u00e8ncia-, tot forjant m\u00e9s tard, una fam\u00edlia de tres fills amb quatre n\u00e9ts i tres besn\u00e9ts. S\u2019ha acomiadat de tots nosaltres a Barcelona<\/a><\/span> el 28 d\u2019abril de l\u2019any 2018.<\/strong><\/span><\/p>\nLa mort \u00e9s el darrer naixement cap a l\u2019enigma de la vida eterna. Per aix\u00f2, havent-li arribat el seu Nadal, despr\u00e9s de cent-vuit anys, enramem-li el seu cos amb flors i un bon pom de roses vermelles, deixem-li damunt del seu cor el Crist mort en la creu i, tot cantant-li una nadala ben bonica, esperem que ressusciti en el nostre record cada dia, aix\u00ed com tamb\u00e9 en el misteri invisible de la seva nova vida.<\/strong><\/span><\/p>\nUn dia abans de morir, en la celebraci\u00f3 de la\u00a0\u201cMoreneta\u201d<\/em><\/a><\/span>\u00a0i en un moment de lucidesa, ens va dedicar el seu darrer somriure. Nosaltres la recordarem pintant\u00a0\u201croses d\u2019abril\u201d<\/em><\/a><\/span>, com virtuosa artista que en fou i, des de la seva profunda i immensa fe cristiana de qu\u00e8 n\u2019era testimoni, demanem tots junts a la Patrona de Catalunya \u2013Santa Maria de Montserrat<\/em><\/a><\/span>\u2013 i a la de la seva \u00c0ustria natal \u2013Nostra Senyora de Mariazell<\/em><\/a><\/span>\u2013 que la Mare de D\u00e9u l\u2019acompanyi i la gui\u00ef cap als estels ignots i llunyans del seu merescut Cel. Aix\u00ed sia\u2026!<\/strong><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/unnamed-2.jpg\")
<\/a>ROSIE FRIDRIN RIEGER<\/strong><\/span><\/p>\nWitwe von Josep Bosch i Arnau\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\nGeboren am 8.August 1909 in Graz (\u00d6sterreich), als Jugendliche zuerst nach Katalonien -1920-, gekommen, dann nach Terrassa und endlich nach Ripoll, wo sie drei Kindern das Leben schenkte. Am 28.April 2018 schied sie in Barcelona im Alter von 108 Jahren von uns.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\nDer Tod ist die letzte Geburt auf dem Weg in das Geheimnis des Ewigen Lebens. Diese ihre Zeit, ihre eigene Heilige Nacht, ist nach 108 Jahren gekommen, und f\u00fcr diese Reise schm\u00fccken wir ihren K\u00f6rper mit einem Strau\u00df roter Rosen und ihr Herz mit dem Kreuz Christi und singen gemeinsam besondere Lieder der Heiligen Nacht -gen\u00e4hrt von der Hoffnung, dass sie- ob in der Erinnerung oder im Mysterium \u2013 mit uns wieder auferstehen m\u00f6ge.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\nEinen Tag vor ihrem irdischen Abschied, zur Feier der\u00a0\u00abSchwarzen Madonna\u00bb,\u00a0schenkte sie uns in einem Moment der Klarheit ihr letztes L\u00e4cheln. Wir werden uns immer an sie erinnern als Malerin der\u00a0\u00abRosen im April\u00bb,\u00a0als virtuose K\u00fcnstlerin, die sie war, gepr\u00e4gt von einem unter allen Pr\u00fcfungen gelebten, tiefen christlichen Glauben und wir bitten die Schutzpatronin Kataloniens,\u00a0\u00abSanta Maria de Montserrat\u00bb, und die ihrer \u00f6sterreichischen Heimat,\u00a0\u00abNostra Senyora de Mariazell\u00bb, dass sie sie begleiten und f\u00fchren m\u00f6gen zu den leuchtenden Sternen und in den Ewigen Himmel. So sei es\u2026!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/31958585_1820382117999829_144917470786879488_n.jpg\")
<\/a>PRIMER COMUNICAT PER WHATSAPP\u00a0I PER MAIL<\/strong><\/span><\/p>\n\u201cUs comuniquem que la nostra mare -\u00e0via, bes\u00e0via i fam\u00edlia- aquest mat\u00ed del 28 d\u2019abril de 2018 ens ha deixat als 108 anys de vida. At\u00e8s que quan va celebrar els 100 anys vam obsequiar-la amb \u00a0festa grossa, no farem en aquesta circumst\u00e0ncia cap acte de comiat especial, excepte els que, m\u00e9s endavant, i en la m\u00e9s estricte intimitat de la fam\u00edlia la festajarem amb els actes que ella en vida ens va confiar. Ahir, festa de la \u201cMoreneta\u201d, en un moment de lucidesa ens va dedicar el seu \u00faltim somriure i nosaltres la recordarem pintant \u201croses d\u2019abril\u201d i, des de la immensa fe que ella tenia, demanem que la Patrona de Catalunya -Montserrat- i la d\u2019Austria -Mariazell- \u201cl\u2019acompanyi i gui\u00ef cap al Cel\u201d\u2026!<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/31562060_1813350442036330_1372462743671537664_n.jpg\")
