{"id":112,"date":"2010-08-08T16:14:51","date_gmt":"2010-08-08T16:14:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=112"},"modified":"2023-11-07T12:45:44","modified_gmt":"2023-11-07T11:45:44","slug":"en-la-celebracio-del-centenari-de-la-nostra-mare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=112","title":{"rendered":"EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE\u2026"},"content":{"rendered":"

Agosto 8, 2010<\/span><\/h2>\n

EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE\u2026<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n
Guardado en: Uncategorized<\/a> \u2014 mabosch @ 12:00 am<\/span><\/div>\n
\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 CENT ANYS DE VIDA O UNA VIDA DE CENT ANYS…?<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 CENT ANYS DE VIDA O UNA VIDA DE CENT ANYS…?<\/strong><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 1. INTRODUCCI\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

<\/strong>Benvinguts a aquesta festa de celebraci\u00f3 centen\u00e0ria en aquest decorat incompar<\/strong>able de Viladrau, un indret meravell\u00f3s del Parc Natural del Montseny\u2026<\/span><\/p>\n

El m\u00e9s important d\u2019aquesta celebraci\u00f3 no \u00e9s la durada de 100 anys de vida, sin\u00f3 la vida d\u2019una persona de 100 anys\u2026!!! Benvinguts tots els qui vui heu volgut festejar un aniversari excepcional. En nom de tota la fam\u00edlia us agra\u00efm la vostra pres\u00e8ncia ben cordialment.
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0 Parlo de celebraci\u00f3 perqu\u00e8 fa nom\u00e9s unes setmanes, amb ocasi\u00f3 d\u2019una visita m\u00e8dica a l\u2019Hospital Dexeus, la mare, em coment\u00e0 textualment:<\/strong><\/span><\/p>\n

– Vols dir que amb aquesta festa \u201csorpresa\u201d que em prepareu no en feu un \u201cgra massa\u201d?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Immediatament vaig haver de preguntar-li:<\/strong><\/span><\/p>\n

– I com saps tu que et preparem una festa?<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Ella contest\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n

–\u00a0 Amb cent anys de vida tinc prou experi\u00e8ncia per copsar qu\u00e8 passa, qu\u00e8 es fa o es deixa de fer a la fam\u00edlia\u2026<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Una resposta t\u00edpica de qui, essent el centre de les nostres vides, per intu\u00efci\u00f3 o per el molt que ens coneix, es preocupa encara de \u201ctot\u201d amb molt \u00a0d\u2019afany i de \u201ctots\u201d amb delicada intervenci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la cosa no va quedar aqu\u00ed perqu\u00e8 ella, en preveure que la festa podia ser massa grossa i rebre un homenatge desproporcionat a la seva condici\u00f3 de dona m\u00e9s aviat modesta i donada al servei dels altres, vaig fer-li veure que era millor celebrar un centenari amb vida que haver de plorar uns funerals tant de bo ben llunyans.<\/strong><\/span><\/p>\n

Res a dir. I amb aquell to complaent…
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

–\u00a0 <\/span>Feu, feu\u2026!!!<\/span>, <\/em>s\u2019acab\u00e0 el di\u00e0leg\u2026 I aix\u00f2 s\u00ed\u2026 ella hagu\u00e9 de sentenciar la \u00faltima paraula pensant amb tanta muni\u00f3 de persones que -d’hver-li fet cas- avuiaqu\u00edno hi cabr\u00edem:
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

–\u00a0 No us oblideu de convidar a aquest i a l\u2019altra, i pareu compte de dir-ho al senyor Rector de la Parr\u00f2quia i\u2026<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0–<\/strong> \u2026 avui, -8 d\u2019agost de 2010- a cent anys del teu naixement ens hem aplegat aqu\u00ed una representaci\u00f3 de persones que et volen homenatjar i retre el seu testimoni d\u2019admiraci\u00f3.<\/strong>\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

– Fixa\u2019t qui ha vingut:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Tens al teu red\u00f3s els teus estimats fills. Som tres. Un noi i dues noies. Sobretot la Balbina que viu amb tu. Tots ben diferents, per\u00f2 amb el denominador com\u00fa d\u2019una estimaci\u00f3 a tota prova i amb l\u2019agra\u00efment vers la teva persona sense l\u00edmits\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Els teus n\u00e9ts, en Marc i l\u2019Arnau, en Guifr\u00e9 i la Mariazell. Els dos besn\u00e9ts, en Jordi i en Pau. Les nostres parelles, l\u2019Eug\u00e8nia, l\u2019Anna i la Meritxell. Tamb\u00e9 els teus consogres de El Masnou i dem\u00e9s fam\u00edlia\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\"flecha.gif\" <\/strong><\/span><\/p>\n

Els fills de la teva \u00fanica germana, els nostres cosins de Barcelona, amb llur fam\u00edlia: la Rosalia, la Cristina, la Susanna i l\u2019Alexandre\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

Des de Graz en Rudi i la Ingrid, en Rainard i la Maria, els teus nebots, a qui hem d\u2019agrair aquest viatge llampec que han fet en representaci\u00f3 de tota la fam\u00edlia d\u2019\u00c0ustria per portar-te el record viu de la teva terra de naixen\u00e7a\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

I<\/strong>\"flecha.gif\"gualment, s\u2019ha volgut fer present la fam\u00edlia Vaquer on tu vas passar la teva adolesc\u00e8ncia i joventut, com a segona llar, aix\u00ed com tamb\u00e9 -per l\u2019estreta coneixen\u00e7a i familiaritat- la representaci\u00f3 de la fam\u00edlia Forn\u00e9s-Alib\u00e9s, sense voler ni poder oblidar la fam\u00edlia Sargatal\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

