{"id":10029,"date":"2020-10-19T15:16:13","date_gmt":"2020-10-19T15:16:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10029"},"modified":"2024-05-08T20:14:43","modified_gmt":"2024-05-08T18:14:43","slug":"catalunya-independent-des-de-fa-1000-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10029","title":{"rendered":"CATALUNYA, INDEPENDENT DES DE FA 1030 ANYS&#8230;?"},"content":{"rendered":"<h3 dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>CATALUNYA, INDEPENDENT DES DE FA 1030 ANYS&#8230;?<\/strong><\/span><\/h3>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10221\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2.png\" alt=\"\" width=\"78\" height=\"78\" \/><\/a>Aquest tema, que ocupa el n\u00famero 27 dels escrits sobre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">l&#8217;independentisme catal\u00e0<\/a> en aquestes planes web, consta de sis punts desenvolupats amb diferents enunciats que, des de la seva atenta lectura i reflexi\u00f3, contribueixen a fermar l&#8217;estrutura o carcassa de la \u201c<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proceso_soberanista_de_Catalu%C3%B1a_de_2012-2020\"><em>causa sobiranista de Catalunya<\/em><\/a>\u201d. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10260 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-13.jpg\" alt=\"\" width=\"310\" height=\"163\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1. INTRODUCCI\u00d3. CATALUNYA DES DE BORRELL II, UNA NACI\u00d3 INDEPENDENT \u00ab<em>DE FACTO<\/em>\u00bb, DES DE FA 1030 ANYS, FINS A LA \u00ab<em>DE IURE<\/em>\u00bb AMB ELS PACTES ENTRE LLU\u00cdS IX DE FRAN\u00c7A I JAUME I \u201cEL CONQUERIDOR\u201d DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">2. UNS EPISODIS DE GRAN CORATGE VISCUTS PEL POBLE CATAL\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">3. GREUGES HISP\u00c0NICS CONTRA CATALUNYA: <\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.1. EN REFER\u00c8NCIA A LA \u201c<em>LLENGUA CATALANA<\/em>\u201d I <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.2. PEL QUE FA A LES \u201c<em>INSTITUCIONS CATALANES<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">4. MENTIDES SOBRE CATALUNYA I ELS ARGUMENTS PER REBATRE-LES<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">5. EXISTEIX ENTRE ELS CATALANS UNA DIVISI\u00d3 INSUPERABLE A CAUSA DEL PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA&#8230;? ESTRAT\u00c8GIES PER ENSORTIR-NOS-EN&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<h5 dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. QUIN GRAU D&#8217;HISPANOF\u00d2BIA HI HA A CATALUNYA I QUIN GRAU DE CATALANOF\u00d2BIA HI HA A ESPANYA&#8230;?<\/strong><\/span><\/h5>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div class=\"kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/121674718_10223678738698046_5344157715574882729_o.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10030 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/121674718_10223678738698046_5344157715574882729_o.jpg\" alt=\"\" width=\"625\" height=\"548\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<h3 dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. INTRODUCCI\u00d3. <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>CATALUNYA, DES DE BORRELL II,\u00a0 \u00c9S <\/strong><\/span><span style=\"color: #ff0000;\"><strong>UNA NACI\u00d3 INDEPENDENT \u00ab<em>DE FACTO\u00bb<\/em> DES DE FA 1030 ANYS&#8230;, <\/strong><\/span><\/span><\/h3>\n<h3 dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8230;FINS A LA \u00ab<em>DE IURE<\/em>\u00bb QUE ARRIBA AMB ELS PACTES ENTRE LLU\u00cdS IX DE FRAN\u00c7A I JAUME I \u201c<em>EL CONQUERIDOR<\/em>\u201d DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3&#8230;<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10465\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6.png\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"241\" \/><\/a>1.1. \u00bfY ESA NUEVA E INVEROS\u00cdMIL INTERPRETACI\u00d3N DE LA HISTORIA&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Arran d&#8217;aquest r\u00e8tol que encap\u00e7ala l&#8217;article \u00ab<em><span style=\"color: #ff0000;\">Catalunya, una naci\u00f3 de 1030 anys<\/span><\/em>&#8230;!\u00bb -aparegut a la xarxa social del <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Facebook\">Facebook<\/a><\/em>&#8211; i que ha provocat enfadats detractors i seguidors entusiasmats, m&#8217;he volgut apropar a les fonts especialitzades per tal de situar l&#8217;equilibri del piu de la balan\u00e7a de les discussions i interpretacions en la seva justa mesura.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, m&#8217;ha cridat l&#8217;atenci\u00f3 la resposta immediata d&#8217;alg\u00fa que ha escrit aix\u00f2:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; <em>Y esa nueva e inverosimil interpretaci\u00f3n de la historia&#8230;?<\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M&#8217;ho demana, segons he pogut llegir, un antic alumne de fa ja una bona colla d&#8217;anys. I la meva resposta no pogut ser altra que aquesta:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201c\u00c9s la pr\u00f2pia hist\u00f2ria, amic\u201d<\/em><\/span>. Tanmateix, dit aix\u00f2 em cal precisar de forma pregona i insistent el seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10466 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-19.jpg\" alt=\"\" width=\"411\" height=\"191\" \/><\/a>En hist\u00f2ria tot \u00e9s interpretable d&#8217;acord amb les prefer\u00e8ncies o, millor dit, segons els angles de visi\u00f3 de cada historiador. Les realitats complexes sobre el passat -cal dir que no tenim un instrument que en forma de filmaci\u00f3 o visionat retrospectiu ens il\u00b7lumini els esdeveniments llunyans del temps i de l&#8217;espai- suporten moltes mirades diferents. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Respecte, doncs, de la hist\u00f2ria, no hi ha veritats absolutes, sin\u00f3 realitats fruit d&#8217;una interpretaci\u00f3. Un exemple elemental:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Per alguns \u00e9s indiscutible que \u201c<em>a l&#8217;any\u00a01492 Colon va fer el descobriment d&#8217;Am\u00e8rica<\/em>\u201d.<\/span><\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Per altres aquesta \u00e9s una afirmaci\u00f3 completament enganyosa i farcida d&#8217;ideologia.<\/span><\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">I amb molta m\u00e9s ra\u00f3 es podria dir tamb\u00e9 que el 1492 va ser quan els pobles d&#8217;Am\u00e9rica van comen\u00e7ar a descobrir a qu\u00e8 estaven disposats els exploradors europeus per satisfer les seves ambicions.<\/span><\/strong><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha la idea que Am\u00e8rica havia estat realment descoberta pels primers humans que hi van arribar d&#8217;\u00c0sia, possiblement fa m\u00e9s de 20.000 anys.<\/span><\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10467\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-22.jpg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"365\" \/><\/a>Les historiografies de tots els pa\u00efsos tendeixen a fer un <em>nacionalisme retrospectiu<\/em> per acabar demostrant que la seva naci\u00f3 \u00e9s una realitat s\u00f2lida, inq\u00fcestionable i indefugible de la hist\u00f2ria. I \u00e9s per aix\u00f2 mateix que Catalunya tamb\u00e9 t\u00e9 tant dret de fer aquest tipus de nacionalisme retrospectiu com qualsevol altre pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Tanmateix, no s&#8217;ha d&#8217;oblidar tampoc que <em>la naci\u00f3<\/em> no \u00e9s una realitat tant objectiva com ho pot ser l&#8217;objectivitat d&#8217;una f\u00f3rmula matem\u00e0tica, f\u00edsica o qu\u00edmica. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">La naci\u00f3 dep\u00e8n de qui la vol formar. Per dir-ho millor, i en paraules de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a>, la naci\u00f3 \u201c<em>\u00e9s una comunitat pol\u00edtica imaginada, que es constitueix alhora com a inherentment limitada i com\u00a0 a sobirana\u201d. <\/em>Aquest aspecte el tractarem o el\u00a0veurem m\u00e9s endavant, en parlar concretament de <em>la naci\u00f3<\/em> des del concepte relatiu o en refer\u00e8ncia a les \u201c<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comunidades_imaginadas\"><em>comunitats imaginades<\/em><\/a>\u201d. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Aix\u00ed doncs i d&#8217;acord amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a>, cal expressar que les arrels culturals i hist\u00f2riques d&#8217;un pa\u00eds s\u00f3n molt importants per a la constituci\u00f3 d&#8217;aquesta consci\u00e8ncia nacional. Per\u00f2 aix\u00f2 no ho explica tot, perqu\u00e8 <em>la naci\u00f3<\/em> \u00e9s el resultat d&#8217;una <em>consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva,<\/em> no tan sols dels fets pol\u00edtics del passat, tot i que aquests tenen la seva influ\u00e8ncia. <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Cal recomanar, per a qui vulgui litigar o endinsar-se en aquest tipus de controversies amistoses, el llibre de<\/span> <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana_i_L%C3%A1zaro\">Josep Fontana<\/a>: \u00ab<a href=\"https:\/\/www.cccb.org\/ca\/multimedia\/videos\/la-formacio-duna-identitat-una-historia-de-catalunya\/210403\">La formaci\u00f3 d&#8217;una identitat. Una hist\u00f2ria de Catalunya<\/a>\u00bb <span style=\"color: #3366ff;\">que en endinsar-nos en aquest treball tamb\u00e9 tractarem.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10468 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-10.jpg\" alt=\"\" width=\"342\" height=\"281\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Havent precisat tot plegat, ara s\u00ed que puc dir-li al meu amic:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00c9s la pr\u00f2pia historia, amic. Llegeix m\u00e9s i, en tot cas, no ho dic jo, sin\u00f3 historiadors de renom que no m&#8217;atreveixo a refutar. He vist que per la xarxa corre aquesta afirmaci\u00f3 en un gr\u00e0fic que t&#8217;ha sobtat i nom\u00e9s he intentat buscar-hi el suport hist\u00f2ric, com no pot ser d&#8217;altra manera. Per\u00f2 n&#8217;hi ha m\u00e9s:<\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em>Hist\u00f2ria de Catalunya<\/em>\u201d presentats per <span style=\"color: #ff0000;\"><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pierre_Vilar\">Pierre Vilar<\/a><\/span>. 10 volums. Barcelona. Ed. 62. \u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><strong style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u201c<em>Hist\u00f2ria de Catalunya<\/em>\u201d de <span style=\"color: #ff0000;\"><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_Soldevila\">Ferran Soldevila<\/a><\/span>.<\/strong><\/li>\n<li dir=\"auto\"><strong style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u201c<em>Hist\u00f2ria Nacional de Catalunya<\/em>\u201d de <span style=\"color: #ff0000;\"><a style=\"color: #ff0000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Rovira_i_Virgili\">N&#8217;Antoni Rovira i Virgili<\/a><\/span>. Ed. P\u00e0tria. BCN 1922.<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>I altres moltes obres especialitzades que convindria de llegir. Tot i aix\u00f2, no vull entrar en discussions perqu\u00e8 personalment no s\u00f3c especialista en Hist\u00f2ria i no nom\u00e9s me&#8217;n fio, sin\u00f3 que confio en els treballs realitzats per totes aquelles persones que han dedicat la pr\u00f2pia vida a escodrinyar el passat hist\u00f2ric que d\u00f3na suport a tot el temps present que va configurant el futur.<\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignright\" title=\"Origen de l'escut del comtat de Barcelona\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/5\/5f\/Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg\/1280px-Origen_de_l%27escut_del_comtat_de_Barcelona_de_Lorenzale.jpg\" alt=\"Origen de l'escut del comtat de Barcelona\" width=\"375\" height=\"274\" \/>Dels mil anys de la nostra hist\u00f2ria, 700 hem estat sobirans i els \u00faltims 300 hem viscut la nostra sobirania sense estat, dins d&#8217;un estat -l&#8217;espanyol- que ha intentat anihilar la nostra identitat. Durant 300 anys:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem patit el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bombardeig_de_Barcelona_(mar%C3%A7_de_1938)\">bombardeig de la capital de Catalunya, Barcelona<\/a> (1938).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem suportat dues dictadures (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dictadura_de_Primo_de_Rivera\">1923-1930<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dictadura_de_Francisco_Franco\">1939-1975<\/a>). <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem vist com se suspenia \u201c<em>de facto\u201d<\/em>\u00a0l&#8217;autonomia (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sent%C3%A8ncia_de_l%27Estatut_de_Catalunya\">2010<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Aplicaci%C3%B3n_del_art%C3%ADculo_155_de_la_Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978_en_Catalu%C3%B1a\">2017<\/a>)\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem aguantat com la policia <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya_de_2017\">l&#8217;1-O de 2017<\/a> actuava brutalment sobre una poblaci\u00f3 que nom\u00e9s volia votar (2017) amb c\u00e0rrega policial impensable i desmesurada.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem patit -seguim patint- la venjan\u00e7a i l&#8217;escarment de l&#8217;Estat espanyol, mitjan\u00e7ant les <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/politica\/Suprem-revoca-tercer-presos-politics_0_2575542514.html\">decisions dels Tribunal Suprem<\/a> que for\u00e7ant el dret, mant\u00e9 els presos i l\u00edders pol\u00edtics de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya_de_2017\">1-O<\/a> a la pres\u00f3, sense que hi hagi encara res orientat a la supressi\u00f3 o reforma de l&#8217;anacr\u00f2nic <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sedici%C3%B3\">delicte de sedici\u00f3<\/a> i vers a les factibles mesures d&#8217;un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Indult\">indult<\/a> o d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Amnistia\">amnistia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, la nostra tenacitat per sobreviure \u00e9s admirable, una perseveran\u00e7a que en algun moment ens conduir\u00e0 a recuperar la llibertat i a construir el nostre estat. En aquesta l\u00ednia del temps, recordem els moments clau d&#8217;aquesta naci\u00f3 anomenada <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">Catalunya<\/a>: els adversos i els esperan\u00e7adors.<\/strong><\/span><\/p>\n<h4 class=\"tl-headline\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-size: 18pt; font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Considerat el pare de la naci\u00f3, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guifr%C3%A9_el_Pil%C3%B3s\">Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s<\/a> -fundador del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelona<\/a>&#8211; mor en un combat amb els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sarra%C3%AFns\">sarra\u00efns<\/a>. La seva \u00e9s una d&#8217;aquelles figures universals per partida doble, des del punt de vista hist\u00f2ric i el llegendari:<\/span><\/h4>\n<ul>\n<li class=\"tl-headline\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Hist\u00f2ricament, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wifredo_el_Velloso\">Guifr\u00e9 el Pil\u00f3<\/a>s va ser un comte que va aconseguir articular un territori entre els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirineus\">Pirineus<\/a> i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mar_Mediterr%C3%A0nia\">mar Mediterr\u00e0nia<\/a>, amb capital a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"tl-headline\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llegend\u00e0riament, d&#8217;altra banda, \u00e9s un personatge del qual s&#8217;explica que, en una batalla en qu\u00e8 va ser ferit, un dels reis francs va posar els dits a la seva ferida i els va escampar sobre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llegenda_de_les_quatre_barres_de_sang\">l&#8217;escut daurat del comte<\/a>. Segons la llegenda, aquest va ser l&#8217;origen de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llegenda_de_les_quatre_barres_de_sang\">bandera quadribarrada<\/a> catalana.<\/strong>.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/borrelII.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10032\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/borrelII.jpeg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"376\" \/><\/a><\/strong><strong>1.2. DES DE LA INDEPEND\u00c8NCIA DELS REIS FRANCS A LA INDEPEND\u00c8NCIA DE CATALUNYA<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.1. EL COMTE BORRELL II<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"text-align: justify;\">Al tombant del segle X, el <\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">comte Borrell II<\/a><span style=\"text-align: justify;\">, descendent de <\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wifredo_el_Velloso\">Guifr\u00e9 el Pel\u00f3s<\/a><span style=\"text-align: justify;\">, aconsegueix que uns comtats de l&#8217;<\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Carolingi\">Imperi Carolingi<\/a><span style=\"text-align: justify;\"> situats al nord-est de la <\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica\">pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/a><span style=\"text-align: justify;\"> posin fi al poder dels <\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_dels_francs\">reis francs<\/a><span style=\"text-align: justify;\"> i emprenguin el seu propi cam\u00ed. <\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"text-align: justify;\">Tot i que \u00e9s una missi\u00f3 impossible posar data de naixement a una comunitat nacional, aquest \u00e9s el moment concret en qu\u00e8 una bona corrua d&#8217;historiadors especialitzat consideren que es va accelerar una <\/span><a style=\"text-align: justify;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">llarga marxa cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya<\/a><span style=\"text-align: justify;\">.<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">El comte en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> (Barcelona, 927 &#8211; Castellciutat, 992 o 993) fou comte de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">Barcelona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Girona\">Girona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Osona\">Osona<\/a> (947-992 o 993) i d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Urgell\">Urgell<\/a> (948-992 o 993).<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fou el segon <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell de Barcelona<\/a> perqu\u00e8 el seu oncle <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guifr%C3%A9_II_de_Barcelona\">Guifr\u00e9 II de Barcelona<\/a> tamb\u00e9 tenia el nom de Borrell, ra\u00f3 per la qual aquest tamb\u00e9 se&#8217;l coneix per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Borrell\">Borrell I de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actualment es tendeix a pensar que la seva mort es va esdevenir l&#8217;any 993 (el seu testament s&#8217;ha datat el 24 de setembre de 993).<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">BORRELL II<\/a> DESTAC\u00c0 PER NEGAR-SE A RENOVAR EL <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vasallaje\">PACTE DE VASSALLATGE<\/a> AMB <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hug_I_de_Fran%C3%A7a\">EL REI FRANC\u00c9S HUG CAPET<\/a> DESPR\u00c9S QU AQUEST ES NEGU\u00c9S A AJUDAR-LO, PER LA QUAL COSA ELS COMTATS ANTERIORMENT MENCIONATS PASSAREN A SER INDEPENDENTS \u00ab<em>DE FACTO<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/genealogia.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10034 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/genealogia.jpeg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"313\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.2. LA FAM\u00cdLIA DEL COMTE BORRELL II <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Borrell II va ser fill del comte de Barcelona <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sunyer_I_de_Barcelona\">Sunyer I<\/a> i de la seva segona muller, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Riquilda_de_Tolosa\">Riquilda de Tolosa<\/a>. El 968 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> es va casar amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Letgarda_de_Tolosa\">Letgarda de Tolosa<\/a>, filla del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_III_de_Tolosa\">duc d&#8217;Aquit\u00e0nia Ramon III<\/a>. Van tenir 2 fills i 2 filles:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\" style=\"text-align: justify;\">\n<ul>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Borrell\">Ramon Borrell<\/a> (972-1017), comte de Barcelona, casat amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ermessenda_de_Carcassona\">Ermessenda de Carcassona<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ermengol_I_d%27Urgell\">Ermengol I d&#8217;Urgell<\/a> (975-1011), comte d&#8217;Urgell.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ermengarda_de_Barcelona\">Ermengarda de Barcelona<\/a> (c.980-1030),[2] casada amb el vescomte <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Geribert_de_Barcelona\">Geribert de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Riquilda_de_Barcelona\">Riquilda de Barcelona<\/a> (? -1041), casada amb el vescomte <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Udalard_I_de_Barcelona\">Udalard I de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Letgarda_de_Tolosa\">Letgarda de Tolosa<\/a> es va tornar a casar, vers el 980, amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aimeruda\">Aimeruda d&#8217;Alv\u00e8rnia<\/a>, filla del comte d&#8217;Alv\u00e8rnia, en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alv%C3%A8rnia\">Raimon d&#8217;Alv\u00e8rnia<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/comtats.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10035\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/comtats.jpg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"394\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.3. LA VIDA POL\u00cdTICA DEL COMTE EN BORRELL II<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al contrari que el seu pare, Borrell II va ser un comte molt m\u00e9s diplom\u00e0tic que no pas militar:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\" style=\"text-align: justify;\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos ve\u00efns: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francs\">els francs<\/a>, al nord i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Musulm%C3%A0\">els musulmans<\/a>, al sud.\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; L&#8217;any 950 va intercanviar ambaixades amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3rdoba_(Espa%C3%B1a)#Historia\">C\u00f2rdova<\/a> que era el centre del poder musulm\u00e0, tot i entrevistant-se amb el califa <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abderram%C3%A1n_III\">Abd Ar-Rahm\u00e0n III<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; L&#8217;any 966, despr\u00e9s d&#8217;haver-se reiniciat les hostilitats amb el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Califato\">califat musulm\u00e0<\/a> per iniciativa dels comtes cristians, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell I<\/a>I va trencar la fidelitat deguda al rei franc, en trobar-se cada cop m\u00e9s allunyat d&#8217;ell, i va prestar obedi\u00e8ncia i vassallatge al Califa cordov\u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Al-H%C3%A0kam_II\">Al-H\u00e0kam II<\/a>, fill d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Abderram%C3%A1n_III\">Abd Ar-Rahm\u00e0n III<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Borrell II va ser un protector de les ci\u00e8ncies i la cultura. Invit\u00e0 el fam\u00f3s monjo <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Silvestre_II\">Gerbert d&#8217;Orlhac<\/a>, que uns anys m\u00e9s tard arribaria a Papa amb el nom de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Silvestre_II\">Silvestre II<\/a>, a residir al comtat, perqu\u00e8 ampli\u00e9s estudis.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/tarragona-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10046 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/tarragona-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"259\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.4. L&#8217;INTENT DE RESTAURACI\u00d3 DE L&#8217;ARXIDI\u00d2CESI DE LA PROV\u00cdNCIA ECLESI\u00c0STICA TARRACONENSE<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Obispo_At%C3%B3_de_Vich\">bisbe de Vic, At\u00f3<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> volien que l&#8217;Esgl\u00e9sia restitu\u00eds la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Provincia_eclesi%C3%A1stica_de_Tarragona\">prov\u00edncia episcopal Tarraconense<\/a> per tal d&#8217;agrupar les di\u00f2cesis catalanes de manera separada de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Arquidi%C3%B3cesis_de_Narbona\">arquebisbat de Narbona<\/a>, d&#8217;on depenien en aquell moment. <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;operaci\u00f3 tenia una clara intencionalitat pol\u00edtica, ja que un arquebisbat catal\u00e0 estaria sota la influ\u00e8ncia directa dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">comtes de Barcelona,<\/a> i aix\u00f2 real\u00e7aria encara m\u00e9s el seu poder respecte als altres comtats catalans i de la resta de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septimania\">Septim\u00e0nia<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/reifranc.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10040\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/reifranc.jpeg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"397\" \/><\/a>Ja feia temps que el context, tant pol\u00edtic com social de la vida catalana, cada vegada s&#8217;allunyava m\u00e9s del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_Franc\">domini franc de la Fran\u00e7a Occidental<\/a>. La reivindicaci\u00f3 dels dos magnats era concretament sobre les di\u00f2cesis d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Elna\">Elna<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vich\">Vic<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gerona\">Girona<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Seo_de_Urgel\">Urgell<\/a>, i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Seo_de_Urgel\">Tarragona<\/a> quedava pendent de la seva futura conquesta.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\" style=\"text-align: justify;\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per aquest motiu, el 970 van viatjar els dos a Roma per entrevistar-se amb el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_XIII\">Papa Joan XIII<\/a>, qui va aprovar el projecte el 971 nomenant <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Obispo_At%C3%B3_de_Vich\">At\u00f3 com a primer arquebisbe de Vic<\/a>, tot promulgant <a href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/292997-Text%20de%20l'article-406657-1-10-20150522%20(1).pdf\">cinc butlles papals<\/a> a la vegada.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\" style=\"text-align: justify;\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 el projecte no va arribar a bon fi a causa de l&#8217;assassinat d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Obispo_At%C3%B3_de_Vich\">At\u00f3<\/a> poc despr\u00e9s de tornar de Roma, el 971 (o fins i tot el 972). <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i que es desconeix l&#8217;autoria del fet, amb tota probabilitat fou una acci\u00f3 dels contraris de la independ\u00e8ncia eclesi\u00e0stica i l&#8217;augment del poder barcelon\u00ed.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En qualsevol cas, despr\u00e9s d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Obispo_At%C3%B3_de_Vich\">At\u00f3<\/a>, Vic torn\u00e0 a tenir tan sols un bisbe, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Frui%C3%A0\">Frui\u00e0<\/a>, el qual fou nomenat seguint el procediment tradicional: consagrant-se bisbe de Vic a Narbona i despr\u00e9s demanant a Roma la confirmaci\u00f3 de la seva elecci\u00f3.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Almanzor.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10037 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Almanzor.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"336\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.5. LES R\u00c0TZIES D&#8217;ALMANZOR<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malgrat tot i els esfor\u00e7os de Borrell II, sota el seu mandat, els territoris de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Septimania\">G\u00f2tia<\/a> van sofrir greus atacs del cabdill andalus\u00ed <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Almanzor\">Al-Mansur<\/a>, successor d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alhak%C3%A9n_II\">H\u00e0kam II<\/a> que, en la campanya del 982, va conquerir el castell de Munt Fariq (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell_del_Far\">el Castell del Far<\/a>) de cam\u00ed a Girona. De retorn, va conquerir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/%C3%93dena\">\u00d2dena<\/a> (Wutina).<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En una nova expedici\u00f3 el 984 de retorn de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sep%C3%BAlveda#Historia\">Sep\u00falveda<\/a> va passar pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">comtat de Barcelona<\/a>. <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Almanzor\">Almansor<\/a> va arrasar Barcelona, molts dels seus habitants van ser fets presoners i els monestirs de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_San_Cugat_del_Vall%C3%A9s\">Sant Cugat del Vall\u00e8s<\/a>, de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_San_Pablo_del_Campo\">Sant Pau del Camp<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monasterio_de_San_Pedro_de_las_Puellas\">Sant Pere de les Puel\u00b7les<\/a> van ser atacats el 6 de juliol de 985 en una important <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/R%C3%A0tzia\">r\u00e0tzia<\/a> despr\u00e9s de derrotar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> a la batalla de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Rovirans\">Rovirans o Matabous<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/indep.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10038\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/indep.png\" alt=\"\" width=\"427\" height=\"118\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.6. EL TRENCAMENT DEL PACTE DE VASSALLATGE AMB EL REI DE FRAN\u00c7A I LA INDEPEND\u00c8NCIA DEL COMTAT DE BARCELONA<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les peticions d&#8217;ajuda del comte <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> van ser ignorades pel rei franc <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lotari_I\">Lotari I de Fran\u00e7a<\/a> que en aquells moments s&#8217;enfrontava als seus propis problemes al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Verdun\">Comtat de Verdun<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/independ.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10039 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/independ.jpeg\" alt=\"\" width=\"392\" height=\"243\" \/><\/a>A conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;aix\u00f2, i com a resultat d&#8217;un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei franc\u00e8s, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hug_I_de_Fran%C3%A7a\">Hug Capet<\/a>, i va instaurar la independ\u00e8ncia \u201c<em>de facto\u201d <\/em>dels territoris sota el seu poder tot i que, \u201c<em>de iure<\/em>\u201d, no es sancionaria aquesta situaci\u00f3 fins al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">Tractat de Corbeil<\/a>, signat l&#8217;any 1258, entre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I el Conqueridor<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_IX_de_Fran%C3%A7a\">Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10472\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-20.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"342\" \/><\/a>1.2.7. \u00ab<em>HISTORIA DE LAS ESPA\u00d1AS. UNA APROXIMACI\u00d3N CR\u00cdTICA<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.2.7.1. LA PRESENTACI\u00d3 DEL LLIBRE \u00ab<em>HISTORIA DE LAS ESPA\u00d1AS.UNA APROXIMACI\u00d3N CR\u00cdTICA<\/em>\u00bb Juan Romero &amp; Antoni Furi\u00f3. Ed. Tirant Humanidades. Val\u00e8ncia 2015<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La \u00ab<em>Historia de las Espa\u00f1as. Una aproximaci\u00f3n cr\u00edtica<\/em>\u00bb\u00a0 no \u00e9s un llibre d&#8217;investigaci\u00f3, tot i que el que en ell es diu hi trobarem el suport dels treballs m\u00e9s recents i en el m\u00e9s s\u00f2lid de l&#8217;estat actual de la disciplina. Tampoc es tracta d&#8217;una obra de s\u00edntesi ni <\/strong><strong>menys d&#8217;un manual o un llibre de text (encara que aspiri a influir en uns i altres), sin\u00f3 que \u00e9s un assaig, una invitaci\u00f3 a pensar -cr\u00edticamente, hist\u00f2ricament, com van ensenyar-nos a fer ja fa temps <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Jaume Vicens Vives<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pierre_Vilar\">Pierre Vilar<\/a>&#8211; la hist\u00f2ria d&#8217;Espanya, la hist\u00f2ria de les Espanyes.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10473 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-11.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"269\" \/><\/a>La hist\u00f2ria d&#8217;Espanya ha estat, des de la segona meitat de segle XIX, un ingredient essencial en el proc\u00e9s de nacionalitzaci\u00f3 dels espanyols, de construcci\u00f3 de la identitat espanyola. El trauma provocat per la p\u00e8rdua de les \u00faltimes restes de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Espanyol\">imperi colonial<\/a>, la idea de frac\u00e0s, d&#8217;haver arribat tard i malament a la modernitat europea, els desitjos de regeneraci\u00f3 pol\u00edtica i moral, de regirar-fins i tot contra la hist\u00f2ria, contra un passat que pesava massa sobre el present (\u201c<em>doble clau a el sepulcre del Cid, perqu\u00e8 no torni a cavalcar\u201d<\/em>, recomanava <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joaqu%C3%ADn_Costa\">Joaqu\u00edn Costa<\/a> el 1900, en un recull d&#8217;articles i confer\u00e8ncies titulada significativament \u00ab<em>Reconstituci\u00f3 i europe\u00eftzaci\u00f3 d&#8217;Espanya\u00bb<\/em>), o pel contrari, tornant a ell, recuperant la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reconquista\">Reconquesta<\/a> com a arrel i motlle de la singularitat hisp\u00e0nica, han portat a historiadors i intel\u00b7lectuals <\/strong><strong>del segle XX a interrogar-se permanentment, gaireb\u00e9 fins a l&#8217;obsessi\u00f3, o sense el gaireb\u00e9, sobre el \u00ab<em>ser<\/em>\u00bb d&#8217;Espanya, sobre el \u00ab<em>problema<\/em>\u00bb de Espanya, des de l&#8217;\u00ab<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Espa%C3%B1a_invertebrada\">Espanya invertebrada<\/a>\u00bb<\/em> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Ortega_y_Gasset\">Jos\u00e9 Ortega i Gasset<\/a> a \u00ab<em>Espanya en la seva hist\u00f2ria\u00bb <\/em>i<em> \u00abLa realitat hist\u00f2rica d&#8217;Espanya\u00bb<\/em> d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Am%C3%A9rico_Castro\">Am\u00e9rico Castro<\/a>, \u00ab<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Espa%C3%B1a:_un_enigma_hist%C3%B3rico\">Espanya, un enigma hist\u00f2ric<\/a>\u00bb<\/em> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz\">Claudio S\u00e1nchez Albornoz<\/a> i la m\u00e9s recent \u00ab<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ser_de_Espa%C3%B1a\">Espanya. Reflexions sobre l&#8217;\u00e9sser d&#8217;Espanya<\/a>\u00bb<\/em>, publicada per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Real_Academia_de_la_Historia\">Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10474\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-7.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"228\" \/><\/a>A aquestes obres, que coincideixen totes a portar el nom d&#8217;Espanya en el seu t\u00edtol, i algunes fins i tot dues vegades, no deixen de mostrar-nos cada dia, la prova de que el \u00ab<em>problema<\/em>\u00bb est\u00e0 lluny d&#8217;haver estat tancat, amb nous lliuraments que no nom\u00e9s abunden en l&#8217;essencialisme de l&#8217;espanyol, retrotraent-nos fins gaireb\u00e9 al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nesis\">tercer dia de la Creaci\u00f3<\/a>, com semblen suggerir llibres com la \u00ab<em><a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-historia-de-espana-de-atapuerca-al-euro\/9788408042594\/816114\">Hist\u00f2ria d&#8217;Espanya. De Atapuerca a l&#8217;Euro<\/a>\u00bb <\/em>de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_Garc%C3%ADa_de_Cort%C3%A1zar\">Fernando Garc\u00eda de Cort\u00e1zar<\/a> o \u00ab<a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-espana-tres-milenios-de-historia-bolsillo\/9788496467514\/1156095\"><em>Espanya, tres mil\u00b7lennis d&#8217;hist\u00f2ria<\/em><\/a>\u00bb d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antonio_Dom%C3%ADnguez_Ortiz\">Antonio Dom\u00ednguez Ortiz<\/a>. La necessitat de remuntar-se a la nit dels temps, de situar fins i tot fora de la <\/strong><strong>hist\u00f2ria, i de recalcar el car\u00e0cter tres vegades mil\u00b7len\u00e0ria respecte de la identitat espanyola no \u00e9s sin\u00f3 una manera d&#8217;expressar la inseguretat sobre el present i de conjurar, de manera imperativa i categ\u00f2rica m\u00e9s que reflexiva i cr\u00edtica, els temors sobre el futur.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-23.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10475 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-23.jpg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"185\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qualsevol lector interessat pot constatar fins a quin punt s&#8217;ha intensificat un debat que ens acompanya <\/strong><strong>durant segles. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s un dels nostres trets m\u00e9s distintius:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Espa%C3%B1a_como_problema_(libro)\">Espanya com a problema<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ser_de_Espa%C3%B1a\">El problema d&#8217;Espanya<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Espa%C3%B1a,_sin_problema\">Espanya sense problema<\/a>&#8230;\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Particularismo_hist%C3%B3rico\">El problema dels particularismes<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Conflicto_vasco\">El problema basc<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_catal%C3%A1n\">El problema catal\u00e0<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalismo#:~:text=El%20nacionalismo%20podr%C3%ADa%20entenderse%20como,varias%20nociones%20de%20legitimaci%C3%B3n%20pol%C3%ADtica.\">El problema dels nacionalismes<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo\">El problema dels independentismes<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10477\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-3.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I sens dubte, la dif\u00edcil conviv\u00e8ncia de pobles, de nacions i regions, constitueix un dels nostres fils conductors m\u00e9s notables com a col\u00b7lectivitat. El debat de fons \u00e9s antic, per\u00f2 no vell, perqu\u00e8 es mant\u00e9 <\/strong><strong>viu fins l&#8217;actualitat:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Espanya o Espanyes..? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Espanya singular i \u00fanica o plural..?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Visions d&#8217;Espanya impossibles de conciliar&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Naci\u00f3 espanyola o Espanya naci\u00f3 de nacions&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una naci\u00f3 gran i altres nacions o comunitats nacionals minorit\u00e0ries&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un Estat-naci\u00f3 i diverses nacions pol\u00edtiques sense Estat&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Espanya federal&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Espanya confederal&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10478 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-10.jpg\" alt=\"\" width=\"263\" height=\"263\" \/><\/a>El dissens \u00e9s molt notable i hi ha n\u00edtides posicions oposades, tant en l&#8217;\u00e0mbit pol\u00edtic i social com en l&#8217;acad\u00e8mic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de fa segles la nostra \u00e9s una hist\u00f2ria de reiterats desencontres en la qual nom\u00e9s en comptades ocasions ha estat possible el di\u00e0leg i la voluntat de voler solucionar q\u00fcestions essencials relacionades amb la sempre dif\u00edcil conviv\u00e8ncia de pobles que se senten diferents i que tal vegada podrien caminar junts. Per tot aix\u00f2 b\u00e9 podria parlar-se d&#8217;una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Revisionismo_hist%C3%B3rico_en_Espa%C3%B1a\"><em>Espanya inacabada<\/em><\/a>. D&#8217;un projecte col\u00b7lectiu de conviv\u00e8ncia perfectible ent\u00e8s com un proc\u00e9s. Perqu\u00e8 davant dels que fa temps volguessin t<em>ancar i culminar<\/em> un edifici que creuen iniciat amb la nova etapa democr\u00e0tica inaugurada fa gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades, ens trobem <\/strong><strong>davant l&#8217;\u00fanic dels grans reptes hist\u00f2rics que a Espanya s&#8217;ha tingut d&#8217;afrontar que no s&#8217;ha sabut o no s&#8217;ha pogut resoldre encara i que potser no tingui per qu\u00e8 ser definitivament resolt. Fins a tal punt es tracta d&#8217;una q\u00fcesti\u00f3 oberta que \u00e9s l&#8217;element que m\u00e9s atenci\u00f3 concita i tensions provoca en la nostra vida pol\u00edtica quotidiana o com dirien altres -no sense censura per part de tercers- en la pol\u00edtica \u00ab<em>nacional<\/em>\u00ab. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10479\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-8.jpg\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"221\" \/><\/a>I molt probablement, davant de l&#8217;opini\u00f3 aquells que des dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalismo\">diferents nacionalismes<\/a> viuen \u00ab<em>en permanent <\/em><em>estat de negaci\u00f3<\/em>\u00bb que diria <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Am%C3%A9rico_Castro\">Am\u00e9rico Castro<\/a>, aix\u00ed haur\u00e0 de ser en el futur i haurem de ser capa\u00e7os de trobar les formes m\u00e9s adequades de conviv\u00e8ncia, terme molt m\u00e9s ambici\u00f3s i noble que el de \u00ab<a href=\"https:\/\/dle.rae.es\/conllevancia\"><em>conllevancia<\/em><\/a>\u00ab. Conscients tots que moltes d&#8217;aquestes q\u00fcestions s&#8217;allotgen al quadrant de les emocions, la qual cosa suposa, tamb\u00e9 per els estudiosos encara que la seva comesa se situ\u00ef en un pla diferent, un <\/strong><strong>repte addicional formidable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10480 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-6.jpg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"303\" \/><\/a>Aquest llibre pret\u00e9n situar-se en una perspectiva i una tradici\u00f3 molt diferent de la sostinguda per molts enfocaments tradicionals. La que considera a Espanya -o, millor, a les Espanyes, ja que sempre hi va haver, a les diferents formes com es va organitzar pol\u00edticament l<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_medieval_de_Espa%C3%B1a\">a conviv\u00e8ncia a la pen\u00ednsula des de l&#8217;Edat Mitjana<\/a>, m\u00e9s d&#8217;una sola configuraci\u00f3 pol\u00edtic- institucional, \u00e9s a dir, m\u00e9s d&#8217;un sol Estat, al menys fins a dates recents, i, abans i despr\u00e9s, m\u00e9s d&#8217;una sola forma de recon\u00e8ixer -cultural i ling\u00fc\u00edsticament, nacionalment, els seus habitants- com un producte hist\u00f2ric, i no com una necessitat o una destinaci\u00f3. I la que arrenca <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historiograf%C3%ADa\">historiogr\u00e0ficament,<\/a> encara que amb notables precedents anteriors, amb l&#8217;obra dels ja esmentats <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Vicens Vives<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pierre_Vilar\">Pierre Vilar<\/a>, als que hem volgut recordar i homenatjar prenent com a subt\u00edtol d&#8217;aquesta obra col\u00b7lectiva el t\u00edtol del llibre primer. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10482\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-8.jpg\" alt=\"\" width=\"305\" height=\"230\" \/><\/a>En uns anys de profund tancament ideol\u00f2gic, <\/strong><strong>de mis\u00e8ria no nom\u00e9s econ\u00f2mica i social sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica i moral, amb el debat intel\u00b7lectual -i la pr\u00e0ctica historiogr\u00e1fica- dominat per l&#8217;obsessi\u00f3 essencialista, pels car\u00e0cters originals de la singularitat <\/strong><strong>espanyola, la \u00ab<em>Aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d&#8217;Espanya\u00bb<\/em> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Vicens Vives<\/a> (1952), a la qual aviat seguirien la \u00ab<em>Hist\u00f2ria social i econ\u00f2mica d&#8217;Espanya\u00bb<\/em>, a la que va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del seu formidable equip de deixebles (1957), i la \u00ab<em>Hist\u00f2ria d&#8217;Espanya\u00bb<\/em> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pierre_Vilar\">Pierre Vilar<\/a> (1963, encara que l&#8217;original franc\u00e8s data de 1947), constitu\u00efa una aposta decidida per la hist\u00f2ria, per entendre -i explicar- cr\u00edticament, hist\u00f2ricament, el passat com\u00fa, i per obrir-se sense reserves, en la concepci\u00f3 i en els m\u00e8todes de la disciplina i en la construcci\u00f3 pol\u00edtica de el futur, a la modernitat europea, la qual en aquells moments s&#8217;expressava en l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escuela_de_los_Annales\"><em>escola dels<\/em> <em>Annales<\/em> <\/a>i en el materialisme hist\u00f2ric.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10483 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-4.jpg\" alt=\"\" width=\"264\" height=\"393\" \/><\/a>\u00c9s el cam\u00ed que transitaran, anys m\u00e9s tard, tants historiadors i intel\u00b7lectuals cr\u00edtics, que, davant dels que veuen a Espanya com una formaci\u00f3 nacional gran\u00edtica ja des dels seus inicis i redueixen la seva hist\u00f2ria <\/strong><strong>a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_Castilla_y_Le%C3%B3n\">hist\u00f2ria de Castella<\/a>, contribuiran amb els seus treballs i reflexions a recuperar la historicitat -la construcci\u00f3 i el desenvolupament hist\u00f2ric- del que anomenem aqu\u00ed les Espanyes, lluny de quimeres essencialistes i de suposades singularitats. I que reduirem aqu\u00ed a dos noms, a dos grans historiadors que tant han contribu\u00eft a reconduir el debat per la via de la racionalitat i de la comprensi\u00f3 cr\u00edtica, com <\/strong><strong>el malaguanyat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ernest_Lluch\">Ernest Lluch<\/a>, amb el seu \u00ab<em>Les Espanyes ven\u00e7udes del segle XVIII\u00bb <\/em>(1999), a qu\u00e8 tant deu, i no nom\u00e9s en el t\u00edtol, la idea el llibre que el lector t\u00e9 a les mans, i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana_i_L%C3%A1zaro\">Josep Fontana<\/a>, veritable mestre de tots nosaltres, que ha accedit a presentar-lo, amb una introducci\u00f3, com sempre, l\u00facida i penetrant.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10484\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-7.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"189\" \/><\/a>La nostra vocaci\u00f3 no \u00e9s la de conv\u00e8ncer a ning\u00fa i molt menys combatre altres visions o enfocaments per molt allunyats que estiguin dels que aqu\u00ed s&#8217;exposen, sin\u00f3 oferir arguments perqu\u00e8 qualsevol lector o lectora interessats en tenir un millor coneixement del nostre passat col\u00b7lectiu trobi en aquestes p\u00e0gines m\u00e9s arguments per extreure les seves pr\u00f2pies conclusions. El nostre modest prop\u00f2sit \u00e9s oferir aqu\u00ed un relat en el qual el subjecte no sigui estudiat en singular sin\u00f3 en plural, des de les Espanyes medievals fins l&#8217;Espanya democr\u00e0tica dels diferents pobles que la integren. Posant m\u00e9s l&#8217;accent en la diversitat que en la unitat quan es tracta d&#8217;analitzar la indiscutible realitat que \u00e9s Espanya. Entenent Espanya, segons el moment analitzat, com les disyuntives de: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un conjunt de cultures i de regnes assentats a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica&#8230;<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Una monarquia composta&#8230;<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Un Estat que no va ser capa\u00e7 de culminar (o imposar) amb \u00e8xit ple la formaci\u00f3 d&#8217;una naci\u00f3 a l&#8217;estil del que va passar en alguns dels pa\u00efsos del nostre entorn&#8230; <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Una comunitat de pobles o de nacions&#8230;<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Una naci\u00f3 de nacions per a altres&#8230;<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 procurant: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Evitar la reiterada insist\u00e8ncia de pretendre portar l&#8217;argument del naixement de la naci\u00f3 espanyola fins als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/No%C3%A9\">descendents de No\u00e8<\/a>. <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>No confondre Estat i naci\u00f3.\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Oferir, si es vol, una aproximaci\u00f3 \u00abheterodoxa\u00bb de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_Espa%C3%B1a\">Hist\u00f2ria de<\/a><\/strong><\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Espanya&#8230;\u00a0<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I evitant sempre:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Visions essencialistes i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El recurs a hist\u00f2ries i geografies, m\u00e9s o menys fabuladas, que al nostre parer poc ajuden a la construcci\u00f3 d&#8217;un relat assossegat, ponderat i entenem m\u00e9srespectu\u00f3s amb el nostre passat. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Partint de la idea que <em>no hi ha una \u00fanica Espanya<\/em>, i <em>tampoc les conegudes<\/em> <em>dues Espanyes<\/em>, sin\u00f3 <em>m\u00faltiples Espanyes<\/em> en paraules de l&#8217;hispanista <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Henry_Kamen\">Henry Kamen<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10511 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-26.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"338\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Historia_de_Espa%C3%B1a\"><em>Hist\u00f2ries d&#8217;Espanya<\/em><\/a> n&#8217;hi ha moltes, per\u00f2 no existia una <a href=\"https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servlet\/libro?codigo=569112\"><em>Hist\u00f2ria de les Espanyes<\/em><\/a>. Nosaltres creiem que Espanya s&#8217;ha d&#8217;entendre i estudiar-se en plural i no en singular, en conjunt i no de forma juxtaposada. D&#8217;aqu\u00ed el t\u00edtol d&#8217;aquest assaig. Amb la pretensi\u00f3, no sabem si aconseguida, d&#8217;aproximar-nos a la nostra hist\u00f2ria passada sense pretendre esgrimir a conveni\u00e8ncia des del present. Un assaig escrit per alguns dels millors historiadors que no nom\u00e9s compten amb una \u00e0mplia i s\u00f2lida traject\u00f2ria, sin\u00f3 que representen, entenem, la diversitat existent: historiadors d&#8217;origen castell\u00e0, andal\u00fas, gallec, valenci\u00e0, catal\u00e0&#8230;, que ofereixen en aquestes p\u00e0gines la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 de les Espanyes sense esquema previ. Nom\u00e9s han comptat amb l&#8217;enc\u00e0rrec d&#8217;ocupar-se d&#8217;escriure unes p\u00e0gines sobre aquell per\u00edode de <\/strong><strong>la hist\u00f2ria en el qual s\u00f3n reconeguts especialistes. Els lectors tenen ara la paraula.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10499\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9.png\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"92\" \/><\/a>1.2.7.2. SUMARI O \u00cdNDEX D&#8217;ARTICLES DELS LLIBRE \u00abHISTORIA DE LAS ESPA\u00d1AS. UNA APROXIMACI\u00d3N CR\u00cdTICA\u00bb Juan Romero &amp; Antoni Furi\u00f3. Ed. Tirant Humanidades. Val\u00e8ncia 2015<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Presentaci\u00f3n<\/strong><\/em><\/span>&#8230;9<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Romero\">Juan Romero<\/a> y <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Josep_Furi%C3%B3_i_Diego\">Antoni Furi\u00f3<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Introducci\u00f3n<\/strong><\/em><\/span>&#8230;15<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana_i_L%C3%A1zaro\">Josep Fontana<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Los usos de la historia en las distintas maneras de concebir Espa\u00f1a<\/strong><\/em><\/span>&#8230;27<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_Ruiz_Torres\">Pedro Ruiz Torres<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #3366ff;\">Las Espa\u00f1as medievale<\/span>s<\/strong><\/em>&#8230;77<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Josep_Furi%C3%B3_i_Diego\">Antoni Furi\u00f3<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>La crisis de 1640 y la quiebra del primer proyecto nacional espa\u00f1ol<\/strong><\/em><\/span>&#8230;147<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Simon_i_Tarr%C3%A9s\">Antoni Simon i Tarr\u00e9s<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Del tiempo de las libertades al triunfo del dominio absoluto borb\u00f3nico<\/strong><\/em><\/span>&#8230;177<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Albareda_i_Salvad%C3%B3\">Joaquim Albareda<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Colonias, Imperio y Estado nacional<\/strong><\/em><\/span>&#8230;203<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antonio_Miguel_Bernal\">Antonio-Miguel Bernal<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>La naci\u00f3n de los espa\u00f1oles.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Las Juntas soberanas y la Constituci\u00f3n\u00a01812<\/strong><\/em><\/span>&#8230;239<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Sisinio_P%C3%A9rez_Garz%C3%B3n\">Juan Sisinio P\u00e9rez Garz\u00f3n<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>De Imperio arruinado a Naci\u00f3n cuestionada<\/strong><\/em><\/span>&#8230;275<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Borja_de_Riquer_i_Permanyer\">Borja de Riquer Permanyer<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Exilio, democracia y autonom\u00edas: entre Galeuzca y Las Espa\u00f1as<\/strong><\/em><\/span>&#8230;311<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Villares\">Ram\u00f3n Villares<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Estado, naciones y regiones en la Espa\u00f1a democr\u00e1tica<\/strong><\/em><\/span>&#8230;371<\/span><\/p>\n<p class=\"p2\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Romero\">Juan Romer<\/a>o &#8211; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Alcaraz\">Manuel Alcaraz<\/a><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong>Nuevos retos para los Estados plurinacionales en el siglo XXI<\/strong><\/em><\/span>&#8230; 431<\/span><\/p>\n<p class=\"p1\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Alain-G._Gagnon\">Alain G. Gagnon<\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10487 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-4.jpg\" alt=\"\" width=\"392\" height=\"182\" \/><\/a>1.2.7.3. DE L&#8217;ARTICLE<\/span> <span style=\"color: #339966;\">\u00ab<em>LAS ESPA\u00d1AS MEDIEVALES<\/em>\u00bb UN APUNT SOBRE ELS OR\u00cdGENS DE CATALUNYA A L&#8217;EDAT MITJANA<\/span><\/strong><span style=\"color: #339966;\">\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Josep_Furi%C3%B3_i_Diego\"><strong>Antoni Furi\u00f3<\/strong><\/a><strong> \u00e9s catedr\u00e0tic d&#8217;Hist\u00f2ria Medieval a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Universidad_de_Valencia\">Universitat de Val\u00e8ncia<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_carolingio\">poder pol\u00edtico carolingio<\/a> y en particular en el hecho de que el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">conde de Barcelona Borrell II<\/a> (que tambi\u00e9n lo era de Girona, Osona y Urgell) dejase de renovar en el 988 con el nuevo monarca <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hugo_Capeto\">Hugo Capeto<\/a> el pacto de vasallaje que hasta entonces hab\u00edan prestado sus predecesores a los reyes y emperadores francos, en donde se ha querido ver la independencia o el nacimiento &#8211;<em>de facto-<\/em> de Catalu\u00f1a (<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Salrach_i_Mar%C3%A8s\">Salrach<\/a><\/em> 1988; <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Font_i_Rius\">Font Rius<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Riu_i_Riu\">Riu<\/a><\/em>, <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Frederic_Udina_i_Martorell\">Udina<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Vernet\">Vernet<\/a><\/em> 1989; <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_d%27Abadal_i_de_Vinyals\">D\u2019Abadal<\/a><\/em> 1989).<\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En realidad, Catalu\u00f1a no se articular\u00e1 del todo, territorialmente y pol\u00edticamente, ni se independizar\u00e1 jur\u00eddicamente &#8211;<em>de iure<\/em>&#8211; de la soberan\u00eda francesa hasta el siglo XIII, durante el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">reinado de Jaime I<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por una parte, s\u00f3lo cuando este \u00faltimo se plantee separar Arag\u00f3n y Catalu\u00f1a, para dotar a los sucesivos hijos que hab\u00eda ido engendrando:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[<\/strong>En el primer testamento, de 1232, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaime I<\/a> nombra heredero universal a su \u00fanico hijo, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)\">Alfonso<\/a>.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">En el segundo testamento, de 1242, el monarca deja Arag\u00f3n y Catalu\u00f1a al primog\u00e9nito, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)\">Alfonso<\/a>, y los nuevos reinos de Valencia y Mallorca a su segundo hijo, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n\">Pedro<\/a>.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Pero el nacimiento al a\u00f1o siguiente de un tercer hijo, Jaime, provoca un nuevo reparto en 1243, que deja a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)\">Alfonso<\/a> solo con Arag\u00f3n, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n\">Pedro<\/a> con Catalu\u00f1a y Valencia y a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Mallorca\">Jaime<\/a> con Mallorca. Es este reparto el que obliga a definir por primera vez de forma precisa los l\u00edmites entre Arag\u00f3n y Catalu\u00f1a, lo que no hab\u00eda sido necesario hasta entonces (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Frederic_Udina_i_Martorell\">Udina<\/a> 2001)<strong>]<\/strong>.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10490 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-24.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"227\" \/><\/a>Se hace necesario definir Catalu\u00f1a y sus fronteras, as\u00ed como unificarla pol\u00edticamente bajo la denominaci\u00f3n de condado de Barcelona, cuyos l\u00edmites se extienden desde Salses, en el Rosell\u00f3n, hasta el r\u00edos Cinca: \u201c<em>comitatus Barchinone cum Cathalonia universa, a Salsis usque Cincham<\/em>\u201d. Por otra parte, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Corbeil\">tratado de Corbeil<\/a>, firmado en 1258 entre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaime I<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Luis IX<\/a>, pon\u00eda fin a las aspiraciones catalanoaragonesas en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Occitania\">Occitania<\/a>, a cambio de la renuncia del monarca franc\u00e9s a los derechos que pose\u00eda sobre los condados catalanes<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[<\/strong>Sobre el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Corbeil\">tratado de Corbeil<\/a>, v\u00e9anse las distintas contribuciones de Christian Guiller, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_Claramunt_i_Rodr%C3%ADguez\">Salvador Claramunt<\/a>, Ghislain Brunel y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Archiveros_del_Archivo_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n\">Carlos L\u00f3pez Rodr\u00edguez<\/a> en el dossier monogr\u00e1fico de la revista Paris et Ile-de-France, 60 (2009), pp. 153-434<strong>]<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10491 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-12.jpg\" alt=\"\" width=\"384\" height=\"156\" \/><\/a>Hasta entonces estos hab\u00edan sido independientes en la pr\u00e1ctica, bajo la hegemon\u00eda del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Condado_de_Barcelona\">conde de Barcelona<\/a>, erigido en el siglo XII en rey de Arag\u00f3n, pero la identificaci\u00f3n de toda Catalu\u00f1a con el condado de Barcelona, incluyendo territorios que nunca hab\u00edan formado parte de \u00e9ste, como Lleida y Tarragona, no se producir\u00e1 hasta el siglo XIII, ante la eventualidad de que se convirtiese en un reino nuevo destinado al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n\">segundo hijo de Jaime I<\/a>. Naturalmente Catalu\u00f1a, el territorio y el nombre, eran mucho m\u00e1s antiguos, pero ser\u00e1 a partir de ahora cuando su uso se generalice, precedido desde el siglo XIV por el t\u00e9rmino jur\u00eddico de \u201c<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Principado_de_Catalu%C3%B1a\"><em>Principado<\/em><\/a>\u201d, que llega a veces incluso a sustituir el nombre<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">[Aunque el t\u00e9rmino \u201c<em>principatus<\/em>\u201d para indicar el dominio del \u201c<em>pr\u00edncipe<\/em>\u201d o soberano es bastante anterior, la primera referencia expl\u00edcita a la denominaci\u00f3n de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Principado_de_Catalu%C3%B1a\">Principado de Catalu\u00f1a<\/a> se encuentra en las <a href=\"https:\/\/www.agapea.com\/Salvador-de-Tudela-Tornos\/Cortes-de-Perpignan-en-1350-1351-Analisis-y-estudio-9788494403064-i.htm\">Cortes de Perpiny\u00e0<\/a> de 1350 (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fidel_Fita_i_Colomer\">Fidel Fita<\/a>, 1902) ].<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10492 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-11.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"242\" \/><\/a>Es dif\u00edcil precisar el momento en el que la antigua <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gotia\">Gothia<\/a> (o, m\u00e1s fugazmente, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marca_Hisp%C3%A1nica\">Marca Hisp\u00e1nic<\/a>a) se convirti\u00f3 en Catalu\u00f1a y cu\u00e1l es la etimolog\u00eda de esta. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La desintegraci\u00f3n del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_carolingio\">imperio carolingio<\/a> a finales del siglo X propici\u00f3 la emancipaci\u00f3n y afirmaci\u00f3n de los poderes locales y regionales, sobre todo en sus zonas m\u00e1s perif\u00e9ricas y fronterizas, como era el caso de los condados catalanes, aunque en realidad la fragmentaci\u00f3n del poder pol\u00edtico y la emergencia de peque\u00f1os principados feudales fue una caracter\u00edstica general de la sociedad europea en torno al a\u00f1o mil. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10493 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-9.jpg\" alt=\"\" width=\"374\" height=\"187\" \/><\/a>Los distintos condados del nordeste peninsular (Girona, Emp\u00faries, Osona, Rossell\u00f3, Cerdanya, Urgell&#8230;), cuyos nombres eran a\u00fan los \u00fanicos que identificaban al territorio, fueron cayendo durante los siglos X al XII bajo el dominio del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Condado_de_Barcelona\">condado de Barcelona<\/a> y de la dinast\u00eda gobernante, a la vez que, desde principios de esta \u00faltima centuria, se difund\u00eda el t\u00e9rmino de Catalu\u00f1a para designar al conjunto, derivado probablemente de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castl%C3%A0\">castl\u00e0<\/a> o \u201c<em>castellano<\/em>\u201d, es decir, el gobernador o la persona al frente de un castillo, y con el significado, por tanto, de \u201c<em>tierra de castillos<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>[<\/strong>Otras etimolog\u00edas propuestas como:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La que hace derivar el nombre de Catalu\u00f1a de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pueblo_godo\">Gotolandia<\/a>, \u201c<em>tierra de godos<\/em>\u201d, en referencia a la antigua <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%B2tia\">Gotia<\/a>;<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Aquella que lo atribuye a un personaje legendario, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Otger_Catal%C3%B3\">Otger Catal\u00f3<\/a>, contempor\u00e1neo de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlomagno\">Carlomagno<\/a>;<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La que lo remonta a los antiguos <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lacetanos\">lacetani o laketani<\/a>, la tribu ibera que poblaba la Catalu\u00f1a central antes de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Romanizaci%C3%B3n_(aculturaci%C3%B3n)\">romanizaci\u00f3n<\/a>.<\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Algunas de \u00e9stas y otras, resultan fantasiosas<strong>]<\/strong>.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10494 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-8.jpg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"313\" \/><\/a>El nombre de Catalu\u00f1a tendr\u00eda pues un origen similar al de Castilla, y su uso aparece documentado en las primeras d\u00e9cadas del siglo XII en cr\u00f3nicas de pa\u00edses vecinos. Es el caso del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Liber_maiolichinus\">Liber Maiolichinus<\/a>, redactado entre 1115 y 1120, que narra la <a href=\"https:\/\/mas.diariodemallorca.es\/itinerarios-historicos\/la-cruzada-pisano-catalana-1114-1115\/\">expedici\u00f3n pisana<\/a> de unos a\u00f1os antes (1113-1114) contra la isla de Mallorca, en la que tambi\u00e9n particip\u00f3 el conde de Barcelona <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Berenguer_III\">Ram\u00f3n Berenguer III<\/a>, al que la cr\u00f3nica denomina indistintamente como \u201c<em>dux Catalanensis<\/em>\u201d y \u201c<em>rector Catalanicus<\/em>\u201d, a la vez que utiliza el t\u00e9rmino de \u201c<em>Catalania<\/em>\u201d para referirse a su territorio y el de \u201c<em>Catalanenses<\/em>\u201d para designar a sus hombres (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Liber_Maiolichinus\">Liber Maiolichinus<\/a>). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Se trata, en todo caso, de una expresi\u00f3n geogr\u00e1fica, que, al igual que el gentilicio \u201c<em>catalan<\/em>\u201d, ir\u00e1 afianz\u00e1ndose en las d\u00e9cadas siguientes, pero sin llegar a sustituir, en el plano jur\u00eddico, pol\u00edtico e institucional, la intitulaci\u00f3n de sus gobernantes como <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Condes_de_Barcelona\">condes de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10495 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-7.jpg\" alt=\"\" width=\"267\" height=\"312\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Los nuevos reinos cristianos, nacidos en la frontera septentrional de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Al-%C3%81ndalus\">al-Andalus<\/a> y como reacci\u00f3n a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Conquista_musulmana_de_la_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica\">ocupaci\u00f3n musulmana<\/a>, surgieron justamente donde los <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pueblo_visigodo\">visigodos<\/a> hab\u00edan tenido tambi\u00e9n sus propias marcas, en el noroeste, frente a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Astures\">astures<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%A1ntabros\">c\u00e1ntabros<\/a> y <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Origen_de_los_vascos#:~:text=Las%20principales%20hip%C3%B3tesis%20sobre%20el,defendidas%20por%20diversos%20autores%20son%3A&amp;text=El%20origen%20afro%2Dasi%C3%A1tico%2C%20en,debido%20a%20la%20migraci%C3%B3n%20neol%C3%ADtica.\">vascos<\/a>, y en el nordeste, frente a los <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pueblo_franco\">francos<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Emirato_de_C%C3%B3rdoba\">emirato de C\u00f3rdoba<\/a>, heredero de la antigua <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_visigodo_de_Toledo\">monarqu\u00eda de Toledo<\/a> en el dominio de la pen\u00ednsula, heredar\u00eda tambi\u00e9n de los godos sus antiguas fronteras, muy pronto combatidas por sus antiguos y nuevos enemigos. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Y aunque la historiograf\u00eda espa\u00f1ola ha insistido tradicionalmente en el episodio de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Covadonga\">Covadonga<\/a> como origen de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reconquista\">Reconquista<\/a>, cada reino ten\u00eda sus propios mitos fundacionales, que en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">Catalu\u00f1a y Arag\u00f3n<\/a> no se remontaban al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Asturias\">reino astur<\/a> sino al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_carolingio\">dominio carolingio<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El papel de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Don_Pelayo\">don Pelayo<\/a> lo juega aqu\u00ed <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlomagno\">Carlomagno<\/a>, en cuyo reinado fueron conquistadas Girona y Barcelona y que, como en otras regiones del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_carolingio\">imperio carolingio<\/a>, llegar.a incluso a ser venerado como santo (Roura 1990, Diago 2003).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10496 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7.png\" alt=\"\" width=\"419\" height=\"149\" \/><\/a>Esta dependencia formal de los condados catalanes y, por extensi\u00f3n, de toda Catalu\u00f1a, s\u00f3lo se resolver\u00eda jur\u00eddicamente -y pol\u00edticamente- con el ya citado <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Corbeil\">tratado de Corbeil<\/a> en 1258, aunque m\u00e1s de cuatrocientos a\u00f1os despu\u00e9s el arzobispo e historiador <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/P%C3%A8ire_de_Marca\">P\u00e8ire de Marca<\/a>, enviado a Catalu\u00f1a por Luis XIV durante la revuelta catalana de 1640, todav\u00eda segu\u00eda reivindicando, en su libro <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marca_Hisp%C3%A1nica\">Marca Hisp\u00e1nica<\/a>, la sujeci\u00f3n del territorio catal\u00e1n a la corona francesa. E igualmente algunos historiadores posteriores, catalanes y castellanos (como <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz\">Claudio S\u00e1nchez Albornoz<\/a>), ver\u00edan en esta conexi\u00f3n franca las ra\u00edces, o la explicaci\u00f3n, de la singularidad de Catalu\u00f1a dentro del conjunto peninsular.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10041 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.jpeg\" alt=\"\" width=\"399\" height=\"289\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\">1.2.8. ELS T\u00cdTOLS I ELS SUCCESSORS DEL COMTE BORRELL II<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a>, a l&#8217;any 947, en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">Barcelona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Girona\">Girona<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Osona\">Osona<\/a> conjuntament amb el seu germ\u00e0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mir%C3%B3_I_de_Barcelona\">Mir\u00f3 I de Barcelona<\/a> i<\/strong><strong> compartint aquesta tasca fins a l&#8217;any 966 en qu\u00e8 Mir\u00f3 va morir i va haver de governar, des d&#8217;aleshores, en solitari. <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 948 va heretar el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Urgell\">comtat d&#8217;Urgell<\/a> en morir el seu oncle <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sunifred_II_d%27Urgell\">Sunifred II d&#8217;Urgell<\/a> sense descend\u00e8ncia. A partir del 986 va compartir el govern amb els seus fills <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Borrell\">Ramon Borrell<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Armengol_I_de_Urgel\">Ermengol<\/a>, que van comen\u00e7ar a governar sols aquests comtats a partir de 30 de setembre de 992, dia en qu\u00e8 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> mor\u00ed.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\" style=\"text-align: justify;\">\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A part dels t\u00edtols comtals hereditaris, Borrell II va emprar: <\/strong><\/span><\/div>\n<ul>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els t\u00edtols honor\u00edfics de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%B2tia\">marqu\u00e8s i duc de la G\u00f2tia<\/a>: \u201c<em>dux Gothicae; Borrelli ducis Gothicae\u201d<\/em> (971).<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El t\u00edtol de \u201c<em>Pr\u00edncep de Gothlandia\u201d<\/em>\u00a0amb connotacions de sobirania (972). <\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan arrib\u00e0 el decisiu any 987, en qu\u00e8\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> deman\u00e0 auxili al <a href=\"https:\/\/fr.wikipedia.org\/wiki\/Hugues_Capet\">rei franc Hug Capet<\/a> per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca Richer el qualific\u00e0 de \u201c<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hispania_Citerior\">Duc de la Hisp\u00e0nia Citerior<\/a><\/em>\u201d, un t\u00edtol que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> mai no utilitz\u00e0 per a si mateix. I davant la inefic\u00e0cia de l\u2019auxili franc, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Osona\">pacte de vassallatge<\/a> qued\u00e0 trencat. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Cardona_castell_PM_61910.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10133 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Cardona_castell_PM_61910.jpg\" alt=\"\" width=\"364\" height=\"242\" \/><\/a>Vers el mar\u00e7 del 988 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Borrell_II\">Borrell II<\/a> s&#8217;intitulava \u201c<em>Gratia Dei hibereo duci atque marchiso\u201d <\/em>(\u00ab<em>per la gr\u00e0cia de D\u00e9u duc ib\u00e8ric i marqu\u00e8s<\/em>\u00bb) i no es coneix cap precepte reial franc per a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%B2tia\">G\u00f2tia<\/a> posterior al 986. <\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 no obstant, en tots els documents de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%B2tia\">G\u00f2tia<\/a> es continuaran datant els documents oficials per la data del regnat dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_dels_francs\">reis francs<\/a> en el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_Franc\">territori franc<\/a> -i no per l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Era_hisp%C3%A1nica\">Era Hisp\u00e0nica<\/a>-, una pr\u00e0ctica que continuaria fins que el llinatge dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Condado_de_Barcelona\">Comtes de Barcelona<\/a> esdevingueren en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">Corona d&#8217;Arag\u00f3,<\/a> <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_d%27Arag%C3%B3\">Reis d&#8217;Arag\u00f3<\/a>:<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; A 28 de juliol del 960: \u201c<em>Ego Borrellus gratia Dei chomes et marchio\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; A 23 d&#8217;abril del 986: \u201cS<em>ignum Borrellus, gratia Dei commes et marchio\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; A 20 de desembre del 986: \u201c<em>Ego Borrello, comite [..] + Borrello, comite, marchione,, qui ista comutacione\u201d<\/em> .<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8211; A 10 de mar\u00e7 del 988: \u201c<em>Ego Borrello, gratia Dei, hibereo duci atque marchiso [..] + Borrello, gratia Dei comes marachiso\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.3. PER SABER-NE M\u00c9S&#8230;<\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/persabernemes.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10042 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/persabernemes.png\" alt=\"\" width=\"223\" height=\"102\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Contingut extret de la Viquip\u00e8dia, per\u00f2 per a saber-ne m\u00e9s es pot consultar:<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\"><strong>LA HISTORIA DE CATALUNYA<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\"><strong>LES CONSTITUCIONS CATALANES<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_comtes_de_Barcelona\"><strong>LES CORTS CATALANES<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bandera_de_Catalunya\"><strong>LA SENYERA CATALANA<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Moneda_catalana\"><strong>LA MONEDA CATALANA<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/...\/Categoria:Institucions...\"><strong>LES INSTITUCIONS CATALANES HIST\u00d2RIQUES<\/strong><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_comtes_de_Barcelona\">ELS COMTES DE BARCELONA<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Trast%C3%A1mara\">EL CASAL DE TRAST\u00c0MARA<\/a> \/ <\/strong><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_d%27%C3%80ustria\">EL CASAL D&#8217;\u00c0USTRIA<\/a> \/ <\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n\">EL CASAL DE BORB\u00d3<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_comtes_de_Barcelona\">LA INTEGRACI\u00d3 DEL T\u00cdTOL COMTAL AL DEL REI D&#8217;ESPANYA<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtats_catalans\">ELS COMTATS CATALANS<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/opinions.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10066 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/opinions.png\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"288\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">1.4. UN CONTRAST D&#8217;OPINIONS&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I si en comen\u00e7ar l&#8217;article d&#8217;aquesta introducci\u00f3 feia\u00a0 al\u00b7lusi\u00f3, en el seu encap\u00e7alament, als dubtes sorgits sobre la identitat de la naci\u00f3 catalana a causa d&#8217;una persist\u00e8ncia severa, tot i que m\u00e9s o menys assenyada i segurament poc estudiada, en la mentalitat de prou persones ara, en cloure tot aquest apartat, he de consignar -per una ra\u00f3 de just\u00edcia- les observacions que m&#8217;han arribat sobre autors prou provats i de significaci\u00f3 important que, potser amb frases extretes de context, escap\u00e7en el sentit que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a> gaudeix, entesa com a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">Naci\u00f3<\/a>, tot i sabent de quina manera aquest concepte s&#8217;ha anat desenvolupant al llarg dels segles<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ho hem de llegir conjuntament amb les anotacions de la persona que me les fa a mans. I aix\u00ed ho exposo a continuaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/hcsobreques.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10067 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/hcsobreques.jpeg\" alt=\"\" width=\"181\" height=\"278\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.4.1. EN REFER\u00c8NCIA A LA \u00ab<em>HIST\u00d2RIA DE CATALUNYA<\/em>\u00bb DE JAUME SOBREQU\u00c9S I CALLIC\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3\">Jaume Sobrequ\u00e9s<\/a> a la \u201c<em>Historia de Catalunya<\/em>\u201d, de dos volums (2007), el meu amic ha trobat que l&#8217;autor escriu en el pr\u00f2leg <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cque esta historia est\u00e1 redactada con la voluntad de servir al pa\u00eds\u201d<\/em><\/span>. Tot afegint l&#8217;historiador que <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cla hist\u00f2ria es una ciencia social y el historiador tiene un compromiso con su pa\u00eds, sirviendo hasta donde sea posible la verdad\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Arran d&#8217;aquestes expressions el meu interlocutor conclou que<span style=\"color: #ff9900;\"><em> \u201cqueda claro que la verdad no es lo que m\u00e1s le interesa, sino servir al pa\u00eds. O sea, que cuando leo un p\u00e1rrafo de esta historia me pregunto si esto es la verdad, o s\u00f3lo un apa\u00f1o como compromiso con su pa\u00eds\u201d<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M&#8217;\u00e9s plaent de remarcar algunes dates biogr\u00e0fiques, aix\u00ed com d&#8217;altres ideol\u00f2giques del nostre historiador catal\u00e0. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/sobreques.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10068 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/sobreques.jpeg\" alt=\"\" width=\"319\" height=\"164\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3\">Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3<\/a>\u00a0(<a title=\"Girona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Girona\">Girona<\/a>,\u00a0<a title=\"26 de juliol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/26_de_juliol\">26 de juliol<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"1943\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1943\">1943<\/a>) \u00e9s un historiador i pol\u00edtic catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1965 es llicenci\u00e0 en hist\u00f2ria a la\u00a0<a title=\"Universitat de Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">Universitat de Barcelona<\/a>, i des del\u00a0<a title=\"1966\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1966\">1966<\/a> hi va ser professor d&#8217;hist\u00f2ria medieval. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s tard guany\u00e0 la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic d&#8217;<a title=\"Hist\u00f2ria de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">hist\u00f2ria de Catalunya<\/a>\u00a0a la\u00a0<a title=\"Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Aut%C3%B2noma_de_Barcelona\">Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/a>. El 1969 fou nomenat conservador de l&#8217;<a title=\"Institut Municipal d'Hist\u00f2ria de Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_Municipal_d%27Hist%C3%B2ria_de_Barcelona\">Institut Municipal d&#8217;Hist\u00f2ria de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Preocupat per la divulgaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Catalunya i, amb aquesta finalitat, va fundar les editorials <a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.editorialbase.cat\/\" rel=\"nofollow\"><i>Base<\/i><\/a>\u00a0(1973) i\u00a0<i>Undarius<\/i>\u00a0(1976), per tal d&#8217;editar facs\u00edmils d&#8217;obres hist\u00f2riques catalanes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 2008 va rebre la\u00a0<a title=\"Creu de Sant Jordi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Creu_de_Sant_Jordi\">Creu de Sant Jordi<\/a>. Actualment \u00e9s president de la\u00a0<a class=\"external text\" href=\"https:\/\/blogs.iec.cat\/sceh\/\" rel=\"nofollow\">Societat Catalana d&#8217;Estudis Hist\u00f2rics<\/a>, filial de l&#8217;<a title=\"Institut d'Estudis Catalans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Institut_d%27Estudis_Catalans\">Institut d&#8217;Estudis Catalans<\/a>. Ha estat president de l&#8217;Equip Rector de la\u00a0<a title=\"Universitat Catalana d'Estiu\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_Catalana_d%27Estiu\">Universitat Catalana d&#8217;Estiu<\/a>. El dia 19 de setembre de 2010, d\u00f3na suport a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Artur Mas\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artur_Mas\">Artur Mas<\/a>\u00a0com a candidat a les eleccions del mes de novembre. El 2012, fou nomenat director del Centre d&#8217;Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de Catalunya<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s d&#8217;haver donat suport a les consultes sobiranistes, a principis de setembre de 2010 es don\u00e0 de baixa del PSC, justificant aquesta decisi\u00f3 per l&#8217;estancament de la via autonomista i la necessitat d&#8217;iniciar un proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10127 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5.jpg\" alt=\"\" width=\"365\" height=\"219\" \/><\/a>1.4.1.1.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">EL PENSAMENT DE JAUME SOBREQU\u00c9S I CALLIC\u00d3 EN UNA ENTREVISTA A VILAWEB<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I de la seva convicci\u00f3 independentista, en tenim una mostra en una entrevista publicada en el n\u00famero 100 de la Col\u00b7lecci\u00f3 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Editorial_Base\">Base hist\u00f2rica<\/a> i que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/VilaWeb\">VilaWeb<\/a> p\u00fablic\u00e0 igualment. Aix\u00ed, doncs, vet aqu\u00ed el seu pensament:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons que explic\u00e0\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3\">Jaume Sobrequ\u00e9s<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/VilaWeb\">VilaWeb<\/a>, arran de la publicaci\u00f3 del llibre \u201c<em>Cap a la llibertat. La llarga marxa de Catalunya cap a la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d l&#8217;autor<span style=\"color: #ff9900;\"><em> \u201cpret\u00e9n demostrar que el proc\u00e9s reivindicatiu per a mantenir la personalitat de Catalunya s&#8217;ha mantingut viu des del 1714 fins avui. Es pot resseguir el cord\u00f3 umbilical, que no s&#8217;ha trencat i, per tant, \u00e9s una reivindicaci\u00f3 que no ha estat ven\u00e7uda\u201d<\/em><\/span>. I aquesta n&#8217;\u00e9s l&#8217;entrevista:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u2014<strong>Sense saber qu\u00e8 ha passat durant els tres-cents anys darrers, es pot entendre qu\u00e8 passa avui?<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u2014Som on som perqu\u00e8 hi hagu\u00e9 catalans que en moments en qu\u00e8 semblava impossible de sobreviure varen creure en el ressorgir de Catalunya, i varen intentar-ho tot per aconseguir-lo. Al segle XVIII trobem els memorials reivindicatius pel retorn a formes confederals; al XIX, amb la Renaixen\u00e7a, recuperem la llengua i el paisatge. I al segle XX hi ha tres grans moments de reivindicaci\u00f3 de la sobirania de Catalunya: <\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>El 1918-19, amb la Mancomunitat, es presenta el primer projecte d&#8217;estatut d&#8217;autonomia a les corts espanyoles, que \u00e9s refusat. Vista la impossibilitat d&#8217;aprovar-lo, el diputat de la Lliga Francesc Camb\u00f3 es retira de la cambra. <\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Un segon moment \u00e9s el 1931, amb la Rep\u00fablica i l&#8217;estatut de N\u00faria, que tamb\u00e9 fou retallat a les corts espanyoles. Despr\u00e9s, al 34, amb els Fets d&#8217;Octubre, les reivindicacions nacionals acaben amb el president Companys a la pres\u00f3. <\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>I el tercer moment \u00e9s al comen\u00e7ament de la transici\u00f3, quan es repr\u00e8n un proc\u00e9s constitucional i s&#8217;elabora l&#8217;estatut de Sau. Jo vaig formar part de la Comissi\u00f3 dels Vint. L&#8217;estatut es va retallar i es va anar erosionant amb lleis com la LOAPA i m\u00e9s. Les retallades de l&#8217;autogovern han vingut tant dels governs espanyols de dretes com dels d&#8217;esquerres.<\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u2014<strong>I a l&#8217;inici del segle XXI, un nou estatut per a Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s mutilat a Madrid i progressivament es va buidant de contingut.<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u2014S\u00ed, el 2006 el nou estatut es torna a retallar a les corts espanyoles, per\u00f2 sobretot ens hem de fixar en la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional del 2009, que el torna a amputar. Amb aquest fet comen\u00e7a un nou per\u00edode, l&#8217;actual, que ja no demana autonomia sin\u00f3 que \u00e9s un tombant decisiu en l&#8217;aven\u00e7 cap a la independ\u00e8ncia: el juliol del 2010 es fa la gran manifestaci\u00f3 pel dret de decidir, i l&#8217;11 de setembre de 2012, un mili\u00f3 i mig de persones surten al carrer amb estelades reclamant la independ\u00e8ncia. El gener del 2013 el parlament de Catalunya aprova la declaraci\u00f3 de sobirania. El llibre s&#8217;acaba aqu\u00ed.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u2014<strong>El pas de l&#8217;autonomia a la reivindicaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia \u00e9s un canvi radical. Com l&#8217;analitzeu?<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u2014Es posa en relleu un canvi qualitatiu de la mentalitat col\u00b7lectiva i t\u00e9 una majoria pol\u00edtica. S&#8217;ha produ\u00eft un canvi radical de CiU, que mostra l&#8217;aven\u00e7 n\u00edtid i clar cap a la independ\u00e8ncia. I el proc\u00e9s independentista per primera vegada t\u00e9 un l\u00edder clar,\u00a0 Artur Mas.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u2014<strong>Quina \u00e9s la tesi del vostre assaig?<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u2014La legitimitat d&#8217;un poble no es basa en raons hist\u00f2riques, per\u00f2 no entendre-les ni con\u00e8ixer-les resta legitimitat. Pensa que no hi havia hagut un moviment independentista en la vida institucional de Catalunya des de feia tres-cents anys. Esquerra Republicana, durant la Rep\u00fablica, no era un patit independentista. I l&#8217;any 1977 nom\u00e9s va obtenir un diputat, Heribert Barrera. La transcend\u00e8ncia del moment present \u00e9s que els darrers dos anys, des de la consulta d&#8217;Arenys, la independ\u00e8ncia t\u00e9 una base social majorit\u00e0ria del poble de Catalunya, fet que no havia succe\u00eft els darrers tres-cents anys.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u2014<strong>Com ho interpreteu?<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u2014Crec que hem arribat aqu\u00ed perqu\u00e8 el cord\u00f3 umbilical de les reivindicacions d&#8217;autogovern no s&#8217;ha trencat.\u00a0 Els drets del poble de Catalunya s\u00f3n anteriors a la constituci\u00f3 espanyola. \u00c9s pitjor el que ha fet el govern del PP avui que les accions de la Rep\u00fablica dretana que van portar als Fets d&#8217;Octubre. La tesi del llibre \u00e9s ben coneguda: amb Espanya no hi ha res a fer; \u00e9s una ra\u00f3 que es demostra hist\u00f2ricament.<\/em><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10128\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2.png\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"214\" \/><\/a>1.4.1.2. <\/span>SOBRE SI \u201c<em>SERVIR AL PA\u00cdS O ESTAR COMPROM\u00c9S AMB ELL<\/em>\u201d DIFICULTA O IMPEDEIX ASSOLIR L&#8217;OBJECTIVITRAT DE L&#8217;HISTORIADOR<\/strong><\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El meu bon amic infereix que <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cqueda claro que la verdad no es lo que m\u00e1s le interesa, sino s\u00f3lo servir al pa\u00eds. O sea, que cuando leo un p\u00e1rrafo de esta historia me pregunto si esto es la verdad, o s\u00f3lo un apa\u00f1o como compromiso con su pa\u00eds\u201d<span style=\"color: #000000;\">.<\/span><\/em><\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\"> I el meu bon amic queda sobtat per les paraules del propi autor quan afirma que <\/span><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cla hist\u00f2ria es una ciencia social y el historiador tiene un compromiso con su pa\u00eds, sirviendo hasta donde sea posible la verdad\u201d<\/span>.<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Evidentment. Assolir la veritat nua de tot resulta ser una tasca ingent pel que suposa desprendre&#8217;s de moltes connotacions de diferents contextos, d&#8217;adher\u00e8ncies superflues o esp\u00faries\u00a0 i, fins i tot, d&#8217;intencionalitats no suficientment clares. Tanmateix, i en tot cas, qui vol ser -a causa d&#8217;una traject\u00f2ria personal i social prou important- un referent d&#8217;honestitat hist\u00f2rica, ha de maldar per aconseguir al llarg de tota la seva investigaci\u00f3 hist\u00f2rica les cotes m\u00e9s altes d&#8217;objectivitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">I em pregunto:<\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #ff9900;\"> \u201cS<em>ervir al pa\u00eds<\/em>\u201d<\/span> <span style=\"color: #000000;\">est\u00e0\u00a0renyit amb la recerca honesta o n&#8217;\u00e9s un impediment&#8230;? Crec personalment que <\/span><\/span><span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cel compromiso con el pa\u00eds\u201d <\/em><\/span><span style=\"color: #000000;\">\u00e9s perfectament compatible en maldar per trobar la veritat <\/span><span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201chasta donde sea posible\u201d <\/em><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\">perqu\u00e8 suposa realitzar una tasca amarada per la deontologia pr\u00f2pia del treball acurat d&#8217;aquest historiador, sense que aix\u00f2 inquieti i pugui sensibilitzar dubtes sobre <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201csi esto <\/em><\/span><\/span><\/span><\/strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\">(el que s&#8217;explica hist\u00f2ricamernt<\/span><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\">) <\/span><\/span><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff9900;\"><em>es la verdad, o s\u00f3lo un apa\u00f1o como compromiso con su pa\u00eds\u201d<\/em><\/span><span style=\"color: #000000;\">.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"entradeta\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vicensvives.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10071 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vicensvives.jpeg\" alt=\"\" width=\"230\" height=\"272\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.4.2. LES OPINIONS HISTORIOGR\u00c0FIQUES D&#8217;EN JAUME VIVENS I VIVES, ALGUNS ESCRITS POL\u00cdTICS I LLUR INFLU\u00c8NCIA, AIX\u00cd COM UNA POL\u00c8MICA AMB N&#8217;ANTONI ROVIRA I VIRGILI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El meu bon amic tamb\u00e9 posa els ulls a la recerca d&#8217;un excel\u00b7lent historiador, en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Jaume Vi\u00e7ens i Vives<\/a>, i n&#8217;escull un significatiu par\u00e0graf que copio tot seguit:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cDesde mediados del s. XIX nos ha molestado que los condes de Barcelona fuesen conocidos en todas partes bajo el nombre de reyes de Arag\u00f3n, que nuestros bisabuelos guerreros y mercaderes trascendieran a las p\u00e1ginas de la historia extranjera bautizados como aragoneses, que al hablar de nuestra expansi\u00f3n mediterr\u00e1nea se empleara el calificativo de aragonesa. Hemos acudido a los m\u00e1s refinados procedimientos para evitar semejante confusionismo y hemos hablado de Confederaci\u00f3n catalano-aragonesa, de Reyes de Catalu\u00f1a y Arag\u00f3n, de Conde-Reyes, de Monarcas con una, dos o tres numeraciones, y a mi juicio este infantilismo no s\u00f3lo nos ha perjudicado molestando innecesariamente a los aragoneses, sino que ha creado un peligroso confusionismo en nuestro esp\u00edritu p\u00fablico, ya que hemos puesto en la picota una de las m\u00e1s fecundas soluciones de nuestro intervencionismo en el complejo mundo hisp\u00e1nico\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10129\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"326\" \/><\/a>1.4.2.1.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">EL LLEGAT DE JAUME VICENS I VIVES PEL QUE FA A L&#8217;ESTUDI SOBRE \u00ab<em>LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/em>\u00bb I L&#8217;EVOLUCI\u00d3 DEL SEU PENSAMENT POL\u00cdTIC ATESES LES CIRCUMST\u00c0NCIES VISCUDES AL LLARG DE LA SEVA VIDA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No podem obviar la figura de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Jaume Vicens i Vives<\/a> en refer\u00e8ncia a la seva biografia, el seu pensament pol\u00edtic, el seu valu\u00f3s llegat, els honors rebuts i, de forma eminent, el contingut de tota la seva obra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Jaume Vicens i Vives<\/a>\u00a0(<a title=\"Girona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Girona\">Girona<\/a>,\u00a0<a title=\"6 de juny\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/6_de_juny\">6 de juny<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"1910\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1910\">1910<\/a>\u00a0&#8211;\u00a0<a title=\"Li\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Li%C3%B3\">Li\u00f3<\/a>,\u00a0<a title=\"28 de juny\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/28_de_juny\">28 de juny<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"1960\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1960\">1960<\/a>) fou un\u00a0<a title=\"Historiador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Historiador\">historiador<\/a>,\u00a0<a title=\"Escriptor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escriptor\">escriptor<\/a>,\u00a0<a title=\"Catedr\u00e0tic d'Universitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catedr%C3%A0tic_d%27Universitat\">catedr\u00e0tic<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Editor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Editor\">editor<\/a><a title=\"Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">catal\u00e0<\/a>. Va ser un intel\u00b7lectual inquiet i viatger amb contactes arreu, amb el <a title=\"Catalanisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">catalanisme<\/a>\u00a0interior i amb l&#8217;exterior, amb\u00a0<a title=\"Josep Pla i Casadevall\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla_i_Casadevall\">Josep Pla<\/a>\u00a0i amb\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Josep Tarradellas\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Tarradellas\">Josep Tarradellas<\/a>. El seu fort pragmatisme i una visi\u00f3 integradora li varen permetre d&#8217;accedir a figures de diferents ideologies i ser un \u201c<em>home-pont<\/em>\u201d entre sensibilitats <a title=\"Catalanisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">catalanistes<\/a>\u00a0i el\u00a0<a title=\"Franquisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">r\u00e8gim franquista<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En paraules de l&#8217;<a title=\"President de la Generalitat de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/President_de_la_Generalitat_de_Catalunya\">expresident de la Generalitat<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jordi Pujol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Pujol\">Jordi Pujol<\/a>, <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cVicens tenia la idea d&#8217;una Espanya oberta, moderna, esponjosa, capa\u00e7 de sumar voluntats i d&#8217;acceptar un intervencionisme de Catalunya a Espanya. Tot amb la voluntat que Espanya an\u00e9s endavant i s&#8217;evitessin nous episodis traum\u00e0tics\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ca.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10070 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ca.jpeg\" alt=\"\" width=\"370\" height=\"191\" \/><\/a>La seva obra d&#8217;investigaci\u00f3 sobre la hist\u00f2ria del\u00a0<a title=\"Segle XV\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XV\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xv<\/span><\/a> de la <a title=\"Corona d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a> i la figura de <a title=\"Ferran el Cat\u00f2lic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran II<\/a> \u00e9s considerada de refer\u00e8ncia obligada.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed doncs, pel que fa a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>, hi ha una \u00e0mplia i acurada bibliografia que Jaume Vicens i Vives, des de l&#8217;aportaci\u00f3 d&#8217;una imatge semblant a un trencaclosques dispers, ens podem donar per satisfets gr\u00e0cies a la seva obra de recomposici\u00f3 en haver arribat a un grau de claredat en confegir excel\u00b7lentment el mapa d&#8217;aquesta instituci\u00f3 catalano-aragonesa. Fixem-nos-hi en paraules de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Sobrequ%C3%A9s_i_Callic%C3%B3\">Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cLa Corona d&#8217;Arag\u00f3 va ser una confederaci\u00f3 plurinacional i pluriestatal, mon\u00e0rquica, que es va comen\u00e7ar a configurar al segle XII i que va sobreviure fins al principi del segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xviii<\/span>. Amb el pas dels segles, es va anar enriquint amb la incorporaci\u00f3 de nous estats que tenien nivells i graus d&#8217;integraci\u00f3 de diferent intensitat. El Regne d&#8217;Arag\u00f3, el Principat de Catalunya i, des del segle XIII, el Regne de Val\u00e8ncia van ser les unitats pol\u00edtiques que aconseguiren una m\u00e9s gran plenitud pol\u00edtica, institucional i jur\u00eddica. El Regne de Mallorca, i aquelles entitats mediterr\u00e0nies incorporades, els segles XIII, XIV i XV, van ser en l&#8217;aspecte pol\u00edtic entitats de segon ordre, per\u00f2 no per aix\u00f2 de menys pes en determinats per\u00edodes de la seva llarga integraci\u00f3 a la Corona\u00bb. Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3, <\/span><cite><span style=\"color: #ff9900;\">Corona d&#8217;Arag\u00f3, Reial Corona d&#8217;Arag\u00f3, Corona Reial d&#8217;Arag\u00f3 i Casa d&#8217;Arag\u00f3, en el llenguatge pol\u00edtic del segle XV\u201d<\/span>.<\/cite><\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En obrir el link corresponent al contingut de <a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">La Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>, hom pot escatir, per a la seva il\u00b7lustraci\u00f3 hist\u00f2rica, un resum clarificador d&#8217;aquesta instituci\u00f3 catalano-aragonesa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vvirv.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10072 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vvirv.jpeg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"264\" \/><\/a>1.2.2.2.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">CONTROVERSIA ENTRE DOS GRANS HISTORIADORS: JAUME VIVENS VIVES I ANTONI ROVIRA VIRGILI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I seguint amb en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Jaume Vicens Vives<\/a>, qui m&#8217;escriu, m&#8217;aporta un document d&#8217;una interesant\u00edssima v\u00e0lua perqu\u00e8 -fixem-nos-hi-, es tracta d&#8217;una controversia entre dos historiadors de gran al\u00e7ada:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cEntre todos hab\u00e9is creado una historia de Catalu\u00f1a falsa en su mayor parte y completamente absurda\u201d<\/span>. <\/strong><\/em><\/span><strong>La cita la trobem a \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Veu_de_Catalunya\"><em>La Veu de Catalunya<\/em><\/a>\u201d del 24 d&#8217;agost de 1935 i correspon a un retret de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Jaume Vicens Vives<\/a> a l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Rovira_i_Virgili\">Antoni Rovira i Virgili<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10130 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"105\" \/><\/a>1.4.2.3.