<\/a>ACTE EN EL COMIAT DE LA NOSTRA MARE, ROSIE FRIDRIN RIEGER\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n
\u201cTot i que la nostra mare va voler defugir d\u2019una celebraci\u00f3 de comiat\u00a0 p\u00fablica a l\u2019hora de la seva mort, en atenci\u00f3 a les peticions que hem rebut per poder expressar-li un ad\u00e9u afectu\u00f3s i de tot cor, us convidem -sense cap comprom\u00eds i ja, igualment, amb l\u2019agra\u00efment previ incl\u00f2s-, a una celebraci\u00f3 lit\u00fargica de la Paraula i de l\u2019Eucaristia que tindr\u00e0 lloc el proper DIA 5 DE MAIG de 2020 DISSABTE, A LES 10:30h. A l\u2019ESGL\u00c9SIA DEL SAGRAT COR -JESU\u00cfTES- DEL CARRER CASP<\/a>,<\/span> 27 DE BARCELONA<\/em>\u201d.<\/strong>.<\/span><\/p>\n.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/31603745_1813350792036295_2933986619113340928_n.jpg\")
<\/a>SEMBLAN\u00c7A \/ AGRA\u00cfMENT \/ HOMENATGE \/ REFLEXI\u00d3 <\/strong>EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL FUNERAL DE LA NOSTRA MARE<\/strong><\/span><\/p>\n\u00ab<\/strong>Quan la mare va complir 100 anys vam preparar-li\u2019n una festa sorpresa<\/a><\/span> a Viladrau<\/a><\/span> al Xalet de La Coromina<\/a> <\/em><\/span>en qu\u00e8 alguns de vosaltres, avui aqu\u00ed presents, hi v\u00e0reu assistir. Tanmateix, ella que alguna cosa en sospitava, em va interrogar:<\/strong><\/span><\/p>\n\u2013 \u00ab<\/strong>Vols dir que no en feu un gra massa\u2026?<\/em><\/strong>\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\nI\u00a0<\/strong>en preveure que la festa podia ser massa grossa i rebre un homenatge desproporcionat a la seva condici\u00f3 de dona m\u00e9s aviat modesta i donada al servei dels altres, vaig haver de fer-li veure que era millor celebrar un centenari amb vida que haver de plorar en uns funerals de data incerta, per\u00f2 assegurats en el temps. D\u2019aix\u00f2 n\u2019han passat ja vuit anys. Res a dir. I amb aquell to complaent, em digu\u00e9:<\/strong><\/span><\/p>\n\n- \u00abFeu, feu\u2026!<\/em>\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/31511925_1813350598702981_3674453150040850432_n.jpg\")
<\/a>I s\u2019acab\u00e0 el di\u00e0leg. Aix\u00f2 s\u00ed, ella hagu\u00e9 de sentenciar la darrera paraula -perqu\u00e8 sota el semblant de dol\u00e7or n\u2019era una dona molt forta i en\u00e8rgica- mentre em suggeria:<\/strong><\/span><\/p>\n\u00abNo us oblideu de convidar a aquest i a l\u2019altra, i pareu compte de dir-ho tamb\u00e9\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n\u2026 desgranant una rastellera de persones que -d\u2019haver-li fet cas del tot, en aquell lloc emblem\u00e0tic, abans descrit, no s\u2019hi hagu\u00e9s cabut, tot i que els convidats van arribar a ser m\u00e9s de cent\u2026<\/strong><\/span><\/p>\nEvidentment que \u00e9s impossible i, a m\u00e9s a m\u00e9s, no s\u2019escau de cap manera, portar ara i aqu\u00ed el record de tota la seva vida. En una plana web hi figurar\u00e0 -la qual cosa ja s’ha fet realitat-, la seva semblan\u00e7a personal i el seu atzar\u00f3s rodam\u00f3n<\/a><\/span>. De fet, porto aqu\u00ed: <\/strong><\/span><\/p>\n\n- Les \u00abHist\u00f2ries d\u2019una vida<\/em><\/a>\u00bb <\/span><\/strong>(obrint el PDF de l’article \u00abEls nens austr\u00edacs acollits a Osona<\/em>\u00bb i, en concret, a les planes 245-247 es troba una refer\u00e8ncia i unes fotografies de la mare<\/span><\/span> tot just quan va venir a Catalunya)<\/span> editades a la revista\u00a0<\/strong>\u00ab<\/strong>AUSA<\/strong><\/em><\/a>\u00bb <\/strong><\/span>(una publicaci\u00f3 del\u00a0Patronat d\u2019Estudis Osonencs<\/a><\/span>) i <\/strong><\/span><\/li>\n