Noms i cognoms familiars\u2026, especialment la de tantes i tantes persones amigues d\u2019arreu. Gent vinguda de Ripoll i de Barcelona. Persones amb un lligam especial amb els salesians o els jesu\u00eftes. Uns del Col\u00b7legi d\u2019Horta, de l\u2019Escola T\u00e8cnica del Clot\u2026 i fins i tot de Sant Gregori. Avui s\u00f3n aqu\u00ed tamb\u00e9, evidentment, els fills i filles d\u2019aquells amics de la teva joventut i de l\u2019edat ja m\u00e9s madura.<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 No hi ha avui aqu\u00ed, \u00e9s veritat, cap representaci\u00f3 de les Germanes Carmelites de Santa Vedruna, per\u00f2 \u00e9s que el dia 23 de maig proppassat ja v\u00e0rem fer la festa amb la seva Comunitat tot celebrant el 150 aniversari de la seva pres\u00e8ncia educativa a Ripoll. I tu, convidada d\u2019honor a la festa, com la m\u00e9s antiga de les antigues alumnes, al red\u00f3s del Monestir de Santa Maria i un \u00e0pat gener\u00f3s a la finca de Can Dachs.<\/strong><\/span><\/p>\n

Seria molt prolix anomenar pel seu nom tota la gent amiga avui present aqu\u00ed, per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia desinteressada ens trasllada a escenaris de vida intensa, sigui a la vora del mar o endinsats a la muntanya, sigui en el batibull de la ciutat o enmig del poble, on el caliu de l\u2019amistat ha estat sempre viu i intens\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Fins i tot, persones que potser et veuen per primera vegada, per\u00f2 que en haver sentit parlar de tu han volgut apropar-se fins aqu\u00ed i manifestar-te la seva admiraci\u00f3 per all\u00f2 que els hem dit de tu\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

I per aquells misteris que porta la vida ha pogut acostar-se fins aqu\u00ed un descendent, conjuntament amb la seva muller, de la fam\u00edlia d\u2019aquella empresa vin\u00edcola, antic negoci de representaci\u00f3 de vins, que a casa port\u00e0vem per la comarca amb bocois immensos i a trav\u00e9s del tren de mercaderies\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\"flecha.gif\"\u00a0 Hi ha tamb\u00e9 la Habsa i el seu marit. Una jove marroquina que, conjuntament amb la Balbina, et cuiden a casa teva repetint all\u00f2 que \u201cets la mare m\u00e9s maca del m\u00f3n\u201d\u2026<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Ah\u2026!!! I no hi falta pas ni el Dr. Valent\u00ed ni el Dr. G\u00f3mez, metges que et vigilen la salut i que t\u2019estimen\u2026 Del Dr. G\u00f3mez, cardi\u00f2leg, \u00a0s\u00f3n aquestes paraules del mes de juny proppassat:<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

– \u201cYa me gustar\u00eda a m\u00ed, ahora mismo, tener el coraz\u00f3n que t\u00fa tienes\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Jo no s\u00e9 si les seves paraules es referien al teu cor f\u00edsic, el dels batecs m\u00e9s o\u00a0 menys compassats, o pretenia fer una preciosa i abundosa met\u00e0fora del teu gran cor en qu\u00e8 l\u2019estimaci\u00f3 a tota prova vers els altres s\u2019entrella\u00e7a amb la fortitud que has demostrat sempre davant d\u2019esdeveniments luctuosos del passat. Per\u00f2 tamb\u00e9, davant de la const\u00e0ncia esperan\u00e7ada en atansar-te al futur i amb la joia complerta amb qu\u00e8 vius aquest present com un paradigma o exemple de qui duu a bon terme una missi\u00f3 molt ben estudiada i assolida\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Tanmateix, en aquesta introducci\u00f3 discursejada, no podem deixar de banda a cap de tots aquells que ens han precedit. Faltaria m\u00e9s: ells tamb\u00e9 s\u00f3n aqu\u00ed en l\u2019esperit de tots els difunts, el record dels quals viu entre nosaltres. Sempre que he pujat al Cementiri de Ripoll amb tu i, amb aquella devoci\u00f3 que et caracteritza, has fet la teva preg\u00e0ria recollida tot estenent-la a tots els qui reposen de la vida mortal als diversos indrets del m\u00f3n i dormen el somni de la pau eterna. I, en acabar la teva preg\u00e0ria, amb els ulls humitejats, has expressat, des del do de la vida tan apreciat, el teu millor desig: \u201cSenyor, feu que al cel ens tropiguem\u2026!!!\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n

