{"id":132,"date":"2013-04-23T00:15:52","date_gmt":"2013-04-23T00:15:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=132"},"modified":"2024-04-29T16:11:16","modified_gmt":"2024-04-29T14:11:16","slug":"en-la-diada-de-sant-jordi-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=132","title":{"rendered":"EN LA DIADA DE SANT JORDI, 2013\u2026"},"content":{"rendered":"<h2><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Abril 4, 2013<\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"color: #0000ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/bloc.mabosch.info\/?p=2053\" rel=\"bookmark\"><span style=\"color: #0000ff;\">EN LA DIADA DE SANT JORDI, 2013\u2026<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Guardado en: <a title=\"Ver todas las entradas en Uncategorized\" href=\"https:\/\/bloc.mabosch.info\/?cat=1\" rel=\"category tag\">Uncategorized<\/a> \u2014 mabosch @ 6:13 pm<\/span><\/div>\n<div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/santjordi2013.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5910 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/santjordi2013.jpeg\" alt=\"\" width=\"544\" height=\"444\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">EN LA DIADA DE SANT JORDI 2013<\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/rosesllibregroc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5943\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/rosesllibregroc.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"177\" \/><\/a>Em plau en aquesta <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> de l&#8217;any 2013, proposar uns link&#8217;s en refer\u00e8ncia a les festes que se celebren als Pa\u00efsos catalans, les tradicions de Catalunya i llur cultura Catalunya en el decurs de l&#8217;any. Tanmateix, m&#8217;esbargir\u00e9\u00a0 igualment<\/strong><strong>, en aquest festa primaveral del mes d&#8217;abril, oferint una tem\u00e0tica relacionada amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> en homenatge a:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #3366ff;\">(1)<\/span>\u00a0La complexa i laboriosa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">Hist\u00f2ria de Catalunya<\/a> i, en concret, els or\u00edgens i la dificultosa evoluci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">Llengua catalana<\/a> -a trav\u00e9s dels segles-, a causa de malestrucs determinis i esp\u00faries decisions dels regnats i governs que han configurat la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya\">Hist\u00f2ria d&#8217;Espanya<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(2)<\/span>\u00a0La immensa tasca d&#8217;en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> -el codificador de la lengua catalana-, qui amb la seva saviesa i clarivid\u00e8ncia don\u00e0 a la llengua catalana una estabilitat duradera fins als nostres mateixos dies.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(3) <\/span>Els apunts dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mapa_conceptual\">Mapes conceptuals<\/a>\u00a0-una representaci\u00f3 gr\u00e0fica d&#8217;una gran xarxa de conceptes enlla\u00e7ats- de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gram%C3%A0tica_del_catal%C3%A0\">Gram\u00e0tica<\/a> i la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_en_catal%C3%A0\">Literatura<\/a> catalanes, extrets del bagul de les meves classes impartides i estudiats pels meus alumnes, pensats i estructurats per facilitar-los l&#8217;estudi cient\u00edfic de la ling\u00fc\u00edstica i la literatura catalana.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(4)<\/span>\u00a0Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Ling%C3%BC%C3%ADstics\">Drets ling\u00fc\u00edstics<\/a> de la comunitat humana.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/que\u0300fem.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5944 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/que\u0300fem.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"175\" \/><\/a>Aix\u00ed, doncs, fem festa i celebrem-la en aquesta <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> tot fent-nos ress\u00f2 de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\">festivitats<\/a> m\u00e9s assenyalades de casa nostra, aix\u00ed com les seves <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Calendari_de_Tradicions_i_Costums\">tradicions i costums<\/a>, aix\u00ed com llurs elements de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Cultura_de_Catalu%C3%B1a\">cultura catalana<\/a> que identifiquen el nostre Pa\u00eds, per tal de gaudir adientment i festiva aquest 23 d&#8217;abril i tots els mesos de l&#8217;any:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\"><span style=\"color: #008000;\"><em><strong>Recull de festes als Pa\u00efsos catalans<\/strong><\/em><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Tradicions_de_Catalunya\"><em style=\"color: #008000;\"><strong>Recull de tradicions catalanes<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Festes_de_Catalunya\">Recull de cultura popular catalana<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/catalansfancoses.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5945\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/catalansfancoses.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><a style=\"text-align: center;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/7-8jwR9Cj68\"><strong>I per acabar, una gran troballa\u2026! Dura uns 70 minuts, per\u00f2 \u00e9s molt interessant. Nom\u00e9s has de clicar aquest enunciat. Fes-ho i no te\u2019n penedir\u00e0s pas. Al contrari:<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"text-align: center;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/7-8jwR9Cj68\"><strong> <em>\u201c\u00c9s que s\u2019han tornat bojos els catalans\u2026?\u201d<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<div><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Barcelona, Diada de Sant Jordi, 23 d&#8217;Abril de 2013<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<p><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/ImDViTCoaU8\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-460 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/llibre.jpg\" alt=\"llibre\" width=\"403\" height=\"307\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">NAIXEMENT, HISTORIA I CODIFICACI\u00d3 DE LA LLENGUA CATALANA\u2026!!!<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/drac.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5911\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/drac.jpeg\" alt=\"\" width=\"260\" height=\"194\" \/><\/a>0. JUSTIFICACI\u00d3 DEL TREBALL \/ ARTICLE<\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 una espiral encesa d\u2019opinions diverses envolta la nostra terra sobre el dret a decidir\u2026!!!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan precisament s\u2019est\u00e0 produint davant dels nostres ulls perplexos la negativa a poder decidir\u2026!!!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"left\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I mentrestant s\u2019assisteix, amb certa indefensi\u00f3, a sentir-nos protagonistes d\u2019una hist\u00f2ria que t\u00e9 les seves arrels en la llunyania dels segles -un territori hist\u00f2ric que es forma a partir del comptats que formaven la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marca_Hisp%C3%A0nica\"><em>\u201cMarca Hisp\u00e0nica\u201d<\/em><\/a>, al nord-est de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica\">Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/a>-, nosaltres ens disposem a celebrar una nova edici\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\"><em>\u201cDiada de Sant Jordi\u201d<\/em><\/a>, una festa de llibres al carrer i roses en tots els cors que cada any ens acompanya entre el record de la p\u00e8rdua malastruga de les llibertats dels nostre poble i el retrobament joi\u00f3s de la identitat de Catalunya. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" align=\"left\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/naixementihistoria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5912 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/naixementihistoria.jpeg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"239\" \/><\/a>Aquest any, el treball commemoratiu d\u2019ofrena tractar\u00e0, tot seguit, sobre el naixement i la hist\u00f2ria de la llengua catalana, fins a la seva unificaci\u00f3 i codificaci\u00f3 moderna gr\u00e0cies al treball exquisit de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>.<br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquesta ocasi\u00f3 i en homenatge a tots aquells que en el decurs de la hist\u00f2ria han perdut algun dels seus drets, es dedica la intencionalitat d\u2019aquest escrit amb l&#8217;objectiu de:<br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Donar a con\u00e8ixer la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">Hist\u00f2ria de Catalunya<\/a> resumida i els<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\"> or\u00edgens i de la Llengua catalana.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Rec\u00f3rrer les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">vicissituds hist\u00f2riques d\u2019una llengua,<\/a> patrimoni del poble catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despertar la mem\u00f2ria d\u2019una persona &#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>&#8211; que va emprendre la tasca d&#8217;unificar i codificar la llengua catalana moderna.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pompeufabra.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5913\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pompeufabra.jpeg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"195\" \/><\/a>Efectivament. En atendre el tercer punt val a dir que va ser <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> qui, amb l\u2019exig\u00e8ncia disciplinar d\u2019home estudi\u00f3s que n\u2019era i amb el rigor cient\u00edfic que el caracteritzava -ell era enginyer qu\u00edmic-, fidel a la llengua que va aprendre dels seus pares i amb la passi\u00f3 del patriota que estimava Catalunya, es lliur\u00e0 amb totes les seves forces a l\u2019obra d\u2019unificaci\u00f3 i codificaci\u00f3 ortogr\u00e0fica, gramatical i l\u00e8xica del catal\u00e0 modern.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En presentar aquest any un treball, el cor del qual s\u2019orienta a la unificaci\u00f3 i codificaci\u00f3 de la llengua catalana gr\u00e0cies a la tasca eminent d\u2019en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>, he cregut convenient d\u2019il\u00b7lustrar, al llarg d\u2019aquesta exposici\u00f3 i mitjan\u00e7ant diverses icones significatives, tot un variat reguitzell de continguts que, per a la seva comprensi\u00f3 metodol\u00f2gica, detallo a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/fdstespai\u0308soscatalans.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5914\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/fdstespai\u0308soscatalans.jpeg\" alt=\"\" width=\"362\" height=\"115\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Festes_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong>&#8211; FESTES DELS PA\u00cfSOS CATALANS<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La visi\u00f3 tem\u00e0tica de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\">Festivitats dels Pa\u00efsos catalans<\/a>\u00a0que se celebren durant l\u2019any, aix\u00ed com les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Festes_de_Catalunya\">Festivitats de Catalunya<\/a> commemora i gaudeix en cadascuna de les estacions anyals acompanyades amb una explicaci\u00f3 ben acurada i una bibliografia per saber-ne<\/strong><strong> m\u00e9s\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/oriegencztala.