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">DOS ASSAJOS DE JAUME VICENS I VIVES QUE DETERMINEN EL SEU PENSAMENT POL\u00cdTIC, AIX\u00cd COM LA INFLU\u00c8NCIA EN D&#8217;ALTRES POL\u00cdTICS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diguem d&#8217;entrada que en s\u00f3n dos els assajos de Jaume Vicens Vives que defineixen el pensament de l&#8217;historiador:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/aproxhistesp.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10073\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/aproxhistesp.jpeg\" alt=\"\" width=\"163\" height=\"235\" \/><\/a>(1) L&#8217; \u201c<em>Aproximaci\u00f3n a la Historia de Espa\u00f1a<\/em>\u201d \u00e9s una obra publicada el 1952 pel centre d&#8217;Estudis Hist\u00f2rics Internacionals, on l&#8217;historiador va seguir els criteris dels <i><a title=\"Escola dels Annales\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escola_dels_Annales\">Annales<\/a><\/i>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;autor va pretendre disposar d&#8217;un llibre de refer\u00e8ncia per als seus alumnes i deixebles, de forma que fos una mena de <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>presentaci\u00f3 de la problem\u00e0tica general per a abordar la hist\u00f2ria d&#8217;Espanya evitant f\u00e0cils estructures ideol\u00f2giques\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta obra junt amb la <i>Not\u00edcia de Catalunya<\/i>\u00a0publicada dos anys m\u00e9s tard, constitueixen els dos assaigs que aporten una interpretaci\u00f3 global de la realitat espanyola i catalana i del perqu\u00e8 de la guerra civil.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/noticdecatal.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10074\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/noticdecatal.jpeg\" alt=\"\" width=\"166\" height=\"267\" \/><\/a>(2) La \u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Not%C3%ADcia_de_Catalunya\">Not\u00edcia de Catalunya<\/a><\/em>\u201d on, en forma d&#8217;assaig, publicat el 1954 i ampliat el 1960, constitueix una obra que va tenir una repercussi\u00f3 immediata, no exempta de pol\u00e8mica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser escrita quan el pa\u00eds patia la <a class=\"mw-redirect\" title=\"Dictadura franquista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dictadura_franquista\">dictadura<\/a> m\u00e9s ferotge de la seva hist\u00f2ria i va representar una divisa i un cl\u00e0ssic de la moderna historiografia catalana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest assaig el va escriure perqu\u00e8 <\/strong><strong style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>hem de saber qui hem estat i qui som si volem construir un edifici acceptable dins el gran marc de la societat occidental a la qual pertanyem per filiaci\u00f3 directa des dels temps carolingis\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per en <a class=\"mw-redirect\" title=\"Josep Maria Mu\u00f1oz\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Mu%C3%B1oz\">Josep Maria Mu\u00f1oz<\/a>,\u00a0<i>Not\u00edcia de Catalunya<\/i>\u00a0ha acabat afai\u00e7onant el discurs pol\u00edtic catalanista, particularment el de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jordi Pujol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Pujol\">Jordi Pujol<\/a>, que reconeix en Vicens Vives un dels homes que m\u00e9s l&#8217;han influ\u00eft. L&#8217;editor <a title=\"Eliseu Climent i Corber\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eliseu_Climent_i_Corber%C3%A0\">Eliseu Climent<\/a>\u00a0diu que, merc\u00e8s a\u00a0<i>Not\u00edcia de Catalunya<\/i>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Joan Fuster\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Fuster\">Joan Fuster<\/a>\u00a0va escriure \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nosaltres,_els_valencians\"><i>Nosaltres els valencians\u201d<\/i><\/a>. De fet, l&#8217;assaig de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Vicens Vives<\/a> s&#8217;havia de dir \u201c<i>Nosaltres els catalans\u201d<\/i>, per\u00f2 va triar un altre t\u00edtol per a eludir la\u00a0<a title=\"Censura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Censura\">censura franquista<\/a>. Climent tamb\u00e9 remarca el mestratge de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Vicens Vives<\/a> sobre <a class=\"mw-redirect\" title=\"Joan Regl\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Regl%C3%A0\">Joan Regl\u00e0<\/a>, personatge determinant en la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del\u00a0<a title=\"Pa\u00eds Valenci\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0\">Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10131 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"384\" \/><\/a>1.4.2.4.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">LA \u201c<em>VOLUNTAT DE SER<\/em>\u201d DE JAUME VICENS I VIVES, POT EQUIPARAR-SE A LA MANIFESTACI\u00d3 DE LA IDENTITAT CATALANA DEL \u201c<em>\u00c9REM, SOM I SEREM<\/em>\u201d&#8230;?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;obra de Jaume Vicens Vives es tanca amb l&#8217;afirmaci\u00f3 d&#8217;all\u00f2 que defineix la vida catalana com n&#8217;\u00e9s la voluntat d&#8217;\u00e9sser:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cEl primer ressort de la psicologia catalana no \u00e9s la ra\u00f3, com en els francesos; la metaf\u00edsica, com ens els alemanys; l&#8217;empirisme, com en els anglesos; la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com en els italians; o la m\u00edstica, com ens els castellans. A Catalunya el m\u00f2bil primari \u00e9s la voluntat d&#8217;\u00e9sser\u201d.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El factor simb\u00f2lic m\u00e9s important per definir el concepte de naci\u00f3 \u00e9s el de la voluntat de se. I, per aix\u00f2 mateix trobem pel cam\u00ed de la hist\u00f2ria all\u00f2 que tantes vegades diem i que conforma la nostra identitat:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ess.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10078 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ess.jpeg\" alt=\"\" width=\"381\" height=\"253\" \/><\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/roviravirgili.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10075 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/roviravirgili.jpeg\" alt=\"\" width=\"229\" height=\"306\" \/><\/a>1.4.2.5.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">LA POL\u00c9MICA SUSCITADA ENTRE JAUME VICENS I VIVES I L&#8217;ANTONI ROVIRA I VIRGILI SEMBLA QUE ACABA COM EN UNA TAULA D&#8217;ESCACS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I sobre la cita trobada a \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Veu_de_Catalunya\"><em>La Veu de Catalunya<\/em><\/a>\u201d del 24 d&#8217;agost de 1935: <\/strong><span style=\"color: #ff9900;\"><em><strong>\u201cEntre todos hab\u00e9is creado una historia de Catalu\u00f1a falsa en su mayor parte y completamente absurda\u201d<\/strong><\/em><\/span><em><strong>, <\/strong><\/em><strong>en refer\u00e8ncia a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Rovira_i_Virgili\">Antoni Rovira i Virgili<\/a>, cal dir que<\/strong> <strong>la visi\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Jaume Vicens Vives<\/a> expressada a la seva tesi \u00e9s obertament cr\u00edtica amb la tradici\u00f3 historiogr\u00e0fica del <a title=\"Catalanisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">catalanisme<\/a>. Per aquest motiu, va tenir una pol\u00e8mica amb\u00a0<a title=\"Antoni Rovira i Virgili\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Rovira_i_Virgili\">Antoni Rovira i Virgili<\/a>\u00a0l&#8217;estiu de 1935. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Vicens<\/a> considerava que la\u00a0<a title=\"Historiografia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Historiografia\">historiografia<\/a>\u00a0derivada de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Renaixen\u00e7a (catalana)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a_(catalana)\">Renaixen\u00e7a<\/a>\u00a0tenia un car\u00e0cter amateur i una visi\u00f3 nacionalista interessada, encara que respectava el car\u00e0cter universitari de l&#8217;obra de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_Soldevila_i_Zubiburu\">Ferran Soldevila<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/historiarv.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10076 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/historiarv.jpeg\" alt=\"\" width=\"352\" height=\"197\" \/><\/a>A la seva carta oberta <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>La hist\u00f2ria no es crea, es ref\u00e0\u201d<\/em><\/span>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_i_Vives\">Jaume Vicens Vives<\/a> manifesta <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>l&#8217;orgull d&#8217;\u00e9sser i sentir-se universitari<\/em>\u201d<\/span> i anteposa el paper de l&#8217;historiador cient\u00edfic enfront als historiadors rom\u00e0ntics que no deixen <em><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cparlar a les dades\u201d<\/span>, <\/span><\/em>sin\u00f3 que parteixen d&#8217;una concepci\u00f3 nacionalista pr\u00e8via. Tanmateix, per la seva banda, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Rovira_i_Virgili\">Antoni Rovira i Virgili<\/a> va respondre, des de les p\u00e0gines de <a title=\"La Humanitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_Humanitat\"><em>La Humanitat<\/em><\/a>, que en <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Vicens_Vives\">Jaume Vicens i Vives<\/a><span style=\"color: #ff9900;\"> \u201c<em>no mostrava una sensibilitat catalanesca i que tenia una parcialitat accentuada<\/em>\u201d<\/span> a m\u00e9s a m\u00e9s que<span style=\"color: #ff9900;\">\u00a0<em>\u201cfeia servir dades inexactes\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.4.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">AUTORS QUE PRESENTEN MITES I ELEMENTS FALSOS EN REFER\u00c8NCIA A LA HIST\u00d2RIA DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.4.3.1. EL PENSAMENT DE JOS\u00c9 MARIA UBILLOS EN RELACI\u00d3 A LA \u00ab<em>SOBERANIA DE CATALUNYA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/mitosdelindep.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10079 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/mitosdelindep.jpeg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"220\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s en Jos\u00e9 Maria Ubillos qui fa una reflexi\u00f3 que el meu bon amic no deixa de escriure-me-la fil per randa: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cPodemos afirmar que Catalu\u00f1a nunca ha gozado de soberan\u00eda ni ha sido nunca un pa\u00eds independiente, y que s\u00f3lo ha gozado de autogobierno en dos ocasiones. La primera en la segunda Rep\u00fablica espa\u00f1ola, y la segunda con el estatuto de 1979\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/plajosep.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10080 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/plajosep.jpeg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"224\" \/><\/a>1.4.3.2.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">JOSEP PLA I ELS DUBTES QUE -EN EL CONTEXT DEL SEU TEMPS- LI&#8217;N SUSCITA LA HIST\u00d2RIA DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I tamb\u00e9 el meu interlocutor ha anat a espigolar al bagul de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla_i_Casadevall\">Josep Pla<\/a> i n&#8217;ha trobat una perla que ser\u00e0 interesssant de comentar: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cLa historia rom\u00e1ntica es una historia falsa. \u00bfTendremos alg\u00fan d\u00eda en Catalu\u00f1a una aut\u00e9ntica y objetiva historia&#8230;?, \u00bftendremos una Historia que no contenga las memeces de las historias puramente rom\u00e1nticas que van saliendo&#8230;?\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla_i_Casadevall#El_llegat_de_Josep_Pla\">Josep Pla<\/a> ens interessa principalment endinsar-nos en el seu <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Pla_i_Casadevall#El_llegat_de_Josep_Pla\">llegat literari<\/a>. De fet, va haver de viure durant gran part de la seva vida sota la censura: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Primer, en la <a title=\"Dictadura de Primo de Rivera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dictadura_de_Primo_de_Rivera\">dictadura de Primo de Rivera<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s a <a title=\"It\u00e0lia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/It%C3%A0lia\">It\u00e0lia<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Alemanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemanya\">Alemanya<\/a>\u00a0(on va treballar com a corresponsal en l&#8217;\u00e8poca d&#8217;ascens dels\u00a0<a title=\"Feixisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feixisme\">feixismes<\/a> europeus).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, per descomptat, durant el <a title=\"Franquisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">franquisme<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10134 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"341\" \/><\/a>Encara que al principi va simpatitzar amb el r\u00e8gim\u00a0<a title=\"Franquisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">franquista<\/a>\u00a0(el 1940 va escriure que aquest coincidia \u00ab<span style=\"color: #ff9900;\"><em>amb l&#8217;inter\u00e8s general<\/em><\/span>\u00bb), nom\u00e9s van ser uns mesos. R\u00e0pidament es va mostrar esc\u00e8ptic, especialment per la impossibilitat de continuar publicant en\u00a0<a title=\"Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catal\u00e0<\/a>. I encara que instal\u00b7lat sempre en una mena de <i>possibilisme<\/i> que li permetia de publicar, la infatigable censura franquista l&#8217;incomodava profundament (va deixar escrit en un dels seus diaris que era la <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>pitjor que havia conegut<\/em>\u00bb<\/span>, exercida per <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>funcionaris del fanatisme<\/em>\u00bb<\/span>) i detestava el menyspreu del r\u00e8gim autoritari per la llengua i la cultura catalanes i la seva obstinada incapacitat per a esdevenir una democr\u00e0cia, ni que fos <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>tutelada<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Escriptor incansable, home d&#8217;ordre encara que de tarann\u00e0 liberal, segons la seva manera de veure, la vida \u00e9s ca\u00f2tica, irracional, injusta i les \u00e0nsies d&#8217;igualtat i de revolucions s\u00f3n un <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>deliri<\/em>\u00bb<\/span> que provoca mals pitjors que els que volen eliminar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Conservador i racional, no sent l&#8217;acci\u00f3, encara que s\u00ed la sensualitat: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Bon conversador, fumador empedre\u00eft que es feia les cigarretes tot embolicant a m\u00e0 el tabac. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abillat de jove amb un barret tou i m\u00e9s tard amb la seva inseparable boina de pag\u00e8s, detestava la banalitat, l&#8217;afectaci\u00f3 cultural (rarament inclou citacions en les seves obres, malgrat ser un gran lector dels cl\u00e0ssics) i \u00abaquells que parlen escoltant-se\u00bb. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tot plegat i per aix\u00f2 va escriure: <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>\u00c9s molt m\u00e9s dif\u00edcil descriure que opinar. Infinitament m\u00e9s. En vista de la qual cosa tothom opina<\/em>\u00bb<\/span>. Els seus interrogants sobre la Hist\u00f2ria de Catalunya no seran, doncs, nom\u00e9s una opini\u00f3 de l&#8217;escriptor&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10132 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-1.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"316\" \/><\/a>1.4.3.3.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">VALENT\u00cd ALMIRALL I EL CATALANISME POL\u00cdTIC ENB ELS SEUS INICIS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fins i tot se&#8217;m proposa a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Valent%C3%AD_Almirall_i_Llozer\">Valent\u00ed Almirall<\/a>, pare del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">catalanisme pol\u00edtic<\/a>, perqu\u00e8 no se li oblida de recordar-me que <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cllama Naci\u00f3n a Espa\u00f1a, y Regi\u00f3n a Catalu\u00f1a\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament, i s&#8217;ha de recon\u00e8ixer que <a class=\"mw-redirect\" title=\"Valent\u00ed Almirall\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Valent%C3%AD_Almirall\">Valent\u00ed Almirall<\/a> en \u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lo_Catalanisme\">Lo Catalanisme<\/a><\/em>\u201d publicat el <a title=\"1886\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1886\">1886<\/a> (amb el subt\u00edtol \u201c<a href=\"https:\/\/blogs.sapiens.cat\/socialsenxarxa\/2012\/10\/20\/valenti-almirall-el-naixement-del-catalanisme-politic\/\"><i>Motius que el legitimen, fonaments cient\u00edfics i solucions pr\u00e0ctiques)<\/i><\/a>\u201d culmina la seva divulgaci\u00f3 doctrinal d&#8217;un nou <a title=\"Catalanisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">catalanisme<\/a> anomenat <i>particularisme<\/i> i l&#8217;intent d&#8217;organitzar un moviment emancipador a Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 un nou moviment, que mai ser\u00e0 separatista, despr\u00e9s del desengany d&#8217;en <a href=\"https:\/\/blogs.sapiens.cat\/socialsenxarxa\/2012\/10\/20\/valenti-almirall-el-naixement-del-catalanisme-politic\/\">Valent\u00ed Almirall<\/a> davant el <a title=\"Federalisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Federalisme\">federalisme<\/a><a title=\"Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">espanyol<\/a>, amb el que havia trencat a l&#8217;anye 1881. I aqu\u00ed hi trobem la clau de tot els seu discurs catalanista&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, com en totes les coses, sempre s&#8217;ha de tenir present el context biogr\u00e0fic de les persones per escatir veritablement el per qu\u00e8 dels seus pensaments i sentiments. I, des d&#8217;aquesta perspectiva ens trobem que el seu\u00a0 llibre en q\u00fcesti\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Argumenta un particularisme catal\u00e0, que no independentisme, contraposant la concreci\u00f3 i realisme del car\u00e0cter catal\u00e0 amb l&#8217;abstracci\u00f3 i diversitat del car\u00e0cter castell\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sost\u00e9 que la llengua catalana \u00e9s el vincle d&#8217;unitat i cohesi\u00f3 dels catalans. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Reclama una descentralitzaci\u00f3 basada en regions i comarques en comptes de prov\u00edncies administratives. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Defensa un paper de Catalunya com de motor de progr\u00e9s d&#8217;Espanya. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Diferencia el catalanisme, centrat en les coses de Catalunya, del regionalisme, que utilitza per parlar de les relacions amb altres regions espanyoles, i del particularisme, per definir els principis te\u00f2rics cient\u00edfics generals del catalanisme.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/pseudoihistoria.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10081 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/pseudoihistoria.jpeg\" alt=\"\" width=\"201\" height=\"320\" \/><\/a>1.4.3.4.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">LA PSEUDOHIST\u00d2RIA DE CATALUNYA DE HENRY KAMEN<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I en aquest llarg llistat de personalitats no hi pot faltar -segons el meu bon amic- <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Henry_Kamen\">Henry Kamen<\/a> en el seu llibre \u201c<em>Espa\u00f1a y Catalunya. Historia de una pasi\u00f3n\u201d<\/em>\u00a0perqu\u00e8 n&#8217;extrau el seg\u00fcent: <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cNo hay base hist\u00f3rica para apoyar la pretensi\u00f3n separatista de Catalunya. Los que controlan el dinero en esa Comunidad falsean los datos hist\u00f3ricos, al igual que Franco cre\u00f3 una historia falsa para su Espa\u00f1a una, grande y libre. Este pasado hist\u00f3rico ha sido sistem\u00e1ticamente distorsionado por ide\u00f3logos, pol\u00edticos y periodistas que suelen basar sus discursos en informaci\u00f3n poco fiable\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Suposo que aquesta reflexi\u00f3, certament d&#8217;un hispanista de renom,\u00a0 deu ser nom\u00e9s una opini\u00f3. Caldria investigar sobre les fonts que utilitza i quina relaci\u00f3 t\u00e9 amb els historiadors de les obres que, pressumptament assenyala per fer-ne la cr\u00edtica. Seria de gran ajut con\u00e8ixer obres i textos concrets per poder-ne contrastar les seves afirmacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10135 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"104\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">1.4.3.5.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">LA GENERALITZACI\u00d3 DE JOHN ELLIOTT PEL QUE FA A L&#8217;APRENENTATGE DELS ESTUDIANS DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, em trobo amb una perla, resum de tot plegat, ja que proposant-me a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_Elliott\">John Elliott<\/a> -qui intenta convencer-me que Catalunya no \u00e9s una Naci\u00f3- m&#8217;afirma tot generalitzant que <em><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cLos j\u00f3venes catalanes est\u00e1n aprendiendo una Historia falsa\u201d<\/span><span style=\"color: #000000;\">. <\/span><\/span><\/em><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #000000;\">Crec que l&#8217;opini\u00f3 d&#8217;aquesta persona pot situar-se a bastament en el g\u00e8nere literari o recurs d&#8217;estil de la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hip%C3%A8rbole\"> hip\u00e8rbole<\/a>. Tanmateix, tamb\u00e9 en aquest punt seria bo contrastar opinions i fer-ne una avaluaci\u00f3. I encara m\u00e9s, perqu\u00e8 si de veritat hi ha algun text d&#8217;historia catalana esbiaixat subjectivament, tamb\u00e9 el sed\u00e0s del propi professorat pot diluir les mancances objectives en impartir la mat\u00e8ria corresponent i promoure un debat enriquidor.<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vullresposta.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10082 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/vullresposta.jpeg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10120\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2.jpg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"258\" \/><\/a>1.5.<\/span> <span style=\"color: #3366ff;\">LA IDENTITAT DE CATALUNYA ENTESA COM A \u00ab<em>NACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.5.1. L&#8217;EVOLUCI\u00d3 DEL CONCEPTE \u00ab<em>NACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El concepte\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\"><i>naci\u00f3<\/i><\/a> ha tingut significats canviants en el transcurs de la hist\u00f2ria, no sempre sin\u00f2nims d\u2019estat, regne o pa\u00eds, per\u00f2 generalment identificats amb comunitats amb una identitat pr\u00f2pia, pol\u00edtica o no. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que Catalunya \u00e9s una comunitat pol\u00edtica nacional des de fa centenars d\u2019anys \u00e9s un fet indiscutible i documentat: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s enll\u00e0 de situar en el segle XI, quan els comtes catalans trenquen el deure de fidelitat als reis francs, el naixement d\u2019una entitat pol\u00edtica independent, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a> deixa de ser un <em>top\u00f2nim<\/em> per esdevenir una <em>entitat pol\u00edtica<\/em> en seguir un proc\u00e9s de cohesi\u00f3 de diversos segles, com ha passat i passa amb totes les nacions, fruit d\u2019un proc\u00e9s din\u00e0mic i no d\u2019una definici\u00f3 est\u00e0tica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els segles XI i XIII, doncs, el sentiment de pertinen\u00e7a a un lloc anomenat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a> i la identificaci\u00f3 dels ve\u00efns d\u2019aquest lloc com a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catalans<\/a> va arrelant i consolidant-se, al marge de la consideraci\u00f3 jur\u00eddica del territori.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/pratdelariba.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10084 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/pratdelariba.jpeg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"219\" \/><\/a><\/span>1.5.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">EL CONCEPTE MODERN DE \u00ab<em>NACI\u00d3<\/em>\u00bb. LA NACIONALITAT CATALANA D&#8217;ENRIC PRAT DE LA RIBA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">Aix\u00ed doncs, el concepte modern de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\"><em>naci\u00f3<\/em><\/a>, m\u00e9s vinculat a la pol\u00edtica i a la pertinen\u00e7a a un pa\u00eds independent, definit aleshores amb un altre terme fluctuant com \u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_(pol%C3%ADtica)\"><i>estat<\/i><\/a>, arrenca amb les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_Liberal\">revolucions liberals<\/a> en el segle XIX com a m\u00ednim a tot el continent europeu. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a> comen\u00e7a a definir-se ben aviat en relaci\u00f3 amb aquest concepte. <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a a una realitat cultural, social i pol\u00edtica amb unes caracter\u00edstiques singulars i generalitzables i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la construcci\u00f3 d\u2019una visi\u00f3 ideal i fixa d\u2019aquesta realitat, arrenca al nostre pa\u00eds a la segona meitat del segle XIX i s\u2019aferma pol\u00edticament cada cop m\u00e9s en contraposici\u00f3 a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3_espanyola\">naci\u00f3 espanyola<\/a>, una eina que els catalans comproven de manera recurrent que no tan sols no serveix per a la seva realitzaci\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 que fins i tot posa en perill la seva superviv\u00e8ncia com a col\u00b7lectiu nacional. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\"><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ncionalitat-catalana.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10083 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/ncionalitat-catalana.jpeg\" alt=\"\" width=\"206\" height=\"320\" \/><\/a>La definici\u00f3 de Catalunya com a naci\u00f3 es pot trobar en diversos escrits de l\u2019\u00faltim quart del segle XIX i cristal\u00b7litzen en un dels documents fundacionals del nacionalisme modern, \u201c<i><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_nacionalitat_catalana\">La nacionalitat catalana<\/a>\u201d<\/i>, d\u2019<a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Enric_Prat_de_la_Riba_i_Sarr%C3%A0\">Enric Prat de la Riba<\/a>. <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">En el transcurs del segle XX la ciutadania catalana ha anat validant el seu sentiment nacional de manera reiterada tot i els atacs, sovint amb voluntat d\u2019extermini o de residualitzaci\u00f3, de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">Estat espanyol<\/a>. \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_%C2%ABSom_una_naci%C3%B3._Nosaltres_decidim%C2%BB\"><em>Som una naci\u00f3<\/em><\/a>\u201d va ser el lema del gran festival organitzat per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crida_Nacional_per_la_Rep%C3%BAblica\">La Crida<\/a> el 1981. <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">La definici\u00f3 de Catalunya com a naci\u00f3 va ser inclosa en l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_2006\">Estatut del 2006<\/a> liquidat pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Constitucional_(Espa%C3%B1a)\">Tribunal Constitucional espanyol<\/a>. <\/span><\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\">Les paraules \u201c<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3n_%C2%ABSom_una_naci%C3%B3._Nosaltres_decidim%C2%BB\"><em>Som una naci\u00f3, nosaltres decidim<\/em><\/a>\u201d figuraven en la pancarta principal de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_%C2%ABSom_una_naci%C3%B3._Nosaltres_decidim%C2%BB\">manifestaci\u00f3 del 10 de juliol del 2010<\/a>. Si s\u2019accepta que una <em><a href=\"https:\/\/www.wordreference.com\/definicio\/naci%C3%B3\">Naci\u00f3<\/a><\/em> \u00e9s un poble que es reconeix com a tal, no hi ha cap dubte que <a href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/una-nacio-anomenada-catalunya_17679_102.html\">Catalunya<\/a> n\u2019\u00e9s una, que ara mateix est\u00e0 determinada a esvair equ\u00edvocs dotant-se d\u2019un<\/span> <span style=\"color: #000000;\"><em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_(pol%C3%ADtica)\">Estat<\/a><\/em>.<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dels mil anys de la nostra hist\u00f2ria, 700 hem estat sobirans i els \u00faltims 300 hem viscut la nostra sobirania sense estat, dins d&#8217;un estat -l&#8217;espanyol- que ha intentat anihilar la nostra identitat: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem vist <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bombardeig_de_Barcelona_(mar%C3%A7_de_1938)\">bombardejada Barcelona<\/a>, la nostra capital. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem suportat dues dictadures: la del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miguel_Primo_de_Rivera\">General\u00a0 Miguel Primo de Rivera<\/a> i la del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco\">General Francisco Franco<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem conegut com se suspenia &#8216;<em>de facto<\/em>&#8216; l&#8217;autonomia amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Art%C3%ADculo_155_de_la_Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978\">l&#8217;aplicaci\u00f3 de l&#8217;article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem viscut\u00a0 una brutal actuaci\u00f3 de les forces de seguretat espanyoles -La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guardia_Civil\">Gu\u00e0rdia Civil<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cuerpo_Nacional_de_Polic%C3%ADa\">Policia Nacional<\/a>&#8211; sobre una poblaci\u00f3 que a l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya_de_2017\">1 d&#8217;octubre de 2017<\/a> nom\u00e9s volia votar un refer\u00e8ndum.sobre una poblaci\u00f3 que nom\u00e9s volia votar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem assistit a una terrible repressi\u00f3 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">contra la causa de l&#8217;independentisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per\u00f2 la nostra tenacitat per sobreviure \u00e9s admirable, una perseveran\u00e7a que en algun moment ens conduir\u00e0 a recuperar la llibertat i a construir el nostre <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estat_Catal%C3%A0\">estat catal\u00e0<\/a><\/em>. En aquesta l\u00ednia del temps, recordem els moments clau d&#8217;aquesta <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">naci\u00f3 anomenada Catalunya<\/a>, els adversos i els esperan\u00e7adors.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10122 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4.jpg\" alt=\"\" width=\"274\" height=\"256\" \/><\/a>1.5.3. NACI\u00d3 \/ ESTAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.5.3.1. NACI\u00d3 \/ ESTAT EN EL PENSAMENT FILOS\u00d2FIC DIVERSIFICAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El terme\u00a0<em><a href=\"https:\/\/www.softcatala.org\/diccionari-multilingue\/paraula\/naci%C3%B3\/\">naci\u00f3<\/a><\/em> \u00e9s un concepte de significat complex i m\u00faltiple que fa refer\u00e8ncia b\u00e0sicament al conjunt d&#8217;individus d&#8217;un marc legal concret o b\u00e9 a un conjunt d&#8217;individus amb caracter\u00edstiques culturals comunes en un espai geogr\u00e0fic m\u00e9s o menys delimitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 \u00e9s molt complexa la relaci\u00f3 que el concepte \u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">Naci\u00f3<\/a><\/em>\u201d mant\u00e9 amb el concepte <em>d\u201c<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat\">Estat<\/a><\/em>\u201d, ja que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha estudiosos que els dos conceptes &#8211;<em>Naci\u00f3<\/em> i <em>Estat<\/em>&#8211; els consideren totalment distingibles (p.e. el primer \u00e9s b\u00e0sicament cultural i el segon b\u00e0sicament pol\u00edtic).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres estudiosos, per\u00f2, identifiquen els dos conceptes considerant que la <em>Naci\u00f3<\/em> nom\u00e9s t\u00e9 plena realitat quan \u00e9s constitu\u00efda com a <em>Estat<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per altres autors el concepte <em>Naci\u00f3<\/em> solament t\u00e9 sentit des de la concepci\u00f3 que li donen els <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalisme\">nacionalistes<\/a>.<\/em> D&#8217;aquesta opini\u00f3 en s\u00f3n els qui creuen que <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>una naci\u00f3 \u00e9s all\u00f2 que els nacionalistes creuen que \u00e9s una naci\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>, perqu\u00e8 aquest concepte <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>no significa res fora de la teoria de qui l&#8217;ha creat per als seus prop\u00f2sits\u00bb<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns autors veuen en la <em>Naci\u00f3<\/em> i en el <em>Nacionalisme<\/em> una forma de religi\u00f3 i no una entitat real o material. L&#8217;autor catal\u00e0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Ramon_Llobera_i_Plana\">Juan Ram\u00f3n Llobera<\/a> mant\u00e9 que<span style=\"color: #ff9900;\"> \u00ab<em>D\u00e9u va ser substitu\u00eft per la Naci\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>. La naci\u00f3 seria el nou D\u00e9u de la modernitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En tot cas, des de l&#8217;origen de l&#8217;\u00fas pol\u00edtic de Naci\u00f3, hi ha dues nocions d&#8217;aquest terme que parteixen d&#8217;una tradici\u00f3 francesa i una germ\u00e0nica:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;una banda, el concepte de <em>Naci\u00f3<\/em> d&#8217;origen franc\u00e8s, representa <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>totes les persones que volen conviure en una mateixa comunitat pol\u00edtica, al marge i per sobre de les difer\u00e8ncies culturals de les persones que la conformen<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D&#8217;altra banda, en el concepte d&#8217;origen germ\u00e0nic, la <em>Naci\u00f3<\/em> \u00e9s <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>un grup de gent que comparteix alguns trets caracter\u00edstics, com la <a class=\"mw-redirect\" style=\"color: #ff9900;\" title=\"Llengua\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua\">llengua<\/a>, la\u00a0<a style=\"color: #ff9900;\" title=\"Cultura popular\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura_popular\">cultura<\/a>, certes institucions o l&#8217;origen\u00a0<a style=\"color: #ff9900;\" title=\"\u00c8tnia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%88tnia\">\u00e8tnic<\/a><\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10121 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-1.jpg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"290\" \/><\/a><\/span>El terme \u00ab<i>naci\u00f3\u00bb<\/i>\u00a0t\u00e9 el seu origen en el mot\u00a0<a title=\"Llat\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llat\u00ed<\/a> \u00ab<em>natio<\/em>\u00bb, que s&#8217;utilitzava originalment a la Universitat de\u00a0<a title=\"Par\u00eds\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Par%C3%ADs\">Par\u00eds<\/a>\u00a0per referir-se a <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>un grup d&#8217;estudiants originaris d&#8217;un determinat pa\u00eds, que parlaven la mateixa llengua i es regien per les seves lleis pr\u00f2pies<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i que moltes nacions coincideixen avui en dia amb\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estat independent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_independent\">estats independents<\/a>, aquest no \u00e9s el cas m\u00e9s freq\u00fcent. Moltes nacions, com el\u00a0<a title=\"Kurdistan\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Kurdistan\">Kurdistan<\/a>, no tenen un estat independent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, el concepte d&#8217;<em>estat-naci\u00f3<\/em> va sorgir en el segle <span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">XVIII<\/span>. Idealment els <em>estats-naci\u00f3<\/em> tenen un sentiment nacional homogeni en tot el territori, sovint acompanyat d&#8217;una <a title=\"Ling\u00fc\u00edstica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ling%C3%BC%C3%ADstica\">uniformitat ling\u00fc\u00edstica<\/a>, legal i cultural. Per\u00f2 habitualment, els <em>estat-naci\u00f3<\/em> s&#8217;han creat a partir <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>del domini d&#8217;un grup nacional enfront d&#8217;altres de minoritaris o sense acc\u00e9s a les estructures de poder, que tot sovint sobreviuen encara ara<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sovint, s&#8217;utilitzen els termes\u00a0<i>nacional<\/i>\u00a0i\u00a0<i>internacional<\/i>\u00a0per referir-se als estats i a les seves relacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sentiment de pertinen\u00e7a a una comunitat nacional se sol expressar amb s\u00edmbols comuns, com ara una\u00a0<a title=\"Bandera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bandera\">bandera<\/a>, una <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_segadors\">can\u00e7\u00f3 especial<\/a><\/em> (l&#8217;himne nacional) o un <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/11_de_septiembre\">dia de festa<\/a><\/em> que commemora algun fet hist\u00f2ric important per a la col\u00b7lectivitat (festa nacional). Les nacions es diferencien de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Etnia\">\u00e8tnies<\/a> per dos elements principals:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tenen un grau m\u00e9s elevat d&#8217;organitzaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La poblaci\u00f3 no sol ser tan homog\u00e8nia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A difer\u00e8ncia de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Etnia\">\u00e8tnies<\/a>, el fet de pert\u00e0nyer a una naci\u00f3 i de sentir-se membre d&#8217;aquesta no tan sols t\u00e9 l&#8217;origen en la circumst\u00e0ncia d&#8217;haver nascut dins del seu territori, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s&#8217;hi identificat, encara que no s&#8217;hi hagi nascut.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10123 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.png\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"143\" \/><\/a>1.5.3.2. NACI\u00d3 \/ PA\u00cdS I ELS TRETS QUE CARACTERITZEN UN GRUP HUM\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per referir-se a una naci\u00f3 sovint s&#8217;utilitza com a sin\u00f2nim el mot\u00a0<a title=\"Pa\u00eds\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%ADs\">pa\u00eds<\/a>. Avui dia es pensa que per tal que un grup hum\u00e0 pugui ser considerat <em>nacional<\/em> cal que compleixi tres condicions b\u00e0siques formades al llarg del temps:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que aquesta comunitat de persones habiti en un <em>espai geogr\u00e0fic<\/em> concret i ben delimitat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que hi tingui unes <em>difer\u00e8ncies o senyals d&#8217;identitat<\/em> (com ara la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua\">llengua<\/a>), algunes tradicions i lleis, algun element f\u00edsic (una\u00a0<a title=\"Muntanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Muntanya\">muntanya<\/a>\u00a0o un paisatge determinats, per exemple) que es puguin considerar emblem\u00e0tics, i fins i tot <em>certes maneres de ser col\u00b7lectives<\/em> marcades per una\u00a0<a title=\"Cultura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultura<\/a>\u00a0comuna.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Que hi hagi una <em>consci\u00e8ncia de grup<\/em>, tamb\u00e9 anomenada\u00a0<a class=\"new\" title=\"Consci\u00e8ncia nacional (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Consci%C3%A8ncia_nacional&amp;action=edit&amp;redlink=1\">consci\u00e8ncia nacional<\/a>, en el sentit de posseir de manera permanent el sentiment i la voluntat de pert\u00e0nyer a un grup de persones, a una col\u00b7lectivitat concreta.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-23.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10512\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-23.jpg\" alt=\"\" width=\"365\" height=\"172\" \/><\/a>1.5.3.3. LA NACI\u00d3 NO \u00c9S UNA REALITAT PLENAMENT OBJECTIVA PERQU\u00c8 DEP\u00c8N DE LA VOLUNTAT DELS QUI LA VOLEN FORMAR<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tal i com s&#8217;ha expressat al principi del treball, en paraules de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> (1993),\u00a0 la naci\u00f3 \u00e9s una \u201c<em>comunitat pol\u00edtica imaginada, entesa alhora com a inherentment limitada i com sobirana<\/em>\u201d. Tanmateix, d&#8217;acord amb aquest historiador, les arrels culturals i hist\u00f2riques s\u00f3n molt importants per a la constituci\u00f3 d&#8217;aquesta consci\u00e8ncia nacional. Per\u00f2 la naci\u00f3 \u00e9s el resultat d&#8217;una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, no dels fets del passat, tot i que aquests \u00f2bviament tenen la seva influ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10513 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-13.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"338\" \/><\/a>L&#8217;obra argumental sobre el nacionalisme de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> n&#8217;\u00e9s \u00ab<a class=\"external text\" href=\"https:\/\/archive.org\/details\/imaginedcommunit00ande\" rel=\"nofollow\"><i>Imagined Communities: Reflections on the Origin and Spread of Nationalism<\/i><\/a>\u00bb. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La comunitat imaginada \u00e9s un concepte encunyat, doncs, per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> que sost\u00e9 que una naci\u00f3 \u00e9s una comunitat constru\u00efda socialment, \u00e9s a dir, imaginada per les persones que es perceben a si mateixes com a part d&#8217;aquest grupo. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el seu llibre \u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comunidades_imaginadas\">Comunitats imaginades<\/a>\u00bb (1983), explica el concepte en profunditat emmarcat en un context <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constructivisme_(filosofia)\">constructivista<\/a> i es pregunta:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per qu\u00e8 tant gent al m\u00f3n pensa pert\u00e0nyer a una \u00ab<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">naci\u00f3 pr\u00f2pia<\/a><\/em>\u00bb i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per qu\u00e8 hi segueixen sent tan fidels. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aleshores focalitza la seva definici\u00f3 del que \u00e9s una <em>naci\u00f3<\/em> en l&#8217;anomenat \u00ab<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imaginari_col%C2%B7lectiu\"><em>imaginari col\u00b7lectiu<\/em><\/a>\u00bb, a partir del qual en treu la descripci\u00f3 definit\u00f2ria de la <em>naci\u00f3<\/em> dient que \u00e9s \u00ab<em>una comunitat pol\u00edtica imagin\u00e0ria, \u00e9s a dir, una comunitat imagin\u00e0ria, que reuneix un grup de persones que no es coneixen i que no es creuaran mai per\u00f2 que comparteixen el mateix sentiment de pertinen\u00e7a a una comunitat<\/em>\u00bb. A l&#8217;any 1991, en el context de la <a class=\"mw-redirect\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caiguda_del_Mur_de_Berl%C3%ADn\">Caiguda del Mur de Berl\u00edn<\/a>\u00a0i les\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerres_de_Iugosl%C3%A0via\">Guerres de Iugosl\u00e0via<\/a>, va publicar una edici\u00f3 revisada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les causes principals del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalisme\">nacionalisme<\/a> i la creaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">comunitats imagin\u00e0ries<\/a> s\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La reducci\u00f3 de l&#8217;acc\u00e9s privilegiat a particulars <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_morta\">lleng\u00fces mortes<\/a> (com el llat\u00ed).<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El moviment per abolir les idees del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret_div%C3%AD_dels_reis\">dret div\u00ed dels reis<\/a> i la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monarqu%C3%ADa_absoluta\">monarquia absoluta<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sorgiment de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imprenta\">la impremta<\/a> sota un sistema de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Capitalisme\">capitalisme<\/a> (o, en paraules de Anderson <a href=\"https:\/\/intensificantvidesnervioses.wordpress.com\/2016\/01\/21\/el-capitalisme-dimpremta-i-protestant-com-a-propulsor-de-la-consciencia-nacional\/\">capitalisme d&#8217;impremta -print-capitalism<\/a>).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La teoria de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> se situa des del punt de vista modernista sobre el nacionalisme. I com altres teories, Anderson situa les arrels de la noci\u00f3 de naci\u00f3 a la fi de el segle XVIII. Per\u00f2:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mentre que<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ernest_Gellner\"> Ernest Gellner<\/a> considera l&#8217;expansi\u00f3 del nacionalisme en connexi\u00f3 amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_Industrial\">industrialitzaci\u00f3 d&#8217;Europa Occidental<\/a> (el que no explica suficientment el nacionalisme a les regions no industrialitzades d&#8217;Europa Oriental) i<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Elie_Kedourie\">Elie Kedourie<\/a> connecta el nacionalisme amb les idees de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Il%C2%B7lustraci%C3%B3\">Il\u00b7lustraci\u00f3<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3n_francesa\">Revoluci\u00f3 francesa<\/a> i el naixement de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Centralismo\">estat centralitzat franc\u00e8s<\/a>&#8230;,<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10514\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-13.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"207\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson <\/a>els oposa que l&#8217;estat-naci\u00f3 europeu apareix com la resposta al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalismo\">nacionalisme en la di\u00e0spora europea ultramarina<\/a> -a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Colonialisme\">les col\u00f2nies<\/a>-, principalment a Am\u00e8rica (tant la de nord com la de sud). Considera la construcci\u00f3 nacional com una acci\u00f3 en certa forma imitativa, en qu\u00e8 noves entitats pol\u00edtiques pirategen d&#8217;alguna manera el model de naci\u00f3-estat d&#8217;acord als seus models (per a moltes els Estats Units per\u00f2 tamb\u00e9 Sud-am\u00e8rica).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10515 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-10.jpg\" alt=\"\" width=\"386\" height=\"216\" \/><\/a>El major nombre d&#8217;entitats pol\u00edtiques que sorgeixen a Occident entre 1778 i 1838, totes elles autoconscientemente definides com a nacions, van ser hist\u00f2ricament els primers estats a emergir i per tant proporcionen inevitablement el primer model real d&#8217;all\u00f2 al que tals estats haurien d&#8217;assemblar-se. Si per a la teoritzaci\u00f3 m\u00e9s elitista de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Elie_Kedourie\">Elie Kedourie<\/a> va ser la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Il%C2%B7lustraci%C3%B3\">Il\u00b7lustraci\u00f3<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Immanuel_Kant\">Kant<\/a> qui van produir la naci\u00f3, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> sost\u00e9 que el nacionalisme, com a instrument de construcci\u00f3 nacional, va ser una invenci\u00f3 americana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De particular import\u00e0ncia en la teoria de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\">Benedict Anderson<\/a> \u00e9s la seva insist\u00e8ncia en el paper de la literatura impresa i la seva difusi\u00f3. El sorgiment del nacionalisme est\u00e0, per a ell, estretament connectat a l&#8217;augment de el nombre de llibres impresos i al desenvolupament t\u00e8cnic de la impremta en el seu conjunt.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10516\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-8.jpg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"230\" \/><\/a>Segons aquest autor, una nova naci\u00f3 emergent s&#8217;imagina antiga a si mateixa. En aix\u00f2 adopta d&#8217;alguna forma el punt de vista d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anthony_D._Smith\">Anthony D. Smith<\/a>, que considera la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mito_nacional\">mitologia de la construcci\u00f3 nacional<\/a> i<a href=\"https:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/jordimartif69\/?p=41213\"> els mites d&#8217;origen nacionals<\/a> en termes bastant funcionalistes: s\u00f3n m\u00e9s aviat narratives inventades que hist\u00f2ries reals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Benedict_Anderson\"><strong>Benedict Anderson<\/strong><\/a><strong> suposa que l&#8217;antiguitat va ser en certes conjuntures hist\u00f2riques la conseq\u00fc\u00e8ncia necess\u00e0ria de la novetat. Encara que despr\u00e9s de 1820 les caracter\u00edstiques fant\u00e0stiques at\u00e0viques de la major part dels nacionalismes semblen una epifenomen: el realment important \u00e9s l&#8217;alineament estructural de la mem\u00f2ria nacionalista posterior a 1820, amb les premisses internes i convencions de les modernes biografies i autobiografies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10124 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.png\" alt=\"\" width=\"354\" height=\"117\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.5.3.4. CON TRACTEN EL CONCEPTE \u00ab<em>NACI\u00d3<\/em>\u00bb DIFERENTS ENCICLOP\u00c8DIES I DICCIONARIS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Institut d&#8217;Estudis Catalans<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cComunitat de persones que participen d\u2019un sentiment d\u2019identitat col\u00b7lectiva singular, a partir d\u2019una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques compartides en el camp cultural, jur\u00eddic, ling\u00fc\u00edstic o altre\u201d<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Real Academia Espa\u00f1ola<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u201cConjunt de persones d&#8217;un mateix origen i que generalment parlen una mateixa llengua i tenen una tradici\u00f3 comuna.<\/em>\u00ab<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Oxford Dictionary<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cUn ampli conjunt de persones unides per una ascend\u00e8ncia, hist\u00f2ria, cultura, o llengua comunes, que habiten en un estat o territori concrets\u201d<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Merriam-Webster<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cUn grup de persones que comparteixen la mateixa hist\u00f2ria, tradicions, i llengua, i que generalment viuen en un determinat pa\u00eds\u201d<\/span><em>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Larousse<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cConjunt de persones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen, una hist\u00f2ria, una cultura, unes tradicions, i a vegades tamb\u00e9 una llengua comunes, i que constitueixen una comunitat pol\u00edtica\u201d<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10507 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-8.jpg\" alt=\"\" width=\"303\" height=\"303\" \/><\/a>1.5.3.5. LA FORMACI\u00d3 D&#8217;UNA IDENTITAT. UNA HIST\u00d2RIA DE CATALUNYA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment,\u00a0 porto aqu\u00ed, perqu\u00e8 paga la pena de llegir, el llibre de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana_i_L%C3%A1zaro\">Josep Fontana<\/a> \u00ab<em>La formaci\u00f3 d&#8217;una identitat. Una hist\u00f2ria de Catalunya<\/em>\u00bb. \u00c9s un llibre que fa pensar a tothom que el vulgui llegir amb honestetat intel\u00b7lectual, amb independ\u00e8ncia de com es pensi sobre qu\u00e8 \u00e9s Espanya o sobre qu\u00e8 \u00e9s o qu\u00e8 ha de ser Catalunya:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>Per qu\u00e8 els catalans som avui un poble amb un fort sentit d\u2019identitat&#8230;? <\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>D\u2019on surt aquest sentiment de pertinen\u00e7a a un col\u00b7lectiu que comparteix llengua, cultura i unes formes d\u2019entendre la societat i el m\u00f3n&#8230;?<\/em><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10508 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-12.jpg\" alt=\"\" width=\"408\" height=\"195\" \/><\/a>Josep Fontana<\/strong><strong>, una de les veus m\u00e9s autoritzades en l\u2019\u00e0mbit del pensament, intenta seguir al llarg del temps, des del segle VIII fins a l\u2019actualitat, el proc\u00e9s que ha acabat conformant aquesta identitat. L&#8217;historiador formula al passat aquelles preguntes que importen a la societat i al temps en qu\u00e8 viu i ens en d\u00f3na les claus en un llibre senzill i entenedor.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El que som i el que sentim, explicat per un dels grans divulgadors del nostre temps. L&#8217;autor parteix de les beceroles, de la protonaci\u00f3 establerta a partir del segle VIII, i de l\u2019an\u00e0lisi de la hist\u00f2ria d\u2019aquest boc\u00ed dels Pa\u00efsos Catalans, el Principat, fins a l\u2019actualitat, i ho fa mitjan\u00e7ant un rigor cient\u00edfic exemplar, per\u00f2 lluny de ser un volum exclusiu i cenyit a erudits i estudiosos. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019historiador i catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat Pompeu Fabra aposta pel rigor -com no pot ser altrament- i acara els fets amb una nombrosa i riqu\u00edssima bibliografia, la qual cosa confereix al seu estudi un valor important\u00edssim, perqu\u00e8 malgrat ser exhaustiu t\u00e9 per missi\u00f3 fer de difusor de la hist\u00f2ria catalana a qualsevol persona que, simplement, hi tingui inter\u00e8s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10509\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-5.jpg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"340\" \/><\/a>Tant aqu\u00ed com en d\u2019altres espais (llegiu-ne algunes entrevistes, com les publicades a\u00a0<em>ElCr\u00edtic.cat<\/em>\u00a0a 6 de gener de 2016, o al diari\u00a0<em>Ara<\/em>, de 13 d\u2019agost del mateix any) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana\">Josep Fontana<\/a> advoca per reflexionar sobre l\u2019ofici d\u2019historiador i, tal com diu als mitjans citats, \u00ab<em>seguir lluitant<\/em>\u00bb. A tall d\u2019exemple amb el que podria passar amb una suposada unilateralitat independentista, nom\u00e9s cal adre\u00e7ar-se a l\u2019interessant cap\u00edtol 9 de <em>La formaci\u00f3 d\u2019una identitat<\/em>, \u00ab<em>La conquesta de l\u2019autonomia<\/em>\u00bb (p\u00e0gines 341 a 375), cap\u00edtol dedicat, entre d\u2019altres, a la revoluci\u00f3 d\u2019octubre de 1934, la guerra, les crisis internes i finalment la derrota i exili.<\/strong><\/span><\/p>\n<section class=\"ad \">\n<div id=\"div-gpt-ad-1572169876374-0\" class=\"ad-inner\" data-google-query-id=\"CNLdoOa6sO0CFUPV3godbFEOOQ\">\n<div id=\"google_ads_iframe_\/21867718941\/article_roba_2_0__container__\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb tot, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Fontana\">Josep Fontana<\/a> ha anat desgranant bona part de tot el que tracta en aquesta obra al llarg d\u2019una llarga i contrastada traject\u00f2ria, ja que anteriorment tamb\u00e9 ha publicat t\u00edtols que poden estar-hi \u00edntimament lligats, com \u00e9s el cas de <em>La construcci\u00f3 de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el present<\/em>\u00a0(Barcelona: Base, 2005).<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, el cos central del volum es conclou (p\u00e0g. 4469, entre d\u2019altres, amb una afirmaci\u00f3 esperan\u00e7adora sobre el fet nacional catal\u00e0, on veu que:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u00ab[\u2026] <em>Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d\u2019uns pol\u00edtics que creuen, erradament, que s\u00f3n ells els que marquen els rumbs col\u00b7lectius d\u2019un poble, circula un corrent poder\u00f3s i profund de consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva que \u00e9s el que ens ha perm\u00e8s preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, per\u00f2 que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle.<\/em> [\u2026] <em>un sentiment que ha perdurat en el temps i que ha arribat en plena vig\u00e8ncia al present, havent resistit cinc-cents anys d\u2019esfor\u00e7os d\u2019assimilaci\u00f3, amb tres guerres perdudes -el 1652, el 1714 i el 1939-, sotm\u00e8s a unes llargues campanyes de repressi\u00f3 social i cultural, que encara duren avui<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<section class=\"ad \">\n<div id=\"div-gpt-ad-1572169895271-0\" class=\"ad-inner\" data-google-query-id=\"CNPdoOa6sO0CFUPV3godbFEOOQ\">\n<div id=\"google_ads_iframe_\/21867718941\/article_roba_3_0__container__\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmaeix, encara hi som: nom\u00e9s el temps dir\u00e0 qu\u00e8 \u00e9s el que ens depara, per\u00f2 per al passat trobem la mem\u00f2ria imprescindible d\u2019una historiografia, com la de Fontana i els seus referents, que ha descrit i radiografiat les agressions i fets m\u00e9s destacables que, vulguem o no, ens han fet ser com som.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Territorio_Ramon_Berenguer_IV-es.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10136 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Territorio_Ramon_Berenguer_IV-es.png\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"358\" \/><\/a>1.6. LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c0dhuc, recordem aqu\u00ed l&#8217;origen de la <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0225093.xml\">Corona catalano-aragonesa<\/a> i els Reis-Comtes de la Corona d&#8217;Arag\u00f3 i que, en clicar cadascun dels subratllats en vermell s&#8217;obrir\u00e0 el contingut corrresponent, tal i com aix\u00ed succeeix al llarg de tota aquesta introducci\u00f3 i successiva explicaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<section id=\"block-enci-field-formatters-toc\" class=\"block block-enci-field-formatters clearfix collapsiblock-processed\">\n<div class=\"content\">\n<ul class=\"toc\">\n<li class=\"nested first\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0225093.xml#anchor_10758349\">Or\u00edgens de la Corona Aragonesa<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"nested last\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0225093.xml#anchor_10758365\">Del \u201cC<em>omprom\u00eds de Casp<\/em>\u201d al \u201c<em>Decret de Nova Planta<\/em>\u201d<\/a>. Reivindicacions posteriors.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/section>\n<section id=\"block-system-main\" class=\"block block-system clearfix collapsiblock-processed\">\n<div class=\"content\">\n<div id=\"node-52527\" class=\"node node-general node-promoted node-full clearfix\">\n<div class=\"content clearfix\">\n<div class=\"field field-name-field-alternative-names field-type-text-long field-label-hidden\">\n<div class=\"field-items\">\n<div class=\"field-item even\">\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest Estat, anomenat tamb\u00e9 modernament <i>uni\u00f3\u00a0<\/i>o<i>\u00a0confederaci\u00f3 catalanoaragonesa<\/i>, \u00e9s el marc institucional dins el qual s\u2019han desenvolupat hist\u00f2ricament <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0048266.xml\">els Pa\u00efsos Catalans\u00a0<\/a>i\u00a0<a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0004702.xml\">Arag\u00f3<\/a> entre els segles XII al XVIII.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"field field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden\">\n<div class=\"field-items\">\n<div class=\"field-item even\">\n<div class=\"def_full\">\n<div class=\"div1\">\n<div id=\"anchor_10758349\" class=\"div2\" style=\"text-align: justify;\">\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/400px-Portada_de_los_Anales_de_la_Corona_de_Arago\u0301n.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10137\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/400px-Portada_de_los_Anales_de_la_Corona_de_Arago\u0301n.jpg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"434\" \/><\/a>1.6.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ELS OR\u00cdGENS DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3. PRINCIPALS FITES DE LA CORONA DE CATALANOARAGONESA A L&#8217;EDAT MITJANA<\/span><\/span><\/h4>\n<\/div>\n<div id=\"anchor_10758349\" class=\"div2\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tractem aqu\u00ed la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">uni\u00f3 din\u00e0stica de Catalunya i d\u2019Arag\u00f3<\/a> duta a terme el 1137 amb la donaci\u00f3, per part de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramir_II_d%27Arag%C3%B3\">Ramir II d\u2019Arag\u00f3<\/a>, del regne d\u2019Arag\u00f3, del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a\">comtat de Ribagor\u00e7a<\/a> i del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Saragossa\">regne de Saragossa<\/a> (aquest, sota l\u2019alta senyoria del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_de_Castella\">rei de Castella<\/a>) al comte <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Berenguer_IV\">Ramon Berenguer IV de Barcelona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Osona\">comte d\u2019Osona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Girona\">Girona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Cerdanya\">Cerdanya<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Besal%C3%BA\">Besal\u00fa<\/a>, mitjan\u00e7ant el comprom\u00eds de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Peronella_d%27Arag%C3%B3\">Peronella d&#8217;Arag\u00f3<\/a> (acomplert el 1150).<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV_de_Barcelona\">Ramon Berenguer IV<\/a> renunci\u00e0 a titular-se&#8217;n rei -nom\u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Peronella_d%27Arag%C3%B3\">Peronella d&#8217;Arag\u00f3<\/a> es titul\u00e0 <i>reina d\u2019Arag\u00f3-<\/i>\u00a0i prengu\u00e9 el nom de\u00a0<i>pr\u00edncep i dominador d\u2019Arag\u00f3<\/i>. Per\u00f2 a partir del seu fill i successor (1162) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n\">Alfons I de Catalunya-Arag\u00f3<\/a> els sobirans de la nova monarquia esdevingueren <em>reis tant per als aragonesos com per als catalans<\/em>, tot i \u00e9sser llur t\u00edtol hist\u00f2ric com a sobirans de Catalunya el de\u00a0<i>comtes de Barcelona<\/i>:\u00a0<\/strong><\/span><\/div>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">El t\u00edtol de\u00a0<i>comte rei<\/i> ha estat donat per la historiografia moderna.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">En l\u2019\u00e8poca, els sobirans rebien, com a simplificaci\u00f3, el t\u00edtol de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Arag%C3%B3n\"><i>rei d\u2019Arag\u00f3<\/i><\/a>\u00a0(encara que en la numeraci\u00f3 no tinguessin en compte els reis aragonesos anteriors a la uni\u00f3). <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10147 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"266\" \/><\/a>La inclusi\u00f3 de les di\u00f2cesis aragoneses i navarreses a la renovada prov\u00edncia eclesi\u00e0stica tarraconense pel papa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Papa_Anastasi_IV\">Anastasi IV<\/a> el 1154 don\u00e0 un suport a la monarquia dual de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV_de_Barcelona\">Ramon Berenguer IV<\/a>, el qual, tanmateix, no assol\u00ed de restablir el domini sobre la part de Navarra que tingueren els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_d%27Arag%C3%B3\">reis d\u2019Arag\u00f3<\/a> entre el 1076 i el 1131. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">La incorporaci\u00f3 dels territoris de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tortosa\">Tortosa<\/a> (1148) i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%A9rida\">Lleida<\/a> (1149), reconquerits als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Musulm%C3%A0\">musulmans<\/a>, no fou feta de moment ni a trav\u00e9s del comtat de Barcelona ni del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27Arag%C3%B3\">regne d\u2019Arag\u00f3<\/a>, sin\u00f3 com a marques o principats de la monarquia amb governs municipals relativament aut\u00f2noms. <\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">A poc a poc, tanmateix, s\u2019anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">d\u2019Arag\u00f3 i de Catalunya<\/a>, fet facilitat: <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">A Arag\u00f3, per la desaparici\u00f3, el 1177, de l\u2019alta sobirania dels reis de Castella sobre Saragossa i&#8230;<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">A Catalunya, per la incorporaci\u00f3 al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">comtat de Barcelona<\/a> dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_del_Rossell%C3%B3\">comtats de Rossell\u00f3<\/a> (1172) i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Pallars\">Pallars<\/a> (1192) -d\u2019altra banda, ja vassalls seus, a l\u2019igual que els d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Emp%C3%BAries\">Emp\u00faries<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_d%27Urgell\">Urgel<\/a>l, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Pallars_Sobir%C3%A0\">Pallars Sobir\u00e0<\/a> (units al llarg de l\u2019edat mitjana) i d\u2019altres de l\u2019antiga Septim\u00e0nia- i per la fixaci\u00f3 com a l\u00edmits de l\u2019aplicaci\u00f3 de les \u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u\">Constitucions de pau i treva<\/a><\/em>\u201d, el 1173, del territori compr\u00e8s des de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Castillo_de_Salses\">Salses<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/L%C3%A9rida\">Lleida<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tortosa\">Tortosa<\/a> amb llurs termes. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Ja des del segle XII l\u2019antiga c\u00faria comtal es diversific\u00e0 en una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cort_Comtal\">C\u00faria reial aragonesa i una C\u00faria reial catalana<\/a>, origen de les futures <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts catalanes<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Paral\u00b7lelament, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV_de_Barcelona\">Ramon Berenguer IV<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_I_de_Arag%C3%B3n\">Alfons I<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere I<\/a> dugueren a terme una pol\u00edtica d\u2019expansi\u00f3 vers <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Occitania\">Occit\u00e0nia<\/a>, aprofitant els lligams feudals i familiars dels <a href=\"https:\/\/obradoredendum.cat\/catalog\/gestes-dels-comtes-de-barcelona-i-reis-darago\/\">reis d\u2019Arag\u00f3 i dels comtes de Barcelona<\/a> antecessors, renovant la sobirania aragonesa sobre el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Bearn\">vescomtat de Bearn<\/a> i la barcelonina sobre el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Carcassona\">comtat de Carcassona-Ras\u00e8s<\/a> i els vescomtats de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Besiers\">Besiers<\/a> i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Narbona\">Narbona<\/a>, afermant el domini sobre el comtat de Proven\u00e7a i els vescomtats annexos del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carlad%C3%A8s\">Carlad\u00e8s<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Gavald%C3%A0\">Gavald\u00e0<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Millau\">Millau<\/a> i estenent la influ\u00e8ncia sobre altres territoris (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Comenge\">comtats de Comenge<\/a>, de Tolosa). <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">Amb la desfeta i la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere I<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Muret\">Muret<\/a> (1213), aquesta expansi\u00f3 es vei\u00e9 continguda al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llenguadoc\">Llenguadoc<\/a>, pels avan\u00e7os francesos (retroc\u00e9s que afect\u00e0 territoris dels comtats catalans com el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Castillo_de_Peyrepertuse\">Perapertus\u00e8s<\/a>, el 1240, o la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fenolleda_(Pirineos_Orientales)\">Fenolleda<\/a>) i, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Provenza\">Proven\u00e7a<\/a>, pel matrimoni de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Beatriu_I_de_Proven%C3%A7a\">Beatriu de Proven\u00e7a<\/a> amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_I_d%27Anjou\">Carles d\u2019Anjou<\/a> (1246). <\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Genealogi\u0301a_Casa_de_Arago\u0301n.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10148 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Genealogi\u0301a_Casa_de_Arago\u0301n.jpg\" alt=\"\" width=\"279\" height=\"349\" \/><\/a>Com a compensaci\u00f3, a partir de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana_de_Catalunya\">segona d\u00e8cada del segle XIII<\/a>, els dominis de la monarquia, d\u2019acord amb els interessos de la noblesa feudal d\u2019ambd\u00f3s pa\u00efsos i de la burgesia mercantil catalana, s\u2019ampliaren extraordin\u00e0riament a costa dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/M%C3%B3n_isl%C3%A0mic\">pa\u00efsos isl\u00e0mics<\/a>: <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teruel#Edad_Media\">Conquestes de Terol<\/a> i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sitio_de_Albarrac%C3%ADn_(1284)\">Albarras\u00ed<\/a> (1170), de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Conquista_de_Mallorca_por_Jaime_I\">Mallorca<\/a> (1228-32) i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ibiza#Edad_Media\">Eivissa<\/a> (1235), submissi\u00f3 de <a href=\"https:\/\/www.menorca.org\/es\/historia-de-menorca\/conquista-menorca\/\">Menorca<\/a> (1232), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_de_Val%C3%A8ncia\">conquesta del Regne de Val\u00e8ncia<\/a> (1232-45) fins al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Biar\">port de Biar<\/a>, l\u00edmit meridional pactat amb Castella al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Almizra\">tractat d\u2019Almizra<\/a> (1244).<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"div2\" style=\"text-align: justify;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Mallorca\">Els regnes de Mallorca<\/a> (1230) i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Val\u00e8ncia<\/a> (1240) foren organitzats ja des de la mateixa conquesta com a entitats pol\u00edtiques aut\u00f2nomes, especialment el de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Val\u00e8ncia<\/a>, que tenia corts pr\u00f2pies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a>, a m\u00e9s, aconsegu\u00ed la plena sobirania sobre els territoris antics de la monarquia. Efectivament, el 1258, pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">tractat de Corbeil<\/a>, obtingu\u00e9 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a<\/a>, en canvi de renunciar a favor seu la sobirania de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fenollet\">Fenollet<\/a>&#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perapertus%C3%A8s\">Perapertusa<\/a> i dels territoris que aquest ja dominava a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Occitania\">Occit\u00e0nia<\/a>, la seva ren\u00fancia sobre la sobirania dels comtats catalans que els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_de_Fran%C3%A7a\">reis de Fran\u00e7a<\/a> conservaven de dret formalment des de l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Imperi_Carolingi\">\u00e8poca carol\u00edngia<\/a>; a m\u00e9s, el rei catal\u00e0 vei\u00e9 confirmada la possessi\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montpellier\">Montpeller<\/a> i dels vescomtats de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Senyoria_d%27Omelad%C3%A8s\">Carlad\u00e8s i Omelad\u00e8s<\/a> i conserv\u00e0 la sobirania sobre el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Senyoria_d%27Omelad%C3%A8s\">vescomtat de Bearn<\/a> (la qual s\u2019esva\u00ed abans de la fi del segle XIII), i renunci\u00e0, a part, els drets sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Provenza\">Proven\u00e7a<\/a> amb motiu del casament de la seva filla <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Elisabet_d%27Arag%C3%B3_i_d%27Hongria\">Elisabet<\/a> amb el futur <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_III_de_Fran%C3%A7a\">Felip III de Fran\u00e7a<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s, el 1274 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> es desf\u00e9u del vassallatge a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santa_Seu\">Santa Seu<\/a> pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27Arag%C3%B3\">Regne d\u2019Arag\u00f3<\/a> amb la negativa d\u2019\u00e9sser coronat al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Concili_de_Li%C3%B3_II\">Concili II de Li\u00f3<\/a> per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gregorio_X\">Gregori X<\/a>. Tanmateix, amb un concepte patrimonial dels seus regnes, aquest rei els repart\u00ed diverses vegades entre els seus fills des del 1242. E l 1262 en f\u00e9u el repartiment definitiu:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Mallorca\">regne de Mallorca<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_del_Rossell%C3%B3\">comtats de Rossell\u00f3<\/a> i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Cerdanya\">Cerdanya<\/a> i Montpeller, a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_II_de_Mallorca\">Jaume II<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La resta de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Barcelona\">Catalunya<\/a> i els regnes d\u2019Arag\u00f3 i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Val\u00e8ncia<\/a>, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n\">Pere III el Gran i II d&#8217;Arag\u00f3 i de Catalunya<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la mort de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> (1276), <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere el Gran II de Catalunya-Arag\u00f3<\/a> exig\u00ed de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Mallorca\">Jaume II de Mallorca<\/a> que es reconegu\u00e9s vassall seu, cosa que aquest f\u00e9u el 1278, alhora que s\u2019obligava a fer observar als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_del_Rossell%C3%B3\">comtats de Rossell\u00f3<\/a> i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Cerdanya\">Cerdanya<\/a> les <a href=\"https:\/\/blogs.sapiens.cat\/medievalistesenbloc\/etiqueta\/lleis\/\">lleis de Catalunya<\/a>. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere II el Gran<\/a>\u00a0continu\u00e0 l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comercio_de_la_Corona_de_Arag%C3%B3n\">expansi\u00f3 mediterr\u00e0nia<\/a> acceptant la corona que li fou oferta pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Parlamento_siciliano\">parlament sicili\u00e0<\/a> aplegat a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Palermo\">Palerm<\/a> el 1282, a l\u2019inici del moviment de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vespres_Sicilianes\">Vespres Sicilianes<\/a>, expulsant<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Imperio_angevino\"> els angevins de Sic\u00edlia<\/a>, ocupant les illes de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pantelaria\">Pantel\u00b7l\u00e0ria<\/a>, de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Malta\">Malta<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gozo\">Gozzo<\/a> (1283) i desembarcant a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Calabria\">Cal\u00e0bria<\/a> (1283); en 1283-86 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roger_de_Ll%C3%BAria\">Roger de Ll\u00faria<\/a> ocup\u00e0 les illes de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gerba\">Gerba<\/a> i dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Qerqenna\">Qu\u00e8rquens<\/a> i s\u2019hi establ\u00ed com a domini propi sota la sobirania del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">rei catal\u00e0<\/a>, cosa que facilit\u00e0 la projecci\u00f3 vers l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_d%27%C3%80frica\">\u00c0frica del Nord<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10150 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-2.jpg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"341\" \/><\/a>A la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere el Gran<\/a> (1285), fracassada la croada contra Catalunya, Mallorca i Eivissa foren ocupades per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n\">Alfons II<\/a> com a c\u00e0stig contra l\u2019actitud de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Mallorca\">Jaume II de Mallorca<\/a> (que rest\u00e0 nom\u00e9s amb la part continental del regne). <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n\">Alfons II<\/a> havia esdevingut successor dels regnes patrimonials del seu pare, mentre que <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sicilia\">Sic\u00edlia<\/a> correspongu\u00e9 a l<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_II_de_Mallorca\">\u2019infant Jaume<\/a>. El mateix <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n\">Alfons II<\/a> es compromet\u00e9 a no separar <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mallorca\">Mallorca<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ibiza\">Eivissa<\/a> dels altres regnes de la monarquia (1286) i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Menorca\">expuls\u00e0 els musulmans de Menorca<\/a> (1287); el 1289 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Monts%C3%B3_(1289)\">convoc\u00e0 a Monts\u00f3 les primeres corts generals dels regnes<\/a>, el conjunt dels quals ja aleshores era designat amb els noms de <i>Corona Reial<\/i>, de\u00a0<i>Ceptre Reial<\/i>\u00a0o de\u00a0<i>Corona d\u2019Arag\u00f3 i de Catalunya<\/i> (i, com a simplificaci\u00f3, a partir del segle XIV, <i><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d\u2019Arag\u00f3<\/a>, regnes d\u2019Arag\u00f3<\/i>, o, simplement,\u00a0<i>Arag\u00f3<\/i>). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els mallorquins hi assistiren amb els catalans del Principat. La uni\u00f3 de Mallorca a Catalunya fou ratificada a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Barcelona\">corts de Barcelona del 1291<\/a>, per\u00f2 amb el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_d%27Anagni\">tractat d\u2019Anagni<\/a> (1295) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_II_de_Mallorca\">Jaume II<\/a> (esdevingut alhora rei de Catalunya-Arag\u00f3 i de Sic\u00edlia) accept\u00e0 de lliurar en feu Mallorca i Eivissa, tamb\u00e9 inclosa Menorca, al rei de Mallorca -el qual tingu\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019assistir a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts catalanes del Principat<\/a> fins el 1321- i de restituir <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sicilia\">Sic\u00edlia<\/a> al papa en canvi de l\u2019oferiment de la investidura de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sardenya\">Sardenya<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3rcega\">C\u00f2rsega<\/a> (feta el 1297), illes pertanyents a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santa_Seu\">Santa Seu<\/a>, ocupades pels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pisa\">pisans<\/a> i els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9nova\">genovesos<\/a>. En el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Argel%C3%A8s-sur-Mer\">conveni d\u2019Argelers<\/a> (1298), la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vall_d%27Aran\">Vall d\u2019Aran<\/a>, ocupada per Fran\u00e7a des de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADsperas_sicilianas\">Vespres Sicilianes<\/a>, fou col\u00b7locada temporalment (fins el 1313) sota l\u2019administraci\u00f3 mallorquina. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sicilians\">sicilians<\/a>, que no admeteren el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Anagni\">Tractat d\u2019Anagni<\/a>, proclamaren rei el germ\u00e0 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Arag%C3%B3n\">Jaume II<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Frederic_II_de_Sic%C3%ADlia\">Frederic de Sic\u00edlia<\/a> (1296). Malgrat l\u2019oposici\u00f3 de totes les parts interessades, \u00e0dhuc de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Just\">Jaume II<\/a>, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_de_Caltabellotta\">Pau de Caltabellotta<\/a> confirm\u00e0, mentre visqu\u00e9s, la sobirania de l\u2019illa a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Frederic_II_de_Sic%C3%ADlia\">Frederic<\/a>, amb el t\u00edtol de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Trinacria\">rei de <i>Trin\u00e0cria<\/i><\/a>. El seu fill <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pedro_II_de_Sicilia\">Pere II de Sic\u00edlia<\/a>, tanmateix, fou proclamat successor, i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sicilia\">Sic\u00edlia<\/a> (juntament amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gerba\">Gerba<\/a> i amb els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ducado_de_Atenas\">ducats d\u2019Atenes<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ducado_de_Neopatria\">Neop\u00e0tria<\/a>, posats sota la sobirania de llurs reis el 1309, el 1311 i el 1319, respectivament) rest\u00e0 vinculada al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelona<\/a>, a la branca principal del qual era reconeguda, de dret i de fet, una preemin\u00e8ncia, tant per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_de_Sic%C3%ADlia_i_N%C3%A0pols\">branca siciliana<\/a> com per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_de_Mallorca\">branca mallorquina<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_1410-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10152 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_1410-20.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"483\" \/><\/a>La necessitat de la uni\u00f3 de les tres dinasties fou expressada per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Muntaner\">Ramon Muntane<\/a>r en el fam\u00f3s\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mata_de_Jonc\"><i>eximpli de la mata del jonc<\/i><\/a>. Un altre membre del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelona<\/a>, l\u2019infant <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_de_Mallorca\">Ferran de Mallorca<\/a>, aconsegu\u00ed de dominar (1315-16) el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Despotado_de_Morea\">principat de Morea<\/a>, i anys m\u00e9s tard se&#8217;n f\u00e9u proclamar sobir\u00e0 el seu fill, el rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_III_de_Mallorca\">Jaume III de Mallorca<\/a>. Resoltes per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Mallorca\">Jaume II<\/a> les reclamacions aragoneses sobre el territori catal\u00e0 amb l\u2019establiment de la frontera a la clamor d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Almacellas\">Almacelles<\/a> (1305) i amb la creaci\u00f3 (1322) d\u2019un r\u00e8gim jur\u00eddic mixt catal\u00e0 i aragon\u00e8s per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Ribagor%C3%A7a\">comtat de Ribagor\u00e7a<\/a>, i atribu\u00efda a la seva sobirania per la s<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sent%C3%A8ncia_Arbitral_de_Torrellas\">ent\u00e8ncia arbitral de Torrellas<\/a> (1305) una part del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_M%C3%BArcia\">regne de M\u00farcia<\/a> (Oriola, Alacant, Elx), ocupat per les seves forces (1296) durant la guerra civil castellana (part que annex\u00e0 al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Regne de Val\u00e8ncia<\/a>), els regnes que constitu\u00efen la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">corona catalanoaragonesa<\/a> pr\u00f2piament dita aconseguiren una constituci\u00f3 jur\u00eddica estable, amb organitzacions peculiars a cada un d\u2019ells (encara que paral\u00b7leles), amb corts, lleis, monedes i funcionaris separats, units nom\u00e9s per la persona del monarca, ajudat per un consell reial, un procurador general (despr\u00e9s dit <i>governador general<\/i>) i, en cas d\u2019abs\u00e8ncia, per un lloctinent general. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tal d\u2019evitar el divisionisme hereditari practicat pels seus antecessors, el 1319 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_II_de_Mallorca\">Jaume II<\/a> dispos\u00e0 que Catalunya i els regnes d\u2019Arag\u00f3 i de Val\u00e8ncia no poguessin mai m\u00e9s separar-se entre ells i autoritz\u00e0 els seus s\u00fabdits a al\u00e7ar-se contra el rei que no ho compl\u00eds, disposici\u00f3 repetida per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere III<\/a> el 1344 amb l\u2019addici\u00f3 del<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Mallorca\"> regne de Mallorca<\/a>, que acabava d\u2019ocupar i del qual s\u2019havia fet coronar rei el 1343. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_III_de_Mallorca\">Jaume III de Mallorca<\/a> reserv\u00e0 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Se%C3%B1or%C3%ADo_de_Montpellier\">senyoria de Montpeller<\/a> (que aquest vengu\u00e9 al rei de Fran\u00e7a el 1347) i els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carlad%C3%A8s\">vescomtats de Carlad\u00e8s<\/a> i d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Senyoria_d%27Omelad%C3%A8s\">Omelad\u00e8s<\/a>, tots tres territoris ocupats per Fran\u00e7a el 1340. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10153 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-1.jpg\" alt=\"\" width=\"223\" height=\"372\" \/><\/a>La creaci\u00f3, el 1346, del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Flor%C3%AD_d%27or_d%27Arag%C3%B3\">flor\u00ed d\u2019or<\/a>, primer signe monetari com\u00fa a tota la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">corona catalanoaragonesa<\/a>, i la reorganitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 reial (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Audi%C3%A8ncia_Reial\">cancelleria<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Audi%C3%A8ncia_Reial\">audi\u00e8ncia<\/a> reials) durant el seu regnat, assenyalen el moment de m\u00e0xima cohesi\u00f3 dels territoris de la corona que foren anomenats <i>regnes de\u00e7\u00e0 mar.\u00a0<\/i>L\u2019ocupaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%B3rcega\">C\u00f2rsega<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cerde%C3%B1a\">Sardenya<\/a>, ajornada des del comen\u00e7ament del segle XIV, fou empresa el 1323 pel primog\u00e8nit <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Cast\">Alfons II<\/a>; el 1324 caigueren Esgl\u00e9sies i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%A0ller\">C\u00e0ller<\/a>, i el 1330 en fou iniciada la colonitzaci\u00f3 catalana i una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica paral\u00b7lela a la dels altres regnes (el 1355 hi foren reunides les primeres corts); el domini sobre C\u00f2rsega, en poder dels genovesos, no fou mai gaire m\u00e9s que nominal. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La sobirania dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ducat_d%27Atenes\">ducats d\u2019Atenes<\/a> i de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ducat_de_Neop%C3%A0tria\">Neop\u00e0tria<\/a> havia estat assumida per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere III de Catalunya-Arag\u00f3<\/a> el 1380; ben aviat, per\u00f2 (Atenes el 1388 i Neop\u00e0tria el 1390), foren preses pels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Venecia\">venecians<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart%C3%AD_el_Jove\">Mart\u00ed el Jove<\/a> (1409), que s\u2019havia casat el 1392 amb la reina <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria_de_Sic%C3%ADlia\">Maria de Sic\u00edlia<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Sicilia\">corona siciliana<\/a> pass\u00e0 al seu pare, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mart%C3%ADn_I_de_Arag%C3%B3n\">Mart\u00ed I de Catalunya-Arag\u00f3<\/a>, cap de la l\u00ednia principal del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">casal de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"div1\">\n<div class=\"div2\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10138 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-1.jpg\" alt=\"\" width=\"404\" height=\"185\" \/><\/a>1.6.2. DEL \u00ab<em>COMPROM\u00cdS DE CASP<\/em>\u00bb AL \u00ab<em>DECRET DE NOVA PLANTA<\/em>\u201d. <\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #ff6600;\">REIVINDICACIONS\u00a0 DE LA CORONA CATALANOARAGONESA POSTERIORS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"anchor_10758365\" class=\"div2\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s del greu conflicte successori que acab\u00e0 amb el\u00a0<a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0015802.xml\">comprom\u00eds de Casp<\/a>, el qual instaur\u00e0 la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Trast%C3%A1mara\">dinastia dels Trast\u00e0mara<\/a> a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">corona catalanoaragonesa<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Magn%C3%A0nim\">Alfons IV<\/a> intent\u00e0 per les armes (1420), infructuosament, de fer efectiu el t\u00edtol de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_de_C%C3%B3rcega\">rei de C\u00f2rsega<\/a> (cosa que nom\u00e9s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0\">Mart\u00ed I<\/a> havia aconseguit, en part, els primers anys del s. XV). El 1421 el mateix <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Magn%C3%A0nim\">Alfons IV<\/a> inici\u00e0 la lluita pel domini de N\u00e0pols, que no aconsegu\u00ed totalment fins el 1442. L\u2019any seg\u00fcent fou reconegut pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_les_Dues_Sic%C3%ADlies\">papa rei de les Dues Sic\u00edlies<\/a> (el t\u00edtol reial de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sicilia\">Sic\u00edlia del Far<\/a> o <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_N%C3%A0pols\">regne de N\u00e0pols<\/a> duia adjunts els nominals de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Reyes_de_Jerusal%C3%A9n\">rei de Jerusalem<\/a> i d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_I_de_Hungr%C3%ADa\">Hongria<\/a>) i inici\u00e0 la seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_balc%C3%A1nica\">pol\u00edtica balc\u00e0nica<\/a>: vassallatge de B\u00f2snia (1444); virregnat d\u2019Alb\u00e0nia (1452), centrat a Croia, arran del pacte amb Iskanderbeg; virregnat d\u2019Epir i Morea (1456), centrat a Castrovilari. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/600px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10154 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/600px-Quia_super_limitibus_Cathalonie_et_Aragonum.jpg\" alt=\"\" width=\"438\" height=\"309\" \/><\/a>A la mort d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Magn%C3%A0nim\">Alfons IV<\/a>, N\u00e0pols i les seves depend\u00e8ncies orientals passaren al seu fill <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_I_de_N%C3%A0pols\">Ferran I de N\u00e0pols<\/a>, mentre que la corona catalanoaragonesa era heretada per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_el_Sense_Fe\">Joan, rei de Navarra<\/a>, germ\u00e0 d\u2019Alfons (la uni\u00f3 din\u00e0stica amb Navarra dur\u00e0 nom\u00e9s fins a la mort de Joan I, el 1479). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La guerra contra <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_II_de_Arag%C3%B3n\">Joan II<\/a> no port\u00e0 altra conseq\u00fc\u00e8ncia a la unitat de la corona que l\u2019ocupaci\u00f3 temporal (1475-93) dels comtats de Rossell\u00f3 i de Cerdanya per Fran\u00e7a. L\u2019associaci\u00f3 al govern de Castella (1475-1504) de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_I_de_Lle%C3%B3\">Ferran<\/a> (rei de Sic\u00edlia ja des del 1473 i de Catalunya-Arag\u00f3 des del 1479) durant el regnat de la seva muller <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isabel_I_de_Castilla\">Isabel de Castella<\/a> (administr\u00e0 encara aquest regne en 1504-06 i en 1507-16 en nom de la seva filla Joana) fou el resultat no solament de la seva ambici\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels ideals renaixentistes d\u2019una restauraci\u00f3 de la uni\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hispania_Citerior\">Hisp\u00e0nia Citerior<\/a> amb la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hispania_Ulterior\">Ulterior<\/a>, tal com propugnava el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Margarit_i_Pau\">cardenal Joan Margarit<\/a>. Aquesta denominaci\u00f3 human\u00edstica de les dues corones fou sovint utilitzada a partir de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_II_de_Castella\">Felip II<\/a>, que s\u2019intitul\u00e0 <i>rei de les Espanyes<\/i>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10155 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"335\" height=\"251\" \/><\/a>De moment la vinculaci\u00f3 comport\u00e0 la participaci\u00f3 militar i financera de catalans a les empreses de Castella (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Granada\">guerra de Granada<\/a>, conquestes nord-africanes a l\u2019oest del Muluia, primers <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Crist%C3%B3bal_Col%C3%B3n\">viatges de Colom<\/a> a Am\u00e8rica), d\u2019una banda, i la de militars castellans a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27It%C3%A0lia_(edat_mitjana)\">campanyes d\u2019It\u00e0lia<\/a>, del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rosell%C3%B3\">Rossell\u00f3<\/a> i de l\u2019\u00c0frica del Nord i d\u2019eclesi\u00e0stics de la mateixa naci\u00f3 en l\u2019execuci\u00f3 de la pol\u00edtica religiosa de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran II<\/a> (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Inquisici%C3%B3_espanyola\">nova inquisici\u00f3,<\/a> reforma dels ordes religiosos), de l\u2019altra. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1510 fou declarada la uni\u00f3 perp\u00e8tua dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_las_Dos_Sicilias\">regnes de les Dues Sic\u00edlies<\/a> (i del nominal <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Jerusal%C3%A9n\">regne de Jerusalem<\/a>) a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">corona catalanoaragonesa<\/a> despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 (1505) de la totalitat del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_N%C3%A0pols\">regne de N\u00e0pols<\/a> per les forces de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fernando_II_de_Arag%C3%B3n\">Ferran II<\/a> (en una primera etapa havia estat creat el virregnat catalanoaragon\u00e8s de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Calabria\">Cal\u00e0bria<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Apulia\">Pulla<\/a> en la repartici\u00f3 del regne entre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran II<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_XII_de_Francia\">Llu\u00eds XII de Fran\u00e7a<\/a>). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ferran II ocup\u00e0 el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Navarra\">regne de Navarra<\/a> i l\u2019annex\u00e0 (1512) a la <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0225093.xml\">corona catalanoaragonesa<\/a>, tret de la Baixa Navarra; el 1515, tanmateix, fou agregat definitivament a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castella\">corona de Castella<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Llibre_de_les_Constitucions_de_Catalunya_compilat_despre\u0300s_de_la_Cort_de_Felip_II_a_la_vila_de_Montso\u0301_de_1585.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10157 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Llibre_de_les_Constitucions_de_Catalunya_compilat_despre\u0300s_de_la_Cort_de_Felip_II_a_la_vila_de_Montso\u0301_de_1585.jpg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"451\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran el Cat\u00f2lic<\/a> reform\u00e0 l\u2019administraci\u00f3 central de la corona transformant el consell reial, la cancelleria i l\u2019audi\u00e8ncia en un nou consell reial (1494), que amb el temps s\u2019anomen\u00e0\u00a0<a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0019437.xml\">Consell d\u2019Arag\u00f3<\/a>, i uns altres consells reials i tamb\u00e9 cancelleries i audi\u00e8ncies per a cada un dels regnes. El Consell d\u2019Arag\u00f3 era presidit pel vicecanceller, funcionari que esdevingu\u00e9, aix\u00ed, el principal col\u00b7laborador del rei en l\u2019administraci\u00f3 de la corona; l\u2019absentisme comport\u00e0 tamb\u00e9 la sistematitzaci\u00f3 del c\u00e0rrec de lloctinent -sovint amb el nom de <i>virrei-<\/i>, fins aleshores habitual nom\u00e9s als\u00a0<i>regnes dell\u00e0 mar<\/i>\u00a0(Sardenya, Sic\u00edlia), i de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Monts%C3%B3_(1510)\">corts generals dels tres regnes a Monts\u00f3<\/a>. A la seva mort (1516), Ferran el Cat\u00f2lic deix\u00e0 el govern de les dues corones, la patrimonial i l\u2019administrada, a dos regents diferents (Catalunya-Arag\u00f3, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alonso_de_Arag%C3%B3n\">Alfons d\u2019Arag\u00f3<\/a>, i Castella, al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Jim%C3%A9nez_de_Cisneros\">Cardenal Cisneros<\/a>). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb el regnat efectiu de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Carles I<\/a> (1519), sobir\u00e0 ja dels estats de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borgo%C3%B1a_(Castilla)\">casa de Borgonya<\/a> i el primer rei de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Austria\">casa d\u2019\u00c0ustria<\/a> a Catalunya-Arag\u00f3, s\u2019inici\u00e0 la uni\u00f3 de les corones castellana i catalanoaragonesa en un sol monarca, ben aviat estesa amb els estats d\u2019\u00c0ustria i amb el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sacro_Imperio_Romano_Germ%C3%A1nico\">Sacre Imperi<\/a> (1519); sense modificar gaireb\u00e9 gens les formes de govern de cada un dels estats, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Carles V<\/a> hi sobrepos\u00e0 un consell de l\u2019imperi amb representants dels diversos regnes, i un gran canceller (substitu\u00efts m\u00e9s endavant pels consells d\u2019estat i de guerra i pels secretaris d\u2019estat i del rei). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els estats d\u2019It\u00e0lia (per\u00f2 no Sardenya) foren separats de fet de la corona catalanoaragonesa amb la implantaci\u00f3 (1554) del Consell d\u2019It\u00e0lia. Malgrat el document d\u2019abdicaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Carles V<\/a> a la corona catalanoaragonesa (redactat separat del de Castella), l\u2019emperador regn\u00e0 legalment a Catalunya-Arag\u00f3 fins a la seva mort (a N\u00e0pols regnava des del 1554 el seu fill Felip). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Cro\u0300nica_dels_reys_dArago\u0301_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n\u00ba_17_folio_24_r.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10158 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Cro\u0300nica_dels_reys_dArago\u0301_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n\u00ba_17_folio_24_r.jpg\" alt=\"\" width=\"327\" height=\"441\" \/><\/a>L\u2019aparici\u00f3 d\u2019una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Habsburgo\">dinastia exclusivament hisp\u00e0nica dels Habsburg<\/a> no comport\u00e0, tanmateix, la formaci\u00f3 d\u2019un Estat espanyol, tot i l\u2019hegemonia progressiva de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castilla\">corona de Castella<\/a> i la generalitzaci\u00f3 de la identificaci\u00f3 d\u2019Espanya amb la monarquia despr\u00e9s de la incorporaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portugal\">Portugal<\/a>, sin\u00f3 l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s similar al que havia portat a la constituci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els naturals de les dues corones es consideraren sempre m\u00fatuament estrangers, especialment per a l\u2019exercici de c\u00e0rrecs p\u00fablics i per al comer\u00e7. Les accions anticonstitucionals, per\u00f2, foren freq\u00fcents ja a partir del viratge pol\u00edtic de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_II_de_Espa%C3%B1a\">Felip II<\/a> (1568) i especialment a partir del regnat de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_IV_de_Espa%C3%B1a\">Felip IV<\/a> (1621), en gran part responsables dels moviments contra la monarquia a Arag\u00f3 (alteracions d\u2019Arag\u00f3, l\u2019any 1591), a Catalunya (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_dels_Segadors\">guerra dels Segadors<\/a> el 1640) i tamb\u00e9 a N\u00e0pols (<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_Napolitana_(1647)\">revolta de Masaniello<\/a> el 1647). La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sublevaci%C3%B3n_de_Catalu%C3%B1a\">guerra dels Segadors<\/a> comport\u00e0, a m\u00e9s d\u2019una incorporaci\u00f3 temporal (1641-52) del Principat a Fran\u00e7a, l\u2019annexi\u00f3 a aquest regne, pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_dels_Pirineus\">tractat dels Pirineus<\/a> (1659), del comtat de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rosell%C3%B3\">Rossell\u00f3<\/a> i de la meitat del de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cerda%C3%B1a\">Cerdanya<\/a> (els quals conservaren un r\u00e8gim aut\u00f2nom fins el 1700). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019altra banda, les possessions nord-africanes, tret de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mazalquivir\">Mers-el-K\u00e9bir<\/a> i Or\u00e0, que es mantingueren tot el s. XVII, s\u2019havien perdut: la base d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alger\">Alger<\/a>, el 1529; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tr%C3%ADpoli\">Tr\u00edpoli<\/a> fou lliurada el 1530, juntament amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Malta\">Malta<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gozo\">Gozzo<\/a>, a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Orden_de_San_Juan_de_Jerusal%C3%A9n\">orde de Sant Joan<\/a>; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bug%C3%ADa\">Bugia<\/a>, el 1555. De les conquestes del 1535 (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Tunis\">Tunis<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Bizerta\">Bizerta<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/La_Goleta\">La Goleta<\/a>), nom\u00e9s la darrera es mantingu\u00e9 fins el 1574. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> respect\u00e0, el 1700, en esdevenir successor del darrer rei de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_d%27%C3%80ustria\">casa d\u2019\u00c0ustria<\/a>, la constituci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa; per\u00f2 a partir de la guerra de Successi\u00f3 propugn\u00e0 i practic\u00e0 una pol\u00edtica d\u2019assimilaci\u00f3 a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Castella\">Castella<\/a> dels regnes que formaven part d\u2019aquella corona, cosa que f\u00e9u el 1707 per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">regne de Val\u00e8ncia<\/a> i per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27Arag%C3%B3\">d\u2019Arag\u00f3<\/a>, el 1715 per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Mallorca\">regne de Mallorca<\/a> i el 1716 per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat de Catalunya<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10159 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6.jpg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"437\" \/><\/a>Amb els <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0046497.xml\">Decrets de Nova Planta<\/a>, finalitz\u00e0 com a organitzaci\u00f3 estatal la corona catalanoaragonesa, malgrat que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n\">monarquia hisp\u00e0nica dels Borb\u00f3<\/a> continuava essent considerada legalment com una agregaci\u00f3 de regnes diversos. L\u2019administraci\u00f3 del rei arxiduc <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_III_de_Espa%C3%B1a\">Carles III<\/a> havia seguit, per contra, un cam\u00ed oposat: restitu\u00ed al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_d%27Arag%C3%B3\">Consell d\u2019Arag\u00f3<\/a> la compet\u00e8ncia sobre els afers italians (1706) i cre\u00e0 una <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">secretaria de Catalunya<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019administraci\u00f3 de la corona catalanoaragonesa rest\u00e0 vigent encara a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sardenya\">Sardenya<\/a> (fins el 1720, que fou intercanviada per<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sicilia\"> Sic\u00edlia<\/a>, a mans de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saboya\">Savoia<\/a> des del 1713) i als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_N%C3%A0pols\">regnes de N\u00e0pols<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reino_de_Sicilia\">Sic\u00edlia<\/a> (incorporats de dret a l\u2019imperi per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Viena_(1725)\">Pau del 1725 del Tractat de Viena<\/a>, i conquerits pels Borb\u00f3 d\u2019Espanya el 1734). <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_d%27Arag%C3%B3\">Consell d\u2019Arag\u00f3<\/a>, establert a Viena des de la p\u00e8rdua del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat<\/a>, amb el nom de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_d%27Espanya\">Consell d\u2019Espanya<\/a>, es dissolgu\u00e9 el 1725. <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Menorca\">Menorca<\/a>, d\u2019altra banda, unida el 1713 a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_brit%C3%A1nica\">corona brit\u00e0nica<\/a> (amb un par\u00e8ntesi d\u2019annexi\u00f3 a Fran\u00e7a), conserv\u00e0 el propi r\u00e8gim constitucional fins el 1798; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cerde%C3%B1a\">Sardenya<\/a>, unida a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Saboya\">Savoia<\/a>, perd\u00e9 el 1847 les darreres institucions creades per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">monarquia catalanoaragonesa<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El r\u00e8gim pol\u00edtic imposat als territoris assimilats a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castilla\">corona de Castella<\/a> fou espec\u00edfic, i el tracte, discriminatori; perdur\u00e0 en major o menor grau el fet diferencial pol\u00edtic entre les dues antigues corones, mentre persistia paral\u00b7lelament una certa solidaritat entre els quatre regnes hisp\u00e0nics de l\u2019antiga corona catalanoaragonesa: el 1715 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_V_de_Espa%C3%B1a\">Felip V<\/a> confirm\u00e0 que una de les secretaries de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cambra_de_Castella\">Cambra de Castella<\/a> fos exclusiva per als afers de la corona <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">catalanoaragonesa;<\/a> el 1769 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya\">Carles III<\/a> f\u00e9u el mateix per un dels tres fiscals, i el 1785, un dels quatre agents fiscals del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_de_Castella\">Consell de Castella<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10160 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-2.jpg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"359\" \/><\/a>El 1760, a m\u00e9s, mentre la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Burgos\">ciutat de Burgos<\/a> demanava al rei que els representants de les ciutats catalanes i aragoneses ocupessin el darrer lloc a les corts sense alternar amb els de les ciutats castellanes, Barcelona, Val\u00e8ncia, Saragossa i Palma presentaren a les mateixes corts un memorial que demanava al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_de_Castella\">Consell de Castella<\/a>, aleshores \u00f2rgan suprem de govern de la monarquia, la creaci\u00f3 d\u2019una sala per als afers de la corona catalanoaragonesa. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al segle XIX, d\u2019acord amb les directrius del grup progressista, que f\u00e9u triomfar a Barcelona la revoluci\u00f3 del 1854, hom encoman\u00e0 a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/V%C3%ADctor_Balaguer\">V\u00edctor Balaguer<\/a> l\u2019edici\u00f3 d\u2019un diari (\u201c<em>La Corona de Arag\u00f3n<\/em>\u201d) que represent\u00e9s una alian\u00e7a dels elements afins dels pa\u00efsos de l\u2019antiga corona, el qual fou publicat amb aquest t\u00edol fins el 1857. El 1869 els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Partido_Federalista\">federalistes<\/a> prengueren l\u2019antiga <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">corona catalanoaragonesa<\/a> com a base del <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0067027.xml\">pacte de Tortosa<\/a>. El 1872 el pretendent carl\u00ed <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_VII\">Carles VII<\/a> f\u00e9u una proclama prometent als antics estats de la corona catalanoaragonesa el retorn de llurs constitucions pol\u00edtiques (\u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Furs\">furs<\/a><\/em>\u201d) suprimides.<br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_terc\u0327_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10140 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_terc\u0327_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg\" alt=\"\" width=\"262\" height=\"374\" \/><\/a>1.6.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">TAULA SOBRE EL REGNAT HIST\u00d2RIC PEL QUE FA ALS REIS-COMTES DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3 DURANT L&#8217;EDAT MITJANA I L&#8217;EDAT MODERNA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.6.3.1.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">EDAT MITJANA: EL PRIMER PER\u00cdODE HIST\u00d2RIC DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: center;\"><a title=\"Edat mitjana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana\">EDAT MITJANA<\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: center;\">EL PRIMER PER\u00cdODE HIST\u00d2RIC DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3:\u00a0<\/b><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: justify;\"><a title=\"Cap\u00edtols matrimonials de Barbastre (1137)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cap%C3%ADtols_matrimonials_de_Barbastre_(1137)\">Carta de Barbastre<\/a><a title=\"1137\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1137\">1137<\/a>\u00a0<\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: justify;\"><a title=\"Alfons el Cast\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Cast\">Regnat d&#8217;Alfons II<\/a><a title=\"1162\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1162\">1162<\/a> <\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: justify;\"><a class=\"mw-redirect\" title=\"Guerra civil catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_civil_catalana\">Guerra Catalana<\/a><a title=\"1462\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1462\"> 1462<\/a>&#8211;<a title=\"1472\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1472\">1472<\/a> <\/b><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b style=\"text-align: justify;\"><a title=\"Ferran el Cat\u00f2lic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Regnat de Ferran II<\/a><a title=\"1479\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1479\">1479<\/a><\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a title=\"Forma de govern\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Forma_de_govern\">Govern<\/a> \/\u00a0<\/b><strong><a title=\"Pactisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pactisme\">Monarquia pactista<\/a><\/strong> <b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Rei d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rei_d%27Arag%C3%B3\">Reis d&#8217;Arag\u00f3:<\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2022\u00a0<a title=\"1162\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1162\">1162<\/a>&#8211;<a title=\"1196\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1196\">1196<\/a> <a title=\"Alfons el Cast\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Cast\">Alfons el Cast<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1196\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1196\">1196<\/a>&#8211;<a title=\"1213\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1213\">1213<\/a> <a title=\"Pere el Cat\u00f2lic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere el Cat\u00f2lic<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1213\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1213\">1213<\/a>&#8211;<a title=\"1276\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1276\">1276<\/a> <a title=\"Jaume el Conqueridor\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume el Conqueridor<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1276\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1276\">1276<\/a>&#8211;<a title=\"1285\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1285\">1285<\/a> <a title=\"Pere el Gran\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere el Gran<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1285\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1285\">1285<\/a>&#8211;<a title=\"1291\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1291\">1291<\/a> <a title=\"Alfons el Franc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Franc\">Alfons el Franc<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1291\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1291\">1291<\/a>&#8211;<a title=\"1327\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1327\">1327<\/a> <a title=\"Jaume el Just\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Just\">Jaume el Just<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1327\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1327\">1327<\/a>&#8211;<a title=\"1336\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1336\">1336<\/a> <a title=\"Alfons el Benigne\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Benigne\">Alfons el Benigne<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1336\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1336\">1336<\/a>&#8211;<a title=\"1387\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1387\">1387<\/a> <a title=\"Pere el Cerimoni\u00f3s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere el Cerimoni\u00f3s<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1387\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1387\">1387<\/a>&#8211;<a title=\"1396\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1396\">1396<\/a> <a title=\"Joan el Ca\u00e7ador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_el_Ca%C3%A7ador\">Joan el Ca\u00e7ador<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1396\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1396\">1396<\/a>&#8211;<a title=\"1410\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1410\">1410<\/a> <a title=\"Mart\u00ed l'Hum\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0\">Mart\u00ed l&#8217;Hum\u00e0<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1412\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1412\">1412<\/a>&#8211;<a title=\"1416\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1416\">1416<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Ferran el d'Antequera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_d%27Antequera\">Ferran el d&#8217;Antequera<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1416\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1416\">1416<\/a>&#8211;<a title=\"1458\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1458\">1458<\/a> <a title=\"Alfons el Magn\u00e0nim\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Magn%C3%A0nim\">Alfons el Magn\u00e0nim<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1458\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1458\">1458<\/a>&#8211;<a title=\"1479\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1479\">1479<\/a> <a title=\"Joan el Sense Fe\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_el_Sense_Fe\">Joan el Sense Fe<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Apoteosi-hera\u0300ldica-barcelona-1668-1681.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10142 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Apoteosi-hera\u0300ldica-barcelona-1668-1681.jpg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"261\" \/><\/a>1.6.3.2.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">EDAT MODERNA: EL SEGON PER\u00cdODE HIST\u00d2RIC DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a title=\"Edat moderna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_moderna\">EDAT MODERNA<\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>EL SEGON PER\u00cdODE HIST\u00d2RIC DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2022\u00a0<a title=\"Ferran el Cat\u00f2lic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran II sobir\u00e0<\/a> <a title=\"1479\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1479\">1479<\/a> \u2022 <\/strong><strong><a title=\"Guerra dels Segadors\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_dels_Segadors\">Guerra dels Segadors<\/a> <a title=\"1640\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1640\">1640<\/a>&#8211;<a title=\"1652\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1652\">1652<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"Tractat dels Pirineus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_dels_Pirineus\">Tractat dels Pirineus<\/a> <a title=\"1659\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1659\">1659<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"Guerra de Successi\u00f3 Espanyola\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola\">Guerra de Successi\u00f3<\/a> <a title=\"1705\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1705\">1705<\/a>&#8211;<a title=\"1715\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1715\">1715<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"Decrets de Nova Planta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Nova Planta<\/a> <a title=\"1707\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1707\">1707<\/a>,\u00a0<a title=\"1715\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1715\">1715<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"1716\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1716\">1716<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a class=\"mw-redirect\" title=\"Rei d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rei_d%27Arag%C3%B3\">Reis d&#8217;Arag\u00f3<\/a>:<\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2022\u00a0<a title=\"1479\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1479\">1479<\/a>&#8211;<a title=\"1516\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1516\">1516<\/a> <a title=\"Ferran el Cat\u00f2lic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_el_Cat%C3%B2lic\">Ferran el Cat\u00f2lic<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1516\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1516\">1516<\/a>&#8211;<a title=\"1556\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1556\">1556<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Carles l'Emperador\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_l%27Emperador\">Carles l&#8217;Emperador<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1556\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1556\">1556<\/a>&#8211;<a title=\"1598\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1598\">1598<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Felip el Prudent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_el_Prudent\">Felip el Prudent<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1598\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1598\">1598<\/a>&#8211;<a title=\"1621\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1621\">1621<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Felip el Piet\u00f3s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_el_Piet%C3%B3s\">Felip el Piet\u00f3s<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1621\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1621\">1621<\/a>&#8211;<a title=\"1665\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1665\">1665<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Felip el Gran\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_el_Gran\">Felip el Gran<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1665\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1665\">1665<\/a>&#8211;<a title=\"1700\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1700\">1700<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Carles l'Embruixat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_l%27Embruixat\">Carles l&#8217;Embruixat<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1700\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1700\">1700<\/a>&#8211;<a title=\"1705\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1705\">1705<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Felip l'Anim\u00f3s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_l%27Anim%C3%B3s\">Felip l&#8217;Anim\u00f3s<\/a>\u00a0\u2022\u00a0<a title=\"1705\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1705\">1705<\/a>&#8211;<a title=\"1714\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1714\">1714<\/a> <a class=\"mw-redirect\" title=\"Carles l'Arxiduc\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_l%27Arxiduc\">Carles l&#8217;Arxiduc<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Cro\u0300nica_dels_reys_dArago\u0301_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n\u00ba_17_folio_24v.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10141 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Cro\u0300nica_dels_reys_dArago\u0301_e_comtes_de_Barcelona_Manuscrito_n\u00ba_17_folio_24v.jpg\" alt=\"\" width=\"361\" height=\"467\" \/><\/a>1.6.3.3.<\/span> <span style=\"color: #339966;\">ELS REIS D&#8217;ARAG\u00d3, ELS COMTES DE BARCELONA, ELS REIS DE VAL\u00c8NCIA, ELS REIS DE MALLORCA, ELS REIS DE CASTELLA. ELS REIS DE NAVARRA, ELS REIS D&#8217;ESPANYA, ELS COMTATS CATALANS, LES CORTS CATALANES I LA GENERALITAT DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Monarcas_de_Arag%C3%B3n\">ELS REIS D&#8217;ARAG\u00d3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Condes_de_Barcelona\">ELS COMTES DE BARCELONA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Monarcas_del_reino_de_Valencia\">ELS REIS DE VAL\u00c8NCIA<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_reis_de_Mallorca\">ELS REIS DE MALLORCA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Monarcas_de_Castilla\">ELS REIS DE CASTELLA<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Monarcas_de_Navarra\">ELS REIS DE NAVARRA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Reyes_de_Espa%C3%B1a\">ELS REIS D&#8217;ESPANYA<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Condados_catalanes\">ELS COMTATS DE CATALUNYA<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cortes_Catalanas\">LES CORTS CATALANES<\/a> \/ <\/strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\"><strong>LA GENERALITAT DE CATALUNYA<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10144 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-2.jpg\" alt=\"\" width=\"401\" height=\"284\" \/><\/a>1.6.4. LA INSTITUCI\u00d3 DEL \u00ab<em>TRIBUNAL DE CONTRAFACCIONS<\/em>\u00bb I ELS \u00ab<em>JURAMENTS DELS REIS-COMTES DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>1.6.4.1. LA INSTITUCI\u00d3 DEL \u00abTRIBUNAL DE CONTRAFACCIONS\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafaccions\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> era una instituci\u00f3 de Catalunya que garantia l&#8217;aplicaci\u00f3 de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">Constitucions catalanes<\/a> resolent de manera suprema davant de qualsevol acci\u00f3 per part del rei, o dels oficials del rei, contr\u00e0ria a l&#8217;ordenament constitucional catal\u00e0 . Va ser acordat amb les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts catalanes<\/a> de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Barcelona_(1701)\">1701-1702<\/a> pel rei <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V d&#8217;Espanya<\/a>, el primer rei de la<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3_(Espanya)\"> Casa de Borb\u00f3<\/a> que va regnar al pa\u00eds. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posteriormernte, en plena <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_a_Catalunya\">Guerra de Successi\u00f3<\/a>, va ser abolit el 1714 davant la rebel\u00b7li\u00f3 armada de Catalunya, marcant aix\u00ed un nou pas cap a la imposici\u00f3 de l&#8217;absolutisme a Espanya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/393px-TribunalContrafaccions.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10500 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/393px-TribunalContrafaccions.jpg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"440\" \/><\/a><\/strong><strong>Aquest <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> era ansiosament desitjat i els catalans van pugnar durant dos-cents anys fins a aconseguir la seva creaci\u00f3. A les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Monts%C3%B3_(1533)\">Corts catalanes de 1533<\/a> els bra\u00e7os catalans van proposar a el rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Carles I d&#8217;Espanya<\/a> la seva aprovaci\u00f3, per assegurar que la Corona Espanyola complia amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3_de_l%27Observan%C3%A7a\">Constituci\u00f3 de l&#8217;Observan\u00e7a<\/a>, que determinava el principi que el rei estava sotm\u00e8s a les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Constituciones_catalanas\">Constitucions catalanes<\/a>. Per\u00f2 no va ser fins dos segles despr\u00e9s, a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Barcelona_(1701)\">Corts catalanes de 1701-1702<\/a>, quan el rei F<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_V_de_Espa%C3%B1a\">elip V d&#8217;Espanya<\/a> va aprovar la creaci\u00f3 del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\">Tribunal de Contrafacci\u00f3<\/a>. L&#8217;ocasi\u00f3 per aconseguir-apar\u00e8ixer amb l&#8217;entronitzaci\u00f3 de la nova dinastia, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n\">Casa de Borb\u00f3<\/a>, a la qual els \u00ab<em>defensors de l&#8217;observan\u00e7a de les lleis<\/em>\u00bb van posar a prova.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n\">nova dinastia<\/a> necessitava consolidar-se, i l&#8217;inici del seu regnat era la conjuntura en la qual la monarquia es trobava en la seva m\u00e0xima debilitat, desitjosa de reconeixement i aprovaci\u00f3. El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafaccions\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> va quedar configurat com un tribunal de garanties \u00ab<em>constitucionals<\/em>\u00ab, format de manera parit\u00e0ria entre els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">representants del rei<\/a> i els representants dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tres_Comuns_de_Catalunya\">Tres Comuns de Catalunya<\/a> que eren indistintament:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Diputaci\u00f3 del General de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya\">La Diputaci\u00f3 del General de Catalunya<\/a>,<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Consell de Cent\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Consell_de_Cent\">El Consell de Cent de Barcelona<\/a>,<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Bra\u00e7 militar de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bra%C3%A7_militar_de_Catalunya\">El Bra\u00e7 militar de Catalunya<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/413px-Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Sen\u0303al_Real_de_Arago\u0301n.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10501\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/413px-Fernando_II_entre_dos_escudos_del_Sen\u0303al_Real_de_Arago\u0301n.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"509\" \/><\/a>Es permetia aix\u00ed garantir l&#8217;ordenament jur\u00eddic catal\u00e0 amb la coparticipaci\u00f3 de les institucions del Principat i els oficials reals. Va assumir l&#8217;atribuci\u00f3 que fins llavors havia pertangut en exclusiva a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reial_Audi%C3%A8ncia_de_Catalunya\">Reial Audi\u00e8ncia de Catalunya<\/a>, la qual havia fallat gaireb\u00e9 inexorablement a favor de la Corona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la creaci\u00f3 del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> el rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_V_de_Espa%C3%B1a\">Felip V d&#8217;Espanya<\/a> va permetre l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un tribunal que dif\u00edcilment podia controlar i que li exigia l&#8217;observan\u00e7a de les constitucions aprovades en les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts Catalanes<\/a>, tant per ell, com pels seus oficials. Era una prova que el mateix rei reconeixia les lleis tradicionals catalanes i es mostrava disposat a sotmetre a les mateixes, de tal manera que les seves decisions podien ser reevisadas per aquest <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafaccions\">Tribunal<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;amena\u00e7a absolutista quedava aix\u00ed neutralitzada, ja que les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pragm%C3%A0tica\">pragm\u00e0tiques<\/a> i els reials <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decret\">decrets<\/a> de rei o els seus <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Virrei\">virreis<\/a> quedaven supeditats a el compliment de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">ordenament constitucional catal\u00e0<\/a>. A m\u00e9s, si qualsevol oficial reial vulnerava una constituci\u00f3 catalana (llei), havia de ser sotm\u00e8s a un proc\u00e9s judicial de contrafacci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Felip-IV-arago-V-castella.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10502 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Felip-IV-arago-V-castella.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"446\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> va entrar en funcionament el 1703, arran de l&#8217;decret d&#8217;expulsi\u00f3 que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> va ordenar contra el comerciant holand\u00e8s <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tres_Comuns_de_Catalunya\">Arnald J\u00e4ger<\/a>, una expulsi\u00f3 que vulnerava les constitucions catalanes, el que va suposar que autom\u00e0ticament la confer\u00e8ncia dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tres_Comuns_de_Catalunya\">Tres Comuns de Catalunya<\/a> sol\u00b7licit\u00e9s que es curs\u00e9s causa de contrafacci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mateix rei <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> reconeixia les limitacions que el<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\"> Tribunal de Contrafaccions<\/a> suposava per a la seva \u00ab<em>real voluntat<\/em>\u00bb, i afirmava que despr\u00e9s de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Barcelona_(1701)\">Corts de 1701-1702<\/a>, els catalans \u00ab<em>havien quedat mes rep\u00fablicos que el parlament al\u00b7lusiu a anglesos<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment en 1705 va esclatar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_sucesi%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Catalu%C3%B1a\">rebel\u00b7li\u00f3 armada a Catalunya<\/a> que suposaria l&#8217;inici a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_sucesi%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">Guerra de Successi\u00f3 en s\u00f2l espanyol<\/a>. A la fi de 1705, i despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_VI_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">arxiduc Carles d&#8217;\u00c0ustria<\/a> com a nou comte de Barcelona, \u200b\u200bel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafaccions\">Tribunal de Contrafaccions<\/a> va ser ratificat per aquest en les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cortes_de_Barcelona_(1705)\">Corts Catalanes de 1705-1706<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-25.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10503\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-25.jpg\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"255\" \/><\/a><\/strong><strong>Cap al final de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_a_Catalunya\">Guerra de Successi\u00f3<\/a>, davant la vict\u00f2ria de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a>, el rei borb\u00f3, es va produir un proc\u00e9s de reorganitzaci\u00f3 administrativa de l&#8217;Estat, que es va plasmar principalment en els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Decrets de Nova Planta<\/a> i que van suposar tamb\u00e9 la desaparici\u00f3 del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Contrafacciones\">Tribunal de Contrafaccions<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En finalitzar la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola\">Guerra de Successi\u00f3<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arag%C3%B3\">Arag\u00f3<\/a> va quedar absorbida dins de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Absolutisme\">absolutisme<\/a> de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n_(Espa%C3%B1a)\">Casa de Borb\u00f3<\/a> &#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n_(Espa%C3%B1a)\">Felip V<\/a>&#8211; i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a> tamb\u00e9 amb els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Decrets de Nova Planta<\/a>, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia substancial que fins al dia d&#8217;avui -2020- s&#8217;ha revoltat en contra celebrant any rera any el significat de l&#8217;11 de setembre -la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_Nacional_de_Catalunya\">Diada Nacional de Catalunya<\/a>&#8211; que perdura en la mem\u00f2ria i amb l&#8217;esperan\u00e7a de treure&#8217;s el jou que pesa sobre aquesta terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Tribunal_de_Contrafacciones_Catalun\u0303a.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10504 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Tribunal_de_Contrafacciones_Catalun\u0303a.png\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"460\" \/><\/a>1.6.4.2. ELS \u00ab<em>JURAMENTS DELS REIS-COMTES DE LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/repositori.upf.edu\/bitstream\/handle\/10230\/6236\/El_jurament_i_el_seu_significat.pdf?sequence=1\">Juraments del Sobir\u00e0 de la Corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Reis d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Reis_d%27Arag%C3%B3\">reis d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0havien de jurar a cada estat de la\u00a0<a title=\"Corona d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0l&#8217;obedi\u00e8ncia de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any\u00a0<a title=\"1230\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1230\">1230<\/a>, el rei\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jaume I d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_I_d%27Arag%C3%B3\">Jaume I d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0el Conqueridor s&#8217;havia comprom\u00e8s a no segregar mai Mallorca de la corona d&#8217;Arag\u00f3, d&#8217;acord amb la\u00a0<a title=\"Carta de Franquesa de Mallorca\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_Franquesa_de_Mallorca\">carta de franquesa de Mallorca<\/a>. Per\u00f2, en la revisi\u00f3 de la carta de l&#8217;any\u00a0<a title=\"1257\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1257\">1257<\/a>, es va llevar aquest cap\u00edtol. El jurament per les Illes fou el retorn a la situaci\u00f3 inicial. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El jurament per les Illes tenia com a antecedent el jurament del successor institu\u00eft per\u00a0<a title=\"Jaume el Just\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Just\">Jaume II<\/a>\u00a0el\u00a0<a title=\"1319\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1319\">1319<\/a>\u00a0i en virtut del qual el successor havia de jurar la indissoluble \u00abUni\u00f3\u00bb del Regne d&#8217;Arag\u00f3, el Regne de Val\u00e8ncia i el Principat de Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-22.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10505\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-22.jpg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"183\" \/><\/a>D&#8217;acord amb el\u00a0<a title=\"Jurament\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jurament\">jurament<\/a>\u00a0de la \u00abUni\u00f3\u00bb establert el\u00a0<a title=\"1319\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1319\">1319<\/a>\u00a0per\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Jaume II d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_II_d%27Arag%C3%B3\">Jaume II d&#8217;Arag\u00f3<\/a>, el successor a la\u00a0<a title=\"Corona d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">corona d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0jurava observar els cap\u00edtols de corts i ordinacions de les\u00a0<a title=\"Corts Catalanes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts Generals de Catalunya<\/a>, la uni\u00f3 dels regnes d&#8217;Arag\u00f3, Val\u00e8ncia i comtat de Barcelona, amb l&#8217;afegit incorporat per\u00a0<a title=\"Pere el Cerimoni\u00f3s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere el Cerimoni\u00f3s<\/a> de la uni\u00f3 del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Mallorca\">Regne de Mallorca<\/a> i territoris adjacents, i finalment la confirmaci\u00f3 de les <a title=\"Constitucions catalanes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">constitucions de Catalunya<\/a>. Un document del segle XV ens descriu el jurament que havia de fer el successor a la corona:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abLo jurament que lo senyor rey fa en lo seu palau reyal a los vassalls. Subseg\u00fcentment vengut lo die de la dita assignacio lo dit senyor en la sala maior del palau reyal de la dita ciutat de Barchinona per virtut del dit privilegi a aquella otorgat e per la bona praticha e custuma per los dits reys passats observada presents tots los dits convocats fara e prestara iurament sobre la creu e los sancts quatre evangelis de observar les coses seg\u00fcents:\u00c7o es la carta de la venda del bovatge e tots los statuts capitols e ordinacions de les Corts generals de Cathalunya. E mes tots e sengles privilegis e gracias axi generalment com special atorgades. E mes la unio dels regnes d\u2019Arago, Valencia e Comtat de Barchinona. E mes la unio del regne de Mallorques e illes a aquell adiacents e dels Comdats de Rosello e Serdanya de Conflent e Vallespir e vizcondado de Orladesi y Carlades y ab los dits regnes. E mes la confirmacio de totes les constitucions de Cathalunya axi del rey en Jaume com d\u2019altres Reys\u00bb.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10506 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-9.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"294\" \/><\/a>I aquest \u00e9s el jurament que, seguint les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">Constitucions catalanes<\/a>, es feia davant dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_comtes_de_Barcelona\">reis-comtes catalans<\/a>. Fins al segle XVIII, que \u00e9s quan v\u00e0rem perdre, en mans del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Borb%C3%B3n\">Casal dels Borbons<\/a>, aquelles llibertats que ens feien ser, tots junts, iguals i per damunt de qualsevol sobir\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abN\u00f3s que valem tant com v\u00f3s, jurem davant v\u00f3s que no sou millor que n\u00f3s, que junts valem m\u00e9s que v\u00f3s, i que us acceptem com rei i sobir\u00e0 sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, per\u00f2 si no, no\u00bb<\/strong><\/em>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta f\u00f3rmula recull la noci\u00f3 que el poder del rei deriva del poble al qual serveix, cosa que constitueix un precedent de la configuraci\u00f3 dels nous estats moderns democr\u00e0tics a partir de la Il\u00b7lustraci\u00f3. I \u00e9s aix\u00ed<i>\u00a0c<\/i>om explica la professora d&#8217;hist\u00f2ria del dret de la UPF, Montserrat Bajet, <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>el jurament del rei esdevenia d\u2019una banda una adhesio\u0301 contractual i volunta\u0300ria, i d\u2019altra banda una obligacio\u0301 imposada de respecte a un ordre normatiu. Al Principat de Catalunya el rei jurava complir i mantenir les lleis, com a consequ\u0308e\u0300ncia el rei tenia limitat el seu poder i expressava la seva lleialtat amb el regne: estem parlant d\u2019imperi del dret perque\u0300 posa de manifest el valor juri\u0301dic de les lleis paccionades enfront al propi monarca\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10162 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7.jpg\" alt=\"\" width=\"358\" height=\"246\" \/><\/a><a class=\"mw-redirect\" title=\"Pere IV d'Arag\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_IV_d%27Arag%C3%B3\">Pere IV d&#8217;Arag\u00f3<\/a>\u00a0el Cerimoni\u00f3s man\u00e0 que els seus successors, en jurar les\u00a0<a title=\"Constitucions catalanes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">Constitucions catalanes<\/a>, fessin tamb\u00e9 el jurament per les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Illes_Balears\">Illes<\/a>. Aquest jurament el feia el rei, o el seu representant, girat cap a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Illes_Balears\">Balears<\/a>. El fet que el jurament es prest\u00e0s a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona\">Barcelona<\/a> indicava l&#8217;especial relaci\u00f3 entre les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Illes_Balears\">Balears<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat de Catalunya<\/a>, no discutida mai pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_d%27Arag%C3%B3\">Regne d&#8217;Arag\u00f3<\/a> ni pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Val%C3%A8ncia\">Regne de Val\u00e8ncia<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, el\u00a0<a title=\"1365\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1365\">1365<\/a>, el rei atorg\u00e0 el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Privilegi de Sant Feliu de Gu\u00edxols (1365)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Privilegi_de_Sant_Feliu_de_Gu%C3%ADxols_(1365)\">privilegi de Sant Feliu de Gu\u00edxols (1365)<\/a>\u00a0en virtut del qual s&#8217;atorgava als habitants del\u00a0<a title=\"Regne de Mallorca\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Mallorca\">Regne de Mallorca<\/a>\u00a0la condici\u00f3 de\u00a0<a title=\"Catalans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalans\">catalans<\/a>, el gaudi dels oficis i dels beneficis del\u00a0<a title=\"Principat de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Principat_de_Catalunya\">Principat de Catalunya<\/a>, el dret a participar en les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Corts catalanes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_catalanes\">Corts catalanes<\/a>, i a tenir com a pr\u00f2pies les\u00a0<a title=\"Constitucions catalanes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constitucions_catalanes\">Constitucions catalanes<\/a>, els\u00a0<a title=\"Privilegi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Privilegi\">privilegis<\/a>, i els\u00a0<a title=\"Usatges de Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Usatges_de_Barcelona\">Usatges de Barcelona<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Tractat dels Pirineus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_dels_Pirineus\">Tractat dels Pirineus<\/a>\u00a0signific\u00e0 una vulneraci\u00f3 del jurament per les Illes en cedir els territoris de la\u00a0<a title=\"Catalunya del Nord\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya_del_Nord\">Catalunya Nord<\/a>\u00a0i separar-los aix\u00ed de la resta dels territoris.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10163 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download.png\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"333\" \/><\/a>El jurament per les Illes i el pacte precedent de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere III el Cerimoni\u00f3s<\/a> amb les viles reials fou addu\u00eft pel <a title=\"Parlament de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parlament_de_Catalunya\">Parlament de Catalunya<\/a>\u00a0per a denunciar el\u00a0<a title=\"Tractat d'Utrecht\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_d%27Utrecht\">tractat d&#8217;Utrecht<\/a>\u00a0i resistir amb les armes l&#8217;ocupaci\u00f3 de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Felip V de Borb\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_de_Borb%C3%B3\">Felip V de Borb\u00f3<\/a>, ja que es pensava que, amb aquest tractat,\u00a0<a title=\"Regne de la Gran Bretanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_la_Gran_Bretanya\">Gran Bretanya<\/a>\u00a0ocuparia les Balears, com de fet ocup\u00e0\u00a0<a title=\"Menorca\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Menorca\">Menorca<\/a>. Aquest acord del Parlament de Catalunya fou comunicat a Mallorca. El jurament per les Illes s&#8217;interromp\u00e9 a partir dels\u00a0<a title=\"Decrets de Nova Planta\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decrets_de_Nova_Planta\">Decrets de Nova Planta<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">El 1626, per exemple, el rei <a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Felipe_IV_de_Espa%C3%B1a\">Felip IV<\/a> admetia els or\u00edgens reculats de la naci\u00f3 catalana quan assegurava davant les Corts: <\/span><i><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cpu\u00e9s entre todos mis Reinos no hay ninguno que se halle con m\u00e1s aventajado valor para el ejercicio de las armas, que este Principado (&#8230;) os propongo a resucitar la gloria de vuestra Naci\u00f3n y el nombre que tantos a\u00f1os ha estado en el olvido\u201d<\/span>. <\/span><\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\">Catalunya, aix\u00ed doncs, \u00e9s percebuda com una entitat pol\u00edtica d\u2019hist\u00f2ria reculada.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Cap\u00edtol 62 els Usatges de Barcelona. 1070-1095\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/36\/usatges_63_420x574.png\" alt=\"Cap\u00edtol 62 els Usatges de Barcelona. 1070-1095\" width=\"326\" height=\"445\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/36\/usatges_63_420x574.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/22\/usatges.png\" \/>1.7. ELS OR\u00cdGENS DE CATALUNYA EN CINC DOCUMENTS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Reprodu\u00efm aqu\u00ed, tal com es conserven avui dia als nostres <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arxiu_Nacional_de_Catalunya\">arxius<\/a>, cinc documents clau sobre <a title=\"Els or\u00edgens de Catalunya en cinc documents\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-medieval\/els-origens-de-catalunya-en-cinc-documents_202332_102.html\">els or\u00edgens de la naci\u00f3 catalana<\/a> comentats per Enrique Marco<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"other\">\n<div class=\"element\">\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.7.1. EL CAP\u00cdTOL 62 DE \u00ab<em>ELS<\/em><em>USATGES DE BARCELONA\u00bb<\/em> (1070-1095)<\/strong><\/span><\/figure>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\">\u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Usatges_de_Barcelona\">Els Usatges de Barcelona<\/a><\/em>\u201d van esdevenir la base del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_dret_catal%C3%A0\">Dret catal\u00e0<\/a> i un referent per a altres textos normatius, com ara els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Costums_de_Perpiny%C3%A0\">Costums de Perpiny\u00e0<\/a>, de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Costums_de_Girona\">Girona<\/a> o de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Costums_de_Tortosa\">Tortosa<\/a>.<\/strong><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tradicionalment, la seva promulgaci\u00f3 s\u2019ha atribu\u00eft als comtes <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ram%C3%B3n_Berenguer_I\">Ramon Berenguer I<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Almodis_de_la_Marca\">Almodis de la Marca<\/a>, per\u00f2 la seva for\u00e7a com a base del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_dret_catal%C3%A0\">Dret catal\u00e0<\/a> els la van conferir les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts cartalanes<\/a> celebrades per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a> a Barcelona el 1251. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El corpus legal de \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Usatges_de_Barcelona\">Els Usatges<\/a>\u201d es va fer compilant el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret_consuetudinari\">Dret consuetudinari barcelon\u00ed<\/a> i, a partir del segle XII, afegint-hi fragments de textos procedents del <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Breviari_d%27Alaric\">Breviari d\u2019Alaric<\/a><\/em>, de les <em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isidoro_de_Sevilla\">Etimologies d\u2019Isidor de Sevilla<\/a><\/em>, del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Liber_Iudiciorum\"><em>Liber Iudiciorum<\/em><\/a> i del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decret_de_Graci%C3%A0\"><em>Decret de Graci\u00e0<\/em><\/a>, entre d\u2019altres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest nou codi <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Usatges_de_Barcelona\">Els Usatges de Barcelona<\/a><\/em> es pretenia resoldre les mancances que comen\u00e7ava a tenir la vella llei g\u00f2tica, poc adaptada a la nova <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Feudalisme\">societat feudal<\/a> que estava naixent, tot regulant els aspectes penals i jurisdiccionals i les noves <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vassallatge\">relacions de vassallatge<\/a>, i contribuir, aix\u00ed, a la pacificaci\u00f3 del pa\u00eds. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El corpus consta de 174 cap\u00edtols. El cap\u00edtol 62, reprodu\u00eft aqu\u00ed, acredita que el comte de Barcelona, a les darreries del segle XI, gaudia del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sou_(moneda)\">poder d\u2019encunyar moneda<\/a> en circulaci\u00f3 restringida al comtat i, alhora, evidencia la preocupaci\u00f3 per erradicar la falsificaci\u00f3 monet\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Constitucions de pau i treva (1173)\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/52\/constitucionspautreva_63_420x574.jpeg\" alt=\"Constitucions de pau i treva (1173)\" width=\"309\" height=\"422\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/52\/constitucionspautreva_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/38\/constitucionspautreva.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.7.2. LES <em>\u00abCONSTITUCIONS DE PAU I TREVA DE D\u00c9U\u00bb<\/em> (1173)\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u\">Pau i Treva\u00a0de D\u00e9u<\/a><\/em> va ser un moviment impulsat per l\u2019Esgl\u00e9sia i acollit despr\u00e9s pel poder civil que tenia com a objectiu protegir les persones i els b\u00e9ns de la gent desarmada de les guerres feudals i de l\u2019agressivitat senyorial. A Catalunya es van regular per primera vegada el 1027, al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Concilio_de_Toulouse#:~:text=El%20Concilio%20de%20Toulouse%20(1229,traducciones%20vern%C3%A1culas%20de%20la%20Biblia.\">S\u00ednode de Toulouse<\/a>, al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rossell%C3%B3\">Rossell\u00f3<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inicialment, les sancions previstes per als infractors eren de tipus espiritual, com l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Excomuni%C3%B3\">excomuni\u00f3<\/a>. Durant el segle XII, els acords emanats dels s\u00ednodes van ser analitzats pel consell assessor del rei, que els va ratificar tot conferint-los el car\u00e0cter d\u2019una llei civil. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des d\u2019aleshores, les assemblees de <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u\">Pau i Treva<\/a><\/em> van ser presidides pel sobir\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El document seleccionat s\u00f3n les actes de l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fondarella\">Assemblea de Fondarella<\/a>, convocada, el 1173, pel <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Cast\">Alfons el Cast<\/a>. Les constitucions aprovades van ser declarades d\u2019obligat compliment arreu del Principat, des de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salses\">Salses<\/a> a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tortosa\">Tortosa<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"El tractat de Corbeil\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/58\/tractatcorbeil_48_635x394.png\" alt=\"El tractat de Corbeil\" width=\"317\" height=\"197\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/56\/tractatcorbeil_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/57\/tractatcorbeil_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/58\/tractatcorbeil_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/59\/tractatcorbeil_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/60\/tractatcorbeil_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/61\/tractatcorbeil_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/62\/tractatcorbeil_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/54\/tractatcorbeil.png\" \/><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span class=\"num\">1.7.3. <\/span><span class=\"title\">EL \u00ab<em>TRACTAT DE CORBEILL<\/em>\u00bb (1258)<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a> va intentar recuperar la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proven%C3%A7a\">Proven\u00e7a<\/a>, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Seu_Apost%C3%B2lica\">Santa Seu<\/a> el va neutralitzar. <\/strong><strong>En aquest context, durant la primavera de 1258, els delegats de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_IX_de_Fran%C3%A7a\">Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I d&#8217;Arag\u00f3<\/a> van negociar el <em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">Tractat de Corbeil<\/a><\/em>, en virtut del qual el rei de Fran\u00e7a va renunciar a tots els vells drets que li restaven sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">Catalunya<\/a> i l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arag%C3%B3\">Arag\u00f3<\/a>. A canvi, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a> va declinar tots els que ell posse\u00efa sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Occitania\">Occit\u00e0nia<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Provenza\">Proven\u00e7a<\/a>, excepte la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montpellier\">senyoria de Montpeller<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Carlat\">vescomtat de Carlades<\/a> i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Senyoria_d%27Omelad%C3%A8s\">baronia d\u2019Omelad\u00e9s<\/a>.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Corbeil#:~:text=El%20Tratado%20de%20Corbeil%20(1258,paz%20duradera%2C%20conformando%20unas%20fronteras\"><em>Tractat de Corbeil<\/em><\/a> va posar punt final als anhels expansionistes catalans al nord dels Pirineus, per\u00f2 tamb\u00e9 posar de manifest la\u00a0capacitat negociadora de la Corona amb d&#8217;altres pa\u00efsos, aix\u00ed com el reconeixement internacional dels seus drets adquirits de vassallatge i conquesta.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Jaume I fixa els l\u00edmits de Catalunya\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/74\/jaumeifixalimitscatalunya_48_635x394.png\" alt=\"Jaume I fixa els l\u00edmits de Catalunya\" width=\"307\" height=\"190\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/72\/jaumeifixalimitscatalunya_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/73\/jaumeifixalimitscatalunya_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/74\/jaumeifixalimitscatalunya_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/75\/jaumeifixalimitscatalunya_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/76\/jaumeifixalimitscatalunya_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/77\/jaumeifixalimitscatalunya_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/78\/jaumeifixalimitscatalunya_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/70\/jaumeifixalimitscatalunya.png\" \/><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span class=\"num\">1.7.4. <\/span><span class=\"title\">JAUME I FIXA ELS L\u00cdMITS DE CATALUNYA (1244)<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;inici del regnat de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a> va estar caracteritzat per la inestabilitat pol\u00edtica i les revoltes senyorials, fins al punt que es van haver de reunir algunes assemblees de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pau_i_Treva_de_D%C3%A9u\">Pau i Treva<\/a> per posar fre a la intensa agressivitat senyorial. Va ser tamb\u00e9 aleshores quan les grans ciutats van aconseguir enviar un representant a les assemblees representatives de cada Estat de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">Corona d\u2019Arag\u00f3<\/a>, que fins aleshores nom\u00e9s havien estat integrades per membres de la noblesa i del clergat.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta assemblea ampliada va ser designada amb el nom de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cortes_Catalanas\">Corts Catalanes<\/a>. Tal reestructuraci\u00f3 politicoadministrativa va obligar a precisar els nobles, els eclesi\u00e0stics i els burgesos que acudirien a cadascuna de les diverses <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cortes_del_Reino_de_Arag%C3%B3n#:~:text=Se%20llamaban%20particulares%20cuando%20solo,llam%C3%A1ndose%20en%20este%20caso%20generales.\">Corts<\/a>, i a definir amb precisi\u00f3 les fronteres interiors de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Arag%C3%B3n\">Corona d\u2019Arag\u00f3<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pol\u00edtica success\u00f2ria de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a>, que al testament va establir repartiments successius del seus dominis entre tots els seus fills, va refermar aquestes fronteres. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al document, datat del 1244, es recullen i es precisen els confins del Principat, que ja s\u2019havien incl\u00f2s a les <em><a href=\"https:\/\/www.parlament.cat\/document\/nom\/TJC09.pdf\">Constitucions de Pau i Treva<\/a><\/em>: des de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Salses-le-Ch%C3%A2teau\">Salses<\/a> fins al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/R%C3%ADo_Cinca\">Cinca<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tortosa\">Tortosa<\/a>. Aquestes fronteres no van experimentar canvis importants al llarg de l\u2019edat mitjana.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"'Tractatus de Astrolabio'\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/96\/tractatusastrolabio_48_635x394.png\" alt=\"'Tractatus de Astrolabio'\" width=\"377\" height=\"234\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/94\/tractatusastrolabio_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/95\/tractatusastrolabio_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/96\/tractatusastrolabio_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/97\/tractatusastrolabio_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/98\/tractatusastrolabio_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/99\/tractatusastrolabio_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/38\/00\/tractatusastrolabio_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/76\/37\/92\/tractatusastrolabio.png\" \/><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span class=\"num\">1.7.5. EL \u00ab<\/span><span class=\"title\"><em>TRACTATUS DE ASTROLABIOS<\/em>\u00bb (segle XI)<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Wifredo_el_Velloso\">Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s<\/a>, cap de la dinastia de Barcelona, va fundar el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Monestir_de_Santa_Maria_de_Ripoll\"> Monestir de Ripoll. <\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir del segle X, aquest i altres centres mon\u00e0stics catalans van tenir un rol molt important en el desenvolupament cultural de l\u2019Occident europeu:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Situat als confins d\u2019Occident i Al-Andalus, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ripoll\">Ripoll<\/a> va esdevenir un dels nuclis principals de <em>traducci\u00f3 de textos \u00e0rabs al llat\u00ed<\/em>, tasca que el va convertir en el centre cultural m\u00e9s important de tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a l\u2019alta edat mitjana. Recordem el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_del_astrolabio\"><em>Tratado de Astrolabio<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al seu &#8216;<em><a href=\"https:\/\/www.museuderipoll.org\/es\/scriptorium\/\">Scripturium<\/a><\/em>&#8216; no nom\u00e9s es va treballar per recuperar i difondre la cultura cl\u00e0ssica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi van passar alguns dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s il\u00b7lustres de l\u2019\u00e8poca, com <a title=\"7 curiositats sobre el papa Silvestre II\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/personatges\/7-curiositats-sobre-el-papa-silvestre-ii_202134_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\">Gerbert d\u2019Orlhac<\/a>, el futur papa <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Silvestre_II\">Silvestre II<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Jaime_I_de_Arago\u0301n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10146\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Jaime_I_de_Arago\u0301n_en_las_pinturas_murales_de_la_conquista_de_Mallorca.jpg\" alt=\"\" width=\"274\" height=\"364\" \/><\/a>1.8. VA FER B\u00c9 JAUME I DE SIGNAR EL \u00ab<em>TRACTAT DE CORBEIL<\/em>\u00bb&#8230;?<\/strong><\/span><\/h4>\n<div class=\"other\">\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div class=\"header-article\">\n<h4 class=\"subtitle\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Dos experts debaten sobre l\u2019encert del monarca en la seva ren\u00fancia a l\u2019expansi\u00f3 territorial del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelona<\/a> i la consolidaci\u00f3 d\u2019un Estat a banda i banda dels Pirineus:<\/span><\/h4>\n<\/div>\n<div class=\"other\">\n<div class=\"info-content\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.thenewbarcelonapost.com\/author\/almudena-blasco-valles\/\">Almudena Blasco<\/a> i <\/strong><a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/es\/web\/econ\/entry\/-\/-\/106874\/adscripcion\/ruben-molina\"><strong>Ruben Molina<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">Tractat de Corbeil<\/a> va ser signat a la poblaci\u00f3 francesa hom\u00f2nima l\u201911 de maig de 1258 entre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> i el rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Lluis IX<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019acord, que posava fi al conflicte conegut com \u2018<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Cruzada_albigense\"><em>la croada contra els c\u00e0tars<\/em><\/a>\u2019 i que va enfrontar les tropes franceses i catalanoaragoneses, va significar:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La ren\u00fancia del monarca catal\u00e0 als territoris de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fenolleda\">Fenolleda<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perapertus%C3%A8s\">Perapertus\u00e8s<\/a> i tamb\u00e9 als <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Tolosa\">comtats de Tolosa<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bertran_de_Sant_G%C3%A8li\">Sant G\u00e8li<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Comtat_de_Carc%C3%AD\">Carc\u00ed<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Narbona\">vescomtat de Narbona<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vescomtat_de_Nimes\">Nimes<\/a>, el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carcasson%C3%A8s\">Carcasson\u00e8s<\/a>, i aix\u00ed fins gaireb\u00e9 una desena de territoris m\u00e9s entre els quals hi havia els seus drets sobre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proven%C3%A7a\">Proven\u00e7a<\/a> a favor de la muller de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Llu\u00eds IX<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Margarida_de_Proven%C3%A7a\">Margarita de Proven\u00e7a<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">rei franc\u00e8s,<\/a> per la seva banda, va renunciar als drets que podia adjudicar-se sobre els comtats catalans com a descendent de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carlemany\">Carlemany<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, va pagar la pena la ren\u00fancia definitiva de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> a l\u2019expansi\u00f3 territorial del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelona<\/a> i la consolidaci\u00f3 d\u2019un Estat a banda i banda dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirineus\">Pirineus.<\/a>..?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\">\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"'Entrada triomfal del rei Jaume I a Vale\u0300ncia', de Fernando Richart Montesinos\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/67\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_60_160x99.jpeg\" alt=\"'Entrada triomfal del rei Jaume I a Vale\u0300ncia', de Fernando Richart Montesinos\" width=\"369\" height=\"228\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/61\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/62\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/63\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/64\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/65\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/66\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/67\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/73\/59\/entrada-triomfal-del-rei-jaume-i-a-vale-ncia.jpeg\" \/><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span class=\"num\">1.8.1. <\/span><span class=\"title\">ALMUDENA BLASCO VALL\u00c9S, UNA PROFESSORA D&#8217;HIST\u00d2RIA MEDIEVAL A LA UNIVERSITAT AUT\u00d2NOMA DE BARCELONA: <em>S\u00cd QUE VA FER B\u00c9&#8230;!<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les ren\u00fancies de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\"><em>Tractat de Corbeil<\/em><\/a> estavem condicionades pel malson de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Muret\">Muret<\/a>, la batalla que havia posat fi a la vida de son pare, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere I<\/a>, en mans de les tropes francopontif\u00edcies i en nom de l\u2019ortod\u00f2xia cat\u00f2lica. Era el comen\u00e7ament de la fi de la pres\u00e8ncia catalana a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Occitania\">Occit\u00e0ni<\/a>a. El botx\u00ed de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere I<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sim%C3%B3_IV_de_Montfort\">Sim\u00f3 de Monfort<\/a>, va accedir a lliurar el petit <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume<\/a> a l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orde_del_Temple\">orde del Temple<\/a>, on fou educat en el pensament que l\u2019expansi\u00f3 dels seus regnes s\u2019havia de fer a costa dels musulmans, mentre que de passada aniria perdent inter\u00e8s pels territoris d\u2019influ\u00e8ncia c\u00e0tara.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, doncs, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> es va plantejar la campanya de les <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Islas_Baleares\">illes Balears<\/a> i va concentrar aix\u00ed totes les energies militars i econ\u00f2miques del pa\u00eds a continuar l\u2019expansi\u00f3 cap al sud. Tant la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_de_Mallorca\">conquesta de Mallorca<\/a> com la de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conquesta_de_Val%C3%A8ncia\">Val\u00e8ncia<\/a> li van proporcionar un enorme prestigi que neutralitzava de llarg les recriminacions d\u2019aband\u00f3 dels seus aliats nordpirinencs.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10164 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"233\" \/><\/a>En realitat, \u2018<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\"><em>El Conqueridor<\/em><\/a>\u2019 no va tenir cap m\u00e9s remei. La continuaci\u00f3 de les campanyes contra els musulmans li posaven dif\u00edcil un virtual enfrontament a la pol\u00edtica agressiva de Fran\u00e7a, un regne que no tenia altres infidels per guerrejar que els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catarisme\">c\u00e0tars occitans<\/a>, excusa perfecta, sancionada pel papa, perqu\u00e8, primer <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_II_de_Fran%C3%A7a\">Felip August<\/a> i despr\u00e9s <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Llu\u00eds IX<\/a>, duguessin a terme una expansi\u00f3 territorial imparable. Acceptant <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Corbeil\">Corbeil<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume<\/a> posava fi al somni occit\u00e0, per\u00f2 tenia les mans lliures per consolidar i culminar la seva campanya a la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica\">pen\u00ednsula Ib\u00e8ric<\/a>a i a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Illes_Balears\">Balears<\/a>. A m\u00e9s, s\u2019assegurava, almenys sobre el paper, que l\u2019ambici\u00f3 francesa no afect\u00e9s els seus territoris patrimonials.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tratado_de_Corbeil\">Corbeil<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> va estalviar als seus s\u00fabdits la centralitzaci\u00f3 pol\u00edtica i ling\u00fc\u00edstica que van patir els occitans, tot i que el rei de Fran\u00e7a despr\u00e9s va ser el primer a incomplir el tractat, particularment quan s\u2019annexion\u00e0 el Rossell\u00f3 tan bon punt se li present\u00e0 l\u2019ocasi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Retrat de Llui\u0301s IX, obra d'El Greco\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/54\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_60_160x99.jpeg\" alt=\"Retrat de Llui\u0301s IX, obra d'El Greco\" width=\"371\" height=\"230\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/48\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/49\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/50\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/51\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/52\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/53\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/54\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/62\/79\/46\/retrat-de-llui-s-ix-obra-d-el-greco.jpeg\" \/><strong><span style=\"color: #ff6600;\">1.8.2. EN RUB\u00c9N MOLINA, QUE \u00c9S UN HISTORIADOR: <em>NO VA FER B\u00c9&#8230;!<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jutjar si <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n\">Jaume I<\/a> va fer b\u00e9 acceptant les reivindicacions del rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a<\/a> \u00e9s valorar el significat de l\u2019abandonament de tots i grans interessos catalanoaragonesos al sud de Fran\u00e7a; la fi, en definitiva, dels projectes pol\u00edtics del seu avi i del seu pare, uns projectes que feien de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corona_d%27Arag%C3%B3\">Corona d\u2019Arag\u00f3<\/a> un puixant estat din\u00e0stic, amb els Pirineus com a eix vertebral.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alfons_el_Cast\">Alfons I<\/a> cre\u00e0 un espai pol\u00edtic on els trobadors van desenvolupar una cultura en llengua vulgar que va constituir una elit intel\u00b7lectual assentada en uns valors distints i oposats als proposats pels carolingis i els seus pretesos hereus. Els interessos d\u2019uns i altres van topar a les terres del Migdia franc\u00e8s, i el conflicte va portar al fatal desenlla\u00e7 de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_de_Muret\">batalla de Mure<\/a>t. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A partir de la mort de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cat%C3%B2lic\">Pere el Cat\u00f2lic<\/a>, el conflicte pol\u00edtic va ceidr davant la seva dimensi\u00f3 religiosa, que culminaria amb l\u2019assetjament i destrucci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montsegur\">Montsegur<\/a>. El conflicte pol\u00edtic va romandre adormit per\u00f2 latent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10165\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7.jpg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"266\" \/><\/a>L\u2019error de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a>\u00a0en signar el tractat de Corbeil\u00a0va ser acceptar l\u2019entramat ideol\u00f2gic impl\u00edcit en les demandes del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">rei de Fran\u00e7a<\/a>, una doctrina pol\u00edtica assentada en un discurs hist\u00f2ric que oferia un passat arquet\u00edpic, constru\u00eft pels escriptors de la seva cort. En nom d\u2019aquests dubtosos entramats de legitimaci\u00f3, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_el_Conqueridor\">Jaume I<\/a> va renunciar als seus drets sobre les possessions a la zona, a canvi d\u2019una ren\u00fancia del rei <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_IX_de_Francia\">Llu\u00eds IX<\/a> a uns suposats drets sobre els comtats catalans que no tenien cap vig\u00e8ncia des del 985, quan<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hugo_Capeto\"> Hug Capet<\/a> declin\u00e0 la demanda d\u2019ajut militar del comte <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Borrell\">Ramon Borrell<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s, la intenci\u00f3 de Fran\u00e7a de mantenir la nova frontera nascuda d\u2019aquest tractat \u00e9s ben dubtosa. Quan el papa <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Papa_Mart%C3%AD_IV\">Mart\u00ed IV<\/a> excomunic\u00e0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Gran\">Pere el Gran<\/a> el\u00a01285, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Luis_VII_de_Francia\">rei de Fran\u00e7<\/a>a endeg\u00e0 una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_croada\">segona croada<\/a>, aquest cop contra els catalans, que\u00a0va ser\u00a0la prolongaci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3 del sud de Fran\u00e7a. Per\u00f2 en aquell cas, el xoc se saldaria amb la mort, enmig d\u2019una desastrosa retirada, del rei <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_III_de_Fran%C3%A7a\">Felip III l\u2019Ardi<\/a>t, a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Perpi%C3%B1%C3%A1n\">Perpiny\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10229 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11.jpg\" alt=\"\" width=\"404\" height=\"108\" \/><\/a>1.9. DUES PREGUNTES BEN\u00a0 INQUIETANTS\u00a0 I MOLT FREQ\u00dcENTS QUE SOVINT APAREIXEN EN LES DISCUSSIONS FAMILIARS SOBRE EL TEMA:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10230\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-12.jpg\" alt=\"\" width=\"293\" height=\"195\" \/><\/a>1.9.1. UNA PRIMERA PREGUNTA: <em>En toda esta historia, <\/em><\/span><\/strong><em><strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u00bfd\u00f3nde consta el documento, el dato que realmente fundamente el derecho de la autodeterminaci\u00f3n?\u00a0<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El\u00a0<a title=\"Dret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> \u00e9s un principi fonamental dels <a title=\"Drets humans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Drets_humans\">drets humans<\/a>;<sup id=\"cite_ref-1\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-1\">[1]<\/a><\/sup> es tracta del dret dels pobles a <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>determinar lliurement el seu estatus pol\u00edtic<\/em>\u201d<\/span>.<sup id=\"cite_ref-2\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-2\">[2]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a title=\"Dret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles<\/a> fou formalitzat jur\u00eddicament per primera volta en la <a title=\"Carta de les Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta de les Nacions Unides<\/a>, ratificada l&#8217;any\u00a0<a title=\"1945\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1945\">1945<\/a>. L&#8217;article 1 d&#8217;aquesta Carta, punt 2, estableix que un dels prop\u00f2sits de les Nacions Unides \u00e9s <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>fomentar el respecte al principi d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles<\/em>\u201d<\/span>:<sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-3\">[3]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>Fomentar entre les nacions relacions d&#8217;amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinaci\u00f3 dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal<\/em>\u00bb<\/span>.\u00a0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\"><i>Carta de les Nacions Unides<\/i><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10231 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-4.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"267\" \/><\/a>Els dies 4-5 de desembre de 1950 l&#8217;<a title=\"Assemblea General de les Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Assemblea_General_de_les_Nacions_Unides\">Assemblea General de les Nacions Unides<\/a>, en reafirmaci\u00f3 del principi enunciat en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta<\/a>, va recon\u00e8ixer que <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>el dret dels pobles i nacions a la lliure determinaci\u00f3<\/em>\u00bb<\/span> era un dret hum\u00e0 fonamental, i decid\u00ed incloure&#8217;l en els futurs <a title=\"Pactes Internacionals de Drets Humans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pactes_Internacionals_de_Drets_Humans\">Pactes Internacionals de Drets Humans<\/a>. A m\u00e9s a m\u00e9s, disposava que tots els estats <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>han de fomentar l&#8217;exercici d&#8217;aquest dret<\/em>\u00bb<\/span>.<sup id=\"cite_ref-4\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-4\">[4]<\/a><\/sup><sup id=\"cite_ref-:0_5-0\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-:0-5\">[5]<\/a><\/sup><sup id=\"cite_ref-:0_5-1\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-:0-5\">[5]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a title=\"Dret\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dret\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a>\u00a0\u00e9s una norma de \u201c<a title=\"Ius cogens\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ius_cogens\"><em>ius<\/em> cogens<\/a>\u201d. Les normes de\u00a0<i>ius cogens<\/i>\u00a0constitueixen el nivell m\u00e9s alt de les normes de dret internacional i han d&#8217;\u00e9sser obe\u00efdes sempre.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10232\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-6.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"246\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.9.1.1. ORIGEN DEL CONCEPTE I DEL TERME \u00ab<em>AUTODETERMINACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"text\">\n<div class=\"other\">\n<div class=\"info-content\">\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El concepte d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3\">autodeterminaci\u00f3<\/a> sembla derivar l\u00f2gicament del\u00a0<a class=\"new\" title=\"Principi de les nacionalitats (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Principi_de_les_nacionalitats&amp;action=edit&amp;redlink=1\">principi de les nacionalitats<\/a>. A partir de mitjan segle XIX \u00e9s teoritz\u00e0 per part de diversos pensadors i activistes. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En l&#8217;any 1848, en la <i>Crida als eslaus<\/i>,\u00a0<a title=\"Mikha\u00efl Bakunin\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mikha%C3%AFl_Bakunin\">Mikha\u00efl Bakunin<\/a> proclama: <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>estan en un error els polonesos si, nom\u00e9s basant-se en el dret hist\u00f2ric, s&#8217;apropien d&#8217;Ucra\u00efna sense ni tan sols demanar-ho al poble ucra\u00efn\u00e8s<\/em>\u201d<\/span>.<sup id=\"cite_ref-6\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-6\">[6]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Lajos Kossuth\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lajos_Kossuth\">Lajos Kossuth<\/a>, a l&#8217;exili londinenc, invocava <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>el dret sobir\u00e0 de tota naci\u00f3 a disposar de si mateixa<\/em>\u201d<\/span> (3 novembre 1851). <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El jurista napolit\u00e0 <a class=\"new\" title=\"Pasquale Stanislao Mancini (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Pasquale_Stanislao_Mancini&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Pasquale Stanislao Mancini<\/a>, en el discurs\u00a0<i>Lineamenti del vecchio e del nuovo diritto delle genti<\/i> davant la Universitat de Tor\u00ed (1852), afirmava taxatiu: <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>El dret de les nacionalitats a constituir-se lliurement, a conservar la independ\u00e8ncia si la posseeixen o a reivindicar-la si la viol\u00e8ncia les mant\u00e9 esclaves i oprimides, \u00e9s un dret sacrosant i imprescriptible<\/em>\u201d<\/span>.<sup id=\"cite_ref-7\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-7\">[7]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Londres, l&#8217;octubre de 1865, la\u00a0<a title=\"Primera Internacional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_Internacional\">Primera Internacional<\/a> proclamava el <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>dret de tot poble a disposar de si mateix<\/em>\u201d<\/span>. F\u00f3rmula que en el Congr\u00e9s de Ginebra (1866) esdevindria<span style=\"color: #ff9900;\"> \u201c<em>dret dels pobles a disposar de si mateixos<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10233 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-4.jpg\" alt=\"\" width=\"342\" height=\"220\" \/><\/a>Pel que fa al terme, sembla que el nom <i>autodeterminaci\u00f3<\/i> i tamb\u00e9 el que correspon al de <i>dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3,<\/i> foren paraules encunyades origin\u00e0riament en alemany: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1865 el c\u00e8lebre historiador <a title=\"Theodor Mommsen\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Theodor_Mommsen\">Theodor Mommsen<\/a> es referia al <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/em>\u201d.<\/span>(<i>Selbstimmungsrecht<\/i>) del poble alemany en refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 de\u00a0<a title=\"Slesvig-Holstein\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Slesvig-Holstein\">Slesvig-Holstein<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1870 l&#8217;historiador del dret <a class=\"new\" title=\"Eduard Zeller (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Eduard_Zeller&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Eduard Zeller<\/a> ja formulava <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles<\/em>\u201d<\/span> (<i>das Selbstimmungsrecht der V\u00f6lker<\/i>) en general.<sup id=\"cite_ref-8\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10234\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-2.jpg\" alt=\"\" width=\"302\" height=\"302\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.9.1.2. ELS ANTECEDENTS JUR\u00cdDICS DE L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molts dels conceptes incorporats en l&#8217;ideal d&#8217;autodeterminaci\u00f3 poden trobar-se en documents cabdals de la lluita per la sobirania popular com ara:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a title=\"Declaraci\u00f3 d'Independ\u00e8ncia dels Estats Units d'Am\u00e8rica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica\">Declaraci\u00f3 d&#8217;Independ\u00e8ncia dels Estats Units d&#8217;Am\u00e8rica<\/a> (4 juliol 1776).<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els capitals de la <a title=\"Revoluci\u00f3 Francesa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_Francesa\">Revoluci\u00f3 Francesa<\/a> que parteix, doncs, de principis democr\u00e0tics tals com la <em>sobirania popular<\/em> i el <em>dret a la insurrecci\u00f3 contra la tirania<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En una resoluci\u00f3 del Congr\u00e9s de Londres (1896), la <a title=\"Segona Internacional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segona_Internacional\">Segona Internacional<\/a> donava suport <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>al ple dret de totes les nacions a l&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Sota l&#8217;impuls de <a title=\"Lenin\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lenin\">Lenin<\/a>, el\u00a0<a title=\"Partit Obrer Socialdem\u00f2crata Rus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Partit_Obrer_Socialdem%C3%B2crata_Rus\">Partit Obrer Socialdem\u00f2crata Rus<\/a>\u00a0incorpor\u00e0 al programa el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 nacional (Brussel\u00b7les-Londres, juliol 1903). El concepte fou desenvolupat per la fracci\u00f3\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Bolxevic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bolxevic\">bolxevic<\/a> a partir de l&#8217;escissi\u00f3 (1905) i Lenin insist\u00ed que havia d&#8217;incloure el dret dels pobles a la independ\u00e8ncia i la constituci\u00f3 en Estat propi. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la vict\u00f2ria de la <a title=\"Revoluci\u00f3 d'Octubre de 1917\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917\">Revoluci\u00f3 d&#8217;Octubre de 1917<\/a>, la\u00a0<i>Declaraci\u00f3 de drets dels pobles de R\u00fassia<\/i>\u00a0(2 [15] novembre 1917) formalitz\u00e0 jur\u00eddicament el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 de les nacions oprimides, per primera volta en la hist\u00f2ria.<sup id=\"cite_ref-9\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-9\">[9]<\/a><\/sup> Aix\u00f2 inquiet\u00e0 profundament el sistema internacional dels estats ja constitu\u00efts.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10235 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3.png\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"244\" \/><\/a>Tanmateix, veiem\u00a0 com foren els <a title=\"Catorze punts de Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catorze_punts_de_Wilson\">Catorze Punts<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Llista de presidents dels Estats Units\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_presidents_dels_Estats_Units\">president dels Estats Units<\/a><a title=\"Woodrow Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Woodrow_Wilson\">Woodrow Wilson<\/a> (8 gener 1918) els que popularitzaren el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3, universalment i de la nit al dia, i l&#8217;introdu\u00efren al centre de la vida pol\u00edtica internacional. El fet \u00e9s paradoxal, at\u00e8s que, en bona part, els catorze punts pretenien contrarestar les proclames de Lenin,<sup id=\"cite_ref-10\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-10\">[10]<\/a><\/sup> i que <a title=\"Woodrow Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Woodrow_Wilson\">Woodrow Wilson<\/a> n&#8217;ignorava l&#8217;exist\u00e8ncia de nacions oprimides a Europa<sup id=\"cite_ref-11\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-11\">[11]<\/a><\/sup>\u00a0(fora del cas espec\u00edfic de Pol\u00f2nia).<sup id=\"cite_ref-12\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-12\">[12]<\/a><\/sup> De fet, <a title=\"Woodrow Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Woodrow_Wilson\">Woodrow Wilson<\/a> havia pres el terme de la tradici\u00f3 religiosa protestant, en qu\u00e8 es referia a la sobirania dels creients.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per a <a title=\"Woodrow Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Woodrow_Wilson\">Woodrow Wilson<\/a>, <i>autodeterminaci\u00f3<\/i>\u00a0(<i>self-determination<\/i>) era sin\u00f2nim de &#8216;<em>sobirania popular<\/em>&#8216; i es referia als drets pol\u00edtics individuals, i no pas a l&#8217;alliberament de les nacions.<sup id=\"cite_ref-13\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-13\">[13]<\/a><\/sup>\u00a0En una altra paradoxa encara m\u00e9s retor\u00e7ada, la recepci\u00f3 social massiva i immediata don\u00e0 a la\u00a0<i>autodeterminaci\u00f3<\/i>\u00a0de <a title=\"Woodrow Wilson\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Woodrow_Wilson\">Woodrow Wilson<\/a> el contingut postulat per <a title=\"Lenin\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lenin\">Lenin<\/a>: d&#8217;en\u00e7\u00e0 1918-1919, per <i>dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles<\/i>\u00a0s&#8217;ent\u00e9n el dret <em>de tot poble<\/em> a decidir sobre el seu futur.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10236\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-4.jpg\" alt=\"\" width=\"277\" height=\"277\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Derecho_de_autodeterminaci%C3%B3n\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> fou invocat per representants de nombroses nacionalitats davant la\u00a0<a title=\"Confer\u00e8ncia de Pau de Par\u00eds (1919)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Confer%C3%A8ncia_de_Pau_de_Par%C3%ADs_(1919)\">Confer\u00e8ncia de Pau de Par\u00eds (1919)<\/a>, i tingu\u00e9 un paper emblem\u00e0tic, per\u00f2 relatiu,<sup id=\"cite_ref-14\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-14\">[14]<\/a><\/sup>\u00a0en el\u00a0<a title=\"Tractat de Versalles\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tractat_de_Versalles\">Tractat de Versalles<\/a>\u00a0i altres paus de Par\u00eds a l&#8217;hora de tra\u00e7ar les fronteres de l&#8217;<a title=\"Europa Central\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Europa_Central\">Europa Central<\/a>\u00a0i, potencialment, apuntar a la\u00a0<a title=\"Descolonitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descolonitzaci%C3%B3\">descolonitzaci\u00f3<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Derecho_de_autodeterminaci%C3%B3n\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> ha estat reclamat en decennis recents per pobles d&#8217;arreu del m\u00f3n. En la majoria dels casos, \u00e9s reivindicat per una comunitat \u00e8tnica o religiosa, minorit\u00e0ria al conjunt d&#8217;un Estat, que persegueix la\u00a0<a title=\"Independ\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independ%C3%A8ncia\">independ\u00e8ncia<\/a>\u00a0envers la majoria \u00e8tnica dominant, per tal d&#8217;evitar ser discriminada o perseguida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Constituci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica\">Constituci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a>\u00a0reconeixia aquest dret a les seves rep\u00fabliques, per\u00f2 no va posar-se en pr\u00e0ctica fins a la\u00a0<i><a title=\"Perestroika\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Perestroika\">perestroika<\/a><\/i>, i va portar a la disgregaci\u00f3 de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica\">Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10237 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-4.jpg\" alt=\"\" width=\"359\" height=\"196\" \/><\/a>1.9.1.3. L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3 EN EL DRET INTERNACIONAL<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><span id=\"Carta_de_les_Nacions_Unides\" class=\"mw-headline\">(A) LA CARTA DE LES NACIONS UNIDES<\/span><\/em><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En ratificar la\u00a0<a title=\"Carta de les Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta de les Nacions Unides<\/a>\u00a0(<a title=\"1945\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1945\">1945<\/a>), els signataris introdu\u00efren definitivament el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles en el marc del dret i la\u00a0<a title=\"Diplom\u00e0cia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diplom%C3%A0cia\">diplom\u00e0cia<\/a>\u00a0internacionals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<em>Els prop\u00f2sits de les Nacions Unides s\u00f3n:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals, i amb aquest fi: prendre mesures col\u00b7lectives eficaces per prevenir i eliminar les amenaces a la pau i suprimir tot acte d&#8217;agressi\u00f3 o altres ruptures de la pau, i portar a cap, per mitjans pac\u00edfics, de conformitat amb els principis de la just\u00edcia i del dret internacional, l&#8217;ajust o l&#8217;arranjament de controv\u00e8rsies o de situacions de car\u00e0cter internacional, susceptibles de conduir a una ruptura de la pau;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinaci\u00f3, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>3. Realitzar la cooperaci\u00f3 internacional en la soluci\u00f3 dels problemes internacionals de car\u00e0cter econ\u00f2mic, social, cultural o humanitari, tot promovent i encoratjant el respecte pels drets humans i de les llibertats fonamentals per a tothom, sense distinci\u00f3 de ra\u00e7a, sexe, llengua o religi\u00f3; i<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">4. \u00c9sser un centre d&#8217;harmonitzaci\u00f3 dels esfor\u00e7os de les nacions per a l&#8217;obtenci\u00f3 d&#8217;aquests fins comuns\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacions_Unides\">Nacions Unides<\/a>\u00a0,\u00a0<cite>Carta de les Nacions Unides (1945): Article 1.<sup id=\"cite_ref-15\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-15\">[15]<\/a><\/sup><\/cite><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aplicaci\u00f3 de la Carta de les Nacions Unides, i de les Resolucions de 4 i 5 de desembre de 1950, el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles ha estat ratificat i desenvolupat mitjan\u00e7ant:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/tots-els-pobles-tenen-dret-a-lautodeterminacio-la-llei-internacional-com-a-base-del-referendum\/\"><em>La Declaraci\u00f3 sobre l&#8217;atorgament de la independ\u00e8ncia als pobles i pa\u00efsos colonials\u00a0(1960)<\/em><\/a>, aix\u00ed com pels pactes que, conjuntament amb la\u00a0<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Humans\">Declaraci\u00f3 universal dels drets humans (10 desembre de 1948)<\/a><\/em>, constitueixen la\u00a0<a class=\"new\" title=\"Carta internacional dels drets humans (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Carta_internacional_dels_drets_humans&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Carta Internacional dels Drets Humans<\/a>: <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Pol%C3%ADtics\">El Pacte internacional de drets civils i pol\u00edtics (1966-1976<\/a>)<\/em> i <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Drets_econ%C3%B2mics,_socials_i_culturals\"><em>El Pacte internacional de drets econ\u00f2mics, socials i culturals (1966-1976)<\/em><\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span id=\"Declaraci\u00f3_sobre_l'Atorgament_de_la_Independ\u00e8ncia_als_Pobles_i_Pa\u00efsos_Colonials\" class=\"mw-headline\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10238\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-2.jpg\" alt=\"\" width=\"284\" height=\"189\" \/><\/a><em>(B) LA DECLARACI\u00d3 SOBRE L&#8217;ATORGAMENT DE LA INDEPEND\u00c8NCIA ALS POBLES I PA\u00cfSOS COLONIALS<\/em><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<em><a class=\"new\" title=\"Declaraci\u00f3 sobre l'Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Declaraci%C3%B3_sobre_l%27Atorgament_de_la_Independ%C3%A8ncia_als_Pobles_i_Pa%C3%AFsos_Colonials&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Declaraci\u00f3 sobre l&#8217;Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials<\/a><\/em><sup id=\"cite_ref-16\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-16\">[16]<\/a><\/sup> va ser adoptada per la Resoluci\u00f3 de l&#8217;Assemblea General n\u00famero 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960. Tota la Declaraci\u00f3 fa refer\u00e8ncia al dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3. Per\u00f2, de fet, el dret s&#8217;esmenta espec\u00edficament en l&#8217;article 2:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Article 2. <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>Tots els pobles tenen dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3; en virtut d&#8217;aquest dret determinen lliurement el seu estatus pol\u00edtic i procuren lliurement per llur desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultural<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mitjan\u00e7ant aquesta Declaraci\u00f3, les Nacions Unides reconeixien expressament el principi d&#8217;autodeterminaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb el proc\u00e9s de\u00a0<a title=\"Descolonitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descolonitzaci%C3%B3\">descolonitzaci\u00f3<\/a>, per tal de facilitar a les antigues col\u00f2nies que decissin lliurement llur futur. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 nom\u00e9s aix\u00f2&#8230;? Cal seguir llengint&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span id=\"Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Pol\u00edtics\" class=\"mw-headline\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10239 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6-2.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"231\" \/><\/a><em>(C) EL PACTE INTERNACIONAL DE DRETS CIVILS I POL\u00cdTICS<\/em><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacions_Unides\">Nacions Unides<\/a>\u00a0van proclamar, el 16 de desembre de\u00a0<a title=\"1966\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1966\">1966<\/a>, el\u00a0<em><a title=\"Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Pol%C3%ADtics\">Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics<\/a><\/em>, que va entrar en vigor el 23 de mar\u00e7 de\u00a0<a title=\"1976\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1976\">1976<\/a>\u00a0i que ha estat signat i ratificat des d&#8217;aleshores per 168 estats.<sup id=\"cite_ref-17\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-17\">[17]<\/a><\/sup><sup id=\"cite_ref-18\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-18\">[18]<\/a><\/sup>\u00a0En l&#8217;article 1, aquest acord internacional afirma que tots els\u00a0<a title=\"Poble (pol\u00edtica)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poble_(pol%C3%ADtica)\">pobles<\/a> tenen dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 i que els estats han de respectar aquest dret:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cTots els pobles poden, per a les seves pr\u00f2pies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, per\u00f2, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperaci\u00f3 econ\u00f2mica internacional basada en un principi de benefici rec\u00edproc, i tamb\u00e9 del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsist\u00e8ncia<\/span>&#8230;<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\"><em>Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d&#8217;administrar territoris no aut\u00f2noms, i territoris en fide\u00efcom\u00eds, promouran l&#8217;exercici del dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 i respectaran aquest dret d&#8217;acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides<\/em><\/span>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacions_Unides\">Nacions Unides<\/a>\u00a0,\u00a0<cite>Pacte Internacional dels Drets Civils i Pol\u00edtics (1966): Article 1.<sup id=\"cite_ref-19\" class=\"reference\"><\/sup><\/cite><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span id=\"Pacte_Internacional_de_Drets_Econ\u00f2mics,_Socials_i_Culturals\" class=\"mw-headline\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10241\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-2.jpg\" alt=\"\" width=\"309\" height=\"171\" \/><\/a>(D) <em>EL PACTE INTERNACIONAL DE DRETS ECON\u00d2MICS, SOCIALS I CULTURALS<\/em><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Nacions Unides\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacions_Unides\">Nacions Unides<\/a>\u00a0van proclamar, el 16 de desembre de 1966, el\u00a0<em><a title=\"Pacte Internacional dels Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Internacional_dels_Drets_Econ%C3%B2mics,_Socials_i_Culturals\">Pacte Internacional dels Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals<\/a><\/em>. Va entrar en vigor el 3 de gener de 1976. El novembre de 2014 havia estat ratificat per 162 Estats membres de l&#8217;ONU.<sup id=\"cite_ref-20\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-20\">[20]<\/a><\/sup>\u00a0El text de l&#8217;article 1 \u00e9s id\u00e8ntic al de l&#8217;article 1 del\u00a0<a title=\"Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Pol%C3%ADtics\">Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10242 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3.png\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"194\" \/><\/a><strong><span style=\"color: #339966;\">1.9.1.4. SITUACI\u00d3 ACTUAL<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha una tensi\u00f3 entre el concepte d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles i el d&#8217;integritat territorial dels estats.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>At\u00e8s que Nacions Unides nom\u00e9s havia aplicat expressament el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles al cas espec\u00edfic dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Colonialisme\">pobles colonials<\/a>, un cop concl\u00f2s el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descolonitzaci%C3%B3\">proc\u00e9s de descolonitzaci\u00f3<\/a> sovint els estats membres interpreten que el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 ja nom\u00e9s \u00e9s aplicable als\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat\">estats i no als pobles<\/a> i no als pobles, i que se circumscriu als principis d&#8217;integritat territorial i de no inger\u00e8ncia en els afers interns. Segons aix\u00f2, \u00ab<em>poble<\/em>\u00bb amb dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 seria el conjunt de tota la poblaci\u00f3 d&#8217;un mateix estat-naci\u00f3, m\u00e9s que no les persones que comparteixen una mateixa <a title=\"Cultura\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cultura\">cultura<\/a>\u00a0o\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua\">llengua<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, la literalitat dels textos jur\u00eddics de Nacions Unides es refereix a \u00ab<em>tots els pobles<\/em>\u00bb, tant en la <em>Carta<\/em> com en la <em>Declaraci\u00f3<\/em>, i tamb\u00e9 en els <em>Pactes internacionals dels drets humans<\/em> (de drets civils i pol\u00edtics, i de drets econ\u00f2mics, socials i culturals). Segons aix\u00f2, l&#8217;aplicaci\u00f3 expressa d&#8217;un dret a un subconjunt espec\u00edfic de pobles (els colonials) no comporta pas negar-lo a tots els altres (els no considerats oficialment com a colonitzats), tant m\u00e9s que aix\u00f2 contradiria la literalitat dels textos jur\u00eddics:<\/strong> \u00ab<strong><em>tots els pobles<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10243\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-1.png\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"215\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 24 d&#8217;octubre de 1970 l&#8217;Assemblea General de les Nacions Unides adopt\u00e0 per unanimitat la resoluci\u00f3 2625 (XXV), <i>Declaraci\u00f3 sobre els principis de Dret Internacional referents a les relacions d&#8217;amistat i cooperaci\u00f3 entre els Estats en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides<\/i>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S&#8217;hi estableix que la \u201c<em><a title=\"Descolonitzaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Descolonitzaci%C3%B3\">descolonitzaci\u00f3<\/a>\u201d<\/em>\u00a0\u00e9s una manifestaci\u00f3 important de l&#8217;autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 que l&#8217;\u00e0mbit d&#8217;aquest dret \u00e9s m\u00e9s extens: tamb\u00e9 l&#8217;associa amb l&#8217;exist\u00e8ncia de govern representatiu. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Declaraci\u00f3 afirmava que la lliure determinaci\u00f3 \u00e9s un dret de \u201c<em>tots els pobles<\/em>\u201d i que comporta obligacions per a tots els Estats, i que el seu respecte \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per a l&#8217;establiment de relacions amistoses i cooperaci\u00f3 entre els Estats.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10244 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-1.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"200\" \/><\/a>El dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 ha rom\u00e0s q\u00fcesti\u00f3 candent en la pol\u00edtica internacional, i encara m\u00e9s d&#8217;en\u00e7\u00e0 la fi de la Guerra Freda (1991), quan el principi ha experimentat una revitalitzaci\u00f3 i l&#8217;han esgrimit diversos pa\u00efsos en processos d&#8217;independ\u00e8ncia reeixits, incloent-hi als del si d&#8217;Europa: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">En l&#8217;actualitat s\u00f3n nombrosos els pobles que, en cadascun dels continents, es consideren nacions sense Estat i reivindiquen el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 d&#8217;acord amb la literalitat dels principis de Nacions Unides incorporat<\/span>s al dret internacional i, mitjan\u00e7ant ratificaci\u00f3, al dret positiu de multitud d&#8217;estats membres<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En definitiva: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret internacional reconeix gen\u00e8ricament el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 com a un dels drets humans b\u00e0sics. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, no existeix una regulaci\u00f3 internacional sobre com exercir el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3, ni tampoc sobre a qui correspon. B\u00e0sicament, perqu\u00e8 el sistema internacional d&#8217;estats constitu\u00efts \u00e9s altament conservador, i cada Estat prefereix evitar el q\u00fcestionament de l&#8217;<i>statu quo<\/i>\u00a0per part de nous processos d&#8217;autoderminaci\u00f3, en nom de l&#8217;estabilitat, aix\u00ed com per a eludir processos d&#8217;autodeterminaci\u00f3 que l&#8217;afectin.<sup id=\"cite_ref-21\" class=\"reference\"><\/sup><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10245\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10-1.jpg\" alt=\"\" width=\"337\" height=\"224\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malauradament, s&#8217;han desenvolupat diverses teories que, sense negar expl\u00edcitament el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3, malden per limitar-ne l&#8217;aplicaci\u00f3 efectiva, del tot o en part:<sup id=\"cite_ref-22\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-22\">[22]<\/a><\/sup><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha corrents que subordinen el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 a la legislaci\u00f3 de l&#8217;Estat matriu; la qual cosa \u00e9s tant com eludir el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 en general, perqu\u00e8 despla\u00e7a el subjecte de la decisi\u00f3 (<i>auto<\/i>determinaci\u00f3), i perqu\u00e8 la gran majoria d&#8217;estats nega el dret expl\u00edcitament o en la pr\u00e0ctica (malgrat el dret internacional vigent i la corresponent integraci\u00f3 en el dret positiu estatal).<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns te\u00f2rics defensen que l&#8217;\u00fanica motivaci\u00f3 que legitimaria una declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia en cas no estrictament colonial \u00e9s la cl\u00e0usula del \u201c<em>mal menor<\/em>\u201d davant la minoritzaci\u00f3 estructural (<i>remedial secession doctrine<\/i>), concepci\u00f3 derivada de l&#8217;actitud oficial del\u00a0<a title=\"Canad\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canad%C3%A0\">Canad\u00e0<\/a>\u00a0envers les reivindicacions del\u00a0<a title=\"Quebec\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">Quebec<\/a>; aquest principi, emper\u00f2, implicaria reduir la virtualitat del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 a casos prefixats que no tindrien en compte la voluntat del poble en q\u00fcesti\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 del Tribunal Suprem del Canad\u00e0 deriva el nou concepte de \u201c<em>autodeterminaci\u00f3 interna\u201d<\/em>, que implica un cert reconeixement de drets als pobles, per\u00f2 alhora els nega el dret d&#8217;independitzar-se, \u00e9s a dir, limita l&#8217;abast del concepte, i de la sobirania popular, en prioritzar la integritat territorial dels estats ja constitu\u00efts.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10246 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12.jpg\" alt=\"\" width=\"391\" height=\"97\" \/><\/a>En tot cas, la sent\u00e8ncia del\u00a0<a title=\"Tribunal Internacional de Just\u00edcia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Internacional_de_Just%C3%ADcia\">Tribunal Internacional de Just\u00edcia<\/a> de la Haia (part integrant del sistema de Nacions Unides) sobre el cas de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kosovo\">Kosovo<\/a> (22 de juliol de 2010) dictamin\u00e0: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>El dret internacional general no cont\u00e9 cap prohibici\u00f3 aplicable respecte de les declaracions d&#8217;independ\u00e8ncia. La declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia [de Kosov\u00eb] de 17 de febrer de 2008 no infringeix el dret internacional general<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10247\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"180\" \/><\/a>De fet, en les nostres converses particulars esmentem, amb freq\u00fc\u00e8ncia, que el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 \u00e9s simplement la voluntat d&#8217;un poble de escindir-se -per les raons que siguin i n&#8217;hi ha de molt serioses-, i que normalment obeeix a poder tenir uns trets determinats (Catalunya els t\u00e9 perqu\u00e8 la considerem una naci\u00f3 sense estat actualment, amb una hist\u00f2ria, llengua i cultura pr\u00f2pies) que hist\u00f2rica, ling\u00fc\u00edstica, social i culturalment els diferencien d&#8217;aquella naci\u00f3 de la qual ens volem escindir. Des d&#8217;aquesta perspectiva podem parlar d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independencia\">independ\u00e8ncia<\/a> o de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Secessi%C3%B3\">secessi\u00f3<\/a> segons l&#8217;angle de visi\u00f3 amb qu\u00e8 s&#8217;estudia la q\u00fcesti\u00f3<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquells territoris que, en efecte, han volgut escindir-se, no ho han consultat a tot el territori, sin\u00f3 nom\u00e9s\u00a0 a aquell que es vol independitzar. Societats que han passat una guerra recent, m\u00e9s recent que la espanyola, han sabut canalitzar el conflicte sense escarafalls, (prou n&#8217;han patit), com el cas de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Montenegro\">Montenegro<\/a> que va pactar un refer\u00e8ndum amb <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Serbia\">S\u00e8rbia<\/a> per esdevenir independents i es va aplicar una vegada realitzat.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10249 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-1.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"193\" \/><\/a>Des de 1990 fins a <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Fronteres_d%27Europa\">setze nous pa\u00efsos conformen el mapa europeu<\/a>, i en el cas d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escocia\">Esc\u00f2cia<\/a> s&#8217;ha respectat el resultat del 18 de setembre de 2015, on va guanyar \u201c<em>el no<\/em>\u201d per un 55.2 %. Quasi el mateix resultat, per cert, pel qual va guanyar \u201c<em>el s\u00ed<\/em>\u201d a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Podgorica\">Podgorica<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Parlar d&#8217;una uni\u00f3 entre Espanya i Catalunya com si hagu\u00e9s estat quelcom \u201c<em>de facto<\/em>\u201d \u00e9s tenir molta imaginaci\u00f3, doncs fins a la repressi\u00f3 borb\u00f2nica, la hist\u00f2ria ens explica que s&#8217;encunyava moneda distinta, (per cert, amb recursos for\u00e7a diferents entre Toledo i Barcelona). Despr\u00e9s no cal esmentar la enorme quantitat d&#8217;agressions a Catalunya per part de l&#8217;estat espanyol de manera sistem\u00e0tica i que encara avui ens duren.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10250\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-14.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>1.9.1.5. LA JURISPRUD\u00c8NCIA D&#8217;ALGUNS ESTATS I LA SEVA LEGISLACI\u00d3 ACTUAL<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tant als Estats Units com a It\u00e0lia i Alemanya hi ha hagut sent\u00e8ncies en contra del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels territoris de l&#8217;estat que integren i la sent\u00e8ncia Texas v. White de 1869 del Tribunal Suprem dels Estats Units ho va establir aix\u00ed. La Sent\u00e8ncia 118 d&#8217;abril de 2015 del Tribunal Constitucional d&#8217;It\u00e0lia tamb\u00e9 va fer aix\u00f2 i la Resoluci\u00f3 de 16 de desembre de 2016 (2 BvR 349\/16) del Tribunal Constitucional Federal alemany tamb\u00e9.<sup id=\"cite_ref-23\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3#cite_note-23\">[23]<\/a>.\u00a0 <\/sup>Nogensmenys, cal tamb\u00e9 donar una ullada a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3\">legislaci\u00f3 estatal sobre el dret de autodeterminaci\u00f3<\/a> de diferents nacions.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el seu dictamen de 20 d&#8217;agost de 1998, el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Suprema_de_Canad%C3%A1\">Tribunal Suprem<\/a> va afirmar que la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3n_de_Canad%C3%A1\">Constituci\u00f3 de Canad\u00e0<\/a> no reconeixia el dret del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">Quebec<\/a> a la separaci\u00f3 unilateral i que, en l&#8217;\u00e0mbit de el Dret internacional, la lliure determinaci\u00f3 dels pobles es realitza, amb car\u00e0cter general, per la via de l&#8217;autodeterminaci\u00f3 interna, en el marc de l&#8217;Estat a qu\u00e8 romanen. Tot i aix\u00f2, ha afirmat que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<\/span><em><span style=\"color: #ff9900;\">la secessi\u00f3 podria ser possible fora de l&#8217;\u00e0mbit constitucional i internacional si obtenia reconeixement suficient, i que si una clara majoria de quebequesos es posicion\u00e9s a favor de la mateixa, el sistema constitucional canadenc no podria romandre impassible davant tal declaraci\u00f3 de voluntat\u201d<\/span>. <\/em><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Suprema_de_Canad%C3%A1\">Tribunal Suprem del Canad\u00e0<\/a> va fixar la necessitat que la pregunta formulada en refer\u00e8ndum i el suport a la secessi\u00f3 fossin clars. Per concretar aquests termes, la <a title=\"C\u00e1mara de los Comunes de Canad\u00e1\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%A1mara_de_los_Comunes_de_Canad%C3%A1\">Cambra dels Comuns<\/a>\u00a0va redactar la <a title=\"Ley de Claridad (Canad\u00e1)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ley_de_Claridad_(Canad%C3%A1)\">Llei sobre la Claredat<\/a> (Loi de clarification \/ Clarity Act) de <a title=\"29 de junio\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/29_de_junio\">29 de junio<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"2000\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/2000\">2000<\/a>, per <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>determinar en quines circumst\u00e0ncies es podria produir la secessi\u00f3 d&#8217;una prov\u00edncia de Canad\u00e0<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10251 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-15.jpg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"310\" \/><\/a>Per completar el tema sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Derecho_de_autodeterminaci%C3%B3n\">el dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> cal igualment donar una ullada al treball realitzat per la wikipedia en llengua castellana. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s de prec\u00eds consultar el contingut dels enunciats seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"F\u00f2rum Catal\u00e0 pel Dret a l'Autodeterminaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/F%C3%B2rum_Catal%C3%A0_pel_Dret_a_l%27Autodeterminaci%C3%B3\"><strong>F\u00f2rum Catal\u00e0 pel Dret a l&#8217;Autodeterminaci\u00f3<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Manifestaci\u00f3 &quot;Catalunya, nou estat d'Europa&quot;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_%22Catalunya,_nou_estat_d%27Europa%22\">Manifestaci\u00f3 de \u00ab<em>Catalunya, nou estat d&#8217;Europa<\/em><\/a>\u00bb<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Moviment d'alliberament nacional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Moviment_d%27alliberament_nacional\">Moviment d&#8217;alliberament nacional<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Plataforma Pel dret de decidir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plataforma_Pel_dret_de_decidir\">Plataforma pel \u00abdret de decidir<\/a><span style=\"color: #ff0000;\">\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Cercle d'Estudis Sobiranistes\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cercle_d%27Estudis_Sobiranistes\">Cercle d&#8217;Estudis Sobiranistes<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pueblo\">Pueblo<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Poble_(pol%C3%ADtica)\">Poble<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">Naci\u00f3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_(pol%C3%ADtica)\">Estat<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"mw-redirect\" title=\"Nacions sense estat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacions_sense_estat\">Nacions sense estat<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"extiw\" title=\"s:es:Carta de las Naciones Unidas\" href=\"https:\/\/es.wikisource.org\/wiki\/es:Carta_de_las_Naciones_Unidas\">Carta de las Naciones Unidas<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/web.archive.org\/web\/20060908002524\/https:\/\/www.ohchr.org\/spanish\/law\/ccpr.htm\" rel=\"nofollow\">Pacto Internacional de Derechos Civiles y Pol\u00edticos<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/web.archive.org\/web\/20060908002728\/https:\/\/www.ohchr.org\/spanish\/law\/cescr.htm\" rel=\"nofollow\">Pacto Internacional de Derechos Econ\u00f3micos, Sociales y Culturales<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.un.org\/spanish\/documents\/resga.htm\" rel=\"nofollow\">\u00cdndice de resoluciones de la Asamblea General de las Naciones Unidas<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.unhchr.ch\/tbs\/doc.nsf\/(Symbol)\/f3c99406d528f37fc12563ed004960b4?Opendocument\" rel=\"nofollow\">Observaci\u00f3n general n\u00famero 12 del Comit\u00e9 de Derechos Humanos<\/a>\u00a0(ingl\u00e9s)<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/web.archive.org\/web\/20070927014228\/https:\/\/www.conflicto-vasco.com\/Autodeterminacion.rtf\" rel=\"nofollow\">La aplicaci\u00f3n del derecho a la libre determinaci\u00f3n como contribuci\u00f3n a la prevenci\u00f3n de conflictos. Conferencia Internacional de Expertos, Barcelona &#8211; 1998. Divisi\u00f3n de derechos humanos, democracia y paz de la UNESCO y el Centro UNESCO de Catalu\u00f1a<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"external text\" href=\"https:\/\/www.demopunk.net\/sp\/sp\/direct\/autod\/ipl01.html\" rel=\"nofollow\">Procedimientos formales del Derecho de Autodeterminaci\u00f3n<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10252\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-16.jpg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"239\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.9.2. DES D&#8217;UN SILOGISME A L&#8217;INTENT DE REBATRE ALGUNES AFIRMACIONS PRETESAMENT FALSES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un silogisme com<\/strong> <strong><span style=\"color: #ff6600;\">\u201c<em>si este derecho de autodeterminaci\u00f3n no existe -y no existe por m\u00e1s que lo repit\u00e1is <\/em><\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\"><em>(es refereix als independentistes)<\/em><\/span><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><em>&#8211;<\/em><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><em><strong>,<\/strong> todo lo que hac\u00e9is para conseguirla, va contra todo derecho, y por lo tanto, es ilegal y es un delito<\/em>\u201d,\u00a0<span style=\"color: #000000;\">parteix d&#8217;una premissa major falsa (sort que est\u00e0 enfocada en condicional) perqu\u00e8:<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La\u00a0<a class=\"new\" title=\"Declaraci\u00f3 sobre l'Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Declaraci%C3%B3_sobre_l%27Atorgament_de_la_Independ%C3%A8ncia_als_Pobles_i_Pa%C3%AFsos_Colonials&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Declaraci\u00f3 sobre l&#8217;Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials<\/a> (1960) <\/strong>[Declaration on the Granting of Independence to <em>Colonial Countries<\/em> and <em>Peoples<\/em>]<strong> \u00e9s un enunciat que sint\u00e0cticament consta d&#8217;una coordinaci\u00f3 de nexe copulatiu, la qual cosa fa que se n&#8217;hagi de distingir dues proposicions perfectament aut\u00f2nomes entre s\u00ed: <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>la independ\u00e8ncia dels pobles<\/em>\u201d i \u201c<em>la independ\u00e8ncia del pa\u00efsos colonials<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I com que el text de les Nacions Unides, anteriorment expressat i des d&#8217;una lectura no comprensiva, sembla que\u00a0 nom\u00e9s s&#8217;apliqui o s&#8217;entengui expressament com el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles al cas espec\u00edfic dels \u201c<em>pobles colonials<\/em>\u201d, i la literalitat sint\u00e0ctica del qual es refereix tamb\u00e9 a \u00ab<em>tots els pobles<\/em>\u00bb, -tant en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta<\/a> com en la <a href=\"https:\/\/www.ohchr.org\/SP\/ProfessionalInterest\/Pages\/Independence.aspx\">Declaraci\u00f3<\/a>, i tamb\u00e9 en els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pactes_Internacionals_de_Drets_Humans\">Pactes internacionals dels Drets Humans<\/a>-, l&#8217;aplicaci\u00f3 expressa d&#8217;un dret a un subconjunt espec\u00edfic de \u201c<em>pobles colonials<\/em>\u201d no comporta pas de cap manera negar-lo a \u201c<em>tots els altres pobles<\/em>\u201d (els no considerats oficialment colonitzats, com si es vol, per exemple, el cas de Catalunya), tant m\u00e9s que aix\u00f2 contradiria la literalitat dels textos jur\u00eddics: \u00ab<em>tots els pobles<\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, reduir actualment l&#8217;autodeterminaci\u00f3 nom\u00e9s als \u201c<em>pobles colonitzats<\/em>\u201d, suposa entrar dins d&#8217;una flagrant contradicci\u00f3 amb la interpretaci\u00f3 que, posteriorment s&#8217;ha vist com s&#8217;ha tractat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3n_de_independencia_de_Kosovo#:~:text=La%20Declaraci%C3%B3n%20de%20independencia%20de,un%20nuevo%20Estado%2C%20denominado%20oficialmente\">la independ\u00e8ncia de Kosovo<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_de_Quebec_de_1995\">l&#8217;orientaci\u00f3 jur\u00eddica donada al Quebec segons la Cort Siuprema del Cana\u00e0<\/a>, aix\u00ed com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_escoc%C3%A9s\">el sufragi d&#8217;Esc\u00f2cia<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10253 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17.jpg\" alt=\"\" width=\"396\" height=\"212\" \/><\/a>I arribar a una conclusi\u00f3 de delicte per all\u00f2 que<\/strong> <span style=\"color: #ff6600;\"><strong>\u201c<em>si no existe el derecho de autodeterminaci\u00f3n va contra el derecho, y, por tanto, si no hay derecho es ilegal y, en consecuencia delito<\/em>\u201d<\/strong><\/span>. <strong>Vegem-ho:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A banda que ja ha quedat demostrat de quina manera es pot demostrar que existeix \u201c<em>el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 del pobles<\/em>\u201d i no nom\u00e9s \u201c<em>els pa\u00efsos colonials<\/em>\u201d, cal dir que cap llei, decret, resoluci\u00f3, norma -ni que sigui constitucional- d&#8217;una naci\u00f3, estat o pa\u00eds pot romandre en col\u00b7lisi\u00f3 amb <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides\">el Corpus legislatiu de les Nacions Unides<\/a> i d&#8217;on dimana la for\u00e7a jur\u00eddica dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Tribunales_internacionales\">Tribunals internacionals<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hom pot ser i maldar personalment i, des d&#8217;un grup m\u00e9s o menys majoritari o minoritari, un independentista, un republic\u00e0, un federalista, un mon\u00e0rquic&#8230;, sempre i quan no es caigui en una situaci\u00f3 que suposi infringir l&#8217;article 544 del Codi Penal espanyol que diu: <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>Son reos de sedici\u00f3n los que, sin estar comprendidos en el delito de rebeli\u00f3n, se alcen p\u00fablica y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las v\u00edas legales, la aplicaci\u00f3n de las Leyes o a cualquier autoridad, corporaci\u00f3n oficial o funcionario p\u00fablico, el leg\u00edtimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong> <strong>Aix\u00ed i tot, aquest article per decimon\u00f2nic, caldr\u00e0 anul\u00b7lar-lo de soca-rel, reformar-lo substancialment o precisar-lo en els termes deguts i d&#8217;acord amb la Carta de Nacions Unides.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 cal expressar que no tot el que \u00e9s il\u00b7legal esdev\u00e9 delicte. Potser una falta o res de particular.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, en definitiva, cal atendre, a m\u00e9s a m\u00e9s, els seg\u00fcents raonaments perqu\u00e8 quedi clarificada tota aquesta q\u00fcesti\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10266\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18.jpg\" alt=\"\" width=\"235\" height=\"235\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">1.9.2.1. L&#8217;ERROR EN QU\u00c8 CAU HOM QUAN ES CREU I AFIRMA QUE \u00ab<em>EL DRET A L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3 NO \u00c9S UN DRET UNIVERSAL<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La llei internacional t\u00e9 all\u00f2 que es defineix com a \u201c<em><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ius_cogens\">ius cogens<\/a>\u201d<\/em>, \u00e9s a dir, \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ius_cogens\"><em>normes de dret imperatiu<\/em><\/a>\u201d. S\u00f3n part del dret internacional i cap estat no pot negar-les ni incomplir-les. La comunitat internacional considera que llurs normes estan per damunt de qualsevol legislaci\u00f3 estatal, b\u00e9 perqu\u00e8 la pr\u00e0ctica ho ha imposat o b\u00e9 perqu\u00e8 els tractats internacionals ho decreten. S\u00f3n normes imperatives, per exemple les prohibicions de: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Genocidio\"><strong>El genocidi <\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pirater%C3%ADa\"><strong>La pirateria mar\u00edtima\u00a0<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esclavitud\">L\u2019esclavatge<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tortura\"><strong>La tortura<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3\">El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles<\/a> tamb\u00e9 \u00e9s considerat jur\u00eddicament com una norma imperativa, tal com ha estat remarcat en unes quantes sent\u00e8ncies de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Internacional_de_Justicia\">Cort Internacional de Just\u00edcia<\/a> i tal com \u00e9s reflectit a la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta de les Nacions Unides<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<div id=\"mce-responses\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret d\u2019autodeterminaci\u00f3: <\/strong><\/span><\/div>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s <em>\u201cel dret que t\u00e9 un poble o naci\u00f3 de decidir si vol ser independent o no\u201d<\/em>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No en pressuposa la voluntat ni obliga cap naci\u00f3 a fer-se independent. Es limita a dir que t\u00e9 dret de decidir-ho. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En termes jur\u00eddics, es coneix com el de qualsevol pa\u00eds de <em>\u201ctriar la sobirania i l\u2019estatus pol\u00edtic, sense compulsions externes o interfer\u00e8ncies\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10268 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4.png\" alt=\"\" width=\"291\" height=\"204\" \/><\/a>1.9.2.2. CONSTITUEIX UN ERROR DEFENSAR QUE \u00ab<em>EL DRET D&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3 NOM\u00c9S VAL O ES REFEREIX PER ALS PA\u00cfSOS COLONIALS<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_las_Naciones_Unidas\">Carta de les Nacions Unides<\/a>, que tots els integrants han d\u2019acceptar:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikisource.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides#Cap.C3.ADtol_I._Prop.C3.B2sits_i_principis\" rel=\"nofollow\">En l\u2019apartat segon de l\u2019article primer<\/a> declara que la seva funci\u00f3 \u00e9s<span style=\"color: #ff9900;\"> \u201c<em>desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i al dret de la lliure determinaci\u00f3\u201d<\/em><\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posteriorment, les Nacions Unides van acordar el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Pol%C3%ADtics\">Pacte Internacional dels Drets Civils i Pol\u00edtics<\/a>, que va reafirmar que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>tots els pobles tenien dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, en virtut del qual determinen lliurement l\u2019estatut pol\u00edtic i procuren tamb\u00e9 pel desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultura<\/em>l\u201d. No es parla, doncs, en cap cas de \u201c<em>col\u00f2nies<\/em>\u201d sin\u00f3 de \u201c<em>pobles<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, tots els estats nous que s\u00f3n reconeguts d\u2019entrada ho s\u00f3n en virtut d\u2019aquest dret. Durant el segle XXI han aparegut m\u00e9s estats nous a Europa que als altres continents. Analitzem el cas de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kosovo\">Kosovo<\/a>: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 ara \u00e9s reconegut plenament per cent onze dels cent noranta-tres membres de les Nacions Unides que ja hi mantenen relacions diplom\u00e0tiques. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fins i tot hi ha uns quants estats, com ara Espanya, que reconeixen el dret del poble kosov\u00e8s d\u2019autodeterminar-se per\u00f2 no l\u2019estat resultant, perqu\u00e8 no estan d\u2019acord amb la manera l\u2019ha exercit.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Servia_(Grecia)\">S\u00e8rbia<\/a>, que durant anys ha negat aquest dret a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3n_de_independencia_de_Kosovo\">Kosovo<\/a> perqu\u00e8 era part del seu territori, ara ha proposat un refer\u00e8ndum per a recon\u00e8ixer-ne la independ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest dret, doncs, va generalment vinculat al reconeixement d\u2019un fet pol\u00edtic, no \u00fanicament colonial. Quan un poble, sigui quina en sigui la definici\u00f3, determina a la societat internacional un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia, els qui el reconeixen es basen en el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, mentre que li neguen parcialment qui no el reconeixen.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a class=\"new\" title=\"Declaraci\u00f3 sobre l'Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Declaraci%C3%B3_sobre_l%27Atorgament_de_la_Independ%C3%A8ncia_als_Pobles_i_Pa%C3%AFsos_Colonials&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Declaraci\u00f3 sobre l&#8217;Atorgament de la Independ\u00e8ncia als Pobles i Pa\u00efsos Colonials<\/a> de l\u2019any 1960, \u00e9s un dels textos de l\u2019ONU que hi fa refer\u00e8ncia. En aquest cas, sembla que restrictivament, es limita a referir-se als pobles colonitzats. Tot i aix\u00f2, l\u2019article II remarca que:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cTots els pobles tenen el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3; en virtut d\u2019aquest dret determinen lliurement el seu estatus pol\u00edtic i procuren lliurement per llur desenvolupament econ\u00f2mic, social i cultural\u201d<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta declaraci\u00f3 \u00e9s la base de la teoria segons la qual aquest dret no nom\u00e9s es pot aplicar a pa\u00efsos colonitzats. Per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s d&#8217;una interpretaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, demostrada anteriorment, amaga els altres textos fonamentals de l\u2019ONU i, molt especialment, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_les_Nacions_Unides\">Carta de les Nacions Unides<\/a>. A banda d&#8217;aquesta an\u00e0lisi ling\u00fc\u00edstica hi ha jurisprud\u00e8ncia constitu\u00efda en aquest sentit que la Cort Internacional de Just\u00edcia de La Haia va emetre quan se li va preguntar sobre la independ\u00e8ncia de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kosovo\">Kosovo<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I els fets evidencien l&#8217;exist\u00e8ncia de l&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles perqu\u00e8 molts estats no colonials incorporen en la seva Constituci\u00f3 aquest dretel dret com a font de legitimitat:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s, per exemple, el cas d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Eslovenia\">Eslov\u00e8nia<\/a>: <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>Eslov\u00e8nia \u00e9s un estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la naci\u00f3 eslovena a l\u2019autodeterminaci\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O tamb\u00e9 de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Portugal\">Portugal<\/a>:<span style=\"color: #ff9900;\"> \u00ab<em>Portugal reconeix el dret dels pobles a l\u2019autodeterminaci\u00f3, a la independ\u00e8ncia i al desenvolupament, com tamb\u00e9 el dret d\u2019insurrecci\u00f3 contra totes les formes d\u2019opressi\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O el del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paraguay\">Paraguai<\/a>: <span style=\"color: #ff9900;\">\u00ab<em>La Rep\u00fablica del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s\u2019ajusta a aquests principis: la independ\u00e8ncia nacional; l\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles\u2026<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O el de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sud%C3%A1frica\">Sud-\u00e0frica<\/a>:<span style=\"color: #ff9900;\"> \u00ab<em>El dret del conjunt del poble de Sud-\u00e0frica a l\u2019autodeterminaci\u00f3, tal com es manifesta en aquesta constituci\u00f3, no exclou, en el marc d\u2019aquest dret, el reconeixement de la noci\u00f3 del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l\u2019her\u00e8ncia de la llengua, dins una entitat territorial en la rep\u00fablica o en qualsevol altra forma<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fins i tot <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alemanya\">Alemanya<\/a> l\u2019invoca per justificar la reunificaci\u00f3:<span style=\"color: #ff9900;\"> \u00ab<em>Els alemanys dels estats de Baden-W\u00fcrttemberg, Baviera, Berl\u00edn, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Sax\u00f2nia, Mecklenburg-Pomer\u00e0nia Occidental, Rin del Nord-Westf\u00e0lia, Ren\u00e0nia-Palatinat, Sarre, Sax\u00f2nia, Sax\u00f2nia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Tur\u00edngia han assolit la unitat i llibertat d\u2019Alemanya per mitj\u00e0 de la lliure autodeterminaci\u00f3<\/em>\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10271\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-5.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"209\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">1.9.2.3. RESULTA SER COMPLETAMENT FALS \u00ab<em>EL QUE CAP ESTAT NO RECONEGUI EL DRET D&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com ja hem vist, no \u00e9s veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Per\u00f2 fins i tot si fos aix\u00ed, no impediria que la societat internacional el reconegu\u00e9s. A les constitucions estatals hi ha una contradicci\u00f3 flagrant respecte de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica: no es reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dins el propi estat per\u00f2 s\u00ed a fora. Aquesta \u00e9s una pr\u00e0ctica pol\u00edtica habitual. El congr\u00e9s espanyol, per exemple, el 2014 va <a href=\"https:\/\/www.congreso.es\/portal\/page\/portal\/Congreso\/Congreso\/SalaPrensa\/NotPre?_piref73_7706063_73_1337373_1337373.next_page=\/wc\/detalleNotaSalaPrensa&amp;idNotaSalaPrensa=14848&amp;anyo=2014&amp;mes=11&amp;pagina=1&amp;mostrarvolver=S&amp;movil=null\" rel=\"nofollow\">recon\u00e8ixer l\u2019estat de Palestina<\/a>. Impl\u00edcitament, per tant, reconeixia el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 alhora que el negava per als casos interns.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019opini\u00f3, repetida pel govern espanyol, segons la qual nom\u00e9s el recull la constituci\u00f3 d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Etiop%C3%ADa\">Eti\u00f2pia<\/a> \u00e9s err\u00f2nia. Indirectament, \u00e9s reconegut per tots els estats que incorporen a la legislaci\u00f3 el respecte de les normes del dret internacional -o sigui-, la immensa majoria. Directament, recon\u00e8ixer el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 a les minories internes d\u2019un estat no \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual per raons \u00f2bvies, per\u00f2 molts estats, a l\u2019hora d\u2019explicar per qu\u00e8 s\u00f3n independents, es fonamenten precisament en la invocaci\u00f3 legal d\u2019aquest dret. En total, ara hi ha trenta-vuit estats que el reconeixen en la constituci\u00f3 vigent com en s\u00f3n:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alemanya<\/strong>; <strong>Angola<\/strong>; el <strong>Bangladeix<\/strong>; <strong>Bol\u00edvia<\/strong> (que l\u2019atorga expl\u00edcitament a les nacions \u00edndies que la integren); el <strong>Brasil<\/strong>; <strong>Cap Verd<\/strong> (que s\u2019obliga constitucionalment a donar suport als pobles que lluiten per l\u2019autodeterminaci\u00f3); <strong>Catar<\/strong>; <strong>Col\u00f2mbia<\/strong>; <strong>Cro\u00e0cia<\/strong>; <strong>Cuba<\/strong>; <strong>Rep\u00fablica Dominicana<\/strong>; l\u2019<strong>Equador<\/strong> (que reconeix l\u2019autodeterminaci\u00f3 per als pobles ind\u00edgenes); <strong>Eslov\u00e0quia<\/strong>; <strong>Eslov\u00e8nia<\/strong>; <strong>Est\u00f2nia<\/strong> (que reconeix les minories nacionals); <strong>Eti\u00f2pia<\/strong> (que reconeix el dret de la secessi\u00f3 de les nacions que l\u2019integren); <strong>Fran\u00e7a<\/strong> (que reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 als territoris d\u2019ultramar); <strong>Guinea Bissau<\/strong> (que reconeix el dret de tots els pobles de l\u2019autodeterminaci\u00f3 i s\u2019obliga a donar-los suport); <strong>Hondures<\/strong>; <strong>Hongria<\/strong> (que reconeix els drets de les minories); l\u2019<strong>Iran<\/strong>; <strong>Kossove<\/strong>; <strong>Let\u00f2nia<\/strong>; <strong>M\u00e8xic<\/strong> (que reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de les minories); <strong>Montenegro<\/strong>; <strong>Nicaragu<\/strong>a (que reconeix el dret de les minories d\u2019autodeterminar-se); el <strong>Paraguai<\/strong>; les <strong>Filipines<\/strong>; <strong>Portugal<\/strong> (que reconeix a la constituci\u00f3 el dret de la independ\u00e8ncia de tots els pobles); <strong>R\u00fassia<\/strong> (que reconeix l\u2019autodeterminaci\u00f3 de les nacions que en formen part); S\u00e8rbia; <strong>Sud-\u00e0frica<\/strong> (que reconeix el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 de qualsevol comunitat que comparteixi una her\u00e8ncia comuna cultural i ling\u00fc\u00edstica dins una entitat territorial); el <strong>Sudan<\/strong> (que reconeix a la constituci\u00f3 encara el dret del Sudan del Sud d\u2019autodeterminar-se); el <strong>Surinam<\/strong>; <strong>Timor Oriental<\/strong>; el <strong>Turcmenistan<\/strong>; <strong>Ucra\u00efna<\/strong>; <strong>Vene\u00e7uela<\/strong>.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha m\u00e9s estats que expl\u00edcitament tenen present el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 a les lleis encara que no ho facin a la constituci\u00f3, com ara: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El <strong>Canad\u00e0<\/strong> (per al Quebec), <strong>Dinamarc<\/strong>a (per a les illes F\u00e8roe i Grenl\u00e0ndia), <strong>It\u00e0lia<\/strong> (que reconeix a \u00c0ustria un paper de tutela respecte del Tirol del Sud), <strong>Finl\u00e0ndia<\/strong> (per a les illes Aland), el <strong>Regne Unit<\/strong> (a molts dels territoris units per la corona), <strong>Su\u00efssa<\/strong> (als cantons) \u00a0o els <strong>Estats Units<\/strong> (que ha reconegut en unes quantes sent\u00e8ncies el dret de secessi\u00f3).<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10270 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-5.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"182\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">1.9.2.4. \u00c9S VERITAT QUE \u00ab<em>LA CONSTITUCI\u00d3 ESPANYOLA NO RECONEIX EL DRET DE L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3<\/em>&#8230;?\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Doncs s\u00ed, el reconeix clarament la <a href=\"https:\/\/www.parlament.cat\/document\/nom\/ConstitucioConsolidat.pdf\">Constituci\u00f3 Espanyola<\/a>. En efecte:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El Dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 \u00e9ss un dret reconegut internacionalment. Tots els estats membres de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides\">Nacions Unides<\/a> resten obligats a adoptar-lo tan bon punt n\u2019accepten les normes com a superiors dins l\u2019ordenament jur\u00eddic propi. La <a href=\"https:\/\/www.parlament.cat\/document\/nom\/ConstitucioConsolidat.pdf\">Constituci\u00f3 espanyola<\/a>, doncs, l\u2019admet de manera expl\u00edcita a l\u2019article 10.2.:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00ab2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci\u00f3 reconeix que s\u2019interpretaran de conformitat amb la Declaraci\u00f3 universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes mat\u00e8ries ratificats per Espanya\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, la constituci\u00f3 espanyola s\u00ed que reconeix que ha d\u2019interpretar la seva pr\u00f2pia norma a partir de les de els Nacions Unides. I hi ha dos texts fonamentals que l\u2019estat espanyol ha signat i que \u00e9s obligat a acceptar. Principalment, el cap\u00edtol primer de la carta fundacional de les Nacions Unides, que diu que:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>\u00abEls prop\u00f2sits de les Nacions Unides s\u00f3n:<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">[\u2026]<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em><span style=\"color: #ff9900;\">2. Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinaci\u00f3, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per a enfortir la pau universal\u00bb<\/span>.<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest text va ser molt desenvolupat i matisat pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Pol\u00edtics, signat per les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i adoptat tamb\u00e9 per Espanya. Hi diu:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>\u00abArticle 1.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>1. Tots els pobles tenen el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3. En virtut d\u2019aquest dret, determinen lliurement el seu estatut pol\u00edtic i procuren tamb\u00e9 pel seu desenvolupament, econ\u00f2mic, social i cultural\u00bb.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I \u00e9s interessant de remarcar que aquest mateix article, en l\u2019apartat tercer, estableix que tots els signants del pacte, \u2018<em>incloent-hi<\/em>\u2019 (\u00e9s a dir, no solament) els qui tenen responsabilitats d\u2019administrar territoris no aut\u00f2noms, han de promoure l\u2019exercici del dret d\u2019autodeterminaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10269\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-7.jpg\" alt=\"\" width=\"258\" height=\"195\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">1.9.2.5.\u00a0 SE SOL AFIRMAR ERR\u00d2NIAMENT QUE \u00ab<em>SI ES TRACTA D&#8217;UN TERRITORI AUT\u00d2NOM, NO T\u00c9 DRET A L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest \u00e9s un altre argument desmentit pels fets, perqu\u00e8 la immensa majoria dels pa\u00efsos que s\u2019han independitzat, abans gaudien d\u2019alguna mena d\u2019autonomia i d\u2019all\u00ed han passat a la independ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;argument negatiu ha emergit, sobretot, a partir d\u2019una lectura interessada del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">cas del Quebec<\/a> i el conegut dictamen de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Suprema_de_Canad%C3%A1\">Cort Suprema de Canad\u00e0<\/a> sobre la seva s<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Secession\">ecessi\u00f3<\/a>, que no li nega el dret de l\u2019autodeterminaci\u00f3, sin\u00f3 tot el contrari. Nom\u00e9s conclou que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>el sistema constitucional canadenc no li permet d\u2019exercir aquest dret i que, per tant, no pot invocar-lo per sortir-ne unilateralment, sin\u00f3 que de manera negociada<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Ottawa_-_ON_-_Oberster_Gerichtshof_von_Kanada.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10275 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Ottawa_-_ON_-_Oberster_Gerichtshof_von_Kanada.jpg\" alt=\"\" width=\"324\" height=\"211\" \/><\/a>El <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Suprema_de_Canad%C3%A1\">Tribunal Suprem o Cort Suprema del Canad\u00e0<\/a>, despr\u00e9s de dos anys de deliberacions, va fer p\u00fablica la seva resposta el 20 d&#8217;agost de 1998. Ins\u00f3litamente, el seu veredicte va ser ben rebut pels dos b\u00e0ndols: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Canad%C3%A1\">federalistes canadencs<\/a> es van felicitar perqu\u00e8 l&#8217;alt tribunal va dir que <em>el Quebec no pot separar-se unilateralment<\/em>,<em> sense negociacions, de la resta del Canad\u00e0<\/em>, d&#8217;acord amb la Constituci\u00f3 canadenca i el dret internacional. Per\u00f2 van afegir que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>un vot majoritari clar al Quebec a una pregunta clara a favor de la secessi\u00f3 conferiria una legitimitat democr\u00e0tica a la iniciativa de la secessi\u00f3 que la resta de participants en la Confederaci\u00f3 hauria de recon\u00e8ixer\u201d<\/em><\/span>. El tribunal tamb\u00e9 va admetre que l&#8217;\u00e8xit final d&#8217;una secessi\u00f3 inconstitucional i unilateral era possible si la prov\u00edncia franc\u00f2fona aconsegu\u00eds el <em>reconeixement de la comunitat internacional<\/em>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquestes consideracions, que deixaven la porta mig oberta, confortaron als <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">sobiranistes quebequesos<\/a>. La clau estava en l&#8217;afirmaci\u00f3 feta pels nou jutges de tribunal que si en un refer\u00e8ndum \u201c<em>una clara majoria<\/em>\u201d respon afirmativament a una \u201c<em>pregunta clara<\/em>\u201d, el resultat imposaria al Govern federal l&#8217;obligaci\u00f3 de negociar canvis constitucionals, inclosa la possibilitat de una secessi\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 essencial era saber qu\u00e8 entenien els magistrats per una \u201c<em>clara majoria<\/em>\u201d i \u201c<em>una pregunta clara<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Supreme_Court_of_Canada_sign.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10276\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Supreme_Court_of_Canada_sign.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"190\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s de dos refer\u00e8ndums (1980 i 1995) i dos anys despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia de l&#8217;Suprem el Parlament canadenc va aprovar, a iniciativa del primer ministre, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jean_Chr%C3%A9tien\">Jean Chr\u00e9tien<\/a>, l&#8217;anomenada <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acta_de_la_Claredat\">Llei de la Claredat<\/a> (Clarity Act):<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El text concreta els principis de la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Endureix les condicions per a la secessi\u00f3. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pregunta id\u00f2nia ha d&#8217;expressar la voluntat de no seguir formant part del Canad\u00e0: una cosa semblant a \u201c<em>independ\u00e8ncia, s\u00ed o no<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Evita quantificar el llindar de la majoria, per\u00f2 s&#8217;ent\u00e9n que ha de ser superior al 50%. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qui decideix si la pregunta \u00e9s correcta i que la majoria \u00e9s suficient ha de ser la Cambra dels Comuns del Parlament canadenc i no el del Quebec.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actualment els federalistes estan conven\u00e7uts que l&#8217;obligaci\u00f3 de formular una pregunta clara, sense ambig\u00fcitats, evitar\u00e0 que els quebequesos convoquin un nou refer\u00e8ndum ja que l&#8217;opci\u00f3 de la independ\u00e8ncia total no \u00e9s majorit\u00e0ria i molts prefereixen mantenir una associaci\u00f3 amb el Canad\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per la seva banda, els sobiranistes, que primer van donar salts d&#8217;alegria amb la sent\u00e8ncia de Tribunal Suprem, han vist com s&#8217;han endurit els requisits legals per a la celebraci\u00f3 d&#8217;un refer\u00e8ndum i ara diuen que no els accepten, ja que la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s jur\u00eddica , sin\u00f3 pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10277 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-14.jpg\" alt=\"\" width=\"316\" height=\"197\" \/><\/a>Ho acabem de veure entre <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Canad%C3%A0\">Canad\u00e0<\/a>&#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">Quebec<\/a>. Per\u00f2 \u00e9s que la sent\u00e8ncia sobre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kosovo\">Kosovo<\/a> de la<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corte_Internacional_de_Justicia\"> Cort Internacional de Just\u00edcia<\/a> \u00e9s contundent quan afirma que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u201cC<em>ap llei dom\u00e8stica ni internacional pot ser usada per a impedir la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff9900; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201cL<em>a declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia no viola cap norma jur\u00eddica internacional<\/em>\u201d.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cQ<em>ualsevol refer\u00e8ncia a la unitat nacional o a la inviolabilitat de les fronteres inscrita en la constituci\u00f3 s\u2019ha d\u2019interpretar contra un altre estat ja constitu\u00eft<\/em>\u201d<\/span>. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I prou, per\u00f2 en cap cas contra l\u2019aspiraci\u00f3 d\u2019autogovern perqu\u00e8, com s&#8217;ha vist anteriorment, un estat no pot invocar les lleis o la constituci\u00f3 per negar l\u2019autodeterminaci\u00f3. \u00c9s veritat que ho pot fer a efectes pol\u00edtics interns, per\u00f2 aix\u00f2 no val a efectes internacionals, ni t\u00e9 cap valor legal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"text\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10254\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9-1.jpg\" alt=\"\" width=\"306\" height=\"307\" \/><\/a>1.9.3. LA SEGUNDA PREGUNTA ES: <em>\u201cYa que el derecho de uno acaba donde empieza el derecho del otro, \u00bfd\u00f3nde queda el derecho real y reconocido de los m\u00e1s de 40 millones de personas que no queremos la secesi\u00f3n de Catalu\u00f1a&#8230;?. Y digo \u201csecesi\u00f3n\u201d, no independencia, ya que Catalu\u00f1a nunca ha sido \u201cdependiente\u201d de Espa\u00f1a, sino que desde que Espa\u00f1a es Espa\u00f1a, Catalu\u00f1a ha formado parte muy importante de ella<\/em>\u201d.<br \/>\n<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1.9.3.1. A VOLTES S&#8217;AFIRMA QUE \u00ab<em>EL DRET D&#8217;UN ACABA ON COMEN\u00c7A EL DRET DE L&#8217;ALTRE\/A. I ELS QUE NO VOLEN LA SECESSI\u00d3<\/em>&#8230;?\u00bb<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<ul>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No entro ara en la discussi\u00f3 entre independ\u00e8ncia i secessi\u00f3. Tot dep\u00e8n del color del cristall amb que hom s&#8217;ho mira o, millor dit, des de l&#8217;angle de visi\u00f3 hist\u00f2rica que es pugui tenir. En tot cas, \u00e9s suficient endinsar-se en la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">hist\u00f2ria de Catalunya<\/a> i en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_d%27Espanya\">historia d&#8217;Espanya<\/a> per tal d&#8217;arribar a les conclusions pertinents. I des d&#8217;aquest punt de vista -amarat per un coneixement el m\u00e9s objectiu possible-, cal deixar que brollin els sentiments de pertinen\u00e7a a Espanya -entesa com a un estat de nacions-, o b\u00e9 desentendre&#8217;s d&#8217;aquesta sigui territorialment, la qual cosa el temps ja ho dir\u00e0 o afectivament ja que hi ha, entre els independentistes, un sentiment assolit de no voler pert\u00e0nyer a l&#8217;estat espanyol.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si aprofundim en la \u00ab<em>Unitat d&#8217;Espanya<\/em>\u00bb, producte de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978\">Constituci\u00f3 de 1978<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_del_constitucionalismo_espa%C3%B1ol\">l&#8217;Origen del Constitucionalisme Espanyol<\/a> i de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Historia_del_constitucionalismo_espa%C3%B1ol#Leyes_Fundamentales_del_Reino_1938-1977\">Las Leyes Fundamentales del Reino 1938-1977<\/a>, podrem estar d&#8217;acord que l&#8217;actual Constituci\u00f3 -ateses les circumst\u00e0ncies del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim- necessita d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reforma_de_la_Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">una reforma imperiosa<\/a>. La qual cosa ens porta a una provisionalitat i relativitat que, en el cas, d&#8217;un refer\u00e8ndum per a la independ\u00e8ncia de Catalunya -tenint en compte que Catalunya l&#8217;hem de considerar com una naci\u00f3 dins d&#8217;un estat- n&#8217;hi ha prou que voti \u00fanicament la comunitat del seu territori com ha succe\u00eft a <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Kosovo\">Kosovo<\/a>\u00a0i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escocia\">Esc\u00f2cia<\/a> i com aix\u00ed tamb\u00e9 es far\u00e0 en el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quebec\">Quebec<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si Catalunya \u00e9s una entitat de per si constitu\u00efda com una naci\u00f3 hist\u00f2rica -dins d&#8217;un estat de nacions- no t\u00e9 perqu\u00e8 consultar a les altres nacionalitats o nacions la seva independ\u00e8ncia o secessi\u00f3. N&#8217;hi ha prou que tingui una hist\u00f2ria, una llengua, un territori i una cultura pr\u00f2pies per esdevenir entitat sobirana. Cal recordar que l&#8217;autonomia de Catalunya -amb un govern propi- procedeix no per la novetat de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Construcci%C3%B3n_del_Estado_de_las_autonom%C3%ADas\">llegislaci\u00f3 auton\u00f2mica<\/a> que aporta la Constituci\u00f3 de 1978, sin\u00f3 per un pacte entre <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adolfo_Su%C3%A1rez\">Adolfo Su\u00e1rez<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Tarradellas\">Josep Tarradellas<\/a> a l&#8217;any 1977 en qu\u00e8 es <em>restaura<\/em> una instituci\u00f3 hist\u00f2rica com n\u00b4\u00e9s\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Generalidad_de_Catalu%C3%B1a\">la Generalitat<\/a>. I aqu\u00ed hi rau la difer\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/safe_image.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10456 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/safe_image.jpg\" alt=\"\" width=\"403\" height=\"210\" \/><\/a>1.9.3.2. L&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3, COM A DRET A EUROPA, ES VETADA PEL PSOE, PP, CIUTADANS I VOX<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb els vots en contra de PSOE, PP, Ciutadans i Vox, a finals de novembre de 2020, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parlament_Europeu\">l&#8217;eurocambra<\/a>\u00a0ha rebutjat incloure la defensa del\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3\">dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> en l&#8217;informe sobre els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carta_de_Drets_Fonamentals_de_la_Uni%C3%B3_Europea\">drets fonamentals a la Uni\u00f3 Europea<\/a> entre el 2018 i el 2019. L&#8217;esmena proposada per l&#8217;eurodiputada d&#8217;ERC <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diana_Riba_i_Giner\">Diana Riba<\/a> reclamava a les institucions de la UE i als estats \u201c<em>respectar i defensar el dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 aix\u00ed com les cultures, identitats, lleng\u00fces i ambicions pol\u00edtiques democr\u00e0tiques i pac\u00edfiques dels pobles europeus<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, amb 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions l&#8217;esmena ha estat eliminada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La resoluci\u00f3 aprovada alerta sobre el\u00a0deteriorament dels drets fonamentals\u00a0en alguns estats de la UE, per\u00f2 no en menciona cap en particular. Un cop m\u00e9s, la cambra ha reclamat un mecanisme efectiu per controlar el respecte a l&#8217;estat de dret a la UE.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;esmena presentada per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diana_Riba_i_Giner\">Diana Riba<\/a> conjuntament amb l&#8217;eurodiputada irlandesa <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Clare_Daly\">Clare Daly<\/a> reclamava que es respect\u00e9s:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret universal d&#8217;autodeterminaci\u00f3 dels pobles. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dret a poder decidir lliurement el seu estatus pol\u00edtic, econ\u00f2mic i cultural.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em>El dret a l&#8217;autodeterminaci\u00f3 \u00e9s un dret universal conforme al dret internacional i hauria d&#8217;incloure&#8217;s en aquest informe. Molts conflictes territorials podrien resoldre&#8217;s nom\u00e9s escoltant les persones en lloc de les nacions i corporacions dominants<\/em>\u201d, va reivindicar <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diana_Riba_i_Giner\">Diana Riba<\/a> en el seu perfil de Twitter.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EnqOa8HXUAIODk_.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10457\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/EnqOa8HXUAIODk_.jpg\" alt=\"\" width=\"307\" height=\"386\" \/><\/a>La ponent de l&#8217;informe, l&#8217;eurodiputada irlandesa <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Clare_Daly\">Clare Daly<\/a>,\u00a0<a title=\"Com\u00edn i Riba denuncien censura a l'Eurocambra\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/politica\/comin-riba-denuncien-censura-eurocambra-presos-politics-informe-drets-fonamentals_559524_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/politica\/comin-riba-denuncien-censura-eurocambra-presos-politics-informe-drets-fonamentals_559524_102.html\" data-intl-links-es=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/politica\/comin-riba-denuncian-censura-eurocamara-presos-politicos-informe-derechos-fundamentales_559524_102.html\">va denunciar a finals de novembre de 2020 la <\/a><a title=\"Com\u00edn i Riba denuncien censura a l'Eurocambra\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/politica\/comin-riba-denuncien-censura-eurocambra-presos-politics-informe-drets-fonamentals_559524_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\">censura<\/a> de la seva nota explanat\u00f2ria adjunta al text que mencionava l&#8217;exist\u00e8ncia de \u201c<em>sent\u00e8ncies judicials que superen els deu anys de pres\u00f3 per permetre plebiscits democr\u00e0tics<\/em>\u201d, en refer\u00e8ncia al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">cas catal\u00e0<\/a>. Els eurodiputats de Junts, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Com%C3%ADn\">Toni Com\u00edn<\/a>, i ERC, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diana_Riba_i_Giner\">Diana Riba<\/a>,\u00a0tamb\u00e9 van intervenir davant del ple\u00a0al debat sobre l&#8217;informe de Drets Fonamentals\u00a0<a title=\"Daly esclata en catal\u00e0 a l'Eurocambra: &quot;Alg\u00fa no vol sentir parlar de Catalunya&quot;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/politica\/eurodiputada-daly-catala-parlament-europeu-presos-politics-informe-drets-fonamentals-ue-catalunya_559410_102.html\">elaborat a la comissi\u00f3 de Llibertats Civils\u00a0<\/a>i de la qual s&#8217;ha excl\u00f2s les refer\u00e8ncies als presos\u00a0pol\u00edtics independentistes\u00a0a petici\u00f3 dels eurodiputats de PSOE, PP i Cs. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els dos eurodiputats catalans han coincidit a denunciar davant del ple que hi ha hagut \u201c<em>censura<\/em>\u201d a l&#8217;informe.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-18.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10458 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-18.jpg\" alt=\"\" width=\"250\" height=\"377\" \/><\/a>El president del comit\u00e8 on s&#8217;ha elaborat l&#8217;informe, l&#8217;eurodiputat del PSOE, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Fernando_L%C3%B3pez_Aguilar\">Juan Fernando L\u00f3pez Aguilar<\/a>, va assegurar que les normes de la cambra li permeten\u00a0suprimir l&#8217;opini\u00f3 particular de la ponent\u00a0si \u00e9s contr\u00e0ria a l&#8217;informe i si ho demana una majoria de grups.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, vetar el dret de l&#8217;autodeterminaci\u00f3 no significa que aquest dret no existeixi, al contrari. En saber la ideologia dels grups que l&#8217;han vetat queda tot suficientment aclarit i explicat. Per altra banda, m&#8217;\u00e9s plaent de inserir aqu\u00ed mateix un llibre-estudi de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Ridao_i_Mart%C3%ADn\">Joan Ridao<\/a> que -sobre l&#8217;autodeterminaci\u00f3- concretada en el dret a decidir pot il\u00b7luminar el tema. Es tracta de: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/www.gencat.cat\/governacio\/pub\/sum\/iea\/IEA_90.pdf\">El dret a decidir. La consulta sobre el futur pol\u00edtic de Catalunya<\/a>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\">\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-10-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10255 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-10-1.jpg\" alt=\"\" width=\"371\" height=\"208\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">1.9.3.3. ES DIU: \u00ab<em>CATALUNYA MAI HA ESTAT INDEPENDENT D&#8217;ESPANYA PERQU\u00c8 -DES DE QUE ESPANYA \u00c9S ESPANYA- CATALUNYA HA FORMAT PART INTR\u00cdNSECA D&#8217;ESPANYA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<div dir=\"auto\"><\/div>\n<ul>\n<li dir=\"auto\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es suficient endinsar-se en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\">historia de Catalunya<\/a> i la historia d&#8217;Espanya per copsar l&#8217;origen del poble catal\u00e0 i l&#8217;origen del poble espanyol tenint en compte el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Castella\">Regne de Castella<\/a> i tots els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Formaci%C3%B3n_territorial_de_Espa%C3%B1a\">regnes de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica<\/a> que, en el decurs de la hist\u00f2ria, han configurat<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\"> l&#8217;estat espanyol<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_de_independencia_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">L\u20191-O de 2017<\/a> continua portant cua:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> El refer\u00e8ndum unilateral va marcar un abans i un despr\u00e9s en la pol\u00edtica espanyola i catalana. <\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abans i despr\u00e9s d\u2019aquell dia, han saltat pels aires espais pol\u00edtics i convencions t\u00e0cites fins aleshores inq\u00fcestionables.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019ha establert un llist\u00f3 independentista molt alt, que potser no arriba al 50% dels vots per\u00f2 que ja no ha tornat ni de lluny a quotes discretes molt anteriors a l\u2019esclat del conflicte.<\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les c\u00e0rregues policials d\u2019aquell dia, sense previ av\u00eds ni requeriment, amb acarnissament en alguns casos, no van dixar ning\u00fa indeferent i van fixar probablement un punt de no retorn. <\/strong><\/span><\/li>\n<li dir=\"auto\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s a m\u00e9s, la repressi\u00f3 judicial desencadenada a partir d\u2019aquell moment i sobretot a partir de la simb\u00f2lica declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia del 27 d\u2019octubre, ha derivat en una causa contra l\u2019independentisme farcida de petites i grans causes, des de l&#8217;empresonament dels l\u00edders del proc\u00e9sa a les que continuen obertes per informes policials fantasiosos, talls de carretera i altres protestes.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No es pot negar que l\u2019independentisme va cometre errors durant l\u2019estiu del 2017 que el van portar a aprovar unes lleis de desconnexi\u00f3 de forma atropellada, amb unes majories que no eren prou s\u00f2lides i que, com ha reconegut algun dirigent, van tirar pel dret sense prou empatia amb l\u2019altra meitat de la poblaci\u00f3, per\u00f2 la resposta majorit\u00e0ria de la just\u00edcia, a qui l\u2019Estat va encomanar la resposta i la revenja, l\u2019ha portat a aplicar el Codi penal amb un rigor sovint retor\u00e7at i carregat de matisos pol\u00edtics, tant a les causes grans com a les petites i sense tenir en compte les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de les seues decisions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10256 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-4.jpg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"294\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Soluci\u00f3&#8230;? Persist\u00e8ncia i l&#8217;esperan\u00e7a de votar un refer\u00e8ndum per a la independ\u00e8ncia. Fins que aix\u00f2 no succeeixi el problema romandr\u00e0 estancat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O potser ja es va votar a favor d&#8217;un estat independent el dia 1-O de 2017 i els vots emesos encara tenen vig\u00e8ncia&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Evidentment que hi ha una confrontaci\u00f3 entre la unilateralitat i la consulta pactada. Per\u00f2, i el di\u00e0leg pactat&#8230;? Al final de la d\u00e8cada del 2010 els dos contendents van -segurament- fallar. En comen\u00e7ar la d\u00e8cada del 2020 i d&#8217;acord amb les lleis internacionals i la voluntat de fer-les efectives, pot desllorigar-se la situaci\u00f3 per tal d&#8217;assolir el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_catal%C3%A1n\">problema catal\u00e0<\/a> que \u00e9s, certament un greu <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Espanya\">problema espanyol<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"row row-content\">\n<div class=\"article full\">\n<article>\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"related-articles\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10062 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.jpeg\" alt=\"\" width=\"641\" height=\"265\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">2. <a style=\"color: #ff0000;\" title=\"12 episodis de coratge del poble catal\u00e0\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/12-episodis-de-coratge-del-poble-catala_200920_102.html\"><strong>DOTZE EPISODIS DE CORATGE DEL POBLE CATAL\u00c0<\/strong><\/a><\/span><\/h3>\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Imatge de la manifestaci\u00f3 'Som una naci\u00f3', el 10 de juliol de 2010\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/21\/dsc-0071_48_635x394.jpeg\" alt=\"Imatge de la manifestaci\u00f3 'Som una naci\u00f3', el 10 de juliol de 2010\" width=\"345\" height=\"214\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/19\/dsc-0071_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/20\/dsc-0071_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/21\/dsc-0071_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/22\/dsc-0071_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/23\/dsc-0071_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/24\/dsc-0071_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/25\/dsc-0071_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/90\/17\/dsc-0071.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"title\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.1. <\/span>LES GRANS MANIFESTACIONS DE LA DIADA DE CATALUNYA (11 de setembre) EN LA D\u00c8CADA DELS ANYS 2010-2020, A PARTIR DEL REBUIG UN\u00c0NIME AL RECURS D&#8217;INCONSTITUCIONALITAT DE L&#8217;ESTATUT PER PART DEL TC <span style=\"color: #000000;\">(Juliol de 2010) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_Nacional_de_Catalunya\">Diada Nacional de Catalunya<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els balcons es van omplir de senyeres per secundar la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol en contra del ignomini\u00f3s recurs d\u2019inconstitucionalitat efectuat pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Constitucional_(Espa%C3%B1a)\">Tribunal Constitucional d\u2019Espanya<\/a> sobre el text de l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estatuto_de_Autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_2006\">Estatut de Catalunya de l&#8217;any 2006<\/a>. La manifestaci\u00f3 va ser tot un \u00e8xit i la llavor del que vindria despr\u00e9s. Efectivament, nom\u00e9s cal fer un rep\u00e0s a las multitudin\u00e0ries manifestacions de cada 11 de setembre, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_Nacional_de_Catalunya\">Diada Nacional de Catalunya<\/a>.<\/strong><\/span><\/figure>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.1.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;ANC TRIA EL LEMA \u00ab<em>CATALUNYA, NOU ESTAT D&#8217;EUROPA\u00bb<\/em> PER A LA DIADA DE L&#8217;ANY 2012<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u201911 de setembre de 2012, l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asamblea_Nacional_Catalana\">Assemblea Nacional Catalana<\/a> va triar \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_%C2%ABCatalunya,_nou_estat_d%27Europa%C2%BB\"><em>Catalunya, nou estat d\u2019Europa<\/em><\/a>\u201d com a lema, i la manifestaci\u00f3, de nou, va ser un \u00e8xit. Les estimacions d\u2019assist\u00e8ncia fluctuen entre 1,5 milions i 2 milions. Fos com fos, la lectura entre l\u00ednies que en va fer tothom va ser clara i di\u00e0fana: aquella concentraci\u00f3 havia estat hist\u00f2rica, per les xifres i, sobretot, pel seu to inequ\u00edvocament independentista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.1.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;IMPACTE POL\u00cdTIC: EL TRENCAMENT DE RELACIONS ENTRE ELS GOVERNS DE MADRID I DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019impacte pol\u00edtic va ser immediat i vertigin\u00f3s. La setmana seg\u00fcent, els presidents catal\u00e0 i espanyol, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Artur_Mas\">Artur Mas<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Mariano_Rajoy\">Mariano Rajoy<\/a>, van fer p\u00fablic el seu trencament de relacions arran de la negativa a assolir un nou pacte fiscal per a Catalunya. El 25 de setembre, el president <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artur_Mas_i_Gavarr%C3%B3\">Artur Mas<\/a> va convocar eleccions anticipades per aquell novembre mateix. Dos dies despr\u00e9s s\u2019aprov\u00e0 una resoluci\u00f3 que instava el Govern resultant dels comicis a convocar un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_d%27independ%C3%A8ncia\">refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.1.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;ESTELADA PROTAGONITZA LA DIADA DE L&#8217;ANY 2013: \u00ab<em>LA VIA CATALANA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Als balcons, les senyeres es van anar transformant progressivament en estelades. La bandera de Catalunya comen\u00e7ava un peculiar cam\u00ed que l\u2019ha duta a convertir-se en s\u00edmbol de l\u2019autonomisme i a ser reivindicada, fins i tot, pels hereus dels qui la van prohibir i repudiar tantes vegades. L\u2019estelada, per la seva banda, ja va ser la protagonista absoluta durant una altra mobilitzaci\u00f3 \u00e8pica, la Diada del 2013: \u201c<em>La Via Catalana<\/em>\u201d. I fins avui.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/RECORREGUT-2019.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6213 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/RECORREGUT-2019.jpeg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"192\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.1.4.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">HIST\u00d2RIA DE LES GRANS MANIFESTACIONS DE L&#8217;11 DE SETEMBRE DE LA D\u00c8CADA ENTRE ELS ANYS 2010-2020 EN LA CELEBRACI\u00d3 DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.1. <a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2010.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3155 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2010.jpeg\" alt=\"2010\" width=\"271\" height=\"180\" \/><\/a><\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/3WlSI1GxNjs\"><em><span style=\"color: #339966;\">\u00abSOM UNA NACI\u00d3. NOSALTRES DECIDIM\u00bb<\/span><span style=\"color: #ff0000;\"> (Any 2010)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera i multitudin\u00e0ria manifestaci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia no va ser per la Diada de l\u201911-S, sin\u00f3 el 10 de juliol de 2010, just despr\u00e9s que el Tribunal Constitucional esmen\u00e9s l\u2019Estatut aprovat per la majoria dels catalans. <\/strong><strong>A la convocat\u00f2ria d\u2019\u00d2mnium Cultural es van sumar els sindicats i prop de 1.600 entitats, a m\u00e9s de tots els partits pol\u00edtics llevat del PP i Ciutadans. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Rere una senyera gegant, de 250 metres quadrats, el president de la Generalitat, Jos\u00e9 Montilla, encap\u00e7alava la comitiva d\u2019autoritats, que va rebre xiulades al final de la manifestaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2011.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3156 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2011.jpeg\" alt=\"2011\" width=\"275\" height=\"183\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.2. <\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/hnpZv1xLa6E\"><em><span style=\"color: #339966;\">\u00abINDEPEND\u00c8NCIA\u00bb \/ \u00abSOM UNA NACI\u00d3. VOLEM UN ESTAT PROPI\u00bb<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/hnpZv1xLa6E\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2011)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plataforma_pel_Dret_de_Decidir\">La Plataforma pel Dret a Decidir<\/a>, les entitats <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sobirania_i_Progr%C3%A9s\">Sobirania i Progr\u00e9s<\/a>, Sobirania i Just\u00edcia i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Intersindical-CSC\">Intersindical-CSC<\/a> van convocar una gran manifestaci\u00f3 independentista per la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3n_%C2%ABSom_una_naci%C3%B3._Nosaltres_decidim%C2%BB\">Diada de 2010<\/a>, que va comptar amb l\u2019adhesi\u00f3 de nombroses personalitats, per\u00f2 no va esdevenir multitudin\u00e0ria com les que s\u2019han fet a partir del 2012.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No hi va haver una pancarta unit\u00e0ria, sin\u00f3 diverses, com \u00abIndepend\u00e8ncia\u00bb (ERC) o \u00abSom una naci\u00f3. Volem un Estat Propi\u00bb (Solidaritat Catalana). La mobilitzaci\u00f3 va ser convocada per la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plataforma_pel_Dret_de_Decidir\">Plataforma pel Dret de Decidir<\/a>, de la qual tamb\u00e9 formaven part partits pol\u00edtics com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Esquerra_Republicana_de_Catalunya\">ERC<\/a>, la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Candidatura_de_Unidad_Popular\">CUP<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solidaritat_Catalana\">Solidaritat catalana<\/a> o <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maulets_(hist%C3%B2ria)\">Maulets<\/a>. Es van manifestar per la independ\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 contra les sent\u00e8ncies del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Suprem_d%27Espanya\">Tribunal Suprem<\/a> i el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Superior_de_Just%C3%ADcia_de_Catalunya\">Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya<\/a> exigint que el castell\u00e0 sigui llengua vehicular a l\u2019escola catalana. Al final, uns encaputxats van cremar una foto del rei, una bandera espanyola i una de francesa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2013.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3157 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2013.jpeg\" alt=\"2013\" width=\"289\" height=\"175\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.3. \u00ab<\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/_xFDj27y_xE\"><em><span style=\"color: #339966;\">CATALUNYA, NOU ESTAT D\u2019EUROPA<\/span><\/em><\/a>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/_xFDj27y_xE\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2012)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>Una gran ma<\/em>nifestaci\u00f3 i primera manifestaci\u00f3 important va arribar per la Diada de 2012. Convocada per l\u2019ANC, que tot just havia nascut sis mesos enrere. S\u2019hi va unir tamb\u00e9 \u00d2mnium cultural i altres entitats. El lema, aquesta vegada, era molt clar:\u00a0\u00ab<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_%C2%ABCatalunya,_nou_estat_d%27Europa%C2%BB\"><em>Catalunya, nou estat d\u2019Europa<\/em><\/a>\u00bb. La mobilitzaci\u00f3 va superar les expectatives i va omplir un recorregut que arrencava a la conflu\u00e8ncia de Gran Via de les Corts amb Passeig de Gr\u00e0cia, baixava per Via Laietana i conclo\u00efa a Marqu\u00e8s de l\u2019Argentera. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com sempre,\u00a0va haver-hi un ball de xifres sobre els assistents, que anirien des de les 600.000 persones fins als 1,5 milions.\u00a0Artur Mas va considerar que, com a President de la Generalitat, no hi podia anar, per\u00f2 Josep Antoni Duran i Lleida s\u00ed que hi va ser, negant-ne el car\u00e0cter independentista que la mobilitzaci\u00f3 va adoptar de forma inequ\u00edvoca.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10518\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-9.jpg\" alt=\"\" width=\"282\" height=\"179\" \/><\/a><\/strong><strong><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.4. \u00ab<\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/MmxMnLz738o\"><em><span style=\"color: #339966;\">LA GRAN VIA CATALANA, ENTRE EL NORD I EL SUD\u00a0 DEL PA\u00cdS\u00bb<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/MmxMnLz738o\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2013)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Inspirant-se en la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Via_B%C3%A0ltica\">Via B\u00e0ltica<\/a> que el 1989 va unir les tres capitals d\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estonia\">Est\u00f2nia<\/a>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Letonia\">Let\u00f2nia<\/a> i <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Lituania\">Litu\u00e0nia<\/a> per reclamar la independ\u00e8ncia de la URSS, l\u2019ANC va organitzar una cadena humana segmentada en 778 trams d\u2019uns 500 metres cadascun, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de fins a 30.000 voluntaris i 1.500 autocars. La cadena es va anar formant a partir de les 16h, a les 17:14h van repicar els campanars de tot Catalunya i a les 18h es va cloure cantant l\u2019<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Els_segadors\">himne dels Segadors<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fins a mig mili\u00f3 de barcelonins van acompanyar la cadena humana de pas per la ciutat de Barcelona, on hi havia 56 trams. La mobilitzaci\u00f3 per l\u201911-S de l\u2019any 2013 va creuar Catalunya de punta a punta a trav\u00e9s de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Via_Catalana\">Via Catalana<\/a>\u00a0cap a la Independ\u00e8ncia. Una cadena humana de 400 quil\u00f2metres que va reunir 1,6 milions de persones des del Pert\u00fas fins a Vinar\u00f3s. A difer\u00e8ncia de l\u2019any precedent, en aquesta ocasi\u00f3\u00a0nom\u00e9s s\u2019hi van sumar els partits pol\u00edtics inequ\u00edvocament independentistes.\u00a0Alguns milers de persones van decidir encerclar la seu de La Caixa, com a s\u00edmbol del poder financer en un context marcat per la crisi i les retallades. Inscrits: 450.000 \/ Participants: 1,6 M.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2014.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3159 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2014.jpeg\" alt=\"2014\" width=\"267\" height=\"189\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.5. \u00ab<\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/4xO5ulXs1do\"><em><span style=\"color: #339966;\">ARA \u00c9S L\u2019HORA\u00bb<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/4xO5ulXs1do\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2014)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una enorme \u00abV\u00bb que, en comen\u00e7ar a ser dibuixada des del v\u00e8rtex de la Diagonal a la Gran Via de les Corts Catalanes, portava significativament el significat de <em>\u00abvia\u00bb=cam\u00ed<\/em>,\u00a0<em>\u00abvoluntat\u00bb=decisi\u00f3<\/em>,\u00a0<em>\u00abvotar\u00bb=democr\u00e0cia<\/em>\u00a0i\u00a0<em>\u00abvict\u00f2ria=arribar fins a l\u2019objectiu final<\/em>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mobilitzaci\u00f3 independentista de la Diada va tornar a concentrar-se a Barcelona i va adoptar, des de l\u2019aire, la forma de senyera gegant amb forma de \u00abV\u00bb. M\u00e9s de 556.000 persones es van inscriure en algun dels 73 trams. Al v\u00e8rtex, a la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes, una noia que el 9 de novembre feia 16 anys, va dipositar una papereta en una urna. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La manifestaci\u00f3, promoguda dins la campanya \u2018<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ara_%C3%A9s_l%27hora\"><em>Ara \u00e9s l\u2019hora<\/em><\/a>\u2019 de l\u2019ANC i \u00d2mnium, va servir per escalfar el debat abans de la consulta del 9-N. La mobilitzaci\u00f3 va arribar\u00a0dos mesos abans de la consulta sobre la independ\u00e8ncia del 9 de novembre de 2014. Inscrits: 550.000 \/ Participants: 1,8 M.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.6.<a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2015.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3162 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2015.jpeg\" alt=\"2015\" width=\"277\" height=\"182\" \/><\/a><\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/xcPwAI9SsNM\"><em><span style=\"color: #339966;\">\u00abHO TENIM A TOCAR\u2026\u00bb<\/span><\/em><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/xcPwAI9SsNM\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2015)<\/span><\/em><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El torn de la Via Lliure a la Rep\u00fablica Catalana al 2015, va omplir un tram de 5,2 quil\u00f2metres de l\u2019Avinguda de la Meridiana. Com sempre, la participaci\u00f3 va ser massiva i va provocar l\u2019habitual bany de xifres. Entre d\u2019altres q\u00fcestions, la Diada d\u2019aquell any va marcar\u00a0el tret de sortida per a les eleccions al Parlament del 27 de setembre, en qu\u00e8 ERC i CDC van participar conjuntament sota la marca Junts pel S\u00ed i amb el fam\u00f3s projecte del full de ruta de 18 mesos per assolir la independ\u00e8ncia de Catalunya, que no va poder-se complir.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u2018<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ara_%C3%A9s_l%27hora\"><em>Ara \u00e9s l\u2019hora<\/em><\/a>\u2019 (ANC + \u00d2mnium) van omplir la Meridiana dividint l\u2019avinguda en 135 trams (tants com escons hi ha al Parlament). Els manifestants van aixecar, per zones, punters dels 10 colors dels eixos tem\u00e0tics en qu\u00e8 hauria de basar-se la futura rep\u00fablica catalana: democr\u00e0cia, equilibri territorial, solidaritat, m\u00f3n, diversitat, sostenibilitat, igualtat, just\u00edcia social, innovaci\u00f3, cultura i educaci\u00f3. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A les 17:14h, un punter gegant mogut per esportistes va rec\u00f3rrer en pocs minuts el passad\u00eds central de la manifestaci\u00f3, despr\u00e9s de la qual va comen\u00e7ar la campanya electoral per a les eleccions del 27-S. Inscrits: 485.000 \/ Participants: 1,4 M.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2016.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3163 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2016.jpeg\" alt=\"2016\" width=\"189\" height=\"267\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.7. <a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/fqInhPcOu_I\"><em>\u00abA PUNT\u00bb <\/em><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/fqInhPcOu_I\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2016)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019any 2016 havia canviat sensiblement i l\u201911-S va servir per tornar a reivindicar el refer\u00e8ndum, una pantalla que dotze mesos abans alguns sectors de l\u2019independentisme havien volgut donar per superada. La mobilitzaci\u00f3 convocada per l\u2019ANC i \u00d2mnium es va organitzar en 44 trams i es va descentralitzar en cinc ciutats, cadascuna de les quals va voler simbolitzar un aspecte diferent de la nova rep\u00fablica catalana:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Barcelona, com a capital, representava la rep\u00fablica de les llibertats. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Salt, la de la solidaritat i la diversitat. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Berga, la de la cultura i les arrels d\u2019una identitat que est\u00e0 en construcci\u00f3 cont\u00ednua.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tarragona es va manifestar per una rep\u00fablica en xarxa, que superi l\u2019actual d\u00e8ficit d\u2019infraestructures. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Lleida va reclamar l\u2019equilibri territorial i la diversitat de paisatges gr\u00e0cies a l\u2019activitat agr\u00edcola. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, com sempre, la participaci\u00f3 a la manifestaci\u00f3 \u201c<em><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/A_punt_(manifestaci%C3%B3)\">A punt<\/a><\/em>\u201d va ser multitudin\u00e0ria. Inscrits: 370.000 \/ Participants: 900.000.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/16.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3160 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/16.jpeg\" alt=\"16\" width=\"268\" height=\"188\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.1.4.8. <a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/DdKxnVf4H3M\"><em>\u00abA PUNT PEL S\u00cd\u00bb <\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/DdKxnVf4H3M\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2017)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els manifestants van crear una gran creu gegant, com a s\u00edmbol de suma, a la conflu\u00e8ncia del passeig de Gr\u00e0cia i el carrer d\u2019Arag\u00f3 com a epicentre. Des dels quatre extrems es van desplegar quatre pancartes de 16 x 16 metres amb lemes a favor de la pau i la democr\u00e0cia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El protagonista de la marxa va ser el refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre, convocat per la Generalitat i anul\u00b7lat pel Tribunal Constitucional. La Diada del 2017, que va arribar tot just 20 dies abans del refer\u00e8ndum de l\u20191-O, en un context amb l\u2019independentisme hipermobilitzat i, sobretot, esperan\u00e7at. Inscrits: 450.000 \/ Participants: 1,0 M.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2018.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3164 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/2018.jpeg\" alt=\"2018\" width=\"300\" height=\"168\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.9. <\/span><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/r-kHfjd4OM8\"><em><span style=\"color: #339966;\">\u00abFEM LA REP\u00daBLICA CATALANA\u00bb<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/r-kHfjd4OM8\"><em><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2018)<\/span><\/em><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un mili\u00f3 de persones, segons la Gu\u00e0rdia Urbana, ha omplert la Diagonal per la manifestaci\u00f3 de la Diada 2018.\u00a0A les 17.14 h s\u2019ha llan\u00e7at un coet\u00a0que ha donat el tret de sortida a l\u2019acte.\u00a0Aix\u00f2 ha estat al tram 37, al carrer de Los Castillejos i, tot seguit i despr\u00e9s d\u2019un silenci clamor\u00f3s, s\u2019ha generat una\u00a0gran onada sonora de crits i aplaudiments\u00a0que ha avan\u00e7at fins a arribar al tram 0, situat al Palau de Pedralbes. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A mesura que l\u2019onada avan\u00e7ava, els manifestants han al\u00e7at pancartes, cartells i missatges que han portat per fer sentir la seva veu. Per set\u00e8 any consecutiu, les entitats sobiranistes han pret\u00e8s convertir la Diada de l\u201911 de setembre de 2018 en una enorme mobilitzaci\u00f3 independentista. Enguany\u00a0el context, per\u00f2, \u00e9s radicalment diferent dels cursos previs, amb la fallida proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica i, sobretot, amb dirigents pol\u00edtics a la pres\u00f3 o a l\u2019exili. La manifestaci\u00f3, que l\u2019ANC, \u00d2mnium Cultural i l\u2019AMI han programat, porta per lema \u00abFem la Rep\u00fablica Catalana\u00bb i\u00a0<a href=\"https:\/\/www.publico.es\/public\/l-11-s-creuara-diagonal-glories-fins-palau-reial-amb-lema-fem-republica.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">pret\u00e9n omplir l\u2019avinguda Diagonal de Barcelona des de Pedralbes fins a les Gl\u00f2ries<\/a>. Inscrits: 460.000 i Participants: 1 M.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/diada2019.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6249 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/diada2019.jpeg\" alt=\"\" width=\"333\" height=\"192\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.10. <a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-manifestacio-onze-setembre-guia\/\">El LEMA D&#8217;EMGUANY: <em>\u00abOBJECTIU: INDEPEND\u00c8NCIA\u00bb I ACOMPANYAT D&#8217;UN <\/em><\/a><\/span><\/strong><span style=\"color: #339966;\"><strong><a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-manifestacio-onze-setembre-guia\/\">TSUNAMI DEMOCR\u00c0TIC<\/a><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-manifestacio-onze-setembre-guia\/\"><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2019)<\/span><\/a><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019esperada\u00a0 \u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-directe-minut-a-minut\/\">manifestaci\u00f3 independentista de la Diada<\/a>, per vuit\u00e8 any seguit, ha tornat a ser\u00a0multitudin\u00e0ria. Desenes de milers de persones han omplert la Gran Via i la pla\u00e7a d\u2019Espanya de Barcelona, amb els carrers adjacents, i han clamat per la\u00a0unitat estrat\u00e8gica, per la\u00a0independ\u00e8ncia\u00a0i per la\u00a0llibertat dels presoners pol\u00edtics. Manifestants de tot el pa\u00eds s\u2019han concentrat en el primer acte contra la sent\u00e8ncia que vindr\u00e0 del Tribunal Suprem espanyol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els discursos m\u00e9s aplaudits de l\u2019acte han estat els d\u2019Elisenda Paluzie, presidenta de l\u2019ANC;\u00a0Marcel Mauri, vice-president d\u2019\u00d2mnium; i\u00a0Llu\u00eds Llach, que comanda el debat constituent.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/lluis-llach-diada-construim-desobeim\/\">Llach ha fet una crida<\/a>\u00a0a sorprendre l\u2019estat espanyol bastint la futura rep\u00fablica en el debat constituent i desobeint-lo.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/marcel-mauri-omnium-sanchez-alliberar-presos-politics\/\">Mauri, en una intervenci\u00f3 vehement<\/a>, ha reivindicat la diversitat de Catalunya i ha advertit el govern espanyol que incomplir\u00e0 el dictamen de l\u2019ONU si no allibera els presoners pol\u00edtics. Per acabar,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-discurs-paluzie-video-anc\/\">Paluzie ha assegurat<\/a>\u00a0que calia demostrar a l\u2019estat espanyol i tamb\u00e9 els pol\u00edtics independentistes que la lluita per la independ\u00e8ncia continua endavant i ha reclamat de no cedir al xantatge i a la repressi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan s\u2019ha acabat l\u2019acte, el\u00a0Tsunami Democr\u00e0tic\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/tsunami-democratic-desplega-per-sorpresa-pancartes-a-les-torres-venecianes-organitzem-la-resposta-a-la-sentencia\/\">ha desplegat per sorpresa<\/a>\u00a0dues pancartes a les torres venecianes de la pla\u00e7a d\u2019Espanya. \u2018<em>Organitzem la resposta a la sent\u00e8ncia<\/em>\u2019 i \u2018<em>TsunamiDemocr\u00e0tic<\/em>\u2019, deien les pancartes, penjades per voluntaris del cos de bombers.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les entitats tamb\u00e9 han fet actes al mat\u00ed. L\u2019ANC\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada2019-anc-esmola-eines-pais-pla-palau\/\">havia organitzat la fira Eines de Pa\u00eds<\/a>, que ha estat plenament reeixit, amb centenars de persones que han canviat de companyia. \u00d2mnium Cultural havia convocat els partits, sindicats i entitats en un acte unitari per a\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-acte-omnium\/\">exigir l\u2019absoluci\u00f3 dels presoners pol\u00edtics<\/a>, en una fotografia que ha aplegat l\u2019independentisme i els comuns.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/rovira-demana-que-a-la-diada-es-reivindiqui-que-defensar-la-independencia-no-es-un-crim-no-som-delinquents\/\">ERC ha fet un acte<\/a>\u00a0amb parlaments d\u2019alguns dels seus dirigents principals, entre els quals\u00a0Marta Rovira, que ha dit que els catalans \u2018s\u2019hauran d\u2019aixecar\u2019 quan sortir\u00e0 la sent\u00e8ncia del Suprem. El president de la Generalitat,\u00a0Quim Torra,\u00a0<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2019-torra-respondre-sentencies\/\">ha dit<\/a>\u00a0que la Diada era la primera resposta a la sent\u00e8ncia.\u00a0Inscrits: 200.000 \/ Participants: 600.000 segons la Gu\u00e0rdia Urbana i 900.000 segons estimaci\u00f3 realista.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/cartell-2020.jpg_1603966744.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10090 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/cartell-2020.jpg_1603966744.jpg\" alt=\"\" width=\"380\" height=\"190\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\"><strong>2.1.4.11. LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA SOTA L&#8217;ASSETJAMENT DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19: \u00ab<em><a href=\"https:\/\/www.dbalears.cat\/horitzons\/2020\/07\/24\/341911\/diada-catalunya-2020-amb-lema-deure-construir-futur-millor-dret-ser-independents-combinara-mobilitzacio-virtual-fisica.html\">El deure de construir un futur millor, el dret de ser independents<\/a>\u00bb<\/em><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>(Any 2020)<\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;Onze de Setembre de 2020 va ser una Diada at\u00edpica. La pand\u00e8mia impedeix que enguany es pugui fer una gran mobilitzaci\u00f3 multitudin\u00e0ria a Barcelona. Les mesures contra la <a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/coronavirus-2019-catalunya-valencia-mallorca-report-diari\/\">COVID-19<\/a>\u00a0ho impossibiliten. Per\u00f2 l\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/assemblea-nacional-catalana\/\">Assemblea Nacional Catalana<\/a>, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/omnium-cultural\/\">\u00d2mnium Cultural<\/a>\u00a0i l\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/ami\/\">AMI<\/a>, organitzaren un seguit de mobilitzacions en combinar unes <a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/la-diada-incloura-concentracions-davant-edificis-del-govern-espanyol\/\">protestes f\u00edsiques<\/a>\u00a0amb una part\u00a0virtual.\u00a0La marxa, que tingu\u00e9 el lema \u201c<em><a href=\"https:\/\/www.dbalears.cat\/horitzons\/2020\/07\/24\/341911\/diada-catalunya-2020-amb-lema-deure-construir-futur-millor-dret-ser-independents-combinara-mobilitzacio-virtual-fisica.html\">El deure de construir un futur millor, el dret de ser independents<\/a>\u201d<\/em>, va voler tornar a demostrar que \u2018<em>la independ\u00e8ncia \u00e9s possible i m\u00e9s necess\u00e0ria que mai<\/em>\u2019.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb aquestes mobilitzacions, l\u2019Assemblea va denunciar la discriminaci\u00f3 econ\u00f2mica i social que castiga Catalunya i que perjudica di\u00e0riament els ciutadans, a m\u00e9s de reivindicar la independ\u00e8ncia com a \u00fanic mitj\u00e0 perqu\u00e8 aquesta situaci\u00f3 canvi\u00ef. La Diada tingu\u00e9 107 punts de concentraci\u00f3 -amb una capacitat total de 48.000 persones- en 82 municipis\u00a0del Principat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A\u00a0Barcelona, hi hagu\u00e9 l\u2019acte pol\u00edtic central, que es va fer a la seu de l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria espanyola, a la pla\u00e7a de Letamendi. Per\u00f2 es feren accions en m\u00e9s punts de la capital, com a la pla\u00e7a de la Universitat; el Banc d\u2019Espanya, a la pla\u00e7a de Catalunya; la seu de la Seguretat Social espanyola, a la cru\u00eflla del carrer d\u2019Arag\u00f3 i el passeig de Gr\u00e0cia, a les estacions de Sants i de Sant Andreu Arenal, a la Tresoreria General de la Seguretat Social, a l\u2019avinguda de Pau Claris, a l\u2019Institut de Seguretat Social espanyol, a l\u2019oficina d\u2019Estrangeria, al carrer de Sant Antoni Maria Claret i al passeig de Sant Joan amb Travessera de Gr\u00e0cia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la resta de municipis les concentracions tingueren lloc en punts de concentraci\u00f3. Els llocs triats per a fer les mobilitzacions van ser jutjats, estacions de RENFE, oficines del servei p\u00fablic d\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019estat espanyol (SEPE), de la seguretat social i de l\u2019ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria. De totes maneres, en alguns casos, per q\u00fcestions sanit\u00e0ries, va optar-se per places o avingudes a prop d\u2019aquests punts.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li id=\"div-gpt-ad-1581692880414-0\" data-google-query-id=\"CLH2nPLnzewCFQ_VGwodINMEqA\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Actes programats a:<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc1\">Barcelona<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc2\">Girona<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc3\">Lleida<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc4\">Tarragona<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc5\">Catalunya Central<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc6\">Terres de l\u2019Ebre<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc7\">Madrid<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc8\">Delegaci\u00f3 del Govern a la UE<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc9\">Delegaci\u00f3 del Govern a Fran\u00e7a<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc10\">Delegaci\u00f3 del Govern a Alemanya<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc11\">Delegaci\u00f3 del Govern a Europa Central<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc12\">Delegaci\u00f3 del Govern als Pa\u00efsos N\u00f2rdics<\/a> &#8211;\u00a0<a class=\"scroll\" href=\"https:\/\/web.gencat.cat\/ca\/actualitat\/reportatges\/diada-nacional-de-catalunya\/programa-dactes\/#bloc13\">Delegaci\u00f3 del Govern a Su\u00efssa<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/qVqljrqwnvA\">Video d&#8217;una de les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"fpca_big_playlist\">\n<div id=\"reproductor\" class=\"playlist-horizontal pare_playlist col-100\">\n<div class=\"pd-15 pd-30\">\n<div class=\"multimedia-tabs-container\">\n<div class=\"multimedia-tabs-content\">\n<div id=\"video-tab-content\" class=\"video-tab-content primer\">\n<div class=\"video-carousel-container\">\n<div class=\"bx-wrapper\">\n<div class=\"bx-viewport\">\n<div class=\"video-carousel-container-slider\">\n<div class=\"slide\">\n<ul>\n<li class=\"video-slide-image\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/kX9cBik92q8\"><strong>Missatge del President de la Generalitat, Quim Torra, en el dia de la celebraci\u00f3 de l&#8217;11 de setembre de 2020<\/strong><\/a><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"col-xs-12 col-md-8 shadowBox-sm\">\n<div id=\"center_2_1R\">\n<div class=\"fpca_diapositives slider-col-66 formatter_body\">\n<div class=\"slider-quadrat \">\n<div class=\"box-sm\">\n<div id=\"carousel-example-generic\" class=\"carousel slide slider_imatges slider_petit inici\" data-ride=\"carousel\">\n<div class=\"slider_imatges_cont \">\n<div class=\"carousel-inner\">\n<div class=\"item active\">\n<div class=\"carousel-image\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a title=\"Missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya\" href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/N87YbpGEw4k\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"img-responsive aligncenter\" src=\"https:\/\/web.gencat.cat\/web\/.content\/Imatge\/home_actualitat\/20200910_president.jpg_223078711.jpg\" alt=\"Missatge institucional del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya\" width=\"498\" height=\"280\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"carousel-caption\" style=\"text-align: center;\">\n<h4 class=\"title style-scope ytd-video-primary-info-renderer\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/embed\/N87YbpGEw4k\">Acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya (10\/09\/2020)<\/a><\/span><\/h4>\n<div class=\"carousel-inner\">\n<div class=\"item active\">\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/mapa-11-setembre-manifestacio-07181336-1024x683-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-14419\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/mapa-11-setembre-manifestacio-07181336-1024x683-1.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"220\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.12.\u00a0<\/span><\/span><span style=\"color: #339966;\">ANY 2021 \u00ab<em>LLUITEM I GUANYEM LA INDEPEND\u00c8NCIA:<\/em><em>HO TORNAREM A FER, I MILLOR<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2021)<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<div class=\"slider_imatges_cont \">\n<div class=\"carousel-inner\">\n<div class=\"item active\">\n<div class=\"carousel-caption\" style=\"text-align: center;\">\n<div>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La manifestaci\u00f3 organitzada per l\u2019Assemblea Nacional Catalana per a la Diada 2021\u00a0a la\u00a0Via Laietana de Barcelona va desbordar les expectatives i va tornar a posar el Primer d\u2019Octubre i la independ\u00e8ncia en el centre de la reivindicaci\u00f3. M\u00e9s de 400.000 persones hi assistiren.\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">L\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2020-en-directe-onze-setembre\/\"><span class=\"s2\">any passat<\/span><\/a>, arran de la covid-19, es va fer una Diada presencial i virtual. Per\u00f2 enguany, l\u2019embranzida en el ritme de vaccinaci\u00f3 permeteren de tornar presencialment als carrers de la ciutat. La intenci\u00f3 va ser el\u00a0reivindicar el refer\u00e8ndum del 2017\u00a0amb una doble convocat\u00f2ria: l\u201911 de setembre i el primer d\u2019octubre.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"s1\">La manifestaci\u00f3 sort\u00ed de la pla\u00e7a d\u2019Urquinaona de Barcelona. Es va triar aquest lloc perqu\u00e8 va ser el punt neur\u00e0lgic de les <a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/protestes-sentencia\/\"><span class=\"s2\">protestes<\/span><\/a> arran de la sent\u00e8ncia contra el primer d\u2019octubre. La manifestaci\u00f3 baix\u00e0 per la Via Laietana i pass\u00e0 per davant de la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prefectura_Superior_de_Policia_de_Catalunya\">Comissaria de la policia espanyola<\/a><\/span>. Despr\u00e9s, va girar pel passeig d\u2019Isabel II i continu\u00e0 per l\u2019avinguda del Marqu\u00e8s de l\u2019Argentera fins a arribar davant de l\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, on es va fe l\u2019acte pol\u00edtic.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En pr\u00e9mer els enunciats que s&#8217;insereixen a continuaci\u00f3 s&#8217;obrir\u00e0 informaci\u00f3 cabdal sobre diferents aspectes de la Diada de l&#8217;11 de setembre de 2021:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/actes-institucionals-diada-2021-pau-casals\/\">Els actes institucionals de la Diada aniran dedicats al m\u00fasic Pau Casals<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/manifestacio-esquerra-independentista-diada-2021\/\">Com ser\u00e0 la manifestaci\u00f3 de l\u2019esquerra independentista a la Diada 2021? Tots els detalls<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/manifestacio-esquerra-independentista-diada-2021\/\">Com ser\u00e0 la manifestaci\u00f3 de l\u2019esquerra independentista a la Diada 2021? Tots els detalls<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/video-crits-llancament-dobjectes-a-la-comissaria-de-la-policia-espanyola\/\">Tensi\u00f3 a la Via Laietana despr\u00e9s del llan\u00e7ament d&#8217;objectes contra la policia espanyola<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/premsa-espanyola-diada-2021\/\">Les d\u00e8ries de la premsa espanyola per amagar l\u2019\u00e8xit de la manifestaci\u00f3 de la Diada<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/imatges-panoramiques-manifestacio-diada-2021\/\">Les imatges panor\u00e0miques m\u00e9s impressionants de la manifestaci\u00f3 de la Diada a la Via Laietana<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/centenars-persones-participen-manifestacio-cdr-centre-barcelona\/\">Centenars de persones participen en la manifestaci\u00f3 dels CDR al centre de Barcelona<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/imatges-manifestacio-diada-2021-gent-pren-carrers\/\">Recull fotogr\u00e0fic. La for\u00e7a de la gent torna a prendre els carrers<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/video-el-discurs-delisenda-paluzie-president-faci-la-independencia\/\">El discurs d&#8217;Elisenda Paluzie: \u00ab<em>President, faci la independ\u00e8ncia!<\/em>\u00ab<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/video-jordi-cuixart-discurs-manifestacio-anc\/\">Jordi Cuixart demana als partits que estiguin a l&#8217;altura i que pactin una estrat\u00e8gia compartida<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/forcadell-sanchez-cuixart-paluzie-manifestacio-diada-2021\/\">El retrobament emocionant de Forcadell, S\u00e0nchez i Paluzie, entre crits d\u2019independ\u00e8ncia<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/diada-2021-manifestacio-onze-setembre-on-quan-es-fara\/\">Guia de la Diada 2021: Tots els detalls de la manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre<\/a><\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-16118\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/images-4.