I, en parlar dels difunts, s\u2019escau de recordar que, ja des de molt petits, despr\u00e9s de la mort del nostre pare, ens ensenyaves amb devoci\u00f3 unes oracions rituals, per\u00f2 amb la teva primera llengua i amb la confian\u00e7a que sempre t\u2019ha caracteritzat, ens feies repetir: \u201cLiebe Vater im Himel, Bite f\u00fcr uns\u201d \/ \u201cEstimat pare des del cel, prega per nosaltres\u201d<\/em>\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 I crec jo que la preg\u00e0ria ha estat escoltada. O si no, la prova la tenim avui aqu\u00ed en el marc d\u2019aquest centenari on, repeteixo, \u201cno celebrem cent anys de vida\u201d, sin\u00f3 \u201cla vida d\u2019una persona de cent anys\u2026\u201d!!!<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 2. RETALLS D\u2019UNES MEM\u00d2RIES\u2026<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 Sortosament disposem d\u2019unes mem\u00f2ries que tu, mare, al llarg dels anys, has anat escrivint. Tamb\u00e9 hi ha una muni\u00f3 de fotografies, aix\u00ed com tamb\u00e9 de v\u00eddeos. I qu\u00e8 dir de la teva producci\u00f3 art\u00edstica, tant pel que fa a l\u2019obra pict\u00f2rica dispersa arreu, aix\u00ed com la teva plasmaci\u00f3 creativa, obra de les teves mans, en fang cuit\u2026?<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0 \u2026 i, essent impossible d\u2019abastar, per aquesta ocasi\u00f3, tota la teva for\u00e7a personal desenvolupada, he pensat d\u2019ajornar per al dia de dem\u00e0 l\u2019edici\u00f3 de tota la teva producci\u00f3 forjada en un llibre de record familiar o penjar-la en una plana Web, per al domini universal. En percebre el teu tarann\u00e0 particular i constant de la teva for\u00e7a de dona lluitadora t\u2019imagino com qui havent salpat del port ha sabut navegar per la vida tot desafiant o reptant les inclem\u00e8ncies dels temporals o aprofitant el curs del bon temps a la manera dels antics navegants que, dia a dia i despr\u00e9s de cada nit, deixaven escrit en el seu \u201cQuadern de bit\u00e0cora\u201d o \u201cLlibre de bord\u201d: \u201cQue D\u00e9u ens gui\u00ef\u2026\u201d.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"austria.jpg\"\u00a0 <\/strong>D\u2019entre tota la teva producci\u00f3 liter\u00e0ria nom\u00e9s far\u00e9 refer\u00e8ncia al batec de la teva inf\u00e0ncia a la ciutat de Graz, capital de prov\u00edncia, l’Estiria austr\u00edaca… <\/strong><\/span><\/p>\n

…i el record lluny\u00e0 de la teva arribada a Espanya, primer a Barcelona i Terrassa -a la \u00abFundaci\u00f3 Busquets\u00bb-, per ser ben concret, i finalment, al\u00a0 bressol de Catalunya -Ripoll- on hi esmercires quasi tota la teva vida. I aix\u00f2, com un homenatge als teus or\u00edgens… <\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"graz\"<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

GRAZ<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"bcn\"<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0\u00a0 BARCELONA<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"busquets\"<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

TERRASSA – Fundaci\u00f3 Busquests<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"ripoll\"<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0 RIPOLL<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

En iniciar el teu diari o mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica hi dius:<\/strong><\/span>
\n<\/em><\/span><\/p>\n

[…Els meus records van dedicats als meus fills en Miquel \u00c0ngel, la Balbina i la Maria Josep\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Un dia, agafant el tramvia al final de la Rambla de Barcelona, i acompanyant a en Miquel \u00c0ngel al Col\u00b7legi Sant Joan Bosco dels salesians d\u2019Horta, em deman\u00e0 que li cont\u00e9s la hist\u00f2ria de la meva vida. Els seus desitjos em van semblar escaients i procurar\u00e9 de recordar temps llunyans i dotar a aquestes lletres, que anir\u00e9 escrivint, tot l\u2019enc\u00eds de la vida, les moltes dificultats hagudes, el dolor punyent i l\u2019alegria sana del temps que ja se n\u2019ha anat. Escriur\u00e9 en catal\u00e0 perqu\u00e8 en dedicar la meva mem\u00f2ria als meus fills, vull escriure amb la llengua que, de primer, els vaig parlar\u2026 Potser hi barrejar\u00e9 algunes paraules en alemany\u2026]
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

\"rellotgegraz\"<\/a>Som entre la primera i segona d\u00e8cada del segle passat. Anys 1910-1920. Ens descrius la ciutat de la teva naixen\u00e7a -Graz- capital de l\u2019Est\u00edria austr\u00edaca, l\u2019Hospital on vas n\u00e9ixer. Ens parles del teu bateig i els noms amb qu\u00e8 et batejaren: Rosa Maria Augusta i Anna. Tamb\u00e9 hi fas un recorregut exhaustiu pels racons la teva casa pairal de la M\u00fcnsgrabenstrasse 53. I, com no pot ser d\u2019una altra manera, ens deixes un retrat minuci\u00f3s -f\u00edsic i psicol\u00f2gic-, dels teus pares, els teus avis, els oncles i els teus germans que, essent-ne sis de colla^`, n\u2019expliques textualment algunes an\u00e8cdotes:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

