{"id":123,"date":"2012-04-23T16:22:17","date_gmt":"2012-04-23T16:22:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=123"},"modified":"2023-11-07T12:40:06","modified_gmt":"2023-11-07T11:40:06","slug":"a-proposit-de-sant-jordi-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=123","title":{"rendered":"A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI\u2026 2012"},"content":{"rendered":"<h2><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Abril 22, 2012<\/span><\/h2>\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/bloc.mabosch.info\/?p=1243\" rel=\"bookmark\">A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI\u2026 2012<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Guardado en: <a title=\"Ver todas las entradas en Uncategorized\" href=\"https:\/\/bloc.mabosch.info\/?cat=1\" rel=\"category tag\">Uncategorized<\/a> \u2014 mabosch @ 6:52 pm<\/span><\/div>\n<div>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/felic\u0327diadasantjordi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5873 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/felic\u0327diadasantjordi.jpeg\" alt=\"\" width=\"564\" height=\"381\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI 2012<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/abrilisantjordi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5874\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/abrilisantjordi.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mes d\u2019abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts\u00a0 llibres preparats al llarg de l\u2019any per conrear la imaginaci\u00f3 i el senderi de l\u2019enteniment.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> <span style=\"color: #ff0000;\">Roses i llibres per regalar\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Roses per perfumar l\u2019ambient\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Llibres per mantenir-nos sans d\u2019esperit\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant el mes d\u2019abril ens acompanyen, des de la tradici\u00f3 llunyana i\u00a0 la fe cristiana,\u00a0 patrons de la nostra naci\u00f3 catalana.\u00a0 De primer, Sant Jordi, i despr\u00e9s la Moreneta, amb tota la c\u00e0rrega emotiva que aquestes celebracions representen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/sjordicapadocia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5875\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/sjordicapadocia.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"196\" \/><\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El cavaller Sant Jordi<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">, amb la seva tenecitat i valent\u00eda, enfrontant-se al drac ferotge i que en un exercici d\u2019imaginaci\u00f3 cadasc\u00fa de nosaltres pot fer-se idea de quin n\u2019\u00e9s el seu.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/moreneta.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5876 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/moreneta.jpeg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"250\" \/><\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Moreneta<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">, des del baluard benedict\u00ed de Montserrat, acollint i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Tenacitat, valent\u00eda, acolliment i fermesa de conviccions.<\/em> Vet ac\u00ed un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs i potser satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d\u2019arribar a la fita proposada. Per\u00f2, allunyats dels t\u00edpics t\u00f2pics i gaudint de la flaire dol\u00e7a i penetrant de les roses i del m\u00f3n obert dels llibres, tant fa que apareguin en suport cl\u00e0ssic de paper impr\u00e8s, mitjan\u00e7ant el procediment digital o electr\u00f2nic o b\u00e9 que vegin la llum des de la teranyina d\u2019Internet.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/ellibre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5877 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/ellibre.jpeg\" alt=\"\" width=\"463\" height=\"267\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">EL RECORREGUT DEL LLIBRE A TRAV\u00c9S DE LA HIST\u00d2RIA<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>I aquest any, per celebrar la Diada de Sant Jordi ser\u00e0 bo escatir, des de la profunditat del temps, la transformaci\u00f3 haguda dels llibres en homenatge a totes les persones que s\u2019han esmer\u00e7at en deixar const\u00e0ncia de la vida dels humans a trav\u00e9s d\u2019una variada i meravellosa constel\u00b7laci\u00f3 de g\u00e8neres literaris\u2026<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/scriptamanent.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5878 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/scriptamanent.jpeg\" alt=\"\" width=\"370\" height=\"275\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">0.- INTRODUCCI\u00d3: \u201cSCRIPTA MANENT\u2026\u201d. DEL FETITXE DEL LLIBRE A LA IMATGE VIRTUAL D\u2019INTERNET\u00a0 <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/prehistoria-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5888\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/prehistoria-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"162\" \/><\/a>Verba volant, scripta manent\u2026 Les paraules se les emporta el vent, per\u00f2 els escrits romanen\u2026!!! <\/em><\/strong><strong>De quina manera s\u2019ha perpetuat el pensament per comunicar-lo a les generacions futures?