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"189\" \/><\/a><span style=\"color: #339966;\">2.1.4.13.\u00a0<a style=\"color: #339966;\" href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=IGg4nQN6RDs\">ANY 2022 \u00ab<em>TORNEM-HI PER V\u00c8NCER: INDEPEND\u00c8NCIA<\/em>\u00bb<\/a><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><span style=\"color: #ff0000;\">(Any 2022)<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La manifestaci\u00f3 de l\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/assemblea-nacional-catalana\/\">Assemblea Nacional Catalana (ANC)<\/a>, amb el lema \u201cTornem-hi per v\u00e8ncer: independ\u00e8ncia\u201d, ha fet recuperar a l\u2019independentisme el pols del carrer, amb 700.000 assistents, segons que ha anunciat en el parlament final la presidenta de l\u2019ANC,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Dolors_Feliu\">Dolors Feliu<\/a><\/span>, que ha acabat amb la frase: \u201c<em>O feu la independ\u00e8ncia, o convoqueu eleccions<\/em>.\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Enguany, la convocat\u00f2ria ha estat envoltada de pol\u00e8mica, at\u00e8s que el president de la Generalitat,\u00a0<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Aragon%C3%A8s_i_Garcia\">Pere Aragon\u00e8s,<\/a><\/span> i m\u00e9s alts representants d\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/president-aragones-no-assistira-manifestacio-diada\/\">ERC se n\u2019han desmarcat<\/a>\u00a0perqu\u00e8 consideraven que era cr\u00edtica i contr\u00e0ria al govern.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-16119 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"191\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922-768x432.jpg 768w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/recorregut-manifestacio-11-setembre-diada-2022-060922.jpg 1920w\" sizes=\"(max-width: 339px) 100vw, 339px\" \/><\/a>La <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/ca\/en-directe\/manifestacio-11-setembre-2022-barcelona-directe-diada-catalunya_9024_126.html\">manifestaci\u00f3 de la Diada &#8216;2022<\/a><\/span> va comen\u00e7ar a les 17:14h a l\u2019avinguda del Paral\u00b7lel i avan\u00e7\u00e0 fins a l\u2019avinguda del Marqu\u00e8s de l\u2019Argentera, tot passant per davant de s\u00edmbols del poder espanyol, com ara la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Capitan%C3%ADa_General_de_Catalu%C3%B1a\">Capitania General de Barcelona<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A tocar de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Barcelona-Estaci%C3%B3n_de_Francia\">Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a<\/a><\/span> s\u2019hi instal\u00b7l\u00e0 l\u2019escenari central, on va cloure la manifestaci\u00f3n amb un acte pol\u00edtic amb parlaments de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Pesarrodona\">Jordi Pesarrodona<\/a><\/span>, vice-president de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Assemblea_Nacional_Catalana\">ANC<\/a><\/span>,\u00a0\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/L%27Ametlla_de_Mar\">Jordi Gaseni<\/a><\/span>, president de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asociaci%C3%B3n_de_Municipios_por_la_Independencia\">AMI<\/a><\/span>,<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Antich_i_Valero\">Xavier Antich<\/a><\/span>, president d\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%92mnium_Cultural\">\u00d2mnium Cultural.<\/a><\/span> Finalment, ha acabat l\u2019acte&#8230;\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Dolors_Feliu_i_Torrent\">Dolors Feliu<\/a><\/span>, presidenta de l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\">ANC<\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-16120\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/02\/download-5.jpg\" alt=\"\" width=\"340\" height=\"226\" \/><\/a>En aquesta ocasi\u00f3n, s\u2019ha acabat esperar res dels partits, nom\u00e9s el poble i la societat civil organitzada podran assolir la independ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> La vict\u00f2ria de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya_de_2017\">l\u20191-O<\/a><\/span> i la majoria independentista al Parlament no es poden malgastar en <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pacte_dels_Sis\">taules de di\u00e0leg<\/a><\/span> amb l\u2019Estat espanyol i <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/noticies\/erc-i-junts-es-reuneixen-per-pacificar-la-crisi\/\">trifulgues internes<\/a><\/span>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La samarreta negra acompanya aquest missatge i simbolitza la lluita i la no-rendici\u00f3, un canvi d\u2019etapa en qu\u00e8 la lluita \u00e9s la protagonista.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cinc anys de <a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=vJ05EAAAQBAJ&amp;pg=PT157&amp;lpg=PT157&amp;dq=repressio+despres+de+l%271-%3D&amp;source=bl&amp;ots=dK-yJxlIIJ&amp;sig=ACfU3U3H1NPpDrHtvnYMOa1vWJx-A3OFGw&amp;hl=es&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwir4fyI9476AhXN0oUKHUkMCjcQ6AF6BAgQEAM#v=onepage&amp;q=repressio%20despres%20de%20l'1-%3D&amp;f=false\"><span style=\"color: #3366ff;\">greuges<\/span><\/a> s\u2019afegeixen als <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sitio_de_Barcelona_(1713-1714)\">tres-cents anys<\/a><\/span> d\u2019intensa repressi\u00f3 pol\u00edtica i judicial&#8230;, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.ara.cat\/societat\/educacio\/dotze-anys-catala-l-escola-fals_1_4315237.html\">sent\u00e8ncies contra l\u2019escola en catal\u00e0<\/a><\/span>&#8230;, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/elbarrinaire\/lespoli-fiscal-espanyol-contra-catalunya-ve-de-lluny\/\">espoli fiscal<\/a><\/span>\u2026, <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De l\u2019<span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/politica\/pegasus-catalangate-que-es-espionaje_753015_102.html\">espionatge amb Pegasus<\/a><\/span>, vergonyosa baixa inversi\u00f3 de l\u2019Estat en infraestructures&#8230; <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del projecte de llei, dit de <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Memoria_hist%C3%B3rica\">mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/a><\/span>, que continua deixant en mans de l\u2019Estat la <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Prefectura_Superior_de_Policia_de_Catalunya\">comissaria dels horrors de Via Laietana<\/a><\/span>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tornem la independ\u00e8ncia al centre de la pol\u00edtica i deixem els partits enrere. La for\u00e7a de la gent \u00e9s l\u2019\u00fanica que aconseguir\u00e0 l\u2019alliberament del pa\u00eds. Aquest Onze de Setembre demana,\u00a0dons, l&#8217;acompanyament de la gent del poble per reclamar el que hem guanyat democr\u00e0ticament i sense treva.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"num\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10638 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21-2.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"189\" \/><\/a><span style=\"color: #000000;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2.2. <\/span><\/strong><\/span><\/span><strong><span class=\"title\" style=\"color: #3366ff;\">LA GENT S&#8217;ABOCA AL CARRER PER REBRE JOSEP TERRADELLAS <span style=\"color: #000000;\">(23 d&#8217;octubre de 1977) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Tarradellas_i_Joan\">Tornada de Josep Terradellas<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.2.1. LA DELICADA RECUPERACI\u00d3 DE L&#8217;AUTOGOVERN<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una cadena d&#8217;importants esdeveniments protagonitzada per pol\u00edtics, empresaris, historiadors i activistes, va fer possible la delicada recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern. La culminaci\u00f3 de tots els seus esfor\u00e7os va arribar el 23 d\u2019octubre de\u00a01977, tres setmanes despr\u00e9s de la restituci\u00f3 del Govern catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10635\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-13.jpg\" alt=\"\" width=\"344\" height=\"193\" \/><\/a>2.2.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">JOSEP TERRADELLAS:<\/span><em><span style=\"color: #ff6600;\">\u201cCIUTADANS DE CATALUNYA, JA S\u00d3C AQU\u00cd&#8230;!\u201d<\/span><\/em><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Feia tres dies que\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Tarradellas_i_Joan\">Josep Tarradellas<\/a>\u00a0havia aterrat a Madrid.\u00a0Finalment, la comitiva presidencial va aterrar a Barcelona, on la gent es\u00a0va abocar al carrer per rebre el 125\u00e8 president de la Generalitat. A la pla\u00e7a de Sant Jaume l\u2019expectaci\u00f3 era m\u00e0xima.\u00a0Des del balc\u00f3 del Palau, Tarradellas va contemplar la multitud que s\u2019hi aplegava. Amb un gest suau, va silenciar la pla\u00e7a. \u201c<em><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hCrzhZswvL8\">Ciutadans de Catalunya, ja s\u00f3c aqu\u00ed<\/a>&#8230;<\/em>!\u201d, va dir amb veu ferma fent esclatar tothom d\u2019alegria. Avui sabem que no tots els l\u00edders pol\u00edtics que l\u2019acompanyaven en aquell balc\u00f3 eren partidaris de Tarradellas, per\u00f2 ning\u00fa podia negar-li la seva condici\u00f3 de s\u00edmbol: el fet de representar la dignitat dels milers de catalans exiliats despr\u00e9s de la Guerra Civil.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10636 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19-2.jpg\" alt=\"\" width=\"338\" height=\"194\" \/><\/a>2.2.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ACTIVISME DE JOSEP TERRADELLES DES DE L&#8217;EXILI<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;activisme de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Tarradellas_i_Joan\">Josep Tarradellas<\/a> durant els 23 anys que havia estat al capdavant de la Generalitat a l\u2019exili, i el de la mateixa societat, va donar cohesi\u00f3 a la di\u00e0spora catalana i va aconseguir mantenir viva la producci\u00f3 cultural en catal\u00e0. \u00c9s probable que el pas que va fer Tarradellas don\u00e9s for\u00e7a o consol a aquells que encara aleshores es trobaven en el dur\u00edssim dilema entre tornar a casa o romandre\u2019n per sempre m\u00e9s lluny. En qualsevol cas, es calcula que 70.000 exiliats catalans de primera i segona generaci\u00f3 mai no va tornar. Comptant la seva descend\u00e8ncia, unes 300.000 persones d\u2019origen catal\u00e0 conserven viu el sentiment de pert\u00e0nyer a una p\u00e0tria llunyana. A trav\u00e9s de les associacions des d\u2019on treballen, ells tamb\u00e9 formen part de la for\u00e7a del nostre pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Potada de 'La Vangurdia' del 13 de setembre de 1977\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/73\/lavangurdia13setembre1977_63_420x574.jpeg\" alt=\"Potada de 'La Vangurdia' del 13 de setembre de 1977\" width=\"330\" height=\"451\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/73\/lavangurdia13setembre1977_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/59\/lavangurdia13setembre1977.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">2.3.<\/span> <span class=\"title\">LA MANIFESTACI\u00d3 DEL MILI\u00d3 DE PERSONES <\/span><\/strong><\/span><strong style=\"color: #3366ff;\"><span class=\"title\"><span style=\"color: #000000;\">(11 de setembre de 1977) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_per_l%27Estatut_de_1977\">Manifestaci\u00f3 del mili\u00f3<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.3.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA PRIMERA DIADA AUTORITZADA A BARCELONA DESPR\u00c9S DE LA MORT DE FRANCISCO FRANCO<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un mili\u00f3 de persones i un sol crit: autonomia! La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifestaci%C3%B3_per_l%27Estatut_de_1977\">celebraci\u00f3 de l\u201911 de setembre de\u00a01977<\/a>, la primera Diada autoritzada a Barcelona despr\u00e9s de la mort del general Franco, es va convertir en un clam per demanar un nou estatut d\u2019autonomia i la restituci\u00f3 de la Generalitat. Els actes van comen\u00e7ar al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Fossar_de_les_Moreres\">Fossar de les Moreres<\/a>, on unes 30.000 persones van retre homenatge als herois del 1714. El cant d\u2019&#8217;<em>Els segadors<\/em>&#8216; va precedir el discurs de Josep Tarradellas des de l\u2019exili. Mentrestant, les places de Lleida, Girona, Tarragona, Cornell\u00e0, Matar\u00f3 i Sabadell, entre d\u2019altres, tamb\u00e9 comen\u00e7aven a omplir-se.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10637 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20-2.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"189\" \/><\/a>2.3.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ADOLFO SU\u00c1REZ CAPTA EL MISSATGE: LA DIADA DE L&#8217;ANY SEG\u00dcENT (1978) ES VA CELEBRAR AMB LA GENERALITAT JA RESTABLERTA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Barcelonca c\u00e0ntics de &#8216;<em>L\u2019Estaca<\/em>&#8216; i can\u00e7ons de Llu\u00eds Llach i Els Esquirols s\u2019intercalaven amb els crits que apel\u00b7laven a la llibertat i a l\u2019amnistia. Per fi, Catalunya vivia una veritable festa nacional. Els mitjans espanyols i europeus van batejar aquell esdeveniment com \u201cla manifestaci\u00f3 del mili\u00f3\u201d i la van qualificar un\u00e0nimament com la concentraci\u00f3 de masses m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria d\u2019Europa en pau. L\u2019acabat d\u2019elegir president espanyol, Adolfo Su\u00e1rez, va captar perfectament el missatge. La Diada de l\u2019any seg\u00fcent es va celebrar amb la Generalitat ja restablerta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Cartell de T\u00e0pies de la Marxa de la Llibertat del 1976\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/04\/54\/cartellmarxallibertat-50454.jpg\" alt=\"Cartell de T\u00e0pies de la Marxa de la Llibertat del 1976\" width=\"315\" height=\"465\" data-prosrcset=\"\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/04\/54\/cartellmarxallibertat-50454.jpg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #000000;\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.4.<\/span><\/span><span class=\"title\">LA GRANS MARXES DE LA LLIBERTAT<\/span><\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"title\"><span style=\"color: #000000;\"> (3 i 4 de juliol de 1976) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxa_de_la_Llibertat\">Marxa de la llibertat<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.4.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;OBJECTIU: DESPERTAR LES CONSCI\u00c8NCIES DE MOLTS CATALANS ANESTASIATS PER 40 ANYS DE DICTADURA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Eren pocs, no m\u00e9s d\u2019uns quants centenars, per\u00f2 van deixar una forta empremta en els 300 pobles i capitals de comarca per on van passar. Fer-ho no va ser f\u00e0cil. En molts pobles mai no s\u2019havia vist un desplegament policial com aquell. Hi havia nervis i una barreja intensa de coratge i &#8216;<em>cangueli<\/em>&#8216;, tot alhora. L&#8217;entitat convocant, Pax Christi, formava part de les entitats creades a l\u2019empara de l\u2019Assemblea de Catalunya. Els seus membres volien despertar les consci\u00e8ncies adormides de molts catalans encara anestesiats per 40 anys de dictadura i ara, mort Franco, creien que havia arribat el moment.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10174\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-1.jpg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"301\" \/><\/a>2.4.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">TOT I LA PROHIBICI\u00d3, LA MARXA ES VA FER<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u201c<em>Poble catal\u00e0, posa\u2019t a caminar<\/em>\u201d, aquesta era la consigna. I aix\u00ed va ser com durant molts mesos es van preparar cinc columnes de manifestants que, sortint des dels extrems dels Pa\u00efsos Catalans, havien d\u2019acabar confluint en el monestir de Poblet dos mesos m\u00e9s tard. Manuel Fraga, ministre de Governaci\u00f3, va acabar prohibint la Marxa, per\u00f2 desobeint, les columnes van sortir tal com estava previst el\u00a03 i 4 de juliol del 1976\u00a0des de diversos punts, i al seu pas per algunes poblacions eren aclamats per la gent, en alguns casos veritables multituds, com va ser el cas de Berga.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10175 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-1.jpg\" alt=\"\" width=\"373\" height=\"196\" \/><\/a>2.4.3. LA MARXA VA SER POSSIBLE GR\u00c0CIES A L&#8217;ESFOR\u00c7, EL CORATGE I LES \u00c0NSIES DE LLIBERTAT DE LA GENT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb tot, el setge policial a les poblacions i les constants detencions als activistes van provocar que dels 3.500 km que s\u2019havien de rec\u00f3rrer a peu, una part s\u2019acabessin fent tamb\u00e9 en cotxe o en tren. Tant era, tal com van explicar a\u00a0 S\u00c0PIENS dos dels organitzadors de la Marxa, Arcadi Oliveres i \u00c0ngel Colom, \u201c<em>aquell va ser el referent de l\u2019inici de la Transici\u00f3 en molts pobles, i si la Marxa de la Llibertat no ha estat prou reivindicada a la nostra hist\u00f2ria, nom\u00e9s \u00e9s perqu\u00e8 no va ser organitzada per cap partit pol\u00edtic. Es va fer nom\u00e9s amb l\u2019esfor\u00e7, el coratge i les \u00e0nsies de llibertat de la gent<\/em>.\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Document de l'Assemblea de Catalunya\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/89\/doc-assemblea-51942_48_635x394.jpg\" alt=\"Document de l'Assemblea de Catalunya\" width=\"378\" height=\"234\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/89\/doc-assemblea-51942_48_635x394.jpg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/90\/doc-assemblea-51942_57_540x335.jpg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/91\/doc-assemblea-51942_58_350x217.jpg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/92\/doc-assemblea-51942_59_255x158.jpg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/55\/83\/93\/doc-assemblea-51942_60_160x99.jpg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/19\/42\/doc-assemblea-51942.jpg\" \/><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span class=\"num\">2.5. <\/span><span class=\"title\">L&#8217;ASSEMBLEA DE CATALUNYA, EL PRIMER GRA\u00d3 DE LA TRANSICI\u00d3 <\/span><\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span class=\"title\"><span style=\"color: #000000;\">(7 de novembre de 1971) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Assemblea_de_Catalunya\">Assemblea de Catalunya<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.5.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA CONSIGNA: LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D&#8217;AUTONOMIA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 7 de novembre de 1971, a la parr\u00f2quia de la pla\u00e7a de Sant Agust\u00ed Vell, a Barcelona, s&#8217;organitza l\u2019Assemblea de Catalunya. La policia est\u00e0 entretinguda amb la visita del pr\u00edncep Joan Carles i cap agent sospita que l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica en bloc s\u2019est\u00e0 organitzant a la rereguarda. La sessi\u00f3 es va allargar 5 hores i s\u2019hi van fer 32 intervencions. El programa m\u00ednim que es va aprovar va cristal\u00b7litzar en una consigna: llibertat, amnistia i Estatut d\u2019Autonomia, que va c\u00f3rrer com la p\u00f3lvora.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10170 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-2.jpg\" alt=\"\" width=\"374\" height=\"195\" \/><\/a>2.5.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA POLICIA -\u201c<em>ELS GRISOS\u201d<\/em>&#8211; ES VEU DESBORDADA AMB ELS ACTES REIVINDICATIUS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cada 7 de novembre seg\u00fcent es va convertir en actes reivindicatius que van aplegar milers de persones a diversos municipis.\u00a0A cada ciutat hi va haver la intervenci\u00f3 dels grisos, que sovint es van veure desbordats per la magnitud de l\u2019operaci\u00f3. Res semblava poder aturar aquell moviment.\u00a0El 2 d\u2019octubre del 1973\u00a0la policia es va assabentar d\u2019una important reuni\u00f3 clandestina a la parr\u00f2quia de Maria Mitjancera, a Barcelona. Porres i pistoles en m\u00e0, 113 persones van ser detingudes i la c\u00fapula dirigent va quedar escap\u00e7ada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10169\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"281\" \/><\/a>2.5.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">MALGRAT LA REPRESSI\u00d3, L&#8217;ASSEMBLEA SEGUEIX ORGANITZANT ACTES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019Assemblea, per\u00f2, va continuar el seu cam\u00ed: organitzant actes, emetent comunicats, denunciant la repressi\u00f3&#8230; I aix\u00ed va arribar al seu punt culminant. Les <a title=\"La primera manifestaci\u00f3 del &quot;Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia&quot;\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-contemporania\/guerra-civil-i-franquisme\/la-primera-gran-manifestacio-sota-el-lema-llibertat-amnistia-i-estatut-d-autonomia_16194_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-contemporania\/guerra-civil-i-franquisme\/la-primera-gran-manifestacio-sota-el-lema-llibertat-amnistia-i-estatut-d-autonomia_16194_102.html\">manifestacions de l\u20191 i 8 de febrer del 1976<\/a> demanant l\u2019amnistia i la Diada a Sant Boi de Llobregat aquell mateix any, la primera que es va fer de forma no clandestina. Avui, els analistes estan d\u2019acord que l\u2019Assemblea va ser una veritable escola democr\u00e0tica, de transversalitat i de construcci\u00f3 d\u2019un sol poble: el primer gra\u00f3 de la Transici\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10168 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"444\" height=\"131\" \/><\/a>2.5.4. ACTES EN SUPORT DELS PRESOS POL\u00cdTICS I EXILIATS I LES MANIFESTACIONS POST SENT\u00c8NCIA DEL PROC\u00c9S (2019) DEL 20 SETEMBRE I DE L&#8217;1 D&#8217;OCTUBRE (2017)\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\">2.5.4.1. SUPORT ALS PRESOS POL\u00cdTICS: \u00ab<em>LLUM I LLIBERTAT<\/em>\u00bb A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00ab<a href=\"https:\/\/www.llumillibertat.cat\/\">Llum i Llibertat<\/a>\u00bb va ser un projecte impulsat per Artistes de la Rep\u00fablica, Assemblea Nacional Catalana de Manresa, Federaci\u00f3 d\u2019Entitats Excursionistes de Catalunya i el suport d&#8217;\u00d2mnium Cultural que consisteix a il\u00b7luminar cent trenta-una agulles del mass\u00eds de Montserrat, que recordaran els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya, per reclamar la llibertat del nostre pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;acte es va realitzar des del capvespre del dia 30 de setembre fins a la matinada de l&#8217;1 d&#8217;octubre i, mitjan\u00e7ant l&#8217;esfor\u00e7 col\u00b7lectiu d&#8217;il\u00b7luminar cent trenta-una agulles del mass\u00eds de Montserrat, vol exemplificar la necessitat de cercar la unitat estrat\u00e8gica\u00a0cap a un horitz\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia\u00a0i\u00a0llibertat\u00a0que vagi m\u00e9s enll\u00e0 dels interessos dels partits.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxes_per_la_Llibertat\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10167\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-8.jpg\" alt=\"\" width=\"222\" height=\"227\" \/><\/a>2.5.4.2. LA MARXA DE LA LLIBERTAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 14 d&#8217;octubre de 2019, un dia abans del 79\u00e8 aniversari de l&#8217;afusellament de Llu\u00eds Companys, es feia p\u00fablica la sent\u00e8ncia del Proc\u00e9s. El Tribunal Suprem condemnava a penes d&#8217;entre 9 i 13 anys de pres\u00f3 als l\u00edders independentistes, alguns dels quals ja portaven quasi dos anys de pres\u00f3 preventiva. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La resposta van ser les \u201c<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxes_per_la_Llibertat\"><em>Marxes per la Llibertat<\/em><\/a>\u201d, una acci\u00f3 convocada per \u00d2mnium i l&#8217;ANC, que van tenir lloc del 16 al 18 d&#8217;octubre. Durant aquests dos dies, es van formar cinc columnes (marxes), que van sortir de Girona, Vic, Berga, T\u00e0rrega i Tarragona, i van anar passant de poble en poble fins a arribar a Barcelona.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10171 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-2.jpg\" alt=\"\" width=\"241\" height=\"241\" \/><\/a>2.5.4.3. ACCION PROMOGUDES PEL TSUNAMI DEMOCR\u00c0TIC<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsunami_Democr%C3%A0tic\">Tsunami Democr\u00e0tic\u00a0o\u00a0Tsunami D<\/a>\u00a0fou una iniciativa sorgida de la\u00a0<a title=\"Societat civil\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Societat_civil\">societat civil<\/a>\u00a0que va tenir per objectiu oposar-se a la\u00a0<a title=\"Judici al proc\u00e9s independentista catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judici_al_proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0\">sent\u00e8ncia<\/a>\u00a0del\u00a0<a title=\"Tribunal Suprem d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_Suprem_d%27Espanya\">Tribunal Suprem d&#8217;Espanya<\/a>\u00a0sobre el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A8ndum_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya\">refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya<\/a> del primer d&#8217;octubre de 2017. En clicar el concepte acolorit amb vermell hom pot informar-se degudament sobre aquesta activitat reivindicativa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tract\u00e0 d&#8217;un moviment sense portaveus oficials que don\u00e0 a con\u00e8ixer les seves accions a trav\u00e9s de les xarxes socials i que pretengu\u00e9 organitzar la resposta ciutadana al veredicte judicial pel refer\u00e8ndum de 2017.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsunami_Democr%C3%A0tic\">Tsunami Democr\u00e0tic<\/a> resta inactiu des del\u00a0<a title=\"14 de gener\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/14_de_gener\">14 de gener<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"2020\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2020\">2020<\/a>, data de la seva darrera piulada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Gu\u00e0rdia Civil, per ordre de l&#8217;<a title=\"Audi\u00e8ncia Nacional\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Audi%C3%A8ncia_Nacional\">Audi\u00e8ncia Nacional<\/a>, va enviar un correu a\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Github\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Github\">Github<\/a>, responsable de l&#8217;allotjament del codi de l&#8217;app, descrivint <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsunami_Democr%C3%A0tic\">Tsunami Democr\u00e0tic<\/a> com una<span style=\"color: #ff9900;\"> \u00aborganitzaci\u00f3 criminal que impulsa atacs terroristes\u00bb<\/span>, i que la seva aplicaci\u00f3 <span style=\"color: #ff9900;\">\u00abproporciona informaci\u00f3 sobre els aldarulls i permet als seus usuaris de comunicar-se entre ells per coordinar aquestes accions\u00bb<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10172\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-1.jpg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"219\" \/><\/a>Davant d&#8217;aquesta carta,\u00a0<a title=\"Microsoft\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Microsoft\">Microsoft<\/a>, de qui dep\u00e8n Github, va eliminar el codi de l&#8217;app del seu repositori. Tot i aix\u00f2, segons <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsunami_Democr%C3%A0tic\">Tsunami D<\/a>, ni la web ni l&#8217;aplicaci\u00f3 estan tancades, i que es pot aconseguir a trav\u00e9s del seu canal de Telegram.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 5 de novembre de 2019 l&#8217;advocat\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Josep Jover\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Jover\">Josep Jover<\/a>, en nom del partit pol\u00edtic\u00a0<a title=\"Pirates de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirates_de_Catalunya\">Pirates de Catalunya<\/a>, portaria el tancament de la web de Tsunami Democr\u00e0tic al\u00a0<a title=\"Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tribunal_de_Just%C3%ADcia_de_la_Uni%C3%B3_Europea\">Tribunal Superior de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/a>\u00a0(TJUE), perqu\u00e8 considerava que les autoritats espanyoles haurien vulnerat la normativa comunit\u00e0ria i fins i tot les sent\u00e8ncies del TJUE.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Les cr\u00f2niques expliquen de la vaga dels Tramvies que \u201clos sediciosos\u201d van cantar \u2018La Internacional\u2019 i van bolcar i cremar 2 tramvies\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/35\/vagatramvies_48_635x394.jpeg\" alt=\"Les cr\u00f2niques expliquen de la vaga dels Tramvies que \u201clos sediciosos\u201d van cantar \u2018La Internacional\u2019 i van bolcar i cremar 2 tramvies\" width=\"368\" height=\"228\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/33\/vagatramvies_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/34\/vagatramvies_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/35\/vagatramvies_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/36\/vagatramvies_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/37\/vagatramvies_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/38\/vagatramvies_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/39\/vagatramvies_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/31\/vagatramvies.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><span style=\"color: #000000;\"><strong><span class=\"num\">2.6. <\/span><\/strong><\/span><span class=\"title\"><strong>LA VAGA DE TRAMVIES, LA PRIMERA REVOLTA OBRERA CONTRA EL FRANQUISME<\/strong><span style=\"color: #000000;\"><strong>(11 i 12 de mar\u00e7 de 1951) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vaga_de_tramvies\">Vaga de tramvies<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/span><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.6.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">EL PREU DEL BITLLET DELS TRANVIES PUJA D&#8217;UN DIA PER L&#8217;ALTRE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019un dia per l\u2019altre, el bitllet dels tramvies de Barcelona, mitj\u00e0 de transport imprescindible l\u2019any 1951, va passar dels 50 als 70 c\u00e8ntims. Sembla que van repartir-se uns pamflets animant a fer boicot a la Companyia de Tramvies i a deixar d\u2019agafar aquest mitj\u00e0 de transport. El seguiment de la protesta de seguida es va fer massiu, tothom anava a peu mentre que els tramvies anaven completament buits. Fins i tot despr\u00e9s d\u2019un partit del Bar\u00e7a i tot i estar plovent a bots i barrals, els culers van decidir tornar a casa a peu i aguantar estoicament el x\u00e0fec.<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quatre anys abans de l&#8217;episodi de Rosa Parks, la primera protesta contra el r\u00e8gim franquista va comen\u00e7ar a Barcelona quan la Companyia de Tramvies va apujar el preu del bitllet, cosa que representava un altre\u00a0greuge comparatiu amb Madrid,\u00a0on les tarifes es van mantenir.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La resposta, espont\u00e0nia i massiva, va ser un boicot a l&#8217;\u00fas del transport p\u00fablic\u00a0que va comen\u00e7ar l&#8217;1 de mar\u00e7 de 1951 i va seguir durant dues setmanes, en qu\u00e8 la gent es va despla\u00e7ar a peu per tota la ciutat. Darrere de tal protesta cal llegir-hi el profund malestar d&#8217;una poblaci\u00f3 abocada a la mis\u00e8ria per culpa de l&#8217;autarquia i la repressi\u00f3 franquistes. Tot i la simplicitat del gest, es van viure episodis molt tensos quan les onades de barcelonins caminant pel carrer van convertir-se en manifestacions i es va cremar un tramvia. El ress\u00f2 internacional va fer que, una setmana i mitja m\u00e9s tard, es decret\u00e9s tornar a les tarifes antigues.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10519\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-10.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"288\" \/><\/a>2.6.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;\u00c8XIT DEL BOICOT PORTA CENTENARS DE PERSONES A PARTICIPAR EN LA PRIMERA VAGA OBRERA DEL FRANQUISME<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 12 de mar\u00e7 del 1951 va tenir lloc la culminaci\u00f3 de la protesta. Aprofitant l\u2019\u00e8xit del boicot, centenars de persones van atrevir-se a desafiar el r\u00e8gim i van participar en la primera vaga obrera del franquisme. Segons la cr\u00f2nica de &#8216;La Vanguardia&#8217;, \u201cels sediciosos\u201d barcelonins van matinar per fer de piquets a les f\u00e0briques i tallers, van manifestar-se per la via Laietana entre crits subversius i el cant de &#8216;La Internacional&#8217;, van llan\u00e7ar alguna pedra a l\u2019hotel Ritz i van cremar diversos tramvies.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La petita vict\u00f2ria moral de la protesta va comportar que es convoqu\u00e9s una\u00a0vaga per al 12, 13 i 14 de mar\u00e7. La quasi totalitat de les f\u00e0briques de la prov\u00edncia de Barcelona van quedar aturades; hi van participar m\u00e9s de 250.000 obrers. El governador civil de Catalunya, l&#8217;alcalde de Barcelona, el cap superior de policia i els delegats de treball i del sindicat vertical van ser cessats. L&#8217;oposici\u00f3 antifranquista va aprendre com combatre el r\u00e8gim des de dins. La dictadura va comen\u00e7ar a plantejar-se un canvi en l&#8217;estrat\u00e8gia econ\u00f2mica que duria al lleu oberturisme iniciat el 1955.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10520 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-9.jpg\" alt=\"\" width=\"226\" height=\"326\" \/><\/a>2.6.3. LA PUJADA DE PREU S&#8217;ANUL\u00b7LA, PER\u00d2 LA REPRESSI\u00d3 \u00c9S FEROTGE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la fi, les autoritats franquistes a Catalunya van ser for\u00e7ades a dimitir i la pujada de preus va quedar anul\u00b7lada, per\u00f2 la repressi\u00f3 va ser ferotge, amb condemnes llargues de pres\u00f3 i fins i tot de mort.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Amb tot, el triomf del boicot havia estat evident, ja que no nom\u00e9s va ser la primera protesta a l\u2019Estat contra el r\u00e8gim franquista, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va provocar un canvi d\u2019estrat\u00e8gia econ\u00f2mica del r\u00e8gim vers l\u2019oberturisme.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Multitud a Montserrat en la festa d'entronitzaci\u00f3 de la Moreneta\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/57\/festes-entronitzacio-moreneta_48_635x394.jpeg\" alt=\"Multitud a Montserrat en la festa d'entronitzaci\u00f3 de la Moreneta\" width=\"369\" height=\"229\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/55\/festes-entronitzacio-moreneta_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/56\/festes-entronitzacio-moreneta_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/57\/festes-entronitzacio-moreneta_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/58\/festes-entronitzacio-moreneta_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/59\/festes-entronitzacio-moreneta_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/60\/festes-entronitzacio-moreneta_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/61\/festes-entronitzacio-moreneta_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/53\/festes-entronitzacio-moreneta.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #000000;\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.7. <\/span><\/span><span class=\"title\">UNA MULTITUD DE CATALANS PUJA A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT PER ENTRONITZAR LA MORENETA <span style=\"color: #000000;\">(27 d&#8217;abril de 1947) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mare_de_D%C3%A9u_de_Montserrat\">Entronitzaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de Montserrat<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.7.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">UN ACTE MULTITUDINARI PER DONAR A \u00ab<em>LA MORENETA<\/em>\u00bb UN TRON DIGNE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La festa d\u2019entronitzaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u de Montserrat el 27 d\u2019abril del 1947 va ser un acte multitudinari \u2014algunes fonts parlen de 70.000 persones\u2014 que va suposar la reconciliaci\u00f3 de les diferents forces catalanistes despr\u00e9s de la guerra. La idea va ser del pare Adalbert Franquesa. Des que l\u2019any 1939 s\u2019havia recol\u00b7locat sense els vestits postissos la imatge de la Mare de D\u00e9u a la bas\u00edlica (amagada durant la guerra), a la Moreneta li faltava un tron digne. Aix\u00ed va ser com el pare Franquesa va proposar fer una subscripci\u00f3 popular, o el que ara en dir\u00edem un Verkami, per construir un nou tron. La proposta va ser molt ben acollida i l&#8217;abat Escarr\u00e9 va confiar en 13 joves de la Federaci\u00f3 de Joves Cristians, entre els quals hi havia F\u00e8lix Millet Maristany i Josep Benet.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10521 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-5.jpg\" alt=\"\" width=\"368\" height=\"208\" \/><\/a>2.7.1.1. LA NIT ABANS COMENCEN A PUJAR PER LA MUNTANYA MILERS DE CIUTADANS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ja la nit abans van comen\u00e7ar a pujar per la muntanya milers de ciutadans. Mentrestant, els escaladors ja havien baixat pedres de diferents cims per col\u00b7locar-hi les bases del nou tron, fet amb les donacions de catalans de totes les condicions, tamb\u00e9 els m\u00e9s humils, tamb\u00e9 els exiliats. Els dots diplom\u00e0tics de l\u2019abat Escarr\u00e9 van aconseguir que l\u2019Ex\u00e8rcit munt\u00e9s una xarxa de megafonia i tel\u00e8fon i tamb\u00e9 va aconseguir imprimir circulars informatives en catal\u00e0, quelcom inaudit l\u2019any 1947. Durant la cerim\u00f2nia de l\u2019endem\u00e0 F\u00e8lix Millet Maristany va llegir la visita espiritual. Per primer cop en un acte p\u00fablic es llegia en catal\u00e0 davant les autoritats franquistes. Es va desplegar una senyera a dalt de tot de la muntanya de la Gorra Fr\u00edgia i es va cantar el &#8216;<em>Virolai<\/em>&#8216;.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10522\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-4.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"214\" \/><\/a>2.7.1.2.\u00a0UNA OVACI\u00d3 ESPONT\u00c0NIA OMPLE LA BAS\u00cdLICA I S&#8217;EXPANDEIX A TRAV\u00c9S DE MILERS DE PERSONES QUE HI HAVIA FORA DEL RECINTE<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan la Moreneta va ser col\u00b7locada de nou, una ovaci\u00f3 espont\u00e0nia va omplir la bas\u00edlica i s\u2019expand\u00ed a trav\u00e9s dels milers de persones que no havien cabut dins. A ning\u00fa no se li va escapar que aquell no havia estat un acte \u00fanicament religi\u00f3s. El r\u00e8gim va destituir el governador del moment i va posar moltes traves als organitzadors de l\u2019acte, per\u00f2 la seva transcend\u00e8ncia no es podia esborrar. En contra de l\u2019esperit del r\u00e8gim imperant, que considerava els qui no pensaven com ells com a enemics, els catalans que havien lluitat en un b\u00e0ndol o en l\u2019altre aquell 27 d\u2019abril es van reconciliar.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"La fa\u00e7ana de l'esgl\u00e9sia de Sant Felip Neri amb marques dels bombardejos\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/34\/facanasant-felip-neri_63_420x574.jpeg\" alt=\"La fa\u00e7ana de l'esgl\u00e9sia de Sant Felip Neri amb marques dels bombardejos\" width=\"325\" height=\"444\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/34\/facanasant-felip-neri_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/20\/facanasant-felip-neri.jpeg\" \/><strong><span style=\"color: #000000;\"><span class=\"num\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.8.<\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><span class=\"title\">LA SOLIDARITAT DURANT ELS PRIMERS BOMBARDEJOS CONTRA CIVILS <span style=\"color: #000000;\">(agost de 1937) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ofensiva_de_Catalunya\">Bombardejos dels aliats contra Catalunya<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.8.1. LA LLOAN\u00c7A DE CHURCHILL ALS \u201c<em>VALENTS CIUTADANS DE BARCELONA<\/em>\u201d<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant la Segona Guerra Mundial, el primer ministre brit\u00e0nic Winston Churchill va exhortar els londinecs a resistir els bombardejos de l\u2019aviaci\u00f3 nazi seguint l\u2019exemple dels \u201c<em>valents ciutadans de Barcelona<\/em>\u201d durant la Guerra Civil Espanyola. Per\u00f2 a qu\u00e8 es referia exactament la lloan\u00e7a de Winston Churchill..?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En primer lloc, en superar l\u2019estupefacci\u00f3 que van causar els primers bombardejos. Cal recordar que mai abans a Europa s\u2019havia bombardejat indiscriminadament la poblaci\u00f3 civil i que, per tant, la pluja de bombes va agafar la poblaci\u00f3 completament per sorpresa. Amb tot, la poblaci\u00f3 no va trigar a reaccionar. Un informe de la Defensa Passiva del 15 de desembre del 1936 explica que \u201c<em>alguns particulars han adoptat com a refugi el forat de l\u2019ascensor. D\u2019altres tamb\u00e9 han pret\u00e8s allotjar-se en soterranis amb un gran estoc de bales de cot\u00f3<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10523\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-3.jpg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"197\" \/><\/a>2.8.2. AVIS, DONES I NENS A PIC I PALA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019agost del 1937 a Barcelona ja s\u2019havien enllestit 14 refugis i encara n\u2019hi havia 11 m\u00e9s en construcci\u00f3. Dels m\u00e9s de 1.000 que s\u2019hi van acabar fent, nom\u00e9s un 3%, uns 35, van ser fets per l\u2019Ajuntament. La resta, \u00e9s a dir, pr\u00e0cticament tots,\u00a0van ser possibles gr\u00e0cies a l\u2019autoorganitzaci\u00f3 ciutadana. Les associacions van canviar les seves activitats rutin\u00e0ries, com organitzar balls, festes o activitats esportives, pel pic i la pala. Avis, nens i dones -els homes eren al front- van fer uns esfor\u00e7os tit\u00e0nics, excavant, traient cabassos de terra i folrant parets subterr\u00e0nies en una \u00e8poca en qu\u00e8 els aliments ja escassejaven i les forces eren minses.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10524 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-6.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"209\" \/><\/a>2.8.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">NENS ENTRE LES V\u00cdCTIMES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al p\u00e0nic que desfermaven les sirenes i les corredisses cap als refugis, s\u2019hi sumava el trauma de despr\u00e9s: el d\u2019ajudar a cercar supervivents entre la runa, atendre els ferits i recuperar els cad\u00e0vers. Massa sovint les v\u00edctimes van ser nens, com en el cas de l\u2019escola de Sant Felip Neri. Aix\u00ed ho recordava Albert Mas, un testimoni d\u2019aquella massacre, a S\u00c0PIENS: \u201c<em>Est\u00e0vem al soterrani de l\u2019escola, paralitzats escoltant les bombes. Despr\u00e9s van entrar uns adults per evacuar els que est\u00e0vem vius<\/em>. [&#8230;]<em> El meu germ\u00e0 Gaspar havia mort<\/em>\u201d. En qualsevol cas, sense la xarxa que va fer possible la construcci\u00f3 dels refugis, els 2.700 morts a Barcelona que van causar els bombardejos haurien estat molts m\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Retrat del general Goded\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/50\/retratgeneralgoded_63_420x574.jpeg\" alt=\"Retrat del general Goded\" width=\"359\" height=\"491\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/50\/retratgeneralgoded_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/47\/36\/retratgeneralgoded.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"title\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.9.<\/span> BARCELONA ATURA L&#8217;\u00ab<em>ALZAMIENTO\u00bb<\/em>. A la fotografia, el General Godet <span style=\"color: #000000;\">(19 de juliol de 1936) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alzamiento_Nacional\">L&#8217;Alzamiento nacional<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2.9.1. <span style=\"color: #ff6600;\">BARCELONA SORPR\u00c8N ELS REVOLTATS FRANQUISTES AMB UN PLA PER RESISTIR <\/span>(18 DE JULIOL 1936)\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquell dia, els conspiradors havien rebut l\u2019ordre de treure les tropes als carrers de Barcelona a les 5 de la matinada, per\u00f2, a difer\u00e8ncia del que va passar en altres llocs de l\u2019Estat, les autoritats republicanes i els sindicats estaven previnguts i van poder elaborar un pla per resistir i enfrontar-se als sollevats.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10525 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-2.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"226\" \/><\/a>2.9.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ELS ENFRONTAMENTS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A les 4.30 h de la matinada,\u00a0els militars rebels marxen armats cap al centre de la ciutat per ocupar llocs estrat\u00e8gics, per\u00f2 cometen l&#8217;error de no ocupar\u00a0les emissores de R\u00e0dio Barcelona i R\u00e0dio Associaci\u00f3.\u00a0A la cru\u00eflla de la Diagonal amb el passeig de Gr\u00e0cia tenen lloc els primers enfrontaments amb la Gu\u00e0rdia d\u2019Assalt. Tamb\u00e9 hi ha agents desplegats al pla de Palau, a les places de Catalunya i Universitat, a la comissaria de la Via Laietana (on Llu\u00eds Companys i el general Escofet estan dirigint l\u2019operaci\u00f3)\u2026 Arreu els esperen els Gu\u00e0rdies d\u2019Assalt, mentre al Paral\u00b7lel, a Sants i a la Rambla ja s\u2019han al\u00e7at les barricades de la CNT.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A les 12 h s&#8217;acaba la primera fase de la batalla.\u00a0Els sollevats controlen la pla\u00e7a d\u2019Espanya, Colom, Universitat i Catalunya, per\u00f2 la Gu\u00e0rdia d\u2019Assalt els impedeix d\u2019entrar a Ciutat Vella, mentre els sindicats, el poble civil, els fustiguen heroicament des de la rereguarda. El general Goded opta per traslladar-se a Barcelona per dirigir en persona l\u2019al\u00e7ament franquista a la capital catalana, per\u00f2 no servir\u00e0 de res.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10526\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-4.jpg\" alt=\"\" width=\"323\" height=\"219\" \/><\/a>2.9.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ELS CIVILS ES MOBILITZEN<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Arriba quan el general Escofet demana a la Gu\u00e0rdia Civil que entri en joc. Una columna de 800 uniformes verds encap\u00e7alada pel coronel Escobar desfila per la Via Laietana. Escobar es quadra davant d\u2019ells i es posa a les seves ordres. Mentrestant, 200 gu\u00e0rdies d\u2019assalt han aconseguit irrompre a la pla\u00e7a de Catalunya per les vies del metro mentre les forces civils no deixen de multiplicar-se a mesura que van aconseguint controlar les armes que prenen dels militars ven\u00e7uts.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10527 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-2.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"242\" \/><\/a>2.9.4. EL GENERAL GODET \u00c9S FET PRESONER I FRACASSA EN EL SEU INTENT DE CONTROLAR LA CIUTAT<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment s\u2019assalta la Capitania i el general Goded \u00e9s detingut. Companys el conven\u00e7 de donar un missatge radiof\u00f2nic: <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c[&#8230;]\u00a0<em>He estat fet presoner. Si voleu evitar que continu\u00ef el vessament de sang, els soldats que m\u2019heu fet costat quedeu lliures de tot comprom\u00eds<\/em>\u201d<\/span>. Aquestes paraules desactiven la revolta a la resta de Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Retrat de Llu\u00eds Companys a l'article &quot;C\u00f3mo se proclam\u00f3 la Rep\u00fablica en Barcelona&quot;, a 'Mundo Gr\u00e1fico'\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/64\/38\/78\/luis-companys-gobernador-civil-de-barcelona-en-mundo-gra-fico-1931-04-29_63_420x574.jpeg\" alt=\"Retrat de Llu\u00eds Companys a l'article &quot;C\u00f3mo se proclam\u00f3 la Rep\u00fablica en Barcelona&quot;, a 'Mundo Gr\u00e1fico'\" width=\"328\" height=\"448\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/64\/38\/78\/luis-companys-gobernador-civil-de-barcelona-en-mundo-gra-fico-1931-04-29_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/64\/38\/65\/luis-companys-gobernador-civil-de-barcelona-en-mundo-gra-fico-1931-04-29.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff;\">2.10. <\/span><span class=\"title\">LA PROCLAMACI\u00d3 DE LA REP\u00daBLICA PER PART DE LLU\u00cdS COMPANYS <span style=\"color: #000000;\">(14 d&#8217;abril de 1931) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proclamaci%C3%B3n_del_Estado_Catal%C3%A1n_de_1934\">La proclamaci\u00f3 de l&#8217;Estat catal\u00e0<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.10.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LES FORCES REPUBLICANES GUANYEN A LES GRANS CIUTATS I CAPITALS DE PROV\u00cdNCIA LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 12 D&#8217;ABRIL DE 1931<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Feia dos dies que les forces republicanes havien guanyat a les grans ciutats i capitals de prov\u00edncia el\u00a0plebiscit entre monarquia i rep\u00fablica\u00a0en qu\u00e8 s\u2019havien convertit les eleccions municipals del\u00a012 d\u2019abril del 1931. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es considerava que el rei\u00a0Alfons XIII\u00a0no tenia credibilitat per dirigir una transici\u00f3 cap a un sistema democr\u00e0tic despr\u00e9s d\u2019haver donat suport a la dictadura de\u00a0Primo de Rivera\u00a0i que havia de dimitir.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10528 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10-2.jpg\" alt=\"\" width=\"265\" height=\"324\" \/><\/a>2.10.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">COMPANYS PROCLAMA LA REP\u00daBLICA CATALANA COM ESTAT INTEGRANT DE LA FEDERACI\u00d3 IB\u00c8RICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dia 14, al voltant de dos quarts de dues de la tarda, Llu\u00eds Companys va proclamar la Rep\u00fablica Catalana com a estat integrant de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica des del balc\u00f3 de l\u2019ajuntament de Barcelona i hi va fer onejar una bandera republicana. Quan el president Maci\u00e0 es va dirigir al consistori ja hi havia una multitud aplegada. Tot seguit, obrint-se pas entre la gent, Maci\u00e0 va entrar al Palau de la Diputaci\u00f3 General de Catalunya i va sortir al balc\u00f3 per anunciar que es feia c\u00e0rrec del Govern de Catalunya. Els cronistes expliquen que aquell capvespre a Barcelona molts propietaris de bars van convidar els clients i que la festa es va allargar fins al mat\u00ed seg\u00fcent.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-27.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10529\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-27.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"195\" \/><\/a>2.10.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">EL GOVERN DE MADRID GARANTEIX LA NO REVOLTA DELS MILITARS, PER\u00d2 ES NEGUEN A ACCEPTAR QUE CATALUNYA S&#8217;ANOMENI REP\u00daBLICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El dia 15 al migdia, Maci\u00e0 va constituir un govern provisional. Les trucades amb Madrid eren constants. El president del Govern provisional de la II Rep\u00fablica Espanyola,\u00a0Niceto Alcal\u00e1 Zamora,\u00a0qui coneixia Maci\u00e0\u00a0des de feia temps,\u00a0va convenir que els militars no es revoltarien, que es podria disposar dels ingents recursos de l\u2019Ajuntament de Barcelona i que el Govern Civil i l\u2019Audi\u00e8ncia quedarien neutralitzats.\u00a0L\u2019endem\u00e0 van arribar de Madrid tres ministres del Govern provisional que\u00a0van reiterar la negativa a acceptar que Catalunya s\u2019anomen\u00e9s Rep\u00fablica, un terme que neguitejava el Govern provisional perqu\u00e8 comportava una estructura confederal de l\u2019Estat que no es preveia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10530 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-24.jpg\" alt=\"\" width=\"218\" height=\"307\" \/><\/a>2.10.4.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">FINALMENT, ES TANCA UN ACORD QUE PREVEU L&#8217;ELABORACI\u00d3 D&#8217;UN ESTATUT D&#8217;AUTONOMIA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A quarts de deu de la nit, Maci\u00e0 donava per tancat l\u2019acord, que preveia l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un estatut d\u2019autonomia. Per primer cop des de la fi de la guerra de Successi\u00f3, Catalunya encetava el cam\u00ed d\u2019un autogovern real, m\u00e9s enll\u00e0 de la Mancomunitat<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"La Gu\u00e0rdia Civil davant del Camp de les Corts el 14 de juny del 1925, el dia de la xiulada\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/84\/guardiacivilfcbarcelona_60_160x99.jpeg\" alt=\"La Gu\u00e0rdia Civil davant del Camp de les Corts el 14 de juny del 1925, el dia de la xiulada\" width=\"360\" height=\"223\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/78\/guardiacivilfcbarcelona_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/79\/guardiacivilfcbarcelona_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/80\/guardiacivilfcbarcelona_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/81\/guardiacivilfcbarcelona_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/82\/guardiacivilfcbarcelona_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/83\/guardiacivilfcbarcelona_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/84\/guardiacivilfcbarcelona_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/76\/guardiacivilfcbarcelona.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff;\">2.11. <\/span><span class=\"title\">LA XIULADA A L&#8217;HIMNE ESPANYOL DURANT UN PARTIT DEL BAR\u00c7A <span style=\"color: #000000;\">(14 de juny de 1925). <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xiulada_a_l%27himne_d%27Espanya\">La xiulada a l&#8217;himne espanyol<\/a>&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">2.11.1. UNA XIULADA HIST\u00d2RICA EN PLENA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any 1925, en plena dictadura del general Primo de Rivera, es va produir una xiulada hist\u00f2rica a l&#8217;himne espanyol\u00a0en un camp de futbol. L\u2019esc\u00e0ndol va tenir lloc just abans de l\u2019inici d\u2019un partit amist\u00f3s entre el Bar\u00e7a i el J\u00fapiter en homenatge a l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0. Per a les autoritats blaugranes no havia estat f\u00e0cil aconseguir el perm\u00eds del Govern Civil, que nom\u00e9s va permetre la celebraci\u00f3 del derbi despr\u00e9s d\u2019una forta pressi\u00f3 popular. De mala gana, el governador Joaquim Milans del Bosch \u2013avi del militar golpista del 23-F\u2013 va posar la data. La cita seria el\u00a014 de juny al camp de les Corts.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Abans del comen\u00e7ament del partit una banda de m\u00fasica de la marina anglesa va interpretar la &#8216;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxa_Reial\"><em>Marxa reial espanyola<\/em><\/a>&#8216; i el &#8216;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/God_Save_the_Queen\"><em>God save the Queen<\/em><\/a>&#8216;. L\u2019himne espanyol va ser contestat amb una sorollosa xiulada. Quan Milans del Bosch\u00a0va saber el que havia passat, va informar-ne el govern de Madrid.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10531 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-14.jpg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"210\" \/><\/a>2.11.2. LA REACCI\u00d3 DEL GOVERN DE MADRID: EL BAR\u00c7A, SANCIONAT, EL CAMP TANCAT I JOAN GAMPER A L&#8217;EXILI\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La reacci\u00f3 estatal no es va fer esperar: el Bar\u00e7a va ser sancionat amb una multa i el tancament del camp durant sis mesos que al final es va reduir a tres.\u00a0El govern de Primo de Rivera va convidar els directius del Bar\u00e7a a abandonar la direcci\u00f3 del club, incl\u00f2s\u00a0Joan Gamper, que es va haver d\u2019exiliar a la seva Su\u00efssa natal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com sol passar en aquests casos, tota aquesta repressi\u00f3 desproporcionada va aconseguir l\u2019efecte contrari al desitjat. La gent no nom\u00e9s va percebre la xiulada popular amb simpatia, sin\u00f3 que va ajudar a anar consolidant el Bar\u00e7a com una entitat catalitzadora dels sentiments de la societat catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Mobilitzaci\u00f3 a Barcelona durant el Tancament de Caixes\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/17\/manifestaciotancamentcaixes_60_160x99.jpeg\" alt=\"Mobilitzaci\u00f3 a Barcelona durant el Tancament de Caixes\" width=\"351\" height=\"217\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/11\/manifestaciotancamentcaixes_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/12\/manifestaciotancamentcaixes_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/13\/manifestaciotancamentcaixes_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/14\/manifestaciotancamentcaixes_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/15\/manifestaciotancamentcaixes_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/16\/manifestaciotancamentcaixes_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/17\/manifestaciotancamentcaixes_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/65\/48\/09\/manifestaciotancamentcaixes.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #000000;\"><span style=\"color: #3366ff;\">2.12.<\/span><\/span><span class=\"title\">EL TANCAMENT DE CAIXES. L&#8217;IMPOST QUE VA FER VESSAR EL GOT <span style=\"color: #000000;\">(1899). <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diada_Nacional_de_Catalunya\">El Tancament de Caixes<\/a>&#8230;\u00a0<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\">2.12.1. EL GOVERN ESPANYOL COMPENSA LA FALLIDA ECON\u00d2MICA AMB NOUS IMPOSTOS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;any 1899 Catalunya i Espanya vivien situacions antag\u00f2niques. Mentre que el Principat gaudia d\u2019una etapa vibrant d\u2019esplendor econ\u00f2mica i cultural, la resta de l\u2019Estat es trobava immersa en una forta depressi\u00f3 pol\u00edtica, social, moral i econ\u00f2mica ja que, en aquest context, <\/strong><strong>a l&#8217;any 1899, mentre Gandhi encara era a Sud-\u00e0frica i les sufragistes tot just feien els seus primers passos,\u00a0Espanya vivia la depressi\u00f3 profunda de la p\u00e8rdua de les seves col\u00f2nies d&#8217;ultramar. Cuba, Puerto Rico i les Filipines ja eren lliures, mentre que Catalunya s&#8217;envania de la seva \u00ab<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fiebre_de_oro_(Catalu%C3%B1a)\"><em>febre d&#8217;or<\/em><\/a>\u00ab.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tal de\u00a0compensar la fallida econ\u00f2mica de la crisi colonial, al ministre d&#8217;Hisenda espanyol, Raimundo Fern\u00e1ndez Villaverde, se li va acudir una recepta infal\u00b7lible: treure&#8217;s de la m\u00e0niga nous impostos, un dels quals gravava amb especial duresa els rendiments del treball. Per acabar-ho d&#8217;adobar, els tipus d&#8217;inter\u00e8s bancaris eren m\u00e9s alts a Barcelona que a Madrid. La resposta d&#8217;industrials i comerciants catalans va ser un\u00e0nime: l&#8217;anomenat\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tancament_de_Caixes\">Tancament de Caixes<\/a>, que va tenir lloc el 13 d&#8217;octubre de 1899 i que va consistir a donar de baixa botigues i ind\u00fastries per no haver de pagar la contribuci\u00f3 extra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mesura es va estendre r\u00e0pidament per altres ciutats i va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus: diversos comerciants morosos van anar a la pres\u00f3 i l&#8217;alcalde de Barcelona, el Dr. Bartomeu Robert, va dimitir del c\u00e0rrec. Aleshores es van concertar vagues i\u00a0el govern va decretar la suspensi\u00f3 de garanties constitucionals a la prov\u00edncia. \u2028L&#8217;afer no tenia una soluci\u00f3 f\u00e0cil i va posar en evid\u00e8ncia la dist\u00e0ncia que hi havia entre unes institucions econ\u00f2miques din\u00e0miques i la intransig\u00e8ncia de l&#8217;Estat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les primeres van presentar projectes de concert econ\u00f2mic, van publicar un manifest contra el govern i van entrar en contacte amb els moviments regionalistes de Prat de la Riba. El govern es va limitar a titllar-ho tot plegat de revolta separatista. El Tancament de Caixes no ho havia estat ni de bon tros, per\u00f2 pot considerar-se&#8217;n el primer pas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10532\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-11.jpg\" alt=\"\" width=\"252\" height=\"252\" \/><\/a>2.12.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA PREMSA PARLA DE LA INSOLIDARITAT CATALANA I ELS INDUSTRIALS CATALANS DIUEN PROU<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Des de mitjan segle XIX\u00a0la premsa espanyola divulgava una cantarella sobre la suposada insolidaritat catalana, i cinquanta anys despr\u00e9s\u00a0els industrials catalans van dir prou.\u00a0La mesura de pressi\u00f3 i protesta que es van empescar va ser el\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tancament_de_Caixes\">Tancament de Caixes<\/a>. Aquest boicot va consistir a\u00a0donar de baixa comer\u00e7os i botigues per no haver de pagar els nous impostos.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: left;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-14.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10533 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-14.jpg\" alt=\"\" width=\"318\" height=\"216\" \/><\/a>2.12.3. CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES DEL \u00ab<em>TANCAMENT DE CAIXES<\/em>\u00bb: EMPRESONAMENTS I SUSPENSI\u00d3 DE LES GARANTIES CONSTITUCIONALS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mesura es va estendre r\u00e0pidament m\u00e9s enll\u00e0 de Barcelona i va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies greus.\u00a0Alguns comerciants van ser empresonats acusats de morosos i l\u2019alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, va dimitir. Quan la tensi\u00f3 es va agreujar m\u00e9s i es van convocar vagues, el govern espanyol va decretar la suspensi\u00f3 de les garanties constitucionals a la prov\u00edncia en un gran clima de crispaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els industrials van presentar projectes de concert econ\u00f2mic i van publicar un manifest contra el govern espanyol, que l\u2019\u00fanic que va fer en contrapartida va ser titllar-ho tot plegat de revolta separatista per evitar que la protesta s\u2019estengu\u00e9s en altres punts de l\u2019Estat. Al final, no va quedar cap altre remei que pagar els impostos, per\u00f2 la capacitat de mobilitzaci\u00f3 que va tenir el Tancament de Caixes va convertir-la en un gran \u00e8xit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/el-memorial-de-greuges.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10064 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/el-memorial-de-greuges.jpeg\" alt=\"\" width=\"449\" height=\"629\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. <a style=\"color: #ff0000;\" title=\"[L\u00cdNIA DEL TEMPS] Els greuges contra el catal\u00e0 als segles XVIII i XIX\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/els-greuges-contra-el-catala_15717_102.html\">GREUGES HISP\u00c0NICS CONTRA CATALUNYA<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a style=\"color: #ff0000;\" title=\"[L\u00cdNIA DEL TEMPS] Els greuges contra el catal\u00e0 als segles XVIII i XIX\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/els-greuges-contra-el-catala_15717_102.html\">GREUGES CONTRA LA LLENGUA CATALANA I GREUGES CONTRA LES INSTITUCION CATALANES AL LLARG DELS SEGLES XVIII &#8211; XIX\u00a0 &#8211; XX &#8211; XXI<\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"wrapper\" data-article-type=\"13\">\n<div class=\"art\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els segles XVIII, XIX, XX i XXI la llengua catalana va patir i ha anat patint tota mena de restriccions i prohibicions que van posar a prova la seva capacitat de superviv\u00e8ncia. A cop d&#8217;edictes, els diferents governs, espanyols o francesos, van limitar l&#8217;\u00fas del catal\u00e0 en diferents \u00e0mbits de la vida p\u00fablica o privada. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot seguin podem observar una l\u00ednia del temps amb una selecci\u00f3 d&#8217;aquests greuges, presents des de l&#8217;ensenyament fins a la vida p\u00fablica, passant per tots els estaments de la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignleft\" title=\"El Concili de Trento\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/ca\/Council_of_Trent.JPG\" alt=\"El Concili de Trento\" width=\"330\" height=\"267\" \/><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-media-content\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.1 RESTRICCIONS IDIOM\u00c0TIQUES I D&#8217;ALTRES A LA PR\u00d2PIA ESGL\u00c9SIA EN EL REGNAT DE FELIP V<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1715<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-dxukmu\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">3.1.1. LA PROHIBICI\u00d3 BORB\u00d2NICA D&#8217;ENSENYAR EL CATECISME EN CATAL\u00c0<\/span><\/h4>\n<h4 class=\"tl-headline\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-size: 18pt; font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">En el Concili de Trento, a mitjan segle XVI, es va decidir que la B\u00edblia nom\u00e9s podia llegir-se en llat\u00ed i que l&#8217;eucaristia s&#8217;havia de continuar fent en aquesta llengua. Tot i amb aix\u00f2, se seguia predicant en la llengua que entenia cada poble. Amb la vict\u00f2ria borb\u00f2nica a la guerra de Successi\u00f3, les noves autoritats van prohibir expressament el catecisme en catal\u00e0.<\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10110 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"226\" \/><\/a>3.1.2. LES RESTRICCIONS I L&#8217;ABOLICI\u00d3 DEL DRET DE \u201c<em>ASIL SAGRAT O L&#8217;ACOLLIMENT A SAGRAT<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 n&#8217;hi m\u00e9s: d&#8217;aquella possibilitat hist\u00f2rica d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acollir-se_a_sagrat\">acollir-se a sagrat<\/a>, conegut tamb\u00e9 amb el terme d<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acollir-se_a_sagrat\">&#8216;asil en sagrat<\/a> (del grec \u03c3\u1fe6\u03bb\u03bf\u03c2, Sylos, \u00absegur\u00bb) -una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la just\u00edcia podia acollir-se a la protecci\u00f3 d&#8217;esgl\u00e9sies i monestirs, i que es basava en el concepte jur\u00eddic que qualsevol oprimit per les lleis del seu pa\u00eds podia ser protegit per una altra autoritat, fos civil o religiosa, i derivava de l&#8217;antic costum de l&#8217;hospitalitat, ens trobem que:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les primeres restriccions a aquest dret van arribar despr\u00e9s de la signatura -el 1737- d&#8217;un Concordat entre <a title=\"Felip V d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V d&#8217;Espanya<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Climent XII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Climent_XII\">Clement XI<\/a>I, pel qual es dividia als temples en\u00a0<i>Temples d&#8217;asil<\/i>\u00a0i\u00a0<i>Esgl\u00e9sies fredes.<\/i>\u00a0En aquestes \u00faltimes nom\u00e9s es gaudiria de l&#8217;asil si estigu\u00e9s exposat el\u00a0<a title=\"Eucaristia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Eucaristia\">Sant\u00edssim<\/a>. Anys despr\u00e9s, <a title=\"Climent XIII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Climent_XIII\">Climent XIII<\/a> va excloure d&#8217;aquest dret als assassins.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1794 Carlos IV va dictar una llei limitant als casos de defensa pr\u00f2pia, encara que en la pr\u00e0ctica no es va aplicar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera andanada contra aquest dret es va prendre en temps de\u00a0<a title=\"Carles V del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Carles V<\/a>\u00a0i l&#8217;\u00e8xit de les campanyes contra els bandolers sols va ser una realitat quan els bisbes restringiren el privilegi. Una altra envestida forta va ser la del poder borb\u00f2nic posterior a l&#8217;ocupaci\u00f3 espanyola de les illes (1715) quan va tractar de combatre el bandolerisme end\u00e8mic a Mallorca. Ben entrat el segle XVIII el refugi en sagrat seguia essent una pr\u00e0ctica freq\u00fcent a les Illes Balears.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest &#8216;acolliment a sagrat&#8217; a Espanya va ser modificat de nou despr\u00e9s de la signatura de nous concordats el 1851, entre <a title=\"Isabel II d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isabel_II_d%27Espanya\">Isabel II<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Pius IX\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pius_IX\">Pius IX<\/a>, i el 1953, entre\u00a0<a title=\"Francisco Franco Bahamonde\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco_Bahamonde\">Franco<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Pius XII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pius_XII\">Pius XII<\/a>, de tal manera que va augmentar el nombre de delictes exceptuats fins al punt de recon\u00e8ixer que \u201c<em>el dret d&#8217;acollir-se a sagrat ha arribat a ser gaireb\u00e9 in\u00fatil en els \u00faltims temps, perqu\u00e8 els casos exceptuats s\u00f3n molts, la pena de p\u00e8rdua de membre s&#8217;ha desterrat dels codis, i la de mort s&#8217;ha fet rara; per\u00f2 si hi hagu\u00e9s un canvi notable en la legislaci\u00f3, en sentit contrari, el dret d&#8217;acolliment tornaria a recobrar tota la seva import\u00e0ncia<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Legalment, el dret d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acollir-se_a_sagrat\">acollir-se a sagrat<\/a> ja no existeix, ja que el concordat va quedar derogat quan va entrar en vigor la Constituci\u00f3 espanyola de 1978.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignleft\" title=\"Jos\u00e9 Pati\u00f1o, intendent de Catalunya designat per Felip V\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/90\/Jos%C3%A9Pati%C3%B1oMuseoNaval.jpg\" alt=\"Jos\u00e9 Pati\u00f1o, intendent de Catalunya designat per Felip V\" width=\"319\" height=\"411\" \/><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.2.<\/span> <span style=\"color: #3366ff;\">L&#8217;ABOLICI\u00d3 DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Jos\u00e9 Pati\u00f1o, intendent de Catalunya designat per Felip V<\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1716<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-xfn\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mitjan\u00e7ant una instrucci\u00f3 secreta als corregidors borb\u00f2nics de Catalunya, s&#8217;afavoreix el castell\u00e0 en tots els \u00e0mbits i s&#8217;elimina el catal\u00e0 dels jutjats. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jos\u00e9 Pati\u00f1o, intendent de Catalunya, escrivia en refer\u00e8ncia als catalans que:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> \u201cS<em>on apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la raz\u00f3n, y solamente hablan en su lengua nativa<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Re\u0300tol_a_Rabo\u0301s.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10109 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Re\u0300tol_a_Rabo\u0301s.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"439\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">3.2.1. CRONOLOGIA DE LA REPRESSI\u00d3 DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<h5 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la fotografia la senyalitzaci\u00f3 d&#8217;un carrer en llengua castellana<\/strong><\/span><\/h5>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per la import\u00e0ncia del tema ser\u00e0 interessant fer una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0\">recerca cronol\u00f2gica de les prohibicions i\u00a0 restriccions hagudes de la llengua catalana<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, essent molt gran el volum de material disponible, ens cal utilitzar un m\u00e8tode pr\u00e0ctic com n&#8217;\u00e9s pr\u00e9mer l&#8217;enunciat acolorit en vermell on s&#8217;hi amaga el contingut del tema en q\u00fcesti\u00f3. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Edat_moderna\">La repressi\u00f3 del catal\u00e0 durant l&#8217;Edat Moderna: persecucions, restriccions i prohibicions<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Hist%C3%B2ria_contempor%C3%A0nia\">La repressi\u00f3 del catal\u00e0 durant l&#8217;Edat Contempor\u00e0nia: persecucions, restriccions i prohibicions<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i aix\u00f2, i per la implacable persecuci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana\">llengua catalana<\/a>, mereixen ser tractats a banda els temes seg\u00fcents:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#La_Guerra_de_successi%C3%B3_i_els_Decrets_de_Nova_Planta\">La persecuci\u00f3, restricci\u00f3 i prohibici\u00f3 repressives del catal\u00e0 durant la Guerra de Succesi\u00f3 i en el Decret de Nova Planta de Felip V<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#La_dictadura_franquista\">La persecuci\u00f3, restricci\u00f3 i prohibici\u00f3 del catal\u00e0 durant la Dictadura franquista<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 cal considerar, pel que fa a la parla catalana, el desenvolupament de la tem\u00e0tica exposada a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#Situaci%C3%B3_actual\">La situaci\u00f3 actual de la llengua catalana<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#%C3%80mbit_educatiu\">El catal\u00e0 en l&#8217;\u00e0mbit educatiu<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#Mitjans_de_comunicaci%C3%B3_en_catal%C3%A0\">Els mitjans de comunicaci\u00f3 i el catal\u00e0<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Liber_Iudiciorum_visigo\u0300tic.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10108\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Liber_Iudiciorum_visigo\u0300tic.png\" alt=\"\" width=\"314\" height=\"523\" \/><\/a>3.2.2. LA HIST\u00d2RIA DE LA LLENGUA CATALANA I L&#8217;ANTICATALANISME<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A grans trets, es poden distingir tres grans per\u00edodes en la\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_la_llengua_catalana#Mitjans_de_comunicaci%C3%B3_en_catal%C3%A0\">hist\u00f2ria de la llengua catalana<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Des del naixement fins a l&#8217;<a title=\"Edat mitjana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Edat_mitjana\">edat mitjana<\/a>. Aquest per\u00edode compr\u00e8n l&#8217;aparici\u00f3 de la llengua parlada, la gradual implantaci\u00f3 de la llengua escrita, amb el bandejament progressiu del\u00a0<a title=\"Llat\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llat%C3%AD\">llat\u00ed<\/a>, fins al\u00a0<a title=\"Segle XV\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XV\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xv<\/span><\/a>, que esdev\u00e9 el moment de m\u00e0xima esplendor de la llengua medieval.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Del <a title=\"Segle XV\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XV\">segle\u00a0<span title=\"Nombre\u00a0escrit en xifres romanes\">xv<\/span><\/a>\u00a0fins a la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Renaixen\u00e7a catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a_catalana\">Renaixen\u00e7a catalana<\/a>. \u00c9s el per\u00edode anomenat de la \u00ab<a title=\"Decad\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Decad%C3%A8ncia\">Decad\u00e8ncia<\/a>\u00bb, que abasta els segles XVI,\u00a0<a title=\"Segle XVII\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Segle_XVII\">XVII<\/a> i XVIII, i que es caracteritza per la regressi\u00f3 de la utilitzaci\u00f3 de la llengua en els \u00e0mbits d&#8217;\u00fas escrit i en els g\u00e8neres formals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. De la <a class=\"mw-redirect\" title=\"Renaixen\u00e7a catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Renaixen%C3%A7a_catalana\">Renaixen\u00e7a catalana<\/a> fins a l&#8217;actualitat. En el decurs d&#8217;aquest gran per\u00edode, se situa la <a title=\"Normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Normalitzaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica\">normativitzaci\u00f3<\/a> gramatical i la recuperaci\u00f3 de l&#8217;oficialitat ling\u00fc\u00edstica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/640px-Dialectes_catala\u0300_2.svg_.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10107 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/640px-Dialectes_catala\u0300_2.svg_.png\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"373\" \/><\/a>Per altra banda, un <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anticatalanisme\">anticatalanisme<\/a> minoritari, per\u00f2 desfermat, ha propiciat que en els darrers temps hi hagi hagut <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llista_d%27incidents_per_parlar_en_catal%C3%A0\">incidents amb la llengua i la\u00a0 pr\u00f2pia cultura catalanes<\/a>. Nogensmenys, cal detallar algunes expressions que, per curiositat hist\u00f2rica, m&#8217;\u00e9s plaent (caldria dir millor &#8216;<em>displaent<\/em>&#8216;) de consignar aqu\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La voluntat central de fer minvar la llengua i la cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer del\u00a0<a title=\"1712\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1712\">1712<\/a>\u00a0a Madrid, quan es varen dictar les famoses\u00a0<a title=\"Cronologia de la repressi\u00f3 del catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0\">instruccions secretes als corregidors del territori catal\u00e0<\/a>:\u00a0<i>\u00abPondr\u00e1 el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar\u00e1 las providencias m\u00e1s templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado.\u00bb<\/i><\/strong><strong>Els decrets i les mesures encaminades a prohibir l&#8217;\u00fas del\u00a0<a title=\"Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catal\u00e0<\/a>\u00a0no es dugueren a terme sistem\u00e0ticament, ni obtingueren resultats efectius immediats. Tot i aix\u00ed, la situaci\u00f3 al domini ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 port\u00e0 a una situaci\u00f3 de\u00a0<a title=\"Digl\u00f2ssia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Digl%C3%B2ssia\">digl\u00f2ssia<\/a>: mentre el\u00a0<a title=\"Castell\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0\">castell\u00e0<\/a>\u00a0s&#8217;usava per a funcions formals, generalment escrit, el catal\u00e0 s&#8217;usava per a funcions informals, b\u00e0sicament orals.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant el per\u00edode franquista (1939-1975), el\u00a0<a title=\"Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\">catal\u00e0<\/a>\u00a0va ser objecte d&#8217;una agressi\u00f3 brutal i va quedar redu\u00eft a l&#8217;\u00fas familiar. El\u00a0<a title=\"Castell\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0\">castell\u00e0<\/a> va passar a ser l&#8217;\u00fanica llengua de l&#8217;ensenyament, de l&#8217;administraci\u00f3 i dels mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0 I com escriu <a title=\"Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Sol%C3%A9_i_Sabat%C3%A9\">Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9<\/a> \u201c<em>a\u00a0partir de la\u00a0<a title=\"Repressi\u00f3 franquista\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Repressi%C3%B3_franquista\">repressi\u00f3<\/a>, el\u00a0<a title=\"Franquisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franquisme\">franquisme<\/a> va crear unes xarxes de complicitat en qu\u00e8 milers de persones es van veure implicades o en van ser c\u00f2mplices, de totes les maneres possibles, del vessament de sang infligit, de les persecucions efectuades, de la vida de centenars de milers de persones a les presons, als camps de concentraci\u00f3 o als Batallons de Treballadors.\u00a0En definitiva, de les formes m\u00e9s diverses de repressi\u00f3: pol\u00edtica, social, laboral, ideol\u00f2gica, i, en el cas de\u00a0<a title=\"Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a>, d&#8217;un intent de\u00a0<a title=\"Genocidi cultural\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Genocidi_cultural\">genocidi cultural<\/a> que pretenia fer desapar\u00e8ixer d&#8217;arrel la seva especifica personalitat nacional&#8230;<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Precisament, mentrestant es confeccionen aquestes l\u00ednies, m&#8217;arriba un video que encaixa perfectament amb el fil conductor del tema. Es tracta d&#8217;un video em\u00e8s al YouTube dins de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00ab<em>Paraula de Rahola<\/em>\u00bb i que s&#8217;intitula \u00ab<em><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=nXHwJAa8O4o\">Espanya contra el catal\u00e0<\/a><\/em>\u00bb.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"related-articles\">\n<div id=\"tl-xfn\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-credit\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/cervera-pm-086848-e_48_635x394.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10105\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/cervera-pm-086848-e_48_635x394.jpg\" alt=\"\" width=\"398\" height=\"247\" \/><\/a>3.3. UNIVERSITAT DE CERVERA. LA SEVA LLENGUA D&#8217;\u00daS EN SER\u00c0 EL LLAT\u00cd<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1717<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-tuwsp\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La creaci\u00f3 de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Cervera\">Universitat de Cervera<\/a> fou promoguda el\u00a0<a title=\"1717\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1717\">1717<\/a> per <a title=\"Felip V d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a>. El rei dictamin\u00e0 una ordre per tal de suprimir les ja set existents <a class=\"mw-redirect\" title=\"Universitats\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitats\">universitats<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a> que eren les de:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Universitat de Lleida\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Lleida\">Lleida<\/a>,\u00a0<a title=\"Universitat de Barcelona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Barcelona\">Barcelona<\/a>,\u00a0<a title=\"Universitat de Girona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Girona\">Girona<\/a>,\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Universitat de Tarragona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Tarragona\">Tarragona<\/a>,\u00a0<a class=\"new\" title=\"Universitat de Tortosa (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Universitat_de_Tortosa&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Tortosa<\/a>,\u00a0 <a title=\"Universitat de Solsona\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Solsona\">Solsona<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Universitat de Vic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Universitat_de_Vic\">Vic<\/a>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La decisi\u00f3 del rei Felip V fou premiar la fidelitat d&#8217;aquesta ciutat a la seva causa durant la <a title=\"Guerra de Successi\u00f3 Espanyola\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola\">Guerra de Successi\u00f3<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El seu finan\u00e7ament es va fer amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de <a title=\"Salou\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Salou\">Salou<\/a>. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La universitat estava regida per uns estatus sancionats el 1726 i comptava amb facultats de teologia, c\u00e0nons, humanitats, medicina, filosofia i lleis.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/decret-de-constitucio-de-la-universitat-de-cervera-font-arxiu-historic-de-cervera.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10106 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/decret-de-constitucio-de-la-universitat-de-cervera-font-arxiu-historic-de-cervera.jpg\" alt=\"\" width=\"381\" height=\"562\" \/><\/a>Tots els estudis universitaris s&#8217;havien d&#8217;impartir amb la llengua llatina, com a llengua oficial de la universitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per altra banda, no hi ha dubte que les redu\u00efdes dimensions de Cervera facilitaven el control sobre <a href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/132138-Text%20de%20l'article-182348-1-10-20090611.pdf\">els universitaris<\/a>, que vivien sota un estricte r\u00e8gim disciplinari. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De la mateixa manera que el gran edifici de la Universitat de Cervera va resultar ser un h\u00edbrid entre caserna i convent, els estudiants havien de seguir unes normes que ara ens semblarien m\u00e9s pr\u00f2pies de la vida castrense o monacal.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La universitat era\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Cat\u00f2lica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cat%C3%B2lica\">cat\u00f2lica<\/a>: els seus alumnes anaven a missa cada dia, tots confessaven i combregaven un diumenge de cada mes. Es mirava molt la manera de vestir. Tots els estudiants havien d&#8217;anar amb h\u00e0bits llargs de baieta, amb exclusi\u00f3 expressa de tota mena d&#8217;adornament extern de seda. No podien portar espasa, ni cap altra mena d&#8217;armes. Els h\u00e0bits escolars eren: sotana llarga fins al cal\u00e7at, negra, i manteu. Els que no gaudien de beca o no pertanyien a algun dels col\u00b7legis establerts a Cervera, vivien a les cases de la ciutat, no a la universitat. Els estudiants havien d&#8217;estar reclosos a casa; no podien sortir sense causes molt greus a partir de determinades hores del vespre. No els estaven permesos segons quina mena de jocs, com els de cartes i els daus; els estudiants podien jugar els dies de festa a la tarda i podien practicar els jocs de pilota, de boles, i semblants.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10114\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"361\" \/><\/a>La relaci\u00f3 entre els alumnes de la universitat i els habitants del poble de Cervera no va ser bona, els alumnes no gaudien dels avantatges dels grans nuclis de poblaci\u00f3 a causa del curt ve\u00efnat de Cervera. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els estudiants en els\u00a0c\u00e8lebres <i><a href=\"file:\/\/\/Users\/MABF\/Downloads\/133000-Text%20de%20l'article-183099-1-10-20090616.pdf\">Goigs dels cerverins<\/a><\/i>\u00a0manifestaven la seva disconformitat amb la ciutat de Cervera:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><i>Tant si \u00e9s vila, com ciutat \/ All\u00f2 que se&#8217;n diu Cervera \/ De dins, el meu cor espera \/ Sortir-ne ben aviat<\/i>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s cert que el municipi va especular per a enriquir-se a cavall de la Universitat i dels seus estudiants<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es troba una extensa bibliografia a Google sobre treballs realitzats pel que fa a aquesta Universitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"related-articles\">\n<div id=\"tl-xfn\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div id=\"tl-tuwsp\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10111 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images.jpg\" alt=\"\" width=\"249\" height=\"336\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.4.<\/span> <span style=\"color: #3366ff;\">A LA CASA DELS ESCOLAPIS, A PA I AIGUA PER PARLAR EN CATAL\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">San Jos\u00e9 de Calasanz, fundador dels Escolapis<\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1755<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escolapios\">escolapis<\/a> -fundats per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_de_Calassan%C3%A7_(sacerdot)\">Sant Josep de Calasanz<\/a>&#8211; <i>Ordo Clericorum Regularium pauperum Matris Dei Scholarum Piarum<\/i>, Sch. P., que es dediquen\u00a0 fundamentalment a l&#8217;ensenyament, pateixen tots els desprop\u00f2sits que afecten a la llengua catalana. <\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s ens cal posar\u00a0 de manifest <a href=\"https:\/\/perlesnegresblog.wordpress.com\/2018\/05\/01\/perla-31-adoctrinament-en-castella\/\">alguns exemples<\/a>:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div class=\"tl-media\">\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10535\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-11.jpg\" alt=\"\" width=\"325\" height=\"229\" \/><\/a>3.4.1. LES <\/strong><\/span><\/span><strong><span style=\"color: #ff6600;\">CONSTATACIONS D&#8217;UNA CASTELLANITZACI\u00d3 A LES ESCOLES DE L&#8217;ORDE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Algunes escoles p\u00fabliques, les de comunitats parroquials o religioses seguien encara a comen\u00e7aments del segle XIX amb enfocaments i metodologies diferenciades, per\u00f2 pel que fa a la llengua, la castellanitzaci\u00f3 \u00a0tamb\u00e9 avan\u00e7ava progressivament.<\/strong><\/span><\/div>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Joan Florensa en un llibre on explica detalladament\u00a0<a href=\"https:\/\/publicacions.iec.cat\/repository\/pdf\/00000169%5C00000068.pdf\"><i>El projecte educatiu de l\u2019Escola Pia a Catalunya (1683-2003)<\/i><\/a>\u00a0en la visita del Provincial a l\u2019escola i a la comunitat \u00a0de Matar\u00f3 el 1775 deixava aquesta constataci\u00f3<i>:\u00a0 <\/i><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i>\u201cNos complacemos mucho en que todos <strong>nuestros religiosos entre si hablen en castellano<\/strong> y a todos los HH.CI. <strong>mandamos hablen entre si y con los dem\u00e1s, o en lat\u00edn o en castellano, so pena de pan y agua<\/strong> por cada vez que tuvieran con los nuestros conversaci\u00f3n tirada en catal\u00e1n\u201d.<\/i><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Arran de la Real C\u00e8dula de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya\">Carles III<\/a> de 1768, ja se suposava la imposici\u00f3 a totes les escoles i als mestres l\u2019ensenyament en castell\u00e0, aix\u00ed com tamb\u00e9 a altres <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya#La_imposici%C3%B3_del_castell%C3%A0_al_sistema_escolar\">aspectes de la vida comercial<\/a>. Les diferents escoles pies reberen una ordre del Pare provincial de Catalunya, datada el 23 d\u2019agost, on es deia:<\/strong><\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><i>\u201cEn su cumplimiento, desde el 15 de setiembre de 1768<\/i><b><i>, en adelante en nuestras escuelas se ense\u00f1e desde el \u201cabc\u201d en lengua castellana&#8230;\u201d<\/i><\/b><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p><\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10113 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1.jpg\" alt=\"\" width=\"397\" height=\"297\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.4.2. <\/strong><strong>UNA BREU ULLADA A LA CONSTITUCI\u00d3 DE 1812:<\/strong><\/span><\/span><\/div>\n<div>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019any 1820, el coronel\u00a0<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rafael_del_Riego\">Rafael del Riego<\/a> al capdavant d\u2019una companyia de soldats preparats per embarcar-se i anar a combatre per impedir la independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies americanes, es va revoltar i proclam\u00e0 de nou la Constituci\u00f3 de 1812. En aquesta constituci\u00f3 hi trobem articles sobre l\u2019ensenyament com:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 366: <\/strong><i>\u201cEn todos los pueblos de la Monarqu\u00eda\u00a0<\/i><b><i>se establecer\u00e1n escuelas de primeras letras, en las que se ense\u00f1ar\u00e1 a los ni\u00f1os a leer, a escribir y contar, y el catecismo de la religi\u00f3n cat\u00f3lica<\/i><\/b><i>, que comprehender\u00e1 tambi\u00e9n una breve exposici\u00f3n de las obligaciones civiles.\u201d\u00a0<\/i><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O l\u2019article 368:<\/strong><i>\u00a0\u201c<\/i><b><i>El plan general de ense\u00f1anza ser\u00e1 uniforme en todo el reyno<\/i><\/b><i>, debiendo explicarse la Constituci\u00f3n pol\u00edtica de la Monarqu\u00eda en todas las universidades y establecimientos literarios, donde se ense\u00f1en las ciencias eclesi\u00e1sticas y pol\u00edticas.\u201d<\/i><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10112\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1.jpg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"374\" \/><\/a>Ras i curt, referent al tema ling\u00fc\u00edstic la llengua d\u2019ensenyament seria uniforme, aix\u00ed la\u00a0llengua a emprar seria \u00fanicament la castellana. No hi havia lloc per les altres en aquella primera Constituci\u00f3. Aquesta etapa \u00e9s coneguda com a\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trienni_Liberal\">Trienni Liberal<\/a>. Una de les reformes que implementaren fou la creaci\u00f3 d\u2019un departament dedicat espec\u00edficament a l\u2019Educaci\u00f3,\u00a0<i>Direcci\u00f3n General de Estudios<\/i>, i varen posar en marxa un projecte conegut com\u00a0<a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/ciudadania\/hipertexto\/evolucion\/introduccion\/Edu22.htm\"><em>El Informe Quintana (1813)<\/em><\/a>. <\/strong><strong>L\u2019educaci\u00f3 per aquests liberals era un factor de progr\u00e9s i entenien que\u00a0<b>calia educar i instruir a la poblaci\u00f3<\/b>\u00a0en conceptes com la llibertat, la conviv\u00e8ncia, la toler\u00e0ncia als ciutadans\u00a0<b>per\u00f2 la llengua de formaci\u00f3 i de treball nom\u00e9s seria la castellana<\/b>,\u00a0<b>acompanyada del llat\u00ed<\/b>\u00a0a determinades edats. Era un pla uniformista ling\u00fc\u00edsticament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10115 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"208\" \/><\/a>El projecte va tenir poc recorregut perqu\u00e8 en retornar els absolutistes, \u00e9s a dir, la\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/D%C3%A9cada_Ominosa\">D\u00e8cada Ominosa\u00a0 de 1823-33<\/a>, n\u2019endegarien \u00a0un de nou, el <i>\u201cPlan y Reglamento de Escuelas de Primeras Letras<\/i>\u201d l\u2019any 1825. Coincidien en qu\u00e8 l\u2019ensenyament primari seria tamb\u00e9 uniforme a totes les escoles, i assenyalaven que l\u2019ensenyament de la gram\u00e0tica i l\u2019ortografia seria en llengua castellana. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, no tardaria a canviar la normativa educativa i el 1834 hi hagueren noves disposicions que no afectarien el tema ling\u00fc\u00edstic, i seguiria contemplant i reconeixent la doble via d\u2019escolaritzaci\u00f3: la p\u00fablica i la religiosa.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div>\n<div>\n<p style=\"text-align: justify;\" data-adtags-visited=\"true\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Als territoris de parla catalana la repressi\u00f3 afect\u00e0 els \u00e0mbits educatius p\u00fablics i religiosos. <a href=\"https:\/\/perlesnegresblog.wordpress.com\/2018\/05\/01\/perla-31-adoctrinament-en-castella\/\">La legislaci\u00f3, el c\u00e0stig de l\u2019anell, la doctrina i el catecisme en castell\u00e0<\/a> s\u00f3n exemples de prohibici\u00f3 de la llengua catalana i d\u2019imposici\u00f3 de la castellana. Sorpr\u00e8n i indigna qui &#8211;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Juan Carlos I<\/a>&#8211; encara pugui afirmar: \u201c<em>Nunca fue nuestra lengua de imposici\u00f3n<\/em>\u201d<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/carlesiii.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10092\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/carlesiii.jpeg\" alt=\"\" width=\"238\" height=\"333\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div class=\"tl-credit\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.5. CARLES III.\u00a0 L&#8217;ESCOLA CASTELLANIZADA I TAMB\u00c9 ELS LLIBRES DE COMPTABILITAT EN CASTELL\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1768<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600;\">3.5.1. EL REI CARLES III, SEGONS STANLY PAYNE,<\/span>\u00a0\u201c<i>probablement el rei europeu m\u00e9s exit\u00f3s de la seua generaci\u00f3. Amb un lideratge ferm, consistent i intel\u00b7ligent. Eleg\u00ed ministres capa\u00e7os i guany\u00e0 el respecte del poble\u201d<\/i><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya\">Carles III<\/a> nasqu\u00e9 a la cort reial de <a title=\"Madrid\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Madrid\">Madrid<\/a>\u00a0el\u00a0<a title=\"20 de gener\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/20_de_gener\">20 de gener<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"1716\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1716\">1716<\/a>, essent el tercer fill var\u00f3 de\u00a0<a title=\"Felip V d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a>\u00a0que arrib\u00e0 a adult i el primer amb la consort\u00a0<a title=\"Isabel Farnese\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Isabel_Farnese\">Isabel Farnese<\/a>, aix\u00f2 el convert\u00ed en germanastre de\u00a0<a title=\"Llu\u00eds I d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_I_d%27Espanya\">Llu\u00eds I<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Ferran VI d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VI_d%27Espanya\">Ferran VI<\/a> dels quals heret\u00e0 el tron espanyol en no deixar cap dels dos descendents aspirants a la corona. Era n\u00e9t per l\u00ednia paterna de\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llu\u00eds, el Gran Delf\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs,_el_Gran_Delf%C3%AD\">Llu\u00eds, el Gran Delf\u00ed<\/a>, fill del rei\u00a0<a title=\"Llu\u00eds XIV de Fran\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a\">Llu\u00eds\u00a0XIV de Fran\u00e7a<\/a>\u00a0i\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Maria Anna de Baviera (delfina de Fran\u00e7a)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Maria_Anna_de_Baviera_(delfina_de_Fran%C3%A7a)\">Maria Anna Cristina de Baviera<\/a>, i per l\u00ednia materna del pr\u00edncep\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Odoard II de Parma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Odoard_II_de_Parma\">Odoard II de Parma<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dorotea_Sofia_del_Palatinat-Neuburg\">Dorotea Sofia de Neuburg<\/a>. Fou germ\u00e0 dels tamb\u00e9 reis\u00a0<a title=\"Llu\u00eds I d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_I_d%27Espanya\">Llu\u00eds I d&#8217;Espanya<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Ferran VI d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VI_d%27Espanya\">Ferran VI d&#8217;Espanya<\/a>, al qual va succeir al tron hisp\u00e0nic.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la mort del seu germ\u00e0 gran,\u00a0<a title=\"Ferran VI d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VI_d%27Espanya\">Ferran VI d&#8217;Espanya<\/a>, el\u00a0<a title=\"1759\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1759\">1759<\/a>\u00a0sense descend\u00e8ncia, fou designat hereu al tron espanyol, renunciant al tron sicili\u00e0, que fou cedit al seu fill\u00a0<a title=\"Ferran I de les Dues Sic\u00edlies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_I_de_les_Dues_Sic%C3%ADlies\">Ferran I de les Dues Sic\u00edlies<\/a>, iniciant-se amb ell la dinastia\u00a0<a class=\"new\" title=\"Borb\u00f3-Dues Sic\u00edlies (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Borb%C3%B3-Dues_Sic%C3%ADlies&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Borb\u00f3-Dues Sic\u00edlies<\/a>. Carles III d&#8217;Espanya mor\u00ed a la ciutat de Madrid el <a title=\"14 de desembre\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/14_de_desembre\">14 de desembre<\/a>\u00a0de\u00a0<a title=\"1788\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1788\">1788<\/a>\u00a0deixant la corona espanyola a mans del seu segon fill bar\u00f3, el\u00a0<a title=\"Pr\u00edncep d'Ast\u00faries\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pr%C3%ADncep_d%27Ast%C3%BAries\">pr\u00edncep d&#8217;Ast\u00faries<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><\/div>\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10116 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2.jpg\" alt=\"\" width=\"385\" height=\"262\" \/><\/a>Carles \u00e9s considerat un paradigma del\u00a0<a title=\"Despotisme il\u00b7lustrat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Despotisme_il%C2%B7lustrat\">despotisme il\u00b7lustrat<\/a>, ja que durant el seu regnat dugu\u00e9 a terme importats reformes administratives i econ\u00f2miques a la fi d&#8217;assegurar i millorar la situaci\u00f3 dels territoris governats com ara evitar guerres prolongades o controlar la influ\u00e8ncia del clergat, tamb\u00e9 promocion\u00e0 ministres capa\u00e7os com Floridablanca i\u00a0<a title=\"Gaspar Melchor de Jovellanos\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gaspar_Melchor_de_Jovellanos\">Jovellanos<\/a>, que jugarien un paper important en la projecci\u00f3 externa de la corona i lluit\u00e0 per recuperar la influ\u00e8ncia espanyola a It\u00e0lia heretant els ducats de\u00a0<a title=\"Parma\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Parma\">Parma<\/a>\u00a0i\u00a0<a title=\"Plas\u00e8ncia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Plas%C3%A8ncia\">Plas\u00e8ncia<\/a>\u00a0l&#8217;any 1731 que, m\u00e9s tard serien transferits a\u00a0<a title=\"Carles VII del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_VII_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Carles VII<\/a>\u00a0durant la Guerra de Successi\u00f3 Polonesa (1733-1738).<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A la mort del seu germ\u00e0 gran,\u00a0<a title=\"Ferran VI d'Espanya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VI_d%27Espanya\">Ferran VI d&#8217;Espanya<\/a>, el\u00a0<a title=\"1759\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1759\">1759<\/a>\u00a0sense descend\u00e8ncia, fou designat hereu al tron espanyol, renunciant al tron sicili\u00e0, que fou cedit al seu fill\u00a0<a title=\"Ferran I de les Dues Sic\u00edlies\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_I_de_les_Dues_Sic%C3%ADlies\">Ferran I de les Dues Sic\u00edlies<\/a>, iniciant-se amb ell la dinastia\u00a0<a class=\"new\" title=\"Borb\u00f3-Dues Sic\u00edlies (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Borb%C3%B3-Dues_Sic%C3%ADlies&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Borb\u00f3-Dues Sic\u00edlies<\/a>.<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span id=\"La_imposici\u00f3_del_castell\u00e0_al_sistema_escolar\" class=\"mw-headline\" style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10117\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3.jpg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"271\" \/><\/a>3.5.2. LA IMPOSICI\u00d3 DEL CASTELL\u00c0 AL SISTEMA ESCOLAR<\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dues disposicions -la Reial c\u00e8dula del 23 de juny de 1768, i la Reial c\u00e8dula de 10 de mar\u00e7 de 1770- estableixen que tota l&#8217;educaci\u00f3 escolar se far\u00e0 \u00ab<em>\u00fanicamente en lengua castellana<\/em>\u00bb a tots els territoris de la Pen\u00ednsula i Ultramar. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I, a m\u00e9s a m\u00e9s, advertia que tots els idiomes que no fossin el castell\u00e0 serien perseguits arreu de l&#8217;Imperi.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya\">Carles III<\/a> prohibeix el catal\u00e0 a l&#8217;escola. El nou r\u00e8gim d&#8217;aquest monarca va convertir l&#8217;Esgl\u00e9sia i l&#8217;escola en eines de castellanitzaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignright\" title=\"Jacob Fugger amb el seu comptable, M. Schwarz\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/0a\/Fuggerkontor.jpg\" alt=\"Jacob Fugger amb el seu comptable, M. Schwarz\" width=\"218\" height=\"340\" \/>3.5.3. ELS COMPTES CLARS I EN CASTELL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Carles III, en 1772, promulgava una altra Reial C\u00e8dula que obligava a tots els industrials, comerciants i botiguers catalans, valencians i mallorquins, a redactar els llibres de comptabilitat en castell\u00e0, amena\u00e7ant-los amb qu\u00e8 l&#8217;incompliment d&#8217;aquella llei comportaria l&#8217;aplicaci\u00f3 de dur\u00edssimes sancions econ\u00f2miques, que de forma reiterada podien acabar amb pres\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;ordre venia escrita de manera que \u00ab<em>todos los mercaderes y comerciantes mayoristas y al menudeo traigan los libros de contabilidad en castellano<\/em>\u00ab.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquestes lleis persecut\u00f2ries -sobre la castellanitzaci\u00f3 idiom\u00e0tica- es van promulgar en un especial context pol\u00edtic en qu\u00e8 Carles III intentava atreure&#8217;s al seu favor les oligarquies nobili\u00e0ries castellanes, que se li havien rebel\u00b7lat en 1760 -durant el govern de el ministre Schillace- per un pret\u00e8s conflicte de barrets. Aranda, el successor de Schillace, seria el promotor d&#8217;aquelles mesures, i es faria tristament c\u00e8lebre per haver ordenat la desforestaci\u00f3 dels Monegros, fins llavors el bosc d&#8217;alzines m\u00e9s gran d&#8217;Europa.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"row row-content\">\n<div class=\"article full\">\n<article>\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignleft\" title=\"El jurament del Joc de pilota\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/6d\/Le_Serment_du_Jeu_de_paume.jpg\" alt=\"El jurament del Joc de pilota\" width=\"330\" height=\"216\" \/><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.6. LA COLONITZACI\u00d3 LING\u00dc\u00cdSTICA<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juramento_del_Juego_de_Pelota\"><span style=\"color: #000000;\">El jurament del Joc de pilota<\/span><\/a><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-caption\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1794<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-xekcz\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Convenci%C3%B3n_Nacional_(Revoluci%C3%B3n_francesa)\">Convenci\u00f3 Nacional Francesa<\/a> decreta l&#8217;ensenyament generalitzat del franc\u00e8s per <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>anihilar el patu\u00e8s i universalitzar el franc\u00e8s\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El patu\u00e8s o aragon\u00e8s benasqu\u00e8s o benasqu\u00e8s o altorribagorzano \u00e9s un dialecte de transici\u00f3 entre l&#8217;aragon\u00e8s i el catal\u00e0, pertanyent al subdialecte de l&#8217;aragon\u00e8s oriental. Pel seu a\u00efllament representa una excepci\u00f3 dins l&#8217;aragon\u00e8s per conservar els n\u00fameros i els dies de la setmana en aragon\u00e8s, perduts en l&#8217;aragon\u00e8s general. Encara que el seu \u00fas \u00e9s superior al d&#8217;altres dialectes de l&#8217;aragon\u00e8s, consta de 1000 o 2000 parlants, \u00e9s una llengua en r\u00e0pida recessi\u00f3. El seu \u00fas ha anat decreixent al llarg dels anys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Joaqu\u00edn Costa al mar\u00e7 de 1879 va publicar en el Butllet\u00ed de la Instituci\u00f3 Lliure d&#8217;Ensenyament una curiosa f\u00f3rmula amb qu\u00e8 el poble caracteritza el dialecte de Benasc: <em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cMorsiella de la bediella, &#8211; feta de ay\u00e9re, cueta de hu\u00e9- de man de mi mull\u00e9: -qu\u00e9 bona que ye! San Marsial mo ne dongue&#8230;\u201d<\/span><\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignright\" title=\"Sardana\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/42\/Sardana_Ceramic_Tiles.JPG\" alt=\"Sardana\" width=\"333\" height=\"326\" \/><\/span><\/div>\n<div class=\"tl-credit\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.7. LA D\u00c8RIA DE LA LLENGUA CASTELLANA EN MOLTS DEL \u00c0MBITS DE LA SOCIETAT I, EN ESPECIAL, EN ELS PLANS D&#8217;ESTUDI<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1799 &#8211; 1813 &#8211;\u00a0 1820 &#8211; <\/span><\/strong><strong><span style=\"color: #ff0000;\">1824 &#8211; 1825<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Efectivament:<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-npehql\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Reial c\u00e8dula de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_IV_d%27Espanya\">Carles IV<\/a> de 1799 en qu\u00e8 prohibeix <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano<\/em>\u201d<\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al 1820 es decreta l&#8217;\u00fas exclusiu del castell\u00e0 en les causes criminals.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Real-Cedula-antiguedades.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10180\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Real-Cedula-antiguedades.jpg\" alt=\"\" width=\"271\" height=\"381\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">3.7.1. L&#8217;INFORME QUINTANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1812\">Constituci\u00f3 de Cadis de 1812<\/a>, ens trobem amb el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Informe_Quintana\">Pla o l&#8217;Informe Quintana<\/a> que obliga a les escoles l&#8217;ensenyament en castell\u00e0:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;origen de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Jos%C3%A9_Quintana\">l&#8217;Informe Manuel Jos\u00e9 Quintana<\/a> el trobem al mar\u00e7 de 1813 quan els diputats liberals, conven\u00e7uts de la necessitat d&#8217;ampliar els principis constitucionals en mat\u00e8ria educativa, van remetre una circular a les universitats perqu\u00e8 informessin sobre els problemes existents. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Paral\u00b7lelament, es Crea una junta d&#8217;Instrucci\u00f3 P\u00fablica per a la realitzaci\u00f3 d&#8217;un informe sobre la reforma general de l&#8217;educaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La petici\u00f3 a les universitats no va obtenir resposta, per\u00f2 la Junta va complir amb la seva comesa. L&#8217;informe va ser redactat pel poeta il\u00b7lustrat i liberal, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Jos%C3%A9_Quintana\">Manuel Jos\u00e9 Quintana<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els principis b\u00e0sics que informen l&#8217;informe defineixen l&#8217;educaci\u00f3 com un instrument de reforma social, i el medi idoni per a l&#8217;evoluci\u00f3 i el progr\u00e9s de la societat. El contingut essencial era el seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Igualtat de tots els ciutadans davant les llums.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Universalitat de l&#8217;educaci\u00f3, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la igualtat.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Uniformidad, o l&#8217;\u00fas d&#8217;uns mateixos llibres de text i d&#8217;iguals m\u00e8todes d&#8217;ensenyament.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El car\u00e0cter p\u00fablic i gratu\u00eft, especialment en el primer ensenyament.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Llibertat d&#8217;elecci\u00f3 de centre docent.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10181 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"230\" \/><\/a>Evidentment, tots els principis b\u00e0sics anteriorment descrits anaven dirigits a la millora de l&#8217;ensenyament oficial de la poblaci\u00f3 masculina. L&#8217;informe distingia clarament entre la instrucci\u00f3 a la qual tenen dret tots els nens -que ha de ser universal, completa, gratu\u00efta i lliure- de l&#8217;educaci\u00f3 que rebrien les nenes, la qual era discrecional, privada, dom\u00e8stica i destinada no a produir ciutadans lliures i independents, sin\u00f3 esposes i mares.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;informe, un cop lliurat a govern, va ser rem\u00e8s a les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_de_Cadis\">Corts<\/a> per a la seva discussi\u00f3 i debat al setembre de 1813. Per\u00f2 tot just iniciada la segona legislatura al febrer de 1814, i estant incl\u00f2s en els dict\u00e0mens de car\u00e0cter prioritari, el retorn de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VII_d%27Espanya\">Ferran VII<\/a> va impedir que el projecte fos susceptible de discussi\u00f3 parlament\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10182\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-5.jpg\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"292\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">3.7.2. EL PLA CALOMARDE<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Archivo:Francisco_Tadeo_Calomarde.jpg\">Pla Calomarde<\/a> imposa la gram\u00e0tica castellana a la prim\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Despr\u00e9s que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VII_d%27Espanya\">Ferran VII<\/a>, amb ajuda de l&#8217;ex\u00e8rcit franc\u00e8s, elimin\u00e9s la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1812\">Constituci\u00f3 de 1812<\/a>, i reimplantara seva <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Monarqu%C3%ADa_absoluta\">monarquia absoluta<\/a>, comen\u00e7a un llarg per\u00edode d&#8217;eliminaci\u00f3 de llibertats i de control de les institucions, amb l&#8217;obertura dels <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Inquisici%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">tribunals del Sant Ofici de la Inquisici\u00f3<\/a>. La ci\u00e8ncia i la cultura es van veure redu\u00efdes a un pensament clerical i dogm\u00e0tic. En aquest context \u00e9s molt representatiu el \u201c<em>Pla literari d&#8217;estudis i arranjament general de les Universitats del Regne<\/em>\u201d, elaborat per <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Tadeo_Calomarde\">Francisco Tadeo de Calomarde<\/a> i aprovat per Reial ordre signada a El Escorial el 14 d&#8217;octubre de 1824. \u00c9s un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Escol%C3%A1stica\">pla d&#8217;estudis estrictament escol\u00e0stic<\/a>, amb estricta censura bibliogr\u00e0fica, un control gaireb\u00e9 policial dels estudiants, i amb submissi\u00f3 dels professors a les imposicions de l&#8217;absolutisme.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A l&#8217;any 1824, el secretari de Gr\u00e0cia i Just\u00edcia, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Tadeo_Calomarde\">Francisco Tadeo de Calomarde<\/a>, va ordenar la represa dels treballs en mat\u00e8ria educativa que s&#8217;estaven realitzant amb anterioritat al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trienni_Liberal\">Trienni Liberal<\/a>, \u00e9s a dir, l&#8217;ordenaci\u00f3 de l&#8217;ensenyament superior. Les caracter\u00edstiques principals del \u201c<em>Pla Literari d&#8217;Estudis i Arranjament general de les Universitats del Regne<\/em>\u201d s\u00f3n: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una regulaci\u00f3 minuciosa i uniformada dels estudis, establint-se els llibres que han d&#8217;estudiar-se, el m\u00e8tode d&#8217;ensenyament, la durada dels cursos, els dies lectius , les faltes d&#8217;assist\u00e8ncia, els ex\u00e0mens, etc.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La centralitzaci\u00f3 de les universitats, que passaran a sotmetre directament a la Secretaria de Gr\u00e0cia i Just\u00edcia, \u00e9s a dir, el rector passa a ser el representant de el poder central.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;Estat pren partit per una concepci\u00f3 religiosa de l&#8217;educaci\u00f3, dedicant-se un t\u00edtol complet a la \u00ab<em>disciplina religiosa i moral<\/em>\u00bb .<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un pla d&#8217;estudis centrat exclusivament en les professions cl\u00e0ssiques de l&#8217;antic r\u00e8gim: teologia, c\u00e0nons, lleis i medicina.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10183 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-3.jpg\" alt=\"\" width=\"233\" height=\"294\" \/><\/a>A l&#8217;any seg\u00fcent (1825), la mateixa Comissi\u00f3 redactora del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Tadeo_Calomarde\">Pla Calomarde<\/a> iniciaria els estudis preparatoris per a un pla regulador de l&#8217;ensenyament primari: \u201c<em>Pla i Reglament d&#8217;escoles de primeres lletres del Regne<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s un pla amb clares influ\u00e8ncies de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Informe_Quintana\">l&#8217;Informe Quintana<\/a>, per la qual cosa va resultar menys reaccionari que el pla d&#8217;universitats, encara que establia un m\u00e8tode educatiu mon\u00e0rquic-religi\u00f3s amb l&#8217;objectiu de: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cContrarestar<em> el germen revolucionari que tant de mal havia causat a la naci\u00f3\u201d<\/em><\/span>.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-xekcz\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div id=\"tl-npehql\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div id=\"tl-mzijt\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div id=\"tl-rna\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div id=\"tl-wsabuh\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<div class=\"tl-media-content\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"tl-media-item tl-media-image tl-media-shadow alignleft\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/63\/00\/36\/telefonantic.jpeg\" width=\"344\" height=\"229\" \/><strong><span style=\"color: #3366ff;\">3.8.<\/span> <span style=\"color: #3366ff;\">LA DIRECCI\u00d3 GENERAL DE CORREUS I TEL\u00c8GRAFS PROHIBEIX PARLAR EN CATAl\u00c0 PER TEL\u00c8FON<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1896<\/strong><\/span><\/div>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Servicio_de_Correos_y_Tel%C3%A9grafos\">Direcci\u00f3 General de Correus i Tel\u00e8grafs<\/a> prohibeix a l&#8217;any 1896 parlar en catal\u00e0 per tel\u00e8fon. Una setmana m\u00e9s tard es revoc\u00e0 l&#8217;ordre.<\/span><\/strong><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El breu aparegut a &#8216;<em>La Vanguardia<\/em>&#8216; del 28 de maig de 1896 informant d&#8217;aquesta prohibici\u00f3 deia aix\u00ed: <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>La direcci\u00f3n geaersl de Correos y Tel\u00e9grafos en ordea de! d\u00eda 23 de los corrientes, previene \u00e1 esta sociedad, que no permitieado las disposiciones vigentes el uso de los dialectos catal\u00e1n y vascuense, ni ning\u00fan otro en los distintos servicios que se presten por las l\u00ednieas de la Red como son el de telefonemas y conferencias, ni otros idiomas que no sean el espa\u00f1ol, franc\u00e9s, italiano, portugu\u00e9s, ingl\u00e9s y alem\u00e1n, tomen las medidas convenientes para el exacto cumplimiento de dichas disposiciones.<\/em> (\u2026) <em>Dicho queda con esto que se prohibe hablar por los aparatos en catal\u00e1n, valenciano, vascuence, bable y gallego, so pena de ser interrumpidos los comunicantes en su conversaci\u00f3n por el empleado de tel\u00e9grafos que tiene a su cargo el trabajo de escuchar cuanto se dice dentro de los locutorios<\/em>\u201d.<\/span><\/span><\/strong><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10198\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9.jpg\" alt=\"\" width=\"253\" height=\"347\" \/><\/a>3.9. RESUM D&#8217;UNA CRONOLOGIA EN REFER\u00c8NCIA A LES PROHIBICIONS, CENSURES, RESTRICCIONS I MINORITZACI\u00d3 DE LA LLENGUA CATALANA<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #000000;\"><strong>Els antecessors del rei <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic\">Carles I d&#8217;Habsburg<\/a> i abans la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Casa_de_Trast%C3%A1mara\">Casa de Trast\u00e0mara<\/a> &#8211;<\/strong><\/span><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Reyes_Cat%C3%B3licos\">els Reis Cat\u00f2lics<\/a> (1474) i\u00a0<\/strong><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_I_de_Castella\">Felip I de Castella<\/a> (1458-1506)-,<\/strong> <strong style=\"color: #000000; text-align: justify;\">malgrat la seva condici\u00f3 d&#8217;emperador del Sacre Imperi Romano Germ\u00e0nic i senyor de Borgonya i Flandes, va manifestar un inter\u00e8s molt intens en els assumptes de Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #000000; text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Trastamara.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10197 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Trastamara.gif\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"191\" \/><\/a>I aix\u00f2 molt probablement com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l&#8217;excel\u00b7lent acollida que la Generalitat sempre li va dispensar i pels territoris americans, nord-africans (Tun\u00edsia) i europeus (Mil\u00e0) que, sota administraci\u00f3 catalana, va incorporar a la corona.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #000000;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/500px-Corona_de_Castilla_1400_es.svg_.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10196\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/500px-Corona_de_Castilla_1400_es.svg_.png\" alt=\"\" width=\"295\" height=\"216\" \/><\/a>Tanmateix, els seus descendents, els reis del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_d%27%C3%80ustria\">Casal d&#8217;\u00c0ustria o la Dinastia d&#8217;Habsburg<\/a> (<\/strong><\/span><span style=\"color: #000000;\"><strong><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_II_de_Castella\">Felip II<\/a> (1527-1598). <a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_III_de_Castella\">Felip III<\/a> (1578-1621),\u00a0<a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_IV_de_Castella\">Felip IV<\/a> (1605-1665) i\u00a0<a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_II_de_Castella\">Carles II<\/a> (1661-1700),<\/strong><strong>en canvi, van capgirar absolutament llur pol\u00edtica en benefici del <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Corona_de_Castilla\">Regne de Castella<\/a> i en contra dels interessos catalans fins que, fruit de les desavinences, van esclatar les guerres d&#8217;independ\u00e8ncia catalanes -la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_dels_Segadors\">Guerra dels Segadors<\/a> (1640-1652) i la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola\">Guerra de Successi\u00f3<\/a> (1701-1715)- que van suposar el desastre i la submissi\u00f3 final amb la incorporaci\u00f3 del territori catal\u00e0 als estats de Fran\u00e7a i Castella.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<h1><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.youtube-nocookie.com\/bmlvTpWCUWY\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10115 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"208\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h1>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">PARAULES DEL REI JUAN CARLOS I<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10185\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-3.jpg\" alt=\"\" width=\"370\" height=\"200\" \/><\/a>3.9.1. EL DISCURS DE JUAN CARLOS I EN EL LLIURAMENT DEL PREMI DE LITERATURA CASTELLANA MIGUEL DE CERVANTES (2001) I LES POSTERIORS CONSEQ\u00da\u00c8NCIES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el transcurs de la celebraci\u00f3 i lliurament de el \u00ab<a href=\"https:\/\/portal-local.es\/patrimonio\/premios-cervantes\/item\/6356-premios-cervantes.html\"><em>Premi de Literatura Castellana Miguel de Cervantes<\/em><\/a>\u00bb -en Alcal\u00e1 d&#8217;Henares-, el rei <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya\">Joan Carles I d&#8217;Espanya<\/a> va pronunciar un discurs que va provocar una forta onada d&#8217;indignaci\u00f3 en el m\u00f3n pol\u00edtic, social i cultural dels <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a>. El rei d&#8217;Espanya en un moment del discurs -en el sis\u00e8 par\u00e0graf- va afirmar: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cMai va ser la nostra, llengua d&#8217;imposici\u00f3, sin\u00f3 de trobada; a ning\u00fa se li va obligar mai a parlar en castell\u00e0: van ser els pobles m\u00e9s diversos els que van fer seva , per voluntat lib\u00e8rrima, la llengua de Cervantes\u201d<\/span>.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"tl-text-content\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10186 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-3.jpg\" alt=\"\" width=\"380\" height=\"213\" \/><\/a>3.9.2. EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA I ELS ELS AVANTPASSATS BORBONS DE JUAN CARLOS I<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"tl-media\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb una frase negava <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Juan Carlos I<\/a> la hist\u00f2ria -de gaireb\u00e9 cinc segles- de cont\u00ednues prohibicions i persecucions de la llengua i la cultura catalanes; perpetrades -b\u00e0sicament- per avantpassats directes seus:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Felip_V_d%27Espanya\">Felip V<\/a> (1683-1746) -el primer Borb\u00f3 hisp\u00e0nic i el seu avi set\u00e8-, impulsor de el Decret de Nova Planta que destru\u00efa el sistema foral catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_III_d%27Espanya\">Carles III<\/a>\u00a0 (1716-1788) -el seu avi sis\u00e8-, impulsor de la prohibici\u00f3 de celebrar judicis en catal\u00e0 i de tenir llibres de comptabilitat en catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_IV_d%27Espanya\">Carles IV<\/a> (1711-1740) -el seu avi cinqu\u00e8- en una<\/strong> <strong>Reial c\u00e8dula de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_IV_d%27Espanya\">Carles IV<\/a> de 1799 en qu\u00e8 prohibeix <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano<\/em>\u201d<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ferran_VII_d%27Espanya\">Ferran VII<\/a> (1784-1833) -el seu avi quart-, impulsor de la reactivaci\u00f3 de la llei (redactada per Carlos III) que prohibia l&#8217;ensenyament en catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #000000;\"><a style=\"color: #000000;\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Isabel_II_de_Espa%C3%B1a\">Isabel II<\/a> (1830-1904)<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Alfonso_XII_de_Espa%C3%B1a\">Alfons XII<\/a> (1857-1885)<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alfons XIII (1886-1941) -el seu avi primer-, col\u00b7laborador de la dictadura de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Miguel_Primo_de_Rivera\">Miguel Primo de Rivera<\/a> que va fondre la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mancomunitat_de_Catalunya\">Mancomunitat<\/a> i va desencadenar una persecuci\u00f3 brutal contra qualsevol expressi\u00f3 de catalanidad.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10188\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"382\" height=\"214\" \/><\/a>Els governs catal\u00e0 i basc van exigir una rectificaci\u00f3. Per\u00f2 la Casa del Rei es va negar, al\u00b7legant que no tenia el costum de rectificar. Encara no havia esclatat l&#8217;esc\u00e0ndol de les caceres d&#8217;elefants que, en canvi, va obligar a el rei espanyol a implorar el perd\u00f3 i a prometre que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>no tornar\u00e0 a passar<\/em>\u201d<\/span>. Per\u00f2 \u00e9s que despr\u00e9s de l&#8217;abdicaci\u00f3 en el 2014 -passats alguns anys- ens trobem amb un borb\u00f3 corrupte de tal al\u00e7ada que el seu mateix fill -el rei Felip VI-, va emetre un comunicat en el mes de mar\u00e7 de l&#8217;any 2020 en el qual renunciava a l&#8217;her\u00e8ncia del seu pare, <span style=\"color: #ff9900;\"><i>\u00abaix\u00ed com a qualsevol actiu, inversi\u00f3 o estructura financera l&#8217;origen, caracter\u00edstiques o finalitat puguin no estar d&#8217;acord amb la legalitat i els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada\u00bb <\/i><span style=\"color: #000000;\">i comunicant <\/span><\/span>aix\u00ed mateix que li&#8217;n retirava\u00a0 l&#8217;assignaci\u00f3 que cobrava dels pressupostos de la <a title=\"Casa Reial espanyola\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Reial_espanyola\">Casa de Rei<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10187 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"383\" height=\"215\" \/><\/a>El\u00a0<a title=\"3 d'agost\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/3_d%27agost\">3 d&#8217;agost<\/a> de <a title=\"2020\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/2020\">2020<\/a>, la\u00a0<a title=\"Casa Reial espanyola\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Reial_espanyola\">Casa Reial espanyola<\/a>\u00a0va anunciar la seva sortida del pa\u00eds,\u00a0relacionada amb les investigacions dutes a terme per la just\u00edcia su\u00efssa i posteriorment espanyola per presumptes casos de corrupci\u00f3 i enriquiment il\u00b7l\u00edcit gr\u00e0cies als supossats vincles amb empreses de l\u2019<a title=\"Ar\u00e0bia Saudita\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ar%C3%A0bia_Saudita\">Ar\u00e0bia Saudita<\/a>.<\/strong><strong>Actualment es desconeix el seu parador, si b\u00e9 s&#8217;especula que s&#8217;estigui a\u00a0<a title=\"Estoril\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estoril\">Estoril<\/a>\u00a0(a\u00a0<a title=\"Portugal\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Portugal\">Portugal<\/a>) o que posteriorment hagi anat a la\u00a0<a title=\"Rep\u00fablica Dominicana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_Dominicana\">Rep\u00fablica Dominicana<\/a>\u00a0(pa\u00eds sense tractat d&#8217;extradici\u00f3 amb Su\u00efssa),\u00a0o a\u00a0<a title=\"Abu Dhabi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abu_Dhabi\">Abu Dhabi<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10189\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-3.jpg\" alt=\"\" width=\"368\" height=\"207\" \/><\/a>Finalment la\u00a0<a title=\"Casa Reial espanyola\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa_Reial_espanyola\">Casa Reial espanyola<\/a>, inform\u00e0 que Joan Carles I de Borb\u00f3 s&#8217;havia instal\u00b7lat als\u00a0<a title=\"Emirats \u00c0rabs Units\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Emirats_%C3%80rabs_Units\">Emirats \u00c0rabs Units<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a la biografia del personatge i tot el context que l&#8217;ha embolcallat ens cal presentar els enunciats que la Viquip\u00e8dia ens ofereix per tal de copsar-ne el seu comntingut. I aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Biografia\"><span class=\"tocnumber\">1. LA <\/span><span class=\"toctext\">BIOGRAFIA DE JUAN CARLOS I<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Joventut\"><span class=\"tocnumber\">1.1. <\/span><span class=\"toctext\">Joventut<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Pr%C3%ADncep_d'Espanya_(1969-1975)\"><span class=\"tocnumber\">1.2. <\/span><span class=\"toctext\">Pr\u00edncep d&#8217;Espanya\u00a0<i>(1969-1975)<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Rei_d'Espanya_(1975-2014)\"><span class=\"tocnumber\">1.3. <\/span><span class=\"toctext\">Rei d&#8217;Espanya\u00a0<i>(1975-2014)<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Abdicaci%C3%B3_(2014)\"><span class=\"tocnumber\">1.4. <\/span><span class=\"toctext\">Abdicaci\u00f3\u00a0<i>(2014)<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Retir_(2019)\"><span class=\"tocnumber\">1.5. <\/span><span class=\"toctext\">Retir\u00a0<i>(2019)<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Sortida_del_pa%C3%ADs_(2020)\"><span class=\"tocnumber\">1.6. <\/span><span class=\"toctext\">Sortida del pa\u00eds\u00a0<i>(2020)<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Valoraci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">2. LA <\/span><span class=\"toctext\">VALORACI\u00d3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#La_confian%C3%A7a_ciudadana\"><span class=\"tocnumber\">2.1. <\/span><span class=\"toctext\">La confian\u00e7a ciudadana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_punt_de_vista_dels_historiadors_i_cronistes\"><span class=\"tocnumber\">2.2. <\/span><span class=\"toctext\">El punt de vista dels historiadors i cronistes<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Cr%C3%ADtiques\"><span class=\"tocnumber\">3. LES CR\u00cdTIQUES<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#L'incident_de_Botswana\"><span class=\"tocnumber\">3.1. <\/span><span class=\"toctext\">L&#8217;incident de Botswana<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Els_detalls_de_l'expedici%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">3.1.1. <\/span><span class=\"toctext\">Els detalls de l&#8217;expedici\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_cost_del_safari\"><span class=\"tocnumber\">3.1.2. <\/span><span class=\"toctext\">El cost del safari<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Les_conseq%C3%BC%C3%A8ncies_sobre_la_seva_reputaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">3.1.3. <\/span><span class=\"toctext\">Les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre la seva reputaci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Sospites_de_corrupci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">3.2. <\/span><span class=\"toctext\">Sospites de corrupci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_fons_del_SSIF\"><span class=\"tocnumber\">3.2.1. <\/span><span class=\"toctext\">El fons del SSIF<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_cas_de_les_Cintes_de_Corinna\"><span class=\"tocnumber\">3.2.2. <\/span><span class=\"toctext\">El cas de les\u00a0<i>Cintes de Corinna<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_cas_dels_Papers_de_Ginebra\"><span class=\"tocnumber\">3.2.3. <\/span><span class=\"toctext\">El cas dels\u00a0<i>Papers de Ginebra<\/i><\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Els_testaferros\"><span class=\"tocnumber\">3.2.3.1. <\/span><span class=\"toctext\">Els testaferros<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Les_empreses_fantasma\"><span class=\"tocnumber\">3.2.3.2. <\/span><span class=\"toctext\">Les empreses fantasma<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Les_repercussions_pol%C3%ADtiques_i_judicials\"><span class=\"tocnumber\">3.2.4. <\/span><span class=\"toctext\">Les repercussions pol\u00edtiques i judicials<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#El_viatge_a_la_Polin%C3%A8sia\"><span class=\"tocnumber\">3.2.5. <\/span><span class=\"toctext\">El viatge a la Polin\u00e8sia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#La_seva_fortuna_personal\"><span class=\"tocnumber\">3.3. <\/span><span class=\"toctext\">La seva fortuna personal<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Fundacions_on_n'%C3%A9s_beneficiari_i_donacions_a_presumptes_examants\"><span class=\"tocnumber\">3.3.1. <\/span><span class=\"toctext\">Fundacions on n&#8217;\u00e9s beneficiari i donacions a presumptes examants<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Retirada_de_l'assignaci%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">3.3.2. <\/span><span class=\"toctext\">Retirada de l&#8217;assignaci\u00f3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Vida_privada_i_familiar\"><span class=\"tocnumber\">4. LA VIDA PRIVADA I FAMILIAR<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Ascendents\"><span class=\"tocnumber\">4.1. <\/span><span class=\"toctext\">Ascendents<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Descend%C3%A8ncia\"><span class=\"tocnumber\">4.2. <\/span><span class=\"toctext\">Descend\u00e8ncia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Aficions\"><span class=\"tocnumber\">4.3. <\/span><span class=\"toctext\">Aficions<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Relacions_extramatrimonials\"><span class=\"tocnumber\">4.4. <\/span><span class=\"toctext\">Relacions extramatrimonials<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Problemes_de_salut\"><span class=\"tocnumber\">4.5. <\/span><span class=\"toctext\">Problemes de salut<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#T%C3%ADtols,_honors_i_nomenaments\"><span class=\"tocnumber\">5. T\u00cdTOLS, HONORS I NOMENAMENTS<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Durant_el_seu_regnat\"><span class=\"tocnumber\">5.1. <\/span><span class=\"toctext\">Durant el seu regnat<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Despr%C3%A9s_del_seu_regnat\"><span class=\"tocnumber\">5.2. <\/span><span class=\"toctext\">Despr\u00e9s del seu regnat<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Premis_internacionals\"><span class=\"tocnumber\">5.3. <\/span><span class=\"toctext\">Premis internacionals<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Nomenaments_en_homenatge_a_Joan_Carles\"><span class=\"tocnumber\">5.4. <\/span><span class=\"toctext\">Nomenaments en homenatge a Joan Carles<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Cinema_i_televisi%C3%B3\"><span class=\"tocnumber\">6. CINEMA I TELEVISI\u00d3<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Notes\"><span class=\"tocnumber\">7. NOTES<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">8. REFER\u00c8NCIES<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">9. BIBLIOGRAFIA<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\"><strong>10. ENLLA\u00c7OS EXTERNS<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10190 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1.png\" alt=\"\" width=\"414\" height=\"133\" \/><\/a>L&#8217;any 2001, tornant cap al discurs del Rei, a l&#8217;Estat espanyol, governava el Partit Popular, per primera vegada, amb majoria absoluta. Tant el Partit Popular com el Partit Socialista Obrer Espanyol van fer una sentida defensa de l&#8217;discurs de Rei. Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, president de govern espanyol, va dir que <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>la sensibilitat nacionalista denota fluixesa<\/em>\u201d<\/span>. I les veus catalanes, valencianes i mallorquines d&#8217;aquests partits -salvant honroses excepcions- van quedar silenciades per l&#8217;obedi\u00e8ncia a les ordres de Madrid. Val a dir que aquest tipus de discursos solen ser preparats pels ministeris del ram -el de Cultura en aquest cas- i despr\u00e9s es remeten a la Casa de Rei. Nom\u00e9s els parlaments de pol\u00edtica internacional passen pr\u00e8viament per la Presid\u00e8ncia de Govern.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/560px-In_Madrid_is_herdacht_dat_Franco_30_jaar_geleden_de_burgeroorlog__1936_1939__w_Bestanddeelnr_922-4913_cropped.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10434\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/560px-In_Madrid_is_herdacht_dat_Franco_30_jaar_geleden_de_burgeroorlog__1936_1939__w_Bestanddeelnr_922-4913_cropped.jpg\" alt=\"\" width=\"381\" height=\"283\" \/><\/a>\u00ab<em>A un rei que ha estat a Catalunya<\/em>\u00bb, \u00e9s un article de Josep-Maria Puigjaner (Barcelona, 1937-2016), apararegut al <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Avui\">diari <em>AVUI<\/em><\/a>(3-VI-1981) i portat a la secci\u00f3 <em>Abans d&#8217;Ara <\/em>del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ara_(diari)\">diari <em>ARA<\/em><\/a> en qualitat d&#8217;una pe\u00e7a hist\u00f2rica -recollida per <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Casas%C3%BAs_i_Guri\">Josep Maria Casas\u00fas<\/a>&#8211; en la celebraci\u00f3 dels 45 anys de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proclamaci%C3%B3n_de_Juan_Carlos_I\">Proclamaci\u00f3-Coronaci\u00f3 de Joan Carles I<\/a>, actualment fugitiu, el 27 de novembre de 2020. Ja mort <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Francisco_Franco\">Francisco Franco<\/a>, es <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Restauraci%C3%B3n_borb%C3%B3nica_en_Espa%C3%B1aRestauraci%C3%B3n_borb%C3%B3nica_en_Espa%C3%B1a\">restaur\u00e0 la Monarquia<\/a> a Espanya, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Segunda_Rep%C3%BAblica_Espa%C3%B1ola\">caiguda a l\u2019abril de l&#8217;any 1931<\/a>. La cerim\u00f2nia es va fer a l\u2019<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_de_san_Jer%C3%B3nimo_el_Real\">Esgl\u00e9sia madrilenya de San Jer\u00f3nimo el Real<\/a>. Dos dies abans s&#8217;havia dictat un indult general. La carta que escriu el periodista diu aix\u00ed:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/rei-que-ha-Catalunya_2570752902_75844326_651x366.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10435 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/rei-que-ha-Catalunya_2570752902_75844326_651x366.jpg\" alt=\"\" width=\"391\" height=\"220\" \/><\/a><\/strong>\u201c<em>Senyor: Els mitjans de comunicaci\u00f3 han celebrat esplendorosament la vostra estada entre nosaltres. Tres segles feia que un rei d\u2019Espanya no traspassava el llindar de la Generalitat de Catalunya. Un sol esclatant de 30 de maig, barrejat entre ciutadans fervorosos, n\u2019era fidel notari a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona. Ara ja heu marxat. Han emmudit les trompetes i no se sent la fressa dels tambors. No flameja cap bandera ni sonen aplaudiments. Hem tornat al ritme de la feina, i altre cop l\u2019esperit de treball mou l\u2019eina, cada eina d\u2019aquest pa\u00eds que no es deixa doblegar per armes ni guerres ni decrets. Em produiria una enorme satisfacci\u00f3 saber que direu a tot Espanya que: <\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Els catalans no som gent insolid\u00e0ria, com llavis mesquins s\u2019entesten a fer creure als espanyols.<\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Nosaltres no enretirem la m\u00e0 quan els homes d\u2019altres pobles peninsulars ens l\u2019allarguen per encaixar-la. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>No acostumem a estripar les cartes i ens agrada respectar les regles del joc. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Tanmateix, tampoc no cedim f\u00e0cilment en les coses que considerem essencials, ni tan sols en llur aspecte sem\u00e0ntic. <\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Vull dir, senyor, el que ja sabeu. Que: <\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Nosaltres som una naci\u00f3 i que com a naci\u00f3 volem caminar per la hist\u00f2ria. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Ens ho han negat tantes vegades que fins la simple omissi\u00f3 de la paraula ens resulta sospitosa. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>En aquests darrers temps, aquest mot aplicat a Catalunya ha comen\u00e7at a ser foragitat de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Nosaltres en tenim prou amb la consci\u00e8ncia i amb la voluntat de ser una naci\u00f3, per\u00f2 aquestes restriccions temporals del terme ens fan pensar que encara som lluny d\u2019una acceptaci\u00f3 plena, real i operativa d\u2019aquesta nacionalitat, perqu\u00e8 l\u2019Estat espanyol es resisteix a ser de deb\u00f2 un Estat plurinacional. <\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Gosaria demanar-vos que digu\u00e9ssiu a tot Espanya -potser a v\u00f3s us creuran- que: <\/em><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>La llengua catalana no t\u00e9 cap intenci\u00f3 de dedicar-se a fer atemptats contra els drets de la llengua castellana.<\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>No \u00e9s venjativa i que, per aix\u00f2 mateix, si no rep atacs a tra\u00efci\u00f3, tampoc no t\u00e9 inter\u00e8s de retreure a cada pas els ben documentats greuges de llengua maltractada que guarda als seus arxius. <\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Ben mirat, aquest contenci\u00f3s de les lleng\u00fces haur\u00edem de situar-lo, m\u00e9s que en el terreny de l\u2019\u00e8tica, del dret o de la utilitat, en el terreny de l\u2019est\u00e8tica, de la bellesa i del gaudi. <\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Tarancon-en-la-missa-de-lEsperit-Sant.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10439\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Tarancon-en-la-missa-de-lEsperit-Sant.jpg\" alt=\"\" width=\"384\" height=\"278\" \/><\/a>S\u00e9 que v\u00f3s hi estareu d\u2019acord despr\u00e9s d\u2019haver mostrat que sou capa\u00e7 de copsar un boc\u00ed de la paraula po\u00e8tica de Verdaguer, el nostre poeta nacional. Espero que en veure-us a v\u00f3s escoltar fragments de discursos en llengua catalana eixamplar\u00e0 els horitzons mentals de certs colonitzadors ling\u00fc\u00edstics intransigents. [&#8230;] No cal dir que la nostra gent espera de v\u00f3s que mai no cedireu davant les accions genocides d\u2019aquells que voldrien sotmetre per l\u2019acci\u00f3 de la viol\u00e8ncia la vida pr\u00f2pia i puixant d\u2019aquest pa\u00eds<\/em>\u201d. [&#8230;]<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10441 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-5.jpg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"325\" \/><\/a>En recordan\u00e7a del 45\u00e8 aniversari de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proclamaci%C3%B3n_de_Juan_Carlos_I\">Proclamaci\u00f3 i Coronaci\u00f3 de l&#8217;ex-rei d&#8217;Espanya<\/a> &#8211;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Carles_I_d%27Espanya\">Joan Carles I<\/a>&#8211; encara recordo amb emoci\u00f3 l&#8217;homilia que el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vicente_Enrique_y_Taranc%C3%B3n\">Cardenal Vicente Enrique i Taranc\u00f3n<\/a> pronunci\u00e0 en l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_de_san_Jer%C3%B3nimo_el_Real\">Esgl\u00e9sia de San Jer\u00f3nimo el Real<\/a> el 27 de noviembre de 1975.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019homilia del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vicent_Enrique_i_Taranc%C3%B3n\">Cardenal Tarancon<\/a> el 27 de novembre de 1975, en <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dinastia_borb%C3%B2nica\">l\u2019entronitzaci\u00f3<\/a> de <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a\">Joan Carles I<\/a> com a rei d\u2019Espanya, fa 45 anys, va ser un text que:<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es va basar en la reconciliaci\u00f3 i en la defensa dels drets humans, enfront de la imposici\u00f3 de la dictadura.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va obrir nous horitzons democr\u00e0tics, ja que va utilitzar set vegades la paraula llibertat, sis la paraula pau i tres la paraula just\u00edcia.\u00a0 <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>S\u2019avan\u00e7\u00e0 a la Constituci\u00f3 en l\u2019aspecte fonamental de la no confessionalitat de l\u2019estat i del pluralisme i l\u2019autonomia en les relacions Esgl\u00e9sia-Estat, cosa que al llarg del franquisme havien estat unes relacions indivisibles i asfixiants per a l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-16.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10443\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-16.jpg\" alt=\"\" width=\"378\" height=\"260\" \/><\/a>En recordar, doncs, els 45 anys despr\u00e9s d\u2019aquella homilia, el text del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vicent_Enrique_i_Taranc%C3%B3n\">Cardenal Tarancon<\/a> pot quualificar-se com una declaraci\u00f3 program\u00e0tica del que el poble espanyol anhelava en la hist\u00f2ria que s\u2019obria despr\u00e9s de 40 anys de dictadura.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Per al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vicent_Enrique_i_Taranc%C3%B3n\">Cardenal Tarancon<\/a>, com ho explicit\u00e0 ben clarament en la seua homilia, aquell nou cam\u00ed que comen\u00e7ava despr\u00e9s de la mort de Franco, demanava:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La participaci\u00f3 de tots i per aix\u00f2 el rei \u201c<em>havia d\u2019acollir i respectar les difer\u00e8ncies\u201d <\/em>indicant que la pol\u00edtica no f\u00f3ra nom\u00e9s per a alguns, sin\u00f3 de tots els ciutadans.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La legalitzaci\u00f3 dels partits pol\u00edtics i sindicats i la implicaci\u00f3 de tothom en la vida del pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fomentar el pensament cr\u00edtic expressat en una pluralitat que havia de ser acceptada. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10445 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-5.jpg\" alt=\"\" width=\"234\" height=\"390\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Vicent_Enrique_i_Taranc%C3%B3n\">Vicente Enrique Tarancon<\/a> davant els reis, fa 45 anys, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iglesia_cat%C3%B3lica_en_Espa%C3%B1a\">l\u2019Esgl\u00e9sia espanyola<\/a> apostava per la reconciliaci\u00f3 entre parts enfrontades i entre sectors dividits amb l&#8217;intent de posar fi al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalcatolicisme\">nacionalcatolicisme<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I per aix\u00f2 mateix, va ser qualificat com el Cardenal de la reconciliaci\u00f3 i de la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Transici%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">Transici\u00f3<\/a>, tot i que va molestar el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Franquismo\">R\u00e8gim franquista<\/a> present i latent i els sectors m\u00e9s immobilistes de la societat, degut a les al\u00b7lusions als drets humans i a la llibertat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Recordem la poca simpat\u00eda que, ja durant el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Franquismo\">franquisme<\/a>, va gaudir el Cardenal amb all\u00f2 de \u201c<em>Tarancon al pared\u00f3n<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-text-content\">\n<div class=\"tl-media\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Tarancon-i-lhomilia-del-27-de-novembre-de-1975.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10438 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Tarancon-i-lhomilia-del-27-de-novembre-de-1975.gif\" alt=\"\" width=\"379\" height=\"682\" \/><\/a><strong>Vet aqu\u00ed l&#8217;homilia pronunciada pel <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vicente_Enrique_y_Taranc%C3%B3n\">Cardenal Vicente Enrique i Tarancon<\/a>:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>\u201c Majestades. Excelent\u00edsimos se\u00f1ores de las Misiones Extraordinarias. Excelent\u00edsimo se\u00f1or Presidente del Gobierno. Excelent\u00edsimo se\u00f1or Presidente de las Cortes y del Consejo del Reino. Excelent\u00edsimos se\u00f1ores. Hermanos:<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Hab\u00e9is querido, Majestad, que invoquemos con Vos al Esp\u00edritu Santo en el momento en que acced\u00e9is al Trono de Espa\u00f1a. Vuestro deseo corresponde a una antigua y amplia tradici\u00f3n: la que a lo largo de la historia busca la luz y el apoyo del Esp\u00edritu de sabidur\u00eda en la coronaci\u00f3n de los Papas y de los Reyes, en la convocaci\u00f3n de los C\u00f3nclaves y de los Concilios, en el comienzo de las actividades culturales de Universidades y Academias, en la deliberaci\u00f3n de los Consejos.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Y no se trata, evidentemente, de ceder al peso de una costumbre: En Vuestro gesto hay un reconocimiento p\u00fablico de que nos hace falta la luz y la ayuda de Dios en esta hora. Los creyentes sabemos que, aunque Dios ha dejado el mundo a nuestra propia responsabilidad y a merced de nuestro esfuerzo y nuestro ingenio, necesitamos de \u00c9l, para acertar en nuestra tarea; sabemos que aunque es el hombre el protagonista de su historia, dif\u00edcilmente podr\u00e1 construirla seg\u00fan los planes de Dios, que no son otros que el bien de los hombres, si el Esp\u00edritu no nos ilumina y fortalece. \u00c9l es la luz, la fuerza, el gu\u00eda que orienta toda la vida humana, incluida la actividad temporal y pol\u00edtica.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10447 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-17.jpg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"291\" \/><\/a>Esta petici\u00f3n de ayuda a Dios subraya, adem\u00e1s, la excepcional importancia de la hora que vivimos y tambi\u00e9n su extraordinaria dificultad. Tom\u00e1is las riendas del Estado en una hora de tr\u00e1nsito, despu\u00e9s de muchos a\u00f1os en que una figura excepcional, ya hist\u00f3rica, asumi\u00f3 el poder de forma y en circunstancias extraordinarias. Espa\u00f1a, con la participaci\u00f3n de todos y bajo Vuestro cuidado, avanza en su camino y ser\u00e1 necesaria la colaboraci\u00f3n de todos, la prudencia de todos, el talento y la decisi\u00f3n de todos para que sea el camino de la paz, del progreso, de la libertad y del respeto mutuo que todos deseamos. Sobre nuestro esfuerzo descender\u00e1 la bendici\u00f3n de quien es el \u00abdador de todo bien\u00bb. \u00c9l no har\u00e1 imposibles nuestros errores, porque humano es errar; ni suplir\u00e1 nuestra desidia o nuestra inhibici\u00f3n, pero s\u00ed nos ayudar\u00e1 a corregirlos, completar\u00e1 nuestra sinceridad con su luz y fortalecer\u00e1 nuestro empe\u00f1o.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10448\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21.jpg\" alt=\"\" width=\"412\" height=\"225\" \/><\/a>Por eso hemos acogido con emocionada complacencia este Vuestro deseo de orar junto a Vos en esta hora. La Iglesia se siente comprometida con la Patria. Los miembros de la Iglesia de Espa\u00f1a son tambi\u00e9n miembros de la comunidad nacional y sienten muy viva su responsabilidad como tales. Saben que su tarea de trabajar como espa\u00f1oles y de orar como cristianos son dos tareas distintas, pero en nada contrapuestas y en mucho coincidentes. La Iglesia, que comprende, valora y aprecia la enorme carga que en este momento ech\u00e1is sobre Vuestros hombros, y que agradece la generosidad con que os entreg\u00e1is al servicio de la comunidad nacional, no puede, no podr\u00eda en modo alguno regatearos su estima y su oraci\u00f3n. Ni tampoco su colaboraci\u00f3n: aquella que le es espec\u00edficamente propia. Hay una escena en los Hechos de los Ap\u00f3stoles que quisiera recordar en este momento. La primera vez que, despu\u00e9s de la Resurrecci\u00f3n de Cristo, se dirig\u00eda San Pedro al templo, un paral\u00edtico tendi\u00f3 la mano hacia \u00e9l pidi\u00e9ndole limosna. Pedro, mir\u00e1ndole atentamente, le dijo: \u00abNo tengo oro ni plata, lo que tengo, eso te doy: en nombre de Jes\u00fas Nazareno, lev\u00e1ntate y anda\u00bb. El mendigo ped\u00eda una limosna y el Ap\u00f3stol le dio mucho m\u00e1s: la curaci\u00f3n.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10449 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-9.jpg\" alt=\"\" width=\"378\" height=\"283\" \/><\/a>Lo mismo ocurre en la Iglesia: son muchos los que tienden la mano hacia ella pidi\u00e9ndole lo que la Iglesia no tiene ni es misi\u00f3n suya dar, porque no dispone de nada de eso. La Iglesia s\u00f3lo puede dar mucho m\u00e1s: el mensaje de Cristo y la oraci\u00f3n.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Ese mensaje de Cristo, que el Concilio Vaticano II actualiz\u00f3 y que recientes documentos del Episcopado Espa\u00f1ol han adaptado a nuestro pa\u00eds, no patrocina ni impone un determinado modelo de sociedad. La fe cristiana no es una ideolog\u00eda pol\u00edtica ni puede ser identificada con ninguna de ellas, dado que ning\u00fan sistema social o pol\u00edtico puede agotar toda la riqueza del Evangelio ni pertenece a la misi\u00f3n de la Iglesia presentar opciones o soluciones concretas de Gobierno en los campos temporales de las ciencias sociales, econ\u00f3micas o pol\u00edticas. La Iglesia no patrocina ninguna forma ni ideolog\u00eda pol\u00edtica y si alguien utiliza su nombre para cubrir sus bander\u00edas, est\u00e1 usurp\u00e1ndolo manifiestamente.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10450\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-7.jpg\" alt=\"\" width=\"357\" height=\"272\" \/><\/a>La Iglesia, en cambio, s\u00ed debe proyectar la palabra de Dios sobre la sociedad, especialmente cuando se trata de promover los derechos humanos, fortalecer las libertades justas o ayudar a promover las causas de la paz y de la justicia con medios siempre conformes al Evangelio.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>La Iglesia nunca determinar\u00e1 qu\u00e9 autoridades deben gobernarnos, pero s\u00ed exigir\u00e1 a todas que est\u00e9n al servicio de la comunidad entera; que protejan y promuevan el ejercicio de la adecuada libertad de todos y la necesaria participaci\u00f3n com\u00fan en los problemas comunes y en las decisiones de gobierno; que tengan la justicia como meta y como norma, y que caminen decididamente hacia una equitativa distribuci\u00f3n de los bienes de la tierra. Todo esto, que es consecuencia del Evangelio, la Iglesia lo predicar\u00e1, y lo gritar\u00e1 si es necesario, por fidelidad a ese Evangelio y por fidelidad a la Patria en la que realiza su misi\u00f3n.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>A cambio de tan estrictas exigencias a los que gobiernan, la Iglesia asegura, con igual energ\u00eda, la obediencia de los ciudadanos, a quienes ense\u00f1a el deber moral de apoyar a la autoridad leg\u00edtima en todo lo que se ordena al bien com\u00fan.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10451 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-6.jpg\" alt=\"\" width=\"382\" height=\"225\" \/><\/a>Para cumplir su misi\u00f3n, Se\u00f1or, la Iglesia no pide ning\u00fan tipo de privilegio. Pide que se le reconozca la libertad que proclama para todos; pide el derecho a predicar el Evangelio entero, incluso cuando su predicaci\u00f3n pueda resultar cr\u00edtica para la sociedad concreta en que se anuncia; pide una libertad que no es concesi\u00f3n discernible o situaci\u00f3n pactable, sino el ejercicio de un derecho inviolable de todo hombre. Sabe la Iglesia que la predicaci\u00f3n de este Evangelio puede y debe resultar molesta para los ego\u00edstas; pero que siempre ser\u00e1 ben\u00e9fica para los intereses del pa\u00eds y la comunidad. \u00c9ste es el gran regalo que la Iglesia puede ofreceros.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10442\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-3.jpg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"294\" \/><\/a><\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Vale m\u00e1s que el oro y la plata, m\u00e1s que el poder y cualquier otro apoyo humano. Os ofrece tambi\u00e9n su oraci\u00f3n, iniciada ya con esta misa del Esp\u00edritu Santo. <\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>En esta hora tan decisiva para Vos y para Espa\u00f1a, permitidme, Se\u00f1or, que diga p\u00fablicamente lo que quien es pastor de vuestra alma pide para quien es, en lo civil, su Soberano:<\/em><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"tl-media\">\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Pido para Vos, Se\u00f1or, un amor entra\u00f1able y apasionado a Espa\u00f1a. Pido que se\u00e1is el Rey de todos los espa\u00f1oles, de todos los que se sienten hijos de la Madre Patria, de todos cuantos desean convivir, sin privilegios ni distinciones, en el mutuo respeto y amor. Amor que, como nos ense\u00f1\u00f3 el Concilio, debe extenderse a quienes piensen de manera distinta de la nuestra pues \u00abnos urge la obligaci\u00f3n de hacernos pr\u00f3jimos de todo hombre\u00bb. Pido tambi\u00e9n, Se\u00f1or, que si en este amor hay algunos privilegiados, \u00e9stos sean los que m\u00e1s lo necesitan: los pobres, los ignorantes, los despreciados: aquellos a quienes nadie parece amar.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Pido para Vos, Se\u00f1or, que acert\u00e9is, a la hora de promover la formaci\u00f3n de todos los espa\u00f1oles, para que sinti\u00e9ndose responsables del bienestar com\u00fan, sepan ejercer su iniciativa y utilizar su libertad en orden al bien de la comunidad.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Pido para Vos acierto y discreci\u00f3n para abrir caminos del futuro de la Patria para que, de acuerdo con la naturaleza humana y la voluntad de Dios, las estructuras jur\u00eddico-pol\u00edticas ofrezcan a todos los ciudadanos la posibilidad de participar libre y activamente en la vida del pa\u00eds, en las medidas concretas de gobierno que nos conduzcan, a trav\u00e9s de un proceso de madurez creciente, hacia una Patria plenamente justa en lo social y equilibrada en lo econ\u00f3mico.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Pido finalmente, Se\u00f1or, que nosotros, como hombres de Iglesia, y Vos, como hombre de Gobierno, acertemos en unas relaciones que respeten la mutua autonom\u00eda y libertad, sin que ello obste nunca para la mutua y fecunda colaboraci\u00f3n desde los respectivos campos.<\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10453 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-6.jpg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"441\" \/><\/a>Sabed que nunca os faltar\u00e1 nuestro amor y que \u00e9ste ser\u00e1 a\u00fan m\u00e1s intenso si alguna vez debiera revestirse de formas discrepantes o cr\u00edticas. Tambi\u00e9n en ese caso contar\u00e9is, Se\u00f1or, con la colaboraci\u00f3n de nuestra honesta sinceridad.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Dios bendiga esta hora en que comenz\u00e1is Vuestro reinado. Dios nos d\u00e9 luz a todos para construir juntos una Espa\u00f1a mejor. Ojal\u00e1 un d\u00eda, cuando Dios y las generaciones futuras de nuestro pueblo, que nos juzgar\u00e1n a todos, enjuicien esta hora, puedan tambi\u00e9n bendecir los frutos de la tarea que hoy comenz\u00e1is y comenzamos. Ojal\u00e1 pueda un d\u00eda decirse que Vuestro reino ha imitado, aunque sea en la modesta escala de las posibilidades humanas, aquellas cinco palabras con las que la liturgia define el infinitamente m\u00e1s alto Reino de Cristo: Reino de Verdad y de vida, Reino de justicia, de amor y de paz.<\/em><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Que reine la verdad en nuestra Espa\u00f1a, que la mentira no invada nunca nuestras instituciones, que la adulaci\u00f3n no entre en vuestra casa, que la hipocres\u00eda no manche nuestras relaciones humanas.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Que sea Vuestro reino un reino de vida, que ning\u00fan modo de muerte y violencia lo sacuda, que ninguna forma de opresi\u00f3n esclavice a nadie, que todos conozcan y compartan la libre alegr\u00eda de vivir.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Que sea el Vuestro un reino de justicia en el que quepan todos sin discriminaciones, sin favoritismos, sometidos todos al imperio de la ley y puesta siempre la ley al servicio de la comunidad.<\/em><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Que, sobre todo, sea el Vuestro un reino de aut\u00e9ntica paz, una paz libre y justa, una paz ancha y fecunda, una paz en la que todos puedan crecer, progresar y realizarse como seres humanos y como hijos de Dios.<\/em><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10454\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-3.jpg\" alt=\"\" width=\"380\" height=\"213\" \/><\/a>Esta es la oraci\u00f3n, Se\u00f1or, que, a trav\u00e9s de mi boca, eleva hoy la Iglesia por Vos y por Espa\u00f1a. <\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Es una oraci\u00f3n transida de alegre esperanza. Porque estamos seguros de los altos designios de Dios y de la fe inquebrantable que anida en Vuestro joven coraz\u00f3n para emprender ese camino. <\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>Que el Padre de la bondad y de la misericordia ponga su bendici\u00f3n sobre Vuestra Augusta persona y sobre todos nuestros esfuerzos. <\/em><em>As\u00ed sea\u201d.<\/em><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10455 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-9.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"269\" \/><\/a>I fins aqu\u00ed la hist\u00f2ria. I per cert que aquesta continua, tot i que no sabem prou b\u00e9 si camina endavant, s&#8217;atura en mig del cam\u00ed o dona passes endarrera. I \u00e9s que, en refer\u00e8ncia a la monarquia, malauradament hom queda astorat en obrir l&#8217;enunciat que hi ha a continuaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10351\">ELS AFERS T\u00c8RBOLS DE JOAN CARLES I,<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10351\"> EL REI EM\u00c8RIT<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10191\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-2.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"199\" \/><\/a>3.9.3. LA CENSURA DE LA LLENGUA CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest article \u00e9s una cronologia de fets que representen\u00a0<a title=\"Llengua minoritzada\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_minoritzada\">minoritzaci\u00f3<\/a>\u00a0de la\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_catalana\">llengua catalana<\/a> de forma activa, o sigui la \u201c<em><a title=\"Repressi\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Repressi%C3%B3\">repressi\u00f3 del catal\u00e0<\/a><\/em>\u201d segons alguns autors,\u00a0mitjan\u00e7ant accions violentes directes o mitjan\u00e7ant l&#8217;aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del catal\u00e0 en els diversos territoris, altres lleng\u00fces que en principi hi eren alienes, com el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua castellana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_castellana\">castell\u00e0<\/a>\u00a0o el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua francesa\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_francesa\">franc\u00e8s<\/a>, fins al punt de fer que siguin les \u00faniques acceptables en diferents \u00e0mbits de la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La llista, que comen\u00e7a l&#8217;any\u00a0<a title=\"1482\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1482\">1482<\/a>\u00a0i segueix fins avui en dia, compr\u00e8n diferents formes de discriminaci\u00f3 de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que es discrimina el\u00a0<a title=\"Castell\u00e0 a Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0_a_Catalunya\">castell\u00e0 a Catalunya<\/a>, entre altres motius, perqu\u00e8 la\u00a0<a title=\"Generalitat de Catalunya\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Generalitat_de_Catalunya\">Generalitat de Catalunya<\/a>\u00a0i altres \u00f2rgans oficials, han adoptat el\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Llengua catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llengua_catalana\">catal\u00e0<\/a>\u00a0com a \u00fanica llengua vehicular.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 hi ha entitats que diuen que existix una discriminaci\u00f3 dels\u00a0<a title=\"Castell\u00e0 del Pa\u00eds Valenci\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0\">castellanoparlants al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a>. A aix\u00f2 s&#8217;ha afegit el\u00a0<a title=\"Manifest per la llengua comuna\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Manifest_per_la_llengua_comuna\">Manifiesto por una lengua com\u00fan<\/a>\u00a0d&#8217;un grup d&#8217;intel\u00b7lectuals espanyols i la Declaraci\u00f3 de l&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acad%C3%A9mie_Fran%C3%A7aise\">Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise<\/a>\u00a0que defensen el\u00a0<a title=\"Castell\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Castell%C3%A0\">castell\u00e0<\/a>\u00a0i el\u00a0<a title=\"Franc\u00e8s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Franc%C3%A8s\">franc\u00e8s<\/a>\u00a0com a lleng\u00fces oficials de l&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estat Espanyol\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_Espanyol\">Estat Espanyol<\/a>\u00a0i l&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estat Franc\u00e8s\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_Franc%C3%A8s\">Estat Franc\u00e8s<\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10192 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-1.jpg\" alt=\"\" width=\"358\" height=\"268\" \/><\/a>Aquestes declaracions i propostes pol\u00edtiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el catal\u00e0, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressi\u00f3 diferents intel\u00b7lectuals dels<a title=\"Pa\u00efsos Catalans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pa%C3%AFsos_Catalans\">Pa\u00efsos Catalans<\/a>. Poc despr\u00e9s, el juliol de 2008, li va seguir el <i><a title=\"Galeusca\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Galeusca\">Manifest de la Federaci\u00f3 Galeusca<\/a><\/i>\u00a0en la que est\u00e0 integrada entre d&#8217;altres l&#8217;<a title=\"Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Associaci%C3%B3_d%27Escriptors_en_Llengua_Catalana\">Associaci\u00f3 d&#8217;Escriptors en Llengua Catalana<\/a>, en el qual es comparava el\u00a0<i>Manifiesto por la lengua com\u00fan<\/i> amb les tesis franquistes i el qualificava de \u201c<em>visi\u00f3 anul\u00b7ladora<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Edat_moderna\"><span class=\"tocnumber\">1. CRONOLOGIA I HIST\u00d2RIA DE LA REPRESSI\u00d3 DEL CATAL\u00c0 <\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Edat_moderna\"><span class=\"tocnumber\">A L&#8217;EDAT MODERNA<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Hist%C3%B2ria_contempor%C3%A0nia\"><span class=\"tocnumber\">2. CRONOLOGIA I HIST\u00d2RIA DE LA REPRESSI\u00d3 DEL CATAL\u00c0<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Hist%C3%B2ria_contempor%C3%A0nia\"><span class=\"tocnumber\"> A L&#8217;EDAD CONTEMPOR\u00c0NIA<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Guerra_Civil_i_Franquisme\"><span class=\"tocnumber\">2.1. LA GUERRA CIVIL I EL FRANQUISME<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Final_del_segle_XX\"><span class=\"tocnumber\">2.2. EL FINAL DEL SEGLE XX<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Segle_XXI\"><span class=\"tocnumber\">2.3. EEL SEGLE XXI<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Refer%C3%A8ncies\"><span class=\"tocnumber\">3. Refer\u00e8ncies<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Bibliografia\"><span class=\"tocnumber\">4. Bibliografia<\/span><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Vegeu_tamb%C3%A9\"><span class=\"tocnumber\">5. Vegeu tamb\u00e9 sobre<\/span><\/a>: <a title=\"Anticatalanisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anticatalanisme\">L&#8217;anticatalanisme<\/a> \/\u00a0<a title=\"Uniformisme ling\u00fc\u00edstic a Fran\u00e7a\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Uniformisme_ling%C3%BC%C3%ADstic_a_Fran%C3%A7a\">L&#8217;Uniformisme ling\u00fc\u00edstic a Fran\u00e7a<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Incidents de ciutadans per l'\u00fas de la llengua catalana el segle XXI\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Incidents_de_ciutadans_per_l%27%C3%BAs_de_la_llengua_catalana_el_segle_XXI\">Incidents de ciutadans per l&#8217;\u00fas de la llengua catalana al segle XXI<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cronologia_de_la_repressi%C3%B3_del_catal%C3%A0#Enlla%C3%A7os_externs\"><span class=\"tocnumber\"><strong>6. Enlla\u00e7os externs<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10536\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-9.jpg\" alt=\"\" width=\"348\" height=\"216\" \/><\/a><strong>3.10. ELS ENFRONTAMENTS ENTRE LA MONARQUIA ESPANYOLA I LES INSTITUCIONS CATALANES<\/strong><\/span><\/h3>\n<h4 class=\"subtitle\" style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">A partir de 1413, les <a href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/enfrontaments-monarquia-institucions-catalanes_202780_102.html\">disputes de la Generalitat amb la Monarquia<\/a> van comen\u00e7ar a augmentar progressivament, en un estira-i-arronsa que encara dura&#8230;<\/span><\/strong><\/h4>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media\">\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Balc\u00f3 del Palau de la Generalitat de Catalunya\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/14\/gettyimages-136600682_60_160x99.jpeg\" alt=\"Balc\u00f3 del Palau de la Generalitat de Catalunya\" width=\"350\" height=\"217\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/08\/gettyimages-136600682_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/09\/gettyimages-136600682_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/10\/gettyimages-136600682_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/11\/gettyimages-136600682_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/12\/gettyimages-136600682_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/13\/gettyimages-136600682_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/14\/gettyimages-136600682_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/06\/gettyimages-136600682.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">3.10.1. PERE III CREA LA DIPUTACI\u00d3 DEL GENERAL A L&#8217;ANY 1359<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s\">Pere III el Cerimoni\u00f3s<\/a> va crear la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diputaci%C3%B3n_del_General_del_Principado_de_Catalu%C3%B1a\">Diputaci\u00f3 del General<\/a> -posteriorment coneguda com <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Generalidad_de_Catalu%C3%B1a\">Generalitat<\/a>&#8211; el <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/1359\">1359<\/a>, durant la guerra contra el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Batalla_naval_de_Barcelona_(1359)\">rei de Castella<\/a>, per tal de tenir un \u00f2rgan permanent de les <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">Corts<\/a>, m\u00e9s resolutiu i efica\u00e7 a l\u2019hora de recaptar els impostos per sufragar les seves despeses b\u00e8l\u00b7liques. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estructura inicial era ben simple: constava de sis c\u00e0rrecs, dos per a cadascun dels tres \u2018bra\u00e7os\u2019 amb qu\u00e8 s\u2019estructuraven <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Corts_Catalanes\">les Corts<\/a>: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bra%C3%A7_(concepte_social)\">l\u2019eclesi\u00e0stic<\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bra%C3%A7_(concepte_social)\">el nobiliari<\/a> (anomenat \u2018<em>militar<\/em>\u2019) i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bra%C3%A7_(concepte_social)\">el reial<\/a>. Cada estament escollia el seu <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Diputaci%C3%B3_del_General_de_Catalunya\">diputat<\/a>, c\u00e0rrec major, i el seu <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0197472.xml\">o\u00efdor de comptes<\/a>, que, com el seu nom deixa entreveure, venia a ser l\u2019auditor responsable de controlar la fiscalitat de cada bra\u00e7. Aquests c\u00e0rrecs necessitaven una xarxa d\u2019oficials recaptadors, distribu\u00efts arreu del Principat, per tal de fer efectiu el cobrament de les taxes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"title\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Ferran II entronitzat en mig de dos escuts amb el senyal reial presidint les Corts. Frontis d\u2019una edici\u00f3 del 1495 de les \u2018Constitucions catalanes\u2019\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/39\/fernando-ii-entre-dos-escudos-del-sen-al-real-de-arago-n_63_420x574.jpeg\" alt=\"Ferran II entronitzat en mig de dos escuts amb el senyal reial presidint les Corts. Frontis d\u2019una edici\u00f3 del 1495 de les \u2018Constitucions catalanes\u2019\" width=\"287\" height=\"392\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/39\/fernando-ii-entre-dos-escudos-del-sen-al-real-de-arago-n_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/25\/fernando-ii-entre-dos-escudos-del-sen-al-real-de-arago-n.jpeg\" \/><\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Ferran II entronitzat en mig de dos escuts amb el senyal reial presidint les Corts. Frontis d\u2019una edici\u00f3 del 1495 de les \u2018Constitucions catalanes\u2019\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"text-align: justify;\"><span class=\"title\">3.10.2. FERRAN II CANVIA EL SISTEMA DE NOMENAMENT DELS C\u00c0RRECS DE LA DIPUTACI\u00d3 DEL GENERAL A L&#8217;ANY 1484<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<figure class=\"v-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A poc a poc, les crisis din\u00e0stiques del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casal_de_Barcelona\">Casal de Barcelon<\/a>a van provocar que la Generalitat prengu\u00e9s un rol pol\u00edtic i jur\u00eddic, sobretot amb l\u2019arribada d\u2019una nova dinastia el 1412, els Trast\u00e0mara, que desconeixien les lleis catalanes. Aix\u00ed, al llarg del segle XV, la Diputaci\u00f3 es va convertir en l\u2019\u00f2rgan encarregat de vetllar perqu\u00e8 els reis respectessin les Constitucions, \u00e9s a dir, el seguit de lleis seculars que segellaven el pacte entre els estaments i el monarca. Com era d\u2019esperar, les friccions van anar en augment, amb pics de tensi\u00f3 extrema, com el que es va viure durant la guerra civil catalana que va enfrontar Joan II amb la Generalitat. De posar ordre i restablir la confian\u00e7a m\u00fatua entre el monarca i una instituci\u00f3 que s\u2019havia guanyat l\u2019estima de les forces vives del pa\u00eds, que l\u2019entenien com l\u2019\u00fanica defensora de les lleis de la terra, se\u2019n va encarregar Ferran II. Per\u00f2 va guardar-se un as a la m\u00e0niga.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\" style=\"text-align: justify;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1479, Ferran II va convocar unes Corts que, entre altres acords, van promulgar la Constituci\u00f3 de l\u2019Observan\u00e7a. Aquest text obligava el rei a complir i respectar les lleis i privilegis del pa\u00eds, a la vegada que atorgava a la Generalitat el poder de revocar qualsevol ordre del rei o dels seus oficials que es consider\u00e9s anticonstitucional. La primera frase del text n\u2019especifica clarament la filosofia: <em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cPoc valdria que N\u00f3s i els nostres oficials f\u00e9ssim lleis si, despr\u00e9s, N\u00f3s no les hagu\u00e9ssim de complir\u201d<\/span><\/em>. El rei reconeixia, d\u2019aquesta manera, que estava supeditat a la llei. Vet aqu\u00ed la base del pactisme.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s clar que Ferran II no estava disposat que la pol\u00edtica catalana entorp\u00eds les seves decisions i, sobretot, el fes semblar un monarca feble. I el Principat era un focus de conflictes constants. A Barcelona, les disputes entre la Biga i la Busca provocaven una topada rere l\u2019altra entre representants de la Generalitat i el Consell de Cent. El rei va decidir intervenir en totes dues institucions per tal de canviar-ne el funcionament intern. L\u2019excusa (que era ben real) era la crisi financera d\u2019ambdues.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>H\u00e0bil com pocs, Ferran II era conscient que no podia immiscir-se en assumptes de la Diputaci\u00f3 sense un motiu poder\u00f3s. De manera que, a trav\u00e9s d\u2019uns quants homes de confian\u00e7a, el rei va obtenir la informaci\u00f3 que necessitava: la instituci\u00f3 era un pou de corrupteles diverses, cosa que li donava peu a denunciar els abusos de diputats i o\u00efdors i suspendre les eleccions als nous c\u00e0rrecs. Les normes dictaven que cada tres anys cada bra\u00e7 escollia els seus representants. Habitualment, els interessos de les fam\u00edlies m\u00e9s poderoses no es veien afectats per aquesta elecci\u00f3: sovint eren els membres sortints els qui proposaven el seu successor. Ferran II, emparat en els greus desoris econ\u00f2mics, va suspendre les eleccions i, el 22 de juliol del 1488, va nomenar a dit els sis nous c\u00e0rrecs. L\u2019invent no va funcionar tal com esperava per culpa dels vicis que la instituci\u00f3 arrossegava, de manera que tres anys despr\u00e9s va repetir l\u2019acci\u00f3. D\u2019aquesta manera, el rei imposava la seva autoritat sobre els representants de la terra.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En les Corts del 1493, Ferran II va decidir instaurar un nou sistema d\u2019elecci\u00f3 de les magistratures pol\u00edtiques: la insaculaci\u00f3, que consistia en un sorteig entre tots els candidats, el nom dels quals es posava dins d\u2019un sac. A l\u2019atzar, un nen de menys de set anys n\u2019extreia el nom dels elegits. El sistema va seguir vigent fins al 1714.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"'Escena d'Inquisici\u00f3', de Francisco de Goya\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/07\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_60_160x99.jpeg\" alt=\"'Escena d'Inquisici\u00f3', de Francisco de Goya\" width=\"401\" height=\"248\" data-prosrcset=\"730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/02\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/03\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/04\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/05\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/06\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/07\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/69\/33\/00\/francisco-de-goya-escena-de-inquisicion-google-art-project.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Escena d&#8217;Inquisici\u00f3, de Francisco de Goya Wikimedia Commons<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10.3. <span class=\"title\">EL XOC ENTRE ELS OFICIALS REIALS DE FELIP II I ELS DIPUTATS I O\u00cfDORS DE LA GENERALITAT A L&#8217;ANY 1569<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan la Generalitat va topar de veritat amb la monarquia va ser a la segona meitat del segle\u00a0XVI. El panorama geopol\u00edtic mundial havia canviat molt amb la conquesta d\u2019Am\u00e8rica i l\u2019arribada al tron d\u2019una nova dinastia, els Habsburg, que governava sobre Castella i Catalunya-Arag\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10537\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-10.jpg\" alt=\"\" width=\"292\" height=\"219\" \/><\/a>3.10.3.1. PRIMER ENFRONTAMENT AMB LES INSTITUCIONS CATALANES DE FELIP II<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La primera gran topada entre les institucions catalanes i Felip II va tenir com a protagonista el Tribunal de la Santa Inquisici\u00f3, que va rebre poders extraordinaris per desemmascarar tots els hugonots que creuessin la frontera. I els inquisidors, que mai no havien estat ben vistos a Catalunya perqu\u00e8 els seus processos judicials no respectaven les Constitucions, aviat van apropiar-se drets que topaven amb els privilegis catalans: des de no pagar impostos al General fins a detenir oficials de la Diputaci\u00f3 o tancar la frontera amb Fran\u00e7a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10538 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5-5.jpg\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"210\" \/><\/a>3.10.3.2. UN XOC CONSTANT AMB ELS DIPUTATS I O\u00cfDORS DE LA GENERALITAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La tossuderia dels oficials reials, tant dels inquisidors com dels que treballaven a l\u2019Audi\u00e8ncia Reial, per fer prevaler els principis de Felip va comportar un xoc constant amb els diputats i o\u00efdors de la Generalitat. Aix\u00ed, la queixa d\u2019aquests \u00faltims per l\u2019exempci\u00f3 d\u2019impostos als inquisidors i l\u2019ambaixada que es va enviar a Madrid per denunciar l\u2019actuaci\u00f3 desp\u00f2tica del virrei Diego Hurtado de Mendoza van comportar una escalada de la tensi\u00f3 que va dur, d\u2019una banda, els inquisidors a demanar a Roma l\u2019excomuni\u00f3 de c\u00e0rrecs de la Generalitat; de l\u2019altra, els diputats a multar el Sant Ofici amb 4.000 ducats. Aix\u00f2 va provocar que el virrei fes detenir els representants que volien executar la sent\u00e8ncia, cosa que va motivar la protesta en\u00e8rgica dels diputats i els o\u00efdors, que van decidir tancar-se indefinidament al Palau.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10539\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6-3.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"229\" \/><\/a>3.10.3.3. L&#8217;OCUPACI\u00d3 DEL PALAU DE LA GENERALITAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La mediaci\u00f3 del bisbe de Barcelona i d\u2019alguns membres del Consell Reial no va servir perqu\u00e8 els \u00e0nims es temperessin, ans al contrari: el 29 de juliol del 1569 oficials del rei van ocupar el Palau de la Generalitat i despr\u00e9s d\u2019unes quantes hores d\u2019enfrontaments verbals i d\u2019agressions f\u00edsiques, van detenir els diputats i o\u00efdors reials i militars, <em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201ccosa may vista ni oida atentar\u201d<\/span><\/em>, com va quedar escrit en documents de l\u2019\u00e8poca. Els representants eclesi\u00e0stics, amb l\u2019abat de Santa Maria d\u2019Amer com a president de la instituci\u00f3, van quedar en arrest domiciliari. Era el 1569 i suposava l\u2019atac m\u00e9s flagrant a les Constitucions catalanes que s\u2019havia dut a terme.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"v-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Felip II. Retrat de Tici\u00e0\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/61\/29\/05\/philip-ii_63_420x574.jpeg\" alt=\"Felip II. Retrat de Tici\u00e0\" width=\"318\" height=\"435\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/61\/29\/05\/philip-ii_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/61\/28\/91\/philip-ii.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Felip II. Retrat de Tici\u00e0<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10.4. FELIP II ENVIA 12.000 SOLDATS A CATALUNYA. SOM AL 1591<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019antipatia personal i la nosa que es feien entre autoritats catalanes i delegats del govern del rei van fer-se freq\u00fcents els anys a venir. L\u2019extrem de la desconfian\u00e7a m\u00fatua va arribar el 1585 quan, celebrades unes Corts a Monts\u00f3, despr\u00e9s de molts anys de postergacions, la Generalitat va descobrir que les actes que van rebre de Madrid havien estat manipulades: alguns dels acords no hi figuraven i se n\u2019havien afegit alguns de falsos, com ara un augment salarial per als membres del Consell Reial.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10540\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7-3.jpg\" alt=\"\" width=\"231\" height=\"287\" \/><\/a>3.10.4.1. LA DIPUTACI\u00d3 GENERAL \u00daNICA DEFENSORA DE TOT ALL\u00d2 CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot plegat va provocar que, cada vegada m\u00e9s, la Diputaci\u00f3 es consolid\u00e9s, als ulls del poble, com l\u2019\u00fanica instituci\u00f3 defensora del que era catal\u00e0, mentre la monarquia s\u2019embarcava en projectes imperialistes que sagnaven el pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En aquest marc d\u2019inger\u00e8ncies i alteracions constants de l\u2019ordre, el virrei va fer empresonar un seguit de personatges rellevants, entre els quals dos germans de Joan de Granollacs, escollit diputat militar el 1590. Home molt popular, aquest va moure els fils perqu\u00e8 es cre\u00e9s una comissi\u00f3 per estudiar les irregularitats dels arrestos, que va aprovar la detenci\u00f3 dels oficials reials que havien detingut els prohoms. La reacci\u00f3 de l\u2019Audi\u00e8ncia Reial va ser manar l\u2019arrest del diputat, per\u00f2 no se\u2019n van sortir: el seu seguici va protegir-lo per evitar que la gu\u00e0rdia s\u2019hi acost\u00e9s i, en veure la resist\u00e8ncia, un grapat de gent s\u2019hi va sumar cridant visques a la Generalitat i <span style=\"color: #ff9900;\"><em>\u201cmort als tra\u00efdors de la terra\u201d<\/em><\/span>. Era el 24 de maig del 1591 i l\u2019acci\u00f3, una aut\u00e8ntica revolta popular, va tenir lloc als carrers del barri de la Ribera.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10541 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-6.jpg\" alt=\"\" width=\"236\" height=\"286\" \/><\/a>3.10.4.2. LA INVASI\u00d3 MILITAR CREA EL P\u00c0NIC A CATALUNYA I DIVIDEIX LES SEVES AUTORITATS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan Madrid en va tenir not\u00edcia, el rei va considerar que havia arribat el moment d\u2019enviar-hi tropes: 12.000 soldats que, de primer, havien de posar ordre a Arag\u00f3, on havia esclatat un altre focus de torbacions. Es tractava d\u2019una aut\u00e8ntica invasi\u00f3 militar, per\u00f2 la repressi\u00f3 va provocar l\u2019efecte que perseguia Felip II: crear el p\u00e0nic a Catalunya i dividir les seves autoritats. Temerosos que la viol\u00e8ncia dels soldats arrib\u00e9s fins a Barcelona, alguns diputats i o\u00efdors van comen\u00e7ar a buscar l\u2019entesa amb l\u2019Audi\u00e8ncia Reial i el virrei.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es van crear dos partits i la Generalitat va arribar a tenir dues seus: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Palau seguien reunint-se els partidaris de Granollacs, que tenia el suport del Consell de Cent, disposat a usar la Coronela.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Mentre que el diputat eclesi\u00e0stic -i, per tant, president de la Generalitat- Jaume Ca\u00e7ador, bisbe de Girona, reunia els seus partidaris a la seva casa del carrer de Montcada. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 l\u2019avan\u00e7 dels soldats va propiciar que tots els partidaris de Granollacs anessin canviant de b\u00e0ndol i el diputat militar hagu\u00e9s d\u2019exiliar-se a Fran\u00e7a. Se li van embargar els b\u00e9ns i alguns dels seus col\u00b7laboradors van ser condemnats a galeres.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Retrat del comte-duc d'Olivares fet per Diego Vel\u00e1zquez\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/71\/26\/04\/count-duke-of-olivares_63_420x574.jpeg\" alt=\"Retrat del comte-duc d'Olivares fet per Diego Vel\u00e1zquez\" width=\"321\" height=\"439\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/71\/26\/04\/count-duke-of-olivares_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/71\/25\/90\/count-duke-of-olivares.jpeg\" \/><\/span><\/figure>\n<\/div>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat del comte-duc d&#8217;Olivares fet per Diego Vel\u00e1zquez<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">3.10.5. EL COMTE-DUC D&#8217;OLIVARES OCUPA MILITARMENT EL PRINCIPAT <\/span><span class=\"title\">A L&#8217;ANY 1635<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser el comte-duc d\u2019Olivares, en nom de Felip IV, qui va provar de dur a la pr\u00e0ctica el que Felip II havia sembrat. Despr\u00e9s del frac\u00e0s del seu projecte d\u2019Uni\u00f3 d\u2019Armes, \u00e9s a dir, l\u2019intent de crear un sol ex\u00e8rcit finan\u00e7at per tots els regnes de la monarquia hisp\u00e0nica (Castella, Arag\u00f3, Portugal i Flandes), el marc de la guerra amb Fran\u00e7a encetada el 1635 li va donar l\u2019oportunitat d\u2019ocupar militarment el Principat i exigir que els catalans tamb\u00e9 aportessin homes i armes al conflicte, a m\u00e9s de pagar les despeses de les hosts que acampaven pel pa\u00eds, esperant a creuar la frontera.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les escaramusses entre la poblaci\u00f3 i els \u2018<em>tercios<\/em>\u2019 van anar en augment, sobretot despr\u00e9s de les primeres derrotes hisp\u00e0niques a Leucata i Salses. Tot i que aquesta darrera pla\u00e7a va ser recuperada, amb la participaci\u00f3 de molts catalans,\u00a0<a title=\"El comte duc d'Olivares i la guerra dels Segadors\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/personatges\/quin-paper-va-tenir-el-comte-duc-d-olivares-en-el-desencadenament-de-la-guerra-dels-segadors_201599_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/personatges\/quin-paper-va-tenir-el-comte-duc-d-olivares-en-el-desencadenament-de-la-guerra-dels-segadors_201599_102.html\">Olivares<\/a> no va retirar unes tropes que, a m\u00e9s, estaven exaltades perqu\u00e8 tenien el convenciment que Catalunya no hi aportava tot el que podia. A aquests enfrontaments, cada vegada m\u00e9s crus, el rei va sumar-hi m\u00e9s tensi\u00f3 fent aprovar un edicte que obligava el pa\u00eds a aportar-hi 6.000 homes m\u00e9s. Fins i tot els jutges de l\u2019Audi\u00e8ncia veien que la demanda atacava un dels pilars b\u00e0sics de les Constitucions: mai el rei podia exigir tropes per lluitar fora del pa\u00eds, nom\u00e9s en defensa d\u2019una agressio.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/36\/corpus-sang_60_160x99.jpeg\" alt=\"El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch\" width=\"404\" height=\"250\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/30\/corpus-sang_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/31\/corpus-sang_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/32\/corpus-sang_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/33\/corpus-sang_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/34\/corpus-sang_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/35\/corpus-sang_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/36\/corpus-sang_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/57\/28\/corpus-sang.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">El &#8216;Corpus de Sang&#8217;, d&#8217;Antoni Estruch\u00a0Antoni Estruch i Bros \/ Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10.6.\u00a0 GUERRA DELS SEGADORS I\u00a0 CONTROL DE LA GENERALITAT DES DE DINS <span class=\"title\">(1640-1659)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va coincidir, a m\u00e9s, que a la Generalitat hi manava un t\u00e0ndem de diputats extraordinari: Pau Claris, pel bra\u00e7 eclesi\u00e0stic, i Francesc de Tamarit, pel militar. A difer\u00e8ncia dels seus predecessors, estaven disposats a fer reviure l\u2019esplendor de la Generalitat i plantar cara a tots els atacs jur\u00eddics que perpetr\u00e9s Madrid. Aix\u00f2 els havia portat a enemistar-se amb diversos oficials reials, encap\u00e7alats per l\u2019algutzir Miquel de Montrod\u00f3n que, aix\u00ed que va arribar l\u2019ordre de captura dels dos diputats, contraris a fer la crida per enrolar tropes, va complir sense dubtar-ho. \u00c9s clar que el prop\u00f2sit anava m\u00e9s enll\u00e0 de la detenci\u00f3: el que volia Olivares era apoderar-se dels impostos de la Generalitat, atemorir la classe dirigent del pa\u00eds i liquidar d\u2019una vegada per totes les retic\u00e8ncies catalanes a prestar ajut monetari i militar a la monarquia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 18 de mar\u00e7 del 1640, l\u2019algutzir Miquel de Montrod\u00f3n aconsegu\u00ed tancar Tamarit i altres oficials de la Generalitat a la pres\u00f3 que hi havia a la pla\u00e7a del Blat, en una de les torres de la muralla romana de Barcelona. Un mes i mig despr\u00e9s de l\u2019empresonament del diputat, unes dues mil persones van entrar a la Ciutat Comtal i, el 22 de maig, van obligar el virrei, Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, a alliberar els reus. I encara havien d\u2019arribar els segadors, treballadors temporers rudes que tradicionalment arribaven a la capital el dia de Corpus, que aquell 1640 s\u2019esqueia el 7 de juny.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-8-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10542\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-8-1.jpg\" alt=\"\" width=\"308\" height=\"198\" \/><\/a>3.10.6.1. <\/strong><strong>LA GUERRA DELS SEGADORS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No cal resseguir tots els cap\u00edtols de la <a title=\"La guerra dels Segadors\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/batalles-i-guerres\/la-guerra-dels-segadors_11153_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/batalles-i-guerres\/la-guerra-dels-segadors_11153_102.html\">guerra dels Segadors<\/a>, per\u00f2 s\u00ed tenir clar que va ser la Generalitat, amb Pau Claris, la qui va negociar en secret amb representants del cardenal Richelieu de passar a obedi\u00e8ncia francesa, a canvi de suport militar. Abans, per\u00f2, el 17 de gener del 1641, la Junta General de Bra\u00e7os va proclamar la Rep\u00fablica Catalana. Una setmana m\u00e9s tard, el dia 23, per les pressions dels delegats francesos, condicionant l\u2019ajut militar, els diputats van veure\u2019s obligats a liquidar el projecte republic\u00e0 i proclamar Llu\u00eds XIII comte de Barcelona.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10543 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-5.png\" alt=\"\" width=\"215\" height=\"297\" \/><\/a>3.10.6.2. L&#8217;OBJECTIU DE LA DINASTIA: CONTROLAR LA GENERALITAT DES DE DINS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El final de la guerra, el 1652, va tornar el Principat a l\u2019obedi\u00e8ncia castellana, per\u00f2 la monarquia va guardar-se prou de suprimir la Generalitat: el veritable objectiu d\u2019una dinastia que feia m\u00e9s d\u2019un segle i mig que pledejava contra les institucions catalanes i els seus privilegis no era pas eliminar res, sin\u00f3 controlar-ho tot des de dins. Accedir a les claus de la caixa, a la cabina de comandament, als ressorts del poder del tossut i rebel poble catal\u00e0. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I la f\u00f3rmula que van trobar reblava la que ja havia provat Felip II, en vetar els partidaris de Granollacs: el 1653, sis anys abans de la signatura del tractat dels Pirineus, es va posar en pr\u00e0ctica la Real Reserva, que es convertiria en norma obligada a partir del 1659. Obligava cada instituci\u00f3 a enviar un inventari amb els oficis vacants al virrei, juntament amb la llista de persones que podien ser \u2018insaculades\u2019 per a cada c\u00e0rrec. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest informava Madrid de les f\u00edlies i f\u00f2bies de cada individu i el monarca podia vetar qui li convenia. Va ser aix\u00ed que el Govern\u00a0catal\u00e0 va passar a mans de reialistes conven\u00e7uts que no s\u2019oposaven mai a cap decisi\u00f3 o mesura dels oficials de Felip IV, encara que no es respectessin els privilegis seculars.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"v-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Diego Felipe de Guzma\u0301n. Retrat d'Anton van Dyck\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/88\/anthony-van-dyck-diego-felipe-de-guzma-n-marquis-of-legane-s-google-art-project_63_420x574.jpeg\" alt=\"Diego Felipe de Guzma\u0301n. Retrat d'Anton van Dyck\" width=\"383\" height=\"523\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/88\/anthony-van-dyck-diego-felipe-de-guzma-n-marquis-of-legane-s-google-art-project_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/74\/anthony-van-dyck-diego-felipe-de-guzma-n-marquis-of-legane-s-google-art-project.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Diego Felipe de Guzma\u0301n. Retrat d&#8217;Anton van Dyck\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10.7. LA REPRESSI\u00d3 REIAL I LA REVOLTA DE LES BARRETINES (1686-1688)<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Generalitat i els dirigents catalans mai no es van resignar a la retallada d\u2019autogovern que havia imposat Felip IV i, tot i que no van reeixir-hi mai, les peticions adre\u00e7ades a la monarquia van ser una constant des del 1653. Si a aix\u00f2 hi sumem l\u2019actitud de menyspreu habitual de tots els virreis enviats al Principat, durant el regnat de Carles II, s\u2019ent\u00e9n que l\u2019ambient segu\u00eds enverinat i que qualsevol guspira m\u00ednima pogu\u00e9s provocar una nova crisi. Just el que va passar el 1686.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #339966;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10545\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-9-2.jpg\" alt=\"\" width=\"228\" height=\"304\" \/><\/a>3.10.7.1. \u00ab<em>AQU\u00cd NO VOTA LA RAZ\u00d3N, SIN\u00d3 LA FUERZA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquell any, els germans Antoni i David de Saiol eren al capdavant de la Diputaci\u00f3: el primer, canonge de Barcelona, n\u2019era el president, i el seu germ\u00e0 feia d\u2019assessor jur\u00eddic. A causa de diverses disputes competencials, les seves relacions amb el virrei Diego Felipe Mess\u00eda de Guzm\u00e1n, marqu\u00e8s de Legan\u00e9s, eren m\u00e9s que tibants. Els allotjaments de tropes, a causa de les guerres que la monarquia seguia mantenint amb Fran\u00e7a, no havien desaparegut i aix\u00f2 va provocar nous aixecaments de la pagesia, a Centelles i a Vilamajor. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La situaci\u00f3 semblava repetir la del 1640: els camperols van dirigir-se cap a Barcelona amb la intenci\u00f3 de demanar a la Generalitat que els proteg\u00eds de les il\u00b7legalitats comeses per les autoritats reials i els diputats van assumir les seves reivindicacions i en van fer queixa a la Corona. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La reacci\u00f3 mon\u00e0rquica va ser fulminant i es resumeix amb la conclusi\u00f3 del virrei: <em><span style=\"color: #ff9900;\">\u201cAqu\u00ed no vota la raz\u00f3n, sino la fuerza\u201d<\/span><\/em>. Asseveraci\u00f3 que va acompanyar-se de la destituci\u00f3 del diputat eclesi\u00e0stic i de l\u2019o\u00efdor Josep Ciges. A m\u00e9s, se\u2019ls van desinsacular i esborrar de les llistes de possibles candidats, junt amb el seu germ\u00e0 Daniel de Saiol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-10-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10546 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-10-2.jpg\" alt=\"\" width=\"360\" height=\"202\" \/><\/a>3.10.7.2. LA REVOLTA DE LES BARRETINES<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ara b\u00e9, la por de la repressi\u00f3 reial no va doblegar un bon nombre de municipis catalans que, com a protesta, es van negar a pagar les despeses militars. M\u00e9s encara: els pagesos es van tornar a al\u00e7ar la primavera del 1688 demanant la\u00a0fi dels allotjaments, la restituci\u00f3 dels destitu\u00efts en els seus c\u00e0rrecs i la llibertat dels empresonats. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s el que es coneix com \u2018<a title=\"Els abusos dels ter\u00e7os de Felip IV sobre la poblaci\u00f3 civil catalana\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/els-abusos-dels-tercos-de-felip-iv-sobre-la-poblacio-civil-catalana_202519_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/els-abusos-dels-tercos-de-felip-iv-sobre-la-poblacio-civil-catalana_202519_102.html\">la revolta dels Barretines<\/a>\u2019, que va dur el virrei, que es va adonar de la impossibilitat de reprimir-la militarment, a acceptar totes les peticions: una aut\u00e8ntica humiliaci\u00f3 que va valdre la destituci\u00f3 al marqu\u00e8s de Legan\u00e9s. \u00c9s clar que l\u2019episodi nom\u00e9s va ser, per a Madrid, un punt i seguit en l\u2019erosi\u00f3 de l\u2019autogovern catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"'L\u201911 de setembre de 1714', d'Antoni Estruch\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/70\/1714_60_160x99.png\" alt=\"'L\u201911 de setembre de 1714', d'Antoni Estruch\" width=\"396\" height=\"245\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/64\/1714_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/65\/1714_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/66\/1714_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/67\/1714_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/68\/1714_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/69\/1714_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/70\/1714_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/62\/1714.png\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">L\u201911 de setembre de 1714&#8242;, d&#8217;Antoni Estruch<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span class=\"num\">3. 10.8. <\/span><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span class=\"title\">A L&#8217;ANY 1714 LA GENERALITAT QUEDA EXTINGIDA<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019atzagaiada final va arribar el 1714. Des del mes de febrer, amb tot el pa\u00eds ocupat pels borb\u00f2nics, la Generalitat va desapar\u00e8ixer de fet i va ser el Consell de Cent, amb Rafael\u00a0Casanova al capdavant, qui va assumir la defensa del poc que quedava de pa\u00eds. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Formalment, per\u00f2, va ser el 16 de setembre quan el duc de Berwick i Jos\u00e9 Pati\u00f1o, els caps militar i civil de la primera ocupaci\u00f3 filipista, van convocar els oficials de la Generalitat a Palau per informar-los que la instituci\u00f3 quedava \u2018extingida\u2019, al costat de tots els consells, costums i lleis catalanes. Una\u00a0<a title=\"La repressi\u00f3 despr\u00e9s de l'11 de setembre del 1714\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-moderna\/catalunya-1714\/la-repressio-despres-de-l-11-de-setembre-del-1714_202469_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-moderna\/catalunya-1714\/la-repressio-despres-de-l-11-de-setembre-del-1714_202469_102.html\">negra nit de m\u00e9s dos segles<\/a>\u00a0queia sobre la instituci\u00f3 que havia personificat la identitat pol\u00edtica catalana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Retrat de Josep Puig i Cadafalch de Ramon Casas\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/20\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_60_160x99.jpeg\" alt=\"Retrat de Josep Puig i Cadafalch de Ramon Casas\" width=\"362\" height=\"224\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/14\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/15\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/16\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/17\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/18\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/19\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/20\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/60\/90\/12\/retrat-de-josep-puig-i-cadafalch-de-ramon-ferrer.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat de Josep Puig i Cadafalch de Ramon Casas\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">3.10.9. <\/span><span class=\"title\">MIGUEL PRIMO DE RIVERA SUPRIMEIX LA MANCOMUNITAT (1925)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal saltar 209\u00a0anys, fins al setembre del 1923, per trobar un nou cap\u00edtol d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019autogovern del Principat. La situaci\u00f3 havia canviat radicalment i la Generalitat no existia, per\u00f2 la voluntat pol\u00edtica dels catalans havia aconseguit, el 1914, la reunificaci\u00f3 de les quatre prov\u00edncies amb qu\u00e8 es dividia el pa\u00eds en un mateix organisme: la\u00a0<a title=\"La Mancomunitat: la construcci\u00f3 d'un pa\u00eds modern\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/la-mancomunitat-la-construccio-d-un-pais-modern_17224_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/la-mancomunitat-la-construccio-d-un-pais-modern_17224_102.html\">Mancomunitat<\/a>. Tot i l\u2019excel\u00b7lent tasca governativa, eren anys molt calents: la Primera Guerra Mundial va convertir Catalunya en un niu d\u2019espies i d\u2019interessos contraposats, mentre la burgesia s\u2019enriquia venent roba i armes als ex\u00e8rcits estrangers, i el sindicalisme, cada vegada m\u00e9s fort, denunciava els abusos dels empresaris. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les vagues i els atemptats, que van causar un miler de morts entre el 1917 i el 1923, eren el pa nostre de cada dia: s\u00f3n els anys del pistolerisme i, per posar-hi ordre, Miguel Primo de Rivera, capit\u00e0 general de Catalunya, va encap\u00e7alar un cop d\u2019estat amb la complicitat del rei Alfons XIII i la simpatia d\u2019una part de la burgesia catalana, espantada per la radicalitzaci\u00f3 social que vivia el pa\u00eds.