- Les Mem\u00f2ries autobiogr\u00e0fiques<\/a><\/span><\/em> que la mare ens ha deixat, <\/strong>tot encap\u00e7alant-les amb la frase per ella mateixa escollida:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n
[\u2026Els meus records van dedicats per als meus fills<\/em><\/strong><\/span><\/p>\nen Miquel \u00c0ngel, la Balbina i la Maria Josep<\/em><\/strong>\u2026
.<\/span><\/p>\n La tem\u00e0tica central del contingut necrol\u00f2gic dels meus escrits segueix una vertebraci\u00f3 invariable, tot i que la seva forma s\u2019expandeix en una ventall variat d\u2019expressions i afectes segons les circumst\u00e0ncies del context i de la situaci\u00f3 de la persona benvolguda, aix\u00ed com tamb\u00e9 de la relaci\u00f3 mantinguda amb cadascuna de les qui, havent finalitzat el seu pas per aquest m\u00f3n, comencen amb un nou naixement -sigui metaf\u00f2ricament o real- una nova viv\u00e8ncia ignota i misteriosa.<\/strong><\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n EN LA MORT DE LA NOSTRA MARE, ROSA AUGUSTA FRIDRIN RIEGER<\/strong><\/span><\/p>\n + 28.04.2018 NA ROSIE FRIDRIN RIEGER, <\/strong><\/span>V\u00eddua de Josep Bosch i Arnau<\/em><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n 1.1.1. SEMBLAN\u00c7A, AGRA\u00cfMENT I HOMENATGE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Nasqu\u00e9 a Graz<\/a><\/span> una important ciutat d’\u00c0ustria<\/a><\/span> el 8 d\u2019agost de 1909. L\u2019acoll\u00ed Catalunya (1920), Terrassa<\/a><\/span> primer i Ripoll<\/a><\/span> despr\u00e9s, a l\u2019inici de la seva adolesc\u00e8ncia-, tot forjant m\u00e9s tard, una fam\u00edlia de tres fills amb quatre n\u00e9ts i tres besn\u00e9ts. S\u2019ha acomiadat de tots nosaltres a Barcelona<\/a><\/span> el 28 d\u2019abril de l\u2019any 2018.<\/strong><\/span><\/p>\n La mort \u00e9s el darrer naixement cap a l\u2019enigma de la vida eterna. Per aix\u00f2, havent-li arribat el seu Nadal, despr\u00e9s de cent-vuit anys, enramem-li el seu cos amb flors i un bon pom de roses vermelles, deixem-li damunt del seu cor el Crist mort en la creu i, tot cantant-li una nadala ben bonica, esperem que ressusciti en el nostre record cada dia, aix\u00ed com tamb\u00e9 en el misteri invisible de la seva nova vida.<\/strong><\/span><\/p>\n Un dia abans de morir, en la celebraci\u00f3 de la\u00a0\u201cMoreneta\u201d<\/em><\/a><\/span>\u00a0i en un moment de lucidesa, ens va dedicar el seu darrer somriure. Nosaltres la recordarem pintant\u00a0\u201croses d\u2019abril\u201d<\/em><\/a><\/span>, com virtuosa artista que en fou i, des de la seva profunda i immensa fe cristiana de qu\u00e8 n\u2019era testimoni, demanem tots junts a la Patrona de Catalunya \u2013Santa Maria de Montserrat<\/em><\/a><\/span>\u2013 i a la de la seva \u00c0ustria natal \u2013Nostra Senyora de Mariazell<\/em><\/a><\/span>\u2013 que la Mare de D\u00e9u l\u2019acompanyi i la gui\u00ef cap als estels ignots i llunyans del seu merescut Cel. Aix\u00ed sia\u2026!<\/strong><\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n Witwe von Josep Bosch i Arnau\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n Geboren am 8.August 1909 in Graz (\u00d6sterreich), als Jugendliche zuerst nach Katalonien -1920-, gekommen, dann nach Terrassa und endlich nach Ripoll, wo sie drei Kindern das Leben schenkte. Am 28.April 2018 schied sie in Barcelona im Alter von 108 Jahren von uns.