[…Sempre f\u00e8iem molt de xivarri i no par\u00e0vem de jugar i de cantar can\u00e7ons. Segurament com una manera d\u2019oblidar la gana despr\u00e9s de la Primera Guerra mundial\u2026 Tinc un record esplendor\u00f3s de les muntanyes i els llacs d\u2019\u00c0ustria i de l\u2019Schitten d\u2019hivern, una esp\u00e8cie de trineu que m\u2019havia proporcionat moltes caigudes i bonys al cap, encara que jo era una molt bona patinadora, com tamb\u00e9 una nadadora excel\u00b7lent\u2026 Vaig debutar a al Kronenschule, una escola a prop de casameva, als sis anys i tamb\u00e9 va arribar la gran diada que tota la mainada espera\u2026 El dia de la Primera Comuni\u00f3..!!!. La meva mare, la tante Anna i la tante Zilli van fer el possible d\u2019aquest dia, una diada feli\u00e7 per a tots els de casa. Per\u00f2 cal adonar-se que una llar amb sis criatures, amb els estralls de la guerra passada i amb greus dificultats econ\u00f2miques, la part externa de la festa no podia ser massa llu\u00efda. Per\u00f2 s\u00ed que van ser bonics els c\u00e0ntics a l\u2019Esgl\u00e9sia i la filera d\u2019unes 60 o 70 nenes amb els cabells solts a l\u2019espatlla, amb flors a la m\u00e0 i vestides de blanc, un vestit car de puntes\u2026 que no s\u00e9 d\u2019on el traurien. Nom\u00e9s les sabaters eren negres i, recordo, qui me les havien deixat perqu\u00e8 en aquell temps no hi havia massa cal\u00e7at a Graz. A la tarda hi va haver process\u00f3 i una petita festa a la Parr\u00f2quia. El dinar no va ser a casa. La tante Anna va portar-me a casa d\u2019uns parents que van oferir-nos pernil i past\u00eds. Com a record vaig rebre un ciri, una estampa gran i un llibre vermell d\u2019oracions que el meu marit va fer relligar en pell negre\u2026] <\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Recordo els Nadals. A \u00c0ustria se celebraven amb molta festa. El Nen-D\u00e9u \u00e9s el qui duu els obsequis i els col\u00b7loca a l\u2019Arbre de No\u00ebl. No com aqu\u00ed que s\u00f3n els Reis. La meva inf\u00e0ncia va ser molt dura degut a la Guerra. I aquests \u201cNadals\u201d que recordo certament no van ser mai massa feli\u00e7os. Sempre demanava una nina gran, molt gran, i amb trenes rosses (jo per aquell temps les portava tamb\u00e9 rosses\u2026), per\u00f2\u2026 Oh\u2026!, quina ll\u00e0stima!, el Nen-D\u00e9u tenia tanta feina al centre d\u2019Europa que no donava l\u2019abast i jo em quedava sense la nina demanada un any i un altre. M\u2019havia de acontentar amb una nina de cartr\u00f3 i els meus germans amb soldats de plom i alguna galindaina, suposo d\u2019estraperlo, despr\u00e9s que la meva mare i la meva tia Anna fessin tres o quatre hores de cua a alguna botiga i pagant molt m\u00e9s del que valien. De fet, cada any que passava hi havia menys regals i m\u00e9s petits. Varem passar molta fam. El pa contenia quasi serradures i la carn no l\u2019havia vista mai durant aquell temps. La meva pobra mare feia te per a tots els de casa i hi posava un ou batut. Naturalment l\u2019ou era d\u2019estraperlo i per obtenir menjar s\u2019havien de fer cues interminables, moltes vegades per res perqu\u00e8 quan arribaves a la botiga ja faltava de tot\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Segons es despr\u00e8n d\u2019algunes fotografies i del que deia la meva fam\u00edlia, el meu f\u00edsic era bonic, amb cabell completament ros i ulls ben blaus que potser el temps ha tornat tristos i plorosos. El meu car\u00e0cter, de petita, era m\u00e9s aviat melanc\u00f2lic, tal vegada per les circumst\u00e0ncies\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 A l\u2019any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i aquest va ser el motiu que va canviar el rumb de la meva vida\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Abans del viatge a Espanya ja havia fet un viatge a Hongria\u2026. I com que degut a la guerra no hi havia queviures a \u00c0ustria i les criatures est\u00e0vem molt desnodrides, gr\u00e0cies a la Creu Roja, conjuntament amb altres nenes del col\u00b7legi \u201cKronenschule\u201d, v\u00e0rem \u00e9sser escollides per anar a Hongria durant unes setmanes. Recordo que la meva estada all\u00ed va ser a casa d\u2019uns pagerols. All\u00ed no es parlava alemany, sin\u00f3 hongar\u00e8s\u2026 i on ens havien hostatjat portaven vestits t\u00edpics. Els homes portaven pantalons de fil, blancs i amples. El paisatge era bonic i se\u2019m va quedar a la mem\u00f2ria a trav\u00e9s dels meus ulls uns immensos camps de blat i roselles\u2026 i moltes flors\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Els primers dies ho vam passar molt malament a causa de l\u2019enyorament, per\u00f2 se\u2019n va passar entre jocs i el bon menjar. Recordo especialment uns tortells i pastissos hongaresos d\u2019all\u00f2 m\u00e9s bons…!]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 La guerra ja devia ser acabada quan recordo que a casa venien soldats hongaresos i eslovens a demanar-nos alguna cosa de menjar. La meva mare encara que no tenia gaire de res\u2026 el que hi havia ho repartia. Com ha canviat el m\u00f3n i la vida. I quanta gent de la que jo havia conegut i estimat molt\u00a0 ja no hi \u00e9s\u2026 que D\u00e9u els tingui a tots a la seva gl\u00f2ria\u2026!]<\/strong><\/span><\/p>\n

