{"id":14304,"date":"2020-02-16T18:47:17","date_gmt":"2020-02-16T17:47:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=14304"},"modified":"2023-11-06T16:26:52","modified_gmt":"2023-11-06T15:26:52","slug":"sobre-les-inquietants-fake-news-lobjectivitat-de-les-coses-la-veritat-i-la-mentida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=14304","title":{"rendered":"SOBRE LES INQUIETANTS \u00abFAKE NEWS\u00bb, L&#8217;OBJECTIVITAT DE LES COSES, LA VERITAT I LA MENTIDA"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/fakenews.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7004 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/fakenews.jpeg\" alt=\"\" width=\"660\" height=\"660\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">SOBRE LES INQUIETANTS \u00ab<em>FAKE NEWS<\/em>\u00bb, <\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">L&#8217;OBJECTIVITAT DE LES COSES, LA VERITAT I LA MENTIDA <\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>UN NEGUIT D\u2019ENTRADA: LES \u00ab<em>FAKE NEWS<\/em>\u00bb CORRABOREN QUE EN TEMPS DE BEL\u00b7LIGER\u00c0NCIA LA VERITAT N\u2019\u00c9S LA PRIMERA V\u00cdCTIMA<\/strong><\/span><\/p>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/cruilla.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7009 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/cruilla.jpeg\" alt=\"\" width=\"381\" height=\"188\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. ELS \u00ab<em>FAKE NEWS<\/em>\u00bb. LA CRU\u00cfLLA ON ES TROBEN L\u2019ESPECTACULARITZACI\u00d3 DE LES NOT\u00cdCIES I LA T\u00c8RBOLA INTENCI\u00d3 POL\u00cdTICA, \u00c9S UN LLOC PERILL\u00d3S I INQUIETANT<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En parlar dels \u00ab<em>FAKE NEWS<\/em>\u00bb obrim el diccionari i ens trobem amb les accepcions seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abBULO<\/em>\u00bb (<em>noticia falsa propagada con algun fin<\/em>) en llangua castellana\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>RUMOR FALS<\/em>\u00bb, \u00ab<em>ENGANY<\/em>\u00bb, \u00ab<em>FARSA<\/em>\u00bb, \u00ab<em>BOLA<\/em>, \u00ab<em>MENTIDA<\/em>\u00bb, \u00ab<em>FRAUDEL\u00c8NCIA<\/em>\u00bb, \u00ab<em>INNOCENTADA<\/em>\u00bb, \u00ab<em>TRUC<\/em>\u00bb,<\/strong>\u00a0<strong>\u00ab<em>FALSA ALARMA<\/em>\u00bb (<em>intent de fer creure a un grup de persones que quelcom fals \u00e9s real<\/em>), en llengua catalana\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>FAKE NEWS<\/em>\u00bb en terminologia anglesa\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abLes formes adequades per designar la not\u00edcia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el p\u00fablic en benefici propi, s\u00f3n not\u00edcia enganyosa o b\u00e9 not\u00edcia falsa.\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Les not\u00edcies falses que es llancen amb el prop\u00f2sit d\u2019enganyar, de modificar un estat de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, s\u00f3n velles com la humanitat. Estan documentades:<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En l\u2019imperi rom\u00e0\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A l\u2019edat mitjana\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En temps de la Revoluci\u00f3 Francesa\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>A totes les guerres\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Les va utilitzar profusament el nazisme\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u2026 I viuen dies d\u2019apogeu, sota el terme angl\u00e8s \u00abfake news, del bra\u00e7 de la postveritat i els \u00abfets alternatius\u00bb, des de la campanya que va portar a Donald Trump a la presid\u00e8ncia dels Estats Units. El truc \u00e9s vell: propagar mentides amb fins inconfessables, que ara es vehiculen recorrent a diversos formats, mecanismes i canals.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Gr\u00e0cies a Internet, a les xarxes socials i l\u2019acc\u00e9s de milers de milions de persones a aquests dispositius, les \u00abfake news\u00bb viuen avui la seva \u00e8poca daurada:<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Poden divulgar gr\u00e0cies a un v\u00eddeo reprodu\u00eft a baixa velocitat, en qu\u00e8 un pol\u00edtic de torn sembla estar borratxo\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Poden propagar mitjan\u00e7ant memes a les xarxes socials, que els mateixos receptors contribueixen a viralizar abans de verificar-los\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Poden basar-se, simplement, en una informaci\u00f3 falsa\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>M\u00e9s enll\u00e0 del format empleat, l\u2019objectiu sempre \u00e9s el mateix: influir sobre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica en favor propi i perjudici dels rivals.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Els recents disturbis nocturns a Barcelona, \u200b\u200bderivats de les protestes per la sent\u00e8ncia del judici del 20_S i l\u20191-O de 2017, han portat tamb\u00e9 la seva quota de not\u00edcies falses. A les xarxes hem llegit:\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que la policia va tractar de contenir manifestacions violentes utilitzant un tipus de projectils que ja no fa servir\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que havia de lamentar v\u00edctimes mortals, quan per fortuna, fins aqu\u00ed, no n\u2019hi va haver\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que els provocadors estaven a sou de forces del mal que els bonificaban amb 3.000 euros en un sobre, a mitjans del disturbi, en qualsevol portal..\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que s\u2019havien produ\u00eft determinats atacs, il\u00b7lustrats amb imatges d\u2019altres disturbis succe\u00efts en altres temps\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que un grup de militars havia donat un ultim\u00e0tum al Govern si no posava l\u00edmit ja, a la brava, als aldarulls\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>En tots els casos es tractava de desacreditar una de les parts -sovint, a l\u2019policial- i d\u2019aquesta manera contribuir a un clima d\u2019inestabilitat, per aix\u00ed afavorir la posici\u00f3 dels que prefereixen una societat alterada, en la qual carregar-se de raons no sempre procedents de fonts solvents. Aix\u00ed s\u00f3n les coses en l\u2019actualitat. Pot discutir aquesta realitat, \u00e9s clar. Per\u00f2 ja ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil provar la tesi contr\u00e0ria. El lliure acc\u00e9s a Internet i els incomptables milions d\u2019usuaris de les xarxes socials poden tenir un efecte indesitjat: donen ales i armes a tots aquells disposats a convertir la informaci\u00f3 en un ver\u00ed.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Alguna cosa ha canviat en l\u2019\u00e0mbit de la informaci\u00f3:<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mentre molts mitjans -La Vanguardia t\u00e9 a gala ser un d\u2019ells- estan compromesos amb la veritat i, en definitiva, amb els lectors, per convicci\u00f3 professional i perqu\u00e8 els va el prestigi en aix\u00f2..,<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Altres difonen not\u00edcies falses amb finalitats a curt termini; not\u00edcies que en no abonanen el seu prestigi, per\u00f2 que poden donar suport a la posici\u00f3 de certs poders.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El nostre temps exigeix \u200b\u200bun esfor\u00e7 extra als receptors d\u2019informaci\u00f3, especialment a aquells que l\u2019obtenen de fonts de credibilitat prec\u00e0ria. Si un aspira a informar-se per reunir elements de coneixement i, despr\u00e9s, arribar a conclusions i opinar amb fonament, cal que sistem\u00e0ticament posi en quarantena algunes de les informacions m\u00e9s cridaneres que circulen per les xarxes, \u00f2rfenes d\u2019una cap\u00e7alera que les empari, i que de fet no s\u00f3n sin\u00f3 desinformaci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El mateix val, i m\u00e9s encara, per als pol\u00edtics que poden sucumbir als beneficis immediats d\u2019una informaci\u00f3 llaminera per\u00f2 no contrastada. I, per descomptat, per als mitjans de comunicaci\u00f3, que han de guardar-se de publicar les informacions no verificades per ells. A no ser que es conformin amb imprimir el que potser no siguin m\u00e9s que rumors\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I certament: La cru\u00eflla on es troben l\u2019espectacularitzaci\u00f3 de les not\u00edcies i la t\u00e8rbola intenci\u00f3 pol\u00edtica, \u00e9s un lloc francament iunquietant.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/fakenewas.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4041 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/fakenewas.jpeg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"223\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. CAL VACUNAR-SE CONTRA LES <em>\u201cFAKE NEWS\u201d<\/em><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, com vacunar-se dels\u00a0<em>\u00abFake News\u00bb<\/em>\u00a0i com no sortir-ne\u00a0 contaminat\u2026?<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Arribats a aquest punt cal vacunar-se, doncs, contra els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\"><em>\u00abfakes\u00bb<\/em><\/a>, en general i en particular, perqu\u00e8 -tot i estar encara a les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Beceroles\">beceroles o rudiments<\/a>\u00a0per a la seva prevenci\u00f3- tamb\u00e9 es disposa actualment d\u2019elements de sentit com\u00fa i d\u2019altres de m\u00e9s t\u00e8cnics, per fer front a aquesta malura de la distorsi\u00f3 i manipulaci\u00f3 que ens envolta. Algunes idees per utilitzar contra els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\"><em>\u00abfakes o fake news\u00bb<\/em>:<\/a><\/strong><\/span><\/h5>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal preguntar-se sempre\u00a0<em>\u00abqui m\u2019envia aix\u00f2 i perqu\u00e8 vol que ho comparteixi\u00bb<\/em>. Els mitjans rigorosos tamb\u00e9 fan servir t\u00e0ctiques per maximitzar la difusi\u00f3 d\u2019una not\u00edcia, per\u00f2 aquesta com m\u00e9s\u00a0<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Viral_(desambiguaci%C3%B3n)\">\u00abviral\u00bb<\/a><\/em>\u00a0pretengui ser -sobretot inserida a trav\u00e9s de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/WhatsApp\">WhatsApp<\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Facebook\">Facebook<\/a>\u00a0o de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Twitter\">Twitter<\/a>\u2013 igualment m\u00e9s s\u2019ha de desconfiar.\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal identificar qui signa realment un article. Cal preguntar-se:\u00a0<em>\u00abAix\u00f2, qui ho publica..?\u00bb<\/em>. Cal activar l\u2019alerta si es tracta d\u2019un\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diari_digital\">diari digital<\/a>\u00a0del qual se sap molt poca cosa. \u00c9s de prec\u00eds observar si aquest diari disposa d\u2019una editorial amb una l\u00ednia degteerminada, sigui explotan not\u00edcies cridaneres o producte d\u2019una\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A0gina_web\">plana web<\/a>\u00a0especialitzada en desinformacions.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns fabricants de desinformaci\u00f3 copien el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Look\"><em>\u00ablook\u00bb<\/em><\/a>\u00a0d\u2019altres mitjans prestigiosos per simular que provenen d\u2019una font avalada o b\u00e9, aconsegueixen una\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/URL_sem%C3%A1ntica\"><em>\u00abURL\u00bb<\/em><\/a>\u00a0que sigui una variaci\u00f3 m\u00ednima d\u2019un mitj\u00e0 popular. Una manera de verificar r\u00e0pidament la simulaci\u00f3 consisteix en anar al mitj\u00e0 que intu\u00efm suplantat i copiar al cercador el titular sospit\u00f3s. si no el mostra, probablemant \u00e9s\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\"><em>\u00abFake\u00bb<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal fer tamb\u00e9 comprovacions b\u00e0siques de fotos. Una manera molt f\u00e0cil de moure a l\u2019engany \u00e9s fer circular una fotografia que correspon a una altre lloc o a un altre moment del passat. Davant de la incredulitat d\u2019una foto, la mesura de precaoci\u00f3 pot ser introduir la foto al\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Google\">cercador de Google<\/a>, a l\u2019apartat d\u2019imatges, i veure si correspont a un esdeveniment lluny+a o anterior. Aqu\u00ed tamb\u00e9 hem d\u2019estar en alerta sobre els\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Deepfake\">deep fakes:<\/a>\u00a0a partir de la modificaci\u00f3 de la postura del llavis -en un video- es pot fer dir qualsevol barbaritat a qui hagi estat enregistrat.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal analitzar els possiblex\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bot\">bots<\/a>\u00a0que apareixen en aplicacions inform\u00e0tiques.Existeixen perfils creats inform\u00e0ticament perqu\u00e8 hi ha programes que poden fabricar cares o cossos de persones que, per experi\u00e8ncia hom ja nota que tenen una inexpressivitat que genera el dubte. Tanmateix,\u00a0en rebre una not\u00edcia d\u2019aquest tipus per compartir no far\u00e0 cap nosa fer una comprovaci\u00f3 senzilla mitjan\u00e7ant una eina inform\u00e0tica\u00a0<a href=\"https:\/\/chrome.google.com\/webstore\/detail\/botcheckme\/dljbmlbmdokgjliodlmkajmdbjdkkphd\">Botcheck.me<\/a>\u00a0que es pot instal\u00b7lar en el navegador per al desenmascarat.\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal acudir als\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Viquip%C3%A8dia:Tipus_d%27usuaris\">verificadors inform\u00e0tics<\/a>\u00a0solvents Hi ha webs com Newtral, Maldita.es i Verificat que es dediquen a desmuntar les desinformacions. I tamb\u00e9 el diaris, cada cop m\u00e9s, assumeixen la feina de confrontar declaracions incertes. L\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ara_(diario)\">ARA<\/a>, per exemple, mant\u00e9 un\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Verificaci%C3%B3n_de_hechos\">fact checking<\/a>\u00a0durant el\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juicio_a_los_l%C3%ADderes_del_proceso_independentista_catal%C3%A1n\">judici de l\u20191-O<\/a>\u00a0i tamb\u00e9 per a les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Campanya_electoral\">campanyes electorals<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal q\u00fcestionar-se si es refor\u00e7a un prejudici. Els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Algorisme\">algoritmes<\/a>\u00a0i la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Condici%C3%B3_humana\">condici\u00f3 humana<\/a>\u00a0fan que a les xarxes socials acabem envoltats de les persones que pensen de manera similar a la nostra. Aix\u00f2 fa que no rebem les veus discordants i, exposants sempre a confirmacions de les nostres idees, acabem pensant que aquestes han de ser les bones perqu\u00e8 tohom les comparteix. Les\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\">fake news<\/a>\u00a0s\u2019alimenten de prejudicis. Per aix\u00f2, si es detecta que un determinat titular en comptes d\u2019informar busca sobretot refor\u00e7ar un\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estereotipo_(UML)\">estereotip<\/a>, ser\u00e0 bo activar els filtres de la suspic\u00e0cia.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal exigir tot el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Context\">context<\/a>\u00a0i la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Balan%C3%A7_de_situaci%C3%B3\">situaci\u00f3<\/a>\u00a0d\u2019una declaraci\u00f3 i informaci\u00f3. La descontextualitzaci\u00f3 de frases \u00e9s una artilleria gruixuda que es fa servir molt en pol\u00edtica. Per poder valorar una frase calen els elements que l\u2019acompanyen. I, si \u00e9s possible, poder-la veure sense talls: a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/YouTube\">YouTube<\/a>\u00a0corren corren moltes intervencions convenientment muntades per deixar fora tots els elements que contemporitzen i suavitzen una frase pol\u00e9mica.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal comptar fins a nou abans de compartir -tal i com diu el periodista\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80lex_Guti%C3%A9rrez\">\u00c0lex Guti\u00e9rrez<\/a>\u00a0de qui n\u2019he extret aquest apartar sobre\u00a0<em>\u00abDeu vacunes contra els fakes electorals\u00bb<\/em>\u00a0del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ara_(diari)\">diari ARA<\/a>\u00a0(07.04.2019).<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019\u00faltima vacuna no t\u00e9 a veure tant amb la pr\u00f2pia immunitzaci\u00f3 com amb la dels altres. Abans de compartir una informaci\u00f3 altament emocional de la quals no se saben gaires coses paga la pena passar-la pels nou filtres anteriors abans de compartir-la. La viralitat juga amb la tend\u00e8ncia compulsiva dels humans, especialment en\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xarxa_social\">l\u2019entorn de les xarxes<\/a>, que s\u00f3n un espai de resposta r\u00e0pida. Cal actuar, per cert, amb humilitat: un estudi cient\u00edfic de l\u2019any 2015 assegurava que les persones intel\u00b7ligents s\u00f3n m\u00e9s cr\u00e8dules davant les \u00ab<em>Fake News<\/em>\u00bb, perqu\u00e8 poden abaixar la gu\u00e0rdia anal\u00edtica.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/manipulcio.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-4048 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/manipulcio.png\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"286\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1. ES COMPROVA AMB ALGUNS EXEMPLES -PASSATS I ACTUALS FINS AL DIA D\u2019AVUI- TOCANT O EN REFER\u00c8NCIA A LA MANIPULACI\u00d3<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Exemples de manipulaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 Quan es deia que\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quim_Torra\">Quim Torra<\/a>\u00a0assegurava que els espanyols eren\u00a0<em>\u00abb\u00e8sties rampinyaires, escur\u00e7ons i hienes amb una tara d\u2019ADN\u00bb<\/em>\u00a0s\u2019estava mentint per descontextualitzaci\u00f3: no es referia al conjunt d\u2019espanyols (pel simple fet de ser-ho), sin\u00f3 \u00fanicament als\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anticatalanisme\">catalan\u00f2fobs<\/a>. La cita donava credibilitat, per\u00f2 l\u2019atribuci\u00f3 era manipuladora.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 Quan\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Albert_Rivera\">Albert Rivera<\/a>\u00a0diu que a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/TV3_(Catalu%C3%B1a)\">TV3<\/a>\u00a0s\u2019ha dit\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prostituci%C3%B3n\"><em>\u00abputa\u00bb<\/em><\/a>\u00a0a In\u00e9s Arrimadas -i els mitjans de la seva corda ho reprodueixen- no expliciten el context, perqu\u00e8 aix\u00f2 demostraria la mentida, ja que a la cadena televisiva aquest fet no ha passat. En realitat es refereixen a una\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Twitter\">piulada<\/a>\u00a0en el compte personal d\u2019un c\u00f2mic \u2013<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Toni_Alb%C3%A0\">Toni Alb\u00e0-<\/a>\u00a0que col\u00b7laborava en un programa elaborat per una productora i efectivament em\u00e8s per\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/TV3_(Catalu%C3%B1a)\">TV3<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013 El truc de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Raz%C3%B3n_(Espa%C3%B1a)\"><em>La Raz\u00f3n<\/em><\/a>\u00a0amb una frase de\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Grande-Marlaska\">Grande-Marlaska<\/a>. El ministre\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Grande-Marlaska\">Grande-Marlaska<\/a>\u00a0-alg\u00fa que no acostuma a ser incendiari, si m\u00e9s no de paraula- va aconseguir ahir ser protagonista d\u2019all\u00f2 que se\u2019n diu\u00a0<em class=\"mce\">la conversa<\/em>, i no de manera gaire falaguera.