{"id":14270,"date":"2020-06-09T13:49:27","date_gmt":"2020-06-09T11:49:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=14270"},"modified":"2023-11-05T17:45:59","modified_gmt":"2023-11-05T16:45:59","slug":"espigolant-el-costumari-catala-corpus-christi-lou-com-balla-i-la-patum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=14270","title":{"rendered":"ESPIGOLANT EL COSTUMARI CATAL\u00c0: \u00abCORPUS CHRISTI\u00bb, \u00abL’OU COM BALLA\u00bb, \u00abCATIFES I ENRAMADES\u00bb I \u00abLA PATUM\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

ESPIGOLANT EL COSTUMARI CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/h4>\n

\u00abCORPUS CHRISTI<\/em>\u00bb, \u00abL’OU COM BALLA<\/em>\u00bb \u00abCATIFES<\/em>\u00bb\u00a0 I \u00abLA PATUM<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a>1. ESPIGOLANT DADES DEL \u00abCOSTUMARI CATAL\u00c0<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

No seria just oblidar-nos de les tradicions catalanes m\u00e9s nostrades. <\/strong>I \u00e9s que, efectivament, en un dels dijous del mes de juny s\u2019escau i se celebra la festa del \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Una festa que actualment passa, de ben segur, desapercebuda pels temps que correm. Per\u00f2 que d\u2019antuvi, gaudeix de prou resson\u00e0ncies d\u2019antigor que, per la for\u00e7a de la tradici\u00f3, arriben fins als nostres dies a una bona part de prou gent i, com sol passar en la manera de pensar i de fer dels pobles, amb un aiguabarreig d\u2019elements ins\u00f2lits que -en la mesura que passa el temps-, queden tant desdibuixats que se\u2019n perd la significan\u00e7a original.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

Penso realment que el \u201cCostumari Catal\u00e0<\/em><\/a>\u201d<\/span>, que resta disposat en quatre voluminosos volums, \u00e9s com una esp\u00e8cie de Museu<\/em> en lletra impresa on s\u2019hi concentra una abundosa documentaci\u00f3 sobre totes les tradicions catalanes i els costums m\u00e9s arrelats en qu\u00e8, al llarg dels segles, s\u2019hi ha emmirallat la hist\u00f2ria folkl\u00f2rica<\/a><\/span> del nostre poble.<\/strong><\/span><\/p>\n

En consultar, doncs, el curs de l\u2019any contingut en el \u201cCostumari Catal\u00e0<\/em><\/a>\u201d<\/span> de Joan Amades<\/a> em trobo que aquest autor n\u2019ha recollit i escrit cent cinquanta-quatre p\u00e0gines, exhaustives, ben atape\u00eftdes i expressament dedicades a la festa del \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span> i tota la corrua de manifestacions i d\u2019adher\u00e8ncies que el pas del temps ha emmanllevat segons la forma de celebrar aquesta diada en relaci\u00f3 a les viv\u00e8ncies costumistes de cada poble.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

\"\"<\/a><\/strong>En aquesta ocasi\u00f3 -deixant el dia a dia pol\u00edtic i l\u2019estat sanitari de la poblaci\u00f3 actual -temps dif\u00edcils pol\u00edticament i sanit\u00e0ria per la greu pand\u00e8mia-, ja hi tornarem si s\u2019escau-, tot i que penso dedicar algunes planes sobre la festa del \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n

I amb el \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span>\u00a0 tamb\u00e9 caldr\u00e0 endinsar-se en algunes de les tradicions m\u00e9s caracter\u00edstiques encastades en aquesta festa religiosa que la diada ha aportat i que -en m\u00e9s o menys vigoria-, encara perduren en l\u2019espai de la nostra geografia i en la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Vegem-ho amb molt m\u00e9s deteniment:<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

🔸La curiositat de \u201cL\u2019ou com balla<\/em><\/a>\u201d<\/span>, aquell emmotllament perfecte i curi\u00f3s entre l\u2019aigua del brollador de la Catedral de Barcelona<\/a><\/span> i un simple ou de gallina, en un provocador desafiament a les lleis f\u00edsiques que tamb\u00e9 haur\u00e0 de ser objecte d\u2019explicaci\u00f3 cient\u00edfica\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

🔸L\u2019ornamentaci\u00f3 policromada dels carrers d\u2019alguns pobles que, amb un acurat i especialitzat treball quasi d\u2019orfebreria, converteixen els carrers en espl\u00e8ndides \u00abcatifes i enramades<\/em><\/a>\u00bb<\/span> per al pas de la process\u00f3 de la diada de Corpus\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

🔸La festa per excel\u00b7l\u00e8ncia de la capital del bergued\u00e0 –\u201cLa Patum<\/em><\/a>\u201d<\/span>– curulla de foc, fum i espetecs que acompanyen una disbauxa de balls sorollosos i d\u2019elements d\u2019una severa tradici\u00f3 religiosa en un ambient espectacular i de ruixada pirot\u00e8nia\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