De ben segur que la observaci\u00f3 dels camps onejant i de la contemplaci\u00f3 de les flors dels camins n\u2019ha extret la seva inspiraci\u00f3 creativa que li ha fet plasmar, sense haver de seguir cap model, amb els pinzells a punt i la seva pintura a l\u2019oli, el tra\u00e7 segur d\u2019uns quadres ben preciosos\u2026 D\u2019aquesta d\u00e8cada entre els anys 20 i 30 del segle passat recullo el m\u00e9s significatiu. Deixem que parli ella mateixa:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026I despr\u00e9s d\u2019algun temps el meu dest\u00ed havia de canviar. Es van promoure uns concursos d\u2019Esperanto. El premi era un viatge de nou mesos a Espanya. I v\u00e0rem ser tres germans qui vam \u00e9sser escollits per venir al pa\u00eds del sol. Somni\u00e0vem amb taronges, pl\u00e0tans, d\u00e0tils i l\u2019aigua del mar. Cerc\u00e0vem quelcom millor i qui m\u2019havia de dir que, amb el temps, havia de ser la meva segona p\u00e0tria, la p\u00e0tria del meu marit i la dels meus fills…]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… El primer en marxar de casa va \u00e9sser el meu germ\u00e0 Alexander. Despr\u00e9s el vaig seguir jo. Ja s\u00f3c al tren amb un gorret gris i un abric blaumar\u00ed amb un motxilla a l\u2019esquena\u2026 Recordo als meus pares a l\u2019estaci\u00f3 fent-me \u201cAd\u00e9u\u2026\u201d!!! La tante Anna va quedar-se a casa plorant. I tot travessant \u00c0ustria i It\u00e0lia v\u00e0rem arribar al port de G\u00e8nova on vaig passejar-hi durant tot el dia esperant embarcar-nos a la nit. El vaixell semblava que d\u2019un moment a l\u2019altre s\u2019havia d\u2019enfonsar. Aix\u00f2 d\u00f3na idea del mareig que vam passar. El senyor Mader (un professor que ens acompanyava) em donava unes gotes i un l\u00edquid per olorar\u2026 Amb prou dificultats\u00a0 i treballs v\u00e0rem arribar a Barcelona. L\u2019arribada va ser apote\u00f2sica. Ens esperava molta gent. Els diaris en parlaven. I, davant d\u2019aquella multitud de gent, en agra\u00efment, ens van fer cantar \u201cLa rosa de la bardissa\u201d (Sah ein Kuab ein P\u00f6sfein Stehn). Seguidament v\u00e0rem anar a parar a Terrassa. \u00c9rem dotze nenes de Graz m\u00e9s o menys de la mateixa edat (de 9 a 14 anys). Les germanes que ens cuidaven eren d\u2019una Comunitat de la Beata Llu\u00efsa. Hi havia una germana parenta dels Emperadors d\u2019\u00c0ustria-Hongria. La germana Maria. Moltes vegades familiars dels darrers reis d\u2019\u00c0ustria ens venien a visitar\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… El meu germ\u00e0 Alexander tamb\u00e9 es trobava a Terrassa a casa d\u2019uns fabricants anomenats Abell\u00f3. M\u00e9s tard, un dels germans Abell\u00f3 va \u00e9sser assassinat per un obrer i, a causa d\u2019aix\u00f2, els seus familiars marxaren a l\u2019Argentina. Per\u00f2 el meu germ\u00e0, m\u00e9s tard, va anar a treballar a l\u2019Editorial Labor a Barcelona i, des d\u2019aqu\u00ed, se\u2019n va tornar a \u00c0ustria perqu\u00e8 un amor de Graz el reclamava. Se\u2019n va penedir m\u00e9s tard…!] <\/strong><\/span><\/p>\n

[… Mentrestant va arribar la meva germana Burgui (Walburga). Havia d\u2019anar a parar a Ast\u00faries, per\u00f2 el dest\u00ed la va portar a a la fam\u00edlia Forn\u00e9s (llavors vivien a l\u2019Avinguda Jos\u00e9 Antonio 464, cantonada Cal\u00e0bria). Vaig tenir la seva visita a Terrassa. En aquell moment ella vivia contenta i feli\u00e7 a casa de la fam\u00edlia Forn\u00e9s. Era companya de la filla de la casa, la Dolors. Posteriorment, en barallar-se molt entre s\u00ed, van portar la meva germana a un Col\u00b7legi de Calella…] <\/strong><\/span><\/p>\n

[… Els dies anaven passant.. i aviat es compl\u00ed el temps d\u2019estada a Espanya\u2026 I vet aqu\u00ed que la senyora Forn\u00e9s va venir a buscar-me a Terrassa i m\u2019orient\u00e0 a casa dels senyors Vaquer de Ripoll per fer-los companyia, durant un temps, principalment a la senyora Remei que s\u2019havia quedat sense la seva germana Merc\u00e8 despr\u00e9s de casar-se amb el senyor Miquel Sargatal, un banquer de Ripoll. Pensant en tot aix\u00f2 degudament, he d\u2019expressar que tot plegat fou elaborat sense consentiment dels meus pares. Naturalment amb bona intenci\u00f3, per\u00f2 avui que tinc fills, penso que no m\u2019hauria agradat que haguessin disposat uns altres dels meus fills. M\u00e9s tard ja foren assabentats els meus pares i varen estar conformes i contents que em trob\u00e9s en una casa bona i amb companyia\u2026]<\/span>\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n