<\/strong><strong> Des de les figures i signes de les coves prehist\u00f2riques a la -diguem-ne- rudiment\u00e0ria editorial casolana amb ordinador, impressora i esc\u00e0ner incl\u00f2s, la revoluci\u00f3 futura i quasi definitiva en el terreny de l\u2019autoedici\u00f3, s\u2019haur\u00e0 de relacionar amb la xarxa Internet i mitjan\u00e7ant alguna de les seves m\u00e9s potents i espectaculars eines com la WWW (literalment, teranyina que embolcalla el m\u00f3n):<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 \u201c\u2026 i quasi sense adonar-se\u2019n, van quedar enxampats en una immensa teranyina que abrigallava el nostre m\u00f3n. Escapar-se\u2019n va resultar una tasca impossible perqu\u00e8 el ver\u00ed de la male\u00efda bestiola va mantenir com paralitzats i embruixats als nostres herois\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/gutemberg.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5890 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/gutemberg.jpeg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"196\" \/><\/a>Per\u00f2, malgrat tots aquests avantatges, el temps va dient si -en q\u00fcesti\u00f3 liter\u00e0ria- hi ha qui prefereixi el fetitxe d\u2019un libre, m\u00e9s que la suposada immaterialitat del suport electr\u00f2nic\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segurament, en cap altra especialitat t\u00e8cnica, es pot assenyalar la data del seu origen com el de la <em>\u201cImpremta\u201d<\/em>, perqu\u00e8 Joan Gutenberg a Mag\u00fancia (Alemanya) i a l\u2019any 1441, la va inventar. L\u2019invent de Gutenberg es va estendre no nom\u00e9s pel m\u00f3n occidental, sin\u00f3 arreu, amb gran avantatge per a la civilitzaci\u00f3 i la cultura, dividint la hist\u00f2ria de la humanitat amb un abans i un despr\u00e9s de la cultura i la civilitzaci\u00f3 modernes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/imprsssiodigital.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5889\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/imprsssiodigital.jpeg\" alt=\"\" width=\"278\" height=\"202\" \/><\/a>Alguns aven\u00e7os tecnol\u00f2gics determinen l\u2019evoluci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la humanitat, per\u00f2 alguns d\u2019ells en s\u00f3n trascendentals. Avui\u00a0 la <em>\u201cInternet\u201d<\/em>, des de les beceroles del seu naixement, es va refermant i el pas del temps ens brinda la revoluci\u00f3 d\u2019aquesta eina que, sense cap dubte, ja ha canviat tots els par\u00e0metres de relaci\u00f3 social existents en un passat no pas gens lluny\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/impremtaointernet-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5891 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/impremtaointernet-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"230\" \/><\/a>Impremta o Internet?<\/em> Dues realitats tecnol\u00f2giques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals not\u00edcies hist\u00f2riques si volem introduir-nos en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 i, espec\u00edficament, en una manifestaci\u00f3 humana -el de les Arts Gr\u00e0fiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/comunicacioescrita.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5880 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/comunicacioescrita.jpeg\" alt=\"\" width=\"448\" height=\"302\" \/><\/a> <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1. LA COMUNICACI\u00d3 ESCRITA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">EL NAIXEMENT DE\u00a0 L\u2019ESCRIPTURA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">DE LES MANIFESTACIONS PRIMITIVES A L\u2019\u00daS DELS ORDINADORS<\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.1. Les manifestacions m\u00e9s primitives<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pintures rupestres, quipus dels antics peruans, wampums indis, pals missatgers, diversos monuments prehist\u00f2rics, d\u00f2lmens i menhirs, farcits de signes o lletres m\u00e0giques\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.2. Els jerogl\u00edfics<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les figures de l\u2019escriptura jerogl\u00edfica es van utilitzar primerament a\u00efllades, despr\u00e9s en combinaci\u00f3 i m\u00e9s tard simplificades. D\u2019aquest proc\u00e9s se\u2019n va derivar una escriptura popular i despr\u00e9s la fon\u00e8tica i sil\u00b7l\u00e0bica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.3. L\u2019alfabet<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La descomposici\u00f3 de les s\u00edl.labes en lletres (vocals i consonants). Invenci\u00f3 de signes per a l\u2019escriptura literal o alfab\u00e8tica =<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alfabet fonogr\u00e0fic fenici:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Basat en l\u2019escriptura semita i egipcia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Dif\u00f3s per la ribera mediterr\u00e0nia.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alfabet hebreu, arameu, grec primitiu, llat\u00ed antic, ulfil\u00e0 i tots els de les lleng\u00fces rom\u00e0niques.