\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Raz%C3%B3n_(Espa%C3%B1a)\"><em class=\"mce\">La Raz\u00f3n<\/em><\/a>\u00a0li publicava una entrevista de la qual destacava la seg\u00fcent frase en portada:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>A Catalunya la viol\u00e8ncia ha sigut de molt m\u00e9s gran impacte que la del Pa\u00eds Basc<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com \u00e9s f\u00e0cil d\u2019imaginar, persones que van viure molt de prop la viol\u00e8ncia d\u2019ETA -com ara\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rosa_Lluch_Bramon\">Rosa Lluch<\/a>\u00a0o\u00a0<a href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/politica\/rosa-lluch-robert-manrique-desmontan-marlaska_435174_102.html\">Robert Manrique<\/a>\u2013 van expressar el seu estupor per una comparaci\u00f3 tan desaforada.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mirant a dins, al cos de l\u2019entrevista, i s\u2019hi veu que la frase t\u00e9 un detall diferent respecte de com l\u2019han escrit en portada. \u00c9s un canvi petit, per\u00f2 cabdal:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Tots els operatius han dit que hi va haver una viol\u00e8ncia de molt m\u00e9s gran impacte que la del Pa\u00eds Basc<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s a dir,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Grande-Marlaska\">Grande-Marlaska<\/a>\u00a0va traslladar una opini\u00f3 que no \u00e9s pr\u00f2pia, sin\u00f3 dels operatius. I cal recordar aqu\u00ed que els agents mantenen la reivindicaci\u00f3 de cobrar un plus d\u2019uns 600 euros mensuals per treballar a Catalunya en concepte de perillositat, de manera que tenen un inter\u00e8s ben prosaic per exagerar la situaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tot cas, el ministre podria haver sortit al pas, al veure com servia cuinada el diari la seva frase, i haver especificat que no es tracta de la seva opini\u00f3, sin\u00f3 la que li traslladen els operatius. No ho far\u00e0, esclar, per no tirar-se els cossos policials a sobre. I ves a saber si el diari ja hi comptava, que no hi hauria protesta. Per\u00f2 en el seu silenci\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Grande-Marlaska\">Grande-Marlaska<\/a>\u00a0troba la seva perdici\u00f3. Perqu\u00e8 vol dir que assumeix la frase, que se la fa seva, tot i ser tan abominable:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li class=\"mce\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posar en la mateixa frase una viol\u00e8ncia amb zero morts i<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li class=\"mce\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una altra amb prop d\u2019un miler.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les seves bones formes i el to afable ja no enganyen: hi ha pir\u00f2mans per acci\u00f3 i tamb\u00e9 per omissi\u00f3. A quina categoria pertany, ministre?<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2013<\/strong>\u00a0<strong>El presentador d\u00bb<em>El Hormiguero<\/em>\u2018 va posar \u00e8mfasi en un clima de terror a Catalunya en una entrevista a Pablo Iglesias a finals d\u2019octubre de 2019.\u00a0Pablo Motos, el presentador d\u2019<em class=\"mce\">\u00a0El Hormiguero<\/em>, el programa d\u2019entreteniment m\u00e9s popular i de m\u00e9s audi\u00e8ncia d\u2019Antena3, entrevistava Pablo Iglesias, segons relata M\u00f2nica Planas.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s enll\u00e0 de la demag\u00f2gia i el simplisme habitual de les seves preguntes, cal posar el focus en la manera com Pablo Motos va parlar de Catalunya. Per fer-ho va fer servir, com a argument de credibilitat, que tenia aquella informaci\u00f3 gr\u00e0cies als catalans que treballaven en el seu programa i que vivien a Madrid.<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cada vegada que parlava de catalans no independentistes s\u2019hi referia com a persones que no volien embolics,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mentre que quan parlava dels independentistes els al\u00b7ludia com a gent que buscava brega.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, sobretot, posava \u00e8mfasi en un clima de terror a Catalunya:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em class=\"mce\">\u00a0Se habla en todas partes de que se va a liar el d\u00eda de la jornada de reflexi\u00f3n. De que se va a montar un jaleo enorme<\/em>\u201d, li deia a Pablo Iglesias, que mirava de relativitzar les circumst\u00e0ncies.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pablo Motos insistia en el risc que aix\u00f2 comportaria a l\u2019hora d\u2019anar a votar:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em class=\"mce\">\u00a0\u00bfC\u00f3mo vas a votar al d\u00eda siguiente sin miedo, si t\u00fa eres de la gente que tiene miedo a salir de su casa? Aqu\u00ed hay mucha gente que es de Catalunya y que el fin de semana no va. Si eres una persona que no puedes llevar a tus hijos al colegio, en definitiva, si eres una de esa gente que no ha hecho nada y que le han robado la paz, esa gente puede tener miedo a la hora de ir a votar. Si t\u00fa fueses del gobierno \u00bfqu\u00e9 medidas tomar\u00edas para que la gente fuera a votar sin miedo?<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir d\u2019aqu\u00ed Pablo Iglesias, el l\u00edder d\u2019Unides Podem, va passar a construir les seves respostes com si aquella realitat que pintava el presentador fos certa i Pablo Motos insistia en recordar-li que hi havia fam\u00edlies que no es parlaven:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em class=\"mce\">\u00a0Como aqu\u00ed hay tanta gente de Catalunya que no se hablan entre hermanos o que se desprecian en la \u00faltima reuni\u00f3n que han tenido porque uno es de Andaluc\u00eda y le han hablado de mala manera\u2026. Aqu\u00ed realmente el movimiento pac\u00edfico, hay una gente de ese movimiento que claramente intimida a la gente, y la gente no va c\u00f3moda por la calle. Y los que no son independentistas no van c\u00f3modos por Barcelona. Y ellos no tienen ganas de hacer l\u00edos ni de pelearse con nadie<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I el de Unides Podem responia amb normalitat com si aquesta fos, de veritat, la realitat de Catalunya. Aquest \u00e9s l\u2019aut\u00e8ntic problema. Que el discurs que ha calat com aut\u00e8ntic relata l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019uns catalans que se senten espanyols que viuen en perill atemorits a casa seva i que ni tan sols poden acompanyar les criatures a l\u2019escola.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les mentides de Pablo Motos s\u00f3n l\u2019exemple m\u00e9s clar i popular del discurs que ha quallat sobre Catalunya. I sobre aquesta falsa realitat d\u2019una conviv\u00e8ncia violenta i insuportable es pret\u00e9n estructurar l\u2019ideari pol\u00edtic espanyol.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/verdadmentira.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7014 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/verdadmentira.jpeg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"212\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2. VERITAT-MENTIDA<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Deixant de banda\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sobre_verdad_y_mentira_en_sentido_extramoral\">\u00abSobre la veritat i mentida en sentit extramoral\u00bb<\/a>\u00a0de<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">\u00a0Friedrich. Nietzsche<\/a>, ens endinsem -per la import\u00e0ncia del tema- en una consideraci\u00f3 global i estudi m\u00e9s aprofundit sobre aquests conceptes<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/laveritat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7090 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/laveritat.jpeg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"210\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.1. LA VERITAT<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0veritat\u00a0(del\u00a0<a title=\"Llat\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llat\u00ed<\/a>\u00a0<i>veritas<\/i>) \u00e9s un concepte propi de la\u00a0<a title=\"Filosofia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filosofia\">filosofia<\/a>\u00a0que t\u00e9 una gran varietat de significats. Pot indicar tant\u00a0<a title=\"Honestedat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Honestedat\">honestedat<\/a>, bona fe i sinceritat, en general, com el fet d\u2019estar d\u2019acord amb la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Certesa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Certesa\">certesa<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Realitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Realitat\">realitat<\/a>\u00a0d\u2019alguna\u00a0<a title=\"Proposici\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proposici%C3%B3\">proposici\u00f3<\/a>, en particular.<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><\/sup>\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El terme veritat no t\u00e9 una \u00fanica\u00a0<a title=\"Definici\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Definici%C3%B3\">definici\u00f3<\/a>\u00a0amb qu\u00e8 estiguin d\u2019acord tots els fil\u00f2sofs. Se segueixen debatent diverses teories sobre el seu significat:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qu\u00e8 pot ser cert o fals\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com definir i identificar la veritat\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El rol que t\u00e9 el\u00a0<a title=\"Coneixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">coneixement<\/a>\u00a0revelat i adquirit\u2026i<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si la veritat \u00e9s\u00a0<a title=\"Subjectivitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Subjectivitat\">subjectiva<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Objectivitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Objectivitat\">objectiva<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Relativisme cognoscitiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Relativisme_cognoscitiu\">relativa<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Absolut (filosofia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Absolut_(filosofia)\">absoluta<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"thumbinner\">\n<div class=\"thumbcaption\">\n<h5 class=\"magnify\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Concepte\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concepte\">concepte<\/a>\u00a0de veritat varia segons l\u2019\u00e8poca o escola te\u00f2rica. Es distingeixen, sobretot, els seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Veritat com a correspond\u00e8ncia: \u00e9s veritat all\u00f2 que diem o pensem quan es correspon amb el que passa o es pot percebre a la\u00a0<a title=\"Realitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Realitat\">realitat<\/a>. Requereix un\u00a0<a title=\"M\u00f3n\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3n\">m\u00f3n<\/a>\u00a0exterior com a prova de refutaci\u00f3 i parteix del sup\u00f2sit que aquest m\u00f3n es pot con\u00e8ixer, fet que nega, per exemple, l\u2019<a title=\"Escepticisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escepticisme\">escepticisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Veritat com a\u00a0<a title=\"Coher\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coher%C3%A8ncia\">coher\u00e8ncia<\/a>: \u00e9s veritat aquella afirmaci\u00f3 que \u00e9s coherent amb d\u2019altres acceptades per una comunitat determinada. \u00c9s un concepte que prov\u00e9 de l\u2019<a title=\"Utilitarisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Utilitarisme\">utilitarisme<\/a>\u00a0i molt utilitzat en\u00a0<a title=\"L\u00f2gica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%B2gica\">l\u00f2gica<\/a>\u00a0i en la\u00a0<a title=\"Ci\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ci%C3%A8ncia\">ci\u00e8ncia<\/a>\u00a0en general, on s\u2019usa en el sentit seg\u00fcent: acceptem que quelcom \u00e9s veritat si, o b\u00e9 es pot demostrar emp\u00edricament, o b\u00e9 de moment encara no es pot\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Falsaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Falsaci%C3%B3\">falsar<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Veritat\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Subjectivisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Subjectivisme\">subjectiva<\/a>: en aquest sentit, per a cadasc\u00fa \u00e9s veritat el que ell consideri cert. D\u2019aquesta manera, s\u2019involucren en el judici sobre la veritat o falsedat d\u2019una determinada proposici\u00f3 el\u00a0<a title=\"Coneixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">coneixement<\/a>\u00a0individual i les\u00a0<a title=\"Creen\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creen%C3%A7a\">creences<\/a>\u00a0personals. Dins d\u2019aquesta noci\u00f3 de veritat s\u2019hi encabeixen diferents grau de\u00a0<a title=\"Relativisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Relativisme\">relativisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Veritat\u00a0<a title=\"Absolut (filosofia)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Absolut_(filosofia)\">absoluta<\/a>: des d\u2019una perspectiva\u00a0<a title=\"Teologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teologia\">teol\u00f2gica<\/a>\u00a0o\u00a0<a title=\"Metaf\u00edsica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Metaf%C3%ADsica\">metaf\u00edsica<\/a>, es considera que l\u2019home \u00e9s capa\u00e7 d\u2019assolir (sigui per\u00a0<a class=\"new\" title=\"Il\u00b7luminisme (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Il%C2%B7luminisme&amp;action=edit&amp;redlink=1\">il\u00b7luminaci\u00f3<\/a>\u00a0o b\u00e9 per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Comprensi\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comprensi%C3%B3\">comprensi\u00f3<\/a>) veritats que es consideren necess\u00e0riament certes.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Veritat\u00a0<a title=\"Pragmatisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pragmatisme\">pragm\u00e0tica<\/a>: atesa la impossibilitat d\u2019assolir una veritat fora de dubte (vegeu\u00a0<a title=\"Escepticisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escepticisme\">escepticisme<\/a>), s\u2019accepta com a cert all\u00f2 que \u00e9s \u00fatil per a la vida quotidiana o per progressar amb un estudi particular.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara com ara \u00e9s un tema de recerca cient\u00edfica aix\u00ed com de fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica: La recerca cient\u00edfica de la funci\u00f3\u00a0<a title=\"Psicologia cognitiva\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Psicologia_cognitiva\">cognitiva<\/a>\u00a0-arrencant des de la\u00a0<a title=\"F\u00edsica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%ADsica\">f\u00edsica<\/a>\u00a0fins a la\u00a0<a title=\"Neurologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Neurologia\">neurologia<\/a>, passant per l\u2019<a class=\"mw-redirect\" title=\"Evolucionisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evolucionisme\">evolucionisme<\/a>, la\u00a0<a title=\"Gen\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gen%C3%A8tica\">gen\u00e8tica<\/a>, la\u00a0<a title=\"Biologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Biologia\">biologia<\/a>, l\u2019<a title=\"Etologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Etologia\">etologia<\/a>\u00a0i la\u00a0<a title=\"Psicologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Psicologia\">psicologia-<\/a>, introdueix noves perspectives sobre el\u00a0<a title=\"Coneixement\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Coneixement\">coneixement<\/a>\u00a0basat a l\u2019<a title=\"Evid\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Evid%C3%A8ncia\">evid\u00e8ncia<\/a>\u00a0com a creen\u00e7a epistemol\u00f2gicament veritable amb\u00a0<a class=\"new\" title=\"Justificaci\u00f3 (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Justificaci%C3%B3&amp;action=edit&amp;redlink=1\">justificaci\u00f3<\/a>\u00a0<a title=\"Validesa l\u00f2gica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Validesa_l%C3%B2gica\">v\u00e0lida<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La veritat:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Interessa a la\u00a0<a title=\"Ling\u00fc\u00edstica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ling%C3%BC%C3%ADstica\">Ling\u00fc\u00edstica<\/a>\u00a0perqu\u00e8 el llenguatge \u00e9s expressi\u00f3 de la pr\u00f2pia veritat.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Interessa a l\u2019<a title=\"Antropologia filos\u00f2fica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antropologia_filos%C3%B2fica\">Antropologia filos\u00f2fica<\/a>, perqu\u00e8 sembla evident que els \u00e9ssers humans prefereixen la veritat a la falsedat a l\u2019errada o la mentida i prefereixen la certesa al dubte.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Interessa a la\u00a0<a title=\"Sociologia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sociologia\">Sociologia<\/a>, per tal com l\u2019estimaci\u00f3 cap a la veritat i la condemna de la mentida o de l\u2019error, varia en intensitat segons les \u00e8poques i les cultures, perqu\u00e8 tant el concepte de veritat com la seva valoraci\u00f3 no sempre \u00e9s el mateix al llarg de la Hist\u00f2ria i de la cultura.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Interessa a la\u00a0<a title=\"Ci\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ci%C3%A8ncia\">Ci\u00e8ncia<\/a>\u00a0com a tal a la seva pretensi\u00f3 de coneixement v\u00e0lid.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La import\u00e0ncia que t\u00e9 aquest concepte \u00e9s que est\u00e0 arrelat en el cor de qualsevol sup\u00f2sit personal, social i cultural. D\u2019aqu\u00ed la seva complexitat en l\u2019estudi que mostra la \u201c<em>Hist\u00f2ria de la Filosofia<\/em>\u201d i que amb l\u2019\u00edndex o taula que es proposa tot seguit hom es pot fer una idea de com s\u2019ha concebut -clicant adientment l\u2019enunciat de color blau- el concepte sobre la veritat:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7130 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s.jpeg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"156\" \/><\/a><\/span><\/h5>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Veritat_i_hist%C3%B2ria\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">VERITAT I HIST\u00d2RIA<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Concepcions_sobre_la_veritat\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">CONCEPCIONS SOBRE LA VERITAT<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Antiguitat_i_Edat_Mitjana\"><span class=\"tocnumber\">2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Antiguitat i Edat Mitjana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#La_mirada_dels_pensadors:_resum_hist%C3%B2ric\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">LA MIRADA DELS PENSADORS: RESUM HIST\u00d2RIC<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Arist%C3%B2til\"><span class=\"tocnumber\">3.