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n Der Tod ist die letzte Geburt auf dem Weg in das Geheimnis des Ewigen Lebens. Diese ihre Zeit, ihre eigene Heilige Nacht, ist nach 108 Jahren gekommen, und f\u00fcr diese Reise schm\u00fccken wir ihren K\u00f6rper mit einem Strau\u00df roter Rosen und ihr Herz mit dem Kreuz Christi und singen gemeinsam besondere Lieder der Heiligen Nacht -gen\u00e4hrt von der Hoffnung, dass sie- ob in der Erinnerung oder im Mysterium \u2013 mit uns wieder auferstehen m\u00f6ge.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n Einen Tag vor ihrem irdischen Abschied, zur Feier der\u00a0\u00abSchwarzen Madonna\u00bb,\u00a0schenkte sie uns in einem Moment der Klarheit ihr letztes L\u00e4cheln. Wir werden uns immer an sie erinnern als Malerin der\u00a0\u00abRosen im April\u00bb,\u00a0als virtuose K\u00fcnstlerin, die sie war, gepr\u00e4gt von einem unter allen Pr\u00fcfungen gelebten, tiefen christlichen Glauben und wir bitten die Schutzpatronin Kataloniens,\u00a0\u00abSanta Maria de Montserrat\u00bb, und die ihrer \u00f6sterreichischen Heimat,\u00a0\u00abNostra Senyora de Mariazell\u00bb, dass sie sie begleiten und f\u00fchren m\u00f6gen zu den leuchtenden Sternen und in den Ewigen Himmel. So sei es\u2026!<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n \u201cUs comuniquem que la nostra mare -\u00e0via, bes\u00e0via i fam\u00edlia- aquest mat\u00ed del 28 d\u2019abril de 2018 ens ha deixat als 108 anys de vida. At\u00e8s que quan va celebrar els 100 anys vam obsequiar-la amb \u00a0festa grossa, no farem en aquesta circumst\u00e0ncia cap acte de comiat especial, excepte els que, m\u00e9s endavant, i en la m\u00e9s estricte intimitat de la fam\u00edlia la festajarem amb els actes que ella en vida ens va confiar. Ahir, festa de la \u201cMoreneta\u201d, en un moment de lucidesa ens va dedicar el seu \u00faltim somriure i nosaltres la recordarem pintant \u201croses d\u2019abril\u201d i, des de la immensa fe que ella tenia, demanem que la Patrona de Catalunya -Montserrat- i la d\u2019Austria -Mariazell- \u201cl\u2019acompanyi i gui\u00ef cap al Cel\u201d\u2026!<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n <\/p>\n \u201cTot i que la nostra mare va voler defugir d\u2019una celebraci\u00f3 de comiat\u00a0 p\u00fablica a l\u2019hora de la seva mort, en atenci\u00f3 a les peticions que hem rebut per poder expressar-li un ad\u00e9u afectu\u00f3s i de tot cor, us convidem -sense cap comprom\u00eds i ja, igualment, amb l\u2019agra\u00efment previ incl\u00f2s-, a una celebraci\u00f3 lit\u00fargica de la Paraula i de l\u2019Eucaristia que tindr\u00e0 lloc el proper DIA 5 DE MAIG de 2020 DISSABTE, A LES 10:30h. A l\u2019ESGL\u00c9SIA DEL SAGRAT COR -JESU\u00cfTES- DEL CARRER CASP<\/a>,<\/span> 27 DE BARCELONA<\/em>\u201d.<\/strong>.<\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n \u00ab<\/strong>Quan la mare va complir 100 anys vam preparar-li\u2019n una festa sorpresa<\/a><\/span> a Viladrau<\/a><\/span> al Xalet de La Coromina<\/a> <\/em><\/span>en qu\u00e8 alguns de vosaltres, avui aqu\u00ed presents, hi v\u00e0reu assistir. Tanmateix, ella que alguna cosa en sospitava, em va interrogar:<\/strong><\/span><\/p>\n \u2013 \u00ab<\/strong>Vols dir que no en feu un gra massa\u2026?<\/em><\/strong>\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n I\u00a0<\/strong>en preveure que la festa podia ser massa grossa i rebre un homenatge desproporcionat a la seva condici\u00f3 de dona m\u00e9s aviat modesta i donada al servei dels altres, vaig haver de fer-li veure que era millor celebrar un centenari amb vida que haver de plorar en uns funerals de data incerta, per\u00f2 assegurats en el temps. D\u2019aix\u00f2 n\u2019han passat ja vuit anys. Res a dir. I amb aquell to complaent, em digu\u00e9:<\/strong><\/span><\/p>\n .