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5915\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/oriegencztala.jpeg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"119\" \/>&#8211; SOBRE L&#8217; OR\u00cdGEN I\u00a0 LA CONSOLIDACI\u00d3 DE LA LLENGUA CATALANA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un recorregut hist\u00f2ric, segons correspongui, de les diferents etapes viscudes en refer\u00e8ncia a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">origen i la consolidaci\u00f3 de la llengua catalana<\/a>. Des dels llunyans inicis fins als nostres dies\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/signaturaPF.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5916\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/signaturaPF.jpeg\" alt=\"\" width=\"361\" height=\"177\" \/>&#8211; POMPEU FABRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La presentaci\u00f3, en l\u2019apartat dedicat a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>, d\u2019una estructuraci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gram%C3%A0tica_del_catal%C3%A0\">Gram\u00e0tica catalana<\/a> mitjan\u00e7ant l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019uns <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mapa_conceptual\">Mapes conceptuals<\/a> on s\u2019hi reflecteixen els continguts principals de la llengua, confegits durant el meu temps de doc\u00e8ncia i impartits als que foren alumnes confiats a la meva responsabilitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uns\/es alumnes que avui ja s\u2019han fet grans i que donat el cas que alg\u00fa\/na llegeixi aquestes planes, de ben segur, recordaran tot plegat amb melangia\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/llenguatge.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5917 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/llenguatge.jpeg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"91\" \/><\/a>I si b\u00e9, per una banda, tots els coneixements te\u00f2rics posats al servei de la doc\u00e8ncia serviren, en el seu moment, per descobrir la vertebraci\u00f3 de la llengua i immergir-se en una disciplina d\u2019estudi sistem\u00e0tic prou feixuc, per altra banda \u00e9s ben sabut que l\u2019objectiu principal que tamb\u00e9 aleshores es pretenia, no n\u2019era altra que preparar els alumnes per a una utilitzaci\u00f3 del llenguatge de forma escaient. De tal manera que aquesta capacitat humana, com n\u2019\u00e9s el llenguatge, havia de servir i funcionar per poder expressar els propis pensaments i sentiments i, en definitiva, comunicar-se a trav\u00e9s de signes orals, gr\u00e0fics i no verbals per fer m\u00e9s c\u00f3mode i digne la relaci\u00f3 humana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/mapaconceptual.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5918\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/mapaconceptual.png\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>Tot i aix\u00f2, en aquesta exposici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica apareixeran temes relacionats amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gram%C3%A0tica_del_catal%C3%A0\">Gram\u00e0tica<\/a> i amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_en_catal%C3%A0\">Literatura<\/a> a trav\u00e9s de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mapa_conceptual\">Mapes conceptuals<\/a> (tamb\u00e9 dits <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Algorisme\">\u201calgoritmes\u201d<\/a><\/em>), els continguts dels quals encara ressonen per entre les\u00a0 parets d\u2019aquelles aules:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Pel que fa a la Gram\u00e0tica:<\/span> l\u2019estudi del llenguatge amb la vertebraci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fonologia_del_catal%C3%A0\">fon\u00e8tica<\/a>, l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ortografia_del_catal%C3%A0\">ortografia<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lexicografia\">l\u00e8xic<\/a>, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sem%C3%A0ntica\">sem\u00e0ntica<\/a>, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Morfologia_del_catal%C3%A0\">morfologia<\/a> i la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sintaxi_del_catal%C3%A0\"> sintaxi<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">En refer\u00e8ncia a la Literatura: <\/span>coneixements relacionats amb la producci\u00f3 est\u00e8tica, tot i abastant l\u2019estudi dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A8nere_literari\">g\u00e8neres literaris<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Recurs_literari\">recursos\u00a0 literaris d&#8217;estil<\/a> i els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_en_catal%C3%A0\">moviments literaris<\/a> amb els seus autors i obres corresponents.\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/origencatala.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5919 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/origencatala.jpeg\" alt=\"\" width=\"410\" height=\"312\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1. EL NAIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/romansempuries.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5925\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/romansempuries.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a>1.1.\u00a0 UNA DE ROMANS\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Quan tots els camins duien a Roma. L\u2019arribada dels romans\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Rom%C3%A0\">Els romans<\/a>, entre el segle II a.C. i el segle IV d.C., van anar expandint els seus territoris fins a formar un gran imperi que dominava tota la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Mediterr%C3%A0nia\">Mediterr\u00e0nia<\/a>. A poc a poc aquest poble, que tenia una civilitzaci\u00f3 superior a la dels pobles conquerits, va imposar-hi les seves institucions, els seus costums, la seva cultura i la seva llengua: el llat\u00ed. Aquest idioma va anar despla\u00e7ant, de la geografia de les diverses zones ocupades, les lleng\u00fces parlades fins que aquestes es perderen definitivament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Tanmateix, cal dir que els romans no van imposar, en sentit estricte, la llengua i la cultura sin\u00f3 que la mateixa superioritat i prestigi de la seva civilitzaci\u00f3 fou suficient perqu\u00e8 els pobles pre-romans de la Pen\u00ednsula s\u2019hi enlluernessin i l\u2019adoptessin.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com va ser possible que d\u2019una \u00fanica llengua -el llat\u00ed- hagin pogut sorgir les diferents lleng\u00fces rom\u00e0niques? <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3\">El proc\u00e9s de romanitzaci\u00f3<\/a> no va \u00e9sser pas igual en tot el territori del gran Imperi. Uns pobles van \u00e9sser conquerits molt aviat i van mantenir uns lligans molt estrets amb Roma. D\u2019altres foren incorporats a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Rom%C3%A0\">Imperi\u00a0 Rom\u00e0<\/a> m\u00e9s tardanament o, fins i tot, es mostraren rebels a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_romana_d%27Hisp%C3%A0nia\">dominaci\u00f3 romana<\/a> impedint que el<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\"> llat\u00ed<\/a> desplac\u00e9s les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_preromanes\">lleng\u00fces aut\u00f2ctones<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/espill.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5926 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/espill.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a>1.2. ESPILL O MIRALL&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un viatge pels or\u00edgens de la llengua catalana\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">El catal\u00e0 o la llengua catalana<\/a> procedeix del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_vulgar\">llat\u00ed vulgar<\/a>, que era la llengua parlada pel poble, diferent del llat\u00ed cl\u00e0ssic, que era la llengua escrita, liter\u00e0ria i ensenyada a l\u2019escola. Els soldats de Roma parlaven la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llengua col.loquial<\/a> i a m\u00e9s un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_vulgar\">llat\u00ed vulgar<\/a> marcadament dialectalitzat: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0\">ex\u00e8rcit de Roma<\/a> agrupava tots els soldats que parlaven un mateix llat\u00ed i els enviava a un mateix lloc per raons d\u2019estrat\u00e8gia militar evidents (aix\u00ed podien entendre\u2019s perfectament i l\u2019ex\u00e8rcit funcionava millor). Fixeu-vos-hi: a la part que correspon al<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0_occidental\"> catal\u00e0 occidental<\/a> hi anaren uns soldats que deien <em>\u201cespeculum\u201d<\/em> i a la part del\u00a0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0_oriental\">catal\u00e0 oriental<\/a> n\u2019hi anaren uns altres que del mateix objecte en denominaven <em>\u201cmiraclum\u201d<\/em>. Per aix\u00f2, a la banda occidental se sent parlar d\u2019espill d\u2019all\u00f2 que a la part oriental en diem mirall.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_d%27Espanya\">lleng\u00fces aut\u00f2ctones<\/a>, abans de desapar\u00e8ixer, van conviure amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_vulgar\">llat\u00ed vulgar<\/a> parlat pels soldats, comerciants i agricultors romans que s\u2019establiren a la zona. A Catalunya, si b\u00e9 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proc%C3%A9s_de_romanitzaci%C3%B3\">la romanitzaci\u00f3<\/a> fou molt primerenca (els romans desembarcaren a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emp%C3%BAries\">Emp\u00faries <\/a>el 218 a.C.) la varietat del llat\u00ed que s\u2019hi parlava no s\u2019estanc\u00e0 com en altres territoris perqu\u00e8, en ser un lloc de pas, reb\u00e9 totes les innovacions que es produ\u00efen a la capital, Roma.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/romanitzaio\u0301.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5927\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/romanitzaio\u0301.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a>1.3. COMPANYS DE VIATGE: LA ROMANITZACI\u00d3 ENTRE EL <em>\u201cSUBSTRAT\u201d<\/em> i el <em>\u201cSUPERSTRAT\u201d <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>El proc\u00e9s de la romanitzaci\u00f3 a Catalunya\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_preromanes\">parlars preexistents<\/a> al llat\u00ed &#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Substrat_catal%C3%A0\">el substrat<\/a>-, \u00e9s a dir, la llengua que ja existia a cada lloc abans que aparagu\u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_vulgar\">el llat\u00ed<\/a>, els podem agrupar sota el nom de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lleng%C3%BCes_preromanes\">lleng\u00fces pre-rom\u00e0niques<\/a>: ho s\u00f3n, certs parlars c\u00e8ltico-bascoides, ib\u00e8rics i indoeuropeus, en general. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir del segle V d.C. l\u2019evoluci\u00f3 de la llengua catalana queda condicionada per un altre tipus d\u2019influ\u00e8ncia: el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Superstrat\">superstrat<\/a>. Es tracta de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Invasions_b%C3%A0rbares\">invasions germ\u00e0niques<\/a> (s. V d.C.)