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Arist\u00f2til<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#L'escola_de_M%C3%A8gara\"><span class=\"tocnumber\">3.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">L\u2019escola de M\u00e8gara<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Agust%C3%AD_d'Hipona\"><span class=\"tocnumber\">3.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Agust\u00ed d\u2019Hipona<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Tom%C3%A0s_d'Aquino\"><span class=\"tocnumber\">3.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Tom\u00e0s d\u2019Aquino<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Baruch_Spinoza\"><span class=\"tocnumber\">3.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Baruch Spinoza<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Immanuel_Kant\"><span class=\"tocnumber\">3.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Immanuel Kant<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#G.W.F._Hegel\"><span class=\"tocnumber\">3.7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">G.W.F. Hegel<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Gottlob_Frege\"><span class=\"tocnumber\">3.8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Gottlob Frege<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Kitar%C5%8D_Nishida\"><span class=\"tocnumber\">3.9.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Kitar\u014d Nishida<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Bertrand_Russell\"><span class=\"tocnumber\">3.10.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bertrand Russell<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Ludwig_Wittgenstein\"><span class=\"tocnumber\">3.11.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Ludwig Wittgenstein<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Alfred_Tarski\"><span class=\"tocnumber\">3.12.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Alfred Tarski<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#J%C3%BCrgen_Habermas\"><span class=\"tocnumber\">3.13.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">J\u00fcrgen Habermas<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Segles_XIX_i_XX\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">SEGLES XIX i XX<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Veritat_filos%C3%B2fica,_veritat_com_sistema_i_veritat_absoluta\"><span class=\"tocnumber\">4.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Veritat filos\u00f2fica, veritat com sistema i veritat absoluta<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Veritat_com_a_coher%C3%A8ncia_i_consist%C3%A8ncia\"><span class=\"tocnumber\">4.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Veritat com a coher\u00e8ncia i consist\u00e8ncia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-21\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Veritat_fenomenol%C3%B2gica\"><span class=\"tocnumber\">4.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Veritat fenomenol\u00f2gica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">REFER\u00c8NCIES<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">VEGEU TAMB\u00c9\u2026<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Veritat#Enlla%C3%A7os_externs\"><strong><span class=\"tocnumber\">7.<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>ENLLA\u00c7OS EXTERNS<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/mentida.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7878 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/mentida.jpeg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"168\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.2.2. LA MENTIDA<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0mentida o\u00a0engany\u00a0\u00e9s la intenci\u00f3 comunicativa amb qu\u00e8 l\u2019emissor pret\u00e9n comunicar com a cert algunes coses que considera\u00a0<a class=\"mw-disambig\" title=\"Fals\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fals\">falses<\/a>\u00a0a alg\u00fa altre. Es diferencia de:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a title=\"Ficci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ficci%C3%B3\">ficci\u00f3<\/a>, on hi ha una suspensi\u00f3 de la\u00a0<a class=\"new\" title=\"Credulitat (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Credulitat&amp;action=edit&amp;redlink=1\">credulitat<\/a>\u00a0compartida,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a title=\"Imaginaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imaginaci%C3%B3\">imaginaci\u00f3<\/a>\u00a0compartida\u2026 i<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a title=\"Ironia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ironia\">ironia<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una mentida \u00e9s una declaraci\u00f3 realitzada per alg\u00fa que sap, creu o sospita que \u00e9s falsa en tot o en part, esperant que els oients s\u2019ho creguin, de manera que s\u2019oculti la realitat o la veritat en forma parcial o total.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una certa oraci\u00f3 pot ser una mentida si l\u2019interlocutor pensa que \u00e9s falsa o que oculta parcialment la veritat. En funci\u00f3 de la definici\u00f3, una mentida pot ser:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una falsedat genu\u00efna o<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una veritat selectiva, exagerar una veritat, si la intenci\u00f3 \u00e9s enganyar o causar una acci\u00f3 en contra dels interessos de l\u2019oient.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les ficcions, encara que falses, no es consideren mentides. Mentir \u00e9s a dir una mentida. A les persones que diuen una mentida, especialment a aquelles que les diuen freq\u00fcentment, se les qualifica de mentideres. Mentir implica falsejar intencionadament i conscientment. T\u00e9 com a sin\u00f2nims parcials: mentira, bola, cal\u00famnia, coba o fal\u00b7l\u00e0cia.\u00a0<\/strong><strong>Per determinar si quelcom \u00e9s una mentida, se sol contrastar amb la realitat (criteri de correspond\u00e8ncia) i si no s\u2019ajusta, \u00e9s declarat com a fals. Ometre la veritat no sempre \u00e9s considerat una mentida.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per saber-ne m\u00e9s -clicant adientment l\u2019enunciat de color blau- s\u2019obtindr\u00e0 el resultat desitjat sobre l\u2019univers conceptual de la mentida:<\/strong><\/span><\/h5>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7131 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"132\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Concepto\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Concepto<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Moralidad_de_mentir\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Moralidad de mentir<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Tipos_de_mentiras\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Tipos de mentiras<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Paradojas_relacionadas_con_la_mentira\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Paradojas relacionadas con la mentira<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Detecci%C3%B3n_de_las_mentiras_y_su_abordaje_psicol%C3%B3gico\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Detecci\u00f3n de las mentiras y su abordaje psicol\u00f3gico<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#El_pol%C3%ADgrafo\"><span class=\"tocnumber\">5.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">El pol\u00edgrafo<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#F%C3%A1rmacos_de_la_verdad\"><span class=\"tocnumber\">5.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">F\u00e1rmacos de la verdad<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Cultura_popular\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Cultura popular<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#V%C3%A9ase_tambi%C3%A9n\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">V\u00e9ase tambi\u00e9n<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Referencias\"><span class=\"tocnumber\">8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Referencias<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Bibliograf%C3%ADa_adicional\"><span class=\"tocnumber\">9.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliograf\u00eda adicional<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mentira#Enlaces_externos\"><span class=\"tocnumber\">10.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlaces externos<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mentida#Consideraci%C3%B3_moral_de_la_mentida\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Consideraci\u00f3 moral de la mentida<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mentida#Detecci%C3%B3_de_la_mentida\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Detecci\u00f3 de la mentida<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mentida#La_mentida_en_filosofia\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">La mentida en filosofia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mentida#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mentida#Vegeu_tamb%C3%A9\"><strong><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"toctext\"><strong>Vegeu tamb\u00e9<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/guerramediatica.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7010 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/guerramediatica.jpeg\" alt=\"\" width=\"360\" height=\"171\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. \u00ab<em>ARMES SILECIOSES PER A GUERRES TRANQUIL\u00b7LES<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un document \u201c<em>Top Secret<\/em>\u201d, intitulat\u00a0<em><a href=\"https:\/\/xn--armes%20silencioses%20per%20a%20guerres%20tranquilles-m5b42e9g\/\">\u00abArmes silencioses per a guerres tranquil\u00b7les\u00bb<\/a><\/em>, d\u2019inter\u00e8s mundial i en refer\u00e8ncia a les armes d\u2019una\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tercera_Guerra_Mundial\">Tercera Guerra Mundial<\/a>, em serveix nom\u00e9s el seu enunciat -i no, evidentment, en res al seu contingut- per indicar la guerra medi\u00e0tica (en els seus vessants, psicol\u00f2gics, socials i pol\u00edtics) amb qu\u00e8 es lliure, en aquest pa\u00eds geogr\u00e0fic i hum\u00e0 del nostre entorn, la contesa entre el constitucionalisme espanyol i l\u2019independentisme catal\u00e0. Un t\u00edtol metaf\u00f2ric que, en tot cas, vol posar de rellev\u00e0ncia les armes que utilitza, malauradament, la manipulaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i la desinformaci\u00f3 medi\u00e0tica que, com una guerra contra la veritat i en favor de la mentida, deixa un desastr\u00f3s paisatge tardoral que no revifar\u00e0 fins que una nova primavera de pactes activi les urnes de la democr\u00e0cia\u2026<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/manipulacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7092 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/manipulacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\">3.1. LA \u00ab<em>MANIPULACI\u00d3<\/em>\u00bb DELS MITJANS DE COMUNICACI\u00d3 I LES SEVES ESTRAT\u00c8GIES<\/span>\u00a0<\/span><\/h5>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La manipulaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 consisteix en una s\u00e8rie de t\u00e8cniques relacionades entre si amb les que membres d\u2019un determinat grup creen una imatge o una idea que afavoreix els seus interessos particulares.<\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Entre aquestes t\u00e0ctiques destaquen les fal\u00b7l\u00e0cies l\u00f2giques i la propaganda, que sovint impliquen la supressi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 o d\u2019altres punts de vista a trav\u00e9s del seva distorsi\u00f3, induint a altres persones o grups de persones a que deixin d\u2019escoltar alguns arguments o, simplement, desviant la seva atenci\u00f3 a una altra banda. En \u00ab<em>The Formation of Men\u2019s Attitudes<\/em>\u00bb,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jacques_Ellul\">Jacques Ellul<\/a>\u00a0afirma que l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica nom\u00e9s es pot expressar en canals de televisi\u00f3 produ\u00efts pels mitjans de comunicaci\u00f3, sense els quals no existiria la propaganda.<\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La manipulaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 es fa servir en les relacions p\u00fabliques, la propaganda, el m\u00e0rqueting, etc, i tot i que l\u2019objectiu que es persegueix \u00e9s diferent en cada \u00e0mbit, les t\u00e8cniques emprades solen ser molt semblants. Molts dels m\u00e8todes moderns de manipulaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 se centren en formes de distracci\u00f3, basades en el sup\u00f2sit que el p\u00fablic t\u00e9 una capacitat d\u2019atenci\u00f3 redu\u00efda.<\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wikipedia_en_espa%C3%B1ol\">Wikip\u00e8dia<\/a>\u00a0ens mostra l\u2019\u00edndex -amb el contingut pertinent- tant dels diferents tipus de manipulaci\u00f3, com de les t\u00e8niques de les quals i l\u2019activitat dels professionals de la persuaci\u00f3. Tot clicant el concepte o enunciat desitjat, en color blau, s\u2019obrir\u00e0 el seu contingut:<\/span><\/h5>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7131 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"134\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Diferentes_tipos_de_Manipulaci%C3%B3n\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">DIFERENTES TIPOS DE MANIPULACI\u00d3N<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Activismo\"><span class=\"tocnumber\">1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Activismo<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Publicidad\"><span class=\"tocnumber\">1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Publicidad<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Bulo\"><span class=\"tocnumber\">1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bulo<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Marketing\"><span class=\"tocnumber\">1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\"><i>Marketing<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Campa%C3%B1a_pol%C3%ADtica\"><span class=\"tocnumber\">1.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Campa\u00f1a pol\u00edtica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Propaganda\"><span class=\"tocnumber\">1.6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Propaganda<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Guerra_psicol%C3%B3gica\"><span class=\"tocnumber\">1.7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Guerra psicol\u00f3gica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Relaciones_p%C3%BAblicas\"><span class=\"tocnumber\">1.8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Relaciones p\u00fablicas<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-10\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#T%C3%A9cnicas\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">T\u00c9CNICAS DE MANIPULACI\u00d3N<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-11\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Tipos_de_distracci%C3%B3n\"><span class=\"tocnumber\">2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Tipos de distracci\u00f3n<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-12\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_del_p%C3%BAblico\"><span class=\"tocnumber\">2.1.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n del p\u00fablico<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-13\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Falacia_del_hombre_de_paja\"><span class=\"tocnumber\">2.1.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Falacia del hombre de paja<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-14\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_chivo_expiatorio\"><span class=\"tocnumber\">2.1.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por chivo expiatorio<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-15\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_fen%C3%B3meno\"><span class=\"tocnumber\">2.1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por fen\u00f3meno<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-16\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_sem%C3%A1ntica\"><span class=\"tocnumber\">2.1.5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por sem\u00e1ntica<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-17\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_regresi%C3%B3n\"><span class=\"tocnumber\">2.1.6<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por regresi\u00f3n<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-18\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_enga%C3%B1o\"><span class=\"tocnumber\">2.1.7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por enga\u00f1o<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-19\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Distracci%C3%B3n_por_horror\"><span class=\"tocnumber\">2.1.8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Distracci\u00f3n por horror<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Otros_tipos\"><span class=\"tocnumber\">2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">OTROS TIPOS DE MANIPULACI\u00d3N<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-21\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Apelaci%C3%B3n_al_consenso\"><span class=\"tocnumber\">2.2.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Apelaci\u00f3n al consenso<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-22\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Censura\"><span class=\"tocnumber\">2.2.2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Censura<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-23\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Demonizaci%C3%B3n_del_oponente\"><span class=\"tocnumber\">2.2.3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Demonizaci\u00f3n del oponente<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-3 tocsection-24\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Difusi%C3%B3n_del_miedo\"><span class=\"tocnumber\">2.2.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Difusi\u00f3n del miedo<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-25\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Profesionales_de_la_persuasi%C3%B3n\"><span class=\"tocnumber\">3. LOS PROFESIONALES DE LA MANIPULACI\u00d3N \/ PERSUACI\u00d3N<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-26\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#T%C3%A9cnicas_2\"><span class=\"tocnumber\">3.1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">T\u00e9cnicas<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-27\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#V%C3%A9ase_tambi%C3%A9n\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">V\u00e9ase tambi\u00e9n<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-28\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Notas\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Notas<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-29\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Referencias\"><span class=\"tocnumber\">6.