{"id":10640,"date":"2021-02-17T13:47:23","date_gmt":"2021-02-17T12:47:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10640"},"modified":"2024-05-08T18:32:19","modified_gmt":"2024-05-08T16:32:19","slug":"espanya-catalunya-vs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10640","title":{"rendered":"ESPANYA I CATALUNYA: UNA RELACI\u00d3 DIF\u00cdCIL"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

ESPANYA I CATALUNYA: UNA RELACI\u00d3 DIF\u00cdCIL<\/strong><\/span><\/h4>\n
\"\"<\/a><\/span><\/h5>\n
Han arribat a les meves mans dos articles -un del catedr\u00e0tic em\u00e8rit i historiador Josep Fontana<\/a><\/span> i l’altre tamb\u00e9 catedr\u00e0tic i pol\u00edtic Jaume Alonso-Cuevillas<\/a><\/span>-, que no puc deixar d’inserir en aquest Webloc. M’obligo ara mateix a presentar-los adientment sota la forma acostumanda i destacant-ne el contingut a partir de les intitulacions seg\u00fcents:<\/span><\/strong><\/h5>\n
\"\"<\/a>1. \u201cESPANYA I CATALUNYA: TRES-CENTS ANYS D’HIST\u00d2RIA<\/em>\u201d<\/span>, la lli\u00e7\u00f3 inaugural del Simposi \u00abEspanya contra Catalunya. Una mirada\u00a0 hist\u00f2rica 1714-2014<\/em>\u00bb dictada pel catedr\u00e0tic i historiador Josep Fontana<\/span><\/a> qui ens empla\u00e7a a escoltar els versos d'\u00bbAra mateix<\/em>\u00bb de Miquel Mart\u00ed i Pol<\/span><\/a>:<\/strong><\/span><\/h5>\n
Ara mateix enfilo aquesta agulla<\/strong><\/span>
amb el fil d\u2019un prop\u00f2sit que no dic<\/strong><\/span>
i em poso a apeda\u00e7ar. Cap dels prodigis<\/strong><\/span>
que anunciaven taumaturgs insignes<\/strong><\/span>
no s\u2019ha complert, i els anys passen de pressa.<\/strong><\/span>
De res a poc, i sempre amb vent de cara,<\/strong><\/span>
quin llarg cam\u00ed d\u2019angoixa i de silencis.<\/strong><\/span>
I som on som; m\u00e9s val saber-ho i dir-ho<\/strong><\/span>
i assentar els peus en terra i proclamar-nos<\/strong><\/span>
hereus d\u2019un temps de dubtes i ren\u00fancies<\/strong><\/span>
en qu\u00e8 els sorolls ofeguen les paraules<\/strong><\/span>
i amb molts miralls mig estrafem la vida.<\/strong><\/span>
De res no ens val l\u2019enyor o la complanta,<\/strong><\/span>
ni el toc de displicent malenconia<\/strong><\/span>
que ens posem per jersei o per corbata<\/strong><\/span>
quan sortim al carrer. Tenim a penes<\/strong><\/span>
el que tenim i prou: l\u2019espai d\u2019hist\u00f2ria<\/strong><\/span>
concreta que ens pertoca, i un min\u00fascul<\/strong><\/span>
territori per viure-la. Posem-nos<\/strong><\/span>
dempeus altra vegada i que se senti<\/strong><\/span>
la veu de tots solemnement i clara.<\/strong><\/span>
Cridem qui som i que tothom ho escolti.<\/strong><\/span>
I en acabat, que cadasc\u00fa es vesteixi<\/strong><\/span>
com bonament li plagui, i via fora!,<\/strong><\/span>
que tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible.<\/strong><\/span>

1<\/strong><\/span>

Pensem-la clara aquesta quietud<\/strong><\/span>
que escampa tants de ressons impensats;<\/strong><\/span>
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli<\/strong><\/span>
l\u2019espai concret d\u2019ara mateix, l\u2019espai<\/strong><\/span>
en qu\u00e8 no hi ha cap mena de sorpresa<\/strong><\/span>
i tot \u00e9s vell, i trist, i necessari.<\/strong><\/span>

Vam girar full temps ha, i alguns s\u2019entesten<\/strong><\/span>
a llegir encara la mateixa plana.<\/strong><\/span>