De tot plegat, n\u2019hem de parlar aquests dies i centrar-nos m\u00e9s en aquestes tradicions de casa nostra per tal d\u2019equilibrar els temes de pol\u00edtica d\u2019aquests darrers dies, aix\u00ed com tamb\u00e9 els sanitaris, i deixar-nos portar per la imaginaci\u00f3 i la festa.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

No oblidem que abans es deia -tot i que no cal donar-hi avui m\u00e9s import\u00e0ncia-, all\u00f2 de:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cHay tres jueves al a\u00f1o que relucen m\u00e1s que el sol: El Jueves Santo<\/a><\/span>, El Corpus Christi<\/a><\/span> i La Ascensi\u00f3n<\/a><\/span><\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n

Festes farcides de simbolismes religiosos que alhora han provocat la pres\u00e8ncia d\u2019altres tradicions m\u00e9s festives i tamb\u00e9 igualment entranyables.<\/strong><\/span><\/p>\n

N’hem de seguir parlant…<\/b><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

2.\u00a0\u00abLA FESTA DEL \u201cCORPUS CHRISTI\u201d, UNA TRADICI\u00d3 RELIGIOSA QUE ORIGINA ALTRES TRADICIONS\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00abLA FESTA DE CORPUS CHRISTI<\/a>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n

La celebraci\u00f3 del \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span>, o simplement \u201cCorpus<\/em><\/a>\u201d<\/span>, \u00e9s una festa pr\u00f2pia de l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica destinada a venerar el sagrament de l\u2019Eucaristia<\/span>. La seva celebraci\u00f3 -dins del calendari lit\u00fargic cristi\u00e0<\/a><\/span>– es presenta com una festa movible que s\u2019escau el dijous seg\u00fcent despr\u00e9s de l\u2019octava de la Pasqua Granada o de la Pentacosta<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019una festa d\u2019origen medieval i institu\u00efda pel Papa Urb\u00e0 IV<\/a><\/span> a l\u2019any 1262 per honorar l\u2019Eucaristia<\/a>, despr\u00e9s de la controversia haguda entre la teologia ortodoxa i oficial<\/span><\/a>\u00a0de la pres\u00e8ncia real de Crist en l\u2019Eucaristia<\/span><\/a> i -contr\u00e0riament-, la creen\u00e7a heterodoxa<\/a><\/span> i desviada d\u2019una concepci\u00f3 del sagrament<\/a><\/span> com una realitat nom\u00e9s simb\u00f2lica<\/a><\/span>. <\/strong>M\u2019\u00e9s palent explicar-me:<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>🔴 2.1. De primer la festa devocional de l’Edat mitjana<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Cal fer constar que, dins de la comunitat de cristians del segle XIII<\/a> -a l’Edat mitjana-<\/span><\/span>, hi convivia una gran multitud d\u2019experi\u00e8ncies religioses que eren titllades de greus heretgies<\/a><\/span> i considerades aberracions respecte de altres pr\u00e0ctiques considerades com d\u2019aut\u00e8ntica devoci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, hi havia tot un conjunt de creences o d\u2019idees que eren contr\u00e0ries al pensament oficial de l\u2019esgl\u00e9sia<\/a><\/span> perqu\u00e8 se n\u2019apartaven dels ensenyaments doctrinals en vigor que, per altra banda, eren tinguts com els \u00fanics vertaders.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, hi havia unes formes i maneres religioses de pensar, de creure o de practicar ortodoxes<\/a><\/span> que convivien alhora amb altres creences de car\u00e0cter ancestral<\/a><\/span>, la majoria de les quals eren perviv\u00e8ncies at\u00e0viques de determinats rituals pagans<\/a><\/span>, que no tenien res a veure amb els ensenyaments de l\u2019esgl\u00e9sia oficial<\/a><\/span>, tot i que el poble cr\u00e8dul les compaginava amb les pr\u00e0ctiques cristianes. Un conjunt de creences i d\u2019activitats turbulentes, en definitiva, com tamb\u00e9 ho era el tarann\u00e0 de la pr\u00f2pia Edat Medieval<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

🔴 2.2. El punt central de la q\u00fcesti\u00f3.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Una de les heretgies<\/a> m\u00e9s divulgades del moment, i un dels detonants originaris de la instituci\u00f3 de la festa del \u00abCorpus Christi<\/em><\/a>\u00bb<\/span>, va ser la professada per Berenguer de Tours<\/a><\/span>, que negava expl\u00edcitament la pres\u00e8ncia real de Crist en el sagrament de l\u2019Eucaristia.<\/strong><\/span><\/p>\n

Reprenent les nocions aristot\u00e8liques<\/a><\/span> sobre la subst\u00e0ncia i l’<\/span>accident<\/a><\/span>, Berenguer de Tours<\/span><\/a> va afirmar que: <\/strong><\/span><\/p>\n