\u00a0 i de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Conquista_musulmana_de_la_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica\">invasi\u00f3 ar\u00e0biga<\/a> (s. VIII d.C). Per\u00f2, ni els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Visigots\">visigots<\/a> ni els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%80rabs\">\u00e0rabs<\/a> tingueren prou for\u00e7a per despla\u00e7ar de soca-rel\u00a0 la llengua parlada en el territori catal\u00e0, tot i que aquests dos pobles ens han deixat una forta empremta en el l\u00e8xic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s (des del segle IX d.C. fins als nostres dies), els contactes han estat amb altres lleng\u00fces, b\u00e9 per ve\u00efnatge, b\u00e9 per mantenir-hi relacions comercials, pol\u00edtiques i d\u2019altres: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Occit%C3%A0_proven%C3%A7al\">proven\u00e7al<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idioma_franc%C3%A9s\">franc\u00e8<\/a>s, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Idioma_espa%C3%B1ol\">castell\u00e0<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Itali%C3%A0\">itali\u00e0<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Angl%C3%A8s\">angl\u00e8<\/a>s, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemanyhttps:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemany\">alemany<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/homiliesorganuya.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5928 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/homiliesorganuya.jpeg\" alt=\"\" width=\"196\" height=\"257\" \/><\/a>1.4. EL BALBUCEIG DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong> La primera fotografia de la llengua catalana. Les Homilies d\u2019Organy\u00e0\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El canvi del llat\u00ed al catal\u00e0 va ser lent i gradual, gaireb\u00e9 imperceptible. Cap generaci\u00f3 no tingu\u00e9 la sensaci\u00f3 de parlar una llengua nova, diferent de la dels seus pares. \u00c9s impossible predir en quin moment comen\u00e7a la hist\u00f2ria de la llengua catalana. Tot i aix\u00f2, els canvis m\u00e9s radicals degueren produir-se entre els segles VII i VIII d.C.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De tot el per\u00edode de formaci\u00f3 -s. V al IX d.C.- no ens queden vestigis escrits perqu\u00e8 no hi ha pas un paral.lelisme entre la llengua parlada i l\u2019escrita. La llengua de la cultura, de l\u2019administraci\u00f3, de l\u2019ensenyament\u2026, continua essent el<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD_cl%C3%A0ssic\"> llat\u00ed cl\u00e0ssic<\/a> i tots els textos conservats es van escriure en aquesta llengua. Tot i que a partir del s. IX d.C. apareixen textos llatins barrejats amb paraules catalanes i alguns juraments feudals o repartiments d\u2019her\u00e8ncies els trobem redactats amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lat%C3%ADn_vulgar\">llat\u00ed vulgar<\/a>, els primers textos escrits en catal\u00e0 no veuen la llum fins a les darreries del segle XII i en el comen\u00e7ament del XIII. Recordem la traducci\u00f3 catalana del <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bonhom\">\u201c<em>Forum Iudicum<\/em>\u201d<\/a>, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Homilies_d%27Organy%C3%A0\">\u201c<em>Homil\u00edes d\u2019Organy\u00e0<\/em>\u201d<\/a> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Can%C3%A7%C3%B3_de_Santa_Fe\">\u201c<em>Can\u00e7\u00f3 de Santa Fe<\/em>\u201d<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El fet de no trobar una literatura en llengua catalana fins el s. XIII en qu\u00e8 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Llull\">Ramon Llull<\/a> cre\u00e0 el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_liter%C3%A0ria\">catal\u00e0 literari<\/a>, s\u2019explica per la profunda influ\u00e8ncia que va exercir durant els segles XII i XIII la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poesia_trobadoresca\">literatura trobadoresca proven\u00e7al<\/a>. La producci\u00f3 po\u00e8tica catalana d\u2019aquesta \u00e8poca va ser redactada en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Occit%C3%A0\">\u00ab<em>llengua d\u2019oc<\/em>\u00ab<\/a>\u00a0 i la ren\u00fancia a aquesta influ\u00e8ncia proven\u00e7al ser\u00e0 un proc\u00e9s lent que durar\u00e0 fins el s.XV. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ausi%C3%A0s_March\">Ausi\u00e0s Marc<\/a> ser\u00e0 el primer poeta catal\u00e0 que escriur\u00e0 els seus poemes en catal\u00e0 i sense proven\u00e7alismes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/dialectes.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5929\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/dialectes.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"195\" \/><\/a>1.5. L\u2019ARBRE LING\u00dc\u00cdSTIC: UNA SOLA LLENGUA I VARIATS SUBDIALECTES AGRUPATS EN DIALECTES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Homenatge a Catalunya: versi\u00f3 sonora de <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=fe9glUwA79M\">\u201cEl meu pa\u00eds petit\u201d<\/a> de Llu\u00eds Llach\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des del segle XIII la llengua catalana ha anat evolucionat fins arribar a la que parlem nosaltres: una sola llengua d\u2019un tronc com\u00fa:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dialectes_del_catal%C3%A0\">Rics dialectes i <\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dialectes_del_catal%C3%A0\">Variats subdialectes<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les variants d\u2019una llengua, anomenades <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dialectes_del_catal%C3%A0\">dialectes i subdialectes<\/a>, s\u00f3n modalitats que una llengua\u00a0 presenta en les diverses regions de la seva parla. Pel que fa a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">llengua catalana<\/a> hem de dir que totes les seves modalitats, m\u00e9s que impedir la intercomunicaci\u00f3, el que fan es mostrar la seva riquesa. Per altra banda, totes les lleng\u00fces tenen variants m\u00e9s o menys acusades segons les zones geogr\u00e0fiques de la seva parla.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest sistema de comunicaci\u00f3 que permet la interrelaci\u00f3 oral i escrita dels membres d\u2019una comunitat humana en un conjunt de territoris on es parla la llengua catalana, tot i les seves diferents modalitats agrupats en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dialectes_del_catal%C3%A0\">rics dialectes i variats subdialectes<\/a>, avui s\u2019est\u00e9n per la geografia de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Principat de Catalunya<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La franja d\u2019Arag\u00f3 que llinda amb el Principat<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les illes Balears i Piti\u00fcses<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Principat d\u2019Andorra<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La regi\u00f3 del Carxe a M\u00farcia<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Catalunya Nord (antic Rossell\u00f3 a Fran\u00e7a)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ciutat d\u2019Alguer a l\u2019illa de Sardenya (It\u00e0lia)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Quant a la parla\u00a0 dialectal oriental<\/span>, aquesta en recull diferents dialectes: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El rossellon\u00e8s, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El central (que inclou subdialectes com: el salat, el xipella, el barcelon\u00ed i <\/strong><strong>el tarragon\u00ed), <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El balear (amb matisos subdialectals com: el mallorqu\u00ed, el\u00a0 menorqu\u00ed i L\u2019eivisenc) i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019alguer\u00e8s.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Quant a la parla dialectal occidental<\/span>, aquesta abasta altres dialectes com: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El nord-occidental (amb subdialectes com: el ribargo\u00e7\u00e0, el pallar\u00e8s i el tortos\u00ed), i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El valenci\u00e0 (que d\u00f3na subdialectes com: el septentrional, l\u2019apitxat i el meridional).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/origen-i-evoluci-del-catal-1-728.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5920 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/origen-i-evoluci-del-catal-1-728.jpg\" alt=\"\" width=\"409\" height=\"309\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">2. UNA NOVA LLENGUA S\u2019OBRE ENTREMIG DE GRANS VICISSITUDS HIST\u00d2RIQUES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">La llengua catalana<\/a> ha estat un idioma discutit, perseguit i, en alguns moments de la seva hist\u00f2ria, fins i tot v\u00edctima d\u2019atemptats devastadors provinents del poder pol\u00edtic per fer-lo desapar\u00e8ixer. No sempre ha sortit il\u00b7l\u00e8s de tantes aventures, per\u00f2 en canvi ha sobreviscut. Amb aix\u00f2, demostra una vitalitat impressionant. El tribut d\u2019aquesta superviv\u00e8ncia el deu b\u00e0sicament al poble, que sempre l\u2019ha mantingut viu a la llar familiar i a l\u2019esfor\u00e7 gegant\u00ed d\u2019institucions i persones compromeses amb la p\u00e0tria dels catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/emitj.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5930\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/emitj.jpeg\" alt=\"\" width=\"225\" height=\"225\" \/><\/a>2.1. EL POBLE D&#8217;ESCORPI\u00d3: LA LLENGUA CATALANA DURANT L&#8217;EDAT MITJANA\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana_de_Catalunya\">Catalunya a l\u2019Edat mitjana<\/a>\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Catalunya t\u00e9 la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria que s\u2019identifica amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escorpi%C3%B3_(astrologia)\">signe astrol\u00f2gic d\u2019Escorpi\u00f3<\/a>. Catalunya, com l\u2019escorp\u00ed, ha tingut el geni creatiu suficient per esdevenir capdavantera de la hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 ha patit \u00e8poques en qu\u00e8 ha estat ferida per un enverinat fibl\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana_de_Catalunya\">Edat Mitjana<\/a> el catal\u00e0 no tingu\u00e9 obstacles en el seu normal desenvolupament. Al contrari, el per\u00edode pol\u00edtic de la confederaci\u00f3 catalano-aragonesa don\u00e0 lloc a una literatura d\u2019una empenta remarcable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malgrat que no es conserven proves documentals de catal\u00e0 escrit anteriors al segle XII, des de finals del segle X s\u2019anava afermant la consci\u00e8ncia de parlar una llengua prou diferenciada del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llat\u00ed<\/a> entre els pobladors dels<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtats_catalans\"> comtats catalans<\/a>. La llengua catalana s\u2019estengu\u00e9 a mesura que s\u2019anaven guanyant terres als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sarra%C3%AD\">sarra\u00efns<\/a>. Despr\u00e9s s\u2019expand\u00ed per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Mediterr%C3%A0nia\">Mediterr\u00e0nia<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquesta manera, la parla catalana, en el llarg per\u00edode de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana_de_Catalunya\">Edat Mitjana<\/a>, esdevingu\u00e9 la llengua nacional de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">confederaci\u00f3 catalano-aragonesa<\/a>, excepte en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27Arag%C3%B3\">Regne d\u2019Arag\u00f3<\/a> i en les terres m\u00e9s occidentals del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Regne de Val\u00e8ncia<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/castellaiarago\u0301.