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un cop consolidat a Madrid, el seu objectiu principal va ser\u00a0<a title=\"Espanyolitzar Catalunya. L\u2019estrat\u00e8gia de Primo de Rivera per substituir l\u2019imaginari catal\u00e0\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-contemporania\/espanyolitzar-catalunya-l-estrategia-de-primo-de-rivera-per-substituir-l-imaginari-catala_201168_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-contemporania\/espanyolitzar-catalunya-l-estrategia-de-primo-de-rivera-per-substituir-l-imaginari-catala_201168_102.html\">atacar la Mancomunitat<\/a>, que considerava com l\u2019\u00f2rgan responsable de l\u2019\u201cexclusivismo malsano\u201d i de tots els mals. De manera que va destituir el seu president, Josep Puig i Cadafalch -que es va exiliar- i el seu govern, i va situar al capdavant de la instituci\u00f3 l\u2019anticatalanista Alfons Sala, que es va dedicar a buidar-la de contingut i referents nacionals, prohibici\u00f3 del catal\u00e0 inclosa, fins que va ser suprimida el 20 de mar\u00e7 del 1925.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>.<\/b><\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Llu\u00eds Companys a la pres\u00f3 Model de Madrid el 1935\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/68\/55\/01\/lluiscompanys_63_420x574.jpeg\" alt=\"Llu\u00eds Companys a la pres\u00f3 Model de Madrid el 1935\" width=\"312\" height=\"427\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/68\/55\/01\/lluiscompanys_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/68\/54\/87\/lluiscompanys.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Llu\u00eds Companys a la pres\u00f3 Model de Madrid el 1935<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">3.10.10. <\/span><span class=\"title\">MADRID SUSP\u00c8N L&#8217;AUTONOMIA DESPR\u00c9S DELS FETS DE L&#8217;OCTUBRE DE (1934-1935)<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s nou anys m\u00e9s tard, la situaci\u00f3 s\u2019havia capgirat del tot. La instauraci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica havia perm\u00e8s, finalment, la recuperaci\u00f3 de la Generalitat, l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un Parlament i l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut, per\u00f2 els estira-i-arronses constants amb el govern central, sobretot a partir del 1934, quan el partit conservador de la CEDA va accedir al govern, va provocar que les antigues tensions entre Barcelona i Madrid tornessin al primer pla, ara atiades per una premsa agressiva que no deixava passar-ne ni una i denunciava qualsevol cessi\u00f3 de poder que es fes als \u2018<em>nacionalistes<\/em>\u2019.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-11-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10547\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-11-1.jpg\" alt=\"\" width=\"312\" height=\"228\" \/><\/a>3.10.10.1. ESTAT CATAL\u00c0 EN EL MARC DE LA REP\u00daBLICA FEDERAL ESPANYOLA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed quan, arran dels fets d\u2019Octubre del 1934 i el frac\u00e0s de la proclama d\u2019un Estat catal\u00e0 (en el marc de la Rep\u00fablica Federal Espanyola), el president Companys va lliurar-se al general Batet, Madrid es va afanyar a suspendre l\u2019autonomia de fet i de dret a partir del 2 de gener del 1935. El coronel Francisco Jim\u00e9nez Arenas va assumir temporalment tots els poders del Govern de la Generalitat i va aprofitar per llan\u00e7ar una dura repressi\u00f3 sobre l\u2019esquerra catalana. L\u2019estat de guerra facilitava desmantellar la instituci\u00f3 sense eliminar-la legalment, just el que pretenia el Govern espanyol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10548 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-5.jpg\" alt=\"\" width=\"409\" height=\"139\" \/><\/a>3.10.10.2. EL 16 DE FEBRER DE L&#8217;ANY 1936: EL PRESIDENT COMPANYS RETORNA AL SEU LLOC DE LA GENERALITAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, una setmana m\u00e9s tard, el 10 de gener, el govern espanyol va designar com a primer president de la Generalitat no electe el gallec Manuel Portela Valladares, que podia governar sense Parlament, ja que havia estat dissolt. \u00c9s clar que el seu pas va ser ef\u00edmer i al mes d\u2019abril va dimitir per ser nomenat ministre de Governaci\u00f3. Darrere seu, Madrid va seguir designant governadors generals que actuaven com a \u2018presidents\u2019 de la Generalitat: el m\u00e9s conegut i longeu en el c\u00e0rrec va ser el lerrouxista Joan Pich i Pon, antic alcalde de Barcelona, que va estar-hi sis mesos. L\u2019\u00faltim va ser l\u2019advocat Joan Moles, que va aguantar-hi fins que el vot popular del 16 de febrer del 1936 retorn\u00e0 el president Llu\u00eds Companys i el Govern leg\u00edtim al seu lloc a la Generalitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Membres del Parlament, drets, despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 de la declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/01\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_60_160x99.jpeg\" alt=\"Membres del Parlament, drets, despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 de la declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia\" width=\"362\" height=\"224\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/95\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/96\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/97\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/98\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/99\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/00\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/53\/01\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/81\/52\/93\/president-puigdemont-ciutadans-de-catalunya-ve-nen-hores-en-que-a-tots-ens-pertocara-de-mantenir-el-pols-del-nostre-pai-s-01.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Membres del Parlament, drets, despr\u00e9s de l&#8217;aprovaci\u00f3 de la declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia. Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.10.11. <span class=\"num\">A L&#8217;ANY 2017 S&#8217;APLICA L&#8217;ARTICLE 155 DE LA CONSTITUCI\u00d3 ESPANYOLA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 27 d&#8217;octubre del 2017, despr\u00e9s de la vict\u00f2ria del S\u00ed en el\u00a0<a title=\"1-O. El dia que vam votar\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/1-d-octubre-el-dia-que-vam-votar_201220_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/1-d-octubre-el-dia-que-vam-votar_201220_102.html\">refer\u00e8ndum de l&#8217;1-O<\/a>, el Parlament va declarar la independ\u00e8ncia de Catalunya. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l&#8217;aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va cessar Carles Puigdemont i el seu govern, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre en aplicaci\u00f3 de l&#8217;article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquell 27 d&#8217;octubre els Jordis ja feia onze dies que eren a la pres\u00f3 i en faltaven nom\u00e9s tres perqu\u00e8 Carles Puigdemont\u00a0marx\u00e9s\u00a0a B\u00e8lgica amb els consellers Toni Com\u00edn, Meritxell Serret, Llu\u00eds Puig i Clara Ponsat\u00ed. Despr\u00e9s serien empresonats Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Ra\u00fcl Romeva, Jordi Turull i Josep Rull. Us ho vam explicar de manera cronol\u00f2gica en una\u00a0<a title=\"El Proc\u00e9s, en una l\u00ednia del temps\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/el-proces-en-una-linia-del-temps_202645_102.html\" target=\"_self\" rel=\"follow noopener noreferrer\" data-external=\"0\" data-intl-links-ca=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/el-proces-en-una-linia-del-temps_202645_102.html\">l\u00ednia del temps<\/a>\u00a0que acaba\u00a0l&#8217;octubre de 2019 amb la sent\u00e8ncia dur\u00edssima del judici al Proc\u00e9s del Tribunal Suprem.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Quim Torra durant la presa de possessio\u0301 del c\u00e0rrec de president de la Generalitat, el 17 de maig de 2018\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/45\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_60_160x99.jpeg\" alt=\"Quim Torra durant la presa de possessio\u0301 del c\u00e0rrec de president de la Generalitat, el 17 de maig de 2018\" width=\"344\" height=\"213\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/41\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/42\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/43\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/44\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/45\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/89\/01\/39\/quim-torra-pren-possessio-com-a-president-de-la-generalitat.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Quim Torra durant la presa de possessio\u0301 del c\u00e0rrec de president de la Generalitat, el 17 de maig de 2018\u00a0Generalitat de Catalunya \/ Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #ff6600;\">3.10.12. LA INHABILITACI\u00d3 DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUIM TORRA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 28 de setembre, el Tribunal Suprem va inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, la primera inhabilitaci\u00f3 d&#8217;un president en exercici del seu c\u00e0rrec des de la restauraci\u00f3 de la Generalitat. El TS confirmava aix\u00ed la condemna del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya d&#8217;un any i mig d&#8217;inhabilitaci\u00f3 i 30.000 euros de multa per haver desobe\u00eft de manera \u201c<em>reiterada i contuma\u00e7\u201d<\/em> les ordres de la Junta Electoral Central durant la campanya de les eleccions espanyoles del 28 d&#8217;abril del 2019, quan Quim Torra es va negar a despenjar la pancarta dels lla\u00e7os grocs del Palau de la Generalitat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10549\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-7-4.jpg\" alt=\"\" width=\"353\" height=\"141\" \/><\/a>3.10.12.1. JAVIER P\u00c9REZ ROYO, CATEDR\u00c0TIC DE DRET CONSTITUCIONAL TITLLA LA SENT\u00c8NCIA D&#8217;INFAME<\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La<span class=\"mce\"> \u00a0sentencia del Tribunal Supremo por la que se condena al presidente de la Generalitat por el delito de desobediencia conocida este pasado lunes supone un paso m\u00e1s en el proceso de degradaci\u00f3n de la justicia espa\u00f1ola. Y no un paso cualquiera, sino uno de entidad extraordinaria.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">El delito de desobediencia est\u00e1 tipificado en el art\u00edculo 410 del c\u00f3digo penal. En dicho art\u00edculo se contemplan dos tipos de desobediencia: <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Una que podemos denominar <em class=\"mce\">desobediencia judicial<\/em>\u00a0y <\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<li class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Otra que podemos calificar de <em class=\"mce\">desobediencia administrativa<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">La\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia judicial<\/em>\u00a0es el supuesto m\u00e1s importante y al que m\u00e1s inmediatamente se refiere el legislador. <span style=\"color: #ff9900;\">\u201c<em>Las autoridades o funcionarios p\u00fablicos que se negaren abiertamente a dar cumplimiento a resoluciones judiciales&#8230;<\/em>\u201d<\/span>, son las palabras iniciales del mencionado art\u00edculo 410. Cualquier autoridad o funcionario, sea estatal, auton\u00f3mico o municipal, comete el delito de desobediencia si se niega abiertamente a dar cumplimiento a una resoluci\u00f3n judicial. Nadie puede eximirse del cumplimiento de tal obligaci\u00f3n. Es indiferente que la autoridad o funcionario sea estatal, auton\u00f3mico o municipal.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">La\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia administrativa<\/em>\u00a0se produce cuando una autoridad o funcionario p\u00fablico se niega abiertamente a dar cumplimiento a \u201c<em>decisiones u \u00f3rdenes de la autoridad superior<\/em>\u201d (art. 410.1). Se trata, por tanto, de un delito que \u00fanicamente puede producirse en el interior de una determinada administraci\u00f3n p\u00fablica. El presupuesto de hecho es el incumplimiento por una autoridad o funcionario p\u00fablico de una decisi\u00f3n u orden de una autoridad \u201c<em>jer\u00e1rquicamente superior<\/em>\u201d.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<blockquote class=\"pullquote pullquoteA\">\n<p class=\"mce\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">La interpretaci\u00f3n del principio de jerarqu\u00eda que se ha hecho en la sentencia que inhabilita a Torra resulta injustificable con ninguna de las reglas de interpretaci\u00f3n com\u00fanmente admitidas en el mundo del derecho.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">El principio de jerarqu\u00eda opera en el interior de\u00a0<em class=\"mce\">cada<\/em>\u00a0administraci\u00f3n. En el interior de la administraci\u00f3n estatal, auton\u00f3mica o municipal, que en relaci\u00f3n con este principio, no son vasos comunicantes, sino compartimentos estancos. En la c\u00faspide de la administraci\u00f3n estatal est\u00e1 el presidente del gobierno. En la de la administraci\u00f3n auton\u00f3mica, el presidente de la comunidad. En la de la administraci\u00f3n municipal, el alcalde. Entre ellos no hay relaci\u00f3n jer\u00e1rquica de ning\u00fan tipo.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Quiere decirse, pues, que ni el presidente del gobierno, ni el presidente de la comunidad aut\u00f3noma, ni el alcalde tienen\u00a0<em class=\"mce\">superiores<\/em>\u00a0jer\u00e1rquicos cuyas decisiones u \u00f3rdenes puedan desobedecer. Por la posici\u00f3n que ocupan en la f\u00f3rmula de gobierno definida en la Constituci\u00f3n no pueden cometer el delito de desobediencia administrativa. Esto es algo pac\u00edficamente admitido como indiscutible en la doctrina jur\u00eddica.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Siendo esto as\u00ed, la pregunta se impone: <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">\u00bfPuede haber cometido el president Torra el delito de desobediencia? <\/span><\/strong><strong><span class=\"mce\">El delito de\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia judicial<\/em>\u00a0no puede haberlo cometido, porque la Junta Electoral Central (JEC) no es un \u00f3rgano jurisdiccional, sino administrativo. Forma parte de la administraci\u00f3n electoral, pero no del poder judicial. No dicta sentencias sino actos administrativos susceptibles de ser recurridos ante la jurisdicci\u00f3n contencioso-administrativa.<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">\u00bfPuede haber cometido el delito de\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia administrativa<\/em>? \u00bfPuede considerarse que la JEC es una autoridad administrativa jer\u00e1rquicamente\u00a0<em class=\"mce\">superior<\/em>\u00a0al presidente de la Generalitat, de tal manera que la negativa de este a dar cumplimiento a una decisi\u00f3n u orden dictada por aquella pudiera ser constitutiva del delito de desobediencia?<\/span><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">La respuesta al interrogante se impone por s\u00ed misma.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Est\u00e1 claro que el presidente Torra se neg\u00f3 a dar cumplimiento a una orden de la JEC, pero tambi\u00e9n lo est\u00e1 que con ello no cometi\u00f3 ning\u00fan delito. Para que la negativa a dar cumplimiento a la orden de la JEC hubiera podido ser constitutiva de delito, el presidente Torra deber\u00eda haber recibido una orden del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya que le impusiera el cumplimiento de dicha obligaci\u00f3n. Entonces s\u00ed hubiera cometido el delito de\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia judicial<\/em>, que es el \u00fanico delito de desobediencia en el que puede incurrir el presidente de una comunidad aut\u00f3noma.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Pero esto no ha ocurrido. El presidente Torra no recibi\u00f3 ninguna orden del TSJC para que diera cumplimiento a la orden de la JEC. As\u00ed queda reflejado en el antecedente de hecho primero de la sentencia del TS. Ante la ausencia de orden judicial, lo que ha hecho el TS es considerar que la JEC es un \u00f3rgano\u00a0<em class=\"mce\">superior<\/em>\u00a0jer\u00e1rquicamente a la presidencia de la Generalitat durante el proceso electoral y que la negativa del presidente a cumplir la orden de la JEC es constitutiva del delito de\u00a0<em class=\"mce\">desobediencia administrativa<\/em>.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Esta interpretaci\u00f3n m\u00f3vil del principio de jerarqu\u00eda resulta injustificable con ninguna de las reglas de interpretaci\u00f3n com\u00fanmente admitidas en el mundo del derecho. Y menos cuando nos movemos en el terreno penal. Es imposible que los magistrados del TS que han dictado la sentencia lo desconozcan. No pueden no saber que la JEC es \u00fanicamente\u00a0<em class=\"mce\">\u00f3rgano superior<\/em>\u00a0en el seno de la administraci\u00f3n electoral. Y que no se puede proyectar esa condici\u00f3n de\u00a0<em class=\"mce\">\u00f3rgano superior<\/em>\u00a0fuera de dicha administraci\u00f3n. Entre la JEC y la presidencia de la Generalitat o la de cualquier otra comunidad aut\u00f3noma no existe, ni puede existir, relaci\u00f3n jer\u00e1rquica de ning\u00fan tipo.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">Esto es algo, insisto, que los magistrados del TS no pueden no saber. Forma parte de los conocimientos elementales que se adquieren en el estudio de la licenciatura. No nos encontramos, pues, ante un caso de\u00a0<em class=\"mce\">ignorancia inexcusable<\/em>, sino ante un caso de libro de dictar\u00a0<em class=\"mce\">a sabiendas<\/em>\u00a0una resoluci\u00f3n injusta.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p class=\"mce\" lang=\"es-ES-u-co-trad\" style=\"text-align: justify;\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"mce\">La sentencia por la que ha sido condenado el presidente Torra es infame, jur\u00eddicamente infame, tan infame como fue la sentencia que conden\u00f3 en su d\u00eda al presidente del Parlamento Vasco Juan Mari Atutxa.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p lang=\"es-ES-u-co-trad\" align=\"justify\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.11. LA MALA SORT DE CATALUNYA AMS ELS REIS BORBONS, I EN CONCRET, AMB ELS FELIPS D&#8217;HAUSBURG I DE BORB\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Felip II - Sofonisba Anguissola\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/75\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_60_160x99.jpg\" alt=\"Felip II - Sofonisba Anguissola\" width=\"314\" height=\"194\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/71\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_48_635x394.jpg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/72\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_57_540x335.jpg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/73\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_58_350x217.jpg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/74\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_59_255x158.jpg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/75\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841_60_160x99.jpg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/08\/41\/portrait_of_philip_ii_of_spain_by_sofonisba_anguissola_-_002b-50841.jpg\" \/><\/span><\/p>\n<div class=\"related-articles\">\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<div class=\"related-articles\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Felip II<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"text-align: center;\">3.11.1. FELIP II (1556-1598): FALSIFICACI\u00d3 DE TEXTOS I NEGACI\u00d3 DE DI\u00c0LEG<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va ser el primer rei de la monarquia hisp\u00e0nica que va demostrar unes maneres absolutistes contra els seus s\u00fabdits catalans: tot i el jurament de respectar les constitucions, el 1585 va falsificar els textos de les que s&#8217;havien acordat en les Corts d&#8217;aquell any.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta mala jugada i la creixent tensi\u00f3 entre el rei i la Generalitat va portar a un pas de la ruptura el 1591, quan davant les peticions de negociaci\u00f3 fetes per les autoritats catalanes la resposta del virrei del moment va ser que les negociacions es feien entre iguals i que els catalans no eren iguals al seu rei. L&#8217;amena\u00e7a d&#8217;una invasi\u00f3 castellana i la desafecci\u00f3 d&#8217;una part de l&#8217;elit catalana va for\u00e7ar un acord que va acabar en taules.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">.<\/span><\/strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Retrat de Felip III a cavall de Diego Vel\u00e1zquez - Diego Vel\u00e1zquez \/ Wikimedia Commons\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/53\/felipiii-50849_60_160x99.jpg\" alt=\"Retrat de Felip III a cavall de Diego Vel\u00e1zquez - Diego Vel\u00e1zquez \/ Wikimedia Commons\" width=\"354\" height=\"219\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/49\/felipiii-50849_48_635x394.jpg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/50\/felipiii-50849_57_540x335.jpg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/51\/felipiii-50849_58_350x217.jpg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/52\/felipiii-50849_59_255x158.jpg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/53\/felipiii-50849_60_160x99.jpg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/08\/49\/felipiii-50849.jpg\" \/><\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat de Felip III a cavall de Diego Vel\u00e1zquez &#8211; Diego Vel\u00e1zquez \/ Wikimedia Commons<\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\"><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600;\">3.11.2. FELIP III <\/span><\/span><span class=\"title\" style=\"color: #ff6600;\">(1598-1621): LA SUPRESSI\u00d3 DE LA CONSTITUCI\u00d3 CATALANA<\/span><\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va comen\u00e7ar mostrant una cara amable als catalans, per\u00f2 els problemes econ\u00f2mics que comen\u00e7ava a tenir la monarquia i el problema del bandolerisme van ser arguments perfectes perqu\u00e8 cap a final del seu regnat els oficials del rei comencessin a plantejar obertament la supressi\u00f3 del sistema constitucional catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Felip IV pintat per Diego Vel\u00e1zquez - Wikimedia Commons\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/85\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_60_160x99.jpg\" alt=\"Felip IV pintat per Diego Vel\u00e1zquez - Wikimedia Commons\" width=\"370\" height=\"229\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/81\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_48_635x394.jpg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/82\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_57_540x335.jpg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/83\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_58_350x217.jpg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/84\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_59_255x158.jpg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/51\/23\/85\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301_60_160x99.jpg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/44\/63\/01\/2-felip-iv_retrat-pintat-per-diego-velazquez_wikimedia-commons-46301.jpg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Felip IV pintat per Diego Vel\u00e1zquez &#8211; Wikimedia Commons<\/span><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\"><br \/>\n3.11.3. FELIP IV <\/span><span class=\"title\">(1612-1665): EL FRAC\u00c0S DE \u00ab<em>LA UNI\u00d3N DE ARMAS<\/em>\u00bb I \u00ab<em>LA GUERRA DELS SEGADORS<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va comen\u00e7ar el seu regnat ignorant les lleis catalanes: ni va venir a jurar i celebrar Corts -que era imprescindible per actuar com a rei amb totes les compet\u00e8ncies- ni va voler escoltar cap de les peticions catalanes en aquest sentit. Ell i el seu primer ministre, el comte duc d&#8217;Olivares, van menysprear les Corts catalanes el 1626: en veure que no podrien aprovar el seu projecte d&#8217;Uni\u00f3n de Armas (per formar un ex\u00e8rcit pagat pels diversos territoris de la monarquia), van abandonar Barcelona sense acomiadar-se ni cloure les Corts. Aquesta anormalitat legal mai seria reparada malgrat les peticions catalanes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s, a m\u00e9s, el rei que va portar un ex\u00e8rcit a Catalunya el 1639 i que seria l&#8217;espurna de la ruptura definitiva de 1640, any en qu\u00e8 els catalans es van revoltar en la guerra dels Segadors fins al 1652. Despr\u00e9s del balan\u00e7 desastr\u00f3s del seu regnat pel que fa a Catalunya i Portugal (que es va independitzar essent ell rei, l&#8217;1 de desembre de 1640), en el seu testament va demostrar el seu penediment per no haver respectat les lleis d&#8217;aquests dos territoris.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image\" title=\"Retrat de Felip V - Wikimedia Commons\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/64\/felipv-50848_60_160x99.jpg\" alt=\"Retrat de Felip V - Wikimedia Commons\" width=\"353\" height=\"218\" data-prosrcset=\"635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/60\/felipv-50848_48_635x394.jpg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/61\/felipv-50848_57_540x335.jpg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/62\/felipv-50848_58_350x217.jpg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/63\/felipv-50848_59_255x158.jpg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/50\/58\/64\/felipv-50848_60_160x99.jpg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/45\/08\/48\/felipv-50848.jpg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat de Felip V &#8211; Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span class=\"num\">3.11.4. FELIP V <\/span><span class=\"title\">(1700-1746): L&#8217;ANTICATALANISME PLASMAT AL DECRET DE <\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><span class=\"title\">\u00ab<em>NOVA PLANTA<\/em>\u00bb<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Va considerar les institucions catalanes com a enemigues personals i durant la fase final de la guerra de Successi\u00f3 va especular amb plans d&#8217;aut\u00e8ntica neteja \u00e8tnica a Catalunya. Tot aix\u00f2, sense oblidar el decret de Nova Planta i la imposici\u00f3 del castell\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10550 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-3.jpg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"159\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element no-image\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">3.11.5. FELIP VI <\/span><span class=\"title\">(2014-&#8230;): VIOL\u00c8NCIA JUSTIFICADA PER PRESERVAR <\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"title\">LA UNITAT D&#8217;ESPANYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Felip VI es va estrenar no volent rebre Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, trencant aix\u00ed amb una tradici\u00f3 inaugurada el 1980. Va escriure una p\u00e0gina negra de la hist\u00f2ria, tant catalana com espanyola i europea, amb un discurs situat als ant\u00edpodes del di\u00e0leg i la conciliaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Val a dir que, en realitat, l&#8217;actual monarca hauria de ser Felip V, perqu\u00e8 el primer Felip, Felip I de Castella (el marit de Joana la Boja), va morir el 1507 sense arribar a ser rei de la Corona d&#8217;Arag\u00f3 ni dels catalans. D&#8217;aquesta manera, tindr\u00edem un Felip menys.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"text-align: center;\">Felip VI va mostrar la seva cara menys amable en dirigir-se als catalans amb un to contundent i amena\u00e7ador. Sense fer cap al\u00b7lusi\u00f3 als ferits per les c\u00e0rregues policials de l&#8217;1 d&#8217;octubre ni cap apel\u00b7laci\u00f3 al di\u00e0leg, el monarca espanyol dona via lliure a l&#8217;aplicaci\u00f3 de l&#8217;article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola, que comportaria la fi de l&#8217;autonomia a Catalunya. Malauradament, els catalans ja estem habituats als c\u00e0stigs i al maltractament dels Felips.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"tl-media-content-container\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.12. ANALITZEM EL MALTRACTE FISCAL QUE HA PATIT CATALUNYA DES DE LA DERROTA DE 1714 FINS A L&#8217;ACTUALITAT. TRES-CENTS ANYS D&#8217;EXPOLI<\/strong><\/span><\/p>\n<div class=\"other\">\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12 central-column\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"article\" data-article-type=\"10\">\n<article>\n<div class=\"content-article\">\n<div class=\"content\">\n<div class=\"art\">\n<div class=\"ranking\">\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Retrat de Felip V\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/45\/felip-v_48_635x394.jpeg\" alt=\"Retrat de Felip V\" width=\"376\" height=\"233\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/43\/felip-v_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/44\/felip-v_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/45\/felip-v_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/46\/felip-v_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/47\/felip-v_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/48\/felip-v_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/49\/felip-v_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/41\/felip-v.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat de Felip V\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.12.1. <\/strong><a class=\"title\" title=\"Siglo XVIII \u2013 El catastro, el castigo de Felipe V\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/epoca-historica\/historia-moderna\/catalunya-1714\/%3Ca%20href=%22https:\/\/www.sapiens.cat\/ca\/300-anys-d-espoli.php%22%20target=%22_self%22%3EEspecial%20300%20a%C3%B1os%20de%20expolio%3C\/a%3E\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">SIGLO XVIII \u2013 EL CADASTRO, EL CASTIGO DE FELIPE V<\/span><\/strong><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A comienzos del siglo XVIII, las monarqu\u00edas absolutas se dispon\u00edan a revisar los sistemas fiscales para cubrir los gastos que ocasionaban las guerras. Se quer\u00edan aumentar los impuestos sin que se resintiera la marcha de la econom\u00eda. En el caso del Reino de Castilla, con finanzas ca\u00f3ticas y enormes d\u00e9ficits, esto fue imposible. Los consejeros de Felipe V, rey desde 1700, se opon\u00edan a aumentar la presi\u00f3n fiscal de los contribuyentes castellanos. Por su parte, la Corona de Arag\u00f3n, es decir, la confederaci\u00f3n de reinos que formaban el Reino de Arag\u00f3n, el Reino de Valencia y el Principado de Catalu\u00f1a, tampoco eran partidarios a ello.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10551\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-3.jpg\" alt=\"\" width=\"203\" height=\"286\" \/><\/a>3.12.1.1. UN ANTES Y UN DESPU\u00c9S<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En Catalu\u00f1a en concreto exist\u00eda un sistema fiscal propio en el que los impuestos los cobraba y administraba su propio gobierno, llamado Diputaci\u00f3n del General o Generalitat, y no el rey como en el caso de Castilla. Esta situaci\u00f3n permit\u00eda a los catalanes tener la suficiente libertad para decidir colaborar econ\u00f3micamente o no en la pol\u00edtica exterior de la monarquia hisp\u00e1nica. Sin embargo, las andaduras imperiales eran poco atractivas para los catalanes y a menudo se negaban a pagarlas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Acabada la guerra de Sucesi\u00f3n, el objetivo de los ministros de Felipe V fue que Catalu\u00f1a, que hab\u00eda luchado al lado del archiduque Carlos y los aliados anglo-holandeses, asumiera los gastos del ej\u00e9rcito que la ocupaba. A tal efecto, se creo un impuesto nuevo llamado catastro, que se gravar\u00eda sobre propiedades y personas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10552 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-2.jpg\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"248\" \/><\/a>3.12.1.2. UNA IMAGEN DISTORSIONADA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aunque la teor\u00eda afirmaba que el catastro buscaba una mayor justicia social a la hora de tributar, lo cierto es que inmediatamente fue percibido como un castigo: un impuesto de guerra revestido de impuesto civil. Requisas y encarcelamientos eran algunos de los m\u00e9todos coactivos empleados para cobrarlo. Sin embargo, la cuota estipulada (1.000.000 de pesos castellanos) era desproporcionada. Castilla cre\u00eda que Catalu\u00f1a segu\u00eda siendo la tierra pr\u00f3spera de antes de la guerra y no tuvo en cuenta los efectos que tuvo para la poblaci\u00f3n el conflicto.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>As\u00ed, la cuota fija que caracteriz\u00f3 el catastro nunca se correspondi\u00f3 con los ingresos reales de la sociedad y tampoco contemplaba, por ejemplo, que una mala cosecha impidiera satisfacer la tasa. De este modo, hubo a\u00f1os que la carga fiscal que se aplic\u00f3 a Catalu\u00f1a fue tan brutal que los propios recaudadores espa\u00f1oles recomendaban rebajarla.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-12-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10553\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-12-1.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"211\" \/><\/a>3.12.1.3. LA PRESI\u00d3N FISCAL EN CIFRAS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre 1726 y 1744 el catastro se consolid\u00f3 en paralelo al nuevo r\u00e9gimen pol\u00edtico de Felipe V. Tal petrificaci\u00f3n alcanz\u00f3 tambi\u00e9n los importes del catastro, desfasados, que dejaron de tener oposici\u00f3n a partir de la segunda mitad del siglo XVIII, cuando el crecimiento demogr\u00e1fico y econ\u00f3mico de Catalu\u00f1a hizo m\u00e1s soportable la fuerte presi\u00f3n fiscal. Sin embargo, nada compens\u00f3 la sangr\u00eda de las anteriores d\u00e9cadas. En cincuenta a\u00f1os (1729-1779) la fiscalidad indirecta a Catalu\u00f1a aument\u00f3 un 248% y la total, catastro incluido, un 150%.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En 1845 se emprendi\u00f3 una reforma tributaria y el catastro desapareci\u00f3. Pero en Castilla continuaba la percepci\u00f3n de la insolidaridad fiscal de Catalu\u00f1a, que mediante la expansi\u00f3n del comercio y la industria hab\u00eda logrado un considerable desarrollo, percepci\u00f3n que har\u00eda que el precio de la derrota de 1714 se siguiera pagando por otras v\u00edas.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\" style=\"text-align: center;\">\n<p><span class=\"title\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Bullanga de 1842\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/98\/bullanga-de-1842_48_635x394.jpeg\" alt=\"Bullanga de 1842\" width=\"388\" height=\"241\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/96\/bullanga-de-1842_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/97\/bullanga-de-1842_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/98\/bullanga-de-1842_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/99\/bullanga-de-1842_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/98\/00\/bullanga-de-1842_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/98\/01\/bullanga-de-1842_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/98\/02\/bullanga-de-1842_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/97\/94\/bullanga-de-1842.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Bullanga de 1842 Dani Cortijo<\/span><br \/>\n<span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><br \/>\n<span style=\"color: #ff6600;\"><strong>3.12.2. NUEVO R\u00c9GIMEN<\/strong><\/span><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Acabada la guerra de independencia y restaurado el absolutismo mon\u00e1rquico en 1814 en la persona de Fernando VII, el panorama econ\u00f3mico de Espa\u00f1a era desolador. La escasez de capitales y la miseria general manten\u00edan una escasa capacidad de compra del pa\u00eds. Faltaban mercados para colocar el g\u00e9nero, y m\u00e1s desde que les colonias americanas, invadidas por productos ingleses y franceses, se hab\u00edan rebelado para independizarse. Pese a todo, en 1830 Catalu\u00f1a era la cuarta potencia comercial del mundo con 1.200.000 habitantes y 225 reales por habitante.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10554\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"328\" height=\"190\" \/><\/a>3.12.2.1. DOS VISIONES DEL COMERCIO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Muerto Fernando VII en 1833, en Espa\u00f1a estall\u00f3 la primera guerra carlista (1833-1840) entre los defensores del absolutismo de un lado y del liberalismo de otro. En 1835 se desencaden\u00f3 un proceso revolucionario para acelerar las reformas que desmontasen el Antiguo R\u00e9gimen, incluida la fiscalidad. En este proceso, la burgues\u00eda barcelonesa pidi\u00f3 que desapareciera la acumulaci\u00f3n de tributos, ya que el importe de sumar la uni\u00f3n de los impuestos modernos y los medievales representaba las dos terceras partes de la producci\u00f3n en general. La reforma no se efectu\u00f3 hasta 1845.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10555 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12-1.jpg\" alt=\"\" width=\"257\" height=\"258\" \/><\/a>3.12.2.2. REVUELTA ECON\u00d3MICA REPLICADA CON BOMBAS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Instaurado el liberalismo en el poder, se evidenci\u00f3 la pugna entre dos corrientes econ\u00f3micas: el proteccionismo, que apostaba por limitar las importaciones, y el librecambismo, que propugnaba la no intervenci\u00f3n estatal en el comercio internacional. Los industriales catalanes se posicionaron a favor del proteccionismo. Sin embargo, la pol\u00edtica centralista del general Baldomero Espartero, regente del reino durante la minor\u00eda de edad de la reina Isabel II, contemplaba abrir las fronteras a los productos brit\u00e1nicos, competidores directos de los que se fabricaban en Catalu\u00f1a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El sector algodonero catal\u00e1n era el m\u00e1s amenazado, y en noviembre de 1842 burgueses y obreros se rebelaron en Barcelona contra Espartero, que reaccion\u00f3 bombardeando la ciudad. Esta violenta reacci\u00f3n acrecent\u00f3 en todo el Estado la oposici\u00f3n a Espartero, que al a\u00f1o siguiente dimiti\u00f3 y huy\u00f3 a Gran Breta\u00f1a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-14-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10556\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-14-1.jpg\" alt=\"\" width=\"217\" height=\"279\" \/><\/a>3.12.2.3. EL CONDE G\u00dcELL CONTRA LA PRENSA DE MADRID<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A mediados de siglo XIX, el debate entre proteccionistas y librecambistas toc\u00f3 el tema de las relaciones de Catalunya con Espa\u00f1a y, de nuevo, dio alas al t\u00f3pico de la insolidaridad catalana. La prensa de Madrid afecta al librecambismo atacaba a los industriales, la mayor\u00eda situados en Catalu\u00f1a y se afirmaba que Catalu\u00f1a se enriquec\u00eda exportando sus productos manufacturados al resto de provincias espa\u00f1olas, cada vez m\u00e1s empobrecidas.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong> Contra esta opini\u00f3n se alz\u00f3 el economista e industrial catal\u00e1n Joan G\u00fcell, que en 1853 deshizo este argumento demostrando con datos aduaneros que el balance del comercio catal\u00e1n respecto a Espa\u00f1a nunca no era favorable para Catalu\u00f1a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-15-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10557 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"347\" height=\"195\" \/><\/a>3.12.2.4. LAS CIFRAS QUE HABLAN POR SI MISMAS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El malestar que alejaba a la burgues\u00eda industrial del gobierno era cuantificable. La estad\u00edstica para la tributaci\u00f3n industrial y comercial del per\u00edodo 1888-1890 delataba que cada catal\u00e1n pagaba 4,78 ptas., m\u00e1s del doble de lo que pagaba cada espa\u00f1ol: 2,08 ptas. Los datos de otra estad\u00edstica, la del comercio exterior, demostraban que los catalanes pagaban cinco veces m\u00e1s al Estado en forma de impuestos que el resto de la poblaci\u00f3n. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En conclusi\u00f3n, Catalu\u00f1a pagaba de contribuci\u00f3n m\u00e1s de 8,8 millones de ptas. al a\u00f1o mientras que los dem\u00e1s territorios del Estado aportaban 32,7 millones en un momento en el que el Principado ten\u00eda 1,8 millones de habitantes sobre los 17,5 millones de todo el estado. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Por tanto, Catalu\u00f1a daba a las arcas de Madrid un 27% de los recursos representando solo a un 10% de la poblaci\u00f3n estatal. La tributaci\u00f3n catalana era exageradamente desproporcionada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-16-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10558\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"222\" \/><\/a>3.12.2.5. LA DESOBEDIENCIA CIVIL<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La p\u00e9rdida de las \u00faltimas colonias en 1898 precipit\u00f3 la ruptura total de la burgues\u00eda con el sistema vigente. La situaci\u00f3n se agrav\u00f3 en 1899. La derrota del a\u00f1o anterior hizo que el gobierno subiera los impuestos para compensar el d\u00e9ficit. La respuesta de los gremios de Barcelona fue dar de baja establecimientos comerciales e industrias para dejar de pagar la contribuci\u00f3n sin que fuera ilegal. Esta peculiar huelga se propag\u00f3 a muchas localidades medianas de Catalu\u00f1a y provoc\u00f3 la suspensi\u00f3n de las garant\u00edas constitucionales, el embargo y detenci\u00f3n de contribuyentes y la dimisi\u00f3n del alcalde de Barcelona, que se neg\u00f3 a embargar a los impagados desobedeciendo las \u00f3rdenes de Madrid.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-13-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10559 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-13-1.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"170\" \/><\/a>3.12.2.6. EL BALANCE EN EL A\u00d1O 1900<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Con este ambiente enconado se cerr\u00f3 el siglo. Las cifras oficiales de 1900 demostraban que la provincia de Barcelona pagaba tanto como toda Andaluc\u00eda, m\u00e1s que Castilla la Vieja, Arag\u00f3n y Valencia juntas, y casi lo mismo que Castilla la Nueva con Madrid incluido y que la uni\u00f3n de Galicia, Le\u00f3n, Extremadura y Murcia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En total, reportaba al Estado 174 millones de ptas. mientras que Madrid no llegaba a los 143. Incluso pagaba m\u00e1s que Cuba cuando era colonia espa\u00f1ola y se hab\u00eda quejado por pagar 24 millones de pesos, que se distribu\u00edan en la propia isla.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el cap\u00edtulo de inversiones el contraste era terrible. Las obras p\u00fablicas eran casi inexistentes en Catalu\u00f1a, pero un tercio de los presupuestos generales del Estado destinado a gastos se quedaba en Madrid. Solo en la construcci\u00f3n del Canal del Lozoya, que prove\u00eda de agua la capital, iniciado en 1851 y entonces aun inacabado, se hab\u00edan invertido 100 millones de ptas., m\u00e1s que en todas las obras hechas en Catalu\u00f1a a lo largo del siglo.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<figure class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image aligncenter\" title=\"Francisco Franco\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/03\/francisco-franco_48_635x394.jpeg\" alt=\"Francisco Franco\" width=\"423\" height=\"263\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/01\/francisco-franco_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/02\/francisco-franco_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/03\/francisco-franco_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/04\/francisco-franco_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/05\/francisco-franco_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/06\/francisco-franco_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/59\/07\/francisco-franco_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/58\/99\/francisco-franco.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Francisco Franco Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #ff6600;\">3.12.3. EL SIGLO XX &#8211; DICTADURAS Y DESENGA\u00d1OS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A principios del siglo XX Catalu\u00f1a, potencia industrial de Espa\u00f1a, presentaba una incre\u00edble paradoja: no pose\u00eda las m\u00ednimas infraestructuras que le corresponder\u00edan por su contribuci\u00f3n a la hacienda p\u00fablica. La prensa catalana de la \u00e9poca denunciaba tal desfase y destacaba otro detalle inquietante: el agravio no era s\u00f3lo econ\u00f3mico, sino humano, ya que Catalu\u00f1a aportaba 900 soldados de leva m\u00e1s de los que deber\u00eda dada su poblaci\u00f3n. Semejante discriminaci\u00f3n se explica al leer en algunos documentos de la \u00e9poca que los organismos del Estado alegaban el derecho de conquista sobre Catalu\u00f1a para actuar como actuaban.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10560\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"345\" height=\"193\" \/><\/a>3.12.3.1. AUTOGOBIERNO SIN COMPETENCIAS NI RECURSOS<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Mancomunidad de Catalu\u00f1a (1914-25), primer autogobierno desde 1714, pali\u00f3 este d\u00e9ficit estatal con los recursos de las diputaciones provinciales de Barcelona, Girona, Lleida y Tarragona, ya que el Gobierno espa\u00f1ol se neg\u00f3 a traspasar a la Mancomunidad las competencias referentes a la recaudaci\u00f3n fiscal. As\u00ed, el Estado sigui\u00f3 recaudando cada a\u00f1o en Catalu\u00f1a 250 millones de ptas., de los que solo devolv\u00eda 19,1 como inversi\u00f3n en obras p\u00fablicas, educaci\u00f3n, sanidad y agricultura. Suprimida la Mancomunidad por la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la desigualdad fiscal se mantuvo. En 1926 Catalu\u00f1a, ni de lejos la m\u00e1s extensa ni poblada regi\u00f3n del Estado, pag\u00f3 en impuestos casi un tercio (30%) del total que pagaba Espa\u00f1a. El restablecimiento de la Generalitat en el per\u00edodo de la II Rep\u00fablica (1931) no supuso una inmediata mejora en el tema de la financiaci\u00f3n. La demora con la que el Estado espa\u00f1ol hac\u00eda efectivos los traspasos de competencias al Gobierno catal\u00e1n provocaba situaciones absurdas, como la de las obras p\u00fablicas. El traspaso de esta competencia a la Generalitat se decidi\u00f3 en 1931 pero no se hizo efectivo hasta 1935, matiz que no impidi\u00f3 que el Estado dejara de lado a Catalu\u00f1a en sus planes de obras p\u00fablicas al considerar a la Generalitat responsable de dicha \u00e1rea, aunque solo lo fuera nominalmente. En conjunto, la inversi\u00f3n p\u00fablica en Catalu\u00f1a no lleg\u00f3 ni a la tercera parte de los impuestos ah\u00ed recaudados por el Estado.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-18-1.jpg\"><br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10561 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-18-1.jpg\" alt=\"\" width=\"368\" height=\"207\" \/><\/a>3.12.3.2. LA FISCALIDAD EN TIEMPOS DE GUERRA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La excepcionalidad que represent\u00f3 la guerra civil espanyola (1936-39) permiti\u00f3 iniciativas tambi\u00e9n excepcionales. La din\u00e1mica del conflicto facilit\u00f3 que la Generalitat se encargase de las funciones del Gobierno de la Rep\u00fablica en Catalu\u00f1a, y aunque este se opuso a la autonom\u00eda de la gesti\u00f3n econ\u00f3mica catalana la Generalitat, bajo un nuevo r\u00e9gimen fiscal, reestructur\u00f3 en enero del 1937 las relaciones financieras entre ambos gobiernos. Se crearon, rectificaron o restablecieron impuestos que deb\u00edan ser fuentes de ingresos para la Hacienda catalana que ayudasen a sostener el esfuerzo b\u00e9lico. Pero el curso de la guerra hizo disminuir el rendimiento de los tributos y que la Generalitat acumulase un fuerte d\u00e9ficit.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El r\u00e9gimen franquista instaur\u00f3 la autarqu\u00eda, una econom\u00eda r\u00edgida de racionamiento, sin intercambios con el exterior, en la que el Estado hab\u00eda de producir todos los bienes necesarios. La voluntad de las nuevas autoridades de dificultar la recuperaci\u00f3n econ\u00f3mica de Catalu\u00f1a fue evidente. Se trasladaron a Madrid las sedes sociales de empresas catalanas y los bancos espa\u00f1oles absorbieron las entidades del pa\u00eds, con lo que la banca catalana representa solo el 3% del sistema bancario espa\u00f1ol a mediados de la d\u00e9cada de los cincuenta.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #339966; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-19-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10563\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-19-1.jpg\" alt=\"\" width=\"224\" height=\"294\" \/><\/a>3.12.3.3. EL ESTANCAMIENTO FRANQUISTA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La derrota del nazismo estanc\u00f3 la econom\u00eda. Faltaban energ\u00eda y materias primas. La burgues\u00eda industrial y comercial catalana se limitaba a hacer funcionar sus negocios a pesar del intervencionismo estatal, intervencionismo que no siempre se sal\u00eda con la suya. La dictadura, que habr\u00eda querido que Catalu\u00f1a se especializara en la industria textil, tuvo que transigir con el deseo de la empresa automovil\u00edstica FIAT de instalar la factor\u00eda SEAT en Barcelona por su puerto y su mano de obra cualificada, lo que conllev\u00f3 el incremento del peso del sector del metal en Catalu\u00f1a. El rigor tributario no ced\u00eda. El Estado, en 1951, invirti\u00f3 un 28% de lo que hab\u00eda recaudado en la provincia de Barcelona, lo que supon\u00eda un d\u00e9ficit fiscal del 72%.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-14-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10564 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-14-1.jpg\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"199\" \/><\/a>El modelo aut\u00e1rquico, incapaz de elevar el nivel de vida de la poblaci\u00f3n, entr\u00f3 en crisis y tuvo que evolucionar hacia la liberalizaci\u00f3n del sistema econ\u00f3mico en los a\u00f1os cincuenta. Pero para Catalu\u00f1a todo segu\u00eda igual. En 1956, los ingresos del Estado en la provincia de Barcelona sumaron 5.551.154.212 ptas. y los gastos se cifraron en 1.179.668.992 ptas. O sea, regresaba al territorio solo un 21% de lo recaudado, el equivalente a un d\u00e9ficit del 79%.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El posterior crecimiento demogr\u00e1fico y econ\u00f3mico de los a\u00f1os sesenta no signific\u00f3 mejoras en los servicios que deber\u00eda recibir un pa\u00eds que era el motor del Estado. El d\u00e9ficit de la educaci\u00f3n p\u00fablica en el \u00e1rea metropolitana de Barcelona en 1975 era del 58% en lo tocante a plazas en la escuela b\u00e1sica y pre-escolar, mientras que el de la sanidad se traduc\u00eda en seis camas hospitalarias por cada mil habitantes en la capital ante las diez camas por mil habitantes recomendadas por la OMS.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10565 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"218\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3.12.4. LA TRANSICI\u00d3N DEMOCR\u00c1TICA Y EL AUTOGOBIERNO<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Desmontada la dictadura tras la muerte de Franco, el advenimiento de la democracia y la recuperaci\u00f3n de la Generalitat se presentaron como oportunidades para corregir antiguos vicios. En la redacci\u00f3n del Estatuto de Autonom\u00eda en 1978, se contempl\u00f3 la posibilidad de establecer un sistema de financiaci\u00f3n basado no en lo que deb\u00eda ceder la administraci\u00f3n central a la auton\u00f3mica, sino en lo que hab\u00eda de dar Catalu\u00f1a a la administraci\u00f3n central. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10568\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11.png\" alt=\"\" width=\"265\" height=\"190\" \/><\/a>Se trataba de que el pa\u00eds tuviera plena libertad para decidir el destino de gran parte de su dinero a la vez que era solidario con los territorios menos desarrollados del Estado. La propuesta, identificada con lo que hoy se denomina pacto fiscal, fue rechazada por el Gobierno espa\u00f1ol que presid\u00eda Adolfo Suarez, y el tema econ\u00f3mico qued\u00f3 relegado dado que en aquel momento interesaba m\u00e1s lograr competencias en otros \u00e1mbitos que se consideraban imprescindibles para articular el pa\u00eds, como la lengua y la educaci\u00f3n.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10570 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18-2.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"185\" \/><\/a>El 1994 Catalu\u00f1a pagaba un 20% por encima de la media espa\u00f1ola y recib\u00eda un 17% per debajo de la misma media. Pese a ello, arrastraba y arrastra una imagen de insolidaridad no combatida fuera de Catalu\u00f1a porque reporta beneficios pol\u00edticos y econ\u00f3micos a los partidos espa\u00f1oles y a las estructuras del Estado. La iron\u00eda es que Catalu\u00f1a encabeza el proceso auton\u00f3mico, ya que si logra una competencia las otras comunidades reclaman tambi\u00e9n al Estado el traspaso de tal competencia en un curioso ejercicio de imitaci\u00f3n. Quiz\u00e1 por eso Madrid se niega a hablar de reformar la financiaci\u00f3n de Catalu\u00f1a. Una ardua tarea en perspectiva y pocas ganas de reparar injusticias.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12 right-column\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"banner banner-300x300\" style=\"text-align: justify;\" data-zoneid=\" 20\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div id=\"tl-exqagx\" class=\"tl-text\">\n<div class=\"tl-text-content-container\">\n<div class=\"tl-text-content\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/sapi.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10095 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/sapi.jpeg\" alt=\"\" width=\"464\" height=\"653\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h1 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">4. MENTIDES SOBRE CATALUNYA&#8230;I ELS ARGUMENTS PER REBATRE-LES<\/span><\/h1>\n<h4 class=\"subtitle\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">En el cas de la hist\u00f2ria de Catalunya, hi ha una s\u00e8rie de mentides, de vegades interessades, de vegades fruit de la ignor\u00e0ncia, que han donat lloc a una reiteraci\u00f3 de t\u00f2pics, malentesos i tergiversacions.<\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"element\">\n<h4 class=\"h-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Carlemany en una trobada a prop de Roma\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/61\/carlemany_48_635x394.jpeg\" alt=\"Carlemany en una trobada a prop de Roma\" width=\"343\" height=\"213\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/59\/carlemany_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/60\/carlemany_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/61\/carlemany_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/62\/carlemany_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/63\/carlemany_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/64\/carlemany_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/65\/carlemany_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/57\/carlemany.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\">4.1.<\/span> <span class=\"title\" style=\"color: #3366ff;\">CQUAN ES DIU QUE \u00ab<em>CATALUNYA MAI HA ESTAT UNA NACI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/span><\/h4>\n<h4><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Carlemany. Wikimedia Commons<\/strong><\/span><\/h4>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Totes les nacions i all\u00f2 que les caracteritza -\u00e8tnia, llengua territori, tradicions comunes\u2026-, s\u2019han constru\u00eft de mica en mica, i Catalunya no n\u2019ha estat pas una excepci\u00f3. A les acaballes del segle VIII la major part de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica la controlava l\u2019emirat de C\u00f2rdova. Va ser aleshores quan es va constituir la Marca Hisp\u00e0nica, una unitat administrativa integrada a l\u2019imperi Franc de Carlemany i en la qual van quedar aplegats bona part dels territoris que han acabat configurant Catalunya. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el seu origen es vincula a l\u2019estat cristi\u00e0 m\u00e9s poder\u00f3s de l\u2019\u00e8poca, que s\u2019estenia fins al centre d\u2019Europa, l\u2019imperi Carolingi, i no a cap altre.<\/strong><\/span><\/h4>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10571\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19-1.jpg\" alt=\"\" width=\"301\" height=\"211\" \/><\/a>4.1.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">ELS TERRITORIS DE \u00ab<em>LA MARCA HISP\u00c0NICA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquests territoris de la Marca Hisp\u00e0nica, dividits en les demarcacions comtals de Pallars-Ribagor\u00e7a, Urgell-Cerdanya, Rossell\u00f3, Emp\u00faries, Girona i Barcelona, van gaudir d\u2019un poder prou aut\u00f2nom perqu\u00e8 la seva relaci\u00f3 de vassallatge amb la monarquia franca es limit\u00e9s a les formes, ja que, de fet, els comtes tenien la capacitat de desenvolupar una pol\u00edtica exterior pr\u00f2pia i establir contactes diplom\u00e0tics tant amb els califes de C\u00f2rdova, com amb la cort pontif\u00edcia romana.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed, durant el segle IX, els comtes van vertebrar i compactar el pa\u00eds en emprendre una pol\u00edtica de repoblament d\u2019aquelles zones devastades per les lluites contra els musulmans i van enfortir el seu poder fins adquirir un grau de sobirania respecte del rei franc, sovint absent i amb escassos mitjans per mostrar la seva autoritat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, al llarg del segle X es van trencar els vincles de vassallatge dels comtes amb l\u2019imperi Carolingi, fet que es va confirmar a partir del 988, quan Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell, no va renovar el jurament de fidelitat al rei Hug Capet, acte que s\u2019ha interpretat com la ratificaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia dels comtats catalans, ja efectiva des de feia temps.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-20-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10572 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-20-1.jpg\" alt=\"\" width=\"361\" height=\"204\" \/><\/a>4.1.2. LLUITES INTENSES AMB ELS SARRA\u00cfNS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Ja independents dels francs, els comtes catalans van mantenir intenses lluites amb els sarra\u00efns a la Pen\u00ednsula per eixamplar les seves fronteres i van mirar cap a diferents horitzons per prestigiar la seva autoritat. Aix\u00ed, Ramon Berenguer III va signar el 1127 amb el comte de Sic\u00edlia -Roger II-, el que es considera el primer tractat internacional amb la intervenci\u00f3 de Catalunya com a entitat sobirana, sense lligams amb altres nacions.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-22-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10573\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-22-1.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"191\" \/><\/a>La conquesta de les taifes andalusines de Tortosa i Lleida els anys 1148 i 1149, seguida d\u2019un moviment repoblador que duraria m\u00e9s d\u2019una generaci\u00f3, va acabar de configurar geogr\u00e0ficament el pa\u00eds a grans trets. Catalunya va esdevenir una societat feudal amb una forma de govern -la sobirania comtal-, que va bastir estructures d\u2019estat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el transcurs del segle XII tamb\u00e9 es constata l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019altres elements que conformen la identitat nacional, com la llengua. Els documents m\u00e9s antics que es conserven escrits en catal\u00e0 s\u00f3n: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un fragment d\u2019una traducci\u00f3 feta a mitjan del segle XII de l&#8217; anomenat <em>Forum iudicum<\/em>, un codi de lleis visig\u00f2tic, i gaireb\u00e9 contemporani de&#8230; <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les <em>Homilies d\u2019Organy\u00e0<\/em>, un sermonari destinat a la predicaci\u00f3 de l\u2019evangeli redactat entre el final del segle XII i el comen\u00e7ament del XIII. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Paral\u00b7lelament a l\u2019\u00fas de la llengua hi ha la primera aparici\u00f3 de mots f\u00e0cils de relacionar filol\u00f2gicament amb Catalunya i catalans en els documents escrits que es llegeixen en el <em>Liber Maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus<\/em>, una cr\u00f2nica pisana del 1114 que parla de la fuga\u00e7 conquesta de Mallorca per un estol format amb homes de Pisa i Barcelona i que esmenta els \u201c<em>catalanenses<\/em>\u201d i \u201c<em>Catalania<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10574 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20-1.jpg\" alt=\"\" width=\"369\" height=\"150\" \/><\/a>4.1.3.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;ESCUT I LA BANDERA DE CATALUNYA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Pel que fa a l\u2019escut i la bandera de Catalunya, s\u2019inspiren en el senyal her\u00e0ldic de llinatge dels comtes de Barcelona: pals de gules damunt un camp d\u2019or. Apareix per primer cop en un segell amb qu\u00e8 Ramon Berenguer IV va validar un document el 2 de setembre del 1150, encara que es discuteix si la decoraci\u00f3 amb aquest senyal de les tombes d\u2019Ermessenda de Carcassona i de Ramon Berenguer II \u00e9s anterior a aquesta data o fruit d\u2019una restauraci\u00f3 posterior. D\u2019en\u00e7\u00e0 del regnat de Jaume I, el nombre de pals es va concretar en quatre.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Peronella I d'Arag\u00f3 i Ramon Berenguer IV\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/82\/berenguer-i-peronella_48_635x394.jpeg\" alt=\"Peronella I d'Arag\u00f3 i Ramon Berenguer IV\" width=\"314\" height=\"195\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/80\/berenguer-i-peronella_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/81\/berenguer-i-peronella_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/82\/berenguer-i-peronella_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/83\/berenguer-i-peronella_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/84\/berenguer-i-peronella_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/85\/berenguer-i-peronella_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/86\/berenguer-i-peronella_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/78\/berenguer-i-peronella.jpeg\" \/><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"num\">4.2. EN AQUELLA AFIRMACI\u00d3 QUE \u00ab<\/span><span class=\"title\"><em>CATALUNYA NO HA ESTAT MAI SOBIRANA PERQU\u00c8 PERTANYIA A LA CORONA D&#8217;ARAG\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/figure>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">4.2.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">BERENGUER IV I PERONEL\u00b7LA D&#8217;ARAG\u00d3<br \/>\n<\/span><\/strong>Peronel\u00b7la d&#8217;Arag\u00f3 i Berenguer IV de Barcelona. Wikimedia Commons<\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><br \/>\nEl 1137, el matrimoni del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei d\u2019Arag\u00f3, va significar una uni\u00f3 din\u00e0stica de Catalunya i Arag\u00f3 per\u00f2 no una fusi\u00f3 pol\u00edtica ni social. Es va tractar, doncs, d\u2019una federaci\u00f3 d\u2019estats en la qual cadascun va mantenir les seves lleis i institucions, si b\u00e9 ambd\u00f3s eren governats per una \u00fanica testa coronada.<\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fora de la conquesta del regne sarra\u00ed de Val\u00e8ncia, que Jaume I va efectuar a partir del 1232 amb esperit de croada, la pol\u00edtica expansiva del Casal de Barcelona s\u2019adre\u00e7\u00e0 cap al nord i cap a la Mediterr\u00e0nia. Aix\u00ed, la penetraci\u00f3 a Occit\u00e0nia, al sud de Fran\u00e7a, va ser una empresa que es va cloure el 1213 amb la derrota i la mort del comte rei Pere el Cat\u00f2lic a la batalla de Muret. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s reeixida va ser l\u2019aventura mar\u00edtima, ja que en els segles XIII i XIV la corona catalanoaragonesa, mitjan\u00e7ant tractats, va convertir en tributaris alguns estats nord-africans. En diferents i successives etapes i fins a l\u2019era moderna, els regnes de Mallorca, Sardenya, Sic\u00edlia i N\u00e0pols, els ducats d\u2019Atenes i de Neop\u00e0tria i el comtat de Malta van estar sota domini de la corona, en una demostraci\u00f3 de vocaci\u00f3 europea, a m\u00e9s de mediterr\u00e0nia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10575\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-21-1.jpg\" alt=\"\" width=\"248\" height=\"271\" \/><\/a>4.2.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">EL COMTE DE BARCELONA ERA SOBIR\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha un segon punt que tamb\u00e9 cal explicar. Sovint s\u2019ha considerat que Catalunya, com que era un principiat i no un regne, tenia un poder de rang inferior o sotm\u00e8s a la Corona d\u2019Arag\u00f3. En \u00e8poca moderna, aquesta confusi\u00f3 es va accentuar especialment quan es van comen\u00e7ar a identificar els antics regnes amb els estats moderns: el regne de Fran\u00e7a, el regne d\u2019Espanya\u2026 <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2, en realitat, en l\u2019\u00e8poca medieval els t\u00edtols dels territoris, fossin regnes, comtats o marquesats, no eren rellevants, ja que les relacions eren sobretot interpersonals: ser rei o comte era exactament el mateix pel que fa a l\u2019\u00fas i l\u2019ostentaci\u00f3 del poder.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per tant, el comte de Barcelona era sobir\u00e0 o reial; \u00e9s a dir, que no tenia cap autoritat per sobre d\u2019ell: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00f2 s\u2019inici\u00e0 amb Borrell II, que no va renovar el jurament de fidelitat als monarques francs, i es va posar per escrit al tractat de Corbeil del 1258, entre Jaume I i el rei de Fran\u00e7a Llu\u00eds IX. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, fins i tot el pacte entre Franco i Joan de Borb\u00f3, avi de l&#8217;actual rei, sobre el nom que aquest havia d\u2019utilitzar, t\u00e9 aquest significat: era conegut com a comte de Barcelona, que, a tots els efectes, des del punt de vista de la legitimitat din\u00e0stica equival exactament a rei d\u2019Arag\u00f3, de Castella, de Lle\u00f3\u2026<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Els Reis Cat\u00f2lics\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/03\/reis-catolics_48_635x394.jpeg\" alt=\"Els Reis Cat\u00f2lics\" width=\"333\" height=\"206\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/01\/reis-catolics_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/02\/reis-catolics_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/03\/reis-catolics_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/04\/reis-catolics_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/05\/reis-catolics_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/06\/reis-catolics_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/07\/reis-catolics_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/63\/99\/reis-catolics.jpeg\" \/><strong><span class=\"num\"><span style=\"color: #3366ff;\">4.3.<\/span> <\/span><span class=\"title\" style=\"color: #3366ff;\">LA RECORRENT I FALSA AFIRMACI\u00d3 QUE\u00a0 \u00ab<em>AMB ELS REIS CAT\u00d2LICS NEIX LA NACI\u00d3 ESPANYOLA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Els Reis Cat\u00f2lics\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es tracta d\u2019un dels t\u00f2pics que m\u00e9s fortuna ha fet, per\u00f2 tamb\u00e9 un dels m\u00e9s f\u00e0cils de desmuntar. Els aleshores pr\u00ednceps de Castella i d\u2019Arag\u00f3, Isabel i Ferran, van casar-se en secret el 1469 i van accedir als trons respectius el 1474 i el 1479. El matrimoni consumava la uni\u00f3 din\u00e0stica entre ambd\u00f3s regnes, per\u00f2 totes dues corones conservaven les lleis i institucions que les feien independents l\u2019una de l\u2019altra, com havia succe\u00eft al segle XII amb la uni\u00f3 din\u00e0stica entre Catalunya i Arag\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-28.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10610\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-28.jpg\" alt=\"\" width=\"313\" height=\"208\" \/><\/a>4.3.1.<\/span><span style=\"color: #ff6600;\">QU\u00c8 VOLIA DIR EXACTAMENT \u00ab<em>TANTO MONTA<\/em>\u00bb&#8230;?\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els emblemes dels sobirans palesen tamb\u00e9 que la uni\u00f3 territorial fruit del seu casament era nom\u00e9s a t\u00edtol personal, ja que el d\u2019Isabel I (\u201c<em>un feix de fletxes<\/em>\u201d) i el de Ferran II (un jou amb una corda solta i amb el lema \u201c<em>tanto monta<\/em>\u201d) es mostraven junts en els escuts, per\u00f2 no units. Temps despr\u00e9s, va ser la Falange Espa\u00f1ola qui va fusionar tots dos emblemes per convertir-los en el seu s\u00edmbol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La pretensi\u00f3 que els Reis Cat\u00f2lics van fundar una naci\u00f3, quelcom que no es pot fundar en una data concreta perqu\u00e8 les nacions s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una evoluci\u00f3 cultural i no d\u2019un arranjament pol\u00edtic, es barreja amb la idea, tamb\u00e9 err\u00f2nia, que all\u00f2 que creen realment \u00e9s un estat que se superposa a un concepte geogr\u00e0fic: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al segle XV Espanya era el nom modern de la Hisp\u00e0nia romana, que geogr\u00e0ficament havia correspost a all\u00f2 que avui coneixem com a pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest fet permetia que els portuguesos, ja aleshores amb estat propi, es consideressin tamb\u00e9 part d\u2019Espanya. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>De fet, els mateixos Reis Cat\u00f2lics tenien clara aquesta q\u00fcesti\u00f3, com ho demostra el fet que mai no prenguessin el t\u00edtol de reis d\u2019Espanya. Un altre factor que contribueix a embolicar-ho tot \u00e9s que la parella pertanyia a dues branques d\u2019una mateixa fam\u00edlia -els Trast\u00e0mara-, detall que refor\u00e7a una impressi\u00f3 d\u2019unitat sense fissures.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-22-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10578 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-22-2.jpg\" alt=\"\" width=\"389\" height=\"183\" \/><\/a>4.3.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA REN\u00daNCIA DE FERRAN II A CASTELLA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A banda, la cort castellana tamb\u00e9 tenia clar d\u2019on era rei de deb\u00f2 Ferran II. En morir Isabel I el 1504, el seu vidu va renunciar a Castella a favor de la seva filla Joana i del marit d\u2019aquesta, Felip el Bell, per evitar un enfrontament armat, i va tornar a Arag\u00f3. Es va tornar a casar l\u2019any seg\u00fcent amb la princesa francesa Germana de Foix amb l\u2019esperan\u00e7a que li don\u00e9s un hereu per al tron aragon\u00e8s, maniobra que va enfurismar els nobles castellans en entendre que amb aix\u00f2 Ferran volia impedir que Joana i Felip heretessin la seva corona. I aix\u00ed era. El naixement de l\u2019\u00fanic fill de la parella el 1509, Joan d\u2019Arag\u00f3 i Foix, implicava la separaci\u00f3 expl\u00edcita dels regnes de Castella i Arag\u00f3, per\u00f2 el nad\u00f3 va morir poques hores despr\u00e9s d\u2019haver nascut.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un corrent historiogr\u00e0fic defensa que tan sols es pot parlar d\u2019una unificaci\u00f3 real d\u2019Espanya a partir de la guerra de Successi\u00f3, que suprimeix la personalitat pol\u00edtica i jur\u00eddica de la Corona d\u2019Arag\u00f3 i uniformitza els diferents territoris de la monarquia d\u2019acord amb els usos del regne de Castella. Tanmateix, aquestes reformes de car\u00e0cter estatal i estructural tampoc no atorgarien consist\u00e8ncia a una hipot\u00e8tica naci\u00f3 espanyola. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Altres opinions situen l\u2019origen del concepte el 1812, tot fent-lo coincidir amb la Constituci\u00f3 de Cadis i la definici\u00f3 de naci\u00f3 que es va escampar arreu arran de la Revoluci\u00f3 Francesa.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"La batalla d'Almenar\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/20\/batallaalmenar_48_635x394.jpeg\" alt=\"La batalla d'Almenar\" width=\"352\" height=\"218\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/18\/batallaalmenar_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/19\/batallaalmenar_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/20\/batallaalmenar_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/21\/batallaalmenar_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/22\/batallaalmenar_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/23\/batallaalmenar_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/24\/batallaalmenar_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/77\/33\/16\/batallaalmenar.jpeg\" \/><strong><span class=\"num\"><span style=\"color: #3366ff;\">4.4.<\/span> <\/span><span class=\"title\" style=\"color: #3366ff;\">QUAN ES CREU QUE&#8230; \u00ab<em>CATALUNYA NO HA TINGUT MAI UN EX\u00c8RCIT PROPI<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><figcaption><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els ex\u00e8rcits ja existien en \u00e8poques en qu\u00e8 la seva professionalitzaci\u00f3 era escassa o nul\u00b7la i, fora de les tropes mercen\u00e0ries, els integraven paisans sovint sense experi\u00e8ncia de combat. A Catalunya aix\u00f2 ja es recollia al segle XI en un usatge de Barcelona, el &#8216;<em>Princeps namque<\/em>&#8216;, que establia, en cas d\u2019amena\u00e7a d\u2019invasi\u00f3, la potestat del sobir\u00e0 a cridar a les armes tots els homes \u00fatils per a la defensa del pa\u00eds. Nom\u00e9s podia ser invocat quan el sobir\u00e0 era present al territori i no tenia validesa fora del Principat, circumst\u00e0ncies que van refor\u00e7ar el comprom\u00eds entre els governants i el poble i van afavorir la noci\u00f3 d\u2019autodefensa, la formaci\u00f3 de mil\u00edcies, la possessi\u00f3 d\u2019armes i el rebuig a participar en ex\u00e8rcits i en guerres exteriors.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-24-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10579 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-24-1.jpg\" alt=\"\" width=\"276\" height=\"233\" \/><\/a>4.4.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">UNA DEFENSA ININTERROMPUDA DURANT SEGLES<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Del &#8216;<em>Princeps namque<\/em>&#8216; se\u2019n va derivar el <em>sagramental<\/em>. Una organitzaci\u00f3 paramilitar basada en un jurament que agermanava diversos pobles per garantir la seva pr\u00f2pia seguretat, que al seu torn va ser l\u2019origen d\u2019una altra organitzaci\u00f3 d\u2019autoprotecci\u00f3 civil, el <em>sometent<\/em>. Aquest va quedar institucionalitzat al segle XIII durant el regnat de Jaume I, que tenia alhora car\u00e0cter policial en l\u2019\u00e0mbit local i militar en l\u2019\u00e0mbit general. <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Fora de les limitacions que estipulava el &#8216;<em>Princeps namque<\/em>&#8216;, cal recordar la infanteria lleugera que van ser els almog\u00e0vers i la seva expedici\u00f3 a l\u2019Orient al principi del segle XIV.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Durant la guerra dels Segadors es va constituir el <em>Batall\u00f3 del Principat<\/em>, un ex\u00e8rcit regular format per quatre ter\u00e7os de 1.250 homes en deu companyies de 125 homes cadascuna i 500 soldats de cavalleria en vuit companyies, que va romandre actiu fins al 1652.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En el conflicte seg\u00fcent, la guerra de Successi\u00f3, van destacar el <em>Regiment de Reials Gu\u00e0rdies Catalanes<\/em>, una unitat militar d\u2019elit del b\u00e0ndol aliat que va participar en diferents combats -les dues ocupacions de Madrid, les batalles d\u2019Almenar i Saragossa-, el <em>Regiment de la Generalitat<\/em>, creat el 1705 i enquadrat successivament en <em>l\u2019Ex\u00e8rcit Regular Austriacista<\/em> i en <em>l\u2019Ex\u00e8rcit Regular de Catalunya<\/em>, i <em>la Coronela<\/em>, for\u00e7a armada del municipi de Barcelona amb finalitats defensives i nodrida per la gent dels gremis que estava sota el comandament del conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Finalment, el decret de Nova Planta va derogar el &#8216;<em>Princeps namque<\/em>&#8216;, vigent des del segle XI.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-25.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10580 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-25.jpg\" alt=\"\" width=\"221\" height=\"318\" \/><\/a>4.4.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">UN COS D&#8217;\u00c8LIT DURANT LA GUERRA CIVIL 1936<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La darrera pres\u00e8ncia castrense catalana a la hist\u00f2ria va correspondre al <em>Regiment Pirinenc n\u00famero 1<\/em>, format el novembre del 1936 per decret de la Generalitat, que volia construir un ex\u00e8rcit propi amb motiu de la Guerra Civil, afany que es va concretar el 6 de desembre amb la creaci\u00f3 de l<em>\u2019Ex\u00e8rcit Popular de Catalunya<\/em>. Es tractava de la primera unitat militar d\u2019obedi\u00e8ncia estrictament catalana des del 1714 i es podia considerar un cos d\u2019elit que es va distingir per un nivell de disciplina que contrastava amb la desorganitzaci\u00f3 que va caracteritzar l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><em>El Regiment<\/em> va defensar el Palau de la Generalitat dels atacs anarquistes durant els fets de Maig del 1937, i en perdre la Generalitat les compet\u00e8ncies de defensa va ser incorporat a <em>l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de la Rep\u00fablica<\/em>, on els seus membres van ser objecte de mesures disciplin\u00e0ries extremes o destinats a missions su\u00efcides pel seu tarann\u00e0 obertament separatista.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<figure class=\"v-img\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Retrat de Felip V fet pel pintor franc\u00e8s Jean Ranc l'any 1723\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/72\/36\/23\/felipev_63_420x574.jpeg\" alt=\"Retrat de Felip V fet pel pintor franc\u00e8s Jean Ranc l'any 1723\" width=\"301\" height=\"411\" data-prosrcset=\"420|574:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/72\/36\/23\/felipev_63_420x574.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/72\/36\/09\/felipev.jpeg\" \/><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff;\"><strong>4.5. EN AFIRMAR QUE \u00ab<\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"title\"><em>CATALUNYA NOM\u00c9S HA ESDEVINGUT BILING\u00dcE DES DEL SEGLE XV<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Retrat de Felip V fet pel pintor franc\u00e8s Jean Ranc l&#8217;any 1723<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019acc\u00e9s al tron d\u2019Arag\u00f3 de la dinastia dels Trast\u00e0mara arran del comprom\u00eds de Casp va afavorir un fort i progressiu monoling\u00fcisme castell\u00e0 a la cort, fet que va provocar que les elits socials i culturals adoptessin el castell\u00e0 des de l\u2019inici del segle XVI tot coincidint amb el seu afermament com a llengua comuna de tots els territoris de la monarquia hisp\u00e0nica. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Molts escriptors catalans van escriure la seva obra en castell\u00e0 en un per\u00edode en qu\u00e8 la impremta va propiciar l\u2019edici\u00f3 en aquest idioma, m\u00e9s rendible que fer-la en catal\u00e0. Per\u00f2 tot plegat no va implicar que l\u2019\u00fas del catal\u00e0 minv\u00e9s o fos substitu\u00eft enlloc, ni tampoc que es produ\u00eds una castellanitzaci\u00f3 massiva de la poblaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-23-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10581 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-23-1.jpg\" alt=\"\" width=\"336\" height=\"188\" \/><\/a>4.5.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">EL CATAL\u00c0, \u00daNICA LLENGUA DE LES INSTITUCIONS FINS AL 1714<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Al contrari. El catal\u00e0 va ser l\u2019\u00fanica llengua de les institucions fins al 1714, com ho demostren els <em>Dietaris de la Generalitat de Catalunya<\/em> i el <em>Dietari de l\u2019antic consell barcelon\u00ed<\/em>, i es va mantenir com a \u00fanica llengua col\u00b7loquial durant els segles XVI i XVII. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019Esgl\u00e9sia va fer un \u00fas majoritari del catal\u00e0 en la predicaci\u00f3 perqu\u00e8 va entendre que era la parla del poble, circumst\u00e0ncia que va fer constar el religi\u00f3s jesu\u00efta Pere Gil en el seu pr\u00f2leg a la seva traducci\u00f3 del llat\u00ed al catal\u00e0 de l\u2019obra &#8216;<em>La imitaci\u00f3 de Crist<\/em>&#8216; (1621), de Tom\u00e0s de Kempis: \u201c<em>Exceptuades algunes poques ciutats com s\u00f3n Barcelona, Tarragona, Girona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpiny\u00e0, Vilafranca del Pened\u00e8s, Cervera, T\u00e0rrega, Fraga, Monts\u00f3 i semblants,<\/em> [&#8230;] <em>no \u00e9s ben entesa la llengua castellana de la gent comuna<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019esfor\u00e7 per implantar un biling\u00fcisme real no es desenvolupar\u00e0 fins al segle XVIII, en dictar-se des de Madrid les mesures administratives contr\u00e0ries a l\u2019\u00fas oficial del catal\u00e0 i al seu ensenyament.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"> <a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-26.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10583 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-26.jpg\" alt=\"\" width=\"218\" height=\"291\" \/><\/a>4.5.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">UNA \u00ab<em>DECAD\u00c8NCIA<\/em>\u00bb RELATIVA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hom pot creure que el tema del biling\u00fcisme vinculat a aquesta etapa es relaciona amb un fenomen paral\u00b7lel en el temps -la Decad\u00e8ncia-, nom amb qu\u00e8 els historiadors de la literatura catalana han designat el per\u00edode compr\u00e8s entre la fi de l\u2019edat mitjana i l\u2019inici de la Renaixen\u00e7a, caracteritzat per la disminuci\u00f3 de l\u2019\u00fas literari del catal\u00e0 i la poca qualitat dels textos que s\u2019hi produ\u00efren. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El de la Decad\u00e8ncia \u00e9s un concepte que cal matisar i revisar, constru\u00eft per intel\u00b7lectuals del segle XIX i cr\u00edtics posteriors. Si b\u00e9 va existir un aband\u00f3 de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria en catal\u00e0, at\u00e8s que la majoria d\u2019autors del pa\u00eds van conrear les seves obres en castell\u00e0, llat\u00ed o itali\u00e0, aix\u00f2 no va comportar una davallada cultural general perqu\u00e8 s\u00ed que van proliferar els llibres de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica o t\u00e8cnica escrits en catal\u00e0 que tractaven de disciplines com la medicina, l\u2019agricultura, l\u2019ensenyament, la historiografia i les concernents a la mil\u00edcia. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A m\u00e9s, la base per parlar de Decad\u00e8ncia va ser la comparaci\u00f3 m\u00e9s desfavorable possible, la de les nostres lletres amb les castellanes, que en aquella \u00e8poca vivien el seu Siglo de Oro.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En conclusi\u00f3, es va generar un clix\u00e9 que encara dura, que ha dissuadit molts investigadors d\u2019estudiar amb rigor m\u00e9s de tres-cents anys d\u2019hist\u00f2ria de cultura nacional, i que no es correspon a la realitat de l\u2019\u00fas quotidi\u00e0 de la llengua catalana en l\u2019era moderna, que era ben vigent.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><b>.<\/b><\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"'L\u201911 de setembre de 1714', d'Antoni Estruch\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/70\/1714_60_160x99.png\" alt=\"'L\u201911 de setembre de 1714', d'Antoni Estruch\" width=\"330\" height=\"204\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/64\/1714_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/65\/1714_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/66\/1714_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/67\/1714_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/68\/1714_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/69\/1714_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/70\/1714_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/64\/62\/1714.png\" \/><\/span><figcaption><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\">4.6. EN DIR QUE \u00ab<\/span><span class=\"title\"><em>ELS CATALANS NO VAN PERDRE RES AMB LA DERROTA DEL 1714<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">&#8216;L\u201911 de setembre de 1714&#8217;, d&#8217;Antoni Estruch<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La derrota del 1714 va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies que pol\u00edticament i socialment van afectar tothom i no tan sols els cercles olig\u00e0rquics que poguessin retenir el poder del pa\u00eds en aquell moment, com a vegades s\u2019ha dit. <\/strong><strong>Cal advertir que en aquell moment\u00a0a Catalunya hi havia drets individuals i col\u00b7lectius garantits per lleis que s\u2019aprovaven en les Corts. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els decrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V despr\u00e9s de la guerra de Successi\u00f3, van implantar l\u2019absolutisme i el monarca va esdevenir font de tota sobirania.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>D\u2019acord amb aix\u00f2 i al\u00b7ludint al \u201c<em>dret de conquesta<\/em>\u201d, Felip V va abolir els furs i les constitucions de la Corona d\u2019Arag\u00f3 i va derogar tamb\u00e9 les institucions pr\u00f2pies que vetllaven pel seu acompliment. Aquestes mesures no es van adre\u00e7ar a estaments en concret, sin\u00f3 al conjunt de la poblaci\u00f3, que va passar a ser governada per un organisme estranger, el Consell de Castella.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-24-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10584 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-24-1.jpg\" alt=\"\" width=\"330\" height=\"247\" \/><\/a>4.6.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">P\u00c8RDUA COL\u00b7LECTIVA I INDIVIDUAL<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els catalans, com a individus i independentment del seu lloc en l\u2019escala social, van perdre drets com: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les garanties processals, mitjan\u00e7ant les quals ning\u00fa no podia ser empresonat sense l\u2019expr\u00e9s manament del jutge competent i s\u2019assegurava que tothom tingu\u00e9s acc\u00e9s a la just\u00edcia per damunt de les respectives possibilitats econ\u00f2miques. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tamb\u00e9 va ser suprimit el dret de reparaci\u00f3, que permetia que el dany que provoqu\u00e9s un empleat p\u00fablic a un ciutad\u00e0 fos immediatament reparat. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La legislaci\u00f3 a prop\u00f2sit de la inviolabilitat del domicili i de la correspond\u00e8ncia. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En conclusi\u00f3, els decrets de Nova Planta van representar per als catalans la p\u00e8rdua del control econ\u00f2mic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d\u2019una capacitat legislativa tradicionalment avan\u00e7ada a la seva \u00e8poca.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Econ\u00f2micament, el decret de Nova Planta va significar la imposici\u00f3 d\u2019un tribut nascut amb pretensions de modernitat i equitat entre els diferents territoris peninsulars, el cadastre (vegeu S\u00e0piens 122). L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquest nou impost va provocar que en 50 anys la fiscalitat augment\u00e9s globalment a Catalunya un 150%.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Miguel Primo de Rivera\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/28\/miguel-primo-de-rivera_48_635x394.jpeg\" alt=\"Miguel Primo de Rivera\" width=\"305\" height=\"189\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/26\/miguel-primo-de-rivera_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/27\/miguel-primo-de-rivera_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/28\/miguel-primo-de-rivera_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/29\/miguel-primo-de-rivera_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/30\/miguel-primo-de-rivera_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/31\/miguel-primo-de-rivera_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/32\/miguel-primo-de-rivera_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/58\/89\/24\/miguel-primo-de-rivera.jpeg\" \/><strong><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff;\">4.7. QUAN S&#8217;HA ARRIBAT A CREURE QUE \u00ab<\/span><span class=\"title\"><span style=\"color: #3366ff;\"><em>EL CASTELL\u00c0 MAI NO HA ESTAT UNA LLENGUA D&#8217;IMPOSICI\u00d3<\/em>\u00bb<\/span><\/span><\/strong><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Miguel Primo de Rivera\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La derrota a la guerra de Successi\u00f3 tamb\u00e9 va provocar la imposici\u00f3 del castell\u00e0. En l\u2019\u00e8poca de l\u2019establiment dels decrets de Nova Planta, l\u2019Administraci\u00f3 borb\u00f2nica alli\u00e7onava els corregidors despla\u00e7ats a Catalunya amb instruccions com la seg\u00fcent: \u201c<em>Pondr\u00e1 el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar\u00e1 las providencias m\u00e1s templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>M\u00e9s directes van ser els ministres del fill de Felip V, Carles III, en promoure reials c\u00e8dules per les quals es prohibia l\u2019ensenyament del catal\u00e0 a les escoles de primeres lletres (1768) i s\u2019ordenava que tots els comerciants portessin els llibres de comptabilitat en castell\u00e0 (1772). El privat de Carles IV, Manuel Godoy, va prosseguir el setge al catal\u00e0 en dictaminar el 1801 que no es represent\u00e9s en cap teatre cap obra que no fos en castell\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-27.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10585 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-27.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"236\" \/><\/a>4.7.1. C\u00c0STIGS ALS INFANT QUE PARLESSIN EN CATAL\u00c0 A L&#8217;ESCOLA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019estat liberal no es va diferenciar de l\u2019absolutista en la repressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Un edicte reial del 1837 va imposar c\u00e0stigs infamants als infants que parlessin catal\u00e0 a l\u2019escola, i en alguns indrets, com les Illes, es va fomentar la delaci\u00f3 entre alumnes per sancionar els catalanoparlants. Certes mesures van resultar rid\u00edcules alhora que tristes, com la que el 1838 prohibia que els epitafis dels cementiris fossin escrits en catal\u00e0 o l\u2019emesa per la Direcci\u00f3n General de Correos y Tel\u00e9grafos el 1896 en prohibir parlar en catal\u00e0 per tel\u00e8fon a tot l\u2019Estat espanyol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, va publicar-se una reial ordre que sancionava aquells mestres que ensenyessin en catal\u00e0, i Antoni Gaud\u00ed, que tenia aleshores 72 anys, va ser detingut per negar-se a parlar en castell\u00e0 davant la policia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-28.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10586\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-28.jpg\" alt=\"\" width=\"231\" height=\"326\" \/><\/a>4.7.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">LA CONSTITUCI\u00d3 ESPANYOLA RELEGA A UN PAPER SECUNDARI EL CATAL\u00c0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1939, consumada la vict\u00f2ria feixista en la Guerra Civil, una ordre del Ministerio de Educaci\u00f3n Nacional va suprimir qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. Fins i tot els presos havien de parlar en castell\u00e0, segons el reglament de presons del 1956, i en castell\u00e0 havien de ser els noms que s\u2019inscriguessin al Registre Civil, com es va estipular el 1957. Cal recordar tamb\u00e9 l\u2019enrenou que hi va haver al voltant de Joan Manuel Serrat quan, el 1968, se li va prohibir cantar en catal\u00e0 a Eurovisi\u00f3 el fam\u00f3s &#8216;La, la, la&#8217;, amb qu\u00e8 va guanyar el certamen Massiel.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En els temps actuals, la Constituci\u00f3 espanyola del 1978 relega a un paper secundari el catal\u00e0 en els territoris on \u00e9s llengua pr\u00f2pia, ja que el castell\u00e0 \u00e9s refermat com l\u2019\u00fanica llengua que els ciutadans han de con\u00e8ixer obligat\u00f2riament. La situaci\u00f3 ha degenerat prou perqu\u00e8 la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional respecte a l\u2019Estatut de Catalunya, feta p\u00fablica el 9 de juliol del 2010, estableixi que el catal\u00e0 no \u00e9s la llengua preferent de l\u2019Administraci\u00f3 a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu. I aix\u00ed, fins i tot, a l&#8217;any 202o s&#8217;obliga des del centralisme estatal que entre els governs de les Comunitat aut\u00f2nomes de Catalunya, Val\u00e8ncia i les Illes Balears es parlin en castell\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"Senyera\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/57\/senyera_48_635x394.jpeg\" alt=\"Senyera\" width=\"304\" height=\"189\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/55\/senyera_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/56\/senyera_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/57\/senyera_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/58\/senyera_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/59\/senyera_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/60\/senyera_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/61\/senyera_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/56\/53\/senyera.jpeg\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span class=\"num\" style=\"color: #3366ff;\">4.8. QUAN S&#8217;AFIRMA QUE \u00ab<\/span><span class=\"title\" style=\"color: #3366ff;\"><em>EL CATALANISME \u00c9S UN INVENT DE LA BURGESIA<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019arquetip del catal\u00e0 com a personatge eminentment burg\u00e8s, generat en els temps de la industrialitzaci\u00f3, ha fet prou fortuna perqu\u00e8 molts mirin la majoria d\u2019habitants del Principat com a membres de classes benestants, tot oblidant que va ser a Catalunya, precisament perqu\u00e8 \u00e9s on hi havia les f\u00e0briques, on tamb\u00e9 va n\u00e9ixer el proletariat com a classe social a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. La pot\u00e8ncia de l\u2019arquetip, que inclou la for\u00e7a del seu poder econ\u00f2mic per fer-lo alhora poder\u00f3s pol\u00edticament, ha perm\u00e8s atribuir-li gratu\u00eftament la paternitat \u00fanica del catalanisme.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10588 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-2-12.jpg\" alt=\"\" width=\"211\" height=\"297\" \/><\/a><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-29.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10611\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-29.jpg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"195\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\">4.8.1. UN FENOMEN TRANSVERSAL I INTERCLASSISTA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El catalanisme va ser un fenomen transversal i interclassista les arrels del qual s\u00f3n culturals, per\u00f2 provinents tamb\u00e9 dels anhels democratitzadors dels estrats populars.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El 1869 es va crear la primera societat catalanista, <em>La Jove Catalunya<\/em>, fundada entre altres per \u00c0ngel Guimer\u00e0, estretament lligada a la Renaixen\u00e7a i als Jocs Florals i que es va proposar anar m\u00e9s enll\u00e0 del debat literari a fi de donar un primer enfocament pol\u00edtic. El ventall ideol\u00f2gic dels seus integrants era divers, inclo\u00efa tant carlins com republicans de diferents tend\u00e8ncies. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 abans de tot aix\u00f2, el 1840, s\u2019havia constitu\u00eft <em>l\u2019Associaci\u00f3 M\u00fatua d\u2019Obrers de la Ind\u00fastria Cotonera de Barcelona<\/em>, que encetava un obrerisme catal\u00e0 vinculat al republicanisme i que, a banda de defensar millores en les condicions de vida i de feina dels obrers, es comprometia amb moviments de caire anticentralista. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest discurs va augmentar el 1855 arran de la creaci\u00f3 de la <em>Junta Central de Directors de la Classe Obrera<\/em>, que fora del dret d\u2019associaci\u00f3 i de la limitaci\u00f3 de la jornada laboral va reivindicar tamb\u00e9 la llibertat de Catalunya. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal considerar que la premsa obrera usava el catal\u00e0 sense manies, i publicacions com &#8216;<em>La Tramontana<\/em>&#8216;, d\u2019inspiraci\u00f3 anarquista, es presentava de la manera seg\u00fcent: \u201c<em>\u00c9s lo peri\u00f2dich que\u2019s publica en idioma catal\u00e0, m\u00e9s avensat en idees pol\u00edtiques, religioses i d\u2019economia social<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10587 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-15.jpg\" alt=\"\" width=\"236\" height=\"332\" \/><\/a>4.8.2. EL \u00ab<em>REGIONALISME BURG\u00c8S<\/em>\u00bb DE LERROUX<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La celebraci\u00f3 el 1880 del <em>Primer Congr\u00e9s Catalanista<\/em> per aglutinar tots els sectors socials favorables a l\u2019autogovern de Catalunya ja va palesar que la burgesia no era la protagonista exclusiva d\u2019aquest sentiment. Tot i aix\u00ed, les convulsions i repressions que va viure <em>l\u2019obrerisme<\/em> al final del segle XIX i el principi del XX van ajudar que un pol\u00edtic demagog i populista com Alejandro Lerroux tingu\u00e9s audi\u00e8ncia entre els treballadors, que escoltaven les seves den\u00fancies d\u2019all\u00f2 que anomenava <em>&#8216;regionalisme burg\u00e8s<\/em>&#8216; i que podia identificar-se amb el <em>catalanisme<\/em> com a conjunt. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Contra aquesta visi\u00f3, <em>el catalanisme<\/em> m\u00e9s popular va fundar, el 1903, el <em>Centre Autonomista de Dependents del Comer\u00e7 i de la Ind\u00fastria<\/em> (CADCI) per defensar el reformisme social i la divulgaci\u00f3 del catalanisme, la pluralitat del qual es va completar el 1906 amb la creaci\u00f3 del <em>Centre Nacionalista Republic\u00e0<\/em>, el primer partit catalanista d\u2019esquerres.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Certament, no es pot negar la participaci\u00f3 en un projecte nacional catal\u00e0, ja abans de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un catalanisme conservador, d\u2019una classe obrera aplegada en un teixit associatiu variat que disposava d\u2019ateneus, escoles i orfeons que van contribuir a estendre la cultura entre els sectors populars. El seu pes, a m\u00e9s de completar una imatge de Catalunya en la qual nom\u00e9s era visible la burgesia mercantil i industrial, va ser cabdal per consolidar <em>el catalanisme<\/em> en un sentit democr\u00e0tic.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span class=\"num\" style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.\u00a0<\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignleft\" title=\"Bombardeig de Barcelona el 17 de mar\u00e7 de 1938\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/26\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_60_160x99.jpeg\" alt=\"Bombardeig de Barcelona el 17 de mar\u00e7 de 1938\" width=\"314\" height=\"194\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/20\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_47_825x512.jpeg,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/21\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_64_730x453.jpeg,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/22\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_48_635x394.jpeg,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/23\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_57_540x335.jpeg,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/24\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_58_350x217.jpeg,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/25\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_59_255x158.jpeg,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/26\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938_60_160x99.jpeg\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/71\/18\/bombardeig-de-barcelona-el-marc-de-1938.jpeg\" \/><span class=\"num\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">4.9.<\/span> <\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span class=\"title\">EN CREURE&#8217;S QUE \u00ab<em>LA GUERRA CIVIL (1936-1939) NOM\u00c9S VA SER UN ENFRONTAMENT ENTRE DRETES I ESQUERRES<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">Bombardeig de Barcelona el 17 de mar\u00e7 de 1938\u00a0Wikimedia Commons<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s molt simplista reduir a l\u2019odi entre dretes i esquerres el motiu de l\u2019esclat de la Guerra Civil Espanyola, ja que sobretot comporta ignorar el debat que hi havia a prop\u00f2sit de l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat republic\u00e0, en qu\u00e8 el paper de Catalunya ja com a comunitat aut\u00f2noma de ple dret amena\u00e7ava la idea de la unitat d\u2019Espanya. Diferents regions s\u2019emmirallaven en l\u2019exemple catal\u00e0 per emprendre la via auton\u00f2mica:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La redacci\u00f3 de l\u2019Estatut d\u2019Arag\u00f3 es desenvolupava el mar\u00e7 del 1936.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es presentava el quart projecte d\u2019Estatut per al Pa\u00eds Basc el 15 d\u2019abril.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El projecte d\u2019Estatut d\u2019Ast\u00faries es redactava al maig, tot coincidint amb les converses dels ajuntaments castellans per a l\u2019autonomia de Castella i Lle\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un segon plebiscit favorable a l\u2019Estatut gallec es votava el 28 de juny. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Andalusia es produ\u00efa una reuni\u00f3 preparat\u00f2ria per a la redacci\u00f3 d\u2019un projecte auton\u00f2mic el 6 de juliol, una setmana i escaig abans de l\u2019inici de la guerra. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest ambient va acr\u00e9ixer el nerviosisme dels sectors conservadors que van impulsar la rebel\u00b7li\u00f3 militar.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10589 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-15.jpg\" alt=\"\" width=\"249\" height=\"301\" \/><\/a>4.9.