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Referencias<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-30\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Lecturas_complementarias\"><span class=\"tocnumber\">7.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Lecturas complementarias<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-31\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manipulaci%C3%B3n_de_los_medios_de_comunicaci%C3%B3n#Enlaces_externos\"><span class=\"tocnumber\">8.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlaces externos<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/desinformacio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7093 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/desinformacio.jpeg\" alt=\"\" width=\"311\" height=\"192\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2. LA \u00ab<em>DESINFORMACI\u00d3<\/em>\u00bb MEDI\u00c0TICA I LES SEVES ESTRAT\u00c8GIES<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La desinformaci\u00f3, que tamb\u00e9 forma part de la manipulaci\u00f3 informativa o manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica, \u00e9s l\u2019acci\u00f3 i efecte de procurar als subjectes el desconeixement o ignor\u00e0ncia i evitar la circulaci\u00f3 o divulgaci\u00f3 del coneixement de dades, arguments, not\u00edcies o informaci\u00f3 que no sigui favorable a qui desitja desinformar.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Habitualment \u00e9s una de les arg\u00facies de la agnotolog\u00eda i es d\u00f3na en els mitjans de comunicaci\u00f3, per\u00f2 aquests no s\u00f3n els \u00fanics mitjans pels quals es pot donar una desinformaci\u00f3. Pot donar-se en pa\u00efsos o sectes religioses que tenen lectures prohibides, governs que no accepten mitjans d\u2019oposici\u00f3 o estrangers (dictadures o tiranies), nacions en guerra que oculten informaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wikipedia_en_espa%C3%B1ol\">Wikip\u00e8dia<\/a>\u00a0ens mostra l\u2019\u00edndex -amb el contingut pertinent- dels diferents tipus de desinformaci\u00f3. Per accedir-hi cal pr\u00e8mer l\u2019enuciat corresponent en color blau:<\/strong><\/span><\/h5>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7131 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/saber-neme%CC%81s-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"249\" height=\"125\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Procedimientos\"><span class=\"tocnumber\">1.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">PROCEDIMIENTOS DE LA DESINFORMACI\u00d3N<\/span><\/a><\/strong><\/span>\n<ul>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Demonizaci%C3%B3n\"><span class=\"tocnumber\">1.1. La d<\/span><span class=\"toctext\">emonizaci\u00f3n<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-3\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Adjetivos_disuasivos\"><span class=\"tocnumber\">1.2. Los a<\/span><span class=\"toctext\">djetivos disuasivos<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-4\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Misticismo\"><span class=\"tocnumber\">1.3. El m<\/span><span class=\"toctext\">isticismo<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-2 tocsection-5\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Otros_artificios_de_ret%C3%B3rica_desinformativa\"><span class=\"tocnumber\">1.4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Otros artificios de ret\u00f3rica desinformativa<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-6\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#V%C3%A9ase_tambi%C3%A9n\"><span class=\"tocnumber\">2.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">V\u00e9ase tambi\u00e9n<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-7\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Referencias\"><span class=\"tocnumber\">3.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Referencias<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-8\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Bibliograf%C3%ADa\"><span class=\"tocnumber\">4.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Bibliograf\u00eda<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"toclevel-1 tocsection-9\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desinformaci%C3%B3n#Enlaces_externos\"><span class=\"tocnumber\">5.\u00a0<\/span><span class=\"toctext\">Enlaces externos<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/10estrategias.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7013 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/10estrategias.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3. LES DEU ESTRAT\u00c8GIES DE LA MANIPULACI\u00d3 MEDI\u00c0TICA ATRIBU\u00cfDES A <em>NOAM CHOMSKY<\/em>, I TANMATEIX DOCUMENTADES PR\u00c8VIAMENT MITJAN\u00c7ANT PER\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>SYLVAIN TIMSIT<\/em>\u00a0EN\u00a0\u00ab<em>STRAT\u00c9GIES MANIPULATION\u00bb A L\u2019ANY 2002<\/em><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Intentarem relatar breument -tal i com ens proposa el\u00a0<a href=\"https:\/\/rafaelsilva.over-blog.es\/\">Blog de Rafael Silva<\/a>\u2013\u00a0 la llista de les 10 estrat\u00e8gies de manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica (psicol\u00f2gica, social, pol\u00edtica) elaborades per l\u2019eminent ling\u00fcista\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Noam_Chomsky\">Noam Chomsky<\/a>, un dels \u00faltims grans pensadors del nostre temps. Amb aquestes estrat\u00e8gies, l\u2019autor ens obre la ment perqu\u00e8 comprenguem la gran quantitat de situacions que provoquen en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 certs resultats, certes elaboracions o conclusions mentals, pr\u00e8viament manipulades per aconseguir el seu objectiu.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9,\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Noam_Chomsky\">Noam Chomsky<\/a>, en canvi, no \u00e9s l\u2019autor de \u00ab<em>Les 10 estrat\u00e8gies de manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica<\/em>\u00ab, text que s\u2019ha convertit en un fenomen viral a Internet. El veritable autor \u00e9s el franc\u00e8s\u00a0<a href=\"https:\/\/theplanetearthblog.wordpress.com\/2014\/10\/20\/10-estrategias-de-manipulacion-mediatica-por-sylvain-timsit\/\">Sylvain Timsit<\/a>. El document va ser publicat per primera vegada en franc\u00e8s, a l\u2019any 2002, amb el t\u00edtol original \u00ab<em>Strat\u00e9gies de manipulation\u00bb<\/em>, al\u00a0<em>web syti.net<\/em>\u00a0El copyright del text \u00e9s d\u2019aquesta data i d\u2019aquest lloc i el text encara es troba en el lloc web d\u2019origen. L\u2019origen de la falsa atribuci\u00f3 a\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Noam_Chomsky\">Noam Chomsky<\/a>, estaria en l\u2019error que al seu dia va cometre l\u2019<a href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/es\/acerca-de-nosotros\/\">Ag\u00e8ncia Pressenza<\/a>, segons ha manifestat\u00a0<a href=\"https:\/\/lamenteesmaravillosa.com\/las-10-estrategias-de-manipulacion-mediatica-de-sylvain-timsit\/\">Sylvain Timsit<\/a>.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Als lectors interessats en obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 sobre aquests temes, els remeto al text\u00a0<a href=\"https:\/\/www.syti.net\/ES\/SilentWeapons.html\"><em>\u00abArmes silencioses per a guerres tranquil\u00b7les\u00bb<\/em><\/a>\u00ab, del mateix autor. Vegem-ho:<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/distraccio%CC%81.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7094 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/distraccio%CC%81.jpeg\" alt=\"\" width=\"249\" height=\"249\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.1. LA DISTRACCI\u00d3<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La distracci\u00f3 consisteix en desviar l\u2019atenci\u00f3 del p\u00fablic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica del diluvi o inundaci\u00f3 de cont\u00ednues distraccions, o b\u00e9 d\u2019informacions insignificants. Serveix tamb\u00e9 per a impedir al p\u00fablic interessar-se pels coneixements essencials, en l\u2019\u00e0rea de la ci\u00e8ncia, l\u2019economia, la psicologia, la neurobiologia o la cibern\u00e8tica. D\u2019aquesta manera, a base de mantenir a la poblaci\u00f3 ocupada, distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense import\u00e0ncia real, sense temps per a pensar-hi, s\u2019aconsegeixen els objectius pretesos. La teleporqueria oferta per alguns canals de televisi\u00f3 s\u00f3n bons exemples d\u2019aquesta estrat\u00e8gia.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/problemsoluc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7095 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/problemsoluc.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"198\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.2. LA CREACI\u00d3 DE PROBLEMES PER OFERIR SOLUCIONS<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s coneguda tamb\u00e9 com \u00ab<em>problema-reacci\u00f3-soluci\u00f3<\/em>\u00ab. Consisteix a crear un problema i una situaci\u00f3 prevista per causar certa reacci\u00f3 en el p\u00fablic, per tal que aquest sigui, en \u00faltima inst\u00e0ncia, el validador de les mesures que es pretenen implementar. Per exemple:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\">\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Deixar que es desenvolupi o s\u2019intensifiqui la viol\u00e8ncia urbana, fins i tot organitzar atemptats sagnants, per tal que el p\u00fablic sigui el demandant de majors lleis de seguretat, o de pol\u00edtiques que s\u2019endureixin el Codi Penal.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O un exemple que ens ve a tomb: crear una crisi econ\u00f2mica, per fer acceptar com un mal necessari el retroc\u00e9s dels drets socials, i el desmantellament dels serveis p\u00fablics.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/estrategies.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7096 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/estrategies.jpeg\" alt=\"\" width=\"272\" height=\"185\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.3. L\u2019APLICACI\u00d3 D\u2019UNA GRADUALITAT EN L\u2019ACCIONS O ESTRAT\u00c8GIES PROPOSADES<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aconseguir que s\u2019acceptin decisions o mesures inacceptables, aquesta estrat\u00e8gia aposta per aplicar-la gradualment, a comptagotes, per per\u00edodes de consecuci\u00f3 definits, sense pressa per\u00f2 sense pausa. D\u2019aquesta forma, per exemple, condicions socioecon\u00f2miques radicalment noves (com les tesis del neoliberalisme) han estat imposades durant diverses d\u00e8cades de govern de tals ideologies, concretament els 80 i els 90 en qu\u00e8 l\u2019Estat queda redu\u00eft\u00a0<\/strong><strong>a la m\u00ednima expressi\u00f3,<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Privatitzacions,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Precarietat laboral,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Flexibilitat,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desocupaci\u00f3 en massa,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Salaris indecents, etc.,<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquestes estrat\u00e8gies s\u00f3n acceptats avui dia globalment, per\u00f2 haguessin provocat una gran revoluci\u00f3 si s\u2019haguessin implantat d\u2019un dia per l\u2019altre, o tots alhora.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/despistar.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7097 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/despistar.jpeg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"200\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.4. L\u2019ESTRAT\u00c8GIA DE DIFERIR ELS PROBLEMES<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Representa una altra forma alternativa i, de vegades complement\u00e0ria, de fer acceptar decisions impopulars, consistent en presentar-les com \u00ab<em>doloroses i necess\u00e0ries<\/em>\u00ab, obtenint l\u2019acceptaci\u00f3 p\u00fablica, en el moment, per a una aplicaci\u00f3 futura. Est\u00e0 comprovat que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat, no nom\u00e9s perqu\u00e8 nom\u00e9s \u00e9s un anunci (l\u2019esfor\u00e7 no \u00e9s emprat immediatament), sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 el p\u00fablic t\u00e9 sempre la tend\u00e8ncia a esperar ing\u00e8nuament que \u00ab<em>tot anir\u00e0 millor dem\u00e0<\/em>\u00bb , i que potser el sacrifici anunciat podr\u00e0 ser evitat.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 s\u2019aconsegueix amb aquesta estrat\u00e8gia donar m\u00e9s temps al p\u00fablic per acostumar-se a la idea del canvi, aix\u00ed com d\u2019acceptar-la amb resignaci\u00f3 quan arribi el moment. Per exemple:<\/strong><\/span><\/h5>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan es van prendre les decisions de la rebaixa del sou als funcionaris, se\u2019ns va dir que quan canviessin les condicions es podria recuperar el poder adquisitiu perdut, i tamb\u00e9 que no descartaven prendre altres mesures.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<li>\n<h5><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un altre exemple que podem posar l\u2019\u00fas d\u2019aquestes estrat\u00e8gies en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, \u00e9s la pres\u00e8ncia de les factures informatives als hospitals, com a pas previ a la instal\u00b7laci\u00f3 del co-pagament.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/li>\n<\/ul>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/infantilisme.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7098 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/infantilisme.jpeg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"149\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.5. TRACTAMENT INFANTIL<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tractar al p\u00fablic en to infantil. La majoria de la publicitat dirigida al gran p\u00fablic utilitza uns discursos, uns arguments, personatges i\u00a0 una entonaci\u00f3 particularment infantils, moltes vegades pr\u00f2xims a la debilitat, com si l\u2019espectador fos una criatura de poca edat, o fins i tot un deficient mental. Com m\u00e9s s\u2019intenti buscar enganyar a l\u2019espectador, m\u00e9s es tendeix a adoptar un to infantil amb els interlocutors o els destinataris dels missatges, ja que sobre la base del principi de la suggestionabilitat, els interlocutors tendiran a abandonar l\u2019esperit cr\u00edtic. Estrat\u00e8gia molt usada en les relacions pares \/ fills.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/emocions.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7099 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/emocions.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"216\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.6. ESTRAT\u00c8GIES EMOCIONALS<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta estrat\u00e8gia emocional consisteix a utilitzar (i fins i tot abusar) de l\u2019aspecte emocional, molt m\u00e9s que la reflexi\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s una t\u00e8cnica cl\u00e0ssica per causar un curtcircuit en l\u2019an\u00e0lisi racional de les persones, i finalment atacar el sentit cr\u00edtic dels ciutadans. D\u2019altra banda, la utilitzaci\u00f3 desmesurada del registre emocional permet obrir la porta d\u2019acc\u00e9s al subconscient, a fi d\u2019implantar o empeltar idees, desitjos, pors, temors, compulsions, induir comportaments, etc. (Quantes vegades hem sentit parlar del \u00ab<em>xantatge emocional\u00bb<\/em>).\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/interrogant.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7879 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/interrogant.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.7. APROFITAR-SE DE LA IGNOR\u00c0NCIA I DE LA MEDIOCRITAT<\/strong><\/span><\/h5>\n<div class=\"tlid-input input\">\n<div class=\"source-wrap\">\n<div class=\"input-full-height-wrapper tlid-input-full-height-wrapper\">\n<div class=\"source-input\">\n<div class=\"source-footer-wrap source-or-target-footer\">\n<div class=\"character-count tlid-character-count\">\n<h5 class=\"cc-ctr normal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span title=\"\">La ignor\u00e0ncia<\/span>\u00a0<span title=\"\">i<\/span>\u00a0<span title=\"\">la mediocritat.<\/span>\u00a0<span title=\"\">Potser \u00e9s<\/span>\u00a0<span title=\"\">l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s<\/span>\u00a0<span title=\"\">antiga<\/span>\u00a0<span title=\"\">i universal<\/span>\u00a0<span title=\"\">emprada<\/span>\u00a0<span title=\"\">per aconseguir el control<\/span>\u00a0<span title=\"\">(<\/span><span title=\"\">i fins i tot<\/span>\u00a0<span title=\"\">l\u2019esclavitud<\/span><span title=\"\">)<\/span>\u00a0<span title=\"\">d\u2019uns<\/span>\u00a0<span title=\"\">\u00e9ssers<\/span>\u00a0<span title=\"\">humans<\/span>\u00a0<span title=\"\">amb<\/span>\u00a0<span title=\"\">respecte d\u2019altres.<\/span>\u00a0<span title=\"\">Simplement<\/span>\u00a0<span title=\"\">consisteix a aconseguir<\/span>\u00a0<span title=\"\">permanentment<\/span>\u00a0<span title=\"\">que el p\u00fablic<\/span>\u00a0<span title=\"\">sigui<\/span>\u00a0<span title=\"\">incapa\u00e7<\/span>\u00a0<span title=\"\">de comprendre<\/span>\u00a0<span title=\"\">les<\/span>\u00a0<span title=\"\">tecnologies<\/span>\u00a0<span title=\"\">i els<\/span>\u00a0<span title=\"\">m\u00e8todes<\/span>\u00a0<span title=\"\">utilitzats<\/span>\u00a0<span title=\"\">en una o altra<\/span>\u00a0<span title=\"\">disciplina,<\/span>\u00a0<span title=\"\">art o<\/span>\u00a0<span title=\"\">ci\u00e8ncia<\/span><span title=\"\">, per continuar<\/span>\u00a0<span title=\"\">amb<\/span>\u00a0<span title=\"\">un estat<\/span>\u00a0<span title=\"\">d\u2019ignor\u00e0ncia<\/span>\u00a0<span title=\"\">generalitzat.<\/span>\u00a0<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 class=\"cc-ctr normal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span title=\"\">Com<\/span>\u00a0<span title=\"\">ens<\/span>\u00a0<span title=\"\">diu<\/span>\u00a0<span title=\"\">Noam<\/span>\u00a0<span title=\"\">Chomsky,<\/span>\u00a0<span title=\"\">\u00ab<\/span><em><span title=\"\">la qualitat<\/span>\u00a0<span title=\"\">de l\u2019educaci\u00f3<\/span>\u00a0<span title=\"\">impartida<\/span>\u00a0<span class=\"\" title=\"\">a les classes<\/span>\u00a0<span title=\"\">socials<\/span>\u00a0<span title=\"\">inferiors<\/span>\u00a0<span title=\"\">ha de ser la<\/span>\u00a0<span title=\"\">m\u00e9s<\/span>\u00a0<span title=\"\">pobra<\/span>\u00a0<span title=\"\">i mediocre<\/span>\u00a0<span title=\"\">possible<\/span>\u00a0<span class=\"\" title=\"\">segons aquesta<\/span>\u00a0<span title=\"\">estrat\u00e8gia<\/span><span title=\"\">,<\/span>\u00a0<span title=\"\">de manera que<\/span>\u00a0<span title=\"\">la dist\u00e0ncia de la<\/span>\u00a0<span title=\"\">ignor\u00e0ncia<\/span>\u00a0<span class=\"\" title=\"\">que planeja<\/span>\u00a0<span title=\"\">entre<\/span>\u00a0<span title=\"\">les<\/span>\u00a0<span title=\"\">classes<\/span>\u00a0<span title=\"\">inferiors i<\/span>\u00a0<span title=\"\">les superiors<\/span>\u00a0<span title=\"\">sigui i<\/span>\u00a0<span title=\"\">romangui<\/span>\u00a0<span class=\"\" title=\"\">impossible d\u2019assolir<\/span><\/em><span title=\"\">\u00ab<\/span><span title=\"\">.