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.4. L\u2019escriptura romana i les seves variants (s. IV i V d.C)<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Escriptura capital: la m\u00e9s antiga, escrita en maj\u00fascules, unida i de gran bellesa i perfecci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Escriptura uncial: \u00e9s m\u00e9s petita i substitueix en el segle V d.C. l\u2019escriptura capital.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Escriptura semiuncial: pas entre la lletra uncial i la min\u00fascula. L\u2019uncia = 25mm.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Escriptura min\u00fascula: amb les variants de la sentada i cursiva<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.5. L\u2019escriptura carolingia<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir del segle VIII d.C i fins el bell mig de l\u2019edat d\u2019or de la cultura medieval, basada en la cursiva romana i, principalment,\u00a0 en la semiuncial.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">1.6. L\u2019escriptura g\u00f2tica<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de finals del segle XII fins a principi del XVI, inspirada en l\u2019escriptura n\u00f2rdica i influenciada per l\u2019arquitectura g\u00f2tica. El tipus g\u00f2tic es va reservar quasi exclusivament per als llibres eclesi\u00e0stics.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"> 1.7. L\u2019escriptura human\u00edstica<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Introdu\u00efda a partir del segle XV retorna als car\u00e0cters romans, per\u00f2 havent-se fusionat les lletres capital, carolingia i g\u00f2tica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/word.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5882 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/word.jpeg\" alt=\"\" width=\"493\" height=\"324\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">2. PERFORANT EL TEMPS. DES DELS MANUSCRITS FINS ALS PROCESSADORS DE TEXTOS DELS ORDINADORS PERSONALS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">2.1. Des dels manuscrits i c\u00f2dexs al llibre impr\u00e8s<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El c\u00f2dex \u00e9s un llibre manuscrit sobre pergam\u00ed amb inicials, cap\u00e7aleres i altres elements de decoraci\u00f3 en qu\u00e8 intervenen persones que escriuen a m\u00e0 (al dictat o copiant).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019augment de la producci\u00f3 dels llibres va portar -des del comen\u00e7ament de l\u2019\u00e8poca medieval- com a conseq\u00fc\u00e8ncia natural, la \u00a0 divisi\u00f3 del treball i l\u2019especialitzaci\u00f3 dels escrivents a m\u00e0 (amanuenses) que es distingien en:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Preparadors del pergam\u00ed: elaboraven els fulls segons la grand\u00e0ria de l\u2019obra i els afinaven.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Copistes: escrivien el cos del text, deixant bu\u00efts en blanc per a les inicials i el guarniment.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cris\u00f2grafs: feien els dibuixos i les lletres inicials emprant or.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Il.luminadors o minituristes: completaven l\u2019obra pintant la resta amb colors variats.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">2.2. Esment de diferents manuscrits i c\u00f2dexs<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A diferents llocs del m\u00f3n se\u2019n conserven i cadascun d\u2019ells podria proporcionar-nos l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019un estudi de les diferents \u00a0\u00a0\u00a0 \u00e8poques. En trobem a la Biblioteca Vaticana, Biblioteques Nacionals de Madrid, Par\u00eds, Roma, Londres, Viena, Berl\u00edn i\u00a0 moltes altres col\u00b7leccions que romanen a les catedrals, monestirs i entitats culturals de diferents pa\u00efsos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Espanya en pose\u00efm a l\u2019Arxiu de Simancas, al de l\u2019Acad\u00e8mia de la hist\u00f2ria, al de la Corona d\u2019Arag\u00f3 a Barcelona i a la Biblioteca d\u2019El Escorial, principalment.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Manuscrits antics en trobem entre els segles X-XIII i n\u2019hi ha de diferents tipus.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El c\u00f2dex espanyol m\u00e9s antic \u00e9s el <em>\u201cC\u00f2dex d\u2019Alaric o Breviari Ani\u00e0\u201d<\/em> -al comen\u00e7ament del segle VI- i que es conserva en la \u00a0\u00a0\u00a0 Biblioteca del Monestir de L\u2019Escorial. El <em>\u201cMissal de Santa Eul\u00e0lia\u201d<\/em> data del segle XVI.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 els c\u00f2dexs m\u00e9s interessants s\u00f3n els que s\u2019anomenen <em>\u201cBeatus\u201d<\/em> perqu\u00e8 s\u2019hi poden observar una gran quantitat de <em>\u201cminiatures\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El car\u00e0cter g\u00f2tic va \u00e9sser el pont d\u2019uni\u00f3 entre els amanuenses o copistes i la impremta. Gutenmberg va imprimir exclusivament amb tipus de lletra g\u00f2tica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">2.3 La xilografia<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La xilografia \u00e9s l\u2019art de gravar a la fusta. Consisteix en rebaixar i entallar amb g\u00fabies i burins les parts de la superf\u00edcie d\u2019una planxa de fusta que han de restar blanques en l\u2019estampa, tot deixant en relleu la superf\u00edcie llisa per \u00e9sser tintada i estampada sobre el paper. Es tracta d\u2019una impressi\u00f3 amb planxes de fusta gravades, principalment de boix, de cirerer o de perer ben seques.