2<\/strong><\/span>

Potser el secret \u00e9s que no hi ha secret<\/strong><\/span>
i aquest cam\u00ed l\u2019hem fet tantes vegades<\/strong><\/span>
que ja ning\u00fa no se\u2019n sorpr\u00e8n; potser<\/strong><\/span>
caldria que trenqu\u00e9ssim la rutina<\/strong><\/span>
fent algun gest desmesurat, alguna<\/strong><\/span>
sublimitat que capgir\u00e9s la hist\u00f2ria.<\/strong><\/span>

Potser, tamb\u00e9, del poc que tenim ara<\/strong><\/span>
no sabem fer-ne l\u2019\u00fas que cal; qui sap!<\/strong><\/span>

3<\/strong><\/span>

Molt lentament giravolta la s\u00ednia<\/strong><\/span>
i passen anys, o segles, fins que l\u2019aigua<\/strong><\/span>
s\u2019enfila al cim m\u00e9s alt i, gloriosa,<\/strong><\/span>
proclama la claror per tots els \u00e0mbits.<\/strong><\/span>
Molt lentament davallen aleshores<\/strong><\/span>
els cat\u00fafols per recollir m\u00e9s aigua.<\/strong><\/span>

Aix\u00ed s\u2019escriu la hist\u00f2ria. Saber-ho<\/strong><\/span>
no pot sobtar ni decebre ning\u00fa.<\/strong><\/span>

4<\/strong><\/span>

Massa sovint girem els ulls encara<\/strong><\/span>
i el gest traeix angoixa i defallences.<\/strong><\/span>
L\u2019enyor, vora\u00e7, ens xucla la mirada<\/strong><\/span>
i ens gela el moll del sentiment. De totes<\/strong><\/span>
les solituds, aquesta \u00e9s la m\u00e9s fosca,<\/strong><\/span>
la m\u00e9s fero\u00e7, i persistent, i amarga.<\/strong><\/span>

Conv\u00e9 saber-ho i conv\u00e9, d\u2019altra banda,<\/strong><\/span>
pensar el futur llumin\u00f3s i possible.<\/strong><\/span>

5<\/strong><\/span>

\u00bfQui sin\u00f3 tots \u2013i cadasc\u00fa per torna\u2013<\/strong><\/span>
podem crear des d\u2019aquest l\u00edmits d\u2019ara<\/strong><\/span>
l\u2019\u00e0mbit de llum on tots els vents s\u2019exaltin,<\/strong><\/span>
l\u2019espai de vent on tota veu ressoni?<\/strong><\/span>
P\u00fablicament ens compromet la vida,<\/strong><\/span>
p\u00fablicament i amb tota llei d\u2019indicis.<\/strong><\/span>

Serem all\u00f2 que vulguem ser. Debades<\/strong><\/span>
fugim del foc si el foc ens justifica.<\/strong><\/span>

6<\/strong><\/span>

Ni llocs ni noms ni espai suficient<\/strong><\/span>
per replantar l\u2019arbreda, ni cap riu<\/strong><\/span>
que remunti el seu curs i ens alci el cos<\/strong><\/span>
per damunt de l\u2019oblit. Tots sabem b\u00e9<\/strong><\/span>
que no hi ha camp obert per cap retorn<\/strong><\/span>
ni solc en mar a l\u2019hora del perill.<\/strong><\/span>

Posem senyals de pedra pels camins,<\/strong><\/span>
senyals concrets, de fonda plenitud.<\/strong><\/span>

7<\/strong><\/span>

Compartirem misteris i desigs<\/strong><\/span>
d\u2019arrel molt noble i secreta, en l\u2019espai<\/strong><\/span>
de temps que alg\u00fa permetr\u00e0 que visquem.<\/strong><\/span>
Compartirem projectes i neguits,<\/strong><\/span>
plaers i dols amb dignitat extrema,<\/strong><\/span>
l\u2019aigua i la set, l\u2019amor i el desamor.<\/strong><\/span>

Tot aix\u00f2 junt, i m\u00e9s, ha de donar-nos<\/strong><\/span>
l\u2019aplom secret, la claredat volguda.<\/strong><\/span>

8<\/strong><\/span>

En clau de temps i amb molt de patiment.<\/strong><\/span>
Vet ac\u00ed com podem guanyar el combat<\/strong><\/span>
que de fa tant de temps lliurem, intr\u00e8pids.<\/strong><\/span>
En clau de temps i potser en solitud,<\/strong><\/span>
acumulant en cadasc\u00fa la for\u00e7a<\/strong><\/span>
de tots plegats i projectant-la enfora.<\/strong><\/span>