[…La meva arribada a \u201cCan Vaquer\u201d de Ripoll. Recordo que la senyora Forn\u00e9s va acompanyar-me a l\u2019estaci\u00f3 del Nord i all\u00ed un senyor, que feia de camalic, recader o ordinari, es va encarregar de mi. Pel cam\u00ed, en arribar a Vic, va comprar-me berenar a l\u2019estaci\u00f3 -un llonguet i botifarra- que no s\u00e9 si me\u2019l vaig menjar o no. Jo diria que no. Anava a un lloc desconegut, acabava de deixar les meves companyes -totes austr\u00edaques, de Graz- i vaig comen\u00e7ar a enyorar-me molt. Sempre he pensat amb aquest senyor recader i no m\u2019ha estat possible de trobar-lo per agrair-li el gest i la companyia que em va fer durant el viatge. En arribar a Ripoll, doncs aquest era el meu dest\u00ed, a l\u2019estaci\u00f3 no m\u2019esperava ning\u00fa\u2026 i caminant cap a un lloc que jo desconeixia, amb el recader o ordinari pel Passeig de Sant Joan de les Abadesses de Ripoll, m\u00e9s enll\u00e0 venien xino-xano la senyora Remei Vaquer (la \u201cMem\u201d que li deia el meu fill\u2026) i la senyora Merc\u00e8, la seva germana, casada ja amb el senyor Miquel Sargatal, aleshores molt joves i elegants. En arribar a \u201cCan Vaquer\u201d, una casa pairal grandiosa amb sostres molt alts, una sala gran moblada i amb cadires amb fundes blanques que semblaven espectres, em va donar la sensaci\u00f3 que em trobava en un altre m\u00f3n. Tothom parlava el catal\u00e0 i jo quasi no entenia res perqu\u00e8 a Terrassa parl\u00e0vem sempre alemany o l\u2019esperanto i amb prou feina sabia res d\u2019espanyol. A la cuina hi havia el servei (tres minyones, dos que eren joves i una altra que es deia Teresa, molt vella, o aix\u00ed m\u2019ho semblava, i un mosso per als enc\u00e0rrecs i el traginar de les coses. A la vora del foc jeia un gos ca\u00e7ador i molts gats\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Vaig comen\u00e7ar a plorar\u2026 i el meu plor va durar alguns dies. Per\u00f2 a poc a poc vaig comen\u00e7ar a adaptar-me. Amb la tartana em portaven a Sant Quint\u00ed i tota la fam\u00edlia mirava com m\u00e9s i millor em podien distreure. Vaig con\u00e8ixer all\u00ed les germanes Pedr\u00f3s (el seu pare era un empleat de \u201cCan Vaquer\u201d) per cert molt simp\u00e0tiques\u2014 i venien a jugar amb mi sempre que podien. Sempre m\u2019ha unit amb la Maria una gran amistat\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[…Al cap de dos o tres anys va venir la meva mare a buscar-me amb el meu germ\u00e0 Alexander (que es va quedar a Barcelona a l\u2019Editorial Labor). La Burgui se\u2019n torn\u00e0 amb la Mami i jo, degut a la petici\u00f3 de la fam\u00edlia Vaquer varen deixar-me per un any m\u00e9s. La situaci\u00f3 a \u00c0ustria encara no s\u2019havia resolt. Hi havia moltes dificultats per trobar treball i la joventut emigrava a Am\u00e8rica. En una d\u2019aquestes emigracions va marxar-hi el meu germ\u00e0 gran, en Johan, que no va tornar i de qui mai m\u00e9s se n\u2019ha sabut res. Podem comptar-lo entre els desapareguts. Pensem que en tornar a Europa, durant la segona Guerra mundial, possiblement el seu vaixell va ser bombardejat o que la GESTAPO l\u2019assassin\u00e9s en resistir-se (tots els s\u00fabdits alemanys -llavors \u00c0ustria era d\u2019Alemanya) tenien obligaci\u00f3 de tornar al pa\u00eds a incorporar-se. La \u00faltima carta que va escriure la va enviar a Alassio (It\u00e0lia) on es trobava la meva germana Burgui. Era el temps de la Guerra Civil espanyola i la carta parlava molt de mi…]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… Mentrestant passava el temps, tamb\u00e9 se m\u2019anava passant l\u2019enyorament. Vaig aclimatar-me a Ripoll a la llar de \u201cCan Vaquer\u201d on hi vaig viure alegries i tristeses\u2026 mentrestant creixia i la meva vida anava discorrent\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… M\u00e9s tard vaig comen\u00e7ar anar al Col\u00b7legi de les Germanes Carmelites de la Mare Vedruna a Ripoll. I com que era estrangera tothom em mirava com una cosa estranya. En aquell temps no es voltava tant com ara fa la gent\u2026, i a m\u00e9s a m\u00e9s, en un poble tot era nou, molta gent no havia estat mai a Barcelona ni havia vist encara el mar\u2026 Jo era una nena o, diguem-ne una deixeble \u201cregular\u201d, bastant enraonadora, segons la Germana Matilde i la Germana Rosa. M\u2019agradava molt dibuixar i pintar. Ll\u00e0stima que no vaig poder anar a una bona escola de dibuix. Encara ara en tinc ganes de pintar\u2026 Vaig omplir \u201cCan Vaquer\u201d de quadres molt bonics. Ll\u00e0stima que m\u00e9s tard amb la Guerra Civil del 36-39 molts es van cremar, malmetent-se, o es van perdre. En queda encara algun: retrats dels avantpassats de \u201cCan Vaquer\u201d, un oli del Remei, un gos plorant al costat d\u2019un llit del nen de la casa mort\u2026 En fi, com \u00e9s natural, aquests quadres no tenien cap valor\u2026 per\u00f2 eren la manifestaci\u00f3 de la meva capacitat art\u00edstica\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… La meva professora de dibuix al Col\u00b7legi de les monges, la germana Rosa Novelles, era molt bona i pintava molt b\u00e9. Per\u00f2 com era normal en aquell temps tampoc , pobreta, havia pogut tenir una bona escola. No havia anat a \u201cBelles Arts\u201d com jo tampoc vaig poder anar-hi. Molta gent de l\u2019\u00e8poca va n\u00e9ixer amb prou capacitats art\u00edstiques i intel\u00b7lectuals,\u00a0 per\u00f2 a la majoria de dones ens faltava \u201cescola\u201d\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