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sembla que va ser la xilografia -a l\u2019Occident de ben segur- el primer sistema inventat per reproduir imatges per impressi\u00f3. Alguns pa\u00efsos orientals ja havien emprat aquest sistema, per\u00f2 la difusi\u00f3 t\u00e8cnica del procediment com un art de producci\u00f3 d\u2019impresos no es va produir fins al comen\u00e7ament del segle XV.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquesta \u00e8poca els gravadors de figures de fusta o xil\u00f2grafs, reprodu\u00efen les seves obres entintant-les amb una barreja colorant, l\u2019ingredient principal del qual era una cola de color castany i oprimint sobre la fusta els fulls de pergam\u00ed o de paper.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La xilografia m\u00e9s antiga la situem l\u2019any 1418. Representa una Verge voltada de quatre sants i es conserva en el Museu de Brusel\u00b7les, tot i que una xilografia trobada a l\u2019any 1899 en l\u2019Abadia de Le Ferte sur Grosne (Fran\u00e7a) -representaci\u00f3 d\u2019un centuri\u00f3 i dos soldats-, es creu que data de l\u2019any 1370.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les impressions de textos que, al comen\u00e7ament, eren molt breus, a poc a poc van augmentar fins ocupar l\u2019espai de les figures. Aleshores va ser quan es va aprofitar de valent aquest procediment i es van comen\u00e7ar a reproduir refranys i m\u00e0ximes. Per estampar un llibre es necessitaven tantes taules o planxes com planes tingu\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En un principi l\u2019art de la xilografia es va aprofitar per artistes poc escrupulosos que, reproduint de forma clandestina obres mitjan\u00e7ant planxes xilogr\u00e0fiques, despr\u00e9s les venien fent-les passar per manuscrites.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els impresos es feien quasi b\u00e9 sempre amb lletres g\u00f2tiques i s\u2019utilitzava com a suport de la impressi\u00f3 paper de cot\u00f3 o de fil.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El desenvolupament de les impressions xilogr\u00e0fiques va ajudar a qu\u00e8 minvessin, a poc a poc, els <em>\u201cScriptorium\u201d<\/em>. D\u2019aquesta manera observem com la xilografia precedeix a la impremta fins que el geni de Gutenberg, amb la invenci\u00f3 dels seus car\u00e0cters m\u00f2bils -primer de fusta, despr\u00e9s de metall- s\u2019imposa definitivament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">2.4. La imprempta<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Mag\u00fancia -en alemany Mainz-, ciutat d\u2019Alemanya a la ribera del Rin, Joan Gutenberg, de la noble fam\u00edlia Gensfleisch (el significat del nom <em>\u201cgensfleisch\u201d<\/em> que vol dir <em>\u201ccarn d\u2019oca\u201d<\/em> va ser la causa que oblig\u00e0 al nostre inventor a canviar el seu cognom i adoptar-ne el de la seva casa pairal <em>\u201cHof zum Gutenberg\u201d,<\/em> \u00e9s a dir, <em>\u201cLlar de la bona muntanya\u201d<\/em>) va n\u00e9ixer entre 1397-1400 i es va dedicar a l\u2019orfebreria, a les arts mec\u00e0niques i als invents.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019any 1441 troba la idea lluminosa de substituir les taules o planxes xilogr\u00e0fiques per uns altres tipus o car\u00e0cters m\u00f2bils de fusta, que arrenglerava en fileres tot formant planes. M\u00e9s tard es van substituir els tipus de fusta per altres de metall.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a la impressi\u00f3 se suposa que Gutenberg va adoptar una premsa d\u2019espr\u00e9mer ra\u00efm i amb ella va efectuar els primers assajos, establint el taller en el soterrani de casa seva. Aquest detall -com s\u2019explica en la hist\u00f2ria de la Impremta- d\u00f3na a entendre que els or\u00edgens de l\u2019impremta van haver d\u2019embolcallar-se dins del secret i el misteri perqu\u00e8 els tip\u00f2grafs eren considerats com bruixots pels copistes i minituristes, que veien trontollar el seu negoci davant l\u2019invent revolucionari.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <em>\u201cMissal de Constanza\u201d <\/em>-trobat a l\u2019any 1880, es considera com el llibre impr\u00e8s m\u00e9s antic. Se suposa que va ser una impressi\u00f3 experimental de Gutenberg. Per\u00f2 tenint en compte les imperfeccions de qu\u00e8 n\u2019estava curull, es considera que la <em>\u201cBiblia pauperum\u201d<\/em>, es a dir, aquella que anava destinada als eclesi\u00e1stics, predicadors dels pobres, passa al davant.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No podem oblidar-nos de fer una refer\u00e8ncia al per\u00edode dels incunables. Els incunables s\u00f3n aquells impresos que van apar\u00e8ixer durant els primers cinquanta anys de la invenci\u00f3 de la impremta -quan aquesta encara era al bressol (cuna, en llegua castellana)- o sigui, del 1450 al 1500, tot i que se\u2019ls considera tamb\u00e9 amb aquest nom i, se\u2019ls reconeix valor d\u2019antiguitat primera, els aparaguts fins el 1550.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/impressiogutemberg.