{"id":10010,"date":"2020-08-15T10:34:06","date_gmt":"2020-08-15T10:34:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10010"},"modified":"2023-11-05T17:31:47","modified_gmt":"2023-11-05T16:31:47","slug":"en-la-mort-de-pere-casaldaliga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.miquelangelbosch.com\/?p=10010","title":{"rendered":"EN LA MORT DE PERE CASALD\u00c0LIGA"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

EN LA MORT DE PERE CASALD\u00c0LIGA<\/strong><\/span><\/p>\n

LLUNY F\u00cdSICAMENT DE LA TERRA CATALANA, PER\u00d2 M\u00c9S A PROP QUE NING\u00da AMB EL SEU ESPERIT\u2026,\u00a0 VET AQU\u00cd UNA RESSENYA SOBRE PERE CASALD\u00c0LIDA I PLA<\/a> DE LA SEVA VIDA I DE LA SEVA MORT OCORREGUDA el 8 d’AGOST DE L’ANY 2020.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"casaldaliga\"<\/a>3.1. PERE CASALD\u00c0LIGA\u00a0 (Balsareny, 16 de febrer de 1928 – Batatais 8 d’agost de 2020) <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

El proppassat mes de febrer de 2o20 va complir 92 anys aquest Bisbe em\u00e8rit dels camperols i ind\u00edgenes de Sao F\u00e9lix de Araguaia<\/a>, al Brasil, on hi ha treballat a favor de la dignitat de la seva gent. En cinquanta anys no s\u2019ha mogut d\u2019aquesta terra vermella perqu\u00e8, com diu ell mateix, \u201cels pobres no poden viatjar<\/span>\u201d<\/em>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Li\u2019n dono protagonisme, tot i la dist\u00e0ncia que el separa de la nostra terra i com el seu nom heretat de la fam\u00edlia ho indica, ens t\u00e9 a tots plegats ben presents des de l\u2019al\u00e7aria del seu vol, en cercles conc\u00e8ntrics i mirada profunda d\u2019\u00e0liga, il\u00b7luminant-nos amb una estrofa po\u00e8tica curulla de ponderaci\u00f3:<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cTemps era temps i ho ser\u00e0 sempre \/ si som nosaltres fent el temps. \/ Canviarem la nostra casa \/ per\u00f2 serem la nostra gent. \/ Volem que el pares siguin avis, \/ per\u00f2 que deixin a llurs n\u00e9ts \/ lliure el cam\u00ed per a refer la P\u00e0tria, \/ neta la llengua d\u2019enyorats retrets. \/ Conservarem les s\u00e0vies d\u00e8ries, \/ no ens deixarem pas rebregar. \/ Per\u00f2 viurem de cara als somnis perqu\u00e8 l\u2019ahir sigui dem\u00e0. \/ Viurem de cara als pobres de la terra \/ perqu\u00e8 no es digui mai que els vam matar. \/ I escoltarem totes les lleng\u00fces \/ perqu\u00e8 s\u2019entengui el catal\u00e0. \/ Serem lleials al seny i a la guspira. \/ Abrandarem la fe i colgarem la por. \/ Som i serem encara i sempre i nova \/ la dol\u00e7a Catalunya aspra de D\u00e9u ens do\u2026!\u201d.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

\"casaldaliga2\"<\/a>Els anys i la greu malaltia del Parkinson<\/a> han anat minant el seu cos, per\u00f2 no\u00a0 l\u2019\u00e0nim de qui ha deixat la seva vida en tots els camins d’aquella la terra vermella de la selva del Mato Grosso<\/a> brasiler. Malgrat el temps i la dist\u00e0ncia ha seguit essent aquell noi catal\u00e0, de pag\u00e8s, el fill de \u201cCal lleter\u201d<\/em>\u00a0de Balsareny<\/a>, que volia ser missioner i transformat, per l\u2019experi\u00e8ncia dels anys, en m\u00edstic i profeta, en guerriller i rebel, en radical i tendre -vinculat a la teologia de l\u2019alliberament-, i sempre defensor dels drets dels m\u00e9s necessitats. <\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Aix\u00ed \u00e9s aquest catal\u00e0, entregat incondicionalment a les causes que inicialment semblen perdudes, per\u00f2 que s\u2019han convertit -labentibus annis- en un esclat de vida potent\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

\u201cAll\u00e0 al mig, envoltat del seu poble, hi havia el vell bisbe embadalit amb les imatges i assegut en una cadira de rodes a primera fila -segons descriu en Francesc Escribano<\/a> a \u201cSerra d\u2019Or<\/a>\u201d n.698 de febrer de 2018-<\/span> en l\u2019estrena al Brasil de la s\u00e8rie \u00ab<\/span>Descal\u00e7 sobre la terra vermella<\/span><\/a>\u00ab<\/span>, comprovant com molts dels assistents, quan va acabar la projecci\u00f3, se li van acostar amb ll\u00e0grimes als ulls per besar-lo i donar-li\u2019n les gr\u00e0cies per tot el que havia fet per ells\u201d<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

3.2. <\/strong><\/span>HOMENATGE AL BISBE EN PERE CASALD\u00c0LIGA I\u00a0 PLA A RED\u00d3S DE LA SEVA MORT<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Un article facilitat pel meu amic i antic alumne -Josep Ballv\u00e9- periodista en el \u00abDiari de Terrassa<\/em><\/a>\u00bb posa un bot\u00f3 d’or a la vida i mort d’aquest sant home…<\/strong><\/span><\/p>\n

Les darreres not\u00edcies sobre el bisbe Pere Casald\u00e0liga i Pla<\/a> no eren gaire favorables fa un parell o tres dies. A l’extrem que el seu delicat estat de salut va provocar que se l\u2019ingress\u00e9s en un centre hospitalari, amb pron\u00f2stic greu. Desseguida, vaig sentir la necessitat de bastir-li un article abans no se n\u00b4an\u00e9s. El proppassat dia 6 d\u00b4agost l’enviava a diferents mitjans. No vaig aconseguir, per\u00f2, veure\u00b4l publicat a cap d\u00b4ells\u2026.Per aix\u00f2, aprofitant la mateixa base, el replantejo, just al moment que dissortadament se n\u00b4ha confirmat la mort.<\/strong><\/span><\/p>\n

Els homenatges cal fer-los en vida. Quan no \u00e9s aix\u00ed, em ve a la ment la dita del \u201cquan fou mort el combregaren<\/em>\u201d<\/span>. Per a encetar-ho, capgiro el t\u00edtol d\u00b4un film de l\u00b4\u00e8poca que jo vaig n\u00e9ixer, si fa no fa. Exactament de 1955: protagonitzada pels actors James Dean<\/a> i Natalie Wood<\/a>. Explica la vida d\u00b4un jove molt inquiet, acabat d\u2019aterrar a Los \u00c0ngeles.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>El bisbe del Mato Grosso<\/a>\u00a0<\/em>brasiler era una d\u00b4aquelles grans persones que en absolut no deixava indiferent ning\u00fa. Amb un car\u00e0cter molt ben definit, sempre va tenir el coratge d’enfrontar-se decididament al poder establert: tant pol\u00edtic com eclesi\u00e0stic.<\/strong><\/span><\/p>\n