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5931 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/castellaiarago\u0301.jpeg\" alt=\"\" width=\"249\" height=\"202\" \/><\/a>2.2. CATALUNYA I CASTELLA DE BRACET: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_d%27or_espanyol\">EL SEGLE D&#8217;OR DE LES LLETRES CASTELLANES<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_Catalu%C3%B1a\">Els regnes cristians de la Pen\u00ednsula ib\u00e8rica en comen\u00e7ar el segle XV<\/a>\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reis_Cat%C3%B2lics\">uni\u00f3 din\u00e0stica de les corones de Castella i Arag\u00f3<\/a> en les persones del<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reis_Cat%C3%B2lics\"> Reis Cat\u00f2lics<\/a>, i posteriorment tamb\u00e9 amb la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Trast%C3%A1mara\">dinastia de Trast\u00e0mar<\/a>a, sobrevingu\u00e9 un canvi pol\u00edtic trascendental que va influir negativament en el futur de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">llengua catalana<\/a>. A partir d\u2019aquest moment s\u2019estengu\u00e9 el costum que les relacions entre els monarques i els seus s\u00fabdits catalans fossin en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portal:Lengua_espa%C3%B1ola\">llengua de Castella<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>B\u00e9 fos per in\u00e8rcia o b\u00e9 per conveni\u00e8ncia, no tant per convicci\u00f3, els catalans comen\u00e7aren d\u2019adre\u00e7ar-se en castell\u00e0 a les oficines de la cort reial i la noblesa catalana va sentir un atractiu especial cap a l\u2019\u00fas del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portal:Lengua_espa%C3%B1ola\">castell\u00e0<\/a>. A m\u00e9s, el triomf de les lletres castellanes en el denominat segle d\u2019or provoc\u00e0 una mena d\u2019invasi\u00f3 espont\u00e0nia del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portal:Lengua_espa%C3%B1ola\">castell\u00e0<\/a> cap als dominis territorials del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">catal\u00e0<\/a>. El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portal:Lengua_espa%C3%B1ola\">castell\u00e0<\/a> desplac\u00e0 el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">catal\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/casadaustria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5932\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/casadaustria.jpeg\" alt=\"\" width=\"254\" height=\"199\" \/><\/a>2.3. LA CASA D&#8217;\u00c0USTRIA I CATALUNYA: EL DEST\u00cd DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_d%27%C3%80ustria\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Cent anys de la Casa d\u2019Austria. Un recorregut pel segleXVII\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arribada de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_d%27%C3%80ustria\">Casa d\u2019Austria<\/a> a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_real_de_Espa%C3%B1a\">corona d\u2019Espanya<\/a> no comport\u00e0 cap pressi\u00f3 especial contra l\u2019\u00fas de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">llengua catalana<\/a>. Fins i tot, l\u2019examen dels documents de l\u2019\u00e8poca posa en relleu que els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Virrei\">virreis<\/a> -representants del rei a Catalunya- publicaven els seus decrets i les seves ordres la majoria de les vegades en catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 1653 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_IV_de_Castella\">Felip IV<\/a> confirma els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Furs\">furs catalans<\/a> respectant les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Institucions_catalanes\">institucions catalanes<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de finals del segle XV fins a les primeres d\u00e8cades del segle XVIII, malgrat la supeditaci\u00f3 a la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monarquia_d%27Espanya\"> monarquia espanyola<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catal\u00e0<\/a> continu\u00e0 essent la llengua oficial dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a>, tot i que s\u2019inici\u00e0 aviat un proc\u00e9s de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castellanitzaci%C3%B3\">castellanitzaci\u00f3<\/a>, particularment fort a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Valencia\">Val\u00e8ncia<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/borbonsXVIII.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5933 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/borbonsXVIII.jpeg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"139\" \/><\/a>2.4. LA DINASTIA DEL BORBONS: EL DECRET DE <em>\u201cNOVA PLANTA\u201d<\/em>\u00a0I EL FUTUR INCERT DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola\">La Guerra de Succesi\u00f3 i el setge deBarcelona, 1714<\/a>\u2026<\/em><\/strong><\/span><strong> Els primers cops violents contra el catal\u00e0 v\u00e9nen de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dinastia_borb%C3%B2nica\">dinastia dels Borbons<\/a>. Amb els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">\u201cDecrets de Nova Planta\u201d<\/a>, de 1714,<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\"> Felip V<\/a> derog\u00e0 tot el dret p\u00fablic peculiar dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a>. Aquests decrets eren disposicions pol\u00edtiques que perseguien la implantaci\u00f3 d\u2019un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Centralisme\">govern centralista<\/a> a l\u2019estil del que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a\">Llu\u00eds XIV<\/a> havia establert a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francia\">Fran\u00e7a<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a l\u2019idioma, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> pos\u00e0 en pr\u00e0ctica les seves t\u00e8cniques subtils de dominaci\u00f3. En una instrucci\u00f3 secreta que el 1717 dirig\u00ed a les autoritats del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat<\/a> donava els seg\u00fcents advertiments:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cPondr\u00e0 el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar\u00e1 las providencias m\u00e1s templadas y disimuladas, para que se note el efecto sin que se note el cuidado\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> volia aconseguir l\u2019efic\u00e0cia de les mesures amagant la seva veritable intenci\u00f3 i de la manera m\u00e9s mal intencionada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la derrota de les tropes catalanes amb motiu de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_a_Catalunya\">Guerra de Successi\u00f3<\/a> (1707-1716), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Decret de Nova Planta<\/a> suprim\u00ed les llibertats dels antics regnes confederats i prohib\u00ed l\u2019\u00fas oficial del catal\u00e0. Mentrestant, el comtat del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rossell%C3%B3\">Rossell\u00f3<\/a> -annexionat a Fran\u00e7a el 1659- sofr\u00ed una <a href=\"https:\/\/dilc.org\/francesitzaci%C3%B3\/\">francesitzaci\u00f3<\/a> r\u00e0pida i intensa. Nom\u00e9s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Andorra\">Andorra<\/a> ha pogut conservar fins els nostres dies l\u2019\u00fas oficial del catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/repressio.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5934\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/repressio.jpeg\" alt=\"\" width=\"212\" height=\"237\" \/><\/a>2.5. SANG, SUOR I LL\u00c0GRIMES DURANT ELS SEGLES XIX I XX<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La dictadura franquista i la transici\u00f3 democr\u00e0tica\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant el segle XIX, a les terres catalanes de l\u2019Estat espanyol prossegu\u00ed l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Assimilaci%C3%B3\">assimilaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica castellana<\/a>. Per\u00f2 aquest proc\u00e9s fou aviat contrarrestat per un movimient reivindicatiu de la <a href=\"https:\/\/llengua.gencat.cat\/ca\/el-catala\/origens-i-historia\/\">llengua catalana<\/a>, principalment a Catalunya -amb els\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jocs_Florals\">Jocs Florals<\/a>\u00a0i el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Teatre_popular\">Teatre popular<\/a>-, que converg\u00ed amb un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">naixent moviment nacionalista<\/a> cada vegada m\u00e9s important.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No podem ara presentar aqu\u00ed una descripci\u00f3 completa de tots i cadascun dels tristos episodis de la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\"> dominaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/a>, per\u00f2 s\u00ed que hem de dir que aquesta continuava vigent a comen\u00e7ament d\u2019aquest mateix segle XX, per part del poder pol\u00edtic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A tall d&#8217;exemple:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un Reial Decret del 21 de novembre de 1902, despr\u00e9s de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eleccions_generals_espanyoles_de_1901\">eleccions generals espanyoles de 1901<\/a>, ratificava, en termes de duresa extrema, la pol\u00edtica atemptat\u00f2ria contra l\u2019exist\u00e8ncia i el desenvolupament de la llengua catalana. L\u2019article 2 d\u2019aquest decret amena\u00e7ava amb c\u00e0stigs i fins i tot amb la p\u00e8rdua dels drets professionals, a tots aquells mestres que ensenyessin als seus deixebles qualsevol mat\u00e8ria en un idioma que no f\u00f3s el castell\u00e0. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un altre Reial Decret de mar\u00e7 de 1926 de la Dictadura del govern de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dictadura_de_Primo_de_Rivera\">Primo de Rivera<\/a>, recordem aqu\u00ed tamb\u00e9 la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Sanjuanada_de_1926\">Sanjuanada<\/a>, qualificava de delicte resistir-se a utilitzar la llengua castellana.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El tracte civil m\u00e9s ben\u00e8vol obtingut per al catal\u00e0 fou el de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola\">Segona Rep\u00fablica<\/a> (1931-1939). L\u2019article 2 de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_1932\">Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya, de setembre del 1932<\/a> establia que:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cL\u2019idioma catal\u00e0 \u00e9s, com el castell\u00e0, llengua oficial a Catalunya; per a les relacions de Catalunya amb la resta de l\u2019Espanya, aix\u00ed com per a la comunicaci\u00f3 de les autoritats de l\u2019Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial ser\u00e0 el castell\u00e0. Tota disposici\u00f3 o publicaci\u00f3 oficial dictada dins de Catalunya ser\u00e0 publicada en ambd\u00f3s idiomes\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i recon\u00e8ixer les insufici\u00e8ncies legislatives, en aquest per\u00edode es van posar els fonaments per a una possible tasca de potenciaci\u00f3 plena de totes les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Lleng%C3%BCes_d%27Espanya\">lleng\u00fces hisp\u00e0niques<\/a>: aquest desig el trobem en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3_espanyola_de_1931\">Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica<\/a>. S\u2019hi deia que les regions aut\u00f2nomes podrien organitzar l\u2019ensenyament en les seves respectives lleng\u00fces.