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5883 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/impressiogutemberg.jpeg\" alt=\"\" width=\"500\" height=\"337\" \/><\/a>\u00a0 \u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">\u00a0<\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">3. HIST\u00d2RIA DEL SUPORT DE L\u2019IMPR\u00c8S: DE LA PEDRA AL PAPER\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i que alguns materials van servir de suport, primitivament, per a l\u2019escriptura, no tots van \u00e9sser v\u00e0lids per al proc\u00e9s de la impressi\u00f3. Parlem de la pedra, l\u2019argila cuita, els metalls i les taules de cera. Amb el\u00a0 papir i el pergam\u00ed es van fer algunes proves. Els\u00a0 palimpsests tampoc serviren.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va \u00e9sser el paper la mat\u00e8ria b\u00e0sica per a la Ind\u00fastria Gr\u00e0fica. Consisteix en una pasta resultat del tractament qu\u00edmic sobre diferents vegetals, que assecada i solidificada es converteix en fulls prims de diversos gruixos y grand\u00e0ries, segons sigui el seu proc\u00e9s de fabricaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> <span style=\"color: #3366ff;\"><em>3.1. El paper<\/em><\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En fer esment del paper creiem que s\u2019ha de tenir en compte la sistem\u00e0tica que s\u2019exposa a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La import\u00e0ncia del descobriment del paper, la seva hist\u00f2ria, les primeres f\u00e0briques.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> L\u2019estructura del paper: la cel.lulosa i la pasta de paper.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La hist\u00f2ria de la fabricaci\u00f3 del paper tot indicant -a correcuita- el seu perfeccionament a trav\u00e9s del progr\u00e9s t\u00e8cnic assolit:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Les primeres mat\u00e8ries.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El proc\u00e8s del blanqueig, l\u2019encolat i la coloraci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El paper de drap.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El descobriment de la m\u00e0quina continua.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La fil\u00b7ligrana.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El satinat i l\u2019estucat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La resist\u00e8ncia i la cura del paper.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La unitat de mesura.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Les diferents i variades classes de paper i la seva utilitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Formats b\u00e0sics, cl\u00e0ssics i normalitzats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/llumcolortinta.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5884 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/llumcolortinta.png\" alt=\"\" width=\"421\" height=\"402\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">4. LA LLUM, EL COLOR I LA TINTA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fa relativament pocs anys que el color en els impresos era prou esc\u00e0s, per\u00f2 cada vegada m\u00e9s s\u2019han prodigat llibres, cat\u00e0legs, revistes i prospectes en qu\u00e8 el seu \u00fas n\u2019\u00e9s ben evident.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con\u00e9ixer a fons el tema del color i -en el nostre cas- el suport d\u2019aquest, com n\u2019\u00e9s la tinta, esdevenen requisits imprescindibles per a aquells que pretenguin introduir-se en el m\u00f3n de l\u2019art gr\u00e0fic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">4.1. La llum i el color, des de l\u2019enunciat d\u2019uns cap\u00edtols<\/span><br \/>\n<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #99cc00;\">4.1.1. La teoria de la llum i del color<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #99cc00;\">4.1.2. Les escales crom\u00e0tiques i acrom\u00e0tiques<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #99cc00;\">4.1.3. El color i la psicologia:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019harmonia i el contrast.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Tons calents i freds.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #99cc00; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.4. La din\u00e0mica dels colors:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <em>cian<\/em> \u00e9s conc\u00e8ntric, produeix sensaci\u00f3 de buit, rom\u00e0n tancat sobre si mateix i indica profunditat i llunyania.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El <em>vermell<\/em> \u00e9s est\u00e0tic, fix i tendeix a l\u2019equilibri sobre si mateix.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El <em>groc<\/em> \u00e9s exc\u00e8ntric, tendeix a expandir-se i a envair l\u2019espai.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #99cc00; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.5. La visibilitat dels colors:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <em>groc<\/em> i el <em>cyan<\/em> s\u00f3n els que millor es llegeixen a dist\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El contrast entre <em>groc-negre<\/em><\/strong><strong> \u00e9s bo per descobrir-los des de lluny.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> T\u00e9 un valor mig el contrast entre <em>blanc-negre<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El contrast <em>vermell-verd<\/em><\/strong><strong> resulta esc\u00e0s.