Solc rera solc per mar de cada dia,<\/strong><\/span>
pas rera pas amb voluntat d\u2019aurora.<\/strong><\/span>

9<\/strong><\/span>

Ni cap llevant luxuri\u00f3s, ni cap<\/strong><\/span>
ponent solemne. M\u00e9s ens cal saber<\/strong><\/span>
que no hi ha grans misteris, ni un ocell<\/strong><\/span>
d\u2019ales immenses que ens empari; res<\/strong><\/span>
d\u2019all\u00f2 que tants de cops han proclamat<\/strong><\/span>
amb veu mesella foscos endevins.<\/strong><\/span>

Posem la m\u00e0 damunt la m\u00e0 i els anys<\/strong><\/span>
conferiran duresa a cada gest.<\/strong><\/span>

10<\/strong><\/span>

Vam preservar del vent i de l\u2019oblit<\/strong><\/span>
la integritat d\u2019uns \u00e0mbits, d\u2019uns projectes<\/strong><\/span>
en qu\u00e8 ens v\u00e8iem tots junts cr\u00e9ixer i combatre.<\/strong><\/span>
I ara, \u00bfquin fosc ref\u00fas, quina peresa<\/strong><\/span>
malmet l\u2019impuls de renovada f\u00faria<\/strong><\/span>
que ens feia quasi delejar la lluita?<\/strong><\/span>

Del fons dels anys, crida, barbullent,<\/strong><\/span>
la llum d\u2019un temps expectant i frond\u00f3s.<\/strong><\/span>

11<\/strong><\/span>

Convertirem els silencis en or<\/strong><\/span>
i els mots en foc. La pell d\u2019aquest retorn<\/strong><\/span>
acumula la pluja, i els afanys<\/strong><\/span>
esborren privilegis. Lentament<\/strong><\/span>
emergim del gran pou, heures amunt,<\/strong><\/span>
i no pas a recer de cap malastre.<\/strong><\/span>

Convertirem el vell dolor en amor<\/strong><\/span>
i el llegarem, solemnes, a la hist\u00f2ria.<\/strong><\/span><\/h6>\n

\"\"<\/a>2. \u201cGUANYAR O SUCUMBIR<\/em>\u201d<\/span>, en qu\u00e8 Jaume Alonso-Cuevillas<\/a><\/span> recorda com la repressi\u00f3 espanyola versus Catalunya no s’atura impossibilitant la independ\u00e8ncia de Catalunya per terra, mar i aire seguint\u00a0 f\u00e8rriament les paraules i els fets, amb una voluntat mal\u00e8vola, per impedir qualsevulla estrat\u00e8gia que suposi la separaci\u00f3 de la \u00abp\u00e0tria espanyola<\/em>\u00ab. <\/strong><\/span><\/p>\n

Tanmateix, sense oblidar mai la versificaci\u00f3 del poema i can\u00e7\u00f3 de \u00abL’Estaca<\/em>\u00bb d’en Llu\u00eds Llach<\/a><\/span>:<\/strong><\/span><\/p>\n