[… Al col\u00b7legi tenia moltes amigues. Entre les quals he d\u2019esmentar a la que seria la meva cunyada, amb el pas del temps -la Rosita Bosch-. I qui havia de dir que jo em casaria amb el seu germ\u00e0\u2026] <\/strong><\/span><\/p>\n

[… He de dir que vaig cr\u00e9ixer a \u201cCan Vaquer\u201d com un membre m\u00e9s de la fam\u00edlia\u2026]<\/strong><\/span>
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

[… Al cap d\u2019un parell d\u2019anys de la meva estada a \u201cCan Vaquer\u201d va venir la meva mare -la \u201cmami\u201d- acompanyada d\u2019un germ\u00e0 meu \u2013l\u2019Alexander- a buscar-nos per tornar a Graz. Per\u00f2 el meu dest\u00ed n\u2019era un altre. La meva \u201cmami\u201d va marxar amb la meva germana Walgurga (Burgui) que era a casa dels senyors Forn\u00e9s, cosins dels Vaquer. Varen decidir que jo em quedaria un any m\u00e9s a \u201cCan Vaquer\u201d i qui havia de dir que passarien quasi vint anys o potser m\u00e9s que no posaria els peus a la meva terra austr\u00edaca. No vull pas aprofundir el per qu\u00e8 de tot plegat. El cert \u00e9s que aix\u00ed va passar\u2026 i aix\u00ed tenia que ser\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

I ella, la mare, amb bona mem\u00f2ria de les coses actuals i passades, descriu fil per randa persones i situacions d\u2019aquell moment que resulta impossible de transcriure ara mateix i que jo he hagut de resumir, si \u00e9s que no volem que la nit cobreixi el cel i ens agafi la matinada desperts o, potser, ben dormits\u2026 Ella tanca aquesta \u00e8poca dels anys 20 dient-nos com bona mestressa de casa:<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 -Tornar\u00e9\u2026 i seguir\u00e9 escrivint. Ara vaig a fer el sopar!…] <\/strong><\/span><\/p>\n

Deixem que ella, bona mare de fam\u00edlia se segueixi preocupant de les coses de casa, com tantes i tantes dones de la nostre terra de temps pret\u00e8rits. Les seves mem\u00f2ries segueixen fins al dia d\u2019avui. Parla dels seus pretendents, de les persones estimades que ja no hi s\u00f3n. Del seu nuviatge, de tots els membres de la fam\u00edlia d\u2019\u00c0ustria i de la de Ripoll. De la guerra Civil Espanyola, del seu matrimoni. De la reciprocitat de les cartes d\u2019amor i del diari del nostre pare i de la seva germana Walburga, en especial, i de la fam\u00edlia Capdevila. De la malaltia i de la mort del pare. La seva observaci\u00f3 de les coses sempre \u00e9s detallista i n\u00edtida. Recorda dates, situacions familiars. Elogia les persones. Alleugereix i acompanya les malalties. Agraeix els ajuts rebuts. Se\u2019n dol de la mort dels \u00e9ssers estimats. Descriu el patiment. Narra diversos viatges a la seva terra, a Espanya\u2026 fins i tot en detalla un al Pr\u00f2xim Orient en voltar per tota la Mediterr\u00e0nia. \u00a0Comenta la joia de les grans celebracions familiars. Accepta qualsevol de les il\u00b7lusions marcides. Sempre disposa d\u2019un raig d\u2019esperan\u00e7a. I tot queda consignat amb profusi\u00f3 de detalls: sigui la nostra naixen\u00e7a, infantesa, adolesc\u00e8ncia i joventut, aix\u00ed com el tarann\u00e0 de la nostra edat madura i l\u2019evoluci\u00f3 de la fam\u00edlia que al llarg dels anys ha anat creixent\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

Ella tamb\u00e9 va anar creixent i, de forma deliciosa, ens explica que:<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 El temps va anar passant i em vaig anar fent m\u00e9s gran. Vaig comen\u00e7ar a portar talons alts i faldilles m\u00e9s llargues (les que es portaven llavors, \u201cmaxi-faldes\u201d). El col\u00b7legi va quedar darrera. Nom\u00e9s hi anava a les tardes a pintar i a dibuixar algun tap\u00eds. La germana Rosa Novelles era la meva professora. Ella era d\u2019una gran dol\u00e7or i tota bondat. Per\u00f2 com jo mateixa, no va tenir \u201cescola\u201d per arribar a ser \u201cartista\u201d de veritat. Tamb\u00e9 vaig aprendre a cosir i, naturalment, em feia tots els vestits, per cert, molt bonics. Fins i tot me n\u2019havia fet algun de \u201cgran mudar\u201d, llarg fins als peus. Una o dues vegades a l\u2019any anava al Casino a ballar\u2026 on, m\u00e9s tard, vaig ser elegida \u201cMis Casino de Ripoll\u201d\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 que ning\u00fa es cregui que aquesta llic\u00e8ncia mundana, i un punt fr\u00edvola pels temps que corria, quedava renyida amb aquella espiritualitat que li varen ensenyar i a la que sempre s\u2019hi ha mantingut fidel. En algun moment de dolor o d\u2019incertesa familiar les seves mem\u00f2ries vibren amb un clam de preg\u00e0ria necessitada:<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 \u201cOh, Senyor! Tu ets el nostre refugi, no oblidis la teva bondat i recorda\u2019t de tots nosaltres\u00bb…]\u00a0 <\/strong><\/span><\/p>\n