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #99cc00; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.6. El llenguatge dels colors:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El color <em>blanc<\/em> \u00e9s llum. No \u00e9s color. Produeix pau, calma, harmonia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>verd<\/em> indica juventud i esperan\u00e7a.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>blau<\/em> significa majestat i bellesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>vermell<\/em> \u00e9s s\u00edmbol d\u2019amor i de coratge.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>groc<\/em> atribueix noblesa i riquesa.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>gris<\/em> iguala les coses. Aburriment, vellesa, inconcreci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>negre<\/em> s\u2019oposa a la llum. disoluci\u00f3, tristesa, nit\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>violeta<\/em> porta calma, dignitat per\u00f2 tamb\u00e9 agressi\u00f3, for\u00e7a.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>taronja<\/em> indica foc, festa, pres\u00e8ncia, plaer.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El color <em>marr\u00f2<\/em> \u00e9s cordial, c\u00e0lid. Indica resist\u00e8ncia i vigoria.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"color: #99cc00; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.7. Eines per a l\u2019\u00fas del color: pinzells, renta pinzells, tubs i pastilles, aer\u00f2grafs, paletes, esp\u00e0tules, disolvents, mescles, etc<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #99cc00; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4.1.8. Aplicacions del color:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l\u2019acuarel.la, pastel, tinta, oli, t\u00e8mpera\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> A les Arts Gr\u00e0fiques. Proc\u00e8s de selecci\u00f3 dels colors.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #3366ff;\">\u00a0 4.2. Les tintes, des d\u2019una visi\u00f3 nom\u00e9s suggerida<\/span><br \/>\n<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #99cc00;\">4.2.1. La seva composici\u00f3<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #99cc00;\">4.2.2. La relaci\u00f3 tinta-paper<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #99cc00;\">4.2.3. Les classes de tintes<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #99cc00;\">4<\/span><span style=\"color: #99cc00;\">.2.4. Els dissolvents<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/printing.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5885 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/printing.jpeg\" alt=\"\" width=\"528\" height=\"311\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">5. EL PROC\u00c9S GR\u00c0FIC DE LA IMPRESSI\u00d3 D\u2019UN LLIBRE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Imprimir \u00e9s reproduir un text determinades vegades, emprant tinta sobre un suport: el paper. El proc\u00e9s de la impressi\u00f3 consta de v\u00e0ries etapes:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">5.1. El disseny o projecte<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abasta el complex m\u00f3n de les editorials<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">5.2. La pre-impressi\u00f3<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les fotografies i els textos es passen a un fotolit, que \u00e9s un sistema de reproducci\u00f3 damunt matrius mitjant\u00e7ant l\u2019acci\u00f3 qu\u00edmica de la llum.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">5.3. La impressi\u00f3<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per poder efectuar la reproducci\u00f3 de nombrosos exemplars id\u00e8ntics cal que la imatge de la forma sigui f\u00e0cilment transferible al paper que \u00e9s el suport m\u00e9s emprat. Aquesta transfer\u00e8ncia de la imatge de la forma al suport es realitza a trav\u00e9s de dues operacions importantants:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019entintat<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El contacte o pressi\u00f3 entre el suport i la imatge o forma.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a l\u2019operaci\u00f3 d\u2019imprimir hem de rec\u00f3rrer a diferents tipus de m\u00e0quines: premses, minerves, rotatives, Offset\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">5.4. El relligat i acabats<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Operaci\u00f3 que consisteix en unir els fulls o plecs d\u2019un llibre amb una coberta, formant un conjunt unitari, per a la seva conservaci\u00f3 i facilitat de lectura o \u00fas. La t\u00e8cnica del relligat \u00e9s una altra etapa en la formaci\u00f3 d\u2019un llibre. Es pot fer manualment o de forma mec\u00e0nica. I segons el tipus de relligat trobarem llibres denominats aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>en r\u00fastica<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> en carton\u00e9<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> en tela<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> en pell\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/llibredigital.