L’avi Siset em parlava<\/strong><\/span>
\nDe bon mat\u00ed al portal,<\/strong><\/span>
\nMentres el sol esper\u00e0vem<\/strong><\/span>
\nI els carros v\u00e8iem passar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Siset, que no veus l’estaca<\/strong><\/span>
\nA on estem tots lligats?<\/strong><\/span>
\nSi no podem desfer-nos-en<\/strong><\/span>
\nMai no podrem caminar!<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si estirem tots ella caur\u00e0<\/strong><\/span>
\nI molt de temps no pot durar,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba,<\/strong><\/span>
\nBen corcada deu ser ja.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si tu l’estires fort per aqu\u00ed<\/strong><\/span>
\nI jo l’estiro fort per all\u00e0,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Per\u00f2 Siset, fa molt temps ja<\/strong><\/span>
\nLes mans se’m van escorxant<\/strong><\/span>
\nI quan la for\u00e7a se me’n va<\/strong><\/span>
\nElla es m\u00e9s ample i m\u00e9s gran.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Ben cert s\u00e9 que est\u00e0 podrida<\/strong><\/span>
\nPero \u00e9s que, Siset, pesa tant<\/strong><\/span>
\nQue a cops la for\u00e7a m’oblida,<\/strong><\/span>
\nTorna’m a dir el teu cant<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si estirem tots ella caur\u00e0<\/strong><\/span>
\nI molt de temps no pot durar,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba,<\/strong><\/span>
\nBen corcada deu ser ja.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si tu l’estires fort per aqu\u00ed<\/strong><\/span>
\nI jo l’estiro fort per all\u00e0,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
L’avi Siset ja no diu res,<\/strong><\/span>
\nMal vent que se’l va emportar,<\/strong><\/span>
\nEll qui sap cap a quin indret<\/strong><\/span>
\nI jo a sota el portal.<\/strong><\/span><\/h6>\n
I, passen els nous vailets,<\/strong><\/span>
\nEstiro el coll per cantar<\/strong><\/span>
\nEl darrer cant d’en Siset,<\/strong><\/span>
\nEl darrer que em va ensenyar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si estirem tots ella caur\u00e0<\/strong><\/span>
\nI molt de temps no pot durar,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba,<\/strong><\/span>
\nBen corcada deu ser ja.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Si tu l’estires fort per aqu\u00ed<\/strong><\/span>
\nI jo l’estiro fort per all\u00e0,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Segur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span><\/h6>\n
Segur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span>
\nSi tu l’estires fort per aqu\u00ed<\/strong><\/span>
\nI jo l’estiro fort per all\u00e0,<\/strong><\/span>
\nSegur que tomba, tomba, tomba<\/strong><\/span>
\nI ens podrem alliberar.<\/strong><\/span><\/h6>\n

\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

1. ESPANYA I CATALUNYA: TRES-CENTS ANYS D’HIST\u00d2RIA<\/strong><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a>Tinc a b\u00e9 mostrar tota una s\u00e8rie d’articles<\/span><\/a> de Josep Fontana i L\u00e1zaro<\/span><\/a> que fou un historiador<\/span><\/a>\u00a0catal\u00e0<\/span><\/a> i catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat Pompeu Fabra<\/span><\/a>. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 porto aqu\u00ed concretament un article que em va facilitar el meu amic Melcior Arcarons<\/a><\/span> en qu\u00e8 el seu autor dict\u00e0 com a confer\u00e8ncia en l’obertura del<\/span> Simposi \u00abEspa\u00f1a contra Catalu\u00f1a: una mirada hist\u00f3rica (1714- 2014)\u00bb<\/i>, en el\u00a0Institut d\u2019Estudis Catalans de Barcelona<\/span>,<\/span><\/a> en ocasi\u00f3 a l’ampara de la commemoraci\u00f3 del 300 aniversari de la caiguda de Barcelona el 1714 en mans de les tropes borb\u00f2niques de Felip V.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Jaume Sobrequ\u00e9s<\/span><\/a>, defensa i ensems refuta les opinions contr\u00e0ries a la programaci\u00f3 del Simposi en q\u00fcesti\u00f3 que \u00e9s titllat de: \u201cerror\u201d, \u201cequ\u00edvoc i poc prudent\u201d, \u201csimplista\u201d,\u00a0 \u201cconfon pol\u00edtica i historiografia\u201d,\u00a0 \u201cinfantil i maniqueu\u201d, \u201cno \u00e9s una trobada cient\u00edfica, sin\u00f3 un al\u00b7legat a favor d\u2019una causa\u201d<\/em>…, amb tota una s\u00e8rie d’apunts contraris, ja des del seu propi t\u00edtol \u00abEspanya contra Catalunya<\/a>\u00bb<\/span>. De tota manera, considero excepcional -per l’erudici\u00f3 de l’article de Josep Fontana- que, fins i tot, Borja de Riquer<\/span><\/a> en fa l’elogi d’un historiador excepcional<\/a><\/span>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>De fet, foren els dies 12, 13 i 14 de desembre 2013, que l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans va acollir el Simposi \u201cEspanya contra Catalunya: una mirada hist\u00f2rica (1714-2014)<\/a>\u201d<\/span>. <\/span>Diversos historiadors, economistes, soci\u00f2legs i juristes analitzaren, des d\u2019un punt de vista hist\u00f2ric, les conseq\u00fc\u00e8ncies que van tenir els fets del 1714 per al pa\u00eds: <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n