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Quant a la normativitzaci\u00f3<\/span>, cal assenyalar tres fites hist\u00f2riques b\u00e0siques, que amparades per l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Catalans\">Acad\u00e8mia de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC)<\/a>, foren empreses amb un rigor extraordinari pel gran ling\u00fcista <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_Pompeu_Fabra\">Pompeu Fabra<\/a> (1868-1948):<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La promulgaci\u00f3 de les<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Normes_ortogr%C3%A0fiques\"> Normes Ortogr\u00e0fiques<\/a> de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (1913)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La publicaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gram%C3%A0tica_del_catal%C3%A0\">Gram\u00e0tica Normativa<\/a> (1918)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019edici\u00f3\u00a0 del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diccionari_General_de_la_Llengua_Catalana\">Diccionari General de la Llengua Catalana<\/a> (1932)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">Quant a l\u2019extensi\u00f3 social del catal\u00e0<\/span>, dues en s\u00f3n les fites principals durant el mateix per\u00edode:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #008000;\">La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mancomunitat_de_Catalunya\">Mancomunitat de Catalunya<\/a> (1914-1925)<\/span>, que permet\u00e9 una expansi\u00f3 p\u00fablica del catal\u00e0 amb la seva reincorporaci\u00f3 als organismes locals i a l\u2019ensenyament, contribuint a la catalanitzaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i de la vida cultura.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #008000;\">La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\">Generalita<\/a>t (1931-1939)<\/span>, que don\u00e0 car\u00e0cter oficial a la llengua catalana, la introdu\u00ed a les escoles i a la Universitat i impuls\u00e0 decisivament la recatalanitzaci\u00f3 del pa\u00eds, malmesa per la dictadura de Primo de Rivera (premsa, r\u00e0dio, activitats culturals i ciutadanes\u2026)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Normalitzaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica\">proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0<\/a> reb\u00e9 un nou cop, m\u00e9s terrible que mai, amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme_a_Catalunya\">vict\u00f2ria franquista<\/a> (1939). L\u2019\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0 fou prohibit i bandejat de l\u2019administraci\u00f3, de les escoles, de la Universitat, de la premsa, de la r\u00e0dio. Foren prohibits, fins i tot, els r\u00e8tols comercials.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquells primers anys franquistes, la d\u00e8cada dels anys quaranta, es va fer tristement c\u00e8lebre una\u00a0 frase que pronunciaven funcionaris de l\u2019Administraci\u00f3 quan alg\u00fa se\u2019ls dirigia en catal\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>&#8211; \u201c H\u00e1bleme usted en la lengua del Imperio\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una llei promulgada pel govern franquista el 5 d\u2019abril de 1938 en penetrar les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme_a_Catalunya\">tropes del general Franco en territori catal\u00e0<\/a>, qued\u00e0 prohibit l\u2019\u00fas del catal\u00e0 en qualitat del segon idioma oficial del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat de Catalunya<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">El catal\u00e0 era, doncs, idioma proscrit a:<\/a> <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019ensenyament, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els documents notarials,\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La vida municipal,\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El carrer, <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A tot arreu, llevat de la intimitat de la llar. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les mesures opressores i restrictives, en definitiva <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Repressi%C3%B3_franquista\">repressives<\/a>, arribaren fins a l\u2019any 1957, en qu\u00e8 la Llei del Registre Civil, de juny d\u2019aquell any, oblig\u00e0 a inscriure tots els noms dels nou nats catalans en llengua castellana. Totes les\u00a0 Institucions oficials, durant els primers anys del franquisme, col.laboraren en aquesta obra de <a href=\"https:\/\/dilc.org\/descatalanitzar\/\">descatalanitzaci\u00f3<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la d\u00e8cada dels anys 50 fou autoritzada la publicaci\u00f3 d\u2019alguns llibres en llengua catalana, per\u00f2 no la de diaris i revistes que podien gaudir d\u2019un p\u00fablic m\u00e9s ampli. A l\u2019any 1959 aparagu\u00e9 la revista <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Serra_d%27Or\">\u201cSerra d\u2019Or\u201d<\/a><\/em> des de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monestir_de_Montserrat\">Abadia de Montserrat<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant la d\u00e8cada dels anys 60 el r\u00e8gim franquista comen\u00e7\u00e0 una lleugera i quasi imperceptible liberalitzaci\u00f3. Es permet algun setmanari, les emissores de r\u00e0dio i TV comencen a emetre petits espais en catal\u00e0, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nova_Can%C3%A7%C3%B3\">Nova Can\u00e7\u00f3<\/a> conquista una bona part de la joventut catalana i en algunes escoles privades torna a ensenyar-se el catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Som a la d\u00e8cada dels 70. La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llei_General_d%27Educaci%C3%B3\">Llei General d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019any 1970<\/a> va fer un petit esfor\u00e7 per superar la discriminaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Es refereix al domini del llenguatge:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201c\u2026mediante el estudio de la lengua nacional, el aprendizaje de una lengua extranjera y el cultivo, en su caso, de la lengua nativa\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el moment de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco_Bahamonde\">la mort de Franco<\/a> (1975) l\u2019esperan\u00e7a va tornar a n\u00e9ixer i amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Transici%C3%B3_democr%C3%A0tica_espanyola\">nou r\u00e8gim democr\u00e0tic<\/a> (1978) la llengua catalana va poder readre\u00e7ar el seu rumb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pompeuF.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5921 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pompeuF.jpeg\" alt=\"\" width=\"388\" height=\"388\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">3. L\u2019HOME QUE VA CODIFICAR LA LLENGUA CATALANA: EN POMPEU FABRA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5935\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/pf.jpeg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"197\" \/><\/a>3.1. QU\u00c8 SE&#8217;N DIU D&#8217;AQUEST HOME QUE VA CODIFICAR LA LLENGUA CATALANA&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019home \u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>: el geni que escomet\u00e9 la tasca d\u2019<a href=\"https:\/\/sal.cime.es\/WebEditor\/Pagines\/07cent.pdf\">ordenaci\u00f3 gramatical, lexicogr\u00e0fica i estil\u00edstica de la llengua<\/a>. Va ser ell qui emprengu\u00e9 la tasca de <a href=\"https:\/\/openaccess.uoc.edu\/webapps\/o2\/bitstream\/10609\/56525\/3\/La%20normativa%20de%20la%20llengua%20catalana_M%C3%B2dul2_Pompeu%20Fabra%20i%20la%20codificaci%C3%B3%20del%20catal%C3%A0.pdf\">codificar la llengua catalana<\/a> mitjan\u00e7ant un sistema organitzat, coherent, racional, estructurat, cient\u00edfic, normalitzat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El punt de parten\u00e7a de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> era un idioma sense polir. Tot i els esfor\u00e7os portats a terme per poetes i erudits, el catal\u00e0 del 1900 encara resultava un llenguatge inadequat per expressar totes les facetes d\u2019una cultura en plena efervesc\u00e8ncia. Una s\u00e8rie d\u2019intents anteriors per fixar una ortografia i una gram\u00e0tica adients havien fracassat. El catal\u00e0 es movia pendurlarment entre un llenguatge parlart incorrecte i un llenguatge literari excessivament culte.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Mapa conceptual sobre el LLENGUATGE, en general\u2026<\/span><\/strong><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/01-LLENGUATGE.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5312\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/01-LLENGUATGE.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/diccionaripf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5940 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/diccionaripf.jpeg\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"259\" \/><\/a>3.2. L\u2019ABAST DE L&#8217;OBRA CODIFICADORA D&#8217;EN POMPEU FABRA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El treball de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> va tenir tres fronts d\u2019acci\u00f3 diferents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019Ortografia (1913)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Gram\u00e0tica (1918)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #008000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Diccionari (1932)<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser a l\u2019any 1913, quan <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Catalans\">l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC)<\/a> publicava les seves famoses <a href=\"https:\/\/www.iec.cat\/llengua\/documents\/ortografia_catalana_versio_digital.pdf\">Normes Ortogr\u00e0fiques<\/a> que tot i el seu anonimat aparent, eren el punt de l\u2019esfor\u00e7 d\u2019unificaci\u00f3 realitzat per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>. L\u2019ortografia era el primer objectiu indispensable i les normes van ser immediatament adoptades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La proposta de la reforma ortogr\u00e0fica d\u2019en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> no contenia cap dificultat que fos incompatible amb cap pronunciaci\u00f3 dialectal important. Aquesta era la condici\u00f3 indispensable perqu\u00e8 la proposta fos acceptada arreu del domini ling\u00fc\u00edstic. D\u2019aquesta manera ho comentava i valorava el mateix <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> en l\u2019article <a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/expo_pompeufabra\/cast\/llengua.htm\"><em>\u201cDe la depuraci\u00f3 de la llengua liter\u00e0ria\u201d<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en les seves <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Converses_filol%C3%B2giques\"><em>\u201cConverses filol\u00f2giques\u201d<\/em> <\/a>ens explica els criteris que el duen a triar la soluci\u00f3 gr\u00e0fica m\u00e9s adient:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cEn els casos que la llengua antiga vacil.la entre dues grafies, \u00e9s sempre preferible la que conv\u00e9 a un m\u00e9s gran nombre de dialectes\u201d (\u2026)<\/strong><\/span><\/em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cEl catal\u00e0 antic coneix al costat de la grafia cambi el so canvi; i llavors el fet de pronunciar-se canvi i no cambi en un dialecte tan important com el mallorqu\u00ed, \u00e9s una ra\u00f3 decisiva a favor de la grafia canvi\u201d (\u2026).