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5886 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/llibredigital.jpeg\" alt=\"\" width=\"548\" height=\"369\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">6. EL LLIBRE ELECTR\u00d2NIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0<\/em><\/strong><strong>\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><em>6.1.Qu\u00e8 \u00e9s un llibre digital o electr\u00f3nic?<\/em><\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un llibre electr\u00f2nic o llibre digital (en angl\u00e8s electronic book o, col\u00b7loquialment, e-Book) \u00e9s la versi\u00f3 electr\u00f2nica o digital d\u2019un\u00a0 llibre en format paper. Tot i aix\u00f2 pot existir un llibre electr\u00f2nic sense versi\u00f3 impresa i, per tant, \u00e9s pot entendre que \u00e9s com una publicaci\u00f3 digital basada en imatges i text produ\u00efda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals. Cal remarcar que aquests nous aparells no s\u00f3n pr\u00f2piament llibres electr\u00f2nics sin\u00f3 que en s\u00f3n els aparells lectors.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No parlem de l\u2019hipertext perqu\u00e8 aquest est\u00e0 destinat m\u00e9s concretament a l\u2019estructuraci\u00f3 de la informaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019enlla\u00e7os. El llibre digital o electr\u00f2nic es diferencia, doncs, de l\u2019hipertex i \u00e9s m\u00e9s la digitalitzaci\u00f3 d\u2019un llibre origin\u00e0riament editat en paper.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot sevir per llegir llibres electr\u00f2nics. Tot i aix\u00f2 cada cop \u00e9s m\u00e9s habitual llegir-ne en aparells especialitzats i que avui en dia el mercat compta amb diferents formats o models. Per altra banda, tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 promocionant la lectura en <em>\u201cSmartphones\u201d<\/em> i <em>\u201cTablets\u201d<\/em> com l\u2019iPad. Es poden utilitzar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador port\u00e0till, i en general, qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i mem\u00f2ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">6.2. El llibre digital ser\u00e0 el final del llibre en format paper?<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Anem cam\u00ed del final del llibre de paper? Si hi ha d\u2019aver-hi un final, potser no ser\u00e0 tan apocal\u00edptic com el que plantejava R. Bradbury a <em>\u201cFahrenheit 451\u2033<\/em>, per\u00f2 sembla que, a poc a poc, el llibre digital guanya terreny. Podem trobar moltes web\u2019s de promoci\u00f3 de llibres digitals electr\u00f2nics.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\nPodem preguntar-nos: tindr\u00e0 \u00e8xit el llibre digital o, millor dit, en tindran les vendes? Perqu\u00e8, evidentment, el mercat \u00e9s qui mana.\u00a0 El factor clau s\u00f3n les molt\u00edssimes p\u00e0gines web on, ara mateix, ja es poden trobar milers i milers de t\u00edtols per descarregar-se gratu\u00eftament. En teoria nom\u00e9s es poden baixar legalment aquelles obres lliures de drets, \u00e9s a dir, les que van ser escrites per autors morts fa m\u00e9s de setanta anys. A la pr\u00e0ctica, per\u00f2, no \u00e9s gens dif\u00edcil trobar les \u00faltimes novetats posades, il.legalment, a l\u2019abast de qualsevol internauta. La soluci\u00f3 passa per oferir el llibre digital a preus molt m\u00e9s baixos, tenint en compte que l\u2019editor s\u2019estalvia les despeses d\u2019impressi\u00f3, la tinta, el paper, l\u2019emmagatzematge i la distribuci\u00f3. Veurem, doncs\u2026!!!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">6.3. Avantatges del llibre electr\u00f2nic<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Menor despesa de papel y tinta.Es produeix una reducci\u00f3 dr\u00e0stica en la utilitzaci\u00f3 del paper i de la tinta<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La reducci\u00f3 del consum de paper far\u00e0 que disminueixi la pressi\u00f3 amb qu\u00e8 els boscos estan sotmesos actualment.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u00c9s f\u00e0cil i c\u00f2mode de portar. sobretot en refer\u00e8ncia a grans volums.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La pantalla del llibre electr\u00f2nic est\u00e0 disenyada perqu\u00e8 el lector no es cansi la vista. Fins i tot la bateria pot arribar a durar entre duesi tres setmanes.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Els aparells gaudeixen la possibilitat de poder enriquir el tex mitjan\u00e7ant enlla\u00e7os multimedia, aix\u00ed com afegir notes i comentaris al marge.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Posibilidad de hacer anotaciones y comentarios al margen<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\n<em>\u00a0 <span style=\"color: #3366ff;\">6.4. Avantatges del llibre en suport de paper<\/span><br \/>\n<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si la fusta per fabricar paper procedent dels boscos i plantacions se gestion\u00e9s correctament, esdevindria un recurs renovable, productor de carboni i reciclable.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estri o aparell electr\u00f2nic, base per a la lectura, tamb\u00e9 s\u2019arribar\u00e0 a convertir en una pe\u00e7a inservible que haur\u00e0 d\u2019acabar incinerada o en un abocador, la qual cosa produir\u00e0 emisions perjudicials per al medi ambient.