<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n<h3><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/mediocritat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7101 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/mediocritat.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.8. COMPLAEN\u00c7A AMB LA MEDIOCRITAT<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Complaen\u00e7a amb la mediocritat. Estrat\u00e8gia continuista amb l\u2019anterior, que es basa en estimular el p\u00fablic a ser complaent, c\u00f2mplice amb aquest estat d\u2019ignor\u00e0ncia i de mediocritat generalitzat, de manera que estarem promovent indirectament el p\u00fablic a creure que \u00e9s moda el fet de ser est\u00fapid, vulgar o inculte, o com a efecte secundari, aconseguir l\u2019apatia o la desafecci\u00f3 popular sobre un tema concret. Una enquesta d\u2019opini\u00f3 a Catalunya per valorar les mesures de retallada sanit\u00e0ries preses pel Govern de la Generalitat, produ\u00efa resultats del tipus \u00ab<em>\u2026 doncs no s\u00e9 \u2026 est\u00e0 la cosa tan embolicada que ja no s\u00e9 qu\u00e8 pensar \u2026<\/em>\u00a0\u00ab. \u00c9s a dir, produ\u00efm confusi\u00f3, despr\u00e9s ignor\u00e0ncia, que ens porta a l\u2019apatia i per fi a la resignaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<h3><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/culpabilitat.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7102 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/culpabilitat.jpeg\" alt=\"\" width=\"266\" height=\"200\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.9. REFOR\u00c7AR L\u2019AUTOCULPABILITAT<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Refor\u00e7ar la autoculpabilitat. Estrat\u00e8gia que consisteix a fer creure a l\u2019individu que nom\u00e9s ell \u00e9s el culpable de la seva pr\u00f2pia desgr\u00e0cia, a causa de la insufici\u00e8ncia de la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia, de les seves capacitats, o dels seus esfor\u00e7os. Aix\u00ed, en lloc de rebel\u00b7lar-se contra el sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic establert i dominant, l\u2019individu es autodesvalida i es culpa, el que li genera un estat depressiu, un dels efectes \u00e9s la inhibici\u00f3 de la seva acci\u00f3, i l\u00f2gicament, sense acci\u00f3 no hi ha canvi.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a exemple d\u2019aquestes tres \u00faltimes estrat\u00e8gies, podem posar frases tan famoses com les que hem vingut escoltant \u00faltimament des d\u2019alguns estaments socials i pol\u00edtics quan es refereix a la ciutadania, i afirmar que \u00ab<em>hem viscut per sobre de les nostres possibilitats<\/em>\u00ab, o b\u00e9 que \u00abhem\u00a0<em>de fer els deures<\/em>\u00ab, quan totes dues s\u00f3n complementamente falses.<\/strong><\/span><\/h5>\n<div><\/div>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/coneixementdelaltre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7103 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/coneixementdelaltre.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"174\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.3.10. CONEIXEMENT ALI\u00c8<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Millor coneixement ali\u00e8. Estrat\u00e8gia que consisteix a con\u00e8ixer als individus millor que el que ells es coneixen a si mateixos. \u00c9s una continuaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies 7 i 8, que fomenten un sistema de manipulaci\u00f3 de masses. Efectivament, en el transcurs dels darrers 50 anys, els aven\u00e7os cient\u00edfics en tots els vessants han generat una creixent bretxa entre el nivell de coneixements del p\u00fablic en general, i aquells posse\u00efts o utilitzats per les elits dominants. Gr\u00e0cies a la biologia, la bioinform\u00e0tica, la neurobiologia i la psicologia aplicada a un munt d\u2019especialitats, el sistema ha aconseguit un coneixement molt avan\u00e7at de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, tant de la seva estructura f\u00edsica, arquitectura i funcionament, com dels seus esquemes i processos mentals, seus est\u00edmuls i reaccions.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a resultat, el sistema ha aconseguit con\u00e8ixer millor a l\u2019individu com\u00fa del que ell mateix es coneix, i aix\u00f2 significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre el comportament dels ciutadans, la qual que li d\u00f3na un enorme avantatge.<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<h3><\/h3>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/ulises.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7227 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/ulises.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"187\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.4. CINISME SEM\u00c0NTIC I PODER AUTORITARI<\/strong><\/span><\/h5>\n<\/div>\n<div>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Progressa adeq\u00fcadament, el tema de la manipulaci\u00f3 del llenguatge pol\u00edtic, de l\u2019us de met\u00e0fores que no volen dir res en discursos pensats per encabronar el personal. Aix\u00f2 \u00e9s el que<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Harry_G._Frankfurt\">\u00a0Harry Frankfurt<\/a>\u00a0anomenava\u00a0<em>\u2018bullshi<\/em>t\u2019.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_Ulises_Moulines_Castellv%C3%AD\">Ulises Moulines<\/a>\u00a0va anomenar-lo \u2018<em>cinisme sem\u00e0ntic<\/em>\u2018 en una confer\u00e8ncia organitzada per la Fundac\u00ed\u00f3 Irla, d\u2019Esquerra Republicana.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El professor\u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_Ulises_Moulines_Castellv%C3%AD\">Ulises Moulines<\/a>, un dels pensadors catalans m\u00e9s internacionals<span class=\"text_exposed_show\">\u00a0en aquest moment, ha estat entevistat per\u00a0<a class=\"profileLink\" title=\"Manuel Lillo Usechi\" href=\"https:\/\/www.facebook.com\/lillousechi?__tn__=%2CdK-R-R&amp;eid=ARA_Q4w5grPij3WugR7xapLY0j1-3JD1aLNhNensS0tFjp10FwMDLVdqmpFoD_q29oNBXfWe5O1gj4fF&amp;fref=mentions\" data-hovercard=\"\/ajax\/hovercard\/user.php?id=100011603163087&amp;extragetparams=%7B%22__tn__%22%3A%22%2CdK-R-R%22%2C%22eid%22%3A%22ARA_Q4w5grPij3WugR7xapLY0j1-3JD1aLNhNensS0tFjp10FwMDLVdqmpFoD_q29oNBXfWe5O1gj4fF%22%2C%22fref%22%3A%22mentions%22%7D\" data-hovercard-prefer-more-content-show=\"1\">Manuel Lillo Usechi<\/a>\u00a0per a la revista\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Temps\">EL TEMPS<\/a>. Ens cal recollir les caracter\u00edstiques del\u00a0<em>\u2018cinisme sem\u00e0ntic<\/em>\u2018, val a dir, de l\u2019\u00fas descarat del llenguatge per tal de posar-lo al servei de la mentida pol\u00edtica Per a Ulises Moulines les formes del cinisme sem\u00e0ntic es poden esquematitzar aix\u00ed:<\/span><\/strong><\/span><\/h5>\n<div class=\"text_exposed_show\">\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1) Consisteixen en manipulacions refinades del llenguatge, tot canviant el sentit originari de les paraules sense que ens n\u2019adonem plenament.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(2) S\u00f3n sistem\u00e0tiques, \u00e9s a dir, formen part d\u2019un sistema conceptualment coherent en si mateix, si b\u00e9 completament allunyat de la realitat.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(3) S\u00f3n massives, en el sentit que van dirigides a grans masses de persones.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(4) Tenen sovint un car\u00e0cter internament contradictori.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s a dir, afirmen d\u2019una manera m\u00e9s o menys sorneguera una proposici\u00f3 \u201c<em>A<\/em>\u201d i el seu contrari \u201cN<em>o-A<\/em>\u201d \u2013 un procediment molt \u00fatil perqu\u00e8 \u00e9s ben sabut per la l\u00f2gica elemental que <\/strong><strong>d\u2019una contradicci\u00f3 de la forma \u201cA i\u00a0<i>N-A<\/i>\u201d es pot deduir qualsevol cosa.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(5) Llur finalitat \u00e9s substituir, a curt o a mitj\u00e0 terme, un sistema pol\u00edtic-social democr\u00e0tic i liberal per un sistema autoritari o totalitari, en el qual una petita minoria decideix per tots els altres.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(6) Estan destinades a atribuir als contrincants justament aquells delictes que les meves pr\u00f2pies impostures encobreixen.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(7) I el tret potser m\u00e9s inquietant de les impostures sem\u00e0ntiques, \u00e9s que s\u00f3n acceptades de bona voluntat per una gran part dels recipients als quals van dirigides, fins i tot quan aquests recipients podrien adonar-se f\u00e0cilment que se\u2019ls est\u00e0 donant gat per llebre.<\/strong><\/span><\/h5>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-14313 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images.jpg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"225\" \/><\/a><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. LA POSTVERITAT<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inserto en aquest tema dos articles ben constru\u00efts sobre el contingut que ens interessa de destacar. Un dels quals ha estat treballat per <span class=\"s3\"><a href=\"https:\/\/www.sumanthistories.com\/author\/mmontoya\/\"><span class=\"s4\">Mart\u00edn Montoya Camacho<\/span><\/a><\/span> i l&#8217;altre per en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Alcoberro\">R<span style=\"color: #3366ff;\">amon Alcoberro Pericay<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-14319 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-5.jpg\" alt=\"\" width=\"362\" height=\"238\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">4.1. L\u2019ERA DE LA POSTVERITAT, LA POSTVERACITAT I EL XARLATANISME<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">L\u2019any 2016 va ser catalogat per molts periodistes i analistes pol\u00edtics com\u00a0<i>l\u2019any de la postveritat<\/i>. Aquest terme \u00e9s la traducci\u00f3 de\u00a0<i>post-truth<\/i>, triada paraula d\u2019aquell any per Oxford Dictionaries. El seu significat es refereix a alguna cosa que denota unes circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 els fets objectius s\u00f3n menys influents, en la formaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, que no pas l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a les emocions i creences personals. Amb aquests termes, qui vulgui influir en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica haur\u00e0 de concentrar els esfor\u00e7os a elaborar discursos f\u00e0cils d\u2019acceptar, insistir en el que pot satisfer els sentiments i creences de l\u2019audi\u00e8ncia, m\u00e9s que no pas en els fets reals.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"s1\">\u00a0<\/span><strong><span class=\"s1\">Aix\u00ed, al cap de poc temps: <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"p6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La Societat de la Llengua Alemanya va declarar que <i>postfaktisch\u00a0<\/i>seria triada la paraula de l\u2019any 2016. <\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"p6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">I, en castell\u00e0, la fundaci\u00f3 Fund\u00e9u BBVA va nominar la paraula\u00a0<i>posverdad<\/i>\u00a0per a un guard\u00f3 similar.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"p6\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Sovint s\u2019ha identificat la postveritat amb la mentida. En molts mitjans, s\u2019ha concl\u00f2s que la postveritat no \u00e9s nova, les mentides han existit sempre i, per tant, ens trobem davant d\u2019un neologisme fruit del caprici. Aleshores, ens hem de prendre seriosament aquesta paraula?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p6\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"s1\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-14315 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"252\" \/><\/a>\u00a0<strong>4.1.1.<\/strong> <\/span><span class=\"s1\"><b>CON SORGEIX AQUESTA ERA&#8230;?<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La paraula\u00a0<i>postveritat<\/i>\u00a0va ser utilitzada per primera vegada en la premsa nord-americana el 1992, en un article de\u00a0Steve Tesich\u00a0per a la revista\u00a0<i>The Nation<\/i>. Tesich, quan va escriure sobre els esc\u00e0ndols de Watergate i la guerra de l\u2019Iraq, va indicar que ja en aquell moment hav\u00edem acceptat viure en una era de la postveritat, en qu\u00e8 es menteix sense discriminaci\u00f3 i s\u2019amaguen els fets. No obstant aix\u00f2, va ser en el llibre\u00a0<i>The Post-Truth Era<\/i>\u00a0(2004), de\u00a0Ralph Keyes, quan el terme va trobar un cert desenvolupament conceptual.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0<\/span><span class=\"s1\">Keyes va indicar aleshores que vivim en l\u2019\u00e8poca de la postveritat perqu\u00e8 el seu credo s\u2019ha assentat entre nosaltres: la manipulaci\u00f3 creativa pot portar-nos m\u00e9s enll\u00e0 del regne de la simple exactitud cap a un regne de la narrativa de la veritat. La informaci\u00f3 embellida es presenta com a veritable en esperit, i m\u00e9s veritat que la mateixa veritat. La definici\u00f3 de Keyes ofereix una clau concreta per comprendre els fets que van tenir lloc en els mesos passats. Hi tornarem d\u2019aqu\u00ed a un moment. Per\u00f2 abans ens hem de preguntar: com va arribar fins a nosaltres aquesta era de la postveritat&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Per comprendre com \u00e9s possible que ens trobem en una \u00e8poca com aquesta cal tenir en compte alguns factors dels mitjans de comunicaci\u00f3 pels quals s\u2019ha propagat. Per comen\u00e7ar, l\u2019era de la postveritat fa refer\u00e8ncia a la proliferaci\u00f3 de not\u00edcies falses per Internet, a comentaris insultants que freguen la difamaci\u00f3, bolcats cada dia a les plataformes de comunicaci\u00f3 en l\u00ednia, i al descr\u00e8dit de les institucions a trav\u00e9s de comentaris \u2014moltes vegades an\u00f2nims\u2014 en aquests mateixos mitjans.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La directora de\u00a0<i>The Guardian<\/i>,\u00a0Katharine Viner, en l\u2019article \u201cHow technology disrupted the truth<i>\u201d<\/i>, va indicar que darrere de tot aix\u00f2 hi ha la tergiversaci\u00f3 intencionada dels fets d\u2019alguns mitjans digitals que advoquen per una determinada actitud social i pol\u00edtica. Per\u00f2, a banda del que s\u2019ha esmentat, hi ha tamb\u00e9 els esfor\u00e7os d\u2019aquest tipus de mitjans per atreure visitants cap a les seves plataformes, sense altra intenci\u00f3 que mantenir un negoci que ven el que el p\u00fablic vol trobar.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Viner explica que aix\u00f2 \u00e9s possible pels algoritmes que alimenten les fonts de not\u00edcies de cercadors com els de Facebook o Google, que estan dissenyats per oferir al p\u00fablic el que aquest vol. Per a la directora de\u00a0<i>The Guardian<\/i>, aix\u00f2 vol dir que la versi\u00f3 del m\u00f3n que trobem cada dia quan hi entrem a trav\u00e9s dels nostres perfils personals o en les cerques que fem a Google ha estat invisiblement filtrada per refor\u00e7ar les nostres pr\u00f2pies creences.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"s1\"> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-14316 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-3.jpg\" alt=\"\" width=\"358\" height=\"175\" \/><\/a><\/span><span class=\"s1\"><b>4.1.2. COMSUM D&#8217;INFORMACI\u00d3 A L&#8217;AL\u00c7A<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Es tracta, per tant, d\u2019un esfor\u00e7 per adaptar els mitjans d\u2019informaci\u00f3, i els continguts, al gust dels usuaris. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Seguint la definici\u00f3 de Keyes, podem dir que se\u2019ns mostra una veritat embellida i configurada al nostre gust, cosa que acceptem com a m\u00e9s veritable que la mateixa veritat dels fets.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Fa uns anys ens sorprenia trobar, en una web qualsevol, anuncis per comprar productes que hav\u00edem vist a Amazon tan sols unes hores abans. Avui aix\u00f2 \u00e9s una cosa usual. Sembla que en els nostres dies, l\u2019estrat\u00e8gia que s\u2019aplica a la venda de productes per Internet s\u2019utilitza tamb\u00e9 per al cas de les not\u00edcies que volem consumir. Aix\u00f2 no ens pot estranyar. Un informe del Pew Research Center va revelar fa uns mesos que la meitat dels nord-americans entre 18 i 30 anys consumeix not\u00edcies a trav\u00e9s de les plataformes d\u2019Internet, i que aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s creixent. Per tant, el mercat de consum d\u2019informaci\u00f3 no deixar\u00e0 d\u2019anar a l\u2019al\u00e7a, i l\u2019estrat\u00e8gia de donar al client el que vol \u00e9s una manera d\u2019arribar a fidelitzar-lo. \u00c9s cert que la compra de not\u00edcies en aquest tipus de mitjans no \u00e9s abundant, per\u00f2 \u00e9s aqu\u00ed on s\u2019ofereix la m\u00e0xima possibilitat d\u2019influir en el futur p\u00fablic consumidor.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Aix\u00f2 vol dir que cada vegada ser\u00e0 menys probable que trobem informaci\u00f3 a les plataformes electr\u00f2niques que ens desafi\u00ef i que ampli\u00ef la nostra cosmovisi\u00f3, o que hi trobem fets que refuten la informaci\u00f3 falsa que persones del nostre entorn hagin compartit.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Fins i tot per a una xarxa social tan flexible com Twitter aquest pot ser el cas, a causa de l\u2019anunci constant dels tuits que m\u00e9s agraden a les persones que cadasc\u00fa segueix. No obstant aix\u00f2, seria absurd imputar tota la culpa de caure en l\u2019era de la postveritat als mitjans de comunicaci\u00f3 i a les seves estrat\u00e8gies per transmetre informaci\u00f3. \u00c9s clar que la culpa s\u2019ha d\u2019atribuir a les persones que menteixen, tergiversant la veritat dels fets. Per\u00f2 sembla que tamb\u00e9 \u00e9s important examinar, encara que sigui breument, una actitud que es pot donar en els usuaris o consumidors i que ens afecta directament.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"s1\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-14317\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-1.jpg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"199\" \/><\/a>\u00a0<\/span><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600;\"><b>4.1.3. POSTVERITAT I DESCONFIAN\u00c7A<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Ralph Keyes va indicar, a\u00a0<i>The Post-Truth Era<\/i>, que la conseq\u00fc\u00e8ncia immediata de la postveritat \u00e9s la postveracitat. \u00c9s a dir, una desconfian\u00e7a davant els discursos p\u00fablics, per\u00f2 no pel contingut, que pot ser cert i fins i tot cient\u00edficament demostrat. La desconfian\u00e7a que genera la postveritat es fonamenta en el fet que el missatge pot servir a un fi ocult, no desitjat per l\u2019audi\u00e8ncia. Reflecteix aquesta idea alguna cosa real sobre la nostra societat i la manera com ens hi dirigim?