<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1918 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> posa en circulaci\u00f3 la seva <a href=\"https:\/\/publicacions.iec.cat\/repository\/pdf\/00000044%5C00000005.pdf\">Gram\u00e0tica catalana<\/a>, acceptada, fins i tot, per mallorquins i valencians, amb poqu\u00edssimes excepcions, perqu\u00e8 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> es disting\u00ed pel seu respecte a certes variants morfol\u00f2giques d\u2019ambdues zones catalanoparlants.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 1919 li foren publicades a la revista <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nostra_Parla\"><em>\u201cNostra Parla\u201d<\/em><\/a> aquestes paraules:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cEn morfologia \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019aconseguir la uniformaci\u00f3. No solament dif\u00edcil sin\u00f3 impossible: si un dialecte diu pateix i un altre patix, si un dialecte diu canto, i un altre diu cante, i un altre cant, l\u2019adopci\u00f3 en la llengua escrita d\u2019una forma \u00fanica no pot \u00e9sser sense sacrificar l\u2019una o l\u2019altra d\u2019aquestes variants dialectals (\u2026)<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cLes formes triades del dialecte central, que s\u00f3n per altra banda les que gaudeixen d\u2019una major extensi\u00f3 geogr\u00e0fica, s\u00f3n les comunament adoptades encara que difereixein de les antigues (\u2026) No, no es pret\u00e9n de supeditar cap varietat a una altra: es tracta\u00a0 simplement que dins cadascuna de les regions de llengua catalana,<\/span> <span style=\"color: #ff9900;\">es realitzi una obra de depuraci\u00f3, de readre\u00e7ament de la llengua. Cadascuna de les regions t\u00e9 els seus cl\u00e0ssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els prengui per models per depurar i redre\u00e7ar la seva variant dialectal; i aix\u00f2 faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre catal\u00e0, ens trovar\u00edem escrivint modalitats no pas molt diferents d\u2019una sola llengua liter\u00e0ria\u201d.<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en un discurs que pronunci\u00e0 a Palma de Mallorca a l\u2019any 1925 en homenatge a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mari%C3%A0_Aguil%C3%B3_i_Fuster\">Mari\u00e0 Aguil\u00f3<\/a> <span style=\"color: #ff9900;\">\u201cmereixedor de l\u2019admiraci\u00f3 de catalans, valencians i balears per la seva labor filol\u00f2gica\u201d<\/span>, en destaquem:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cDes de les corberes franceses fins als palmerals d\u2019Elx i des de les regions orientals d\u2019Arag\u00f3 fins a les illes daurades, existeix un grup de parlars rom\u00e0nics que formen un conjunt prou homogeni per \u00e9sser considerats com una sola llengua rom\u00e0nica enfront de l\u2019espanyol, del franc\u00e9s i de l\u2019itali\u00e0 (\u2026)<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cL\u2019obra de depuraci\u00f3 i de readre\u00e7ament \u00e9s avui molt avan\u00e7ada; aprofitant els materials que ens han fornit l\u2019estudi dels nostres autors antics i les aportacions dels parlars catalans, valencians i balears, hem aconseguit de refer esplendorasament la nostra llengua\u201d (\u2026)<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No menys interessant, en aquest sentit, fou la intervenci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> el 1927, davant un auditori madrileny, a la qual pertany aquesta afirmaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>&#8211; \u201cNo pude aceptar el puesto que en la Real Academia espa\u00f1ola me ofrec\u00edan, porque cre\u00ed que el oficio de depurar la lengua s\u00f3lo a catalanes, bale\u00e1ricos y valencianos corresponde\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, l\u2019any 1932 es posava a disposici\u00f3 dels pa\u00efsos de llengua catalana el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diccionari_General_de_la_Llengua_Catalana\">Diccionari General de la Llengua Catalana<\/a>, obra que, segons el saber dels ling\u00fcistes actuals, \u00e9s un exemple excel.lent de precisi\u00f3 i\u00a0 claredat. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> procur\u00e0 de no fer una obra excessivament erudita. S\u2019estim\u00e0 m\u00e9s escatir les profunditats de la parla viva del poble, i justament per aix\u00f2, la seva tasca va ser acollida entusi\u00e0sticament per aquest mateix poble.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En l\u2019article <em>\u201cFil\u00f2legs i poetes\u201d<\/em> de 1918 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> anunci\u00e0 un criteri integrador sobre el diccionari que anava confegint:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>\u201cTamb\u00e9 \u00e9s incontestable que convenia d\u2019enriquir i d\u2019envigorir la llengua escrita amb les aportacions dels dialectes. Per aix\u00f2 s\u2019havia de veure amb joia que cada escriptor es complagu\u00e9s a usar en els seus escrits el major nombre de paraules i expressions pr\u00f2pies del seu parlar regional. Aix\u00f2 no pot perjudicar gens la unitat de la llengua si \u00e9s practicat per veritables literats\u201d (\u2026)<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Mapa conceptual sobre la FON\u00c8TICA catalana <\/span><\/strong><\/em><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/02-FONETICA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5313\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/02-FONETICA.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Mapa conceptual sobre l\u2019ORTOGRAFIA catalana\u2026 <\/span><\/strong><\/em><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/03-ORTOGRAFIA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5314\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/03-ORTOGRAFIA.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/gramaticapf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5937 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/gramaticapf.jpeg\" alt=\"\" width=\"185\" height=\"272\" \/><\/a>3.3. RETALLS D&#8217;UNA BIOGRAFIA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> va n\u00e9ixer el 20 de febrer de 1868 a l\u2019antiga <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vila_de_Gr%C3%A0cia\">vila de Gr\u00e0cia<\/a>, actualment districte de Barcelona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 1888 ingressa a l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escola_T%C3%A8cnica_Superior_d%27Enginyeria_Industrial_de_Barcelona\">\u2019Escola d\u2019enginyers Industrials de Barcelona<\/a> acabant la seva carrera d\u2019enginyer qu\u00edmic el 1891, no sense haver estat redactor\u00a0 de la revista <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/L%27Aven%C3%A7\">\u201cL\u2019Aven\u00e7\u201d<\/a><\/em>. Aquest mateix any es fa soci del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Centre_Excursionista_de_Catalunya\">Centre Excursionista de Catalunya<\/a> on hi d\u00f3na cursos de catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 1902 el trobem a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bilbao\">Bilbao<\/a> amb la seva fam\u00edlia, com a Catedr\u00e0tic de Qu\u00edmica de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escuela_de_Ingenier%C3%ADa_de_Bilbao\">Escola d\u2019enginyers<\/a> d\u2019aquella ciutat, fins el 1912 que fixa la seva resid\u00e8ncia a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Badalona\">Badalona<\/a> com a titular de la C\u00e0tedra de Catal\u00e0 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona\">Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/a> i en el 1932 \u00e9s nomenat Catedr\u00e0tic de la llengua catalana a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">Universitat de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant la seva vida presideix els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jocs_Florals\">Jocs Florals<\/a> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%A9rida\">Lleida<\/a> (1915), <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Matar%C3%B3\">Matar\u00f3<\/a> (1918), <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a> (1934), <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montpellier\">Montpeller<\/a> (1946).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A causa dels bombardejos de la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_Civil_Espanyola\"> Guerra Civil<\/a> (1938) es trasllada de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Badalona\">Badalona<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/San_Fel%C3%ADu_de_Codinas\">Sant Feliu de Codines<\/a>. Per\u00f2 el dia 31 de gener de 1939 s\u2019exilia a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fran%C3%A7a\">Fran\u00e7a<\/a> residint a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Illa_de_Fran%C3%A7a\">Illa<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Par%C3%ADs\">Par\u00eds<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montpellier\">Montpeller<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Perpi%C3%B1%C3%A1n\">Perpiny\u00e0<\/a> i finalment, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prades_(Pirineos_Orientales)\">Prada de Conflent<\/a>\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El trobarem a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Andorra\">Andorra<\/a> a l\u2019any 1947 per fer testament en catal\u00e0. I a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Prades_(Pirineos_Orientales)\">Prada de Conflent<\/a> mor el dia de Nadal de 1948, voltat de tota la seva fam\u00edlia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff0000;\"><em><strong>Mapa conceptual de LEXICOGRAFIA\u2026 <\/strong><\/em><\/span><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/04-LEXIC.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5315\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/04-LEXIC.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Mapa conceptual de SEM\u00c0NTICA<\/span><\/strong><\/em><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/05-SEMANTICA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5316\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/05-SEMANTICA.