Ella sempre confiada i optimista. Prova d\u2019aix\u00f2, i aix\u00ed conclour\u00e9 aquest apartat de les seves mem\u00f2ries, tot portant a consideraci\u00f3 el que va escriure en un de tants Nadals:<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 El nostre petit pessebre el tenim sobre la Tele. Aquest any \u00e9s un tros de coco que ens fa sentir infants una vegada a l\u2019any. El vaig pintar de porpra. Tamb\u00e9 tenim en un rac\u00f3 l\u2019arbre de Noel que em recorda altres Nadals ja molt llunyans. La nit de Nadal no hi falta mai el \u201cStille Nacht, Heilige Nacht\u201d, la can\u00e7\u00f3 que ha donat la volta al m\u00f3n. Jes\u00fas \u00e9s nat\u2026! I tant de bo que a casa es deixi sentir durant tot l\u2019any amb la seva gr\u00e0cia perqu\u00e8 hi hagi pau i salut\u2026 Ara, en deixar darrera un any m\u00e9s, no vull pensar en les coses desagradables i tristes. Vull recordar tot all\u00f2 que ens ha satisfet\u2026, per\u00f2 entre tristeses i alegries escric un vers que vaig llegir d\u2019una poetessa i que diu aix\u00ed: <\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cEl Nadal volem fer etern. \/ Pau als homes de la terra! \/ Volem fer guerra a la guerra, \/ volem flors enmig de l\u2019hivern!\u201d]<\/strong><\/span><\/p>\n

[\u2026 Ja som a l\u2019any nou i D\u00e9u vulgui que transcorri tranquil. Que tinguem pau, salut i, per a tota la fam\u00edlia, que la gr\u00e0cia de D\u00e9u sigui amb nosaltres\u2026]<\/strong><\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 3. UNA VIDA, UNA PERSONA , UNA MARE<\/strong><\/span><\/p>\n

I ja per acabar, despr\u00e9s de tota aquesta dissertaci\u00f3 de benvinguda a tots els presents -primer- i d\u2019espigolar alguns textos de les seves Mem\u00f2ries -despr\u00e9s-, no puc pas deixar el discurs incomplet sense pintar jo tamb\u00e9, i des del meu angle de visi\u00f3, com veig a la meva mare. Unes pinzellades, doncs, que tamb\u00e9 les meves germanes i tots els de casa hi estaran d\u2019acord:<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE SEMPRE HA SABUT ESTAR AL SEU LLOC…<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA CONSERVAT LA RELIGIOSITAT TOTA PROVA\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA IRRADIT PAU I SERENOR\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA ADQUIRIT LA SAVIESA EN ESCOLTAR, EN COMPRENDRE I EN ESTIMAR…<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA DEL SEGLE PASSAT QUE S’HA SABUT ADAPTAR ALS TEMPS MODERNS…
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE SEMPRE HA OBERT LA MA AL NECESSITAT I S’HA DISTINGIT PEL SEU CONSELL VALUOS…
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE ENCARA TE POSSATS ELS SEUS ULLS AL VAIVE DE LA CASA I S’INTERESSAPER LES COSES DEL MON\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

UNA DONA SAVIA, PRUDENT, MODESTA, ATENTA, PLENA DE FOR\u00c7A I DE DISCRECIO\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA PERSEVERAT EN L’ESPERAN\u00c7A CONTRA QUALSEVOL DESENCIS I ADVERSITAT\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA VISCUT ELS ESDEVENIMENTS LUCTUOSOS AMB EQUILIBRI I CONFORMITAT\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA QUE HA PLASMAT EN ELS SEUS QUADRES A L’OLI TOTA LA VIGORIA DE LA SEVA FOR\u00c7A INTERIOR, EL COLOR DELS MIL TONS DE LA NATURA I EL TRA\u00c7 DECIDIT DELS SEUS OBJECTIUS A ASSOLIR\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

UNA DONA FORTA COM LA DEL LLIBRE DELS PROVERBIS QUE \u201cva vestida amb honor i dignitat, que se\u2019n riu del dia de dem\u00e0, que parla amb sensatesa i que els seus llavis encara instrueixen dol\u00e7ament\u2026\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n

Amb ella i amb tots i totes, coronada amb la corona dels qui avui som aqu\u00ed, la felicitem ben cordialment amb una flor i una dedicat\u00f2ria com el millor regal simb\u00f2lic i viu. I amb ella ens alegrem pel seu segle de vida o, millor dir, brindem pel capteniment de tota la seva vida viscuda durant m\u00e9s de cent anys\u2026!!!<\/strong><\/span><\/p>\n

PER MOLTS ANYS, MARE…!!!<\/strong><\/span><\/p>\n

Barcelona \/ Viladrau, 8 d\u2019agost de 2010<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Agosto 8, 2010 EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE\u2026 Guardado en: Uncategorized \u2014 mabosch @ 12:00 am \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 EN LA CELEBRACI\u00d3 DEL … <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/112"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=112"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20249,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/112\/revisions\/20249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}