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Sembla que la postveracitat nom\u00e9s pot sorgir en moments com el que vivim actualment, en qu\u00e8 hi ha una actitud de descr\u00e8dit cap als discursos p\u00fablics perqu\u00e8 esperem, despr\u00e9s de tot el que s\u2019ha revelat en els mesos passats, que aquesta informaci\u00f3 no transmeti tota la veritat. Podr\u00edem pensar que hem d\u2019evitar el dramatisme, ja que continuem consumint not\u00edcies, i aquestes encara transmeten moltes veritats. No obstant aix\u00f2, grans sectors de la societat creuen que la veritat ha perdut valor, que ha estat enderrocada i jeu a terra ferida de mort.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Pensar que la veritat pot ser assassinada pot deixar-nos perplexos, per\u00f2 aix\u00f2 ha passat pel valor que t\u00e9 a la societat. Per aquest motiu la q\u00fcesti\u00f3 de la postveritat no \u00e9s sup\u00e8rflua. Per a Keyes el problema radical \u00e9s que podem viure governats per la postveritat, i participar activament en la seva din\u00e0mica sense adonar-nos-en. Aix\u00f2 es donaria a trav\u00e9s d\u2019una actitud derivada de la justificaci\u00f3 de les nostres pr\u00f2pies mentides, i per acostumar-nos a viure en un ambient en qu\u00e8 es discrimina la veritat en funci\u00f3 dels interessos personals.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Aix\u00f2 pot passar quan no reflexionem sobre les fonts de les not\u00edcies que consumim o, en una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de les circumst\u00e0ncies, quan apartem la mirada davant els punts de vista que ens desagraden. De vegades, fugim de tot aix\u00f2 sense aturar-nos a pensar com es poden veure les coses des d\u2019una altra perspectiva, simplement perqu\u00e8 no volem ser enganyats. Com si tot el que no coincid\u00eds amb les nostres idees es pogu\u00e9s catalogar de propaganda enganyosa.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Jason Stanley, en el seu llibre\u00a0<i>How Propaganda Works<\/i>\u00a0(2015), explica que cert tipus de propaganda autorit\u00e0ria pot destruir els principis de la confian\u00e7a en la societat, minant aix\u00ed la democr\u00e0cia. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que no tot \u00fas del llenguatge que altera la realitat \u00e9s una mentida. Sempre hi ha alguna cosa de veritat. Per\u00f2, per abordar-la, \u00e9s important tenir capacitat cr\u00edtica i l\u2019actitud d\u2019acostar-nos-hi no amb desconfian\u00e7a, sin\u00f3 amb un esperit lliure que es refor\u00e7a amb l\u2019estudi acurat de la realitat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Tot i que l\u2019era de la postveritat hagi arribat al nostre temps amb una certa for\u00e7a, l\u2019\u00faltima paraula la tenen els usuaris o consumidors, persones lliures que poden decidir restablir el valor de la veritat. Aix\u00f2 vol dir evitar la mentida, pr\u00f2pia i aliena, i evitar acostumar-se a viure en circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 la falsedat \u00e9s una cosa usual. Deixar de banda qualsevol manera, per subtil que sigui, de faltar a la veritat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-14318 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download.png\" alt=\"\" width=\"311\" height=\"185\" \/><\/a>4.1.4. XARLATANERIA SUPERFICIAL<\/b><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">En una entrevista que va concedir al setmanari cat\u00f2lic belga\u00a0<i>Tertio<\/i>, el\u00a0papa Francesc\u00a0va fer refer\u00e8ncia a diverses d\u2019aquestes q\u00fcestions. Especialment, va condemnar el mal que poden provocar els mitjans de comunicaci\u00f3 que cauen en la difamaci\u00f3 quan publiquen not\u00edcies falses. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Amb la seva manera directa de parlar, el sant pare va explicar que la desinformaci\u00f3 dels mitjans \u00e9s un mal terrible, tot i que el que es digu\u00e9s fos cert, ja que el gran p\u00fablic tendeix al consum indiscriminat d\u2019aquesta desinformaci\u00f3. D\u2019aquesta manera, va explicar, es pot fer molt de mal, i va assimilar aquesta tend\u00e8ncia de consumir falsedats, i mitges veritats, a la coprof\u00e0gia.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Les paraules del Papa no s\u00f3n anecd\u00f2tiques i calen m\u00e9s profundament del que es pot observar a simple vista. Aix\u00f2 s\u2019aprecia m\u00e9s b\u00e9 si comparem la coprof\u00e0gia amb el terme que es fa servir en angl\u00e8s per designar un dels modes m\u00e9s subtils de tergiversaci\u00f3 de la veritat, el\u00a0<i>bullshit<\/i>. Aquest terme s\u2019ha tradu\u00eft a l\u2019espanyol com\u00a0<i>charlataner\u00eda<\/i>\u00a0en l\u2019obra del fil\u00f2sof nord-americ\u00e0\u00a0Harry Frankfurt, i en catal\u00e0 s\u2019ha fixat com\u00a0<i>xarlataneria<\/i>\u00a0per la Neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Frankfurt va indicar, en el llibre\u00a0<i>Sobre la charlataner\u00eda<\/i>\u00a0(2013), que aquesta \u00e9s menys intencionada del que podem pensar. Quan mentim ens concentrem per fer-ho, per\u00f2 la xarlataneria no requereix esfor\u00e7 perqu\u00e8 \u00e9s inadvertidament espont\u00e0nia: simplement es descuida la presentaci\u00f3 dels fets. El xarlat\u00e0 mant\u00e9 clara la distinci\u00f3 entre la veritat i la mentida, per\u00f2 com que est\u00e0 despreocupat pel valor de la veritat, pot fer servir un fet per defensar una posici\u00f3 i la contr\u00e0ria.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">El xarlat\u00e0 no t\u00e9 intenci\u00f3 de tergiversar la realitat, sin\u00f3 que no t\u00e9 intencions respecte a aquesta. La seva intenci\u00f3 se centra exclusivament en si mateix, en la superficialitat dels seus projectes o, com determinats mitjans o usuaris, en la seva pr\u00f2pia propaganda. La mentida ha acaparat des de sempre la nostra atenci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s comprensible. L\u2019acte de mentir presenta una mal\u00edcia que ens repel\u00b7leix. Per dir una mentida cal tenir la intenci\u00f3 de dir-la. No \u00e9s un simple descuit, cal treballar-la. Per al mentider la veritat t\u00e9 un valor en funci\u00f3 dels seus propis fins, d\u2019aqu\u00ed el seu inter\u00e8s per manipular-la. Per\u00f2 el xarlat\u00e0 no en t\u00e9 cura, i amb aquesta actitud pot fer molt de mal, tal com passa en aquesta era de la postveritat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La xarlataneria \u00e9s contagiosa, indica Frankfurt. Part d\u2019aquesta es pot haver est\u00e8s fins a nosaltres com a consumidors d\u2019informaci\u00f3 quan no parem atenci\u00f3 a les not\u00edcies que podem propagar per les xarxes socials. Davant d\u2019aix\u00f2, no estem eximits de responsabilitat per participar, d\u2019alguna manera, en actes difamatoris, tot i que ens sembli que el que fem no \u00e9s significatiu, o considerem que el que transmetem \u00e9s cert. Quan aix\u00f2 passa \u00e9s perqu\u00e8 hem deixat de considerar que el llenguatge no \u00e9s nom\u00e9s vehicle de fets, xifres, estrat\u00e8gies, demostracions i refutacions, sin\u00f3 tamb\u00e9 portador de valors. \u00c9s important tenir en compte que el coneixement de la veritat i la mentida, tot i que \u00e9s molt important, no defineix prou el que es necessita per fer just\u00edcia als altres, i per actuar amb veritable caritat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La figura del xarlat\u00e0, estigui encarnada en algun mitj\u00e0 que transmet not\u00edcies o en un usuari que les consumeix i redistribueix, \u00e9s el m\u00e0xim contribuent a la postveracitat: potencia la desconfian\u00e7a i la tensi\u00f3 a la societat. Per aix\u00f2, l\u2019important \u00e9s recon\u00e8ixer la rellev\u00e0ncia de les coses a qu\u00e8 es refereix la informaci\u00f3 que tenim.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">No tot ens pot ser igual. Reflexionar sobre si respectem la veritat, evitant manipular-la com ens vagi b\u00e9, permetr\u00e0 que comencem a tornar-li el valor real.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s3\">Per\u00a0<a href=\"https:\/\/www.sumanthistories.com\/author\/mmontoya\/\"><span class=\"s4\">Mart\u00edn Montoya Camacho<\/span><\/a>, 21.02.2019 \/ <\/span><span class=\"s3\">En\u00a0<a href=\"https:\/\/www.sumanthistories.com\/tag\/humanitats\/\"><span class=\"s4\">Humanitats<\/span><\/a>,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.sumanthistories.com\/tag\/societat\/\"><span class=\"s4\">Societat<\/span><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-14320 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images.png\" alt=\"\" width=\"380\" height=\"186\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">4.2. QU\u00c8 SIGNIFICA \u201cPOSTVERITAT\u201d?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Hi ha conceptes que tenen al mateix temps un sentit descriptiu (expliquen el que hi ha) i un sentit valoratiu. El neologisme \u201cpostveritat\u201d n\u2019\u00e9s un. Descriu una estrat\u00e8gia d\u2019argumentaci\u00f3 basada en el menyspreu per l\u2019objectivitat dels fets i, alhora, valora una crisi de la democr\u00e0cia. Sembla que el mot s\u2019us\u00e0 per primer cop l\u2019any 1992 en un article sobre la Guerra del Golf publicat pel guionista cinemat\u00f2graf i novel\u00b7lista Steve Tesich (1942-1996). <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La \u201cpostveritat\u201d es referia a un m\u00f3n on la veritat ja no resulta significativa ni rellevant com a criteri per justificar les accions pol\u00edtiques i socials, especialment quan \u00e9s el poder qui actua. La postveritat, per\u00f2, no \u00e9s tan sols un intent d\u2019amagar la veritat (cosa que sovint fan els pol\u00edtics i tamb\u00e9 molta m\u00e9s gent) sin\u00f3 d\u2019escanyar-la.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">En la societat de la postveritat es produeix una absurda inversi\u00f3 de la l\u00f2gica, de manera que (en contra del que seria intu\u00eftiu) s\u00f3n els fets el que resulta desmentit per les opinions. Les opinions no tan sols s\u00f3n m\u00e9s importants que les evid\u00e8ncies l\u00f2giques o emp\u00edriques, sin\u00f3 que resulten l\u2019\u00fanic que realment hi ha en joc en la societat. Convertida en eina d\u2019un espectacle i posada al servei del poder, la veritat deixa de ser un criteri respectable. Al mateix temps la pol\u00edtica s\u2019omple d\u2019afirmacions grotesques i insostenibles que estan pensades m\u00e9s per acontentar les v\u00edsceres i el baix ventre que per a servir a la discussi\u00f3 racional dels projectes. En la postveritat no es tracta tant de mentir o de fer c\u00f3rrer rumors falsos com de manipular les opinions, refor\u00e7ant els prejudicis que ja existien en parts (generalment poc cultes) dels votants d\u2019una determinada opci\u00f3. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Confondre la ment i manipular el llenguatge \u00e9s un objectiu cl\u00e0ssic de la propaganda i George Orwell ja va explicar a 1984 que el totalitarisme necessita crear una \u201cneollengua\u201d per manipular la gent i anular el pensament cr\u00edtic. El que ell va descriure, presentant-ho com una s\u00e0tira, com una cr\u00edtica o com una profecia social s\u2019est\u00e0 realitzant ja en la postveritat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">A m\u00e9s d\u2019Orwell, l\u2019altre autor que es pot considerar un antecedent en la teoria de la postveritat \u00e9s el novel\u00b7lista de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 Philip K. Dick, que va descriure l\u2019exist\u00e8ncia de \u201cmons paral\u00b7lels\u201d o de \u201crealitats m\u00faltiples\u201d en diverses novel\u00b7les (especialment en algunes escrites al voltant dels anys de la presid\u00e8ncia de Richard Nixon). En les novel\u00b7les de Philip K. Dick una elit construeix diverses realitats paral\u00b7leles per tal de tenir m\u00e9s ben controlat el poble. Per\u00f2 ni Orwell ni cap autor de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 negava que la veritat\/realitat exist\u00eds com a tal. El que ells pretenien era denunciar que la classe dirigent havia optat per la mentida com a eina de control social \u2013\u00a0 i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 implicava. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Per\u00f2 posar en circulaci\u00f3 el concepte de \u201cpostveritat\u201d per descriure el present de la informaci\u00f3 manipulada obliga a fer un pas m\u00e9s enll\u00e0. La societat de la postveritat pressuposa, seguint les tesis de Foucault i (abans) de Nietzsche, que la veritat en sentit fort no existeix, que tota realitat \u00e9s nom\u00e9s una construcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i que, per tant,\u00a0 en pol\u00edtica l\u2019\u00fanic que existeix s\u00f3n punts de vista, que es presenten en funci\u00f3 dels interessos i que com a tals ni millors ni pitjors \u2013 tan sols diversos.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">El fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Harry Frankfurt fou un dels primers a denunciar les conseq\u00fc\u00e8ncies\u00a0 d\u2019aquesta situaci\u00f3\u00a0 amb el seu article \u201cOn Bullshit (1986). \u201cBullshit\u201d \u00e9s literalment una merda de toro (\u201ccaca de la vaca\u201d) i, per extensi\u00f3, una estupidesa, una xuminada, una collonada. Segons H. Frankfurt el \u201cbullshit \u201d al qual ens mena la pura multiplicaci\u00f3 de suposades veritats, \u00e9s pitjor que la mentida perqu\u00e8 un mentider ha de con\u00e8ixer la veritat, ni que sigui per poder amagar-la, mentre que qui comet \u201cbullshit\u201d, no t\u00e9 cap inter\u00e8s ni cap respecte per la veritat. La postveritat vindria a ser aix\u00ed una situaci\u00f3 on el \u201cbullshit \u201d simplement s\u2019ha universalitzat i l\u2019espectacle ocupa tot l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica i la vida col\u00b7lectiva.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Dos llibres publicats l\u2019any 2004 (<i>The Post-Truth Era: Dishonesty and Deception in Contemporary Life<\/i>\u00a0del periodista Ralph Keyes i\u00a0<i>When Presidents Lie: A History of an Official Deception and Its Consequences<\/i>\u00a0d\u2019Eric Alterman) van posar al centre del debat pol\u00edtic el que aleshores era un neologisme: \u201cpostveritat\u201d. Amb aquest concepte es volia designar la idea que la veritat havia deixat pas a l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n fantasm\u00e0tic basat en la malfian\u00e7a sistem\u00e0tica envers les tesis oficials i que, alhora, el poder menteix sistem\u00e0ticament per tal de manipular l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica amb finalitats electoralistes o de consum. en el m\u00f3n posterior a Internet. Alterman va parlar de \u201cla presid\u00e8ncia de la postveritat\u201d per referir-se a les mentides de la presid\u00e8ncia de Bush Jr. sobre l\u201911 de setembre. D\u2019en\u00e7\u00e0 d\u2019aleshores l\u2019\u00fas d\u2019aquest mot no va parar de cr\u00e9ixer.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">L\u2019any 2016 \u201cpostveritat\u201d fou considerada \u201cparaula de l\u2019any\u201d pel Diccionari \u00d2xford i s\u2019ha anat usant de forma for\u00e7a habitual per tal de designar la situaci\u00f3 que es produeix quan la veritat deixa de ser l\u2019element central d\u2019una informaci\u00f3. L\u2019any seg\u00fcent el Diccionari entronitz\u00e0 un terme complementari \u201cfake news\u201d (not\u00edcies falses). Tots dos conceptes vindrien a ser complementaris. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Una \u201cfake news\u201d no \u00e9s una not\u00edcia falsa. \u00c9s una noticia \u201cfalsificada\u201d, cosa prou diferent. No es tracta nom\u00e9s d\u2019un error sin\u00f3 que al darrera hi ha una conscient decisi\u00f3 de desinformar i de mentir. <\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">O m\u00e9s estrictament de crear una \u201czona de boira\u201d on veritat i mentida, fet i opini\u00f3 siguin impossible de diferenciar. <\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">En la postveritat les emocions i els valors dels individus acaben per tenir m\u00e9s valor que els fets i, en certa mesura, ens tornen cecs a fets que no casen amb les nostres expectatives o els nostres desigs.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Seguint la formulaci\u00f3 de Lee McIntyre, la postveritat no consisteix a afirmar que la veritat no existeix sin\u00f3 que \u201cels fets estan subordinats al nostre punt de vista pol\u00edtic\u201d. Es pot prescindir de les evid\u00e8ncies, i fins i tot de la l\u00f2gica, perqu\u00e8 all\u00f2 que importa \u00e9s la defensa del propi punt de vista, per sobre del qual res no importa.\u00a0 Aix\u00ed, per exemple, quan va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer el rumor que el president Obama no havia nascut als Estats Units (cosa que legalment l\u2019inhabilitaria per a ser president), ni tan sols mostrar el seu certificat de naixement va ser suficient per aturar la brama.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0En aquestes condicions el debat pol\u00edtic democr\u00e0tic es torna impossible perqu\u00e8 no hi ha vinculaci\u00f3 entre all\u00f2 que es diu i la veritat. Quan les xarxes socials (que s\u00f3n la forma actual de l\u2019\u00e0gora) es converteixen en m\u00e0quines de guerra, els mecanismes emocionals ocupen el lloc de la racionalitat l\u00f2gica i els interessos econ\u00f2mics fabriquen i recolzen opcions pol\u00edtiques alienes al concepte de b\u00e9 p\u00fablic, la democr\u00e0cia esdev\u00e9 tan sols una ficci\u00f3 m\u00e9s o menys jur\u00eddica.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">\u00a0\u00a0 Les t\u00e8cniques de postveritat i\u00a0<i>fake news<\/i>\u00a0es van desenvolupar en una primera fase a partir de 1953 quan la ind\u00fastria del tabac va tenir plena consci\u00e8ncia que el seu producte era cancerigen, per\u00f2 va muntar un seguit de campanyes intimidat\u00f2ries contra tot aquell qui gosava presentar proves cient\u00edfiques sobre la relaci\u00f3 entre tabac i c\u00e0ncer. Deliberadament, es tractava de posar la mentida al servi del negoci, ni que fos al preu de la mort de milions de persones. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Un guru de les relacions p\u00fabliques de l\u2019\u00e8poca, un tal John Hill (1890-1977), va suggerir que calia oferir molts diners a programes d\u2019investigaci\u00f3 cient\u00edfica per tal d\u2019intentar fer creure a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que la relaci\u00f3 entre tabac i c\u00e0ncer no era tan clara com assenyalaven els estudis m\u00e9s seriosos. No es tractava, per\u00f2, de negar els fets, sin\u00f3 de presentar \u201cfets alternatius\u201d per intentar desacreditar les investigacions que donaven resultats contraris als interessos dels grups tabaquers. L\u2019operaci\u00f3 est\u00e0 ben explicada al llibre; \u201c<i>Mercaderes de la duda. C\u00f3mo un pu\u00f1ado de cient\u00edficos oscurecieron la verdad sobre cuestiones que van desde el humo del tabaco al calentamiento global<\/i>\u00bb de Naomi Oreskes i Erik M. Conway, (en espanyol a Capit\u00e1n Swing, 2018).<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Les relacions p\u00fabliques, la compra de publicitat als mitjans, l\u2019oferta de beques, finan\u00e7ament i ajudes a cient\u00edfics \u201camics\u201d, etc., s\u00f3n eines poderoses per a crear una ambient social de dubte i de malfian\u00e7a envers la informaci\u00f3 contrastada. Un \u201cfet alternatiu\u201d \u00e9s un fet inestable, interpretable, dubt\u00f3s \u2013 i no es pot negar que grans empreses i partits pol\u00edtics (algun suposadament d\u2019esquerres, tamb\u00e9) juguen a la manipulaci\u00f3 i a fabricar una opini\u00f3 p\u00fablica inestable, d\u00f2cil als interessos de les multinacionals i dels Estats. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Al voltant de sis milions de persones moren cada any al m\u00f3n per malalties vinculades al tabac, per\u00f2 la publicitat a gran escala i els vincles dels grans mitjans d\u2019informaci\u00f3 i la ind\u00fastria tabaquera aconsegueix evitar la difusi\u00f3 d\u2019aquestes dades i creen una espessa capa de boira que desinforma socialment i permet grans negocis a una ind\u00fastria de la mort. Uns estrat\u00e8gia similar es va usar posteriorment per negar la pluja \u00e0cida, el forat a la capa d\u2019oz\u00f3 i l\u2019escalfament global. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Es tractava de \u201cfabricar el desacord\u201d i amplificar-lo posant molts diners per tal d\u2019evitar que la poblaci\u00f3 tingu\u00e9s consci\u00e8ncia dels riscos als que estava sotmesa. Prescindir dels fets, emboirar-los o complicar-los tant que ning\u00fa els pugui entendre, \u00e9s efica\u00e7 pol\u00edticament perqu\u00e8 evita que el poble demani explicacions a pol\u00edtics i empresaris. Que d\u2019aqu\u00ed es pass\u00e9s a la pol\u00edtica amb personatges com Trump o Putin era q\u00fcesti\u00f3 de temps. Curiosament a l\u2019\u00e8poca de la hist\u00f2ria on m\u00e9s informaci\u00f3 circula i tamb\u00e9 en l\u2019\u00e8poca on resulta m\u00e9s f\u00e0cil verificar les informacions, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que mai desinformar.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Com s\u2019ha arribat a aquesta situaci\u00f3? La resposta no pot limitar-se a considerar que hi ha una mena d\u2019estrany \u201ccomplot\u201d de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, de les tabaqueres o dels pol\u00edtics professionals. La culpa en l\u2019autoengany de la postveritat no \u00e9s d\u2019un suposat populisme. Tampoc \u00e9s un fenomen provocat per les xarxes \u2013 malgrat que hi han ajudat. De fet, la postveritat apareix precisament quan m\u00e9s gent hi ha mobilitzada cr\u00edticament a trav\u00e9s de les xarxes socials (i per tant, m\u00e9s gent la podria denunciar). En el seu origen la q\u00fcesti\u00f3 va m\u00e9s a fons.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">\u00a0La postveritat deriva m\u00e9s aviat dels h\u00e0bits culturals de les classes mitjanes urbanes, educades des de les universitats en teories (com les de Foucault, per exemple) que, seguint les tesis de Nietzsche, simplement negaven l\u2019exist\u00e8ncia de fets i ho redu\u00efen tot a interpretacions. On, evidentment, totes les interpretacions valien igual i no es podia treure l\u2019entrellat de res. Negar les evid\u00e8ncies socials i pol\u00edtiques va resultar molt senzill perqu\u00e8 abans se n\u2019havia negat la consist\u00e8ncia del concepte mateix de \u201cveritat\u201d. Hi ha una gran responsabilitat pol\u00edtica del pensament pol\u00edtic (suposadament) \u201cprogressista\u201d en el naixement de la postveritat. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Si s\u2019adopta una perspectiva nietzscheana, suposant que \u201cno hi ha fets, sin\u00f3 interpretacions\u201d, llavors no podem queixar-nos si alg\u00fa interpreta la realitat d\u2019una manera alternativa o presenta \u201cfets alternatius\u201d contraris als fets emp\u00edrics. Els fets s\u2019estan trobant al mateix nivell que les mercaderies. De la mateixa manera que vas al supermercat i trobes diverses qualitats d\u2019olis o de patates, tamb\u00e9 pots trobar (especialment a Internet i a les xarxes socials) diversos \u201cfets alternatius\u201d, Per\u00f2 convertir la veritat en una mercaderia \u2013 i\u00a0 no en un criteri objectiu \u2013\u00a0 t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies socials i morals terribles perqu\u00e8 destrueixen l\u2019argamassa mateixa de les relacions socials que \u00e9s la confian\u00e7a.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\" style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-14321\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-2.jpg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"221\" \/><\/a>4.2.1. POSTVERITAT I TRIA DE SOCIETAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p8\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">La tesi de la substantivitat de la veritat va entrar en crisi amb la sociologia i l\u2019antropologia cultural a finals del segle XIX, va ser proclamada per Nietzsche i es va convertir en \u201csentit com\u00fa\u201d de les ci\u00e8ncies socials a partir de 1968. Tesis com la \u201ccorrecci\u00f3 pol\u00edtica\u201d i la imposici\u00f3 del \u201cdret a la difer\u00e8ncia\u201d en les societats liberals van acabar d\u2019imposar un relativisme radical en les ci\u00e8ncies socials. El relativisme cultural ha esdevingut cada cop m\u00e9s una \u201ctria de societat\u201d, una caracter\u00edstica impl\u00edcita de les societats liberals il\u00b7lustrades. Tant li fa si Voltaire i Diderot mai van defensar el \u201ctot s\u2019hi\u00a0 val\u201d en teoria del coneixement. O si per a les Llums la cr\u00edtica era impensable sense anar acompanyada de la idea de progr\u00e9s.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s t\u00edpiques de les dictadures i del totalitarisme pol\u00edtic ha estat la seva aferrissada lluita contra la veritat. Es tractava de negar-la o d\u2019amagar-la, perqu\u00e8 hi havia el perill que es compl\u00eds la vella afirmaci\u00f3 paulina segons la qual: \u201cla veritat us far\u00e0 lliures\u201d.\u00a0 Curiosament, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies secund\u00e0ries del moviment del Maig del 68 fou tamb\u00e9 la lluita cultural contra el concepte de \u201cveritat\u201d substantiva, representada per la ci\u00e8ncia, que tradicionalment era considerat el nucli mateix del programa de les Llums. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Una curiosa aplicaci\u00f3 del igualitarisme radical a l\u2019an\u00e0lisi ling\u00fc\u00edstica, a les relacions social i a l\u2019estudi de les produccions culturals desenvolupada en el post-68 considerava altament sospitosa, i fins i tot \u201cperillosa\u201d, qualsevol \u201cveritat\u201d substantiva. Es demanava el reconeixement en igualtat de condicions de tots els punts de vista, especialment si aquests provenien de grups socialment marginats o minoritzats. Aix\u00ed nocions cardinals de la modernitat (la \u201cracionalitat\u201d, la \u201cci\u00e8ncia\u201d, la \u201cgram\u00e0tica\u201d, etc.) van ser sotmeses a una cr\u00edtica erosiva que exigia el reconeixement de la multiplicitats de punts de vista.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Entre els qui han analitzat la postveritat una de les preguntes m\u00e9s repetides \u00e9s la de \u201cquanta veritat podem suportar?\u201d \u00c9s potser la postveritat una resposta a la nostra incapacitat (incapacitat de societats riques i cultes) per acceptar la complexitat del m\u00f3n?\u00a0 Hem triat viure \u201ccontents i enganyats\u201d perqu\u00e8 la realitat\/veritat no ens agrada? Simplement: ens fa por viure en la veritat que produeix monstres: xoc de civilitzacions, guerres, mis\u00e8ria, canvi clim\u00e0tic&#8230;? Seria una nova versi\u00f3 de \u201cla por a la llibertat\u201d que ja va denunciar Erich Fromm al seu moment (1941)? La postveritat vindria a significar que la societat ha decidit lliurement no ser lliure.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Aix\u00ed els productors de la veritat indesitjable (la premsa, les ONG\u2019s, els grups de marginats pel sistema) simplement han de ser silenciats, caigui qui caigui. Potser per a l\u2019estudi de la postveritat caldria convocar l\u2019espectre de Friedrich Nietzsche i el seu fam\u00f3s \u00abNo hi ha fets sin\u00f3 nom\u00e9s interpretacions\u00bb ( Fragments p\u00f2stums, 7 [60], finals de 1886-primavera de 1887) per preguntar-li si aquesta posici\u00f3 \u00e9s sostenible,<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">El concepte de \u201cpostveritat\u201d deriva en bona manera d\u2019una frase de la portaveu i cap de campanya del president Donald Trump Kellyanne Conway que al gener del 2017 va usar l\u2019expressi\u00f3 \u201cfets alternatius\u201d per referir-se a la seva afirmaci\u00f3 (emp\u00edricament falsa) segons la qual havia assistit m\u00e9s gent a la proclamaci\u00f3 de Trump com a president a Washington que a la de Barak Obama quatre anys abans. De fet, l\u2019expressi\u00f3 \u201cfets alternatius\u201d afirma que hi ha fets. Hi ha nom\u00e9s intu\u00efcions, suposicions que coneixem o valorar, fets que s\u00f3n alternatius als nostres. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">En cap moment Kellyanne Conway suggereix que un (i el mateix) fet pugui tolerar interpretacions alternatives, cosa que seria bona per al debat democr\u00e0tic i la llibertat d&#8217;expressi\u00f3), i molt menys encara tampoc diu que els fets s\u00f3n opinables o dels fets nom\u00e9s que nom\u00e9s en coneixem interpretacions. El que l\u2019expressi\u00f3 \u201cfets alternatius\u201d significa \u00e9s que ha altres fets, fets nom\u00e9s coneguts pels mestres del m\u00f3n, i que aix\u00f2 \u00e9s normal. El concepte de \u00abfet alternatiu\u00bb no deriva de cap relativisme, sin\u00f3 d&#8217;un dogmatisme brut. \u00c9s el poder qui t\u00e9 les claus dels fets alternatius.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Cal subratllar, a m\u00e9s, que la f\u00f3rmula nietzscheana \u00abno hi ha fets\u00bb no significa que no hi hagi res donat, o que el que apareix no \u00e9s res. Al contrari, segons Nietzsche l&#8217;aparen\u00e7a \u00e9s plena, generosa, superabundant; sempre sobrepassa els l\u00edmits del que podem entendre. En canvi, en la postveritat el que trobem \u00e9s la impossibilitat del dir, el soroll com a condici\u00f3 insuperable i in-significant del real.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-14322 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-4.jpg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"189\" \/><\/a>4.2.2. POSTVERITAT I CERTESA POL\u00cdTICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La pol\u00edtica no s\u2019identifica necess\u00e0riament amb la veritat en el sentit epistemol\u00f2gic fort, per\u00f2 exigeix, com a m\u00ednim com\u00fa denominador, que els que hi participin acceptin un tipus de coneixement que es pugui considerar \u201cversemblant\u201d. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Prometre l\u2019inversemblant o l\u2019ut\u00f2pic, all\u00f2 impossible d\u2019aconseguir amb mitjans racionals, es diu en pol\u00edtica \u201cfer demag\u00f2gia\u201d; i des de sempre s\u2019ha considerat que la demag\u00f2gia no nom\u00e9s mata la veritat sin\u00f3 que enverina la conviv\u00e8ncia. En pol\u00edtica els fets admeten interpretacions, per\u00f2 no qualsevol interpretaci\u00f3. Entre all\u00f2 veritable i all\u00f2 fals se situa el que resulta plausible.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Les \u201cfake news\u201d en pol\u00edtica han existit sempre. Els pol\u00edtics baladrers s\u00f3n vells com el m\u00f3n i la tend\u00e8ncia a convertir la pol\u00edtica en espectacle corre paral\u00b7lela al predomini del cinema i la televisi\u00f3 com a eines d\u2019informaci\u00f3 de masses. Informaci\u00f3 no contrastada n\u2019ha circulat tamb\u00e9 tota la vida. L\u2019extensi\u00f3 de\u00a0 la tecnologia sovint ha produ\u00eft m\u00e9s informaci\u00f3, per\u00f2 no necess\u00e0riament una informaci\u00f3 \u201cmillor\u201d. La televisi\u00f3, sobretot, ha estat un instrument de simplificaci\u00f3 informativa i ha ajudat a la confusi\u00f3 entre informaci\u00f3 i propaganda perqu\u00e8 en els mitjans audiovisuals problemes sovint molt complexos s\u2019ha de presentar amb un temps tan limitat que obliga a perdre matisos informatius significatius. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Cada cop m\u00e9s, la televisi\u00f3, entesa com a negoci i no com a servei p\u00fablic, ha tendit a confondre informaci\u00f3 i espectacle a la recerca d\u2019audi\u00e8ncies sovint subculturals. \u00c9s, per\u00f2, molt significatiu que la informaci\u00f3 es degradi cada cop m\u00e9s i esdevingui espectacle pur i simple, sense valor de veritat. I ho \u00e9s perqu\u00e8 permet diagnosticar problemes importants en la cohesi\u00f3 social i en la construcci\u00f3 de valors socials i comunitaris en les societats complexes. \u201cFake news\u201d el nom que rep la mena d\u2019informaci\u00f3 on la veritat no importa i tot el que aparentment hauria de ser informaci\u00f3 esdev\u00e9 espectacle, purament orientat cap als instints morals m\u00e9s baixos de la ciutadania (el ressentiment, el racisme, la r\u00e0bia contra tot i contra tothom).<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">A inicis del segle XXI patim una epid\u00e8mia de informaci\u00f3-escombraries. Emocions i sentiments ocupen el lloc de la informaci\u00f3 racional, objectiva i contrastada. Alhora en la pol\u00edtica mundial, malgrat la globalitzaci\u00f3 de l\u2019economia, no tenim marcs mentals comuns, socialment compartits i cre\u00efbles, des dels quals interpretar globalment la realitat a partir de conceptes. Quan els sentiments ocupen tot l\u2019espai \u2013 i quan es prescindeix del valor del c\u00e0lcul pol\u00edtic, per tal d\u2019escalfar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica a curt termini \u2013, tota suposada informaci\u00f3 per absurda i\/o poc plausible que resulti es torna cre\u00efble. Estem en l\u2019\u00e0mbit de la postveritat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Des d\u2019Arist\u00f2til se sap que la democr\u00e0cia no \u00e9s el r\u00e8gim del veritable o del fals sin\u00f3 del versemblant. En una democr\u00e0cia les interpretacions d\u2019un fet es basen en interessos i en punts de vista. Com s\u2019acostuma a dir \u201cles interpretacions s\u00f3n lliures\u201d. Per\u00f2 no val qualsevol interpretaci\u00f3: les que no es basen en el sentit com\u00fa compartit ni en el reconeixement de fets obvis queden fora de joc o nom\u00e9s s\u00f3n compartides per minories marginals.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">All\u00f2 que resulta nou \u00e9s que els fets no es reconeixen com a tals. Ara hi ha \u201c<i>alternative facts<\/i>\u201d [fets alternatius] que per als qui els propaguen tenen el mateix valor de veritat que els fets evidents i comprovats. Possiblement, el dubt\u00f3s honor de descobrir els \u201cfets alternatius\u201d com a nou criteri de veritat correspon a Kellyanne Conway, portaveu de la Casa Blanca que al gener de 2017 quan els periodistes li van preguntar si hi havia menys gent en la presa de possessi\u00f3 del president Trump que a la del president Obama va respondre: \u201cnosaltres proposem fets alternatius, per nosaltres \u00e9s una vict\u00f2ria. Hi havia molta gent al carrer\u201d.\u00a0 La postveritat \u00e9s el triomf dels fets alternatius per sobre dels fets comprovats.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0 Parlem de postveritat quan es produeixen simult\u00e0niament aquestes quatre situacions en relaci\u00f3 a la informaci\u00f3:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">1. Els fets ja no serveixen per orientar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">2. Els fets s\u2019assimilen a opinions privades.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">3. La informaci\u00f3 es converteix en un objecte de consum prescindint del seu valor per a orientar l\u2019acci\u00f3.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">4. All\u00f2 inversemblant pot arribar a ser preferit a la veritat perqu\u00e8 est\u00e0 m\u00e9s a prop del meu desig.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0En la democr\u00e0cia, la veritat sempre ha estat feble i des de l\u2019antiga Gr\u00e8cia sabem que existeix el perill que els demagogs corsequin els sistemes democr\u00e0tics, atacant-los de del seu interior. \u201cEscalfar\u201d l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica a trav\u00e9s declaracions altisonants o voler treure r\u00e8dit pol\u00edtic de suposats esc\u00e0ndols s\u00f3n eines pol\u00edtiques velles com el m\u00f3n. La temptaci\u00f3 de confondre la veritat i el desig ha existit tamb\u00e9 des de sempre en dirigents pol\u00edtics, especialment quan no valoren correctament les situacions pol\u00edtiques. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Proposar models nous de conviv\u00e8ncia, m\u00e9s o menys impossible o idealitats, tampoc no significa cap novetat. El que es nou \u00e9s la conversi\u00f3 del que abans s\u2019anomenaven \u201cutopies\u201d en relats de \u201cfets alternatius\u201d. Una utopia suposava que podem imaginar un altre m\u00f3n i lluitar per ell, malgrat que sigui dif\u00edcil portar-lo a la pr\u00e0ctica. La postveritat comparteix amb els relats ut\u00f2pics el seu car\u00e0cter \u201cnarratiu\u201d: el m\u00f3n s\u2019explica a trav\u00e9s d\u2019hist\u00f2ries o d\u2019an\u00e8cdotes que serveixen per a orientar l\u2019acci\u00f3.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Per\u00f2 la semblan\u00e7a s\u2019acaba aqu\u00ed. Les \u201c<i>fake news<\/i>\u201d tenen una funci\u00f3 de desmobilitzaci\u00f3 social. Estan pensades per a conv\u00e8ncer els individus que el m\u00f3n mai no ser\u00e0 un lloc millor perqu\u00e8, per naturalesa, el m\u00f3n, i amb ell la ra\u00e7a humana, \u00e9s estrictament miserable. Les utopies volien servir a l\u2019emancipaci\u00f3; la postveritat vol induir a la servitud i al pessimisme social.\u00a0 La postveritat nega qualsevol component de psicologia ut\u00f2pica i tota voluntat transformadora; el m\u00f3n sempre ser\u00e0 un lloc malvat\u00a0 i qui no pensa \u201cmalament\u201d t\u00e9 el perill de ser devorat per culpa de la seva pr\u00f2pia ingenu\u00eftat. Els \u201cfets alternatius\u201d es difonen estrictament per provocar la c\u00f2lera i el ressentiment, interessadament orientat sovint contra les \u201cminories\u201d que s\u00f3n considerades com a m\u00e9s ben tractades que la classe mitjana.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Per entendre com ha estat possible instaurar la postveritat en el camp de la pol\u00edtica cal entendre, tamb\u00e9, la manera com el model de govern tecnocr\u00e0tic que s\u2019ha anat imposant arreu del m\u00f3n des de la d\u00e8cada de 1960, produeix un tipus de pol\u00edtica cada cop m\u00e9s abstracta. Conceptes com el PIB d\u2019un pa\u00eds o la taxa de creixement s\u00f3n fet important en la gesti\u00f3. Per\u00f2 no quasi diuen res de la mena de societat on vivim, ni de la que necessitem per al futur (amb m\u00e9s creixement?, sense creixement?, etc.). <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Una pol\u00edtica que parli del PIB per\u00f2 no de les necessitats concretes de la gent acaba produint la desmobilitzaci\u00f3 social. La falta de criteris pol\u00edtics clars sumada a la multiplicaci\u00f3 de discursos pol\u00edtics diversos i contradictoris acaben produint desconcert i inacci\u00f3. La postveritat \u00e9s el producte d\u2019aquesta incapacitat per justificar valoracions fortes dels fets, on simplement \u201ctot s\u2019hi val\u201d perqu\u00e8 res no val substantivament.