<\/span><\/p>\n \u00abNo us oblideu de convidar a aquest i a l\u2019altra, i pareu compte de dir-ho tamb\u00e9\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n \u2026 desgranant una rastellera de persones que -d\u2019haver-li fet cas del tot, en aquell lloc emblem\u00e0tic, abans descrit, no s\u2019hi hagu\u00e9s cabut, tot i que els convidats van arribar a ser m\u00e9s de cent\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n Evidentment que \u00e9s impossible i, a m\u00e9s a m\u00e9s, no s\u2019escau de cap manera, portar ara i aqu\u00ed el record de tota la seva vida. En una plana web hi figurar\u00e0 -la qual cosa ja s’ha fet realitat-, la seva semblan\u00e7a personal i el seu atzar\u00f3s rodam\u00f3n<\/a><\/span>. De fet, porto aqu\u00ed: <\/strong><\/span><\/p>\n [\u2026Els meus records van dedicats per als meus fills<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n en Miquel \u00c0ngel, la Balbina i la Maria Josep<\/em><\/strong>\u2026<\/a>Per diferents motius de la vida m\u2019ha tocat donar a con\u00e8ixer i acomiadar-me de persones estimades a les qui, amb una glossa escrita, he pret\u00e9s que el seu record perdur\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>Per aqu\u00ed passaran familiars propers -com la meva mare i altres que la vida ens ha amarat, amics \u00edntims, professors de diverses mat\u00e8ries estudiades, companys\/es de treball, alumnes i antics\/gues alumnes, aix\u00ed com tamb\u00e9 persones que, durant set anys \u2013 mentrestant vaig exercir el c\u00e0rrec de secretari general de l\u2019ETPC \u2013Escola del Clot \/ Jesu\u00eftes El Clot<\/em>-, tingu\u00e9 l\u2019oportunitat de comunicar internament -via everyone- els decessos de la comunitat educativa i\/o dels cercles propers, nogensmenys estampats els seus recordatoris en la secci\u00f3 corresponent a la\u00a0Revista Claver de l\u2019ETPC<\/em>\u00a0durant els anys 2000-2007.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>Toca, doncs, obrir la carpeta que, a trav\u00e9s del meu ordinador personal, ha anat guardant el record de tantes i tantes persones que ja no hi s\u00f3n entre nosaltres, per\u00f2 que s\u00ed viuen en el record de la nostra mem\u00f2ria -no com un gran cementiri- sin\u00f3 com un allau esplendor\u00f3s d\u2019un ser i estar entre nosaltres -en un record presencial- que tamb\u00e9 ens alerta de la nostra vulnerabilitat, per\u00f2 que a la vegada ens esperona a seguir caminant amb la for\u00e7a de les virtualitats que v\u00e0rem descobrir en tots\/es ells\/es durant la seva estada amb nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>Metodol\u00f2gicament, per tal de fer f\u00e0cil la lectura i trobar aquella persona estimada i recordada, plasmada en les planes d\u2019aquest Web\/Blog, dividir\u00e9 les glosses amb diversos apartats com en s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n\n
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n1. GLOSSES D\u2019\u00d2BITS DE FAMILIARS PROPER<\/strong><\/span><\/h3>\n
<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>1.1. A LA MEVA MARE\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>ROSIE FRIDRIN RIEGER<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>PRIMER COMUNICAT PER WHATSAPP\u00a0I PER MAIL<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>ACTE EN EL COMIAT DE LA NOSTRA MARE, ROSIE FRIDRIN RIEGER\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<\/a>SEMBLAN\u00c7A \/ AGRA\u00cfMENT \/ HOMENATGE \/ REFLEXI\u00d3 <\/strong>EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL FUNERAL DE LA NOSTRA MARE<\/strong><\/span><\/p>\n\n
<\/a>I s\u2019acab\u00e0 el di\u00e0leg. Aix\u00f2 s\u00ed, ella hagu\u00e9 de sentenciar la darrera paraula -perqu\u00e8 sota el semblant de dol\u00e7or n\u2019era una dona molt forta i en\u00e8rgica- mentre em suggeria:<\/strong><\/span><\/p>\n\n