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">\u00ab<em>ANTES QUE EL ESTATUTO, LA GUERRA CIVIL<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L\u2019aversi\u00f3 cap a Catalunya en els cercles de poder estatal ja venia d\u2019antic, des de la vertebraci\u00f3 pol\u00edtica del catalanisme. Despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica el 1931, les negociacions per a l\u2019Estatut de Catalunya van aixecar una gran polseguera perceptible en el que es llegia el 1932 en alguns diaris, com &#8216;<em>El imparcial<\/em>&#8216;, que reflectien posicionaments que alhora predeien la trag\u00e8dia: \u201c<em>Antes que el Estatuto la guerra civil<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un enemic de l\u2019autonomia catalana, Ramiro Ledesma, te\u00f2ric del nacionalsindicalisme, el considerat feixisme espanyol, va buscar l\u2019enfrontament tot incitant l\u2019Ex\u00e8rcit a emprendre una acci\u00f3 armada. \u201c<em>Falta esta prueba a los catalanes separatistas: la del hero\u00edsmo. Carecen de ejecutor\u00edas guerreras, y por eso el resto de Espa\u00f1a debe obligarles a batirse<\/em>\u201d, declarava.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10590\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-3-11.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"192\" \/><\/a>4.9.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;ESTROFA CATALAN\u00d2FOBA DEL \u00ab<em>CARA AL SOL\u00bb<\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la guerra encetada, la premsa del Principat es feia ress\u00f2 de la catalanof\u00f2bia del b\u00e0ndol revoltat. Un titular de &#8216;<em>La Publicitat<\/em>&#8216; l\u2019agost del 1936 era prou expl\u00edcit: \u201c<em>Els insurgents ja exploten la f\u00f2bia anticatalana. Els tra\u00efdors al r\u00e8gim ens tracten d\u2019estrangers<\/em>\u201d. No es tractava de cap exageraci\u00f3. En les seves emissions radiof\u00f2niques des de Sevilla el general Queipo de Llano deixava anar perles com aquesta: \u201c<em>Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran f\u00e1brica y Barcelona en un inmenso solar<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I el 1938 la Falange Espa\u00f1ola va canviar una estrofa del seu himne, el &#8216;Cara al sol&#8217;, per la seg\u00fcent: \u201c<em>Catal\u00e1n, jud\u00edo y renegado, pagar\u00e1s los da\u00f1os que has causado. Arriba escuadras, a vencer, que en Espa\u00f1a empieza a amanecer<\/em>\u201d. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tal realitat la reconeixien fins i tot diaris editats en la zona franquista, com era el cas de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El diari &#8216;ABC&#8217;: \u201c<em>Hay -in\u00fatil ser\u00eda ocultarlo- en muchos lugares de la Espa\u00f1a en definitiva, un sentimiento muy acusado de rencor contra los catalanes<\/em>\u201d o <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>&#8216;El Adelanto&#8217; de Salamanca: \u201c<em>Actitudes \u201ccatalanofobas\u201d las hemos hallado recientemente en art\u00edculos insertos en peri\u00f3dicos de la Espa\u00f1a liberada<\/em>\u201d.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Malauradament, la catalanof\u00f2bia no era absent en el b\u00e0ndol republic\u00e0. La llibertat amb qu\u00e8 el Govern de la Generalitat va actuar, a causa dels trasbalsos a qu\u00e8 va abocar-lo la guerra, al marge d\u2019all\u00f2 que es dictamin\u00e9s a Madrid, va generar un fort ressentiment del govern central vers les autoritats catalanes. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el decret de Franco mitjan\u00e7ant el qual abolia l\u2019Estatut d\u2019Autonomia de Catalunya l\u2019abril del 1938 sembla que va trobar una bona acollida per part d\u2019alguns pol\u00edtics republicans.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"element\">\n<p><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span class=\"num\"><span style=\"color: #000000;\">.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<figure class=\"h-img\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"cs-responsive-image alignright\" title=\"La Canadenca\" src=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/69\/la-canadenca_60_160x99.png\" alt=\"La Canadenca\" width=\"339\" height=\"210\" data-prosrcset=\"825|512:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/63\/la-canadenca_47_825x512.png,730|453:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/64\/la-canadenca_64_730x453.png,635|394:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/65\/la-canadenca_48_635x394.png,540|335:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/66\/la-canadenca_57_540x335.png,350|217:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/67\/la-canadenca_58_350x217.png,255|158:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/68\/la-canadenca_59_255x158.png,160|99:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/69\/la-canadenca_60_160x99.png\" data-original=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/uploads\/s1\/57\/65\/61\/la-canadenca.png\" \/><\/span><figcaption><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><span class=\"num\">10.10. EN AFIRMAR QUE \u00ab<em>FRANCO VA SER DETERMINANT EN LA INDUSTRIALITZACI\u00d3 DEL POBLE DE CATALUNYA<\/em>\u00bb<\/span><\/span><\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">La Canadenca<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<div class=\"text\">\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La industrialitzaci\u00f3 de Catalunya no \u00e9s un fenomen recent ni deu res a l\u2019acci\u00f3 d\u2019un dictador. Seria m\u00e9s just dir que la ind\u00fastria catalana va sobreviure malgrat un dictador que va fer tot el possible per afeblir el pa\u00eds, per\u00f2 que va haver d\u2019empassar-se les seves f\u00f2bies quan es va fer evident que si Catalunya s\u2019empobria, l\u2019empobriment de tot Espanya esdevindria imparable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10591\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-6.png\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"241\" \/><\/a>4.10.1.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;EMPRENEDORIA NO ES FA EN 40 ANYS<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El proc\u00e9s d\u2019industrialitzaci\u00f3 catal\u00e0 va iniciar-se al segle XVIII amb el sector cotoner i les f\u00e0briques d\u2019indianes, afavorits per l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un esperit empresarial emprenedor, la proximitat geogr\u00e0fica a l\u2019Europa que proporcionava la tecnologia i la inversi\u00f3 d\u2019una part dels beneficis generats per la modernitzaci\u00f3 de l\u2019agricultura del Principat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquest nucli inicial es va eixamplar al llarg del segle XIX, malgrat guerres, revoltes i crisis, i amb retard respecte de l\u2019Europa occidental. La revoluci\u00f3 dels transports, amb l\u2019establiment d\u2019una xarxa de ferrocarrils, i la substituci\u00f3 del vapor per l\u2019energia hidr\u00e0ulica, factors que van escampar la mecanitzaci\u00f3 arreu del pa\u00eds, van inaugurar una etapa de prosperitat, tot i que el pensament lliurecanvista i antiindustrialista dels governs centrals va fer m\u00e9s nosa que servei a unes activitats que requerien lleis proteccionistes.\u00a0Bona part d\u2019aix\u00f2 es va malmetre amb la Guerra Civil.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10592 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-12.jpg\" alt=\"\" width=\"363\" height=\"204\" \/><\/a>4.10.2.<\/span> <span style=\"color: #ff6600;\">L&#8217;AUTARQUIA FRANQUISTA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El franquisme va instaurar l\u2019autarquia, una economia r\u00edgida de racionament, sense intercanvis amb l\u2019exterior, en qu\u00e8 l\u2019Estat havia de produir tots els b\u00e9ns necessaris. Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial es va fer evident la voluntat de les autoritats de dificultar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica de Catalunya: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es van traslladar a Madrid les seus socials d\u2019empreses catalanes; es va depurar el personal dels organismes encarregats de l\u2019economia del pa\u00eds. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es va crear l\u2019Instituto Nacional de Industria (INI), orientat a construir ind\u00fastries all\u00e0 on no pogu\u00e9s arribar la iniciativa privada i que va representar una discriminaci\u00f3 envers el Principat.\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els bancs espanyols van absorbir les entitats del pa\u00eds amb prou agressivitat perqu\u00e8 a mitjan d\u00e8cada dels cinquanta la banca catalana nom\u00e9s represent\u00e9s el 3% del sistema bancari espanyol.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-11.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10593\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-11.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"207\" \/><\/a>Tanmateix, l\u2019a\u00efllament que va patir la dictadura espanyola despr\u00e9s de la derrota del nazisme va dur la seva economia a l\u2019estancament. Hi mancaven energia i mat\u00e8ries primeres, les restriccions el\u00e8ctriques eren constants. La burgesia industrial i comercial catalana, que havia renunciat a exercir un paper pol\u00edtic i que donava suport al r\u00e8gim perqu\u00e8 era garant d\u2019una pau social que permetia obtenir guanys, es limitava a fer funcionar els seus negocis a pesar de l\u2019intervencionisme estatal, intervencionisme que no sempre se sortia amb la seva.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10594 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4-7.jpg\" alt=\"\" width=\"268\" height=\"304\" \/><\/a> 4.10.3. FRANCISCO FRANCO ACCEDEIX ALS DESITJOS DE \u00ab<em>LA FIAT<\/em>\u00bb<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La dictadura, que hauria volgut que Catalunya s\u2019especialitz\u00e9s en la ind\u00fastria t\u00e8xtil, va haver de transigir amb el desig de l\u2019empresa automobil\u00edstica italiana FIAT d\u2019instal\u00b7lar la factoria SEAT a Barcelona pel seu port i la seva m\u00e0 d\u2019obra qualificada, desig que va contrariar el general Franco, que havia ofert altres ubicacions, i va incrementar el pes del sector del metall al Principat.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El model aut\u00e0rquic, incapa\u00e7 de millorar el nivell de vida de la poblaci\u00f3, va entrar en crisi i va haver d\u2019evolucionar cap a la liberalitzaci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic amb el Pla d\u2019estabilitzaci\u00f3 del 1959, aprovat a desgrat del dictador, que tenia en l\u2019autarquia un s\u00edmbol de la seva vict\u00f2ria en la guerra. Comen\u00e7ava el redre\u00e7ament econ\u00f2mic.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10219 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-5.jpg\" alt=\"\" width=\"548\" height=\"315\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. EXISTEIX ENTRE ELS CATALANS UNA DIVISI\u00d3 INSUPERABLE A CAUSA DEL PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA&#8230;? <\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>ESTRAT\u00c8GIES PER ENSORTIR-NOS-EN<\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>At\u00e8s que moltes vegades s&#8217;emeten afirmacions sense m\u00e9s valor que les pr\u00f2pies que emanen dels sentiments personals sense cap mena de contrast intel\u00b7lectual resulta que, en refer\u00e8ncia a les viv\u00e8ncies que el proc\u00e9s independentista o secessionista ha planat en la societat catalana tamb\u00e9 s&#8217;han produ\u00eft antagonismes diferencials que convindr\u00e0 situar en la seva justa mesura per no caure en subjectivismes i, per al contrari, maldar cap a dades m\u00e9s objectives, fruit d&#8217;estudis cient\u00edfics sobre la q\u00fcesti\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-13.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10612\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-13.jpg\" alt=\"\" width=\"362\" height=\"195\" \/><\/a>5.1. DOS ESTUDIS SOBRE EL PROC\u00c9S CATAL\u00c0 I LES CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES D&#8217;UNA PRESUMPTA DIVISI\u00d3 DE LA COMUNITAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed doncs, m&#8217;\u00e9s plaent de portar a aquestes planes dos estudis sobre el proc\u00e9s catal\u00e0 dels darrers anys -tot i que contraris en les seves conclusions- per\u00f2 igualment v\u00e0lids. Es tracta nom\u00e9s d&#8217;escatir els resultats aportats per tal d&#8217;extraure&#8217;n els aspectes positius que llurs estudis ens ofereixen:<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-12.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10613 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-4-12.jpg\" alt=\"\" width=\"296\" height=\"222\" \/><\/a>5.1.1. \u00ab<a style=\"color: #ff6600;\" href=\"https:\/\/conversesacatalunya.cat\/estudi-sobre-les-caracteristiques-de-lindependentisme\/\">EVOLUCI\u00d3 I LLEGATS DE L&#8217;AVENTURA SECESSIONISTA A CATALUNYA<\/a>\u00bb (2019) <\/strong><span style=\"color: #000000;\">(cal clicar l&#8217;enunciat per a la lectura de l&#8217;article)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un estudi realitzat per professors de:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat de Barcelona: <a href=\"https:\/\/generaldavila.com\/2017\/10\/03\/reflexiones-sobre-cataluna-a-30092017-josep-m-oller-es-catedratico-de-estadistica-de-la-universidad-de-barcelona\/\">Josep Maria Oller<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat Pompeu Fabra: <a href=\"https:\/\/www.econ.upf.edu\/~satorra\/\">Albert Satorra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona: <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Adolf_Tobe%C3%B1a\">Adolf\u00a0 Tobe\u00f1a<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Un estudi que consta dels seg\u00fcents cap\u00edtols:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Informe de la situaci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. Una visi\u00f3 longitudinal per destriar els vectors de la fisura antag\u00f2nica entre unionistes i secessionistes.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. De la polaritzaci\u00f3 abrupta a la trinxera cr\u00f2nica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Les variacions de la identitat nacional i el llenguatge familiar.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. Influ\u00e8ncia dels \u201c<em>media<\/em>\u201d sobre la divisiu\u00f3 social.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. Difer\u00e8ncies econ\u00f2miques-benestar i divisi\u00f3 pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. Punts de \u201c<em>ruptura<\/em>\u201d rellevants.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>8. Enfrontaments en una societat dividida.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>9. Conclusions provisionals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>10. Nota final sobre el m\u00e8tode emprat.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10614 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-3-10.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"155\" \/><\/a>5.1.2. \u00ab<a style=\"color: #ff6600;\" href=\"https:\/\/www.catedraferratermora.cat\/docs\/Publicacions\/Informe_Un_Biax_etnicista_en_la_politica_catalana.pdf\">UN BIAIX ETNICISTA EN LA POL\u00cdTICA CATALANA&#8230;? L&#8217;EFECTE DESIGUAL DEL PROC\u00c9S<\/a>\u00bb <\/span><\/strong><span style=\"color: #000000;\">(cal clicar l&#8217;enunciat per a lectura de l&#8217;article)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;informe ha estat encarregat per l&#8217;eurodiputat <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Terricabras\">Josep-Maria Terricabras<\/a> (2019). Un estudi realitzat per professors de:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat de Girona: <a href=\"https:\/\/www.catedraferratermora.cat\/catedra\/joan_verges\/ca\/\">Joan Verg\u00e9s Gifra<\/a> (coordinador)<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat Oberta de Catalunya: <a href=\"https:\/\/www.uoc.edu\/portal\/es\/news\/kit-premsa\/guia-experts\/directori\/ivan-serrano.html\">Ivan Serrano<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La Universitat de Girona: <a href=\"https:\/\/www.udg.edu\/ca\/directori\/pagina-personal?ID=2003171\">Maci\u00e0 Serra<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;estudi consta de la taula.sumari seg\u00fcent:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. Introducci\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. L&#8217;argument d&#8217;etnicisme.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>3. Composici\u00f3 de l&#8217;electorat, conducta electoral:<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>3.1. Qu\u00e8 voten els ciutadans&#8230;?<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>3.2. Quin electorat tenen els partits&#8230;?<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>3.3. Una perspectiva territorial del vot.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>3.4. La rellev\u00e0ncia del context.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>4. Dues comunitats \u00e8tniques a Catalunya&#8230;?:<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>4.1. Catalunya, un pa\u00eds d&#8217;immigraci\u00f3.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>4.2. Catalunya, un pa\u00eds h\u00edbrid ling\u00fc\u00edsticament.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>4.3. Dues comunitats&#8230;? Les fal\u00b7l\u00e0cies de grupisme i essencialisme.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5. Els discursos i les pol\u00edtiques independentistes:<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>5.1. Ser catal\u00e0: discursos, realitat jur\u00eddica efectiva i desitjada.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>5.2. Participaci\u00f3 en els exercicis (frustrats) d&#8217;autodeterminaci\u00f3 externa.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>5.3. Pol\u00edtiques d&#8217;immigraci\u00f3 i els \u201cnous catalans\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>5.4. Pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong>5.5. Altres actuacions inclusives respecte a col\u00b7lectius minoritaris.<\/strong><\/em><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. Conclusions i consideracions finals.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>7. Annex: n\u00favol de paraules i paraules en els articles d&#8217;opini\u00f3.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10615\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-6-6.jpg\" alt=\"\" width=\"290\" height=\"207\" \/><\/a>5.2. TEMES RELACIONATS AMB ELS PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>5.2.1. L&#8217;ORGANITZACI\u00d3 D&#8217;UNA NACI\u00d3-ESTAT<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3n_espa%C3%B1ola\">La Naci\u00f3 Espanyola<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pol%C3%ADtica_d%27Espanya\">L&#8217;organitzaci\u00f3 pol\u00edtica d&#8217;Espanya<\/a> \/ <a title=\"Constituci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Constituci%C3%B3\">La Constituci\u00f3 Espanyola del 1978<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-disambig\" title=\"Consulta\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Consulta\">La consulta<\/a> \/ <a title=\"Democracia directa\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Democracia_directa\">La democr\u00e0cia directa<\/a> \/ <a title=\"Democracia participativa\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Democracia_participativa\">La democr\u00e0cia participativa<\/a> \/\u00a0<a title=\"Iniciativa legislativa popular\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Iniciativa_legislativa_popular\">La iniciativa legislativa popular<\/a> \/ <a class=\"mw-redirect\" title=\"Referendo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Referendo\">El refer\u00e8ndum<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Referendos_en_Espa%C3%B1a\">Els refer\u00e8ndums a Espanya<\/a>\/ <a title=\"Vinculaci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Vinculaci%C3%B3n\">La vinculaci\u00f3 dels refer\u00e8ndums<\/a> \/ <a class=\"mw-redirect\" title=\"Plebiscito\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Plebiscito\">Els plebiscits<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">Catalunya<\/a>&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10616 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-5-7.jpg\" alt=\"\" width=\"332\" height=\"186\" \/><\/a>5.2.2. ELS NACIONALISMES, L&#8217;INDEPENDENTISME I LA SECESSI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalanisme\">El catalanisme<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalismo_catal%C3%A1n\">El nacionalisme catal\u00e0<\/a> \/\u00a0<a title=\"Regionalismo y nacionalismo en Espa\u00f1a\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Regionalismo_y_nacionalismo_en_Espa%C3%B1a\">El regionalisme i\u00a0 el nacionalisme a Espa\u00f1a<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Nacionalidad_hist%C3%B3rica\">La nacionalitat hist\u00f2rica<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Naci%C3%B3\">La naci\u00f3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_(pol%C3%ADtica)\">L&#8217;estat<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estat_sobir%C3%A0\">L&#8217;estat sobir\u00e0<\/a> \/\u00a0<\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo\">L&#8217;independentisme<\/a> &#8211; <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Secesi%C3%B3n\">La secessi\u00f3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Separatismo\">El separatisme<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estado no reconocido\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estado_no_reconocido\">l&#8217;estat no reconegut<\/a> \/\u00a0<a title=\"Territorio dependiente\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Territorio_dependiente\">El territori dependent<\/a> \/ <a title=\"Territorio no aut\u00f3nomo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Territorio_no_aut%C3%B3nomo\">El territori no aut\u00f2nom<\/a> \/ <a title=\"Els cent anys d'independentisme catal\u00e0 en 10 punts\" href=\"https:\/\/www.sapiens.cat\/temes\/catalunya\/el-somni-d-una-catalunya-lliure_17719_102.html\">Els cent anys de l&#8217;independentisme catal\u00e0<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comunidad_aut%C3%B3noma\">Les comunitats aut\u00f2nomes<\/a> \/ <\/strong><a title=\"Autodeterminaci\u00f3\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Autodeterminaci%C3%B3\"><strong>L&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/strong><\/a> <strong>\/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%92mnium_Cultural\">\u00d2mnium culturaal<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Asamblea_Nacional_Catalana\">Assemblea Nacional Catalana<\/a> \/&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10629\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-17-2.jpg\" alt=\"\" width=\"343\" height=\"192\" \/><\/a>5.2.3. DEL PROC\u00c9S PARTICIPATIU AL REFERENDUM D&#8217;AUTODETERMINACI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Proceso participativo sobre el futuro pol\u00edtico de Catalu\u00f1a de 2014\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proceso_participativo_sobre_el_futuro_pol%C3%ADtico_de_Catalu%C3%B1a_de_2014\">El Proc\u00e9s participatiu sobre el futur pol\u00edtio de Cataluny de 2014<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Consulta sobre el futuro pol\u00edtico de Catalu\u00f1a 2014\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Consulta_sobre_el_futuro_pol%C3%ADtico_de_Catalu%C3%B1a_2014\">La consulta sobre el futur pol\u00edtic de Cataluny de 2014<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Refer\u00e9ndum sobre la independencia de Catalu\u00f1a de 2017\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_sobre_la_independencia_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">El refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya de 2017<\/a> \/ <a title=\"Independentismo catal\u00e1n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Independentismo_catal%C3%A1n\">L&#8217;independentisme catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Independentisme_catal%C3%A0\">El proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proceso_soberanista_de_Catalu%C3%B1a_de_2012-2020\">El proc\u00e9s sobiranista de Catalunya<\/a> \/\u00a0<a title=\"Derecho de autodeterminaci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Derecho_de_autodeterminaci%C3%B3n\">El dret de l&#8217;autodeterminaci\u00f3<\/a> \/\u00a0<a title=\"Federalismo en Espa\u00f1a\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Federalismo_en_Espa%C3%B1a\">El federalisme a Espanya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Proceso_soberanista_de_Catalu%C3%B1a_de_2012-2018\">Proc\u00e9s sobiranista de Catalunya 2012-2018<\/a> \/\u00a0<\/strong><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Refer%C3%A9ndum_de_independencia_de_Catalu%C3%B1a_de_2017\">El referendum d&#8217;autodeterminaci\u00f3 de Catalunya del 2017<\/a> \/\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Declaraci\u00f3n de independencia de Catalu\u00f1a\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3n_de_independencia_de_Catalu%C3%B1a\">La declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia de Catalunya<\/a> \/\u00a0<\/strong><strong><a title=\"Art\u00edculo 155 de la Constituci\u00f3n espa\u00f1ola de 1978\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Art%C3%ADculo_155_de_la_Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978\">L&#8217;article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1978<\/a> \/&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10618 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-8-4.jpg\" alt=\"\" width=\"341\" height=\"191\" \/><\/a>5.2.4. DELS ESTATUTS D&#8217;AUTONOMIA DE CATALUNYA A LA DECLARACI\u00d3 D&#8217;INDELEND\u00c8NCIA<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a title=\"Proyecto de Estatuto de Autonom\u00eda de Catalu\u00f1a de 1919\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proyecto_de_Estatuto_de_Autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_1919\">El projecte d&#8217;estatut d&#8217;autonomia de Catalunya de 1919<\/a> \/\u00a0<a title=\"Estatuto de autonom\u00eda de Catalu\u00f1a de 1932\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estatuto_de_autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_1932\">L&#8217;estatut d&#8217;autonomia de Catalunya de 1932<\/a> \/\u00a0<a title=\"Estatuto de autonom\u00eda de Catalu\u00f1a de 1979\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estatuto_de_autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_1979\">L&#8217;estatut d&#8217;autonomia de Catalunya de 1979<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Estatuto_de_Autonom%C3%ADa_de_Catalu%C3%B1a_de_2006\">L&#8217;estatut de Catalunya 2006-2010<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:2017_a_Catalunya\">L&#8217;any 2017 a Catalunya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Declaraci%C3%B3_d%27Independ%C3%A8ncia_de_Catalunya\">La declaraci\u00f3 unilateral d&#8217;independ\u00e8ncia<\/a> \/&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Rebeli%C3%B3n#Delito_de_rebeli%C3%B3n\">La rebel\u00b7li\u00f3 <\/a>\/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sedici%C3%B3n\">La sedici\u00f3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desobediencia_civil\">La desobedi\u00e8ncia<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judici_al_proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0\">El judici al proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/\u00a0<a title=\"La causa del 13\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_causa_del_13\">La causa del jutjat 13 de Barcelona<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juicio_a_los_l%C3%ADderes_del_proceso_independentista_catal%C3%A1n#Delitos\">Judici als l\u00edders del proces independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Judici_al_proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0#Sent%C3%A8ncia\">La sent\u00e8ncia del judici de l&#8217;1-O de 2019<\/a> \/ <a class=\"mw-redirect\" title=\"Protestes contra la sent\u00e8ncia del judici de l'1-O\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Protestes_contra_la_sent%C3%A8ncia_del_judici_de_l%271-O\">Les protestes contra la sent\u00e8ncia del judici de l&#8217;1-O<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juicio_a_los_l%C3%ADderes_del_proceso_independentista_catal%C3%A1n\">Els judici als liders del proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Llu%C3%ADs_Trapero_%C3%81lvarez\">El judici i la sent\u00e8ncia absolut\u00f2ria a Josep Llu\u00eds Trapero i Mossos d&#8217;Esquadra<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.poderjudicial.es\/cgpj\/es\/Poder-Judicial\/Audiencia-Nacional\/Noticias-Judiciales\/La-Audiencia-Nacional-absuelve-a-Josep-Lluis-Trapero-y-a-la-excupula-de-los-Mossos-por-los-sucesos-del-20-y-21-septiembre-y-el-referendum-ilegal-del-1-O\">La sent\u00e8ncia de l&#8217;Audi\u00e8ncia Nacional sobre el Major Josep Llu\u00eds Trapero, l&#8217;exc\u00fapula dels Mossos d&#8217;Esquadra i la direcci\u00f3 pol\u00edtica<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Marxes_per_la_Llibertat\">Les marxes de la llibertat<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tsunami_Democr%C3%A0tic\">El Tsunami democr\u00e0tic<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Amnist%C3%ADa#:~:text=A%20diferencia%20del%20indulto%2C%20que,act%C3%BAa%20sobre%20el%20delito%20mismo.\">L&#8217;amnistia<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ley_de_Amnist%C3%ADa_en_Espa%C3%B1a_de_1977\">L&#8217;amnistia a Espanya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Indult\">L&#8217;indult<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/article\/11379\/els-dubtes-que-generaria-una-reforma-del-codi-penal\">La reforma de la sedici\u00f3 en el codi penal<\/a> \/&#8230;\/\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10619\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-11-3.jpg\" alt=\"\" width=\"168\" height=\"300\" \/><\/a>5.2.5. ENTRE LES CLAVEGUERES DE L&#8217;ESTAT, LES CAUSES CONTRA L&#8217;INDEPENDENTISME I LES OPERACIONS POLICIALS<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Las_cloacas_de_Interior\"><strong>Clavegueres de l&#8217;interior<\/strong><\/a><strong> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/20-S_(documental)\">Documental del 20-S de 2017<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1-O_(documental)\">Documental del 1-O de l&#8217;any 2017<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comisi%C3%B3n_de_investigaci%C3%B3n_sobre_la_actuaci%C3%B3n_del_ministro_Jorge_Fern%C3%A1ndez_D%C3%ADaz\">Comissi\u00f3 d&#8217;investigaci\u00f3 sobre l&#8217;actuaci\u00f3 del ministre de l&#8217;interior Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/a> \/\u00a0<\/strong><strong><a title=\"Comisi\u00f3n de investigaci\u00f3n sobre la Operaci\u00f3n Catalu\u00f1a\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comisi%C3%B3n_de_investigaci%C3%B3n_sobre_la_Operaci%C3%B3n_Catalu%C3%B1a\">Comisi\u00f3 d&#8217;investigaci\u00f3 sobre l&#8217;Operaci\u00f3 Catalunya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/La_causa_del_13\">La causa del jutjat n\u00famero 13 de Barcelona<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Audiencia_Nacional\">L&#8217;Audi\u00e8ncia Nacional<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sala_Segunda_del_Tribunal_Supremo\">Sala segona del Tribunal Supremo<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Operacions_policials\">Operacions policials<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Operaci%C3%B3n_Anubis\">Operaci\u00f3n Anubis<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Operaci%C3%B3n_Judas\">Operaci\u00f3n Judas<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Operaci%C3%B3_V%C3%B3lkhov\">Operaci\u00f3n V\u00f3lkhov<\/a> \/&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10620 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-12.png\" alt=\"\" width=\"351\" height=\"170\" \/><\/a>5.2.6. QUI \u00c9S QUI&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Puigdemont_i_Casamaj%C3%B3\"><strong>Carles Puigdemont<\/strong><\/a><strong> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Clara_Ponsat%C3%AD\">Clara Ponsat\u00ed<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Antoni_Com%C3%ADn_i_Oliveres\">Antoni Com\u00edn<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Meritxell_Serret_i_Aleu\">Meritxell Serret<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llu%C3%ADs_Puig_i_Gordi\">Llu\u00eds Puig<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Marta_Rovira\">Marta Rovira<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anna_Gabriel\">Anna Gabriel<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oriol_Junqueras_i_Vies\">Oriol Junqueras<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carme_Forcadell_i_Llu%C3%ADs\">Carme Forcadell<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dolors_Bassa_i_Coll\">Dolors Bassa<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Meritxell_Borr%C3%A0s_i_Sol%C3%A9\">Meritxell Borr\u00e0s<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Turull_i_Negre\">Jordi Turull<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ra%C3%BCl_Romeva_i_Rueda\">Ra\u00fcl Romeva<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joaquim_Forn_i_Chiariello\">Joaquim Forn<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Rull_i_Andreu\">Josep Rull<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Mund%C3%B3_i_Blanch\">Carles Mund\u00f3<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santi_Vila_i_Vicente\">Santi Vila<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_S%C3%A0nchez_Picanyol\">Jordi S\u00e1nchez<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Cuixart_i_Navarro\">Jordi Cuixart<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jordi_Pujol_i_Soley\">Jordi Pujol<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Artur_Mas_i_Gavarr%C3%B3\">Artur Mas<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Quim_Torra\">Quim Torra<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Aragon%C3%A8s\">Pere Aragon\u00e9s<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Rigol\">Joan Rigol<\/a> \/ <a class=\"mw-redirect\" title=\"Ernest Benach i Pascual\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ernest_Benach_i_Pascual\">Ernest Benach<\/a> \/ <a class=\"mw-redirect\" title=\"N\u00faria de Gispert i Catal\u00e0\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/N%C3%BAria_de_Gispert_i_Catal%C3%A0\">N\u00faria de Gispert<\/a> \/ \u00a0<a title=\"Roger Torrent\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Roger_Torrent\">Roger Torrent<\/a> \/ <a title=\"Laura Borr\u00e0s\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Laura_Borr%C3%A0s\">Laura Borr\u00e0s<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/David_Mad%C3%AD_i_Cendr%C3%B3s\">David Mad\u00ed<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Vendrell\">Xavier Vendrell<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/cronicaglobal.elespanol.com\/politica\/xavier-vinyals-consul-esteladas-camp-nou_400224_102.html\">Xavier Vinyals<\/a> \/<a title=\"Joan Canadell i Bruguera\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Canadell_i_Bruguera\">Joan Canadell<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Oriol_Soler_i_Castanys\">Oriol Soler<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/cronicaglobal.elespanol.com\/vida\/roc-aguilera-antoni-fuster-xavier-vinyals-libertad-aguirre_401157_102.html\">Roc Aguilera<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/cronicaglobal.elespanol.com\/vida\/roc-aguilera-antoni-fuster-xavier-vinyals-libertad-aguirre_401157_102.html\">Toni Fust\u00e9<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/cronicaglobal.elespanol.com\/politica\/jordi-mir-hombre-fuerte-pdecat-maresme_400236_102.html\">Jordi Mir<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Llu%C3%ADs_Alay\">Josep Llu\u00eds Alay<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_Matamala_i_Alsina\">Josep Maria Matamala<\/a> \/\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Valt%C3%B2nyc\">Josep Miquel Arenas (Valt\u00f2nyc)<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/324\/el-regidor-i-pallasso-jordi-pesarrodona-processat-per-desobediencia-greu-l1-o\/noticia\/2881074\/\">Jordi Pessarodona<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Tamara_Carrasco_i_Garcia\">T\u00e1mara Carrasco<\/a> \/ &#8230; \/<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ast.wikipedia.org\/wiki\/Llista_de_presidentes_de_la_Generalitat_de_Catalu%C3%B1a\">Presidents de la Generalitat de Catalunya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Anexo:Presidentes_del_Parlamento_de_Catalu%C3%B1a\">Presidents del Parlament de Catalunya<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Independentistes_catalans\">Independentistes catalans<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Activistes_de_l%27%C3%A0mbit_catalanoparlant\">Activistes de l&#8217;\u00e0mbit catalanoparlant<\/a> \/&#8230;\/<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Manuel_Maza\">Jos\u00e9 Manuel Maza<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Pablo_Llarena\">Pablo Llarena<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Carmen_Lamela\">Carmen Lamela<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Marchena\">Manuel Marchena<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20190212\/46401293705\/juicio-proces-independencia-cataluna-jueces-tribunal.html\">Magistrats del judici al proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/confilegal.com\/20200309-los-cuatro-fiscales-del-juicio-del-proces-premio-a-la-independencia-otorgado-por-el-grupo-gees-spain\/\">Fiscals del judici al proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jes%C3%BAs_Mar%C3%ADa_Barrientos_Pacho\">Jes\u00fas Maria Barrientos<\/a> \/\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_Antonio_Ram%C3%ADrez_Sunyer\">Juan Antonio Ram\u00edrez-Su\u00f1er<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/cronicaglobal.elespanol.com\/politica\/jordi-mir-hombre-fuerte-pdecat-maresme_400236_102.html\">Joaqu\u00edn Aguirre<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Diego_P%C3%A9rez_de_los_Cobos\">Diego P\u00e9rez de los Cobos<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.elespanol.com\/espana\/tribunales\/20190506\/teniente-coronel-baena-diana-procesados-citado-declarar\/396210809_0.html\">Daniel Baena \u201c<em>T\u00e1cito<\/em>\u201d<\/a> \/\u00a0 <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Llu%C3%ADs_Trapero\">Josep Llu\u00eds Trapero<\/a> \/\u00a0 <a href=\"https:\/\/www.elnacional.cat\/es\/politica\/juicio-proces-abogados_352434_102.html\">Advocats del judici al proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Olga_Tubau_i_Mart%C3%ADnez\">Olga Tubau<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Gonzalo_Boye\">Gonzalo Boye<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jaume_Alonso-Cuevillas\">Jaume Alonso Cuevillas<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Jos%C3%A9_Antonio_Mart%C3%ADn_Pall%C3%ADn\">Jos\u00e9 Antonio Mart\u00edn Pell\u00edn<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Javier_P%C3%A9rez_Royo\">Javier P\u00e9rez Royo<\/a> \/\u00a0<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Xavier_Sala_i_Mart%C3%ADn\">Xavier Sala-Mart\u00edn<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Viver_i_Pi-Sunyer\">Carles Viver i Pi-Sunyer<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santiago_Vidal_i_Marsal\">Santiago Vidal<\/a> \/ <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Baptista_Culla_i_Clar%C3%A0\">Joan Baptista Culla<\/a> \/&#8230; \/<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10622\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-7.png\" alt=\"\" width=\"350\" height=\"178\" \/><\/a><\/span><\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><span style=\"color: #3366ff;\">5.3. ACCEPTACI\u00d3, ADAPTACI\u00d3 I RESILI\u00c8NCIA<\/span><\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la finalitat de mantenir l&#8217;equilibri personal davant de les situacions adverses, que per la seva import\u00e0ncia poden afectar tant els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sentiment\">sentiments<\/a> com els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pensament\">pensaments<\/a>, i sense voler ser exhaustiu en la mat\u00e8ria, m&#8217;\u00e9s plaen i oport\u00fa deixar algunes l\u00ednies psicol\u00f2giques d&#8217;actuaci\u00f3 per tal de prevenir o mitigar els factors que podrien desballestar la <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Personalidad#V%C3%A9ase_tambi%C3%A9n\">personalitat<\/a> en moments de tensi\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal fer refer\u00e8ncia principalment a les estrat\u00e8gies que suposen i comporten:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Autorregulaci%C3%B3n_emocional\">L&#8217; autoregulaci\u00f3n emocional<\/a> i<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Autorregulaci%C3%B3n_emocional#Cambio_cognitivo\"><span class=\"toctext\">El canvi cognitiu<\/span><\/a> amb els exercicis de l&#8217;anomenada <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Autorregulaci%C3%B3n_emocional#Revaluaci%C3%B3n\"><span class=\"toctext\">revaluaci\u00f3<\/span><\/a>, el prudent <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Autorregulaci%C3%B3n_emocional#Distanciamiento\"><span class=\"toctext\">distanciament<\/span><\/a> i, no hi pot faltar, el to suavitzador de l&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Autorregulaci%C3%B3n_emocional#Humor\"><span class=\"toctext\">humor<\/span><\/a>.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, tamb\u00e9 cal rec\u00f3rrer a una -diguem-ne- ter\u00e0pia-, com n&#8217;\u00e9s el progressiu endinsament d&#8217;un treball personal que inclou l&#8217;acceptaci\u00f3, l&#8217;adaptaci\u00f3 i la resili\u00e8ncia psicol\u00f2giques. Efectivament:\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10206 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-6.jpg\" alt=\"\" width=\"304\" height=\"225\" \/><\/a><strong><span style=\"color: #ff6600;\">5.3.1. L&#8217;ACCEPTACI\u00d3:<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Acceptaci%C3%B3\">L&#8217;acceptaci\u00f3<\/a>\u00a0\u00e9s un\u00a0<a title=\"Sentiment\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sentiment\">sentiment<\/a> pel qual la persona admet que la situaci\u00f3 present no es pot o no s&#8217;hauria de canviar. Quan s&#8217;usa en termes despectius sovint es parla de resignaci\u00f3. Ara b\u00e9, l&#8217;acceptaci\u00f3 evita patiment al subjecte per la sensaci\u00f3 d&#8217;impot\u00e8ncia o d&#8217;injust\u00edcia que genera una situaci\u00f3 no desitjable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217; acceptaci\u00f3 ha estat predicada per:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a class=\"mw-redirect\" title=\"Estoicisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Estoicisme\">estoicisme<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El <a title=\"Budisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Budisme\">budisme<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Alguns corrents del <a title=\"Cristianisme\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cristianisme\">cristianisme<\/a><\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Wiki_STEM.svg_.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10201\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/440px-Wiki_STEM.svg_.png\" alt=\"\" width=\"297\" height=\"283\" \/><strong><span style=\"color: #ff6600;\">5<\/span><\/strong><\/a><strong><span style=\"color: #ff6600;\">.3.2. L&#8217;ADAPTACI\u00d3 PSICOL\u00d2GICA<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adaptaci%C3%B3_social\"><strong>L&#8217;adaptaci\u00f3 psicol\u00f2gica<\/strong><\/a><strong> en qu\u00e8, segons la teoria psicol\u00f2gica d&#8217;<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Enrique_Pichon-Rivi%C3%A8re\">Enrique Pichon-Rivi\u00e8re<\/a>, l&#8217;adaptaci\u00f3 -en aquest- cas s&#8217;ha d&#8217;entendre com la capacitat de proporcionar una resposta adequada i coherent a les exig\u00e8ncies del medi. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>L&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Adaptaci%C3%B3\">adaptaci\u00f3 psicol\u00f2gica<\/a> enfoca el problema des de la capacitat intel\u00b7lectual i emocional de fer front a les demandes de l&#8217;entorn.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div class=\"element\">\n<div class=\"text\">\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-13-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10621 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-13-2.jpg\" alt=\"\" width=\"281\" height=\"187\" \/><\/a><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>5.3.3. LA RESILI\u00c8NCIA<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Resili%C3%A8ncia_psicol%C3%B2gica\"><strong>La resili\u00e8ncia psicol\u00f2gica<\/strong><\/a><strong> entesa com la capacitat que t\u00e9 una persona per a resistir i afrontar situacions traum\u00e0tiques per tal de \u00ab<em>tornar<\/em>\u00bb a l&#8217;estat est\u00e0ndard. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O dit, d&#8217;una altra manera, la resili\u00e8ncia \u00e9s l&#8217;aptitud de reaccionar positivament, malgrat les dificultats que comporta aquella situaci\u00f3 desagradable.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10207 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-10.jpg\" alt=\"\" width=\"322\" height=\"200\" \/>5<\/a>.4. ELS MECANISMES DE DEFENSA APLICATS AL PROC\u00c9S INDEPENDENTISTA CATAL\u00c0<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mecanisme_de_defensa\">mecanismes de defensa<\/a> s\u00f3n unes estrat\u00e8gies que utilitza un subjecte davant d&#8217;informaci\u00f3 o successos adversos que poden alterar l&#8217;equilibri de la seva <a title=\"Ment\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ment\">ment<\/a>. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Segons la teoria de\u00a0<a title=\"Sigmund Freud\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sigmund_Freud\">Freud<\/a>, s&#8217;activen per part del\u00a0<a title=\"Jo\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jo\">jo<\/a>\u00a0per frenar dos impulsos de l&#8217;<a title=\"Inconscient\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Inconscient\">inconscient<\/a>\u00a0en conflicte o per suavitzar la pressi\u00f3 del\u00a0<a class=\"mw-redirect\" title=\"Superjo\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Superjo\">super-jo<\/a>. Aquests mecanismes poden alterar la visi\u00f3 de la realitat per fer-la m\u00e9s plaent per a l&#8217;individu.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tot i que la classificaci\u00f3 dels mecanismes de defensa varia segons les escoles psicol\u00f2giques, podem detallar aqu\u00ed els m\u00e9s importants com en s\u00f3n els de la <a title=\"Condensaci\u00f3n (psicoan\u00e1lisis)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Condensaci%C3%B3n_(psicoan%C3%A1lisis)\">condensaci\u00f3<\/a>, el <a title=\"Desplazamiento (psicoan\u00e1lisis)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Desplazamiento_(psicoan%C3%A1lisis)\">despla\u00e7ament<\/a>, la <a title=\"Disociaci\u00f3n (psicolog\u00eda)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Disociaci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)\">disociaci\u00f3<\/a>, la <a title=\"Formaci\u00f3n reactiva\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Formaci%C3%B3n_reactiva\">formaci\u00f3 reactiva<\/a>, la <a title=\"Negaci\u00f3n (psicolog\u00eda)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Negaci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)\">negaci\u00f3<\/a>, la <a title=\"Proyecci\u00f3n (psicolog\u00eda)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proyecci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)\">proyecci\u00f3<\/a>, la <a title=\"Racionalizaci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Racionalizaci%C3%B3n\">racionalizaci\u00f3<\/a>, la <a title=\"Represi\u00f3n (psicoan\u00e1lisis)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Represi%C3%B3n_(psicoan%C3%A1lisis)\">repressi\u00f3<\/a>, la <a class=\"mw-redirect\" title=\"Regresi\u00f3n (psicolog\u00eda)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Regresi%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa)\">regressi\u00f3<\/a>, la actuaci\u00f3 o <a title=\"Paso al acto\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Paso_al_acto\">pas a l&#8217;acte acto<\/a> <i>(acting out), <\/i>l&#8217;<a title=\"Altruismo\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Altruismo\">altruisme<\/a> (com un mecanismo de defensa), <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADndrome_de_Estocolmo\">la identificaci\u00f3n amb l&#8217;agressor o s\u00edndrome d&#8217;Estocolm<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Identificaci\u00f3n proyectiva\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Identificaci%C3%B3n_proyectiva\">identificaci\u00f3 projectiva<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Intelectualizaci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Intelectualizaci%C3%B3n\">intelectualizaci\u00f3<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Sublimaci\u00f3n (psicoan\u00e1lisis)\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Sublimaci%C3%B3n_(psicoan%C3%A1lisis)\">sublimaci\u00f3<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Supresi\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Supresi%C3%B3n\">supressi\u00f3<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Introyecci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Introyecci%C3%B3n\">introjecci\u00f3<\/a>, la <\/strong><strong><a title=\"Fijaci\u00f3n\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fijaci%C3%B3n\">fixaci\u00f3<\/a>&#8230;<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10208 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-4.jpg\" alt=\"\" width=\"326\" height=\"227\" \/><\/a>He portat aqu\u00ed aquest tema psicoanal\u00edtic perqu\u00e8 en moltes de les actuacions observades pel que fa al <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Proc%C3%A9s_independentista_catal%C3%A0\">proc\u00e9s independentista catal\u00e0<\/a> resultar\u00eda ser digne d&#8217;estudi certs comportaments -siguin externs o interns-, per\u00f2 que denoten conductes embolcallades dins de la teoria conceptual de certs <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mecanisme_de_defensa\">mecanismes de defensa<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Nom\u00e9s per posar algun exemple, subjecte a la reflexi\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No veiem que, quan es titlla als independentistes d&#8217;estar plens d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Odi\">odi<\/a>, apareix de forma recorrent un <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Proyecci%C3%B3n_(psicolog%C3%ADa\">mecanisme defensiu de projecci\u00f3<\/a> que anida\u00a0 a la part contr\u00e0ria&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I quan apareixen <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Fake_news\">informes esbiaxats o simplement falsos<\/a> contra persones o societats concretes, podr\u00edem constatar que hi ha fefaentment una <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pervers\">perversi\u00f3<\/a> -no en el sentit <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sigmund_Freud\">freudi\u00e0<\/a>, sin\u00f3 en el sentit de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pervers\">pervertir<\/a> una realitat com seria la construcci\u00f3 d&#8217;informacions err\u00f2neas o contraries a la realitat amb l&#8217;objectiu concret i clar de causar un <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gdlc-e00102702.xml\">perjudici<\/a> a una persona o grup social&#8230;?\u00a0<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hem parat a pensar alguna vegada que la humiliaci\u00f3 que va patir l&#8217;estat espanyol en no trobar <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/dossier\/Lhome-que-salvar-urnes-l1-O_0_1988801153.html\">les urnes per a la votaci\u00f3 del refer\u00e8ndum de l&#8217;1-O de 2017<\/a>, aix\u00ed com que <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carles_Puigdemont_i_Casamaj%C3%B3\">Carles Puigdemont<\/a> se&#8217;ls pogu\u00e9s escapar al cor d&#8217;Europa i ara, darrerament, la <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20201021\/484210070348\/sentencia-audiencia-nacional-trapero-interior-referendum.html\">Sent\u00e8ncia absolut\u00f2ria a Josep Llu\u00eds Trapero, Mossos d&#8217;Esquadra i la c\u00fapula d&#8217;Interior<\/a>, per part de l&#8217;Audi\u00e8ncia Nacional, que ve a contradir els testimonis policials que -en el seu moment- declararen a la Sala segona del Tribunal Suprem deixant clar que <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20201021\/484209742682\/trapero-sentencia-audiencia-nacional-absuelto.html\">l&#8217;actuaci\u00f3 dels Mossos va ser correcta en comparaci\u00f3 amb l&#8217;execuci\u00f3 violenta de les forces estatals<\/a>&#8230;, ha exacerbat per part d&#8217;alguns estaments de l&#8217;Estat espanyol l&#8217;\u00e0nim de venjan\u00e7a contra el proc\u00e9s catal\u00e0&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<div class=\"other\">\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12 right-column\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"banner banner-300x300\" data-zoneid=\" 21\">\n<div id=\"beacon_0037bbb6c3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10630\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-18-3.jpg\" alt=\"\" width=\"244\" height=\"245\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\">5.5. CATALUNYA, INCLOSA LA SEVA EVIDENT PLURALITAT INTERNA, ES RECONEIX COM A NACI\u00d3. I S&#8217;HI RECONEIX I EN T\u00c9 TOTS ELS ATRIBUTS DEFINIDORS:<\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\"><em><strong>LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalans#Cultura\"><em><strong>LA SEVA CULTURA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Tradicions_de_Catalunya\"><em><strong>LA SEVA\u00a0TRADICI\u00d3<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Instituciones_de_Catalu%C3%B1a\"><em><strong>LES SEVES INSTITUCIONS<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_dret_catal%C3%A0\"><em><strong>EL SEU\u00a0DRET JUR\u00cdDIC<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\"><em><strong>LA SEVA\u00a0LLENGUA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Pol%C3%ADtica_de_Catalu%C3%B1a\"><em><strong>LA SEVA\u00a0POL\u00cdTICA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comunidades_imaginadas\">LA SEVA CONSCI\u00c8NCIA<\/a> I <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Catalu%C3%B1a\">LA SEVA VOLUNTAT DE SER<\/a>:<\/strong><\/em><\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHEM ESTAT, SOM I SEREM GENT CATALANA\u2026!\u00bb<\/strong><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10623\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-4.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"142\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h3><\/h3>\n<h3 id=\"hybs-mslot-9284fe8f-1\" class=\"hybs-mslot\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La vida continua a Catalunya entre dies de sol i de grisos ennuvolats en un paisatge esplendor\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 ple d\u2019esvorancs. <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 class=\"hybs-mslot\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, cal mirar sempre endavant i sense ensopegar\u2026!<\/strong><\/span><\/h3>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/mirarendavant.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7873 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/mirarendavant.jpeg\" alt=\"\" width=\"409\" height=\"409\" \/><\/a><\/span><\/div>\n<\/div>\n<div class=\"o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q\">\n<div dir=\"auto\" style=\"text-align: center;\"><\/div>\n<\/div>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6. QUIN GRAU D&#8217;HISPANOF\u00d2BIA HI HA A CATALUNYA I <\/strong><\/span><\/h2>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 QUIN GRAU DE CATALANOF\u00d2BIA HI HA A ESPANYA&#8230;?<\/strong><\/span><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una selecci\u00f3 de textos ens servir\u00e0 perqu\u00e8 els catalans ens n&#8217;adonem que els espanyols -siguin de dretes o desquerra- nom\u00e9s ens consideren com una colonia, com un territori ocupat i que no som dignes de defensar els nostres drets i la nostra llengua. Des d&#8217;aquesta visi\u00f3 prou tr\u00e0gica i perqu\u00e8 personalitats espanyoles importants ho deixen ben clar, nosaltres podem dir que a Espanya no se\u00b4ns hi ha perdut <\/strong><strong>res.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff6600;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10425\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-20.jpg\" alt=\"\" width=\"320\" height=\"232\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">6.1. ANY RERA ANY TROBEM UNES PERLES QUE ENS CONVIDEN A PENSAR&#8230;<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1715:<\/strong> <em>\u00ab&#8230;es bien notoria la obstinaci\u00f3n y barbaridad de este pueblo (Catalunya) tan criminal como el no discurr\u00edrsele pena condigna&#8230;\u00bb<\/em>. <strong>Jos\u00e9 Pati\u00f1o. Informe sobre las expropiaciones para la Ciudadela.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1715:<\/strong> <em>\u00abQue en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano&#8230;\u00bb<\/em>. <strong>Jos\u00e9 Pati\u00f1o. Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Catalu\u00f1a.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1755:<\/strong> <em>\u00abNos complacemos mucho en que (conforme al Cap\u00edtulo Provincial) todos nuestros religiosos entre s\u00ed hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre s\u00ed y con los dem\u00e1s, o en lat\u00edn o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversaci\u00f3n tirada en catal\u00e1n\u00bb<\/em>. <strong>Article 10 del Decreto de Visita del provincial dels Escolapis, pare Jorge Caputi de Matar\u00f3.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1901:\u00a0<\/strong><em>\u00abConfiar los intereses de la Iglesia en Catalu\u00f1a y la direcci\u00f3n de las consciencias cristianas, como as\u00ed mismo la propagaci\u00f3n y conservaci\u00f3n de la fe cat\u00f3lica, a obispos y sacerdotes de otras provincias <\/em><em>espa\u00f1olas\u00bb<\/em>. <strong>Jos\u00e9 Martos. Governador Civil de Lleida.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1905:<\/strong> <em>\u00abHay que hacer saber a los catalanes , de una vez para siempre, que no valen m\u00e1s que los dem\u00e1s habitantes de Espa\u00f1a y que si en determinadas cosas sobresalen las provincias catalanas, de las que no lo son, se lo deben a \u00e9stas \u00faltimas\u00bb<\/em>. <strong>La Correspondencia Militar. Madrid. 19 de setembre de 1905.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1906:<\/strong> <em>\u00abHay que castellanizar a Catalu\u00f1a&#8230; Hay que pensar en espa\u00f1ol, hablar en espa\u00f1ol y conducirse como espa\u00f1ol, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catal\u00e1n deben ir a servir a otras regiones de Espa\u00f1a para frecuentar otro trato y adquirir otros h\u00e1bitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catal\u00e1n se volver\u00e1 amable, transigente con las ideas de los dem\u00e1s y educado. El d\u00eda 1\u00ba de febrero no debe haber un solo soldado en la regi\u00f3n catalana siendo substituidos por los de las dem\u00e1s provincias espa\u00f1olas, llevando all\u00ed la mayor guarnici\u00f3n posible y manteniendo el estado de guerra\u00bb.<\/em> <strong>Ej\u00e9rcito y Armada.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1907:<\/strong> <em>\u00abEl problema catal\u00e1n no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricci\u00f3n; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego\u00bb<\/em>. <strong>La Correspondencia Militar. Madrid. 13 de desembre de 1907.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1907:<\/strong> <em>\u00abSi el Estado no impusiera el castellano en toda Espa\u00f1a, los dialectos se impondr\u00edan al castellano\u00bb<\/em>. <strong>Miguel de Unamuno, declaracions fetes a \u00abEl Mundo\u00bb de Madrid.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1924:<\/strong> <em>\u00abHabiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana \u00abLa Santa Espina\u00bb en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su m\u00fasica con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la v\u00eda p\u00fablica, salas de espect\u00e1culos y sociedades y en las romer\u00edas o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que proceder\u00e9 a su castigo con todo rigor\u00bb.<\/em> <strong>Circular del Governador Civil de Barcelona. General Losada. 1924.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1927:<\/strong><em> \u00abObligar a usar el castellano a Catalu\u00f1a es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un ni\u00f1o corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas\u00bb<\/em>. <strong>Juan Llarch. \u00abCatalu\u00f1a y la nacionalidad espa\u00f1ola\u00bb. Madrid 1927.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1931:<\/strong>\u00a0<em>\u00abSi una mayor\u00eda de catalanes se empe\u00f1an en perturbar la ruta hisp\u00e1nica, habr\u00e1 que plantearse la posibilidad de convertir esa tierra en colonia y trasladar all\u00ed los ej\u00e9rcitos del norte de Africa. Todo<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>menos&#8230;, lo otro\u00bb<\/em>. <strong>Ramiro Ledesma Ramos. La Conquista del Estado.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1932:<\/strong> <em>\u00abHablar de nacionalidades oprimidas \u2013perdonadme la fuerza, la dureza de la expresi\u00f3n- es semcillamente una mentecatada; no ha habido nunca semejante opresi\u00f3n, y lo dem\u00e1s es envenenar la Historia y falsearla\u00bb<\/em>. I<strong>ntervenci\u00f3 de Miguel de Unamuno a les Corts de Madrid. 2 de juliol de<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1932.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1932:<\/strong> <em>\u00abAntes que el Estatuto la guerra civil\u00bb<\/em>. <strong>Titular de \u00abEl Imparcial\u00bb 1932.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1934:<\/strong> <em>\u00abCastilla siente de cerca el placer anticipado de su pr\u00f3xima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro pa\u00eds. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantar\u00e1 y con ella toda Espa\u00f1a; porque Espa\u00f1a quiere vivir sabr\u00e1 demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana\u00bb<\/em>.<strong> On\u00e9simo Redondo. 1934.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1936:<\/strong> <em>\u00abTransformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran f\u00e1brica y Barcelona en un inmenso solar\u00bb.<\/em> <strong>General Queipo de Llano. Emissi\u00f3 radiof\u00f2nica. 1875.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1938:<\/strong> <em>\u00abPero una advertencia. Ya se acab\u00f3 esta conducta, se acab\u00f3 la traici\u00f3n, porque nosotros preferir\u00edamos ver a estas tierras pulverizadas antes que verlas otra vez en contra de los sagrados destinos de Espa\u00f1a\u00bb.<\/em> <strong>Discurs del Jefe del Servicio Nacional de Propaganda de FET y de las<\/strong><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>JONS, Jos\u00e9 Antonio Gim\u00e9nez Arnau. Saragossa, 21 d\u00b4abril de 1938.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1938:<\/strong> <em>\u00abYo lo llevaba fijo en mi mente el d\u00eda 26 cuando con las tropas de Juan Bautista me met\u00eda en el Tibidabo, en Pedralbes. No quer\u00eda hacerme ilusiones. Est\u00e1n vencidos y soportar\u00e1n, porque son gente despierta, su derrota y nuestro triunfo; pero&#8230;\u00bfconvencidos?&#8230;ah! eso ya es m\u00e1s dif\u00edcil . Quiz\u00e1s imposible. Barcelona seguir\u00e1 siendo el garbanzo negro de la olla nacional. Por lo menos durante un par de generaciones. Al enjuiciar as\u00ed el problema catal\u00e1n del presente y el porvenir, no era ciertamente de los m\u00e1s pesimistas. Yo he oido a m\u00e1s de una persona de claro juicio y temple sereno propugnar la conveniencia de un castigo b\u00edblico (Sodoma, Gomorra) para purificar la ciudad roja, la sede del anarquismo y separatismo , y como \u00fanico remedio para extirpar esos dos c\u00e1nceres, se\u00f1alar el termocauterio destructor implacable\u00bb<\/em>. <strong>El Tebib Arrumi. Heraldo de Arag\u00f3n. 4 de febrer de 1939.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1938:<\/strong> <em>\u00abCatal\u00e1n, jud\u00edo y renegado, pagar\u00e1s los da\u00f1os que has causado. Arriba escuadras, a vencer, Que en Espa\u00f1a empieza a amanecer\u00bb. <\/em><strong>Versi\u00f3 del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l\u00b4Ebre. 1938.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1959:<\/strong> <em>\u00abTodos los catalanes son una mierda\u00bb<\/em>. <strong>Declaracions fetes el dia 21 de juny de 1959 per Luis de Galinsoga, director de La Vanguardia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1967:<\/strong> <em>\u00abMe gusta Catalu\u00f1a a pesar de los catalanes\u00bb<\/em>. <strong>Declaracions de Santiago Bernabeu, president del Real Madrid Club de Futbol.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1981:<\/strong> <em>\u00abLa mayor\u00eda de los emigrantes castellano-leoneses no son felices en Catalu\u00f1a\u00bb.<\/em> <strong>Mart\u00ednez Carri\u00f3n. El Diario de Le\u00f3n. 26 de maig de 1981.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1981:<\/strong> <em>\u00abQue pesats se est\u00e1n poniend els catalans con la cuesti\u00f3 del seu idiome. Qu\u00b4ls ese\u00f1an el catal\u00e0 en las ikastolas o donde plasca, pero que no casqueten els palets del personall. \u00bfQu\u00e9 volen els catalans<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>oblig\u00e9 a tut el monde qu\u00b4habita en Catalonia a parlar y escribar catal\u00e1? \u00a1No fotis t\u00fa! \u00a1Faltaba res! Preservar el idiome catal\u00e1 est\u00e1 molt b\u00e9 porqu\u00e9 es una lengua mol saladetta, mol maca, tan guturallment <\/em><em>naturalll. Pero exigir la ofisialidad del catal\u00e1 en els centres de currar es pasarse, machos&#8230;\u00bb<\/em>. <strong>Carmen Rico-Godoy. Diario 16. 2 d\u00b4abril de 1981.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1983:<\/strong> <em>\u00abAqu\u00ed -en Madrid- el Presidente de la Generalitat no pinta nada\u00bb<\/em>. <strong>Declaracions del socialista Julio Feo, Secretario General de la Presidencia del Gobierno. El Pa\u00eds. 22 d\u00b4abril de 1983.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984:<\/strong> <em>\u00abLos catalanes s\u00f3lo son importantes cuando escriben en castellano\u00bb.<\/em> <strong>Declaracions del senador Jos\u00e9 Prat, fetes a Francesc Ferrer i Giron\u00e8s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984:<\/strong> <em>\u00abCreo que vascos y catalanes ya no se dedican a otra cosa en este mundo sino a andar como perdigueros o pachones con las narices d\u00eda y noche en la entrepierna del pantal\u00f3n de propios y extra\u00f1os: se han ejercitado hasta tal punto en tales olfateos que son capaces de conocer hasta un dieciseisavo de sangre bastarda\u00bb<\/em>. <strong>Rafael S\u00e1nchez Ferlosio. Escriptor. Febrer de 1984.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984:<\/strong> <em>\u00abEl terrorismo en el Pa\u00eds Vasco es una cuesti\u00f3n de orden p\u00fablico, pero <\/em><em>el verdadero peligro es el hecho diferencial catal\u00e1n\u00bb<\/em>.<strong> Felipe Gonz\u00e1lez. Declaracions fetes al seminari sobre la transici\u00f3 celebrat a Toledo el mes de maig de 1984.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1984:<\/strong> <em>\u00abLa ideologia nacionalista est\u00e1 de moda en Euskadi y Catalu\u00f1a, pero yo creo que el nacionalismo es una de las ideolog\u00edas m\u00e1s peligrosas que existen. Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es <\/em><em>incompatible\u00bb<\/em>. <strong>Txiqui Benegas. Setembre de 1984.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">1<strong>990:<\/strong> <em>\u00abDe catalanes y vascos abertzales estamos todos mucho m\u00e1s que hartitos&#8230;Seg\u00fan los partidos lituanos espa\u00f1oles hay que reformar la Constituci\u00f3n para incluir en ella el derecho a la autodeterminaci\u00f3n. No saben lo que se les vienen encima, porque, bien pensado, a lo mejor <\/em><em>tienen raz\u00f3n. Quiz\u00e1 lo primero que hici\u00e9ramos muchos en este caso fuera pedir inmediatamente la independencia de todas las regiones de Espa\u00f1a, de Catalu\u00f1a y el Pa\u00eds Vasco y Navarra, si se empe\u00f1an, Lo \u00fanico que perder\u00edamos ser\u00edan problemas. Al fin y al cabo es el resto de Espa\u00f1a el que est\u00e1 constantemente sometido a los caprichos imperialistas y veleidosos de catalanes y vascos abertzales. Dado que ambas nacionalidades son tan superiores a nosotros en todos los aspectos ser\u00eda maravilloso poder auto determinarnos y perderlos de vista con un simple voto&#8230;Los vascos y catalanes lituanos no se <\/em><em>sienten espa\u00f1oles . Muchos espa\u00f1oles tampoco se sienten muy catalanes ni muy vascos ni lituanos, as\u00ed que estamos en paz. Disfrutan de unos estatutos de autonom\u00eda con bastantes m\u00e1s competencias de las que son capaces de gestionar de manera adecuada, precisamente porque son incompetentes. Cuantas m\u00e1s competencias tienen, m\u00e1s incompetentes. \u00bfQu\u00e9 har\u00edan vascos y catalanes con todas las competencias, es decir, con toda la independencia, como estados soberanos?. Pues exactamente lo que hacen ahora: los lituanos de arriba poner bombitas en Madrid y matar gente, y los del este pedir al Estado espa\u00f1ol y a la Comunidad Europea, al Fondo Monetario Internacional, al Banco Mundial y a su t\u00eda Nuria. Claro que Pujol, por fin disfrutar\u00eda de tratamiento como jefe de Estado y eso es importante para su realizaci\u00f3n personal \u2013no caer\u00e1 esa breva- el cargo de honorable podr\u00eda ser hereditario, incluso, para darle mayor realce. Subi\u00e9ndonos al carro de vascos y catalanes, reivindiquemos el derecho de los espa\u00f1oles a la autodeterminaci\u00f3n, con el fin de perderlos de vista definitivamente y pronto. No nos preocupa que no quieran estar con nosotros en el mismo barco. Lo que nos aterra es que se pasan el d\u00eda agujereando la cubierta y no hay manera de deshacerse de ellos. Reclamemos el derecho de autodeterminaci\u00f3n de losespa\u00f1oles para tirarlos por la borda\u00bb<\/em>. <strong>Carmen Rico-Godoy. Diario 16. 22 de gener de 1990.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1990:<\/strong> <em>\u00abSi llegara el d\u00eda en que una oscura pesadilla se abatiera sobre Catalu\u00f1a y los ni\u00f1os nacidos en Cuenca, en Trujillo, en Gij\u00f3n o en Jerez de la Frontera, pero residentes en Olot, en Hospitalet, en Balaguer o en Tortosa, fueran considerados realmente extranjeros, si ese d\u00eda aciago viese la luz, al firmante de este art\u00edculo, catal\u00e1n de tantas generaciones que le ser\u00eda dif\u00edcil averiguar su n\u00famero, se<\/em><\/span><br \/>\n<span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em>plantar\u00eda en la Plaza de San Jaime y declarar\u00eda solemnemente, aunque con el coraz\u00f3n roto -Jo s\u00f3c un extranger-\u00ab<\/em>. <strong>Aleix Vidal-Quadras. ABC. 3 de mar\u00e7 de 1990.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1993:<\/strong> <em>\u00abHoy, las familias de emigrantes, si quieren escolarizar a sus hijos, deben hacerlo arranc\u00e1ndoles de su cuna ling\u00fc\u00edstica y someti\u00e9ndoles a una situaci\u00f3n disgl\u00f3sica rayana en la esquizofrenia, porque el ni\u00f1o de tres, cuatro, o cinco a\u00f1os, que oye a sus padres hablar en una lengua \u2013la de su barrio, la de la mayor\u00eda de la gente que all\u00ed trata- se ve zambullido \u2013mejor ser\u00eda decir ahogado- por la famosa inmersi\u00f3n en otra <\/em><em>que desconoce&#8230; No hace falta ser Dostoyevski para darse cuenta del rechazo que, andando los a\u00f1os, este ni\u00f1o tendr\u00e1 hacia su familia por no hablar la lengua oficial y de promoci\u00f3n social, as\u00ed como el extremismo pol\u00edtico a que el deseo de lavar su \u2013mancha de origen-puede llevarle\u00bb.<\/em> <strong>Federico Jim\u00e9nez Losantos. La dictadura silenciosa. 1993.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1994:<\/strong> <em>\u00abLa imposici\u00f3n del catal\u00e1n es una actitud fascista como la que intent\u00f3 Franco&#8230;Lo que est\u00e1 pasando en Catalu\u00f1a con el castellano es mucho m\u00e1s grave de lo que se est\u00e1 denunciando desde un punto de vista pol\u00edtico y social, ya que ling\u00fc\u00edsticamente es menor el da\u00f1o al ser ellos quienes buscan esa pobreza\u00bb<\/em>. <strong>Jes\u00fas Torbado. Premi Planeta 1976. ABC. 2 de novembre de 1994.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1994:<\/strong> <em>\u00abEs como si Madrid se hubiera llenado de zambombos y de jayanes. Una asamblea de paletos, todos hablando como en un pueblo y todos despreciando el idioma com\u00fan\u00bb<\/em>. <strong>Jaime Capmany. ABC. 1994.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-15.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10426 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-15.jpg\" alt=\"\" width=\"356\" height=\"230\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">6.2. QUAN LES XARXES SOCIALS COMENCEN A C\u00d3RRER PEL TERRITORI ESPANYOL&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"background: white; margin: 0cm 0cm 26.25pt; text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #333333;\">Si l&#8217;\u00fanica font d\u2019informaci\u00f3 sobre la societat catalana fossin els pol\u00edtics espanyols, es podria que hi ha un grau molt alt d\u2019antiespanyolitat a Catalunya. \u00c9s una creen\u00e7a amb un suport s\u00f2lid i sembla que creix entre la gent: per exemple, les cerques a Google a Espanya del terme \u2018hispanof\u00f2bia\u2019 van cr\u00e9ixer bruscament en l\u2019\u00e8poca del refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia del 2017, i d\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 s\u2019ha mantingut per sobre dels nivells previs al refer\u00e8ndum.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-17.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10631\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-17.jpg\" alt=\"\" width=\"180\" height=\"280\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.2.1. CERQUES<em> \u00abD&#8217;HISPANOF\u00d2FIA\u00bb <\/em>A GOOGLE<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es pot detectar una tend\u00e8ncia semblant quan s\u2019examina la freq\u00fc\u00e8ncia del mot \u2018<em>hispanof\u00f2bia<\/em>\u2019 a Twitter: <\/strong><strong>despr\u00e9s del pic de cerques del terme l\u2019octubre del 2017, la freq\u00fc\u00e8ncia no ha tornat mai al punt de partida previ al refer\u00e8ndum.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.2.2. PIULETS AMB LA PARAULA \u00ab<em>HISPANOF\u00d2BIA<\/em>\u00bb<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10410 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-1.jpg\" alt=\"\" width=\"413\" height=\"252\" \/><\/a><strong>El focus en la suposada antiespanyolitat dels catalans s\u2019ha fet predominant a la pol\u00edtica espanyola. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>En s\u00f3n els principals promotors l\u2019extrema dreta espanyola, com ara Vox que, en clara refer\u00e8ncia als partits independentistes catalans, ha arribat a demanar la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de les \u2018organitzacions que promouen la hispanof\u00f2bia\u2019.<\/strong><\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10412\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-2.jpg\" alt=\"\" width=\"321\" height=\"240\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 no \u00e9s \u00fanicament la dreta: pol\u00edtics del PSOE tamb\u00e9 s\u2019han enfilat al carro i sovint han abanderat l\u2019oposici\u00f3 al \u2018<em>supremacisme<\/em>\u2019 i la \u2018<em>hispanof\u00f2bia<\/em>\u2019 dels catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aix\u00ed mateix, l\u2019ascens de Ciutadans prov\u00e9 en gran part d\u2019un discurs pol\u00edtic basat en la situaci\u00f3 suposadament dif\u00edcil dels castellanoparlants a Catalunya. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per exemple, Albert Rivera va fer dotzenes de piulets sobre aix\u00f2 al comen\u00e7ament de la seva carrera pol\u00edtica.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10413 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-3.jpg\" alt=\"\" width=\"438\" height=\"213\" \/><\/a><strong>Com els altres partits nacionalistes espanyols, el Partit Popular ha provat de vincular Catalunya amb l\u2019antiespanyolitat. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La setmana anterior al refer\u00e8ndum, per exemple, el perfil oficial de Twitter del PP va piular el mot \u2018<em>hispanof\u00f2bia<\/em>\u2019 nou vegades en un sol dia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 \u00e9s una impressi\u00f3 que es basa en la realitat? \u00c9s a dir: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els catalans s\u00f3n realment hispan\u00f2fobs&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>O b\u00e9 les refer\u00e8ncies freq\u00fcents a l\u2019antiespanyolitat catalana s\u00f3n producte d\u2019una campanya pol\u00edtica manufacturada i promoguda activament pels pol\u00edtics&#8230;?<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-10414\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-4.jpg\" alt=\"\" width=\"406\" height=\"305\" \/><\/a><strong>Afortunadament, hi ha dades que aborden directament la q\u00fcesti\u00f3. I s\u00f3n ben clares: no, la societat catalana no \u00e9s antiespanyola. De fet, l\u2019an\u00e0lisi de les dades revela la contr\u00e0ria: als catalans els agraden els espanyols m\u00e9s que no pas als espanyols els agraden els catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dit d\u2019una altra manera, si els pol\u00edtics espanyols es preocupessin de deb\u00f2 per les f\u00f2bies culturals al seu estat, s\u2019haurien de preocupar menys per all\u00f2 que pensen els catalans dels espanyols i m\u00e9s per all\u00f2 que pensen els espanyols dels catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10427 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-1-8.jpg\" alt=\"\" width=\"278\" height=\"278\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">6.3. LA Q\u00daESTI\u00d3 &#8211; LES DADES &#8211; ELS RESULTATS &#8211; LA CONCLUSI\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.3.1. PREGUNTEM-NOS QUINA N&#8217;\u00c9S LA Q\u00daESTI\u00d3:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quin grau d\u2019hispanof\u00f2bia hi ha a Catalunya i quin de catalanof\u00f2bia hi ha a Espanya&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.3.2.ENDINSEM-NOS EN LES\u00a0 DADES:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Aquesta an\u00e0lisi fa servir dades p\u00fabliques d\u2019enquestes a 3.600 residents de l\u2019estat espanyol (800 de Catalunya, 2.800 de la resta de l\u2019estat) a la fi del 2019. Al final de l\u2019article hi ha disponibles m\u00e9s detalls sobre les dades.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.3.3. VEGEM QUIN S\u00d3N ELS RESULTATS:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Qu\u00e8 en pensen els catalans, dels espanyols..? I els espanyols dels catalans&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-5.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10416 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-5.jpg\" alt=\"\" width=\"412\" height=\"369\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Grau de simpatia de les persones d&#8217;un lloc respecte d&#8217;una altre<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La taula mostra la mitjana (en una escala de zero a deu, en qu\u00e8 zero vol dir \u2018no m\u2019agraden gens\u2019 i deu vol dir \u2018m\u2019agraden molt\u2019) sobre el grau de simpatia que t\u00e9 la gent d\u2019un lloc (eix <em>x<\/em>) respecte de la gent d\u2019un altre lloc (eix\u00a0<em>y<\/em>).<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si recuperem el fil de l\u2019argument, podem desxifrar-ne dos punts:<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>1. <span style=\"color: #3366ff;\">Una l\u00ednia diagonal blava<\/span>, que va de l\u2019extrem inferior esquerre al superior dret, mostra la puntuaci\u00f3 relativament alta que els habitants de cada lloc s\u2019atribueixen a si mateixos.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>2. <span style=\"color: #ff0000;\">Una l\u00ednia horitzontal vermella<\/span> al mig de la taula mostra l\u2019elevat grau d\u2019antipatia envers els catalans dels residents de la resta de l\u2019estat espanyol.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan es demana als catalans fins a quin punt els cauen b\u00e9 els residents de la resta de l\u2019estat espanyol (excloent-ne Catalunya; vegeu la nota t\u00e8cnica), la puntuaci\u00f3 mitjana \u00e9s un 6,8.<\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quan es demana als residents de l\u2019estat espanyol (excloent-ne Catalunya) fins a quin punt els cauen b\u00e9 els catalans, la puntuaci\u00f3 que donen (ponderada pel biaix del mostratge) \u00e9s d\u2019un 5,6.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per\u00f2 potser centrar-se en les mitjanes \u00e9s un error. Al capdavall, totes dues xifres superen el cinc, i aix\u00f2 suggereix que catalans i espanyols es cauen m\u00e9s b\u00e9 que no pas malament. Per tant, en lloc de mitjanes, centrem-nos en proporcions: <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A quin percentatge de catalans els cauen malament els espanyols, i a quin percentatge d\u2019espanyols els cauen malament els catalans (considerant que un quatre o inferior \u00e9s \u2018caure malament\u2019 i eliminant del denominador els qui no donen cap resposta)?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10417 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-6.jpg\" alt=\"\" width=\"402\" height=\"351\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Grau d&#8217;antipatia de les persones d&#8217;un lloc respecte d&#8217;un altre<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Com en la taula anterior, es repeteix el mateix patr\u00f3 de la l\u00ednia horitzontal. Aix\u00f2 vol dir que, amb l\u2019excepci\u00f3 del Pa\u00eds Basc i de Catalunya: <\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els catalans cauen malament a un elevat percentatge de residents de la resta de l\u2019estat. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>A Castella (tant la Manxa com Lle\u00f3) i a Ast\u00faries, a m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 li cauen malament els catalans. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Estenent-ho a tot l\u2019estat, sense comptar-hi Catalunya, el nombre de gent que manifesta que li cauen malament els catalans \u00e9s el 26,1%.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El percentatge de catalans a qui no cauen b\u00e9 els espanyols \u00e9s, en comparaci\u00f3, m\u00e9s baix: un 10,2%. Fins i tot, tot i que una xifra relativament elevada de catalans (un 19%) diu que no li cauen b\u00e9 els madrilenys, \u00e9s una xifra m\u00e9s baixa que la de madrilenys que expressen que els catalans no els cauen b\u00e9 (un 28%).<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Dit d\u2019una altra manera, els catalans s\u00f3n la gent que cau pitjor de tot l\u2019estat espanyol. Per\u00f2 l\u2019antipatia que molts espanyols senten pels catalans no \u00e9s bidireccional. De fet, si fragmentem les dades comunitat per comunitat, podem dir en tots els casos que als catalans els cau millor la gent de cadascun dels setze territoris que no pas a la inversa (excloent-ne Ceuta i Melilla per raons de mida de la mostra).<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-7.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10418 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-7.jpg\" alt=\"\" width=\"427\" height=\"391\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Grau de simpatia\/antipatia entre catalans i espanyols de diferentsw comunitats aut\u00f2nomes<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Novament, de vegades les mitjanes no s\u00f3n tan interessants com els extrems. I hom potser podria arg\u00fcir que perqu\u00e8 alg\u00fa et caigui malament (\u00e9s a dir, puntuar-lo amb menys d\u2019un cinc en una escala de zero a deu) no vol dir que li tinguis \u2018f\u00f2bia\u2019. Observem els extrems, doncs. Quin percentatge de gent de cada zona puntua amb un zero gent d\u2019una altra zona?<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-8.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10419 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-8.jpg\" alt=\"\" width=\"432\" height=\"387\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tant per cent qui diu \u00abe<em>m, cauen molt malament<\/em>\u00ab<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Una altra vegada sorgeix el mateix patr\u00f3: la l\u00ednia horitzontal vermella. Un 9,6% dels habitants de la resta de l\u2019estat espanyol diu que \u2018no li cauen gens b\u00e9 els catalans\u2019 (un zero a l\u2019escala de zero a deu), mentre que nom\u00e9s un 1,3% diu aix\u00f2 mateix sobre els espanyols, de mitjana. I aix\u00f2, per qu\u00e8&#8230;?:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per qu\u00e8 una proporci\u00f3 tan elevada d\u2019espanyols diu que els catalans no li cauen gens b\u00e9&#8230;? <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>I per qu\u00e8 la proporci\u00f3 corresponent (el percentatge de catalans que diu que no li cauen gens b\u00e9 els espanyols) \u00e9s tan baixa?<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Si la resposta fos pol\u00edtica i prou, caldria esperar que als catalans els caiguessin malament els espanyols en un grau semblant. Per\u00f2 aix\u00f2 no passa: als catalans els cauen b\u00e9 els espanyols, molt m\u00e9s que no pas als espanyols els catalans. Qu\u00e8 pot explicar-ho?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Jo no en tinc la resposta definitiva, per\u00f2 les dades donen unes quantes pistes. Un factor que podria explicar de manera plausible per qu\u00e8 a tants espanyols els cauen malament els catalans \u00e9s la ignor\u00e0ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No dic \u2018ignor\u00e0ncia\u2019 com a insult, sin\u00f3 com a mera paraula descriptiva per a descriure la manca de familiaritat. Tal com ens explicaria alg\u00fa amb fills o amb un animal de companyia, com m\u00e9s coneixes alg\u00fa m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s que te l\u2019estimis (i m\u00e9s dif\u00edcil que el detestis). <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els catalans, en gran mesura, \u2018coneixen\u2019 la cultura espanyola i els espanyols: en parlen la llengua, i a m\u00e9s de la gran quantitat de catalans que tenen ascend\u00e8ncia espanyola per les onades migrat\u00f2ries del sud d\u2019Espanya cap a Catalunya, la cultura popular espanyola t\u00e9 un paper predominant a Catalunya (films, televisi\u00f3, etc.). <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>No es pot dir aix\u00f2 mateix de la familiaritat ling\u00fc\u00edstica de la resta de l\u2019estat, ni de l\u2019ascend\u00e8ncia catalana entre els espanyols, ni de la penetraci\u00f3 de la cultura popular catalana a la resta de l\u2019estat. <\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Per exemple, quants lleonesos parlen catal\u00e0&#8230;? El 77% d\u2019andalusos tenen els quatre avis andalusos, mentre que nom\u00e9s un 20% de catalans t\u00e9 els quatre avis catalans. <\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Quants films de parla catalana es projecten als cinemes madrilenys&#8230;? Molt pocs.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Posem a prova la teoria. Si la ignor\u00e0ncia mena a l\u2019odi, haur\u00edem d\u2019esperar que els qui menys coneixen Catalunya fossin els qui sentissin menys simpatia pels catalans, i els qui hi tenen m\u00e9s familiaritat, els qui en sentissin m\u00e9s.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-9.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10420 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/unnamed-9.jpg\" alt=\"\" width=\"437\" height=\"328\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vegades que ha viatjat a Catalunya i grau de simpatia cap als catalans<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La taula mostra l\u2019associaci\u00f3 entre el nombre de vegades que els espanyols han viatjat a Catalunya i els seus sentiments respecte dels catalans.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tal com esper\u00e0vem, els qui professen m\u00e9s antipatia cap als catalans s\u00f3n els qui no han estat mai a Catalunya. La causalitat direccional \u00e9s una mica dif\u00edcil d\u2019establir, aqu\u00ed (potser la ra\u00f3 per la qual no han anat mai a Catalunya \u00e9s que els catalans no els cauen b\u00e9), per\u00f2 l\u2019associaci\u00f3 ho diu tot.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Examinem les mateixes dades, per\u00f2 centrant-nos en els qui odien: els qui donen una puntuaci\u00f3 de zero als catalans (\u00e9s a dir, \u2018no em cauen gens b\u00e9\u2019). La taula de sota mostra el percentatge d\u2019aversi\u00f3 extrema (zero punts) en relaci\u00f3 amb les visites que qui opina ha fet a Catalunya.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10421 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0.jpg\" alt=\"\" width=\"437\" height=\"328\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"color: #ff0000;\">Aversi\u00f3 extrema del catalans i vegades que ha viatjat a Catalunya<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els espanyols que han estat a Catalunya deu vegades o m\u00e9s, el percentatge que diu que no li cauen \u2018gens b\u00e9\u2019 els catalans \u00e9s relativament baix: un 3,8%. D\u2019una altra banda, el grup que professa m\u00e9s aversi\u00f3 respecte dels catalans \u00e9s el dels qui no han estat mai a Catalunya (11,7%).<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Els sentiments personals i les experi\u00e8ncies tenen conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques. Per exemple, entre els espanyols, com m\u00e9s han viatjat a Catalunya, m\u00e9s favorables s\u00f3n que els catalans puguin fer un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10422 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0-1.jpg\" alt=\"\" width=\"440\" height=\"330\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vegades que ha viatjat a Catalunya i suport al Refer\u00e8ndum<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Viatjar va correlacionat amb agradar, i agradar va correlacionat amb cedir llibertat. Una gran majoria d\u2019espanyols van en contra d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia catal\u00e0, per\u00f2 gran part d\u2019aquesta oposici\u00f3 l\u2019encap\u00e7ala gent que diu que els catalans no li cauen b\u00e9. La taula de sota mostra l\u2019associaci\u00f3 entre el grau de simpatia respecte dels catalans (de zero a deu) a l\u2019eix\u00a0<em>x<\/em>\u00a0i la seva posici\u00f3 respecte d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia catal\u00e0.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10423 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/0-2.jpg\" alt=\"\" width=\"442\" height=\"332\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Vegades que ha viatjat a Catalunya i suport al Refer\u00e8ndum<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Entre els qui manifesten aversi\u00f3 pels catalans (que puntuen de zero a quatre), nom\u00e9s una petita minoria \u00e9s partid\u00e0ria de permetre un refer\u00e8ndum d\u2019autodeterminaci\u00f3 catal\u00e0. Entre els qui senten simpatia pels catalans (que puntuen m\u00e9s de sis), les xifres s\u00f3n molt m\u00e9s a prop d\u2019una divisi\u00f3 50-50.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-10428\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-4.png\" alt=\"\" width=\"407\" height=\"124\" \/><\/a><span style=\"color: #3366ff;\">6.4. LA CONCLUSI\u00d3<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>6.4.1. HI HA UNA GRAU ELEVAT D&#8217;HISPANOF\u00d2BIA A CATALANYA&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les dades s\u00f3n clares: no.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El creixement de la preocupaci\u00f3 sobre la hispanof\u00f2bia a Catalunya no es fonamenta en la realitat. De mitjana, la majoria de catalans senten simpatia pels espanyols, i la majoria d\u2019espanyols, pels catalans:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les difer\u00e8ncies que hi ha entre la simpatia entre catalans i espanyols s\u00f3n en el sentit de catalanof\u00f2bia, i no pas d\u2019hispanof\u00f2bia. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s a dir, un 26,1% dels espanyols senten aversi\u00f3 pels catalans (menys de cinc en una escala de zero a deu), mentre que nom\u00e9s un 10,2% de catalans en senten pels espanyols. <\/strong><\/span><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Amb la mateixa prova, a un 9,6% dels espanyols \u2018no els cauen gens b\u00e9 els catalans\u2019 (zero a l\u2019escala de zero a deu), per\u00f2 nom\u00e9s un 1,3% de catalans professen tenir el mateix sentiment cap als habitants de la resta de l\u2019estat espanyol.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><span style=\"color: #ff6600;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-16-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10627 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"346\" height=\"182\" \/><\/a> <\/strong><\/span><span style=\"color: #ff6600;\"><strong>6.4.2. <\/strong><\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>SI EL GRAU DE CATALANOF\u00d2BIA A ESPANYA \u00c9S M\u00c9S ALT QUE EL GRAU D&#8217;HISPANOB\u00d2BIA, PER QU\u00c8 LA HISPANOF\u00d2BIA REP MOLTA M\u00c9S ATENCI\u00d3 DELS GRUPS POL\u00cdTICS D&#8217;ESPANYOLS PREDOMINANTS&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Hi ha dues explicacions possibles:<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>El mite de la hispanof\u00f2bia \u00e9s un <em>p\u00e0nic moral<\/em>, que ha emergit org\u00e0nicament de l\u2019angoixa d\u2019alguns espanyols sobre el seu futur pol\u00edtic. <\/strong><\/span><\/li>\n<li><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La hispanof\u00f2bia no \u00e9s un fenomen social org\u00e0nic sin\u00f3 un d\u2019intencionadament artificial, enginyat per tot d\u2019actors socials i pol\u00edtics per justificar pol\u00edtiques intervencionistes i centralistes. \u00c9s a dir, decisions espanyoles q\u00fcestionables que pretenen \u2018<em>corregir<\/em>\u2019 les decisions pol\u00edtiques dels catalans semblen menys q\u00fcestionables quan s\u2019emmarquen en el context (fals per\u00f2 \u00fatil) d\u2019una societat hispanof\u00f2bica que cal \u2018<em>corregir<\/em>\u2019.<\/strong><\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-15-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10632 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-15-2.jpg\" alt=\"\" width=\"373\" height=\"194\" \/><\/a>6.4.3. ENS HAURIA DE PREOCUPAR LA HISPANOF\u00d2BIA A CATALUNYA&#8230;?<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00c9s clar. Per\u00f2 la magnitud de la preocupaci\u00f3 hauria de ser proporcional a la del problema. I el problema de la catalanof\u00f2bia a Espanya \u00e9s demostrablement de molta m\u00e9s magnitud que no el de la hispanof\u00f2bia a Catalunya. Els pol\u00edtics farien ben fet de tenir en compte les dades abans d\u2019acusar-los d\u2019odi o d\u2019erigir-se en v\u00edctimes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<h4 style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #ff6600; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-6.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-10430 alignleft\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-2-6.jpg\" alt=\"\" width=\"420\" height=\"210\" \/><\/a><strong><span style=\"color: #3366ff;\">6.5. LA NOTA T\u00c8CNICA DE L&#8217;ENQUESTA<\/span><\/strong><\/span><\/h4>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Les dades que s\u2019han fet servir provenen de l\u2019enquesta \u2018<em>Percepci\u00f3 sobre el debat territorial a Espanya<\/em>\u2019, del Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3 de Catalunya. Les dades brutes a escala individual romanen <a href=\"https:\/\/ceo.gencat.cat\/ca\/inici\">disponibles p\u00fablicament<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Es va demanar als participants de l\u2019enquesta que responguessin fins a quin punt els queia b\u00e9 la gent que vivia a la resta de comunitats aut\u00f2nomes, en una escala de zero a deu, on zero era \u2018<em>em cauen molt malament<\/em>\u2019 i deu era \u2018<em>em cauen molt b\u00e9<\/em>\u2019. <\/strong><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Cal remarcar que aqu\u00ed el terme \u2018<em>espanyols<\/em>\u2019 es fa servir per a designar habitants de les comunitats aut\u00f2nomes tret de Catalunya, i que les proporcions (per exemple, el percentatge de catalans a qui no cauen b\u00e9 els espanyols) consisteixen en l\u2019agregaci\u00f3 de les puntuacions espec\u00edfiques d\u2019aquestes comunitats aut\u00f2nomes.<\/strong><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\">\n<div class=\"other\">\n<div class=\"col-xs-12 col-sm-12 col-md-12 col-lg-12 right-column\">\n<div class=\"csl-inner csl-hot\">\n<div class=\"banner banner-300x300\" data-zoneid=\" 21\">\n<div id=\"beacon_0037bbb6c3\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10424 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-19.jpg\" alt=\"\" width=\"424\" height=\"316\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/div>\n<div><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\">CATALUNYA, INCLOSA LA SEVA EVIDENT PLURALITAT INTERNA, ES RECONEIX COM UNA NACI\u00d3 <\/strong><strong style=\"color: #3366ff; text-align: justify;\">I S&#8217;HI RECONEIX I EN T\u00c9 TOTS ELS ATRIBUTS DEFINIDORS <\/strong><strong><span style=\"color: #3366ff;\">PERQU\u00c8 AIX\u00cd HO DESCRIU I HO VIU DES DE:<\/span><\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div dir=\"auto\">\n<ul>\n<li>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_de_Catalunya\"><em><strong>LA SEVA HIST\u00d2RIA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalans#Cultura\"><em><strong>LA SEVA CULTURA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Categoria:Tradicions_de_Catalunya\"><em><strong>LA SEVA\u00a0TRADICI\u00d3<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Instituciones_de_Catalu%C3%B1a\"><em><strong>LES SEVES INSTITUCIONS<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_dret_catal%C3%A0\"><em><strong>EL SEU\u00a0DRET JUR\u00cdDIC<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catal%C3%A0\"><em><strong>LA SEVA\u00a0LLENGUA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li style=\"text-align: center;\">\n<h3><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Categor%C3%ADa:Pol%C3%ADtica_de_Catalu%C3%B1a\"><em><strong>LA SEVA\u00a0POL\u00cdTICA<\/strong><\/em><\/a><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<li>\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><em><strong><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Comunidades_imaginadas\">LA SEVA CONSCI\u00c8NCIA<\/a> I <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Catalunya\">LA SEVAVOLUNTAT DE SER<\/a><\/strong><\/em><\/span><\/h3>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/IMG_0167.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-12997 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/IMG_0167.jpg\" alt=\"\" width=\"466\" height=\"310\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\">\n<h3 style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #ff0000; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>\u00abHEM ESTAT, SOM I SEREM GENT CATALANA\u2026!\u00bb<\/strong><\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-size: 18pt;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Per\u00f2 com que les coses d&#8217;aquest m\u00f3n son costerudes i, fins i tot ef\u00edmeres, hem de lluitar perqu\u00e8 les perceptions de moss\u00e8n <span style=\"color: #3366ff;\"><a style=\"color: #3366ff;\" href=\"https:\/\/www.santuariecologic.com\/mossen-dalmau\/\">Josep Dalmau<\/a> <span style=\"color: #000000;\">s&#8217;orientin, amb el pas del temps, en sentit contrari:<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Mossen-Dalmau.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-23152 alignright\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Mossen-Dalmau-240x300.jpg\" alt=\"\" width=\"240\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Mossen-Dalmau-240x300.jpg 240w, https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Mossen-Dalmau.jpg 511w\" sizes=\"(max-width: 240px) 100vw, 240px\" \/><\/a><\/p>\n<div dir=\"auto\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">\u00abCatalunya \u00e9s una naci\u00f3: <\/span><\/strong><\/span><\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Militarment ocupada&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Pol\u00edticament sotmesa&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Econ\u00f2micament espoliada&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Ling\u00fc\u00edsticament substitu\u00efda&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Ideol\u00f2gicament colonizada&#8230;<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<li><em><span style=\"font-size: 14pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\">Art\u00edsticament despullada\u00bb\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/em><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-size: 18pt; color: #0000ff;\"><strong><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif;\"><a style=\"color: #0000ff;\" href=\"http:\/\/histories-per-no-dormir.blog.cat\/2006\/10\/26\/frases_celebres\/\">Altres frases c\u00e9lebres d&#8217;autors de renom sobre Catalunya.<\/a>\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n<div dir=\"auto\">\n<h3 id=\"hybs-mslot-9284fe8f-1\" class=\"hybs-mslot\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-4.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-10623 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/images-9-4.jpg\" alt=\"\" width=\"355\" height=\"142\" \/><\/a><\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 class=\"hybs-mslot\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>La vida continua a Catalunya entre dies de sol i de grisos ennuvolats en un paisatge esplendor\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 ple d\u2019esvorancs. <\/strong><\/span><\/h3>\n<h3 class=\"hybs-mslot\" style=\"text-align: center;\"><span style=\"color: #3366ff; font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><strong>Tanmateix, cal mirar sempre endavant i sense ensopegar\u2026!<\/strong><\/span><\/h3>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/mirarendavant.jpeg\">.<\/a><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-7873 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/mirarendavant.jpeg\" alt=\"\" width=\"409\" height=\"409\" \/><\/span><\/div>\n<div><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\">.<\/span><\/div>\n<\/div>\n<p><span style=\"font-family: verdana, geneva, sans-serif; font-size: 18pt;\"><a href=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-1.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-10429 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/download-1-1.png\" alt=\"\" width=\"574\" height=\"670\" \/><\/a><\/span><\/p>\n<h4><\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>CATALUNYA, INDEPENDENT DES DE FA 1030 ANYS&#8230;? Aquest tema, que ocupa el n\u00famero 27 dels escrits sobre l&#8217;independentisme catal\u00e0 en aquestes planes web, consta de &hellip; <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10029"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10029"}],"version-history":[{"count":111,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23155,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/10029\/revisions\/23155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=10029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=10029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}