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019extensi\u00f3 planet\u00e0ria de les xarxes socials \u00e9s que a inicis del segle XXI els humans estem destruint l\u2019experi\u00e8ncia del \u201cm\u00f3n com\u00fa\u201d (si \u00e9s que aquesta experi\u00e8ncia havia existit mai). El Nord durant els segles XVIII \u2013 XX (com ha minin) ha estat molt allunyat del Sud, b\u00e0sicament sotm\u00e8s a colonitzaci\u00f3 i espoli. Per\u00f2 un seguit de normes culturals, religioses, educatives, etc&#8230; unificaven l\u2019experi\u00e8ncia de la gent i creaven comunitats m\u00e9s o menys consolidades i persistents. Ara, per\u00f2, al\u00a0 Nord s\u2019ha est\u00e8s un individualisme extern. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Ara per ara\u00a0 els individus\u00a0\u00a0 \u2013 especialment al\u00a0 que convencionalment anomenem \u201cnord\u201d; pa\u00efsos rics i amb tradici\u00f3 cultural liberal \u2013\u00a0 ja no estem gaire segurs de viure al mateix m\u00f3n. Es obvi que les xarxes socials tendeixen a privatitzar l\u2019experi\u00e8ncia del m\u00f3n i a a\u00efllar-nos en una bombolla comunicativa a la qual tan sols tenen acc\u00e9s els qui pensen com nosaltres. En aquest context els fets deixen de ser estables, les interpretacions divergents i contradict\u00f2ries s\u2019imposen i el criteri significatiu es degrada en forma d\u2019espectacle. D\u2019aix\u00f2 se n\u2019ha dit \u201cpostveritat\u201d.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-14323\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-6.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"185\" \/><\/a>4.2.3. POSTVERITAT I ENGANY EN POL\u00cdTICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00c9s una obvietat que l\u2019engany ha existit sempre i que la mentida \u00e9s un dels fets m\u00e9s reals de la vida. Res de nou sota el sol. Igual que cal ser prudent quan menja i es beu, tamb\u00e9 quan es fa pol\u00edtica s\u2019ha de donar per descomptada la possibilitat de la manipulaci\u00f3 i de la mentida. La conspiraci\u00f3 potser no \u00e9s el nucli de la pol\u00edtica, per\u00f2 negar que en pol\u00edtica hi ha conspiracions \u00e9s del tot infantil.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0En quin sentit \u201cpostveritat\u201d \u00e9s un concepte nou, diferent al d\u2019engany o de mentida? Com s\u2019ha fet el pas de la negaci\u00f3 postmoderna i nietzscheana de la veritat al populisme? (ep; si \u201cpopulisme\u201d significa alguna cosa, m\u00e9s enll\u00e0 de ser una etiqueta ambigua que serveix per a tot!). Vet aqu\u00ed un parell de q\u00fcestions que sembla urgent plantejar en el moment que triomfen experi\u00e8ncies pol\u00edtiques com les de Donald Trump als Estats Units o Bolsonaro al Brasil. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">En resum, hi ha qui diu que ha estat el postmodernisme filos\u00f2fic el brou que ha fet possible la postveritat i altres que opinen que, com que avui no es pot governar sense els mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s inevitable que siguin els m\u00e8dia i les xarxes socials les qui acabin \u201ccreant\u201d una veritat alternativa.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0Respondre aquestes q\u00fcestions t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants no nom\u00e9s per a la pol\u00edtica, sin\u00f3 per a entendre els mecanismes socials i psicol\u00f2gics de la fascinaci\u00f3 i per a clarificar l\u2019estatut de la \u201cveritat\u201d en les ci\u00e8ncies socials. La meva hip\u00f2tesi en aquest \u00e0mbit \u00e9s que la paraula \u201cpostveritat\u201d significa (i implica) coses diferents segons si el concepte s\u2019aplica al postmodernisme filos\u00f2fic o al populisme pol\u00edtic. En el postmodernisme filos\u00f2fics la postveritat t\u00e9 una significaci\u00f3 molt diferent a la pol\u00edticament reaccion\u00e0ria que s\u2019est\u00e0 imposant ara com ara.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Cal recordar que alliberar-se de concepcions reduccionistes del concepte de veritat (val a dir, de la identificaci\u00f3 entre la veritat i la suposada ess\u00e8ncia de les coses), va ser un dels grans \u00e8xits de la sociologia i la psicologia entre els anys finals del XIX i el principi del segle XX. La crisi del totalitarisme va matar tamb\u00e9 el \u201ctotalitarisme\u201d epistemol\u00f2gic de les grans veritats un\u00edvoques. La concepci\u00f3 contempor\u00e0nia de la veritat en filosofia \u00e9s b\u00e0sicament \u201coperacional\u201d ; la veritat es considera com un criteri pragm\u00e0tic de resoluci\u00f3 de problemes per\u00f2 no com una caracter\u00edstica ontol\u00f2gica ni del llenguatge ni de les coses.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">\u00a0\u00a0 En origen, la tesi postmoderna de la inexist\u00e8ncia d\u2019una veritat essencialista implicava, a m\u00e9s, poc o molt, una posici\u00f3 gaireb\u00e9 militant sobre la responsabilitat de l\u2019intel\u00b7lectual. L\u2019experi\u00e8ncia del totalitarisme va vacunar tota una generaci\u00f3 en l\u2019escepticisme m\u00e9s profund sobre els grans relats i les \u201cVeritats\u201d amb maj\u00fascula. Des del postmodernisme, negar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una veritat \u00fanica i substantiva tenia clarament a veure amb l\u2019afirmaci\u00f3 del pluralisme liberal com a element central en les democr\u00e0cies. En canvi, la pol\u00edtica en l\u2019era de la postveritat no implica un respecte al dubte, ni a la possibilitat que l\u2019adversari pol\u00edtic tingui ra\u00f3. La postveritat pol\u00edtica el que vol \u00e9s, directament, manipular. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">No es pret\u00e9n obrir l\u2019\u00e0mbit del debat incloent perspectives diverses, sin\u00f3 senzillament tancar la possibilitat de la cr\u00edtica \u2013 falsificant els arguments de la discrep\u00e0ncia i usant directament l\u2019insult, si cal. La postveritat no accepta cap responsabilitat de l\u2019intel\u00b7lectual respecte al m\u00f3n, sin\u00f3 que vol anihilar el debat.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"s1\">\u00a0<\/span><strong><span class=\"s1\">Dir el mateix i significar coses diferents&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Chomsky, potser l\u2019intel\u00b7lectual m\u00e9s influent en l\u2019espai pol\u00edtic de les esquerres alternatives, i Trump, el president m\u00e9s odiat per les esquerres alternatives, tenen com a m\u00ednim una cosa en com\u00fa: no els agrada el New York Times. De fet, Chomsky va escriure \u201cEl New York Times \u00e9s pura propaganda\u201d (20 de maig de 2015). Donald Trump hi estaria d\u2019acord. Ell tamb\u00e9 opina que \u201cEl New York Times no \u00e9s el meu enemic, \u00e9s l\u2019enemic del poble americ\u00e0\u201d (17 de febrer de 2017). En aparen\u00e7a el Professor i el President estan, doncs, d\u2019acord. Per\u00f2, \u00f2bviament, que Chomsky i Trump opinin el mateix sobre el diari de refer\u00e8ncia als Estat Units no significa que ho facin per les mateixes raons. I aix\u00f2 \u00e9s l\u2019essencial. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Qualsevol proposici\u00f3 que s\u2019expressa en el llenguatge natural hum\u00e0 t\u00e9 un context que li dona sentit i permet entendre-la. Chomsky vindria a ser un S\u00f2crates que vol reformar la ciutat. Creu que existeix el b\u00e9 i vol que la ciutat s\u2019hi acosti. Trump, en canvi, vol tan sols destruir la credibilitat d\u2019un mitj\u00e0 que se\u00a0 li oposa. Quan Chomsky critica el New York Times ho fa perqu\u00e8 creu en el valor de la veritat tal com deriva de la tradici\u00f3 de les Llums. Quan el critica Trump implica una agenda de dominaci\u00f3 del mitjans de\u00a0 comunicaci\u00f3.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Si el postmodernisme insisteix en la impossibilitat de con\u00e8ixer \u201cla\u201d veritat all\u00ed on tot s\u00f3n \u201crelats\u201d, val a dir, opinions m\u00e9s o menys fr\u00e0gils, el populisme pret\u00e9n governar imposant la confusi\u00f3, el pluralisme sense criteris i socialment perill\u00f3s. Posar\u00e9 un exemple una mica brutal, per\u00f2 prou gr\u00e0fic. Si Baudelaire es drogava podia fer poemes de gran valor art\u00edstic, si es droga un mort de gana en un barri marginal, pot fer pena. Per\u00f2 si es droga el pilot de l\u2019avi\u00f3 on estic viatjant, la meva vida corre un perill seri\u00f3s. L\u2019acte \u00e9s el mateix; les implicacions i les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot plegat, per\u00f2, ni s\u00f3n comparables ni tenen res a veure. La difer\u00e8ncia entre posici\u00f3 postmoderna i posici\u00f3 populista respecte a la veritat \u00e9s exactament la mateixa.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">La Il\u00b7lustraci\u00f3, com va explicar Kant, no nom\u00e9s consisteix a fer un \u00fas cr\u00edtic de la pr\u00f2pia ra\u00f3. Tamb\u00e9 significa ser capa\u00e7 d\u2019entendre les raons dels altres i establir el regne de la cr\u00edtica. Quan l\u2019administraci\u00f3 Trump parla de \u201cfets alternatius\u201d el que realment est\u00e0 fent \u00e9s negar el regne de la cr\u00edtica. Aquest \u00e9s el perill (epistemol\u00f2gic, moral i pol\u00edtic) de la postveritat. Criticar la \u201cveritat\u201d d\u2019una proposici\u00f3 obliga a millor l\u2019argumentaci\u00f3 sobre la qual se sustenta. En canvi construir \u201cfets alternatius\u201d porta a impedir la cr\u00edtica. La difer\u00e8ncia no \u00e9s menor.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-14324 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"197\" \/><\/a>4.2.4. POSTVERITAT I VIRTUT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">Una de les situacions socials que es posa en relleu l\u2019\u00fas cada cop m\u00e9s ampli del neologisme \u201cpostveritat\u201d \u00e9s la crisi de la confian\u00e7a comunit\u00e0ria en les societats postmodernes o de capitalisme avan\u00e7at. <\/span><\/strong><strong><span class=\"s1\">L\u2019estrat\u00e8gia pol\u00edtica basada en el menyspreu per l\u2019objectivitat dels fets no seria possible sense una p\u00e8rdua de valors socials. <\/span><\/strong><strong><span class=\"s1\">Per\u00f2 amb aquest fet per ell sol no n\u2019hi ha prou per explicar la postveritat. Ha calgut, a m\u00e9s, que la tecnologia i la multiplicitat d\u2019agents emissors d\u2019informaci\u00f3 provoquin una mena de boira sobre la certesa moral d\u2019algunes afirmacions. Situacions o idees que mai ens haur\u00edem cregut (sobre la vida privada, sobre la sexualitat, sobre els negocis), passen a ser dubtades quan moltes veus ho\u00a0 repeteixen a les xarxes socials.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">En la societat de la postveritat es produeix una absurda inversi\u00f3 de la l\u00f2gica, de manera que (en contra del que seria intu\u00eftiu) s\u00f3n els fets el que resulta desmentit per les opinions. Pot semblar paradoxal per\u00f2 els marcs mentals de la gent en una \u00e8poca que es defineix pel poder de les imatges i de la tecnologia pot acabar essent m\u00e9s significatiu que els fets mateixos. Com diu el fil\u00f2sof brit\u00e0nic Julian Baggini (<i>Breve historia de la verdad<\/i>; Barcelona: \u00c1tico de los libros, 2018 \u2013 ed or., anglesa 2017), aquesta situaci\u00f3 s\u2019ha fet possible per una pr\u00e8via crisi en la definici\u00f3 del que s\u00f3n els \u201cfets\u201d. Les creences s\u2019han emancipat dels fets segurament en la mesura que la complexitat dels coneixements cient\u00edfics s\u2019ha fer impossible de capir des del vell sentit com\u00fa. D\u2019altra banda, moltes ci\u00e8ncies socials (especialment l\u2019economia) barregen elements descriptius i prescriptius d\u2019una manera poc clara \u2013 i gaireb\u00e9 sempre responen a interessos pol\u00edtics i empresarials poc transparents.\u00a0 <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Usant l\u2019espl\u00e8ndida ironia brit\u00e0nica dels vells temps; Keynes deia que li agradaria que l\u2019economista fos tan professional i objectiu com un dentista. No est\u00e0 malament aquest desig: un dentista sovint dona males not\u00edcies (el queixal s\u2019ha corcat, cal treure\u2019l), per\u00f2 actua d\u2019una manera professional i as\u00e8ptica. Per desgr\u00e0cia, no es pot dir que economistes, juristes o polit\u00f2legs treballin amb la mateixa preocupaci\u00f3 per l\u2019as\u00e8psia d\u2019un bon dentista.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Baggini recull una frase molt directa de Roger Scruton: \u201cel relativisme s\u2019ha convertit en el primer refugi dels canalles\u201d\u00a0 i recorda que contextualitzar una afirmaci\u00f3 no \u00e9s exactament el mateix que relativitzar-la. Que una catedral es pugui contemplar des de diverses perspectives no significa exactament que la catedral no existeixi. Que hi hagi \u201cm\u00e9s d\u2019una forma de descriure el m\u00f3n\u201d, no vol dir que no hi hagi m\u00f3n. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">En paraules de Baggini: \u201cno hi ha fets alternatius, sin\u00f3 fets addicionals\u201d (p. 66). Que la veritat no hagi de ser de forma necess\u00e0ria una propietat del grup (socialment) dominant no significa que no hi hagi veritat. Conv\u00e9 no oblidar que, com diu Baggini: \u201cLa historia es complica per un factor que va m\u00e9s enll\u00e0 dels fets: el poder\u201d (p. 68). Els fets existeixen i sovint no agraden a la gent que mana. M\u00e9s enll\u00e0, encara, els fets poden ser reinterpretats a partir del descobriment de veritats noves. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">Per\u00f2 la realitat pot ser coneguda i descrita pel m\u00e8tode emp\u00edric m\u00e9s que per intu\u00efcions m\u00edstiques o per interessos pol\u00edtics: \u201cla veritat emp\u00edrica \u00e9s massa modesta per afirmar una certesa absoluta i aix\u00f2 la fa encara m\u00e9s admirable\u201d(p.54). Qualsevol que vulgui transformar la realitat el primer que ha de fer con\u00e8ixer amb precisi\u00f3 all\u00f2 que vol canviar. L\u2019escepticisme no s\u2019ha de confondre amb el cinisme, ni les perspectives alternatives sobre un problema social o cient\u00edfic s\u2019han de confondre tampoc amb suposades \u201cveritats alternatives\u201d.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0<\/span><\/strong><span class=\"s2\"><strong>La veritat no \u00e9s nom\u00e9s un problema emp\u00edric (de correspond\u00e8ncia entre all\u00f2 que diem i all\u00f2 que succeeix. \u00c9s tamb\u00e9 un problema de virtut (de probitat) moral. En una societat postmoderna de crisi de la pol\u00edtica i d\u2019emerg\u00e8ncia de \u201cno-llocs\u201d en les ciutats, la vida es torna inh\u00f2spita. Potser la postveritat sigui l\u2019aspecte intel\u00b7lectual de la precaritzaci\u00f3 de la vida que porta a una absoluta desconfian\u00e7a intel\u00b7lectual i al trencament dels lligams comunitaris. <\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s2\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un moment hist\u00f2ric dominat per la c\u00f2lera social i la mancan\u00e7a de lideratges socials, el final de la societat industrial i l\u2019inici d\u2019una \u00e8poca de xarxes social i de precarietat menen a la construcci\u00f3 de relats alternatius i postveritat. Una societat m\u00e9s sofisticada \u00e9s tamb\u00e9 molt m\u00e9s fr\u00e0gil. I la manipulaci\u00f3 de la veritat en la postveritat ho testimonia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\" style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-14325\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-7.jpg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"264\" \/><\/a>4.2.5. ESTRAT\u00c8GIES DE LA POSTVERITAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La postveritat no s\u2019identifica exactament amb la mentida sin\u00f3 que consisteix en la construcci\u00f3 del que s\u2019han anomenat \u201cveritats alternatives\u201d, \u00e9s a dir, potencialment cre\u00efbles i capaces d\u2019explotar pors de grups socials el m\u00e9s amplis possibles amb resultats manipuladors. En la postveritat es juga fonamentalment amb pors at\u00e0viques i amb frases de doble sentit.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">\u00a0\u00a0 Lee McIntyre al seu llibre \u201cPosverdad\u201d (ed. espanyola, 2018), assenyala aquestes 7 caracter\u00edstiques en el que ell anomena \u201cl\u2019estrat\u00e8gia de Trump\u201d (pel nom d\u2019aquest president nord-americ\u00e0:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">1. Plantejar q\u00fcestions sobre algun tema extravagant (\u201cla gent comenta\u201d, \u201csenzillament estic repetint el que vaig llegir al diari\u201d), per exemple, que Obama no havia nascut als Estats Units o que havia punxat el tel\u00e8fon a Trump.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">2. No facilitar cap evid\u00e8ncia (perqu\u00e8 no n\u2019hi ha), m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019opini\u00f3.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">3. Suggerir que no es pot confiar en la premsa perqu\u00e8 \u00e9s parcial.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">4. Aix\u00f2 portar\u00e0 for\u00e7a gent a dubtar de l\u2019exactitud del que escolten o del que llegeixen a la premsa\u00a0 (o com a m\u00ednim a concloure que la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s \u201ccontrovertida\u201d).<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">5. Davant aquesta incertesa, la gent estar\u00e0 m\u00e9s inclinada a acomodar-se en la seva pr\u00f2pia ideologia i a consentir un biaix de confirmaci\u00f3, triant nom\u00e9s el que encaixa amb les seves nocions preconcebudes.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">6. Aix\u00ed es crea un ambient propici per a la proliferaci\u00f3 de not\u00edcies falses, que refor\u00e7aran els passos que van de l\u20191 al 5.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span class=\"s1\">7. Aix\u00ed la gent creur\u00e0 all\u00f2 que dius simplement perqu\u00e8 ho has dit. La creen\u00e7a pot ser tribal. No cal gaire res per tal que la gent cregui el que vol creure, si ho diu alg\u00fa que sigui vist com un aliat i que no estigui essent q\u00fcestionat per una evid\u00e8ncia confiable (i de vegades fins i tot si n\u2019hi ha&#8230;).<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s2\">La postveritat no consisteix nom\u00e9s en la difusi\u00f3 de not\u00edcies falses. El que busca \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019una \u201cveritat alternativa\u201d o el que \u00e9s el mateix, d\u2019un estat d\u2019idees m\u00e9s o menys dif\u00fas, on ning\u00fa tingui cap evid\u00e8ncia factual sobre la qual organitzar d\u2019alguna manera la comprensi\u00f3 de la realitat. A partir d\u2019aqu\u00ed la manipulaci\u00f3 de les emocions resulta molt m\u00e9s senzilla.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Alcoberro\">Ramon Alcoberro Pericay<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/inquietant.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-7228 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/inquietant.png\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molt Inquietant, tot plegat\u2026<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>SOBRE LES INQUIETANTS \u00abFAKE NEWS\u00bb, L&#8217;OBJECTIVITAT DE LES COSES, LA VERITAT I LA MENTIDA UN NEGUIT D\u2019ENTRADA: LES \u00abFAKE NEWS\u00bb CORRABOREN QUE EN TEMPS DE &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14304"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=14304"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20197,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/14304\/revisions\/20197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=14304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=14304"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=14304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}