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019ha generat un debat prou intens, que en aquest espai no hi entrarem, sobre la facilitat de fer c\u00f2pies, tant des del punt de vista legal, com de les no autoritzades.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El llibre electr\u00f2nic o digital far\u00e0 que possiblement aquell cl\u00e0ssic passar o fullejar les planes d\u2019una llibre en suport de paper amb els dits passi definitivament a la hist\u00f2ria. Ara uns botons o marques d\u2019avan\u00e7ament o de retroc\u00e9s, o un gest amb els dits en la pantalla t\u00e0ctil, o fins i tot, de viva veu o tan sols amb el pensament (potser ja hi arribarem tamb\u00e9\u2026) substituiran, a poc a poc, la nostra mentalitat actual i ens portaran a una nova era si \u00e9s que ja no hi som de ple\u2026!!!<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><em>IMPREMPTA O INTERNET\u2026?<\/em> <\/span>Dues realitats tecnol\u00f2giques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals not\u00edcies hist\u00f2riques si volem introduir-nos en el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 i, espec\u00edficament, en una manifestaci\u00f3 humana -el de les Arts Gr\u00e0fiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.<\/strong><\/span><\/p>\n<div><\/div>\n<div>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/felic\u0327diadasantjordi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5873 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/felic\u0327diadasantjordi.jpeg\" alt=\"\" width=\"564\" height=\"381\" \/><\/a>\u00a0 <\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI 2012<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/abrilisantjordi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-5874\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/abrilisantjordi.jpeg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mes d\u2019abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts\u00a0 llibres preparats al llarg de l\u2019any per conrear la imaginaci\u00f3 i el senderi de l\u2019enteniment.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em> <span style=\"color: #ff0000;\">Roses i llibres per regalar\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Roses per perfumar l\u2019ambient\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Llibres per mantenir-nos sans d\u2019esperit\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <span style=\"color: #ff0000;\">Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal\u2026<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant el mes d\u2019abril ens acompanyen, des de la tradici\u00f3 llunyana i\u00a0 la fe cristiana,\u00a0 patrons de la nostra naci\u00f3 catalana.\u00a0 De primer, Sant Jordi, i despr\u00e9s la Moreneta, amb tota la c\u00e0rrega emotiva que aquestes celebracions representen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/sjordicapadocia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-5875\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/sjordicapadocia.jpeg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"196\" \/><\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">El cavaller Sant Jordi<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">, amb la seva tenecitat i valent\u00eda, enfrontant-se al drac ferotge i que en un exercici d\u2019imaginaci\u00f3 cadasc\u00fa de nosaltres pot fer-se idea de quin n\u2019\u00e9s el seu.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/moreneta.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5876 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/moreneta.jpeg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"250\" \/><\/a><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\">La Moreneta<\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\">, des del baluard benedict\u00ed de Montserrat, acollint i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Tenacitat, valent\u00eda, acolliment i fermesa de conviccions.<\/em> Vet ac\u00ed un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs i potser satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d\u2019arribar a la fita proposada. Per\u00f2, allunyats dels t\u00edpics t\u00f2pics i gaudint de la flaire dol\u00e7a i penetrant de les roses i del m\u00f3n obert dels llibres, tant fa que apareguin en suport cl\u00e0ssic de paper impr\u00e8s, mitjan\u00e7ant el procediment digital o electr\u00f2nic o b\u00e9 que vegin la llum des de la teranyina d\u2019Internet.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/rosagrogallibre.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-5893 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/rosagrogallibre.jpeg\" alt=\"\" width=\"453\" height=\"306\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Abril 22, 2012 A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI\u2026 2012 Guardado en: Uncategorized \u2014 mabosch @ 6:52 pm \u00a0 A PROP\u00d2SIT DE SANT JORDI 2012 &nbsp; &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/123"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=123"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/123\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20247,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/123\/revisions\/20247"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=123"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=123"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}