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/ortografiapf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5938\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/ortografiapf.jpeg\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"260\" \/><\/a>3.4. COMENTARIS A L&#8217;APORTACI\u00d3 DE L&#8217;OBRA FABRIANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El record d\u2019aquest home senzill i poc conegut, per\u00f2 important per a les lletres catalanes, en el cinquantenari de la seva mort, ens ha de deixar ben clar que amb la seva tasca de <a href=\"https:\/\/openaccess.uoc.edu\/webapps\/o2\/bitstream\/10609\/56525\/3\/La%20normativa%20de%20la%20llengua%20catalana_M%C3%B2dul2_Pompeu%20Fabra%20i%20la%20codificaci%C3%B3%20del%20catal%C3%A0.pdf\">codificaci\u00f3 de la llengua<\/a> quedaven superats els segles de desorientaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, provocada per la p\u00e8rdua d\u2019oficialitat del catal\u00e0 arran dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Decrets de Nova Planta<\/a> (1707-1716) i es coronen els esfor\u00e7os dispars de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a\">La Renaixen\u00e7a<\/a> per retrobar una llengua v\u00e0lida per a tot el domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0. El secret de l\u2019\u00e8xit de la <a href=\"https:\/\/openaccess.uoc.edu\/webapps\/o2\/bitstream\/10609\/56525\/3\/La%20normativa%20de%20la%20llengua%20catalana_M%C3%B2dul2_Pompeu%20Fabra%20i%20la%20codificaci%C3%B3%20del%20catal%C3%A0.pdf\">codificaci\u00f3 fabriana<\/a> rau en l<\/strong><strong>a solidesa dels seus fonaments: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot basant-se en el parlar viu de Barcelona, depurat de castellanismes i vulgarismes s&#8217;elabora un model de llengua que, amb unes m\u00ednimes variacions gramaticals, la fa compatible amb tots els altres grans dialectes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La depuraci\u00f3 nom\u00e9s podia fer-se prenent com a base la uniforme <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_medieval\">llengua liter\u00e0ria medieval<\/a>, compartida per totes les terres catalanes.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019aquesta manera, anteriorment expressada, s\u2019assegura la unitat ling\u00fc\u00edstica en el temps i en l\u2019espai:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #008000;\">En el temps<\/span>, perqu\u00e8 el model elaborat expressa la continu\u00eftat de la rica <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_medieval\">tradici\u00f3 medieval<\/a>, interrompuda per segles de desorientaci\u00f3 i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decad%C3%A8ncia\">decad\u00e8ncia.<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #008000;\">En l\u2019espai<\/span>, perqu\u00e8 el seu model de llengua permet que tots els parlants del domini ling\u00fc\u00edstic s\u2019hi puguin sentir c\u00f2modes.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No s\u00f3n cap causalitat aquelles paraules pronunciades per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gonzalo_Queipo_de_Llano\">Queipo de Llano<\/a>, un dels capitosts de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cop_d%27estat_del_juliol_del_1936_a_Barcelona\">la rebel.li\u00f3 militar franquista<\/a>, abans de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ofensiva_de_Catalunya\">ocupaci\u00f3 de Barcelona<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\"><strong>&#8211; \u201cCuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras ir\u00e1n arrastradas por las Ramblas\u201d.<\/strong><\/span><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les dades que confirmen la trascend\u00e8ncia de l\u2019obra de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>, les trobem en la prohibici\u00f3 durant la postguerra civil d\u2019editar textos catalans amb la normativa fabriana: quan triomfa l\u2019al\u00e7ament militar, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> ja havia acomplit la tasca t\u00e8cnica de modernitzaci\u00f3, depuraci\u00f3, sistematitzaci\u00f3 i unificaci\u00f3 de la llengua catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\"><em><strong>Mapa conceptual de MORFOLOGIA\u2026 <\/strong><\/em><\/span><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/06-MORFOLOGIA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5317\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/06-MORFOLOGIA.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mapa conceptual de SINTAXI (I)\u2026 <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Definici\u00f3 i sintagmes<br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/07-SINTAXI-1-.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5318\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/07-SINTAXI-1-.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mapa conceptual de SINTAXI (II)\u2026 <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Classificaci\u00f3 d\u2019oracions<br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/08-SINTAXI-2-.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5319\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/08-SINTAXI-2-.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/carrerpf.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5939 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/carrerpf.jpeg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"213\" \/><\/a>3.5. DE L&#8217;EXPERI\u00c8NCIA DEL\u00a0<em>\u201cQUERIDOS SOBRINOS\u2026\u201d, A LA S\u00c0VIA RECTIFICACI\u00d3 DEL<\/em><em>\u201cESTIMATS NEBOTS\u2026\u201d<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019experi\u00e8ncia decisiva i radical que va il.luminar <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> i que el va emp\u00e8nyer cap a la tasca de la reconstrucci\u00f3 de la llengua, es pot situar en un fet freq\u00fcent que tamb\u00e9 ens ha succe\u00eft a m\u00e9s d\u2019un de nosaltres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Conten que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a>, des de Madrid, havent-se disposat a escriure als seus nebots amb un <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cQueridos sobrinos\u2026\u201d<\/em><\/span>, va esquin\u00e7ar el paper de carta i en comenc\u00e0 un de nou fins trobar el <span style=\"color: #ff6600;\"><em>\u201cEstimats nebots\u2026\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molts de nosaltres, gent m\u00e9s gran que vosaltres, hem viscut m\u00e9s d\u2019alguna vegada una experi\u00e8ncia similar, i de ben segur que hi hem reaccionat amb r\u00e0bia, amb dolor, amb vergonya o amb esperit positiu en posar\u2019hi una bona dosi d\u2019estudi i atenci\u00f3 per refer les limitacions de la ignor\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, l\u2019esfor\u00e7 que feu, dia rera dia, en aprendre de forma sistem\u00e0tica la llengua catalana es transforma, suposem, en\u00a0 goig en la mesura que us endinseu per entre les bases i la vertebraci\u00f3 que aguanta l\u2019edifici de l\u2019estudi cient\u00edfic de la nostra llengua. N\u2019\u00e9s aquest un aprenentatge que us lliura de la ignor\u00e0ncia, que us fa cada dia m\u00e9s savis i que us ajuda perqu\u00e8, tots junts, poguem comunicar els nostres pensaments i sentiments en un gran acte de comunicaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019una llengua mil\u00b7len\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\"><em><strong>Mapa conceptual sobre els G\u00c8NERES LITERARIS\u2026 <\/strong><\/em><\/span><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/09-GENERES-LITERARIS.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5321\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/09-GENERES-LITERARIS.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff0000;\"><em><strong>Mapa conceptual sobre els RECURSOS LITERARIS\u2026 <\/strong><\/em><\/span><em><strong><br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/10-RECURSOS-ESTIL.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5322\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/10-RECURSOS-ESTIL.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Mapa conceptual de LITERATURA\u2026 <\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>(Exemple de mapa abreujat\u2026)<br \/>\n<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/11-LITERATURA-CATALANA.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5323\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/11-LITERATURA-CATALANA.png\" alt=\"\" width=\"1700\" height=\"2338\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/dretsdellengues.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5922 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/dretsdellengues.jpg\" alt=\"\" width=\"462\" height=\"452\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">4. ELS DRETS LING\u00dc\u00cdSTICS DE LA COMUNITAT HUMANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fent-nos ress\u00f2 dels patiments de cadascun dels catalans que ha hagut de morir per salvar la seva p\u00e1tria i la de tots aquells que han experimentat persecuci\u00f3 i exili al llarg de la hist\u00f2ria, ens unim solid\u00e0riament amb tots els pobles -\u00e8tnies, cultures i religions- que s\u00f3n perseguits actualment a causa de la injust\u00edcia i la inhumanitat. El nostre pensament i el nostre cor s\u00f3n amb els qui han patit persecussi\u00f3 a qualsevol indret dela terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb l\u2019esperan\u00e7a i amb el desig que tota persona humana pugui gaudir de tots els drets i de totes les llibertats sense distinci\u00f3 de ra\u00e7a, color, sexe, llengua, religi\u00f3, opini\u00f3 pol\u00edtica o altra, origen nacional o social, posici\u00f3 econ\u00f2mica, naixement o qualsevol altra condici\u00f3, volem deixar const\u00e0cia dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Ling%C3%BC%C3%ADstics\">\u201cDrets Ling\u00fc\u00edstics\u201d<\/a> de tota la humanitat:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Les institucions i organitzacions no-governamentals signat\u00e0ries de la present <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Ling%C3%BC%C3%ADstics\">Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Ling\u00fc\u00edstics<\/a>, reunides a Barcelona els dies 6 al 9 de juny de 1996,<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vista la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans de 1948.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vistos els Pactes Internacionals dels Drets civils, Pol\u00edtics, Econ\u00f2mics, Socials i culturals de 16 de desembre de 1966.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vista la Resoluci\u00f3 de l\u2019Assemblea General de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides del 18 de desembre de 1992.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vista la declaraci\u00f3 de la Cimera del Consell d\u2019Europa, de 9 d\u2019octubre de 1993, sobre les minories nacionals; i la Convenci\u00f3.marc per Vistos les declaracions i convenis del Consell d\u2019Europa com el Conveni Europeu per a la Protecci\u00f3 del Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, de 4 de novembre de 1950; la convenci\u00f3 del Consell de Ministres del Consell d\u2019Europa, de 29 de juny de 1992 sobre les lleng\u00fces regionals i minorit\u00e0riea la protecci\u00f3 de les minories nacionals de novembre del 1994.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vistes la Declaraci\u00f3 de Santiago de Compostel.la del PEN Club Internacional i la Declaraci\u00f3 de 15 de desembre de 1993 del Comit\u00e8 de traductors i drets ling\u00fc\u00edstics, sobre una proposta de realitzar una confer\u00e8ncia mundial de Drets Ling\u00fc\u00edstics, aix\u00ed com la Declaraci\u00f3 de Recife, Brasil, de 9 d\u2019octubre de 198 i la Convenci\u00f3 169 de l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional de Treball, de 26 de juny de 1989, relativa als pobles ind\u00edgenes en pa\u00efsos independents.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vist que la declaraci\u00f3 Universal dels drets col.lectius dels pobles, signada a Barcelona el maig de 1990, declara que qualsevol poble t\u00e9 dret a expressar i a desenvolupar la seva cultura, la seva llengua i les seves normes d\u2019organitzaci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vista la Declaraci\u00f3 final de l\u2019assemblea general de la Federaci\u00f3 Internacional de professors de lleng\u00fces vives a P\u00e9cs (Hongria) de 16 d\u2019agost de 1991, que recomana que els drets ling\u00fc\u00edstics siguin considerats com a drets fonamentals de l\u2019individu.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vist l\u2019informe de la Comissi\u00f3 de Drets Humans del Consell Econ\u00f2mic i socials de les Nacions Unides, de 20 d\u2019abril de 1994.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Vist l\u2019esborrany de la Declaraci\u00f3 de la comissi\u00f3 Interamericana de drets humans sobre els drets dels pobles ind\u00edgenes.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(\u2026)<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>At\u00e8s que la majoria de les lleng\u00fces amena\u00e7ades del m\u00f3n pertanyen a pobles no sobirans.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>At\u00e8s que la invasi\u00f3, la colonitzaci\u00f3 i l\u2019ocupaci\u00f3, aix\u00ed com d\u2019altres casos de subordinaci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica o socials, impliquen sovint la imposici\u00f3 directa d\u2019una llengua aliena.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>At\u00e8s que per garantir la conviv\u00e8ncia entre comunitats ling\u00fc\u00edstiques, cal trobar uns principis d\u2019ordre universal que permetin assegurar la promoci\u00f3, el respecte i l\u2019\u00fas social p\u00fablic i privat de totes les lleng\u00fces.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>At\u00e8s que diversos factors d\u2019ordre extraling\u00fc\u00edstic (hist\u00f2rics, pol\u00edtics, territorials, demogr\u00e0fics, econ\u00f2mics, socioculturals, socioling\u00fc\u00edstics i d\u2019actitud col.lectiva) generen problemes que provoquen la desaparici\u00f3, marginaci\u00f3 i degradaci\u00f3 de nombroses lleng\u00fces.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>(\u2026)<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Declaren, entre altres:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que es consideren comunitats ling\u00fc\u00edstiques dins del seu propi territori hist\u00f2ric els pobles n\u00f2mades en les seves \u00e0rees de despla\u00e7ament o els pobles d\u2019assentament dispers.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que s\u2019ent\u00e9n\u00a0 com a grup ling\u00fc\u00edstic tota col.lectivitat humana que comparteix una mateixa llengua i que es troba assentada en l\u2019espai territorial d\u2019una altra comunitat ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 sense una historicitat equivalent, com succeeix en casos diversos com ara immigrats, refugiats, deportats o els membres de les di\u00e0spores.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que en els casos en qu\u00e8 difertents comunitats i grups ling\u00fc\u00edstics concorren en un territori compartit, l\u2019exercici dels drets formulats en aquesta Declaraci\u00f3 s\u2019ha de regir pel respecte entre tots i dins de les m\u00e0ximes garanties democr\u00e0tiques.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que es considera com a drets personals inalienables i exercibles en qualsevol situaci\u00f3, els seg\u00fcents:<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret a \u00e9sser reconegut com a membre d\u2019una comunitat ling\u00fc\u00edstica.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret a l\u2019\u00fas\u00a0 de la llengua en privat i en p\u00fablic.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret a l\u2019\u00fas del propi nom. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret de relacionar-se i d\u2019associar-se amb d\u2019altres membres de la comunitat ling\u00fc\u00edstica d\u2019origen.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret de mantenir i desenvolupar la pr\u00f2pia cultura.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que els drets col.lectius dels grups ling\u00fc\u00edstics, a m\u00e9s dels establerts per als seus membres individualment, tamb\u00e9 inclouen:<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret a l\u2019ensenyament de la pr\u00f2pia llengua i cultura.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret a disposar de serveis culturals.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret a una pres\u00e8ncia equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i les relacions socioecon\u00f2miques.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que les persones que es traslladen i s\u2019estableixen d\u2019una comunitat ling\u00fc\u00edstica, diferent de la pr\u00f2pia, tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relaci\u00f3 d\u2019integraci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que l\u2019assimilaci\u00f3, -entesa com l\u2019aculturaci\u00f3 de les persones en la societat que les acull-, en cap cas ha de ser for\u00e7ada o indu\u00efda, sin\u00f3\u00a0 nom\u00e9s el resultat d\u2019una opci\u00f3 plenament lliure.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que els drets de totes les comunitats ling\u00fc\u00edstiques s\u00f3n iguals i independents de la consideraci\u00f3 jur\u00eddica o pol\u00edtica de les lling\u00fces oficials, regionals o minorit\u00e0ries.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Que s\u2019exclou que una llengua pugui ser considerada pr\u00f2pia d\u2019un territori \u00fanicament pel fet de ser oficial de l\u2019Estat o de tenir tradici\u00f3 de ser utilitzada dins d\u2019aquest territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/sntjordi13.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5923 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/sntjordi13.jpeg\" alt=\"\" width=\"503\" height=\"345\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">5. EN LA DIADA DE SANT JORDI 2013<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/rosesllibregroc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5943\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/rosesllibregroc.jpeg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"177\" \/><\/a>M&#8217;ha semblat adient en aquesta <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> de l&#8217;any 2013, proposar uns link&#8217;s en refer\u00e8ncia a les festes que se celebren als Pa\u00efsos catalans, les tradicions de Catalunya i llur cultura Catalunya en el decurs de l&#8217;any. Tanmateix, m&#8217;he entretingut igualment<\/strong><strong>, en aquest festa primaveral del mes d&#8217;abril, en oferir una tem\u00e0tica relacionada amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> en homenatge a:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #3366ff;\">(1)<\/span>\u00a0La complexa i laboriosa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">Hist\u00f2ria de Catalunya<\/a> i, en concret, els or\u00edgens i la dificultosa evoluci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">Llengua catalana<\/a> -a trav\u00e9s dels segles-, a causa de malestrucs determinis i esp\u00faries decisions dels regnats i governs que han configurat la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya\">Hist\u00f2ria d&#8217;Espanya<\/a>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(2)<\/span>\u00a0La immensa tasca d&#8217;en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pompeu_Fabra_i_Poch\">Pompeu Fabra<\/a> -el codificador de la lengua catalana-, qui amb la seva saviesa i clarivid\u00e8ncia don\u00e0 a la llengua catalana una estabilitat duradera fins als nostres mateixos dies.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(3) <\/span>Els apunts dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mapa_conceptual\">Mapes conceptuals<\/a>\u00a0-una representaci\u00f3 gr\u00e0fica d&#8217;una gran xarxa de conceptes enlla\u00e7ats- de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gram%C3%A0tica_del_catal%C3%A0\">Gram\u00e0tica<\/a> i la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Literatura_en_catal%C3%A0\">Literatura<\/a> catalanes, extrets del bagul de les meves classes impartides i estudiats pels meus alumnes, pensats i estructurats per facilitar-los l&#8217;estudi cient\u00edfic de la ling\u00fc\u00edstica i la literatura catalana.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">(4)<\/span>\u00a0Els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Ling%C3%BC%C3%ADstics\">Drets ling\u00fc\u00edstics<\/a> de la comunitat humana.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/que\u0300fem.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-5944 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/que\u0300fem.jpeg\" alt=\"\" width=\"287\" height=\"175\" \/><\/a>Aix\u00ed, doncs, fem festa i celebrem-la en aquesta <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_de_Sant_Jordi\">Diada de Sant Jordi<\/a> tot fent-nos ress\u00f2 de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\">festivitats<\/a> m\u00e9s assenyalades de casa nostra, aix\u00ed com les seves <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Calendari_de_Tradicions_i_Costums\">tradicions i costums<\/a>, aix\u00ed com llurs elements de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Cultura_de_Catalu%C3%B1a\">cultura catalana<\/a> que identifiquen el nostre Pa\u00eds, per tal de gaudir adientment i festiva aquest 23 d&#8217;abril i tots els mesos de l&#8217;any:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Festes_populars_als_Pa%C3%AFsos_Catalans\"><span style=\"color: #008000;\"><em><strong>Recull de festes als Pa\u00efsos catalans<\/strong><\/em><\/span><\/a><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Tradicions_de_Catalunya\"><em style=\"color: #008000;\"><strong>Recull de tradicions catalanes<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Festes_de_Catalunya\">Recull de cultura popular catalana<\/a><\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/catalansfancoses.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5945\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2013\/04\/catalansfancoses.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><a style=\"text-align: center;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/7-8jwR9Cj68\"><strong>I per acabar, una gran troballa\u2026! Dura uns 70 minuts, per\u00f2 \u00e9s molt interessant. Nom\u00e9s has de clicar aquest enunciat. Fes-ho i no te\u2019n penedir\u00e0s pas. Al contrari:<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a style=\"text-align: center;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/7-8jwR9Cj68\"><strong> <em>\u201c\u00c9s que s\u2019han tornat bojos els catalans\u2026?\u201d<\/em><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<div><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Barcelona, Diada de Sant Jordi, 23 d&#8217;Abril de 2013<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Abril 4, 2013 EN LA DIADA DE SANT JORDI, 2013\u2026 Guardado en: Uncategorized \u2014 mabosch @ 6:13 pm EN LA DIADA DE SANT JORDI 2013 &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/132"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=132"}],"version-history":[{"count":67,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23126,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/132\/revisions\/23126"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=132"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=132"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}